VIOLENCIA INFANTIL VIOLENCIA INFANTIL CRISTINA CALVACHE ESPIÑEIRA 2014.
la - · PDF fileInstitut de Sostenibilitat i Medi Ambient 973 700 369 La Leridana, ......
Transcript of la - · PDF fileInstitut de Sostenibilitat i Medi Ambient 973 700 369 La Leridana, ......
aeriaL’ATENCIó A LES PERSONES, prioritat dels pressupostos 2011
PUBLICACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA FEBRER 11 NÚM. 220
la
p
Lleida, capdavanteraen escoles bressol
Amb la posada en marxa de l’E.B. La Mitjana,la ciutat assoleix les 957 places escolars
PUBLICACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA FEBRER 11 NÚM. 220
CENTRALETA
973 700 300 www.paeria.cat - [email protected]
OFICINA DEL CONSUMIDOR
973 700 424
TURISME DE LLEIDA
902 250 050 www.turismedelleida.cat
Establiment de trucada: 0,32 euros. Minut: 0,24 euros
EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida
DIRECCIÓ: Secció de Comunicació de l’Ajuntament de Lleida
ART: Missatges-Gestió de Comunicació, SL
MAQUETACIÓ I REDACCIÓ: Serveis de Comunicació Lleida, SL
REALITZACIÓ: Noguesprint
FOTOGRAFIA: Hermínia Sirvent i els autors
IMPRESSIÓ I DISTRIBUCIÓ: Noguesprint
PUBLICITAT: Serveis de Comunicació Lleida, SL - 973 22 15 96
DIPÒSIT LEGAL: 235 - 1985
AJUNTAMENT
Alcaldia 973 700 303
Contractació 973 700 307
Cooperació 973 700 457
Economia i Hisenda 973 700 316
Enginyeria 973 700 311
Esports 973 700 607
Intervenció 973 700 342
Joventut / Centre de Recursos Juvenils 973 700 666
Participació Ciutadana 973 700 453
Protocol 973 700 308
Recursos humans 973 700 332
Salut Pública 973 700 313
Secció de Comunicació 973 700 314
Secretaria General 973 700 372
Seguretat Ciutadana 973 700 365
Serveis Personals 973 700 306
Urbanisme 973 700 309
SERVEIS MUNICIPALS
Accés-Institut d’Informàtica 973 700 417
Aigües de Lleida 902 186 018
Arxiu municipal 973 700 352
Auditori Enric Granados 973 700 639
Aula de Teatre 973 268 318
Autobusos de Lleida 973 272 999
Canera 973 263 504
Cementiri 973 211 524
Centre d'Art La Panera 973 262 185
Centre d'Interpretació de la Mitjana 973 230 738
Centre Especial de Treball 973 278 315
Conservatori de Música 973 222 589
Consorci de Promoció Econòmica 973 238 143
Deixalleria 900 102 042
Dipòsit de vehicles 973 201 520
Empresa d'Urbanisme 973 700 606
Escola de Belles Arts 973 700 362
Escola de Jardineria 973 233 573
Institut d'Educació 973 700 618
Institut de Comerç, Mercats i Consum 973 700 424
Institut d’Ocupació 973 242 000
Institut d’Acció Cultural 973 700 394
Institut d’Acció Esportiva 973 700 614
Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient 973 700 369
La Leridana, SL 973 237 206
Museu d’Art Jaume Morera 973 700 419
Museu de l’Aigua de Lleida 973 211 992
Museu de l’Automoció Roda Roda 973 212 635
Oficina de Medi Ambient i Horta 973 700 455
Parc Científic i Tecnològic 973 272 922
Sindicatura Municipal de Greuges 973 700 356
Teatre de l'Escorxador 973 279 356
GRUPS MUNICIPALS
Convergència i Unió 973 700 320
Esquerra Republicana - Els Verds 973 700 321
Iniciativa per Catalunya - Verds 973 700 328
Partit dels Socialistes de Catalunya 973 700 331
Partit Popular 973 700 344
TELèFONS D'INTERèSCorreus (informació) 902 197 197
Estació d'Autobusos (informació) 973 268 500
Fira de Lleida 973 705 000
RENFE 902 240 202
Seu Vella 973 230 653
Taxis 973 203 050
EMERGèNCIES 112Aigües de Lleida (avaries) 902 136 013
Ambulàncies 902 252 530
Bombers 973 706 090
Creu Roja 704 202 224
Sistema d’Emergències Mèdiques 061
Fecsa-Endesa (avaries) 902 536 536
Gas Lleida (avaries) 900 750 750
Guàrdia Civil 973 249 008
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600
Hospital Arnau de Vilanova 973 248 100
Mossos d'Esquadra 973 700 050
Policia Nacional 973 279 535
Protecció Civil 973 700 305
TEMES DESTACATS DE FEBRER...
EDUCACIó
Inauguració oficial de l’escola bressol La Mitjana 3
URBANISME
Renovació de la plaça del carrer Sant Joan de Mata 4
MEDI AMBIENT
Canvi dels contenidors de rebuig a tota la ciutat 5
URBANISME
Remodelació de voreres i passos de vianants 6
Continua l’alineació del carrer Balmes 7
CULTURA
La Xina, país convidat d’Animac 10
Àngel Ros presideix el Consorci de la Seu Vella 11
TURISME
La ciutat es promociona a Fitur 13
SALUT PÚBLICA
Centre de dia i consultori nous als Magraners 15
ECONOMIA
Els pressupostos prioritzen la despesa social 16
JOVENTUT
Segon aniversari del Centre de Recursos Juvenils 20
PARTICIPACIó CIUTADANA
El Baula, per als Castellers de Lleida i Down Lleida 21
OPINIó dels Grups Municipals 24
OCI Agenda cultural 26
La represa del curs escolar després
de les vacances nadalenques ha tingut
com a principal novetat la inauguració
el passat 10 de gener de l’Escola Bres-
sol Municipal La Mitjana, la divuitena de
la ciutat. El centre escolar té una su-
perfície construïda de 700 metres qua-
drats i és situada en un solar entre els
carrers Oriol Martorell i Euskadi, a la
zona del Barris Nord, a Pardinyes. El
pressupost de les obres, dins dels Fons
Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibi-
litat Local, ha estat d’1,2 milions
d’euros.
El nou centre educatiu disposa
de 93 places noves distribuïdes
en un grup de 0 a 1 any (6 places);
tres d’1 a 2 anys (33 nens i nenes),
i tres de 2 a 3 anys (54 infants).
A més, aquest nou equipament té un
equip qualificat d’educadors i educa-
dores format per 7 mestres d’educació
infantil, 3 tècniques superiors d’edu-
cació infantil i 3 tècniques de reforç
d’educació infantil i un conserge subal-
tern.
L’edifici és tot en planta baixa que en-
cabeix totes les aules amb els seus
serveis, una àrea per al professorat,
un menjador (que té sortida al pati),
cuina, rebost, bugaderia i magatzem.
L’equipament té un pati exterior per a
jocs, un hort, un sorral i un porxo
d’entrada amb el pati per als cotxets
infantils. A més, s’hi ha instal·lat energia
solar tèrmica per a la producció d’aigua
calenta sanitària.
L’oferta escolar de 0 a 3 anys a Lleida
per al curs 2010-2011 és de 957 places
i hi ha 18 escoles bressol municipals.
Amb aquestes dades, Lleida lidera a
Catalunya i a Espanya les escoles
bressol municipals per habitant.
L’increment de places d’escoles
bressol en els darrers anys ha
estat molt destacat, ja que des
del 2007 fins ara s’han doblat.
amb la construcció de 6 centres
nous.
La Mitjana, la divuitenaescola bressol municipal
L’ESCOLA BRESSOL TÉ 7 AULES I ESTÀ UBICADA EN UN EDIFICI DE PLANTA BAIXA; A LA DRETA, IMATGE DE LA INAUGURACIÓ DEL LOCAL. © H. SIRVENT
El centre escolar disposa de
93 places de 0 a 3 anys, té un
equip qualificat d’educadors i
educadores i servei de menjador
lapaeriafebrer2011EDUCACIó 3
4 URBANISMElapaeriafebrer2011
Entrada nova al Mercatde Ronda-FlemingEl Mercat municipal de Ronda-Fleming va estrenar un nou
accés principal més ampli i vistós, situat en el xamfrà
d’ambdós carrers. La nova entrada, que forma part de les
obres de remodelació de l’equipament, té un porxo i una
placeta que permeten que guanyi en visibilitat. La nova
façana és un dels elements singulars del projecte de remo-
delació que permetrà ordenar i protegir els elements ne-
cessaris per a la infraestructura del mercat i oferir uns
aparadors excel·lents per identificar-lo i publicitar-lo.
La plaça del carrer Sant Joan de Mata deCappont ja és totalment accessible
Nombrosos veïns de Cappont van as-
sistir a la inauguració de la renovada
plaça del carrer Sant Joan de Mata,
que ha ampliat la seva superfície fins
als 1.200 m2 i és totalment accessible.
A més, s’ha canviat el mobiliari urbà,
l’enllumenat, la jardineria i la pèrgola
que caracteritza l’espai.
La plaça s’ha modernitzat tot respec-
tant-ne el disseny original, i s’ha ampliat
en incloure tota la vorera perimetral
que envolta l’espai públic. S’ha renovat
tot el paviment amb lloses de formigó
de color, s’han eliminat les barreres
arquitectòniques i s’ha millorat la pèr-
gola existent com a element singular
de la plaça, com també la barana, que
s’ha dissenyat recreant les figures dels
gegants i els capgrossos del barri.
També hi ha nou mobiliari urbà (8 bancs
i 4 papereres), 700 unitats de plantes
arbustives i sis arbres nous, a més de
la instal·lació d’enllumenat nou.
L’ESPAI DISPOSA
DE JARDINERIA I
MOBILIARI URBÀ
RENOVATS. © H.S.
L’ENTRADA PRINCIPAL S’HA MODERNITZAT. © H. SIRVENT
MERCATS
lapaeriafebrer2011MEDIAMBIENT 5
Contenidors nous més grans i fàcils d’utilitzar
La ciutat de Lleida tindrà 805 nous
contenidors de rebuig, que són més
grans i més fàcils d'usar que els ante-
riors. A més, permeten concentrar les
illes de recollida de residus sòlids ur-
bans i, alhora, alliberar espai a la via
pública i recuperar fins a 300 places
d'aparcament.
Els nous 805 contenidors de rebuig
substituiran els 2.019 actuals, la qual
cosa permetrà una millora de l’estètica
urbana i alhora un alliberament d’espai
a la calçada, de tal manera que amb el
canvi es podran guanyar prop de 300
places d’aparcament. Paral·lelament,
aquest canvi de contenidors porta im-
plícit un nou sistema de recollida
“lateral”, que es durà a terme per mitjà
de l’empresa concessionària del servei
de neteja de la ciutat Ilnet, com també
la incorporació de camions nous.
Els contenidors nous tenen una capa-
citat de 3.200 litres, mentre que els
que hi havia fins ara en tenien de 1.100.
El volum total de recollida de residus
a la ciutat augmenta de 2.000 metres
cúbics a 2.500. En aquest sentit,
s’estima que amb aquest canvi
s’alliberaran 1,5 km lineals d’espai de
la ciutat i una superfície total de 2.385
metres quadrats.
A més, amb la recol·locació de conteni-
dors l’Ajuntament de Lleida augmenta
un 20% les illes completes de conteni-
dors, és a dir, que contenen les 5 frac-
cions de recollida de residus.
LA CIUTAT DISPOSARÀ DE 805 NOUS CONTENIDORS DE REBUIG, QUE A MÉS PERMETRAN RECUPERAR 300 PLACES D’APARCAMENT . © HERMÍNIA SIRVENT
6 URBANISMElapaeriafebrer2011
REFORMA A MESTRE
TONET I PAS
ELEVAT A LA PLAçADEL TREBALL
Les actuacions a la via pública a la Mariola per
millorar l’accessibilitat dels vianants han permès
construir 34 rebaixos a diferents passos de via-
nants, amb els quals s’ha aconseguit que pràcti-
cament tots els guals del barri siguin adaptats. A
més, s’han dut a terme millores en una quinzena
de voreres que estaven malmeses. També a la
Mariola, l’Ajuntament de Lleida ha finalitzat les
obres de reurbanització del carrer Mestre Tonet,
que ha passat a ser de sentit únic, en direcció
d’Henry Dunant cap a Rossinyol. L’actuació ha
consistit a ampliar i fer accessibles les voreres,
crear una nova zona d’aparcament amb 12 places
i habilitar tres passos de vianants nous.
D’altra banda, la Paeria ha construït un nou pas
elevat a la plaça del Treball. L’actuació s’emmarca
dins del projecte de millora de la seguretat viària
de Lleida, que ha inclòs la construcció d’uns 800
rebaixos a diferents barris de la ciutat.
Voreres millorsi nous passos
de vianants
EL CARRER MESTRE TONET S’HA REFORMAT I ARA ÉS DE SENTIT ÚNIC. © PAERIA
lapaeriafebrer2011MEDIAMBIENT 7
Continua l’alineacióde Balmes
L’alineació i ampliació de l’avinguda Balmes continua
a bon ritme amb l’enderroc de quatre edificis
corresponents als números 15, 17 i 19 d’aquest vial
i el número 2 de Torres de Sanui. Les tasques
d’enderroc es perllongaran durant el mes de febrer
i —per primer vegada a Lleida— incorporen un
innovador sistema de protecció consistent a situar,
utilitzant una gran grua, una enorme pantalla que
evita que la runa caigui a la via pública. Aquesta
actuació, a la qual seguirà la urbanització i ampliació
de la vorera, servirà per guanyar espai públic entre
la plaça Ricard Viñes i la plaça Pau Casals.
URBANISME
La partida de Rufea ha estat la zona escollida per
l’Ajuntament per adequar-hi 50 horts familiars
que, a més del vessant productiu, estan ideats per
tenir una funció social, lúdica i formativa. Situats
en una parcel·la municipal de 2 ha, els horts —que
seran llogats als usuaris que compleixin uns requi-
sits determinats— serviran per sensibilitzar els
ciutadans sobre la importància de l’Horta de Lleida
i dels sistemes de producció respectuosos amb
el medi ambient. L’experiència, duta a terme amb
la Fundació Lleida 21, dóna resposta al compromís
inclòs en el Pacte Social per a la Ciutadania i forma
part del projecte europeu AGRIRPOXI.
Horts lúdics ieducatius a Rufea
LA PAERIA ADEQUARÀ 50 HORTS FAMILIARS. © AJUNTAMENT
8 PARCCIENTíFIClapaeriafebrer2011
El president deGlobaLleida lloa
l’esforç perpromocionar la
ciutat
El president de GlobaLleida, Antoni Bru-
fau, i el seu conseller delegat, Xavier
Pont, acompanyats dels representants
dels diferents ens de promoció econò-
mica, empresarial, territorial i exterior
que formen GlobaLleida, van visitar les
instal·lacions del Parc Científic i Agroa-
limentari de Lleida, on van poder copsar
la seva transformació en els últims
anys. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va
definir el Parc Científic i Tecnològic
com “una infraestructura bàsica per
a la competitivitat de les empreses, on
actualment treballen gairebé 1.000
persones”. Antoni Brufau va destacar
“l’esforç conjunt dels diferents ens de
promoció econòmica de la demarcació,
que treballen pel bé comú de Lleida”.
GlobaLleida vol contribuir al desenvo-
lupament econòmic, empresarial i ter-
ritorial de la província amb el foment
de l’emprenedoria i l’ocupació, el suport
a la innovació i a la competitivitat.
ANTONI BRUFAU I EL
PAER EN CAP VAN
ENCAPÇALAR UNA VISITA
AL PARC TECNOLÒGIC. ©
HERMÍNIA SIRVENT
Treballs comunitaris
a la Guàrdia UrbanaEls Serveis Territorials de Justícia a Lleida i la Guàrdia
Urbana van signar un acord que amplia el conveni entre
institucions per col·laborar en l’execució de treballs en
benefici de la comunitat. La Regidoria de Seguretat Ciu-
tadana facilitarà places en espais de la policia local perquè
persones que han comès un delicte contra la seguretat
del trànsit i que han estat condemnades a un treball en
benefici de la comunitat hi compleixin les mesures penals
alternatives. Es faran tasques de suport de regulació del
trànsit a la sortida de les escoles i dels passos de vianants.
SEGURETATCIUTADANA
ELS REGIDORS MESTRES I FRANCO PRESENTEN LA CAMPANYA. © H. S.
10 EDUCACIólapaeriafebrer2011
PARCCIENTíFIC
Catalogació del llegatdel científic Joan OróLa Fundació Joan Oró començarà a classificar enguany el llegat
del científic lleidatà, que s’exposarà de manera rotatòria al
Museu de la Ciència, el Medi Ambient i el Clima que obrirà les
portes el 2012 al turó de Gardeny. El fons documental d’Oró,
format per revistes, llibres i documents, es conserva en unes
300 caixes. La primera operació serà destriar els elements
més importants i, després, es procedirà a la classificació i
l’ordenació, que aniran a càrrec de la UdL i de científics. MEMBRES DE LA FUNDACIÓ DAVANT LA MAQUETA DE LA LLUNA. © H. S.
Els escolars deLleida omplenLa Llotja per
escoltar òpera
Prop de 1.500 nens i nenes de 33 centres educatius de les
terres de Lleida van omplir el passat 24 de gener La Llotja
per assistir a l’òpera adaptada per a infants “El Superbarber
de Sevilla”. Els infants van rebre una guia didàctica que els va
permetre treballar l'obra abans i després de la representació
per tal de conèixer els personatges d'aquesta òpera còmica i
endinsar-se en l'obra de Rossini.
“El Superbarber de Sevilla” és una obra del Petit Liceu-
Petita Llotja especialment adreçada als infants. L’objectiu
d’aquesta programació conjunta és apropar als infants el
gènere del teatre i de l'òpera. Les representacions del Petit
Liceu-Petita Llotja formen part del programa d'activitats
extraescolars de l’Institut Municipal d'Educació, anomenat
Educació a l’Abast, que aplega no només escoles de Lleida
ciutat, sinó també de les comarques de Lleida.
D'altra banda, el dia 23 de gener també es va posar en
escena "El Superbarber de Sevilla", una representació que
s’emmarca en la campanya de l’Ajunta-ment de Lleida i la
Fundació Teatre de La Llotja “Vine al teatre amb el teu nét”,
que vol promoure l’assistència d’avis i infants al teatre com
a activitat compartida.
HI VAN PARTICIPAR UNS 1.500
INFANTS DE 33 CENTRES
EDUCATIUS. © H.S.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, assumeix
des de l’1 de gener la presidència del
Consorci del Turó de la Seu Vella, orga-
nisme integrat per la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament i encarregat
des del 2009 de gestionar el complex
monumental del Turó de la Seu Vella.
El paer en cap agafa el relleu del con-
seller de Cultura de la Generalitat i
presidirà el consorci fins al 31 de gener
de 2013, ja que els seus estatuts
preveuen que la presidència s’exerceix
alternativament, cada dos anys, entre
el conseller de la Generalitat compe-
tent en matèria de cultura i l’alcalde
de la ciutat de Lleida.
La col·laboració entre les dues institu-
cions ha estat “sincera, oberta i efec-
tiva, consolidant els objectius propo-
sats en el nou marc jurídic i de gestió”,
va remarcar Ros. En les dues darreres
legislatures, la inversió econòmica ha
estat molt important i ha multiplicat
la d’etapes anteriors. El paer en cap
va afegir que “continuarem, com fins
ara, amb la dinàmica de consensuar
totes les actuacions entre les dues
institucions que formem part del con-
sorci, independentment de qui en tingui
la presidència”. “Seguirem la línia d’ac-
tuacions previstes, que passen per
l'obertura de la Suda la pròxima prima-
vera i el treball per aconseguir l’objectiu
de la declaració del conjunt com a Pa-
trimoni de la Humanitat", va afegir Ros.
L’alcalde vol aconseguir
la declaració del conjunt
del turó com a Patrimoni
de la Humanitat
lapaeriafebrer2011CULTURA 11
Component cultural de Barcelona-Pirineus 2022
El paer en cap, Àngel Ros, va
assegurar durant la reunió de
la Comissió Directiva de la
candidatura olímpica Barcelo-
na-Pirineus 2022, celebrada
a la Seu d’Urgell, que el pro-
jecte necessita la perspectiva
de la Seu Vella. “El Turó de la
Seu Vella, on es va signar el
document fundacional de la
Val d'Aran, ha d’aportar el
component cultural als Jocs
d'Hivern.” Ros va assenyalar
que “les comunicacions asso-
ciades a uns jocs olímpics, és
a dir, l’Aeroport de Lleida Al-
guaire, són fonamentals, de la
mateixa manera que la visió
de la Seu Vella pot aportar
l’element cultural addicional
de qualssevol jocs olímpics”.
Ros recorda que la Lleida del
segle XXI ha decidit d’una ma-
nera clara recuperar física-
ment i moral el conjunt del
Turó de la Seu Vella –integrat
per la Seu Vella, les restes de
la Suda i les muralles– i reivin-
dicar-lo com a patrimoni va-
luós del país i de la humanitat. LA COMISSIÓ DIRECTIVA DE LA CANDIDATURA. © ACN
L’alcalde Ros presideix el Consorci de la SeuVella, encarregat de gestionar el monument
EL CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ ÉS FORMAT PER LA SEU VELLA, LES RESTES DE LA SUDA I LES MURALLES. © HERMÍNIA SIRVENT
lapaeriafebrer2011TURISME 13
La Ruta del Vide Lleida espresenta aMadrid a lafira Fitur
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir
la presentació a la Fira Internacional
de Turisme d'Espanya (Fitur) de la Ruta
del Vi de Lleida, que integra 17 cellers
i 10 restaurants de la demarcació. Els
cellers que formen part de la ruta ela-
boren el seu vi sota la certificació de
la DO Costers del Segre. El producte
turístic pretén també donar a conèixer
l'àmplia gastronomia de les Terres de
Lleida, com també la seva cultura i el
seu patrimoni. L’Associació Espanyola
de Ciutats del Vi (ACEVIN) va atorgar
el desembre del 2010 el segell de qua-
litat a aquesta ruta creada amb la col-
laboració publicoprivada.
El paer en cap també va assistir a Fitur
a l’assemblea de la Xarxa de Ciutats
AVE, que aplega vint ciutats de l’Estat
que disposen d'aquest mitjà de trans-
port, i on es va acordar que aquestes
ciutats disposaran d'un bitllet de tarifa
plana orientat al turista estranger. Ros
també va ser a la presentació del Con-
vention Bureau de la Val d'Aran i de la
Xarxa de Pobles amb Encant de Lleida,
i a la recepció que ofereix la Generalitat
als operadors turístics, als hotelers i
als alcaldes presents a la fira.
Compromís amb l’estalvienergètic de les entitatsLa Paeria impulsa una campanya
d’estalvi energètic a les 37 enti-
tats compromeses amb el medi
ambient que participen en el pro-
grama d’Ecoentitats de Lleida.
L’acció, que té el suport i la col-
laboració de l’Agència de l’Ener-
gia de Lleida, pretén reduir el
consum d’energia a les instal·la-
cions de les associacions, per
mitjà del foment de les bones
pràctiques per a l’estalvi i l’efi-
ciència energètica, sense oblidar
la promoció de les energies re-
novables.
Les sis primeres entitats a adhe-
rir-se a la campanya han estat
ASPID, Down Lleida, Associació
Shalom, Orfeó Lleidatà, Subdele-
gació del Govern a Lleida i Sub-
delegació de Defensa a Lleida. LES ENTITATS REBEN ASSESSORAMENT TÈCNIC. © M. AMB.
LA GASTRONOMIA, EL VI I ALTRES ATRACTIUS DE LLEIDA, PROMOCIONATS A FITUR. © ACN
MEDIAMBIENT
LIQUIDACIÓ DE ROBA I CALÇAT, TOT AL 50%
14 CULTURAlapaeriafebrer2011
Els millors filmsd’animació xinesos,enguany a Animac
La Xina és el país convidat a la 15a
Mostra Internacional d’Animació de
Catalunya-Animac, que se celebrarà
del 24 al 27 de febrer a La Llotja de
Lleida. L’Animac 2011 oferirà durant
quatre dies projeccions de cinema
d’animació, sessions escolars, teatre,
tallers, exposicions i la segona edició
de la Fira Animac, un espai on diferents
empreses i agents del sector de
l’animació tenen l’oportunitat de donar
a conèixer els seus productes i serveis
al públic.
L’Animac, organitzat per l’IMAC amb el
suport de l’Institut d’Indústries Cultu-
rals de la Generalitat de Catalunya,
tindrà lloc a La Llotja de Lleida, però
també hi haurà sessions a la Seu Vella
i enguany s’hi incorporen el Teatre de
l’Escorxador i el Centre d’Art La Panera.
Una de les novetats de l’Animac 2011
és el concurs “Es Pot Animac”, que
consisteix en la presentació d’una pro-
posta d’espot de 20 segons sobre el
tema de la crisi alimentària mundial.
DEL DIA 24 AL
27 DE FEBRER
l’acuditeca
Els Magranersestrenen
centre de diaper a gent gran
i consultori
Els veïns dels Magraners han estrenat dos equipaments
socials al barri: un centre de dia per a gent gran i un con-
sultori mèdic. La renovada residència per a ancians s’ubica
al carrer Soldevila, 32, disposa de més de 300 m2, 30 places
i és el primer que gestiona la Paeria. El centre és obert de
8.00 a 20.00 h i ofereix activitats lúdiques, teràpia ocupa-
cional, rehabilitació i fisioteràpia, atenció a la dependència
i servei de menjador per a la gent gran del barri. L’actuació
ha consistit en l’ampliació de les zones d’ús més públic de
l’equipament, amb la creació d’una sala polivalent, una cuina
i un bany adaptat. A la planta primera s’han creat zones d’ús
més privat destinades a activitats, cursos, teràpia, fisio-
teràpia, etc.
El nou consultori mèdic dels Magraners obre de 9.00 a 13.00
hores i dóna servei als prop de 2.500 veïns i veïnes que té
el barri sense necessitat d’haver de desplaçar-se al Centre
d’Atenció Primària de la Bordeta, com fins ara. Inicialment
hi ha una consulta per a medicina de família i per a infermeria,
que depèn de l’Àrea Bàsica de Salut Bordeta-Magraners,
en la qual, a més de les visites, també s’hi poden dur a terme
extraccions de sang.
EL CONSULTORI NOU (A DALT) I IMATGE DEL CENTRE DE DIA. © H. S.
Els pressupostos municipals per a l’any
2011 seran de 177 milions d’euros en-
tre la despesa ordinària i les inversions
i destaquen per la contenció i l’auste-
ritat amb una aposta clara i prioritària
per l’atenció social, l’educació, el fo-
ment de l’ocupació i la seguretat. Els
comptes municipals es van aprovar
amb el vots a favor del PSC i del regi-
dor no adscrit Ismael Zapater.
Seguint els criteris d’austeritat, de
reducció de despeses en general i
transferències, el pressupost corrent
de l’Ajuntament de Lleida, sense in-
cloure inversions per al 2011, serà de
132,2 milions d’euros (augmenta un
2,3% respecte al 2010) i permet gene-
rar un estalvi de 2,4 milions d’euros
per al finançament de les inversions.
Els comptes dels organismes autò-
noms pugen 28,7 milions; el de les em-
Els pressupostos del 2011prioritzen la despesa socialEls comptes municipals ascendeixen a 177 milions d’eurosi també aposten per l’educació, l’ocupació i la seguretat
16 ECONOMIAlapaeriafebrer2011
ENGUANY ES FARÀ LA CONNEXIÓ DE LA ROTONDA DE LA LL-11 AMB L’AVINGUDA VICTORIANO MUÑOZ OMS AMB LA BORDETA PEL CAMÍ DE PICOS. © H.S.
L’ATENCIÓ A LES PERSONES, UN DELS PILARS BÀSICS DEL PRESSUPOST D’ENGUANY. © H. S.
lapaeriafebrer2011 ECONOMIA 17
preses municipals, 15,3 milions, i el del Con-
sorci de Promoció Econòmica, 680.753
euros.
Els comptes municipals destinaran 8,79 mi-
lions a la partida d’acció social, un 6,7% del
total del pressupost corrent. Es mantindrà
la despesa en les polítiques prioritàries com
l’atenció i el suport a les famílies, el mante-
niment del Servei d’Atenció Domiciliària, les
aportacions a famílies i entitats i els pro-
grames d’atenció socials als col·lectius amb
dificultats, entre d’altres.
A la promoció de l’ocupació, enguany es des-
tinaran 13,1 milions d’euros, el 10% del total
del pressupost corrent. En aquest marc es
contractaran 500 persones per mitjà de
plans d’ocupació. A la partida d’educació,
infància i joventut es reservaran un total de
17,5 milions d’euros (el 13,4 per cent de la
despesa municipal), tenint en compte
l’entrada en funcionament a primers del mes
de gener de la nova escola bressol de la
Mitjana, al barri de Pardinyes.
Els pressupostos estableixen que es desti-
naran 30,6 milions d’euros al conjunt de la
despesa de seguretat ciutadana, mobilitat
i recursos humans. S’inclou en aquest apar-
tat la posada en funcionament de la nova
caserna de la Guàrdia Urbana i l’ampliació
del nombre d’agents d’aquest cos policial
(representa un 23,4% del total del pressu-
post corrent).
Inversions
Les inversions previstes per a aquest any
sumen 25 milions d’euros i permetran con-ES PORTARÀ A TERME LA SEGONA FASE DE LES OBRES DEL MERCAT DEL PLA. © URBANISME
L’Ajuntament dóna moltaimportància a l’atenció i elsuport a les famílies i als
col·lectius amb dificultats
Distribució despesa corrent consolidada per finalitats
Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Recursos Humans
Medi Ambient i Horta
Educació, Infància i Joventut
Promoció de l’ocupació
Urbanisme i Habitatge
Acció Social
Cultura
Esports
Comerç, Turisme i Noves Tecnologies
Serveis de caràcter general
Politiques d’Igualtat, Sanitat, Part. Ciutadana i Drets Civils
Òrgans de govern
23,4% - 30,63 Me
14,2% - 18,56 Me
10,0% - 13,1 Me
9,5% - 12,4 Me
13,4% - 17,5 Me
6,7% - 8,79 Me
5,3% - 6,91 Me
3,8% - 4,94 Me
3,8% - 4,92 Me
3,7% - 4,8 Me
3,3% - 4,21 Me
3,1% - 4,04 Me
Inversió de 411,2 milions en aquest mandat
Inversió de pressupostos Ajuntament 2007-2010: 204,6 Me
EMU
23,6%
12,4%
9,7%
4,5%
Parc Científici Tecnològic
49,8%
Concessions
Palau deCongressos
Inversió no pressupostària 2007-2010: 206,6 Me
— — — — — — — —
18 ECONOMIAlapaeriafebrer2011
Reducció del nombre d’organismes autònoms
L’Ajuntament de Lleida fusionarà
l’Institut Municipal d’Educació (IME),
l’Institut Municipal d’Acció Cultural
(IMAC) i l’Institut Municipal d’Acció
Esportiva (IMAE) en un ens únic,
anomenat Institut Municipal de Cul-
tura, Educació i Esports, que ges-
tionarà els serveis fins ara desen-
volupats per aquests tres organis-
mes. L’Institut Municipal de Soste-
nibilitat s’integrarà a la Regidoria
de Medi Ambient.
Aquesta mesura permetrà generar
un estalvi, només el primer any, d’un
5% del seu pressupost, cosa que
representa 671.000 euros.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que
va anunciar la reducció dels orga-
nismes autònoms de l’Ajuntament
en la tradicional trobada de Nadal
amb els mitjans de comunicació, va
subratllar que amb aquesta decisió
s’optimitzen recursos. “Volem una
ciutat de Lleida més forta, però
amb una administració més lleugera.
L’Ajuntament de Lleida vol donar
aquest exemple”, va apuntar el paer
en cap.
La reducció dels quatre organismes
autònoms se suma a la integració
de l’Institut Municipal d’Ocupació
(IMO), el Parc Científic de Gardeny,
Turisme de Lleida i el Consorci de
Promoció Econòmica a GlobaLleida,
consorci que unifica tots els ens
de promoció econòmica, empresa-
rial i territorial en una sola entitat
per a tota la demarcació.
D’aquesta manera, aquest any
l’Ajuntament de Lleida reduirà de
vuit a dos el nombre d’organismes
autònoms.
tinuar invertint en equipaments, en
els tres plans de barris en marxa i en
la millora de la vialitat i l’accessibilitat.
En els comptes també figura una re-
serva de 600.000 euros per a un pro-
jecte per a persones sense sostre i
per a famílies en risc.
Els plans de barri disposaran de la in-
versió més elevada, amb un pressu-
post global de 3.309.000 euros, que
permetran finalitzar les actuacions i
les obres a la Mariola i al Centre His-
tòric i començar les de Noguerola. En
l’àmbit dels edificis municipals es farà
la segona fase del Mercat del Pla i l’e-
difici modernista dels Camps Elisis,
que esdevindrà oficina d’atenció al
públic. Pel que fa a les vies públiques
i infraestructures bàsiques, enguany
es durà a terme la connexió de la ro-
tonda de la LL-11 amb l’avinguda Vic-
toriano Muñoz Oms amb la Bordeta
pel camí de Picos i un nou vial de con-
nexió entre la Bordeta i els Magraners
fins a Palauet a través del Pont del
Ferrocarril. També es remodelarà in-
tegralment la plaça dels Pagesos.
El pressupost d’inversions també in-
clou una partida de 400.000 euros per
al cementiri (més 2 milions destinats
a inversió en terrenys) que permetran
emprendre la segona fase del depar-
tament de Sant Anastasi; 690.000
euros destinats a les instal·lacions de
piragüisme o 150.000 euros per a la
urbanització del pavelló Secà-Balàfia.
Així mateix, en millores de l’enllumenat
a la via pública s’invertiran 100.000
euros i 200.000 en el subministrament
elèctric a Gardeny.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va fer balanç
i va destacar que aquest ha estat un
mandat marcat per la crisi, però amb la
transformació més seriosa de la ciutat
feta en els darrers anys. En el període
2007-2010, s’han invertit un total de 411,2
milions d'euros, dels quals 204,6 corres-
ponen a inversions executades pel con-
sistori i la resta han estat obres en les
quals la Paeria ha participat de manera
induïda, com el Parc Científic i Tecnològic
(51 milions), el Palau de Congressos (40)
o el Pla de l’Estació (35). A més, el consis-
tori ha reduït de manera continuada
l’endeutament fins a situar-se al 90%,
quasi 30 punts per sota de l’endeuta-
ment legal autoritzat per a l’any 2010.
Remodelació de la plaça
dels Pagesos i un nou
vial entre la Bordeta i
els Magraners,
inversions destacades
Finalització de les obres
a la Mariola i al Centre
Històric i començament
a Noguerola
LES OBRES DE RENOVACIÓ INTEGRAL DE LA PLAÇA DELS PAGESOS JA S’HAN INICIAT. © H. SIRVENT
Segonaniversari del
Centre deRecursos
Juvenils-Palma
Un esmorzar-tertúlia amb l’alcalde de
Lleida, Àngel Ros; el regidor de Joven-
tut, Oriol Yuguero, i diferents entitats
juvenils de la ciutat va ser l’acte central
de celebració del segon aniversari del
Centre de Recursos Juvenils de Lleida,
situat al carrer de la Palma. El centre,
inaugurat l’any 2008, acull actualment
la Regidoria de Joventut, a més dels
serveis tècnics i administratius
d’aquest departament, el servei
d’informació, la borsa d’habitatge i
l’hotel d’entitats.
Durant el 2010, el Servei d’Informació
Juvenil va fer 410 assessoraments i
1.927 tràmits, mentre que la borsa
d’habitatge va tramitar 225 ajuts a
l’habitatge i es van signar 51 contractes
entre joves i propietaris de pisos, 11
més que l’any anterior. A més, actual-
ment un total de 58 entitats de temàtica
diversa estan adherides a l’hotel d’entitats
juvenils.
L’ALCALDE ROS, AMB
ELS REPRESENTANTS
DE LES ENTITATS
JUVENILS. © PAERIA
20 JOVENTUTlapaeriafebrer2011
Nous grups gratuïts per ajudar a deixar de fumar
L’Ajuntament de Lleida, en col·laboració
amb l’Associació Catalunya contra el
Càncer, crearà nous grups gratuïts de
deshabituació del tabac amb la finalitat
de posar a l’abast de tota la població
una eina pràctica davant la dificultat
que comporta superar la dependència
del tabac.
Als fumadors se’ls oferirà suport pro-
fessional per facilitar l’aprenentatge
d’estratègies eficaces per fer front a
cadascuna de les fases del procés de
deshabituació, potenciant els propis
recursos personals a fi de controlar el
desig de fumar i superar-ne la depen-
dència. El programa de deshabituació
té una durada d’un any, en el qual es
fan dotze sessions de periodicitat set-
manal al principi i més espaiades des-
prés.
Les persones interessades a participar
en els grups de deshabituació poden
adreçar-se a l’Àrea de Prevenció de
Drogodependències de l’Ajuntament
de Lleida, situada al número 13 de la
Rambla Ferran, o poden trucar al te-
lèfon 973 70 06 31.
Els grups de deshabituació es van crear
l’any 2006 en ocasió de la Llei de Pre-
venció del Tabaquisme. Des d’aleshores
s’han organitzat nou grups, que han fi-
nalitzat amb una valoració molt satis-
factòria per part dels participants.
SALUTPúBLICA
lapaeriafebrer2011 EDUCACIó 21
El Baula, per alsCastellers de Lleida
El 7è Premi Baula en la modalitat de la millor entitat
cívica ha recaigut “ex aequo” en els Castellers de
Lleida i en l’Associació Down Lleida. L’apartat de la
millor activitat ha correspost a la Federació
d’Associacions de Veïns de Lleida, mentre que
Miquel Costa, president actual d’aquesta organit-
zació veïnal, ha rebut el guardó d’argent a la millor
trajectòria. El Premi Baula, que convoca la Regidoria
de Participació Ciutadana, té com a objectiu el reco-
neixement de persones i entitats lleidatanes per la
funció cívica que fan en favor de la societat i per la
seva implicació ciutadana.
PARTICIPACIóCIUTADANA
ENTREGA DE PREMIS EN EL SALÓ DE PLENS DE LA PAERIA. © H. S.
Un estudi sobre l’ús d’eines col·laboratives a In-
ternet (wiki) a primària i les seves possibilitats
educatives és el guanyador de la 14a edició del
Premi Batec a la recerca i la innovació educatives.
El treball porta per títol “L’ús de la wiki a primària:
aprendre a col·laborar, col·laborar per aprendre”
i les seves autores són la doctora en Psicopeda-
gogia Manoli Pifarré i Rossana Jové, llicenciada en
Psicopedagogia. El segon premi del Batec és per
a l’estudi “Treballs digitals: Què, com i per què?”,
de Pep Borràs. També ha rebut un accèssit el
treball “Acompanyant mestres que comencen”, de
Bertomeu Buira i Mercè Sorribes.
Premi a l’ús de lawiki a primària
LES GUANYADORES DEL PREMI BATEC. © TONY ALCÁNTARA
22 PARTICIPACIóCIUTADANAlapaeriafebrer2011
RENOVACIó DELA PINTURA
Les instal·lacions del local social de
Gualda s’han millorat amb la reno-
vació de la pintura. L’equipament
s’afegeix així als espais municipals
que s’han inclòs al pla d’actuació
iniciat al mes d’agost del 2010, per
mitjà del qual s’ha renovat la pintu-
ra de l’interior de diferents edificis,
centres cívics i locals socials de
l’Ajuntament de Lleida.
Aquests treballs de millora s’han
dut a terme amb la participació de
set pintors del pla extraordinari
d’ocupació del Departament de
Treball de la Generalitat de Cata-
lunya per a la realització de tasques
professionals, relacionades amb la
renovació de pintura de tanca-
ments, parets interiors, façanes,
revestiments i elements estructu-
rals dels centres cívics i els edificis
municipals.
Des que es va posar en marxa
aquest pla d’actuació, ja s'han fet
els treballs en locals com els de
l’AV de l’Avinguda del Segre, les
dependències de la Llar de Jubilats
i el Casinet de Llívia o la Llar de
jubilats dels Magraners.
Millora de laimatge dellocal socialde Gualda
ELS REGIDORS JOAN GÓMEZ I JOSEP BARBERÀ VISITEN EL LOCAL. © PART. CIUTAD.
lapaeriafebrer2011OPINIó 23
He hagut de sortir de Lleida per
adonar-me que la boira pot ser una
oportunitat. Per als lleidatans la
boira és un referent odiat i estimat
alhora. Un signe d'identitat sense
ànim de lucre. La boira aplega nos-
tàlgies, però poca cosa més.
Antigament, si el dia 22 de gener
–festivitat de Sant Vicenç– persistia
el boiram, Lleida castigava el sant
màrtir i el deixava tota la resta de
l’any sense ciris. La boira és un tòpic
i una inspiració de poetes. "Amb la
boira a la faç / trobar a les
palpentes / la porta del mas",
recitava Agelet i Garriga. Màrius
Torres enyorà la boira de la
ciutat “dolça i secreta”, i Josep
Vallverdú n’ha fet referència del
Ponent, mentre tocava el dos a
la recerca del sol, com jo mateix.
On realment han sabut convertir la
boira en una oportunitat és a Falset.
Aquest mes de gener, la capital del
Priorat ha tornat a celebrar la festa
de l'Encamisada. Tots els veïns des-
filen pels carrers del poble enrobats
amb el vestit típic català: la faixa, la
barretina (vermella o morada), les
espardenyes envetades i, sobretot,
la camisa blanca de fil. Tothom ha
de dur la camisa blanca de fil. Aques-
ta multitudinària festa recorda la
victòria dels falsetans sobre les
tropes franceses, no se sap ben bé
si amb motiu de la guerra de Suc-
cessió o de la guerra del Francès.
Per a l'historiador Anton Vidal té
més lògica la segona versió perquè
és documentat que al gener de 1709,
les guarnicions franceses de Lleida,
Balaguer i Tortosa, per rescabalar-
se dels seus disgustos, organitzaren
expedicions contra alguns pobles
com Falset. Diu la veu popular que
les tropes enemigues van assetjar
la població durant un boirós dia de
sant Antoni. Els falsetans van tenir
l'habilitat d'atacar confonent-se
entre la boira vestits amb roba
blanca de fil. Un cop derrotat
l'enemic, van acudir a la professó
de sant Antoni amb les camises
blanques, tacades de sang
francesa. Lleida és la capital de
la boira, però Falset n'ha escrit
l'èpica.
La boira com a oportunitat
Lleida és la capital de la boira,
però Falset, amb la festa de
l’Encamisada, hi dedica una
multitudinària festa
Josep Ramon CorrealPeriodista
Lo Baratillo
Suspesos enparticipació
Si haguéssim de posar nota, ara que
s'acaba el mandat, a cadascuna de
les àrees de la Paeria, n'hi ha espe-
cialment una que no arriba ni de bon
tros a l'aprovat: la participació ciu-
tadana. I no solament ho diem des
d'Esquerra, sinó que també hi coin-
cideixen la resta de grups de
l'oposició, a més de ciutadans i ciu-
tadanes de Lleida que ja s'han mani-
festat per mitjà de cartes a la prem-
sa o a entitats i plataformes que
han sorgit durant aquests anys.
La participació que practica l'equip
de govern es limita a una fotografia
que l'alcalde es fa quan s'atansen
les eleccions, però en qualitat de
candidat del PSC. En canvi, no s'ha
tingut en compte l'opinió dels ciuta-
dans per decidir com es reparteixen
els 400 mil ions d'euros que
l'Ajuntament s'ha gastat en obra
pública, ni tampoc per decidir el pro-
jecte final de les Basses. I, ni de bon
tros, no ha demanat les opinions amb
motiu dels pressupostos... A més a
més, mai no s'havien decidit tantes
obres públiques en l'àmbit de la junta
de govern local sense comentar-les
ni tan sols amb l'oposició. Aquest és
el cas de la reforma del Gran Passeig
de Ronda. Des d'Esquerra creiem
que la no-participació s'ha enquistat
a la Paeria, de manera que ja forma
part de l'estil de la majoria absoluta.
Per a nosaltres, la participació és i
serà un dels eixos fonamentals.
Els recursoshumans de Lleida
Quan parlem dels recursos de la ciu-
tat, sempre pensem en termes ma-
terials; parlem d'infrastructures
(ponts, passarel·les, edificis...) o de
serveis (seguretat, sanitat...). Dins
d'aquest darrer apartat acostumem
a oblidar que s'hi ha de comptar tam-
bé els serveis educatius i els socials.
Aquests serveis no solament són
“recursos” dels quals disposar, sinó
que són creadors o regeneradors de
nous recursos: els humans.
Apostar per l'educació de les per-
sones constitueix la millor inversió
que pot fer un Estat i, en la mesura
de les seves competències, també
un ajuntament. El de Lleida fa temps
que ho veu així, cal reconèixer-ho, i
en les accions que ho demostren, el
partit que represento, ICV, hi ha tin-
gut molt a dir durant anys. La conti-
nuïtat del projecte d'escoles bressol
municipals palesa i confirma l'encert
de les polítiques que es van engegar
en legislatures anteriors. La feina,
però, no s'acaba aquí; els serveis
socials, l'atenció a les persones –les
més necessitades, les desocupades
i les que han perdut la seva casa per
desnonament– han de continuar –i
encara augmentar– en aquest con-
text de dificultat per a moltes fa-
mílies. El benestar i la qualitat de vida
dels ciutadans de Lleida es mesura
per mitjà dels seus serveis educatius
i socials. Cal que, com a ciutadans,
n'exigim l'excel·lència.
24 OPINIólapaeriafebrer2011
ANTONI
TAHULL
L’educativa i la social sóninversions excel·lents. Calexigir que l’Ajuntaments’esforci perquè sigui així
Activitats a lesassociacions deveïns
Quan els membres de la Junta Directiva
de les Associacions de Veïns ens reunim
per coordinar i organitzar activitats
per al nostre barri tot són bons
propòsits perquè els nostres veïns
tinguin diversitat d'opcions a l'hora
de triar: gimnàstica, pilates, tai-txi,
ioga, pintura, balls de saló, punta de
coixí, manualitats, informàtica, etc.
Aquí és on comença el dilema: repar-
timent dels dies de la setmana; horaris
de matí, tarda o nit; sales disponibles,
etcètera.
Quan totes aquestes propostes han
estat coordinades per les diverses
àrees de l'AV s'ha de buscar professorat
per impartir les classes i, sobretot,
negociar el preu, ja que aquest preu
repercutirà en la quota que el soci
haurà de pagar, i intentem que sigui
tan econòmic com es pugui.
Sembla fàcil a l'hora d'explicar-ho,
però les hores que hi dediquen tots
i cadascun en particular dels membres
de les juntes directives de veïns són
moltes, tot per donar més serveis als
socis de les diferents associacions.
La nostra satisfacció és quan s'obren
les llistes d'inscripcions de totes les
activitats i la gent respon apuntant-
s'hi i col·laborant amb les quotes de
cadascuna de les activitats.
En els darrers anys laPaeria s'ha “bunqueritzat”i no hi ha tant diàlegcom abans
La nostra satisfaccióarriba quan la gents’apunta i participa alscursets que organitzem
MONTSE
BERGÉS
RAMON
CAMATS
MONTSE
MÍNGUEZ
El pressupost dela Paeria blinda lespolítiques socials
El pressupost per al 2011 posa
l'accent en l'Ocupació, l'Educació i
la Protecció de les persones, amb
més seguretat i més acció social.
Són uns comptes marcats per
l'austeritat, el reajustament i
l'esforç per blindar les polítiques
prioritàries en una situació econò-
mica com l'actual. Des dels ajunta-
ments no podem defugir la nostra
responsabilitat a l'hora d'oferir a la
societat serveis –més necessaris
que mai– i oportunitats per sortir
reforçats de la crisi. S'ha definit així
el pressupost més realista i rigorós
que mai.
En un entorn marcat per l'atur, la
Paeria, juntament amb el Departa-
ment de Treball de la Generalitat, ha
de donar resposta a la crisi actual
amb polítiques d'ocupació directa.
Així, es posen a disposició 1.214 llocs
de treball directe entre el juny del
2010 i el juny del 2011. L'Educació és
una altre àmbit prioritari per garan-
tir la igualtat d'oportunitats i afa-
vorir la conciliació de la vida familiar.
El 2011, i amb l'obertura de l'Escola
Bressol (EB) de la Mitjana, a Pardi-
nyes, Lleida arriba a 18 EB i un total
de 957 places. També blindem les
politiques adreçades a la protecció
de les persones, des de la Seguretat,
objectiu estratègic aquest mandat,
fins a les Polítiques d'Acció Social
que, amb 7,6 milions d'euros, repre-
senten el 7% del pressupost.
ISIDRE
GAVÍN
Gestió, valorsi morositat
Els ciutadans hauríem de ser més
exigents en els aspectes essencials
de la gestió pública.
Un d'aquests valors és que tothom
compleixi amb les seves obligacions i
compromisos, cadascú en el seu àmbit.
Es pot excusar, en determinades
circumstàncies, la morositat
municipal en els anys de vaques
grasses, perquè, encara que no
reflecteix una bona gestió, el perjudici
que es genera és molt menor (les
empreses tenen més capacitat per
suportar el deute). És fins i tot més
excusable en els petits municipis que
pateixen d'una forma crua la manca
de recursos i de finançament i els és
molt difícil accedir al crèdit.
En general, però, crec que és inad-
missible per a un ajuntament com el
de Lleida, que té capacitat i recursos
per accedir al crèdit, que ha doblat
els ingressos d'IBI en pocs anys
gràcies al boom immobiliari i a
l'augment de la pressió fiscal, que
estigui pagant alguns proveïdors a
100, 200 i, en alguns casos, a 300 dies.
Des de CIU hem presentat iniciatives
en diferents moments, exigint a la
Paeria el compliment de la llei de
morositat, en suport del teixit
empresarial, en coherència amb el
pensament que recull de manera
gràfica l'expressió del president Mas
“business friendly”.
Un pressupostque va en sentitcontrari
El pressupost de l'Ajuntament de Lleida
per a l’any 2011 continua demostrant
que el Govern Municipal socialista,
igual que el que governa Espanya, no
és de fiar, i no ho és perquè imposa
uns comptes poc seriosos i rigorosos,
que en lloc d'ajudar-nos a sortir de
la crisi agreujaran encara més la
delicada situació que pateixen els
ciutadans de Lleida. S'han incomplert
els compromisos d'austeritat i
transparència que es van pactar ara
fa un any, limitant-se a retallar
despeses tan importants com les
ajudes a les famílies, el subminis-
trament d'aliments i les inversions,
per poder fer quadrar els comptes.
Per contra, una vegada més hem
lamentat l'increment d'impostos com
l'IBI, amb què la Paeria preveu recaptar
dos milions d'euros més que l'any 2010.
Paral·lelament, atesa la impossibilitat
d'endeutar-se més, el Govern socialista
ha optat per endeutar les seves em-
preses i així l'EMU demanarà un crèdit
de 20 milions, dels quals 3,1 aniran a
cobrir el sobrecost del pont de Príncep
de Viana i únicament 2,2 milions d'euros
seran destinats a polítiques d'habi-
tatge, en total 8 vivendes de protecció
oficial. Tot un èxit! En definitiva,
restriccions, arbitrarietat i manca
d'objectius clars són la carta de
presentació d'uns pressupostos que
no es mereixen els ciutadans de Lleida.
.
lapaeriafebrer2011OPINIó 25
Aportar solucions a lacrisi, els socialistes noho saben fer, però apujarels impostos, sí
Un ajuntament com el deLleida no té prioritat perpagar els seus proveïdors
Un pressupost mésrealista i rigorós que mai
M. JOSÉ
HORCAJADA
26 AGENDACULTURALlapaeriafebrer2011
1 Dimarts
EXPOSICIONS
“Roig Nadal i Lo Xop Bot. El seu darrer treball” (fins al dia
13). Pati del Palau de la Paeria. Organitza: IMAC.
“Fabriquem emocions” (fins al dia 27). Campament de La
Canadiense. Organitza: Museu de l’Aigua de Lleida.
“Fernando Renes. El portàtil” (fins al 13 de març). Centre
de documentació del Centre d’Art La Panera. Organitzen:
Centre La Panera i IMAC.
“Txuspo Poyo. U.N. (Inverse)” i “Exercicis de memòria”
(fins al 24 d’abril). Centre d’Art La Panera. Organitzen:
Centre La Panera i IMAC.
3 Dijous
TALLER DE TEATRE
“Club Fernando Pessoa”, amb Societat Doctor Alonso.
Diàleg entre l’espectador i el creador, entre l’espectacle
i el públic. 20.00 h. Teatre de l’Escorxador. Organitza: IMAC.
MÚSICA
Jam session amb Víctor de Diego. 22.00 h. Entrada gra-
tuïta. Cafè del Teatre. Organitzen: Cafè del Teatre i IMAC.
4 Divendres
FIRA
XIV Lleida Ocasió. Fira del Vehicle d’Ocasió (fins al diumenge
6). Pavellons 3 i 4 dels Camps Elisis. Organitza: Fira de
Lleida.
5 Dissabte
ACTIVITAT
Visita guiada al Centre d’Art La Panera. Dissabtes, 12.00
i 16.00 h, i diumenges, 12 h. Organitzen: La Panera i IMAC.
Visita a la Mitjana. Dissabtes, diumenges i festius, a les
12.00 h, al Centre d’Interpretació. Organitza: Medi Ambient.
Visita guiada al Museu Jaume Morera. Dissabtes, a les
18.30 h, i diumenges, a les 12.00 h. Organitzen: Museu
Jaume Morera i IMAC.
DANSA
Corella Ballet (i el diumenge 6). Teatre de La Llotja. Orga-
nitza: Teatre de La Llotja.
VERONESE A
L’ESCORXADOR
La programació del Teatre de
l’Escorxador del mes de febrer
ve plena de propostes interes-
sants. Societat Doctor Alonso
presenta el dimecres 9, a les
21.00 h, l’obra “Club Fernando
Pessoa”, un món de persones-
personatges que troben en
Pessoa el refugi adequat per
llegir el món que els ha tocat
viure. Abans, el dijous 3, de les
20.00 a les 22.00 h, tindrà lloc un
taller amb l’espectador per
oferir-li eines per ampliar mira-
des i referències a l’entorn de
l’espectacle i del seu creador.
El diumenge 13, a les 19.00 h, Sala
Beckett posa en escena “Coses
que dèiem avui”. Són tres histò-
ries en les quals tres parelles
viuran situacions íntimes, delica-
des o violentes en un bonic i
sofisticat restaurant a la vista
de tothom. Nurosfera presenta
“Els Macbeth”, una versió a dues
veus de la tragèdia de William
Shakespeare. L’obra es pot veure
el dijous 17, a les 20.30 h; el
divendres 18, a les 20.30 h; el
dissabte 19, a les 18.00 i les 20.30
h, i el diumenge 20, a les 19.00 h.
La Compañía Daniel Veronese
ofereix l’espectacle “El desarrollo
de la civilización venidera”, una
versió de “Casa de nines”, de Hen-
rik Ibsen, a càrrec del director
argentí Daniel Veronese, premiat
i aclamat per la crítica i el públic
a l’Argentina i a Europa. L’obra
es podrà veure el dissabte 26, a
les 20.30 h.
Finalment, el dissabte 26 (17.00,
17.30, 18.00 i 18.30 h) i el diumenge
27 (11.00, 11.30, 12.00 i 12.30 h)
l’Escorxador acollirà “Sensa-
cional”, d’Imaginart, una experièn-
cia visual i sonora sorprenent en
què els nens i les nenes de 18
mesos a 3 anys es deixen endur
per la fascinació del joc i la sug-
gestiva banda sonora.
6 Diumenge
FIRES-MERCATS
Mercadet de la Rambla. Mercat d’antiguitats i col·leccio-
nisme de Lleida. Tots els diumenges, de 9.00 a 14.00 h. Rambla
de Ferran. Organitza: I. M. de Comerç, Mercats i Consum.
“De l’hort a taula”. De 9.00 a 15.00 h. Plaça de Sant Joan.
A les 11.00 h, activitats relacionades amb la cuina i els
productes de les terres de Lleida. Organitzen: Medi Ambient
i Comerç, Mercats i Consum.
ACTIVITAT
Visita guiada a La Canadiense. Diumenges a les 12.00 h.
Exposicions “La força de l'aigua” i “Aigües del món, un món
d'aigües”. Organitza: Museu de l’Aigua de Lleida.
9 Dimecres
TEATRE
“Club Fernando Pessoa”, amb Societat Doctor Alonso.
21.00 h. Teatre de l’Escorxador. Organitza: IMAC.
10 Dijous
MUSICAL
“Hoy no me puedo levantar”, amb la companyia Drive (i els
dies 11, 12, 13 i 14). Teatre de La Llotja. Organitza: Teatre
de La Llotja.
12 Dissabte
ACTIVITAT
Visita guiada gratuïta al Dipòsit del Pla de l’Aigua. 12.00
hores. Inscripcions al telèfon 973 21 19 92. Organitza:
Museu de l’Aigua de Lleida.
MÚSICA
“La princesa i el pèsol”, amb la Companyia de Teatre Festuc.
IX Cicle de Concerts Familiars. 19.00 h. Auditori Enric
Granados. Organitza: Orfeó Lleidatà.
13 diumenge
FIRA
Fira d’Artistes i Artesans de l’Ereta. Venda de pintures
i dibuixos de diferents estils i formats. De 10.00 a 14.00 h.
Plaça de l’Ereta. Organitza: IMAC.
lapaeriafebrer2011AGENDACULTURAL 27
foix i lleida, a
la banqueta
“Foix-Lleida, més enllà de lesfronteres” és el títol del nounúmero de la col·lecció municipal“La Banqueta”, que es dedica al’agermanament entre la ciutat deLleida i la vila de Foix que vansegellar el setembre del 1962Francisco Pons, paer en cap deLleida, i Fernand Roques, alcalde deFoix. Els autors del llibre, Marie iJean Laïlle, fan un repàs dels detallsi els fets d’un procés difícil peròabsolutament necessari que, visten perspectiva, podem dir que vaobrir a Lleida les portes d’Europai de la democràcia.
FABRIQUEM
EMOCIONS
“Fabriquem emocions” és el títol de
l’exposició temporal que es pot veure
fins al 27 de febrer al Museu de
l’Aigua. La mostra té com a finalitat
que el públic descobreixi el turisme
industrial i és estructurada en
diferents àmbits com ara el viatge
al fons de la terra, l’aigua i el foc.
L’exposició ha estat produïda per la
Xarxa de Turisme Industrial de Cata-
lunya (XATIC), de la qual el Museu de
l’Aigua de Lleida forma part. A la
mostra es van teixint històries en
què es poden veure espais com el
Museu de la Colònia Sedó d’Espar-
reguera, el Museu de la Pell d’Igua-
lada, la Serradora d’Àreu, el Museu
de l’Aigua de Lleida, el Museu del
Coure a les Masies de Voltregà, la
Ruta dels Molins de Capellades, etc.
L’horari de l’exposició és de dimarts
a diumenge, d’11.00 a 14.00 h.
L’entrada és gratuïta. Per a més
informació, us podeu adreçar al
Campament de La Canadiense (Av.
Miquel Batllori, 52), telefonar al
973 21 19 92 o consultar el web
www.museudelaiguadelleida.cat
28 AGENDACULTURALlapaeriafebrer2011
TEATRE
“Coses que dèiem avui”, amb Sala Beckett. 19.00 h. Teatre
de l’Escorxador. Organitza: IMAC.
MÚSICA
“Concerto per Archi”, amb l’Orquestra Simfònica Julià
Carbonell de les Terres de Lleida. 19.00 h. Auditori Enric
Granados. Organitzen: Auditori i IMAC.
“Guitarres a la catalana, amb espècies d’ultramar”, amb
els guitarristes Elisabeth Roma i Víctor Valls. IV Cicle de
Concerts a l’església de Sant Martí. 19.00 h. Antiga església
de Sant Martí. Organitza: Orfeó Lleidatà.
17 dijous
FIRA
V Fira de Formació Professional i Treball (fins al dissabte
19). Pavelló 4 dels Camps Elisis. Organitzen: Fira de Lleida,
Ajuntament de Lleida i els departaments d’Ensenyament
i d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
TEATRE
“Els Macbeth”, amb Nurosfera. 20.30 h. I també el divendres
18 (a les 20.30 h), el dissabte 19 (a les 18.00 i les 20.30 h)
i el diumenge 20 (a les 19.00 h). Teatre de l’Escorxador.
Organitza: IMAC.
20 diumenge
MÚSICA
“Música i músics de Lleida. Evocant la natura”, amb la
Banda Municipal de Lleida. 19.00 h. Auditori Enric Granados.
Organitzen: Auditori i IMAC.
“La música secreta de Caravaggio”, amb les veus de Maria
Altadill i Òscar Bonay en companyia del llautista Mikko
Ikkäheimo. IV Cicle de Concerts a l’església de Sant Martí.
19.00 h. Antiga església de Sant Martí. Organitza: Orfeó
Lleidatà.
23 Dimecres
ACTIVITAT
Ruta guiada “La ciutat amb la mirada de les dones”. 18.00
hores. Sortida des del Casal de la Dona. Inscripcions al
telèfon 973 70 04 61. Organitza: Regidoria de Polítiques
d’Igualtat.
CINEMA
Cafè curt. 21.30 h. Cafè del Teatre de l’Escorxador. Entrada
lliure. Organitzen: Associació Res Non Verba i IMAC.
7a MATINALS
DE CINEMA
La projecció del film històric “La
duquesa” va donar inici a la 7a edició
del cicle de Matinals de Cinema
adreçat a la gent gran, que organit-
zen conjuntament la Fundació “la
Caixa” i la Paeria.
Els films inclosos en el cicle es pro-
jectaran els dimecres a partir de les
10.30 h a l’auditori del Caixafòrum.
L’entrada a l’activitat és gratuïta i
no cal inscripció prèvia.
El calendari de les pel·lícules que s’hi
projectaran és el següent:
- 2 de febrer: “Gigante” (Uruguai-
Argentina, 2009).
- 9 de febrer : “Il divo” (Itàlia-França,
2008).
- 16 de febrer: “Un gran día para
ellas” (Regne Unit-Estats Units,
2008).
- 23 de febrer: “La cinta blanca” (Ale-
manya-Àustria-França-Itàlia, 2009).
- 2 de març: “Capitán Abu Raed”
(Jordània, 2007).
- 9 de març: “Estómago” (Brasil-
Itàlia, 2007).
- 16 de març: “La clase” (França,
2008).
Després de cada projecció tindrà
lloc un debat amb el públic, que serà
coordinat pel pedagog i expert en
cinema Marcel·lí Borrell. Les Matinals
de Cinema són una selecció de les
pel·lícules més ben valorades de
l’escena alternativa internacional,
amb els directors i els autors més
destacats del cinema independent i
d’autor, per tal de conèixer algunes
de les històries més sorprenents i
originals del panorama actual.
El cicle Matinals de Cinema va aple-
gar durant el 2010 un total de 1.713
persones.
24 Dijous
AUDIOVISUALS I FIRA
XV Animac (fins al diumenge 27). Inclou una fira en què el
sector de l’animació dóna a conèixer els seus productes
i serveis. La Llotja i altres espais com la Seu Vella, l’Escor-
xador i La Panera. Organitza: IMAC amb el suport de l’ICIC.
25 divendres
MÚSICA
Trio Kandinsky. 20.30 h. Auditori Enric Granados. Organit-
zen: Auditori i IMAC.
26 dissabte
ACTIVITATS
Visita guiada gratuïta al Museu de l’Automoció Roda Roda.
Peça del trimestre, “Hispano Suiza, la més prestigiosa de
les nostres marques”. 12.00 h. Organitza: Museu Roda
Roda.
“Sensacional”, amb Imaginart. Interacció participativa per
als infants de 18 mesos a 3 anys. 17.00, 17.30, 18.00 i 18.30
h. I també el diumenge 27, a les 11.00, 11.30, 12.00 i 12.30
h. Teatre de l’Escorxador. Organitza: IMAC.
MÚSICA
“Una mosca amb camisola”, amb el grup vocal Enchiriadis.
IX Cicle de Concerts Familiars. 19.00 h. Auditori Enric
Granados. Organitza: Orfeó Lleidatà.
TEATRE
“El desarrollo de la civilización venidera”, amb Compañía
Daniel Veronese. 20.30 h. Teatre de l’Escorxador. Organitza:
IMAC.
27 diumenge
MÚSICA
“Prysma d’òpera”, amb el grup lleidatà Prysma. IV Cicle de
Concerts a l’església de Sant Martí. 19.00 h. Antiga església
de Sant Martí. Organitza: Orfeó Lleidatà.
28 Dilluns
FIRA
I Cucalòcum de la Setmana Blanca (fins al divendres 4 de
març). Camps Elisis. Organitza: Fira de Lleida.
lapaeriafebrer2011AGENDACULTURAL 29
IL·LUSTRACIONS © ALUMNES DE L’EMBA
els concerts de
l’auditori
Continua la XVI Temporada de
Concerts 2010-2011 de l’Auditori
Municipal Enric Granados, que
aquest mes acollirà tres actua-
cions.
El diumenge 13, a les 19.00 h,
tindrà lloc el “Concerto per
Archi”, a càrrec de l’Orquestra
Simfònica Julià Carbonell de les
Terres de Lleida. Després dels
comentaris previs al concert,
s’interpretaran el “Concerto
Grosso in Re Maggiore, op. 6 no.
5”, de G. F. Händel; “Concerto per
violino e archi in re minore per
Pisendel, RV 242 (op. 8 no. 7)”, d’A.
Vivaldi; “Concerto per violino e
archi in Mib M. La Tempesta di
mare, RV 253 (op. 8 no. 5)”, d’A.
Vivaldi; “Battalia 10”, d’H.I.F. von
B i b e r ; “ Co n c e r to a p i ù
instrumenti in sol maggiore, op.
6 no. 5”, d’E. F. Dall’Abaco, i el
“Tercer concert transcrit en
sextuor”, de J. Ph. Rameau.
La Banda Municipal de Lleida
presentarà el diumenge 20, a les
19.00 h, “Música i músics de
Lleida. Evocant la natura”, on
estrenaran l’obra “Dels braços
del vent”, de M. Gratal.
El divendres 25, a les 20.30 h, el
Trio Kandinsky interpretarà les
obres “Trio”, de X. Montsalvatge;
“Trio en re major op. 70 núm. 1”,
de Beethoven, i “Trio en fa menor
op. 65”, d’A. Dvoràk.
Per a més informació, truqueu a
l’Auditori Enric Granados al telè-
fon 973 70 06 39 o consulteu el
web www.paeria.cat/auditori.
UGT30 PACTESOCIALPERALACIUTADANIAlapaeriafebrer2011
Ara és temps de diàleg i mo-
bilització, una combinació que
UGT ha simultanejat en els
seus més de 120 anys d’his-
tòria.
L’any 2010 la nostra lluita es
va centrar contra la reforma
laboral, la congelació de les
pensions i la retallada dels
sous als empleats públics im-
posades pel Govern. Mesures
que UGT considera que han
empobrit els ciutadans i ciu-
tadanes, abaratint l’acomia-
dament i retallant drets la-
borals.
El 2011 l’hem iniciat amb la
defensa de les pensions, ara
amenaçades, i del nostre
sistema de Seguretat Social.
També ens tocarà protegir
i vetllar per la negociació
col·lectiva, ja que l’Executiu
espanyol també té previst
reformar-la amb l’objectiu de
treure-li pes. A UGT entenem
que qualsevol modificació ha
de passar per enfortir la seva
força vinculant i ser més útil
a les empreses i als treballa-
dors, perquè les empreses
puguin ser més productives
i que aquesta productivitat
es basi en l’ocupació de qua-
litat i amb drets, a treballar
millor, tenir més drets i que
els salaris siguin dignes al
nostre país.
Cal recordar que UGT desen-
volupa la seva acció sindical
per mitjà de la negociació col-
lectiva en prop d’un milió i mig
d’empreses a tot l’Estat es-
panyol. És el sindicat que ne-
gocia més convenis per més
treballadors, uns 6.000 con-
venis l’any, que beneficien
aproximadament uns 11 milio-
ns i mig de treballadors, esti-
guin afiliats o no al sindicat
UGT.
Pel que fa a les pensions, des
d’UGT ho considerem un tema
clau i ens oposarem frontal-
ment que una reforma del
sistema retardi l’edat legal
de jubilació obligatòria dels
65 als 67 anys.
És urgent recompondre el
Diàleg Social entre tots els
agents implicats en l’àmbit
econòmic i social per sortir
de la crisi en la qual ens tro-
bem, que ja són molts els qui
l’han batejat com la Gran Re-
cessió, i no es pot permetre
que el Govern trepitgi línies
roges.
Mesures com els plans
d’ajustos amb retallades so-
cials i la imposició de la refor-
ma laboral no han aconseguit
resoldre cap dels problemes
plantejats fins al moment i
solament han generat crispa-
ció social, desconfiança i in-
certesa. La reforma laboral
no solament no està creant
llocs de treball, sinó que està
augmentant la precarietat i
s’està destruint ocupació in-
definida.
La reforma del sistema de
pensions que planteja el Go-
vern en la pràctica compor-
taria una retallada mitjana de
les prestacions, un aspecte
que no ens podem permetre
tenint en compte que es
tracta d’un col·lectiu molt
fràgil.
UGT és partidària de preser-
var la sostenibilitat del siste-
ma de pensions a curt, mitjà
i llarg termini, però en cap cas
no acceptarà que una refor-
ma del sistema sigui a la baixa,
retallant drets dels pensio-
nistes presents i futurs.
Els objectius de la UGT a par-
tir d’ara són clars: revertir la
reforma laboral, evitar la con-
gelació de les pensions i l’edat
de jubilació als 67 anys, acon-
seguir una política econòmica
que creï ocupació i contri-
bueixi al canvi de model pro-
ductiu cap a fórmules més
sostenibles.
I evidentment des d’UGT tam-
bé volem reforçar els siste-
mes de protecció social i de
negociació col·lectiva i recu-
perar l’acord dels empleats
públics de l’any 2009. Hi ha
molta feina per fer. I la farem
amb diàleg i negociació i si cal
mobilització.
Temps de diàlegi mobilització
Ens oposem que una reforma delsistema retardi l’edat legal de
jubilació obligatòria de 65 a 67 anys
Servei gratuït d’intèrpret de llengua de signesL’Ajuntament de Lleida, per
mitjà de la Regidoria de Ser-
veis Personals i Salut Públi-
ca, va posar en marxa el
passat desembre un nou
servei gratuït d’intèrpret
de llengua de signes per a
persones sordes, que por-
ten a terme dues intèrprets
contractades per la Paeria
en un pla d’ocupació de sis
mesos de durada. Amb
aquest servei, Lleida esdevé
el primer consistori de l’Es-
tat que ofereix un recurs
municipal d’aquestes carac-
terístiques. El nou servei
d’interpretació està dispo-
nible tant per a les persones
sordes i sordcegues que ne-
cessitin fer ús d’una intèr-
pret a títol individual com
per a les entitats de la ciu-
tat que ho sol·licitin. També
està obert als professionals
de l’administració local (ser-
veis socials, Guàrdia Urbana,
etc.) que ho requereixin en
el seu tracte amb persones
amb dificultat auditiva. UNA INTÈRPRET (A LA DRETA) EN UN ACTE FESTIU. © SERV. PERSON.
SERVEISPERSONALS