La Cort Penal Internacional i la revisió de l'Estatut de Roma. Balanç
-
Upload
institut-catala-internacional-per-la-pau-icip -
Category
News & Politics
-
view
648 -
download
2
description
Transcript of La Cort Penal Internacional i la revisió de l'Estatut de Roma. Balanç
LA CPI I LA REVISIÓ DE L’ESTATUT DE ROMA.
BALANÇ
Dra. Claudia Jiménez (UAB)
Dr. Antoni Pigrau (URV)
DRET INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS
DRET INTERNACIONAL HUMANITARI
DRET INTERNACIONAL PENAL
ÀMBIT D’APLICACIÓ En tot moment (llevat d’excepció)
Als conflictes armats Quan es comet un crim internacional
SUBJECTES D’OBLIGACIÓ
L’estat Les parts en conflicte Persones naturals
SUBJECTES ACTIUS Agents de l’estat(o particulars amb tolerància,
recolzament o anuència de l’estat)
Persones que participen directament en les hostilitats
Qualsevol Persona
SUBJECTES PASIUS Qualsevol persona Persones protegides Qualsevol Persona
DENOMINACIÓ DELS ATENTATS
Violació dels Drets Humans Infraccions al DIH Crims Internacionals
ORGANIMES ENCARREGATS DE LA SEVA INVESTIGACIO O SANCIO
1er. Justícia nacional 2n. En defecte, de vegades
organismes internacionals de protecció (ej. TEDH)
1er. Justícia nacional2n En el seu cas la CPI o un
TPI ad hoc per crims de guerra
1er Justícia nacional2n. En el seu cas la CPI o un
TPI ad hoc
Distinció conceptual
I. ANTECEDENTS
• Nuremberg: un abans i un després
• Els Tribunals ad hoc de l’ex-Iugoslàvia i Rwanda
• La Conferència de Roma de 1998
Tribunals penals internacionals al
final de la segona guerra mundial• Acord per al processament dels grans criminals de
guerra de l’Eix europeu (Londres, 8 agost 1945):
Tribunal Militar Internacional (Nuremberg)
• Llei nº 10 del Consell de Control Aliat a Alemanya
• Proclama especial del Comandant Suprem de les
Potències Aliades: Tribunal Militar Internacional per
a l’Orient Llunyà (Tokyo, 19 gener 1946)
Tribunal militar internacional
de Nuremberg
El judici principal
• Jutges i fiscals nomenats
per: RU, EUA, França i URSS
• 22 acusats
•(1 suïcidi durant judici i 1 internat per problemes de
salut mental)
• 1 de octubre de 1946: dotze penes de mort, set penes
de presó; tres absolucions.
Altres 12 judicis a Nuremberg
Tribunal militar internacional de Tokyo
• Onze jutges (Estats Units, Unió Soviètica, Regne
Unit, França, Països Baixos, Xina, Austràlia, Nova
Zelanda, Canadà, Índia i Filipines.
• 28 acusats
(2 morts durant judici
1 internat per problemes
de salut mental)
12 de novembre de 1948:
set penes de mort i divuit penes de presó.
Consolidació de la responsabilitat
internacional penal individualPrincipis de Dret Internacional reconeguts a Nuremberg
(Comissió de Dret Internacional, de l’ONU, 1950)
PRINCIPI I
Qualsevol persona que cometi un acte que constitueixi delicte
de Dret internacional n’és responsable i pot ser sancionada
PRINCIPI II
El fet de que el Dret intern no imposi cap pena per un acte que
constitueixi delicte de Dret internacional no eximeix de
Responsabilitat en Dret internacional a qui l’hagi comès
Creació de tribunals penals
internacionals ad hoc
Consell de Seguretat de les Nacions Unides:
• Resolució 827 (1993), 22 de febrer de 1993:
creació del Tribunal Penal Internacional per a
l’antiga Iugoslàvia.
http://www.un.org/icty/
• Resolució 955 (1994), 8 de novembre de 1994:
creació del Tribunal Penal Internacional per a
Rwanda.
http://www.ictr.org
Ha processat a 161 persones• Procediments en curs: 40 persones (2 encara no detingudes) • Procediments acabats: 121 persones.
• 11 absoltes• 61 sentenciades • 13 transferides a tribunals nacionals• 20 casos en que s’han retirat els càrrecs• 16 casos tancats per mort de l’acusat
Ha processat a 92 persones• Procediments en curs: 48 persones (11 encara no detingudes) • Procediments acabats: 44 persones.
• 8 absoltes• 31 sentenciades • 2 transferides a tribunals nacionals• 2 casos en que s’han retirat els càrrecs• 1 casos tancats per mort de l’acusat
I a més … les jurisdiccions penals
internacionalitzades:
Kosovo, Timor Oriental, Sierra Kosovo, Timor Oriental, Sierra
Leona, Cambotja, Bòsnia-Leona, Cambotja, Bòsnia-
HerzegovinaHerzegovina
S’ocupen de crims de guerra i crims S’ocupen de crims de guerra i crims
contra la humanitat en conflictes contra la humanitat en conflictes
concretsconcrets
LA CONFERÈNCIA DE ROMA DE 1998:
LA CREACIÓ DE LA CPI
Les dificultats de la negociació
[Article 12]35
Prosecutor
The Prosecutor [may] [shall] initiate investigations [ex officio] [proprio motu] [or] on the basis of information [obtained] [he may [he may seek]seek] from any source, in particular from Governments, United Nations organs [and intergovernmental and non-governmental organizations]. The Prosecutor shall assess the information received or obtained and decide whether there is sufficient basis to proceed. [The Prosecutor may, for the purpose of initiating an investigation, receive information on alleged crimes under article 5, paragraphs (a) to (d), from Governments, intergovernmental and non-governmental organizations, victims and associations representing them, or other reliable sources.]]36
N.B. The terms "sufficient basis" used in this article (if retained) and "reasonable basis" in article 54, paragraph 1, should be harmonized.
35 This article was moved here from Part 5.
36 The procedure to be followed by the Prosecutor in relation to this article may be discussed further.
El paper de les ONGs i el model de negociació
10 de febrer de 1995
Un nombre de ONG es reuneixen a Nova York i decideixen formar la Coalició de ONG per una Cort Penal Internacional: CICC
15 juny - 17 juliol de 1998
Membres de la CCPI participen a la Conferencia de Roma i son la
delegació més gran, amb gairebé 500 participants. 17 juliol de 1998
A poques hores d’acabar Canadà presentà un “paquet de compromís”. Tot i l’intent dels EEUU i Índia de bloquejar-lo mitjançant esmenes l’Estatut s’aprova poc abans de la mitjanit
El procés d’entrada en vigor:Comissió Preparatòria de la CPI
• Regles de Procediment i Prova• Elements del Crim• Acord de vinculació entre la CPI i l’ONU• Acord de Seu amb els Països Baixos• Normes i reglaments financers• Acord sobre privilegis i immunitats• Pressupost del primer any de funcionament• Regles de procediment de l’Assemblea dels Estats Parts
1ª Assemblea d’Estats Part (setembre 2002) aprova tots els textos i el procediment de nominació i elecció dels magistrats i del fiscal.
Espanya i la CPI
Participa activament a Conferència de Roma
• Autorització parlamentària ratificació: Llei
Orgànica 6/2000, de 4 d’octubre. (BOE 27.5.2002)
• Ratificació de l’Estatut de la Cort Penal
Internacional: 19 d’octubre de 2000
Mapa de ratificacions
111 Estats Parts
II. LA CORT AVUI
1) Característiques generalsa) La necessària
cooperació per part del estats
b) Estructura
c) Competències
d) Penes
2) Funcionamenta) Qui pot presentar un cas
b) admissibilitat
c) situacions i casos
d) la participació de les víctimes
e) la reparació
CORT PENAL INTERNACIONAL
- És una nova organització internacional
- És una institució permanent
- És una institució no que no es limita a un conflicte
concret
- És una institució que mira al futur
- La jurisdicció de la Cort és complementària de les
jurisdiccions penals nacionals
Cooperació amb la CPI • Limitació dels mitjans propis de la CPI
• Obligació de cooperació dels Estats Parts
• en el finançament de la CPI
• en totes les fases de la investigació i del judici
(elaborar normes internes de cooperació amb la
Cort) (art. 66 i 88)
+ Cooperació voluntària
• en l’acompliment de les condemnes
• en el finançament del Fons en benefici de les
víctimes
Cooperació d’Espanya amb la CPI• Llei Orgànica 15/2003, de reforma del Codi Penal,
de 25.11.03 (BOE 26.11.03)
• Llei Orgànica18/2003, de cooperació amb la Cort
Penal Internacional, de 10.12.03 (BOE 11.12.03)
• Cooperació voluntària
Declaració d’acord amb l’article 103: ”España declara que, en su momento, estará dispuesta a recibir
a personas condenadas por la Corte Penal Internacional, a
condición de que la duración de la pena impuesta no exceda del
máximo más elevado previsto para cualquier delito con arreglo
a la Legislación española.”
EstructuraAssemblea dels Estats Parts
(AEP)
Fons fiduciari
La Mesa President.
Vice president.Relator/a
La Cort
Secretaria AEPPresident
Fiscalia
Secretaria
OCPV
Divisions judicials
OCPD
Magistrats
18 MAGISTRATS
SECCIÓ DE PRIMERA
INSTÀNCIA
SECCIÓ DE QÜESTIONS
PRELIMINARS
SECCIÓ D’APEL·LACIONS
La presencia de les Víctimes
Víctima: Qualsevol persona que hagisofert dany com a resultat d’un crim competència de la Cort Drets de les Víctimes
– Protecció i recolzament als que compareguin– Participació en els procediments– Ser representats per advocats– Mantenir-se informats del progrés dels casos– Reparació
Primer passos de la Cort Penal Internacional
• 1ª Elecció dels magistrats (febrer 2003)
• Constitució de la Cort (11 març 2003)
• Elecció del fiscal (21 abril 2003): Luís Moreno
Ocampo (Argentina)
• Elecció del Secretari de la Cort (24 juny 2003):
Bruno Cathala (França)
• Elecció del fiscal adjunt (9 setembre 2003):
Serge Brammertz (Bélgica)
Primers passos de la Cort Penal
Internacional
• Elecció del Consell de Direcció del Fons Fiduciari
en benefici de les Víctimes, creat el 2002
(setembre 2003)
• Acord sobre privilegis i immunitats (22 juliol
2004)
• Acord entre la CPI i l’ ONU (4 octubre 2004)
President de la Cort Penal Internacional
Philippe Kirsch
(Canadà)
2002-2009
Sang-Hyun Song
(Corea del Sur)
Fiscal de la Cort Penal Internacional
Luís Moreno
Ocampo
(Argentina)
Fatou
Bensouda
(Gambia)
Secretaria de la Cort Penal Internacional
Bruno Cathala (França)
(2003-2008)
Didier Preira (Senegal)
Silvana Arbia (Italia)
CORT PENAL INTERNACIONAL
Competència material
Es limita als crims més greus:
• El crim de genocidi (article 6)
• Els crims contra la humanitat (article 7)
• Els crims de guerra (article 8)
• El crim d’agressió (no activada el 1998)
Genocidi (Article 6)
• Diverses modalitats de comportament (matances,
lesions greus, imposició al grup de condicions de vida
que comportin la seva destrucció, impedir naixements,
trasllat per la forca de nens del grup)
• Comesos amb la intenció de destruir total o
parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós,
com a tal
Crims contra la humanitat (Article 7)
• Diverses modalitats de comportament (assassinat,
esclavatge, deportació o trasllat forçat de població,
tortura, violació i altres crims de tipus sexual,
persecució d’un grup per motius discriminatoris,
desaparició forçada de persones ...
• Comeses com a part d’un atac generalitzat o
sistemàtic contra una població civil i amb coneixement
de l’existència d’aquest atac
Crims de guerra (Article 8)
Inclou una gran quantitat de modalitats de crim
que s’han anat ampliant amb els anys
• Compren normes recollides en Convenis de l’Hàia
de 1899 i 1907 i normes recollides en els Convenis
De Ginebra de 1949, en els Protocols de 1977 i altres
• Compren i equipara els crims de guerra comesos
tant en els conflictes armats internacionals com en
els que no tenen aquest caràcter
• Atenció a la Clàusula article 124
CORT PENAL INTERNACIONAL Competència
temporal
• La Cort té competència en relació amb crims
comesos després de 1.7.2002.
• Si un Estat es fa Part després, la CPI té
competència pels crims posteriors a l’entrada en
vigor de l’Estatut respecte d’aquest Estat, a no ser
que accepti data anterior.
• Els crims de la competència de la CPI no
prescriuen.
CORT PENAL INTERNACIONAL
Competència personal
• La Cort només té competència per jutjar persones
físiques
• La responsabilitat individual compren els autors
del crim i els qui participen en la seva comissió
• La Cort no és competent per jutjar persones que
eren menors de 18 anys en el moment de la
presumpta comissió del crim
CORTE PENAL INTERNACIONALPenes aplicables (Article 77)
a) La reclusió por un nombre determinat d’anys que
no superi els 30 anys
b) La reclusió a perpetuïtat quan ho justifiquin la
extrema gravetat del crim i les circumstancies
personals del condemnat
A més, la Cort pot imposar:
a) Una multa;
b) El decomís dels bens procedents del crim
(s’utilitzaran en la reparació de les víctimes)
Com es pot posar en marxa una
investigació de la CPI?
(Article 13)
a)Un Estat Part remet al Fiscal una situació
b) El Consell de Seguretat adopta una resolució que
remet al Fiscal una situació (cap. VII Carta ONU)
c) El Fiscal pot iniciar, amb autorització de la Sala de
qüestions preliminars, una investigació
Condicions d’exercici de la competència
per part de la CPI(Article 12)
Quan la iniciativa és d’un Estat Part o del Fiscal cal el
consentiment de:
a)L’Estat en el territori del qual s’ha produït el crim, o
b) L’Estat del qual sigui nacional la persona acusada
del crim
El consentiment es produeix quan:
• l’Estat és Part en l’Estatut, o
• fa una declaració expressa d’acceptació
(Costa d’Ivori i Palestina)
Admissibilitat d’un cas per la CPI (Article 17)
• Principi de complementarietat: en relació amb la persecució
dels mateixos crims pels tribunals nacionals d’acord amb les
lleis internes
• La CPI no pot admetre un cas quan:
a) Un Estat està investigant o està jutjant el cas
b) Un Estat l’ha investigat i ha decidit no obrir procediment
penal
c) Un Estat ja ha jutjat la persona acusada pels mateixos
imputats
d) El cas no sigui de gravetat suficient, segons la Cort
... Excepte que la CPI consideri que l’Estat en qüestió no està
disposat a dur a terme la investigació o el judici o no pot
realment fer-ho.
Primeres investigacions de la Cort1. Situació a la República Democràtica del Congo des de l’ 1 de
juliol de 2002. Anunci Fiscal (setembre 2003). Iniciativa de RDC (19
abril 2004). Decisió Fiscal (juny 2004)
2. Situació al Nord d’Uganda. Iniciativa d’Uganda (29 gener 2004).
Decisió Fiscal (juliol 2004)
3. Situació a Darfour (Sudan). Iniciativa del Consell de Seguretat,
Resolució 1593 (2005), de 31 de març. Decisió del Fiscal (juny 2005)
4. Situació a la República Centrafricana des de l’ 1 de juliol de
2002. Iniciativa del Govern (6 gener 2005). Decisió del Fiscal (maig
2007)
5. Situació a la República de Kenya. Iniciativa del Fiscal, (26
novembre 2009). Autorització de la Sala de qüestione preliminars (31
març 2010).
República Democràtica del Congo Thomas Lubanga Dyilo, fundador de la Unió dels Patriotes Congolesos (UPC) y de les Forces patriòyiques per a l’alliberament del Congo (FPLC). Primera detenció de la CPI, 17 març 2006:Inici judici gener 2009.
República Democràtica del Congo Germain Katanga, antic comandant en cap de las “Forces de Resistència Patriòtica a Ituri” (FRPI)Segona detenció de la CPI, 17 octubre 2007:Inicio judici: novembre 2009.
República Democràtica del CongoMathieu Ngudjolo Chui, coronel de l’exèrcit i antic dirigent del “Front dels nacionalistes i dels integracionistes » (FNI) y de les “Forces de Resistència Patriòtica a Ituri” (FRPI)Tercera detenció de la CPI, 6 febrer 2008:Inicio judici: novembre 2009.
República Democràtica del CongoBosco Ntaganda, Antic Cap adjunt de l’Estat Major de les Forces patriòtiques per a l’alliberament del Congo (FPLC) i actual cap militar del Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP)
Nord d’Uganda
Cinc ordres internacionals de detenció, contra
cinc comandants de l’Exèrcit de Resistència del
Senyor (ARS): Joseph Kony, Vincent Otti, Okot
Odhiambo, Dominic Ongwen y Raska
Lukwiya
Wanted KONY, J oseph
Legal Status Present family name: KONY
Forename: J OSEPH Sex: MALE Date of birth: (unknown) Place of birth: ODEK / OMORO / GULU, Uganda Language spoken: Acoli , Arabic , English , SWAHILI Nationality: Uganda
Physical description Height: 1.80 meter <-> 71 inches Colour of eyes: DARK BROWN Colour of hair: BLACK
Offences Categories of Offences: CRIMES AGAINST HUMANITY , WAR CRIMES
Arrest Warrant Issued by: THE HAGUE / ICC/ INTERNATIONAL CRIMINAL COURT
I F YOU HAVE ANY INFORMATION CONTACT YOUR NATIONAL OR LOCAL POLICE
GENERAL SECRETARIAT OF INTERPOL
©Interpol, 16 December 2006. Last modified on 24 Jul 2006
ODHIAMBO, OKOT
Born on Nationality Uganda
ONGWEN, DOMINIC
Born on Nationality Uganda
LUKWIYA, RASKA
Born on Nationality Uganda
OTTI, VINCENT
Born on Nationality Uganda
Situació a DarfurAHMAD MUHAMMAD HARUN (« AHMAD HARUN ») ex
Ministre de l’Interior de Sudan (2003-2005), Ministre d’afers
humanitaris (2006-2009) i actual Governador de South
Kordofan
ALI MUHAMMAD ALI ABD-AL-RAHMAN (« ALI KUSHAYB »),
un dels caps militars de les milícies Janjaouid.
Situació a DarfurOMAR AL BASHIR, President de SudanAcusat de ser coautor indirecte:
- Cinc càrrecs de crims contra la humanitat: assassinat; extermini;
deportació o trasllat forçat de població; tortura, i violació
- Dos càrrecs de crims de guerra: dirigir intencionadament atacs
contra la població civil com a tal o contra civils que no participen
directament en les hostilitats i pillatge.
Situació a DarfurBAHR IDRISS ABU GARDA, President i responsable
militar del Front de Resistència Unida.
18 de maig de 2009: Va comparèixer voluntàriament davant la
CPI.
8 febrer 2010: La Sala de Qüestions Preliminars va decidir no
confirmar els càrrecs contra ell.
Situació a la República CentrafricanaQuarta detenció de la CPI, arrestat a Bèlgica i lliurat a la CPI el
3 de juliol de 2008: JEAN-PIERRE BEMBA GOMBO
President i Comandant militar del Moviment d’Alliberament del
Congo, ex-vicepresident de la RDC i actualment Senador.
Comunicacions rebudes pel Fiscal • 8733 comunicacions de particulars o grups, procedents de 140 països (majoria de EEUU, RU,Franca, Rússia i Alemanya).• diverses situacions han estat objecte d’anàlisi detallat:
• tres han generat investigacions,• dos han estat rebutjades (Veneçuela i Iraq)
• sis estan en estudi: (Geòrgia, Colòmbia,
Guinea, Afganistan, Costa d’Ivori i Palestina)
Conferència de Revisió de l’Estatut de la CPIConvocada pel Secretari General de la ONU
el 7 de agosto de 2009
· Per què una Conferència de Revisió? · La selecció dels temes de l’Agenda· Les negociacions· Els resultats
Revisió de l’Estatut de la CPI“Article 123. Revisió de l’Estatut
1. Set anys després de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, el/la
secretari/ària general de les Nacions Unides ha de convocar
una conferència de revisió per examinar les esmenes a
l’Estatut. Aquest examen pot comprendre, especialment però
no exclusivament, la llista dels crims esmentats a l’article 5. La
conferència és oberta als participants en l’Assemblea dels
estats part i en les mateixes condicions.
[…]
3. L’adopció i l’entrada en vigor de tota esmena a l’Estatut
examinada en una conferència de revisió es regeixen per
les disposicions de l’article 121, apartats 3 al 7.”
Revisió de l’Estatut de la CPI“Article 121. Esmenes[...] 3. L’aprovació d’una esmena en una reunió de l’Assemblea dels estats part o en una conferència de revisió en la qual no sigui possible arribar a un consens, requereix una majoria de dos terços dels estats part.4. Llevat el que disposa l’apartat 5, tota esmena entra en vigor per a tots els estats part un any després que les set vuitenesparts d’aquests hagin dipositat prop del/de la secretari/ària general de les Nacions Unides els instruments de ratificacióo d’adhesió.5. Les esmenes als articles 5, 6, 7 i 8 d’aquest Estatut entren en vigor només respecte dels estats part que les hagin acceptades, un any després del dipòsit dels seus instruments de ratificació o acceptació. La Cort no exerceix la seva competència respecte d’un crim que sigui objecte de l’esmena quan aquest ha estat comès per nacionals o al territori d’un estat part que no ha acceptat l’esmena. [...]”
Revisió de l’Estatut de la CPI“Article 124
Disposició transitòria
No obstant les disposicions de l’article 12, apartats 1 i 2, un
estat, en esdevenir part en aquest Estatut, pot declarar que,
durant un període de set anys comptats a partir de la data en
què l’Estatut entra en vigor a aquest estat, no accepta la
competència de la Cort respecte de la categoria de crims
establerta a l’article 8 quan s’al·legui que un d’aquests crims
ha estat comès al seu territori o per un dels seus nacionals. La
declaració formulada de conformitat amb aquest article pot ser
retirada en qualsevol moment. Les disposicions d’aquest article
han de ser revisades en la conferència de revisió que es
convoqui de conformitat amb l’article 123, apartat 1.”
Crim d’agressió, Article 5.2
“2. La Cort exerceix la competència sobre el crim
d’agressió quan s’hagi aprovat una disposició, de
conformitat amb els articles 121 i 123, en què es
defineix el crim i es fixen les condicions sota les
quals la Cort exerceix la seva competència respecte
a aquest crim. Aquesta disposició ha d’estar en
consonància amb les disposicions pertinents de la
Carta de les Nacions Unides.”
Temes proposatsTemes derivats del propi estatut:
• L’article 124• L’article 5.2 (el crim d’agressió)
Temes derivats dels treballs preparatoris• Terrorisme (Holanda)• Narcotràfic (Trinidad i Tobago)• article 16 (paper de la AGNU) (Sud-àfrica en nom de la UA); • Article 8
– prohibició d’ armes nuclears; (Mèxic)– ampliar llistat d’armes prohibides; (Bèlgica)– estendre el llistat d’armes prohibides de conflictes internacionals
a conflictes no internacionals, (Bèlgica)
• L’execució de sentències (Noruega)• Balanç
Temes Admesos
1) El Balanç:cooperació,complementarietat, víctimes, pau i justícia
2) L’execució de sentències
3) L’esmena a l’article 8 sobre conflictes no internacionals
4) La possible derogació de l’article 124
5) El crim d’agressió
Les Negociacions: factors a tenir en compte
· Pros i contres de l’elecció del lloc
· La durada (2 setmanes)
· Els possibles blocs dels estats part (87)
· La activa presència dels estats no part• (USA; Rússia, Xina, Egipte, Iran, Israel...)
· El model de negociació i presa de decisions
· Les ONGs
Estats part no presentsEuropa:Andorra, Islàndia, Lituània, Malta, San Marino
Grup llatinoamericàAntigua i Barbuda, Barbados, Belize, Dominica, Rep.
Dominicana, Hondures, Saint Christopher i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines
Àfrica:Benín, Gabon, Libèria, Madagascar
Àsia:Cambotja, Illes Marshall, Mongòlia, Tadjikistan,
Timor Oriental
La pressió de l’opinió pública. Les ONGs
Les ONGs (grau de presència i estratègies)
– La cobertura mediàtica
Conferència de KampalaBALANÇ DE L’EXERCICI DE LA JUSTÍCIA PENAL
INTERNACIONAL
• Resolució sobre l'impacte del sistema de l'Estatut
de Roma sobre les víctimes i comunitats afectades
• Resolució sobre la complementarietat
• Declaració sobre la cooperació
• Pren nota del resum del moderador de la taula
rodona sobre "Pau i Justícia”
• Resolució sobre l'enfortiment de l'execució de
sentències
Conferència de KampalaBALANÇ: VÍCTIMES• Reconeixement com a elements essencials de la justícia:
• el dret de les víctimes a un accés igual i efectiu a la justícia
• el dret a rebre protecció i suport,
• el dret a obtenir una indemnització adequada al perjudici
patit sense demora, i
• el dret a tenir accés a informació pertinent sobre els
mecanismes de recurs disponibles en cas de violació.
• Millora de la informació a les víctimes sobre la funció de la CPI
• Millora de les activitats de difusió i sensibilització
• Increment contribucions al Fons Fiduciari en benefici de les
víctimes.
Conferència de Kampala
BALANÇ: COMPLEMENTARIETAT
• Responsabilitat primària dels Estats d’investigar i
perseguir els delictes més greus amb repercussions
internacionals
• Els Estats han d’adoptar legislació interna per
aplicar l’Estatut de Roma
• Els Estats han de cooperar entre si per enfortir les
capacitats nacionals
Conferència de KampalaBALANÇ: COOPERACIÓ• Els Estats que tenen l'obligació de cooperar amb la CPI ho
han de fer
• Importància legislació interna de cooperació amb CPI
• Importància de l'execució de les ordres de detenció per a
l'eficàcia de la jurisdicció de la CPI
• Crida als Estats Parts a que segueixin enfortint la seva
cooperació voluntària i a donar assistència als Estats que
busquen enfortir la seva cooperació amb la Cort.
• Crida a cooperació dels Estats no Part
• Importància informació pública sobre funció i treball CPI
Conferència de KampalaBALANÇ: PAU I JUSTÍCIALa Conferència va prendre nota del resum del moderador de la
taula rodona sobre "Pau i Justícia”.
• el Tribunal ha marcat un punt d'inflexió, desenvolupant una
relació positiva entre els dos objectius de la pau i la justícia
• tot i que encara hi ha tensions entre aquests dos conceptes,
les amnisties ja no són considerades com una opció en relació
amb els delictes més greus de l'Estatut de Roma
• en el curt termini la justícia pot prolongar la guerra; en el llarg
termini la justícia prevé la guerra.
• mecanismes no judicials han de ser complementaris dels
processos penals, centrats en els crims més greus
Conferència de KampalaPROPOSTA NORUEGA: L'EXECUCIÓ DE LES SENTÈNCIESResolució sobre l'enfortiment de l'execució de sentències:• Demana als Estats que acceptin els condemnats a les seves instal·lacions de detenció • Confirma que les condemnes de presó poden executar-se en un centre de detenció posat a disposició en un Estat a través d'una organització, un mecanisme o un organisme internacional o regional.• Aspecte a incloure en programes d’assistència dels organismes internacionals
Els arts. 8 i 124. De les posicions inicials i els “no” debats a les resolucions finals
Art. 124: El paper de Japó + Colòmbia)• Els No part (Xina, Filipines, Laos y Malàisia)• Les alternatives (Veneçuela, Mèxic)
Art.8 relatiu a estendre a conflictes interns el llistat d’armes prohibides dels conflictes internacionals: esmena de mínims
Article 8Amplia la jurisdicció de la Cort per crims de guerra: estén alguns crims ja previstos per conflictes armats internacionals als conflictes que no tenen aquest caràcter.
• Utilitzar verí o armes enverinades;• Utilitzar gasos asfixiants, tòxics o similars o qualsevol
líquid, material o dispositiu anàlegs;• Utilitzar bales que s’eixamplen o aixafen fàcilment en el
cos humàAtenció: “exclusión competencia de la Corte respecto de las situaciones relacionadas con operaciones de mantenimiento de seguridad pública”“el crimen se comete únicamente si el autor emplea dichas balas para agravar inutilmente el sufrimiento o el efecto dañino sobre el objetivo de este tipo de balas”
(declaracions de França, Canadà, USA, Israel)
Conferència de Kampala
Article 124
• La Conferència també va aprovar per consens una
resolució per la qual va decidir no suprimir ni
modificar l'article 124.
• L'article 124 es manté com està per als nous estats
part.
• L’article serà examinat novament a la catorzena
sessió de l'Assemblea de Estats part en 2015.
L’AGRESSIÓ
· La seva inclusió a Roma
· La creació d’un grup de treball al 2n període de sessions (2002)
· L’acord sobre la definició a l’informe de febrer de 2009
· L’acord sobre els elements del crim a la reunió de Nova York, del 8 al 10 de juny de 2009
· El problema pendent: l’exercici de la jurisdicció
Definició d’agressió• Modalitats d’ús de la força armada que són
agressió d'acord amb la resolució 3314 (XXIX) AGNU,
14 desembre 1974
• L’autor ha d’haver planificat, preparat, iniciat o
realitzat un acte d’agressió
• L’autor estava en condicions de controlar o dirigir
efectivament l’acció política o militar de l’Estat
• Es qualifica com a agressió el crim quan, per la
seva naturalesa, gravetat i escala, constitueix una
clara violació de la Carta de les Nacions Unides
Les claus de l’agressió
• Qui pot iniciar actuacions?
- Model previst per als altres crims
- Només el Consell de Seguretat
- El fiscal però amb autorització del Consell de
Seguretat (o altres filtres)
• La base jurídica per esmenar l’Estatut (arts 121.4 o 121.5)
• El moment i condicions de l’entrada en vigor
Variables en relació amb l’exercici de la jurisdicció
- Clàusula de revisió- Competència - Filtre extern: CIJ, AGNU, altres - Filtre intern (sala de qüestions preliminars, plenària o no)
(unanimitat o no) - Autorització del Consell de Seguretat (o no, o depèn)- Aprovació:
- per 7/8 (i a qui obligaria?) (121.4)- per consentiment (i a qui obligaria) (121.5)
- Entrada en vigor:- Tot junt quan s’arribi als 7/8 ( i obliga a tots)- Tot junt per als que ho ratifiquen (obliga als que ratifiquen) - Per etapes- Moratòria des de la entrada en vigor
- Reciprocitat (+ autorització expressa?) - Opting out (o seguir model del 124)
ELS ÚLTIMS MINUTS...ABS v/s Canadà: La divisió de la Conferència
La fi del diàleg i la transparència
Els “mediadors informals”:
Christian Wenaweser (Lienchestein) Prince Zeid (Jordania)
S’augura un mal final......
Les claus del text finalS’adopta la definició i els elementsEs fa per la via del 121.5No s’aplicarà a estats no part + opting out
(excepte via Consell de Seguretat)
El fiscal podrà actuar previ avís al Consell de Seguretat sempre que:– El CS hagi determinat que hi ha agressió– El CS no determini en 6 mesos el contrari (en aquest
cas requerirà autorització de la sala de qüestions preliminars)
S’igualen els requisits per a la posada en marxa de l’exercici de la competència: l’any 2017 la AEP ho pot acordar per 2/3
Fragmentació del règim jurídicCategories d’Estats en relació amb la jurisdicció de la Cort en relació amb l’agressió (si no és conseqüència d’una decisió del Consell de Seguretat)
• Estats no Part membres permanents del Consell de Seguretat• Altres Estats no Part• Estats Part membres permanents del Consell de Seguretat, que no acceptin l’esmena• Estats Part membres permanents del Consell de Seguretat, que acceptin l’esmena, però facin ús de la clàusula opting out• Estats Part membres permanents del Consell de Seguretat, que acceptin l’esmena però que no facin ús de la clàusula opting out • Altres Estats Part que no acceptin l’esmena • Altres Estats Part que acceptin l’esmena, però facin ús de la clàusula opting out • Altres Estats Part que acceptin l’esmena, però que no facin ús de la clàusula opting out
EL TEXT FINALAdopció per consens però
amb reserves de: Japó, UK, França,
Observacions negatives dels no part: USA, Rússia, Xina, Egipte, Iran, Israel
Observacions positives: Brasil, Sierra Leone, + Gàmbia (no part)
Cort Penal Internacional (www.icc-cpi.int)
Coalició per la Cort Penal Internacional
(www.iccnow.org)