EL NAIXEMENT DEL PENSAMENT MODERN

LES LÍNIES GENERALES DEL PENSAMENT MODERN

Retorn de l’interés per la filosofia clàssica

Escepticisme

Antropocentrisme i Humanisme

La Nova Ciència i la reflexió sobre el mètode

1. EL RETORN DELS CLÀSSICS

Intensa lectura de tots els

corrents del pensament antic

INTERÉS OPOSAT A LA LECTURA TEOLÒGICA DE L’EDAT MITJANA

ESCOLÀSTICA

EN EL RENAIXEMENT ES BUSCA EL SABER DE LA TRADICIÓ CLÀSSICA PER ELL MATEIX, NO COM A MITJÀ PER JUSTIFICAR LES VERITATS DE LA FE

RENAIXEMENT

LES LÍNIES GENERALES DEL PENSAMENT MODERN

PLATONISME

•Oblidat durant l’Edat Mitjana

•Lectura, traducció i comentari de l’obra platònica: Acadèmia de Florència (Marsilio Ficino i Pico della Mirandola)

•Mecenatge dels Medici

ARISTOTELISME

Estudiat a les universitats de Pàdua i Bolònia

Pietro Pomponazzi. Defensa la mortalitat de l’ànima i s’acull a la teoria de la doble veritat

2. L’ESCEPTICISME MODERN

En la modernitat torna a agafar força l’escepticisme hel·lenístic de Pirró d’Elis

SUPOSA PRENDRE CONCIÈNCIA DE LA FAL·LIBILITAT I RELATIVISME DELS JUDICIS HUMANS

NO HI HA VERITATS ABSOLUTE

S

•Els sentits no són fiables. Els sentits són font d’error i proporcionen un coneixement subjectiu

• Els raonaments no són totalment demostratius

• A tota afirmació es pot oposar un contraargument

• No és possible trobar el consens entre els homes degut a la gran varietat d’opinions i de costums

RAONS

L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA

ESCEPTICISME DOGMATISME

Actitud consistent en

CRITICAR

Es manifestava en…

LA DISPUTA ENTRE LES RELIGIONS CRISTIANES PER MONOPOLITZAR LA VERITAT

L’ETNOCENTRISME

L’ARGUMENT D’AUTORITAT (INFAL·LIBILITAT DE LA BÍBLIA O EL PAPA

Idea de superioritat de la cultura europea

Descobriment d’un Nou món, físic I humà

L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA

Superació del conflicte entre la Raó i la Fe

RAÓ ≠ FE; FILOSOFIA, CIÈNCIA ≠ RELIGIÓ

Guillem d’Occam (1280-1349)

Empirista i nominalista

Les idees no existeixen ni en la ment de Déu, ni en les coses. Només existeixen en la ment humana. Les idees són noms que es refereixen a semblances

LOS REPRESENTANTES DEL ESCEPTICISMO

Erasmo de Rotterdam Michel de

Montaigne

Subratlla els límits de la raó humana

Defensor del relativisme cultural enfront de l’etnocentrisme

3. ANTROPOCENTRISME I HUMANISME

ANTROPOCENTRISME

TEOCENTRISME

Exaltació de la persona humana i la seva dignitat

Confiança en les capacitats de l’ésser humà i en la possibilitat de desenvolupar-les totes (Da Vinci)

Individualisme: valoració de l’experiència, opinions, sentiments personals

Optimisme

Degradació de la persona humana en comparació amb Déu

La persona humana resultat de la lliure voluntat de Déu

Pesimisme, mil·lenarisme

4. LA CIÈNCIA MODERNA4. LA CIÈNCIA MODERNA

La Revolució Científica suposa l’abandonament progressiu de la concepció física i cosmològica dominant des de l’Antiguitat fins al segle XVI.

LA IMAGO MUNDI ARISTOTÈLICO-PTOLEMAICA

La cosmovisió aristotèlica revisada per Ptolomeu en el s. II es va convertir durant l’Edat Mitjana en un obstacle per al desenvolupament de la ciència

Criticar-la era una heretgia

LA COSMOLOGÍA ARISTOTÉLICA

Tema

3 Aristóteles Imagen 7 HISTORIA DE LA FILOSOFÍA -2º BACHILLERATO

Básicamentefinalística nada es casual, sino causal tipos de causasmaterialformaleficientefinal

Todo está en movimiento necesidad de un primer motor inmóvil

Afirmaciones

Geocentrismo la Tierra es el centro del Universo

Esfericidad del Universo Es finito y en él no existe el vacío

Mundosupralunar perfecto

compuesto de éterlos astros son esferas perfectas

con movimiento circular y constante

Mundo sublunar compuesto portierraaguaairefuego

Heterogeneidaddel Universo

Existe una causa extrínseca e inmaterial del movimiento Dios

tienden a su lugar natural

corruptibles

LA COSMOLOGÍA ARISTOTÉLICA

LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

Interpretació matemàtica de les observacions. Recuperació de les idees de pitagòrics i platònics.

Desenvolupament de nous mitjans d’observació. Aportacions de noves dades

Valoració positiva de la tècnica

Reflexió sobre el mètode científic

LA REVOLUCIÓ ASTRONÒMICA

L’HELIOCENTRISME DE COPÈRNICLES LLEIS DEL MOVIMENT DE KEPLERLA MECÀNICA I L’ASTRONOMIA DE GALILEU

L’HELIOCENTRISME

Copèrnic va substituir la Terra pel Sol com a centre de l’univers, perquè això simplificava el model ptolemàic.

1473-1543

Les òrbites són esfèriques

Els moviments dels astres són circulars

La Terra té un moviment natural

L’heliocentrisme va mantenir moltes idees del model ptolemàic

LES LLEIS DE KEPLER

APORTACIONS:

-Perfeccionament del sistema heliocèntric copernicà

-Ensorrament del sistema ptolemàic: els moviments són el·líptics i no uniformes.

GALILEU: L’ASTRONOMIA

Els descobriments realitzats amb aquest telescopi van destruir els mites aristotèlics dels dos móns o de la centralitat de la Terra e l’univers

OBSERVACIONS DE GALILEU

Galileu i l’església

Les observacions de Galileu van ser rebutjades per l'Església.L'església temia que l’heliocentrisme minaria la seva autoritat i teologia basada en el geocentrisme d’Aristòtil.Galileo es portat davant la Inquisició que prohibeix les seves obres (Índex de Llibres Prohibits) i condemna els seus ensenyaments.Es amenaçat amb la tortura i excomunicació. Galileu finalment es va retractar. Arrest domiciliari.El papa Joan XXIII el 1992 va reconèixer que l’església s’havia equivocat amb Galileu i va demanar perdó.

Eppur si muove

Isaac Newton (1642-1723)"Si he vist més [que altres], és estant dret a les espatlles de Gegants."

Isaac Newton (1642-1727) Philosophiae Naturalis Principia Mathematica Consolidació de la nova imatge del món:

Gravitació universal; Càlcul infinitesimal;Espai i Temps absoluts.

Mètode experimental: Impuls de la nova metodologia científica. Regles a seguir:

simplicitat, uniformitat, experimentacióno fingir hipòtesis (Hipotesis non fingo).

1. El reduccionisme = matematizació de la realitat

- La realitat es redueix a les seves propietats mesurables o primàries (figura, massa, moviment…)

- La realitat no és tal i com se’ns mostra a l’observació directa

2. El mecanicisme: L’univers és una màquina en moviment explicable segons les lleis de la mecànica. Només l’ànima s’escapa a les explicacions físiques (Descartes)

3. La defensa de l’autonomia de la raó contra el principi d’autoritat medieval. Cientifisme.

CONSEQUÈNCIES FILOSÒFIQUES DE LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

EL CIENTIFICISME

La nova ideologia moderna que perdura fins a

l’actualitat

• La ciència és la nova i exclussiva font del saber, en substitució de la religió i la filosofia.

• Es confia en què la ciència és el mitjà que comportarà la millora de la vida humana sense límit I per tant la felicitat.

• El métode de la ciència (las matemáticas i la física) serè el model a seguir per la resta de sabers.

EL MÉTODEEl desenvolupament de la ciència en el s. XVII va acompanyat de la reflexió sobre el

métode adequat per a l’obtenció del coneixement vertader

EL CONEIXEMENT TÉ EL SEU ORIGEN I FONAMENT

L’experiència La raó

En la Modernitat

AristòtilPlató

EMPIRISME ANGLÉS

RACIONALISME

CONTINENTAL

IDEALISME TRASCENDENTALDescartes

Kant

Hume

Locke

LA DISCUSIÓ SOBRE EL MÉTODE: EMPIRISME VERSUS RACIONALISME

BACON

Empirista

1. Defensor de la inducció: generalització a partir e l’experiència concreta

2. Va establir un protocol sofistica per a obtenir bones induccions

Es el pare del CIENTIFISME. Només es pot dominar la natura i posar-la al servei del progrés humà, si se la coneix

GALILEU

DESCARTES

Racionalista

Defensor del métode de resolució-composició

• Resolució o anàlisi: reducció del problema a elements mesurables

• Composició o síntesi: Construcción d’hipòtesis explicatives de caràcter matemàtic

• Verificació: Comprovació de les conseqüències a través de l’observació, o per mitjà d’experiments (ideals)

Es l’antecedent del METODE EXPERIMENTAL DE I. NEWTON

Es partidari de l’aplicació del METODE MATEMÁTIC a totes les ciències