Kropotkin: La Comuna de Paris (cat)

8/9/2019 Kropotkin: La Comuna de Paris (cat)

1/16

PPiioottrrKKrrooppoottkkiinn

LLaa CCoommuunnaaddee PPaarrss

Societat CulturalAjuda Mtua


2/16

SuplementSuplementa

KROPOTKIN, Piotr: La Commune de Paris,Le Rvolt (1880).

Tradut per Jordi Alcsser deLa Brochure Mensuelle 180(1937)14-32.

2010

Societat Cultural Ajuda MtuaCarretera d'Esplugues, 4608940 Cornell de Llobregat

DunDun

punt de vistapunt de vista

llibertarillibertari

1Juliol 2010Peridic de freqncia imprevisibleEdita: Societat CulturalAjuda MtuaCorreu: [email protected] Legal: B-32994-2010


3/16

La Comuna de ParsLa Comuna de ParsPiotr KropotkinPiotr Kropotkin

I

El 18 de mar de 1871, el poble de Pa-rs es revolt contra un poder detestat imenyspreat per tots i declar la ciutat dePars independent, lliure, mestressa de-lla mateixa. Aquest enderrocament delpoder central es fu fins i tot sense la po-sada en escena ordinria duna revolu-ci: aquell dia, no hi va haver trets de fu-sell, ni tolls de sang abocada darrere les

barricades. Els governants seclipsarendavant el poble armat, que es llan alcarrer: la tropa evacu la ciutat, els fun-

cionaris sapressaren a fugir cap a Versa-lles enduent-se tot el que pogueren en-dur-se. El govern sevapor, com un tolldaigua ptrida sota el buf dun vent deprimavera, i el 19, Pars, sense haver ves-sat una sola gota de la sang dels seusfills, es trob lliure de la contaminacique empestava la gran ciutat. I, no obs-tant aix, la revoluci que acabava de re-alitzar-se daquesta manera obria unanova era en la srie de revolucions, perles quals els pobles marxen de lesclavi-tud a la llibertat. Sota el nom de Comunade Pars, va nixer una idea nova, crida-da a convertir-se en el punt de partida deles revolucions futures. Com passa sem-pre amb les grans idees, no va ser el pro-ducte de la concepci dun filsof, dunindividu: nasqu en lesperit collectiu,sort del cor dun poble sencer; per alprincipi era vaga i molts, entre els matei-xos que la protagonitzaren i que donarenla vida per ella, no la imaginaren alesho-res tal com la concebem avui dia; no sa-donaren de la revoluci que inaugura-

ven, de la fecunditat del nou principi queintentaven posar en prctica. Fou nomsen la seva aplicaci prctica, quan es co-men a entreveure la seva importnciafutura; fou noms en el treball del pen-sament que ocorregu ms tard, quanaquest nou principi san precisant ms ims, es determin i aparegu amb tota laseva lucidesa, tota la seva bellesa, la seva

justcia i la importncia dels seus resul-

Dun punt de vista llibertari / SuplementDun punt de vista llibertari / Suplement 1


4/16

tats.

Des qu el socialisme prengu nou im-puls en els cinc o sis anys que precedirena la Comuna, una qesti sobretot preo-cupava als terics de la propera revolu-

ci social. Era la qesti de saber quinaseria la mena dagrupaci poltica de lessocietats ms favorable a aquesta granrevoluci econmica que el desenvolupa-ment actual de la indstria imposa a lanostra generaci i que ha de ser laboli-ci de la propietat individual i la posadaen com de tot el capital acumulat perles generacions precedents. LAssociaciInternacional de Treballadors don la

resposta. Lagrupaci, digu, no ha de li-mitar-se a una sola naci: cal que ses-tengui per sobre de les fronteres artifici-als. Immediatament, aquesta gran ideapenetr el cor dels pobles, sapoder delsesperits. Perseguida desprs per la lligade totes les reaccions, ha sobreviscut i,quan els obstacles posats al seu desenvo-lupament siguin destruts a la veu delspobles insurgents, renaixer ms forta

que mai. Per quedava per saber quineshavien de ser les parts integrants da-questa vasta Associaci. Llavors dosgrans corrents didees senfrontaren perrespondre aquesta pregunta: lestat po-pular, duna banda, de laltra, la anar-quia. Segons els socialistes alemanys,lestat hauria de prendre possessi de to-tes les riqueses acumulades i donar-les ales associacions obreres, organitzar la

producci i lintercanvi, vetllar per lavida i el funcionament de la societat.

A aix, la major part dels socialistes deraa llatina, a partir de la seva experin-cia, responien que semblant estat, enca-ra admetent que pogus existir, seria lapitjor de les tiranies i oposaven a aquestideal, pres del passat, un nou ideal, laanarquia, s a dir, la completa abolicidels estats i lorganitzaci des dall sim-

ple a all compost per la lliure federaci

de les forces populars, dels productors iels consumidors. Aviat sadmet, fins itot per alguns estatistes, els menys im-

buts de prejudicis governamentalistes,que certament la anarquia representauna organitzaci de bon tros superior alapuntada per lestat popular, per, di-uen, lideal anarquista est tan lluny denosaltres que no ens cal preocupar-nosdell per ara. Daltra banda, manca a laanarquia una frmula alhora concreta isimple per precisar el seu punt de parti-da, per donar cos a les seves idees, perdemostrar que aquestes es recolzen enuna tendncia amb existncia real en elpoble. La federaci de les corporacionsdofici i de grups de consumidors per so-

bre de la fronteres i al marge dels estats

actuals sembla encara molt vague i s f-cil veure al mateix temps que no potcomprendre tota la diversitat de les ma-nifestacions humanes. Calia trobar una

frmula ms neta, ms aprehensible,

2 KROPOTKIN: La Comuna de ParsKROPOTKIN: La Comuna de Pars


5/16

amb els seus elements primaris en la re-alitat de les coses. Si shagus tractatsimplement delaborar una teoria, haur-em dit: Qu importen les teories! Per,mentre una idea nova no troba el seuenunciat net, precs i derivat de les cosesexistents, no sapodera dels esperits, noels inspira fins al punt de llanar-los auna lluita decisiva. El poble no es llanaal desconegut sense recolzar-se en unaidea certa i netament formulada que liserveixi, per aix dir-lo, de trampol alpunt de partida. Va ser la vida mateixaqui sencarreg de mostrar aquest puntde partida.

Durant cinc mesos, Pars, allat pelsetge, havia viscut la seva prpia vida ihavia aprs a conixer els immensos re-cursos econmics, intellectuals i moralsde qu disposava; havia entrevist i com-prs la seva capacitat diniciativa. Al ma-teix temps, havia vist que la banda de

brtols que shavia fet amb el poder nosabien organitzar res, ni la defensa deFrana ni el desenvolupament de linte-

rior. Havia vist a aquest govern centralposar-se en contra de tot all que laintelligncia duna gran ciutat podia do-nar a llum. Havia comprs ms que aix:la impotncia dun govern, sigui quin si-gui, per aturar els grans desastres, perfacilitar levoluci a punt docrrer. Vasofrir durant el setge una misria horro-rosa, la misria dels treballadors i delsdefensors de la ciutat, al costat del luxe

insolent dels parsits i havia vist fracas-sar, grcies al poder central, totes les se-ves temptatives per posar fi a aquest r-gim escandals. Cada vegada que el po-

ble volia prendre un impuls lliure, el go-vern acudia a engrossir les cadenes, a fi-xar la seva bola, i la idea va nixer ambtota naturalitat: Pars havia de consti-tuir-se en comuna independent, podentrealitzar entre els seus murs el que li dic-

ts el pensament del poble!

Aquest paraula: LA COMUNA, es vaescapar llavors de totes les goles. La Co-muna de 1871 no podia ser ms que unprimer esbs. Nascuda al final dunaguerra, envoltada per dos exrcits ama-tents a donar-se la m per tal desclafarel poble, no gos llanar-se completa-ment a la via de la revoluci econmica,no es declar francament socialista, noproced ni a lexpropiaci dels capitals nia lorganitzaci del treball, ni tan sols alcens general de tots els recursos de laciutat. Tampoc trenc amb la tradici delestat, del govern representatiu, i no vaintentar realitzar en la Comuna aquellaorganitzaci dall simple a all complexque inaugur en proclamar la indepen-dncia i la lliure federaci de les Comu-nes. Per s segur que, si la Comuna dePars hagus viscut alguns mesos ms,hauria estat empesa inevitablement, perla fora de les coses, cap a aquestes duesrevolucions. No oblidem que la burgesiaha necessitat quatre anys de perode re-

volucionari per arribar de la monarquiamoderada a la repblica burgesa i no ens

sorprendrem de veure que el poble dePars no hagi franquejat dun sol saltlespai que separa la comuna anarquistadel govern dels poca-vergonyes. I sa-

brem tamb que la propera revoluci, aFrana i certament tamb a Espanya, se-r comunalista, reprendr lobra de laComuna de Pars all on lhan aturat els



6/16

assassinats dels versallesos.

La Comuna sucumb i la burgesia esvenj sabem com de la por que el poble li fu sentir en sacsejar el jou delsseus governants. Demostr que realment

hi ha dues classes en la societat moder-na: per una banda, lhome que treballa,que dna al burgs ms de la meitat delque produeix i que, no obstant aix, con-sent amb excessiva facilitat els crimsdels seus amos; per altra banda, locis,el golafre, animat amb els instints de la

bstia salvatge, odiant el seu esclau, dis-posat a esquarterar-lo com una pea decaa. Desprs de tancar el poble de Pars

i de barrar totes les sortides, llanarenels soldats, embrutits per la caserna i elvi, dient-los en plena Assemblea: Ma-teu aquests llops, aquestes llobes iaquests llobatons!

I al poble li digueren:

Facis el que facis, perirs. Si tagafemamb les armes a la m, la mort; si depo-ses les armes, la mort; si colpeges, lamort. Si supliques, la mort! Cap a on gi-ris els ulls: a la dreta, a lesquerra, capendavant, cap enrere, cap amunt, capavall, la mort! Tu no noms ests fora dela llei, sin fora de la humanitat. Ni le-dat, ni el sexe et salvaran, ni a tu ni alsteus. Morirs, per abans coneixers la-gonia de la teva dona, de la teva germa-na, de la teva mare, de les teves filles, delsteus fills, fins i tot al bressol! Sanir, sotala teva mirada, a prendre al ferit de lam-bulncia per trossejar-lo a cop de baione-ta, per esclafar-lo a cop de culata. Selprendr, viu encara, per la seva cama

trencada o pel seu bra ensangonat i selllanar al riu com un paquet descom-braries que crida i sofreix. La mort! Lamort! La mort!

I desprs de lorgia desenfrenada sobre els munts de cadvers, desprs de

lextermini massiu, la venjana mesqui-na, i no obstant atro, que encara perdu-ra: el gat de set cues, els grillons, els ras-padors, els cops de fuet i la porra dels es-carcellers, els insults, la fam, tots els refi-

naments de la crueltat. Oblidar el pobleaquestes elevades obres?

Enderrocada, per no venuda, laComuna reneix avui. No es tracta nomsdun somni de venuts que acaricien enllur imaginaci un bell miratge despe-rana, no! la Comuna es converteix avuien lobjectiu precs i visible de la revolu-ci que creix ja al nostre costat. La ideapenetra les masses, els dna una bande-ra i podem comptar fermament amb lapresent generaci per realitzar la revolu-ci social en la Comuna, per posar fi a lainnoble explotaci burgesa, alliberar elspobles de la tutela de lestat, inauguraren levoluci de lespcie humana unanova era de llibertat, digualtat, de soli-daritat.

II

Deu anys ens separen ja del dia, enqu el poble de Pars, enderrocant el go-

vern dels tradors que es feren amb elpoder a la caiguda de lImperi, es consti-tu en Comuna i proclam sa indepen-

dncia absoluta. Tanmateix, per, encara

s cap a aquesta data del 18 de mar de1871 on es dirigeixen els nostres es-guards, s a ella on estan lligats el nos-tres millors records; s laniversari da-questa diada memorable all que el pro-

letariat de dos mons es proposa de feste-



7/16

jar solemnialment i dem a la tarda cen-tenes de milers de cors obrers bategarana lunson, agermanant-se per sobre defronteres i oceans, a Europa, als Estats

Units, a Amrica del Sud, en record de larevolta del proletariat parisenc.

Perqu la idea, per la que el proletari-at francs vess sa sang a Pars i per laque ha sofert les plagues de Nova Cale-dnia, s una daquelles idees que per sisoles contenen tota una revoluci, unaidea mplia que pot aplegar sota elsplecs de sa bandera totes les tendnciesrevolucionries dels pobles en marxa

vers llur alliberament.

Certament, si ens limitem a observarnoms les consecucions reals i tangiblesassolides per la Comuna de Pars, enscaldr dir que aquesta idea no fou prouample, que noms abast una part mni-ma del programa revolucionari. Per, si,per contra, observem lesperit que inspi-r les masses del poble en el moviment

del 18 de mar, les tendncies que inten-taren sortir a la llum i que no tinguerentemps per passar al camp de la realitat,perqu abans de florir foren ofegadessota munts de cadvers, llavors com-prendrem tota la importncia del movi-ment i les simpaties que inspira en lesclasses obreres dels dos mons. La Comu-na entusiasma els cors, no per all que

va fer, sin pel que promet fer un dia.

Don ve aquesta fora irresistible que

atreu cap al moviment de 1871 les sim-paties de totes les masses oprimides?Quina idea representa la Comuna de Pa-rs? I per qu aquesta idea s tan atracti-

va per als proletaris de tots els pasos, detota nacionalitat?

La resposta s senzilla. La revoluci de1871 fou un moviment essencialment po-pular. Fet pel poble mateix, nascut es-pontniament del si de les masses, s enla gran massa popular on trob els seusdefensors, els seus herois, els seus mr-tirs i sobretot aquell carcter canallaque la burgesia no li perdonar mai. I, almateix temps, la idea generadora da-

quella revoluci, vaga, s veritat, incons-cient, potser, per tanmateix ben enun-ciada en tots els seus actes, s la idea dela revoluci social que intenta establir fi-nalment, desprs de tants segles de llui-ta, la veritable llibertat i la veritableigualtat per a tots.

Fou la revoluci de la canalla anant



8/16

a la conquesta dels seus drets.

Sha intentat, certament sintenta en-cara, desnaturalitzar el veritable sentit

daquesta revoluci i presentar-la comuna simple temptativa de reconquerir laindependncia de Pars i constituir unpetit estat dins de Frana. Per res dai-x no s cert. Pars no cercava allar-sede Frana de la mateixa manera que nocercava conquerir-la per les armes; nopretenia tancar-se entre els seus murscom un benedict al seu claustre; nosinspir en un estret esperit de sagristia.

Si reclam sa independncia, si volguimpedir la intrusi en els seus assumptesde tot poder central, fou perqu veia enaquesta independncia un mitj per ela-

borar tranquillament les bases de la or-ganitzaci futura i de realitzar al seu si larevoluci social, una revoluci que hau-ria transformat completament el rgimde producci i dintercanvi, basant-lo enla justcia, que hauria modificat comple-

tament les relacions humanes, basant-les en la igualtat i que hauria refet la mo-ral de la nostra societat, basant-la en elsprincipis de lequitat i de la solidaritat.

La independncia comunal no era,doncs, per al poble de Pars res ms queun mitj i la revoluci social era el fi.

Aquest fi shauria certament ats, sila revoluci del 18 de mar hagus pogut

seguir son cam lliurement, si el poble de

Pars no hagus estat trossejat, sabrejat,metrallat, esbudellat pels assassins de

Versalles. Trobar una idea neta, precisa,comprensible per a tothom i que resumsamb poques paraules all que calia ferper realitzar la revoluci, aquesta fou,efectivament, la preocupaci del poblede Pars des dels primers dies de sa inde-pendncia. Una gran idea, per, no ger-mina en un dia, per molt rpida que si-gui lelaboraci i la propagaci didees enels perodes revolucionaris. Necessitasempre dun cert temps per desenvolu-par-se, per impregnar les masses i tra-duir-se en fets, i aquest temps manc ala Comuna de Pars.

Tant ms li manc, si es t en compteque fa deu anys les prpies idees del so-cialisme modern passaven per un pero-de transitori. La Comuna nasqu, perdir-ho dalguna manera, entre dues eta-pes de desenvolupament del socialismemodern. Al 1871, el comunisme autorita-ri, governamental i ms o menys religisde 1848 ja no tenia atractiu per als es-

perits prctics i llibertaris de la nostrapoca. On trobarem avui un parisencdisposat a tancar-se en un falansteri?Daltra banda, el collectivisme, que vollligar al mateix carro el treball assalariati la propietat collectiva, era incompren-sible, poc atractiu, farcit de dificultats ensa aplicaci prctica. I el comunisme



9/16

lliure, el comunisme anarquista, tot justnaixia, quasi b no satrevia a afrontarels atacs dels adoradors del governa-mentalisme.

La indecisi regnava en els esperits i

els socialistes mateixos no se sentiencapaos de llanar-se a la demolici de lapropietat privada, ja qu no tenien da-

vant seu un objectiu ben determinat.Aleshores hom es deixava enganyar peraquest raonament que els entabanadorsrepeteixen de fa segles: Assegurem pri-mer la victria, desprs ja veurem qupodem fer.

Assegurar primer la victria! Con si hi

hagus manera de constituir-se en co-muna lliure sense tocar la propietat!Com si hi hagus manera de vncer elsenemics sense que la gran massa del po-

ble estigui directament interessada en eltriomf de la revoluci, veient arribar el

benestar material, intellectual i moralper a tots! Es cercava consolidar primerla Comuna deixant per a ms endavantla revoluci social, essent que lnica

manera de procedir era consolidar la Co-muna per mitj de la revoluci social!

Ocorregu el mateix amb el principigovernamental. En proclamar la comunalliure, el poble de Pars proclam unprincipi essencialment anarquista; per,com que en aquella poca la idea anar-quista havia arrelat poc en els esperits,satur a mig cam i, dins de la Comuna,escara es pronunci pel vell principi au-

toritari dotant-se dun Consell de la Co-muna copiat dels consells municipals.

Si, efectivament, admetem que un go-vern central s absolutament intil perregir les relacions de les comunes entre

elles, per qu haurem dadmetre sa ne-cessitat per regir les relaciones mtuesdels grups que constitueixen la comuna?I, si confiem a la lliure iniciativa de lescomunes la tasca dentendres entre ellesper a les empreses que concerneixen di-

verses ciutats, per qu refusar aquestamateixa iniciativa als grups de qu escomposa una comuna? Un govern de lacomuna no t ms ra dsser que un go-

vern por damunt de la comuna.Per, el 1871, el poble de Pars, que ha

ensorrat tants governs, noms estava enson primer assaig de rebelli contra elsistema governamental en ell mateix: esdeix dur, doncs, del fetitxisme governa-mentalista i es dot dun govern. Lesconseqncies sn conegudes. Envi elsseus fills ms abnegats a lHtel-de-Ville.

All, immobilitzats enmig de la paperas-

sa, forats a manar, quan llurs instintsels manaven estar i marxar amb el poble;forats a discutir, quan calia actuar, iperdent la inspiraci que prov del con-tacte continu amb les masses, es troba-ren reduts a la impotncia. Paralitzatsper llur allunyament del focus de les re-



10/16

volucions, el poble, paralitzaren a llurtorn la iniciativa popular.

Nascuda en un perode de transici,en qu les idees de socialisme i dautori-tat sofrien una profunda modificaci;

nascuda al final duna guerra, en un fo-

cus allat sota els canons dels prussians,

la Comuna de Pars havia de fracassar.Pel seu carcter eminentment popular,

per, encet una nova era en la srie deles revolucions i, per les seves idees, foula precursora de la gran revoluci social.Las massacres inaudites, covardes i fe-rotges amb qu la burgesia celebr laseva caiguda, la revenja innoble que els

botxins han exercit durant nou anys enllurs presoners, aquestes orgies de can-

bals han obert un abisme entre la bur-gesia i el proletariat que mai ms no serreomplert. En la propera revoluci, elpoble sabr qu cal fer; sabr qu lespe-ra, si no assoleix una victria decisiva iactuar en conseqncia.

En efecte, ara sabem que el dia, en qu

Frana sompli de comunes insurgents,el poble no haur de tornar a donar-seun govern i esperar daquest govern lainiciativa de mesures revolucionries.Desprs dhaver escombrat els parsitsque el roseguen, sapoderar de tota lariquesa social per posar-la en com, se-gons els principis del comunisme anar-quista. I, quan haur abolit completa-ment la propietat, el govern i lestat, esconstituir lliurement segons les neces-sitats que li seran dictades per la vidamateixa. Trencant les seves cadenes i en-derrocant els seus dols avanar alesho-res vers un futur millor, sense conixer

ja ni amos ni esclaus, no servant venera-ci ms que pels nobles mrtirs que hanpagat amb llur sang i llurs patimentsaquests primers intents demancipacique ens han illuminat en la nostra mar-xa cap a la conquesta de la llibertat.

III

Les celebracions i reunions pbliquesorganitzades el 18 de mar a totes lesciutats on hi ha grups socialistes consti-tuts mereixen tota la nostra atenci, nonoms com una manifestaci de lexrcitdels proletaris, sin ms encara com ex-pressi dels sentiments que animen elssocialistes dels dos mons. Hom escompta aix millor que amb tots els but-

lletins imaginables i hom formula ses as-

piracions en total llibertat sense deixar-se influir per consideracions de tcticaelectoral.

En efecte, els proletaris reunits aquestdia ja no es limiten a elogiar lheroismedel proletariat parisenc, ni a clamar ven-

jana contra les massacres de maig. Rea-firmant-se en el record de la lluita heroi-

ca de Pars, van ms enll. Discuteixen



11/16

els ensenyaments que cal extreure de laComuna de 1871 per a la propera revolu-ci; es pregunten quins foren els errorsde la Comuna i aix no per criticar elshomes, sin per fer ressaltar com elsprejudicis sobre la propietat i lautoritatque regnaven en aquell moment impedi-ren a la idea revolucionria florir, desen-

volupar-se i illuminar el mn senceramb les seves llums vivificadores.

Lensenyament de 1871 ha aprofitat alproletariat de tot el mn i, trencant ambels vells prejudicis, els proletaris han ditclarament i simple com entenen llurre-

voluci.

A partir dara, es ben segur que el pro-per alament de les comunes ja no sersimplement un moviment comunalista.

Aquells que encara pensen que cal establir la comuna independent i desprs,dins daquesta comuna, assajar reformeseconmiques han estat sobrepassats peldesenvolupament de lesperit popular.s per actes revolucionaris socialistes,

abolint la propietat individual, com lescomunes de la propera revoluci aferma-ran i constituiran llur independncia.

El dia en qu, a conseqncia deldesenvolupament de la situaci revoluci-onria, els governs siguin foragitats pelpoble i la desorganitzaci llanada als

camps de la burgesia, que noms es

mantenen per la protecci de lestat,

aquell dia i no est gaire lluny el po-ble insurgent no esperar que un governen sa saviesa inaudita decreti unes refor-mes econmiques. Ell mateix abolir lapropietat individual per mitj de lexpro-piaci violenta, prenent possessi, ennom del poble sencer, de tota la riquesasocial acumulada pel treball de les gene-racions precedents. No es limitar a ex-propiar els detentors del capital social

amb un decret que seria lletra morta:prendr possessi dell sobre la marxa iestablir els seus drets en utilitzar-losense tardana. Sorganitzar ell mateixen el taller per fer-lo funcionar; canviarsa cofurna per un allotjament saludablea casa dun burgs; sorganitzar per uti-litzar immediatament tota la riquesaacumulada en les ciutats; prendr pos-sessi della com si aquesta riquesa no li

hagus estat mai robada per la burgesia.Un cop desposset el bar industrial queextreu son bot de lobrer, la produccicontinuar, desempallegant-se de lestraves que la dificulten, abolint les espe-culacions que la maten i els embolics queque la desorganitzen i transformant-sesegons les necessitats del moment sotalimpuls que li procurar el treball lliure.Mai ms es tornar a cultivar a Frana

com a 1783, desprs de qu la terra fos



12/16

arrabassada de mans dels senyors, es-crigu Michelet. Mai sha treballat comes treballar el dia en qu el treball siguilliure, en qu cada progrs del treballa-dor sigui una font de benestar per a totala comuna.

Respecte de la riquesa social, shaintentat establir un distinci i sha arri-

bat dhuc a dividir el partit socialista acausa daquesta distinci. La escola queavui dia es diu collectivista, substituintel collectivisme de lantiga Internacional(que no era sin el comunisme antiauto-

ritari) per una mena de collectivismedoctrinari, ha intentat distingir entre elcapital que serveix a la producci i la ri-quesa que serveix a les necessitats de la

vida. La mquina, la fbrica, la matriaprimera, les vies de comunicaci i el sl,duna banda, els habitatges, els produc-tes manufacturats, els vestits, els arti-cles, de laltra. Els primers es convertei-xen en propietat collectiva, els segons

estan destinats, segons els doctes repre-sentants daquesta escola, a romandrepropietat individual.

Sha intentat establir aquesta distin-ci. Per el bon sentit popular nha tretlentrellat de seguida. Errnia en teoria,ha sucumbit davant de la prctica de la

vida. Els treballadors han comprs quela casa que ens dna refugi, el carb i el

gas que cremem, els aliments que crema

la mquina humana per mantenir lavida, els vestits amb qu lhome es co-breix per preservar sa existncia, el llibreque llegeix per instruir-se, fins i tot lor-nament que es procura sn parts inte-grants de llur existncia, tant necessriesper al xit de la producci i per al desen-

volupament progressiu de la humanitatcom les mquines, les manufactures, lesmatries primeres i els altres agents dela producci. Han comprs que mantenirla propietat individual daquestes rique-ses seria mantenir la desigualtat, lopres-si, lexplotaci, paralitzar per endavantels resultats de lexpropiaci parcial.Passant per sobre dels filats espinososposats en llur cam pel collectivismedels terics, marxen directament a laforma ms simple i ms prctica del co-munisme antiautoritari.

En efecte, en llurs reunions, els pro-letaris revolucionaris afirmen claramentllur dret a tota la riquesa social i la ne-cessitat dabolir la propietat individualtant sobre els mitjans de consum com

sobre els de producci. El dia de la revoluci ens apoderarem de tota la ri-quesa, de tots els valors acumulats a lesciutats i els posarem en com diuen elsportaveus de la massa obrera i el odorsho confirmen assentint unnimement.

Que cadasc prengui del munt all

que necessiti i estiguem segurs de qu



13/16

als graners de les nostres ciutats hi hau-r prou aliments per alimentar a tot elmn fins el dia en qu la producci lliurecomenar sa nova marxa. Als magat-zems de les nostres ciutats hi ha prou

vestits per vestir a tot el mn, acumulats

all, sense trobar sortida, al costat de lamisria general. Hi ha fins i tot prou ob-

jectes de luxe per a qu tot el mn escullial seu gust.

Heus ac com, si jutgem per all que esdiu a les reunions, la massa proletriaafronta la revoluci: introducci imme-diata del comunisme anarquista i lliureorganitzaci de la producci. Sn dos

punts fixats i, respecte daix, les comu-nes de la revoluci que rugeix a les nos-tres portes no repetiran els errors dellurs predecessores que, vessant genero-sament llur sang, han aplanat el camper al futur.

Un acord semblant encara no sha es-tablert, sense que tanmateix sestiguilluny destablir, sobre un altre punt, nomenys important: sobre la qesti del

govern.

s sabut que, respecte daquesta qes-ti, senfronten dues escoles. Cal di-uen uns constituir el mateix dia de larevoluci un govern que sapoderi delpoder. Aquest govern, fort, poders i re-solt, far la revoluci decretant ac i all iobligant a obeir els seus decrets.

Trista illusi, diuen els altres. Totgovern central, encarregant-se de gover-nar una naci, estant format necessria-ment per elements dispars i essent con-servador per la seva essncia governa-mental, no ser res ms que un obstacleper la revoluci. No far ms que frenarla revoluci en les comunes disposades a

anar endavant, sense ser capa daportaral revolucionari a les comunes endar-rerides. Igualment al si duna comunainsurgent. O b el govern comunal no fa-r res ms que sancionar els fets consu-mats i aleshores ser un element intil iperills, o b voldr posar-se al cap: re-glamentar all que ha dsser elaboratlliurement pel poble mateix per a qu re-sulti viable, aplicar teories on cal que

tota la societat elabori noves formes devida comunitria, amb aquella fora cre-ativa que sorgeix en lorganisme socialquan trenca les cadenes i veu obrir-sedavant seu nous i amplis horitzons. Elshomes en el poder generaran aquest im-

puls, sense produir res ells mateixos, siromanen al si del poble per elaborar ambell la nova organitzaci, en comptes de

tancar-se a les cancelleries i exhaurir-se



14/16

en debats ociosos. Ser un destorb i unperill, impotent per al b, formidable peral mal, aix, doncs, no t ra dsser.

Per molt natural i just que sigui aquestraonament, senfronta encara, tanma-

teix, als prejudicis seculars acumulats,acreditats per aquells que tenen inters amantenir la religi del govern junt ambla religi de la propietat i la religi divi-na.

Aquest prejudici, el darrer de la srie:Du, Propietat, Govern, existeix encara i

s un perill per a la propera revoluci.Per pot constatar-se que sest sosca-vant. Farem nosaltres mateixos els nos-tres afers, sense esperar les ordres decap govern i passarem per damunt da-quells que vinguin a imposar-sens, siguien forma de capell, de propietari o degovernant, diuen ja els proletaris. Calesperar, doncs, que, si el partit anar-quista segueix combatent vigorosament

la religi del governamentalisme i, si no

es desvia ell mateix de son cam deixant-se embolicar en les lluites pel poder, calesperar, diem, que, en els anys que que-den encara fins a la revoluci, el prejudi-ci governamental estigui prou soscavatcom per a qu no sigui capa de dur lesmasses proletries per un cam fals.

Hi ha, tanmateix, una llacuna lamen-table a les reunions populars que ens calassenyalar. Aquesta s que no res, o qua-si b no res, no sha fet pel camp. Totgira al voltant de les ciutats. El campsembla no existir per als treballadors dela ciutat. dhuc els oradors que parlendel carcter de la propera revoluci evi-

ten mencionar el camp i el sl. No conei-xen el camperol, ni els seus desitjos i nosatreveixen a parlar en nom seu. Cal in-sistir gaire en el perill que resulta daix?Lemancipaci del proletariat no serpossible mentre el moviment revolucio-nari no abasti les aldees. Les comunesinsurgents no podran mantenir-se ni unany, si la insurrecci no es propaga almateix temps pel camp.

Quan els impostos, la hipoteca, la ren-da seran abolits, quan les institucionsque els recapten seran dissoltes, ben se-gur que el camperol comprendr elsavantatges daquesta revoluci. Per, enqualsevol cal, seria imprudent comptaramb la difusi de les idees revolucionri-



15/16

es al camp sense preparar prviamentles idees. Cal saber des dara mateix qus all que vol el camperol, com sentnla revoluci a les aldees, com es pensaresoldre la qesti tan espinosa de lapropietat agrria. Cal dir-li al camperolqu es proposa fer el proletari amb elcamp i el seu aliat, que no ha de tmerdaquell mesures perjudicials a lagricul-tor. Cal que, per part seva, lobrer de lesciutats sacostumi a respectar el campe-rol i a marxar dacord amb ell.

Per a aix, per, els treballadors handimposar-se el deure destendre la pro-

paganda a les aldees. s important que

en cada ciutat hi hagi una petita organit-zaci especial, una branca de la Lliga

Agrria per la propaganda entre els cam-perols. Cal que aquesta mena de propa-ganda sigui considerada com un deure,amb el mateix rang que la propagandaals centres industrials.

Els comenaments seran difcils, perrecordem que daix depn lxit de larevoluci. Aquesta no ser victoriosa finsel dia en qu el treballador de les fbri-ques i el conreador dels camps marxin

junts a la conquesta de la igualtat per atots, portant la felicitat tant a la cabanacom als edificis de les grans aglomeraci-ons industrials.

i Prenem aquestes lnies de la Histria popular i parlamentria de la Comuna de Pars dARTHURARNAULD, obra sobre la qual tenim la satisfacci datreure latenci dels lectors.

ii Escrit el mar de 1881



16/16

PPiioottrr AA.. KKrrooppoottkkiinn

Kropotkin: La Comuna de Paris (cat)

Documents

Transcript of Kropotkin: La Comuna de Paris (cat)