La caixa d'eines de l'economia social (I)
-
Upload
lapostrof-sccl -
Category
Business
-
view
818 -
download
2
Transcript of La caixa d'eines de l'economia social (I)
La caixa d’einesde l’economia social i solidària (I)
26 de febrer de 2013
EL DILEMA ÉS…
crear un nou model socioeconòmic que generi més i millor riquesa
seguir gestionant la misèria, sigui amb encert i
o
que generi més i millor riquesa i la reparteixi equitativament
amb encert i equitat o sense
EXPERIÈNCIES ECONÒMIQUES NO CONVENCIONALS
FIARE
CADENA TÈXTIL SOLIDÀRIA
SEIKATSU CLUBLA FAGEDA
LA DELIMITACIÓ D’AQUESTA ECONOMIA HETERODOXA
Els actors Tercer sector:
Fundacions, associacions, ONG i
cooperatives sense ànim de lucre
Economia social:
Cooperatives, mútues,
associacions, algunes
fundacions, centres especials
de treball...
Economia solidària:
-Cooperatives i associacions
transformadores
-Microeconomies solidàries
(bancs de temps, horts
comunitaris...), que poden
vorejar l’anomenada economia
informal
Visió anglosaxona Visió tradicional europea Visió llatinoamericana i noves visions europees
Caracterització El beneficiari és extern
Atèn necessitats socials.
Forta presència de voluntariat
No lucrativitat
Autosuficiència econòmica a través
d’activitats mercantils
El beneficiari pot ser intern i/o
extern
Gestió democràtica
Primacia de la persona sobre
el capital
No lucre o lucre limitat
L’economia social com a sector
econòmic
Combinació de principis del
moviment cooperatiu
(beneficiari intern i/o extern,
democràcia, lucre inexistent o
limitat...) amb el
desenvolupament d’una
cultura de la solidaritat
Paradigma emergent: una altra
economia dintre un projecte
polític transformador
L’economia solidària com a
moviment social
LLEI 5/2011 D’ECONOMIA SOCIALArtículo 4. Principios orientadores.
Las entidades de la economía social actúan en base a los siguientes principios orientadores:
a) Primacía de las personas y del fin social sobre el capital, que se concreta en gestión autónoma y transparente, democrática y participativa, que lleva a priorizar la toma de decisiones más en
función de las personas y sus aportaciones de trabajo y servicios prestados a la entidad o en
función del fin social, que en relación a sus aportaciones al capital social.
b) Aplicación de los resultados obtenidos de la actividad económica principalmente en función del trabajo aportado y servicio o actividad realizada por las socias y socios o por sus miembros y,
en su caso, al fin social objeto de la entidad.
c) Promoción de la solidaridad interna y con la sociedad que favorezca el compromiso con el c) Promoción de la solidaridad interna y con la sociedad que favorezca el compromiso con el
desarrollo local, la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres, la cohesión social, la
inserción de personas en riesgo de exclusión social, la generación de empleo estable y de calidad, la
conciliación de la vida personal, familiar y laboral y la sostenibilidad.
d) Independencia respecto a los poderes públicos.
Artículo 5. Entidades de la economía social.
1. Forman parte de la economía social las cooperativas, las mutualidades, las fundaciones y las
asociaciones que lleven a cabo actividad económica, las sociedades laborales, las empresas de inserción, los centros especiales de empleo, las cofradías de pescadores, las sociedades agrarias de transformación y las entidades singulares creadas por normas específicas que se rijan por los principios establecidos en el artículo anterior.
Cooperatives:-agràries
-de consum
-de serveis
d’habitatge
-d’ensenyament
-de treball
Societats laborals
Mutualitats
PRINCIPALS COMPONENTS DE LES ORGANITZACIONS D’ESS
Iniciatives de
.
-de treball
Associacions gestionàries
Economies comunitàries
Fundacions
Xarxes d’intercanvi
amb moneda social
SL participatives
i responsables
Iniciatives de
microeconomia solidària
UNA DEFINICIÓ D’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA (ESS)
Conjunt de pràctiques econòmiques que:
1. Tenen com a objectiu la satisfacció de necessitats en comptes de la
maximització del benefici sobre el capital invertit
2. S’organitzen de forma democràtica
Mondragon
3. Actuen amb responsabilitat social
Som Energia (Girona)
DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM D’ESS?
� Cooperatives
� Associacions d’intervenció social
� Societat laborals
� Botigues de comerç just
� Fundacions socials participatives
� Instruments de finances ètiques
�Monedes socials
� Organitzacions que gestionen béns comuns
�Treball col·laboratiu a internet
�Pressupostos participatius
�Iniciatives de microeconomia solidària: horts
comunitaris, bancs de temps, botigues gratis… � Instruments de finances ètiques
� Empreses d’inserció
� Economies comunitàries
� Treball autònom responsable
comunitaris, bancs de temps, botigues gratis…
� Consum responsable i col·laboratiu
�Compra pública responsable
�…
EL COOPERATIVISME, NUCLI DUR DE L’ESS
La cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit de
forma voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions
econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de
propietat conjunta i de gestió democràtica.
Aliança Cooperativa Internacional, 1995
INNOVACIÓ SOCIAL COOPERATIVA
1. Capacitat d’associar diferentsgrups d’interès
2. Autoregulació de les condicions de treball
3. Socis col·laboradors
4. Fons de reserva col·lectius
5. Cooperatives de segon grau
6. Títols participatius
INICIATIVES D’ESS DE DIFERENT INTENSITAT
Co
mp
rom
ís socia
lC
om
pro
mís so
cial
Democràcia
ECONOMIA SOLIDÀRIA I CICLE ECONÒMIC
Producció cooperativa
(coop. de treball, slab,
associacions, treball
col·laboratiu per
internet…)
Finances étiques i xarxes d’intercanvi
Comercialització justai xarxes d’intercanvi
(banca ètica, bons
solidaris, xarxes
d’intercanvi amb
moneda comunitària…)Consum
responsable
(pràctiques de consum
responsable: persones,
empreses, entitats i
administracions)
justa
(botigues de comerç
just, coop. consum i
serveis…)
Distribuciósolidària
Inversió
Treball cooperatiu
Comercialització justa
Finances ètiques
Consum responsable
Transformació
Comercialització
Consum
Distribució de
l’excedent
L’ARBRE DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA
Trama social comunitària
Gestió participativa
dels comuns
Distribució solidària
Monedes comunitàries
Apropiació
l’excedent
Circulació
DEM
OC
RÀ
CIA
´SO
LID
AR
ITA
T
L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A EUROPA
1. COOPERATIVES SOCIALS I D’INTERÈS COL·LECTIU
2. JAK
2
2. JAK 3. AMAP4. MACIF I MAIF5. BANCA POPOLARE ETICA6. THE COOPERATIVE GROUP7. CITTA’ DELL’ALTRA
ECONOMIA8. DIE TAGESZEITUNG9. GREENPEACE ENERGY10. MONDRAGON11. CHIENGAUER12. WIR13. COOPERATIVES ANDEL
1, 4
1, 41, 4
1, 4
1, 4
1, 3, 4
1, 5, 7
10
6
12
8, 9, 11
13
PETITS VAIXELLS ENMIG D’UN OCEÀ EMBRAVIT
Rumb cap a l’assimilació� Tecnocràcia� Egoisme de grup� Economicisme
Rumb cap a la marginació
� Gestió precària
� Aïllament
� Falta de visió estratègica
GÈNESI I EVOLUCIÓ D’UNA ORGANITZACIÓ D’ESS
MARGINALITZACIÓO DESAPARICIÓASSIMILACIÓ
Niv
ell
me
so
Grups formals i informals sovint vinculats a centres educatius, feines, associacions o moviments socials
Nuclis emprenedors
Entitatsd’economia solidària
Necessitats
Niv
ell
mic
ro
L’ESS ÉS EMPODERAMENT CIUTADÀ
� Davant la subordinació de la societat als interessos de l’oligarquia financera i a l’abandó progressiu per part de les administracions, hi ha persones i grups que decideixen engegar iniciatives socioeconòmiques per satisfer necessitats bàsiques. Aquestes iniciatives esbossen el que podria ser una altra economia.
� El nivell territorial en què s’impulsen aquestes iniciatives acostuma a ser el local. El seu desenvolupament i articulació podria anar construint un altre model de desenvolupament local, més comunitari i més endogen.
� Els principals recursos són els sabers i la capacitat de cooperar de les persones.
GRÀCIES!
Jordi Garcia JanéJordi Garcia Jané[email protected]