La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

4tA

Autor: Marina Garcés Espachs.

Tutor: Jacques Martí.

[LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE CAMBRILS] Projecte de recerca- Institut Ramon Berenguer IV- Cambrils (Tarragona). 12.06.2014.

La Biblioteca Municipal de Cambrils 1

ÍNDEX

La Biblioteca Informació principal Història Les instal·lacions i el sistema de classificació

Planta baixa

Primera planta

Segona planta

El club de lectura Club de lectura infantil Club de lectura juvenil Club de lectura adult Club de lectura fàcil

Entrevista a les coordinadores dels clubs

Situació econòmica

Ignasi Blanch: il.lustrador. Entrevista

Conclusió


1. La Biblioteca

1.1. Informació principal.

HORARI:

De dilluns a divendres de 10h a 13h i de 16h a 20h.

Dissabtes: De 10h a 13h.

HORARI D’ESTIU (Del 25 de juny al 10 de setembre):

De dilluns a divendres de 9.30 a 15.00. Dissabtes està tancat.

DADES DE CONTACTE:

C/Alfons I el Cast,243850-Cambrils

Telèfon: 977363495 Correu: [email protected]

Bloc: bibliotecacambrils.blogspot.com web: www.cambrils.cat/biblioteca

Els menors de 7 anys han de venir acompanyats d’un responsable.

Amb un únic carnet pots accedir a tota la Xarxa de Biblioteques. (el

carnet és gratuït, personal i intransferible).

El préstec dels documents dura 30 dies. Pots agafar fins a 10 llibres, 5

DVD, 5 CD-ROM, 5 CD I 5 revistes.

Pots renovar el prèstec per telèfon, per internet (Argus) o a la biblioteca.

El retard és motiu de sanció: 1 punt de penalització per document i dia

de retard. (90 punts de penalització equivalen a 15 dies d’exclusió del

servei).

1.2. Història

La Biblioteca ha passat per diverses etapes; El gener del 1996 van estar un

mes o dos amb la porta tancada per preparar la Biblioteca.

Va començar el gener del 1996 que van estar un mes o dos amb la porta

tancada per preparar la Biblioteca. El gener es va inaugurar. Quan es va

inaugurar la Biblioteca només hi havia la planta baixa i la primera planta.

Posteriorment, com l’edifici es va quedar petit ja que també compartien l’edifici

amb el casal municipal de la gent gran, va ser quan van pensar de fer una

segona planta.

I durant aquests anys ha anat passant fins que va haver una reforma que van

realitzar a la segona planta cap al 2002-2003 i a partir d’aquí la Biblioteca s’ha

mantingut igual, han fet també alguns canvis immobiliaris, han modernitzat,

amb pintures etc.

mailto:[email protected]


1.3. Les instal.lacions i el sistema de classificació

A la planta baixa sempre hi ha hagut la sala infantil i a la primera planta la sala

dedicada als adults, que actualment està partida entre la primera i la segona.

Fruit de l’ampliació es va instal·lar un ascensor perquè quan es va inaugurar

només hi havia carregues de l’ús del personal de la Biblioteca. Les il·lustracions

del fons de la sala infantil són pintades per Nuri Mariné, una artista local.

A la planta baixa hi ha el taulell d’acollida on responen qualsevol dubte. També

és on pots agafar documents de préstec i retornar-los. Al costat hi ha la torre de

novetats, els llibres de butxaca i la fotocopiadora. La torre de novetats

l’actualitzen cada mes, també posen coses que fan referència al que està

passant, per exemple si és Festa Major, Carnaval, Sant Jordi…

A la dreta de l’entrada hi trobem el suro, on hi ha informació d’activitats o

trobades, les trobades del club de lectura amb la valoració que ha obtingut

cada lectura, i això serveix a la gent com una guia…

Davant el suro hi trobem les torres dels llibres de butxaca van ser instal·lades a

la Biblioteca degut a la demanda d’aquestes pels usuaris, ja que buscaven

alguna cosa lleugera per llegir al tren, al bus… Però actualment aquesta

demanda no és tant important degut a les tablets etc.


Darrere l’ascensor hi trobem la part de música i el còmic, i davant les

pel·lícules, classificades amb gomets de colors.

La sala infantil està dividida en dues parts: una ubicada a la ficció, i l’altre

ubicada als coneixements.

A la part de ficció hi ha tots aquells materials lúdics que serveixen per distreure,

relaxar… i a la part de coneixements ens expliquen el món en el que vivim: es

parla d’animals, de plantes, ens expliquen personatges famosos, histories…

Les lectures estan graduades en funció de l’edat i per gomets:

El gomet de color blau és pels primers lectors (de 0 a 5 anys) on trobem la

lletra de pal i la lletra lligada. Són llibres pensats per a nens petits,per

aixòcontenen textures, per a que els pares llegeixin i expliquin la historia i

mentrestant els nens s’entretinguin tocant les textures.

També hi trobem el gomet vermell (de 6 a 8 anys), i finalment els de color verd

(de 9 a 11-12 anys). Com que els del color verd acaben primària i l’any

següent han de pujar a la primera planta, ja s’han d’acostumar a saber que els

llibres estan classificats per números. Per això, per a què coneguin aquesta

classificació, hi trobem les dues etiquetes; d’una banda tenim les que ja


coneixen, que és el pictograma, i d’altra banda, els números, amb una I sempre

al davant que significa “infantil”.

Distingim els llibres mitjançant uns números que són la CD1, però per els

nens això és molt difícil, ja que ho entenen millor amb una imatge, per això hi

ha un pictograma en funció del contingut del llibre; per exemple si explica

animals hi ha un dinosaure, si explica la natura hi ha arbres, si explica les

tradicions hi ha un capgròs...

Els altres llibres estan organitzats alfabèticament per col·leccions o per

editorials. Tots els que tenen una etiqueta d’una ona es perquè estan

recomanats per la Biblioteca, és a dir, quan consideren que una obra val la

pena ressaltar-la; perquè les histories aporten valors, la il·lustració agrada

especialment, perquè es una obra molt ben acotada... Aquestes són

recomanades al blog amb un comentari, i al final d’any es recopilen tots els

llibres infantils que s’han recomanat i se’n fa una guia que es puguin penjar a

una plataforma que et permet pujar els documents i veure’ls en format de

revista.

A l’hora de decidir si comprar o no un llibre o un altre quan hi ha demanda, es

basen en la sortida que tindrà aquell document, i quin sentit té tenir-lo a la

Biblioteca, si es de ficció, de coneixement...

A l’inici de la primera planta trobem dos torres on s’afegeixen novetats. Als

voltants d’aquestes hi trobem una mena de taula amb endolls a sota per

carregar la bateria del teu ordinador portàtil, és una zona amb wifi. A l’esquerra

de l’escala trobem els llibres dedicats a estudiants de l’ESO i BAT. Tots estan

marcats amb un parell d’etiquetes; la de joves i l’ordre topogràfic de la CD1 que

correspongui.

A continuació tenim la novel·la, on tornem a tenir la separació entre la ficció i

coneixements. Tota la novel·la està amb la N de novel·la, les tres primeres

lletres del cognom de l’autor i les tres primeres lletres del títol.

La novel·la també està marcada amb un gomet de color groc amb les sigles JM

i també porta un pictograma que indica el gènere. Si porten un gomet de color

vermell vol dir que la novel·la està en castellà, i si no el porta, està en català.

També n’hi ha amb altres llengües. Si trobem l’enganxina del Youtube vol dir

que alguna de les tres bibliotecàries que hi treballen us la recomanen

especialment i trobarem un vídeo al canal Youtube de la Biblioteca.

Un cop hem acabat les finestres, comença la CD1 que anirà per tot el

perímetre de la Biblioteca amb els números del 7 al 9. Els altres tres blocs

estan dedicats a centres d’interès com la cuina, viatges, senderisme, guies,

animals... Totes les guies estan indicades amb la silueta del continent amb les

dues primeres lletres del país.


A la dreta de l’escala hi trobem el centre d’interès dels idiomes, als còmics, i els

CD’s de música, que tenen una classificació pròpia indicada a l’armari.

Al fons tenim les pel·lícules, agrupades per generes, i en l’etiqueta de sota el

DVD del format i les tres primeres lletres del director.

Excepcionalment tenim el cinema espanyol, per donar-li més importància. En

contes de portar el DVD del format, hi ha escrit “ESP” en vermell que significa

cinema espanyol.

Si seguim caminant tot recte, trobem els documentals, ordenats amb el mateix

sistema, i al costat les revistes, de les quals totes les que estan a l’interior de

l’armari es poden prendre en préstec, i les que estan a l’exterior no perquè són

els últims números que han sortit.

Els diaris estan penjats en una barra d’un carret al costat de la música. Quan

ha passat el dia es deixen a sota l’armari de les revistes i es guarden allà uns

15 dies.

La segona planta és la que va suposar l’ampliació de la Biblioteca. Tornem a

tenir una torre de novetats, un ordinador que dona accés al catàleg, i un espai

una mica més ample que també es pot fer servir per usar el portàtil ja que

també hi ha endolls a sota.


Al fons trobem unes prestatgeries on trobem llibres amb diversos temes com

filosofia, religió, socials...

A continuació veiem on hi ha el 5 i el 6 perquè recordem que a la primera

planta hem començat amb el 7.

Com també passa amb la planta de sota, els armaris que es troben al mig van

dedicats als centres d’interès; per exemple un de pares i fills, des de l’embaràs

a l’adolescència, auto ajuda, salut...

Finalment trobem una gran prestatgeria cristal·litzada i concada; és col·lecció

del local, on hi ha tots aquells documents que fan referència a Cambrils des del

punt de vista històric, geogràfic, la televisió, cultura, persones vinculades a

Cambrils...

Com que és una Biblioteca molt jove no té documents d’un gran valor econòmic

com manuscrits... Per exemple, els dos llibres més vells que podem trobar són

“La Quinta Samà” del 1892, que parla del parc Samà, excursions, trobades... i

“Ordenanzas” que és un fulletó, són unes ordenances municipals que regulen

per exemple el trànsit de carros pel carrer Major, i és del 1889.

També hi ha projectes de recerca que la gent ha anat donant a la Biblioteca i

una petita col·lecció dels elements festius situada a la part superior d’aquest

armari.


2. El club de lectura

El club de lectura es divideix en diversos grups depenent l’edat o el nivell de

lectura. Tots els participants han de llegir un mateix llibre individualment i

després el comenten entre tots a la Biblioteca. Hi ha una quedada un cop al

mes on es reuneixen els lectors que estan interessats per parlar sobre la

lectura llegida entre altres temes com altres lectures, novetats... És gratuït i els

llibres són repartits des de la Biblioteca així que no t’has de preocupar per si te’l

deixes a casa... ja que el pots portar perfectament el dia següent.

Les quedades són dinamitzades, sobretot al club de lectura infantil i juvenil

perquè els nens no tinguin la sensació que van a classe a llegir una lectura

obligatòria.

L’objectiu principal és fomentar la lectura, ja que quan els nens comencen a ser

autònoms, és a dir, comencen a llegir sols (a partir dels 8-9-10 anys), si no és

un nen que li agrada molt llegir, ho deixa. Llavors l’objectiu de les

coordinadores del club és engrescar-los en la lectura perquè continuïn, i

mostrar-li llibres que pel seu compte potser no triarien, ja que la gent agafa

l’últim que ha sortit o el que li crida més l’atenció per la portada.

Hi ha el club de lectura infantil, on hi ha infants de 9 a 11 anys, el club de

lectura juvenil, on hi ha joves de 12 a 16 anys, el club de lectura adult, i el club

de lectura fàcil, on hi trobem la gent que té dificultat amb la lectura amb català.

Un cop a l’any ve un escriptor, o en cas d’aquest any un il·lustrador a fer una

xerrada, on pot assistir tothom, però sobretot assisteixen els participants dels

quatre clubs ja que anteriorment s’ha fet una lectura de l’autor per poder

comentar-ho.

Cada autor té una manera molt diferent de fer-ho, uns escriuen amb ordinador,

altres en paper, n’hi ha de més joves, de més grans... Però tots aporten moltes

coses molt interessants que els nens han pogut disfrutar ja que poden veure el

procés creatiu i si hi ha algú que té una mica de curiositat per escriure en pot

treure molt de profit.


2.1 Entrevista a Rosana Andreu i Eva Ferré

Les coordinadores del club de lectura Rosana Andreu Febas i Eva Ferré Pérez

m’han permès entrevistar-les per obtenir més informació. La Eva treballa a la

Biblioteca des del 1997 i la Rosana des de l’any 2002.

Quants anys fa que es fa el club de lectura?

Hem estat totes dues des del principi. Hi ha diversos clubs de lectura a la

biblioteca. Nosaltres ens encarreguem de l’infantil i del juvenil i el d’adults i del

de lectura fàcil. Va començar l’Ajuntament amb tots els clubs de lectura el

2004. Vam decidir que seria interessant i va ser quan els clubs de lectura

estava de moda. Vam començar amb el d’adults, l’infantil i el juvenil.

Hem mantingut aquests tres i hem ampliat amb el de lectura fàcil, que es per a

adults que tenen una mica més de dificultat en llegir en català.

L’únic que s’ha de fer inscripció per que nosaltres hem de fer unes feines de

gestió i aconseguir els exemplars preferim saber amb qui contem

Com aconseguiu prendre contacte amb els escriptorsque venen?

Abans es podia pagar o la Generalitat ens oferia un escriptor del nostre gust.

Ara ens hem d’espavilar per les xarxes socials, que vegin que ets bibliotecari,

que t’interessa la lectura i que t’agradaria que vingués etc. A canvi després fas

propaganda de l’autor per que almenys marxi content.

En podeu dir alguna cosa de la vostra experiència al club?

És una experiència rectificant ja que treballes amb tota classe de públics. Jo

crec que és una experiència rectificant quan veus als nens i veus que pel que

has treballat té un fruit darrere, sobretot treballar amb il·lusió.

Quina és la teva opinió personal del club? Que t’ha aportat?

Estar agraïda al veure que pel que treballes té un fruit, i que tot allò que tu

penses que pot agradar veus que la gent si no ho haguessis recomanat o

explicat potser no se l’haguessin llegit.

Parlem sobre la Biblioteca i la lectura...

Què creus que es lo més llegit o lo més demanat aquí a la Biblioteca?

Aquí lo que més es llegeix a la majoria de les biblioteques bàsicament és lo que

més es ven i lo que més es publicita. En tots els diaris quan surten les llistes

dels llibres més venuts, aquells són els que surten. Les novetats. Després hi

han llibres que sempre són demanats com ‘El diari de Anne Frank’ ja que són

lectures obligatòries als instituts.


De vegades també influeix que nosaltres li donem una mica de propaganda a

alguna cosa que hem vist que ens ha interessat i hem fet una mica de

divulgació i llavors allò potser a algú li arriba i enganxem a algun lector que

potser no s’ho hagués mirat i si no fos perquè nosaltres ho hem dit al facebook

o ho hem penjat a les xarxes socials, però sinó el que ve a demanar la gent

pràcticament és ficció i auto ajuda, el que està més de moda, el que posen a

les llibreries a primera línia.

S’ha donat el cas d’algun cas de robatori aquí a la Biblioteca?

Si. S’han donat casos de robatori o gent que trenca el material, i en continuen

havent, amb això ja hi contem dins del pressupost d’una Biblioteca i contem en

que hi ha coses que potser no tornaran o es faran malbé. També ha

incrementat el factor de robatori de coses que abans no es robaven però ara

desapareixen coses que no saps per què però veus que són coses que potser

la gent no té sentit de responsabilitat o sentit de pertinença pública i s’ho

emporta, o no ho torna.-Eva Ferré.

Creus que el nivell de lectura ha augmentat o ha disminuït? Creus que

se li ha restat importància a la lectura?

No, més o menys jo crec que el nivell és el mateix o la persona que li agrada

llegir sembla que més o menys està igual, però si se li ha restat importància jo

crec que ha sigut degut a la crisi,perquè les institucions ara han deixat de

recolzar a la cultura, i potser això s’ha notat. Jo crec que si és en aquest sentit

institucional, potser els pressupostos i tot el que és a nivell cultural s’ha deixat

estar, i llavors no tenim tantes novetats. Abans a la Biblioteca hi havia moltes

novetats i pràcticament tot el que demanava la gent es comprava, i ara no, ara

has de seleccionar molt més, i amb això si que crec que ha canviat una mica,

sobretot perquè no hi ha tant de recolzament a la lectura dins de la cultura, ja

no es creu tant important i s’ha deixat en un segon terme.


3. Situació econòmica

La situació econòmica actual de la Biblioteca és com a totes les Institucions

Públiques d’avui en dia, han anat de més a menys, és a dir, ha empitjorat.

“Va haver una temporada l’any 2004 fins al 2008 en que tot va ser molt gran.

Abans hi havia més pressupost, i ara amb la crisi hem anat com a tot arreu. Per

això moltes vegades hem hagut de fer mans i mànigues per intentar mantenir

les mateixes activitats i serveis que teníem abans però ajustant-ho tot.”-Afirma

Eva Ferré.

“Hem hagut d’assumir moltes tasques que potser abans es feien pagades i ara

ens ho muntem nosaltres. Hem hagut d’aprendre a fer coses que no fèiem.” –

Ens diu Rosana Andreu.

4. Ignasi Blanch: Il.lustrador

Va estudiar a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en Belles Arts.

Després va aconseguir dues beques CIRIT de la Generalitat de Catalunya que

li van permetre viatjar a fora i fer una ampliació als seus estudis. Va viure a

Berlín durant 3 anys i allà es va especialitzar en el gravat i en tècniques

d’impressió al centre KünstlerhausBethanien. Mentre estava allà va caure el

mur de Berlin i ell juntament amb artistes d’altres països va participar en un

projecte en el qual es pintaven trossos del mur de Berlín. Va ser l’únic artista

català i de l’Estat que va participar en aquest projecte.

Es tracta d’una pintura en tons grisos, ocres i negre, representant tres rostres

que reflecteixen el sentiment particular de l’artista respecte a l’amor i la pròpia

experiència viscuda durant un període llarg i profitós en la ciutat de Berlín.

Actualment viu a Barcelona i imparteix classes d’il·lustració a una Biblioteca.

Ignasi està convençut que no dibuixaria mai un llibre que parlés d’uns valors

que anessin en contra dels seus, amb actituds violentes, contra la seva

ideologia.


He tingut l’oportunitat de conèixer a Ignasi Blanch i fer-li una entrevista.

Quants anys portes dedicant-te a la il·lustració?

Des del desembre de l’any 1993.

Quan vas decidir que volies dedicar-te a la il·lustració?

Desde molt petit. Vaig tenir la sort de quea casa em van donar molt de

suport.

Què és el que t’inspira a l’hora de dibuixar?

Em baso molt amb l’actitud de les persones; m’agrada molt com creixen,

com es mouen, per què fan les coses... No m’inspiro amb un llibre per a

que em doni més èxit. Sobretot vull explicar alguna cosa, que els autors

hagin de pensar, que els hi digui alguna cosa, que els hi provoqui

pensament, això m’agrada.

Ens podries explicar alguna cosa de la teva professió, com ho fas per

destacar dels demés, alguna curiositat teva...?

No hi penso en destacar amb els demés, penso en que els dibuixos siguin

personals al màxim, ser personal i sincer, no només comercial, no vull

destacar perquè si, vull fer una cosa que s’identifiqui amb el treball,i sobretot

ser molt constant. És curiós que no sóc gens tímidperò en canvi els meus

dibuixos representen persones molt silencioses, tranquil·les...

Quines característiques cal tenir per ser il·lustrador?

Tenacitat. Cal dibuixar molt, tenir ganes d’explicar coses i ser molt

treballador. És important saber que és una feina que demana suport,

creure-hi, autoestima, i sobretot disfrutar-ho.

Creus que cal tenir molta tècnica per ser il·lustrador?

Jo penso que com més tècniques sàpigues millor perquè pots deixar de fer-

ho,perquè quan saps una cosa pots optar de fer-la o no.

Creus que actualment es valora el paper d’il·lustrador?

Si. Hi ha il·lustradors que pensen que estan en segon pla... Però jo em sento

respectat per la meva professió i això m’agrada.

Algun consell per algun jove futur il·lustrador?

Que dibuixi molt, que sigui un bon lector, observador, i que sigui una persona

amb molta curiositat.


Aquí podem veure una imatge actual d’Ignasi Blanch.

5. Conclusió

He triat aquest tema perquè crec que no valorem suficientment la Biblioteca

que tenim, quan aquesta ens proporciona molta informació i cultura.

Crec que és un tema que cada cop es valora menys, i volia saber si realment

s’ha produït una disminució de lectors, del nivell de lectura... a causa de les

noves tecnologies i la facilitat d’aconseguir informació sense haver de moure’s

de casa.

Personalment crec que s’ha produït una disminució de lectors perquè porto

anys assistint al club de lectura, abans anava a l’infantil i ara al juvenil, i a

mesura que he anat creixent he observat que cada vegada hi assisteix menys

gent, per tant això em fa pensar que cada cop hi ha menys gent interessada en

la lectura, ja que aquesta activitat és completament gratuïta i a la nostra

Biblioteca disposem de molt de material, cosa que em fa pensar que no és per

motius econòmics encara que degut a la crisis s’hagi deixat de banda.

També crec que era necessari afegir una entrevista d’un il·lustrador, ja que he

trobat interessant tenir més opinions de professionals vistes d’altres llocs de

treball que es dediquen al mateix món; el món del llibre.

Puc arribar a la conclusió que la lectura més o menys es manté en el mateix

nivell amb els anys, potser ha augmentat perquè la gent és més culte i té més

accés a la lectura que abans, però per contra hem de pensar en que la

influència de les noves tecnologies també ha fet disminuir la gent que llegeix.

Però els hàbits, el perfil d’usuari o persona que llegeix han canviat, perquè

trobem la persona que li agrada més llegir en paper i venir a la Biblioteca, o la

gent que amb un e-book es baixa lectures per internet i en contes d’anar a la

Biblioteca s’ha habituat a llegir amb altres nivells, amb altres formats.

Igualment, en la Biblioteca la gent que llegeix més o menys és la mateixa,

l’únic que han fet és canviar el chip.


També un factor important que fa que hagi disminuït el nombre de visites és

que fa 3-4 anys va canviar el sistema de préstec que es fa servir a totes les

Biblioteques i va canviar el temps de préstec. Va passar de 15 dies a un mes

tot, de manera que una persona pot venir en un mes, agafar 30 coses i tenir-les

un mes. L’altre factor és que molta gent és autosuficient per cercar informació

amb android, tablets, telèfons... de manera que no cal venir físicament a la

Biblioteca.

Segons l’enquesta que he dut a terme resposta per adolescents de Cambrils,

he pogut extreure que 12 persones llegeixen a casa mentre altres 6 no realitzen

aquesta activitat, 8 persones han dit que la seva família llegeix mentre que

unes altres 9 diuen que no, 15 persones creuen que cada cop hi ha menys

lectors mentre 1 afirma que no, i 14 persones creuen que el nivell de lectura ha

disminuït mentre que 3 persones creuen que no.

Amb això he arribat a la conclusió que la majoria d’adolescents creuen que

cada cop hi ha menys lectors, i que el nivell de lectura ha disminuït, i que el

nombre de persones que llegeixen o tenen familiars que realitzen aquesta

activitat està molt igualat.

La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

Documents

Transcript of La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils