Hi havia una vegada un granger molt ambiciós que es lamentava que les seves gallines ponguessin només un ou cada dia, i els exigia que fessin un esforç superior per pondre almenys dos ous diaris. D’aquesta manera podria augmentar els seus guanys i fer-se molt ric.

El granger,que era molt amant de fer experiments, es passava nous tipus de pinsos perquè les seves gallines ponguessin més ous.

Ho provava tot sempre que pogués servir per augmentar el nombre d’ous que recollia.

Les gallines, de molt bona fe, intentaven superar-se a si mateixes i feien tot el que podien per acontentar el granger, però per més que s`hi esforçaven a l’amo de la granja tot li semblava poc.

Un matí, ben aviat com de costum, el granger va anar a recollir els ous, tot pensant pel camí què diria a les seves gallines perquè en fessin més. Quan va entrar al galliner alguna cosa va cridar-li l’atenció: sobre un munt de palla brillava un preciós OU D’OR.

El granger boig d’ ambició, no podia dominar la seva alegria.Va agafar la blanca gallina que havia fet el prodigi i, tot separant-la de la resta, la va posar en un lloc còmode perquè pogués pondre més ous com aquell.

Aviat,la gallina va entendre per què rebia aquell bon tracte, ja que a més el granger la obligava a menjar contínuament perquè pogués pondre-li uns quants OUS D’ OR cada. Davant d’ aquest abús, la pobra gallina va decidir donar una lliçó al seu exigent amo.

A partir d’aquell dia la gallina que havia fet els ous d’or va tornar a pondre ous normals.Encara que el granger s’enfadés molt i cridés com un energumen, va continuar amb la seva actitud i, juntament amb totes les seves companyes, va decidir no sotmetre’s mai més a les seves exigències.

L’ambiciòs granger finalment va aprendre la lliçó. Va decidir deixar de banda tots els seus plans per fer-se ric i va entendre que per viure no cal maltractar ningú. Molt penedit, va demanar perdó a les gallines i amb elles va viure molt content i feliç.