Dibujando la guerra civil. Representación de la guerra civil en los ...
LA GUERRA CIVIL
83
LA GUERRA LA GUERRA CIVIL CIVIL 1.- L’aixecament militar Durant els anys de la República, els govern reformistes intentaren solucionar antics problemes de la societat espanyola Tras les elecions de febrer de 1936, el president de la Reública va ser Manuel Azaña (destitució d’Alcalà-Zamora) i el president del govern Santiago Casares Quiroga La reacció dels grups tradicionalment dominants s’efectuà el juliol de 1936 amb l’antic esquema de pronunciament d’una part de l’exèrcit. L’assassinat del líder de la dreta parlamentària (José Calvo Sotelo) va proporcionar als conspiradors la confirmació de
description
1.- L’aixecament militar Durant els anys de la República, els govern reformistes intentaren solucionar antics problemes de la societat espanyola - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of LA GUERRA CIVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
1.- L’aixecament militar
Durant els anys de la República, els govern reformistes intentaren solucionar antics problemes de la societat espanyolaTras les elecions de febrer de 1936, el president de la Reública va ser Manuel Azaña (destitució d’Alcalà-Zamora) i el president del govern Santiago Casares Quiroga
La reacció dels grups tradicionalment dominants s’efectuà el juliol de 1936 amb l’antic esquema de pronunciament d’una part de l’exèrcit.
L’assassinat del líder de la dreta parlamentària (José Calvo Sotelo) va proporcionar als conspiradors la confirmació de diversos generals en la participació en l’aixecament.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
1.- L’aixecament militar
L’aixecament es va preparar mesos abans.
El centre del complot era Pamplona i dirigit pel General Mola (els conspirador el coneixien com el Director)
Es reunien a la UNIÓN MILITAR ESPAÑOLA.
Entre els implicats destaquen:
GONZALO QUEIPO DE LLANO
MANUEL GODED
MIGUEL CABANELLAS
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
1.- L’aixecament militar
El propòsit era:
Fer un cop militar ràpid i fortSeguit d’una alta repressió cap als partits d’esquerra i
sindicats.
On tenien més arrelament era a:
- Castella la Vella era on les organitzacions - Navarra catòliques i tradicionalistes
eren més actives.
Al costat de la trama militar es va crear un trama civil:- Organitzacions catòliques- Organitzacions agràries castellanes- Membres de la Falange- L’ala més dretana de la CEDA
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
1.- L’aixecament militar
Com va actuar el govern de Casares Quiroga?
El govern del Front Popular coneixia les maquinacions però pensaven que es tractava d’una nova “Sanjurjada”
Van controlar les casernesde les principals ciutats. Es va intentar aillar els caps
més visibles
Van mirar de guanyar-se el favor de l’exèrcit colonial del Marroc augmentant-ne els pressupostos
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
1.- L’aixecament militar
El 13 de juliol de 1936 José Calvo Sotelo va ser assassinat. Això precipitarà
l’aixecament
El 17 de juliol l’alçament militar s’inicià a Canàries on manava
les tropes el General Francisco Franco .
L’aixecament militar rebrà el nom d’ALZAMIENTO MILITAR
Franco es traslladarà en vol privat (Dragon Rapide) cap al Marroc. Allà se li afegirà bona part de l’exèrcit colonial
INICI DE LA SUBLEVACIÓ
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
1.- L’aixecament militar
Posteriorment les tropes africanes van passar cap a la Península i els dies 18 i 19 de juliol de 1936 es van aixecar les guarnicions peninsulars.
L’extensió de la rebel·lió a la Península va provocar la dimissió del president de govern CASARES QUIROGA
S’obrirà un breu govern de Martínez Barrio que intentarà arribar a un acord amb el General Mola.
La pressió de les forces obreres demanant armes va fer que el President de la República nomenés el 19 de juliol a José Giral nou cap del govern (durarà fins el 4 de septembre de 1936)
PLA INICIAL DELS SUBLEVATS (MOLA)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
2.- L’extensió de l’aixecament per la Península
1.- A Andalusia.
Queipo de Llano va prendre Sevilla.
Còrdova, Granada i Cadis (on van desembarcar les tropes rebels) van estar a favor de l’aixecament.
Màlaga, Huelva, Jaén i Almeria van romandre fidels a la República.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
2.- L’extensió de l’aixecament per la Península2.- Al Nord.
Navarra (feu tradicional carlí)
La Rioja i Castella i Lleó van ser ràpidament sotmeses per les tropes del General Mola.
Galícia. També va estar de bàndol nacional (terme amb que la premsa va designar els insurgents) amb
l’ajuda de la Guàrdia Civil.
Aragó. Va quedar dividida en dues zones, amb les tres capitals de província sota control nacional.
País Basc.Va mantenir-se fidel a la República (llevat Àlaba).
Astúries. Exceptuant Oviedo quedà en mans republicanes.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
2.- L’extensió de l’aixecament per la Península
l3.- El País Valencià i Murcia.
Va mantenir la fidelitat a la República.
4.- Els territoris insularsCanàries van ser controlades per les forces insurrectes capitanejades per Orgaz i Franco.
Mallorca i Eivissa van ser controlades pels nacionals amb tropes comandades pel General Manuel Goded (d’aquí es traslladarà a
Barcelona)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
2.- L’extensió de l’aixecament per la Península
5.- A Catalunya.
Els principals combats es van donar a Barcelona.
El 19 de juliol al matí els militars van sortir de les casernes de Lepant, Sant Andreu del Palomar i el Bruc en direcció al centre de la ciutat per ocupar els principals edificis de govern.
Es van trobar amb la resistència de la Guàrdia d’Assalt, la Guàrdia Civil i les forces obreres.
Els enfrontaments es van donar a la Plaça Catalunya, Plaça Universitat i el Paral·lel.
El General Goded que ocupava la Capitania General va caure en mans de les autoritats la tarda del 19.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
2.- L’extensió de l’aixecament per la Península
Al General Goded se li va fer un consell de guerra i seria afusellat a l’agost de 1936.
El dia 20 es va rendir l’últim focus de resistència dels sublevats (el quartel de les Drassanes)
La notícia de la derrota dels sublevats va tenir una gran repercussió a la resta de Catalunya (rendició de les guarnicions revoltades a Mataró, Lleida, Manresa i Menorca) i d’Espanya.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
2.- L’extensió de l’aixecament per la Península
6.- A Madrid.
Es van donar aquarteraments a Getafe, Campamento i Cuatro Vientos, però van ser reduïts per les forces republicanes.
Els milicians armats van assaltar la caserna de Montaña on es refugiava el general Fanjul que tras un consell de guerra seria afusellat
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
3.- Balanç de la insurrecció
La idea inicial del general Mola:
COP RÀPID I GENERALITZAT
Va fracassar. Espanya va quedar dividida:
Una part majoritària en poder de la República
Una part important en mans dels insurgents.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
3.- Balanç de la insurrecció
El govern legítim controlava:
- Majoria de les ciutats industrials.- Les províncies més poblades i riques- Litoral mediterrani (predominava agricultura
d’exportació).- El cantàbric
- La majoria de l’aviació- 1/3 dels oficials de terra- La flota (marina) gràcies als mariners ja que els
oficials eren molt conservadors.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
3.- Balanç de la insurrecció
Els insurrectes (bàndol nacional) es van fer forts:
-A l’Espanya agrària
-Tenien del seu costat la majoria de l’exèrcit (les millors tropes estaven a Àfrica) incloent el temut exèrcit
colonial.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
4.- Internacionalització del conflicte
El context internacional era d’efervescència dels règims feixistes i les democràcies occidentals miraven de fer un front comú contra l’Alemanya Nazi.
Encara així França i Anglaterra van formar el COMITÈ DE NO INTERVENCIÓ on s’afegiran les principals ciutats europees
Funcionarà com a organisme de vigilància per mantenir la neutralitat dels països europeus.
També es mantindrà neutral EEUU però la seva principal empresa energètica (Texas Oil Company) va donar suport decisiu a les forces rebels (venda de petroli)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
4.- Internacionalització del conflicte
A l’inici de la guerra els insurrectes van trobar recolzament d’Alemanya:
- Avions Junker 52 (van facilitar el trasllat de les tropes d’Àfrica).
- Avions de transport- Legió Còndor (avions bombarders)- Canons antiaeris.
La Itàlia de Mussolini facilitarà a Franco:
- 40.000 soldats (Corpo di Truppe Volontarie)- Vaixells de Guerra- Tancs
Els avions alemanys i italians tindran Mallorca com a base d’operacions contra la costa mediterrània.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
4.- Internacionalització del conflicte
El bàndol nacional també tindrà l’ajuda de Portugal que estava sota la dictadura de SALAZAR.
Va facilitar 20.000 soldats voluntaris i va facilitar la comunicació entre els dos fronts (al
començament del conflicte) i el pas de tropes. També va repatriar molts republicans que van fugir cap a Portugal
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
4.- Internacionalització del conflicte
La República comptarà amb l’ajut de la URSS i de Mèxic. Van facilitar a canvi de l’or del Banc d’Espanya:
- Armament.- Queviures.
A partir de novembre de 1936 (fins octubre de 1938) arribaran les Brigades Internacionals
Formades per voluntaris comunistes i antifeixistes del món.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
4.- Internacionalització del conflicte
La República comptarà amb l’ajut de la URSS i de Mèxic. Van facilitar a canvi de l’or del Banc d’Espanya:
- Armament.- Queviures.
A partir de novembre de 1936 (fins octubre de 1938) arribaran les Brigades Internacionals
Formades per voluntaris comunistes i antifeixistes del món.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.1.- Fase inicial (juliol-octubre de 1936)
a) Inici de l’aixecamentLa sublevació s’inicia a Melilla el 17-7-1936.Segueix per tot el Protectorat
Les Canàries es subleven el 17-7-1936. Franco estava a les Canàries i vola cap al Marroc (Dragon Rapide).
Sevilla es subleva el 18 -7-1936 (Queipo de Llano)
La resta de guarnicions Peninsulars es subleven el 19-7-1936.
RECORDAR EXTENSIÓ I DISTRIBUCIÓ AIXECAMENT
Fet important:Sanjurjo mort en accident d’avió. Els sublevats es queden sense
cap únic.
Fracàs del COP MILITAR RÀPID: Espanya dividida en dos
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.1.- Fase inicial (juliol-octubre de 1936)
b) Pas de l’estret
Al fracassar l’aixecament general, calia traslladar a la Península l’exèrcit africà.
Al no tenir aviació i estar controlat el nord d’Àfrica per les tropes republicanes Franco aconsegueix el recolçament Alemany i Italià (1r pont aeri de la hª – 14.000 homes)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.1.- Fase inicial (juliol-octubre de 1936)
c) Avanç per Extremadura
Intenció d’unir-se amb la zona sublevada del nord.
Dirigeix l’exèrcit el general Yagüe. Destaca la batalla de Badajoz (molt sanguinària 4000 asssassinats).
És important per:
-Va promoure un pacte de sang entre qui va fer la massacre - Va afectar negativament a la cohesió republicana - Va estimular la sed de rebenja - Va unir els territoris sublevats (de Galicia a Andalucia occidental)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.1.- Fase inicial (juliol-octubre de 1936)
d) Avanç cap a Madrid-Alcàsser de Toledo (27/9/1936)
El General Moscardó s’habia sublevat i resistia a l’Alcàsser. Resistència de prop de poc més de dos mesos. Efecte propagandístic de Franco.
A l’octubre Franco és nomenat cap únic.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.2.- La batalla de Madrid.
Per als nacionals l’objectiu era l’ocupació de Madrid
Sobre Madrid convergien les tropes del nord i del sud.
Francisco Franco el 19 d’octubre de 1936 signa les instruccions per a l’assalt definitiu.
A Madrid el govern estarà dirigit per Largo Caballero (des de setembre de 1936. Recorda abans: José Giral-Martinez Barrio-Casares Quiroga) i crearà unes brigades mixtes de milicians i tropes regulars
Serà l’Exèrcit Popular Republicà
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.2.- La batalla de Madrid
Les tropes nacionals s’aniran apropant a Madrid.
El dia 4 de novembre ocupen Alcorcón, Leganés i Getafe.
El govern republicà abandonarà Madrid i es traslladarà a València.
Madrid es quedarà amb una junta de defensa formada per:
- General Miaja (Presidència)- Santiago Carrillo (Ordre Públic)- Kije (Guerra)- Vicente Rojo (cap de l’Estat Major)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.2.- La batalla de Madrid
El dia 8 de novembre de 1936 les Brigades Internacionals concentrades a Albacete aniran cap a Madrid per defensar la capital.
Madrid resistirà i es convertirà en un mite per als antifeixistes del món. En els atacs morirà Buenaventura Durruti.
El fracàs de les operacions va fer variar l’estratègia de Franco:
AILLAR A LA CAPITAL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.2.- La batalla de Madrid
Ara es tractava de fer atacs al voltant de la capital per tallar les línies de defensa am la Sierra (batalla de la carretera de la Corunya) GENER DE 1937
oTallar la xarxa de comunicacions amb València (batalla
del Jarama) FEBRER DE 1937
A partir d’aquestes accions Franco va fer un nou intent d’assetjament de Madrid
Comptaria amb l’ajuda de les tropes feixistes italianes (dirigides pel General Roatta) que havien aconseguit prendre Màlaga.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.2.- La batalla de Madrid
Al març de 1937 inicien l’aproximació a Madrid des de Guadalajara
Pasen per Sigüenza Jadraque
BrihuegaTrijueque
La reacció de les forces republicanes és molt important, gràcies a la participació de les Brigades Internacionals
Es derrota a les tropes feixistes italianes (1ª derrota del feixisme europeu) que deixaren en la seva retirada gran quantitat de material de guerra
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.2.- La batalla de Madrid
Tras la derrota Franco va treure una conclusió
Per aconseguir Madrid i guanyar la guerra calia cercar una anella més feble
La va trobar al FRONT NORD
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.3.- El Front Nord
Davant la impossibilitat d’aconseguir Madrid els nous plans de Franco es centraven en aconseguir els Territoris Bascos
Recorda : el País Basc va assolir la seva autonomia el a l’octubre de 1936.
el País basc i la zona Nord era rica en mineria i indústries químiques i d’alts forns.
La direcció de les tropes nacionals estava en mans del general Mola (fins que morirà pel juny de 1937). Desprès serà substituït pel general Dávila.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.3.- El Front Nord
Els nacionals eren superiors militarment, especialment en aviació (gràcies a l’ajut de l’aviació alemanya –Legió Còndor)
Va practicar l’estratègia d’atacs a la població civil (estratègia que a la II Guerra Mundial també practicaran).
Destaca el bombardeig de GUERNICA (26 d’abril de 1937).
L’11 de juny va tenir lloc l’atac a Bilbao que cauria el 19 de juny
Més de 1000 morts. Destrucció del 70% dels Habitatges i un 20% afectades
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.3.- El Front Nord
La reacció de les tropes republicanes va ser:
FER UNA MANIOBRA DE DISTRACCIÓ(contraatacar en altres zones per atraure a l’exèrcit nacional)
Entre Juliol i Agost de 1937 l’exèrcit republicà fa una ofensiva a:
• Brunete (oest de Madrid)• Al front d’Aragó (batalla de Belchite) per marxar a Saragossa
Aquesta maniobra de distracció fracasarà.Santander caurà el 24 d’agost i Gijón (última ciutat republicana) el 21 d’octubre.
Molts soldats derrotats es van amagar a les muntanyes on formaran grups armats antifranquistes (MAQUIS)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.3.- EL Front Nord
Un cop desaparegut el front nord Franco inicià els plans per un segon i definitiu atac a Madrid a través de Guadalajara, però les tropes republicanes s’avançaren en una nova maniobra de distracció
MITJANÇANT L’ATAC AL FRONT D’ARAGÓ
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.4.- La pressa de Terol (Front d’Aragó)
Terol estava en mans de l’exèrcit nacional i es va convertir en l’objectiu de les forces republicanes.
Les tropes republicanes estaven dirigides pel General Rojo que va atacar Terol per sorpresa i amb circumstàncies molt adverses (tempereatures de 18º sota cero).
La ciutat va caure el 8 de gener de 1938
ERA LA 1ª CAPITAL DE PROVÍNCIA GUANYADA ALS NACIONALS
Això es convertirà en un gran esdeveniment publicitari pel govern republicà
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.4.- La presa de Terol (Front d’Aragó)
La reacció de les tropes franquistes no es va fer esperar i el 22 de febrer els republicans es van haver de retirar.
Les línies de defensa es van estabilitzar al voltant del riu Alfambra
Des de Burgos (on els nacionals havien establert un govern provisional 31/01/1938)) Franco tindrà confiança en la victòria i inicia una ofensiva cap a Catalunya.
Dirigirà les tropes el General Yagüe
Aconsegueix en pocs dies ocupar: Alcanyís CaspEl dia 3 d’abril de 1938 cau Lleida i dies més tard Amposta i Vinaròs
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.4.- La presa de Terol (Front d’Aragó)
Una vegada ocupada la població de Vinarós l’exèrcit nacional va mirar de tallar la comunicació entre Barcelona i València.
Així es deixava aïllada Barcelona de la resta de la zona republicana.
Des de la costa l’exèrcit nacional ocuparà Castelló i es dirigirà a València
Però una nova ofensiva republicana va paralitzar l’atac: LA BATALLA DE L’EBRE
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.5.- La batalla de l’Ebre
Va ser el darrer intent de les tropes republicanes establertes a Catalunya per redreçar la situació militar de la República.
Es pretenia avançar cap al Sud per tal de:
1.- Alleugerir la pressió que els nacionals exercien sobre València.
2.- Tornar a unir les dues zones controlades per la República que ara estaven aïllades.
Les tropes republicanes (anomenades exèrcit roig) estaven dirigides per Modesto, Líster i Rojo)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.5.- La batalla de l’Ebre
A les 12:15 del 25 de juliol de 1938 les tropes republicanes van creuar el riu Ebre entre Xerta i Faió superant les línies franquistes
Part dels que van participar en aquest enfrontament són coneguts com la “quinta del biberó”-es va haver de recòrrer a soldats de lleva de 16 anys-
L’atac serà frenat a Gandesa per 7 divisions mobilitzades per Franco a corre-cuita.
La guerra de moviments va donar pas a una cruenta guerra de desgast que duraria fins mitjans de novembre
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.5.- La batalla de l’Ebre
Franco va disposar tota l’artilleria i un total de 200 avions de combat. La superioritat dels nacionals va ser clara.
A més el context internacional li era favorableConferència de Munic (on les democràcies van
permetre a Alemanya l’ocupació de Txecoslovàquia)
El dia 1 de novembre es trencaven les línies republicanes de la serra de cavalls (Gandesa) i l’exèrcit republicà es va haver de retirar.
El 15 de novembre, la República havia estat derrotada en la batalla més decisiva. El balanç:
- 77.000 baixes republicanes- 33.000 baixes nacionals- Pèrdua de material de guerra republicà
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.5.- La batalla de l’Ebre
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.6.- La caiguda de Catalunya
El 23 de desembre de 1938 l’exèrcit nacional es va llançar sobre Catalunya sota la direcció de Yagüe, Solchaga, Moscardó, Muñóz Grandes i l’italià Gambara.
Les tropes republicanes tenien dificultat d’abastiment de material pels bombardejos dels ports.
Tarragona va caure el 14 de gener de 1939 capitanejat per Yagüe. Des d’allí es va dirigir a cap a Barcelona (on estava el govern republicà presidit per Juan Negrín tras la dimisió de Largo Caballero)
Barcelona patirà un fort setge i caurà el 26 de gener.
El govern republicà marxarà cap a Girona
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.7.- El final de la guerra
Tras la caiguda de Barcelona el govern republicà marxarà cap a Girona Al castell de Figueres Juan Negrín i el seu govern decideixen aconseguir un acord amb el general Franco encara que saben que Franco no les acceptarà.
El 5 de febrer començarà la marxa de combatents i població cap a la frontera de França (més de 360.000 persones)
Azaña, Martínez Barrio, Companys marxaran
El 10 de febrer la frontera quedarà definitivament tancada
(arribarien les tropes nacionals)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.7.- El final de la guerra
Caiguda Catalunya, l’atac a Llevant va ser ràpid
A la zona centre-sud les condicions de l’exèrcit republicà cada vegada eren pitjors.
A més dintre de la República hi hauran confrontacions entre:
- Comunistes. Partidaris de la resistència (confiaven en l’arribada de material de Rússia i l’esclat de la II Guerra Mundial).
- Socialistes. Volien arribar un acord amb Franco
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.7.- El final de la guerra
El 5 de març el cap de l’exèrcit Segismundo Casado va donar un cop d’estat a Madrid i formà
EL CONSELL NACIONAL DE DEFENSA
L’objectiu era donar els passos per a la capitulació
Ordenà la detenció i execució de comunistes i militars contraris
Molts dirigents republicans i comunistes marxaran
Casado no aconseguirà pactar amb Franco que va exigir una rendició sense condicions marxarà d’Espanya
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
5.- Desenvolupament de la guerra:Fases5.7.- El final de la guerra
El 28 de març caurà Madrid i seguidament totes les places que estaven en poder de la República
L’1 d’abril de 1939 Franco signà l’últim comunicat de guerra que deia:
“EN AQUESTA DATA, CAPTIU I DESARMAT L’EXÈRCIT ROIG, LES TROPES NACIONALS HAN ASSOLIT ELS SEUS OBJECTIUS MILITARS FINALS”
La guerra civil havia acabat
FASES DE LA GUERRA
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.1.- Evolució a la zona republicana
La insurrecció va representar una forta commoció a l’Espanya republicana.
Durant els primers mesos es va donar una situació de doble poder:
- Govern legal- Organitzacions obreres i populars que tenien el poder
real.
A Catalunya es formarà el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
Al País Valencià es crearà el Comitè Executiu PopularAl País Basc les Juntes de Defensa.A Aragó els anarcosindicalistes formaran el Consell de Defensa Regional
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.1.- Evolució a la zona republicana
Aquesta situació crearà tensions entre les forces republicanes.
Anarquistes i comunistes del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) volien la revolució com a garantia per
guanyar la guerra.
Comunistes i PSOE reclamaven la restauració de les institucions anteriors a l’inici de la guerra i la paralització del procés revolucionari. Aquesta opció serà la que guanyarà.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.1.- Evolució a la zona republicana
Després de la dimissió de José Giral. Recordeu que
1r. Va ser president del govern C.Quiroga
2n. Martínez Barrio
3r. José Giral
El 4 de setembre de 1936 Azaña nomenarà president del govern a Francisco Largo Caballero (ala més revolucionària del PSOE).
A novembre de 1936 el govern es traslladarà a València per motius de seguretat. Restarà fins octubre de 1937 en què passarà a Barcelona
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.1.- Evolució a la zona republicana
Largo Caballero farà un govern de concentració on participaran comunistes i anarquistes
Destaca Federica Montseny que va ser la primera dona ministra d’Espanya (va tenir la cartera de sanitat i va enllestir una llei sobre l’abortament)
Els problemes de Largo Caballero van ser:Enllestir un exèrcit regular i imposar-se als grups que
intentaven fer la guerra pel seu compte.
Els fets de maig de 1937.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.1.- Evolució a la zona republicana
Els fets de maig de 1937.
Es donen a Catalunya. A partir de gener de 1937 es van crear dos bàndols:
-CNT-FAI i POUM partidaris de la revolució excloent els partits “burgesos”.
- ERC,PSUC (Comunistes catalans) i UGT partidaris de restablir l’ordre.
La confrontació arribarà al límit quan la Generalitat intenta ocupar l’edifici de la Telefònica que estava en mans anarquistes.El conflicte armat durarà 3 dies i deixarà 300 morts i 1000 ferits
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.1.- Evolució a la zona republicana
El resultat va ser la derrota dels revolucionaris (el POUM serà perseguit i il·legalitzat i la CNT perdrà força).
La Generalitat també perdrà en aquest conflicte:
- El govern central assumirà les competències d’ordre públic i control de les indústries de guerra.
- Començarà una política centralitzadora que reduirà l’autonomia catalana
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.1.- Evolució a la zona republicana
Després dels fets de maig de 1937 el govern de Largo Caballero pateix una crisi definitiva que el farà dimitir el 17 de maig.Manuel Azaña, cap de la República, escollirà a Juan Negrín com a nou cap de govern (havia estat ministre d’Hisenda –famós pel trasllat de gran part de les reserves d’or del banc d’Espanya cap a l’URSS com a aval dels pagaments de la República-)
El govern de Juan Negrín va tenir la màxima de:Primer fer un front contra la guerra i després la
revolució. (Va aconseguir fer un exèrcit popular amb comandament únic)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.1.- Evolució a la zona republicana
Amb el govern de Juan Negrín van agafar cada cop més poder el PCE i el PSUC (A Catalunya).
Juan Negrín serà el cap del govern fins el final de la guerra, però a partir de gener de 1939 patirà nombrosos fets:
- Caiguda de Catalunya- Fugida d’Azaña a França- Reconeixement del govern de Franco (febrer de
1939) per Anglaterra i França.
Tot això provocarà el cop d’Estat del general Casado i la fi de la República.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.2.- Evolució a la zona nacional
La mort del general Sanjurjo (20 juliol) va privar els insurrectes d’un coordinador carismàtic
Al principi no disposaven de plans col·lectius i es van prendre iniciatives de tipus personal.
Mola tenia el control del nordQueipo de Llano el control d’Andalusia
Franco el del Marroc i Canàries
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.2.- Evolució a la zona nacional
El 24 de juliol de 1936 es va crear la Junta de Defensa Nacional a Burgos i dirigida pel general CABANELLAS (general més veterà)
Aquesta Junta substituïa al DIRECTORI MILITAR presidit pel General Sanjurjo que s’havia d’haver format si no s’hagués mort.
LA JUNTA DE DEFENSA NACIONAL es va crear per articular un comandament únic dels exèrcits que ja estaven al voltant de Madrid.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.2.- Evolució a la zona nacional
Entre els candidats sobresortí la figura del General Francisco Franco
Avalat pels èxits inicials a l’exèrcit d’Àfrica i
per l’alliberament dels resisients a l’Alcàsser de Toledo (28 de setembre)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.2.- Evolució a la zona nacional
L’1 d’octubre de 1936 Franco fou nomenat Generalísimo de tots els exèrcits i cap del nou estat. Es farà nomenar Caudillo.
No quedava clar si el nomenament era fins que acabés la guerra (va ocupar aquests càrrecs fins al seva mort –novembre de 1975).
Cal destacar que militars i civils que donaven suport a l’aixecament, creien que quan acabés la guerra calia restablir la monarquia.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.2.- Evolució a la zona nacional
Al comandament dels exèrcits i de l’Estat afegirà l’abril de 1937 la presidència d’un partit únic.
Aquest partit donaria consistència ideològica i facilitaria el personal necessari per a l’aparell burocràtic i administratiu del nou Estat
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.2.- Evolució a la zona nacional
El nou partit serà
FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA Y DE LAS JONS
Recollia les voluntats de falangistes, carlins, monàrquics i membres de la CEDA
El personatge clau en aquesta unificació serà el cunyat de Franco ..... RAMÓN SERRANO SUNYER
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.2.- Evolució a la zona nacional
El dia 31 de gener de 1938 Franco crearà el primer govern cívico militar (govern de Burgos).
L’obra d’aquest govern i dels posteriors:
1.- Pel que fa a la relació Església-Estat.
Derogació Llei de congregacions religioses.Assignació sou als capellansNova constitució de la Companyia de JesúsDerogació del divorci
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.2.- Evolució a la zona nacional
2.- Contareforma agrària.
S’inicia el procés de devolució de les terres als antics propietaris.
3.- Reforma educativaRebuig de les reformes de la República.Defensa dels ideals pedagògics i patriòtics.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- Evolució política, social, econòmica i cultural durant la guerra
6.2.- Evolució a la zona nacional
4.- A nivell autonòmic
Supressió autonomia catalana (5/4/1938)Supressió autonomia País Basc (23/6/1937)-------------------------------------------------------------------En el territori anomenat “alliberat” es va imposar una societat plena de símbols,salutacions i crits feixistes i amb el protagonisme de l’Església i de l’exèrcit.
Per això va ser nomenat: règim NACIONALCATÒLIC
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
7.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
EL FRACÀS DE LA INSURRECCIÓ MILITAR A CATALUNYA I ELS PRIMERS DIES DE LA INSURRECCIÓ
El 19 de juliol de 1936 la major part de les tropes de Barcelonas’adherien al cop militar i sortien de les casernes.
Però no tenien un comandament únic, ja que el capità general de Catalunya no es va afegir a la insurrecció, i es van trobar amb l’oposició de les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya (guàrdies d’assalt) i de molts militants anarquistes i d’altres partits d’esquerres que van assaltar casernes i van aconseguir armes.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
L’enfrontament es va decantar a favor de les autoritats de la Generalitat i de les organitzacions obreres quan la Guàrdia Civiles va posar a les ordres del seu president.
Quan va arribar de Mallorca, el general Goded, els insurrectesja havien estat reduïts. La derrota dels revoltats a Barcelonava facilitar la seva rendició a altres llocs de Catalunya.
El mateix dia 19, diversos grups radicalitzats van executar molts militars després de la seva rendició i van dirigirla seva violència contra l’Església.
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
Les autoritats catalanes es van veure impotents per controlarLa situació, perquè l’exèrcit havia estat desmantellat, i elsgrups radicalitzats, als quals s’havien unit molts guàrdies,havien aconseguit més armes.
El poder real es va traslladar al carrer, on els anarquistes tenien una gran superioritat de forces en relació a les altres organitzacions obreres.
Companys va haver de pactar amb la CNT i es va crear un Comitè de Milícies Antifeixistes (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC,POUM), durant dos mesos van tenir el poder.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
La tasca del Comitè: -restablir l’ordre públic -coordinar les accions de les diferents forces que el componien - preparar la defensa i organitzar l’economia en un sentit socialitzant
També es van crear comitès a molts llocs de Catalunya i s’inicià una repressió indiscriminada i injustificada contra tots aquells que eren considerats sospitosos de donar suport als insurrectes (gent de dretes, catòlics practicants, propietaris, clergues)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
Cal tenir en compte:
Que el suport civil a la insurrecció a Catalunya era molt minoritari (alguns falangistes i tradicionalistes), que les classes mitjanes a Catalunya eren autonomistes i demòcrates i que la Lliga, ara desapareguda del mapa polític català, no va tenir cap contacte amb els militars revoltats.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
LA REVOLUCIÓ SOCIAL I LA GENERALITAT DURANT LA GUERRA
La situació creada a Catalunya un cop s’havia aturat la insurrecció, amb una dualitat de poders ( Generalitat i Comitè de Milícies Antifeixistes) i una atomització de l’autoritat, va permetre als grups radicals (anarquistes) iniciar un procés de revolució social sense precedents.
El procés de revolució social es veu afavorit pel fet que molts empresaris van desaparèixer o van fugir i les seves empreses van quedar sense directius.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
Els anarquistes van procedir a la col·lectivització d’empreses, els obrers en gestors i propietaris.
L’acord entre la Generalitat i els anarquistes va fer possible una certa ordenació del procés de col·lectivització. Però:
1) ERC era contrària a aquesta revolució 2) els comunistes del PSUC defensaven un altre model de revolució econòmica: nacionalitzar empreses que havien de passar a ser propietat de l’Estat.
Per ordenar el procés es va constituir el Consell d’Economia amb un pla intervencionista que establia:
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
1)La col·lectivització de diversos sectors ( gran propietat agrària, de les empreses abandonades i de les grans indústries, serveis públics i transports)
2)La reglamentació de la producció segons les necessitats del consum
3)El control sindical de les empreses privades
Donades les circumstàncies de la guerra, la institució catalana d’autogovern assumí la sobirania a Catalunya i actuà sense cap restricció per part del poder central.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
Finalment, el 26 de setembre de 1936, Tarradellas (conseller primer) va aconseguir formar un govern d’unitat de totes les forces republicanes i obreres de Catalunya (ERC,CNT, PSUC, UGT, POUM).
La constitució d’aquest govern havia de posar fi a la revolució social desordenada i també a la violència i assassinats polítics.
El Comitè es va dissoldre.La Generalitat va assumir una funció interventora a l’economia en constituir una Comissió de Guerra, que havia de reorientar la producció industrial cap a les necessitats bèl·liques.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
Una de les mesures econòmiques més destacades va ser l’aprovació del decret de col·lectivitzacions i control obrer (24 octubre 1936)
Segons aquest decret, les empreses de més de cent treballadors i les abandonades pels seus propietaris eren col·lectivitzades i serien dirigides per un comitè d’empresa elegit pels treballadors de cadascuna.
Es tractava d’un sistema socialista descentralitzat d’economia dirigida.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
Les col·lectivitzacions agrícoles creades pels anarquistes no van ser nombroses ( algunes al Baix Ebre i al Baix Llobregat)
També cal destacar algunes transformacions de caràcter social que la Generalitat impulsà durant la guerra, com ara l’establiment de la majoria d’edat als 18 anys i la llei sobre interrupció artificial de l’embaràs.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
Els problemes entre les forces polítiques que formaven el govern no trigaren a aparèixer:
a) Els comunistes del PSUC, seguidor de les directrius stalinistes van aconseguir l’exclusió del POUM, el desembre de 1936, del govern català.
b) Les disputes entre els comunistes i els cenetistes també es van generalitzar, ja que els primers eren partidaris de centrar els esforços a guanyar la guerra i deixar la revolució per a més endavant i els anarquistes volien aprofitar la guerra per tirar endavant un procés revolucionari seguint el seu model.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
El conflicte civil a Catalunya
L’esclat de la Guerra Civil va provocar una profunda divisió entre la població catalana, malgrat que els que van donar suport al cop militar i al bàndol insurrecte durant el conflicte eren relativament pocs.
Van donar suport al bàndol franquista: els grups benestants de Catalunya( fabricants, comerciants, financers, polítics de dreta, eclesiàstics)
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
La manifestació més clara del conflicte civil va ser la violència i la repressió que van practicar els grups radicalitzats antifeixistes, sobretot els anarquistes. Van ser perseguits i assassinats clergues, empresaris i propietaris de terres (grans i mitjans).
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
El conflicte militar a Catalunya
Durant els primers mesos de la guerra, a Catalunya diversosGrups polítics i sindicals d’esquerra (especialment els anarquistes) van formar columnes de milicians que es van dirigir cap a Madrid per participar en la seva defensa i sobretot al front d’Aragó.
Una altra acció militar organitzada des de Catalunya fou l’expedició a Mallorca (agost 1936) que va dirigir la Generalitat.Van ser derrotats i expulsats pels insurrectes.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
L’arribada de les tropes de Franco a Catalunya s’inscriu en el marc de la gran ofensiva que aquestes van iniciar al front d’Aragó a partir de gener de gener de 1938.
A partir de la Batalla de l’Ebre, que havia estat l’última ofensiva republicana, les tropes de Franco van ocupar Catalunya sense gaires problemes.
Tarragona va caure el 15 de gener de 1939, Barcelona el 26 i Girona el 4 de febrer.El dia 10 de febrer, les tropes de Franco arribaven a la frontera francesa.
LA G
UE
RR
A C
IVIL
LA G
UE
RR
A C
IVIL
6.- CONFLICTE MILITAR A CATALUNYA
D’aquesta manera acabava la guerra a Catalunya, però començava l’exili de les persones que podien ser víctimes de la gran repressió que les noves autoritats van iniciar.
353.000 persones encapçalades pel president Companys van passar la frontera.
Els refugiats van ser internats en diversos camps de concentració al sud de França, prop de la frontera. Els qui no van poder tornar a Catalunya van patir les conseqüències de la Segona Guerra Mundial (ocupació nazi de França)
..............o0o..............
