1

LA MENT SOTMESA PER LA POR

Per: Paula Coronado Sureda

Tutora: Teresa Castells

Curs: 2n de batxillerat 2.1

2

AGRAÏMENTS

- Per començar m’agradaria donar les gràcies a la meva tia Marta Sureda i al meu aviPere

Joan Sureda, que m’han ajudat i corregit algunes parts concretes del treball on he trobat

certes complicacions . - Estic plenament agraïda a totes les persones que han col·laborat a fer possible la part

pràctica del treball. Aquestes persones són la Sra. Pilar Rodríguez, que va estar exercint

de psicòloga durant molts anys i m’ha ajudat a entendre les reaccions de la por, i el Sr.

Jordi Gómez, quedirectament ha estat afectat per la por; la seva entrevista ens dóna un

punt de vista de quines són les sensacions que ha patit. També agraeixo a totes les

persones, conegudes i anònimes, a les quals han donat resposta a l’enquesta i també

m’han comentat el seu punt de vista. - També agrair-li a la meva tutora del treball de recerca, Teresa Castells. Des del

començament ha tingut un seguiment del contingut i m’ha ajudat aestructurar,

organitzar i presentar aquest treball.

3

Índex:

1. Introducció..........................................................................................Pàg 4

1.1.- Objectius del treball

1.2.- Fonts de recerca

2. La por i les seves influències...............................................................Pàg 6

2.1.- La utilitat de la por i el dolor

2.2.- Què ens fa sentir por?

2.3.- Perquè ens fa por el que no existeix

3. Tipus de pors........................................................................................Pàg 9

3.1.- Pors infantils

3.2.- La por del més enllà i dels éssers desconeguts

3.3.- La por a la pèrdua de control i a la bogeria

3.4.- La por a la veritat

4. Sensacions d’ alt risc..............................................................................Pàg 15

5. Com la por afecta a la ment...................................................................Pàg 16

6. Fisiologia i reaccions..............................................................................Pàg 19

7. Reaccions envers la por..........................................................................Pàg 21

7.1.- Tècniques personals per combatre les pors individuals

8. La teràpia................................................................................................Pàg 24

9. Por i perill...............................................................................................Pàg 27

9.1.-El perill de tenir por

10. Conclusions del treball...........................................................................Pàg 28

11. Bibliografia.............................................................................................Pàg

AnnexaI: Primera entrevista

AnnexaII: Segona entrevista

AnnexaIII: Enquestes

4

1.- Introducció

Vaig trigar setmanes en escollir el tema del que volia investigar, tots tenien relació amb la

medicina, però finalment em vaig decantar pel camp de la ment. Tot em va resultava interessant

però alhora molt extens i havia de concretar.

Finalment i després de llegir alguns llibres, vaig detectar que hi havia un tema sobre el que vaig

trobar interessant aprofundir: la complexitat de la ment. Donat que és un tema extens i

impossible de reflectir en un sòl treball, vaig decidir centrar-me en el mecanisme i funcionament

del cervell i les sensacions físic-mentals que té el nostre cos davant la por.

De petita ja m’agradava veure pel·lícules, documentals i programes que parlessin d’aquest

tema, sempre m’han atret.

Aquests dos temes, la ment i la por, són els que vull unir, ja que tenen relació i m’interessen. He

escollit un títol que fos atractiu però alhora senzill i entenedor on al llegir-lo ja sàpigues de que

tractarà.

Crec que és molt interessant saber en profunditat què passa per la nostra ment i el nostre cos

quan sentim por, i conèixer si la sensació de perill i la sensació de por, són exactament el

mateix.

Cal aclarir que el meu treball estudia la por envers individus sense cap malaltia patologia. Tot i

així no obviarem que si una persona que ha viscut moltes experiències desagradables amb por,

té més possibilitats que en un moment donat desenvolupi una malaltia mental.

A base d’ enquestes i opinions que he elaborat per fer aquest treball, he constatat, que el

contingut atrau a la gent, aquest és un dels motius pel quals vaig acabar d’estar segura a l’hora

d’escollir-lo, crec que és important quan s’aborda un treball que sigui d’ interès dels demés

perquè és motivant alhora de fer la tasca d’investigació.

En aquest treball intentarem endinsar-nos en un món no gaire conegut. Moltes vegades intentem

evitar parlar-ne, sempre es diu que “ la por quan més lluny millor”.

1.1.- Els objectius del treball

Els objectius del treball de recerca escollit, són els següents:

a) Descobrir quins són els mecanismes físic-mentals que ens fan tenir por.

b) Interès respecte la fisiologia del cos humà, diferenciar aspectes que sovint ens semblen

el mateix.

c) Definir els tipus de por

d) Estudiar les reaccions que pot tenir un individu davant una situació amb por i elaborar

fórmules que siguin d’utilitat per superar-la.

e) Teràpies i opinions respecte els tractaments.

f) Provocar l’interès i curiositat dels demés envers el meu treball, que puguin crear

expectatives, opinions i debat.

5

1.2.- Fonts de recerca

Per elaborar aquest treball m’he ajudat amb la lectura de diferents llibres de professionals,

articles, webs i blogs específics que llistaré a l’Annexa de Bibliografia i també amb una part

pràctica on s’ inclouen dues entrevistes, una a la psicòloga Sra. Pilar Rodríguez i al Sr.

JordiGómez, persona afectada directament per la por, i per últim una enquesta d’opinió a

persones de diferents sexe i edat per així poder observar les pors més comunes en l’etapa

d’infants, de l’adolescència, l’adulta i de la vellesa.

Foto extreta d’internet, circuïts nerviosos del cervell.

6

2.- La por i les seves influències

Abans de endinsar-nos en els diferents punts de la recerca, definirem què és la por.

La por és una emoció dolorosa excitada per la proximitat d’un perill (real o imaginari) que està

acompanyat per un gran desig de evitar-ho i escapar de la amenaça.

És un instint comú de tots els ésser humans on ningú està completament lliure.

Per que tenim por? És difícil dir una resposta exacta ja que el “perquè” depèn de cada individu i

de les sensacions transmeses. A grans trets és té por a lo desconegut.

Cal esbrinar si és necessària pels humans la sensació de por. Després de llegir i informar-me en

diferents fonts de recerca puc dir que ho és. Malauradament tot i ser una sensació desagradable

és necessària per poder alertar el teu cos envers el perill: que el cor faci un bombeig més ràpid,

que tinguem més força a les cames per poder córrer, etc és un conjunt de reaccions físiques que

encén el interruptor del nostre cervell. És com una veu d’alarma que ens diu que alguna cosa no

va bé, esta passant o a punt de passar alguna cosa que el nostre cos no està acostumat i que per

tant són necessàries aquestes alteracions. Més endavant explicarem els tipus de alteracions i

exactament perquè passen.

Aquesta sensació de por la tenim des de nadons: els crits, els càstigs, la professora que et renya

al no portar els deures fets, no portar la bata el dilluns, els gestos dels grans, les discussions....

En les pel·lícules de terror, hi ha una relació d’ escenes que es repeteixen per provocar la por:

estar sol, la foscor, els sorolls de portes o finestres que grinyolen al tancar-se, amagatalls,

cementiris, fantasmes,armaris... tot lo desconegut. Són conceptes i informació que el nostre

cervell ja ho relaciona amb fets desagradables de perill, de por i sovint amb un fatal desenllaç.

Segons diferents estudis hi ha una relació directe entre la por i la inseguretat. Caldria tenir cura

dels continguts de pel·lícules o dibuixos que veuen els més petits, ja que, als nens els hi és

difícil a vegades diferenciar entre la realitat i la ficció. Aquesta seria matèria per un altre treball

de recerca.

7

2.1.- La utilitat de la por i el dolor

La por és producte de la evolució.Això significa que si alguna espècie animal no fos capaç

d’experimentar la por s’extingiria ja que no es podria percebre dels perills per poder reaccionar

a temps.

Per tant, com hem dit anteriorment tenir por és necessari, com ho és també experimentar el

dolor, que ésla senyal indispensable on indica que alguna cosa ens està fent mal i que és

necessari trobar ràpidament el mètode per defensar-nos i actuar.

La por apareix abans que el dolor ja que ens anticipa de que es produirà un possible mal encara

que no s’hagi produït, i el que fa es indicar el perill i actuar com una alarma on te la funció de

preparar el organisme per enfrontar-lo de la millor manera possible.

En conclusió podem dir que el dolor és una alarma que s’encén per indicar-nos el grau de mal .

2.2.- Que ens fa sentir por

Podem tenir por a tot tipus de coses ja que cada persona és diferent. Se sent por quan el perill o

la amenaça ens supera. Per exemple quan comencem a sentir sorolls no esperats, pensem que el

perill ja és a prop i l’atac és imminent.

Però en aquest apartat ens centrarem des del punt de vista biològic, és a dir, els éssers humans,

no tenim una constitució igual als animals: no naixem ni amb molta força, ni amb urpes, dents

fortes i que sobretot no tenim resistència als fenòmens naturals. Depenem totalment de la cura

de una altre persona, tant físicament com emocionalment.

Amb els anys aquesta vulnerabilitat biològica es tradueix en una vulnerabilitat psíquica, és a dir

quan ets petit vius en una bombolla protectora on et sents segur i protegit de cap mal ja que els

teus pares i persones a les que estimes son com els teus Déus, i que per tant res dolent et pot

passar.

Al créixer aquesta bombolla es trenca , ens donem compte de la realitat, que els nostres pares no

poden amb tot, però nosaltres tampoc. Som vulnerables i dèbils i això ens fa por. El que fem es

crear xarxes protectores amb el treball, els amics la parella, etcètera.

No obstant, la por no desapareix al crear aquest vincles, segueix allà en el nostre subconscient,

només intentes pensar en altres coses per tal de substituir aquesta angoixa en pensar allò. La por

està associada a la pèrdua del que ens protegeix del dolor i la vulnerabilitat.

A vegades en ocasions la por prové d’ una situació real i imminent al perill, però la majoria de

vegades sentim por sense que existeixi una amenaça exterior. En aquest cas es tracta de una

amenaça interior, inconscient, que porta a un tipus de por irracional. La seva causa no la podem

entendre i això es transforma amb el que anomenem pànic o terror incontrolable.

8

Foto extreta d’internet, representa una dona incapaç de superar les seves pors

2.3.- Perquè ens fa por el que no existeix

Com hem dit anteriorment, les majories de pors són causades per l’inconscient, és a dir, que no

hi ha cap motiu exterior real pel qual et sents amenaçat.

Això passa perquè cada persona té una manera individual i única d’ experimentar la vida, això

esdevé de la pròpia càrrega genètica y de les experiències i vivències de cada individu.

Per tant, podem dir que les pors i angoixes de cada un de nosaltres son individuals, depenen de

la forma i de la manera en que ens han ensenyat i de les experiències que hem tingut .

En les vivències pròpies hi ha moments dolorosos molt difícils de superar. Un cop han passat

aquest tipus d’ experiències desagradables ens encarem el futur intenten enterrar la situació o

situacions dolgudes.

El pas del temps ajuda a superar la por, no obstant el dolor i la vulnerabilitat continuen registrats

en lo més profund de nosaltres, com una empremta. Si es recorda es reviu.

El que esdevé és que alguns elements lligats a una situació de sofriments apareixen a la nostra

vida sense donar-nos compte, temem que la presència d’aquests elements siguin una amenaça

del dolor que es va sentir.

La por, aparentment irracional és una alarma que s’activa en el nostre interior per avisar-nos del

perill de sofrir una altre vegada lo viscut.

Per acabar de concloure aquest apartat, exposarem un exemple:

- El Ricard està en un tast de vins amb uns amics, quan el truquen i l’informen de la

pèrdua del seu millor amic en un accident de tràfic. Un cop passin uns mesos el Ricard

farà un esforç per anar endavant, enterrar el dolor i poder deixar enredera aquesta

situació. Anys més tard en Ricard tornarà a prendre una copa de vien un tast que han

muntat els seus amics, possiblement li costarà respirar, es marejarà, es sentirà amb un

malestar emocional i un pànic irracional.

- El gust del vi i l’escenari l’han fet reviure i li han transmès el dolor de la pèrdua

guardada en el fons del subconscient.

- Té por del record, té por a que es repeteixi el fet i a sentir dolor.

9

3.- Tipus de pors

En aquest apartat parlarem dels dos grans grups classificadors de la por:

Les pors reals que són aquelles en que la persona es sent amenaçada per una situació

externa real que existeix.

Les pors irreals o imaginàries. Són aquelles creades pel nostre subconscient a causa del

que ens passa a la vida quotidiana, les influències de records,pel·lícules que hem vist,

situacions que hem imaginat, etc.

Desenvoluparem més àmpliament aquesta divisió i també comentant els tipus de pors més

freqüents a la nostre societat en els subapartats d’aquest capítol.

Les pors reals: Podem dir que aquest tipus de por són les més perilloses, no només afecten a la

ment sinó que també et poden afectar físicament. També són les que requereixen pensar en l’

activitat física en el cas que passes algú, és a dir, com s’ hauria de reaccionar, com es podria

fugir. Es sent la necessitat de supervivència, cal posar tots els mecanismes en marxa per pensar

tots els mètodes possibles per no estar en aquella situació, moviments de defensa en cas de

violència, pensar totes les possibilitats per tal de no morir.

Si les conseqüències són positives, és a dir, aconseguim escapar, enfrontar-te, fer que aquella

persona desaparegui de la teva vida completament, serà difícil saber-ho superar els primers dies

ja que segurament estaràs amb xoc, però per una altre part apareix el orgull de haver

sobreviscut.

Dibuix extret d’internet on representa un tipus de por, les reals

10

Les pors irreals o imaginàries: Són les creades per el nostre subconscient per tant podem dir que

no t’afecten de manera perillosa físicament i no requereixes pensar mètodes per tal de

sobreviure com és en el cas de les pors reals.

Les irreals són les que només afecten a la ment, si que és veritat que a diferencia d’aquestes pors

pots arribar a trastornar-te , inclús tenir trastorns físics (exemple: els alimentaris)

Les pors irreals són les més comunes en la nostre societat i sobretot són les més comunes en els

nens ja que en aquella edat tenen molta imaginació i al ser petits els hi costa diferenciar la

realitat amb la ficció, és a dir tindre pors o temors que realment en la vida real no existeixen

però en la teva ment sí, per tant el teu subconscient està tan convençut i esta totalment sotmès

en aquell pensament que aquella por existeix i que finalment t’ho acabes creient .

Un exemple: Quan escoltem un soroll estant sols a casa, un percentatge elevat de persones,

pensem que alguna cosa dolenta està passant, que ha entrat algú a robar, axó passa a causa de

les experiències viscudes i les influències que ens ha donat la societat. Aquest exemple és d’una

por puntual que desapareix quan constatem que no passa res, però de seguida ens hem posat en

el pitjor dels escenaris. Aquestes pors poden arribar a ser molt més extenses i perilloses, si es

converteixen en obsessió s’ha d’acudir a la ajuda professional.

Foto extreta d’internet on representa una persona amb la ment dominada per pors creades pel seu

subconscient.

11

3.1.- Pors infantils

Abordarem quines són les pors més comuns que tenen els nens quan són petits, i veurem que

moltes vegades no són provocades per pors reals sinó induïdes per elements externs, aquestes

pors afecten a la formació i al desenvolupament del seu cervell.

Tal com passa en els adults, la por és un mecanisme de defensa que ajuda al nen a evitar

situacions perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui una amenaça real o imaginària.

Algunes pors són presents i comunes en el desenvolupament de tot nen, però, al igual que

apareixen, també desapareix espontàniament a mesura que el nen va adquirint experiència

respecte a elles.

Foto extreta d’internet: Representació de la inseguretat d’un nen per culpa de les seves pors

Les pors que es poden considerar normals segons les edats:

De 0 a 4 anys plorar davant d’estímuls desconeguts, allunyar-te dels pares.

De 2 a 4 anys por als animals, allunyar-te dels pares, a objectes desconeguts.

De 4 a 6 anys por al mal físic, a la foscor, por a éssers imaginaris (exemple: als

monstres i fantasmes), d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura (exemple:als

trons)

De 9 a 12 anys por als incendis, accidents, apareix la por al divorci dels pares o al

mal rendiment escolar (exemple: als exàmens)

De 12 a 18 anys En aquesta edat la majoria de pors estan relacionades amb

l’autoestima, l’aparença física a la mort i a les relacions socials.

Aquestes pors infantils són molt freqüents (es donen a un 40% dels nens) són pors totalment

normals, apareixen sense cap canvi aparent i desapareixen amb el temps (abans dels 5 anys)

12

Els consells bàsics per ajudar al nen a fer front a les seves pors

Tot i els consells que enumerem a continuació, el nen que té por i aquesta interfereix

contínuament en la seva vida diària, cal demanar ajuda d’un professional perquè l’ajudin a

combatre, no obstant cal tenir en compte aquests punts pel dia a dia:

Demostrar al nen que entenem el seu sentiment.

Ajudar al nen a explorar les seves pors. Fer preguntes per esbrinar què li espanta, per

exemple: què et passa quan apaguem la llum?, què sents quan et trobes a les

fosques?, on creus que hi ha el monstre?

Pensar i fer conjuntament accions per allunyar la por: Mirar sota els llits abans d’anar

a dormir, deixar una llum petita oberta, dormir amb un peluix, deixar que el nen vagi

pensant solucions per a combatre les seves pors.

Utilitzar llibres i material educatiu pedagògic.

“No és valent el qui no té por, sinó el qui sap conquistar-la”

Nelson Mandela (1918-2013)

13

3.2.- La por del més enllà i dels éssers desconeguts

Fantasmes, esperits, poders d’ éssers estranys, sempre han provocat pors ancestrals. La mateixa

acceptació de l’existència de poders ocults fa que aquest tipus de por sigui crònica ja que és

inesperada e imprevisibles i no se sap mai quan pot aparèixer.

Qualsevol història de la humanitat hauria d’incloure les seves pors ancestrals que en algun

moment han tingut a veure amb el tema de les religions.

La por dels morts és potser una de les més populars, probablement perquè té a veure amb la por

a la mort, però també perquè te a veure amb la venjança dels que no hi són.

Per exemple:

Segles enrere el poble caló evitaven cometre delictes, perquè sinó serien condemnats a

pensa de mort, i un cop morts es convertirien en éssers molt venjatius un cop morts.

A l’antiga Grècia els fantasmes tenien dret a estar a la ciutat durant 3 dies . Al cap

d’aquest tres dies, els ciutadans els convidaven a passar a casa seva i eren convidats a

un sopar i després se’ls acomiadava.

En alguns pobles africans per fer que els difunts no tornessin se’ls trencaven els fèmurs

de les cames i els amputaven el braç per almenys assegurar-se que físicament no

tornaven.

Per una banda tots aquest éssers representen sovint elements de la nostra experiència i els

nostres records, però per l’altre banda representa la mort.

La por al més enllà també és un clar exemple de la por que té la societat a lo desconegut.

Foto extreta d’internet: Cementiri tenebrós on apareix un”esperit”, representa la por del més enllà

14

3.3.- La por a la pèrdua de control i a la bogeria

Una de les altres pors sobre determinades dels nostres dies és la por a la pèrdua de control. Per

descomptat, té a veure amb la por de perdre el control de les emocions i que això ens generi

conflictes socials. Per exemple una seria la por de la nostre ira que ens pot fer guanyar

l’enemistat dels nostres aferraments. O la por a la por, que pot deixar-nos en mal lloc (que diran

o pensaran de mi). O la por del nen petit (o de l’adult vulnerable) de perdre el control emocional

i que això provoqui una situació desagradable i de malestar.

La por de perdre el control te a veure sobretot amb la crisis d’ansietat, aquest control i seguretat

de la societat pot ser que al final exploti, que salti una peça pels aires si la por, dominada per

l’ansietat o la ira acaba dominant la nostre ment i el nostre cos.

Des de la imatge popular, una forma de la pèrdua de control és la bogeria.Equivocadament es té

la imatge del malalt mental com algú que ha perdut el control de les emocions i que acaba

confonent la seva realitat interna amb la realitat externa i que no te cura. Precisament per això

des de fa anys s’intenta recloure als malalts mentals en institucions que acaben sent marginades

per la societat.

3.4.- La por a la veritat.

Dir la veritat i mantenir-la en cas de conflicte mai ha estat una tasca fàcil, sobretot davant dels

poderosos. I si no mireu a Galileu, que va haver de mentir dels seus descobriments científics

davant de la inquisició.

Actualment no ens hi juguem la vida en dir la veritat, el que potser que ens hi juguem és el

benestar, les amistats, la parella, la família. Correm el risc de la por agorafòbica més radical

(quedar-te sol ja que no has dit la veritat). És una por més efectiva: a quedar-se sense suport de

ningú.

La sensació que té una persona sense cap patologia quan menteix no és gaire agradable, a més

van acompanyades de reaccions físiques (suor, vermellor...). Es pensa en la manera d’encobrir-

la i sobretot tens por en el cas de que les persones que t’importen t’allunyin, por a que ja res

sigui igual, per tant només es concentren les forces en enterrar aquest tema i oblidar-ho, com si

mai haguessis fet o dit aquella cosa. En aquesta societat és fa realment difícil mantenir el que

deia Sòcrates :”Resistir i persistir en la recerca de la veritat”. Es fa realment difícil ja que en la

nostre societat es parla i es viu amb diferents veritats.

Tingues por cada vegada que no diguis la veritat

(Ramon Llull , 1232-1315)

No tinguis por a la veritat, pot fer molt de mal, però és dolor sa

(Alejandro Casona, 1903-1965)

15

4.- Sensacions d’alt risc

Aquest apartat és diferent als que estem tractant ja que no es considera les sensacions d’ alt risc

no es consideren unes sensacions de por pels motius que ara explicarem, també dir, que no

tothom li agrada aquesta experiència ja que cadascú és diferent i és una sensació molt personal.

L’ésser humà es molt curiós, a vegades la rutina és avorrida i es vol buscar experiències i

sensacions desconegudes, sentir l’activació de l’adrenalina és una opció per oblidar per un

moment els problemes o simplement descarregar tota l’energia a través de diferents experiències

normalment d’ alt risc (o no). En el fons aquest tipus d’experiències són escollides i per tant

positives, no hi ha conseqüències doloroses.

A l’ ésser humà no li agrada passar por, però li satisfà tenir sensacions diferents. A ningú li

agrada passar por quan les conseqüències son negatives. Per exemple, cap persona practicarà

“puenting” a no ser que aquest estigui subjectat per una corda i tingui unes mínimes mesures de

seguretat i precaució.

Això significa que aquella persona te un patró de personalitat que es defineix en busca

d’aquestes experiències i que li agrada sentir aquest grau de activitat fisiològica.

La pregunta es: Perquè ens agrada la sensació d’alt risc si aparentment podem tenir angoixa?

De manera científica podem dir que els estats de alta tensió ens produeixen una hormona,

l’adrenalina. L'adrenalina, és una hormona i un neurotransmissor. Incrementa la freqüència

cardíaca, contrau els vasos sanguinis, dilata els conductes d'aire i participa en la reacció de lluita

o fugida del sistema nerviós simpàtic. Químicament, l'adrenalina és una catecolamina, produïda

només per les glàndules suprarenals a partir dels aminoàcids fenilalanina i tirosina.

Relacionat amb el treball podem dir que fa una de les activitats més importants, activa el

sistema nerviós i ens prepara per actuar amb rapidesa davant de un perill inesperat. El que és

més rellevant, és que la reacció química al nostre cos d’aquesta hormona no sempre és per

prevenir i actuar amb rapidesa, sinó per moltes més coses, per exemple: descarregar i sentir una

sensació d’alliberament per tot el cos amb resultats que aporten satisfacció.

Foto extreta d’internet: Puenting.

Catecolamina: És produeixen en les glàndules suprarenals amb funció hormonal. Son neurotransmissor

del torrent sanguini

16

5.- Com la por afecta a la ment

Abans de endinsar-nos a explicar com funciona exactament la nostra ment al tenir por,

explicarem quines són les reaccions que té el nostre cos.

Les regions visuals, regions auditives, tàlem, escorça cerebral i amígdala cerebral, són els

òrgans, conductes i sentits que utilitza la ment davant d’un estigma amenaçant.

L’encèfal està dividit per el lòbul frontal, parietal i occipital i la part inferior se l’anomena

cerebel . L’escorça cerebral està al costat de l’amígdala, que aquesta es troba al lòbul occipital

inferior, després podem parlar de un òrgan conductor molt important que s’anomena tàlem és

una estructura neuronal que s’origina en el diencèfal i que connecta i emet informació obtinguda

per les regions visuals i auditives a la amígdala.

Aquestes són les parts fonamentals que el nostre cos i la nostra ment necessiten per actuar amb

rapidesa davant d’un perill o una amenaça.

Ara explicarem com funciona i com rep la informació la ment davant una por o una amenaça.

1. Primer, l’ amígdala cerebral situada a la part sud del nostre cervell s’activa quan hi ha

una presència d’estímuls amenaçant. Seguidament actuen les regions visuals i auditives

per transmetre una informació rudimentària a l’ amígdala a través del tàlem , un cop

allà, aquesta serà la que ordenarà si has de sortir corrents, quedar-te immòbil davant el

perill o atacar a l’amenaça, tot això forma part de les accions del nostre encèfal segons

la primera informació donada.

2. La segona via és més lenta, també comença en les regions visuals i auditives, però

aquesta vegada es dirigeix cap a l’escorça cerebral que allà s’encarregarà d’analitzar els

estímuls visuals o auditius.

Aquesta elabora una informació més refinada que transmet a la amígdala confirmant o

no el perill. L’amígdala actua en conseqüència d’aquesta informació més completa i

detallada.

Ara parlarem de l’òrgan protagonista, l’amígdala .La amígdala està situada al lòbul occipital

inferior del cervell, és un petit òrgan en forma d’ametlla que centralitza i controla la por.

Aquest òrgan es pot considerar el botó d’emergència del nostre cervell, és a dir davant d’un

perill l’amígdala s’encarrega d’enviar ràpidament la informació necessària per defensar tot el

cos per així aquest, pugui estar preparat i produir canvis.

Aquest òrgan és capaç de disparar i activar els nostres sentits en un mínim de temps. Aquest

funcionament és fa gràcies a dues cèl·lules neuròtiques, una és la que dispara i obre “la por” és a

dir fa activar tots els sentits i l’altre és la que els tanca les “portes de la por”.

Aquestes dos poblacions de neurones només una pot estar en funcionament.

En general es pot dir que l’amígdala és la estructura més crítica e implicada en les emocions

però sempre de forma interactiva amb tota l’altre part del encèfal.

17

En el moment en que la ment està completament sotmesa per la por tots els teus pensaments es

centren en només el subjecte, la cosa amenaçant i en l’escenari on et trobes, només desitges que

acabi tot, ja que la ment és un mecanisme que guarda moltes vivències i experiències passades i

també perquè en la nostra vida acostumem a tenir una sèrie de sentiments cada dia

(rutinàriament: felicitat, alegria, tristesa ràbia..) però, no acostumes fàcilment a tenir por, hi ha

un component que és el factor sorpresa, el factor inesperat.

En el moment que el cos es trobi davant d’un perill, ho passaràmalamentsi no està mentalment

preparat, ja que no té suficient experiència perquè en el món on vivim no ens preparen ni ens

donen classes sobre cóm hem d’actuar davant d’una situació com aquesta, és a dir, si que poden

donar classes de defensa, però davant d’una nova situació on la por sigui la protagonista, al no

experimentar-ho mai i ser una situació nova per tu, el teu cos i la teva ment en aquell moment

reaccionaran, no segons el que hagis après de defensa personal, sinó que reaccionaran

espontàniament i moltes vegades d’una manera involuntària respecte a la persona que ets.

És per això que és més difícil de superar la por mentalment ja que poden quedar danys i

seqüelespsicològiques i en canvi no tan en lo físic ja que el nostre cos està preparat per poder

córrer, defensar-se etc... és una característica molt antiga del’home per poder sobreviure.

Y sobretot no podem confondre i dir que tenir por és dolent, al revés és una reacció emocional

per el individu que ens protegeix d’estímuls i activitats perilloses.

La por comença a ser dolenta quan ens impedeix fer determinades activitats que es troben dins

dels nostres objectius vitals.

Foto extreta d’internet, representa les diferents parts i òrgans de l’encèfal

18

La ment es méscomplexa del que en imaginem i quan tenim por és un dels moments més

estressants pel cos i la ment .

Per tant una vegada has tingut por davant d’una amenaça i el teu cervell ha actuat de la manera

en que havia d’actuar, ara li toca reposar i recuperar-se, per tant això significa que poden haver

quedat danys interns o seqüeles, i per tant hi haurà que abordar un procés de recuperació tan

físic com mental.

19

6.- Fisiologia i reaccions

A partir de la teva ment el cos canvia radicalment en la manera d’actuar i comença a tenir

canvis físicsdiferents, però el més interessant ésque tot té alguna explicació. Tots els canvis que

es produeixen en l’organisme estan encaminats a situar al individu en les millors condicions per

tal de sobreviure (si es pot afrontar al perill) o per fugir (si el perill et sobrepassa clarament) ara

els explicarem:

Canvis fisiològics del nostre cos a tenir por

Un dels canvis més coneguts és la suor, quan tens por comences a suar suor freda ja que

comença a pujar la pressió del nostre cos a causa del batecs accelerats del cor llavors augmenta

la temperatura i el nostre cos necessita transpirar. En aquesta situació també et comences a

posar nerviós i el teu cos no esta gaire acostumat a saber relaxar-se en situacions de por. Aquest

suor es diu, “el suor nerviós”

Foto extreta d’internet, noia amb por, on el seu cos es troba en una moment de canvis i reaccions

- El cor comença a bombejar més ràpidament per poder portar més copiosament la sang

cap als músculs que han de posar-se en moviment.

- La respiració es fa més freqüent per així poder disposar de més oxigen necessari per

poder realitzar totes les activitats .

- També podem parlar de la pell ja que es torna més pàl·lida perquè la sang va als músculs

amb doble avantatge : 1- augmenta la força muscular 2. redueix el risc de pèrdua de sang

de en cas de que es produís una ferida cutània

- El tub digestiu suspèn la seva activitat per no malgastar energia en activitats tan

marginals per la supervivència immediata

- Tots els sentits augmenten la vigilància sobre l’ambient fent-se més sensibles als

estímuls externs .

- Urgència d’orinar i defecar.

20

Totes aquestes reaccions són rebudes per el sistema nerviós simpàtic i per un neurotransmissor

anomenat adrenalina , que està present en algunes àrees del cervell en les terminacions

nervioses simpàtiques i en glàndules suprarenals.

No tots els individus tenen la mateixa predisposició genètica a experimentar la por, però tot i

així és un dels components essencials del patrimoni genètic i és una de les cinc emocions

bàsiques (com l’alegria, la tristesa, la ràbia i el fàstic ) la seva expressió es motiva a totes les

cultures. És a dir no s’expressa sinó que la porten els gens.

Foto extreta d’internet, les3 regions més importants del cervell que s’enfronten amb la por.

21

7.- Reaccions envers la por

Aquest apartat podem dir que és un dels més coneguts en la nostre societat, suposo que molta

gent sap les tres úniques i possibles reaccions que pot tenir el nostre cos davant d’una presència

amenaçant o d’un possible perill. Córrer, quedar-te immòbil i atacar al individu . Sí, com he dit

abans són les tres úniques reaccions que pot tenir el nostres cos ja que la amígdala cerebral

s’activa quan nota una presència amenaçant, primer actuen les regions visuals i auditives (per la

primera via) per així transmetre una informació rudimentària i senzilla a la amígdala a través del

tàlem, un cop arriba aquesta informació tan bàsica el cos només podrà actuar de 3 maneres

possibles:

1.- CÓRRER Aquesta reacció és una de les més freqüents i la que més s’utilitza davant d’ una

amenaça o una por. Això passa quan et veus davant de una presència desconeguda que no saps

les conseqüències terribles que pot arribar a passar si t’enfrontes a ell i per tant ,al no conèixer

“el final” i al tenir la sensació en que l’amenaça és superior a les teves forces, doncs decideixes

sortir corrents ja que ho veus com la única opció possible per tal de sobreviure.

La teva ment està sotmesa a un únic pensament que és sortir ven lluny d’aquella situació

angoixant. També comences a córrer ja que veus que només tens aquesta opció però també

perquè el teu cos es veu preparat, la major part de la sang va a les extremitats per així córrer i

escapar-te més ràpid, el cor bombeja acceleradament per tal d’aconseguir més oxigen i no

fatigar-te tant. Finalment la funció digestiva és para per tal de donar l’energia necessària del

aparell digestiu a la resta del nostre cos.

Foto extreta d’internet, dibuix de una “persona” fugin.

22

2.- ATACAR A L‘AMENAÇA Aquesta opció no és tan freqüent com l’anterior, acostuma a

passar quan l’amenaça no és desconeguda, quan ha fet alguna cosa a alguna persona a qui

estimes o coneixes però sobretot aquesta reacció es produïda per la ràbia.

En la teva ment l’únic que desitges és fer-li mal , i que desaparegui de la teva vida i que

d’alguna manera o d’una altre pateixi tot el que has patit tu.

Foto extreta d’internet, representació amb dibuixos de dues persones barallant-se

3.- QUEDAR-TE INMÒBIL Aquesta és una de les reaccions poc comunes i per mi la més

curiosa, passa quan el teu cos no rep ordres de la teva ment ja que s’ha quedat bloquejada, la

situació la superat i no sap actuar. Això passa perquè la nostra ment mai o casi mai ha rebut

ordres semblants aquestes, mai s’ha trobat davant de una amenaça i ha tingut que actuar per tal

de sobreviure. Aquesta és una de les pitjors reaccions ja que la primera via es troba bloquejada i

no es capaç de ordenar moviment i fer reaccionar al nostre cos, llavors actua la segona via

cerebral, però fins que el cos reacciona gràcies a la segona via, que és la que envia al nostre cos

una informació més refinada sobre l’amenaça, però fins que el nostre cos rep aquestes

informacions que li diuen com ha d’actuar pot passar segons, segons que en aquell moment

poden valer molt.

Un cop has experimentat una experiència com aquella on el teu cos i la teva ment s’han trobat

en una situació nova, on has sentit realment por per primera vegada, on el teu cos ha tingut que

actuar i reaccionar per tal de sobreviure, on la teva ment s’ha vist sotmesa solament per un

pensament més aviat desagradable,llavors és quan moltes vegades arriba el moment en el qual

comences a tenir por per tot, per cosses que abans no tenies temor, comences a tenir malsons ,

sents sorolls per tota la casa, tens por a estar sol, a que torni a passar aquella experiència tan

indesitjable.

Al viure una experiència tan intensa i on la teva ment durant un temps ha estat sotmesa a una

por tan gran, doncs comporta el seu temps desprendre’s d’aquella por ja que involuntàriament

no pots parar de pensar-hi.Depenent del tipus de por a la qual hagis estat sotmesa seria

recomanable anar a un professional,tot i que abans d’acudir a un terapeuta has d’intentar curar-

te tu tot sol amb la teva força de voluntat i sobretot amb companyia de gent que estimes.

23

7.1.- Tècniques personals per a combatre les pors individuals

Reduir o limitar les nostres pors particulars és un combat personal que necessita valor,

perseverança i autoestima. D’aquí ve la necessitat de personalitzar al màxim els sistemes per

disminuir les nostres pors, per afrontar-les o suportar-les. Per això hem d’enfrontar-nos-hi quan

preparem un seguit de recursos personalitzats. A continuació explicarem i direm quins recursos

pot utilitzar per guanyar a la por que t’ha turmenta:

1- El recurs de les fantasies personals. Utilitzar la fantasia per els nostres temors, recordar

bons paisatges, imaginar bones relacions, amics..

2- El recurs de l’acció : activar-te i posar-se a fer exercici va molt bé per distreure’s

3- El recurs de la companyia: Aquest recurs és un dels que va més bé i un dels més

gratificants, sentir-te acompanyat per una persona que t’estima, família o amics et pot

ajudar molt a superar els teus traumes.

4- El recurs de la distracció: podem jugar, divertir-nos, experimentar..

5- El recurs de la dissociació: decidir “no pensar en això”, intentar oblidar-ho i pensar que

hi ha altres cosses més importants que aquestes.

6- El recurs de la suggestió: parla’t, anima’t, entrena’t... com si fossis el teu tutor o

entrenador personal.

Tota aquesta sèrie de recursos poden ser molt útils quan hi ha existència de pors irreals , que

amb amics, companys, família i sobretot amb la voluntat pròpia, et capacita per valorar-te i fer

tot el possible perquè la por que sents no acabi dominant per complet la teva ment.

24

8.- La Teràpia

La pregunta és, un cop hem tingut un o uns atacs de por es pot tornar a ser la persona que un era

abans de que tota aquesta angoixa comencés?

Les persones que pateixen atacs de pànic degut a pors o amenaces es pensen que és com quan et

fa mal de panxa que et prens una pastilla i al cap de unes hores estàs com nova, el tema de la

ment no te res a veure amb el dolor físic d’una persona, sinó la ment és molt més complexa i

difícil de curar si realment pateixes i sofreixes, ja que aquest sofriment pot ser perillós per

l’equilibri psíquic que et podria porta a l’esquizofrènia.

Aquesta expectativa on el pacient imagina que hi ha una intervenció externa i que serà la seva

salvació i on es veu a si mateix com una persona absolutament passiva i fràgil, això no ajuda

res, ja que:

1. En primer lloc, fa una interpretació del trastorn com alguna cosa absolutament

imprevisible i desconnectat de qualsevol problema anterior.

2. En segon lloc perquè la persona es veu totalment passiva e indefensa, d’aquesta manera

es reforcen els problemes de fragilitat que existien abans de l’ansietat, a més a més

aquesta manera de veure les coses afavoreix la idea en que el terapeuta ha de ser una

persona forta i activa que portarà la salvació, quan és tot el contrari, aquí l’únic que et

pots salvar ets tu, si li poses ganes, forces, valentia i evidentment amb la ajuda d’un

professional .

El problema del que el pacient esperi un fàrmac o un teràpia on simplement amb diners es

compleixi el seu desig que es “tornar a ser com abans” està molt equivocat, ja que la major

medicina que necessita es ell mateix, tindre la suficient ganes de sortir endavant, i això només

ho pot aconseguir pensant que se’n sortirà i posant-li tota l’energia possible.

En una intervenció terapèutica ideal, del tipus que sigui, inicialment el terapeuta tindria que

assumir el pes de ser una figura de autoritat i adoptar una actitud tranquil·litzadora, perque

posteriorment i de manera gradual ajudar al pacient a ser més autònom i sentir-se més segur, i

així ser capaç de portar endavant i activament les propostes terapèutiques fins arribar a una

remissió del trastorn.

“M’ha passat una cosa imprevista i incomprensible, que em fa sofrir terriblement, crec que no

seré capaç de suportar-ho i el que em passarà serà que hem tornaré boja. Espero que un fàrmac

miraculós o una intervenció psicoterapèutica perfecte m’ajudi i em salvi i així podré tornar a la

vida d’abans com si res hagués passat”

Text tret de: Miedos y fobias , Roberto Lorenzin.

25

Foto extreta d’internet, dibuix que representa la consulta d’un terapeuta

-Els fàrmacs

Quan pateixes un atac d’ansietat degut a que hagis tingut una sensació de por d’alt grau o hagis

estat davant d’ un estímul amenaçant, això provoca ansietat i com hem dit abans la majoria de

gent el que vol es curar-se ràpid amb medicació o almenys portar-la a mà per sentir-se més

segura:

Seguidament mostrarem una sèrie de comentaris reals de persones que han tingut por i han patit

atacs d’ansietat,què opinen i quina relació que tenen amb fàrmacs:

Cas 1

“Vaig sempre amb les gotes tranquil·litzadores en la motxilla. En veritat casi mai les prenc,

però el simple fet de portar-les em fan sentir segura, segura de qualsevol sorpresa

desagradable”.

Cas2

“Crec que per mi els fàrmacs són lo millor, em costa pensar que puc curar-me d’una malaltia

com aquesta només a través de la paraula. La ansietat és una experiència fora, física i que

t’ofega, que et fa tremolar i marejar-te. Tenir un fàrmac convenient et fa sentir més tranqui-la y

confiada, em relaxo i em ve a la ment que estic protegida i que puc intentar fer qualsevol cosa

difícil”.

Cas 3

“Quan prenc medicines em dona la sensació que em puc desentendre de les meves

responsabilitats, poder fer que les medicines resolguin coses, esperar que l’afecte màgic

apareix-hi y les coses es resolguin sense fatiga”.

26

Cas 4

“Odio els medicaments, em confonen, sembla que resolguin coses però desprès tot torna a ser

igual. Y no vull prendre-les, vull ser sempre conscient de mi mateixa y no crear dependencies

que després podrien crear-me més problemes del que ells mateixos son capaços de resoldre

Aquests petits fragments d’opinions de persones respecte els fàrmacs, ens fa pensar que hi ha

medicaments que fan reduir l’estrès o simplementtenen efecte placebo, és a dir el fet de

prendre’ls ja calma la patologia i dóna tranquil·litat, però tot i així la solució més real, i la cura

més bona és un mateix, la força de voluntat, les ganes i la motivació que tinguis en curar-te.

27

9.- Por i perill

La por i el perill són dues coses totalment diferents, la por és un fet que afecta a la ment i a la

manera de pensar i actuar, la por actua en el món interior i el perill en l’exterior. Moltes

vegades por i perill es relacionen , una de les avantatges de la por és alertar d’un perill, això

significa que és anterior al perill i que moltes situacions perilloses les evitem perquè abans

tenim un tipus de por influenciada per altres causes.

Exemple persona que està nedant pel mar i va en direcció a unes roques i de sobte se’n

recorda que la setmana passada a les notícies van dir que en aquella zona havia mort un veí a

causa de les fortes corrents marines. Tot seguit la persona agafa por i recula.

Si no tinguéssim por seria molt poc probable tenir la capacitat d’ evitar alguns perills, perquè

tenir por abans de un possible perill és un moment de reflexió cap a la supervivència.

9.1.-El perill de tenir por

Com molt bé em dit en el anterior apartat, una de les avantatges de tenir por es poder tenir la

capacitat de reflexionar i evitar algun perill. Tenir una mica de por mai es dolent al reves, pot

ser satisfactori per l’organisme i per poder ajudar a sobreviure d’algun perill.

El greu problema d’aquest apartat es quan aquesta por es excessiva, superior a qualsevol altre

pensament, arriba a un punt on tenir por comença a ser dolent, això passa quan comences a

deixar de fer cosses que abans feies, tenir por a cosses que abans no tenies, al reves t’agradaven.

Tenir tanta por pot arribar a ser perillós per la nostre ment ja que no permet fer i pensar altres

cosses i pot arribar al punt de la bogeria, de tancar-te a casa i no fer res per por a algun perill

,privar-te a viure.

28

10.- Conclusions del treball

Abans d’abordar les conclusions finals del meu treball de recerca, m’agradaria agrair a totes

aquelles persones que han aportat consells i ajuda alhora de realitzar el meu treball.

Ara puc afirmar amb certesa, que fer recercai llegir sobre els mecanismes de la ment i les

reaccions del cos quan estan sotmesos per la por, m’han ajudat a tenir un coneixement que

abans no en tenia i m’han aclarit molts dubtes sobre el que vull estudiar en un futur. Crec que el

mont de la ment és complexa, àmplia, curiosa i molt interessant i tot això ho he pogut descobrir

gràcies a aquest treball de recerca.

Conclusions:

La por és un producte de l’evolució iés totalment necessària per alertar-nos del

perillindispensable per la supervivència.

La classificació de la por en dos grans grups: real i irreals. Els reals són els més

perillosos ja que és la vida qui està en perill, en canvi les pors irreals tenen un perill

psíquic, aquestes pors són les més freqüents en la societat.

Un dels punts més importants es conèixer com actua la ment davant la por, és important

saber que hi ha dues vies, la primera via seria la més simple i rudimentària la

informació la emet l’amígdala i només té la capacitat d’actuar de 3 maneres : córrer,

atacar la amenaça o quedar-se immòbil. Després actua la segona via que conté una

informació més refinada i precisa per actuar.

Finalment en aquest treball també podem informant-se de la teràpia, les opinions

d’anònims respecte els fàrmacs i exactament saber quan has d’acudir.

Aquests punts vénen a resumir els conceptes més importants de la part teòrica. També

destacarem alguns punts importants de la part pràctica, basada amb dues entrevistes i una

enquesta .

De la primera entrevista podem concloure que la por dels éssers del més enllà, és una

por que paralitza per la incapacitat de trobar explicació. El sentiment és d’impotència

pels fets que són inexplicables. L’ajuda externa és fonamental per calmar els temors.

De la segona entrevista podem concloure que les experiències viscudes i saber

comunicar-se amb els demés són fonamentals a l’hora de prestar ajuda a persones amb

problemes. Una experiència de fa 25 anys i les seves dots de comunicadora, van fer que

la Pilar abordés amb professionalitat la seva tasca al telèfon de l’Esperança

De les enquestes que s’han realitzat per grup d’edat podem treure la conclusió de quines

són les pors més comunes en cada etapa. Veiem clarament una diferència entre el grup

de Adults/ Grans i el grup de Nens/Adolescents.

En els grups d’adults/ grans els percentatges més elevats de respostes s’enquadren en

temes de salut: malaltia, accidents, dolor, mort....

En canvi en els grups de nens/adolescents els percentatges més elevats de respostes són

els que fan referència a temes més banals o irreals: soroll, pel·lícules de por

29

Elaborar aquest treball m’ha ensenyat a saber extreure el que és més important dels textos que

he llegit, conèixer què és la por i sobretot que la por no és un sentiment dolent, sinó que ens

ajuda a preparar el nostre organisme pels perills i les amenaces. El problema és quan la ment és

incapaç de controlar aquest mecanisme i comença a ser nociu per la salut de les persones.

.

30

11.- Bibliografia

Bibliografia - llibres

1. Miedos y fobias, causes, característiques y terapies. Autor Sandra Sassaroli y

Roberto Lorenzini. EditorialPaidos Iberica, lengua castellana año 2000. Obtingut

gràcies a la biblioteca Jaume Fuster

2. El poder de la por, ¿on guardem els nostres temors quotidians?. Autor Jorge L.

Tizón. EditorialMilenio, any de publicació al 2011 , llengua catalana.

3. Miedo pánico y fobias .AutorGiorgioNardone. EditorialHerder ,

lenguaorigianlItaliano, año de publicación 1997

4. Tratamientopsicológico del transtorno de pánico y la agorofobia (manual para

terapeutas). Autor Pedro Moreno y Julio C. Martín. EditorialDesclée de Brouwer,

publicada en el 2007, lengua castellana.

Bibliografia digital- pàgines web

http://www.guiainfantil.com/articulos/educacion/miedos/el-miedo-de-los-ninos-y-las-

influencias-externas/

http://id.tudiscovery.com/qu-es-el-miedo-y-cmo-se-manifiesta-psicolgica-y-fisiolgicamente/

http://www.slideshare.net/Euler/el-funcionamiento-de-la-mente-humana-presentation

http://danielaaparicio.wordpress.com/2011/10/24/miedo-o-angustia-desde-el-psicoanalisis/

http://lamenteesmaravillosa.com/las-enfermedades-mentales-escritas-en-el-adn

http://www.elciudadanoweb.com/el-miedo-y-sus-consecuencias/

http://es.wikipedia.org/wiki/Catecolamina

https://www.google.es/?gws_rd=ssl#q=adrenalina+i+la+seva+segregacio

http://www.nationalgeographic.es/ciencia/salud-y-cuerpo-humano/en-qu-consiste-el-miedo

http://es.wikipedia.org/wiki/Miedo

31

http://www.ryapsicologos.net/frases-de-motivacion-y-autoayuda.html

http://www.psicodiagnosis.es/areageneral/losmiedosinfantiles/index.php

Bibliografia digital - enllaços de youtube/videos

http://www.youtube.com/watch?v=U39pGZYVoZ0

http://www.youtube.com/watch?v=VBTyNYHX34c

http://www.youtube.com/watch?v=EJ4Ng37ws3M

http://www.youtube.com/watch?v=6XpV2h3gvv0

http://www.youtube.com/watch?v=EJ4Ng37ws3M

http://www.youtube.com/watch?v=q07r-RGPASk

http://www.youtube.com/watch?v=y_QWcpBAgrA

32

Annexa I: Primera entrevista

Entrevista al Sr. Josep María Gómez

Personalitat de l’entrevistat

El Sr Josep Maria ha estat molts anys gerent d’una empresa industrial instal·lada en un polígon

prop de Barcelona. La seva edat està al voltant dels 55 anys. Casat i pare de família

Per diferents raons ha cregut oportú deixar l’activitat anterior i passar a ser gerent d’una Entitat

de beneficència que es va fundar fa més de tres segles. La tasca d’aquesta entitat segueix els

mateixos principis que es van imposar els seus fundadors: ajut a persones necessitades.

Cal dir, des d’un bon començament, que la seu social d’aquesta Entitat, tot i que s’ha reformant

amb els anys, segueix trobant-se al mateix espai on es van fundar.

El per què de l’entrevista.

Per mitjà del meu avi, amic del Sr. Gómez, he sabut que en l’edifici de la seu de l’Entitat, amb

motiu d’unes obres d’adaptació a noves necessitats imposades per la seva tasca, s’hi han produït

(segons els testimonis) alguns fets paranormals. S’havien produït a finals de juliol d’aquest any.

El primer que cal dir és que el Sr Josep Maria no tenia cap propensió cap aaquests fenòmens

“d’ultratomba”, mai s’havia trobat amb cap cas similar, i els considerava com uns fets de temps

passats. Creia que com a molt existien persones no només amb certa disposició envers a aquests

fenòmens,sinóque anaven a buscar-los en sessions convocades per alguna ‘mèdium’.

Quins fets es van produir?

Tal com s’ha dit,l’edifici social s’hi feien obres d’adaptació a noves necessitats. Hi havia quatre

operaris treballant-hi, Vaig pensar que saber exactament el que havia passat i saber la por que

havien sofert era interessant per el meu treball de recerca.

Ells han estat els testimonis directes dels fenòmens:

Un dia van sentir molt moviment de mobles que s’arrossegaven i un cop molt fort, com si un

gran armari hagués caigut al pis de sobre d’on estaven treballant. Estranyats, ja quea dalt no hi

havia ningú, van pujar i vanposar els mobles al seu lloc. Més tardels fets es va repetir,aquest

cop, més que estranyats, Començaven a preguntar-se que estava passant, tot allò no era normal.

Un altre fet: un dels operaris van notarperfectament uns tocs a l’esquena, es va girar i no va

veure a ningú.

Un altre fet: un dels operaris va veure un company seu que, girat d’esquenes, parlavasol, i es va

produir el següent: -¿amb qui parles? – Amb aquesta persona;el primer operari no va veure

ningú al seu davant.

Un fet més: un cendrer quesemblava que es movia sol, anant d’un costat a l’altre del pis, fins

que fent un bot, es va llançar contra el front d’un dels operaris.

33

La por

Els quatre operarisdirectament afectats , anaren a veure al gerent Sr. Josep Maria a dir-li

clarament que després de tot el que passava en aquella casa, ells havien agafat una por

‘especial’ i van decidir marxar; van dir que no tornarien, que aquell lloc estava embruixat .

Segons van manifestar, tampoc creien en fenòmens estranys, però ara defensaven la certesa del

que els hi havia passat.

El gerent, no ho havia viscut personalment i va fer un recorregut per la casa per comprovar-ho.

Va comprovar que una porta a un pati exterior, estigués tancada, al cap d’una estona la va

trobar oberta. també va dir que les llums fallaven, y que s’encenien i s’apagaven soles.

Què fer? Com actuar?

Degudament aconsellat, el gerent anar al bisbat de Barcelona a demanar l’assistència d’un

exorcista autoritzat. Era un sacerdot d’una ordre religiosa, el qual va recorre els locals afectats

resant les imprecacions necessàries en aquestes situacions. La finalitat, diu l’exorcista, és

asserenar alguna ‘ànima en pena’, i pregar per ella.

Situació actual

Els paletes tronaren a treballar i no han notat cap més fenomen paranormal.

Jo mateixa vaig recórrer els locals on els fets es van produir, acompanyada del Sr Josep Maria, i

res vaig notar.

Segons m’ha dit el Sr Josep Maria, l’exorcista manifesta que aquests fenòmens se solen

presentar en locals que tenen ja molts anys, d’un origen llunyà, on hi ha viscut gent mol

diversa.

-I vostè té por? -era la pregunta final. No té por. Ell que és molt religiós, sempre va amb una

medalla o un crucifix. No tenim explicació lògica per aquests fenòmens, no sabem que és,

perquè a passat –diu-, però m’insisteix en que després del que ell ha viscut de prop, allà on

treballa cada dia, es mira aquests fenòmens amb molt de respecte. No té por, però -s’han de

mirar amb molt de respecte.

M’acomiado, agraint-li la seva atenció .

34

Annexa II: Segona entrevista

Entrevista a la Sra. Pilar Rodriguez

Personalitat de l’entrevistat

La Pilar va exercir de psicòloga en un hospital durant 15 anys, allà van succeir uns fets que la

van portar a treballar al telèfon de l’Esperança.

Pilar, m’agradaria conèixer i saber el vostre recorregut com a psicòloga i quin va ser el fet

on et va canviar la visió respecte la vida?

Doncs , durant molts anys vaig estar treballant de psicòloga en un hospital del Llobregat,

realment sempre he tingut un sentiment molt gratificant al veure que podies ajudar a les

persones amb les paraules, ja que mai he estat a favor dels medicament. Al treballar en un

hospital i veure pacients malalts cada dia sense conèixer el passat i la vida amb exactitud de

cada un d’ells, la meva manera de treballar i ajudar era força objectiva.

En aquells anys vaig ser ajudant de un psiquiatre. Un dia, aquest em va confessar que la seva

dona no estava bé, que tenia moltes pors i que necessitava la meva ajuda, jo vaig acceptar.

Durant uns mesos em vaig involucrar molt amb la cura i l’estabilitat de la dona del doctor. Cada

dia l’observava, primer, va començar a tenir por a les persones desconegudes i a l’exterior, a

mesura que aquestes pors creixien era realment sorprenen veure com cada dia, ella descobria i

sentia noves pors, veure, que la seva ment estava completament sotmesa a l’angoixar, pànic i

terror, a continuació es suïcidà.

Des d’aquest fet, cada pacient que tinc li realitzo un seguiment constant, m’informo del seu

passat i intento unir un vincle d’esperança entre ell i jo, si, realment realitzo un treball totalment

subjectiu, però em satisfà, ja que no els tracto com a pacients ni malalts, sinó com a persones

que necessiten la meva ajuda.

Pilar, després d’aquest fet m’ha dit que va treballar en el telèfon de l’esperança, podria

explicar exactament en que consisteix?

Doncs sí, la mort de la dona del doctor va ser un cop molt dur, realment em va afectar molt

personalment i emocionalment. Quan passen aquestes cosses és inevitable pensar que no has

donat el 100% de tu i que podries haver fet molt més, sempre tens un petit grau de culpabilitat,

aquesta culpa mai me l’ he perdonat. Pensar que durant uns mesos vaig estar amb ella cada dia,

on havíem compartit vivències, experiències i on sobretot vaig arribar a pensar que estava

millor. Quan estava amb mi em feia creure que s’estava recuperant doncs no, al contrari, cada

cop tenia més pors i més neguits que no li deixaven viure i això li van portar al suïcidi i a mi a

sentir que havia fracassat.

35

Després d’aquest tràngol, independentment del meu ofici com ha psicòloga vaig decidir

treballar en el telèfon de l’esperança. Aquest telèfon consisteix en donar consell i ajudes a

persones anònimes que francament ho estan passant malament en la seva vida per culpa del

treball ,de la família, de pors, d’angoixes...i moltes vegades aquests tenien intenció de suïcidar-

se. Son persones que la seva vida els hi va francament malament i que, per ells sols, es veuen

incapaços de seguir endavant ja que no tenen cap conegut o familiar que els puguin ajudar, per

tant, acudeixen aquest telèfon on la funció principal es escoltar i fer-los reflexionar

Tornant al tema principal, la por: vostè que ha estat treballant amb psiquiatres i amb

persones realment afectades, quan la ment d’una persona esta dominada per la por, se li

subministra o es dona alguna medicació?

És cert que jo vaig estar treballant amb psiquiatres i la pregunta que vols que et contesti te la

puc respondre però del que vaig viure jo, és a dir, fa 25 anys. Les cosses actualment gràcies a

Déu han canviat, però fa anys puc afirmar amb certesa que les persones amb problemes mentals

eren totalment marginades per la societat, et tancaven en un manicomi i l’únic objectiu dels

metges antigament no era curar-te, era que no t’escapessis d’allà i sedar-te. La sedació més

freqüent que utilitzaven era Prozac i Trankimazin.

Per sort ara les coses han millorat, intenten curar-los amb la paraula i fen-los reflexionar. També

hi ha llocs com per exemple “l’escola àmbit”, és una centre dedicat a les persones que tenen

pors, fan tallers, parlen amb ells i ajuden a superar les seves pors a base de activitats, realment

és molt interessant, però com que acaben d’inaugurar-ho no ser dir gaire cosa més, només que

ajuden a persones amb neguit, una altre manera de superar-se que no sigui acudin a metges ni

psiquiatres.

Moltes gràcies pilar per l’entrevista, tot el que ha fet es molt interessant i gratificador

respecte els altres.

Gràcies a tu, jo simplement ajudo a persones que no saben fer-ho per elles mateixes, hem

satisfà.

36

Annexa III: Enquestes

Característiques de l’enquesta i objectius

Es van realitzar 200 enquestes per diferents grups d’edat.

La pregunta de l’enquesta és única “ A què tens por?”

Només s’havia de contestar una resposta de les 9 respostes que es van proposar

Objectiu : Saber quins són les pors més freqüents per grup d’edat.

Nº ENQUESTES REALITZADES 200

ENQUESTA PER GRUPS D'EDAT 25% de cada grupd'edat

Respostaúnicaper cada enquesta

DIVISIÓ ENTRE GRUPS D'EDATS nº enquestescontestades % sobre el

total

NENS ( de 4 a 14 anys) 50 25,00%

ADOLESCENTS (de 15 as 20 anys) 50 25,00%

ADULTS (de 21 a 55 anys) 50 25,00%

GRANS (> 55anys) 50 25,00%

Total 200 100,00%

De les 200 persones enquestades van haver 50 nens, 50 adolescents, 50 aduls i 50 grans

37

Respostes i percentatges per tipus de pregunta

Tipus de Resposta nº enquestescontestades % sobre el

total

1 POR A LA MORT 18 9%

2 POR ALS ACCIDENTS 35 18%

3 POR A LA MALALTÍA 25 13%

4 POR ALS ROBATORIS 21 11%

5 POR A LA CRISIS, PERDRE ESTATUS 22 11%

6 POR A LA FOSCOR 23 12%

7 POR ALS SOROLLS DESCONEGUTS 21 11%

8 POR ALS FILMS DE TERROR 16 8%

9 POR ALS ANIMALS 19 10%

200 100%

9% 17%

12% 10% 11%

12%

11% 8%

10%

Percentatge de Respostes

POR A LA MORT

POR ALS ACCIDENTS

POR A L'ENFERMETAT

POR ALS ROBATORIS

POR A LA CRISIS, PERDRE ESTATUS

Aquest percentatges ens indiquen el total de les respostes contestades, a nivell general no hi

ha grans diferències, és per això que és interessant desmembrar aquesta enquesta per grups

d’edat. Tot i així recalquem que el percentatge més elevat ha sigut la resposta de la por als

accidents

38

Respostes i percentatges per tipus de pregunta per grups d’edat

Tipus de Resposta nº

enquestes

NENS %

sobre el total

ADOLESCENTS

% sobre el total

ADULTS %

sobre el total

GRANS %

sobre el total

1 POR A LA MORT 18 3 6% 2 4% 7 14% 6 12%

2 POR ALS ACCIDENTS 35 0 0% 8 16% 15 30% 12 24%

3 POR A LA MALALTIA 25 0 0% 3 6% 7 14% 15 30%

4 POR ALS ROBATORIS 21 0 0% 4 8% 4 8% 13 26%

5 POR A LA CRISIS, PERDRE ESTATUS 22 0 0% 9 18% 11 22% 2 4%

6 POR A LA FOSCOR 23 15 30% 6 12% 0 0% 2 4%

7 POR ALS SOROLLS DESCONEGUTS 21 12 24% 9 18% 0 0% 0 0%

8 POR ALS FILMS DE TERROR 16 10 20% 0 0% 6 12% 0 0%

9 POR ALS ANIMALS 19 10 20% 9 18% 0 0% 0 0%

Total 200 50 50 50 50

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

6%

0% 0% 0% 0%

30%

24% 20% 20%

% DE RESPOSTES NENS

Aquesta graella és molt visual, podem veure i comparar les diferents pors dels nens, els

adolescents, els adults i els grans.

En els gràfics següents podrem observar que depenen de les edats varien les pors.

El diagrama de barres representa

les pors més comunes dels nens.

Els més petits no temen als

accidents, ni a l’en fermetat, ni als

robatoris, les pors es decanten per

les pors més banals. El 30% dels

nens enquestats declaren tenir por

a la foscor, seguit d’un 24% que

tenen por als sorolls.

39

0% 2% 4% 6% 8%

10% 12% 14% 16% 18%

4%

16%

6% 8%

18%

12%

18%

0%

18%

% DE RESPOSTES ADOLESCENTS

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

14%

30%

14%

8%

22%

0% 0%

12%

0%

% DE RESPOSTES ADULTS

En els adolescents com podem

observar tot comença a estar

equilibrat, han deixat de ser nens

però tampoc se’ls considera

adults, les seves pors als

accidents augmenten, la por als

sorolls i a la foscor es mantindran

igual però en canvi la por als films

de terror ja és un 0%.

En els adults, podem observar

que les seves pors es decanten

molt més cap a la mort, als

accidents amb un 30% i a la

crisis que augmenta a un 22%.

Aquest deixen de tenir por als

sorolls a la foscor amb un 0%

40

Respostes per grups d’edat

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

12%

24% 30%

26%

4% 4%

0% 0% 0%

% DE RESPOSTES GRANS En els grans podem observar amb

claredat que augmenta molt la

por a l’en fermetat amb un 30% i

als robatori, amb un 26%. Deixen

de tenir por als sorolls, a les films

de terror i als animals amb un 0%

A continuació podem veure amb gràfics circulars perfectament les respostes de cada grup

d’edat en base a la pregunta única. Saber la quantitat de persones que han contestat la por a

la mort, la por als accidents, la por a l’enfermetat , la por als robatoris, la por a la crisis i

pèrdua de feina, la por a la foscor , la por a sorolls desconegut, la por als animals i per últim la

por a les pel·lícules de terror

41

42

43

44