LA BÍBLIA: l’antic i el nou Testament

La Revelació divina en la història

Les Escriptures

Crist, plenitud de la Revelació

1. La Revelació de Déu ha estat progressiva

L’ANTIC TESTAMENT

2. La transmissió de la Revelació

3. Els llibres de la Bíblia jueva

4. L’Antic Testament a la Bíblia cristiana

5. És difícil llegir l’Antic Testament?

6. L’Antic Testament i el cristianisme

1. La Revelació de Déu ha estat progressiva

En la Revelació divina Déu es dóna

a conèixer directament als

homes mitjançant fets i paraules.

L’objectiu de la Revelació és que l’home conegui Déu i el seu pla de Redempció.

Déu va escollir el poble d’Israel per iniciar la seva Revelació.

Déu ha tingut en compte les limitacions de la ment humana i el seu desenvolupament cultural. Per això s’ha manifestat d’una manera gradual al llarg de la història (pedagogia divina).

La plenitud de la Revelació és Jesucrist, Verb de Déu encarnat.

2. La transmissió de la RevelacióEn la seva Revelació al poble d’Israel,

Déu manifesta Qui és, així com profundes veritats sobre el món

i l’ésser humà.

Transmissió escrita: quan els israelites van assolir una cultura més desenvolupada, les tradicions orals es van posar per escrit, sota la inspiració de l’Esperit Sant.

Inspiració: ajuda sobrenatural mitjançant la qual Déu il·lumina l’autor humà de les Escriptures perquè escrigui la veritat que Ell vol transmetre. Per això, el veritable autor de la Bíblia és Déu.

● El conjunt de llibres sagrats que recullen la Revelació de Déu constitueix l’Antic Testament o Bíblia jueva.

● La majoria d’aquests llibres es va escriure en hebreu.

Transmissió oral: va transmetre al principi les veritats revelades d’una manera oral, de pares a fills, de generació en generació.

La Bíblia jueva o Tanakh (Antic Testament) va adquirir la seva forma gairebé definitiva en el segle I dC.

Està escrita en hebreu.

S’hi referia Jesús en parlar de les Escriptures.

28 llibres, classificats en tres grups:

Per als cristians (Bíblia cristiana), la Bíblia jueva constitueix l’Antic Testament.

4. L’Antic Testament a la Bíblia cristiana

És la traducció al grec de la Bíblia jueva (Antic Testament), elaborada pels jueus d’Alexandria.

Es va realitzar en els segles II i I aC.

Consta de 46 llibres.

Era la versió de la Bíblia utilitzada pels primers cristians.

BÍBLIA JUEVA BÍBLIA DELS SETANTA

BÍBLIA CRISTIANA

3. Els llibres de la Bíblia jueva

BÍBLIA JUEVA

TORÀ(Pentateuc)

GÈNESIÈXODELEVÍTIC

NOMBRESDEUTERONOMI

PROFETESAntics

JOSUÈJUTGES

SAMUEL I i IIREIS I i II

Posteriors

ISAÏESJEREMIESEZEQUIEL

LLIBRE DELS DOTZE

PROFETES

ESCRITSRecopilacions

SALMSPROVERBIS

JOB

Festius

LAMENTACIONSECLESIASTÈS

CÀNTIC...RUT

ESTER

Històrics

NEHEMIESESDRESDANIEL

CRÒNIQUES I i II

BÍBLIA CRISTIANA

GÈNESI PENTATEUCÈXODELEVÍTIC

NOMBRESDEUTERONOMI

BARUC PROFÈTICSLAMENTACIONS

DANIEL

MajorsISAÏESJEREMIESEZEQUIEL

DOTZE LLIBRES PROFÈTICS Menors

TOBIT HISTÒRICS

PersonatgesJUDITRUT

ESTERNEHEMIES

ESDRESMACABEUS I i II

Història d’Israel

JOSUÈJUTGES

SAMUEL I i IIREIS I i II

CRÒNIQUES I i II

SAVIESA DIDÀCTICS

SapiencialsECLESIÀSTIC

JOBPROVERBIS

ECLESIASTÈSSALMS Poètics

CÀNTIC...

Segueix la versió de la dels Setanta.

Dividits en quatre grups:

Torà (Pentateuc)

Profetes (Nebiim)

Escrits (Ketubim)Pentateuc

Històrics

Didàctics

Profètics

5. És difícil llegir l’Antic Testament?

Dificultats d’interpretació:

● Els esdeveniments que narra l’Antic Testament pertanyen a un context històric i cultural molt llunyà i diferent del nostre.

● A causa d’això, mostra el contrast entre el bé i el mal amb fets o actituds que ens resulten, a vegades, violents i immorals.

● Cal fer una interpretació des del Nou Testament: Jesucrist i l’Església.

La pedagogia divina: Déu es revela progressivament, respectant el nivell cultural i moral de cada època.

Jesús entre els doctors del temple, de Garofalo (segle XVI).

Jesucrist és la plenitud de la Revelació, el Verb de Déu encarnat.

L’Antic Testament s’ha d’entendre des de Jesús i el seu missatge. Importància de l’Antic Testament:

● Ens presenta exemples commovedors de fe i de pietat, que nodreixen la pregària del cristià.

● És una inspiració constant per a l’art i la cultura.

5. És difícil llegir l’Antic Testament?

Noè: 4000-3500 aCGènesi 7: 1 El Senyor va dir a Noè:--Veig que tu ets l'únic home just d'aquesta generació. Entra a l'arca amb tota la teva família. 2 De cada espècie d'animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, 3 i de cada espècie d'ocells, set parelles, perquè se'n conservi l'espècie a la terra. 4 D'aquí a set dies faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear.(…)12 I Déu va afegir:-El signe de l'aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest: 13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra. 14 Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, 15 recordaré l'aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. 16 Sortirà l'arc en els núvols i, en veure'l, recordaré l'aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.

● Diluvi universal. 40 dies. Arca (mont Ararat). Paloma. Nova Aliança. Símbol del pacte: l’arc de sant Martí

5. És difícil llegir l’Antic Testament?

Dibuix paleocristià. II-IVG. Doré

5. És difícil llegir l’Antic Testament?

Abraham: 1800 aC

Pare en la fe: Isaac. Aliança: herència d’un gran poble. Circumcisió. Benedicció de Sem.

La torre de Babel:

a. Pecat de supèrbia (desafiar a Déu, "tocar el cel").b. Déu els divideix en pobles i llengües.

Interpretació:

c. Els zigurats de l’Antiguitat. d. Darrer fet de l’antiguitat més primitiva.

Façana reconstruida del gran zigurat neo-sumeri d’Ur, a prop de Nasiriya , Iraq.

5. És difícil llegir l’Antic Testament?

Moisés: 1300 aC

● Fugida d’Egipte.

● Déu revela el seu nom: Yahvé (esbarzer cremant)

● Mont Sinaí: aliança: poble escollit per Déu.

Ex 19, 1-5: -Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d'Israel: "Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l'àguila porta els aguilons sobre les ales i us he conduït fins a mi. Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa." Això és el que has de dir als israelites.

● Les taules de la Llei: decàleg

● Lleis civils

● Lleis cerimonials

5. És difícil llegir l’Antic Testament?

● Llinatge sacerdotal d’Aaron

● Construir instruments de culte: l’arca, el canelobre, vestits... Ex, 25; 27

1 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué: 2 --Ordena als israelites que facin una col·lecta a favor meu entre tota la gent de bona voluntat que hi vulgui contribuir. 3 Recolliu or, plata, bronze, 4 llanes tenyides de porpra violeta o vermella, o bé d'escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, 5 pells d'ovella tenyides de vermell, pells de dugong, fusta d'acàcia, 6 oli per al canelobre, perfums per a l'oli de la unció santa i per a l'encens aromàtic, 7 pedres d'ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l'efod i al pectoral. 8 Vull que els israelites facin un santuari perquè jo pugui habitar enmig d'ells. 9 El lloc on haig d'habitar i tots els seus objectes sagrats, feu-los en tot igual al model que et mostraré.

5. És difícil llegir l’Antic Testament?

Relleu de l’Arc de Tito on es veu representat els tresors expoliats pels romans als jueus, entre altres, la menorá, després del captiveri de Jerusalem l’any 70.

6. L’Antic Testament i el cristianisme

La vida i el missatge de Jesucrist, continguts en el Nou Testament, no fan superflu l’Antic Testament.

Jesús mateix afirma que Ell no ha vingut a abolir les Escriptures jueves, sinó a donar-los la seva plenitud.

La Revelació divina és progressiva, però també és unitària, i res en ella és prescindible.

La diferència entre la Bíblia jueva i la cristiana és d’enfocament: per als cristians, l’Antic Testament fa referència a Crist i només s’entén a la llum de l’Evangeli.

Per això, allò que Déu va revelar a l’Antic Testament ens disposa per escoltar el missatge de Jesús i ens ajuda a aprofundir en la nostra fe.

L’Església catòlica inclou en la litúrgia de la Missa textos de

l’Antic Testament, com a mostra de la seva importància per al

cristià. La primera lectura de la Missa de tots els diumenges i els

salm responsorial

El manà de l’AT, el pa amb que Déu alimenta al Poble d’Isreal pel

desert és figura de l’Eucaristia.

EL NOU TESTAMENT

1. La plenitud de la Revelació

2. La predicació apostòlica

3. El dipòsit de la fe

7. La inspiració del Nou Testament

8. La interpretació de les Escriptures

El missatge de Jesús i la

seva transmissió

Els escrits sobre Jesús

Déu és l’autor de la Bíblia

4. Els llibres del Nou Testament

5. Com es van formar els evangelis?

6. La formació del cànon

1. La plenitud de la Revelació

Jesucrist és el Messies anunciat al poble d’Israel en l’Antic Testament. Ell és la plenitud de la Revelació.

La manifestació pública de Jesús com a Messies té lloc quan és batejat per Joan Baptista.

Crist transmet el seu missatge als seus deixebles, d’una manera especial als Apòstols.

A través de la successió apostòlica la fe cristiana arriba fins als confins de la terra.

Jesús és la culminació de la Revelació: per la seva persona

(Ell és el Verb diví encarnat) i pel seu missatge (Jesús és

Déu, autor de la Revelació).

2. La predicació apostòlica

Per difondre el seu missatge de salvació, Jesús va elegir els dotze Apòstols.

La transmissió de l’Evangeli (Bona Nova) es va dur a terme de dues maneres:

● Oralment: mitjançant la predicació i l’exemple de vida dels Apòstols i deixebles de Jesús.

● Per escrit: alguns deixebles i Apòstols van posar per escrit la vida i els ensenyaments de Crist per instruir les diverses comunitats cristianes.

La predicació apostòlica conclou amb la mort de sant Joan Evangelista (començaments del segle II).

3. El dipòsit de la fe

La Tradició i la Sagrada Escriptura (Antic i Nou Testament) constitueixen el dipòsit de la fe.

El Magisteri de l’Església, sota la guia de l’Esperit Sant, ensenya la veritat sobre la Sagrada Escriptura i la Tradició, i l’aplica a la vida del poble de Déu.

● El missatge de Crist no és quelcom que els homes puguem canviar amb el temps. Per això parlem del «dipòsit de la fe».

● Però aquest missatge es manté viu al llarg de la història, mitjançant l’exposició, la comprensió i la difusió de la paraula de Déu (Tradició).

Jesús va confiar el seu missatge redemptor als Apòstols i als seus successors (el Papa i els bisbes), perquè el transmetessin al món:

4. Els llibres del Nou Testament

El Nou Testament és el conjunt de llibres i escrits, inspirats per l’Esperit Sant, que recullen la vida i els ensenyaments de Crist.

Es compon de 27 llibres, que formen el cànon neotestamentari. S’agrupen en tres gèneres literaris:

HISTÒRIC

EPISTOLAR

PROFÈTIC

Narren la vida i els ensenyaments de Jesús. EVANGELIS

Mostren l’expansió apostòlica de l’Església. FETS DELS APÒSTOLS

Cartes dels Apòstols a comunitats cristianes concretes.

CARTES DE SANT PAUCARTA ALS HEBREUS

Cartes apostòliques que no s’adrecen a una comunitat concreta. CARTES CATÒLIQUES

Encoratjar els cristians en temps difícils per a l’Església. Anunciar la segona vinguda de Crist.

APOCALIPSI DE SANT JOAN

5. Com es van formar els evangelis? Els quatre evangelis són el cor de totes les

Escriptures, ja que narren la vida del Senyor.

Els evangelis tenen un origen apostòlic: es basen en la font de la tradició, els Apòstols.

Es van escriure sota la inspiració divina.

En la seva formació es distingeixen tres moments:

Es va fer entre els anys 60 i 95 del segle I.Exposen ordenadament la vida de Jesús, l’expliquen i l’apliquen a les circumstàncies concretes dels cristians.

Predicació i testimoni de la vida de Jesús per part dels seus Apòstols i deixebles.

Són el fonament de la tradició cristiana oral i escrita.

Vida i ensenyaments de Jesús

Tradició cristiana oral

Redacció dels evangelis

L’autoria dels evangelis s’atribueix a sant Mateu, sant Marc, sant Lluc i sant Joan Evangelista.

6. La formació del cànon

El cànon de la Bíblia cristiana, tal com el coneixem ara, es va fixar a finals del segle IV, i va ser proclamat dogma de fe en el Concili de Trento (1546).

Aquest cànon comprèn 73 llibres:

El cànon bíblic és el conjunt de llibres i escrits de la Bíblia cristiana

que l’Església considera inspirats per Déu.

Evangelis apòcrifs: escrits sobre la vida de Jesús adreçats a grups sectaris. No formen part del cànon de la Bíblia.

Les diverses comunitats cristianes primitives se sabien part de l’Església universal de Crist. Per això, els llibres, les cartes i els escrits dels Apòstols adreçats a elles tenen un valor universal.

● Antic Testament, 46 llibres.● Nou Testament, 27 llibres.

7. La inspiració del Nou Testament

La inspiració divina no anul·la les capacitats i qualitats humanes dels escriptors sagrats (hagiògrafs), sinó que se’n serveix.

L’hagiògraf no es un mèdium en trànsit. Allò que escriu és fruit del seu enteniment i de la inspiració de Déu: paraules divines en paraules humanes.

L’autor de les Escriptures és Déu, que es va valdre d’autors humans per transmetre el seu missatge.

Els autors dels llibres de l’Antic i del Nou Testament van escriure guiats per la inspiració de l’Esperit Sant, expressant la veritat que Déu volia comunicar.

El fet que totes les Esglésies particulars reconeguessin el caràcter inspirat dels escrits apostòlics es deu també a una assistència especial de Déu.

8. La interpretació de les Escriptures

En llegir la Bíblia s’han de tenir presents tres criteris:

Jesucrist, Déu Fill encarnat, és qui dóna

unitat, per la seva paraula i la seva persona,

a totes les Sagrades Escriptures.

● La llum de l’Esperit Sant.

● El Magisteri de l’Església, que ens ofereix la interpretació autèntica de les Escriptures.

Per comprendre el sentit profund dels textos bíblics necessitem l’ajuda de Déu, que ens arriba a través de:

● Els llibres sagrats formen una unitat, ja que tots són Paraula de Déu.

● La Tradició de l’Església, que aprofundeix en el seu missatge.

● L’analogia de la fe: la cohesió entre totes les veritats de la fe cristiana.

L’Antic Testament prepara el Nou, mentre que aquest dóna compliment a l’Antic: ambdós s’il·luminen recíprocament.