Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

255
Jespe a parole et le marbre Aux origines de la poétique grecque

description

Philosophie

Transcript of Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Page 1: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

J esper Svenbro

La parole et le marbre

Aux origines de la poétique grecque

Page 2: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

© Jesper Svenbr o 1976 Pr i nt ed i n Sweden StudentlitteraturLund 1976

8 6 8 6 2

Page 3: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

PREFACE

Comme l ' u n des o b j e t s dont Homèr e r ac o n t e l a "g é n é a l o g i e " , l e l i v r e que j e p r ésen t e i c i me sembl e en e x i g e r une : l a d r e s s e r , c ' e s t à l a f o i s r ésumer u n i t i n é r a i r e b i o g r ap h i q u e et r ap p e l e r l es d e t t es de r ec o n n a i ssan c e env er s t ous c eux q u i , de mai n t es f aç o n s , m 'o n t a i d é dans mes r ec h e r c h es . C ' e s t égal ement a s s o c i e r un c e r t a i n nombr e de p er so nnes à u n t r a v a i l q u i a p o u r t an t o bé i à sa p r op r e l o g i q u e : a u s s i f au t - i l s o u l i g n e r que l a r es p o n s a�b i l i t é de ce q u i s u i t i ncombe à l ' a u t e u r s e u l .

C' e s t d ' a b o r d à St i g Y . Ru d b er g , mon p r o f es s eu r de g r ec à l ' Un i v e r s i t é de Lund dès 1966 et p l us t a r d mon d i r e c t eu r d ' é t u �d es , que j e do i s ex p r i mer ma g r a t i t u d e . A p l u s i eu r s r e p r i s e s , i l a su m 'en c o u r ag er dans un p r o j e t q u i , par sa n a t u r e même, p r és u p p o s a i t des ét udes a u s s i peu s é d en t a i r es que p o s s i b l e .A i n s i a i - j e pu s u i v r e , à l ' Un i v e r s i t é de Ya l e en 1969- 70, l ' e n �sei gnemen t d ' E r i c A . Hav e l o c k , q u i m ' a l a i s s é e n t r e v o i r l e po�t e n t i e l d ' u n e r ec h er c h e s o c i o l o g i q u e menée à p a r t i r des i n v e s t i �ga t i o n s de v o c a b u l a i r e . C' e s t a u s s i à Ya l e , pendan t l es s émi n ai �r es su r l a Cr i t i q u e l i t t é r a i r e dans l ' a n t i q u i t é d i r i g é s p ar He i n r i c h v on St aden - a l o r s mon ad v i s o r - , que mon i n t é r ê t pour l e s p r ob l èmes de l a p o ét i q ue gr ecque s ' e s t c r i s t a l l i s é . A u s s i , r ev enu à Lun d , j ' a i commencé à t r a v a i l l e r su r l a p o ét i q ue a r c h a ï �que sous l a d i r e c t i o n de Jer k er Bl o mq v i s t , q u i , j u s q u ' e n 1973, m ' a c o n t i n u e l l emen t a i d é en f a i s a n t p r euv e d ' u n e p e r s p i c a c i t é dont j ' a i l ar gemen t p r o f i t é .

D' a u t r e s p er so nnes ont l u l es ébauc hes d i v e r s es de mon t ex t e en me communi quant l eu r s c r i t i q u es : Geor ge Thomson, Bi r mi ngh am, dont l es enc our agement s m 'o n t a i d é à t r av er s de no mbr euses d i f �f i c u l t é s ; Ar v i d Sv en s so n , Landsk r o na ; mes ami s Anna T'ô r ngr en, Per Er i k L j u n g et Lar s- Hâk an Sv en s so n , Lund ; Gi u l i a n a L an a t a , Gên es , émi nent e s p é c i a l i s t e dans l e domai ne de l a p o ét i q ue p r é�p l a t o n i c i en n e ; Hans Re g n é l l , Lund ; Moses I . F i n l e y , Cambr i dge, me su ggér an t à u n moment donné de r e c o n s i d é r e r , s i n o n d ' ab an d o n �n e r , c e r t a i n es de mes p o s i t i o n s ; Br uno Ge n t i l i , Rome et Ur b i n , av ec q u i j ' a i pu d i s c u t e r l es p r obl èmes de l a p o ét i q ue c h o r al e d ' u n e man i èr e t r ès f éc onde pour mes r ec h er c h es ; Tzv &t an To do r o v , Pa r i s , dont j ' a i s u i v i l e cour s de Rh ét o r i q ue et Sy moo l i que en1974. .

I l me f au t i n s i s t e r p l us p ar t i c u l i è r emen t su r l a det t e que j ' é p r o u v e env er s Jean - Pi er r e Ver n an t et Mar c e l Det i en n e : env er s V e m a n t , dont j ' a i s u i v i l es c o ur s à l a Sor bonne en 1974 et e n . 1975 et q u i a l u no n seu l ement p l u s i eu r s de mes ébauc hes mai s enc or e l e man usc r i t p r é l i m i n a i r e ; env er s De t i e n n e , q u i , en qua�l i t é de d i r ec t eu r d ' é t u d e s à 1 'Ec o l e Pr a t i q u e des Hau t es Et u d e s , m ' a a i d é av ec une r ar e g én é r o s i t é en l i s a n t l e m an u s c r i t , en me

Page 4: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

su ggér an t des p r é c i s i o n s , en m ' é v i t a n t beauc o up d ' e r r e u r s . C' e s t a u s s i dans l e cadr e des s émi n a i r es de De t i e n n e , en f év r i er - mar s1975, que j ' a i eu l ' o c c a s i o n de p r és en t er l e c h ap i t r e su r Hé�s i o de .

Le man usc r i t p r é l i m i n a i r e a ét é l u p ar d ' a u t r e s p er so nnes enc o r e : j e pense à l a r s Ry dbec k , Vâ m am o , av ec q u i j e mène un d i a l o g u e ami c a l dep u i s p l us d ' u n e d i za i n e d ' an n é es su r d i v er s p r ob l èmes dans n o t r e domai ne ; à mon ami Jo n at h an B o r d o ,a v e c q u i j ' a i é c r i t un e s s a i su r l a Po é t i q u e d ' A r i s t o t e à Ya l e en 1970 et dont l es r ec h er c h es ont p r ésen t é de t r ès g r andes a f f i n i �t és av ec l es mi ennes ; égal ement à Fr an ç o i se Fr o n t i s i - Du c r o u x et à A l a i n Ba l l a b r i g a , Pa r i s . Po u r l a mi se au p o i n t f i n a l e du m an u s c r i t , j ' a i p r o f i t é du t r a v a i l e f f i c a c e de Jean n i e De t i en n e , Pa r i s , q u i a l u l e t ex t e e n t i e r en me communi quant ses o b ser v a�t i o n s .

Deux bo u r ses génér eu ses de l ' i n s t i t u t su éd o i s à Rome m 'o n t per mi s de r é d i g e r l e s r é s u l t a t s de mes r ec h er c h es dans l a p l us gr ande c o n t i n u i t é .

En f i n , i l me r es t e à r ec o n n aî t r e une det t e de t ou t au t r e n a t u r e , s ' a d a p t a n t mal aux f o r mu l es de g r a t i t u d e t r a d i t i o n n e l �l es : c e l l e que j ' é p r o u v e env er s Yv o n net t e L l av ad o r , ma f emme, q u i p endan t ces années a beauc o up t r a v a i l l é su r ces pages pour l es r endr e i n t e l l i g i b l e s et c l a i r e s ; q u i a p ar t agé l es d i f f i �c u l t és et l es s a t i s f a c t i o n s de mon t r a v a i l du début à l a f i n ; e t à q u i j e déd i e ce l i v r e con amo r e. - ,

Rome, nov embr e 1975 J . S .

Page 5: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

INTRODUCTION

Ra d i c a l i s e r l e c onc ep t de p oét i que a f i n de r e t r o u v er l a p r é h i s �t o i r e de l a Po é t i q u e d ' A r i s t o t e à l aq u e l l e l es t h é o r i c i en s mo�der nes n ' o n t pas c essé de se r é f é r e r : t e l a ét é l e p r o j e t à l ' o r i g i n e des s i x ét udes que j e p r ésen t e i c i . Et s i j ' e m p l o i e l e mot " r a d i c a l i s e r " au sens à l a f o i s ét y mo l og i que et q u as i p o l i t i q u e , une t e l l e amb i gu ï t é me p ar aî t j u s t i f i é e p ar l a nat u r e même du p r o j e t : c h o i s i r l a Po ét i q u e a r i s t o t é l i c i e n n e no n pas comme l e début d ' u n c e r t a i n t y pe de r é f l e x i o n aux p r o l ongemen t s m i l l é n a i r e s mai s comme l e p o i n t où se p er d f i n a l emen t l e so uv e�n i r de l a c o n f i g u r a t i o n s o c i a l e q u i a engendr é l a c o n c ep t i o n du poèt e comme p o i ë t ë s , comme "p r o d u c t eu r " (au sens a r t i s a n a l ) , peut en e f f e t a l l e r de p a i r av ec l a c r i t i q u e q u as i p o l i t i q u e d ' u n f o r mal i sme aux p r é t en t i o n s u n i v e r s e l l e s . Bi en en t en d u , c e t �t e c r i t i q u e ne ser a pas f a i t e dans ce q u i s u i t . En f a i t , l ' e n �quêt e h i s t o r i q u e que j e me s u i s p r oposée a par u comme l a c o n d i �t i o n n é c es s a i r e d ' u n e t e l l e c r i t i q u e : : j ' a i v o u l u en f o u r n i r un p o i n t de dép ar t en t en t an t u n dép l ac ement où l ' ac c o mp l i s s emen t a r i s t o t é l i c i e n a p p a r a î t r a i t dans l a p er sp ec t i v e de sa p r é h i s t o i �r e p l u t ô t que dans c e l l e de sa p o s t é r i t é . Ce l a d i t , i l f au t sou�l i g n e r q u ' au c u n e des ét udes q u i s u i v en t ne p’or t e d i r ec t emen t su r l a Po é t i q u e d ' A r i s t o t e mai s q ue, t ou t en r es t an t au- del à de l ' h o �r i z o n ét .uàe,s7 c e l l e - c i a néanmo i ns o r i en t é l eu r s e n s .

La c o n c ep t i o n du poèt e comme* "p r o d u c t eu r " ne c o n s t i t u e p o u r �t an t q u ' u n b r e f moment dans l a r é f l e x i o n des an c i en s Gr ec s su r l e " f a i t l i t t é r a i r e " : s i son s o u v en i r se per pét ue p r esque comme une c u r i o s i t é dans l a p o i ë t i k % t ék hnë a r i s t o t é l i c i e n n e é t , l ' u n e man i èr e p l u s g é n é r a l e , dans l es l an g u es q u i , sous d i v e r s es f o r �mes, gar den t l ' a p p e l a i i o n Ti oi gt Hs. sans pour au t an t l u i a t t r i b u e r l e sens de " p r o d u c t e u r " , c et t e c o nc ep t i o n ne p r end t o u t e son i m�po r t anc e q u ' à c o n d i t i o n d ' ê t r e é t ud i ée dans s or . r ap p o r t av ec c e l l e , r e l i g i e u s e , de l a p ar o l e q u i l u i es t à a t é r i eu r e s t av ec l aq u e l l e e l l e a dû r ompr e. C' e s t p o u r q u o i c h o i s i de f a i r edéb u t er c et t e enquêt e su r l a p o é t i q u e ar c h aï q ue à un moment où i l n ' y a p a s , à p r opr ement p a r l e r , de p o é t i q u e : po u r Homèr e et Hé s i o d e , l ' a è d e t i en t sa p ar o l e "de l a Muse” , i l n ' a p p a r a î t n u l �l ement comme l e "p r o d u c t eu r " de son d i s c o u r s , Sn e f f e t , l a p o é�t i que' s ’ é l ab o r er a cont r e ce sy st ème r e l i g i e u x de r e p r é s e n t a t i o n s , où l a méc o nnai ssan c e du p r o c essus o’o j e c t i f ( c ' es t - à - d i r e l a. .mé�c o nnai ssan c e de l a "p r o d u c t i o n " du d i s c o u r s ) p ar aî t ê t r e une c o n d i t i o n d ' e x i s t e n c e de ce même p r o c essus : s i l ' a è d e se con�s i d é r a i t comme l e p o i ë t ës de son d i s c o u r s - ce q u i po u r l u i s e r a i t une i mp i é t é - , i l d é f i n i r a i t du même coup son a u d i t o i r e comme Aut r e et b r i s e r a i t l ' h o mo g én é i t é s o c i a l e q u i s e u l e , sem�b l e - t - i l , peut o r i en t e r ses i mp r o v i sa t i o n s o r a l es . Po u r l e poèt e

Page 6: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c h o r a l , t o u j o u r s en quêt e de c o mmi ss i o ns , c et t e l i m i t e n ' e x i s t e p l us : au c o n t r a i r e , i l do i t i n s i s t e r su r l e f a i t q u ' i l es t l e "p r o d u c t eu r " de son poème a f i n d ' ê t r e r émunér é, et i l l e f a i t au moy en de nombr euses mét aphor es f o n dées su r l ' a n a l o g i e ent r e poèt e et a r t i s a n , mét apho r es "r ésu mées " v er s l e m i l i e u du Ve s i è c l e p ar l e s i mp l e sy st ème mét apho r i que du p o i e î n ( " f a i r e " , " p r o d u i r e " ) . I l n ' e s t p l us s éd en t a i r e comme l ' a è d e , a t t ac h é à un s e u l gr oupe s o c i a l ; i l es t dev enu l e po r t e- par o l e de gr oupes d i f f é r e n t s , dont l es i n t é r ê t s son t i n év i t ab l emen t c o n t r a d i c t o i �r e s . I l es t l e "p r o d u c t eu r " c o n sc i en t et h ab i l e d ' u n d i sc o u r s o b j ec t i v é q u ' i l c o n s t r u i t du p o i n t de vue de 1 ' Au t r e , du comman�d i t a i r e , av ec q u i i l e n t r e t i en t des r ap p o r t s dont l e c ar ac t èr e c o n t r ac t u e l n ' e s t que t r ès i mp ar f a i t emen t c ac h é . En t an t que s t r a t é g i e économi que de l a p a r o l e , l a p o ét i q ue ar c haï q ue ap p a�r a î t a i n s i comme p r o f ondément s o l i d a i r e du c o n t r a t , t e l q u ' i l a ét é é l abo r é p ar l es Gr ec s ar c h aï q u es à p a r t i r de l ' é p o q u e de So l o n .

Le champ d ' é t u d e s que j ' a i c h o i s i s ' é t e n d donc d 'Homèr e j u s �q u ’ au x p o èt es c h o r aux av ec q uel q ues p r o l ongemen t s dans' 1 ' époque c l as s i q u e (à t i t r e de " v é r i f i c a t i o n " ) . I n u t i l e de l e d i r e , i l ex c ède l es f o r c es d ' u n e seu l e per sonne : q u ' o n pense a u s s i à l a n a t u r e de l a do c umen t at i o n , t o u j o u r s p r o b l émat i q u e, et à l a ma�n i è r e g l o b a l e dont l ' en q u ê t e do i t êt r e menée pour per met t r e d ' e n d i s c e r n e r l es l i g n es de f o r c e . En e f f e t , qu i c onque s ' i n t é r e s s e , comme mo i , à l a c o n c ep t i o n ar c haï q ue de l a p o és i e et 3 e p r opose d ' e n f a i r e l ' é t u d e se t r ouv e du même coup i mp l i q ué dans l ' é t u d e de t ou t e l ' h i s t o i r e s o c i a l e de l a Gr ec s ar ah ai e j ue. I mbr i quée dans l a r é a l i t é s o c i a l e , l a c o n c ep t i o n de l a p o és i e ex i g e de l ' o b s e r v a t e u r une au t r e p er s p ec t i v e que c e l l e de 1 ' ét ude a t o �mi sée : j e me s u i s donc t r o uv é dev an t un ensembl e de pr obl èmes r e l ev an t non pas du domai ne de l a l i t t é r a t u r e ( s u sen- s é t r o i t ) , m&i s des domai nes r e s p e c t i f s de l a r e l i g i o n , de l a pensée p o l i �t i q u e , du d r o i t - .pour n ' e n men t i o n n er que t r o i s dont j e ne su i s n u l l emen t s p é c i a l i s t e . Au s s i f au t - i l s o u l i g n e r que l es r é s u l t a t s p r ésen t és i c i ne p euv en t c o n s t i t u e r q u ' u n e ébauc h e, mai s une ébauche q u ' i l f a l l a i t f a i r e "d an s l ' a t t e n t e de c o l onnes s o l i d e s " .

Or g an i s é es en t r o i s p a r t i es de deux v o l e t s c h ac un e, l es s i x ét u des q u i su i v en t ne- co uv r en t p as t ou t e l a doc umen t at i o n q u i no ua es t par v enue s u r l a p o ét i q ue ar c h aï q ue : à un moment donné, j ' a i dû p r i v i l é g i e r c e r t a i n s p o i n t s s t r a t é g i q u es a f i n de p o uv o i r p o u s s er l ' e n q u ê t e a u s s i l o i î i que p o s s i b l e . I l c o n v i en t d ' e x p l i �c i t e r l e p r i n c i p e q u i a g u i d é ce c h o i x (do n t ou peut se f a i r e une i dée en p ar c o u r an t l e cor pus' r assembl é p ar Gi u l i a n a l an a t a dans Po é t i s a pr e- pl at - on l ca) . Lo r sque j ' a i c r u en t r ev o i r l ' i m p o r �t anc e de l a c o n c ep t i o n du " f a i r e " ( p o i e î n ) p o é t i q u e , c 'es t - à - d i r e de l a p o és i e comme p r o d u c t i o n a r t i s a n a l e , j e me s u i s p r opo�sé d ' é t u d i e r en p r emi er l i e u l es t ex t es q u i p o u r r a i en t f a i r e r e s s o r t i r l a s p é c i f i c i t é de c et t e c o n c ep t i o n n o v a t r i c e . A i n s i , l e s ét udes su r Homèr e et Hés i o de c o n s t i t u en t un p o i n t de dépar t

Page 7: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

i n d i s p en s ab l e po u r p o u v o i r mi eux ap p r é c i e r l a l a ï c i s a t i o n do l a p ar o l e dont l es p o èt es cho r aux sont l ar gement r es p o n s ab l es . D' u n cô t é donc l a Muse des aè d es , de l ' a u t r e l a po ét i q ue c h o r al e : en t r e ces deux c o n c ep t i o n s opposées se s i t u en t l es p r emi èr es i n �t e r p r é t a t i o n s d 'Homèr e - q u i t émo i gnen t el l es- mêmes de c et t e op�p o s i t i o n . C' e s t l e cas l o r sq ue Xénophane b an n i t du banquet l es " r é c i t s f a b r i q u é s " ( p l â smat a) d ' u n e époque r é v o l u e . C' e s t t out p a r t i c u l i è r emen t l e cas l o r sq ue Théagène a t t r i b u e à Homèr e - mor t dep u i s l ongt emps - une p o ét i q ue r ég l an t un d i s c o u r s dont l e sens s u p e r f i c i e l et i mmor al s ' o p p o s e au sens p r o f o n d , à s a �v o i r sa v é r i t é p h i l o s o p h i q u e . Une r up t u r e h i s t o r i q u e sépar e Ho�mèr e de c et t e l ec t u r e l a ï c i s é e : a i n s i , on peut c o n s i d é r er l ' e r �r eu r dont Théagène se r end c oupabl e comme une e r r e u r h i s t o r i q u e �ment d é t er m i n ée. En f a i t , l ' i d é e q u ' i l s ' e s t f a i t e du d i s c o u r s homér i que sembl e p l us p r oche de l a p o ét i q ue c h o r al e (do n t e l l e est d ' a i l l e u r s p r esque c o n t emp o r ai ne) que de l a c o n c ep t i o n homé�r i q u e du c h an t . Pl u s p r o c h e, mai s a u s s i d i f f é r e n t e : c o n t r a i r e �ment à Th éagèn e, Si mon i de et Pi n dar e é l abo r en t l e u r p r op r e poé�t i q ue .

C ' e s t donc p ar r ap p o r t à ces c o nc ep t i o n s d i v e r s es et c o n t r a�d i c t o i r e s en t r e e l l e s que j ' a i t en t é de f a i r e ap p ar a î t r e l a sp é�c i f i c i t é de l a p o ét i q ue c h o r al e : p ar r ap p o r t à une c o n c ep t i o n "no n - p o ét i q ue" du d i sc o u r s (par c e que r e l i g i e u s e ) et p ar r ap p o r t à une c o n c ep t i o n "p seu do - p o é t i q u e" du d i s c o u r s (p ar c e q u ' i n c a �p abl e de r ec o n n aî t r e l a s p é c i f i c i t é d ' u n d i s c o u r s q u i n ' e s t n i " f a b r i q u é " n i r ég l é par une p o é t i q u e ) .

Dans l e champ q u i se dess i n e a i n s i et q u i a ét é p ar c o u r u p ar t an t d ' au t r es ' , i l f au t i n d i q u e r l es q uel q ues s en t i e r s q u i , p l us souv en t que l es a u t r e s K r ec o upen t l e m i en . Je pense à deux ou�v r ages q u i m ’ ont beauc oup s e r v i dans ces ét udes et q u i m ’ ont f o u r n i no n seu l ement des t ec h n i q u es d ’ i n t e r r o g a t i o n mai s enc or e d ' i m p o r t an t s p o i n t s de dépar t : f f r ef aef er t o Pl a t o d ' E r i c A . Hav e- l o c k et Les Maî t r es de v é r i t é dans l a G- r èce ar c h aï q ue de Mar c e l De t i e n n e . Par u s ap r ès Po s t i c a p r e- p l at o i i l c à de L a ^ a t a , q u i r és u �me admi r ab l emen t l a r ec h er c h e " t r a d i t i o n n e l l e " dans l e domai ne, ces deux l i v r e s ont bo u l ev er s é l ' é t u d e de l a p o ét i q ue a r c h a ï q u e . Po u r Hav e l o c k , i l s ' a g i t en p r emi er l i e u de d é f i n i r l a f o n c t i o n du d i s c o u r s homér i que dans l e c o n t ex t e h i s t o r i q u e d ' u n e s o c i é t é sans é c r i t u r e . Po u r De t i e n n e , d ' é t u d i e r l a l a ï c i s a t i o n de l a Mé�m o i r e , p r o c essus dans l eq u e l l es poèt es c h o r aux ont j o ué un r ô l e i mp o r t an t . Si ces deux l i v r e s ont r é o r i en t é l a r ec h e r c h e , c ' e s t su r t o u t par c e que l eu r s au t eu r s ont su abando nner l a p er sp ec t i v e at o mi s t e - q u i a l ongt emps f a i t o bs t ac l e à l ' é t u d e de l a p o é t i �que ar c h aï q ue - p o u r s i t u e r l eu r s enq uêt es dans une o p t i q ue que c e r t a i n s a p p e l e r a i en t "s o c i o - h i s t o r i q u e " , d ' a u t r e s "an t h r o p o l o �g i q u e " . C' e s t c e l l e que j ' a ï "ad o p t ée . En o u t r e , i l me f au t s i g n a �l e r l e l i v r e d ' u n so c i o l o gu e dont l e nom ap p ar aî t so u v en t dans mes n o t es : Es q u i s s e d ’une t h éo r i e de l a p r at i q u e de Pi e r r e Bo u r d i eu . Gr âce à ce t e x t e , où j ' a i r ec o nnu de nombr eux p r o b l è �

Page 8: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

mes q u i m 'o n t p r éo c c u p é , j ' a i pu o r g an i s e r mes r é s u l t a t s d ' u n e man i èr e que j e c r o i s t héo r i q uemen t c ohér en t e - mal g r é l a d i v e r �s i t é mét h o do l o g i q ue q u i s ' i mp o s e comme une n é c e s s i t é dans l ' é �t ude de l a Gr èce a n c i e n n e .*

* Le sy st ème de t r a n s c r i p t i o n empl oy é est c e l u i de Ben v en i s t e I - I I ( v o i r i n f r a B i b l i o g r a p h i e , p p . 221 s q q . ; c f . a u s s i Det i en n e 1972 et Det i en n e- Ver n an t ) . Si c e r t a i n s s ' e n t r o u v er o n t gên és , i l f au t n o t e r que j e l ' em p l o i e seu l ement ap r ès l ' a v o i r soumi s à des p er so n nes sans c o n n a i ssan c e du gr ec et q u i se so n t d é c l a �r ées p l u s c ap ab l es de s u i v r e a i n s i l ' a r g u m e n t a t i o n . C ' e s t f i n a �l ement a u s s i p o u r c et t e c a t égo r i e de l ec t eu r s que j ' a i é c r i t l es pages q u i s u i v e n t . Quant au x t r a d u c t i o n s , j e me s u i s su r t o u t s e r v i de c e l l e s des é d i t i o n s Les Be l l es Le t t r es de l ' A s s o c i a �t i o n Gu i l l aume Bu dé, mai s r ar ement d ' u n e man i èr e q u i j u s t i f i e �r a i t l a men t i o n du t r ad u c t eu r .

Page 9: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

LA PAROLE DE LA MUSE

Page 10: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque
Page 11: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

1.1. Homère ou la Muse prolifique

1 . 1 . 1 . La mu l t i f o r m i t é du chant

Mal gr é l es q u e r e l l es q u ' e l l e a s u s c i t é e s , l a r ec h er c h e de ï .î i l man Par r y - p o u r s u i v i e p ar son d i s c i p l e Al b er t B. Lo r d — nous per met a u j o u r d ' h u i de s a i s i r , av ec une c er t a i n e p r é c i s i o n , l e c ar ac t èr e s p é c i f i q u e du d i s c o u r s h o m é r i q u e .”' Ce r t e s , Par r y n ' é t a i t pas sans p r éc u r seu r s : par mi eu x , l e sav an t r u sse Wi l h el m Ra d l o f f a v a i t , un demi - s i èc l e av an t Pa r r y , r és o l u l a "q u es t i o n é p i q u e"^ à p a r t i r d ' u n e v as t e r ec her c he mej aée par mi des nomades k i r g h i z d ' As i e Ce n t r a l e . Dans l e t ex t e p r o p h ét i q ue q u i i n t r o d u i t ses t r ad u c t i o n s de l ' é p o p é e k i r g h i z , Ra d l o f f a dégagé l a p r o b l émat i �que d ' u n e t h éo r i e q u i déso r mai s a l l a i t d éc o n c er t e r une pensée accout umée au x p r a t i q u es de l ' é c r i t u r e ..3 C' e s t de c et t e t h é o r i e , à pei ne es q u i s s ée p ar Ra d l o f f , que Par r y a j e t é l es f ondement s sy s t émat i q u es en mont r ant que l ' o r g a n i s a t i o n f o r mu l a i r e des chant s ho mér i q ues es t l 'emp r é"i n t e i r r é f u t a b l e d ' u n e l ongue t r a �d i t i o n o r a l e 4 : l es t ex t es q u i no us sont p ar v en u s , s i " l i t t é �r a i r e s " dans l e u r ap p ar en c e, do i v en t ê t r e en f a i t c o n s i d é r és comme l es d é v i a t i o n s d ' u n e t e l l e t r a d i t i o n .5 Ce que nous p o ss é�dons sont l es t ex t es d ' u n e I l i a d e et d ' u n e Ody ssée q u i , dans l a t r a d i t i o n o r a l e , é t a i en t m u l t i f o r m es .^

Si p r o c h es , ap p ar emen t , de l a t r a d i t i o n ép i que d ' u n Homèr e, l es o euv r es d ' Ap o l l o n i u s de Rhodes et de V i r g i l e son t p o u r t an t

1. Cf . l ' i n t r o d u c t i o n d 'Adam Par r y à Par r y 1971, p p . i x - l x i i .2. Ra d l o f f V , p p . i i i et x x .3 . I b i d . p p . i - x x v i i i . Cf . L o r d , p . 100 : "Ou r r e a l d i f f i c u l t y

a r i s e s f r om t he f ac t t h a t , u n l i k e t he o r a l p o e t , we ar e no t ac c ust omed t o t h i n k i n g i n t er ms o f f l u i d i t y . We f i n d i t d i f - f i c u l t t o g r asp so met h i ng t h at i s m u l t i f o r m " .

4 . Par r y 1930, r ep r i s dans Par r y 1971, p p . 266- 324 ; c f . Lo r d , p . 142, et K i r k , p . 59 . ^

5. Lo r d , p . 125 ( s u r l es e f f e t s de l ' e n r e g i s t r e m e n t ) : " Of cour �s e , t he s i n g e r was no t a f f e e t e d at a i l . . . The t r a d i t i o n went o n . No r was h i s au d i en c e a f f e e t e d . They t hough t i n h i s t er ms, i n t he t er ms d f m u l t i f o r m i t y " .

6 . Lo r d , p . 151 : "The poet who f i r s t san g t hese s o n g s . . . ne v er t hough t o f h i s so ng as b e i n g at any t i me f i x e d e i t h e r as t o c o n t en t o r as t o wo r d i n g . He was t he au t h o r o f eac h s i n g i n g . And t hose s i n g e r s who l ea r n ed f r om hi m t he so ng o f Ac h i l l e s or t h at o f Ody sseus c o n t i n u ed t he c hanges o f o r a l t r a d i t i o n i n t h e i r p er f o r man c es ; and eac h o f t hem was au t h o r o f eac h o f h i s own s i n g i n g s " .

Page 12: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l es p r o d u i t s d ' u n e t r a d i t i o n r ad i c a l emen t d i f f é r e n t e , ^ t r a d i t i o n dans l aq u e l l e nous pouv ons r ec o n n aî t r e no s p r op r es p r a t i q u es d ' é c r i t u r e : s i Donat r ac o n t e que V i r g i l e a composé l 'En é i d e en pr ose av an t de commencer l a v e r s i f i c a t i o n et que c et t e der n i è r e n ' a pas s u i v i l ' o r d r e l i n é a i r e du r é c i t ,® per sonne ne s ' e n ét on�n e . V i r g i l e a t r a v a i l l é son t ex t e d ' u n e man i èr e q u i nous es t f a m i l i è r e . A c et t e é l ab o r a t i o n l e n t e , souv en t p r é c a i r e , v i s an t à l a r é c i t a t i o n mot pour mot d ' u n t ex t e t r a v a i l l é , s i n o n à l a l e c t u r e , s ' o p p o s e l ' i m p r o v i s a t i o n de l 'aèj i e—- homér i que (anal o gue à c e l l e de 1 ' ak y n k i r g h i z et du g u s l a r y o u g o s l a v e ) , q u i s a i t c ombi ner ses f o r mu l es t r a d i t i o n n e l l e s au moment même où i l se t r ouv e dev an t son a u d i t o i r e . Co n t r ai r emen t à c e l u i d ' u n V i r g i l e , l e d i s c o u r s de l ' a è d e se l i v r e au même r y t hme q u ' i l es t r eç u p ar l es a u d i t e u r s . Une f o i s l i v r é dans son i r r é v e r s i b i l i t é , i l ne peut p l us ê t r e amél i o r é n i même m o d i f i é p ar son au t eu r .

l ' a è d e homér i que do i t c h an t er dev an t ses au d i t eu r s a f i n d ' ê �t r e c o n s i d é r é comme aè d e . En f a i t , dans des c o n d i t i o n s o r a l e s , on ne s a u r a i t en v i s ag e r l a s i t u a t i o n où l ' a è d e éc h ap p er a i t au c o n t ac t d i r ec t av ec son au d i t o i r e : p ar q u e l i n t e r méd i a i r e l e f e r a i t - i l ? Au c o n t r a i r e , i l s ' e s t . b i e n p r ép ar é po u r ses i mpr o�v i s a t i o n s . Pendan t une l o n gue p ér i o de de f a m i l i a r i s a t i o n (p l u �t ô t que d * en sei gn emen t c o n s c i e n t ) , 9 ü a a t t e i n t à l a m aî t r i s e des f o r mu l es t r a d i t i o n n e l l e s , de f aç o n à s av o i r l es "c o m b i n e r " , l es "m a n i e r " , l es " r emp l ac er " sans e f f o r t . C ' e s t dans c et t e maî �t r i s e que r és i d e son s e c r e t , c ' e s t p ar e l l e que l ' a è d e se d i s �t i n gu e d ' u n V i r g i l e pour q u i l es " f o r m u l es " ne c o n s t i t u en t p l us une c o n d i t i o n n é c es s a i r e du d i s c o u r s mai s p l u t ô t u n c h o i x d ' o r �dr e s t y l i s t i q u e . ’

7 . Cf . Par r y 1971, p p . 24- 36, 166, 169- 71, 299- 300 (= Par r y 1928, p p . 29- 44, 209 , 212- 5, et Par r y 1930, p p . 115- 6) .

8 . V i t a Do n a t i 85- 91 Har d i e : "Ap r ès a v o i r é l abo r é l e p l an de 1 ' En é i d e en p r o s e , i l commença de l a r é d i g e r de f aç o n dé�t a i l l é e en douze l i v r e s - s e l o n son i n c l i n a t i o n et sans j a �mai s s ' e f f o r c e r de l e f a i r e en o r dr e ; et pour ne p o i n t con�t e n i r l ' i n s p i r a t i o n , i l l a i s s a i t c e r t a i n s p assages i nac h ev és t an d i s q u e, pour a i n s i d i r e , i l en é t ay a i t ( f u l s i t ) d ' a u t r e s de v er s f a c i l e s q u i , d i s a i t - i l en p l a i s a n t a n t , d ev a i en t s e r �v i r de p i l i e r s pour s o u t en i r l ' é d i f i c e dans l ' a t t e n t e de co�l o n n es s o l i d e s " .

9 . L o r d , p . 22 ( s u r l e j eune g u s l a r ) : "He i s l i k e a c h i l d - l ear n i ng wo r d s , o r any one l e a r n i n g a l anguage wi t h o u t a sc h o o l met ho d ; ex c ep t t h at t he l anguage her e b e i n g l ea r n ed i s t he s p é c i a l l anguage o f p o e t r y " . Cf . Ra d l o f f V , p . x x : "De r Sâ nger e r l e r n t n u r ' p ass i v dur c h Hô r e n " . Cf . au s s i l es r emar ques de Bo'- i r di eu, p p . 189 sq q . , su r l e g u s l a r .

10. Po u r l es " r é p é t i t i o n s " dans l ' o e u v r e de V i r g i l e , on c o n s u l �t e r a Par r y 1971, p . 300 ( = Par r y ' 9 3 0 , p . 1 1 6 ) , q u i r env o i e

Page 13: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Si l a r é c i t a t i o n d ' u n t ex t e éc r i t p eu t r ess emb l er à c et t e i m�p r o v i s a t i o n de l ' a è d e , l es deux c hoses s o n t , on l e v o i t , b i en d i s t i n c t e s . Car même s i l ' é q u i v a l e n t y o ugo s l av e de l ' a è d e , l e g u s l a r , a f f i r m e q u ' i l a c han t é l e même chant deux f o i s , l es en�r eg i s t r emen t s no us mon t r en t que son i dée d ' i d e n t i t é se d i s t i n g u e de l a n ô t r e . " ' ’' Po u r l u i , l ' i d e n t i t é des v e r s i o n s ne c onc er ne n i l e c h o i x des f o r mu l es n i l e s p a r t i e s mo i ns i mp o r t an t es du r é c i t . Ce que l e g u s l a r en t end p ar l ' i d e n t i t é des v e r s i o n s es t une c er �t a i n e s t a b i l i t é t h é m a t i q u e ^ et no n pas c et t e i d e n t i t é "p h o t o �g r ap h i q u e" q u i peut se m an i f es t e r dans l es r é c i t a t i o n s d ' u n s eu l et même t e x t e . Pa r l e r , dans ces c o n d i t i o n s , d ' u n " o r i g i n a l " ne s i g n i f i e r i e n c a r , dans l a r é a l i t é du g u s l a r - e t , p ar a n a l o g i e , dans c e l l e de l ' a è d e - , on c h er c h er a i t en v a i n ce q u i p o u r r a i t c o r r espondr e à no t r e c o n c ep t i o n d ' u n " o r i g i n a l " . D' a u t r e p a r t , s i l ' o n c o n s i d èr e chaque v e r s i o n comme une so r t e d ' " o r i g i n a l " , ^ on commet l ' e r r e u r i n v e r s e , sembl e- t - i l : ce n ' e s t pas c e l a que nous .en t endo ns p ar u n " o r i g i n a l " .

Pl u t ô t que de c h er c h er cet " o r i g i n a l " i n e x i s t a n t o u , à l a r i �gueu r , f a l l a c i e u x , i l f au t aban do nn er ce cadr e c o n c ep t u e l et . c o n s i d é r e r , à l a man i èr e des my t h o l o gu es , l ' en s em b l e des v er s i o n s d i f f é r e n t e s . ^ En ce q u i c oncer ne 1 ' I l i a d e et 1 ' Od y s s é e , une t e l �l e ap p r o c h e, d i r a- t - on , c h an g er a i t peu de c h o s es , c ar e l l e ne p o u r r a i t j amai s f a i r e s u r g i r du p a s s é de n o u v e l l es I l i a d e s et Od y s s é es . ^5 El l e i mp l i q ue c ependan t u n changement de p er s p ec t i v e

à Al b r ec h t ; c f . a u s s i Sp ar r o w.11. L o r d , p . 28 : "Zo g i ô l e a m e d f r om Mak i d t he so n g u n d er d i s �

c u s s i o n . . . Zo g i ô d i d n o t l ea r n i t wor d f o r wor d and l i n e f o r l i n e , and y et t he t wo songs ar e r ec o g n i zab l e v e r s i o n s o f t he same s t o r y . I h ey ar e no t c l o se eno u gh , h o wev er , t o be co nsi - d er ed ’ ex ac t l y a l i k e ' . Was Zo g i ô l ^ d n g t o u s ? No , bec ause he was s i n g i n g t he s t o r y as he coi ncei v ed i t as b e i n g ' l i k e ' Ma— k i ô ' s s t o r y , and t o hi m 'wor d f o r wo r d and l i n e f o r l i n e '

, ar e s i mp l y an emphat i c way o f s ay i n g ' l i k e ' . As I hav e s a i d ,! s i n g e r s do n o t k now what wor ds and l i n e s a r e " .

12. Lo r d , p . 99 : "Hi s i d ea o f s t a b i l i t y , t o wh i c h he i s deep l y d ev o t ed , does no t i n c l u d e t he wo r d i n g , wh i c h t o hi m has ne- v er been f i x e d , n o r t he u n e s s e n t i a l p ar t s o f t he s t o r y . He b u i l d s h i s p er f o r man c e, o r so n g i n our s e n s e , on t he s t ab l e s k e l e t o n o f n a r r a t i v e , wh i c h i s t he aong i n h i s s e n s e " . •

13. Cf . Lo r d , p . 100 : " I b e l i ev e t h at once we k now t he f ac t s o f . o r a l c o mpo si t i on we must cease t r y i n g t o f i n d an o r i g i n a l o f any t r a d i t i o n a l so n g . Fr om one p o i n t o f v i ew eac h p er f o r man�ce i s an o r i g i n a l " .

14. Cf . Lév i - St r au ss 1958, p . 240 ; c f . a u s s i l es r emar ques de L o r d , p p . 279- 80 n . 7 , 284 n . 1 , 286 n . 15, au s u j e t de Lé�v i - St r au ss 1955 ( = Lév i - St r au ss 1958, p p . 227- 55) .

15. Mai s c f . i n f r a p . 41 n . 127 où l es d i f f é r e n t es v e r s i o n s de

Page 14: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

q u i ne do i t pas ê t r e so u s- es t i mé. En f a i t , e l l e no us per met de c e r n e r , et c e l a t r è s p r éc i s émen t , l a d i f f é r en c e f ondamen t al e en t r e l e t ex t e homér i que e t , p o u r g ar der n o t r e ex emp l e, l e t ex- t ?' v i r g i l i e n , c ' es t - à - d i r e en t r e un t ex t e q u i es t un v é r i t ab l e supp l ément de l a p ar o l e (à l a man i èr e d ' u n en r eg i s t r emen t e t h �n o g r ap h i q u e) et un au t r e q u i ne l ' e s t p a s . Je c o ns i dèr e dor .c 1 ' I l i a d e comme une v e r s i o n "e n r e g i s t r é e " d ' u n c e r t a i n Chant d ' A c h i l l e mu l t i f o r m e. Ve r s i o n g r an d i o s e , b i e n en t en d u , mai s dans l ' en s em b l e des v e r s i o n s , dont i l f au t p o s t u l e r l ' e x i s t e n c e , n o �t r e v e r s i o n n ' e s t q u ' u n e par mi t an t d ' a u t r e s . En r é a l i t é , c et t e v e r s i o n q u i nous p ar a î t s i p r i v i l é g i é e p ar r ap p o r t au x au t r es ne d i f f è r e d ' e l l e s q u ' e n ce f a i t même : e l l e a ét é f i x é e p ar l ' é c r i t u r e . Dans ce s e n s , e l l e c o n s t i t u e une d é v i a t i o n de l a t r a d i t i o n o r a l e , une v é r i t a b l e an o m al i e , c ar du moment q u ' e l l e a ét é f i x é e , son s t a t u t r essembl e p l u t ô t à c e l u i d ' u n e En é i d e , oeuv r e composée à l ' a i d e de l ' é c r i t u r e , q u ' à c e l u i des au t r es v e r s i o n s du Chant d ' A c h i l l e . Cet t e r essembl anc e p o u r r a i t nous i n d u i r e en e r r eu r : i l f au t se g ar d er de c o n f ondr e des f a i t s h é�t é r o g èn es s i n o n o p p o sés .

D' u n c ô t é , d o n c , l e t ex t e t r a v a i l l é et u n i q u e , dont l e moment de r é c ep t i o n p eu t ê t r e m u l t i p l i é et r e t a r d é p ar r ap p o r t au mo�ment d ' é m i s s i o n et dont l a c o n s t r u c t i o n p eu t se f a i r e en d és o r �d r e , à un r y t hme i r r é g u l i e r , t an d i s que sa r é c i t a t i o n ou sa l e c �t u r e se f a i t , n o r mal emen t , d ' u n e f aç o n l i n é a i r e et r a p i d e . De l ' a u t r e c ô t é , l ' ab o n d an c e de v e r s i o n s , dont l ' u n e ne c o r r espond j amai s ex ac t ement à l ' a u t r e mai s dont l ' é m i s s i o n , pounf chacune d ' en t r e e l l e s , se t r ouv e n éc essa i r emen t u n i e , dans l e t emps et l ' e s p a c e , à l a r é c ep t i o n . Et s i j ' i n s i s t e su r l e f a i t que l e d i sc o u r s homér i que do i t ê t r e s i t u é sous l e s i gn e de c et t e abo n �d an c e, c ' e s t par c e q u ' i l a pu d o n n er , s i l o n g t emp s , l ' i m p r e s s i o n d ' a p p a r t e n i r à c et o r dr e économe et f a m i l i e r où se l i v r e l e d i s �c our s é c r i t .

Le mode d ' e x i s t e n c e du d i s c o u r s homér i que s ' o p p o s e donc d 'une f aç o n n et t e à c e t t e ' éc r i t u r e p ar l aq u e l l e nous f a i s o n s sa con- n a i s_san c e. Dans l e t e x t e , l e d i s c o u r s homér i que se t r ouv e en q uel q ue so r t e "dénat u r é" ' . ' Bi en en t en d u , l es c o n d i t i o n s p r é c i s es dans l e s q u e l l es ce t ex t e p ar ad o x a l a ét é p r o d u i t no us éc h app en t , mai s i l s u f f i t , po u r p o u v o i r mi eux l ' i n t e r r o g e r , d ' ad met t r e q u ' i l r ep r ésen t e une l ongue t r a d i t i o n o r a l e p ar r ap p o r t à l aq u e l l e T ' é c r i t u r e es t e x t é r i e u r e . F i x ée p ar l ' é c r i t u r e , l a v e r s i o n p ar �t i c u l i è r e d ' u n c han t mu l t i f o r me ne peut donc c o n s t i t u e r q u ' u n e p e r v e r s i o n , à l a q u e l l e on se r é f è r e déso r mai s comme s i e l l e ét ai t l a v e r s i o n ; c a r , une f o i s f i x é e , e l l e peut ê t r e ap p r i s e p ar c o eu r , mot pour mo t , p h r ase p ar p h r as e , et c e l a p r éc i sémen t par c eux q u i n ' o n t j amai s m aî t r i s é l a t ec h n i q u e f o r m u l a i r e . La s t a �b i l i t é t hémat i que de l a t r a d i t i o n o r a l e se t r ans f o r me déso r mai s

l a f i n de l ' Ody ssée sont i n d i q u é e s .

Page 15: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

on s t a b i l i t é t e x t u e l l e , m a t é r i e l l e , ce q u i mar que l a f i n de l a "t r â'dï ’f i o n o r a l e . La m aî t r i s e de f or mu3.es f a i t p l ac e à l a mémor i �s a t i o n mot p our mot q u i , comme Ra d l o f f dé j à l e f a i t r e m a r q u e r , ^

es t é t r angèr e à l a t r a d i t i o n o r a l e . Mal g r é l eu r s r é c i t a t i o n s o r a l es , c eux q u i déso r mai s ap p r enn en t l a v e r s i o n du t ex t e homé�r i que ne so n t p l u s des aèdes " ' ' : ce son t des r h ap s o d es . En d er �n i è r e i n s t a n c e , i l s dépenden t t o u j o u r s de l a p ar o l e é c r i t e , de l a s t a b i l i t é m a t é r i e l l e du t ex t e .

~_La mémo r i sat i o n se f a i t donc à l ' a i d e - d i r ec t e ou i n d i r e c t e - f l ' i m t ex t e q u ' o n p eu t p a r c o u r i r dans l ' o r d r e q u ' o n p r é f è r e . "Ce c i s ép u r a q u i dans l a t r adi t i - on o r a l e é t a i t i r r é v e r s i b l e se p r é �sen t s mai i i t engcr k .à une l e c t u r e " : i l peut ê t r e p ar c o u r u en d és o r �d r e , à u n r y t hi se i r r é g u l i e r ; i l p o u r r a i t même êt r e l u à r ec u �l o n s . Comme dans l a c o n s t r u c t i o n d ' u n t e x t e , c et t e r é v e r s i b i l i �t é r ep r ésen t e q uel q ue chose de no uv eau p ar r ap p o r t à l a t r a d i �t i o n o r a l e , où n i l ' a è d e n i l ' a u d i t e u r ne s au r a i t r e t o u r n er à un p o i n t d é j à p ar c o u r u p our l ' é l a b o r e r ou l ' i n t e r r o g e r . A déf au t d ' e n r e g i s t r e m e n t s , l e chant o r a l ne p eu t pas êt r e soumi s à un c o n t r ô l e o b j e c t i f . L ' a è d e , s ' i l es t c r i t i q u é , au r a t o u j o u r s l a p o s s i b i l i t é de p r és en t er une au t r e v e r s i o n du même c hant ; et l e_s_ a u d i t e u r s , eu x , i n t e r r o g e r a i en t p l u t ô t l ' a è d e l ui - même que sa p ar o l e éphémèr e. Le mode d ' e x i s t e n c e de l a t r a d i t i o n ép i q u e , j u s q u ' a u p o i n t de sa f i x a t i o n , sembl e donc a v o i r ex c l u no n s eu �l ement l a p o s s i b i l i t é d ' u n e p o ét i q ue (au sens " a r c h i t e c t u r a l " ) 8 mai s a u s s i d ' u n e c r i t i q u e : en l ' a b s e n c e d ' u n o b j e t à c o n s t r u i r e ou à i n t e r r o g e r , ces deux t y pes de r é f l e x i o n c o mp l émen t ai r es ne p o uv ai en t se f o r mer .

Est - ce à - di r e que l es au d i t eu r s de l ' a è d e homér i que ne f o r �mai en t auc une o p i n i o n su r ce q u ' i l s en t en d a i en t ? No n , a s s u r é �ment . Mai s l es c o n d i t i o n s o r a l es ont i mposé des l i m i t e s t r ès p a r t i c u l i è r e s à l e u r c o mpr éhensi on de l ' a o i d ë , du " c h a n t " , l i m i �t es q u i so n t en même t emps d ' o r d r e s o c i a l . I l f au t donc se de�mander d ' u n e p ar t de q u e l l e man i èr e 1^ au d i t eu r s ont p a r l é du chant et d ' a u t r e p ar t comment l ' a è d e l ui - même c o mpr enai t son ac �t i v i t é . Po u r cel g., l es o b ser v at i o n s de Ra d l o f f , q uo i q ue sommai �r es , no us ser o n t beauc oup p l us u t i l e s que l ' a n a l o g i e y o ugo s l av e ; en e f f e t , l a s i t u a t i o n s o c i a l e de l ' a è d e - comme on l ' a souv en t r emar qué - n ' a que t r ès peu de c hoses en commun av ec c e l l e du

16. Ra d l o f f V , p . x x i .17. Lo r d , p . 137 : " ï h o se s i n g e r s who ac c ep t t he i d e a o f a f i x e d

t ex t ar e l o s t t o o r a l t r a d i t i o n a l p r o c es s es . I h i s means deat h t o o r a l t r a d i t i o n and t he r i s e o f a g én é r a t i o n o f ' s i n g e r s ' who ar e r ep r o du c er s r a t h e r t han r e - c r ea t o r s " . Cf . a u s s i i b i d . p . 138 : "The change has been f r om s t a b i l i t v o f e s s e n t i a l s t o r y , wh i c h i s t he go al o f o r a l t r a d i t i o n , t o s t a b i l i t y o f t e x t , o f t he ex ac t wor ds o f t he s t o r y " .

18 Cf . su p r a p . 12 n . 8 .

Page 16: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

g u s l a r , t an d i s que 1 ’ ak v n k i r g h i z , a t t ac h é à l a mai so n d ' u n s u l �t a n , r ap p e l l e de p r ès l ' a è d e a r c h a ï q u e , a t t ac h é à l a mai so n d ' u n b a s i l e u s .1 9 C' e s t f i n a l emen t à p a r t i r de l a r ec h er c h e de Ea d l o f f que c et t e "abo ndanc e de v e r s i o n s " dont j ' a i p a r l é v a p r endr e une s i g n i f i c a t i o n p l us r i c h e que l a mu l t i f o r m i t é dont no us i n f o r ment Par r y et Lo r d .

, ^ ?01 . 1 . 2 . La Muse comme r ep r é s en t a t i o n du c o n t r ô l e s o c i a l

" L a s o l l i c i t a t i o n de l a s i t u a t i o n o b j e c t i v e , so c i a l emen t q u a l i �f i é e , dans l aq u e l l e s ' a c c o m p l i t l a communi c at i on es t t e l l e q u e, comme c hac un en a f a i t l ' e x p é r i e n c e , c ' e s t t o u t un l an g ag e , un t y pe de p l a i s a n t e r i e s , un t o n , p a r f o i s même un ac c en t q u i se t r ouv e comme o b j ec t i v emen t ap p el é p ar c e r t a i n es s i t u a t i o n s et q u i s o n t , t o u t au c o n t r a i r e , e x c l u s , en d é p i t de t ous l es e f �f o r t s d ' é v o c a t i o n , en d ' a u t r e s s i t u a t i o n s . " ^ Cet t e r emar que d ' u n so c i o l o g u e moder ne q u i s i t u e l ' a c t e de c ommuni c at i on o r a l e dans u n champ de r ap p o r t s s o c i au x n ' e n v i s a g e p as , b i en en t en d u , l a c o mmuni c at i on en t r e aède et a u d i t e u r s , mai s une communi c at i on o r a l e t o u t o r d i n a i r e . A p r emi èr e v u e, sa p er t i n en c e en ce q u i c onc er ne l es f a i t s ho mér i q ues p o u r r a i t donc p ar a î t r e do u t eu s e.

19. Ea d l o f f V , p p . i v et x x . Les aèdes d é c r i t s dans l ' Od y s s é e ( v o i r i n f r a p . 21 et n . 44 ) son t t ous a t t ac h és à des o î k o i r o y a u x .

2 0 . L ' a n a l y s e que j e pr opose i c i ne c oncer ne p a s , b i e n en t en d u , l a r é a l i t é c u l t u e l l e su r l aq u e l l e no us sommes d ' a i l l e u r s as s ez mal r en s e i g n és p our l ' é p o q u e des aèdes (mai s c f . De- t i en n e 1967, p . 13 n . 16 , p o u r q u el q u es r en sei g n emen t s b i �b l i o g r a p h i q u e s ) .

21 . Bo u r d i eu , p p . 244- 5 n . 6 . L ' a u t e u r c o n t i n ue : "On s a i t p ar exempl e c ombi en i l es t d i f f i c i l e de f a i r e r ev i v r e dans une au t r e s i t u a t i o n s o c i a l e l es p é r i p é t i e s d ' u n e av en t u r e v écue dans un c o n t ex t e s o c i a l d i f f é r e n t . Ch ar l es Ba l l y mont r e b i en que l e c o n t enu même de l a c o mmun i c at i on , l a n a t u r e du l an �gage et de � fcéu.tes l es f or mes d ' e x p r e s s i o n emp l oy ées (mai n �t i e n , démar c he, mi mi q ue, e t c . ) et s u r t o u t , peut - êt r e l e u r s t y l e , se t r o u v en t a f f e c t é s p ar l a r é f é r en c e per manent e à l a s t r u c t u r e de l a r e l a t i o n s o c i a l e en t r e l es agen t s q u i l ' a c �c o mp l i ssen t e t , p l u s p r éc i s émen t , à l a s t r u c t u r e de l eu r s p o s i t i o n s r e l a t i v e s dans l es h i é r a r c h i es de l ' â g e , du pou�v o i r , du p r es t i g e et de l a c u l t u r e . . . "

22 . Mai s c f . Gr eene 1951, p p . 29- 30 : " I am no t d en y i n g t h at t he h er o i c songs t h at p r ec ed ed t he Homer i c p o ems, l i k e o t her u n wr i t t en h er o i c s o n g s , must hav e been q u i t e f l u i d , v ar y i n g

Page 17: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Mai s s i no us t i r o n s l es c o nséquenc es de l a r ec h er c h e de Ra d l o f f , de Par r y et de t an t d ' a u t r e s , s i nous abandonnons c et t e n o t i o n et h n o c en t r i q u e du chant " o r i g i n a l " - a cô t é d u q u el l e s d i f f é r e n �t es v e r s i o n s ne s e r a i en t que des "c o p i e s " p l us ou mo i ns f i d è l e s - l ' a n a l o g i e en t r e l a communi c at i on o r d i n a i r e et c e l l e que nous ét ud i o ns i c i s ' i mp o s e i n é v i t ab l em en t . Sans d o u t e , c et t e an a l o g i e peut ê t r e q u a l i f i é e , mai s i l s u f f i t i c i d ' e n r e t e n i r u n asp ec t e s s e n t i e l , à s av o i r l ' u n i t é , dans l es deux c a s , de l ' é m i s s i o n et de l a r é c ep t i o n , l e u r h i c et n u n c , pour v o i r en q u o i l ' i n t e r �l o c u t eu r no r mal et l ' a è d e se d i s t i n g u en t du r é c i t a n t d ' u n t ex t e dé j à f i x é . Po u r ce d e r n i e r , l a p r o b l émat i que se r é d u i t aux q ues�t i o n s es t h é t i q u es c o nc er nan t l ' e x é c u t i o n du t ex t e ; pour l es deux p r emi er s , i l s ' a g i t d ' u n c h o i x mu l t i p l e q u i c oncer ne l ' a s p e c t "e s t h é t i q u e " a u s s i b i en que t ou t ce que l a s i t u a t i o n p o u r r a i t ex i g e r dans sa c o mp l ex i t é s o c i a l e .

Regar do ns l es c hoses d ' u n peu p l us p r è s . Chez l es K i r g h i z , Ra d l o f f a o bser v é - i l i n s i s t e beauc oup su r ce p o i n t - l a s e n s i �b i l i t é p r esque i n f a i l l i b l e de l ' ak y n quan t aux ex i g en c es t ac i t es des a u d i t e u r s . Q u a n d 1 ' ak y n s ' e s t t r o uv é dev an t des n o b l e s , i l a su i n t é g r e r l eu r s g én éa l o g i es au r é c i t et c h o i s i r des ép i so des s u s c ep t i b l es d ' é v e i l l e r l eu r a p p r o b a t i o n .24 Dev an t des au d i t eu r s p au v r es , c ep en d an t , i l y a i n t ég r é une c r i t i q u e mor dant e co nt r e l es r i c h es et p l u s i l a ét é ap p r o u v é , p l us i l l ' a dév el o p p ée

f r om r e c i t a t i o n t o r e c i t a t i o n t h r o ugh t he ex i g e n c i es o f t he o r a l t ec h n i q u e , o r i n r esponse t o v a r y i n g o c c as i o n s - or de- mands on- t he p ar t o f a u d i en c e s ; bu t t h e i r demands , one may assume, wer e c o n s e r v a t i v e , ap p r o v i n g on t he who l e t he f ami - l i a r r a t h e r t han s t a r t l i n g i n n o v a t i o n ^ . To t h i s ex t en t t he s o n g s , s t i l l at t he s t age o f t he sp ok en wo r d , w e r e . . .r espon- s i v e t o t he au d i en c e , t o t h e i r ^ Çr i t i c i s m ' i f t h i s wo r d may be g i v en an i n c l u s i v e mean i n g . The s i n g e r c o u l d see t he f a �ces o f h i s h ea r e r s and det ec t ' en c h an t m en t ' or doubt or di s- may at t h i s or t hat p o i n t i n h i s s i n g i n g . . . "

23. Ra d l o f f V , p . x i x : "Es i s t zu bewunder n , wi e der Sâ nger s e i n Pu b l i c um k e n n t . I c h habe es s e l b s t mi t an g es eh en , wi e e i n e r der Su l t an e p l o t z l i c h wâhr end des C- esanges au f s p r an g und s e i n s e i d en es Ob er k l e i d v on den Sc h u l t e r n r i s s u n d j au c h zen d dem Sâ nger a l s Gesc henk zu wa r f " .

24. I b i d . p p . x v i i i - x i x : "Si n d r e i c h e und v or nehme K i r g i s e n an- wesen d , so we i s s e r g es c h i c k t Lo beser h ebun gen i h r e r C- e- s c h l ec h t e r e i n z u f l e c h t e n und so l c he Ep i s o d en zu s i n g e n , v on denen er e r wa r t e t , dass s i e ganz beso n der s den B e i f a l l der Vor nehmen e r r e g e n " .

25. I b i d . p . x i x : "Si n d n u r ar me l eu t e se i n e Zu h ô r e r , so v er - schmàht e r n i c h t , g i f t i g e Bemer k ungen ü ber d i e Anmaasungen der Vo r nehmen und Re i c h en e i n z u s c h i e b e n , und zwar i n j e gr ôs- s e r e r Ausdehnung , j e mehr e r den Bei f al l der Zuh ô r er e i n emt e t " .

Page 18: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Dev an t Ra d l o f f l u i - même, 1 ' ak y n s ' e s t év i demment demandé q u e l l es p o u v ai en t ê t r e l es ex i g en c es du sav an t a f i n de l u i p r és en t er un c han t a p p r o p r i é . 26 I n c ap ab l e de c h an t er l e même chant deux f o i s ,1 ' ak y n ' p r o f i t e de c et t e " i n c a p a c i t é " pour s ' a d a p t e r à l a s i t u a �t i o n t e l l e q u ' e l l e se p r ésen t e p l u t ô t q u ' à un t ex t e c o n t r a i g n an t . I l c o nnaî t son au d i t o i r e : en l e s a t i s f a i s a n t , i l a t t e i n t à l a r enommée s t o b t i en t de p l us l es av an t ages m a t é r i e l s que cet au �d i t o i r e peut ; l u i p r o c u r e r . P o u r d ev en i r ak y n et l e r e s t e r , i l d o i t donc no n seu l ement m a î t r i s e r l a t ec h n i q u e f o r mu l a i r e et l a t hémat i q ue h ér o ï q ue mai s au s s i c et t e sy mbo l i que s o c i a l e à t r a �v er s l aq u e l l e un gr oupe donné peut se r econnaî t r e- .- De^ c e ' p o i n t de v u e , l ' e x c e l l e n c e de 1 ' ak y n c o n s i s t e en sa c ap ac i t é de sym�b o l i s e r l es v a l eu r s et l es a s p i r a t i o n s du g r o u p e.

Ap r ès ce dé t o u r où no us av ons s u i v i Pi .adl of f , t our nons- nous v er s l e t ex t e homér i que a f i n de d éc é l e r ce q u i no us p er met t r a i t de r ec o n s t r u i r e une p r at i q u e s o c i a l e an al o gue à c e l l e dont Rad�l o f f a f a i t l ' e x p é r i e n c e d i r e c t e . Y a- t - i l des i n d i c a t i o n s q u i p o u r r a i en t nous i n f o r mer su r un "c o n t r ô l e s o c i a l " ex er c é p ar l es au d i t eu r s de l ' a è d e ? Y a- t - i l , à l ' i n t é r i e u r du r é c i t , des t é �mo i gnages d ' u n t e l c o n t r ô l e ? Y a- t - i l des v e s t i g e s dans l e t ex �t e q u i nous s i g n a l e r a i e n t que l e d i s c o u r s homér i que a ét é soumi s au c o n t r ô l e des au d i t eu r s ? I l sembl e q u ' i l en es t b i e n a i n s i . Commençons p ar q uel q ues i n d i c a t i o n s t r ès p r é c i s es : pl ut , d ' u n e f o i s , Homèr e no us d i t que Ph émi o s , l ' u n des aèdes d é c r i t s dans 1 ' Od y s s é e , chant e "so u s l a c o n t r a i n t e " ( a n â g k ë i ) de son a u d i t o i �r e , à s av o i r sous l a c o n t r a i n t e ouv er t e des p r é t en dan t s q u i ' ’ i n �f es t en t l a mai so n d ' U l y s s e . C e r t e s , Homèr e ne p ar l e pas de l ui - même i c i , mai s l es p assages en q u es t i o n met t en t en év i d en c e, ce q u i nous s u f f i t pour l ' i n s t a n t , q u ' i l p o u v ai t en v i s ag e r une s i t u a t i o n où l ' a è d e se t r ouv e soumi s au c o n t r ô l e s o c i a l poussé à son ex t r ême, et nous pouv ons a j o u t e r que c et t e év i denc e p r en �dr a t ou t son p o i d s seu l ement s i no us i n s i s t o n s , av ec Er i c A. Hav e l o ek , s u r l e c ar ac t è r e de modèl e du d i s c o u r s h o m é r i q u e .^ 0

l e t r i omphe d ' Ul y s s e su r l es p r é t en d an t s r en v er se br u t al emen t l es r ap p o r t s de f o r c e à I t h a q u e . Bi en en t en d u , ce r env er semen t

26 . I b i d . : "Man v e r g l e i c h e d i e d r i t t e Ep i so de des Man as , d i e s i c h v o l l k ommen mei nem G- eschmacke ansc hmi egen s o l l " .

2 7 . I b i d . p . x v i .2.8. I b i d . p . x v i i i : "Da der Sâ nger den B e i f a l l der Menge zu er -

l an g en m i n s c h t , und es i hm d ab e i n i c h t n u r um den Ruhm, son- der n auc h um à usser e Vo r t h e i l e zu t hun i s t , so suc h t er st et s s e m e n G- esang n ac h der i h n umgebenden Zu h o r er s c h af t e i nzu- r i c h t e n " . Cf . a u s s i L o r d , p . 19.

29 . Od . 1 . 1 5 4 , X X I I . 353 .30 . Hav el o c k 1963, p ar exempl e p . 87 ( s u r l e d i s c o u r s h o mér i q ue) :

"Th i s i s a p o et r y o f p r eser v ed co mmuni c at i on and what i s p r eser v ed has t o be t y p i c a l " .

Page 19: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

ne peut q u ' a f f e c t e r l ' a è d e des p r é t en dan t s : sa v i e es t en j e u . Dev ant Ul y s s e , i l do i t f a i r e son p l ai do y er ^ "! : ce n ' e s t n i "de sa p r opr e v o l o n t é " (h é k ô n ) n i "p a r b es o i n de s ' a l i m e n t e r " ( k h a- t i z ô n ) ^2 q u ' i l s ' e s t r endu aux bançj uet s des p r é t en d an t s maï s par ce q u ' o n l ' a " f o r c é de v e n i r " ( ëgon a n â g k ë i ) .33 Au c o n t r ô l e b r u t a l des uns r épond l e c o n t r ô l e b r u t a l de l ' a u t r e , du bon r o i , q u i ma i n t en an t t i e n t l a v i e de l ' a è d e en t r e ses m a i n s , et c ' e s t seu l ement gr â ce à 1 ' i n t e r v en t i o n - de Tél émaque que Phémi os es t s au v é . Ce n ' e s t donc guèr e à cause d ' u n "c a r ac t è r e f a i b l e " que Phémi os pr end déso r mai s p ar t i e co nt r e c eux p our qui i l av a i t chant é s i l o n g t emp s . Faut e de t ou t e e x p l i c a t i o n p s y c h o l o g i q u e , Homèr e p l ac e ce r et our nemen t dans l e cadr e des r ap p o r t s de f o r �ce : à l ' i n t é r i e u r du g r o u p e, l es au d i t eu r s son t t o u j o u r s "p l u s nombr eux " ( p l é o n e s ) et donc "p l u s f o r t s " ( k r e i s s o n e s ) que l ' a è - de34 et seu l e l ' i n t e r v e n t i o n de f o r c es e x t é r i eu r es peut met t r e f i n à l a s u b o r d i n a t i o n de l ' a è d e - pour l e f a i r e en t r e r dans une s u b o r d i n a t i o n a u t r e . Au s e i n d ' u n c o n f l i t en t r e g r o u p es , l a s i �t u a t i o n de l ' a è d e d ev i en t n éc essa i r emen t d i f f i c i l e , c a r sy mbo l i �ser l es i n t é r ê t s d ' u n g r o u p e, sous n ' i m p o r t e q u e l p r é t ex t e , c ' e s t à coup sû r s ' o p p o s e r à un a u t r e .

Rest e donc à p r é c i s e r l e c o n t enu des c h an t s ex t o r q u és à Phé- mi os p ar l es p r é t en d an t s , c ar no us ne sommes pas i n t é r es s é s seu �l ement p ar l e f a i t que cet a u d i t o i r e a ex er c é un c o n t r ô l e s o c i a l même b r u t a l , mai s su r t o u t p ar l a man i èr e dont Homèr e en v i sage l es e f f e t s d ' u n t e l c o n t r ô l e . Ei en en t en d u , Homèr e n ' y f a i t pas d i r ec t emen t a l l u s i o n au X X I I e Chant où se t r ouv e l e p l a i d o y e r de Ph émi o s , ce q u i s i g n i f i e peut - êt r e q u ' i l a c o n s i d é r é . t r o p év i den t e l a " t en d an c e" de t e l s c h an t s . I l no us do nne, c ep en d an t , deux i n d i c a t i o n s v a l a b l e s , l ' u n e i n d i r e c t e , au X X I I e Ch an t , l ' a u �t r e d i r e c t e , au I er Ch an t . Co n s i dér o ns d 'aM> r d l ' i n d i c a t i o n i n �d i r ec t e q u i se s i t u e q uel q ues i n s t an t s av an t l e p l a i d o y e r de Phé�mi o s . 35 Av ec l a même p r i è r e de p i t i é qi rê" l ' a è d e , Léo d ès , l e t huosk oos ( "p r ê t r e q u i exami ne l es s a c r i f i c e s " ) 3 6 des p r é t en �dan t s , s ' e s t j e t é aux genoux d ' U l y s s e . Le hér o s l e t u e , par c e q u ' i l suppose qu^'aux s a c r i f i c e s des p r é t en d an t s , l e p r ê t r e a p r i é pour que l e r o i ne r ev i en n e j am a i s . A t r av er s une p r at i q u e

31. Od . X X I I . 344- 53.32. Po u r k h a t i z ô n , c f . Hé s . T r a v . 394- 5 où l e même p a r t i c i p e

q u a l i f i e l e men d i an t .33 . Od . X X I I . 353 .34. I b i d .35 . I b i d . 310- 29.36 . Ch a n t r a i n e , p . 448 . Cf . I I . X X I V .220- 2 où l a v é r a c i t é des

t h u o sk o o i es t mi se en q u es t i o n p ar Pr i a m . La t â che p r i n c i p a �l e du t huo sk o o s é t a i t sans dout e l ' i n t e r p r é t a t i o n du s a c r i �f i c e d i v i n a t o i r e et no n p a s , comme l e su ggèr en t l e s mot s d ' U l y s s e , l a p r i è r e .

Page 20: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

r e l i g i e u s e , Ul y sse r ec o n n aî t donc i mmédi at ement un mode de sym�b o l i s a t i o n s o c i a l e : p r i e r au s e i n du g r o u p e, c ' e s t ex p r i mer l es i n t é r ê t s l es p l us p r o f o n ds de ce g r o u p e, c ' es t - à - d i r e se s o l i d a r i s e r av ec l u i . Qu 'Ul y s s e ne r ev i en n e j amai s : n u l l e p r i è �r e ne p o u r r a i t mi eux sy mb o l i s er l ' i n t é r ê t des p r é t en d an t s . Com�p l i c e de ces d e r n i e r s , aux y eu x d ' U l y s s e , l e t huo sk ô o s d o i t mou�r i r . Si no us n é g l i g eo n s p o u r l ' i n s t a n t l a "mo r a l e" i m p l i c i t e dans cet é p i s o d e , q u i met en gar de co nt r e l es meu r t r es i r r é f l é �c h i s - Homèr e no us a dé j à d i t que Léodès é t a i t r es t é f i d è l e au r o i ^ - , no us pouv ons met t r e en p a r a l l è l e l es r a i s o n s p our l e s �q u e l l es Ul y sse t ue l e p r êt r e av ec c e l l e s , j amai s e x p l i c i t é e s , q u i l e c o n d u i r a i en t au meur t r e de l ' a è d e : l ' u n , et l ' a u t r e , pen�se Ul y s s e , ont ex p r i mé l es i n t é r ê t s des p r é t en d an t s . Un p assage au I er Chant c onf i r me ce p ar a l l è l e^ ® : sans auc une p r euv e p o s i �t i v e , Phémi 'Qs" v i en t de c h an t er l a mor t d ' U l y s s e , ^ 9 à l a gr ande d o u l eu r de Pén é l o p e, q u i l e p r i e de c h ahger de s u j e t . Tél émaque l e dé f en d : " l a r e s p o n s a b i l i t é , d i t - i l , n ' i n c o mb e pas aux aèdes mai s à Ze u s " ,^ ® et c et t e r é f é r en c e ‘à Zeus n ' e s t nu l l en^n t ..- gr a�t u i t e , 41 mai s pour .l e moment . i X .s u f f i t __d 1 obser v er ’- ' l a^v al eur du c h an t , t e l q u ' i l s ' i n s c r i t dans son c o n t ex t e s o c i a l i mmédi at ^:- n u l c han t ne p o u r r a i t mi eux s y mb o l i s er l ' i n t é r ê t des p r é t endan t s que c e l u i de l a mor t d ' U l y s s e .

Nous pouv ons donc dédu i r e que l ' a è d e q u i es t l ' a u t e u r de 1 ' Ody ssée a ét é s en s i b l e no n seu l ement à l a p o s s i b i l i t é d ' u n c o n t r ô l e s o c i a l de l ' a è d e mai s enc or e au x e f f e t s d ' u n t e l con�t r ô l e su r l e d i sc o u r s même. Or , l e t hème de P h é m i o s ^ 2 no us çs,t f a m i l i e r : c ' e s t c e l u i des No s t o i , c han t s ép i q ues q u i ont r ac o n �t é l es "Re t o u r s " des Ac h é en s .43 Même s i n o t r e c o n n a i ssan c e de ces c h an t s se l i m i t e à des f r ag men t s , no us pouv ons c ependan t ê t r e sû r s que l es aèdes des No s t o i n ' o n t j amai s f a i t mo u r i r Ul y s�se av an t son r e t o u r à I t h a q u e . C' e s t seu l ement dans l a "v e r s i o n de Ph é m i o s " , t e l l e que nous pouv ons l a r e c o n s t r u i r e , que l e h é�r os meur t av an t d ' a v o i r r egagné son î l e . Que l a " v e r s i o n de Phé�m i o s " se t r ouv e i n sé r ée à l ' i n t é r i e u r du r é c i t homér i que ne d i �mi nue en r i e n sa v a l eu r : e l l e mont r e qu 'Homèr e a c o n s i d é r é l e t hème des No s t o i comme une so r t e de mat i è r e à sy mb o l i s a t i o n so-

3 7 . Od . X X I . 146- 7.3 8 . Od . 1 .325 - 59 .3 9 . Au v er s 3 5 4 , Tél émaque y f a i t a l l u s i o n l o r s q u ' i l d i t à Péné�

l ope q u i v i en t d ' i n t e r r o mp r e l e c hant de Ph émi o s , l e Ret o u r des Ac héens : "Ul y s s e ne f u t pas s eu l à per dr e l a j o u r néedu r e t o u r " .

40 . I b i d . 347- 8.4 1 . Vo i r i n f r a p p . 33- 4.42 . Od . 1 .3 2 6 : " I l c h an t a i t l e Ret o u r des Ac héens (Ak h ai ô n no -

s t o n ) " .4 3 . Cf . Hu x l ey , p p . 162- 73.

Page 21: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c i a l e p l u t ô t comme un r é c i t f i x e , c o r r esp o n dan t à un p assé h i s t o �r i que i mmuabl e. l ' e x p l o i t a t i o n de ce t hème " f l o t t a n t " p ar Phé�mi os d o i t donc êt r e s i t u ée dans un champ de r ap p o r t s de f o r c e où l ' an n o n c e de l a mor t d ' Ul y s s e ne c o r r esp o nd pas à un év éne�ment r é e l mai s "se t r ouv e comme o b j ec t i v emen t ap p e l é e " p ar l a s i t u a t i o n . Dans un au t r e champ s o c i a l , l e même t hème r ec ev r a i t un au t r e t r a i t em en t . La mu l t i f o r m i t é du c hant o r a l n ' e s t donc pas seu l ement une conséquenc e de l a t ec h n i q u e f o r mu l a i r e mai s a u s s i , du p o i n t de v ue s o c i o l o g i q u e , l a c o nséquenc e d ' u n c o n t r ô �l e s o c i a l t o u j o u r s c h an g ean t .

La p r a t i q u e que no us av ons mai n t en an t dégagée à l ' i n t é r i e u r du r é c i t homér i que d i f f è r e p ar sa b r u t a l i t é de c e l l e p l us su b �t i l e , p l u s i m p l i c i t e , que d é c r i t Ra d l o f f . Cep en d an t , de même que l es p r é t en d an t s ne c o n s t i t u en t pas l e s eu l a u d i t o i r e dans 1 ' Ody s�sée , Phémi o s n ' e s t pas l e s eu l aède ; i l y en a t r o i s au t r es : l ' a è d e d 'Agamemnon, c e l u i de Mén é l as , t ous deux a n o n y m e s , ^ 4 et l ' a è d e des Ph é a c i e n s , Démodocos, q u i es t no n seu l ement "c é l è b r e " ( per i k l u t i Ss ) 45 comme Ph é m i o s ^ mai s enc or e "h o n o r é p ar l e p eu�p l e " ( l a ô î s i t e t i m é n o s ) . ^ Par l e s eu l c h o i x des é p i t h e t es , Ho�mèr e l es d i s t i n g u e l ' u n de l ' a u t r e : Démodocos es t l ' a è d e d ' u n e communaut é en é q u i l i b r e , sans d i v i s i o n s s o c i a l e s , ' et c ' e s t en c el a que sa s i t u a t i o n s ' o p p o s e à c e l l e de Phémi os (et a u s s i à c e l l e do l ' a è d e d 'Agamemnon) q u i n ' e s t guèr e l a o î s i t e t i m é n o s , b i en au c o n t r a i r e . Par mi l es Ph é ac i en s , auc un c o n f l i t s o c i a l ne r end l a s i t u a t i o n de l ' a è d e d i f f i c i l e ; on d i r a i t p l u t ô t que sa c o n d i t i o n r essembl e à c e l l e de l ' ak y n k i r ^ f i i z , q u i , à en c r o i r e Ra d l o f f , n ' a connu aucune c o n t r a i n t e o u v er t e . Nous t r o u v er o n s en e f f e t à l a c o ur d~ 'Al c i noos, l e r o i des Ph é a c i e n s , u n c o n t r ô l e s o c i a l p l u s s u b t i l même que par mi l es K i r g h i z , ce q u i r end r a no t r e l ec t u r e à l a f o i s p l us d é l i c a t e et p l u s n é c e s s a i r e .

Au p a l a i s d 'Al g i J l QOs , Démodocos chant e I s s e x p l o i t s d ' Ul y s s e à deux r e p r i s e s . l a pr emi èr e f o i s , l a. Muse l ' i n c i t e à c h an t er l ' é p i s o d e de l a Qu er e l l a en t r e Ul y sse et A c h i l l e , ^ ce q u ' i l f a i t s i b i e n q u ’Dl y s ae n e peut s ' emp êc h er de p l e u r e r ^ : l ' a è d e a c hant é k at à k osmon, c 'es t - à - d i r e dans l ' o r d r e même où l a que�r e l l e , s e l o n Ul y s s e , s ' e s t d é r o u l é e .51 Quant au x au t r es a u d i �t eu r s , Al c i n o o s ex c ep t é , i l s enc o u r agen t p l u s i eu r s f o i s l ' a è d e

44. Od . I I I . 267 , I V . 17.45. Od . V I I I . 521.46. Od . 1 . 3 2 5 .47. Od . V I I I . 472, X I I I . 28 .48. Od . V I I I . 73- 82, 499- 520.49. I b i d . 75 .50. I b i d . 83 s q q .51. I b i d . 48 9 . Cf . K r i s c h e r , p p . 170- 1, et su r t o u t Adk i j ae, p p .

16- 7.

Page 22: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

à c o n t i n u er s i t ô t q u ' i l s ' i n t e r r o m p t . ^ Al c i n o o s s e u l s ' a p e r �ç o i t q u e son i n v i t é , enc or e i n c o n n u , s ' e s t mi s à p l e u r e r . 53 j i

c l ô t l e b a n q u e t . 5 4 Le même s o i r c hez A l c i n o o s , Ul y sse p r i e l ' a è �de - en l u i o f f r a n t un mor c eau de c h o i x - de p o u r su i v r e son r é �c i f av ec l es ép i so des s u c c e s s i f s du Ch ev al et de l a Pr i s e de T r o i e . 55 To u j o u r s i n c i t é p ar l a Mu s e,5b Démodocos s a i t s a t i s f a i �r e , une deux i ème f o i s , l es ex i g en c es de son au d i t eu r e x c ep t i o n �n e l . l a r é ac t i o n d ' U l y s s e , c o n f i r mée au début du I Xe C h a n t , 57 mont r e que l ' a è d e a c han t é l es ép i so des k at à mo î r an , -1 c 'es t - à - d i r e en donnan t à c hacun des p a r t i c i p a n t s l a mo î r a qui l u i c on�v i e n t , l e " r ô l e " q u i l u i es t a t t r i b u é p ar l e d e s t i n , l a "p a r t i e d u e " . Ev i demment , Ul y sse es t c o n t en t d ' en t en d r e comment sa p r o �pr e m o î r a , dans l e r é c i t , r eç o i t l a p l ac e q u i l u i r ev i en t m a i s , p r o f ondément t ouc hé p ar l es so u v en i r s q u ' év o q u en t l es p ar o l es de l ' a è d e , i l se r emet à p l e u r e r . ^9 Le s c én ar i o du p r emi er banquet se r ép èt e et Al c i n o o s i n t er r o mp t son aède : "Ce n ' e s t pas pour l e p l a i s i r de t o u s , d i t - i l , que Démodocos a c hant é ces ép i s o �d e s " . 60 C' e s t l e moment où Ul y sse es t p r i é de r é v é l e r son i den- t i t é Sl : j u s q u ' i c i , per sonne par mi l es Ph éac i en s ne c o n n a i s s a i t l e nom de l ' i n v i t é .

Souv enons- nous que n o t r e i n f o r mat eu r a i c i un s t at u t t r ès p ar �t i c u l i e r : Homèr e n ' e s t pas un Ea d l o f f g r ec v i s i t a n t l es Ph éa�c i en s mai s l ui - même un aède q u i se r ep r ésen t e l a c ap ac i t é d ' u n a u t r e . Te l l e q u ' e l l e no us es t d é c r i t e , c et t e c ap ac i t é es t v é r i �t ab l emen t su r humai ne : 1 ' aède s a i t c h an t er p l u s i eu r s é p i s o d es , au x q u el s i l n ' a pas a s s i s t é l ui - même, à un au d i t eu r q u i l u i est ,- i n c o n nu mai s q u i e s t , en f a i t , l e p r o t ag o n i s t e même du r é c i t .Cet a.ud i t eu r se déc l ar e s a t i s f a i t et Homèr e s ' e x p l i q u e : l a ca�p ac i t é de l ' a è d e v i en t de l a Muse. A cet ég ar d , Démodocos ne d i f f è r e pas d 'Ho mèr e, c ar t ous deu x , à l a man i èr e des aè d es , t i en n en t l eu r p ar o l e "de l a Mu s e " , c ' e s t e l l e q u i l es i n c i t e à c h an t e r , c ' e s t e l l e q u i l e l eu r e n s e i g n e . ^ I æ_ r ap p o r t en t r e r é c i t et r é a l i t é e s t ’ donc compr i s de f aç o n r e l i g i e u s e : c ' e s t seu l ement gr âce au "do n de l a p a r o l e " ^ 3 que l ' &È d e s a i t c h an t er l e s choses dont i l n ' a aucune c o nnai ssan c e p e r s o n n e l l e .

52 . Od . V I I I . 90- 2.53. I b i d . 94- 5.54 . I b i d . 97- 9.55 . I b i d . 492- 520.56 . I b i d . 499.57 . Od . I X . 3- 4.58 . Od . V I I I . 496 . Cf . Ha r r i s o n , p p . 373- 9.59 . Od . V I I I . 521- 31.60 . I b i d . 538.6 1 . I b i d . 550.6 2 . Po u r Homèr e, v o i r p ar exempl e I I . 11 .484 - 93 .6 3 . Cf . Od . V I I I . 64 su r Démodocos : " [ L a Muse] l u i donna ( d i d o u )

Page 23: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Deux p r ob l èmes ce posent m a i n t en an t , T) ' abo r d , q u el es t l e s t a t u t p r é c i s de c et t e r ep r é s en t a t i o n d ' u n aède p ar un au t r e ?Que s i g n i f i e - t - e l l e ? Par q u el s moy ens Homèr e l a f a i t - i l s i g n i �f i e r ? En s u i t e , comment c ompr endr e, du p o i n t de vue s o c i o l o g i q u e , l a f o n c t i o n de l a Muse, q u i , on l e f ^ai t , se t r ouv e t o u j o u r s en quel que so r t e au p r i n c i p e de l a communi c at i on en t r e aède et au �d i t eu r s ? Qu e_s i g n i f i e l ' i n v o c a t i o n à l a Muse p ar l aq u e l l e sont i n t r o d u i t s ces ac t es de ' sy i bô l Xsai i ï on s o c i a l e ? Qu e l es t l e r ap �por t en t r e c et t e r ep r é s en t a t i o n r e l i g i e u s e et l e champ s o c i a l à l ' i n t é r i e u r duquel e l l e "se t r ouv e comme o b j ec t i v emen t ap p e l é e " ? I l es t dé j à p o s s i b l e d ' a b o r d e r l e p r emi er p r obl ème ou , p l u t ô t , l a p r emi èr e s é r i e de q u es t i o n s ; quant à l a deux i ème s é r i e , j ' y r ev i en d r a i s i t ô t que j ' a u r a i t r a i t é des v e s t i g e s , dans l e t ex t e ho mér i q ue, d ' u n c o n t r ô l e s o c i a l ex er c é su r l u i p ar des au d i t eu r s r é e l s .

Comment l i r e l e V I I I e Chan t de l ' Ody ssée pour que l a r ep r é �s en t a t i o n de l ' a è d e l i v r e son sens ? Qu 'es t - c e q u ' e l l e "év o q u e" ? J ' a i dé j à f a i t a l l u s i o n au c ar ac t èr e "é v o c a t i f " de l ' é p i s o d e où Ul y sse t ue l é o d è s . Ce meur t r e i n j u s t e , comme l e meur t r e de Ph é�mi os q u ' Ul y s s e se d i sp o se à commet t r e, met en gar de cont r e l es ac t es v i o l en t s i r r é f l é c h i s . Tel s q u ' i l s son t r ac o n t é s , i l s con�t i en n en t une "mo r a l e " qu i no us p ar l e à t r av er s l e dér ou l ement des év énemen t s . I l s r ep r és en t en t une Esp èc e de l an gage i n d i r e c t où l e sens es t " r e f o u l é " dans l e r é c i t . Tout se p asse comme s i Homèr e_a v a i t .v o u l u d i r e à ses au d i t eu r s de s ' a b s t e n i r de l e mal �t r a i t e r v o i r e de l e t u e r , même au cas où ses p a r o l es ne s e r a i en t pas ka.t à m o î r an . Cep en d an t , au l i e u de l e d i r e d i r ec t emen t , i l p r é f èr e l e d é t o u r , sans dout e par c e que l ' a d r e s s e d i r e c t e , su g �gér an t l a p o s s i b i l i t é d ' u n e i n j u s t i c e de l a p ar t des a u d i t e u r s , l es a u r a i t c er t a i nemen t g ên é s , ce q u i a u r a i t pu p r o v o q uer c et t e v i o l en c e même dont l ' a è d e v eu t l es d i s s u a d e r .

Po u r j u s t i f i e r c et t e i n t e r p r é t a t i o n , i l s u f f i r a de l i r e l a f i n du XI Ve C h a n t . ^4 Ul y sse v i en t de so up er av ec Eu mée, son p o r �cher f i d è l e , o u i ne l ' a pas enc or e r ec o n n u . I l f a i t mauv ai s t emps : Ul y s s e , dég u i sé en men d i an t , a b es o i n d ' u n mant eau pour l a n u i t . Au l i e u d ' a d r e s s e r au p o r c h er une demande f r an c h e et d i r e c t e , i l ac c ep t e sa mo î r a en t an t que s u p p l i an t et p r oc ède par un d é t o u r , c 'es t - à - d i r e un r é c i t f a b r i q u é . Une f o i s dev ant Tr o i e , r ac o n t e- t - i l , i l s ' e s t mi s en embuscade av ec un c o n t i n �gent d ' Ac h é e n s . Sans mant eau dans l a n u i t f r o i d e , i l demande c o n s e i l à Ul y sse - a l l o n g é à cô t é de l u i - , q u i r éso u t l e p r o �bl ème de f aç o n t y p i q u e : sous p r é t ex t e q u ' i l f au t f a i r e v e n i r des r en f o r t s - mai s en r é a l i t é p our r endr e un man t sau d i s p o n i b l e- Ul y sse env o i e un homme au camp des Ac h éen s , de so r t e que son camar ade peut do r mi r c o n f o r t ab l emen t j u s q u ' à l ' a u b e . Le maî t r e

l e c hant d o u x " . 64. Qd . X I V . 457 sq q .

Page 24: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

d 'Eumée a donc ét é l e b i e n f a i t e u r de c e l u i q u i es t mai n t en an t l e s u p p l i a n t du p o r c h er . l e message se d é c h i f f r e f ac i l emen t : "Ri en de ce que t u as d i t p ar i n t é r ê t , d i t l e p o r c h er , n ' a ét é p r o no n�cé c o n t r a i r emen t à l a m o î r a " , e t l e mend i an t r eç o i t l e man t eau don t i l a "beso i n , l e r é c i t a eu l ' e f f e t esc o mp t é, i l a év oqué l a demande sans l a p r o n o n c er . I l n ' e s t guèr e q u es t i o n de l a cr ér l i - Tai l i t é du m e n d i a n t ( e l l e a dé j à é t é mi se en dout e p ar Emn ée)®^ . Ce q u i i mpor t e c ' e s t que l e mend i an t n ' a r i e n r ac o n t é p ar a moî - r a n , "c o n t r a i r emen t à l a mo î r a" , q u ' i l a p ar l é k at à mo î r an - comme Démodoc o s. Te l q u ' i l es t en v i sag é p ar Homèr e, l e " r e f o u l e �ment du s en s " dans l e d i s c o u r s es t l ' e f f e t du champ s o c i a l où i l se p r o d u i t p l u t ô t que d ' u n e " s t y l i s t i q u e " à l ' é t a t p u r .

Ev o q u er san s p r o n o nc er : t e l es t l e p r i n c i p e d ' u n t y pe de d i s c o u r s "p r u d en t " que no us pouv ons i s o l e r à l ' i n t é r i e u r du r é �c i t h o mér i q u e. Ce p r i n c i p e s ' a p p l i q u e - t - i l , comme j e l ' a i su ggé�r é , au d i s c o u r s homér i que l ui - même ? Homèr e a- t - i l c o n s i d ér é n o n seu l emen t l e d i s c o u r s du mend i an t mai s enc or e son p r op r e d i s c o u r s comme soumi s à un c o n t r ô l e s o c i a l en t r a î n an t un "e f f e t de r e f o u l em en t " ? Ce l a me sembl e v r a i s e m b l a b l e . J ' e n a i dé j à f o u r n i un exempl e : l e " r e f o u l emen t du s en s " dans l ' é p i s o d e où Ul y sse t ue l éo d ès et s ' a b s t i e n t de t u e r Ph émi o s . Ce " r e f o u l e �men t " c oncer ne Homèr e l ui - même q u i , dev an t son au d i t o i r e r é e l , v eu t év oquer une mor al e sans t r an s g r es s e r l es l i m i t es de sa moî �r a . Tout en p ar l an t "p a r i n t é r ê t " , i l n ' o f f e n s e pas ses a u d i �t e u r s . Ce p r i n c i p e de " r e f o u l em en t " s ' a p p l i q u e - t - i l égal ement à l a r ep r é s en t a t i o n de l ' a è d e p h éac i en Démodocos au V I I I e ChaAt de 1 ' Ody ssée ? Rev enons- y a f i n d ' ex am i n e r s i nous pouv ons déga�ger l e "s en s r e f o u l é " par l e c o n t r ô l e s o c i a l .

Ri en de moi ns ét onnan t p our n o u s , sans d o u t e, que l a v o l o n t é d ' u n g r an d aè de de se v a l o r i s e r én- 'Té n T ’ q î i ë ' "t el . ' "'CëpéHSant , dans l a s o c i é t é où i l v i v a i t , l a p ar o l e - d e • l ’ aede n ' é t a i t pas censée et r e s i en n e - 31 l a t e n a i t "de l a Mu s e " . Te l l e es t l a mo î r a de l ' a è d e ; et l es r i s q u es q u ' en t r a î n e sa t r a n s g r e s s i o n son t év i �den t s dans un passage de 1 ' I l i a d e : l o r sq ue l ' a è d e Thamy r i s se v an t e de s u r p as s er l es Mu ses , e l l e s se v engen t en l e p r i v an t de sa v o i x . 67 Au moment même où l ' a è d e r ev end i q u e son c hant comme p r i v é , i l es t p r i v é du c h an t . Po u r é v i t e r c et t e v en g ean c e, i l

65 . I b i d . 509 oudé t £ po p ar à mo î r an épos n ek er dès é e i p e s .6 6 . I b i d . 363- 5.6 7 . C ' e s t dans l e Cat al o gu e des Va i s s eau x qu 'Homèr e r ac on t e

l ' h i s t o i r e de Th amy r i s , p l u s p r éc i sémen t l o r s q u ' i l f a i t men�t i o n de Do r i o n , l ' e n d r o i t "o ù l es Muses j a d i s v i n r en t met t r e f i n au c hant de Thamy r i s l e Thr aoe l o r s q u ' i l v en a i t d ' Œcha- l i e , de chez, Eu r y t o s ; c ar Thamy r i s se v a n t a i t de s u r p as s er l es Muses el l es- mêmes, f i l l e s de Zeus q u i t i en t l ' é g i d e , s i e l l e s se met t a i en t à c h an t e r . En r agées ( k h o l ô sâ men a i ) , e l l es f i r e n t de l u i un i n f i r me (p ë r ô s ) : e l l e s l e p r i v è r en t du

Page 25: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

do i t donc i - .gi r av ec p r udence an r ec o n n a i s s an t l a s u p é r i o r i t é de de l a Muse, sans j amai s ' o p p o ser à e l l e . C' e s t dans c et t e p er �sp ec t i v e que 1 ' "aédo c en t r i sme " 6° dont o .j. a p ar l é au s u j e t de l ' Ody ssée d o i t ê t r e en v i s ag é . A cô t é de l a p l ac e i n s i g n i f i a n t e r éser v ée à l ' a è d e dans 1 ' I l i a d e , p l us t r a d i t i o n n e l l e , p l us sév è�r e, cet a.éd ooent r i sr ae peut p ar a î t r e " r é v o l u t i o n n a i r e " ; i l f au t néanmoi ns s o u l i g n e r q u ' i l n ' e n t r a î n e j us t emen t auc une t r an s g r es �s i o n de l a mo î r a : l a r up t u r e r év o l u t i o n n a i r e ne se p r o d u i t p as , car p our Ho mèr e, i l ne s au r a i t enc or e êt r e q u es t i o n d ' a t t r i b u e r ses c han t s à un au t r e que l a Muse. I l n ' u t i l i s e auc une " s i g n a t u �r e" ( s p h r ë g i s ) à l a man i èr e d ' u n T h é o g n i s .^ 9 "Vo i c i l es v er s d'Homèr e ; i l n ' y en a pas de m e i l l e u r s " : une t e l l e d é c l a r a t i o n au r ai t ét é t r o p d i r e c t e , t r o p p r éso mp t u eu se, t r o p ar r o gan t e pour ses a u d i t e u r s , q u i , de t ou t e man i è r e , c o n n a i s s a i en t l e nom de l ' a è d e q u ' i l s av a i en t dev ant eu x . El l e a u r a i t c o n s t i t u é une t r an s g r es s i o n de l a mo î r a , ce q u i a u r a i t pu p r o v o q uer l a "v en �geance des d i e u x " .

C' e s t p o u r q u o i , en l i e u et p l ac e d ' u n e d é c l a r a t i o n e x p l i c i t e conv enant à une époque p l us i n d i v i d u a l i s t e , Homèr e no us p r ésen t e un r é c i t s u b t i l où se t r ouv e engagé t ou t un j eu d ' a l l u s i o n s à sa pr opr e p r a t i q u e . I l évoque sa p r op r e c ap ac i t é de r ep r é s en t e r l e monde k at à mo î r an ; i l ne l ' a f f i r m e p as . I l évoque sa compét ence à a n t i c i p e r l es ex i g en c es des a u d i t e u r s , à s y mb o l i s er l e u r moî �r a ; i l ne s ' e n v an t e p as . Au l i e u d ' i n s i s t e r , i l se v eu t p r u �d en t . Démodocos chant e dev ant l e hér o s même de l ' h i s t o i r e q u ' i l r ac ont e : on ne s au r a i t i mag i n er c o n t r ô l e p l us e x i g e a n t . En ex a�gér ant l a compét ence de Démodocos, c ' e s t sa p r op r e compét ence qu'Homèr e év oque ; i l ne l a ment i onne p as . Une t e l l e compét ence ex i ge une r ému nér at i o n : Homèr e en évoque l ' i d é e ; i l ne demande r i en . I l r ac o n t e comment Démodocos, u c our s du b an q u et , se v o i t o f f r i r p ar Ul y sse une p ar t de c h o i x . Ri en de p l u s n a t u r e l que l a n o u r r i t u r e à un banquet : n i Démodocos ( q u i en r eç o i t sans en demander ) n i Homèr e l ui - même ( q u i en évoque l ' i d é e sans en de�mander ) n ' o n t p a r l é par à mo î r an , "c o n t r a i r emen t à l a mo î r a " . Tout en p ar l an t "p a r i n t é r ê t " comme l e mend i an t c hez Eu mée, Homèr e n ' a o f f en s é p er s o n n e , p u i s q u ' i l n ' a r i en demandé ; i l s ' e s t con�t ent é d ' é v o q u e r - c ' e s t t ou t ce q u ' i l p o u v ai t f a i r e .

On v o i t ma i n t en an t p o u r q u o i l a- s i en s ,5e l a r ep r é s en t a t i o n de l ' aè d e se. t r o uv e " r e f o u l é " dans l é r s c i h , â t a u s s i p o u r q u o i i l ne p o u r r a i t pas se t r o u v er a i l l e u r s : l ' a è d e p r u d en t , cbnf or mé-

chant d i v i n et l u i f i r e n t o u b l i e r comment s ' ac c o mp ag n er de sa c i t h a r e " (_I 1. 11 .5 9 4 - 6 0 0 ) . Pou r Eu r y t o s , c f . Od , V I I I . 223-3 : t i r e u r à l ' a r c r ed o u t a b l e , l e r o i d ' CEc h a l i e r i v a l i s a i t av ec Ap o l l o n q u i , en r agé ( k h o l ô sâ men o s) , l e t u a ,

58. Je do i s ce néo l o g i sme à un a r t i c l e de Fr an ç o i se Fr o n t i s i - Du c r o u x , "Homèr e et l e t emps r e t r o u v é " (à p a r a î t r e ) .

69. - Théogn. 19 Di e h l ( v o i r i n f r a Ap p end i c e 2 , p. 2 1 6 ) .

Page 26: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

ment à l a p l ac e q u i l u i es t a t t r i b u é e , n e s au r a i t ap p u y er , p r é�c i s e r , a f f i r m e r , même en p a r l an t "p a r i n t é r ê t " . A c ause du con�t r ô l e s o c i a l ex er c é s u r l u ri , i l So i t é v i t e r t out d i s c o u r s e x p l i �c i t e q u i p o u r r a i t h eu r t e r l e s s en t i men t s de ses a u d i t eu r s et p r o v o q uer l a "v en g ean c e des d i e u x " . l ' i n t é r ê t "éc o n o mi q u e" de l ’ aède - q u i , l u i a u s s i , a b es o i n dé manger - se t r ouv e " r e f o u �l é ” au p o i n t d ' ê t r e p r es i i u ' i nv i s i b l e- : t ou t se p asse comme s ' i l n ' y a v a i t pas d ' i n t é r ê t " économi que " . I l e- gt év oqué p ar une a l �l u s i o n s u b t i l e ; i l n e se déc l ar e j a m a i s . Te l esi r do n c , me sem- b l e - t - i l , 1s sens ds l a r ep r és en t a t i o n de l ' a è d e au V I I I e Chant - de l ' Ody ssée : à t r av er s l e dér ou l emen t des év én emen t s , Homèr e se v a l o r i s e j u s q u ' a u p o i n t m®me - mai s j amai a au- del à - où com�mence l ' i n d i v i d u a l i s m e .

Pl u s d ' u n e f o i s , j ' a i f a i t a l l u s i o n , au c o n t r ô l e s o c i a l ex e r �c é s u r l e d i s c o u r s homér i que l ui - même par des a u d i t eu r s r é e l s .A p a r t i r des r ep r é s en t a t i o n s de ce c o n t r ô l e à l ' i n t é r i e u r du d i s c o u j ' s , j ' a i s i mp l eæen t .post u l é 3an e x i s t e n c e . I i 'ar gument at i on des p ar ag r ap h es p r éc éden t s dépend l ar gemen t de c et t e hy p o t hèse et c ’ es t p o u r quo i j e v a i s mai n t en an t e s s ay e r de l a c o r r o b o r er : q u e l s son t l e s v e s t i g e s dans l e d i s c o u r s hommec i que g u i p o u r �r a i en t no us i n d i q u e r à or . seu l emen t l a c o n sc i êv ae mai s enc o r e l a p r a t i q u e d ' u n c o n t r ô l e s o c i a l au q u el se sont adap t ées l es .géné�r a t i o n s s u c c es s i v es des aèdt ï s ? Tr op c o nnu s , en f a i t , p our de�mander une ét ude d é t a i l l é e , l es v e s t i g e s dont i l es t q u es t i o n d o i v en t c ep endan t ê t r e b r i èv emen t 1 r ec o n s i d é r é s à p a r t i r dé l a t h ès e c é l èb r e de Moses I . F i n l ey : "On ne peut d o u t er q u ' i l y a eu un no y au my c én i en dans l ' I l i a d e e t l ' Od y s s é e , mai s i l é t a i t r é d u i t , et cet é l ément dé j à r e s t r e i n t a ét é déf o r mé j u s q u ' à d ev en i r m é c o n n a i s s a b l e " .

B i en que l es audi t eur s- des aèdea no us s o i en t à j amai s i n c o n �n u s , n o u s p o ssédo ns c ep endan t des c o n n a i s s an c es p r é c i s es q u i n o u s p er met t en t âc d é f i n i r g r o sso modo l es t r a i t s e s s e n t i e l s de l e u r ex i s t en c e : à t r av er s 1 ' a r c h é o l o g i e , n o u s en t r ev o y o n s que l e u r n i v eau de v i e , apr èr f l a chut e du monde my c én i en , a c o n s i d é r a t i emen t b a i s s é , l 'Toua pouv ons p a r l e r - d'une v é r i t a b l e r u p t u r e -" h i s t o r i q u e à t r av er s l aq u e l l e s 'ea .t t r an smi se l a t r a d i t i o n o r a l du monde my c én i en . Ge n ' e s t qu ' ap r ès p l u s i e u r s s i é e l e s , à 1 1 épo�que a r c h a ï q u e , que l es c h an t s h o mér i q ues ont ét é f i x é e p ar l ' é �c r i t u r e . I l es t év i d en t que l e c ar ac t è r e " f l o t t a n t ' " d ' u n e t el l e, t r a d i t i o n a i n s i que l a d i s p a r i t i o n de ce monds don t e l l e p r ê t es t émo i gn er a dû e n t r a î n e r une déf o r mat i o n du "noy au m y c é n i en " . Cet t e a f f i r m a t i o n se t r ouv e v é r i f i é e p ar l es données ar c h éo l o �g i q u es - y compr i s l e s t ab l e t t es de l i n é a i r e B - q u i , s u r l e p l an des i n s t i t u t i o n s s o c i a l e s , mon t r en t u n manque de co r r espon�danc es c o n s i d é r ab l e av ec l es données "h o m é r i q u es "^ ”* : à l ' o r ga-

70 . F i n l e y 1969, p . 43 (= F i n l ey 1965, p . 4 0 ) .71 . Cf . p ar exempl e K i r k , p . 38 : "Bu t t he d i f f é r e n c e s i n soci al

Page 27: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

n i s a t i o n bur e au o r at i que que p r ésup po sen t l es p a l a i s my c én i ens ne c o r r esp o n d , dans l e t ex t e h o mér i au e, q u ' u n e o r g a n i s a t i o n gent i - l i c e c en t r ée su r 1 ' o î k os ; au r y t hme s t r i c t emen t r c g i é des s a�c r i f i c e s mycéni en?- ne c o r r esp o nden t que des s a c r i f i c e s qui se f on t ad hoc c hez Homèr e72 ; à l a. p r ésenc e de l ' é c r i t u r e à usage a d m i n i s t r a t i f ne c o r r esp o n d que l ' a l l u s i o n aux sêmat a âe Pr oi t oï * dans T ' I l i a d &.~ 3 Ce manque de c o r r esp o n dan c es a pu d é c ev o i r .Tesi c her c heur s : l e s t ab l e t t es my c én i ennes n ' é c l a i r en t - e l l es donc pas l es c h an t s homér i ques ? Cer t a i n emen t - mai s c ' e s t p ar ce manque même q u ' e l l e s l e f o n t . A i n s i se t r ouv e c o n f i r mé l a r emar �que de Par r y : " I l es t i mp o ss i b l e que l a t r ad i t i o n a i t pu c on�ser v er l es d é t a i l s de l ' e x i s t e n c e s o c i a l e de l 'homme à une au �t r e é p o q u e " .1"^

La d i s p a r i t é en t r e l es données a r c h éo l o g i q u es et l e t ex t e ho �mér i que s ' e x p l i q u e do nc , su r l e p l an des i n s t i t u t i o n s , comme r é �s u l t an t d ' u n e t r an s f o r mat i o n p r o f onde de l a s o c i é t é gr ecque ap r ès l a chut e du monde my c én i en . Par c o n t r e , on d o i t a u s s i r e �mar quer une c o n t i n u i t é de l a t r a d i t i o n o r a l e q u i p a r f o i s nous s t u p é f i e et dont l a coupe de Nes t o r f o u r n i t un b e l exempl e : e l l e es t d éc r i t e par ^Homèr e d ' u n e f aç o n dont l ' a r c h é o l o g i e a dé�mont r é l a p r é c i s i o n . ' ^ Si l a t r a d i t i o n o r a l e a r e j e t é l es r ep r é �sen t a t i o n s des i n s t i t u t i o n s soc i ar i es au f u r et à mesur e q u ' e l l e s sont dev enues démodées, e l l e sembl e donc a v o i r gar dé c e r t a i n s d é t a i l s su r l a c u l t u r e m a t é r i e l l e . Or , ce q u i no us i n t é r es s e i c i ce ne sont pas ces d é t a i l s p r e s t i g i e u x mai s au c o n t r a i r e l es e f �f e t s de l a t r an s f o r mat i o n s o c i a l e à t r av er s l a q u e l l e s ' e s t t r an s �mi se l a t r a d i t i o n : p l us l es r ep r é s en t a t i o n s de l a s o c i é t é my cé�n i enne ét ai en t é l o i g n é e s , p l us el l o - ont par u o b s c u r es , de so r t e q u ' e l l e s ont ét é f i n a l emen t abandonnées et r emp l ac ées p ar d ' a u �t r es . Nous ne pouv ons r ep l ac e r cet abandon que dans l e cadr e de l a c ommuni c at i on en t r e aède et au d i t eu r s : l o r sq u e ces d er n i er s n ' o n t p l us co mpr i s l es r ep r é s en t a t i o n s t r a d i t i o n n e l l e s , l es aè �des ont dû l es c h an g er . I l n ' y av a i t auc un o b s t ac l e à un t e l changement . Aucune " f i d é l i t é au t ex t e " n ' a empêché l es aèdes

s t r u c t u r e , economv and spf ’ c i a l i zs d o c c u p at i o n ar e most s t r i k i n g , and u n d o u b t ed l y s t r en g t h en t he case o f i ho se who c l a i m t hat t he t ab l e t s do no t t h r ow much l i g h t on Homer , t h at t he s o c i a l and c u l t u r a l bac k gr o und o f t he poems i s l a r g e l y p ost - My c enean , and t hat t her e was a p r o f o u nd change i n s o c i e t y and i n s t i t u t i o n s bet Ween t he I 2t h c en t u r y and t he 10 t h and 9t h " .

72. K i r k , p . 38 .73. I I . V I . 16 8 .7 4. Par r y 1971, p . x l v n . 3 .75 . I I . X I . 632- 5 ; c f . Lo r i mer , p p . 328- 35 ; K i r k , p . 111 . Con�

t r a Fur umar k .

Page 28: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

d ' i n t e r v e n i r dans une t r a d i t i o n dont i l s é t a i en t l es p o r t eu r s ; l e u r seu l e f i d é l i t é é t a i t ce] ,l e due à l eu r s a u d i t e u r s .1' ^

Le monde my c én i en , c hez Ho mèr e, se t r ouv e donc s t r u c t u r é con�f or mément à une s i t u a t i o n s o c i a l e qu i es t po s t - my c én i enne. Et comme s i c et t e " r e s t r u c t u r a t i o n " n ' é t a i t pas s u f f i s a n t e , l es aèdes ont i n t r o d u i t dans l eu r s d i s c o u r s des i mages p as t o r a l es q u i , comme l e f a i t r emar quer I . B . L . Web s t er , " i l l u s t r e n t une i nc o nnue p ar une c o n n u e " ' ' : p ar ex emp l e, pour an i mer l a scène du I I e Chan t de 1 ' I l i a d e où l es my r i ades d 'Ac h é en s so r t en t de l eu r s t en t es pour se r endr e à l ' a s s e m b l é e , l ' a è d e l es compar e au x a b e i l l e s s o r t an t d ' u n r o c h e r . D e u x mondes s p t r o u v en t j ux�t ap o sés i c i : l ' u n , h ér o ' i q u e, é l o i g n é , é t r an g er ; l ' a u t r e , past o r a i , p r o c h e, f a m i l i e r . Deu x no ndes dont chac un a son p r op r e r y t h m e ^ e t dont l ' u s se t r ouv e " i l l u s t r é " p a r l ' a u t r e . Po u r r endr e l e i nonde hér o ' i que de l ' I l i a d e a u s s i a c c e s s i b l e au x audi -

7 6 . C f . F i n l ey 1969, p . 21 ( = F i n l ey 1965, p p . 14- 5) , su r l a t r a d i t i o n my t h i que : "A chaque n o u v e l l e t r i b u , à chaque communaut é n o u v e l l e , à chaque changement dans l es r ap p o r t s de f o r c e , au sei n de l ' é l i t e a r i s t o c r a t i q u e , c o r r esp o n d a i t une m o d i f i c a t i o n dans l a g én éa l o g i e des h é r o s , dans l e dé�nouement des l u t t es f a m i l i a l e s , dans l ' é q u i l i b r e d é l i c a t en t r e l es hommes et l es d i e u x . Bi en en t en d u , l a n o u v e l l e v e r s i o n dév el o p p ée i c i ou l à ne c o ï n c i d a i t pas av ec l a t r a �d i t i o n r econnue a i l l e u r s . Et on ne c h er c h a i t pas à l es f a i �r e c o n c o r d er . Ni l es c o n t eu r s n i l eu r a u d i t o i r e n ' é t â i e n t des é r u d i t s ; i l s p a r t i c i p a i e n t au x a c t i v i t é s de l e u r pr opr f communaut é et ne s ' o c c u p a i e n t pas l e mo i ns du monde des my t hes é t r a n g e r s " .

77- Web s t er 1959, p . 82 ; c f . .ï ï i l sson, p . 2 7 7 . Les r ec h er c h es di Sh i p p su r l e c ar ac t è r e " t a r d i f " des c o mpar ai so ns ( s u r l e pl i de l a mo r p h o l o g i e) t enden t à c o r r o bo r er ce p o i n t , ce q u i ne s i g n i f i e pas que l es c o mpar ai so ns au r a i en t ét é i n s é r é es dan: l e t ex t e dé j à f i x é mai s si mp l ement q u e , dans sa f o r mat i o n , l e d i s c o u r s n a r r a t i f es t a n t é r i e u r au b es o i n de compar er t e l ou t e l phénomène à une r é a l i t é f a m i l i è r e . Tout se passe comme s i une mo r pho l og i e p a r t i c u l i è r e se t r o u v a i t const am- ' ment as s o c i é e au c o n t enu des c o mpar ai so ns et n o n pas au r é�c i t h ér o ' i q u e. Cf . K i r k , p p . 201- 3, e t , p o u r une c r i t i q u e de= t h ès es de Sh i p p , Si n c l a i r 1954 q u i c o n c l u t ( p . 220) : " I t is l i k e l y t h at s t r a i g h t f o r wa r d n a r r a t i v e o f vt Àea cévôpî Sv was tlif e a r l i e s t use o f Gr eek h ex amet er v e r s e , e a r l i e r t h an i t s use t o make s i m i l e s . . . The f o r mu l ae and t he m e t r i c a l p h r as i n g wh i c h wer e f o und t o be ap p r o p r i a t e i n n a r r a t i v e wer e no t al way s t he most u s e f u l i n s i m i l e s , a f ac t wh i c h Sh i p p has shown t o be r e f l e c t e d i n our I l i a d t e x t " .

78 . I I . 11 .87- 93 .7 9 . Cf . Fr â n k e l 1921, p p . 99- 104.

Page 29: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t eur s que c e l u i mo i ns hér o ' i que de l ' Ody ssée - où l es i mages pas�t o r a l es j o n t r e l a t i v emen t r ar es - , l e s aèdes ont u t i l i s é l es i mages de ce monde o ù , comme Hés i o de l e ber ger ®® ou l e g u s l a r y o u g o s l av e ,® ”' beauc oup d ' e n t r e eux av a i en t ap p r i s l eu r s c han t s : l e monde des champs, des t r o u p eau x , des an i mau x .®^

Résumons l ' a n a l y s e . A p a r t i r des r ep r é s en t a t i o n s p l u s ou moi ns e x p l i c i t e s à l ' i n t é r i e u r du r é c i t h o mér i q ue, j ' a i f o r mu l é l ' h y p o �t hèse d'u i i c o n t r ô l e s o c i a l ex er c é su r l e d i s c o u r s homér i que p ar l es a u d i t e u r s , hy p o t hèse q u i se t r ouv e c o n f i r mée p ar l a déf o r ma�t i o n "s y s t é m at i q u e" q u ' o n t su b i e l es r ep r é s en t a t i o n s de l a so �c i ét é my c én i en n e. D' u n c ô t é , do n c , l a p er s p ec t i v e de l ' a è d e q u i se mont r e c o n s c i en t d ' u n c o n t r ô l e s o c i a l ex er c é s u r l a v e r s i o n p a r t i c u l i è r e d ' u n c hant ; de l ' a u t r e c ô t é , une p er s p ec t i v e q u i s ' é t en d su r une t r ès l ongue p é r i o d e , où se son t p er dues l es e x i �gences p a r t i c u l i è r e s de t e l ou t e l a u d i t eu r mai s où no us pouv ons en t r ev o i r l es t endan c es g é n é r a l es . La p er sp ec t i v e l i m i t é e est comp l ément ai r e de l ' a u t r e : l ' u n e no us mo n t r e, j u sq ue dans l es d é t a i l s , comment l e c o n t r ô l e s o c i a l a f o n c t i o n n é dans une s i t u a �t i o n c o nc r èt e ; l ' a u t r e conf i r me l a^ p r emi è r e en ap p o r t an t une pr euv e de so n c ar ac t è r e de s y mb o l i s a t i o n s o c i a l e c a r , t o u t en gar dant l es d é t a i l s de l a c u l t u r e m a t é r i e l l e , l a t r a d i t i o n a r e �j et é l es r ep r é s en t a t i o n s s o c i a l es au f u r et à mesur e q u ' e l l e s sont dev enues i n c o mp at i b l es av ec u n e / n o u v e l l e o r g a n i s a t i o n de l a s o c i é t é . La t r a d i t i o n a donc donné au x aèdes une so r t e de mat i è �r e à s y m b o l i s a t i o n s o c i a l e , mat i èr e dont i l s ont d i sp o s é c o n f o r �mément au x ex i g en c es de l a s i t u a t i o n a c t u e l l e , t o u j o u r s d i f f é �r ent e de l a p r é c é d en t e . A p a r t i r d ' é l émen t s donnés - f o r mu l es , t hèmes - l es. aèdes ont su o r g an i s e r l eu r s c han t s conf or mément aux i n t é r ê t s des a u d i t e u r s . Phémi os ne f a i t pas au t r e chose au I er Chant de l ' Ody ssée : son t r a i t emen t d ' u n t hème f a m i l i e r v i se à sy mbo l i ser l es v a l eu r s et l es a s p i r a t i o n s de son a u d i t o i r e et non pas à r ec o n s t r u i r e l es év énement s . Si Homèr e l ui - même, dans l ' i n v o c a t i o n c é l èb r e du I I e Chant de l ' I l i a d e ,^ 3 demande l ' a s �s i s t an c e des_Muses p our se r emémor er l es noms des Ac héens qu i sont a l l é s à Tr o;i e , ce n ' e s t donc p a s , à mon a v i s , par c e q u ' i l veut se r ap p e l e r l a l i s t e " o r i g i n a l e " des g u e r r i e r s au sens d ' u n h i s t o r i en moder ne mai s par ce que l a s y m b o l i s a t i o n s o c i a l e à

80. Hé s . Th . 22 s q q . ( v o i r i n f r a Ap p en d i c e 1, p p . 215- 6) .8 1. Vo i r L o r d , p . 21 , c i t é i n f r a p p . 63- 4.82 . Duc hemi n , p . 415 n . 1, suggèr e de f a i r e un r app r o c hemen t

d é t a i l l é en t r e l es c ompar ai sons de l ' I l i a d e et l ' a r t an i ma�l i e r c r é t o i s comme s i l es c o mpar ai so ns p as t o r a l es é t a i en t des so u v en i r s du monde mi noen (ce f u t égal ement l ' o p i n i o nd ' Ev a n s , r é f u t é p ar N i l s s o n , p p . 28 et 2 7 6 ) .

83. I I . 11 .484 - 93 .84. Con t r e Page 1959B, p p . 118- 77 ( c i t é p ar Hav el o c k 1963, p p .

131- 2 n . 1 9 ) , i l f au t r ap p e l e r l ' e x p é r i e n c e y o ugo s l av e :

Page 30: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l aq u e l l e se p r ê t en t émi nément l es c a t a l o g u es es t une t â che ext r î mement d é l i c a t e q u ' i l do i t , ac c o mp l i r dev an t l es i n t é r es s é s eùx> mêmes. l a d i s p r o p o r t i o n "b é o t i e n n e " du Cat al o gu e des Va i s s eau x p o u r r a i t ê t r e c i t ée comme une p r euv e de c et t e i n t e r p r é t a t i o n : même en As i e Mi n eu r e , l a Béo t i e p o u r r a i t f o u r n i r à Homèr e l es é l ément s d ’ une sy mb o l i s a t i o n s o c i a l e c a r , par mi ses a u d i t e u r s , i l y a v a i t sans dout e des n o b l es q u i se so n t c o n s i d é r és comme l e s d esc en dan t s des émi gr és b é o t i e n s .

Si l a p ar o l e mal f ondée de Phémi o s no us p ar a î t comme opposée à c e l l e peut - êt r e mi eu x f ondée de Démodoco- s, i l r es t e que l ' une e t l ' a u t r e son t en v i s ag ées de l a même f aç o n p ar Ho mèr e, à savoi : comme i n s é p ar ab l es du champ s o c i a l où se dér o u l e l ' a c t e de com�m u n i c a t i o n . A v r a i d i r e , l a p ar o l e de Démodocos es t a u s s i mal f o ndée que c e l l e de Ph émi o s , c ar n i l ' u n e n i l ' a u t r e , sembl e- t -i l , n ' e s t basée su r une c o n n a i ssan c e p o s i t i v e des év énement s dont i l es t q u es t i o n ; de même, l a p ar o l e de l ' u n s a t i s f a i t l ' a d i t o i r e au q u el e l l e es t ad r ess ée a u s s i b i e n que c e l l e de l ' au t i * En e f f e t , l es d eu x .a è d es son t a u s s i i g n o r an t s q u ' e f f i c a c e s : la» d i f f é r e n c e er r t r e eux se r é d u i t à cel l e- - ent r e l es a u d i t o i r e s doi i l s so n t l es po r t e- par o l e " l o y a u x " ( e r i ê r e s ) .^6 Le c h o i x de 1 'a de es t donc ex t r êmement l i m i t é : q u ' i l ac c ep t e l es v a l eu r s du gr oupe "s o u s l a c o n t r a i n t e " comme Phémi o s ou q u ' i l l e f ass e vo�l o n t a i r emen t comme Démodocos, i l ne s a u r a i t ê t r e aède sans s ' i �d e n t i f i e r aux v a l eu r s domi nant es du g r o u p e. A 1 ' i n t é r i e u r du g r o u p e, l es r ap p o r t s de f o r c e son t d ' o r d r e p r es q u 'a r i t h m é t i q u e l e s au d i t eu r s son t t o u j o u r s "p l u s no mbr eux " et donc "p l u s f or t ;

c ' e s t dans l es c a t a l o g u es que l e g u s l a r se mont r e l e p l us é l o i g n é d ’ une c o n c ep t i o n moder ne de l ' h i s t o i r e ( v o i r l o r d , p . 1 0 6 ) .

8 5 . Cf . Page 1959B, p . 125 : "Who ev er composed t he Cat a l o gu e k new mor e and c ar ed mor e abou t Bo eo t i a t han abo u t Agamemnoi and A c h i l l e s or t he s i eg e o f T r o y " . Po u r Pa g e , c e l a s i gn i f i que l e Cat al o gu e des Va i s s eau x a ét é composé en Béo t i e (p , 152) et i n s é r é dans l ' I l i a d e ap r ès l a c o mp o s i t i o n de cel l e- ( p . 134) : i l s ’ a g i t , s e l o n Pa g e , d ' u n "o r d r e de b a t a i l l e " ( p . 135) h i s t o r i q u emen t f ondé ( p . 1 5 4 ) . Cont r e c et t e r econ1 s t r u c t i o n des f a i t s , j ' a i d é j à r ap p e l é l ' e x p é r i e n c e yougosl ve ( v o i r n o t e p r é c é d en t e ) . Par mi l es au d i t eu r s d 'Homèr e en As i e Mi n eu r e , i l y av a i t c er t a i n emen t des n o b l es q u i se va t a i e n t de l e u r o r i g i n e b éo t i en n e ( c f . Thomson 1949, p p . 31 400 , q u i r en v o i e à St r a b . I X . 2 . 5 / C 402 e t c . ) de même que lf Pe n t h i l i d e s de Lesbo s se v an t a i en t de l e u r o r i g i n e a t r i d e ( St r a b . X I I I . 1 . 3 / C 582 ; c f . Al c ée f r . 7 0 .6 L . - P . ) .

8 6 . Cf . Od . 1 . 3 4 6 , V I I I . 62 et 471, où l es aèdes so n t q u al i f i és d ' e r i ê r e s , a d j e c t i f q u i au t r ement ne s ’ ap p l i q u e q u ' a u x he- t a î r o i c hez Homèr e : l ' a è d e es t donc p er ç u comme appar t enï au gr oupe au s e i n d u q u el i l c h an t e .

Page 31: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

que l ' a è d e , q u i ne t i e n t sa f o r c e que de sa compét ence à sy mbo�l i s e r l es v a l eu r s et l es a s p i r a t i o n s de l ' a u d i t o i r e . I l ne sau �r a i t o p p o ser s a "p r o p r e " f o r c e à c e l l e des a u d i t e u r s . S ' i l de�v i en t l a o î s i t et i méno s comme Démodoc os, c ' e s t p ar c e q u ' i l ne q ues t i o n ne pas l es v a l eu r s domi nant es mai s s a i t c h an t er k at à moî r an comme l e po r t e- par o l e de l ' a u d i t o i r e . Homèr e en v i sage deux s i t u a t i o n s où l a t â che de l ’ aè d e , t ou t en r es t an t l a même, dev i en t p l u s d é l i c a t e que d ' h a b i t u d e : dan_s un c o n f l i t et dev ant des é t r an g er s . Cep en d an t , quand Phémi os d o i t f a i r e f ac e à un c o n f l i t , Tél émaque no us a f f i r me que l a r e s p o n s a b i l i t é du chant "i ncombe à Zeu s " ; quand Démodocos se t r ouv e dev an t un é t r an g er dont i l ne c o nnaî t n i l e nom n i l a m o î r a , c ' e s t l a Mu se, " f i l l e de Ze u s " , q u i i n t e r v i e n t à deux r e p r i s e s . Qu e l es t l e sens de ces dép l ac ement s ? l a q u es t i o n es t i mpo r t an t e c a r , comme l es aè�des de son r é c i t , Homèr e s ' e s t p r év a l u de l ' a u t o r i t é d i v i n e .

I n s i s t o n s enc or e une f o i s su r l e f a i t que l ' a è d e dépend de ceux q u i so n t "p l u s no mbr eux " et donc "p l u s f o r t s " , c ' es t - à - d i r e de son a u d i t o i r e au q u el i l ne s a u r a i t s ' o p p o s e r : s ' i l ne r é u s �s i t pas à sy mb o l i s er l es v a l e u r & de l ' a u d i t o i r e , i l c esse t ou t si mpl ement d ' ê t r e aè d e . C' e s t p r éc i sémen t l e cas de l ' a è d e ano �nyme d 'Agamemnon .®^ A l a demande du r o i p a r t i p our T r o i e , l ' a è �de essay e de "p r o t é g e r " ( e i r u s t h a i ) l a r e i n e , no n seu l emen t en v e i l l an t mai s en c o r e , s em b l e - t - ü , en r ap p e l an t dans ses c han t s l a g r an deu r de l ' A t r i d e absen t .®® Par c o n séq u en t , i l ne r é u s s i t pas à s a t i s f a i r e l es ex i g en c es de l ' a u d i t o i r e q u i s ' e s t c o n s t i �t ué à My c ènes ap r ès l e dép ar t du r o i : Eg i s t h e l ' u s u r p a t e u r l e f a i t e x i l e r su r une î l e d é s e r t e . En r es t an t f i d è l e à son r o i ab �sen t , l ' a è d e es t ap p ar u comme q u e l q u ' u n q u i a f f i r m e ses "p r o p r es " v al eu r s c o n t r e c e l l e s de l ' a u d i t o i r e : au moment où i l a r ev en �di qué son c h an t comme " p r i v é " , i l a ét é p r i v é du c h an t . C ' e s t par c et t e même f o r mu l e que j ' a i dé j à q u a l i f i é l a s i t u a t i o n de Thamy r i s , q u i , en s ' o p p o s an t au x Mu s es , a c essé d ' ê t r e aè d e . Qu el est l e sens de c et t e an a l o g i e ? D' u n c ô t é , l es r ap p o r t s de f o r c e ent r e au d i t o i r e et a è d e , de l ' a u t r e , c eux en t r e Muse et aède : t ous deux s u p é r i eu r s à l ' a è d e , l ' a u d i t o i r e et l a Muse son t en quel que so r t e i n t e r c h a n g ea b l e s . C' e s t un i q uemen t en ac c ep t an t l a s u p é r i o r i t é de l a M u s e tl ue l ' a èàe peut c h an t e r . On n ' e n �v i s ag e r a i t donc guèr e un aède s o l i t a i r e , sans a u d i t o i r e , sans

87. Od. I I I . 267- 72.88 . Comme me l ' a f a i t o bser v er Mar c e l De t i e n n e , l ' a è d e r emp l i �

r a i t a i n s i une f o n c t i o n p r oche de c e l l e de Mnémon ( " c e l u i q u i r a p p e l l e " ) q u i " f u t donné p ar Th é t i s à Ac h i l l e comme compagnon ( s u n ak o l o u t h o s ) pour l u i r ap p e l er (h u p o mi mn ësk ei n ) de ne pas t u e r l e f i l s d ' Ap o l l o n " ( Sc h o l . Ly c o p h r . 1 1 . 1 0 6 . 27- 8 Sc h eer ; c f . P l u t . Mo r . 297e- f ) ; v o i r Ge m e t 1968, p p . 286- 7, et V e m a n t 1965, p . 52 n . 3 , p our l es f o n c t i o n s d i �v er ses des i r ni êmones.

Page 32: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Mu s e. Que f e r a i t - i l ? Su r son î l e d é s e r t e , l ' a è d e d'Agamemnon m eu r t .

L ' a n a l o g i e q u ' o n v i en t d ' o s e r v er me suggèr e l a p o s s i b i l i t é àe compr endr e l a Î Sws.e cp.mffie une: so r t e de r ep r é s en t a t i o n r e l i �g i eu s e - du- c- eï st r &l e s o o i a l . I l n ' e s t pas q u es t i o n , r emar quons- l e b i e n , d ' u n e s i mp l e r é d u c t i o n ou d ' u n e éq u i v a l en c e en t r e un t er �me r e l i g i e u x at u n t er me s o c i o l o g i q u e , mai s p l u t ô t des modal - i t é d i f f é r e n t e s du phénomène q u ' o n a é t u d i é dans l es pages pr écéder t e s . La Muse ne " r emp l ac e" pas no t r e c onc ep t du c o n t r ô l e soc i al mai s e l l e es t une r ep r é s en t a t i o n dét er mi née ap p ar t en an t à u n me de d ' ap p r é h en s i o n p a r t i c u l i e r . Po u r que cet ar gument s o i t p l us q u ' u n e s i mp l e s u g g es t i o n , i l f au t c ep endan t é l a r g i r l a par spae- t i v e et c o n s i d é r e r , dans sa t o t a l i t é , l e sy st ème dont l a ï î usa f a i t p a r t i s . En v i s ag eo n s do n c , av ec Jean - Pi er r e Ve r n a a t , l e pan�t héon gr ae comme "u n mode p a r t i c u l i e r d ' ap p r é h en s i o n e t d ' e x �p r e s s i o n sy mbo l i q ues de l a r é a l i t é " . ^ 9 p o u r en s a i s i r l e f o n c �t i o n n emen t , n o u s pouv ons l i r e u n p ass age ex emp l a i r e du I e r Chas- de l ' I l i a d e , où i l es t q u es t i o n d'un , r a p p o r t , no n en t r e audi t o i �r e et aè d e , mai s en t r e communaut é g u er r i è r e et h a r o s . 90 En pl ei �ne as s emb l ée, Ac h i l l e se demanda, f u r i eu x :, s ' i l d o i t t u e r Aga- memnon q u i v i en t de p a r l e r , ac t e q u i c o n s t i t u e r a i t une v i o l at i i . i nou ' i e des r è g l es de l ' a s s e m b l é e . Cep en d an t , i l se m a î t r i s e . Ct ment Homèr e en v i s ag s - t - i l c et t e so u mi ss i o n à l ' i n t é r ê t de l a £ munaut é ? Dans l e r é c i t , At h én a es t env oy ée à l ' a s s e m b l é e par Hé r a , q u i a au t an t s o i n d ' A c h i l l e que d 'Agamemnon. I n v i s i b l e à t o us s au f à A c h i l l e , At héna ap a i s e l a c o l èr e du hér o s q u i est en t r a i n de t i r e r son épée : "Je s u i s v enue du c i e l pour cal me: t a - f i i r eur , d i t - e l l e ; œs veux- i r a o b é i r ? La déesse au x b r as b l a n c s , Hé r a , m ' a dépêchée : dans son c o eu r , e l l e v ous ai me et v ous p r o t ège égal ement t ous deu x . Cl o s ce débat et que t a mai n ne t i r e pas l ' é p é e > "91 Al o r s Ac h i l l e s ' en g ag e à r es p ec t e r l a v o l o n t é des deux d é es s es , mal g r é sa f u r eu r c a r , d i t - i l , " l a pr: r e de c e l u i q u i o b é i t aux d i eu x es t p l u s sû r ement e x a u c é e " , et i l r ep o usse l ' é p é e dans son f o u r r e a u . ^ La f o r c e s o c i a l e q u i e pêc he Ac h i l l e de t i r e r son épée es t donc compr i se~ pa~ r "Homèr e d f aç o n r e l i g i e u s e : c ' e s t gr âce à l ' i n t e r v e n t i o n d ' u n e d ées s e , env oy ée p ar une a u t r e , q u ' Ac h i l l e ne se l a i s s e pas a l l e r à l a v i o l e n c e , l ' i n t é r ê t commun ex c l u t l a v i o l en c e de l ' a s s em b l é e ; de même, Hér a empêche l a v i o l en c e d ' é c l a t e r au moment où l es deux hér o s dont e l l e p r end égal ement s o i n s ' o p p o s en t l ' u n à l 'i t r e . L ’ i n t é r ê t commun es t do n c , au t an t que l a d é es s e , à l ' o r i g ne de l ' a c t i o n d ' A c h i l l e : en e f f e t , " i n t é r ê t commun" et "Hér a so n t en q uel q ue so r t e i n t e r c h an g eab l es i c i . Ce l u i q u i o b é i t à

8 9 . V e m a n t 1974A, p . 106.90 . I I . 1 .188 - 222 .91 . I b i d . 207- 10.92 . I b i d . 216- 20.

Page 33: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l ' u n ou à l ' a u t r e en p r o f i t e r a l ui - même. C' e s t donc en se s e r �v ant du code que l u i o f f r e l e pant i i éon gr ec qu 'Homèr e a r r i v e à sy mbo l i ser ce que n o u s , d ' u n e p er s p ec t i v e d i f f é r e n t e , ap p el o ns une " f o r c e s o c i a l e " .

Hér a se t r ouv e à l ' o r i g i n e de l ' a c t i o n dans l ' é p i s o d e é t u d i é . De même ( comme n o u s l ’ av ong d é j à r emar qué, Zeus es t "a u p r i n c i �p e" Ça i t i o s ) l e c et t e a c t i o n v e r b a l e que c o n s t i t u e l e r é c i t âe Ri émi os au Cl i ent de l ' Ody ssée : " l a r e s p o n s a b i l i t é n ' i n c o j sbe pas aux a è d e s , d i t Té l émaq ue, mai s à Z e u s " . ^ Dans q u e l sens Zeus es t - i l "au p r i n c i p e " du chant où Phémi o s annonce l a mor t d 'Ul y s s e aux p r é t en d an t s ? Zeus est l e d i eu du p o u v o i r r o y a l . C' e s t de l u i que l es r o i s t i en n en t l e u r p o u v o i r . Or , v er s l a f i n du I e^ Ch an t , Tél émaque q u a l i f i e p r éc i sémen t l es p r é t en dan t s de b a s i l ë e s , " r o i s " , en s ' a d r e s s a n t à l ' u n d ' e n t r e e u x , 94 Xe b o u l e �v er sement des r ap p o r t s de f o r c e à I t h aq u e a donc conc er né l e p o uv o i r r o y a l , de so r t e que l a r é f é r en c e à l a " r e s p o n s a b i l i t é " âe Zeus ne p eu t êt r e g r a t u i t e : e l l e sy mbo l i se l e p o u v o i r q u i f or ce l ' a è d e à se c onf o r mer aux v a l eu r s de son au d i t o i r e " r o y a l " , l ' a è d e ne s a u r a i t opposer aa f o r c e à c e l l e de ses a u d i t e u r s , c ar i l s t i en n en t l a l e u r - éphémèr e ou non - du d i eu sup r ême, de Zeùs B a s i l e û s .

La r é f é r en c e à Zeu s , j u s t i f i a n t l e chant de Ph émi o s , es t f a i t e dans une s i t u a t i o n anor mal e- ^Car ac t ér i sée p ar l a c o n t r a i n t e ou�v er t e ; on n ' y t r ouv e pas de men t i o n de l a Mu se. Or , l a s i t u a �t i o n de Phémi o s es t en quel que so r t e à l ' a n t i p o d e de c e l l e de Démodocos : l ' a è d e des Ph é ac i en s , t ou t en ét an t soumi s au con�t r ô l e s o c i a l , ne chant e pas "s o u s l a c o n t r a i n t e " . Le c o n t r ô l e s o c i a l t e l que no us l e c o nnai sso n s du V I I I e Chant de l ' Ody ssée est p l us s u b t i l , i m p l i c i t e , " r e f o u l é " . Si l a men t i o n de Zeus s ' ap p l i q u e à l a s i t u a t i o n o p p r ess i v e de l ' u n , e l l e ne s ' a p p l i q u e �r a i t guèr e à c e l l e de l ' a u t r e : par mi l es Ph é a c i e n s , pas de con�t es t a t i o n du p o u v o i r r o y a l , pas de c o n f l i t , pas de c o n t r a i n t e .Par c o n séq u en t , no us t r o u v o n s une au t r e r ep r é s en t a t i o n "au p r i n �c i p e" des c h an t s de Démodocos, r ep r é s en t a t i o n où l es n o t i o n s de p o uv o i r r o y a l et v de c o n t r ô l e s o c i a l se t r o u v en t " r e f o u l é e s " p ar l a d i s t an c e d ' u n e g é n é r a t i o n d i v i n e : c ’ es t l a Mus g , " f i l l e de 2eu s “ , q u i , à d eu x r ep r i s e s , ^ i n c i t e Démodocos à c h an t er l es- ex p l o i t s d ' U l y s s e . C' e s t donc ^La Muse q u i es t "au p r i n c i p e " des chant s de Démodocos de l a même f aç o n que Zeus es t "au p r i n c i p e " du chant de Ph émi o s . Les r é f é r en c es à l a Muse i n d i q u en t l ' é q u i �l i b r e s o c i a l q u i c a r ac t é r i s e l ' a u d i t o i r e des Ph é a c i e n s , é q u i l i b r e qu i se d é f i n i t p ar l a so u mi ss i o n v o l o n t a i r e au p o u v o i r r o y a l , de l a même f aç o n que l a Muse se d é f i n i t p ar sa so u mi ss i o n à Zeu s . C' e s t seu l ement de f aç o n i n d i r e c t e , p ar " r e f o u l e m e n t " , que Zeus

93- Od . 1.347- 3 oû n u t ' a o i d o i a i t i o i , a l l a p o t h i Zeùs a i t i o s .94. Ibid. 394 ; cf. XVIII.64-5.95. Od. VIII.73 et 499 (cf. ibid. 480-81 et 488).

Page 34: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

es t "a u p r i n c i p e " des c han t s de Démodocos, où l e "d eg r é de r e �f o u l emen t " e s t , p o u r a i n s i d i r e , mesur é g én éa l o g i q u emen t . Or , dans l a gén éa l o g i e de l a Mu s e, nous t r o uv o ns égal ement Mnémosy- n é , sa mèr e. Ce r ap p o r t gén éal o g i q u e sy mbo l i se l e f a i t que l a Muse d i sp o se de l a "mémo i r e" de sa mèr e. Mnémosy né es t une des f emmes de Zeu s , soumi se au p o u v o i r de son époux de l a même façoi que l a "mémo i r e" de l ' a è d e se t r ouv e soumi se au c o n t r ô l e soc i al ex er c é p ar l ' a u d i t o i r e . F i l l e de Zeus et de Mnémosy né, l a Muse d o i t f o u r n i r à l ' a è d e l es él ément s d ' u n e sy mb o l i s a t i o n t ouj our s soumi se au c o n t r ô l e des a u d i t e u r s .

Dé f i n i e p ar son asc endanc e av ec une p r é c i s i o n r emar q u ab l e, l a Muse se t r ouv e donc "au p r i n c i p e " de l ' a c t e de communi cat i on no r mal en t r e aède et a u d i t o i r e . Po u r r i o ns- no us mai n t en an t p r é �c i s e r l e sen s_de l ' i n v o c a t i o n à l a Muse p ar r ap p o r t à l ' a c t e so�c i a l q u ' e l l e i n t r o d u i t ? Dev an t l es i n t é r e s s é s , l ' a è d e do i t ac�c o mp l i r une t âche dont j ' a i dé j à s o u l i g n é l e c ar ac t è r e d é l i c a t , l e moment où i l commence à c h an t e r , c ' e s t p r éc i sémen t l e moment où i l ne s a i t pas enc or e s ' i l r é u s s i r a à f a i r e ce que son au d i �t o i r e a t t en d de l u i . ^ Tout e sa c ap ac i t é à a n t i c i p e r l es exi gen�ces des au d i t eu r s y es t en g ag ée, t o u t e sa s e n s i b i l i t é , c ar un a u d i t o i r e n ' e s t j amai s u n phénomène s i mp l e mai s t o u j o u r s un phé nomène compl exe dans ses r ap p o r t s i n t e r n es comme dans ses- r ap �p o r t s av ec l e monde e x t é r i e u r . Po u r s a t i s f a i r e l es ex i g en c es d ’ un a u d i t o i r e c o mp l ex e, l ' a è d e p r o f i t e d ' h a b i t u d e de l a connai sanc e p er s o n n e l l e q u ' i l en a - i l n ' y a pas d ' a è d e s " i t i n é r an t s dans 1 ' Od y s s ée^ - et t o u j o u r s du mode d ' e x p r e s s i o n sy mbo l i que p ar l e q u e l i l peut c o der et t r ansmet t r e p l u s de messages que no us ne p o u r r i o n s j amai s en dégager de son d i s c o u r s . Dans cet t e s i t u a t i o n , l ' a è d e s ' e f f a c e po u r s ' a p p u y e r su r l ’ au t o r i t é d 'une r ep r é s en t a t i o n c o l l e c t i v e , à s av o i r l a Mu s e, f i l l e de Zeus et c Mnémosy né. C' e s t donc à t r av er s e l l e q u ' i l compr end sa f onct i on dans l e g r o u p e, sa f ac u l t é d ' a n t i c i p e r , sa s e n s i b i l i t é au x nuaï ces l es p l u s s u b t i l e s - c et t e c o mpét enc e, p r éc i s émen t , dont i l ne s a u r a i t se v a n t e r . La Muse s er t donc de méd i a t i o n en t r e l u i et ses a u d i t e u r s , méd i a t i o n n é c es s a i r e q u i l e p r o t ège et l ' éc l a r e , q u i g a r a n t i t , f i n a l em en t , l ' au t o mat i s me de l 'acc ompagnement

96 . Se l o n Mi n t o n , p p . 292- 3, l ' i n v o c a t i o n homér i que se d é f i n i t 1° p ar son c ar ac t è r e de q u e s t i o n , 2° p ar l e c ar ac t è r e de c at a l o gue q u ' o f f r e l a " r é p o n s e" et 3° p ar l e t y pe de r éc i t q u i s u i t { " c r i g i s - s t r u g g L e—d e f e a t " ) : l ' a è d e demande donc1 ' a s s i s t a n c e de l a Muse l o r s q u ' i l do i t s ' a t t a q u e r aux suj et q u i , p ar l e u r n a t u r e , es p r ê t en t à l a s y m b o l i s a t i o n des m p o r t s de f o r c e de l a communaut é o ù i l v i t .

97 . I l n ' e s t p as sans i n t é r ê t d ' o b s e r v e r que l e s e u l aèà e qu i se dép l ac e c h ez Homèr e, à savoi r - Th amy r i s , ap p ar a î t comme !� n é g a t i o n du bo n aède ( c f . sup r a p p . 24- 5 et n . 67 î m f r à P P - 35 - 6) .

Page 35: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

mus i c al - que Thamy r i s " o u b l i e "9® - , l ' au t o mat i sme de l a t e c h n i �que f o r m u l a i r e , en b r e f , l ' au t o mat i sme du p r o c es su s d é l i c a t dans l eq u el i l es t engagé et q u i ne l u i p e r met t r a i t pas p l u s de c h o i �s i r en t r e ses f o r mu l es q u ' u n l o c u t eu r no r mal ne " c h o i s i t " en t r e l es p h o n èmes .^ 9

Tel es t d o n c , me sembl e- t - i l , l e sens de c et t e r ep r é s en t a t i o n r e l i g i eu s e dans l e champ s o c i a l où e l l e se t r ouv e "comme o b j ec �t i v ement a p p e l é e " . Po u r c o n f i r mer c et t e i n t e r p r é t a t i o n , r e t o u r �nons à 1 ’ ak y n k i r g h i z , q u i nous a dé j à s e r v i de modèl e dans l ' a �nal y se du c o n t r ô l e s o c i a l . Sa s e n s i b i l i t é aux ex i g en c es de ses au d i t eu r s é t a i t a u s s i r emar quabl e que c e l l e de l ' a è d e homér i que et sa s i t u a t i o n s o c i a l e - c o n t r ai r emen t à c e l l e du g u s l a r - nous a f o u r n i un par ad i gme s o c i o l o g i q u e au début de l ' a n a l y s e . Ce p a�r adi gme s ' e s t mont r é v a l ab l e su r t ous l es p o i n t s i mp o r t an t s - à l ' ex c ep t i o n d ' u n s e u l que j e n ' a i pas enc o r e t o u c h é . Du p o i n t de vue g r ec , l a Muse a ét é une r ep r é s en t a t i o n r e l i g i e u s e où se t r o u v a i t " r e f o u l é e " l a n o t i o n d e^ c o n t r ô l e s o c i a l , e l l e a ét é une sor t e de " f i c t i o n n é c e s s a i r e " à l ' i n t é r i e u r du champ s o c i a l . Quel l e a ét é l ' o p i n i o n de 1 ' ak y n su r l e c o n t r ô l e s o c i a l obser v é � par Ra d l o f f ? Le champ s o c i a l o à l ' akyn. a c h an t é à—t - i l p r o d u i t une " f i c t i o n n é c e s s a i r e " an al o gue ? ï î ous pouv ons r épondr e p ar l ' a f f i r m a t i v e . Ci t o n s l es p ar o l es même de 1 ' ak y n : "Je s a i s chan�t er t o u t es so r t es de c han t s ; c ar Di eu a déposé en mon c o eu r l e don du c h an t . C' e s t l u i q u i f a i t v e n i r l e mot su r ma l angue sans q u ' i l me s o i t n é c es s a i r e de l e c h er c h er . Je n ' a i ap p r i s auc un de mes c han t s ; t ou t s u r g i t de mon êt r e i n t i m e " .

1 . 1 . 3 . La l i m i t e de l ' a n t i c i p a t i o n

l es t r o i s aèdes de l ' Od y s s é e - Démodocos, Phémi o s et l ' a è d e ano-101 — - - - �nyme d'Agamemnon ' - c o n s t i t u en t av ec Th amy r i s , men t i o nne dans

l ' I l i a d e , un ensembl e q u i c i r c o n s c r i t l a c o n c ep t i o n homér i que de l ' a è d e . Tout se p asse comme s ' i l s ^ r ep r ésen t a i en t une s t r a t é g i e par l a q u e l l e Homèr e a év al ué ses a l t e r n a t i v e s d ' a c t i o n , l es a j u s t i f i é e s ou r e j e t é e s . D' u n c ô t é , l es l eç o n s de Thamy r i s et de l ' aè d e anony me, l eç o ns q u i met t en t en gar de c ont r e l a c o n t es t a�t i o n en l u i r ap p e l an t q u ' i l t i en t sa f o r c e "de l a Muse" ou de l ' a u d i t o i r e (c e q u i r ev i en t au même) et q u ' i l ne p eu t , p ar con-

98. I I . 1 1 .6 0 0 ek l é l a t h o n k i t h a r i s t ü n , " [ l e s Muses ] l u i f i r e n t o u b l i e r comment s ' ac c o mp ag n er de sa c i t h a r e " .

99. Cf . Bo u r d i eu , p . 174.100. Ra d l o f f V , p . x v i i .101. Je l a i s s e de cô t é l e q u at r i ème, à s av o i r c e l u i de Mé n é l as ,

anonyme et sans t r a i t s s p é c i f i q u es ( Od . I V . 1 7 ) . '

Page 36: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s é q u en t , l ' o p p o s e r à ceux dont i l l a t i e n t . De l ' a u t r e c ô t é , l es a l t e r n a t i v e s p l us v i a b l es dont l ' u n e a l es c o n n o t at i o n s d ' u n p assé sans c o n f l i t s , d ' u n é q u i l i b r e s o c i a l d i s p a r u , l ' a u t r e cel �l es d ' u n p r ésen t en c r i se : Démodocos, l ' a è d e des Ph é ac i en s , d i s p a r a î t av ec son peup l e e n t i e r dans un p assé d é j à l é g e n d a i �r e ”*®^ ; Ph émi o s , l ' a è d e d ' u n e communaut é en c r i s e , ac c ep t e sa so u mi ss i o n à c eux q u i se su c c èden t au p o u v o i r et a f f i r me dans son p l a i d o y e r qu ' i l c o nnaî t d i v e r s es o î mai ( "c h emi n s du chant ")"'®-- dés o r mai s , i l c h o i s i r a l es o i mai q u i f o n t p l a i s i r à Ul y s s e . Pa r c o n t r e , l ' a è d e d 'Agamemnon, o b s t i n é , p r é f è r e l a cont est at i on ce q u i l e condamne à l ' i s o l e m e n t au sens l e p l us r a d i c a l du mot Sans a u d i t o i r e et sans i n t e r m é d i a i r e , i l ne possède aucun moyen de c o n t i n u er sa p r o pagande pour l ' A t r i d e . Dans l e sy st ème des a l t e r n a t i v e s en v i s a g é e s , que j e v i en s d ' a p p e l e r " s t r a t é g i e " , l ' a è d e d'Agamemnon se t r ouv e donc à l ' a n t i p o d e de Phémi os (com�me d ' a i l l e u r s t ou t e l a mai so n d'Agamemnon p ar r ap p o r t à c e l l e d ' U l y s s e ) : c o n t emp o r ai n s , ces deux aèdes s ' o p p o s en t f o r me l l e �ment t ou t en ét an t c o mp l émen t ai r es . Dans l e même sy s t ème, Démo�docos r ep r ésen t e un passé l ég en d a i r e au t an t que Th amy r i s , q u i es t l e "d o u b l e " f o r mel de l ' a è d e anonyme d 'Agamemnon. Tel s q u ' i l s son t s i t u é s dans l e t emps du d i s c o u r s , Thamy r i s ef Démo�doc os r ep r é s en t en t , r es p ec t i v emen t , l a c o n t es t a t i o n et l a so u�m i s s i o n dans un p assé l ég en d a i r e t an d i s que l ' a è d e anony me et Phémi o s l e f on t à une époque p l us pr oc he :

CONTESTATI ON SOUMI SSI ON

Tempsl ég en d a i r e

Thamy r i s Démodocos

Tempsr éc en t

1 ' aède d'Agamemnon

Phémi os

Dans l e d i s c o u r s h o mér i q ue, Phémi o s es t l ' a è d e l e p l us r é �c en t : i l es t l e s eu l dont l ' a c t i v i t é se p r o l o nge au- del à du rf- c i t . Dans l a c o n c ep t i o n homér i que de l ' a è d e , i l r ep r ésen t e l ' a i t e r n a t i v e à l a f o i s l a p l us v i a b l e et l a p l us r é a l i s t e , p l us

102. Od . X I I I . 146- 37.103- Od . X X I I . 347- 8 ( e f , V I I I . 74 s t 431 ; c f , au s s i Hymne g hom..

I V . 451 oî mcs a o i à ë s , 1? "c h emi n du c h an t 11 ; pour oî mos au sens de "c hemi n (.de l a v e r t u ] " , c f . Hé s . Tr a v . 290) ; Du�r a n t e , p p . 240- 1, t r ad u i t o f mai p ar " r é c i t s " don t chacun a so n pr op r e " f i l c o n d u c t eu r ” ( s e l o n Du r an t e , l a n o t i o n de " f i l " s e r a i t su ggér és p ar 1 ' é t y mo l og i e d ’ oi i në [ a i n s i

Page 37: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

v i ab l e que c e l l e de l ' a è d e i s o l é , p l u s 'r éa l i s t e que c e l l o de ] )é- no l o c o s , dont l es c o n d i t i o n s s o c i a l es n ' e x i s t e n t p l u s . C' e s t en e f f e t au t o u r do Phémi os que l a c o n c ep t i o n homér i que du chant g r av i t e , c ' e s t à p a r t i r de l u i que se p r o d u i sen t l es dédo u b l e�ment s et l es o p p o s i t i o n s . Si nous c o n f r o n t o n s l e per sonnage de Phémi os av ec l es données h i s t o r i q u e s , no us r ec o n n a i s s o n s sans d i f f i c u l t é l ' a è d e ar c haï q ue r é e V ^ ‘ c ar l ' é p o q u e a r c h a ï q u e , con�t empor ai ne de l a f i x a t i o n des c han t s h o mér i q u es , n ' a pas s e u l e �ment connu des c o n f l i t s en t r e l es gr ands pr opr - i é t a i r es a r i s t o �c r at i q ues et l es p ay s an s , mai s enc or e des c o n f l i t s à l ' i n t é r i e u r de l ' a r i s t o c r a t i e el l e- même, c et t e a r i s t o c r a t i e à l aq u e l l e s ' e s t asso c i ée l a t r a d i t i o n ép i que .u- C'est c et t e ép o q ue, mar quée par l es d i v i s i o n s s o c i a l e s , q u i se i .r ouve au p r i n c i p e du d i sc o u r s c o n t r ad i c t o i r e de Ph émi o s , c ' e s t e l l e qu i f o u r n i t à Homèr e l es c at égo r i es de sa c o n c ep t i o n de l ' a è d e , c ' e s t e l l e q u i , de f aç on p l us g é n é r a l e , f a i t ap p ar aî t r e l a l i m i t e de c et t e a n t i c i p a t i o n q u i , à mon a v i s , a c a r a c t é r i s é t ou t e l ' a c t i v i t é de l ' a è d e . Car même 1 é l a s t i c i t é " de Ph émi o s , q u i c o nnaî t 1 ' oî më ap p r o p r i ée à chaque a u d i t o i r e , n ' é c h ap p e pas à c et t e l i m i t e , c e l l e même q u i d i v i se sa communaut é : au moment où Phémi os l a t r an s g r es s e en passant du cô t é des p r é t en dan t s à c e l u i d ' U l y s s e , c et t e " é l a s �t i c i t é " r i s q u e de l u i c o û t er l a v i e .

Dé j à au I r ;r Chant de l ' Od y s s é e , l a l i m i t e s o c i a l e de l ' a n t i �c i p a t i o n s ' i m p o s e à l ' a è d e : i l es t i mp o ss i b l e pour Phémi os d ' a n t i c i p e r l ' i n t é r ê t des uns en même t emps que c e l u i des au �t r es . Une f o i s q u ' i l a c h o i s i son c ô t é , i l d o i t r e s t e r en deçà de l a l i m i t e : i l ne s au r a i t s a t i s f a i r e l es ex i g en c es de Pén é�l ope et de Tél émaque, q u i se t r ouv e au- del à de c et t e l i m i t e , en même t emps que cel l es des p r é t en d an t s , des "p l u s f o r t s " . C ' e s t un i quement ap r ès un l ap s de t emps q u i e f f a c e r a l e s o u v en i r gê�nant de ses p ar o l es q u ' i l sau r a c h an t er pour l ' é p o u s e et l e f i l s d 'Ul y s se - ap r ès l a d é f a i t e des p r é t en d an t s . La m u l t i f o r m i t é du chant dont Phémi o s se mont r e c o n sc i en t es t donc une mu l t i f o r m i t é dans l e t emps : ce s e r a i t seu l ement p ar l a f i x a t i o n de p l u s i eu r s v er s i o ns du même chant que c et t e m u l t i f o r m i t é p o u r r a i t se t r a �dui r e en mu l t i f o r m i t é s p a t i a l e , s y n c h r o n i q u e , l i s i b l e . Ph émi o s , l u i , n ' é p r o u v e pas l e b eso i n d ' u n e t e l l e f i x a t i o n , b i en au con-

Lan a t a , p p . 11- 2, c i t an t Pa g l i a r o , p . 27 , et Se t t i , p . 151 et n . 1 ; c f . a u s s i v an C- r oni ngen 1958, pp . 76- 7] mai s c f . F r i s k I I , p . 363 , et Ch a n t r a i n e , p p . 783- 4- ) ; Bowr a 1952, p . 220, t r ad u i t o i mai p ar "c h emi n s " ou "ap p r o c h es " . On d o i t ob�s er v er q u e , dans l es exempl es c i t é s , l ' oi më du c han t es t t o u j o u r s é t r o i t emen t as s o c i ée à l a Muse, comme s i l ' a è d e av a i t b es o i n d ' e l l e pour ne pas per dr e son "c h emi n " (ou pour s av o i r p ar où commencer : c f . Od . 1 . 1 0 hamo t hen , " d ' u n p o i n t q u e l c o n q u e") en i mp r o v i san t dev an t l es i n t é r e s s é s .

104. A i n s i Mar g , p . 11 .

Page 38: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t r a i r e : e l l e a u r a i t f our n i , à Ul y sse une p r euv e p o s i t i v e de s a c o m p l i c i t é . En r es t an t en â eç à de l a l i m i t e s o c i a l e , qu i ne coï n�c i d e p l u s - comme p our Démodocos - av ec l a l i m i t e m a t é r i e l l e de l ' a u d i t o i r e , Phémi o s f a i t l a seu l e chose p o s s i b l e : i l ac c ep t a l a s u p é r i o r i t é de l ' a u d i t o i r e a i n s i que l e l ai e et nune de l a ffoS m m i c a t i o n o r a l e . Phéi ni os ne s ' i n t é r e s s e auc unement à l ’ i den t i t é des v e r s i o n s , i l peut c h an t er l e "même" c h an t au s s i so u v en t qu'oi l e l u i demande mai :- : sans j amai s l e f i x e r . Et comme pour ex c u ser c et t e so u p l es s e - qu i es t a u s s i l a s i en n e - Homèr e no us r ac ont e l e d e s t i n de l ' a è d e anonyme q u i a t en t é l ' i m p o s s i b l e : i l sembl e v o u l o i r met t r e en év i denc e ce q u i s e r a i t a r r i v é à Phémi os s ' i l s ' é t a i t o b s t i n é . Par sa t r an s g r es s i o n de l a l i m i t e i mposée par Eg i s t h e et ses c o mp l i c es , l ' a è d e anonyme es t coupé des s eu l s moy ens de f a i r e en t endr e sa v o i x . La f i x a t i o n a u r a i t donc ét é ’ a u s s i " f a t a l e " à Phémi os q u ' e l l e a u r a i t ét é " s a l u t a i r e " à l 'aède i s o l é , q u i , sans i n t e r m é d i a i r e , v o i t sa p ar o l e mi se h o r s - c i r �c u i t : c o n t r a i r emen t au x p o èt es d ' u n e époque p l u s , r é c e n t e , i l n ' a pu f a i r e env o y er ses v er s hup èr p o l i ê s h a l o s , "p a r de l à l es f l o t s g r i s " . " * ® ' Le gest e c o n t es t a t a i r e de l ' a è d e anonyme es t donc a u s s i p r o p h ét i q ue q u ' i n e f f i c a c e : p r o p h é t i q u e , c ar i l " s i �t u e " l ' é c r i t u r e ; i n e f f i c a c e , c ar i l l u i manque cet i n t er méd i a i �r e q u ' i l an n o n c e.

Par mi l es si èdes h o mér i q u es , Phémi os es t l e s e u l dont l ' a c t i �v i t é se p r o l o nge au- del à du p o i n t f i n a l de 1 ' Od y s s é e . I l accept e l a s u p é r i o r i t é de son a u d i t o i r e et s a i t t o u j o u r s d ev en i r son p o r t e - p ar o l e . J ' a i dé j à évoqué l e c ar ac t è r e g é n é r a l des chant s q u ' i l p r é s en t e r a , p l us t a r d , au x ban q u et s de son r o i r ev enu : i l s ser o n t c h an t és a u s s i k at à mo î r an que c eux de Démodocos.C' e s t ce que Phémi os pr omet à Ul y sse dans son p l a i d o y e r . Cepen�d an t , nous ne sav ons r i e n de ces p r o l ongemen t s du r é c i t , c ar l ' h i s t o i r e se t er mi ne av an t de nous en i n f o r m er . Pa r l e r des c h an t s s i t u é s dans l e p r o l ongement d ' u n espac e f i c t i f s e r a i t donc une s p é c u l a t i o n v ai n e ? Je n ' e n s u i s pas en t i è r emen t con�v a i n c u . En e f f e t , au XXI Ve Chant de l ' Od y s s é e , dans l es der ni er s v e r s , se p r o d u i t u n év énement s i g n i f i c a t i f q u i , en t an t que r e�p r é s en t a t i o n sy mbo l i q ue d ' u n e t r an s f o r mat i o n s o c i a l e r é e l l e , œei en q u es t i o n l es- f ondement s mêmes de l ’ a u d i t o i r e h o mér i q u e. J ' i �r a i s v o l o n t i e r s p l us l o i n en ap p el an t c et év énement no n l a mi se en. q u es t i o n mai s l a T i n même, au sen s sy mb o l i q u e, de l ' a u d i t o i �r e homér i que .

Témo i gnan t d ' u n e r a d i c a l e t r an s f o r mat i o n s o c i a l e , l a co ncep t t i o n de l ' h o m i c i d e occupe, une p l ac e p r i v i l é g i é e dans' l ’ ét ude as l a p ér i o de q u i v o i t l a Ci t é gr ec que s ' é t a b l i r . 1^1" A t r av e r s l es] noms de Ur ac o n e t de So l o n , l é g i s l a t e u r s a t h é n i en s du V I I e et à1 V I e s i è c l e , no us en t r ev o y o n s so n é v o l u t i o n p ar r ap p o r t s l a cou-

105. Pi n d . Py t h . 2 . 6 8 .106. Cf . Thomson 1955, p . 228.

Page 39: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c ep t i o n t r a d i t i o n n e l l e , où l a p u n i t i o n de l ' h o m i c i d e , f au t e d ' u n ap p a r e i l é t a t i q u e , é t a i t l ' a f f a i r e du g é n o s , du " c l a n " , auq u el ap p ar t en a i t l a v i c t i m e . Te l l e que noua l a c o n n ai sso n s p ar l es chant s h o mér i q u es , l a c o n c ep t i o n t r a d i t i o n n e l l s ne f a i t aucune d i s t i n c t i o n en t r e homi c i de v o l o n t a i r e et i n v o l o n t a i r e mai s con�s i dèr e un meur t r e comme une s i mp l e per t e de sang pour l e g é n o s , auq uel éc h o i t déso r mai s l ' o b l i g a t i o n de v en ger l e meur t r e (dans l e cas où l e m eu r t r i e r ap p ar t i en t au même génos que l a v i c t i m e , i l es t c o n s i d é r é comme s o u i l l é par son ac t e et do i t q u i t t e r l e géno s) . 107 c ' e s t au V I I e s i è c l e seu l ement que Dr ac o n a i n t r o d u i t l a d i s t i n c t i o n en t r e homi c i df r v o l o n t a i r e et i n v o l o n t a i r e en em�pêchan t l es eén~ de v en g er l es h o mi c i des i n v o l o n t a i r e s , ce q u i a l i m i t é l eu r p o u v o i r de f aç on d é c i s i v e . Cet t e v i c t o i r e de3 v a l eu r s de l a Ci t é n a i s s an t e a ét é c o n so l i d ée p ar So l o n , q u i , t out en r ë j é t an t l a p l u p ar t des l o i s d r ac o n i en n es , a gar dé c e l l es c onc er nant l ' h o m i c i d e .1 - ^

Ai t XXI Ve C3mnt de l ' Gd y s s é e , l a r u aeu r de l a v i c t o i r e d ' U l y s �se s ' e s t f i n a l emen t r épandue par mi l es gens d ' I t h a q u e et l es c o nsangu i ns des p r é t en dan t s v i en n en t au p a l a i s d ' Ul y s s e pour en t er r er l eu r s mo r t s . Eu p e i t h è s , pèr e de l ' u n des p r é t en dan t s t ués , p r end l a p ar o l e pour i n c i t e r l a f o u l e à l a v engeanc e c ar , d i t - i l , "c e ser a une hon t e dont l es gén ér a t i o n s f u t u r es se so u�v i endr o n t s i nous ne v engeons pas l es meur t r es de nos f i l s et f r è r e s " . C e p e n d a n t , l es o p i n i o n s sont d i v i s é e s . Cer t a i n s es �say ent de r amener l es gens à l a r a i s o n : se l o n l ' u n , Ul y sse "bé�n é f i c i a i t d ' u n e as s i s t an c e d i v i n e en t uan t l es p r é t e n d a n t s , 111 sel on l ' a u t r e , ces d er n i er s av a i en t l é s é Ul y s s e , de so r t e que l es meur t r es é t a i en t i n é v i t a b l e s . 11^ l ' a s s em b l é e i mp r o v i s ée, dont l a "m a j o r i t é " (hëmi séô n p l e i o u s ) ' * ' ^ s ' o p p o s e à l a v en gean �c e, se d i s p e r s e . Eu p e i t h ès p r end l a t êt e des v en g eu r s . Dans l a b a t a i l l e q u i s u i t , l es f o r c es sont égal es même s i l e cô t é d 'Ul y s -

107. Cf . Buso l t - Swo bo da, p p . 331, 530- 1, 80 5 , Thomson 1949, pp . 89- 90, 135- 7, et Thomson 1955, p p . 228- 9.

108. Pou r l a l o i de Dr ac o n , v o i r St r o u d , p p . 5 s q q . ; c f . Ru- sc h en b u s c h , p p . 142- 3 : "Di e ganze Geset zg eb u n g des Dr ak on ü b er d i e u n v o r s â t z l i c h e Tô t ung be s t and n u r d a n n , dass er den Tâ t er v o r der Bl u t r ac h e der An g eh o r i g en des C- et ot et en ab s c h i r m t e , i ndem er i h n s e l b s t i m Sc hu t ze des Rec h t s f r i e - dens i n das Au s l an d ent kor amen l i e s s , s e i n Ei gen t um ab er dem Z u g r i f f der Ve r f o l g e r en t zo g und dami t Rep r es s a l i en unmôg- l i c h m ao h t e " .

109. A r i s t . Co n s t . d 'At h è n es 7 , Pl u t . So l . 17.110 . Odi X X I V . 433- 5 l obe gà r t âde g ' e s t ! k a i esso mén o i s i p u t h és -

' t h a i , e i d t mg pai cLôn t e k a s i g i e t Sn t e phonëas t i s é m s t h ' .111* I b i d . 443- 9.112. I b i d . 454- 62.113. I b i d . 464 .

Page 40: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

sn ag compt a q u ’ une â o usai ne d ' homme 3 e t l ' a u t r e v r a i s em b l ab l e �ment beauc o up p l u g ,1 1 4 et s ’ i l a ne f i n i s s e n t pas par a ’ ent r et uer .i c ' e s t un i q uemen t gr âce à l ' i n t e r v e n t i o n d ' A t h é n a : "Gens d ' I t h a �q u e , s ' ê c r i e - t - e l l é , c ess es c et t e b a t a i l l e t e r r i b l e : sépar e.s- v ous i i amédi at ement pour ne pas v e r s e r p l u s de 3an g ! " 1 1 ' A ces mot s d ' A t h é n a , l a "c r a i n t e v e r t e " ( k h l o r ô n d é o s ) s a i s i t l es com�b a t t an t s et i l s l a i s s e n t t omber l eu r s ar mes p ar t e r r e . ^ ^ La v engeanc e a échoué : Eu p e i t h es es t t ombé su r l e champ de b a t a i l �l e , 117 et l es au t r es v engeu r s r e t o u r n en t v er s l a v i l l e "p a r dé�s i r du b i o t o s " ,118 ac c o mp l i ss an t a i n s i l a v o l o n t é de Zeus q u i , av an t l a b a t a i l l e , s ' é t a i t p r ononc é en f av eu r d ' u n e I t h aq u e " r i �c h e" et " p a c i f i q u e " . 1 1 ^ L o r s q u ' Ul y s s e se met - à l a p o u r su i t e des v en g eu r s , Zeus l an c e son é c l a i r : "A r r ê t e , s ' é c r i e At h én a à Ul ys�s e , met s un t er me à l a d i sc o r de du combat ég a l ! " 120 j ,a p a i x en�t r e l e s deux p a r t i es peut ê t r e c onc l ue : conf or mément à l a v ol on�t é de Z e u s , 1^1 At h én a l es u n i t p ar des "ser men t s mu t u e l s " ( h o r - k i a . . . met ' amp h o t ér o i s i n )122 - on es t p r e s q u ' e n d r o i t de d i r e : p ar u n " c o n t r a t " .1^ 3

114. I b i d . 543 n eî k o s ho mo i i o u p o l émo i o , l a "d i s c o r d e du combat é g a l " . I l y a 12 p r é t en dan t s d ' I t h a q u e ( Od . X V I . 251) ; l es c o n san gu i n s q u i mai n t en an t sont v enus l es en t e r r e r sont sans dout e p l u s no mbr eux . Le cô t é d ' Ul y s s e compt e 12 hommes (U- l y s s e , Té l émaq ue, Eu mée, Ph i l o i t i o s , l es s i x f i l s de Dol i os, Do l i o s et Laër c e s e l o n Od . X X I V .497- 8 ; c f . i b i d . 356- 60) . Et an t donné que ces d er n i er s do i v en t êt r e mo i ns nombr eux que l eu r s a d v e r s a i r e s , i l n ' e s t pas ex c l u que 1 ' " é g a l i t é " du combat se r é f è r e au f a i t que l e cô t é d 'Eupei t hes do i t v enger l a mor t de 12 hommes en d é t r u i s a n t , p r éc i sémen t , un gr oupe de 12 ( s i l ' o n ne compt e pas At héna dégu i sée en Men t o r qui ap p ar a î t aux v er s 502- 3) .

115. Od . X X I V . 531- 2.116. I b i d . 533- 5. Cf . i n f r a p p . 41- 2 n . 128 ( l e dei n o n t r ag i que) .117. Od . X X I V .521- 5.118. I b i d . 536 pr ôs de p o l i n t r ô pon t o l i l a i ô m en o i b i o t o i o : l e

sens de b i o t o s i c i es t no n seu l ement c e l u i de " v i e " en t ant que n é g a t i o n de "mo r t " ( c a r ce n ' e s t pas en t an t que "mor t s" que l es v engeur s "d é s i r e n t l a v i e " ) mai s enc o r e c e l u i at t es�t é c hez Hé s i o d e , à s av o i r "moy ens de v i v r e " e t c . ( v o i r i nf r a p . 129 n . 143) : céi t t i es t en f a i t l e sens de b i o t o s ( b î o s , b i o t ë ) t r o i s f o i s su r quat r e c hez Homèr e. Cf . Od . XI I .328et c ,

119. Od . X X I V .486 .120. I b i d . 543.121. I b i d . 483 .122. I b i d . 546.123. Cf . Heu s s , p . 16, su r l es su n t h ëk a i d ' u n e époque p l u s t ar d i �

ve : c ' e s t t o u j o u r s l e ser ment o r a l et no n pas l ' a c t e écr i t q u i r end v a l ab l e un ac c o r d en t r e é t a t s .

Page 41: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

La l é g i s l a t i o n su r l ' h o m i c i d e q u i po r t e l e nom de Dr ac on dat e de l a sec onde m o i t i é du V I I e s i è c l e . Ev i demment , e l l e ne so r t pas de l a t ê t e de Dr ac o n comme une At h én a t ou t e ar mée de l a t êt e de Zeus : e l l e es t l e r é s u l t a t d ' u n p r o c es su s h i s t o r i q u e dont l ' a u d i t o i r e de 1 ' Ody ssée a égal ement f a i t p a r t i e . Car ce n ' e s t p l us l a c o n c ep t i o n t r a d i t i o n n e l l e q u i se t r ouv e mi se en oeuv r e dans l es d e r n i e r s v er s de l ' Od y s s é e , c ' e s t une c o n c ep t i o n n o u �v e l l e . Les meur t r es: commi s p ar Ul y sse ne son t pas v engés : i l s sont c o n s i d é r és comme j u s t i f i a M e s ; ü b s o n t , en e f f e t , j u s t i �f i é s , -* ^ Eu p e i t h e s , q u i épr euv e une "d o u l e u r i n o u b l i a b l e " ( à l as- t o n . . . p é n t h o s )125 ^ cause de l a mor t de son. f i l s , t r ouv e l u i - même l a mor t ; p a r c o n t r e , Zeus ô sai de d ' " e f f a c e r l e s o u v en i r "( ék l ës i n t h e î n a i } 1 de t ous l es: meu r t r es commi s p ar Ul y s s e . Be cet t e f aç o n , l a p a i x s o c i a l e sJ^JGPOse au x gêne r i v a u x , p a i x qu i en supp r i man t l e s v a l eu r s g e n t i l ! c e s se t r o uv e f o n dée s u r un ensembl e, de val eur - t ; n o u v e l l es - c e l l e s , en p r i n c i p e , de l a Ci �t é . ^ ? j ,a f j j ! l 'Ody ssée c o n s t i t u e a i n s i une p r emi èr e r ep r é �s en t a t i o n d ' u n o r dr e s o c i a l âpnt l ' é q u i l i b r e r ep o se s u r l a t e r �r eu r p ar t agée : de ce f a i t , e l l e annonc e dé j à l a t r a g é d i e .

124. De même, l e c r i me d ' Or es t e es t j u s t i f i é p ar Ap o l l o n dans l es Eumén i des d ' Es c h y l e ( v v . 609 s q q . ) : c f . i n f r a n . 128.

125. Od . X X I V .423 .126. I b i d . 484- 5 hëmeî s d ' aû - sal don t e k a s i ^ i ë t o n t e phono i o

é k l ë s i n t héô men , "au meur t r e de l eu r s f i l s et f r è r es nous v e r s er i o n s l ' o u b l i " : c f . sup r a p . 39 et n . 110 .

127. Sel o n Gl o t z 1904, p p . 150- 1, l a f i n de 1 ' Ody ssée a connu t r o i s " s o l u t i o n s " d i f f é r e n t e s , p r o g r ess i v emen t é l abo r ées :1° l a "s o l u t i o n an c i en n e" compor t ant l ' e x i l d ' Ul y s s e q u i , dans son ab s en c e , r eç o i t un dédommagement an n u e l v er s é p ar l es gens d ' I t h a q u e à Tél ^o aq ue ( Pl u t . Mo t . 294c - d , Ap o l l o d . S p i t . 7- 4- 0) ; 2° l a " s o l u t i o n i n t e r m é d i a i r e " , c e l l e de n o �t r e Ody ssée ( q u i , s e l o n Gl o t z , sous- en t end "comme une chose n a t u r e l l e l e pai ement d ' u n e r anç on p ar U l y s s e " ) ; 3° l a "s o �l u t i o n m o d er n e" , c e l l e que l a l o i de Dr ac o n f o u r n i t pour l ' h o m i c i d e i n v o l o n t a i r e , l ' e x i l t empo r ai r e : c et t e "so l u t i on" est en v i sag ée p ar T i r é s i a s l o r s q u ' i l p r é d i t l ' a v e n i r à Ul y s �se au X I e Chan t ( v v . 119- 33) . L ' i n t e r p r é t a t i o n de Gl o t z n ' e s t pas i n c o n t es t ab l e ( l a " s o l u t i o n an c i en n e" q u i c onc er ne à l a f o i s l ' e x i l du meu r t r i e r et l a p r o t ec t i o n de sa pr opr i é�t é r a p p e l l e , e l l e a u s s i , l a l o i d r ac o n i en ne : c f . Ruschen- t ousch, p p . 142- 3, c i t é su p r a p . 39 n . 105 ; l a "s o l u t i o n i n �t e r m é d i a i r e " ne f a i t pas a l l u s i o n au "p ai emen t d ' u n e r an �ç o n ") ; ce q u i p a r a î t i i i eont s s t a b l e , c ' e s t que l es- t r o i s " s o l u t i o n s " c i t é es p ar Gl o t z s ' a r t i c u l e n t à l ' i n t é r i e u r d 'u n e p r o b l émat i q u e "d r ac o n i en n e" et no n pas t r a d i t i o n n e l l e .

128. Cf . Gl uc k smann , p p . 109- 15, pour l e dei n o n ( " t e r r i f i a n t " ) dans l a t r a g é d i e . L ' a u t e u r é c r i t , p . 115 : "Le p o l i t i q u e

Page 42: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Te l es t donc l e monde dans l e q u e l "s e p r o l o n g e " , t h é o r i q u e�men t , l ' a c t i v i t é de Ph émi o s . En p r a t i q u e , c ' e s t l e monde des d er n i er s - aèd es h i s t o r i q u e s . En r ac i n é s dans u n o r dr e s o c i a l basé s u r des r ap p o r t s p er s o n n e l s et h i é r a r c h i q u e s , i l s n ’ o n t p l u s r e t r o u v é l e s a u d i t o i r e s don t i l s a v a i en t ét é l e s f i d è l e s por t e- p a r o l e . Co n t r a i r emen t à l ’ a u d i t o i r e t r a d i t i o n n e l , l e no uv eau gr oupement dev an t l e q u e l i l s d o i v en t c h an t er es t h é t é r o g è n e , c a r a c t é r i s é p a r ses r ap p o r t s i mp er so n nel s : s o l i d a i r e de l a Ci �t é , ce gr oupement - au q u el c o nv i en t l e t er me p u b l i c - es t casé s u r l a s u p p r es s i o n de ces v a l eu r s p a r t i c u l i è r e s que l ' a è d e av ai t s i "bi en su s y m b o l i s e r , l a l i m i t e s o c i a l e q u ’ i l a v a i t o bser v ée en c h o i s i s s a n t l e cô t é des "p l u s f o r t s " dev an t un a u d i t o i r e d i �v i s é s ' e s t déso r mai s t r an s f o r mée en p r i n c i p e même de l a Ci t é , q u i he l u i per met p l u s l e c h o i x . Po u r d ev en i r l e po r t e- par o l e du p u b l i c , i l ne d o i t pas c h o i s i r son c ô t é , b i en au. c o n t r a i r e : i l d o i t r es p ec t e r l ' é q u i l i b r e des f o r c es r i v a l e s pour - ne pas p r o v o q u er l es r i v a l i t é s do mi n ées . Fac e au p u b l i c de l a Ci t é , l ' a è d e f a i t l e s e u l c h o i x p o s s i b l e : i l t en t e de s a t i s f a i r e l a s eu l e ex i g en c e homogène de es gr oupement h é t é r o g è n e , à s av o i r s o n ex i g en c e f o r m e l l e . Qu 'es t - u e que c e l a s i g n i f i e en p r a t i q u e ? Quand l ' o r d r e s o c i a l au q u e l s ' e s t a p p l i q u é son mode de sy mbo l i �s a t i o n se d é s i n t è g r e , l ' a è d e p r en d c o n sc i en c e de aon a c t i v i t é comme a c t i v i t é e s t h é t i q u e , i l d ev i en t un v i r t u o s o , c ar l e publ i : dev an t l e q u e l i l chant e n ' e s t p l u s en mesur e d ' a p p r é c i e r sa ca�p ac i t é . dé s y mb o l i s er l es v a l eu r s p a r t i c u l i è r e s d ’ u n gr oupe ho�mo gèn e. Dans c et t e u e r s p e a t i v e , on p o u r r a i t même e n v i s a g e r , avec Geo f f r o y S. K i r k , 12^ u n i n t é r ê t dans l a d er n i è r e g é n é r a t i o n des

r a i s o n n ab l e c h er c h a i t à o p ér er l a c o n v er s i o n de l a guer r e en p a i x , en o b l i g ean t l e s deux a d v e r s a i r es à c o n s i d é r e r l e dan ger commun". Au s u j e t du r ô l e j o ué p ar At h én a dans l es Euunéni des d ' Es c h y l e , Thomson 1 9 6 6 :1 1 , p . 50 , compar e l 'At i i f n a q u i é t a b l i t l a p a i x en I t h aq u e à 1 'At h én a esc h y l éenn e : dans l es Eu m é n i d es , At h én a i n t e r v i e n t dans u n au t r e conf l i i t é g a l , à s a v o i r c e l u i q u i oppose Ap o l l o n au x Er i n y es et qui c onc er ne l e c r i me d ' Or e s t e : "Cet homme es t abso us du cr i ât de meu r t r e , d i t - e l l e ; l e nombr e des v o i x des deux p ar t s e: é g a l " (Eu m. 752- 3) . C' e s t l a même At h én a q u i v i en t de di r e "Que t ou t e c r a i n t e (d e i n o n ) su r t o u t ne s o i t pas c hassée ho: de l a Ci t é ; c a r , s ' i l n ' a r i e n à c r a i n d r e , q u e l mo r t e l pis t i q u e r a i t l a j u s t i c e ( t £ s . . . énd i k o s b r o t ô n ) ?" ( v v . 698- 9'

129. K i r k , p . 97 ; "Su c h r ep r o d u c t i v e s i n g e r s must hav e ex i st ed f o r a t i me i n G- r eece — p a r t i c u l a r l y , one wo u l d c o n j ec t u r e, t he mi d- 7t h c en t u r y B . C . ; but we hav e no d i r e c t k nowl edge t h e m " . Qu el q ues pages p l u s l o i n , K i r k ét end l a p ér i o de de t r an s m i s s i o n o r a l e des c h an t s homér i ques à " c i n q ou s i x gé�n é r a t i o n s " ( p . 10 0 ) , ce q u i me p ar a î t d i f f i c i l e à accept er en vue des données même que K i r k c i t e p o u r j u s t i f i e r son h;1

Page 43: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

aèdes po u r t e l l e ou t e l l e v e r s i o n p a r t i c u l i è r em en t r é u s s i e d ' u n c h an t , c ' es t - à - d i r e po u r sa f o r me, une amb i t i o n donc c hez l es der n i er s aèdes de se mo n t r er f i d è l e s à ce q u ' o n p o u r r a i t ap p e l e r l e " p r é - é c r i t " ” ® . Gén ér at i o n t r a n s i t o i r e , m aî t r i s an t enc or e l a t ec hn i que f o r mu l a i r e mai s de p l us en p l us i n t é r es s é e p ar l a "t ex - t u a l i t é " du c hant - av an t mêi r e q u ' u n t ex t e n ' a i b ét é é t a b l i . Dans ce c as , l e t ex t e a u r a i t donc ét é so c i a l emen t p r ésen t av an t d ' ê t r e m a t é r i a l i s é , c her c hé av an t d ' ê t r e t r o u v é , pensé av an t d ' ê t r e ac h ev é .

En t o u t c a s , l e t ex t e homér i que a ét é f i x é p ar l ' é c r i t u r e , l a f i x a t i o n , "dont no us t i r o n s ' , en d er n i è r e a n a l y s e , no t r e - c onnai s- s'§ï rœ"'de~s~ chant s"' h o mér i q u es , ^ d û a v o i r l i e u en As i e Mi neu r e v er s I â ~ f i n ‘" d u ' V I I I e s i è c l e . ” -* Les e f f e t s de ce' t t e f i x a t i o n ont ét é mu l t i p l es , et j 'ën a i ~ déj a i n d i q u é q uel q ues - un s . Résumons- l es. Par l i ~ TÎ 5t at Toi l ~Æi r c h an t , l a sphèr e d ' é m i s s i o n p eu t êt t - e sép ar ée ds l a sp£er è- de r é c ep t i o n , sp hèr es q u i dans l es c o n d i t i o n s o r al es ' s oa ce s Sai r eme n t u n i e s . L ' a n t i c i p a t i o n de l ' a è d e , g u i se l i m i �t e au x ^ ex i g en c es des au d i t eu r ET,! ! * en v i sag e ugs , .b i en en t en d u , cet t e sphèr e de r éc ep t i o n u n i v e r s e l l e h o r s d,e l a l i mi t a- mat é r i e l - l e et s o c i a l e de son au d i t o i r e m a i s , f i x é p ar l ' é c r i t u r e , son chant peut néanmo i ns p as s er au- del à de c et t e l i m i t e p our d ev en i r p u b l i c . Dés o r mai s , c o n t enu et f or me m a t é r i e l l e son t h é t é r o g èn es , l e p r emi er se r é f é r an t au chaj np s o c i a l d ' u n a u d i t o i r e b i en t ô t d i s p er s é , l a sec onde ap p ar t en an t a u ' bôul omenos du p u b l i c , c ' es t - à- di r e à l ' i n d i v i d u a b s t r a i t de l a Ci t é , q u i ne s a u r a i t p l u s i m�poser un c o n t r ô l e s o c i a l au c hant de l a même f aç o n que l es a u d i �t eur s de l ' a è d e . Du moment q u ' u n e v e r s i o n es t f i x é e p ar l ' é c r i -

t h è s e , à s av o i r c e l l es d e^ l a r ec her c he "y o u g o s l a v e " .130. J ' emp r u n t e ce mot à Bo u r d i eu , p . 255 , sans p o u r au t an t l u i

donner l e même sens que cet a u t eu r .131. Cf . J e f f e r y , p . 21 , p our l a dat e de l ' a l p h a b e t , l e t er mi nus

post quem de l a f i x a t i o n : "On t he p r esen t ev i den c e we mi ght i n f e r t h at t he dat e o f b i r t h [ de l ' a l p h a b e t ] was somewher e abou t t he mi dd l e o f t he e i g h t h c e n t u r y " . I l f au t t e n i r comp�t e d ' u n c e r t a i n r e t a r d ap r ès c et t e dat e - une g é n é r a t i o n ? - av an t que l ' a l p h a b e t s o i t s u f f i s amen t maî t r i s é p our une t â �che auss i l o u r de que l a f i x a t i o n de l ' I l i a d e ou de 1 ' Ody s�sée : a i n s i , on es t amené à s i t u e r l a f i x a t i o n des c han t s homér i ques en t r e 725 et 700 ( c f . p ar exempl e Dav i so n 1962,p . 149, ou Par r y 1966, p p . 177- 216 ; c f . au s s i K i r k , p . 287, q u i donne l a deux i ème mo i t i é du V I I I e s i è c l e comme l a dat e ap p r o x i mat i v e de l a c o mpo s i t i o n [ q u ' i l d i s t i n g u e de l a f i x a �t i o n p ar l ' é c r i t u r e ] ) . I l es t év i den t que l e "document e t h �n o g r ap h i q u e" ( c f . su p r a p . 14) q u i en es t l e r é s u l t a t a ét é s u s c ep t i b l e des i n t e r p o l a t i o n s d ' u n e époque où l a maî t r i s e de l a t ec h n i q u e f o r mu l a i r e n ' é t a i t pas enc o r e per d,ue ( o f . i n f r a p . 194 n . 1 3 7 ) .

Page 44: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t u r e , c e t t e Ve r s i o n peut ê t r e c o p i é e , mémo r i sée, exami née__. C' e s t l e moment où l a r é f l e x i o n _c r i t i q u e su r l a chant d ev i en t p o ss i b l e e"t ~ par f o i s n é c es s a i r e ^ a r , une Ta i s que l ’ aedë à “ d ^ s p à r u , i l ne peut p l u s ê t r e i n t e r r o g e . C ' e s t l e moment au s s i où l a p ar o l e de l ' a è d e échappe mat é r i e l l emen t à son c o n t r ô l e , sép ar ée de l ui ~~com- nfe p ar un ac t e de c h i r u r g i e s o c i a l e , un moment , en b r e f , o u ' I ê f c han t peut ê t r e~ j u g é comme s ' i l n ' a v a i t auc une r ac i ne-' 'dans l a pr at Tqi i e s o c i a l e dont i l "a f a i t p a r t i e . Ay an t per du l a t r anspa- r cï ï ceF' "q u ' i l t i e n t du champ où i l a ét é p r o no nc é, i l d ev i en t un h i é r o g l y p h e s o c i a l , déso r mai s méc an i quement r ep r o d u i t par des r é e i t a t e u r s p r o f e s s i o n n e l s , à s a v o i r p ar l es r h ap so des de l a Ci t e_.

Les p r emi er s r h ap so des q u i no us sont connus son t c eux q u ' Hé �r o do t e ment i onne au Ve L i v r e des Hi s t o i r e s : peu ap r ès 600 av . J . - C . , "q uand i l é t a i t en guer r e co nt r e l es A r g i e n s , Cl i s t h è n e a i n t e r d i t l e s c o nc o ur s de r hap so des à Si c y o ne à cause des chant s h o mér i q u es , c ar l es Ar g i en s et Ar gos y son t p r esque const amment c é l é b r é s " . Qu el q ues r é f l e x i o n s s ' i m p o s en t s u r se p as s ag e . Pr e�mi è r emen t , c ' e s t Hér odo t e q u i , en p l e i n Ve s i è c l e , emp l o i e l ' a p �p e l l a t i o n " r h ap s o d es " ( r h a p s ô i d o i ) i c i , ce n ' e s t donc pas néc es�sai r emen t une a p p e l l a t i o n cont empor ai ne de Cl i s t h è n e l e Si cy o- n i e n . Cep en d an t , s i l e s " r h ap s o d es " men t i o nnés i c i av a i en t maî �t r i s é l a t ec h n i q u e f o r mu l a i r e à l a man i èr e des aè d es , l e t y r an s i c y c n i e n n ' a u r a i t pas ét é f o r c é d ' i n t e r d i r e l es c o n c o u r s . Comme l e s p r é t en d an t s t îe 1 TOdy ssée . i l au r a i t pu ex er c er son p o uv o i r p our que l e s " r h ap s o d es " s ' a d a p t e n t à l a s i t u a t i o n p o l i t i q u e . I l .ne l ‘ a pas f a i t . La c o n c l u s i o n q u i s ' i mp o s e es t q u ' i l n ' a pas pu1 demander au x " r h ap s o d es " c e - q u ' i l s n ’ é t a i en t p l u s c ap ab l es de f a i r e . I l s n ' é t a i e n t p l us au t o d i d ak t o i comme P h é m i o s . " ^ 3 Hous pouv ons donc êt r e sû r s q u ' i l es t q u es t i o n i c i des v é r i t a b l e s r é- c i t a t eu r s d ' u n t ex t e mémor i sé (p ar l a l ec t u r e ou de f aç o n i n d i - [ r ec t e ) et no n pas des aèdes i mp r o v i sat eu r s ."* - ^ Même s i l e s "r hap s o d és " n ' a v a i e n t pas enc or e r eç u l eu r a p p e l l a t i o n à l ' é p o q u e de Cl i s t h è n e , l a " t e x t u a l i t é " q u 'év o q u e c et t e a p p e l l a t i o n - "c eu x q u i r ec o u sen t l e c h an t " _ est donc dé j à p e r c ep t i b l e à t r aver s

132.- Hd t , V . 6 7 . Cf . F r i i s Jo h an s en , p p . 233- 4.133- Od . X X I I . 347 a- u't oâi dak t os d* e i m , " j e n ' a i pas de maî t r e",

su ggér an t 1 ' ex i s t en c e des aèdes c o n t emp o r ai ns d 'Homèr e qui , p ar c o n t r e , se t en a i en t au "p r é - é c r i t " ( v o i r sup r a p . 43) d ' u n e g én é r a t i o n p r éc éden t e ( c f . a u s s i l a s p ar o l e de 1 ' akyn k i r g h i z c i t é es sup r a p . 35 : "Je n ' a i ap p r i s auc un de mes c h a n t s " ) . Cf . L a t t e , p . 154, Do d d s , p . 10, Lesk y 1961, pp. 30- 1.

134. Cf . E l s e , p p . 27- 34, et K i r k , p . 3- 14, q u i s i t u e l e " t o u r �n a n t " en t r e 625 - at 575 , h y p o t hèse q u i es t conf or me au x évé�nement s r ac o n t és p ar Hér o d o t e .

135. Cf . i n f r a p . 20 1 . I n s i s t a n t s u r l a "c o mp l émen t ar i t é " ent r e

Page 45: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l e dér ou l emen t des év énement s : l es " r h ap s o d es " ne se mont r ent p l us f i d è l e s aux a u d i t ^ i r s mai s p r éc i sémen t au " t i s s u " ( t ex - t us)"*36 q u ' i l s " r e c o u s e n t " , c 'es t - à - d i r e au t ex t e .

Deux i èmement , i l f au t s i t u e r l ' a c t i o n en t r ep r i s e p ar Cl i s t h è �ne à l ' i n t é r i e u r du "p r ogr amme" dont e l l e f a i t p ar t i e : l a po�l i t i q u e an t i - a r g i en n e de Cl i s t h èn e a c o n s i s t é no n seu l ement à i n t e r d i r e l es r é c i t a t i o n s mai s a u s s i à su p p r i mer l e c u l t e d 'A- d r as t e , l e hér o s a r g i e n , a i n s i q u ' à r é f o r mer l a no menc l at u r e t r i b a l e des Si c y o n i e n s , j usque l à i d en t i q u e à c e l l e des Ar g i e n s . Sur l e p l an de l a s y mb o l i s â t i o n s o c i a l e , l e t y r an de Si c y o ne a donc mené - une l u t t e c onséquen t e co nt r e l ' e n n e m i a r g i e n . Av ai t - i l r a i s o n d ' a t t r i b u e r une i n t en t i o n an t i - s i c y o n i en n e aux chant s homér i ques ? I l es t v r a i que l es Ar g i en s et Ar gos son t " c é l é �b r és " dans 1 ' I l i a d e p ar ex emp l e, mai s i l s n ' y so n t pas " i n s é r é s " dans un e s p r i t a n t i - s i c y o n i e n . Dans l eu r m a t é r i a l i t é , compar abl e à c e l l e du monument ( h ër ô ' i o n ) d ' À d r a s t e , l es c h an t s homér i ques ont s i mp l ement p r i s un sens i mp r év u . Le sens que Cl i s t h è n e y découv r e es t donc un sens a c c i d e n t e l , à d i s t i n g u e r du sens ob�j e c t i f d é f i n i p ar l e champ s o c i a l où l e c hant a ét é p r o n o n c é. Réc i t és au- del à de l a l i m i t e du c o n t r ô l e s o c i a l , l es c h an t s ho �mér i ques ont f a i t p r euv e d ' u n e i mmu ab i l i t é p r esque "mo numen t al e" qui a f o r c é Cl i s t h è n e à f a i r e t a i r e l es r é c i t a t e u r s . I l i naugur e a i n s i une p r o b l émat i q u e q u i se per pét ue à t r av er s l ' é p o q u e c l a s �si que j u s q u ' à sa c é l èb r e f o r mu l a t i o n dans l a Rép ub l i q ue de Pl a �t on .

- est - re- oi mé ( l e " f i l " du chant : pour c et t e s i g n i f i c a t i o n peu p r o b a b l e , c f . su p r a p p . 36- 7 n . 103) et r h a p s ô i d ô s , Du�r a n t e , p . 243 (et n 51) , ne f a i t pas de d i f f é r en c e en t r e aède et r h ap s o d e. Pour Du r an t e , t o u t se passe comme s i l e r h â p t e i n "p o é t i q u e " é t a i t v i r t u e l l em en t p r ésen t c hez Homè�r e : c ep en d an t , i l f au t r ap p e l e r que l e r h â p t e i n homér i que n '3 que des o b j e t s comme kal i a e t phonon. l o r s q u ' i l es t em�p l oy é au se- Qs mét apho r i que ( v o i r i n f r a p p . 200 - 1 ) . En t o u t c as , l i ne ex p r es s i o n comme o £ mer . r h â n t ei n ., "c o u d r e l e f i l " ( s i c ) T s e r a i t i mp o ss i b l e ( r h â p t e i n a t o u j o u r s pour o b j e t l e p r o d u i t de l ' a c t i v i t é " c o u t u r i è r e " comme 1 ' o bser v e Du�r an t e l ui - même en r env o y an t à Fr â n k e l 1925A, p . 3 ) . Or , même s i no us admet t i o n s 1 ' ét y mo l og i e de Du r an t e , o i më ne s u g g é r e r a i t p as , à e l l e s e u l e , l a n o t i o n de " t e x t u a l i t é " mai s p l u t ô t l a n o t i o n d ' u n " f i l d ' A r i a n e " dont l ' a è d e d o i t se s e r v i r p our ne pas per dr e son chemi n ( c f . su p r a p p . 36- 7 n . 103) l o r s q u ' i l se met à c h an t er dev ant des a u d i t eu r s au s s i ex i g ean t s que l ' U l y s s e du V I I I e Chant ( v . 74 oi me au moment où Démodocos se met à c h an t er l a Qu er e l l e en t r e I TI ysse et A c h i l l e ) .

136. Tex t u s au sens de " t e x t e " pour l a p r emi èr e f o i s dans Qui n- t i l . I n s t . o r . I X . 4 .1 3 ( c f . a u s s i i b i d . 17 t e x t u m ) .

Page 46: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

1.2. Hési ode : l a vér i t é c omme r el at i on soc i al e1

1 . 2 ; 1 . L ' i n t e r p r é t a t i o n d u a l i s t e du Di s c o u r s des Muses

"L a p r emi èr e t en t a t i v e de po l émi que l i t t é r a i r e " , é c r i t A l b i n Lesk y au s u j e t du Di s c o u r s des Muses aux v er s 26- 8 de l a Théogo- n i e ^ : dans l e cadr e des r ec h er c h es p o u r s u i v i es i c i , no us pou�v ons sans r éser v e i n s i s t e r av ec l e sav an t al l emand su r l a p o s i �t i o n s t r a t é g i q u e du p a s s a g e .3 Dé j à l e nombr e des ét udes q u i en t r a i t e n t peut no us i n d i q u e r q u ' i l es t q u es t i o n d ' u n e v é r i t ab l e c l é de v oû t e pour n o t r e c o mpr éhensi on no n seu l ement de l ' o eu v r e h é s i o d i q u e mai s p l us génér al emen t de l ' é p o p é e g r e c q u e .^ Si j ' y a j o u t e a u j o u r d ' h u i une n o u v e l l e é t u d e, ce n ' e s t pas p ar es p r i t de c o n t r a d i c t i o n , mai s par ce que j e c r o i s que l ' i n t e r r o g a t i o n s o c i o l o g i q u e peut no us a i d e r à d é c h i f f r e r l e sens de c et t e "p o �l émi q u e" dont p ar l e Les k y , "p o l émi q u e" q u i se compl i que pour l es r a i s o n s s u i v an t es : p r emi èr ement par c e q u ' e l l e se t r ouv e comme " d é p l a c é e " , de so r t e que l e Di s c o u r s es t ad r es s é à son au t eu r

•mo r t e l , deux i èmement par c e q u ' e l l e n ' e x p l i c i t e pas l ' i d e n t i t é de l ' a d v e r s a i r e d ' Hé s i o d e , t r o i s i èmemen t par c e que ses c a t égo �r i e s se p r ê t en t f ac i l emen t à un t y pe de l ec t u r e q u i , comme on le v e r r a , t end à méc o nnaî t r e l e u r h i s t o r i c i t é .

De no s j o u r s , ce sont su r t o u t des c h er c h eu r s al l emands q u i se so n t oc c upés du Di s c o u r s des Muses a i n s i que du pr éambul e ent i er dont i l f a i t p a r t i e ( Théogon i e 1- 115) . D ’u n des p r emi er s à don�n e r l ' i n t e r p r é t a t i o n q u i sembl e à peu p r ès génér al emen t accept és a u j o u r d ' h u i a ét é Wi l h el m Lu t h er ^ q u i , éc r i v an t en 1935, av a i t dé j à des p r éc u r seu r s r enommés comme Wi l hel m. Schmi d® et Wer nar J a e g e r ?. L ' i n t e r p r é t a t i o n de L u t h e r , r ep r i s e p ar Ka r t Lat t e® dsj r u n a r t i c l e de 1946, a déso r mai s ét é s u i v i e p ar Her mann Fr ar l kel ^,

— i — f r \ r , r1. Sous une f or me l &ger emen t d i f f é r e n t e , ce c h ap i t r e a et e pr é�

sen t é au sémi n ai r e de St i g Y . Ru dber g en sept embr e 1972. Que l es p a r t i c i p a n t s s o i en t i c i r emer c i és pour l eu r s o bser v a�t i o n s .

2- Lesk y 1963, p . 111.3 . Pour l e t e x t e , v o i r i n f r a Ap p en d i c e 1, p p . 215- 6.4 . C f . p ar exempl e L an a t a , p p . 23- 6.5 . Lu t h er 1935, p p . 124- 5. L ' a u t e u r a r e p r i s l ' e s s e n t i e l de son

i n t e r p r é t a t i o n en 1958 (L u t h er 1958, p p . 80 - 2) .6 . Sc h mi d - St â h l i n 1 . 1 , p . 250.7 . Jaeg er 1 9 3 4 :1 , p . 112.8 . L a t t e , p . 158.9 . Fr â n k e l 1962, p p . 105- 6.

Page 47: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Wal t er Kr au s l O et A l b i n l e s k y 1”' q u i t ous t r o i s se r éc l amen t de l ' a r t i c l e de L a t t e . Si Sc h mi d , au s u j e t du Di s c o u r s , no us assu r e q u 'Hés i o d e a c o n s i d ér é l e c u l t e des Muses comme u n moy en "de t i �r er l e p eup l e i n f é r i e u r de sa c o n d i t i o n d ' i n e r t i e s p i r i t u e l l e " 1^ et a i Jaeg er a f f i r me égal emen t q u e ^ l ' a è à e ' b éo t i en mar que l e début dé l a " so u v er a i n e t é de l ' E s p r i t " , 1:5 c e l a es t d é j à as s ee c l a i r , usai s i l es t t ou t de mêi se* p r o f i t a b l e de l i r e u n p assage où Lu t her dév el oppe ^ e t t e i nt e- r - pr ét at i on. : " C ' e s t l ' e x i s t e n c e pur sTaect ma�t é r i e l l e et i n s t i n c t u e l l e [ des b e r g e r s ] q u i se t r ouv e b l â mée, Hé�s i o d e, l u i , épr ouv e l ' i n s u f f i s a n c e de son o c c u p at i o n j u sq u e- l à .I l se c r o i t p r é d es t i n é à q uel q ue chose de p l us é l ev é que n ' ê t r e ' r i e n q u ' u n v e n t r e ' , l es Muses opposent à l ' e x i s t e n c e ma t é r i e l l e et ap at h i q u e des ber ger s l eu r p r opr e sphèr e de s p i r i t u a l i t é su �p é r i e u r e " . On l e v o i t , l es c a t ég o r i es mi ses en oeuv r e dans c e t �t e l ec t u r e s ' o r g a n i s e n t de f aç o n t r è s .n e t t e . Les .c at égo r i es sp a�t i a l e s ( h a u t / b a s ) , so c i a l emen t q u a l i f i é e s , se t r o u v en t l i é e s aux c a t égo r i es d u a l i s t e s ( s p i r i t u e l / m a t é r i e l ) e t , p ar c o n séq u en t , aux c a t égo r i es du Di s c o u r s l ui - même ( v é r i t é / m e n s o n g e ) , de so r t e q u ' u �ne v é r i t ab l e i s o t o p i e sémant i que ap p ar a î t :

SUPERI ORI TE I NFERI ORI TE

Ty ped ' e x i s t e n c e

s p i r i t u e l m a t é r i e l

St a t u t du d i s c o u r s

- - - - - - - - - - 1—

v é r i t é mensonge

L ' i n t e r p r é t a t i o n q u i s ' o r g a n i s e de c et t e f aç o n es t as s ez a r t i c u �l ée pour ne pas demander une e x p o s i t i o n p l us d é t a i l l é e . I l s u f �f i t do n o t e r que nous l a r et r o u v o n s dans l es ét udes de Mehmel , d ' Ot t o , de Ke r é n y i , de v an G- r oni ngen, de Maeh l e r , de 'Kamby l i s e t , p l us r éc emment , de V e r d e n i u s 1 ? q u i f o n t t ous l a même an al y se

10. Kr au s , p p . 72- 3 n . 15.11. Lesk y 1963, p p . 111-2.12. Sc hmi d- St â h l i n i b i d .13 . Jaeg er i b i d .14. Lu t h er 1935, p p . 124- 5 : "G- et adel t w i r d î h r r e i n m a t é r i e l �

l e s , t r i eb h a f t - an i m a l i s c h es Leb en . Hes i o d emp f i ndet s e l b e r d i e t ï n s u l an g l i c h k e i t sei nes- h i s h e r i g e n Be r u f è s , Sr g l au b t s i c h su Hoher em bes t i mmt , a l s ,n u r Bau o h ' zu s e i n . Di e Musen f aal t en dem m a t e r ï e l l e n , st umpf ei i Das s i n der Hi r t en di e- e i g ae 5ph.àr e geh o ben er Ge i s t i g k e i t e n t g e g é n " .

15. Mehmel , p . 18 , Ot t o , p . 32 , Ke r é n y i , p . 203 , v an G- r oni ngen

Page 48: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

san s i amai s së demander , même a p r i o r i , s i l e dual i sme q u ' i l s a t t r i b u e n t à Hi st or i é ne p r ésup po se peut - êt r e pas une d i v i s i o n s o c i a l e du t r a v a i l en t r a v a i l i n t e l l e c t u e l et t r a v a i l man u el , d i v i s i o n q u i n ’ es t guèr e ac hev ée à l ' époque d ' Hé s i o d e .

Sans s ' e a ap e r c ev o i r , semb l e- t - i l , Lat t e t ouc he à une d i f f i �c u l t é d é c i s i v e i n h é r en t e à l ' i n t e r p r é t a t i o n d u a l i s t e quand i l é c r i t , t ou t en a f f i r m an t l e dual i sme d ' Hé s i o d e : "L a d é v a l o r i s a �t i o n du t r a v a i l r u r a l l u i é t a i t é t r an g è r e " ." '® D ’ un c ô t é , d o n c , Hés i o de d é v a l o r i s a i t l e monde "o r i e n t é un i q uemen t v e r s l es i n t é �r ê t s m a t é r i e l s " , 1 f de l ’ au t r e c ô t é , 13 ne s o n g ea i t pas à “ dév a�l o r i s e r l e t r a v a i l r u r a l " . Comment f a i r e ac c o r d er l e s deux poi nt s de v ue ? Lat t e n ' y v o i t même pas un p r o b l ème, e t i l sembl e que c et t e c o n t r ad i c t i o n s o i t déso r mai s passée i naper ç ue, ch.f i s l es c h er c h eu r s . Ex p l i c i t o n s - l a . l ' a u t e u r des Tr av au x et l e s t-Tour s t q u i t r a i t e des 'beso i ns ma t é r i e l s du pay san b é o t i e n , a- t - i l as p i �r é à u n "r oy aume s p i r i t u e l au- dessus de l a c o r p o r a l i t é él émen�t a i r e " ^ ? Le p ay san p r éc au t i o n n eu x q u i r ecommande à son f r è r e de r em p l i r son g r e n i e r de b l é av an t de f a i r e au t r e chose et qui gar de j a l o u semen t l e s i e n a- t - i l v r ai men t r êv é d ' u n e "s o u v e r a i �n e t é de l ' E s p r i t " 1^ ? l ' a g r i c u l t e u r b é o t i e n nu i s a i t f ab r i q u e r sa p r op r e c h ar r ue a- t - i l en v i s ag é l a " c r é a t i o n s p i r i t u e l l e , t el l * q u ' e l l e est ex er c és par 1e p o è t e , comme q uel q ue c hose de ? i a s ^ é l e v é , opposé à une ex i s t en c e ^ ù i s ' a c h a r n e dans 1 ' a n i m a l i t é " ^ 1 Ex p l i c i t é e a i n s i , l a c o n s t r u c t i o n d u a l i s t e man i f es t e sa f r ag i i i -

195c , p . 257 , Maeh l e r , p p . 39- 40, Kam b y l i s , p p . 62- 3, Ver de- n i u s 1972, p p . 233- 4, q u i c i t e Od . V I I I . 166 sq q . comme "t he f i r s t i n s t an c e o f a s s e r t i n g t he s u p e r i o r i t y o f men t al f acul - t i e s " ( c f . Maeh l e r , p p . 25- 6) . Po u r t an t , l a " s u p é r i o r i t é " dont i l es t q u es t i o n dans l e p assage c i t é ne s ' i n s c r i t pas dans un sy st ème d u a l i s t e : s i Ul y sse n ' a pas l ' a i r , au x yeux d ' Eu r y a l e , d ' u n "c o n n a i s s eu r des j eu x " ( i b i d . 159- 64) , i l s a i t que l a beau t é c o r p o r e l l e ( e î d o s ) et l ' i n t e l l i g e n c e (n o o s ) ne v ont que r ar ement de p a i r ; en t ou t c as , c ' e s t en l an ç an t l e d i sq ue q u ' i l pr ouv e sa "s u p é r i o r i t é " s u r Eur v al e ( i b i d . 186 sqq ,.) ' . On a égal ement compr i s Cicî. XXI . 85 e ph&ms- r i a p h r onéon t es comme une ex p r es s i o n q u i oppose l e "mat é�r i e l " au " s p i r i t u e l " (Mehmel , p . 18 n . 8) mai s c f . Pr ank el 1946, p p . 13T- S.

1- 6. L a t t e , p , 158 �' "Der j ’unge Bau er , àsm i n e i n s r n u r den mat e- r i e l l e n I n t e r s s s e n sugewaner t en. , . Wal t der Re i z der Po es i s au f g eg an g en vr ar , d i e i n den Ha l l en d e r Fu r s t en e r k i a h g , mr i den Geg en s at s su s em em e i g en en Le ber . s t ar i : emp f unden ha- b e n . . . Es l a g i hm f e r a , Land.ar bei t g e r l n g zu s c h t e n . . . "

17. Lat t e i b i d .18 . Pr an k e l 1962, p . 106.19. Jaeg er i b i d .20 . Kr aus i b i d .

Page 49: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t é : à v r a i d i r e , on c h er c h er a en v a i n ses f ondement s h i s t o r i �ques .

A q u el q u es ex c ep t i o n s p r è s , l ' i n t e r p r é t a t i o n d u a l i s t e se l i �mi t e aux ét udes a l l em an d es . Hor s d ' A l l e m a g n e , l es i n t e r p r é t a �t i o n s du Di s c o u r s des Muses ont ét é à l a f o i s p l us hé t ér o gènes et p l us i n d é c i s e s . Nous pouv ons nous bo r n er i c i au x an a l y s es de deux c h er c h eu r s angl o- sa'Sons . ^ J3e f aç o n sommai r e, E ,E . Si k es abor de l a Di s c o u r s en i d e n t i f i a n t "men so n ge" et " v é r i t é " av ec

22J.ee - posi t i ons de c l as s e r es p ec t i v es des n o t l es e t des p ay s an s .A pei ne e s q u i s s é e , c et t e i n t e r p r é t a t i o n de 1931 r es t e cependan t un i que à cause de sa p er sp ec t i v e s o c i o - h i s t o r i q u e , et i l sembl e que Si k es a i t ét é à peu p r ès l e s eu l à s ' o p p o s e r au c o nsensus al l emand av an t Er i c A . Hav el o c k en 1963. Hav el o c k en v i sage l e c o n t r as t e en t r e "menso nge" et " v é r i t é " dans une p er sp ec t i v e f o r t d i f f é r en t e de c e l l e des c h er c heu r s a l l emands : i l y v o i t une op�p o s i t i o n q u i se man i f es t e à l ' i n t é r i e u r même du d i s c o u r s homé�r i q u e . Sel o n Hav e l o c k , l e "menso nge" (ou l a " f i c t i o n " ) es t l e moyen p ar l e q u e l l ' a è d e do i t t r an smet t r e sa " v é r i t é " , à s av o i r l e "sy st ème de d i s p o s i t i o n s " de sa s o c i é t é (nômoi k a i ë t h e a )Sans met t r e en cause l a v a l i d i t é génér al e de l a t hèse d ' Ha v e l o c k , nous dev ons c ependan t o bser v er que son i n t e r p r é t a t i o n n ' a r r i v e pas à r endr e compt e de l a v éhémence du Di s c o u r s des Muses : Ha�v el oc k passe sous s i l en c e l e v er s 26 - q u i c o n t i en t une v é r i t a �bl e r ép r i mande - en c o nc en t r an t son a t t e n t i o n su r l es s eu l s v er s 27- 8 .

Nous pouv ons c o n s t a t e r , en c o n c l u s i o n , que l es i n t e r p r é t a t i o n s des c h er c h eu r s a l l eman d s , t o u t en en v i s ag ean t l e Di s c o u r s comme un t o u t , n ' a r r i v e n t pas à l ' i n s é r e r dans un c o n t ex t e soc i o - c u l - t u r e l , t an d i s que l ' i n t e r p r é t a t i o n d ' Ha v e l o c k , t ou t en i n s é r an t l e Di sc o u r s dans un c o n t ex t e p l us l a r g e , n ' y a r r i v e q u ' e n i g n o �r ant un v er s - c l é - ceU^i i - même q u i donne l e t on au Di s c o u r s . Fa�ce à l a c o n t r a d i c t i o n i n h ér en t e s l ' i n t e r p r é t a t i o n des i mg e t au c ar ac t èr e sommai r e et i n s u f f i s a n t de c e l l e des a u t r e s , i l f aut donc r e f a i r e l ' a n a l y s e - en commençant p ar une ét ude de v o c a b u l a i r e .

21. En o u t r e , on c o n s u l t er a ï ï l a r t i n azzo l i , p p . 82- 5, Se t t i , p p . 154- 9, West 1966, p p . 161- 3, Ha r r i o t t , p p . 35 , 112- 3.

22. Si k e s , p . 6 .23. Hav el o c k 1963, p p . 104- 5, q u i t r ad u i t Th . 66 nômoi k a i

ë t h ea p ar " cust om- l aws and f o l k - way s" ( p . 6 2 ) , n o t i o n as s ez b i en c o uv er t e p ar "sy st ème de d i s p o s i t i o n s " ( j ' em p r u n t e ce c onc ep t à Bo u r d i eu , p . 175 et n . 2 8 ) .

Page 50: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

1 . 2 . 2 . La v a l eu r sémant i que de g as t e r

L ' I n t e r p r é t a t i o n d u a l i s t e du Di s c o u r s des Muses g r av i t e au t o u r de 1 ' e x p r es s i o n r emar quabl e q u i t er mi ne l e v e r s 26 : ga s t è r es a î c n , "v o us q u i n ' ê t e s que v e n t r e s ” . Les Muses ad r es s en t c et t e i n s u l t e aux . b e r g e r s , et l es i n t e r p r è t es du passage n ’ ont pas t a r d é à r e t e n i r , av ec r a i s o n , - son c ar ac t è r e de s i g n a l . L ' i n s u l t e s i t u e l s Di s c o u r s . Cep en d an t , a u s s i t ô t q u ' o n .y v o i t l i ne r é f é r en �ce à c et t e ex i s t en c e "m a t é r i e l l e " et " i n f é r i e u r e " dont p a r l en t l e s d u a l i s t e s , I s s au t r es t er mes de l e u r i n t e r p r é t a t i o n s o n t déjà- do nnés ( l a sphèr e " s p i r i t u e l l e " et " s u p é r i e u r e . " ) , et on ab o u t i t à l a c o n t r a d i c t i o n i n h é r en t e à l ' i n t e r p r é t a t i o n d u a l i s t e . Bo us dev o ns donc met t r e en q u es t i o n l a v a l e u r séman t i que que l es dua�l i s t e s a t t r i b u e n t au mot g a s t e r , " v e n t r s " , e t i n t e r r o g e r 1 ’ usags q u ' o n en a f a i t à l ' é p o q u e d ' Hé s i o d e . Le: bu t d ' u n e t e l l e i n t e r �r o g a t i o n es t d o u b l e . Pr emi èr emen t , no us Dev ons met t r e à 1 ’ épr suvî l a v a l eu r séman t i q ue a t t r i b u é e au mot gast si - a f i n de Vo i r s i l ' i n t e r p r é t a t i o n d u a l i s t e peut ê t r e v é r i f i é e ou n o n . Deu x i ème�men t , nous dev ons es s ay e r de d é f i n i r l e champ s é m a n t i q u e ^ de aa s t e r dans l a mesur e où i l é c l a i r e l e v er s .26 de l a Th é o g o n i e . ï a r c o n s éq u en t , i l ne s ' a g i r a pas d ' u n e ézu&e compl èt e du mot mai s seu l emen t d ' u n e ét ude ad hoc v i s a n t à l a d é f i n i t i o n de son emp l o i so c i a l emen t q u a l i f i é , e t c el a un i q uemen t à p a r t i r des au t eu r s p l u s ou mo i ns c o n t empo r ai ns à ' Hé s i o d e , q u i ont emp l oy é l e même mode d ’ ex p r es s i o n que l u i ( 1 ' h ex amè t r e ) . 2 ^ j æ c o r pus de l ' é t u d e s.e l i m i t e donc au x t r o i s , au t eu r s s u i v an t s : Ho mèr e, Hé�si ode- , Sp i m é n i d e.- ^ l e c h o i x às l f “ emp l o i so c i a l emen t q u a l i f i é " n o u s d i sp en s e i mmédi at ement de l ' ex am en d ' i œ gr and nombr e de cas dan s 1 ' I l i a d e où i l es t q u es t i o n des g u e r r i e r s q u i r eç o i v en t une

2 4 . Po u r l a t h éo r i e du "champ s é m an t i q u e" , c f . Det i en n e 1967, p p . 5- 6 n . 6 .

2 5 . Comme l e f a i t r emar quer Det i en n e ( i b i d . ) , l ' é t u d e d ' u n champ sémant i que do i t se l i m i t e r à une p ér i o de t r ès c our t e (chez un au t eu r q u ' i l c i t e , i l s ' a g i t d ' u n e p ér i o de de t r o i s ans)- ' i l ne s e r a i t donc guèr e ad m i s s i b l e d ' i n t r o d u i r e dans not r e c o r pus l es exempl es de l ' é p o q u e c l as s i q u e q u i , eu x , s ' i n s c n v en t dans des champs séman t i q ues s o l i d a i r e s de l a Ci t é (un examen de l ' u s a g e p l a t o n i c i e n ou x én o p h o n i en de s as t ë r don�n e r a i t c er t a i n emen t des r é s u l t a t s i n t é r e s s a n t s , mai 3 sans va�l e u r pour l ' é t u d e d 'Hé s i o d e : c f . par exempl e Pl a t . T i m . 732 d i à g as t r l mar g i an ap h i l ô so p h an k a i â mouso n , " e t r a n g e r , par sa g as t r i m ar g i a [ ' v o r a c i t é ' ] , à l a p h i l o s o p h i e et au x Muses' q u i p r ésuppo se un c o n t ex t e so c i o - h i s t o r i q u e i nc o nnu à Hési o�de - s i n o n aux " d u a l i s t e s " ) .

2 6 . Ep i mén i de y ap p ar t i en t à t i t r e ex c ep t i o n n e l : son emp l o i de gas t ë r se l i m i t e à une i m i t a t i o n d ' Hé s i o d e ( v o i r i n f r a pp. 57- 8) .

Page 51: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

ar me "d an s l e v e n t r e " . Ces cas n ' a p p o r t e r a i e n t év i demment r i en à no t r e c o mpr éhensi on de l ' e x p r e s s i o n g as t é r es o î o n . Nous pouv ons y a j o u t e r un deux i ème gr oupe as s ez hét ér o gène q u i , dans no t r e p er sp ec t i v e l i m i t é e , n ' o f f r e que peu d ' i n t é r ê t : ce son t l es cas où g as t ë r se r é f è r e à l a mat r i c e d ' u n e f emme e n c e i n t e , ^ aux v en �t r es des l o up s ( = l es My r mi dons c o u r ageux ) q u i v i en n en t de man�g er , ^ au v en t r e du t i é l i er sous l eq u e l Ul y sse s ' é c h a p p e , a u v ent r e dan' ' l e sens de "s au c i s s e " ,- ' au v en t r e du b o eu f s a c r i f i é à Méc o n é .31 Bi en que ce gr oupe ne compr enne pas de cas q u i so i en t ass ez s o c i a l emen t q u a l i f i é s pour s e r v i r à no t r e a n a l y s e , nous de�v ons t o u t e f o i s o bser v er q u ' au c u n des cas c i t é s n ' a p p a r t i e n t à un u n i v er s séman t i que q u i oppose l e "m a t é r i e l " au " s p i r i t u e l " . Res�t ent s e i ze cas dans no t r e c o r p u s . Ex ami n o n s - l es .

Dans 1 ' Od y s s é e , nous t r ouv ons g as t e r l a p r emi èr e f o i s au I Ve Chan t , où Ménél as r ac on t e à Tél émaque l es mésav en t u r es de son r et o u r : r e t en u à Phar os av ec ses v a i s s e a u x à cause de sa n é g l i �gence env er s l es d i e u x , Ménél as r enc o n t r e f i n a l emen t Ei d o t h é a en se pr omenant s e u l , l o i n de ses compagnons q u i , d i t - i l , " f a i s a i e n t l e t our de l ' î l e pour p êc her av ec l eu r s hameçons r ec o u r bés - l a f ai m l e u r r o n g ea i t l e v en t r e ( é t é i r e dè a s s i é r a l i r nos) " . 3 ^ Une f o i s l es p r o v i s i o n s é p u i s é e s , l e s compagnons de Kén é l as r ec o u�r ent à l a p ê c h e , l e u r d e r n i e r moy en de s u i v i v r e su r l ' î l e dé�ser t e : i l s y son t f o r c és p ar l a f a i m . Le m o t i f r ev i en t p l us t ar d dans 1 ' Od y s s ée l o r s q u ' Ul y s s e r ac o n t e l e désas t r e de ses compa�gnons en Si c i l e : en l ' a b s e n c e d ' U l y s s e , i l s ont s a c r i f i é l es boeuf s sac r és d ' Hé l i o s , c ar l e u r p r o v i s i o n s é t a i en t ép u i s ées et " l a f ai m l e u r r o n g ea i t l e v e n t r e " .35 L e c o n t ex t e où se - t r ouve ap pel é l e mot g as t e r es t b i en d é f i n i dans ces deux ex emp l es : l e seu l moy en de su r v i v r e su r une î l e i n h a b i t é e , c ' e s t l a pêche r a�j o ut ons a u s s i , p our l es compagnons d ' U l y s s e , l a c hasse au x o i �s eau x ) , moyen p r éc a i r e et h asar d eu x au q u el l es hommes ne r ec o u �r ent que "p a r n é c e s s i t é " ( a n â g k ê i ) . Pa r c o n t r e , l a. v i ande de bo eu f , dont l es compagnons d ' Ul y s s e ont e n v i e , p r ésuppo se n o r �mal ement une o r g a n i s a t i o n s o c i a l e qu i peut y p o u r v o i r . Or , comme l ' o n t mont r é l e a r ec h er c h es de Mar c el De t i e n n e , l a v i an de de bo eu f , à l ' i n t é r i e u r du sy st ème a l i m en t a i r e des Gr ec s , es t i n-

27. I I . V I . 58 .28. I I . X V I . 163.29. Od . I X . 433.30. Od. X V I I I . 44 , 115, X X . 25.31. Th . 5 3 9 . ,32. Od. I V . 368- 9.33. I b i d . 36 3 .34. Pour l e s t a t u t de l a p êc h e, c f . P l a t . Ré p . X I I . 13/4- 04b- c et

l es r é f é r en c es données p ar St ô c k l e , c o l . 457-35. Od_. X I I . 332 ( l a même f o r mul e que dans Od . I V . 3 6 9 ) .36. Od . X I I . 330 .

Page 52: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

v e s t i e a ' u n s en s - pr éci s : l a man ger , c ' a s t ac c ep t er l ' o r d r e so �c i a l q u i s ’ ex p r i me dans l e r ep as r i t u e l du s a c r i f i c e a i n s i que l a c o nd i t i o n , humai ne - l e s d i e u x , e u x , ne f o n t que s e n t i r l a f umée dû r e p a s .^7 l o i n de i a u r s o o i é t é , l e s c amar ades de Mène— l as et d ' Ul y s s e n ' a r r i v e n t même pas à par t i c i p a r de l a c o n d i �t i o n h u mai n e.

Au XXI Ve Chant de 1 ' I l i a d e , Ac h i l l e t en t e de c o n so l er l e v i eux Pr i an i , q u i es t v enu c hez l u i p our r ac h e t e r l e co r ps de son f i l s : i l l u i r ap p e l l e comment Zeus d i s t r i b u e des so r t s d i f f é r e n t s aux h u m a i n s .3° Dans l a mai so n de Zeu s , d i t - i l , i l y a deux p l t h o i ( " j a r r e s " ) , l ' u n p l e i n de "b i ens , l ' a u t r e de maux ; c e l u i q u i on r e ç o i t des dons mél angés r enc o n t r e t an t ô t l e "bonheur t an t ô t l e mal h eu r dans sa v i e ; c e l u i q u i ne r eç o i t que de mauv ai s dons d ev i en t i n f âme e t , a j o u t e A c h i l l e , "une mauv ai se b o u b r ô s t i s l e c hasse au t o u r du monde m e r v e i l l e u x , où i l er r e sans es t i me n i des d i eu x n i des h o mmes".^ 9 I l n ' e s t donne à auc un homme de ne r ec ev o i r que des dons ag r éab l es : c ' e s t l e p r i v i l è g e des d i eu x , q u i v i v en t "s a n s s o u c i s ” ( ak ë d é es ) . Hi Pel ée n i Pr i am ne peu�v en t a t t e i n d r e à l a c o n d i t i o n d i v i n e , n i Ac h i l l e l ui - même q u i es t p o u r t an t l e f i l s d ' u n e d é es s e . Or , l e mot bo i i b r ô s t i s , p ar l eq u e l l a c o n d i t i o n humai ne se t r ouv e c a r a c t é r i s é e , a f a i t l ' o b �j e t de p l u s i eu r s é t u d es , dont j e r e t i e n s l a p l us r é c en t e , c e l l e de L . J . D . Ri c h a r d s o n , ^ à l a q u e l l e no us dev ons c ependan t aj out er une p r é c i s i o n . Lo r sque Ri c h ar d s o n t r ad u i t b o û b r ô s t i s p ar "c o n �sommat i on de "boeuf " { e a t i n g o f o x en ) nous dev ons met t r e cet t e s i g n i f i c a t i o n en r ap p o r t av ec l e s t a t u t du b o eu f dans l e syst ème a l i m en t a i r e des Gr ec s t a i n s i , on es t en d r o i t de d i r e que l e mot se r é f è r e à l a n é c e s s i t é sp éc i f i q u emen t humai ne de se no u r �r i r de v i an d e de "boeuf , n é c e s s i t é à l aq u e l l e même un hér o s comme Ac h i l l e ne s au r a i t éc h app er c o mp l èt ement . La q u a l i f i c a t i o n de "boubr ôs t i s p ar k a k ë , "m a u v a i s e " , s i g n i f i e sans dout e que l es hommes q u i r eç o i v en t seu l ement de mauv ai s dons n ' a r r i v e n t pas à consommer de b o eu f : c h assés au t o u r du monde, i l s v i v en t hor s de l a s o c i é t é , i n c ap ab l es de se p r o c u r er eux- mêmes c et t e v i ande dont i l s ont b e s o i n . ^

3 7 . Det i en n e 1972, p p . 86 sq q . Cf . Hymne s hom. I V.131-3 8 . I I . X X I V .525- 51.3 9 . I b i d . 532- 3.4 0 . I b i d . 526.4 1 . Ri c h ar d s o n 1961. Cet a r t i c l e es t l a t r o i s i ème ét ude que

Ri c h ar d s o n a f a i t e su r ce s u j e t ( c f . i b i d . p . 21 n n . 2 et 4 ) .

4 2 . I t o à . p . 18 .4 3 . Los homme s q u i s o u f f r en t de l a "mau v a i s e" b o u b r ô s t i s r appel �

l en t a i n s i c eux q u i , c hez Hé s i o d e , so n t ac compagnés p a r l a "mau v a i s e" a i d é s ( T r a v . 317 ; c f . Od . X V I I . 347 et i n f r a p.60 n . 2- 5) e t p a r l a "mau v ai se" el gi - s ( T r a v . 5 0 0 ) .

Page 53: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Pour v é r i f i e r c et t e i n t e r p r é t a t i o n de b o û b r ô s t i s , nous pou�v ons l a r e p l ac e r dans l e p assage du X I Xe Chant de 1 ' I l i a d e , où A c h i l l e , ap r ès l a mor t de Pa t r o c l e , p r opose aux Ac héens d ' a l l e r i mmédi at ement au champ de b a t a i l l e sans r i e n manger av an t l e coucher du s o l e i l . ^4 I l r e f u se donc l a b o û b r ô s t i s n o r mal e . Pl us r é a l i s t e , Ul y sse s ' o p p o s e à c et t e i d é e . Po u r v en g er l a mor t de Pat r o c l e et de t an t d ' a u t r e s , i l f au t b i en manger av an t l a ba�t a i l l e c a r , d i t - "c e n ' e s t pas av ec l e v ent r e ( g a s t é r i ) que l es Ac héens d o i v en t r e g r e t t e r l eu r s mo r t s " . 4 5 j ^ g Ac héens s u i �v ent son c o n s e i l , mai s Ac h i l l e i n s i s t e . Cep en d an t , At héna p r oc u�r e au hér o s o b s t i n é ces "s u p e r n o u r r i t u r e s " que son t l e n ec t a r et l 'ambr o i s i e "p o u r que l a f ai m dév o r ant e ne l u i a f f a i b l i s s e pas l es g en o u x "4° dans sa der n i è r e b a t a i l l e . Ref u s an t l a b o û b r ô s t i s , l e hér o s s ' e s t mont r é a s o c i a l mai s r eç o i t - par pur e p i t i é d i v i �ne - l a n o u r r i t u r e des d i e u x , sans l aq u e l l e i l su c c o mber ai t à l a f ai m comme n ' i m p o r t e q u el g u e r r i e r . Ce n ' e s t donc pas un "d u a�l i sme" q u i s t r u c t u r e ce d i sc o u r s su r l a c o n d i t i o n h u mai n e, c ' e s t p l u t ô t l a c o nsc i enc e de l a n é c e s s i t é de s ' a l i m e n t e r q u i en o r don�ne l es c a t ég o r i es et met en gar de co nt r e l ' i l l u s i o n d ' u n e e x i s �t ence sans s o u c i s m a t é r i e l s . Même A c h i l l e , q u i f r an c h i t l es l i �mi t es de l a c o n d i t i o n h umai ne, n ' y échappe pas c a r , s ' i l r ep r o �che aux Ac héens l eu r a p p é t i t , Homèr e no us i n d i q u e q u ' i l es t l a v i c t i me d ' u n e i l l u s i o n : l u i a u s s i d o i t se n o u r r i r pour supp o r �t er l a b a t a i l l e - f au t e d ' a s s i s t a n c e d i v i n e , sa n é g l i g en c e se ser a i t so l dée p ar l a f a i m , l ' a f f a i b l i s s e m e n t et l e désh o n n eu r .

Ret o u r no ns à 1 ' Od y s s é e . Au V I e Ch an t , Ul y sse a éc houé sur l ' î l e des Ph é a c i e n s . Nu , i l d o i t ap p r o c h er l es p r emi er s ê t r es humai ns q u ' i l r en c o n t r e , à s av o i r un gr oupe de j eu n es f i l l e s qu i j o uent à l a b a l l e . Dé f i g u r é p ar l a mer , i l es t e f f r o y ab l e à v o i r , et Homèr e l e compar e à un l i o n desc endu des mont agnes po u r c h er �cher sa p r o i e ( b o e u f , mout on, c e r f ) e t , a j o u t e - t - i l , " l e v en t r e l u i commande ( k é \ et a i dé he g a s t ë r ) de p én é t r er j u s q u ' à l ' i n t é �r i eu r des h a b i t a t i o n s humai nes pour s ' e s s a y e r au p e t i t b é t a i l " . ^ Tel es t Ul y sse quand i l do i t s ' a v a n c e r v er s l es j eu n es f i l l e s , qui l u i donner on t à manger : l a n é c e s s i t é l ' y f o r c e ( k h r e i ô gà r h i k an e ) . ^ Ay an t r eç u un "mél ange de do n s" de Zeu s , Ul y sse r en �cont r e t an t ô t l e bo nheu r t an t ô t l e mal h eu r . Comme l e l i o n a f f a �mé, i l es t i n c i t é p ar son v en t r e à s ' ap p r o c h e r des h ab i t a t i o n s humai nes c ar i l l u i manque, pour l ' i n s t a n t , l es moy ens de se n o u r r i r . Po u r l e moment , sa bo û b r ô s t i s es t "m a u v a i s e " . L ' i mag e du l i o n n ' e s t donc pas g r a t u i t e : e l l e s i g n i f i e à l a f o i s l e s t at u t r o y a l d ' Ul y s s e et son s t a t u t t empor ai r ement no n s o c i a l

44. I I . X I X . 205- 8.45. I b i d . 225 .46. I b i d . 35 4 .47. Od . V I . 133- 4.48. I b i d . 136.

Page 54: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

q u i l e f o r c e à s ' a p p r o c h e r de l a s o c i é t é de§> h u mai n s . I l e s t pr o�f i t a b l e de c o n f r o n t e r ce p assage av ec c e l u i de l ' I l i a d e où Sar - p éd o n , l e f i l s de Zeu s , a s s a i l l a n t l e mur des Ac h éen s , es t com�p ar a à u n l i e n desc en du des mont agnes p our c h er c h er sa p r o i e : "So n c o eu r c o u r ageu x l u i commande (k é l e t a i de he t humf cs a g ë n ô r ) , d i t Homèr e du. l i o n , de p én é t r er j u s q u ’ à l ' i r t t ér i e- ur des h a b i t a �t i o n s humai nes p our s ' e s s a y e r au p e t i t b é t a i l " . ^ Sar v édo n , l u i , n e s o u f f r e d ' a u c u n manque de n o u r r i t u r e : dans l a c o mp ar ai so n , c ' e s t p a r c o nséq uen t l e "c o e u r c o u r ageu x " du l i o n q u i l ' i n c i t e à l a c hasse et no n p as son ' ' v e n t r e " . L ' a s s a u t du mur des Achéens n ' e s t pas l ' e f f e t d 'une' " n é c e s s i t é " t k h r e i o ) mai s c ’ es t l e " c o e u r 11 de Sar p éà o n q u i l ’ y " i n c i t e " ( t f aumos angl es) • Les deux c o mpar ai so ng q u a l i f i e n t a i n s i l es s i t u a t i o n s r es p ec t i v es des deux h ér o s : l ' u n se t r o u v e , p o u r l e moment , h o r s de. I s s o c i é t é , l ' a u t r e n o n ; l ' u n es t c h assé p ar l a "mau v a i s e" b o &b r Ss t i s , l ' a u �t r e n ' ép r ouv e auc une d i f f i c u l t é à s ' a l i m e n t e r , l e c o n t ex t e où se t r ouv e ap p el é l e mot ^ a s t e r a donc u n s en s p r é c i s , q u i l ' o p p o s e au c o n t ex t e où ce mot es t ab s en t ; mai s i l ne s ' a g i t n u l l emen t d ’une o p p o s i t i o n d u a l i s t e : g as t g r s i g n a l e l a n é c e s s i t é de s ’ a l i �men t er , épr ouv ée p ar c e l u i q u i ne p eu t se p r o c u r e r de l a v i ande de b o eu f l ui - même mai s q u i dépend de c eu x q u i en d i s p o s e n t , à s a v o i r l es hommes o r g an i s és en s o c i é t é .

Au 7 1 1 e Ch an t , Al c i n o o s donne un ban q u et en l ’ h o nneur d ' U l y s �s e . " l a i s s es - m c i manger dans ma d é t r e s s e , d i t Ul y s s e , c a r i l nVy a r i en de p l u s c h i en que l e v en t r e o d i eu x ( ou gâ r t i a t u g e- r ê i ep i g a s t é r i k û n t er o n â l l o é p l e t o ) " 5 1 ; sans n o u r r i t u r e , Ul y s s e n e p o u r r a i t r ac o n t e r ses av en t u r es c a r , d i t - i l , son v en�t r e l u i "commande de manger et de b o i r e " et l u i " f a i t o u b l i e r " [ e x . . . I ë t h £ n s i ) 5 g ce q u ' i l a ép r o u v é. Or , l a s i g n i f i c a t i o n de l a n o t i o n ar c h aï q u e d ' a l i t h a i a , é t ud i ée en t r e au t r es p ar Det i en �n e , 53 nous per met de f a i r e 1 ' o b s e r v a t i o n su i v an t e : l o i n de cor �r esp o n dr e à n o t r e c o nc ep t i o n de " v é r i t é " , 1 ' a l é t h e i a ar c h aï q ue t end à g a r d e r so n s en s "é t y mo l o g i q u e" e t s i g a i f i e l e "no n - oub l i " ( a - l t t h e i a ) , de so r t e q u ' o n p o u r r a i t d i r e d ' Ul y s s e q u ' i l nâ sau�r a i t d i r e 1 ’ a- l ^ t h e i a q u ' à c o n d i t i o n de r ec ev o i r à man ger . C'es t a u s s i l e c as des t r o i s Vi e r g es dans 1 ' Hymne homér i que à Her mès q u i ’Up r ès a v o i r mangé du m i e l b l o n d d i s en t v o l o n t i e r s l a v é r i t é ( a l ë t h e l &n a g o r e u e i n ) " t a n d i s q u ' e l l e s "d ev i en n en t men t euses ( p s e û d o n t a i ) " a u s s i t ô t q u ' e l l e s en so n t p r i v é e s . ^4

Comi e l e d i t Ac h i l l e à Pr i am, s eu l s l es d i eu x v i v en t "s an s s o u c i s " ( ak ë d é es ) : auc une b o û b r ô s t i s n e s a u r a i t l e s t r o u b l e r .

49 . I I . X I I . 300- 1.50 . I b i d . 307 .51 . Od . V I I . 215- 7.52 . I b i d . 220- 1.53 . Det i en n e 1967. Cf . i n f r a p. 145 et n . 21.54. Hymnes hom. I V . 560- 3.

Page 55: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Au XVe Chant de 1 ' Od y s s é e , c et t e c o n c ep t i o n se t r ouv e c onf i r mée l o r sq u ' U l y s s e , d ég u i s é en men d i an t , d i t au p o r c h er Eumée que " c ' e s t à cause de l eu r a f f r e u x v en t r e que l es hommes ont des s o u c i s [ h é n e k T oul oménês gas t r o a k ak à k e d e 1 ék ho uai n a n è r e b ) " l o r s q u ' i l s c o ur en t l e monde. ^ Eumée l u i donne à mar .ger , i l met un t er me au "v agabo n dage" ( p l ag k t o s û n ë )^6 d ' Ul y s s e et donc aux "s o u c i s " de c e l u i ' q u e l a "mau v a i se" b o û b r ô s t i s a c hassé au t o u r du monde. Le c o n t ex t e où g as t ë r se t r ouv e ap p el é es t enc or e une f o i s c e l u i de l a "mau v a i se" b o û b r ô s t i s , q u i f o r c e c eux q u i en s o u f f r en t à v i v r e aux dépens des a u t r e s .^7 I l en es t de même pour l es quat r e cas q u i se t r o uv en t au X V I I e Ch an t . Mé l an t h é e , l e c h ev r i e r des p r é t en d an t s , i n s u l t e Eumée et Ul y sse l o r s q u ' i l s se r enden t au p a l a i s d ' Ul y s s e en d i s an t que l e mend i an t q u i accom�pagne l e p o r c h er ne s a i t pas t r a v a i l l e r mai s seu l ement "men d i er chez l es gens pour n o u r r i r son v en t r e i n s a t i a b l e (b o s k e i n hen g as t é r ' â n a l t o n ) " . L o r s q u ' i l s a r r i v en t dev an t l e p a l a i s , i l s peuv ent s e n t i r l a f umée du r ep as des p r é t en d an t s . Eumée v a en�t r er l e p r emi er et i l r ecommande à Ul y sse de se mo n t r er p r uden t , car s i q u e l q u ' u n l ' a p e r ç o i t , i l s er a b a t t u et c h as s é . Le mendi an t r épond q u ' i l en a l ' h a b i t u d e c a r , d i t - i l , " i l es t i mp o ss i b l e de d i s s i m u l e r l es b es o i n s de l ' a f f r e u x v en t r e ( g a s t é r a . . . ap o k r u p sai memauî an o u l o ménën) q u i donne t an t de mal aux h u mai n s " . 5 5 ” Le ” mendi ant d o i t donc êt r e p r êt à r ec ev o i r des coups s ' i l v eu t sa�t i s f a i r e son v e n t r e . En t r é dans l e p a l a i s , Ul y sse en f a i t b i e n �t ô t l ' e x p é r i e n c e : An t i n o o s l an c e un t abo u r et au men d i an t , q u i pour t an t r épond à l ' o r g u e i l l e u x p r é t endan t : un homme q u i dé f end ses b i e n s , ses bo eu f s ou ses mout ons ne s ' i n d i g n e pas de r ec e�v o i r des coups m a i s , d i t Ul y s s e , "An t i n o o s m ' a donné^un coup à cause de mon v en t r e m i sé r ab l e ( gas t é r o s h e i n ek a l u g r ë s j " . ^ Ul y s �se se met à man ger . Cep en d an t , Pénél ope v eu t r en c o n t r er l e men�d i an t , dont e l l e ne c o nnaî t pas enc or e l ' i d e n t i t é , et demande à Eumée de l e f a i r e v e n i r dans sa chambr e à l ' é t a g e s u p é r i eu r . Eu �mée en f a i t l a dei i ande à Ul y sse : s ' i l donne des i n f o r mat i o n s p r éc i ses à Pén é l o p e, d i t l e p o r c h er , i l r ec ev r a un mant eau et une chemi se ; quant à l a n o u r r i t u r e , a j o u t e - t - i l , " t u n o u r r i r as t on v en t r e ( g as t é r a b o s k t s e i s ) en mend i an t chez l es g e n s " . ^ Dépendanc e des au t r es à cause d ' u n v en t r e i n s a t i a b l e , t e l l e est

55. Od . X V .344- 5.56. I b i d . 343 .57. Cf . i b i d . 308- 9 : "Je v o u d r a i s v ous q u i t t e r à l ' a u b e , d i t

Ul y sse à Eumée, et m ' en a l l e r mend i er à l a v i l l e pour ne pas r es t e r à l a char ge de t o i et t es compagnons ( h i n a më se ka- t a t r u k h ô k a i h e t a i r o u s ) " .

58. Od . X V I I . 226- 8.59. I b i d . 286- 7.60. I b i d . 473 .61 . I b i d . 558- 9.

Page 56: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l a c o n d i t i o n du men d i an t , q u i ap p ar a î t comme l e p r o t o t y pe de l ' homme que l a "mau v a i s e" b o u b r ô s t i s c hasse au t o u r du monde.Po u r Ul y s s e , c et t e c o n d i t i o n es t t empo r ai r e ; pour I r o s , connu à I t h aq u e "p o u r son v en t r e g l o u t o n ( g as t é r i m ar g e i ) " , ^ c et t e c o n d i t i o n es t per manent e : f au t e de moy ens de se p r o c u r er l u i - même de l a v i a n d e , i l o b é i t ser v i l emen t aux p r é t en dan t s a f i n de s a t i s f a i r e son ap p é t i t e x c e s s i f . Or , I r o s v o i t sa s i t u a t i o n me�nac ée p ar l ' a r r i v é e du no uv eau m en d i an t , l es p r é t en dan t s p r o f i �t en t de l ' o c c a s i o n pour o r g a n i s e r un p u g i l a t dont l e p r i x ser a une s a u c i s s e . Ul y s s e , q u i f e i n t d ' ê t r e v i e u x , s ' e x c u s e en d i san t q u ' i l es t t r o p âgé pour se b at t r e av ec u n j eune homme comme I r os "m a i s , a j o u t e - t - i l , mon v e n t r e , ce b a n d i t , m ' y i n c i t e ( a l l a me g as t ë r o t r u n e i k ak o er g as ) " , ^ et i l r empor t e l a v i c t o i r e .

Les deux cas q u i no us r es t en t à abo r der dans l ' Ody ssée se t r o u v en t dans un p assage au X V I I I e Ch an t , q u i r ésume, de f aç o n ex em p l a i r e , l ' e m p l o i so c i a l emen t q u a l i f i é de g as t ë r c hez Homèr e. D'u n e f aç o n q u i r ap p e l l e c e l l e de Mé l an t h é e ,^ 4 l e p r é t en dan t Eu- r y maque i n s u l t e l e mend i an t q u i a p r i s l a p l ac e d ' I r o s : s ' i l v o u l a i t " t r a v a i l l e r comme v a l e t de f er me" ( t hgt - aûemen ; de t h ë s , " v a l e t de f er me” pour Eur y maque pendan t un a n , i l au r a i t t out ce q u i l u i manque pour l ' i n s t a n t - n o u r r i t u r e , v ê t emen t s , sanda�l es - m a i s , a j o u t e l e p r é t en d an t , év i demment " t u ne v o udr as pas t e met t r e à t r a v a i l l e r ( ér gon e p o i k h e s t h a i ) , t u v eu x seu l ement men d i er c hez l es gens pour n o u r r i r t on v en t r e i n s a t i a b l e ( bosk ei n s î n g a s t ë r 1 à n a l t s n ) " . Ul y s s e , p l us sû r de l u i ap r ès sa v i c t o i �r e s u t I r o s , r épond av ec une f i e r t é i n a t t en d u e : s i Eur y maque et l u i f a i s a i e n t un co nc o ur s de f auc hage ou de l ab o u r ou b i e n s ' i l s d ev a i en t se dé f end r e co nt r e un ennemi env oy é p ar Zeu s , l ' o r g u e i l �l e u x p r é t en dan t v e r r a i t a l o r s ses q u a l i t é s e t , a j o u t e Ul y s s e ," t u ne m ' i n s u l t e r a i s pas à cause de mon v en t r e ( o u d ' an moi t ën g a s t ë r 1 o n e i d i zô n a g e r e u o i s ) " . ^ Ul y s s e , i n s u l t é à cause de son " v e n t r e " , se déf end donc d ' u n e f aç o n s i g n i f i c a t i v e : l o i n d ' i n �s i s t e r s u r ses c ap ac i t és " s p i r i t u e l l e s " - q u o i q u ' i l s o i t "comme un a è d e - i l r épond au p r é t endan t en se r é f é r an t à ses c apa�c i t é s m an u e l l es , à s av o i r c e l l es d ' u n pay san ou d ' u n g u e r r i e r .Le c o n t ex t e où se t r ouv e ap p el é l e mot g as t ë r s ' o r g a n i s e donc au t o u r de deux t er mes o p p o sés , mai s l eu r o p p o s i t i o n n ' e s t n u l l e �ment d ' o r d r e " v e r t i c a l " ( h a u t / b a s ) , e l l e es t d ' o r d r e "h o r i z o n �t a l " : i l s ' a g i t d ' u n e o p p o s i t i o n en t r e " t r a v a i l " et " p a r e s s e " .Le mot g as t ë r évoque l e deux i ème t er me, l a " p a r e s s e " , l e r e f u s

6 2 . Od . X V I I I . 2 .63 . I b i d . 53- 4.6 4 . Od . X V I I . 226- 8 ( c i t é sup r a p . 55 et n . 5 8 ) .65 . Od . X V I I I . 357 .6 6 . I b i d . 362- 4.67 . I b i d . 38 0 .6 8 . Od . X I . 368 , X V I I . 518.

Page 57: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

de t r a v a i l l e r , l e p a r as i t i s m e . Car s i t ô t q u ' Ul y s s e se met t r a i t à t r a v a i l l e r , l ' i n s u l t e d 'Eur y maque p e r d r a i t t ou t e r a i s o n d ' ê t r e .

Les ex emp l es homér i ques sont donc u n i v o q u es en s i t u an t gas t ë r dans un champ sémant i que d é f i n i par une s é r i e d ' o p p o s i t i o n s que nous pouv ons mai n t en an t r ésumer : à l a b o û b r ô s t i s "no r mal e" s ' o p �pose l a " m a u v a i s ^ b o û b r ô s t i s dont p ar l e Ac h i l l e ; à l a v i e en s o c i é t é s ' o p p o s e l ' e x i s t e n c e p r éc a i r e des compagnons de Ménél as et d ' Ul y s s e ; à 1 ' " a u t a r c i e " de Sar pédon s ' o p p o s e l a "d ép en d an c e" d ' Ul y s s e , échoué su r l ' î l e des Ph éac i en s ; au " t r a v a i l " du t hés s 'o p p o se l a "p a r e s s e " du p a r a s i t e . Dans l e sy st ème q u i se d e s s i �ne a i n s i , g as t ë r s i g n a l e t o u j o u r s l e deux i ème t er me, à s av o i r l a "mauv ai se" b o û b r ô s t i s , l ' e x i s t e n c e hor s de l a s o c i é t é , l a "d ép en �danc e" des m en d i an t s , l a "p a r s s s s " du p a r a s i t e . L ' em p l o i h és i o d i - que es t - i l ou non. conf o r me à cet emp l o i de p es t e r ? ï t et oumons à l a Théo go n i e e t , p l ug p r éc i s émen t , au p assage où Hés i o de v i en t de r ac o n t e r l a c r é a t i o n de Pan d o r a , dont desc end l a " r ac e des- f emmes1' .6 9 Hés i o de p o u r s u i t p ar une c o mpar ai s on : I s s f emmes sont comme des f r e l o n s q u i , t an d i s que l es a b e i l l e s t r a v a i l l e n t t out l e j o u r , " r e c u e i l l e n t l e t r a v a i l d ' a u t r u i dans l e u r v en t r e ( a l l o t r i o n k âmat on sp h et ér ën es _^ast ér ' amô n t a i ) " J ® Dans ce v er s , q u i c o n t i en t l e d e r n i e r cas de g as t ë r chez Hés i o de et qu i se t r o u v e , de p l u s , dans l a Th é o g o n i e , Hés i o de s i t u e g as t ë r dans l e même champ sémant i que q u 'Ho mèr e, c ar l e mot se t r ouv e p r é c i s é �ment ap p el é p ar un c o n t ex t e o r g an i sé au t o u r d ' u n e o p p o s i t i o n en�t r e " t r a v a i l " et "p a r e s s e " et i l s i g n a l e , p r éc i sémen t , c et t e der �n i è r e . La c o mpar ai so n r ev i en t dans l es Tr av aux et l es J o u r s , où el l e s ' a p p l i q u e aux hommes q u i ne t r a v a i l l e n t pas : ceux q u i v i �vent dans l a p ar esse r essemb l en t aux f r e l o n s "q u i consomment avec v o r ac i t é l e t r a v a i l des a b e i l l e s sans t r a v a i l l e r eux- mêmes (ho£ t e mel i s s â ô n k amat on t r û k h o u s i n aer g o l é s t h o n t es ) " .7 1

Le d e r n i e r exempl e de g as t er dans no t r e co r pus t i e n t sa v a�l eur p a r t i c u l i è r e du f a i t q u ' i l es t une i m i t a t i o n du v er s 26 de l a Théogon i e p ar ui i homme qu i s ' e s t beauc o up i n s p i r é , sembl e- t - i l , de l ' o e u v r e h é s i o d i q u e , à s av o i r Ep i m é n i d e , l e "p r o p h è t e " des Cr e t o i s . Un j o u r , s e l o n ü i o g èn e L aë r ee , Ep i mén i de f u t "en v o y é par son pèr e dans l es champs pour c h er c h er q u el q u es mout ons q uan d , v er s m i d i , ay an t q u i t t é l a r o u t e , i l s ' e n d o r m i t dans une cav e et ne s ' é v e i l l a pas de c i nq uan t e- sep t a n s " 1'2 : c ' é s t dans l es r êv es de ce l o n g sommei l q u ' i l r eç u t ses "or a- Sl es" d i v i n s , not amment d ' Al é t h e i a e t de D i k é . ,J L ' an ec d o t e r ac o n t ée p ar Di o gène r e l èv e sel on t ou t e v r a i semb l anc e des Khr esmo f ( " Or a c l e s " ) , poème en

69. Th . 590.70. Th . 599 .71. T r a v . 305- 6. Po u r t r û k h o u s i n , c f . Od . X V . 309 k at at r uk l i ô c i t é

supr a p . 55 n . 57.72. Ep i mén . f r . 3 A 1 D.- K. ( = Di o g . Laër c e 1 . 1 0 9 ) .73. Vo i r f r . 3 B 1 D.- K.

Page 58: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

h- éxamèt r es d 'Ep i m é n i d e ' ^ : comme Hé s i o d e , l ’ ép i gans c r é t o i s a r eç u sa v o c a t i o n p endan t q u ’ i l g a r d a i t l es mout ons âe so n p è r e , st . c ’ es t donc dans l e p r éambul e des ICfar ësmo i que n o u s dev ons p l a c e r 1s v e r s s u i v a n t , 'adï ’e s s é , s emb l e- t - i l , à Ep i mén i de p ar Al ét f c ei a el l e- même : "Cr é t o i s t o u j o u r s m en t eu r s , s 'ex c l ame- t - e l l e , an i maux n u i s i b l e s , v en t r es p ar es s eu x ! (Kr s t es a a i pse- Æ— s t a i , k ak à t h ë r i a , g as t é r es a r g a i ) " A l é t h e i a a p r obab l ement ad r es s é c et t e i n s u l t e à Ep i mén i de au débu t du di scour s- où l e j eun e Cr e t o i s r e ç o i t v o c a t i o n d i v i n e . En t o u t c a s , l e c o n t ex �t e où se t r o u v e ap p e l é g as t e r - i c i au v o c a t i f p l u r i e l co r ne au v er s 26 de l a Théo go n i e - es t enc o r e une f o i s o r g an i sé au t o u r d ’u n e o p p o s i t i o n en t r e " t r a v a i l " et "p a r e s s e " ( a r g a i < a- e r g a i ) . ^ L ' i n s u l t e mét ony mi que g as t é r es a r g a i , "v en t r es p a r e s s e u x " , es t a d r es s é à c eu x q u i ne t r a v a i l l e n t p as p o u r se n o u r r i r mai s q u i s o n t comme des "an i mau x n u i s i b l e s " , - c 'est - à- à i r e dés p a r a s i t e s : dép endan t d ' a u t r u i , i l s ne sav en t pas d i r e l a " v é r i t é " mai s- ne son t que des "m e n t e u r s " . l a t âche de d i r e l a " v é r i t é " a sans dout e ét é r éser v ée à Ep i mén i de q u i , l u i , c o n n a i s s a i t des moy ens m er v e i l l eu x p o u r ss r en d r e i n dép en dan t d ' a u t r u i .

Po u r se r endr e i n dép en dan t dë l a n o u r r i t u r e c a m é e , comme 1 '& o bser v é De t i en s s l e "p r o p h è t e " c r é t o i s & r ec o u r u aux n o u r r i �t u r es comme l a mauv e et l ' a s p h o d è l e - t o us deux men t i o n nés p ar Hés i o de au v er s 41 des Tr av au x a t l e s Jo u r s “ , c ' es t - à - d i r e au x " s u p e r a o u r r i t u r e s 11 q u i l u i ont per mi s de se n o u r r i r "comme l es- d i e u x " , c ar l a mauve e t l ’ asp h o dè l e "s o n t c o mes t i b l es à l ' é �t a t s au v ag e" et ne p r ésu p p o sen t donc aucune o r g an i s a t i o n , s o c i a �l e . l a s o l u t i o n d ' Hé s i o d e , à l aq u e l l e j e r ev i en d r a i b i e n t ô t , é t a i t f o r t d i f f é r e n t s : l e pay san b é o t i e n , t ou t en c o n n a i ssan t l es v e r t u s de l e mauv e et de l ’ as p h o d è l e , n ’ a connu q u ' u n s eu l moy en de se r end r e i n dép en dan t : l e t r a v a i l . Po u r l u i , f a i m et p ar es s e v on t de p a i r " ^ mai s s e u l l e t r a v a i l p eu t g a r a n t i r cet t e a u t a r c i e q u i es t l a c o n d i t i o n de l a " v é r i t é " .

Î Jot r a l o n g d é t o u r s ’ ac hèv e i c i , e t n o u s pouv ons mai n t en an t av an c er d eu x c o n c l u s i o n s s i g n i f i c a t i v e s . Pr emi è r emen t , n o u s n ’ a-

7 4 . I b i d .7 5 . I b i d . Cf . West 1966, p . 162. Hu x l ey , p . 8 1 , p r end ce f r agment :

comme l ' é n o n c é d 'Ep i mén i d e l ui - même : a i n s i l e f r agment l ui pose u n pr obl ème l o g i q u e dont l es p h i l o s o p h es se sont l ongue-1 ment oc c upés : "Ep i mén i de l e Cr é t o i s d i t : t ous l es Cr ét o i s 1 son t men t eu r s . Or , Ep i mén i de es t l ui - même u n Cr é t o i s ; i l es t do n c , l u i a u s s i , u n ment eur : a u s s i son a s s e r t i o n est - e l l e f a u s s e . Pa r c o n s é q u e n t . . . " (Ko y r é , p , 5 ) . Ce pr obl ème es t en f a i t u n des "p ar ad o x es m é g a r i en s " , ho Pseudo men o s ," l e Men t eu r " ( Di o g . Laër c e 1 1 .1 0 8 ; c f . Bec k er , p p . 50^ 4)

76 . Cf . T r a v . 305 aer g o i c i t é sup r a p . 57 .7 7 . Det i en n e 1972, p . 91 .7 8 . Tr av . 302 .

Page 59: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

v ans t r o u v é auc une j u s t i f i c a t i o n de l a v a l e u r sémant i que; a t t r i �buée au mot g as t ë r p ar I s a d u a l i s t e s , e t no us dev ons p ar consé�quent r e j e t e r l e u r i n t e r p r é t a t i o n du Di s c o u r s des Mu s es . Deu x i è �mement , nous av onà c o ns t at é que l e cl i amp sémant i que où s ' i n s c r i t l e mot g as t ë r se d é f i n i t p ar une s é r i e d ' o p p o s i t i o n s , dont l a p l us i mpo r t an t e es t c e l l e donnée p ar Ac h i l l e dans l a c o n so l a t i o n ad r essée à Pr i am, c 'es t - à - d i r e l ' o p p o s i t i o n en t r e l a b o û b r ô s t i s "no r mal e" q u i c a r ac t é r i s e l a v i e des hommes o r g an i s és en so c i é t é et l a "mau v a i se" b o û b r ô s t i s , su b i e p ar t o us c eux q u i comme l es mend i an t s et l es v agabonds c o ur en t l e monde sans l es moy ens de se p r o c u r er eux- mêmes de l a n o u r r i t u r e c a m é e . La " v é r i t é " , dans ce sy s t ème, dépend d ' u n e c o n d i t i o n m a t é r i e l l e - l a b o û b r ô s t i s "no r mal e" o u , dans l e cas d ' Ep i m é n i d e , l es "s u p e r n o u r r i t u r e s " - t ou t au t an t que l e "men s o n g e" . Dé j à Fr an c i s M. Co r n f o r d a o bser �vé l a r essembl anc e ex c ep t i o n n e l l e en t r e l e Di s c o u r s des Muses et un p assage du XI Ve Chant de 1 ' Ody ssée où i l es t q u es t i o n , en�cor e une f o i s , des hommes qui s o u f f r en t de l a "mau v a i se" boû - b r ü s t i s et q u i , a f f am és , ne sav en t p l u s d i r e l a v é r i t é : Péné- l ope et Tél émaque ne l es c r o i en t p l us l o r s q u ' i l s a r r i v en t l ' u n apr ès l ' a u t r e à I t h aq ue av ec des "n o u v e l l e s " d ' Ul y s s e c a r , d i t Eumée, "ay an t b es o i n de n o u r r i t u r e l es v agabo nds d i s en t des men�songes et ne v eu l en t pas d i r e l a v é r i t é ( k omi des k ek hr ëméno i ândr es a l ë t a i p s e u d o n t ' , o u d ' e t h é l o u s i n a l ë t h é a mu t h esas t h â i )1. Pour quo i d i aen t - i l s p l u t ô t des menso nges que l a v é r i t é ? La r é�ponse es t s i mp l e : pour augment er l a r ému nér at i o n à l aq u e l l e i l s s ' a t t e n d e n t , i l s r ac o n t en t l ' h i s t o i r e q u i f e r a l e m e i l l e u r e f f e t . Les v er s c i t é s s ' o r g a n i s e n t donc au t o u r d ' u n e o p p o s i t i o n en t r e "au t a r c i e " et "d ép en d an c e" e t , comme nous l e v er r o ns dans l es pages q u i s u i v e n t , c ' e s t p r éc i sémen t c et t e o p p o s i t i o n q u i se t r ouv e au p r i n c i p e du Di s c o u r s des Mu s es . A sa f aç o n , u n sc o l i as - t e nous c o n f i r me c et t e i n t e r p r é t a t i o n du Di s c o u r s en ex p l i q u an t l e p r ov er be " l e s aèdes d i s en t beauc oup de menso nges" ( p o l l à p seu - do n t ai a o i d o £ ) ^ \ : i l é c r i t q u ' i l s ' a p p l i q u e "à c eux q u i p our f ai r e p r o f i t et po u r c a j o l e r l es gens d i s en t des mensonges c a r , di t - on , l es p o è t es d ' a u t r e f o i s a i Ba i en t l a v é r i t é mai s p l us t a r d , l or sque des p r i x ont ét é i n t r o d u i t s dans l es c o n c o u r s , i l s ont p r éf ér é r ac o n t e r des mensonges et des f a b r i c a t i o n s po u r a i n s i c a j o l e r l e.s a u d i t eu r s et gagn er l es p r i x " . C' e s t au x Muses de ces deux t y pes d ' a è d e s que nous no us i n t é r es s er o n s b i e n t ô t .

79. Co r n f o r d , p . 105.:80. Od . X I V . 124- 5.8 1. [ P l a t . ] Su r l a .j us t i c e 374a (= So l . f r . 21 Di e h l ) .82. Sc h o l . P l a t . 402 G- r eene .

Page 60: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

1 . 2 . 3 . Vé r i t é et au t a r c i e

J ' y a i d é j à f a i t a l l u s i o n ; p o u r Hé s i o d e , l ' a u t a r c i e n ' e s t as s u �r ée que p ar l e t r a v a i l , à s av o i r l e t r a v a i l a g r i c o l e , "Dans un d i s c o u r s .sur l a n é c e s s i t é du t r a v a i l , l e p ay san "béot i en d év el o p �pe ce p r i n c i p e p o u r so n f r è r e Per s es : " T r a v a i l l e , 6 Pe r s è s , d esc en d an t des d i e u x , î ' ex h o r t e - t - i l , p o u r que i u s o i s l i ai p ar l a Fai m e t ai mé p ar l a v én é r ab l e Sémét er r i c hemen t co ur onnée e t p o u r que t on g r en i e r s o i t a i n s i r emp l i de b l é " ^ 3 c ar j e x p l i �q u e- t - i l , " l ' e x c e l l en c e ( a r e t g ) e t l e p r es t i g e (k û do s ) accom�p agn en t l ' o p u l e n c e " , 4 et i l c o nc l u t : " L ' h u m i l i t é ( a i d é s ) ap �p a r t i e n t à l é. p au v r e t é , t an d i s que l ’ as s u r an c e ( t h à r s o s ) es t l a mar que de l a r i c h e s s e " O n l e v o i t , ce d i s c o u r s es t d ' u n gr an�de i mp o r t anc e p our l e s r ec h er c h es p o u r s u i v i es i c i , et no ue devons, p a r c o n séq u en t , es s ay e r d ' é c l a i r e r l e s év énement s où i l s ' i n �s c r i t .

Hés i o de et Per s es av a i en t dé j à d i v i s é l e l o t de l e u r pèr e l o r s q u e Per s es v o l a "beauc o u p de c h o ses " ( à l l a t e p o l l â ) ap p ar �t en an t à son f r è r e ; p ar ce v o l , d i t Hé s i o d e , Per s es "augment a beauc o up l e p r es t i g e des r o i s mangeur s de dons (méga k uf l ai nôn b a s i l e a s dô r op l i â gous) " . ^6 Vo l c u r i e u x , semb l e- t - i l , mai s ét an t donné que s e l o n Hés i o de l e " p r e s t i g e " es t l ' e f f e t de 1 ' "o p u l en �c e" ( v o i r c i - d es s u s ) , no us pouv ons met t r e l e v o l de Per s es en r ap p o r t d i r e c t av ec l e "p r e s t i g e " ac c r u des r o i s et f o r mu l er l ' h y p o t h è s e s u i v an t e : pour une r a i s o n q u e l c o n q u e, l es choses ap p r o p r i ées p ar Per ses f u r en t données au x r o i s "mangeur s de d o n s " .

Ess ay o n s de c o r r o bo r er c et t e h y p o t h ès e . Dans l e v er s 221 des Tr av au x et l es J o u r s , l es mêmes r o i s "mangeur s de d o n s " , à sa�v o i r l es n o b l es de Th es p i es , son t ac c u sés p ar Hés i o de de "cho i -

8 3 . T r a v . 299- 301.8 4 . I b i d . 313.8 5 . I b i d . 3 1 9 . Po u r l e sens d ' a i d é s , n o t i o n d ' u n e ap p ar en t e am�

b i g u i t é , ~:f . p ar exempl e Gl o t z 1904, p . 96, q u i é c r i t que " I ' o c l ô u ç es t l e sen t i men t d ' u n l i e n en t r e deux p er so n nes qui ne so n t p o i n t su r l e p i ed d ' é g a l i t é , et q u i se d o i v en t r éc i �p r oquement a i d e ou o b é i s s an c e , p r o t ec t i o n ou r e s p e c t " . L ' a u �t eu r c o n t i n u e , p . 98 : "Et , comme l ' a î ô w ç en t r a î n e t ou j our s r é c i p r o c i t é des d e v o i r s , l ' h ô t e qui . r eç o i t d ev i en t ai à o i o ç en même t emps que l ' h ô t e r e ç u " . Chez Hé s i o d e , l ' a i d ô s de l ' " h ô t e r eç u " (= du pauv r e q u i dépend du r i c h e ) es t qual i f i ée de "mau v a i s e" ( T r a v . 317 ouk a g a t h ë ) : en d ' a u t r e s mo t s ,1 ' "o b é i s s a n c e " due au r i c h e es t r essen t i e comme une h u mi l i a �t i o n . Po u r a i d ô s en g é n é r a l , or . c o n s u l t e r a l es ét udes de Sc h u l t z , d ' Ho f f m an n , de v on E r f f a , de Ver d en i u s 1944 et de Ch ey n s .

8 6 . T r a v . 37 s q q .

Page 61: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s i r " ( k r l n e i n ) i n j u s t emen t l es t h é m i s t es . Qu 'es t - c e que c e l a s i g n i f i e ? Pa r t h é m i s t es , on ent end d ' h a b i t u d e l ' en s em b l e des "p r é c é d en t s " t r a d i t i o n n e l s que l es r o i s homér i ques et h és i o d i - ques p euv en t c i t e r ^ l o r s q u ' i l s ex er c en t l e u r p o u v o i r . Dans une sc ène du b o u c l i e r d ' A c h i l l e , l e peup l e q u i t r a v a i l l e sous l e sc ep t r e du r o i s u i t sans dout e des t h émi s t es r o y a l es .® ^ Les mot s d'Agamemnon au I Xe Chant de 1 ' I l i a d e év oquent une p r a t i q u e an a�l ogue : l e r o i pr omet à Ac h i l l e sep t v i l l e s dont l es h a b i t a n t s , r i c h es en b é t a i l , "v o n t l u i v e r s er gr os t r i b u t ( t h é m i s t es ) sous son s c ep t r e " .®® Dans l a mesur e où i l es t q u es t i o n de p r é r o g a t i �v es m a t é r i e l l e s , l es t h émi s t es peuv en t donc assumer un c ar ac t èr e c onc r et et t a n g i b l e .® 9 En e f f e t , l es t h émi s t es c i t é es p ar l es r o i s de Th es p i es ont dû so uv en t c o nc er n er l es o b l i g a t i o n s mat é�r i e l l e s de l eu r s s u j e t s : c ' e s t ce f a i t q u 'év o q u e l e u r a p p e l l a �t i o n à ü r o p h â g o i , "mangeur s de d o n s " . 90 Dans une Béo t i e en p l e i n e c r i se a g r a i r e , l e s t h émi s t es que l e p e t i t p ay san a r es s en t i es l e p l us ont sans dout e ét é c e l l es q u i l ' o n t o b l i g é à v e r s e r , comme " t r i b u t " aux r o i s , une p a r t i e de ses r ess o u r c es dé j à l i �mi t ées .

En v o l an t son f r è r e , Per ses a donc v r a i semb l ab l emen t r éu s s i à s ' a c q u i t t e r du " t r i b u t " i mposé p ar l es r o i s de Th es p i es . Cepen�dan t , i l l u i manque de no uv eau l es moy ens de s ' e n a c q u i t t e r , sem�b l e- t - i l , e t i l essay e de s ' e n s o r t i r en i n t r i g u a n t à l ' a g o r a .I l ne t r a v a i l l e pas sa t e r r e . F i n a l em en t , i l se t ou r ne v er s Hé�si ode p our l u i empr un t er ce q u ' i l d o i t aux r o i s , mai s son f r è r e se so u v i en t des choses que Per sès n ' a pas r endu es et i l r e f u se de l ' a i d e r . Sans d o u t e, Hés i ode av a i t demandé l a r e s t i t u t i o n de son b i e n , mai s une f o i s r eç u p ar l es r o i s , i l es t r es t é en l eu r p o s s es s i o n . Ma i n t en an t , Hés i o de ne dés i r e pas l ' i n t e r v e n t i o n des r o i s , i l ex i ge l a j u s t i c e de Z e u s . 92 Au l i e u d ' i n t r i g u e r , Per sès do i t se met t r e au t r a v a i l c a r , d i t Hé s i o d e , " c e l u i q u i n ' a pas en r éser v e po u r un an l a n o u r r i t u r e que l a t er r e p r o d u i t , l e b l é de Démét er , ne dc^Lt pas p a r t i c i p e r aux q u e r e l l es de l ' a g o r a " . ^3

Rec o n s t r u i t de c et t e f aç o n , l e c o n f l i t en t r e Hés i o de et Pe r �sès se s i t u e doi \ c dans un c o n f l i t p l u s g én é r a l où l e f r è r e d ' Hé �si ode ap p ar a î t comme l a v i c t i me à l a f o i s d ' u n t r i b u t e x c e s s i f

87. I I . X V I I I .550- 60. Po u r l e s c ep t r e , v o i r 1 .234- 9 .88 . I I . I X . 156 k a i h o i hupo sk et ’t r ô i l l ' par à s t e l é o u s i t h é m i s t a s .89. Cf . Ger net 1968, p . 50 , Vo s , p . 5 , Det i en n e 1963, p . 27 ( c f .

a u s s i a n g l . r o y a l t i e s , "p r é r o g a t i v es r o y a l e s " ) .90. Cf . I I . 1 .231 dëmobôr os b a s i l e u s , " r o i dév o r eu r de son p eu �

p l e " , ex p r es s i o n empl oy ée p ar Ac h i l l e d'Agamemnon q u i se p r o �pose d ' a r r a c h e r Br i s é i s au Pé l i d e .

91. Vo i r Det i en n e 1963, p p . 15- 7. Co n t r a Wi l l .92. T r a v . 35- 6 ( c f . w . 9- 10) . Po u r v . 35 a û t h i , " i c i même", c f .

P i n t e .93. Tr av . 30- 2.

Page 62: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

e t de s a p r op r e "p a r e s s a '1. Quan t à Hé s i o d e , i l n ' h é s i t e pas à c o n t es t e r l ' o b l i g a t i o n de v e r s e r ce t r i b u t et s ’ oppose de ce f a i t à c et t e a r i s t o c r a t i e p a r a s i t a i r e dont Eumée se p l a i n t à Ul y s s e : " D ’ a u t r es consomment n o t r e so u f f r an c e ( k â mat o s) sans r éc o mp en se” . ^ Po u r Eû mes , l a " s o u f f r a n c e " ce so n t l e s po r c s q u ’ i l d o i t ap p o r t e r aux b an q u et s des p r é t en d an t s q u i , comme l es n o b l e s de Th es p i es , p o r t en t l e t i t r e de bas i l s e s , - de " r o i s " . ^ * L ' a r i s t o c r a t i e de 1 ' I l i a d e ap p ar a î t b i en d i f f é r e n t e : dans u n p ass ag e au X I I e Ch an t , Sar p édo n enc o u r age son c o mp at r i o t e Gl au- 03 g en l u i r ap p e l an t p o u r q u o i l e s gens l u i f o n t h o n n eu r dans son p ay s : "Ce n ’ es t p as sans g l o i r e , d i s e n t - i l s , que n o s r o i s r é �gnen t s u r l a Ly c i e en consommant du mout on g r as et l e m e i l l e u r v i n do ux ; l e u r f o r c e es t g r an d e , c a r i l s sa b a t t en t à l a t ê t e des L y c i e n s " . 3e c et t e a r i s t o c r a t i e v a i l l a n t e e t c ap ab l e ne r es t en t que des d esc en d an t s p ar as i t ai r es- - dont Hés i o de c o n t es �t e l e s p r é r o g a t i v es c o mpr o mi ses.97

Dé j à dans l a Th é o g o n i e „ Hés i o de c r i t i q u e l ' a r i s t o c r a t i e : aux v er s 80- 92, i l év oque l ' ù n a g e du r o i q u i " c h o i s i t l e s i r hémi s- t es d ' u n e f aç o n j u s t e " . Bi en en t en d u , Hés i o de n ’ e x p l i c i t e pas l ' i m a g e opposés i c i , mai s e l l e es t v i r t u e l l em en t p r ésen t e c a r , s i t &.t que l es d é c i s i o n s r o y a l es ont b es o i n d ' ê t r e q u a l i f i é e s comme " j u s t e s " ou " i n j u s t e s ' ’ , e l l e ne so n t p l us i n c o n t es t a b l es . Par - c o n t r e , Agamemnon ne q u a l i f i e pas l e p o u v o i r r o y a l dont i l v eu t i n v e s t i r A c h i l l e : de son p o i n t de v u e , l e p o u v o i r de cel u i q u i t i e n t l e sc ep t r e né. p eu t êt r e- q u a l i f i é comme " j u s t e " ou " i n �j u s t e " - i l es t a b s o l u . Dans l e p r éambul e dont l e Di s c o u r s des Muses- f a i t p a r t i e , Hés i o de se mesur e donc déj à- av ec l e s r o i s en l e s j ugeant ; e t , cot ant e on l ' a so uv en t r emar q u é , 3 ” se p l ac e au même n i v e a u q u ’ eu x : l e s aèdes t i ennent - I s u r s t a t u t des Muses â t d ’A�p o l l o n , t a n d i s que l e s r o i s t i en n en t l e l e u r de Zeu s , mai s c ' es t de Ca l l i o p e q u ' i l s d é t i en n en t t o us l e don de l a p a r o l e . 39

l ' a u t e u r de l a Théo go n i e es t donc dé j à un c o n t e s t a t a i r e . Con�t r a i r emen t à son f r è r e e t à c es "b e r g e r s " que l es Muses i n s u l �t en t .au v er s 2 6 , i l a c h er c hé un s s o l u t i o n q u i se s i t u e au- del à de l a dépendanc e d ' u n e a r i s t o c r a t i e désü i ï nai s i n c ap ab l e de r em�p l i r ses f o n c t i o n s t r a d i t i o n n e l l e s . En t an t q u ’ a è d e , i l r e j et t e

94 . Od . X I V . 417 .95 . Od . X V I I I . 64- 5. Cf . 1 . 3 9 4 .96 . I I . X I I . 318- 21.97 . Cf . Thomson 1955, p . 127, q u i s i t u e l a p u b l i c a t i o n des Tr a�

v aux et l es Jo u r s dans l e cadr e de c et t e c o n t es t a t i o n : en l es p u b l i a n t , Hés i o de p r i v a l es " r o i s " du c o n t r ô l e des ac t i �v i t é s a g r i c o l e s , dont l e p e t i t p ay san p o u v a i t déso r mai s dé�t er mi n er l ui - même l e r y t hme.

98 . Cf . p ar exempl e v an G- r oni ngen 1957A, p p . 158 n . 17 et 166 n . 3 8 .

Page 63: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l a c o n c ep t i o n homér i que de l ’ aè d e ”'®® c ar n i l a so u mi ss i o n de Phémi os n i l ' i s o l e m e n t de l ' a è d e d'Agamemnon ne son t ac c ep t ab l es à ses y e u x . I l r e f u se de d ev en i r eosi me c eux q u i , dans 1 1 Od y s s é e , à cause de l e u r dépendanc e économi ouc i , ” ns v eu l en t p as d i r e l a v é r i t é " mai s son t p r ê t s à "c o n s t r u i r e un r é c i t " ( épos p ar a t ek - t a i n e s t h a i ) pour o b t en i r ce dont i l s ont b e s o i n . L ’ as de ano— nyme d'Agamemnon a v a i t , b i en en t en d u , r e f u s é c et t e man i èr e de s ' a d a p t e r à l ' a u d i t o i r e et i l a dû en t i r e r l ' am è r e c o nséq uen c e. Hés i ode é t a i t p l us p r év o y an t : dans son au t a r c i e m a t é r i e l l e , i l a ét é a u s s i l i b r e de d i r e l a v é r i t é qu 'Agamemno n , dont Nes t o r d i t au I I e Chant de l ' I l i a d e q u ' i l n ' a u r a i t pas s u m en t i r aux Achéens c ar i l n ' é t a i t soumi s à p e r s o n n e , Hés i o de n Jes t donc p l us soumi s à ce c o n t r ô l e s o c i a l dont j ' a i p a r l é dans l e c h ap i t r e p r éc éd en t . Le champ s o c i a l où se l i v r e l e d i s c o u r s de l ' a è d e s ' e s t p r o f ondément t r an s f o r mé . Bi en en t en d u , Hés i o de t i en t son p r es t i ge de sa c ap ac i t é de sy mb o l i s er l es v a l eu r s d ' u n e commu�nau t é donnée m a i s , gr âce à son a u t a r c i e , i l n ' e s t p l u s dépendant d ' e l l e : i l peut s ' o p p o s e r à l a communaut é en t i è r e- s an s p our c e l a mour i r de f a i m . Au s e i n du c o n f l i t s o c i a l q u i oppose l es "man�geur s de t r i b u t " ( d ô r ep h â ^ o i ) au x t r i b u t a i r e s , i l c h o i s i t son cSt é e t i l y r es t e en p o u r s u i v an t sa l u t t e - gr âce à c et t e I n d é �pendance économi que q u i seu l e per met 1 ' "a s s u r a n c e " ( t h â r s o s ) .

Comme l e mon t r en t l es v er s 27- 8 de l a Th é o g o n i e , c ' e s t en t ant q u ' a è d e s que l e s ' b e r g e r s " a t t i r e n t l ' a t t e n t i o n des Mu s es . L ' an a l o g i e y o ugo s l av e peut no us é c l a i r e r : mi eux que t ou t au t r e , sembl e- t - i l , l ' e x i s t e n c e s o l i t a i r e du b er g er se p r êt e à l ' a p �p r en t i s sage de l a t ec h n i q u e f o r m u l a i r e . A l b e r t B. Lo r d .éc r i t : "L ' u n e des m e i l l eu r s d es c r i p t i o n s de l ' a p p r e n t i s s a g e [ de l a t ec h �ni que f o r m u l a i r e ] se t r ouv e dans l e Tex t e Par r y 12391 de Seco Ko l i ô . En f a n t , i l f a i s a i t p aî t r e l es mout ons s eu l dans l a mon�t agne. Vo i c i ses p r o p r es p ar o l es : ' Lo r sq u e j ' é t a i s un b e r g e r , i l s av a i en t l ' h a b i t u d e de v e n i r p as s er l a s o i r ée c hez moi ou b i en q u e l q u ef o i s n o U 3 p a l l i o n s c hez q u e l q u 'u n , d ' a u t r e dans l e v i l l a g e . Al o r s un c h an t eu r p r en a i t l e gus l e et j ' é c o u t a i s l a c h an so n . Le j our s u i v a n t , l o r sq ue j ' é t a i s av ec mon t r o u p eau , j ' a s s e m b l a i s l a chanson mot par mot sans l e gus l e et j e c h an t a i s de mémo i r e,

100. Vo i r sup r a p p . 35 sq q .101. Od . X I V . 124- 5, 131- 2 ; c f . 11.104- 6 où Eur y maque soupç onne

que l es p r é d i c t i o n s d ' Ha l i t h e r s è s sont f a i t e s a f i n de p r o �v o q uer des cont r e- dons de l a par t de Tél émaque.

102. I I . 11 .79- 82 . Cf . Ay mar d, p . 143 : "Pe t i t es t l e r oy aume du pay san- modèl e d ' Hé s i o d e . Ma i s , gr âce à sa t o t a l e au t a r c i e i n d i v i d u e l l e , i l y v i t p our l e mo i ns au s s i ass u r é du l en d e�mai n , a u s s i t r a n q u i l l e et c a l me, au s s i l i b r e de ses p ensées et ses ac t es que l e g r and homér i que dans l e mano i r d ' o ù i l cont emp l e au l o i n ses champs, ses v e r g e r s , ses p â t u r ages et ses t r o u p e a u x " .

Page 64: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

mot p ar mo t , ex ac t ement comme l e c h an t eu r l ' a v a i t c h a n t é . . . En s u i t e , j ’ a p p r e n a i s , p e t i t à p e t i t , à m a î t r i s e r l ’ i n s t r umen t et à ad ap t e r l e do i g t é au x p a r o l es et mes d o i g t s o b é i s s a i en t de m i eu x en m i e u x . . . Je ne c h an t a i s pas par mi l es hommes av an t d ' a �v o i r p a r f a i t l a c hanson mai s seu l ement par mi l e s j eu n es gens de ma b an d e , pas dev an t des gens p l u s âgés et p l u s i m p o r t a n t s " .Ce que mont r e ce t ex t e ex em p l a i r e , c ' e s t que l a t ec h n i q u e f or mu�l a i r e p eu t se t r an smet t r e sans ensei gnemen t sy s t émat i q ue : par a n a l o g i e , c ' e s t en t r a v a i l l a n t comme b er g er po u r son p è r e , l o i n de t o u t ensei gn emen t i n s t i t u t i o n n e l , q u 'Hé s i o d e a a t t e i n t à l a maî t r i s e des f o r mu l es é p i q u es . Te l é t a i t sans dout e l e cas de beauc o up d ' a u t r e s aèdes dont no us ne r :onnai ssons n i ] e nom n i l e nombr e : no us pouv ons c ependan t ê t r e sû r s que chaque r ég i o n a eu ses aè d e s , q u i ont su i mpr ov i s e r su r l es t hèmes de l a t r a d i t i o n é p i q u e . A I t h a q u e , c et t e f o n c ^ i o E es t r emp l i e p ar Ph émi o s , qu i s a i t c h an t er l a Mor t d ' Ul y s s e a.uss i b i en que l e Ret o u r d 'Ul y s s e s e l o n l es r ap p o r t s de f o r c e de sa c o m m u n a u t é . Par a n a l o g i e , l e Cat a l o g u e des- Va i s s e a u x a dû se p r ê t e r à l a sy mb o l i s a t i o n so�c i a l e âea communaut és d ' A s i e Mi neu r e."* ®^ Au t an t que l es c a t a l o �gues - av ec l es q u e l s e l l e s se c o n f o nden t so uv en t - l es généa�l o g i e s f o u r n i s s en t une ex c e l l en t e mat i è r e à sy mb o l i s a t i o n s o c i a�l e en t r ad u i s an t l es r ap p o r t s de f o r c e "s y n c h r o n i q u es " d ' u n e communaut é donnée en r ap p o r t s " d i a c h r o n i q u e s " . Le passé se t r ou�ve donc dans un é t a t de t r an s f o r mat i o n p er p é t u e l l e : f au t e de

103. L o r d , p . 281 n . 5 : "The s i n g e r does n o t a c t u a l l y mean t hi s. The s u b j ec t o f ex ac t r e - s i n g i n g i s d i .sc ussed f u l l y i n Cï i ap- t e r s Fo u r and E i v e " . Cf . sup r a p . 13 n . 11 .

104. L o r d , p . 2 1 .105. l ' h y p o t h è s e d ' u n e "é c o l e 'béo t i enne'1 don t .Hési ode a u r a i t ét é'

l e d i s c i p l e r epose an gr ande p a r t i e su r l e p r é j u g é co nt r e l e q u e l 1 ' ex p é r i en c e de Ea d l o f f s i de t an t d ' a u t r e s d o i t nous met t r e en gar de- : v o i r sup r a p . 12 e t n . 9 . C f . Hav el o c k1963, p . 99 , au s u j e t dé 1 " ' éc o l e b é o t i en n e " : "üÎ l l s concep�t i o n i s- w i d e l y sh ar ed by s c h o l a r s , and i t u s es t he f i e l i en is- t i c h ab i t o f c l a s s i f y i n g ear l y 1 1 t e r a t u r e i n gsni - es, j u s t ae ea r l y p l i x l c sophy was e l a s s i f i e d l a ssf i i ool s. I t i s a concep�t i o n wh i c h l aek s h i s t o r i c a l p e r s p e c t i v e . . . i t i g n o r es t he pan- Es 11 ani .c c h a r s c t e r 01 t he e p i c t ec h n i q u e l a t he ei gh t h and s ev en t h c e n t u r i e s " . C ' e s t un i quement , ap r ès l a f i x a t i o n de l ' o eu v r e , h és i o d i q u e q u ' o n p o u r r a i t s en g s r s p a r l e r d'uns a s s o c i a t i o n c u l t u e l l e pour l a p r é s e r v a t i o n de l ' o e u v r e faé- s i o d i q u e , a s s o c i a t i o n compar abl e au gr oupe v oué à, l a. pr éser �v a t i o n (e t à l a d i f f u s i o n ) de l ' o e u v r e ho mér i q ue, à sav o i r l e s Homér i des (p o u r l es Ho mér i des , cf. p a r exempl e l e s r éf é�r en c es données p ar Det i en n e 1962, p p . 13—4 n . 3 ) -

106. Vo i r su p r a p p . 20- 1, 36- 8.107. Vo i r su p r a p p . 29- 30.

Page 65: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

moy ens d ' en r e g i s t r em e n t , l a t r a d i t i o n o r a l e ne p eu t pas man i �f e s t e r ses c o n t r ad i c t i o n s de f aç o n l i s i b l e .

Comme- dans l e cas de Ph émi o s , l es c o n t r ad i c t i o n s de l a - t ra�d i t i o n p euv en t se t r o u v er à l ' i n t é r i e u r de l ' o e u v r e d'un. s eu l et même aè d e . Une f o i s p r o n o n c ée, t e l l s su t e l l e v e r s i o n âu chant est per due dans c et t e i r r é v e r s i b i l i t é dont Phsmi os p r o f i t e au r e t o u r d ’ Ul y sse : s e u l un aède c o n t es t a t a i r e a u r a i t p r o f i t é d ' u n s f i x a t i o n de ses çhan- t s p ar 1. ' é c r i t u r e . ^ ci Or , i l 06111316 q u ' Hé �s i o d e , t ou t en ét an t un aède p a r f a i t em en t maî t r e de l a t ec hn i q ue f o r m u l a i r e , a l ui - même f i x é p ar l ' é c r i t u r e l a Théogon i e e t l es Tr av aux e t l e 3 Jo u r s c a r , comme ou l ' a so uv en t f a i ü r emar �q u e r a i ^ i l a épr ouv é l a n é c e s s i t e de c o r r i g e r , au débu t des Tr av aux et l e s J o u r s , 1 ^ l a ng én éa l o g i e d ' E r i s t e l l e q u ' e l l e est donnée dans l a Thé£ £û ni e_. 11~ l a c o r r ec t i o n es t s i g n i f i c a t i v e , c ar u n aède comme Phémi os n ' a u r a i t pas p ensé à se- c o r r i g e r ou�v er t ement comme l e f a i t Hé s i o d e , "bi en au o o n x r a i r s . I l sembl e donc q u ' Hé s i o d e se s o i r c o r r i g é p ar c e q u ' i l a v a i t d é j à "f i xé une v e r s i o n d é f i n i t i v e de sa Th é o g o n i e � Si c et t e c o n c l u s i o n es t co r �r e c t e , Hés i o de a f a i t l ' e x p é r i e n c e d ' u n t y pe de c o n t r ad i c t i o n i n c o nnu au x aèdes anaI p l i al )êt es : l a g én éa l o g i e d ' Sr i s n e p o u v a i t pas ê t r e c e l l e donnée dons l a Théo go n i e en même t emps que c e l l e donnée dans l es Tr av aux e t l es J o u r s . Co n s i d é r ées uno i n t u i t u , e l l es s ' e x c l u e n t mu t u e l l emen t .

Ces o b s er v a t i o n s me c o n du i sen t à l ' h y p o t h è s e s u i v an t e : l es "menso nges" que l es Muses s av a i en t i n s p i r e r au x b er g er s é t a i en t des g én éa l o g i es h ér o ï q u es dont Hés i o de a su p e r c ev o i r l e s c o n t r a�d i c t i o n s gr âce à sa p o s i t i o n de c o n t es t a t a i r e (e t peut - êt r e gr â �ce à son. ex p é r i en c e de l ' é c r i t u r e ) . Ess ay o n s de v é r i f i e r c et t e h y p o t h èse. On c o nnaî t b i en l e r ô l e des g én éa l o g i es dans l es chant s h o mér i q u es , où l a q u es t i o n "Qu i es- t u ? " éq u i v au t à "Qu e l �l e es t t a g én éa l o g i e ? " . Enée d i t à Ac h i l l e : "Nous c o n n a i s �sons chac un l a gén éa l o g i e et l es p ar en t s de l ' a u t r e à f o r c e d ' e n �t endr e l es chant t e v én é r ab l es ( p r o k l u t ' ak o û o n t es é p s a ) 11^ des hommes m o r t e l s " . 1y Sans d o u t e, i l pense au x aè d e s , dé t en t eu r s

108. Vo i r su p r a p p . 37- 8.109. Cf . West 1966, p p . 47- 8.110. Cf . p ar exempl e Hav el o c k 1966, p . 68 et n . 7 .111. T r a v . 11 s aq . : " I l n ' e x i s t e paa un s eu l t y pé d ' E r i s (moû-

n o n . . . E r f don g é n o s ) comme j e l e c r o y a i s [ l ' i m p a r f a i t éë h , ' e x i s t a i t ' , se r é f è r e à cp o u ' Hé s i o d e , à u n mcmeni ; do n né, s u p p o s a i t ê t r e l e cas ] , mai s en r é a l i t é , i l y en a deu x ( e i s i d u 5) : t u f e r a i s l a l ouange de l ’ une s i t u l a c on�n a i s s a i s , t an d i s que l ' a u t r e ne mér i t e que l e b l â m e . . . ”

112. Th . 223 sq q .113. Vo i r I I . V I . 123 et 145 ; X X I . 150 et 153.114. Cf . Ko ] 1e r , p . 18 .115. I I . X X . 203- 4.

Page 66: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

des g é n é a l o g i es h é r o ï q u es . Pa r c o n t r e , l a g én éa l o g i e d ' u n hér os p eu t a u s g i ê t r e c o n t es t ée : "Men t eu r s , <3i"t î l épc- l émos à Sar pé- doï i , ment eu r s t o u s c eux ou i d i r en t que t u es 1s f i l s de Zeus q u i p o r t e l ' é g i d e " . 1^ De n o u v eau , i l d o i t s ' a g i r des a è d es , i c i q u a l i f i é s de "m e n t e u r s " . Or , p o u r T l s p o l émo s , l a mi se ei i quest i on de l a g é n é a l o g i e de so n ad v er s a i r e - q u i l e t u er a b i e n t ô t - est une r sani f er e de s ' a f f i r m e r sy mbo l i quement : l ui - même ét an t s eu l e �ment l e p e t i t - f i l s de Zeu s , i l do i t r é f u t e r l a s u p é r i o r i t é généa�l o g i q u e de Sar p édo n p o u r o ser se mesu r er av ec l u i . La généal o g i e ap p ar a î t donc comme un mode de s y m b o l i s a t i o n à d i s t i n g u e r de l a p ar en t é r é e l l e e t , à- en j u g e r p ar l ' é p o p é e b.éo ' t i enne, e l l e a dû. ê t r e l a gode p r i n c i p a l àe gy mbo1 i s a t 1on s o c i a l e . Dans s a t hèse s u r l a t r a d i t i o n ép i que ' béo t i en n e, Jac q u es Schwar - t z é c r i t : "De même que l es poèmes homér i ques f l a t t a i e n t q u e l q u es f am i l l es a r i s t o c r a t i q u e s d ' I o n i e , de même l e Cat al o gu e [ des 'Femmes ~) c o r �r e s p o n d a i t , mu t â t i s mut andi .3 , à 1 *ar mo r i a l d ' u n e n o b l es s e l o c al e. Uns t e l l e oeuv r e n ' a pu n a î t r e que dans un m i l i e u où l a p o és i e é p i q u e , f a m i l i è r e , en . i n s p i r a t an t l e f ond que l a f o r me. On ne peut - p r é c i s e r l e bagage ép i que des cont empor ai ns.- de l ’ é l ab o r a�t i o n du Ca t a l o g u e , maï s i l - est c e r t a i n que l ' o n c h er c h a à o r ner des ar br e s g é n é a l o g i q u es , p assab l emen t s e c s , p ar des l ég en d es c é l è b r e s . Par mi e l l e s , l ' u n e des p l u s t a r d i v e s à a v o i r p én é t r é dans cet i ;e l i t t é r a t u r e sembl e ê t r e c e l l e d ’ Ké r a c l è s , mal g r é l ' e x i s t e n c e d ' u n e Shee d ’Al c mèn e" . 11 ! Or , comme l e comment at eur des Tr av au x e t l e s J o u r s , T . A . Si n c l a i r , l ’ a o b s e r v é ,1"1® au x r oi s de- Th es p i es on t su c c édé l e s demoûk ho1 ( "p r o t e c t e u r s du p eu p l e " } q u i se son t p r éc i sémen t c o n s i d é r és comme l e s d esc en d an t s d 'Hé r a�c l è s : os d e r n i e r a v a i t v i s i t é l e r o i Th es p i o s et f éc o n dé ses c i n q u an t e f i l l e s . " * I l sa t r ouv e que l a t r a d i t i o n s u r ce " t r e i �zi ème t r a v a i l " d ' Hé r a c l è s es t a u s s i peu unani me q u ' o n p o u v ai t s ' y - at t endr e - et c ' e s t v r a i semb l ab l emen t Hés i o de q u i a décou�v er t l e p r emi er l e s c o n t r ad i c t i o n s de c et t e t r a d i t i o n m u l t i f o r �me, Si l es r o i s de Th es p i es , comme l e s demcü k ho i q u i l e u r ont s u c c é d a , se so n t c o n s i d é r és comme des d esc en dan t s d ' Hé r a c l è e - et donc de Zeus - , i l é t a i t p ar c o nséquen t dans l ' i n t é r ê t de l e u r ad v e r s a i r e de met t r e en q u e s t i o n c et t e t r a d i t i o n q u i , gr âce

116 . I I . V . 635- 6.117. Sc h war t z 1960, p . 6 29 .118 . Si n c l a i r 1932, p . 6 .119. Di o d . I V . 2 9 .4 ; a j o u t o n s q u ' i l y a v a i t , s e l o n Pa u s . I X . 27.6,

un c u l t e d ' Hé r a c l è s à Th es p i es .120. Vo i r l es r é f é r en c es do nnées p ar Gu l i c k dans son é d i t i o n

d ' A t h é n é e , v o l . V I , p p . 10- 1 ( At h é n . X I I I . 556e - f ) , et par Ol d f a t h e r dans l ' é d i t i o n de Di o à o r e de Si c i l e , v o l . I I , pp. 434- 5 ( ü i o d . I V . 2 9 .3 ) ; v o i r a u s s i Br o ad b en t , p p . 283 sqq., et He i s i g .

Page 67: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

à ses c o n t r ad i c t i o n s i n t e r n es a i n s i q u ' à son s u j e t , s ' e s t sans dout e f ac i l emen t p r êt ée à l a c r i t i q u e .

Les v e r s 22- 35 Se l a Thé c- gaul e se t er mi nen t p ar une q u es t i o n q u i a déconcer t é- l es i n t e r p r è t es du p r éau o u ï e121 : "Ma i s que f a i s - j ei c i au t o u r du chêne ou du r o c h er ?" I l sembl e q u 'Hé s i o d e s ' ex c u s e d ' a v o i r ment i onné son nom et r ac o n t é comment i l a v a i t r eç u sa v o c at i o n des Mu s es .Ex c u s e c o n f u s e, semb l e- t - i l , c ar e l l e r en v er �s e r a i t d ' u n s eu l c o u d l a - or ét ent i on de l ' a è d e b é o t i en d ' a v o i r r eç u l a v o c a t i o n de d i r e l a " v é r i t é 11* Le comment at eur l e j l u s r éc en t de l a Th é o g o n i e , Mar t i n 1 . Wes t , donne c i nq i n t e r p r é t a �t i o n s p o s s i b l es de ce v e r s 12^ : 1° Po u r q uo i f a i r e une d i g r e s s i o n ? 2° Po u r q u o i t o u r n er en r o nd ? 3° Po u r q u o i se v an t e r ? 4° Po u r �quo i p a r l e r de ce q u i es t de mo i ndr e i mpor t anc e au l i e u de ce qu i es t p l us i mpo r t an t ? 5° Po u r au o i r ac o n t er ce que per sonne ne c r o i r a ? Auc une de ces c i nq i n t e r p r é t a t i o n s ne r ev è l e l e sens ex i gé p ar l e c o n t ex t e . Par c o n t r e , no us dev ons c h er c h er un sens q u i , au l i e u de met t r e en q u es t i o n l a p r é t en t i o n h é s i o d i q u e , l a c o nso l i de en l a r endan t i n d i s c u t a b l e .

Dans l es c han t s h o mér i q u es , l a f o r mul e én i gmat i q ue "c hêne et r o c h er " ( dr ûs k a i p é t r ë ) es t empl oy ée deux f o i s . Dans l es deux c o n t ex t es , i l e s t .q u e s t i o n d ' u n e p o s s i b i l i t é q u i es t r e j e t ée comme ét an t ab s u r d e , et ce r e j e t s ' ex p r i m e p ar l a n é g a t i o n ou ( o u dé) . Or , t ou t ce que nous pouv ons d i r e av ec as s u r an c e , c ' e s t que l a f o r mu l e "c hêne et r o c h er " évoque l a n o t i o n d ' " a b s u r d i t é " . Cep en dan t , i l es t p o s s i b l e que c e l a nous s u f f i s e . Au X X I I e Chant de 1 ' I l i a d e , où Hec t o r c o ns i dèr e l a p o s s i b i l i t é de se r endr e à Ac h i l l e , l a f o r mu l e dés i gne l ' a b s u r d i t é de c et t e a l t e r n a t i v e peu hér o ' i que124 : "Qe n ' e s t n u l l emen t l e moment de p a r l e r av ec l u i n i du chêne n i du r o c h er ( o u . . . apô dr uos o u d ' apb p é t r ë s ) comme l a j eune f i l l e ,et l e gar ç o n - l a j eune f i l l e et l e g ar ç o n , eu x , p ar l en t à c o eu r o uv er t l ' u n av ec l ' a u t r e . Mi eux v au t en gager l e combat l e p l us v i t e p o s s i b l e " . 1 Au XI Xe Chant de l ' Od y s s é e ,

121. Cf . West 1966, p p . 167- 9. Pou r l a p o s i t i o n du v er s 35 au m i l i e u d ' u n ar r angement de Rj n gk o mp o s i t i o n (v v . 31./ 39, 3 2 /3 8 , 3 3 / 3 7 , 3 4 / 3 6 ) , v o i r Seh wab l , p p . 69- 71.

122. Dans l es v er s 646- 62 des Tr av aux et l es J o u r s , où Hés i o de f a i t a l l u s i o n à sa r enc o n t r e av ec l es Mu ses , i l n ' y a r i en q u i suggèr e q u ' i l a i t ét é e n c l i n à l a d é v a l o r i s e r : p ar c o n t r e , c ' e s t c et t e r enc o n t r e q u i f onde sa p r é t en t i o n de p o u v o i r en s e i g n er l a n a v i g a t i o n , dont i l n ' a pas l ui - même une ex p é r i en c e s u f f i s a n t e .

123. West 1966, p . 169.124. Cf . I I . X X . 211- 2, 244- 5.125. I I . X X I I . 126- 9.

Page 68: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

où Pén é l o p e a demandé à Ul y sse son i d e n t i t é p ar dé j à deux f o i s et où Ul y sse a d é c l i n é une f o i s , l a même f or mul e r ev i en t pour d é s i g n e r l ' a b s u r d i t é de 1 'anony mat "! 26 ; "Mai s di s- moi f i nal emen t de q u e l l e desc endanc e t u e s , d i t Pén é l o p e, c ar t u n ’ es n i du chêne l ég en d a i r e n i du r o c h er ( ou gà r ap 6 dr uos e s s i p a l a i p h at o u oud ' apô p é t r ë s ) 1' . ' * 2^ Ul y s s e , enc o r e d ég u i s é en m en d i an t , r épond p ar une de ces g én éa l o g i es t r ompeuses dont i l es t l e maî t r e i n �compar abl e et Pénél o p e y c r o i t . "En d i s an t beauc o up de mensonges, i l l es f a i s a i t r ess emb l er au x r é a l i t é s ( î sk e nseu dea u o l l à l égSa et ùmo i s i f l ho mo î a) " , c o nc l u t Homèr e au v er s 203 av ec une f or mul e .qns n o u s r e t r o u v o n s dans l e Di s c o u r s des Mu s es . ^ 8

Si no us ex c l u o n s l es cas p l us r éc en t s de l a f o r mul e "c hêne et r o c h er " q u i d ' a i l l e u r s r e l è v e n t , en d e r n i e r l i e u , des deux cas h o m é r i q u e s ,1^ ces d er n i e r s c o n s t i t u en t donc no s p r emi er s po i n t s de r ép èr e p o u r 1 ’ i n t e r p r é t a t i o n de l a f o r mul e c u r i eu se du v er s 35 de l a Th é o g o n i e . Cep en d an t , deux d i f f é r e n c e s s i g n i f i c a t i v e s ap p a r a i s s en t s i no us l a compar ons av ec ses p a r a l l è l e s ho mér i �ques : 10 l a f or mul e "c h ên e et r o c h er " se t r ouv e empl oy ée sans n é g a t i o n c hez Hés i o de ; 2° l a p r é p o s i t i o n n ' e s t p l us apô s u i v i du g é n i t i f mai s p é r i s u i v i de l ' a c c u s a t i f . Vo i c i l e t ex t e des é d i t i o n s : à\X à t Ct] h o i T av ia r c e p t �p u v �) n e p � néxp t ) v ; / t �v t ) ,

Moucr dwv à p ^ u i i e - f r a , t c c l . . . ( "Ma i s que f a i s - j e i c i au t o u r du chêne ou du r o c h er ? To i l à - bas , no us dev ons commencer p ar l ' i n v o c a t i o n des Muses q u i . . . " ) . 1^ A mon a v i s , c e l a ne peut s i g n i f i e r qu'une mi se en q u es t i o n de c et t e v o c a t i o n p er s o n n e l l e dont Hé s i o d e , pl us t a r d , se mont r e s i f i e r . ^ l

l e t ex t e des é d i t i o n s compor t ent d ' a u t r e s d i f f i c u l t é s . Pr e�mi èr emen t , l e Nchangement b r u s q u e , en l ' e s p a c e de mo i ns de deux v e r s , de l a -|er e per sonne du s i n g u l i e r (m o i ) à l a 2eme per sonne du s i n g u l i e r ( t u n e ) et de l a 2eme per sonne du s i n g u l i e r à l a 1er e p er sonne du p l u r i e l ( ar k h ô met h a) , t o u t es se r é f é r an t à Hé�s i o de l ui - même à en c r o i r e l a m a j o r i t é des i n t e r p r è t e s . I l est v r a i que l e p assage de l a 3eme per sonne à l a 1e r e , t o u j o u r s au s i n g u l i e r , ne p a r a i s s a i t pas t r o p ab r u p t à Hé s i o d e , comme l e

126. Cf . Od . V I I I . 552.127. Od . X I X . 162- 3.128. Dans ce v e r s , on a souv en t c r u r ec o n n aî t r e l e "mo dè l e" du

v er s 27 de l a Théogon i e comme s i l es Muses h é l i c o n i en n es t r a ç a i en t une l i g n e de démar c at i o n en t r e " f i c t i o n homér i que" et " v é r i t é h é s i o d i q u e " . Ap r ès Pa r r y , on ne peut p o u r t an t p l u s c o n s i d é r e r l a f o r mul e de Th . 27 comme une "a l l u s i o n " à Od . X I X . 203 : i l s ' a g i t p l u t ô t d ' u n e f o r mul e que t o u t aède c o nnaî t et q u e , p ar c o n séq u en t , auc un d ' e n t r e eux ne saur ai t "emp r u n t er " à 1 ' " a u t e u r " . Cf . Uo t o p o u l o s , p p . 186- 8.

129. West 1966, p p . 167- 8.130. Th . 35- 6.131. T r a v . 656- 9 ; c f . su p r a p . 67 n . 122 .

Page 69: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

mont r ent deux e x e m p l e s , 2 mai s Do changement i c i es t b i en d i f �f é r en t et ap p el l e à l a m é f i an c e . Deux i èmemen t , l a p o s i t i o n de t i mg no n s u i v i p ar un âé - a l o r s q u e , âans 1 ' I l i a d e , on t r ouv e r ég u l i è r emen t t i i nâ d- e en t êt e d ' u n v e r s , a i n s i q u ' a u v er s 641des Tr av au x et l es Jo u r s (auc un cas dans 1 ' Od y s s é e ) - do i t nous met t r e en gar de co nt r e l e t ex t e des é d i t i o n s . Dans 1 ' I l i a d e , i l y a s i x cas de t u n e , dont deux son t empl oy és d ' u n e man i èr e s a r �c as t i q ue q u i , comme l ' a o bser v é Wes t , r ap p e l l e 1 ' hoû t os at t i - q u e .1^ Hés i o de emp l o i e t ûnë t r o i s f o i s . 134 a u x v er s 9- 10 des Tr av aux et l es J o u r s , i l s ' a d r e s s e à Zeus : i, l ô ù v àl t ov t e ,ô Cht i 6 1- &UVE •f r f i i i aTOCç / t uv t ] - eyù ôé ne népef l ÉT'nT'U| i a yu^r i cr au(ar )v ( " V e i l l e av ec t es y eu x et av ec t es o r e i l l e s et r è g l e , t o i , l es t hémi s t es av ec j u s t i c e ; quan t à mo i , j e v o u d r a i s ad r es s er à Per �sès u n d i s c o u r s su r l es r é a l i t é s p r a t i q u e s " ) . Ce p a r a l l è l e d ' u n t ûnë q u i , sans êt r e s u i v i d ' u n dé_, i n t r o d u i t l e v er s a suggér é l a p o n c t u at i o n su i v an t e des v er s 35- 6 de l a Théogon i e où t ûn.ë- comme au v er s 10 des Tr av aux et l es Jo u r s - ap p a r t i en t sy nt ac- t i quement au v er s q u i l e p r éc ède : aXXà t l t i | j .oi r a v r a ; - rcepî, ôpüv il 7i £ p t - rtÉTpriv / r vvr j - Movaâuv < S’ > àpxune- 9- a, TCÙ . . . ("Commentse f a i t - i l que c et t e t âche me r ev i enn e à moi ? To i l à - bas , [ c h an �t e] au t o u r du chêne ou du r o c h er ; quan t à n o u s , no us dev ons com�mencer p ar l ' i n v o c a t i o n des Muses q u i . . . " ) .

Gr âce à c et t e p o n c t u at i o n - que j e do i s à Je r k er Bl o mq v i s t 1- ^- t ùnë r eç o i t p r ép i sémen t ce t on sa r c as t i q u e q u ' i l a deux f o i s dans 1 ' I l i a d e et sa r é f é r en c e dev i en t év i den t e : l o i n de s ' a d r e s �ser à soi - même, Hés i ode s ' a d r e s s e aux g én éa l o g i s t es de l ' a r i s t o �c r at i e l o c a l e , g én éa l o g i s t e t. q u i , à ses y eu x , se sont c o n t en t ésd ' " a b s u r d i t é s " g é n é a l o g i q u es . Si l a f o r mul e se r é f è r e à l a n o �t i o n d ' "a u t o c h t o n i e " comme on l ' a c r u , 1^ e l l e oppose de p l us l e p a t r i o t i s m e " des aèdes l o c au x à l ' h o r i z o n p l us l ar ge d 'Hé s i o d e q u i , l u i , é t a i t l e f i l s d ' u n é t r a n g e r . 137 j )e t o u t e f aç o n , l a con�n o t a t i o n "g é n é a l o g i q u e" q u ' e l l e possède dans 1 ' Ody ssée peut êt r e r et enue i c i . I l se t r ouv e donc que l a p o n c t u at i o n de Bl o mqv i s t ex p l i q ue pour o*J.oi Hés i o de n ' em p l o i e pas l a n é g a t i o n comme l e f a i t Homèr e : au l i e u de r e j e t e r l ' a b s u r d i t é év oquée p ar l a f or mul e en l a q u a l i f i a n t d ' o u ( o u d é) , i l l a f a i t r é f é r e r à l a p o s i t i o n de ses a d v e r s a i r e s , l es g én éa l o g i s t es men t eu r s . Ces ad v e r s a i r es se t r o u v en t donc "au t o u r du chêne ou du r o c h e r " , t an d i s qu 'Hé-

132. Th . 22- 4 et T r a v . 207- 8.133. West 1966, p . 169.134. Th . 36 , T r a v . 10, 641.135. Je r k e r Bl o mqv i s t f a i t 1 ' o b s er v a t i o n que l ' i n s e r t i o n du p ar �

t i a l e < &’ > ap r ès Mouoccwv n ' e s t pas n éc es s a i r e : e l l e es t t o u t e f o i s p al éo gr aph i quemen t f a c i l e (p ar o mi ss i o n , _NAA- d ev i en t - M'A- q u i , à son t o u r , dev i en t - I A- ) .

136. Cf . Jo sep h s o n , p . 250 et n . 2 (et Ve m a n t 1965, p . 11 3 ) .137. T r a v . 635- 40.

Page 70: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s i o d e , l u i , ne s ' y t r ouv e p a s . Pa r c o n t r e , i l r ecommence son i n �v o c a t i o n au x Muses p o u r p o u r su i v r e l a t â che dont e l l e s l ' o n t i n �v e s t i : c h an t er l a r ac e des D i e u x . ” 8 Une f o i s q u 'Hé s i o d e s ' e s t a i n s i d i s p en s é de l a n é g a t i o n ou ( o u d é ) , l a p r é p o s i t i o n apo est dev enue i mp o s s i b l e pour des r a i s o n s mét r i q u es : à sa p l a c e , i l a empl oy é p é r i au sens l c c a l 1 3 9 s i t u an t a i n s i ses a d v e r s a i r es "au t o u r du chêne ou du r o c h e r " .

*

I l es t t emps de r é c a p i t u l e r l es r é s u l t a t s o b t enu s dans mon an a�l y se du Di s c o u r s des Mu s es . Comme j a l ' a i f a i t r emar q uer , l s c ar ac t è r e de a i «p a l de l ' e x p r e s s i o n gas t é r es o î on s i t u e l e Di s �c o ur s dans u n champ séman t i que d é f i n i p ar une s é r i e d * o p p o s i �t i o n s que n o u s pouv ons sc h émat i ser de f aç o n s u i v an t e :

TRAVAI L PAEESSE

Rep r és en t a t i o nsy mbo l i que

a b e i l l e f r e l o n

St at u ts o c i o l o g i q u e

au t a r c i e dépendance

Di s p o s i t i o np sy c h o l o g i q u e

assu r an c e h u m i l i t é

St a t u t du d i s c o u r s

v é r i t é mensonge

Dans ce sy s t ème, g as t ë r es t as s o c i é aux n o t i o n s de l a c o l onne de d r o i t e : c ' e s t l e f r e l o n , r ep r é s en t a t i o n sy mbo l i que de l a "p a r e s s e " ( a e r g i ë ) , q u i r e c u e i l l e l e t r a v a i l d ' a u t r u i "dan s son v e n t r e " ; c ' e s t av ec l ' i m a g e du même f r e l o n v o r ac e q u 'Hé s i o d e t en t e de c o nv ai nc r e son f r è r e de l a n é c e s s i t é du " t r a v a i l " ( ér - g o n ) en d i s a n t que 1 ' "homme dép en dan t " ( k ek hr ëménos a n ë r ) es t mar qué p ar 1 ' " h u m i l i t é " ( a i d ô s ) ; c ' e s t à cause de l e u r "d ép en �d an c e" que l es " v e n t r e s ” du Di s c o u r s des Muses ne sav en t d i r e que des "m en s o n g es ", comme l e pr ouv e l ' i m i t a t i o n d 'Ep i mén i d e où l es " v e n t r e s " so n t q u a l i f i é s de "men t eu r s " ( p aeÆst a i ) , de de " p a r a s i t e s " ( k ak à t h ë r i a ) et de "p a r es s eu x " ( a r g a i ) . S' a d r e s �san t au x " v e n t r e s " , c ' e s t —à- di r e aux g én é a l o g i s t es de l ' a r i s t o -

138. Th . 33 .139. Cf . West 1966, p . 169.

Page 71: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c r a t i e l o c a l e , l es Muses a f f i r men t q u ' e l l e s sav en t d i r e "b ea u �coup de mensonges p a r e i l s aux r é a l i t é s " , mai s e l l e s a j o u t en t : "Cep en d an t , no us sav ons a u s s i , l o r sq ue no us l e v o u l o n s , el amer l a v é r i t é " . C ' e s t su r ce d e r n i e r v er s q u ' Hé s i o d e , l u i , f onde sy mbo l i quement sa p r é t en t i o n o r g u e i l l eu s e de d i r e l a " v é r i t é " , une " v é r i t é " q u i déso r mai s l ' o p p o s e r a aux a u t r e s , q u i son t "v en �t r e s " . Gr âce à son i ndépendanc e économi que ( p l o û t o s , o l b o s ) , ga�r an t i e p ar son t r a v a i l , i l ose d i r e l a " v é r i t é " av ec une "a s s u �r an c e" ( t h â r s o s ) à l aq u e l l e 1 ' "homme dép endan t " ne s au r a i t j a �mai s a t t e i n d r e .

"Cl amer l a v é r i t é " : q u 'es t - c e que c et t e f o r mul e s i g n i f i e , c o nc r èt emen t , pour Hés i o de ? Si c e r t a i n s l ' o n t p r i s e comme une a l l u s i o n au d i s c o u r s " r é a l i s t e " des Tr av aux et l es J o u r s , 1^0 i l f au t r ap p e l e r q u ' e l l e es t p r ononc ée dans l e p r éambul e de l a Théogon i e où Hés i o de r eç o i t l a t â che de "c h an t e r l a r ac e des D i e u x " . La "v é r i t é " do i t donc se r é f é r e r au s t a t u t du d i sc o u r s généal o g i q ue de l a Th é o g o n i e . Hés i o de ne s ' o p p o s e pas à l a généa�l o g i e comme mode de s y m b o l i s a t i o n , b i en au c o n t r a i r e : i l at t aq ue seu l ement un c e r t a i n t y pe d ' aè d es q u i , à cause de l eu r dépendance- k ek hr ëméno i â ndr es - , do i v en t f o u r n i r 1 ' a r mo r i a l p r e s t i g i e u x des "r o i s mangeur s d.e t r i b u t " , av ec q u i Hé s i o d e , d é j à dans l a Th éo g o n i e , ose se mesu r er , l e d i sc o u r s généal o g i q ue de l a Théo�goni e n ' e s t donc pas soumi s au c o n t r ô l e a r i s t o c r a t i q u e : à v r a i d i r e , i l s ' a d a p t e r a i t mal aux f i n s a r i s t o c r a t i q u e s , c ar i l n ' é �t a b l i t pas de l i e n s én t r e d i eu x et hommes d ' u n e f aç o n q u i p our �r a i t r en f o r c e r l e p r es t i g e des n o b l es de Th es p i es - su r t o u t s i Hés i o d e , comme j e l e c r o i s , a r endu sa Théogon i e i mmuabl e en l a f i x a n t , une f o i s pour t o u t e s , par l ' é c r i t u r e . C' e s t dans ce sens q u 'Hés i o d e ne se t r ouv e p l us n i "au t o u r du c h êne" n i "au t o u r du r o c h er " comme c eux q u ' i l a t t aq u e . Par c o n t r e , son gr and d i sc o u r s su r l a "r ac e des Di eu x " do i t se l i v r e r dans c et t e au t a r c i e q u i seu l e peut g a r a n t i r l a " v é r i t é " des Mu s es . Gén éal o g i e d i v i n e , i mmuabl e, ou gén éa l o g i e h umai ne, c hangean t s e l o n l es ex i g en c es des "p l u s f o r t s " l e c h o i x en t r e l es deux n ' a pas dû êt r e d i f �f i c i l e pour Hés i o de mai s i l a t ou t de même ex i g e une j u s t i f i c a �t i o n au n i v eau de l a r ep r é s en t a t i o n sy mbo l i q u e, j u s t i f i c a t i o n condensée dans l e Di s c o u r s que l e j eune b e r g e r , sans dout e par a u t o s u g g e s t i o n ,141 a c r u en t endr e des Muses el l es- mêmes.

140. Cf . Lu t h er 1935, p . 125 : "Der nü c h t er ne Wi r k l i c h k e i t s m en s c h Hes i o d s i eh t d i e ep i s c h en Er zâ h l u n g en a l s das an , was s i e t a t s â c h l i c h s i n d : Mâ r c h en , Er f i n d u n g , Tr u g , so f e i n gespon- n e n , dass man d i e h i s t o r i s c h e Wah r h ei t v o r s i c h zu h aben v e r m e i n t " . Cet t e l ec t u r e es t r ep r i s e p ar Lu t h er 1958, p . 8 1 : "Der w i r k l i c h k e i t s n ah e Bauer und Hi r t s i eh t i m Epos e i n e Wel t des sc hô nen Sc h e i n s . . . "

141 * Cf . West 1966, p . 160, q u i f a i t o bser v er que l e c ar ac t è r et r a d i t i o n n e l de l ' e x p é r i e n c e d éc r i t e p ar Hés i o de ne met pas

Page 72: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

La r up t u r e r év o l u t i o n n a i r e av ec l a c o n c ep t i o n homér i que de l ' a è d e que ce c h o i x s i g n a l e n ' a pas manqué de t r o u v e r , p l us t a r d , so n ex p r es s i o n dans l ' o e u v r e l i és i o d i q u e, à s av o i r dans l e. f at al e du Ro s s i g n o l et - de l ’ Eg e r v i s r ad r ess ée au x r o i s de ï f ca s p i s s . Vo i c i ce que d i t l ' Ep e r v i e r au Eo s s i g n o l : "Po u r q u o i c r i e r s i f o r t , m i sé r ab l e ? Beauc oup p l us f o r t es t c e l u i q u i t e c o n t r ô l e . Là où j e t e mène t u i r as même s i t u es un aè d e , et à mon gr é j e f e r a i de t o i mon r ep as ou j e t e l â c h e r a i . I n s en s é c e l u i q u i v eu t r é s i s t e r à p l us f o r t que s o i , i l es t p r i v é de l a v i c t o i r e et à ses maux s ’ a j o u t e l a h o n t e " . 143 Si pr oc he du p l a i d o y e r de Phémi o s au X X I I e Chant de l ' Ody ssée - même su r l e p l an de v o c a�b u l a i r e 144 pour ne r i e n d i r e du nombr e des v e r s 145 _ c et t e f ab l e en d i f f è r e c ep endan t d ' u n e f aç o n s i g n i f i c a t i v e . Bi en en t en d u , l e p l a i d o y e r de Phémi o s c o n t i en t une mor al e ad r essée aux au d i t eu r s d 'Ho mèr e, mai s c et t e mor al e se t r ouv é " r e f o u l é e " dans l e r é c i t p o u r n e p as p r o v o q u er l a v i o l en c e q u ' e l l e v eu t d é c o u r ag e r , 146 ^ f ât sl e l i és i od i que es t "bi en d i f f é r e n t e . Av ec r a i s o n , Pr an k e l l ' a c a r ac t é r i s é e de "c a r i c a t u r e p o l i t i q u e " c a r , l o i n d ' a f f i c h e r une a t t i t u d e p r uden t e de l a par t de l ' a è d e , son l angage i n d i r e c t - q u i se d é c h i f f r e s i î ac i l ej nen t ~ est empl oy é dans l e bu t d ' e x �p r i mer l é sar casme d'Hési oâe- q u i , c o n t r a i r emen t à F n é &i o s , es t u n aède r é e l , s ' a d r e s s a n t au x r o i s r é e l s de Th es p i es . Hés i o d e se mesur e av ec l es r o i s , i l ose d i r e ouv er t ement l a v é r i t é su r ce q u i se p asse à Th es p i es - que l e s r o i s son t des "mangeur s de t r i b u t " et que Xas c h an t s de l eu r s " r o s s i g n o l s ” so n t ex t o r q u és d ' u n e man i èr e q u i é l i mi n e l a p o s s i b i l i t é de l eu r " v é r i t é " .

Hés i o de mar que une t r an s f o r mat i o n du cht i mv s o c i a l où se pr o�d u i t l e d i s c o u r s de l ' a è d e , - t r a n s f o r m a t i o n a u s s i p r o f o nde q u ' u n i q u e c a r , on l e s a i t , sa - condi t i on de " v é r i t é " ne s ' e s t pas v r a i men t r ep r o d u i t e p ar l a s u i t e : l a domi nance de l a v i l l e s u r l a campagne n ' a pas per mi s à l ' a u t a r c i e pav sanne - q u i cepen�dan t r es t e un i d é a l de l a Ci t é c l as s i q u e 148 _ ^e d ev en i r l a con-

n éc es s a i r emen t en dout e son a u t h e n t i c i t é en t an t q u ' e x p é �r i en c e r e l i g i e u s e . Cf . a u s s i Aceame, p . 408 n . 1 ( q u i r ésume l a d i s c u s s i o n de ce p r obl ème t ou t en r é c u s an t , p our sa p ar t , ce q u ' i l ap p e l l e "u n v ano p s i c o l o g i s m o " ) , et Maeh l e r , p . 38 n . 3 .

142. T r a v . 202- 12.143. I b i d . 207- 11 .144. T r a v . 205 el e o n , Od . X X I I . 344 e l éës o n ; T r a v . 208 a o i d o n ,

Od . X X I I . 345 ao i d o n ; T r a v . 210 k r e i s s o n a s , Od . X X I I . 353 k r e i s s o n es .

145. T r a v . 20 2-11 ( = 10 v e r s ) , Od . X X I I . 344- 53 ( = 10 v e r s ) .146. Vo i r sup r a p . 23 ,147. Cf . Gr eene 1951, p . 56 n . 4 7 , et Eh r en b er g , p p . 11- 3-14 8 . Cf . p ar exempl e Au s t i n et Vi dal - I l aq uet , p p . 175- 6- Po u r t an t ,

à At hei i es, " l e c i t o y en n ' é t a i t p l u s o b l i g é d ' ê t r e un p r o —

Page 73: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

d at i o n i mmédi at e d ' u n d i s c o u r s do mi n an t 149 et l o r sq ue l e pay san St r e p s i a d è s , en p l e i n s époque c l a s s i q u e , p r ononc e s es " v é r i t é s " su r 1 ' u n i v e r s i t é n a i s s a n t e , ç ’ os t à t r av er s un d i s c o u r s comi que que n o u s en t endo n s sa v o i .x ."1? 0 l e t r an s f o r mat i o n hésu o d i q ue - dont i e p a r l e se s i t u e donc au moment p r i v i l é g i é où s ’ é t a b l i t l a Ci t é g r ec q u e. Or , comms n o u s l ' a v o n s c o n s t a t é , e l l e a en t r a î n é un changement s i g n i f i c a t i f au n i v e a u de l a r ep r é s en t a t i o n sy mb o l i �q u e, c ar l a p ar o l e de l a Mu se, l ad i s i n c o n t «e t é e , s ’ y t r o uv e du même coup dédoub l ée en "mensonge" et " v é r i t é " : p o u r Hé s i o d e , l a Huse es t enc o r e une " f i c t i o n n é c e s s a i r e " engendr é- s p ar l a communi c at i on o r a l e 1 mai à une f o i s que l ' a è d e se r en d écoi Lo- mi àuent f i ï 't i n dép en dan t de l ' a u d i t o i r e a u q u s l i l s ' a d r e s s e , c et t e " f i c t i o n n é c e s s a i r e " ne peut p l us, r e s t e r l a même. Lee Muses n ' i n �s p i r en t pas l ’ aède dépendan t de l a .même f aç o n q u ' e l l e s i n s p i r en t c e l u i q u i éat i n d é p en d an t . Deu x t y pes d 'aec t ës, deux t y pes de d i s �cour s : l e dédo ub l emen t r e f l è t e b i e n l a d i v i s i o n s o c i a l e de l a communaut é à l ' i n t é r i e u r de l aq u e l l e i l se p r o d u i t . La Mu se, r ep r és en t a t i o n c o l l ec t i v e du c o n t r ô l e s o c i a l , n ’ a pas pu r e s t e r l a même du moment que l e c o n t r ô l e s o c i a l s ' e s t t r ouv é c o n t es t é , s a t i r i s é et p r at i q u emen t r en v er sé p ar l f= pay san "béo t i en do n t l e message es t enc or e c l a i r emen t p e r c ep t i b l e à t r av er s l es d ép l ac e�ment s s u b t i l s du Di s c o u r s dès Mu ses .

p r i é t à i r e f o n c i e r : s i en f a i t l a m a j o r i t é des â t l i éni ens p o s s é d a i en t un b i en - f o n ds quel conque- , une' i n n o v a t i o n de p r i n c i p e a v a i t ét é f a i t e " ( i b i d . p . 1 2 6 ) .

149- Qu ’ on pense à Té r i e l è a q u i , v i v an t à l a v i l l e , l a i s s a i t " l a g es t i o n de son p at r i mo i n e à un i n t en d an t q u i l u i v e r s a i t une r edev anc e: r é g u l i è r e av ec l aq u e l l e î é r i c l è s f ai sai t - f ac e aux dép enses q u o t i d i en n e s " ( i b i d . p . 114 ; c f . Pl u t , Bé r . 1c ) .

150. Les r essemb l an c es en t r e l e "p h r o n t i o t è r e " des l ouées û 1A r i s �t ophane e t l 1Académi e de Pl a t o n , t e l l e q u ’ e l l e es t e s q u i s �sée dar .s l a Républ i que- , ont ét é ex p o sées p ar Er i c A . Hàve- I n c k dans une s é r i e de s émi n a i r es à 1 ' Un i v e r s i t é de Ya l e en aut omne 1969 ( c f . Har el ock . ' 1972, p p . 1—1B et n . 5 6 ) . Po u r l e s q u a l i f i c a t i o n s q u i l i m i t en t l ' u s a g e du mot " 'Un i v e r s i t é " en t an t que d és i g n an t 1 'Ac ad émi e , v o i r dk =r r i s s , p p . 61- 70 ( c i t é p ar Hav el o c k 1963, p . 19 n . 4 5 ) .

151- Vo i r su p r a p . 35 .

Page 74: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque
Page 75: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

LA MISE «ES MESON» D’HOMERE

Page 76: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque
Page 77: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

II.l. Xénophane : la critique des mythes

I I . 1 . 1 . Homèr e dans l a Ci t é ou l e mé t i e r de r hapsode

Si Hés i o de es t un per so nnage h i s t o r i q u e , t émo i n p r i v i l é g i é d ' u n p r o c es su s i r r é v e r s i b l e p ar l e q u e l s ' e s t f i n a l emen t é t ab l i e l a Ci t é g r ec q u e, l es r h ap so des ap p ar a i s s en t p l u t ô t comme u n t y pe sans t r a i t s - i n d i v i d u e l s , t y pe dont l es c o n d i t i o n s d ' e x i s t e n c e se so n t r ep r o d u i t es b i en au- del à de l a Ci t é c l a s s i q u e . Au c ar ac �t èr e t r a n s i t o i r e et p r o p h ét i q ue de l ' a è d e b é o t i en s ' o p p o s e l e c ar ac t èr e per manent et p r esq ue r o u t i n i e r de ces r é c i t a t eu r s p r o f e s s i o n n e l s q u i , p o u r l ' é t u d e de Xé n o p h an e, o c c up en t une p l ac e t r ès p a r t i c u l i è r e : non que Xénophane a i t l ui - même ét é u n " r h ap �sode 11 comme on l ' a so u v en t c r u à c ause d ' u n e p h r ase mal compr i se c hez Di o gèn e Laër c e mai s p o u r l a s i mp l e r a i s o n que l es r h ap s o �des é t a i en t l e s d é t en t eu r s p r i n c i p au x de c et t e t r a d i t i o n an c i en n e que l e p h i l o s o p h e de Co l ophon a at t aq u ée av ec t an t de v éhémenc e. Comme no us l ' a v o n s dé j à v u , l es r h ap so des ont r é c i t é l e t ex t e des c han t s ho mér i q ues au mo i ns à p a r t i r du V I I e s i è c l e ^ et no us pouv ons êt r e sû r s q u ' i l s n ' o n t pas t ar dé à se v o u er a u s s i à l ' o e u v r e h é s i o d i q u e .^ Or , Homèr e et Hés i o de ap p ar a i s s en t p r é c i �sément comme l es p r i n c i p au x ad v e r s a i r es de Xénophane : t o us deux mor t s d ep u i s l ongt emps à l ' é p o q u e du p h i l o s o p h e - don t l a mat u�r i t é se s i t u e v er s l ' a n n é e 530 a v . J . - C. 4 - , i l s n ' o n t - p as de ce f a i t c ess é de p a r l e r . Au c o n t r a i r e , i l s . on t ét é p l u s "p r é �s en t s " que Jamai s gr âce au x r é c i t a t i o n s r h ap s o d i q u es q u i , à en c r o i r e l e t émo i gnage des v a s e s , ^ - se so n t f a i t e s de p l u s en p l us f r éq u en t és pendan t l a deux i ème m o i t i é du V I e s i è c l e , s i n o n "p r es -

1. Di o g . Laër c e I X . 18. Cf . Jaeg er 1947, p p . 40- 1.2 . Vo i r su p r a pp i 43- 5.3 . Cf . su p r a p . 6 4 . n . 105. La "c o n f r é r i e h é s i o d i q u e " s ' e s t v ouée

à l a d i f f u s i o n de l ' o e u v r e h és i o d i q u e av e c , semb l e- t - i l , un zèl e c o n s i d é r ab l e : v er s 500, Hés i o de a v a i t ét é i m i t é en Cr èt e (Ep i mén . f r . 3 B 1 D.- K . ) et à Lesbo s (Al c ée f r . 347 L . - P . ) , a t t aq u é a u s s i b i e n à l ' E s t ( Hé r a c l . f r . 22 B 4 et 57 D.- K . ) q u ' à l ' Ou e s t (Xénophane f r . 21 B 11 D. - K . ) . On es t amené à c r o i r e que l es r hap so des so n t a l l é s c o n s u l t e r l a "c o n f r é r i e h é s i o d i q u e " en Bé o t i e . Po u r l e c u l t e des Muses en Bé o t i e , opposan t As c r a à Th es p i es , c f . v an G- r oni ngen 1948A.

4. Pour l a dat e de Xén o p h an e, c f . Ki r k - Rav en , p p . 163- 4 ; c f . au s s i Co r b a t o , p p . 245- 6 ( r en se i gn emen t s b i b l i o g r a p h i q u e s ) , et St e i n m et z , p p . 13- 34 (av ec un t ab l eau c h r o no l o g i q ue p p . 33- 4) .

5. Cf . F r i i s Jo h an s en , p p . 223- 43.

Page 78: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

.qus q u o t i d i e n n e s " comme un s i è c l e p l u s t s r d .^ Une an ec do t e r a �c o n t ée p ar Pl u t a r q u e i l l u s t r e b i e n c es f a i t s . I l a r r i v a que Xs- n o p h a n e , én v i s i t e c hez Hi é r o n de Sy r ac u se) se p l a i g n i t dev an t l e t y r an de ne guèr e p o u v o i r f a i r e v i v r e s es deux e s c l a v e s . l e t y r an a u r a i t a l e r s r épondu : "Ma i s Homèr e, que t u met s en p i è �c e s , l u i , f a i t v i v r e ( t r é p h e i ) des m i l l i e r s de g en s , même ap r ès s a mo r t " J L ' e x i l é de Co l o p h o n , q u i a v a i t t r o u v é u n a s i l e en Gr ande Gr ec s , n ' é t a i t donc pas l ui - même u n de ces " m i l l i e r s ’' dont p a r l e Hi é r o n , "bi en au c o n t r a i r e : s e l o n l a p h r ase de Di o g è n e , i la v a i t seu l emen t " f a i t l u i a u s s i de,s r é c i t a t i o n s , à s a v o i r c e l l es* Rde ses p r o p r es v er s ( k a i aut f t s e r r h ap s ô i d e i t à h aau t o û ) " , ce quil ’ oppose au x r h ap s o d es , r ê c i t a t eu r s des v er s d ' a u t r u i . L ’ at t aq ue de Xénophane cont r e "Homèr e et H é s i o d e s i g n i f i e donc en r é a ï i t ê une mi se en q u es t i o n de t ou t e l ' i n s t i t u t i o n gr âce à l aq u e l l e l ea deu x aèdes ont sembl é c o n t i n u er à p a r l e r . Or , a f i n àe p o u v o i r p r é c i s e r l e sens de l ' a t t a q u e a i n s i d é p l ac é e , no us dev ons commen�c e r p ar 1 'ex amen d ’u n au t r e dép l ac emen t , c ar ce n ’ es t pas "Homè�r e " q u i , comme l e f a i t c r o i r e l ' a n e c d o t e de Pl u t a r q u e , a " f a i t v i v r e " l e s r h ap s o d es . B i en en t en d u , i l é t a i t l ' a u t e u r des chant a q u ' i l s r é c i t a i e n t , mai s l eu r s Moy ens d ' e x i s t e n c e , e u x , v en a i en t n é c es s a i r em en t d ' a i l l e u r s . D' o ù v en a i en t - i l s ?

Dans l e s Hymnes d i t s homér i ques n o u s t r o u v o n s p l u s i e u r s f o i s , des ap p e l s e x p l i c i t e s à l a g é n é r o s i t é de l ’ i n s t i t u t i o n q u i a so l �l i c i t é l e s s e r v i c es du r é e i t a t e u r : c o n c l u an t son hymne p a r l ' i n �v o c a t i o n à l a d i v i n i t é du t em p l e , l e r é e i t a t e u r r éc l ame l a r ému�n é r a t i o n de so n t r a v a i l . A i n s i on t r ouv e dans 1 ' Hymne à Jémét er u n a p p e l à Démet er et à Per sép h o ne : "En échange de‘ mon c h an t , donnez- moi av ec g én é r o s i t é c es moyens- d ' e x i s t e n c e q u i r é c h au f �f e n t l e c o eu r ( - pr6p hr ones a n t 1 o i d as b i o t o n t h u mer e ' o p â ze i n ) " . ^ A t r av er s cet a p p e l , c ' e s t en r é a l i t é l e t emp l e d ' E l e u s i s q u i es t i n v o q u é , p a r une f o r mu l e q u i r ev i en t p l us t a r d dans l es Hym�n es ho mér i q ues - v er s l a f i n de 1 ’ Hymne à Gé H e t , av ec quel ques

6 . Se l o n Xénophon Banq uet 3 . 6 .7 . P l u t . Mo r . 175c .8 . Di o g . Laër c e i b i d .9 . F r . 21 B 11.1 D.- K.

10. Hymnes hom. 1 1 .4 9 4 . Po u r l ' e x p r e s s i o n a n t ' ô i d ês b i o t o s ,"en échange du c h an t , l es moy ens d ' e x i s t e n c e " , c f . A r i s t . Et h . N i e . V . 5 . 1 6 / 1 133b27 k l î n a i pen t e an t l o i k i a s , "c i n q l i t s en échange d ’une mai s o n " (d an s l e p assage su r l ’ échange des m a r c h a n d i s e s ) . Ri c h ar d s o n 1974, p . 32 1 , pense que l e poèt e "p r ay s f o r p r o s p e r i t y h e r e , s i n c e t h i s i s es p ec i a l l y t he g i f t o f Demet er and Pe r s ep h o n e" , mai s c f . Hymnes hom. X V . 9 et X X . 8 ( c i t é s i n f r a p . 79 et n . 15) où no us t r ouv ons une p r i è r e an al o gue ad r ess ée à Hér ac l ès et à Hép h a i s t o s r es�p ec t i v emen t .

11 . Hymne s hom. X X X .18.

Page 79: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

, -1 p

m o d i f i c a t i o n s , dans l es d er n i er s v er s de l ' Hymne a H e l i o s . Le r é e i t a t e u r r ap p e l l e a i n s i q u ' i l do i t r ec ev o i r une r émunér at i o n en échange de l ' e x é c u t i o n de l ' h y mn e ; à sa r é c i t a t i o n éq u i v au t une c er t a i n e q u an t i t é de 'b i o t os ( b i o s ) , c ' es t - à - d i r e de "moy ens d ' e x i s t e n c e " , de "n o u r r i t u r e " . Dans l e r é c i t de l ' Hysai s à Her mès, où se t r ouv e sy mbo l i sée l ' o r i g i n e des p r a t i q u es d ' échange ( eps- mo i b i a é r g a ) , ^ nous pouv ons o bser v er une éq u at i o n s i g n i f i c a t i �ve à cet égar d : r av i p ar l a t héo go n i e c hant ée p ar Her mès, Ap o l �l o n assu r e q u ' e l l e v au t b i e n l es c i nq uan t e v ac h es que ce d er n i e r l u i a v o l é e s . Or , ce t y pe d ' a l l u s i o n s s u b t i l e s n ' e s t pas f r é �quent dans l es Hymnes h o mér i q u es . Par c o n t r e , l e r é e i t a t e u r s a i t i n s i s t e r p ar une s é r i e de f o r mu l es ouv er t ement " i n t é r e s s é e s " : i l peut p r i e r Hér ac l ès ou Hép h ai s t o c de l u i do n ner "ex c e l l en c e et r i c h e s s e " ( ar et ër l t e k a i o l b o n )'*- ' ou At héna de l u i env o y er "s u c c ès et f o r t u n e" ( t uk hën eudai mo n i ën t e ) ^ ou l es Muses et Ap o l l o n d ' "h o n o r e r " ( t i mâ n ) son c h an t .1V Ces d e r n i e r s p r i è r es su ggèr en t que no us av ons a f f a i r e à des hy mnes composés en v ue de c onc our s - comme 1 ' Hymne à Ap h r o d i t e : "Donne- moi l a v i c t o i r e à ce c o nc o ur s et em b e l l i s mon chant ( d 6s d ' en a ^ g n i n i k ë n t ô i de p h é r e s t h a i , emën d ' én t i mon a p i d ^ ) ' 1.

Po u r l es r h ap s o d es , l es c onc our s é t a i en t l es p r i n c i p a l e s oc �c as i o n s de r é c i t e r l es c hant s q u ' i l s av a i en t ap p r i s : a i n s i l es p r emi er s r hap so des dont no us en t endo ns p a r l e r se t r o u v en t p r é �c i sément engagés dans un co nc o ur s à Si c y o ne l o r sq ue Cl i s t h è n e l es f a i t t a i r e . A At h è n es , l es c onc our s p r e s t i g i e u x des Pan �at h én ées l es ont égal ement a t t i r é s . C ' e s t l e cas dans l ' i o n de Pl a t o n où So c r at e s ' e n t r e t i e n t av ec l e r hapsode q u i a p r ê t é son nom au d i a l o g u e : ap r ès a v o i r gagné l e gr and p r i x des Asc l é- p i ées à Ep i d a u r e , I o n v a t en t e r sa chance dans l es c onc our s des Pan a t h é n é es .20 Aux p r i x t r a d i t i o n n e l s comme l es b o eu f s et l es t r é p i e d s , l e d i a l o g u e de Pl a t o n sembl e a j o u t e r un au t r e t y pe de r écompense q u i au moi ns p l us t a r d es t dev enu c o u r a n t ^ : l e

12. I b i d . XXS^ . 17~13. I b i d . I V . 516.14. I b i d . 437 p an t ëk an t à ~bo5n a n t ax i a t aû~ a msmal as , " t es so i n s

v a l en t b i e n c i nq uan t e v ac h es " : Ap o l l o n pense no n seu l ement à l a l y r e f ab r i q u ée p ar Her mès mai s enc o r e au chant ( c a r c f . i b i d . 440- 2) .

15. I b i d . X V . 9 , X X . 8 .16 . I b i d . X I . 5 .17. I b i d . XXV .6 .18 . I b i d . V I . 19- 20.19. Vo i r sup r a p . 44 .20. P l a t . I o n 530a- b .21. Cf . p ar exempl e I .G- . X I I :9 .1 8 9 .1 5 - 6 ( i n s c r i p t i o n de 340 a v .

J . - C. c o nc er nan t des c oncour s de mus i que à Er é t r i e ) : "Au r hapsode [ q u i gagne] 120 [ d r ac h mes ] , au deux i ème 30 , au

Page 80: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

r hapsode no us i n f o r me q u ' i l d o i t c o n c en t r er son a t t e n t i o n su r l e p u b l i c c a r , d i t - i l , " s i j e l es f a i s p l e u r e r , j e r i r a i moi - même en r e'cev ant de l ' a r g e n t ( a r g ù r i o n ) , mai s s i j e l es f a i s r i r e , c ' e s t moi q u i p l e u r e r a i , quand j e v e r r a i l ' a r g e n t p e r d u " .22 Ai n �s i se t r o u v en t e x p l i c i t é e s l es f o r mu l es " i n t é r e s s é e s " des Hymnes h o mér i q ues : s ' i l n ' y a r i e n d ' é t o n n an t au f a i t que l e r hapsode i t i n é r a n t se mont r e i n t é r es s é par l a r ému nér at i o n q u i d o i t l e f a i r e v i v r e , no us pouv ons t o u t e f o i s o b ser v er q u ' à - cet égar d i l d i f f è r e de l ' a è d e t r a d i t i o n n e l , dont l ' i n t é r ê t économi que n ' e s t pas d é c l a r é .

Si l e r hapsode du d i a l o g u e p l a t o n i c i e n - q u i se s i t u e v er s l a f i n du Ve s i è c l e - p o u v a i t s ’ a t t en d r e à une somme d ' a r g e n t en g u i s e de r ému n ér a t i o n , i l p o u v a i t a u s s i ê t r e r émunér é de f aç o n p l u s t r a d i t i o n n e l l e , ’ cûi mne l e mont r en t deux i n s c r i p t i o n s d 'Ep i - à au r e , g ont gmj d ’à l i e s de l a v i s i t e d ' I o n 2^ : e l l e s g a r an t i s s en t au x "a è d e s " ( a o i à o i ) q u i p a r t i c i p e n t au x - ' s ac r i f i c es à Ap o l l o n ou. à As c l ép i o a une p o r t i o n d é f i n i e de l ' u n des bo eu f s s a c r i f i é s . Les "a è d e s " a i n s i r émunér és son t év i demment l es r é c i t a t e u r s des hy mnes s a c r i f i c i e l s : aux i n s i s t a n t s ap p el s à l a g én é r o s i t é des i n s t i t u t i o n s dans l es Hymnes homér i ques l a Ci t é a donc f i n a l e �ment r épondu ; ses l o i s , i n s c r i t e s dans l e mar b r e, gar an t i s s en t au x r é c i t a t e u r s l eu r s "moy ens d ' e x i s t e n c e " . Ces g a r an t i es n ' é �t an t pas l ' i n v e n t i o n des Ep i d a u r i e n s , e l l e s do i v en t en p r i n c i p e r emo n t er j u s q u ' à l ' o r i g i n e des co nc o ur s r h a p s o d i q u e s , dont el l es so n t l a c o n d i t i o n t a c i t e : sans b i o t o s , même l e p l us dév oué des r h ap so des n ' a u r a i t pas s u r v éc u . Ce n ' e s t donc pas Homèr e q u i f ai t v i v r e l es " m i l l i e r s " dent p ar l e Hi é r o n , b i e n au c o n t r a i r e : c 'est p l u t ô t gr âce à eux q u 'Ho mèr e, mor t dep u i s l o n g t emp s, a pu "s u r �v i v r e " dans l a Ci t é dont l e su r p l u s économi que a ass u r é l ' ex i s t en �ce m a t é r i e l l e des r h ap s o d es .

l a s t r u c t u r e de l a Ci t é - où se t r o u v en t m u l t i p l i é e s l es r e�l a t i o n s i mp er so n n el l es - é t a i t i n c o mp at i b l e av ec l a t r a d i t i o n au t h en t i q uemen t o r a l e : e l l e n ' a ass u r é que l a r ep r o d u c t i o n mé�c an i q ue des "en r eg i s t r em en t s " de c et t e t r a d i t i o n (en r ac i n ée dans un monde p l us p e r s o n n e l ) . Or , l e p r o c essus de r ep r o d u c t i o n dont l e s r h ap so des é t a i en t r es p o n s ab l es ne s ' e s t pas dér o u l é sans di f �f i c u l t é s . D' a b o r d , l e s d i mens i o ns de l ' o e u v r e homér i que ont dû i mp o ser au x r h ap so des l e c h o i x en t r e d i f f é r e n t s ép i so des pour l es r é c i t a t i o n s , c h o i x où l e p o t e n t i e l économi que de t e l ou t el ép i so de a j o ué un r ô l e i mpo r t an t en f av o r i s an t c e r t a i n s épi sodes à' l ' e x c l u s i o n des a u t r e s . ^ Les h ab i t u d es dan ger eu ses de ceux q u i ont " r e c o u s u " l es c h an t s ho mér i q ues ne p o u v ai en t pas passer

t r o i s i ème 20 " .2 2 . I o n 535e . Cf . A r i s t . Co n s t . d ' At h è n es 6 0 . 3 .23 . Vo i r su p r a p p . 25- 6.24. I V : 1.914 ( I V 2:1.40/41, S . I . G . I I I 3 . 998 Di t t e n b e r g e r ).25.. Cf . K i r k , p p . 302-3.

Page 81: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

i n ap er ç u es : q u ' o n pense aux f o r mu l es " i n t é r e s s é e s " des Hy anss h o m é r i q u es , q u i p euv ent êt r e i n s é r é e s , a u t a t i s mu t a n d i s , à l a f i n de n ’ i mpor t e q u e l ép i so de ; ou enc or e è des i n t e r v en t i o n s p l us g r av es . Par c o n t r e , ces h ab i t u d es ont p r ov oqué l a r é ac t i o n d ' u n homme q u i , l u i , é t a i t p l us i n t é r es s é p ar l e p o t e n t i e l i d éo �l o g i q u e de l ' o e u v r e homér i que que p ar l e p o t e n t i e l économi que de t e l ou t e l é p i s o d e . Dans l ' i n t é r ê t des co nc o ur s r h ap so d i q u es des Pan a t h én ées , l e t y r an Hi ppar que a " i m p o r t é " (ek ô mi sen ) l e t ex t e homér i que d ' I o n i e 2® : p u i s , i l a i n t r o d u i t une r èg l e qu i a f o r c é l es r hap so des à r é c i t e r l es ép i so des ex hu.'pol spsaos ep h ex ë s , c 'es t - à - d i r e dans l ' o r d r e l i n é a i r e du t e x t e , chaque r hapsode commençant où l e d e r n i e r v en a i t de f i n i r . En do nnan t aux r h ap so des un modèl e p r e s t i g i e u x , dont l ' a u t o r i t é ne p o uv ai t pas êt r e c o n t es t é e , 2 i l a essay é de supp r i mer l es d er n i è r es t endan c es à l a mu l t i f o r m i t é q u i menaç ai en t l ' o e u v r e h o m é r i q u e .2^A t r av er s c et t e p o l i t i q u e u n i f i c a t r i c e du t y r an a t h é n i e n , con�t empor ai n de Xén o p h an e, no us en t r ev o y o n s l a v a l eu r a t t r i b u é e à l ' I l i a d e et l ' Ody ssée (Homèr e é t a i t l e s eu l à ê t r e r é c i t é aux Pan a t h é n é es ) 3® a i n s i que l e n o u v e l i n t é r ê t , p r esque p h i l o l o g i q u e , pour l e t ex t e h o mér i q u e.

Rep r o d u i t s dep u i s l ongt emps au- del à de l a l i m i t e ma t é r i e l l e et s o c i a l e du champ dont i l s t i en n en t l e u r sens o b j e c t i f , l es chant s homér i ques ont assumé un c ar ac t è r e o f f i c i e l et monument al à At h è n es . Conséquenc e de l eu r p o s i t i o n p r i v i l é g i é e aux Pan at h é�n é es , l a c o n n a i ssan c e r épandue de 1 ' I l i a d e et de 1 ' Ody ssée n ' a pas manqué de mar quer l e f a i t a r t i s t i q u e de l ' é p o q u e : comme l ' a mont r é Knud Er i i s Jo h an s en , l a p e i n t u r e su r v as es à At h èn es r é �v è l e , dep u i s l e r ègne du P i s i s t r a t i d e , une f a m i l i a r i t é so u dai n e avec l es mo t i f s h o mér i q u es , q u i n ' a pu ê t r e que l ' e f f e t de l a p o l i t i q u e du t y r a n .3 Une d i za i n e d ' an n é es ap r ès l a mor t d ’ Hi p �par que , l es c h an t s homér i ques ont ét é i n t r o d u i t s à Sy r ac use par l e r hapsode Cy n é t h ée, s e l o n une s c o l i e p i n d a r i q u e . 32 I l s n ' é t a i en t pas i nc o n nus à Sy r ac use av an t l ' a r r i v é e de Cy nét hée comme on l ' a supp o sé , 33 mai s c ' e s t à l a dat e c i t ée p ar l e s c o l i a s t e q u ' i l s ont t r ouv é une "pl ace- o f f i c i e l l e dans l e c a l en d r i e r s y r a c u s a i n " pour

26. [ P l a t . ] Hi pp ar que 228b .27. i b i d . ; c f . Dav i so n 1955, p p . 7- 15, et E l s e , p p . 32- 4.28. Cf . Dav i s o n 1955, p p . 12- 3.29. l a man i èr e dont p ar exempl e Pl a t o n c i t e Homèr e ne t émoi gne

p l us d ' u n e v é r i t a b l e m u l t i f o r m i t é mai s p l u t ô t des l i m i t es t ec h n i q u es de l ' é d i t i o n p r é - a l ex an d r i n e . Cf . L a b a r b e , p p . 419- 25, et Dav i so n 1955, p p . 15- 6.

30 . Ly c u r g . Cont r e L é o e r . 10 2.31. F r i i s Jpf csnsen- v- pp. 223- 43.32. Sc h o l . Pi n d . I I I . 29.16- 8 Dr ac hmann .33. Cf . K i r k , p . 310 .

Page 82: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

emp r un t er l ' e x p r e s s i o n de G- eor ge T h o m s o n ,c ' e s t - à - d i r e en 504- 1 a v . J . - C. Sous u n e f or me ou une a u t r e , 1 ' I l i a d e a ét é connue Se St é s i c h aTe - poèt e de l a Gr ande Gr èc e et au t eu r de l a f ameuse Pa l i n o d i e - , "bi en av an t l ' a r r i v é e de C y n é t h é e , 3^ e t , comme l ' a o bser v é E- mst Buschor - . l e s v as ss d i t s " c h a l c i d i e n s " - p r o b ab l e�ment f a i t s à, Bhégi on- ^ - t émo i gnen t dé j à pendan t l e t r o i s i ème q u a r t du V I e ^ 9 i è c l e d ' u n e f a m i l i a r i t é c er t a i n e av ec l es mo t i f s ho mér i q ues Le "c r a t è r e Andr o maq ue"3 '3 en f o u r n i t un b e l exempl e en i l l u s t r a n t l a c é l èb r e sc ène du V I e Chant de 1 ' I l i a d e où Hect or f a i t s es ad i e u x à sa f emme.

L i é s p ar f i es r ap p o r t s économi ques aux i n s t i t u t i o n s de l a Ci t é- d o n t , c o n t r a i r emen t aux . aè d es , i l s sont s t r u c t u r a l emen t s o l i �d a i r es - , l e s r h ap so des ont f a i t p a r l e r Homèr e et Hés i o de devant i m p u b l i c que l s 3 deux aèdes n ' o n t j amai s c o nnu . Dev enus h i é r o �g l y p h es s o c i a u x à cause de es t ac t e de " c h i r u r g i e " q u i l es a sé�p ar és de l eu r s a u t e u r s ,3 ^ l es c h an t s des aèdes ont déso r mai s ex i g é l a r é f l e x i o n c r i t i q u e , l ' e x é g è s e , l ' i n t e r p r é t a t i o n . Désor �m a i s , i l n ' é t a i t p l us p o s s i b l e d ' i n t e r r o g e r l es aèdes eux- mêmes. Sans d o u t e , l e s r h ap s o des on t su do nner des r ép o nses aux q ues�t i o n s p o sées p ar l e p u b l i c . Par ex emp l e, i l s ont c er t a i nemen t f o u r n i des e x p l i c a t i o n s "p h i l o l o g i q u e s " aux ex p r es s i o n s q u i n ' é �t a i e n t p l u s c o mp r éh en s i b l es s t , comme l e d i t Ru d o l f P f e i f f e r ,I s s Vi e s homér i ques d ' u n e époque p l us t a r d i v e do i v en t en p r i n �c i p e r emon t er j u s q u ' à 1 ' en se i gn emen t des p r emi er s r h ap s o d es . ^ Gomme l es c o nc o ur s n ' é t a i e n t pas q u o t i d i e n s , i l es t p r o bab l e que l es r h ap so des ont dév el o p p é l eu r s mét hodes "p h i l o l o g i q u e s " dans c et en sei gn emen t é l émen t ai r e q u i se t r ouv e i l l u s t r é su r l e cé�l èb r e v ase de Do u r i s , dat an t d ' e n v i r o n 480 a v , J . - C . ^ S ' i l y a v a i t un gr oupe q u i n ' a v a i t abso l ument auc un i n t é r ê t à at t aquer Homèr e et Hé s i o d e , c ' é t a i t b i en c e l u i des r h ap s o d es , q u i gagnai si t l eu r s moy ens d ' e x i s t e n c e en l es f a i s a n t p a r l e r dans l a Ci t é .

En gagé dans un p r o j e t t o u t à f a i t d i f f é r e n t de l a s i mp l e r e�p r o d u c t i o n des p ar o l es d ' a u t r u i , Xénophane n ' a pas c o n s i d ér é l es c h an t s homér i ques du p o i n t de vue f o r mel : pour l u i , l a t r adi t i or

34 . Thomson 1949, p . 567. Cf . Pr i i s Jo h an s en , p p . 240- 1, et Lo i c q - Ber ger , p p . 73- 86.

35 . St é s . f r r . 10 / 187 - 15 / 192 Page ; c f . Thomson 1949, p . 567, et West 1971, p p . 305- 6, p our une mi se au p o i n t de l a chr o�n o l o g i e s t é s i c h o r é en n e .

3 6 . V a l l e t , p . 22 4 , Boar dman, p . 206 .37 . Bu s c h o r , p . 81 : "I m d r i t t en J a h r h u n d e r t v i e r t e l l i e g t di e

Hau p t b l ü t e der c h a l k i d i s c h en G- ef â ssmal er ei . . . Vo r al l em di e t r o j an i s c h e Sage hat es d i es en Mal er n a n g e t a n " .

38 . Vo i r Rumpf I I , p l . 31 , Bu sc h o r , p . 82 f i g . 93 .39 . Vo i r su p r a p p . 43- 4.4 0 . P f e i f f e r , p p . 11- 2.41 . Vo i r Bu s c h o r , p . 159 f i g . - 178.

Page 83: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

p er p ét uée p ar l es r hap so des é t a i t av an t t ou t un sy st ème d ' en d o c �t r i nemen t " c a r . d i t - i l , dès l e d ébu t , t ou t l e monde a ap p r i s sel o n Ho m è r e " .^ A l ' a n t i p o d e des r hap so des au t an t que des aè d es , Xénophane a donc a t t aq u é l a t r a d i t i o n dont l es uns é t a i en t l es r ep r o duc t eu r s ., s u p e r f i c i e l s , l es au t r es l es p r o du c t eu r s d i s p a r u s . Qu e l l es é t a i en t ses r a i s o n s p r é c i s es p our a t t aq u e r c et t e t r a d i �t i o n dont son c o n t empo r ai n Hi ppar que s ' e s t mont r é t e l l emen t sou�c i eu x ? Qu el é t a i t l e s t a t u t o b j e c t i f de c et t e t r a d i t i o n dans l a n o u v e l l e f o r mat i o n s o c i a l e q u i a v a i t r emp l ac é c e l l e c en t r ée su r 1 ' o î k o s , ( "mai so n " en t an t q u ' u n i t é éc onomi que) ? Qu e l l e s é t a i en t f i n a l emen t l es c o n d i t i o n s de p u b l i c a t i o n , dans l a Ci t é p r é c l as �s i q u e , d ' u n homme q u i f a i s a i t une c r i t i q u e p o l i t i q u e d 'Homèr e et d ' Hé s i o d e mai s q u i , c o n t r ai r emen t à Cl i s t h è n e l e Si c y o n i en , ne d i s p o s a i t pas du p o u v o i r d ' u n t y r an ? ,4f i n de p o u v o i r r épondr e à c et t e s é r i e de q u e s t i o n s , i l f au t f a i r e un d é t o u r q u i no us I n �t r o d u i r a l i sns l e monde de l a Ci t é , où Hof f i èr e et Hé s i o d e , ay an t "s u r v é c u " à l eur s- so l i c i t i o ns h i s t o r i q u e s , é t a i en t app&r eœent p l us l o q uac es que j a m a i s .

I I . 1 . 2 . l ' e s p a c e p u b l i c

Apr ès l es ét udes d ' en t r e au t r es Jean - Pi er r e Ve m a n t s u r l a v a l eu r du méson ( " c e n t r e " ) dans l e v o c ab u l a i r e p o l i t i q u e de l a Ci t é , nous c o n n a i sso n s b i e n l a s t r u c t u r e géomét r i que de l ' u n i v e r s dans l eq u el ce mot - c l é s ' i n s c r i t . ^ 3 Mar c e l Det i en n e éc r i t : "Po i n t commun, l e méson es t p ar l à même l e l i e u p u b l i c p ar ex c e l l en c e : par sa p o s i t i o n g éo g r ap h i q u e, i l es t synonyme de p u b l i c i t é " . ^ Av ant de r ésumer ces r ec h er c h es s u r l e mesos et s u r l ' o r g a n i s a �t i on géomét r i que de l a Ci t é , s i d i f f é r e n t s de 1 ' o r g a n i s a t i o n h i é r a r c h i s é e à l aq u e l l e . s ' es t a t t ac h ée l a t r a d i t i o n o r a l e , j ' a i c h o i s i d ' é t u d i e r q u el q u es v er s i mp o r t an t s de Tî i éogi i s- , q u i , é- t anfc c o n t emp o r ai n de Xén o p h an e, a ét é soumi s au x mêmes c o n d i t i o n s

42. Xénophane f r . 21 B 10 D.- K. ; c f . Hé r a c l . f r . 22 B 57 D.- K. : " l e maî t r e de l a p l u p ar t des gens es t Hé s i o d e " . Sel o n f r . 22 B 42 D. - K . , Homèr e mér i t e d ” 'ê t r e ex p u l sé des co ncour s et f o u e t t é " ( ek t on agonôn ek b â l l e s t h a i k a i r h a p i s e s t h a i ) : l ' a t t a q u e d ' Hé r a c l i t e co ncer ne donc l es r é c i t a t i o n s du t ex t e homér i que dans l es c o nc o ur s r h ap s o d l q u es comme 1 ' i n d i q u e r h a p i s e s t h a i , par ony me àe r h ap s ô i à o s ( v o i r ^ Fr an k e l 1962, p . 449 n . 57) ; c f . a u s s i f r . 22 B 104 D.- K . l ëmôn a o l d a î s i•pei t ] aont ai . " i l s o b é i s s en t au x aè- des du p e u p l e " .

43. Ve m a n t 1962, p p . 4S, 38- 3, 125- 3G, Ve m a n t 1965, p p . 165- 8 ; 1 év êque e t Vi da.1- 0aq u et , p p . 77- 80 ; Det i en n e 1967, p p . 83- $-

44. Dé t i en n e 1967, p . 91.

Page 84: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

de p u b l i c a t i o n que l e p h i l o s o p h e . Bi en en t en d u , l e poèt e e x i l é de Mégar e d i f f è r e p r o f ondément du p h i l o s o p h e p ar ses p r i s es de p o s i t i o n dans l es l u t t es q u i on t mar qué l ' é p o q u e a r c h a ï q u e . Ce�p en d an t , dans l ' e s p a c e é g a l i t a i r e de l a Ci t é , l es deux hommes ont f a i t c i r c u l e r l eu r s o euv r es de f aç o n es s en t i e l l em en t i d e n �t i q u e . 45

Si l a f o r mat i o n de l a Ci t é a mi s un t er me à l a t r a d i t i o n au �t h en t i q u emen t o r a l e en f av o r i s an t l a r ep r o d u c t i o n méc an i que de c et t e t r a d i t i o n , l a s i mp l e r é c i t a t i o n des o euv r es p r e s t i g i e u s es n ' a pas ét é une ex p r es s i o n s u f f i s a n t e des n o u v e l l es v a l eu r s de l a Ci t é . De n o u v eau x modes d ' e x p r e s s i o n ont émer gé et l a Ci t é p r é c l as s i q u e mar que p r éc i sémen t l a f l o r a i s o n de l a c hanso n mono- d i q u e et de l ' é l é g i e , t o u t es deux t émo i gnan t d ' u n i n d i v i d u a l i s me i n c o n n u j usq ue l à . I l n ' e s t q u es t i o n i c i n i d ' a è d e s n i de r hap �so des mai s d ' u n no uv eau t y pe d ' a u t e u r s i n d i v i d u a l i s t e s . Ce r t es , l a det t e de l a c hanso n monodi que et de l ' é l é g i e à t ec h n i q u e f o r mu l a i r e et donc à l a t r a d i t i o n o r a l e es t gr ande mai ? l o r s �que no us l es r en c o n t r o n s , e l l e s so n t d é j à b i en i n d i v i d u a l i s é e s et c o n s i d é r é es , p our l a p r emi èr e f o i s , comme d i gn es de p u b l i c a �t i o n . C ' e s t l e cas des é l é g i es de Th éo gu i s de Még ar e , poèt e du V I e s i è c l e , q u i appose o r g u ei l l eu s emen t sa "s i g n a t u r e " ( sphr é�g i s ) au débu t de so n oeuv r e : " S i , en composant ces v e r s , j ' y appose ma s i g n a t u r e , c h er Cy m o s , l e u r a t t r i b u t i o n s e r a à j amai s mi se ho r s de dout e et p er sonne ne l es f au s s e r a en p r ésenc e d ' u n homme de b i e n , n o n , t ou t l e monde d i r a : ' Vo i c i l es v er s de Théo- g n i s de Mégar e ; c ' e s t un nom connu de t o u s ' . Pa r c o n t r e , j e n ' a r r i v e p as enc o r e à f a i r e p l a i s i r à t ous mes c o n c i t o y en s . Ri en de mo i ns é t o n n an t , c h er f i l s de Po l y p ao s ! Car q u ' i l p l euv e ou q u ' i l f as s e beau - même Zeus ne f a i t pas p l a i s i r à t o u t l e mon�de Or , l es v er s a i n s i t r ad u i t s ex i g en t un b r e f comment ai r e p h i l o l o g i q u e av an t d ' ê t r e an a l y s és c a r , on l e v o i t , ma t r ad u c �t i o n n ' e s t pas conf or me au x i n t e r p r é t a t i o n s t r a d i t i o n n e l l e s du p o ème.

Je me l i m i t e i c i à l ' i n t e r p r é t a t i o n du v er s 21 oudé t i s a l l â - x e i k ak i on t o u s t h l o û p ar éo n t o s que j ' a i r endu p ar "e t per sonne ne l es f au s s e r a en p r ésenc e d ' u n homme de b i e n " . Po u r l éo n ar d Wo o dbu r y , au t eu r d ' u n e ét ude f o r t u t i l e s u r l a s p h r ëg i s de Théo- g n i s , ^ 3 " l e sens de t o ù s t h l o û n ' e s t guèr e do u t eux " c a r , éc r i t - i l .

4 5 . C f . Gr eene 1951, p p . 34- 5.46 . Cf . Pa r r y 1971, p p . 347- 50 ( = Par r y 1932, p p . 29 - 34) . Pour

l a c o mp o s i t i o n f o r mu l a i r e de l a p o és i e l y r i q u e ar abe à l ' é �poque p r é - i s l am i q u e, c f . Mo n r o e.

47 . Cf . Hav el o c k 1963, p p . 292- 3.48 . Th éo g n . 19- 26 Di e h l . Po u r l e t e x t e , v o i r i n f r a Ap p end i c e 2,

p . 216 .49- Woodbur y 1952, av ec des r ensei gnemen t s b i b l i o g r ap h i q u es i mpu�

t a n t s , c omp l ét és p ar Lan a t a , p p . 60- 3, et l ï en c i , p p . 30- 1.

Page 85: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l e poèt e "p én se év i demment à ses v e r s , e t i l s so n t "bons no n p ar �ce q u ' i l y ap p o ser a son nom mai s par ce o u ' i l s so n t l es p r o d u i t s de so n a r t " . ^ Comme l e s au t r es i n t e r p r è t es du poème, Woodbu i y ü o ns i dèr e donc t o ù at h l o û comme l e g é n i t i f ds t à e s t h l é n , " l e B i é n " , ^ a t t r i b u a n t a i n s i à Th êo gn i s un c o nc c p t es t h é t i q u e q u i n ' a p as de p a r a l l è l e à l ' é p o q u e du p o è t e . Or , du p o i n t de vue mo r p h o l o g i q u e, t o f t s t h l qû p eu t a u s s i ê t r e l e g é n i t i f de ho es t h - 1»b . " l 'h o mme de b i e n " , et si . l e c o nc ep t es t h é t i q u e s a t absen t a i l l e u r s dans l e c o r pus t h é o g n i c é e n , ho es t h l é s n o u s i n t r o d u i t i mmédi at ement dans l e v o c ab u l a i r e p o l i t i q u e t r è s a r t i c u l é de Th é o g i i s q u i , en l e s a i t , oppose l es e s t h l o i , l e s " n o b l e s " , aux k a k o i , c 'es t - à - d i r e l a "p o p u l a c e " .52 v er s 441- 4 n o u s f o u r �n i s s e n t u n exempl e de ho es t h l o s que no us pouv ons r e t e r i r : "Pe r �sonne n ' a t t e i n t au bo nheu r p a r f a i t dans t o u t es c h o s es . Mai s l ' h o m�me de b i e n ( ho mèn e s t h l o s ) , t o u t en s o u f f r an t du mal h eu r , s a i t l ' e n d u r e r sans l e mo n t r er , t an d i s que l 'homme v i l f .i e i l o s d ' ) ne s a i t v i v r e d i gnement n i dans l e bonheu i n i dans l e m a l h e u r " . Or , l e v er be p a r e î n a i , combi né av ec ho es t h l o s dans un g é n i t i f abso �l u , s i g n i f i e sans dout e "ê t r e p r é s en t " - mai s "p r é s e n t " à quo i ? Pour Wo o dbu r y , t ô es t h l o n es t l a q u a l i t é es t h é t i q u e "p r é s en t e " à l ' o e u v r e de Th éo g n i s , q u a l i t é q u i empêcher a l es a l t é r a t i o n s .Par c o n t r e , s i nous c o ns i dér o ns t o û s t h l o û comme l e g é n i t i f de ho e s t h l o s , " l 'h omme de b i e n " , p a r e î n a i ne peut p l u s se r é f é r e r à une "p r é s en c e" dans l ' o e u v r e el l e- même. De n o u v eau , l e co r pus t h éo gn i déen p eu t nous é c l a i r e r , c ar i l sembl e que p a r e î n a i y s o i t empl oyé dans un sens à peu p r ès t ec h n i q u e : au v er s 239 e i l a p i - n ê i s l p a r é s s ë i , " t u ser as p r ésen t aux b an q u et s " ; au v er s 296 h o î s i p a r s ! , "p o u r ses compagnons de b e u v e r i e " ( c a r c f . v . 298 su mp o s i ô i ) ; au v er s 487 g par e on më p î n e , "o u b i en r es t e [ au b an q u et ] sans r i e n b o i r e " . Dans c et t e p o és i e composée p our l es b an q u et s , p a r e î n a i se r é f è r e n a t u r e l l emen t à l a "p r é s en c e" de c e l u i q u i y p a r t i c i p e , et s i no us t r ad u i s o n s t o û s t h l o û p ar eo n t o s par "en p r ésenc e d ' u n homme de b i e n " , nous pouv ons donc a j o u t e r que l 'homme au q u el Th éo gn i s pense se t r ouv e à u n ban q u et où p r é�c i sément l es v er s du poèt e son t r é c i t é s - en l ' a b s e n c e de l eu r au t eu r . Seul êk l a p r ésenc e d ' u n "homme de b i e n " p eu t g a r a n t i r l ' e x é c u t i o n c o r r ec t e des v er s du poèt e q u i , t ou t en c o n s i d ér an t

50. Woodbur y 1952, p . 29 .51. I b i d . p . 39 n . 54 •' " I n g é n é r a l , écr &\ 6v means ' g o o d ' ; i n t h i s

c o n t ex t , ' a r t i s t i c a l l y g o o d . ' " Cf . au s s i Lan a t a , p . 62 , et v an Gr o n i n gen 1966, p . 20 .

52. Cf . l ' a r t i c l e de Ce r r i .53. Woodbur y 1952, p . 39 n . 56 : "He s i mp l y means t hat h i s book

o f v er s es w i l l be made a v a i l a b l e t o a i l , and i f t he good i s a v a i l a b l e no one w i l l p r e f e r t he i n f e r i o r " .

54. Cf . w . 237 sq q .

Page 86: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

ses v er s comme i n i m i t a b l e s ,55 n ' a c er t a i nemen t pas c r u que l eu r q u a l i t é es t h é t i q u e a i t ét é une g ar an t i e s u f f i s a n t e c o n t r e l es a l t é r a t i o n s .

Nous pouv ons dé j à t i r e r q uel q ues c o n c l u s i o n s de cet examen du v er s 21 . Th éo gn i s est un poèt e q u i f a i t c i r c u l e r ses v e r s , év i demment mémor i sés p ar d ' a u t r e s à p a r t i r d ' u n e v e r s i o n au t o �gr aphe du p o è t e . Sép ar és de l e u r au t eu r p ar cet ac t e de " c h i �r u r g i e " q u ' e s t l a f i x a t i o n p ar l ' é c r i t u r e , ses v er s éc happent à son c o n t r ô l e , et seu l e l a p r ésenc e d ' u n "homme de b i e n " , c 'est - à - d i r e d ' u n homme de l a même p o s i t i o n de c l asse que l e p o è t e , peu t g a r a n t i r q u ' i l s s o i en t r ep r o d u i t s conf or mément au x v oeux de l e u r a u t eu r . Si 1 ' "homme de b i e n " es t p r ésen t au ban q u et où l ' o n r é c i t e l es v er s q u i p o r t en t l a s i g n a t u r e de Th é o g n i s , t out e m an i p u l a t i o n v i s an t à f au s s e r l e sens es t e x c l u e , c ar 1 ' "homme de b i e n " , l ' a r i s t o c r a t e , s au r a i t t o u j o u r s l a d én o n c er . Sépar é de son o eu v r e, Théo gn i s ne f a i t c o n f i an c e q u ' a u x a r i s t o c r a t e s ; l a "p o p u l ac e " n ' h é s i t e r a i t c er t a i nemen t pas à man i p u l er l e sens de son oeuv r e dans son p r op r e i n t é r ê t . Th éo gn i s compose donc ses v er s en v ue d ' u n p u b l i c , p l e i n emen t c o n s c i en t des f o r c es oppo�sées q u i s ' y t r o u v en t u n i f i é e s .

Th éo g n i s ne p ar l e p l u s comme l es aèdes : i l n ' e s t pas soumi s au s o n t r ô l e s o c i a l i mmédi at de l ' i m p r o v i s a t i o n ép i q u e . Si l ' aè d e anony me d'Agamemnon ne p o u v a i t que " s i t u e r " 1 ' é c r i t u r e ,56 l e poèt e de Mégar e s a i t en f a i r e usage p our p r o p ager une p o l i t i q u e es s en t i e l l em en t d é p as s é e . l e message r é ac t i o n n a i r e du p o è t e , desc en dan t de l ' a r i s t o c r a t i e p a r a s i t a i r e de l ' é p o q u e "p r é- po l i - t i q u e " , es t en f a i t p r at i q u emen t an é an t i p ar l e f a i t même q u ' i l f a i t c o nnaî t r e ses p ensées dans l es mêmes c o n d i t i o n s que c eux q u ' i l a t t a q u e . La c o ndi .t i on é g a l i t a i r e q u i g r av i t e au t o u r du méson de l a Ci t é l e d i s t i n g u e net t emen t des aèdes de ses an c ê�t r e s , q u i - s a u f en t r e eux- mêmes - ont é x c l u l a p o s s i b i l i t é d 'un d r o i t égal à l a par o l e- ^ : l es aèdes c o n t es t a t a i r es n ' o n t pas pu c o n t i n u e r à p a r l e r . Th éo g n i s , l u i , a d r o i t à l a p ar o l e au t an t que ses a d v e r s a i r e s , q u i , en l ' e n t e n d a n t , n ' a c c e p t e r o n t pas l e cont e�nu de ses v e r s . Le poèt e se c o nso l e : "Même Zeus ne f a i t pas

55 . Cf . v . 370 ( c i t é i n f r a p . 8 7 ) .56 . Vo i r su p r a p . 38 .57. Si Démodocos se r end es méson ( Od . V I I I . 262) pour c h an t er

l es Amour s d ' A r è s et d ' A p h r o d i t e , c e l a ne s i g n i f i e pas q u ' i l p a r t i c i p e à un "débat p u b l i c " mai s seu l ement q u ' i l se p l ace "au m i l i e u " des Ph éac i en s au sens l o c a l . Le r ap p o r t en t r e l ’ aède et l e r o i Al c i n o o s n ' e s t pas un r ap p o r t d ' é g a l i t é mai s de eenr i - t r ude p er s o n n e l l e : l ' a è d e se- met à c h an t e r , n o n pas de so n p r op r e g r é , mai s à l a demande du r o i (Od � VI I I .25 ' 4- 5 f' Cf . i b i d . 43 k a l e s a s t h e . . . a o i d ç n , " d i u Rs à l ' aèt l s de v en i r " , ap r ès q u o i on f a i t i n s t a l l e r l ' a è d e av eu g l e "au m i l i e u des r ± 8t es" [ i p i f i . 66 messo i dAi t i uacnon] ) ' .

Page 87: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

p l a i s i r ( h a n d â n e i ) ^ à t o u t l e m o n d e " . Ce m o t i f r e v i e n t p l u s t a r d d an s l e c o r p u s a u x v e r s 367- 70 : " J e n ' a r r i v e p as à c o n n a î �t r e l ' e s p r i t de mes c o n c i t o y e n s , car j e ne l e u r p l a i s ( oü- t e _.. . h andâ nei ) n i en f a i s a n t de b o n n es a c t i o n s n i en f a u a n t de m a u v a i s e s . Beau c o u p de g en s me d é s a p p r o u v e n t , q u ' i l s s o i e n t v i l s ou n o b l e s . Ma i s au c u n d es hommes m a l h a b i l e s n ' a r r i v e à m ' i m i t e r ( m i m e î s t h a i d ' o u d e i s t o n as opt i on d u n a t a i ) " . Les ' f r i a l h ab i l es " ( a s o p h o i ) s o n t év i demmen t c eu x q u i n e p eu v en t "c o m p o s e r des v e r s " ( v . 19 so Tl k Lzegt Jaai ) , q u i n e p o s s è d e n t p as l a s o p h i ë , c ' es t - à - d i r e 1 ' " h a b i l e t é " d o n t se v an t e l e p o è t e .

Or , s i Th é o g n i s n ' a r r i v e p as à " f a i r e p l a i s i r " à t o u s s es c o n c i t o y e n s , ^ sa s o p h i ë e s t u n i v e r s e l l e m e n t r ec o n n u e dan s l a C i t é , e l l e t r a n s c e n d e l a l i m i t e s o c i a l e q u i d i v i s e n o n seu l emen t l e s e s t h l o i d es k a k o i m a i s en c o r e l e s e s t h l o i en t r e e u x ( v . 3 6 9 ) . De l a même f a ç o n que l e s aè d e s q u i so n t d ev en u s r h a p s o d e s en d é c o u v r a n t que l ' e x i g e n c e f o r m e l l e é t a i t l a s e u l e e x i g e n c e homo�gène de l e u r p u b l i c h é t é r o g è n e , Th é o g n i s d éc o u v r e l a d i f f é r e n c e en t r e f o r me m a t é r i e l l e , t r a v a i l l é e a v ec " h a b i l e t é " e t u n i v e r s e l �l emen t r e c o n n u e , e t c o n t en u q u i en p r i n c i p e n e p eu t p as ê t r e u n i v e r s e l l e m e n t a c c e p t é : p e r s o n n e n e p eu t " f a i r e p l a i s i r " à t o u t l e monde d an s l .a C i t é , l a d y n ami q u e s o c i a l e q u i en g en d r e l e s c a t é g o r i e s t h é o g n i d i e i m e s de " f o r m e " e t " c o n t e n u " , i n s é p a r a �b l e s d an s l a t r a d i t i o n a u t h e n t i q u e m e n t o r a l e , e s t ' ï onc s o l i d a i r e de l a f o r m a t i o n d ' u n es p ac e p o l i t i q u e , c e l u i de l a C i t é , u n i f i �c a t r i c e de f o r c e s a n t a g o n i s t e s . Or , comme j e l ' a i d é j à d i t , l e s aè d es s o n t d ev en u s r h a p s o d e s du moment q u ' i l s se so n t i n t é r e s s é s s eu l em en t à l ' e x é c u t i o n d es c h an t s f i x é s , c ' e s t - à - d i r e à l ' a s p e c t p u r emen t f o r m e l des c h a n t s . ^ T h é o g n i s , l u i , n e s ' e s t p as c o n t e n �t é de c e t a s p e c t de s es v e r s , i l s ' e s t i n t é r e s s é é g a l emen t à l e u r c o n t en u - q u i p l a i r a a u x u n m a i s p as a u x a u t r e s . Gomment Th é o g n i s p e u t - i l se p e r m et t r e ce q u i a ét é i m p o s s i b l e a u x a è d e s ? J ' a i dé�j à m e n t i o n n é l ' a è d e d 'Agamemn o n : l u i , n ' a p as r é u s s i à c o n t i n u e r sa p r o p ag an d e c o n t e s t a t a i r e p a r manque d ' i n t e r m é d i a i r e . Or , Th éo �g n i s er a u n à s a d i s p o s i t i o n : en f i x a n t s es v e r s p a r l ' é c r i t u r e , i l p eu t é t a b l i r l u i - même u n e d i s t a n c e en t r e l e s s p h è r es d ' é m i s �s i o n e t de Ré c e p t i o n , d i s t a n c e q u i l e p r o t èg e t o u t en l e p r i v a n t du c o n t r ô l e de s e s p r o p r es p a r o l e s . Pa r c o n t r e , l e r h ap s o d e n ' a pas c e t t e p r o t e c t i o n c a r , en t a n t que r é e i t a t e u r , i l d o i t f a i r e f ac e en p e r s o n n e à u n p u b l i c s o c i a l e m e n t h é t é r o g è n e : s ' i l c h o i �s i t u n c ô t é ou l ' a u t r e , s es mo y ens d ' e x i s t e n c e so n t en d a n g e r . Dev en u r h a p s o d e , l ' a è d e s ' e s t p l a c é au - d es s u s de ce c h o i x : d é �s o r m a i s , i l n ' e s t que l e r é e i t a t e u r f i d è l e des v e r s d ' a u t r u i . Th é o g n i s p r o c èd e de l a m an i è r e i n v e r s e : n ' é t a n t p as o b l i g é de

58. Cf . v . 24 h ad e î n .59. C f . w . 563- 6, 769- 70.60. Cf . a u s s i w . 801- 4.61. Cf . sup r a p p . 42- 4.

Page 88: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

" f a i r e f a c e " au p u b l i c pour g ag n er sa v i e , i l p r end p a r t i , éc r i t ses p r o p r es v er s et f a i t a i n s i , c i r c u l e r sans c r a i n t e ses o p i n i o ns- au même t i t r e que l es c i t o y en s à q u i i l ne peut pas "p l a i r e "( h an d â n e i n ) . Pi o n n i e r et po r t e- par o l e de c et é q u i l i b r e en t r e l es f o r c es opposées de. l a Ci t é , So l o n co nt empl e l eu r s c o n f l i t s de hau t : " Si j ' a v a i s s u i v i ce q u i p l a i s a i t (h ën d an en ) à un p a r t i ou ce que l ' a u t i e s o u h a i t a i t , l a Ci t é a u r a i t p er du beauc oup d ' h o m m e s " P o u r l 'homme d ' Et a t a t h é n i en , l es a s p i r a t i o n s op�p o sées des c i t o y en s do i v en t ê t r e mo dér ées , do mi n ées , r é g l é e s .En ex p r i man t ce q u i " p l a i t " à sa p r op r e c l a s s e , Th éo gn i s se s i �t ue donc "au - d es s o u s " de So l o n , c ' es t - à - d i r e au n i v eau des c on�f l i t s , où i l d o i t c ep endan t o b é i r au x r è g l es de l ' e s p a c e p o l i t i �que i n t r o d u i t es p ar l e même So l o n , r èg l es q u i d é f i n i s s e n t déso r �mai s l e débat p u b l i c de l a Ci t é .

Comme c e l l e s de Th éo g n i s , l es é l é g i es de Xénophane ont ét é composés en v ue de b an q u et s , a i n s i que l e mont r e l e p r emi er f r ag �men t , ^3 où no us t r o u v o n s , de p l u s , une c r i t i q u e de l a t r a d i t i o n my t h i que su r l aq u e l l e no us r ev i en d r o n s b i e n t ô t . Dans l ' e s p a c e f o r mel l emen t homogène de l a Ci t é , l e poèt e de Mégar e et l e p h i �l o so ph e de Co l ophon ont donc f a i t " p u b l i e r " l eu r s o euv r es de f aç o n sembl ab l e : t ous deux s ' a d r e s s e n t à l a Ci t é - à l ' en s emb l e des Ci t é s même - où l es v er s de l ' u n ser o n t ap p r éc i és à cause de l eu r " f o r me" t o u t en é t an t c o n t es t ab l es à cause de l e u r "c on t e- n u " 6 4 a l o r s que l a s c i en c e de l ' a u t r e s e r s t ant ô t , ap p r éc i ée t an�t ô t c o n t es t é e , comme l e mont r e u n f r agment à ' H é r a c l l t è ^ J ' a i d é j à f a i t a l l u s i o n au c ar ac t èr e "g éo mét r i q u e" da l ' e s p a c e où. ae dér o u l e ce p r o c essus de p ub l i c at i o n ®® et j e v a i s mamt s- i i mt r é�sumer , à p a r t i r des r ec h er c h es de D&t i e î m e ,** �' l es- i m p l i c a t i o n s de l a n o t i o n d ' i s ë g o r i a ( " d r o i t égal à l a p a r o l e " ) , s o l i d a i r e d ' u n e c o n c ep t i o n géomét r i que de l a Ci t é . Ce r t es , c et t e c o nc ep �t i o n r emont é à l ' é p o q u e "p r é - p o l i t i q u e " : e l l e se t r o uv e mi se en oeuv r e dans l e dasmos ( "p a r t ag e du b u t i n " ) des g u e r r i e r s ho�m é r i q u es , dans l es j eu x f u n é r a i r es et dans l es d é l i b é r a t i o n s de l ' a s s e m b l é e g u e r r i è r e . Tou t es ces a c t i v i t é s g u e r r i è r es g r av i t en t au t o u r du méso n , où l e b u t i n - ou l e p r i x - es t déposé a f i n d ' ê �t r e d i s t r i b u é , et où c e l u i q u i v eut s ' a d r e s s e r à l a communaut é p r end l a p ar o l e : c ' e s t donc un espac e c i r c u l a i r e . Pr i v i l è g e s de l a communaut é g u e r r i è r e , ces p r a t i q u es m a n i f es t en t , comme l e d i t De t i e n n e , "u n p l an de pensée p r é - p o l i t i q u e " , dont l a s t r uc �t u r e c ependan t se ' t r ouv e déso r mai s r ep l ac ée et g é n é r a l i s é e dans

6 2 . So l . f r . 24.22- 5 Di e h l .6 3 . Xénophane f r . 21 B 1 D.- K. Cf . De f r a d a s .6 4 . Cf . Th éo gn . 19- 26 Di e h l .65 . Hé r a c l . f r . 22 B 40 D.- K.6 6 . Vo i r su p r a p p . 83- 4, 8 6 .6 7 . Det i en n e 1967, p p . 82- 99.68 . I b i d . p . 96 .

Page 89: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l a Ci r é ( s o u l i g n o n s què cet Ti ' t r an s f o r mat i o n ne co ncer ne que l es c i t o y en s l i b r e s ) . Le f a i t que l e s u c c es s eu r du t y r an Po l y er a t e à Sar oos, Ma i an d r o s , pendan t l a deux r êne mo i t i é di t V I e s i è c l e , "dép o se son p o u v o i r au méson" qn p r o c l aman t l ' é g a l i t é da t ous l es c i t o y e n s , ^ c o n s t i t u e un. év énement s i g n i f i c a t i f dont Ver aar r t et d ' a u t r e s ont so u l i g n é 1 ' i mp o r t an c e. ^ Par son a c t e , Ma i andr o s a b o l i t l a t y r an n i e en i n s t i t u a n t une Ci t é des h o m o i o i , des "sem�b l a b l e s " .

Po u r t an t , l a g én éa l o g i e du méson p o l i t i q u e n ' e s t pas compl èt e à mo i ns d ' y i n s é r e r une s é r i e d ' ex em p l es de l ' I l i a d e q u i met t en t en év i den c e l a v a l eu r " s t r a t é g i q u e " de ce mot : q u ' o n pense au passage ex emp l a i r e du VI ® Ch an t où Di oi i i è.i s et Cl au c c s se r enden t es méson p our sa b a t t r e . ^ Les deux g u e r r i e r s se r en c o n t r en t en e f f e t dans l a zone en t r e l es deux ar mées , c ' es t - à - d i r e dans un 110 m an 's l a n d . I l ne s ' a g i t pas i c i d ' u n espace c i r c u l a i r e , mai s d ' u n esp ac e d é l i m i t é par deux l i g n es p a r a l l è l e s où l e méson es t l e l i e u d ' a f f r o n t e m e n t , l e champ de b a t a i l l e , qu 'Homèr e nomme a i l l e u r s l es gép h u r ai du combat av ec une i mage s u g g e s t i v e A i n �s i , on es t en d r o i t de d i r e que l e méson "s t r a t é g i q u e " dev i en t l e l i e u d ' u n e l u t t e p a c i f i é e dans l a Ci t é , à s a v o i r l e l i e u de l a p o l i t i q u e , conçue comme l ' i n t é r i o r i s a t i o n de l a guer r e dans une seu l e et même f o r mat i o n s o c i a l e . Le méson es t donc synonyme d ' u n débat p u b l i c compr i s à l a f o i s à t r av er s l e modèl e c i r c u �l a i r e de l a communaut é g u er r i è r e ( u n i t é ) et à t r av er s l e modèl e sy mét r i que de l a l u t t e à mor t ( c o n t r ad i c t i o n an t ag o n i s t e ) : s i l e p r emi er modèl e a ét é p l us i mpo r t an t pour l ’ é l ab o r a t i o n des p r at i q u es p o l i t i q u e s - e t , comme on l e v e r r a , de l a pensée p h i �l o so ph i q ue - , c ' e s t à t r av er s l ' a u t r e que nous pouv ons en t r ev o i r l e sens des l u t t es p o l i t i q u es de l a Ci t é . Egau x dev an t l a mo r t , l es c i t o y en s do i v en t s ' a b s t e n i r de l a guer r e c i v i l e p our s ' a f �f r o n t er de f aç o n p ac i f i q u e : désar mée, l a l u t t e à mor t se t r ouv e t r ansf o r mée en p o l i t i q u e .73

69. Hâ t . I I I . 142 efco de es méson t ën ar k h ën t i t h e i s i so no mi ëh humî n ^ o a g o r e û ô ,

70. Ven i an t 1962, p . 127, Lév êque et Vi d a l - Naq u et , p . 29 , De t i e n �ne 1967, p . 95 .

71. I I . V I . 120 ; c f . I I I . 69 , 90 , 266 , 341 , I V . 7 9 , 444, X X . 159.Ce p ar agr aphe su r l e méson "s t r a t é g i q u e " do i t beauc o up aux o b ser v a t i o n s que m ' a f a i t e s Jo n at h an Bo r do .

72. I I . I V . 371 e t c . : l es gép h u r ai s i g n i f i e n t des " l ev é es de t e r �r e q u i c o n t i en n en t un cour s d ' e a u " (Ch an t r a i r .e , p . 218 ) , c ' es t - à - d i r e une espèc e de "p o n t " q u i u n i t deux c ô t és oppo�sés et a i n s i l e "c hamp" de b a t a i l l e .

73. Cf . Od . X X I V .531- 6 et sup r a p p . 39- 42. A u s s i , on p o u r r a i t d i �r e que l ' i n t e r v e n t i o n d ' At h é n a à l a f i n de l ' Ody ssée r ep r é �sent e l a f o r mat i o n du méson p o l i t i q u e . Lor sque l e c han t de l ' a è d e p asse au- del à de l a l i m i t e de son au d i t o i r e homogène

Page 90: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

A c e t t e o r g an i s a t i o n , é g a l i t a i r e dft l ' e s p a c e p o l i t i q u e c o r r es �pond l a s t r u c t u r e de l a r ep r és en t â t i o n du cosmos ches l es p h i l o �so p h es i o n i e ü s , not amment ehssî An ax i man d r a , a i s n i qi i é l ' a mont r é G- r egor y V l a s t o e .74 Ci t o n s l e s eu l f r agmen t ds ce p h i l o so p h e q u i n o u s s o i t d i r ec t emen t p ar v en u ; "L es é l ément s ümer gent du même l i e u o ù , p ar n é c e s s i t é , i l s p é r i r e n t , c ar i l s ex p i en t mu t u e l l e— ment l eu r i n j u s t i c e s e l o n l e r y t hme du t e m p s 11.75 émer geant au mon d e , l es é l ément s c or amsi en t donc une " i n j u s t i f i é ” qu * i 1s doi v ent e x p i e r en p é r i s s a n t , c ' es t - à - d i r e en f a i s a n t p l ac e au x au t r es é l émen t s . I l s ne p euv en t pas r e s t e r au monde, c ar c e l a d é t r u i r a i t l ' é q u i l i b r e du p r o c essus ' c o smi q u e. Ôr , i l nous s u f f i t i c i dé r e�t e n i r l e' c ar ac t è r e "p o l i t i q u e " de ce f r agment : comme ^â ns l a Ci t é , i l n ’ y a auc une domi r t ar ce i mmuabl e m a i s , p ar c o n t r e , éga�l i t é r é v e r s i b l e q u i r èg l e 1 ' a l t e r n an c e c o n t i n u e l l e dans l e méso n . Au c u i él ément n ' e s t s u p é r i e u r au x au t r es mai s t ous ooéi ssei î t au:- : r è g l es q u i d é f i n i s s e n t l e u r é q u i l i b r e . l e p r o c essus cosmi que se t r ouv e donc i l l u s t r é p ar une an a l o g i e t i r é e des p r a t i q u es s o c i a �l e s de l a Ci t e . Au t an t q u ' An ax i m an d r e , He r ac l i t e ex p l i q u e l e pr o�c essu s cosmi que p ar une an a l o g i e s o c i a l e : "To u t es c hoses sont c o n v e r t i b l es en f eu ( p u r o s . . . an t amo i b ë ) et l e f eu c o n v er t i b l e en t o u t es c hoses comme l es mar c h an d i ses ( k h r ëmat a ; sont c o n v er t i �b l e s en monnai e ( k h r u s o û ) et l a monnai e en m ar c h an d i s es " . 7 6 Pour If--- p h i l o s o p h e d ' Ep h è s e , l a s t r u c t u r e de l ' u n i v e r s es t donc c el l e de l a Ci t é , où l a monnai e t i t r é e , dès l e V I I e s i è c l e , a j o ué l e r ô l e r é v o l u t i o n n a i r e de r i v e l e u r s o c i a l en r endan t p o s s i b l e l ' a c �

( c f . su p r a p p . 43- 4 ) , c ' e s t donc pour a r r i v e r es méso n , "en �t r e l es l i g n es d ' e n n e m i s " , où i l es t i mp o ss i b l e de "p l a i r e à t ou t l e monde" ( c f . sup r a pp j 86- 8 ) .

7 4 . Vl as t o s 1947 ; c f . Ver n an t 1968 q u i dév el oppe l es t h èses de Vl as t o s su r Anax i mandr e ; c f . a u s s i l èv eq ue et Vi dal - Naq uet , p . 78 .

75 . Anax i mandr e f r . 12 E 1 3 . —K .7 6 . Hé r a c l . ?r . 22 B 90 D . —K . Po u r k h r usoû [ s n t amo i h e] , c f . Esch,

A g . 438 kh.r u- 3&aoi b6s ( a i n s i que I Pl at . P o l i t . 289e ar gur amoi _- I bo l ) et Thomson 1 9 6 6 : I I , p . 44 (au x W i 438- 44) ; c f . au s s i ï ï t OKi son 1955, p . 2 8 2 , et Bo l l aek - Wi smann , p p . - 2S4- 7 (do n t l a l e çon d i f f è r e de c e l l e donnée p ar Ei e l s - Kr an z : Bol l aek - Wi s- mar r n l i s e n t f ï upâg t e av enus Cf l eTai . i r Æ'vi a uai l ï ûp aTrcEv- ruv oKtiKf- Ti sp xpuooü xpf )f i aTa x al xpT)j j .aTi ov x p uo ô ç , "au p r i x du f eu t out e chose es t éc h an gée, et l e f eu au p r i x de t o u t es ensemb l e, comme on échange av ec l ' o r l es mar c h an d i s es , et av ec l es mar �c h an d i s es l ' o r " ) . Ramnoux, p p . 404- 5, pense que " l e modèl e o f f e r t à l a m é d i t a t i o n du sage é t a i t c e l u i d ' u n e économi e de 1a t h é s a u r i s a t i o n " , I n t e r p r é t a t i o n q u i me p ar a î t peu p r oba�b l e : comme l e mont r e l a f o r mul e d ' H e r a c l i t e , l ' é c h a n g e en�v i s ag é n ' e s t pas un échange i r r é v e r s i b l e ( = t h é s au r i s a t i o n ) , b i e n au c o n t r a i r e ( c f . Mar x I , p . 120 et n . 6 5 ) .

Page 91: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c u mu l at i o n d ' u n no uv eau t y pe de r i c hes.se q u i , c o n t r a i r emen t à l a r i c h es s e t r a d i t i o n n e l l e , "ne c o nnaî t auc une l i m i t e " î h é o g o i s , q u i , l u i , s ' ac c r o c h e à l a v a l eu r supr ême- î le sa- desc endanc e n o b l e , ne peut que se p l a i n d r e de ce p u i s s an t n i v e l .eu r : "L é s g^n.s n ' a p �p r éc i en t que l ' a r g e n t . L ' a r i s t o c r a t e s-e m é s a l l i e e t t ' h o ame v i l f a i t l e c o n t r a i r e : 1a. r i c h es s e conf ond, l a d e s c e n d a n c e " . Si l e s mar i ag es de l ' a r i s t o c r a t i e t r a d i t i o n n e l l e ont ét é i n t e r n a �t i o n au x p ar p r i n c i p e , l e c i t o y en c l as s i q u e se d é f i n i t p ar cont r e comme l e f i l s l ég i t i me de p ar en t s ap p ar t en an t à l a même Ci t é ( s e �l o n l a " l o i de Pé r i c l è s " ) . ^

Nous pouv ons c o nc l u r e ce r ésumé r ap i de p ar q u el q u es c o n s t ax a�t i o n s i mp o r t an t es . Po u r é t a b l i r l a Ci t é , f o r mat i o n s o c i a l e d é f i �n i e p ar son t e r r i t o i r e , l es Gr ec s , de Dr ac o n à Cl i s t h è n e l 'At h é �n i e n , ont dû b r i s e r l e p o u v o i r dos gène ( " c l a n s " ) n o b l e s , c ' es t - à - di r e t o u t ur± r és eau de r e l a t i o n s c o n c r è t es et h i é r a r c h i s é e s , pour l es i n t é g r e r dans une communaut é c a r ac t é r i s é e p ar ses r e l a �t i o n s a b s t r a i t e s et é g a l i t a i r e s . l a l u t t e cont r e l es génë n o b l es s ' ac h è v e v er s l a f i n du V I e s i è c l e dans l a r é v o l u t i o n c l i s t h é - n i en n e où l e p r i n c i p e t e r r i t o r i a l d ' o r g a n i s a t i o n s o c i a l e r ompt f i n a l emen t l es l i e n s t r a d i t i o n n e l s su r l es q u e l s l e p o u v o i r a r i s �t o c r a t i q u e s ' e s t b a s é . A i n s i l e p r i n c i p e t e r r i t o r i a l a p r év a l u su r l e p r i n c i p e gen t i l i c e, l ' é g a l i t é su r l a h i é r a r c h i e , l a géomé�t r i e su r l a g é n é a l o g i e . Or , à l ' o r g a n i s a t i o n , é g a l i t a i r e de l a Ci �t é c o r r esp o n d p r éc i sémen t i me v i s i o n du monde géomét r i que q u i t r ouv e une ex p r es s i o n a r t i c u l é e dans l a pensée i o n i e n n e . La v i �s i o n du monde d ' An ax i m an d r e , t ou t en ét an t en r ac i n ée dans une pensée gén éal o g i q u e comme l ' a mont r é Fr an c i s M. C o r n f o r d , r o m p t p r éc i sément av ec l a pensée généal o g i q ue et h i é r a r c h i s é e que nous c o nnai sso n s b i e n p ar l es c han t s homér i ques et l ' o e u v r e b és i o d i - q u e . Comme l e d i t Ve m a n t : "Co mp r endr e, c ' é t a i t t r o u v e r l e pèr e et l a mèr e, d r es s er l ' a r b r e g é n é a l o g i q u e . Mai s c hez l es I o n i e n s , l es él ément s n a t u r e l s , dev enus a b s t r a i t s , n<= p euv ent p l us s ' u n i r par mar i age à l a f aç o n des hommes". l es an a l o g i e s gén éa l o g i q u es sont en f a i t sy s t émat i quement abando nnées p ar l e s I o n i e n s . Com�me nous l ' a v o n s v u , e l l e s son t r emp l ac ées p ar des an a l o g i es qu i r e l èv en t d e ^ p r a t i q u es égal i t a . i r es de l a Ci t é .

77. So l . f r . 1.71 D i e h l .78. Théo gn . 189- 90 Di e h l .79. Vo i r A r i s t . Co n s t . d 'At h è n es 26 , Démost h . 1 I X Cont r e Néér a

16, P l u t . Pé r . 37 .80. Co r n f o r d , p p . 159- 224. Cf . Thomson 1955, p p . 140- 72.81. Ve m a n t 1965, p . 293 .82. Hé r a c l . f r . 22 B 53 D.- K. p6l emos oan t ôn mèn p at ë r e s t i , " l a

guer r e es t l e pèr e ae t o u t es c h o s e s " , r é d u i t l ' a n a l o g i e gé�n éa l o g i q u e au mi ni mum ; peu t y p i q u e d ' Hé r a c l i t e , c e l l e - c i do i t ê t r e ex p l i q u ée p ar l ' a l l i t é r a t i o n ( c a r c f . f r . 22 B80 D . - K . ) .

Page 92: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Nous sommes mai n t en an t en mesur e de d é f i n i r l e s t a t u t o b j ec �t i f d 'Homèr e et d ' Hé s i o d e dans l a Ci t é . En r ac i n é s dans un monde av ec l e q u e l l a Ci t é a dû r ompr e p our s ' é t a b l i r , l es c h an t s des deux aèd es é t a i e n t s t r u c t u r a l emen t i n c o mp at i b l es av ec l es pr a- t i a u e s e t l é s modes de p enses q u i l a c a r a c t é r i s e n t . Sans d o u t e, l e s génë n o b l es on t r é s i s t é au n i v e l l em en t de l a n o u v e l l e f o r �mat i o n s o c i a l e a u s s i l ongt emps que p o s s i b l e , et l es r es t au r a �t i o n s o l i g a r c h i q u es t émo i gnen t du f a i t que l ' o r d r e de l a Ci t é a dû se déf end r e c o n t i n u e l l emen t des c o n t r e - r év o l u t i o n s . Ob j e c t i �v ement s o l i d a i r e s de c et t e p o l i t i q u e c o n t r e- r év o l u t i o n n a i r e p r o �pagée p ar l e s gène r ' éae i n .o an a i r es , i es c h an t s homér i ques de�v a i e n t f o r c emen t - pr ovoquer l a a r i t i q u e , c ar p r o no nc és dans l ' e s p a c e é g a l i t a i r e de l a Ci t é , et no n pas dans l ' e s p a c e h i é r a r �c h i s é de l ' o î l t o s r o y a l , i l s p a r t i c i p a i e n t d ' u n e c o n d i t i o n q u i s ' e s t - ét abl i s b i e n ap r ès l eu ï 1 f i x a t i o n : au d r o i t à l a p ar o l e du r h ap s o d e, o b j ec t i v emen t p r é d i s p o s é au f o r m a l i s m e, c- or r espond l e d r o i t i d en t i q u e de c e l u i q u i v o i t dans l es c han t s r é c i t é s u n c o n t enu d an g er eu x , endo c t r i n emen t c o n t r e - r é v o l u t i o n n a i r e .

La r up t u r e q u i a sép ar é l e monde d 'Homèr e de c e l u i de l a Ci t é a ét é f o n d amen t a l e , p l u s f ondamen t al e peut - êt r e que c e l l e q u i a sép ar e l e monde my c én i en de l a s o c i é t é a r c h a ï q u e . Deux r u p t u r es mai s a u s s i , au n i v e a u des r ep r é s e n t a t i o n s , deux c o n t i n u i t é s , c ar c ' e s t à t r av er s l a p r emi èr e r up t u r e que l a t r a d i t i o n o r al e du monde my c én i en s ' e s t p er p ét uée et c ' e s t à t r av er s l a deux i ème que c et t e t r a d i t i o n , mai n t en an t f i x é e p ar l ' é c r i t u r e , s ' e s t r e �p r o d u i t e j u s q u ' à l ' é p o q u e de l a Ci t é et b i e n au - del à . Mai s ces c o n t i n u i t é s d i f f è r e n t l ' u n e de l ' a u t r e : comme no us l ' a v o n s v u , l a t r a d i t i o n o r a l e a r e j e t é l es r ep r é s en t a t i o n s q u i n ' é t a i e n t p l u s conf o r mes aux i n s t i t u t i o n s de l a s o c i é t é post - my cén i enne Une f o i s f i x é e , c et t e t r a d i t i o n n ' é t a i t p l u s s u s c ep t i b l e de c hangement s de ce t y p e ® 5 c ar l es r h ap s o d es , f i d è l e s au t ex t e seul ,

83- Mal g r é l a f i n du XXI Ve Chant de 1 ' Ody ssée ( c f . sup r a p p . 39- 4 2 ) . Ce n ' e s t que dans l a p er s p ec t i v e de l a p a i x f i n al emen t r é t a b l i e à I t h aq u e que l e r es t e de 1 ' Ody ssée p eu t p r endr e un sens "p r ogr ess i s t e". En r é c i t an t des p ass ag es c h o i s i s de 1 ' 0- dy ssée san s y i n c l u r e l a f i n du XXI Ve Ch an t , l e r hapsode pou�v a i t se r endr e r esp o n sab l e d ' u n e a l t é r a t i o n f o ndamen t al e du sens de l ' Ody ssée ; i l es t néanmo i ns f o r t p r o bab l e que ce t y pe d ' a l t é r a t i o n s é t a i t f r éq u en t et donc q u ' i l é t a i t à l ' o �r i g i n e de l a " r è g l e p an at h én éen n e" ( c f . sup r a p . 8 l ) .

8 4 . Vo i r su p r a p p . 26- 9.8 5 . Les m an i p u l a t i o n s l e t t r é es du t ex t e en so n t n et t emen t d i s �

t i n c t e s : c e l l es - c i do i v en t t e n i r compt e de l a p o s s i b i l i t é d ' u n c o n t r ô l e (au sens ét y mo l og i que du mo t ) v i s a n t à r é t a �b l i r l e t ex t e : c f . K i r k , p . 308 , s u r I I . I I . 557- 8, deux v er s so up ç o nnés d ' a v o i r ét é i n t e r p o l é s p ar l es At h én i en s dans une i n t en t i o n p o l i t i q u e.. Cf . a u s s i sup r a p . 81 n . 29

Page 93: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

n ' é t a i e n t p l u s en mesur e de sy mb o l i s er l es a s p i r a t i o n s p a r t i c u �l i è r e s de l e u r p u b l i c so c i a l emen t h é t é r o g è n e . I mmuabl e comme un monument , l a t r a d i t i o n ép i que a donc c o n t i n u é à p a r l e r - à t r a �v er s ses agen t s p r o f es s i o n n e l s - d ' u n monde r ad i c a l emen t d i f f é �r en t de c e l u i de l a Ci t é , de so r t e qu 'Homèr e et Hés i o de sont ap �p ar us comme l es maî t r es à p en ser d ' u n e s o c i é t é q u ' i l s n ' o n t j a �mai s c o nnu e, dép l ac ement don t t émo i gnen t l es f r agmen t s de Xéno �phane et d ' Hé r a c l i t e

Or , l a l ongue, l u t t e p a r l aq u e l l e s ' e s t é t ab l i e l a Ci t é démo�c r at i q ue. t émo i gne d é j à du f a i t que l a s o c i é t é gr ec que ne s ' e s t pas t r an s f o n n é d ' u n j o u r à l ' a u t r e s e l o n l s schéma que j ' a i p r é�sen t é dans c es d er n i è r es p ages : p l u s d ' ù n s i è c l e sép ar en t l es l o i s de Dr ac o n de l a r é v o l u t i o n c l i s t h é n i e s n e . Î Eai s c ’ es t p r é�c i sément dans ce dév el oppemen t i n é g a l de l a s o c i é t é p r éc l as s i q u e que n o u s dev ons c h er c h er l es r a i s o n s p our l e s q u e l l e s Xéno p h an e, d i s c i p l e d ' Anax i mandr e e t po r t e- p ar o l e d ' u n e Ci t é é g a l i t a i r e , a a t t aq u é l a t r a d i t i o n myt hi que- q u i po r t e l es noms d 'Ho mèr e et d 'Hés i o d e..

I I . 1 . 3 . l a r e c o n s t r u c t i o n du t e t e l e s m é n o n h o mér i q u e

I m m u a b i l i t é de l ' o b j e t , d r o i t é g a l à l a p a r o l e : v o i c i l e s d eu x c o n d i t i o n s de l a c r i t i q u e d 'Ho m èr e q u i se t r o u v e n t f i n a l e m e n t r e m p l i e s à l ' é p o q u e de Xé n o p h a n e . Po u r ce q u i c o n c e r n e - l a p r e �mi èr e! n o u s av ons pu c o n s t a t e r q u ' e l l e ne p o u v a i t p as ê t r e r em�p l i e av an t l a f i x a t i o n d ' u n e v e r s i o n p a r t i c u l i è r e du c h an t mu l �t i f o r me,®? Qu an t à l a deux i ème, e l l e ne s ' e s t p as r emp l i e, avant - que l a h i é r a r c h i e r o y al e ne s o i t c o n t es t ée p a r Hés i o de et f i �nal ement a b o l i e p a r l a Ci t é é g a l i t a i r e , Ces c o n d i t i o n s r em p l i es , de q u e l l e f aç o n Xénophane a- t - i l c r i t i q u é l a t r a d i t i o n ? Comment a- t - i l r en du compt e àe l ' i n c o m p a t i b i l i t é o b j ec t i v e en t r e l e mode de pensée p r és er v é dans l a t r a d i t i o n my t h i que e t l a n o u v e l l e v i �s i o n du monde don t l ' a n c i e n d i s c i p l e d 'J j aax i mandr e®^ é t a i t l e por t e- par o l e ? Pa r q u e l s moy ens a- t - i l essay é de c er n er l e s t a �t ut de ce n o u v e l o b j e t de c o nnai ssan c e q u ' é t a i t l e t ex t e homé�r i q u e , document p ar ado x al emen t p r ésen t dans l a Ci t é ? Les r ec h e r �ches d 'An d r é Ri v i e r su r l ' é p i s t é m o l o g i e de Xénophane®"1 nous p er �

su r l a man i èr e r e l a t i v emen t l i b r e dont Pl a t o n c i t e Ho mèr e.86 . Cf . l es f r agmen t s c i t é s sup r a p . 83 et n . 42.87. Vo i r su p r a p . 15 e t c .88 . Vo i r su p r a p . 62 e t c .89. F r r . 21 A 1 et A 2 D.- K.90. Ri v i e r , p p . 37 s aq . Po u r des r ensei gnemen t s b i b l i o g r a p h i q u e s ,

on c o n s u l t e r a l ' a r t i c l e de Co r b a t o , p p . 234- 7, a i n s i que

Page 94: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

met t en t de r épondr e av ec une c er t a i n e p r é c i s i o n à ces q u es t i o n s : même s i Ri v i e r l ui - même ex c l u t l a p o s s i b i l i t é de v o i r c et t e épi s- t émo l o g i e mi se en oeuv r e dans l es f r agment s du p h i l o s o p h e 9 "I nous v er r o n s b i en t ô t que sa p o s i t i o n , à c et ég ar d , d o i t ê t r e mo d i f i é e .

l es r ec h er c h es de Ri v i e r c o nc er nen t l es f r agmen t s 34 et 3 5 D. - K . , dont l e p r emi er su r t o u t no us r en s e i g n e su r 1 ' ép i s t émo l o - g i e de Xénophane : "Per so n n e ne s a i t et p er sonne ne s au r a l a v é�r i t é ( t o s a p h é s ) c o nc er nan t l es d i eu x et c o nc er nan t l es c hoses don t j e p ar l e c a r , même s i q u e l q u ' u n a r r i v a i t , p ar h a s a r d , à dé�c r i r e compl èt ement u n p r o c es su s ac hev é ( t e t e l es mén o n ) , i l ne l e s a u r a i t pas l u i - même. I l ex i s t e seu l ement une c o n n a i ssan c e con�j e c t u r a l e ( d 6k o s ) su r l ' en s em b l e des c h o s e s " . C' e s t l e g r and mé�r i t e de l î i v i er d ’ a v o i r p r é c i s é l a v a l eu r de d6k os i c i ^ ; l o i n d ’ ê t r e d é v a l o r i s é ( " i l l u s i o n " , "ap p ar en c e" e t c . ) , d6k os d és i g n e, p o u r Xén o p h an e, une c o n n a i ssan c e v a l o r i s é e , même s i c et t e con�n a i s s an c e ne p eu t ê t r e p o s i t i v emen t v é r i f i é e : l e "p r o c es s u s a- c h ev é" ( t e t e l es m é n o n ) échappe en p r i n c i p e à l a c o n n a i ssan c e d i �r ec t e du s u j e t humai n p o u r l e q u e l seu l e une "c o n n a i s s an c e con�j e c t u r a l e " ( d é k o s ) es t p o s s i b l e . Po u r v é r i f i e r sa t h è s e , Ri v i e r c i t e av ec r a i s o n l e p r emi er f r agment de l ' h i s t o r i e n Héc at ée de Mi l e t : " J ' é c r i s l es choses q u i s u i v en t conf or mément à ma r e �c o n s t r u c t i o n c o n j ec t u r a l e de l a v é r i t é [ t aû t a gr âpho hôs emoi do k eî aUât h- sa e £ n a i ) " . 9 3 Par c et t e p h r as e , l ' h i s t o r i e n de Mi l e t r ésume s a mét hode : i l ne p r é t en d pas av o i r connu l a " v é r i t é "

c e l u i d ' He i t s c h 1966, p p . 206- 7 n . 29 .91 . R i v i e r , p p . 58- 9.92 . Cf . a u s s i Fr â n k e l 1925B, p p . 184- 92, et Fr â n k el 1960, p p .

342- 9, q u i t r a d u i t : "Und das Genaue nu h at n i e e i n I l l ensch e r b l i c k t , so wi e es auc h n i e e i n en geben w i r d der es k en n t , h i n s i c h t l i c h d er Gô t t er wi e auc h der sâ mt l i c h en Di n g e , di e i c h i r g en d ( i n d i esem Wer k ) b e h a u p t e . Denn s e l b s t wenn es j emandem v o r a l l e n a n d e m ( o d e r : d u r c h au s ) g e l i n g en s o l l t e das w i r k l i c h Vo r handene au s zu s p r ec h en , so hat e r doch k ei n Wi s s en aus e i g en e r Er f a h r u n g ; ab er ( g u l t i g e ) Ver mut ung g i b t es b e i a l l e n Di n g en " ( p p . 346- 7) .

93 . Fn . 1 Jac o by ( v o i r Ri v i e r , p p . 48- 9) . Cf . a u s s i Hi p p o c r . De l ' a n c . méd . 1 Fes t u g i è r e ( c i t é p ar Fr â n k e l 1960, p p . 347- 8) : " C ' e s t p o u r q u o i j e n ' a i j amai s p ensé que l a médec i ne eû t be�s o i n d ' u n p o s t u l a t d ' i n v e n t i o n n o u v e l l e comme ce q u i est hors de l a v ue et de t ou t e e x p l i c a t i o n , su r q uo i on est b i e n f or �c é , dès l à q u ' o n en t r ep r en d d ' e n t r a i t e r , de se s e r v i r d 'un p o s t u l a t , p ar exempl e su r l e s c hoses q u i son t au c i e l ou sous l a t e r r e : ces c h o ses- l à , quand même on l es d i r a i t et d é f i n i r a i t comme e l l e s s o n t , n i c e l u i q u i p ar l e n i c eux qui l ' e n t e n d e n t ne v e r r a i en t c l a i r emen t s i c ' e s t v r a i ou f au x , c ar i l n ' y a pas de c r i t è r e au q u el on do i v e se r ap p o r t e r pour s av o i r ex ac t ement ce q u ' i l en es t ( t o s ap h é s ) " .

Page 95: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

d i r ec t emen t mai s i l l ' a " r e c o n s t r u i t e " à p a r t i r des données q u ' i ] a r as s em b l é es . Or , Héc at ée n ' e s t pas seu l ement c é l èb r e pour av o i r ét é l ' u n des p r emi er s h i s t o r i e n s , i l l ' e s t a u s s i po u r a v o i r amé�l i o r é l a c ar t e d ' An ax i m an d r e .94 l e p h i l o so p h e m i l é s i en av a i t f a i t une c ar t e du monde e n t i e r , c o n s t r u i t e à p a r t i r d ' o b s e r v a t i o n s h é t é r o g è n es , san s dout e p l u s a c c e s s i b l e s q u ' a i l l e u r s dans un por t comme M i l e t . 9 5 C' e s t c et t e c ar t e q u 'Hé c a t é e a am é l i o r é e , et s i l a ph r ase c i t ée s ' a p p l i q u e à sa mét hode d ' h i s t o r i e n , e l l e s ' a p �p l i q u e a u s s i b i e n à son a c t i v i t é de c ar t o gr ap he : c o n s t r u i r e une c ar t e es t une a c t i v i t é de " r ec o n s t r u c t i o n c o n j ec t u r a l e " ( hôs emoi d o k e î ) p ar ex c e l l en c e - a u s s i l ongt emps que l e monde dont cet t e c ar t e es t l a r ep r é s en t a t i o n sy n t h é t i s ée ne peut ê t r e obser v é uno i n t u i t u . Per so nne n ' a v a i t v u l e t et el esmén o n dont l a c ar t e i o �n i en n e é t a i t l e dok os : ce t et el esmén o n ét an t en p r a t i q u e i mpos�s i b l e à v o i r , i l f a l l a i t t r a v a i l l e r l es données géo gr ap h i q ues pour a r r i v e r au d o k o s .

On v o i t l a f a c i l i t é av ec l aq u e l l e l es c o nc ep t s du f r agment 34 se p r ê t en t à l ' a r t i c u l a t i o n de l a p r o b l émat i que des c ar t o gr ap h es i o n i e n s , et no us pouv ons êt r e sû r s que l e d i s c i p l e d 'Anax i mandr e a connu l a c ar t e de son maî t r e - peut - êt r e au p o i n t même de l ' u �t i l i s e r comme une espèc e de modèl e c o g n i t i f . 9 6 Ret enons ce modèl e p our u n moment . Qu 'es t - c e q u ' u n e c ar t e ? Qu el mode de pensée se t r ouv e au p r i n c i p e de sa c o n s t r u c t i o n ? Comment s ' é t a b l i t l e

94. Anax i mandr e f r . 12 A 6 D.- K.95. Ki r k - Rav en , p . 104. Po u r l a c ar t o g r ap h i e i o n i e n n e , .c f . Kah n ,

p . 82- 3, et Lév êque et Vi d a l - Naq u et , p p . 80- 3 (av ec des r en �sei gn emen t s b i b l i o g r ap h i q u es dans l es n o t e s ) .

96. Ess ay o n s de j u s t i f i e r c et t e h y p o t h ès e. Comme l ' a o bser v é Kah n , p . 83 n . 1, l a p r emi èr e r é f l e x i o n c r i t i q u e s u r l a c ar �t o g r ap h i e se t r ouv e dans Ep i mén . f r . 3 B 11 D.- K. : "Ca r i l n ' y a v a i t pas de n o mb r i l ( o mp hal o s) n i au m i l i e u de l a t er r e n i au m i l i e u de l a mer ; s ' i l y en a , i l es t v i s i b l e aux d i eu x mai s i n v i s i b l e aux hommes" ( c f . Démoc r . f r . 68 B 15 •• " l e s An c i e n s ^ d e s s i n a i en t l a t er r e h ab i t é e comme r onde av ec l a Gr èce au c en t r e et Del p h es au c en t r e de l a Gr èce p u i sque Del p h es es t l e n o mb r i l f ^ô n omphal ôn gà r é k h e i n ] de l a t e r �r e " ) . On l e v o i t , l a p er s p ec t i v e c ar t o g r ap h i q u e du f r agmen td 'Ep i mén i d e es t t r ès p r oche de c e l l e de Xénophane f r . 21 B 34 ( c i t é su p r a p . 9 4 ) , su r t o u t s i l ' o n se r ap p e l l e que l e Di eu de Xénophane es t l ' " G E i l a b s o l u " ( f r . 21 B 24 D.- K. hoû l os h o r ê i : c f . i n f r a p . 9 9 ) . Ce r appr ochement es t c on�f i r mé p ar une l ec t u r e anc i enn e du f r . 21 B 34 D.- K. :" . . . M s n c o n n aî t l a v é r i t é ( t heos mer , ot de t ën a l ë t h e i a n ) 'mai s i l e x i s t e seu l emen t une GQnt xai ssance conj - ent ur al e su r l ' en s s m b l e des c h o s es ' [ c i t a t i o n du v . 5 ] " (Xénophane f r .21 A 2- 4 D. - K . ' ) . Aj o u t o n s que Xénophane f a i t ment - i cn. d .'Ep i - méni de ( f r . 21 E £0 D. - K . ) .

Page 96: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

"p o i n t t r an s c en d er .t a l " d ' o ù l a t e r r e se t r ouv e comme obser v ée dans 1 ’ acr t e de r e p r é s e n t â t ! o r , p o i n t qui . p er met t r a i t s e u l l a v é�r i f i c a t i o n d i r ec t e de l a c ar t e mai s q u i e s t , en p r a t i q u e , i n ac �c e s s i b l e ? Dans l e u r ouv r age su r Cl i s t h è n e 1 ' A t h é n i e n , Pi e r r e Lév êque et Pi e r r e Vi da l - Naq uet ont f a i t une ét ude i mpo r t an t e su r l a c a r t o g r ap h i e i o n i en n e ; une de l eu r s o bs er v at i o n s l es p l us r emar q uab l es c oncer ne l a c ar t e d ' A r i s t a g o r a s , d éc r i t e p ar Hér o �dot e dans l e Ve L i v r e des H i s t o i r e s .97 Ar r i v é en Gr èc e p our c her �c h er des a l l i é s co nt r e l e Gr and Ro i , Ar i s t ag o r as de Mi l e t p o r t a i t av ec l u i , "à ce que d i s en t l es Lac éd émo n i en s , une t ab l e t t e de b r o n ze où é t a i en t gr av és l es c o n t o u r s de t ou t e l a t e r r e , t out e l a mer et t o us l es f l e u v e s " . 9 ° Ut i l i s a n t c et t e c a r t e , Ar i s t a g o �r as s o l l i c i t a l ' a i d e de Cl éomène de Sp ar t e - sans r é s u l t a t . Qu el �ques semai nes p l u s t a r d , Ar i s t ag o r as se p r és en t a à At h èn es dans l e même b u t . Se l o n t ou t e v r a i s em b l an c e , i l u t i l i s a l a même car t e p o u r c o nv ai nc r e l e p eup l e assembl é - q u i l u i ac c o r da l ' e n v o i de v i n g t v a i s s e a u x . 99 Ce r t e s , i l y a des c auses c i r c o n s t a n t i e l l e s à ces deux "c ompor t ement s a n t i t h é t i q u e s " e t l év êq ue et Vi dal - Naq u et l es s o u l i g n en t m a i s , demandent l es au t e u r s , "q u i p o u r r a i t n i e r que ces deux p o l i t i q u e s t r ad u i s en t égal ement deux m e n t a l i �t és d i f f é r e n t e s ? Hér odo t e l ui - même en es t l e p r emi er c o n s c i en t , q u i a p l ac é l e r é c i t de l ' i n t r o d u c t i o n de l a ' d é m o c r a t i e ' à At hè�n es p r éc i sémen t en t r e l ' é v o c a t i o n des deux i n t e r v en t i o n s d ' A r i s �t a g o r a s " . En gagé dans une ét ude d i f f é r e n t e de c e l l e de l év êque et Vi d a l - Naq u et , j ' e n v i s a g e r a i i c i ces "d eu x m e n t a l i t é s " du poi nt de v ue é p i s t é m o l o g i q u e .

" I l es t en p a r t i c u l i e r f o r t p o s s i b l e , é c r i t Jean Pi a g e t , et c ' e s t l ' i m p r e s s i o n que no us donnent l es t r av au x et h n o g r ap h i q u es c o n n u s , q u ' e n b i e n de s o c i é t é s , l a pensée ad u l t e ne dépasse pas l e n i v eau des o p é r at i o n s ' c o n c r è t e s ' et ne p ar v i en t pas à c e l u i des o p é r a t i o n s p r o p o s i t i o n n e l l es q u i s ' é l a b o r e n t en t r e 12 et 15 an s dans no s m i l i e u x " . " ' ® Ces o b s er v a t i o n s du gr and psy c ho l o gue s u i s s e , connu p our ses t r av au x d ' ép i s t émo l o g i e g é n é t i q u e , m 'o n t su ggér é une e x p l i c a t i o n de l a d i f f é r en c e en t r e l es "d eu x ment a�l i t é s " dont p a r l en t Lév êque et Vi d a l - Naq u et . Si l a s o c i é t é de Cl éomène a v a i t p r éser v é ses t r a d i t i o n s " t r i b a l e s " - l e mot est emp l oy é p ar Pi a g e t - en r e f u s an t o bs t i némen t de se t r an s f o r mer en Ci t é de t y pe a t h é n i en , l a s o c i é t é a t h én i en n e a v a i t p r é c i s é �ment r ompu av ec ces t r a d i t i o n s au moment où Ar i s t ag o r as é t a i t v enu v er s l ' a n n é e 500 a v . J . - C. Par l a r é v o l u t i o n c l i s t h é n i e n n e ,

9 7 . l év êq ue et Vi d a l - Naq u et , p p . 82- 3-9 8 . Hd t . V .4 9 .99 . Hd t . V . 9 7 .

100. l év êq ue et Vi d a l - Naq u et , p . 83 . Qu 'o n pense a u s s i à l a po�l i t i q u e an t i - n av a l e de Sp a r t e .

101. I b i d .102. Pi a g e t 1972, p p . 160- 1.

Page 97: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

At h èn es s ' é t a i t f i n a l emen t é t ab l i e comme é t at démoc r at i que et é g a l i t a i r e . Or , s i l a "p en sée ad u l t e ne dépasse pas l e n i v eau des o p é r a t i o n s ' c o n c r è t e s ' " dans l es s o c i é t é s à o r g a n i s a t i o n " t r i b a l e " , comme l e suggèr e Pi a g e t , i l es t donc p o s s i b l e que l a méf i an c e de Cl éomène s ' e x p l i q u e comme une i n c ap ac i t é so c i a l emen t dét er mi née de m a î t r i s e r l es o p ér at i o n s p r o p o s i t i o n n e l l e s , c ' es t - à - di r e l es o p é r at i o n s c o n s i s t an t à t i r e r de deux ou p l u s i eu r s p r o p o s i t i o n s , p o sées en t an t que v r a i es ou f au s s es mai s ab s t r a c �t i o n f a i t e de l e u r c o n t en u , des assemb l ages dét er mi nés eux- mêmes en l e u r v é r i t é et en l eu r f au s s e t é ( s i p et q so n t v r a i es ensem�b l e , l ' a s s em b l ag e [ p .q ] es t v r a i t andi s~ que [ p / q ] es t f a u x ) . Par c o n t r e , l a s o c i é t é a t h én i en n e sembl e p l u s p r ôcEe de "no s m i l i e u x " où l e s o p é r a t i o n s p r o p o s i t i o n n e l l es s ' é l a b o r e n t en t r e 12 et 15 a n s , et on peut donc se demander s i c e l a n ' e x p l i q u e p as l a r éac �t i o n a t h é n i en n e , é t an t donné q u ' u n e c ar t e e s t , p a r e x c e l l e n c e , un "a s s e m b l a g e " . Ce q u i a ap p ar u à Cl éomène comme u n o b j e t t r om�peur et m a l é f i q u e ”' ^ é t a i t év i demment une r ep r é s en t a t i o n r a i s o n �n ab l e au x y eu x des At h é n i en s , dé j à c ap ab l es , comme j e l e p en se, de m a î t r i s e r l es o p é r at i o n s p r o p o s i t i o n n e l l e s .

� Rest e à e x p l i q u e r comment une s o c i é t é comme l a Ci t é a en gen �dr é une m en t a l i t é q u i a s u s c i t é l a méf i an c e d ' u n Cl éo mène, r es t é l u i au n i v e a u des o p é r at i o n s c o n c r è t es . Qu e l es t l e mécani sme qui per met au x uns de p en ser ce q u i es t i mp ensab l e aux au t r es ?Je me l i m i t e i c i à e s q u i s s e r une e x p l i c a t i o n à p a r t i r de q uel q ues r é f l e x i o n s su r l es p r a t i q u es p r o p o s i t i o n n e l l es de l a Ci t é : l a p r at i q u e mo n ét ai r e et l a p r at i q u e de l a d é c i s i o n d émo c r at i q u e. Pour ce q u i c oncer ne l a p r emi è r e, i l se t r ouv e q u ' e l l e ' m a n i f e s t e son c ar ac t è r e p r o p o s i t i o n n e l dé j à su r l e p l an de v o c ab u l a i r e : à l ' e x p r e s s i o n k hr êmat a ddk i ma ( l i t t é r a l em en t "mar c h an d i ses à v a l eu r - c o n v en u e" , c ' es t - à - d i r e "monnai e t i t r é e " ) des l o i s ér é- t r i en n es du V I e s i è c l e ^ ^ c o r r esp o n d l ’ e x p r es s i o n i n v er s e t à nomi sma a&o k i mo n p o i e î n ( " r en d r e l ' a r g e n t ad ô k i m o n " , c ’ est - à- d i r e "an n u l e r l a v a l eu r conv enue des p i è c es de mo n n ai e" - pour ] es ac h e t e r à l e u r v a l eu r r é e l l e ) dans 1 ' Economi que de Pseudo - A r i s t o t e . Danf e - l a p r a t i q u e m o n é t a i r e , on a g i t comme s i l a v a�l eu r c o n v en u e^ é t a i t l a v a l eu r r é e l l e de l a p i èc e f r ap p ée : dé j à l es p r emi er s monnay eur s av a i en t pay é de l ' o r no n f r ap p é av ec des p i èc es f r ap p ées dont Ha v a l eu r r é e l l e ne c o r r esp o n d a i t n u l l emen t à l a v a l e u r "c o n v en u e" . "Po sée en t an t que v r a i e " — " v é r i t é " i mposée p ar l ’Et a t - , l a v a l eu r conv enue a ét é empl oy ée dans l es o p é r a t i o n s c o mmer c i a l es . Po u r emp l oy er l es conc ep t s du f r a g �ment 34 de Xén o p h an e, l e t et el esmén o n de l ' o r ét an t i mp er c ep t i -

103. Cf . Hd t . V .5 0 .104. I . G . X I I : 9 .1 2 7 3 .2 - 3 . Pour c et t e r é f é r en c e a i n s i que p our

l a s u i v a n t e , c f . Kr aay , p . 90 et n . 8 1.105. [ A r i s t . ] Ec o n . I I . 2 . 4 / f 3 4 7 a 8 .106. Cf . l ' a r t i c l e de Bo l i n .

Page 98: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

o i e , i l a f a l l u s e c o n t en t er du Af eo s des p i è c es f r ap p é es . Or , r e p l a c e r c e3 c o nc ep t s ép i s t émo l o g i q u es dans un c o n t ex t e m o n é t a i �r e es t une o p é r a t i o n moi ns g r at u i t e, q u ' i l n e p a r a î t , c ar aux p a r a l l è l e a s u r l e p l an de v o c ab u l a i r e ( d6k os - dok i mos - af l éki i Gcs) on d o i t a j o u t e r l ' i n t é r ê t que Xsao p h aae^ a man i f es t e p r éc i sémen t p o u r l ' o r i g i n e de l a monnai e f r a p p é e .101'

Quant à l a deuxi ème, "p r a t i q u e p r o p o s i t i o n n e l l e " de l a Ci t é , e l l e p r ésen t e égal ement une r essemb l an c e av ec l e v o c ab u l a i r e ép i s t émo i n g i q u s da Xénophane ( e t d ' Hé c a t é e ) : l a d é c i s i o n démo�c r a t i q u e , i n s c r i t e dans l e mar b r e , s ' i n t r o d u i t no r mal ement p ar l a p h r ase édoxe t ~5i cLi mÔi , " l e p eup l e a d é c i d e " ( l i t t é r a l e m e n t ' ' i l a par u c o nv enab l e au p eu p l e " ) Sans p o u s ser p l u s l o i n l ' a n a l o g i e é p i s t é m o l o g i q u s , n o u s pouv ons, t o u t e f o i s c o n s t a t e r que l e s c o nc ep t s du f r agmen t 34 s ’ ap p l i q u en t à l ' a r t i c u l a t i o n d ' u n e p r o b l émat i q u e " démo c r at i q u e" : l e t et el esmén o n de l a v o l o n t é po�p u l a i r e é t an t i mp o s s i b l e à r é a l i s e r à- cause de son c ar ac t è r e con�t r a d i c t o i r e , i l f au t se c o n t en t er du dék os p o p u l a i r e , t e l q u ' i l s ’ exp r i me dans l e v o t e m a j o r i t a i r e de l ' a s s e m b l é e .

J ' a v a n c e donc l ' h y p o t h è s e que l eej p r a t i q u es de l a Ci t é - par ai l e s q u e l l e s l a p r a t i q u e mo n ét ai r e occupe une p l ac e p r i v i l é g i é e - c o n s t i t u en t une c o n d i t i o n n é c es s a i r e p o u r l eg o p é r a t i o n s pr opo- s i t i o n n s l l e s dont p ar l e Pi a g e t . Or , i l se t r o uv e que l a p r at i que mc mét ai r e p r ov oque l a méf i an c e r és o l u e des s o c i é t é s non. mer can�t i l e s eoi ass l a Pe r 3e , Sp ar t e et l a T h e s s a l i e . Ï Ton accout umés à l a p r a t i q u e p r o p o s ! t i e n n e l i e q u i f a i t de l a p i èc e f r ap p ée l ' é �q u i v a l en t d ' u n e p l u s gr ande q u an t i t é du m€me m é t a l , l es Pe r s es , r es t é s au n i v e a u des o p é r at i o n s c o n c r è t es , ne v o i en t q u 'u n e " r u �s e " dans l es p r a t i q u es c i t ad i n es q u i se m an i f es t en t su r l ' a g o r a g r e c q u e . 1^ Je s u i s donc e n c l i n à c o n s i d é r e r l ’ a t t i t u d e de Cl éo�mène v i s - à - v i s de l a c ar t e d ' A r i s t a g o r a s comme s t r u c t u r a l emen t s o l i d a i r e de c et t e méf i an c e dea p r a t i q u es m e r c a n t i l e s . I l s ' e n �s u i t que l a f o r mat i o n de l a C i t e c o n s t i t u e u n ac hèv ement h i s t o �r i q u e , no n seu l ement du p o i n t de v ue des r ap p o r t s s o c i a u x , mai s égal ement su r 1» p l an de l ' é p i s t é m o l o g i e : p o u r l a p r emi èr e f oi s, semb l e- t - i l , l e s Gr ec s so n t p assés du n i v e a u des o p é r a t i o n s con�c r è t es au n i v e a u des o p é r a t i o n s p r o p o s i t i o n n e l l e s , et c ' e s t pr é�c i sément ce passage que no us pouvons- s a i s i r su r l e v i f dans l es f r agmen t s de Xénophane e t , p l u s g én ér a l emen t , c hez l es p h i l o so �phes i o n i e n s .

Rev eno ns à 1 ’ ép i s t émo l o g i e de Xén o p h an e. l a p r o b l émat i que a r t i c u l é e dans l e f r agment 34 g r av i t e donc au t o u r de l ' é c a r t en t r e l e "p r o c es s u s ac h ev é" ( t e t e l esmén o n ) et sa "r ec onst r uc t i on

107. F r . 21 B 4 D.- K.108. Cf . Det i en n e 1967, p . 117.109. Vo i r Xénophon Cy r o p . 1 . 2 . 3 , Rép . des l a c é d . 7 , A r i s t . Po l .

V I I . 1 1 . 2 / 1 3 3 1a30- 5.110. Hd t . 1 . 1 5 3 .

Page 99: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c o n j ec t u r a l e " ( d o k o s ) : comment r endr e compt e du r ap p o r t en t r e l e r é e l et sa r ep r é s en t a t i o n ? On l e v o i t , c et t e q u es t i o n es t au p r i n c i p e des o p é r at i o n s p r o p o s i t i o n n e l l e s , c ar s ' i l s ' a g i t de c o n s t r u i r e une c ar t e à p a r t i r de p r o p o s i t i o n s h é t é r o gèn es dont on assume l a v é r i t é , comment s av o i r s i l ' a s s em b l ag e (do k o s) est v r a i ? Comment r é g l e r l e passage des p r o p o s i t i o n s à l ' a s s e m b l a �ge ? Cet t e p r o b l émat i que ne se l i m i t e pas à l a c o n s t r u c t i o n des c ar t es : e l l e se t r ouv e mi se e;i oeuv r e dans l es r é f l e x i o n s d 'A- nax i mandr e su r l ' o r i g i n e de l ' h o mme, desc en dan t l o i n t a i n des p o i s s o n s , 111 a i n s i que dans l es r é f l e x i o n s géo l o g i q u es de Xéno �phane l ui - même q u i , à p a r t i r des o b ser v a t i o n s des f o s s i l e s , a t i r é des c o n c l u s i o n s r emar quab l es su r l a p r é h i s t o i r e de l a t e r �r e . 1^ L ' o r i g i n e de l ' h o mme, compr i se de f aç o n r a t i o n n e l l e , a i n s i que l a p r é h i s t o i r e des c o n t i n en t s , son t p r éc i sémen t des "p r o c es �sus ac h ev és " ( t e t e l es m é n a) abso l ument i n o b s e r v ab l es : c ep endan t , on peut l es r ec o n s t r u i r e à p a r t i r de données em p i r i q u es . Par c o n t r e , s i l e "p r o c es s u s ac h ev é" n ' e s t pas p e r c ep t i b l e à l 'homme, i l es t p e r c ep t i b l e à ce s u j e t t r an s c en d en t a l que Xénophane ap p e l �l e t h e o s 11^ : "Un s eu l Di e u , d i t l e p h i l o s o p h e , l e p l us gr and par mi l es d i eu x et l es hommes, d i ss emb l ab l e des mo r t e l s p ar sa f or me au t an t que p ar sa p en sée" c a r , a j o u t e - t - i l , " i l es t l ' Œ i l a b s o l u , l ' Es p r i t ab s o l u , l ' Or e i l l e a b s o l u e " . 1 1 4 j j e t e t el esmén o n est donc d i r ec t emen t p er c ep t i b l e au D.i eu q u i "s an s e f f o r t f a i t mouv o i r t o u t es c hoses gr âce à l a f o r c e de sa p en sée" et q u i " r e s �t e t o u j o u r s au même l i e u sans bo uger : i l ne l u i c o n v i en t pas de se d ép l ac er i c i et l à " . 115 En t an t que s u j e t t r a n s c s n d e n t a l , ce Di eu es t u n i q u e (h e î s t h e o s ) , même s i Xén o p h an e, comme l e mon�t r en t l e s f r ag men t s , c r o i t a u s s i à l ' e x i s t e n c e d ' a u t r e s d i e u x .11^

111. Anax i mandr e f r . 12 A 11 ( S) D.- K,112. Xénophane f r . 21 A 33 ( 5 ) - ( 6 ) D.- K. Po u r l a p o s s i b i l i t é

d ' u n e t h éo r i e xénophanéenne des é c l i p s é s , v o i r B i c k n e l l (p u r f r . 21 B 41a D . - K . ) .

113. Cf . d é j à Ep i mén . f r . 3 B 11 D.- K. c i t é su p r a p . 95 n . 96 ( q u i p r ésuppo se l ' e x i s t e n c e de p l u s i eu r s d i e u x ) . Cf . é g a l e �ment Al f cméon f r . 24 B 1 D.- K.

114. F r r . 21 B 23 et 24 D.- K.115. F r r . 21 B 25 et 26 D.- K.116. On ne r éso ud pas l e pr obl ème en d i s an t que l es t h eo i de

Xénophane sont l es d i v e r s es r ep r é s en t a t i o n s du d i v i n t an d i s que l e t h e6s es t l e v é r i t ab l e et u n i q ue d i eu de Xénophane c ar c f . f r . 21 B 18 où. l es t h eo i son t compr i s en t an t que r é e l s . On es t amené à c r o i r e que c ' e s t l e c ar ac t èr e e x p l i �c i t emen t c o n j ec t u r a l de l a pensée x énophanéenne q u i j o ue i c i (mai s c f . l es r emar ques de Ve m a n t 1965, p p . 273- 6, su r l ' a b s e n c e d ' u n e d i s t i n c t i o n n et t e en t r e t heos et t h eo i dans l a pensée gr ec que ; c f . égal ement Ve m a n t 1974A, p . 110, et F r a n ç o i s , p p . 160- 70) .

Page 100: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

En t ou t c a s , i l n ' a c c e p t e pas l e p o uv o i r " t y r an n i q u e " d ' u n d i eu s u r l es au t r es m a i s , f i d è l e à l ' e s p r i t démo c r at i q u e, i l i n s t au r e 1 ' i so no mi a dans l e p a n t h é o n .1 ^

Comment c ompr endr e, du p o i n t de vue s o c i o l o g i q u e , l ' é c a r t t r ès mar qué en t r e c o n n a i ssan c e t r an s c en d en t a l e et c o nnai ssan c e humai ne dans 1 ' ép i .s t émo l og i e de Xénophane ? Bi en en t en d u , l es Muses homé�r i q u es é t a i en t a u s s i o mn i sc i en t es que l e Di eu de Xén o p h an e11^ mai s auc un éc ar t i n f r a n c h i s s a b l e ne s é p ar a i t l eu r o mn i sc i enc e de l e u r p o r t e - p ar o l e , l ' a è d e , et no us pouv ons a u s s i o b ser v er q ue, pour Homèr e, l a r ep r é s en t a t i o n du monde ne p o s a i t auc un p r o b l è �me "é p i s t é m o l o g i q u e " , c ar à l a q u es t i o n "comment l e sai s - t u ? " l ' a è d e r ép o n d a i t " l a Muse me l e d i t " , et l a Muse é t a i t p r é c i s é �ment l a r ep r é s en t a t i o n c o l l ec t i v e du c o n t r ô l e s o c i a l q u i d é t e r �m i n a i t l a " v é r i t é " de l ' a è d e , " v é r i t é " en p er p é t u e l l e t r a n s f o r �mât i o n . Le Di eu de Xénophane es t b i e n d i f f é r e n t : i mmuabl e, i l n ' i n s p i r e pas l e p h i l o s o p h e , q u i c ependan t en "c h e r c h an t " a t t e i n �d r a à une c er t a i n e c o nnai ssan c e c o n g é c t u r a l s . ^ En t r e Di eu et Homme, i l y a un éc ar t a b s o l u , un h o r i zo n i n f r a n c h i s s a b l e . Tout se p asse en e f f e t comme s i ce L i eu n e r e p r é s en t a i t que l a p o s s i �b i l i t é t h éo r i q u e d ' u n e c o n n a i ssan c e t o t a l e , d ' u n e v ue d 'ensembl e o b j e c t i v e , p r at i q u emen t i n a c c es s i b l e à l ' h o mme.

Or , comme t out e " s c i e n c e " au. sens f o r mel , l a sc i en c e i o n i enner r 1?0 's ' é t a b l i t p ar une "c o u p u r e ep i s t em o l o g i q u e " . Dés o r mai s , cet t e

117. Xénophane f r . 21 A 32 D.- K. : "En ce q u i c onc er ne l es d i eux ,i l [ Xéno p h an e] d éc l ar e q u ' i l n ' y a pas de t y r an n i e par mi eux c a r i l s e r a i t i mmor al de c r o i r e q u ' u n des d i eu x gouv er ne l es au t r es comme un d e s p o t e " . Cf . en g é n é r a l Vl as t o s 1947, pp . 156 -6 1 et 174- 6, su r l ' o r d r e cosmi que comme or dr e "démo�c r a t i q u e ” (av ec l es r é f é r en c es p . 175 n . 165, en p ar t i c u l i e r à Hd t . I I I . 80) ; p o u r i s o n o m i a , c f . Vl as t o s 1953 et Vl as t o s1964.

118 . C f . p ar exempl e I I . 1 1 .4 8 5 .119- Cf . Xénophane f r . 21 B 18 D.- K.120. Cf . Ba c h e l a r d , p . 23 : "Vo i c i a l o r s l a t hèse p h i l o so p h i q ue

que no us a l l o n s s o u t en i r : l ' e s p r i t s c i e n t i f i q u e d o i t se f o r mer c ont r e l a Na t u r e , cont r e ce q u i e s t , en no us et hor s de n o u s , l ' i m p u l s i o n et l ' i n s t r u c t i o n de l a Na t u r e , cont r e l ' en t r a î n em en t n a t u r e l , c o n t r e l e f a i t c o l o r é et d i v e r s " . Po u r A l t h u s s e r , p . 189, l a "c o upu r e ép i s t émo l o g i q u e" mar que l ' é c a r t en t r e l a "g é n é r a l i t é i d é o l o g i q u e" et l a "g én ér a l i t é s c i e n t i f i q u e " . Pi ag e t 1 9 5 0 :1 1 , p . 7 9 , é c r i t au s u j e t du début des o p é r a t i o n s f o r mel l es c hez l es Gr ec s que " l e s opé�r a t i o n s f o r m e l l e s , n ées d ' u n e a r t i c u l a t i o n à l a f o i s con�s t r u c t i v e et r é f l e x i v e des o p é r a t i o n s c o n c r è t es f o n t au s s i �t ô t c r aq u er l e cadr e de l a r é a l i t é s e n s i b l e , au p r o f i t d'une d é c en t r a t i o n à t o u t es l es é c h e l l es et d ' u n e é l ab o r a t i o n de c o o r d i n a t i o n s n o u v e l l e s " .

Page 101: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s c i en c e o b é i t à ses p r op r es r èg l es de v é r i f i c a t i o n q u i , en ce q u i c onc er ne Xéno p h an e, son t des r èg l es n é g a t i v es : t e l l e ou t e ] l e " r ec o n s t r u c t i o n c o n j ec t u r a l e " ( d o k o s ) peut ê t r e ac c ep t ée comme "r essemb l an t e à l a r é a l i t é " 1^ ”1 a u s s i l ongt emps q u 'o n ne démont r e pas sa f a u s s e t é . Mai s comme t ou t e a c t i v i t é t h é o r i q u e , c et t e s c i en c e p r ésuppose no n seu l ement une "c o upu r e ép i s t émo l o �g i q u e" mai s en c o r e , comme ] e so u l i g n e Pi e r r e Bo u r d i eu , une cou-

122 n ' "pur e s o c i a l e , ' coupur e q u i - a 1 ' i n t é r i e u r d ' u n e seu l e et meme s o c i é t é - n ' a p p a r a î t q u ' a p r è s l a f o r mat i o n de l a Ci t é . Désor mai s, l a pensée p h i l o s o p h i q u e se c o n s t r u i t no n seu l ement c ont r e l ' e n �do c t r i nemen t t r a d i t i o n n e l mai s encor e cont r e l ' e x p é r i e n c e des p r o du c t eu r s de l a v i e m a t é r i e l l e . Au mode de p r o d u c t i o n c en t r é su r 1 ' o î k os ( " m a i s o n " ) , q u i u n i t l es sp h èr es de p r o d u c t i o n et de c onsommat i on, a suc c édé l e mode de p r o d u c t i o n de l a Ci t é q u i , en se dé t ac h an t de l a campagne, sépar e ces sp h èr es l ' u n e de l ' a u t r e . Cet t e t r an s f o r mat i o n des r ap p o r t s en t r e p r o du c t eu r s et consommat eur s n ' a pas manqué de t r o u v er son ex p r es s i o n dans l ' o e u v r e de Xénophane : aux d i eu x p r o d u c t i f s et a l e r t e s des chant s homér i ques suc c ède un Di eu i mmuabl e et a b s t r a i t chez l e p h i l o so p h e de Co l o p h o n . A l a c o nsc i enc e h o mér i q ue, man i f es t ée dans l a f o r mul e r emar quabl e d 'Eu mée, " d ' a u t r e s consomment no t r e so u f f r an c e ( k â mat o s) sans r écompense " , 1^3 a suc c édé une c o n s c i en �ce c i t ad i n e q u i t r ouv e une ex p r es s i o n c a r ac t é r i s t i q u e c hez Xéno �phane, p r o p r i é t a i r e de deux es c l av es : "Le V i n , t o u t p r ê t , d i t l e p h i l o s o p h e , nous pr omet de ne j amai s no us d é s e r t e r " . S a n s ex p ér i enc e d i r ec t e de l a p r o du c t i o n du b i o s - " v i e " au sens c on�c r et - l e p h i l o so p h e s u b s t i t u e i nnocemment l a p e r s o n n i f i c a t i o n du p r o d u i t au p r o du c t eu r i n v i s i b l e . Le p r o c essus s o c i a l , dev enu c o mpl ex e, ne per met p l us l a c o nnai ssan c e i mmédi at e d ' u n Homèr e qui sans e f f o r t " t h é o r i q u e" f a i t p a r l e r Eumée de l ' a p p r o p r i a �t i o n d i r ec t e du t r a v a i l . A c et t e c o n n a i ssan c e i mméd i at e, s o l i �dai r e d ' u n monde s o c i a l homogène, l e p h i l o so p h e en s u b s t i t u e une au t r e , a c c e s s i b l e au Di eu s eu l q u i p e r ç o i t l e t et el esmén o n au q u el l e p h i l o so p h e a t t e i n t un i quemen t p ar " r ec o n s t r u c t i o n c o n j ec t u r a �l e " ( d o k o s ) : l e Di eu x énophanéen es t donc une espèc e de " f i c t i o n n é c e s s a i r e " q u i ^p er met au p h i l o so p h e de compr endr e l e p r o c essus c o g n i t i f .

C' e s t l a Ci t é q u i g a r an t i t l ' e x i s t e n c e d ' u n i n t e l l e c t u e l com�me Xénophane ; de ce f a i t , l e p h i l o so p h e se t r ouv e comme o b j ec �t i v ement dép endan t de l ' é q u i l i b r e q u i c o n s t i t u e l e p r i n c i p e de

121. Xénophane f r . 21 B 35 D.- K.122. Bo u r d i eu , p . 158.123. Od . X I V . 417.124. Xénophane f r . 21 B 1 .5 D.- K. â l l o s d ' o t nos h é t o i mo s , hos

ot i pot é p h ës i p r o d ô s e i n . Si Homèr e q u a l i f i e l es a l i men t s de h et o î ma, " p r ê t s " , dans l ' e x p r e s s i o n c n e i a t h ' het o î ma p r o - k ei mena ( Od . 1 . 1 4 3 e t c . ) , i l ne l es p e r s o n n i f i e p as .

Page 102: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c et t e C i t é . "^ 5 par c o n t r e , l a s o c i é t é homér i que n ' a connu auc un moyen i n s t i t u t i o n n e l de domi ner l es c o n f l i t s des gène r i v au x en�gagés dans des v en d e t t a s , des r a z z i a s de t r o u p eau x , des en l è v e�ment s de f emmes. On v o i t l ' i n c o m p a t i b i l i t é p r o f o n d e au n i v e a u s o c i a l e n t r e l es u n i v e r s d 'Homèr e et de Xén o p h an e, i n c o m p a t i b i �l i t é q u i se r e p r o d u i t au n i v eau de l a r e p r é s e n t a t i o n r e l i g i e u s e : "Homèr e et Hé s i o d e , d i t l e p h i l o s o p h e , o n t a t t r i b u é au x d i eu x t o u t ce q u i es t h o n t eu x et r ép r éh en s i b l e p ar mi l es hommes : l e v o l , l ' a d u l t è r e , l es f r au des r é c i p r o q u es " . 1 Mai s ce q u i à l ' é �poque de Xénophane a par u "h o n t eu x et r é p r é h en s i b l e " n ' é t a i t c er �t a i n emen t pas c o n s i d é r é comme t e l p a r l es a u d i t e u r s d'Homèr e : p our ces d e r n i e r s , l e "sy st ème de d i s p o s i t i o n s " ( nômoi k a i ë t h ea ) d i v i n n ' é t a i t pas d i f f é r e n t de son éq u i v a l en t h u ma i n . ^ < I l es t s u p e r f l u d ' i l l u s t r e r l a v a l o r i s a t i o n homér i que des ac t es de "v o l " et d ' " a d u l t è r e " p ar m i l es hommes (ou par mi l es d i eu x ) : q u ' o n pense aux r a z z i a s de Nes t o r (ou d 'Her mès ) et au x av en t u r es d ’Hé�l ène (ou d ' A p h r o d i t e ) . En ce q u i concer ne l es " f r a u d e s r é c i p r o �q u e s ” , l a c ap ac i t é d ' Ul y s s e à c et égar d é t a i t a u s s i n o t o i r e p ar �mi l es hommes que c e l l e d 'At h é n a par mi l es d i e u x . 1^8

Au x d i e u x h o m é r i q u e s , s t r u c t u r a l e m e n t l i é s à u n e s o c i é t é p r é - p o l i t i q u e , s ' o p p o s e de f a ç o n t r è s mar q u ée l e Di e u x én o p h a- n é e n , " f i c t i o n n é c e s s a i r e " d ' u n e p en s é e c i t a d i n e . Dé p o u i l l é de t o u t e q u a l i t é h u m a i n e , ce Di eu, c o r r es p o n d s an s do u t e m i eu x au x e x i g e n c e s u n i v e r s e l l e s de l a Ci t é que l e p an t h é o n t r a d i t i o n n e l q u i p a r so n an t h r o p o mo r p h i s me p r o v o q u e l e s o u p ç o n du p h i l o s o p h e : " L e s m o r t e l s c o n s i d è r e n t ( f l o k é o u s i ) que l e s d i e u x s o n t n é s ( g e n n â s t h a i ) e t q u ' i l s on t des h a b i t s comme eux- mêmes a i n s i

v 19 Q fq u 'u n e v o i x et une f or me h umai nes" 13 m a i s , d i t Xen o p h an e, "ceux q u i d i s en t que l es d i eu x n a i s s e n t b l asphèment au t an t que c eux qui d i s en t q u ' i l s meu r en t " . 1 3 0 A r i s t o t e , c hez q u i no us t r o uv o ns l a d er n i è r e c i t a t i o n , ex p l i q u e l a p o s i t i o n de Xénophane : "Dan s l es deux c a s , i l s ' e n s u i t q u ' à u n c e r t a i n moment l es d i eu x n ' e x i s t e n t p a s " . IJ ' Dans l a f o r mul e ep i que genos a i e n eo n t o n , " l e s n a i s s a n �ces ( l a g é n é a l o g i e ) des E t e m e l s " , l e p h i l o so p h e ne v o i t q u 'u n e c o n t r ad i c t i o n : peu i mpor t e s i l e d i sc o u r s g én éa l o g i q u e d'Homèr e, dans une s o c i é t é sans é c r i t u r e , a ét é une man i èr e de t r ad u i r e l es r ap p o r t s "s y n c h r o n i q u es " en r ap p o r t s " d i a c h r o n i q u e s " . Le dokos

125. I n v er s emen t , - l e p h i l o so p h e se c r o i t i n d i s p en s ab l e à l a Ci �t é : c f . f r . 21 B 2 D.- K. q u i met en v a l eu r l a "s c i e n c e " ( s o p h i ë ) du p h i l o so p h e p ar r ap p o r t à l a p o l i s .

126. Xénophane f r . 21 B 11 D.- K.12?. Cf . Hav el o c k 1963, p p . 62- 4 e t c . , et sup r a p . 49 et n . 23.128. Od . X I I I . 291- 9-129. Xénophane f r . 21 B 14 D.- K.130. I b i d . A 12.131. A r i s t . B h é t . I I . 2 3 . 1 7 / l 3 9 9 b 5 .132. Vo i r su p r a p p . 64- 5.

Page 103: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t r a d i t i o n n e l ( c f . do k éo us i c i - dessu s ) ne p o u v a i t p l us êt r e ac c ep �t é comme "r essemb l an t à l a r é a l i t é " 1^ p 0u r ^es r a i s o n s e n t i è r e �ment f o r mel l es : s ' i l y a des d i eu x , i l s do i v en t n éc essai r emen t se d i s t i n g u e r des hommes q u i , eu x , son t soumi s au c y c l e de l a n a i s s an c e et de l a mo r t . Le Di eu x énophanéen d i f f è r e des hommes à cet égar d : " I l r es t e t o u j o u r s au même l i e u sans b o u g e r " .134 Di eu es t é t e r n e l : s i n o n i l ne s e r a i t pas Di e u .

Comme j e l ' a i d é j à d i t , Xénophane a. i n s t a u r é l ' é g a l i t é p o l i �t i q ue dans son p r opr e p an t h éo n 1^5 ; SUr ce p o i n t , i l d i f f è r e n et t emen t d 'Homèr e dont l e p an t h éo n , i mage f i d è l e d ' u n e so c i é t é gent i l i ce , se d é f i n i t p ar sa h i é r a r c h i e m i n u t i eu s e . Or d i n a i r e �ment ex p r i més de f aç o n g é n é a l eg i q u s , «e t t e h i é r a r c h i e p eu t au s s i s ' a r t i c u l e r .dans l e s l ut t es- .à ] ' i n t é r i e u r au p an t h éo n , q u i p er �met t en t à - l ' u n de d é f i n i e son r ang- par r ap p o r t à l ' a u t r e , l u t t es q u i ont p r ov oque l ' i n d i g n a t i o n du p h i l o so p h e dans une é l é g i e à l aq u e l l e J ' a i dé j à f a i t a l l u s i o n 1^ : if[jR t ous I s s l i onmes, mé r i �t e l a l o uange c e l u i q u i , ap r ès a v o i r t u , f a i t p r ouv e d ' u n c a r ac �t èr e n o b l e , u t i l i s a n t sa mémoi r e e t sa f o r c e à des f i n s mo r a l es- q u i ne chant e n i l es l u t t es des T i t a n s , des Géant s et des Cen�t au r es , f a b r i c a t i o n s ( p l â smat a) des An c i e n s , n i l e s l u t t es c i v i �l es ( s t â s e i s ) v i o l e n t e s , c ar i l n ' y a l à r i en de p r o f i t a b l e - i l f au t t o u j o u r s a v o i r une bonne i n t en t i o n ( p r o mët h e i ë ) pour l es d i e u x " . 137 Aux l u t t es i n t er n es du p an t héo n c o r r esp o n den t l es l u t -

133. Vo i r su p r a p p . 100- 1 et n . 121.134. Vo i r sup r a p . 99 et n . 115.135. Vo i r su p r a p . 100 et n . 117.136. Vo i r su p r a p . 88 et n . 63 .137. Xénophane f r . 21 B 1.19- 24 D.- K. Po u r l ' i n t e r p r é t a t i o n de

ce poème, c f . Her t e r 1956, De f r a d a s , Z i e g l e r , p . 2 °4 et n . 6 . C' e s t l e mér i t e d ' He r t e r d ' a v o i r r ap p r o c hé l e der �n i e r v er s du^poème ( v . 24 t beô n < dè> p r o mët h ei &n ai f cn ék h ei n ag a t h ë n ) à Jamb l . Sur l a v i e p ;r t h^ 1 0 0 / 57 .23 - 5 ? .2 Deu bner : v er s l a f i n d ' u n banquet p y t h ag o r i c i en , on é t a i t ex h o r t é à "ai \ p i r une i n t en t i o n p i eu se et bonne ( euphëmon t e k a i agat h ën ék hei n d i a n o i a n ) po u r l es L i e u x ( p é r i . . . t oû t he.1 o u . . . gen o u a) , pour l es Démons et pour l es Hé r o s " . Le g é n i t i f t heon c hez Xénophane es t donc o b j e c t i f ( = p é r i t h e ô n ) et i l es t q u es t i o n de l a r ep r és en t a t i o n des d i eu x ( r ep r é s en t a t i o n v e r b a l e , mai s c f . v . 22 p l â smat a q u i su ggèr en t des r ep r é s en t a t i o n s f i g u r a l e s ) . La p r omët hei ë ( " i n t e n t i o n " ) es t "b o n n e" l o r sq ue q u e l q u ' u n se met à " c é �l é b r e r D i e u . . , en p ar o l es p i eu s es " ( w . 13- 4 t he o n . . . hum- n e î n . . . euphêmoi s mut ho i s : c f . P l a t . Ré p . X .7 / 6 0 7 s ) ; e l l e es t "mau v a i se" l o r sq u e q u e l q u ' u n q u i a t r op bu ( c f . v v . 17- 8, 19 p i o n , et l a no t e s u i v an t e ) se met à c h an t er p ar exempl e l es " l u t t e s des Cen t au r es " (c o n n u s , comme onl e s a i t , p o u r l eu r s ex c ès de b o i s s o n ) .

Page 104: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t es c i v i l e s q u i menac en t l ' é q u i l i b r e des f o r c es dans l a C i t é . 1^® Th éo gn i s i d e n t i f i e de même l es l u t t es d i v i n es et l es l u t t es c i �v i l e s : "Je c r a i n s , c h er f i l s de Po l y p ao s , que l a v i o l en c e (hu- *br i a) n e d é t r u i s e l a. Ci t é comme e l l e a d é t r u i t l e s Cen t au r es , mangeur s de v i ande c r u e" .139 LeS p o s i t i o n s p o l i t i q u e s opposées de Zéno p h sn e e t Th éo gn i s n ' e x c l u e n t donc p as une communaut é de v ues q uan t au x l o i s q u i do i v en t r é g l e r l a v i e dans l a Ci t é . Pour t o us d eu x , l e s l u t t e s q u i menac en t l ' o r d r e é t a b l i s o n t homol o�gues av ec l es l u t t e s q u i d é f i n i s s e n t l e p an t héo n t r a d i t i o n n e l : en t an t q u ' i mag e d ' u n e s o c i é t é où l es r i v a l i t é s des génë ne sont pas enc o r e su r mo n t ées , ce p an t héo n ap p ar aî t n éc essa i r emen t comme une r ep r é s en t a t i o n c o n t r e- r év o l u t i o n n a i r e dont l a "mo r a l e" c i �v i q u e do i t ê t r e p u r i f i é e .

Ret eno ns l e c ar ac t èr e m a t é r i e l que ces r ep r é s en t a t i o n s v e r b a�l e s assument au x y eu x de Xénophane- : i l s ' y r é f è r e comme à des "o b i et a f a b r i q u é s " . I mmuabl e comme u n monument , l a t r a d i t i o n my t h i que n ' a pas d i s p a r u , b i e n q u ' e l l e a i t ét é o b j ec t i v emen t i n �c o mp at i b l e av ec l es s t r u c t u r es s o c i a l e s de l a Ci t é , No us r e v i e n �d r o n s su r c et t e "m a t é r i a l i t é " des r ep r é s en t a t i o n s v e r b a l es : p o u r l e moment , i l s u f f i t d ' o b s e r v e r q u e, l o i n d ' a p p r o f o n d i r 1 ' 6- t ude des p l â smat a en ce q u ' i l a u r a i t pu ap p e l e r une p l a s t i k ë t ék h n ë ( " a r t de f a b r i c a t i o n " ) s i n o n une p o i ë t i k ë , Xénophane u t i �l i s e ces mêmes p l â smat a comme l e s données i n i t i a l e s d ' u n e r ec h er �che a n t h r o p o l o g i q u e , r ég l ée de l a même f aç o n que ses r ec h er c h es géol ogi ques- : p r enan t 1.1 i n c ompat i h i l l t é en t r e l a p ensée homér i �que - ce " f o s s i l e " dans l a Ci t é - e t sa p r op r e p ensée c i t ad i n e comme l e p o i n t de d ép ar t , i l s ' e n g a g e déso r mai s dans une r ec h er �che g l o b a l e q u i l u i p er met t r a de r ec o n s t r u i r e l e t et el esmén o n h o mér i q u e, à j amai s i n a c c e s s i b l e à l ' o b s e r v a t i o n d i r e c t e .

138. Cf . Her t e r 1956, p p . 45- 7 ; c f . a u s s i B u m e t , p . 117 n . 1 , et Bowr a 1938A, p . 126, q u i t ous deux as s o c i en t l es s t â sei s men t i o n nées p ar Xénophane aux s t a s i ô t i k â , "c h an t s r év o l u �t i o n n a i r e s " , d ' A l c é e : a j o u t o n s que l es ex h o r t a t i o n s à b o i �r e i mmodér ément son t t y p i q u es de ces chant s ( c f . f r r . 332 et 335 L . - P . ) et que l ' a d v e r s a i r e d ' A l c é e , Pi t t a c o s , es t connu p o u r ses l o i s co nt r e l ' é b r i é t é ( v o i r l es r é f é r en c es données i n f r a p . 143 n . 11) .

139- Th éo gn . 541- 2- Di e h l . Po u r h ù b r i s , c f . Xénophane f r . 21 B 1. 17 D.- K . (o ù l a l eç o n de West ovx uj Bpei ç- t c i vel v ô ’ me pa�r a î t p r é f é r a b l e à c e l l e de Di e l s - Kr an z) : i l y a en e f f e t no n seu l ement c o r r esp o ndanc e en t r e l es v v . 13- 4 et 24 ( l a "b o n n e" r ep r é s en t a t i o n du d i v i n ) mai s enc o r e en t r e l es w . 15- 7 et 21-3 ( l a mo dér at i o n cont r e l a guer r e c i v i l e ) ; à l a mo dér a t i o n dans l a b o i s s o n ( v v . 17- 8) c o r r esp o n d peut - êt r e l a men t i o n des Cen t au r es ( v . 22 ; c f . su p r a p . 103 n . 137) .

140. V . 22 p l â s m at a , "o b j e t s f aç o n n és " e t , de ce f a i t , "o b j e t s t r o mp eu r s" : c f . Hé s . Th . 513, 571- 2, T r a v . 70- 1.

Page 105: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Pl u s l es r é c i t a t i o n s d 'Homèr e e t d ' Hé s i o d e se f o n t f r éq u en t es en Gr ande Gr èc e, p l u s e l l e s susc i t en t : 1 ' i n q u i é t u d e du p h i l o �sophe q u i , san s e f f o r t , en t r ev o i t l e u r message c o n t r e- r év o l u t i o n �n a i r e . Or , comment r en d i s compt e du c ar ac t è r e de ce message ? Comment d é c h i f f r e r l ’ h i é r o g l y p h e s o c i a l r ep r o d u i t p ar l e s r hapso�des ? Comment r ec o n s t r u i r e l e monde dont i l t i e n t so n sen s o b j ec �t i f ? l î ous t r ouv ons ' l a r éponse d éc i s i v e dans l e s f r agmen t s : "Les Et h i o p i en s d i s en t que l eu r s d i eu x sont cam'ar âs et n o i r s , d i t Xé- n o p h an e, t a n d i s que l es Th r ac ea r ep r é s en t en t l es l eu r s av ec l es y eu x t l e ù s et l es c hev eux r o u x " . 1 ^ D ’ u n s e u l c o up , Xénophane a r ésumé ses r é s u l t a t s s c i e n t i f i q u e s : p ar d é t er m i n â t i o n e t h n i q u e , l es r ep r é s en t a t i o n s r e l i g i e u s e s s ' ex c l u en t mu t u e l l em en t „ Co n s i �dér ées une i n t u i t u , e l l e s m an i f es t an t l eu r s c o n t r ad i c t i o n s i n s u r �m o n t ab l es . Co n t r a i r emen t au Di eu x én o gh an éen , u n i v e r s e l et abs �t r a i t , l e s d i eu x des Bar bar es et des Gr ec s on t des q u a l i t é s hu�mai nes t r è s p a r t i c u l i è r e s : " I l s on t des h a b i t s comme eux- mêmes a i n s i q u ' u n e v o i x et une f or me h u m a i n e s " . A u x ex i g en c es u n i �v e r s e l l e s de l a Ci t é , l e p an t héo n g r ec se p r ê t e a u s s i mal que l es d i eu x r ac i a l emen t d i f f é r e n c i é s dea Ba r b a r es . S ' i l e x i s t e des d i è u x , i l s ne p euv en t r ess emb l er à l a f o i s aux Et h i o p i e n s , au x Th r ac es et aux Gr ec s . Aux ex i g en c es de l a Ci t é ne p eu t c o r r esp o n �dr e que l e Di eu x én o p h an éen , d é p o u i l l é de t o u t e q u a l i t é h umai ne. Par une: r e&u c t i o a d absu r dum, Xénophane t i r e l es c o nséq uenc es de son ar gument : " 5 i l es b o e u f s , l es c hev aux et l es l i o n s av a i en t eu des mai ns p o u r p e i û ü r s et p q u r ac c o mp l i r l e s o euv r es des h u �m a i n s , l es c h ev aux au r a i en t p e i n t et s c u l p t é l eu r s d i eu x comme ay ant l a f or me d ’ un c h ev a l , l e- s bo eu f s l es l eu r s co r ne ay an t l a f or me d ' u n b o e u f , a i n s i que chac un l e f a i t conf o r mément à sa pr opr e f o r m e " .144 L 'a r g u men t x én o p h anéen a f f i c h e so n c ar ac t è r e d ' o p é r a t i o n p r o p o s â t i o n n e l l e : p o sées en t an t que f au s s es mai s soumi ses au x r èg l es l o g i q u e s , I s a p r o p o s i t i o n s i n i t i a l e s d é t er �mi nent l a f au s s e t é de l ’ assembl age ( " l e s c hev aux p en sen t que l es di eux ont l a f or me d ' u n c h ev a l " e t c . ) q u i c ependan t r ésume l a p o s i t i o n du p h i l o s o p h e de f açoi i r emar quabl e .

La conséquenc e de- l ' a r g u m en t an t h r o p o l o g i q u e es t i mp o r t an t e : el l e per met à X é n ^ h a n e de déno nc er l e s t a t u t bar bar e d 'Homèr e et d ' Hé s i o d e . La t r a d i t i o n my t h i que q u i p o r t e l e s noms des deux aèdes n ' e s t pas es s en t i e l l em en t d i f f é r e n t e des t r a d i t i o n s des Bar bar es . B i l e s se s i t u en t t o u t es au même n i v e a u . Si l a Ci t é r ep r ésen t e - pour Xénophane l ' a b a n d o n des d6k o i s u p e r s t i t i e u x dont l a p h i l o so p h e peut démont r er l a f a u s s e t é , c et t e Ci t e c o n s t i t u e du même coup un v é r i t a b l e p r o gr ès p ar r ap p o r " au p as s é , p r o g r ès dont l e p h i l o s o p h e v eu t a s s u r e r l a c o n t i n u a t i o n : "Les- d i eu x

141. Vo i r su p r a p p . 8 1—2.142. F r . 21 B 16 D.- K.143. I b i d . B 1 4 .2 .144. I b i d . B 15.

Page 106: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

n ' o n t pas t o u t r év é l é aux mo r t el s dès l e début m a i s , c h er c han t p e t i t à p e t i t , ces d er n i er s a r r i v en t à une m e i l l eu r e c o n n a i s s an �c e " . ^ Cet t e c o n c ep t i o n du p r o gr ès s c i e n t i f i q u e es t s o l i d a i r e de l a p er s p ec t i v e t h u c y d i déen ne : " I l y a de no mbr euses p r eu v es , d i t l ' h i s t o r i e n , que l es Gr ec s du p assé av a i en t un mode de v i e semb l ab l e à c e l u i des Bar bar es d 'au ;; our d ’ h u i " . 1 46 x,a Gr èc e c i v i �l i s é e n ' a pas r é u s s i à supp r i mer l es "p r eu v es " t émo i gnan t du s t ade dont e l l e a émer gé av ec t an t de r a p i d i t é . ^47 He r a c l i t e en es t p l e i n emen t c o n sc i en t : "Les y eu x et l es o r e i l l e s so n t de mauv ai s t émo i ns p our l es hommes, s ' i l s gar den t un e s p r i t b a r b a�r e ( bar bâ r o u s p suk hà s ek h ô n t ô n ) " . 1 4 8 T0u t en é t an t Gr ec s , l es c o n t emp o r ai ns du p h i l o s o p h e ép h és i en "g ar d en t un e s p r i t b a r b a r e "- compar abl e à l ' e s p r i t homér i que : "Les gens se t r ompent su r l a c o n n a i ssan c e du monde v i s i b l e au t an t q u ' Ho m è r e " . 149 Nous r e�c o n n a i s s o n s i c i l a p o s i t i o n de Xén o p h an e, p o u r q u i l a cont r e- r é v o l u t i o n o b j ec t i v emen t p r opagée p ar Homèr e et Hés i o de a u r a i t r amené l es Gr ec s au s t ade des Ba r b a r es , ce s t ade au q u el Théogn i s se r é f è r e comme à l ' é p o q u e des Cen t au r es "mangeur s de v i an de c r u e " . 1 0

Ay an t i d e n t i f i é l e message du p assé r év o l u comme un message b ar b ar e e t , de ce f a i t , c o n t r e - r é v o l u t i o n n a i r e , Xénophane n ' a �v a i t pas comme Cl i s t h è n e l e Si c y o n i en l e p o u v o i r de f a i r e t a i r e l e s r ep r o d u c t eu r s p r o f es s i o n n e l s de ce mes s ag e. A At h è n es , Hi p �par que a v a i t même enc o u r agé l e p r o c essu s de r ep r o d u c t i o n en mo�n o p o l i s a n t l ' o e u v r e h o mér i q ue. Le p h i l o s o p h e et l e t y r an a t h é �n i e n a p p a r a i s s en t donc comme l es r ep r és en t an t s de deux compor t e�ment s o p p o sés , l ' u n comme c e l u i d ' u n e c r i t i q u e t o t a l e , l ' a u t r e comme c e l u i d ' u n e ac c ep t a t i o n a u s s i t o t a l e . Cep en d an t , i l ser a i t t r o p f a c i l e de r éd u i r e c et t e d i f f é r en c e à une d i f f é r en c e p u r e�ment p o l i t i q u e , comme s i l a p o s i t i o n " é g a l i t a i r e " du p h i l o so p h e e n t r a î n a i t l e r e f u s et l a p o s i t i o n " t y r an n i q u e " d 'Hi p p ar q u e en�t r a î n a i t i n v er semen t l ' a c c e p t a t i o n des c han t s h o mér i q u es , v é h i �c u l es d ' u n e i d é o l o g i e a n t i - é g a l i t a i r e , Je c r o i s au c o n t r a i r e que l ' é c a r t en t r e ces deux p o s i t i o n s es t mo i ns gr and q u ' i l n ' y p a�r a î t : l e monot héi sme p h i l o s o p h i q u e de l 'homme p r i v é , sans r es �p o n s a b i l i t é s p o l i t i q u e s , es t p l u t ô t s o l i d a i r e de l ' a c t i v i t é � un i f i c at r i c e d ' Hi p p a r q u e q u i , o b j ec t i v emen t , p r épar e l e chemi n p o u r l a r é v o l u t i o n démoc r at i que e t , en l es m o n o p o l i s an t , p r i v e l es c h an t s ho mér i q ues de l e u r m u l t i f o r m i t é , de l e u r c ar ac t èr e l o c a l , de l e u r ap p ar t enan c e aux génë n o b l e s . La même d i s p o s i t i o n

145. I b i d . B 18 . Cf . Fr â n k el 1962, p . 380 , et Ed e l s t e i n , p p . 3 sq q .

146. Th u c . 1 . 6 6 .147. Cf . Thomson 1955, p . 205 .148. F r . 22 B 107 D.- K.149. I b i d . B 56 .150. Vo i r su p r a p . 104.

Page 107: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

u n i v e r s a l i s t e se t r ouv e au p r i n c i p e des deux compor t ement s appa- r ement opposés : s i l e p h i l o so p h e av a i t dû f a i r e f ac e aux r é a l i �t és p o l i t i q u e s de l ' A t h è n e s p r é c l a s s i q u e , sa p r i s e de p o s i t i o n s u r l a t r a d i t i o n my t h i que au r a i t c er t a i nemen t t r o uv é une aut r e e x p r es s i o n que c e l l e t h éo r i q ue et " l i b r e " d ' u n p h i l o s o p h e - sans pour au t an t c h anger son sens f o n damen t a l . Pr i v an t l es génë no b l es de l e u r c o n t r ô l e su r l a t r a d i t i o n , Hi ppar que n ' a pas "en c o u r ag é" c et t e t r a d i t i o n an c i en n e : i l l ' a t r ans f o r mée en monument e t , de ce f a i t même, i l a c o n s o l i d é l a n o u v e l l e s o c i é t é .

Xénophane ne s ' e s t pas c o n t en t é d ' u n e c i r c u l a t i o n l i m i t ée de ses v er s : comme l e d i t Di o gène Laë r c e , " i l a f a i t - des r é c i t a �t i o n s p u b l i q u es de ses p r o p r es v er s ( e r r h ap s ô i d e i t à heau t oû )" . ^ ^ Le c ar ac t è r e ouv er t de son at t aq ue a dû embar asser p r o f ondément l es r h ap so des q u i é t a i e n t , comme no us l ' a v o n s v u , économi quement dép endan t s de l eu r s r é c i t a t i o n s . Homèr e l ui - même ne p o u v a i t pas r i p o s t e r à l ' a t t a q u e : sa déf ense i n c o mbai t i n év i t ab l emen t aux r hap so des q u i , au t an t que Xén o p h an e, av a i en t d r o i t à l a p ar o l e dans l ' e s p a c e p u b l i c de l a Ci t é . Leu r s moy ens d ' e x i s t e n c e ét an t en d an g er , i l f a l l a i t r i p o s t e r au dok os x éno p hanéen av an t q u ' i l ne s o i t t r o p t a r d . For mul ée av ec t an t de r é u s s i t e et b i en t ô t r épandue dans l es Ci t és de l a Gr ande Gr è c e , l a c r i t i q u e x én o �phanéenne e x i g e a i t une v é r i t ab l e " r u s e g u e r r i è r e " de l a p ar t des r h ap s o d es . I l s en t r o u v èr en t une : un r hapsode de Rh ég i o n , Théa�gèn e, p r i t l ' a t t a q u e d i r i g é e c ont r e Homèr e au t an t au s é r i eu x que Xénophane av a i t p r i s l a menace du même Homèr e, et é c r i v i t l e p r emi er t r a i t é "s u r Homèr e" que no us c o n n a i s s i o n s .

151. Vo i r sup r a p p . 77- 8 et n . 1.

Page 108: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

I I .2. Théagène : poét i que de l a Théomach i e

I I . 2 . 1 . La t r ad i t i o n , su r Théagène de Rhég i o n

Ex i l é de Co l o p h o n , Xénophane a t r o u v é a s i l e en Gr a4e Gr èce où i l a h a b i t é p l u s i e u r s c i t é s e t , à er c r o i r e Di o gène L a ë r c e , ”' Zanc l e no t amment , ci t é- q u i l u i s e r v i t p eu t - ê t r e de base d ' o p é r a t i o n s .En e f f e t , comme l ' i n d i q u e n t l e s f r ag men t s , i l ne s ' i n s t a l l a pas p o u r t o u j o u r s n i à Zanc l e n i a i l l e u r s mai s a l l a p ar mont s et par v au x à t r av er s l a Gr èce en t i è r e a f i n de p r o p ager sa p h i l o s o p h i e .^ Si c es dép l ac emen t s f r é q u en t s r en den t compt e, p a r t i e l l e m en t , du l a r ge h o r i zo n de sa p ensée s t de sa n o t i o n de Ci t é - p l us r a d i �c a l e que s e l l e d / u n homme p o l i t i q u e s éd en t a i r e - , l a p o s i t i o n géo gr ap h i q ue c.e Zanc l e es t a u s s i i mpo r t an t e dans n o t r e p er sp ec �t i v e : c i t é j u mel l e de Eh é g i o n , e l l e es t sépar ée de l a t er r e n a �t a l e de Théagène p ar l s Eé t r o i t de Mes s i n e , c ' es t - à - d i r e p ar une d i za i n e de k i l o m è t r es seu l emen t . C ' e s t donc à t r av er s l e Dé t r o i t que l e p r emi er d i a l o g u e s u r Homèr e sembl e s ' ê t r e é t a b l i , c ar l e p h i l o s o p h e i n s t a l l é à Zan c l e es t p r éc i sémen t l e c o n t empo r ai n de Th éag èn e, don t l e f l o r u i t no us es t connu gr âce à un p assage chez ï a t i e n : "L es p r emi er s à ex ami n er l a p o é s i e , l a desc endanc e et l a dat e d 'Ho mèr e é t a i en t Théagène de Rh ég i o n , c o n t emp o r ai n de Camby se, St ési mf cr ot e de Thase et ânt i ma.que l e Co l o p h o n ..."- ^ Or , l es dat es du r ègne de Camby se (529- 22 a v . J . - C. ) nous, per met t en t de s i t u e r l a. mat u r i t é de Théagène dans l es an nées 20 du V I e s i è �c l e , c ' es t - à - d i r e p eu ap r ès c e l l e de Xén o p h an e.^ ï héagène a donc dû êt r e au c o u r an t de l a c r i t i q u e x énophanéenne l an c ée de l ' au t r e c ô t é du Dé t r o i t l o r s q u ’ i l a abo r dé l es ét udes dont i l es t l e p i o n n i e r . Car même s i .Ta t i en , l e g n o s t i q u e s y r i en du I I e s i è c l e , es t n o t o i r e pol i r 1 son manqi i e .�4 ' e x a c t i t u d e , ^ son r ensei gnemen t sur Théagène p eu t ê t r e ac c ep t é : i l es t c o n f i r mé p ar Po r phy r e q u i , l u i , es t u n t émo i n d ' u n t ou t au t r e o r d r e . Po u r ses Rec h er c hes h o m é r i q u e s l i v r e p er du mai s génér eusement c i t é dans l es scol i es de 1 ' I l i a d e , Po r phy r e a san s dout e s u i v i l e t r a i t é d 'Ap o l l o d o r e

1. Di o g . Laër c e I X ‘.8 ( = Xénophane f r . 21 A 1 D . - K . ) .2 . F r r . 21 B 8 et 45 D.- K.3 . ï h é a g . f r . 1 D.- K. ( = Ta t i en Di so o u r s au x Gr ec s 31 Sc h war t z) j

c f . a u s s i f r . 4 D.- K. ( = Souda s . v . Theagénous ’ h r ëmat a t à t ' Ai s k h i n o u ) . Po u r St és i mb r o t e , c f . P l a t . I o n 530d , Xénophon Banquet 3- 6 et Laq u eu r , c o l l . 2463- 4 ; pour An t i maq u e, c f . Wy s s , p p . x x i x - x x x i et 61- 8.

4 . Vo i r su p r a p . 77 et n . 4 .5 . Cf . Fas c h e r , c o l . 2470 .6 . Ce so n t l es Homër i k à zët ëmat a r ec o n s t i t u é s p ar Sc h r ad er ,

Page 109: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Su r l es d i e u x ^ e t no us pouv ons donc f a i r e c o n f i an c e à Po r p h y r e, d é t en t eu r d ' u n e é r u d i t i o n i mmense, l o r s q u ' i l a f f i r m e dans l es Sec h er c h es que l a "d é f e n s e " (aj ao l og i a) a l l é g o r i s a u t e d 'Homèr e " e s t t r è s an c i en n e et r emont e j u s q u ' | Théagène de Bh é g i o n , qu i f u t l e p r emi er à éc r i r e su r Ho mèr e".' " Le t émo i gnage de Po r phy r e es t d ’ au t an t p l u s i mpo r t an t q u ’ i l no us i n f o r me s u r l e bu t des ét udes menées p ar Théagène : e l l e s ont v i s é à l a dé f en se d 'Homè�r e . Dé f en se c o n t r e qui . ? J ' y a i d é j à f a i t a l l u s i o n et j e p o s t a l e- comme on l ' a f a i t dep u i s l ongt emps f au t e de t émoi gnage1 d i r ec t ^ 1- que l a "d é f e n s e " dont p ar l e Po r phy r e a ét é l a d é f en se d 'Homèr e c ont r e l ' a t t a q u e de géno 'p hane. s i p r oc he de Théagène dans l ' e s p a �ce et dans l e t emps q u ' i l sembl e i mp o ss i b l e de ne .pas f a i r e l a c o n n ex i o n .

Nous c o n n a i sso n s donc l ' o r i g i n e et l es dat es de Th éagèn e, l e p r emi er à a v o i r é c r i t un l i v r e su r Homèr e : t r a i t a n t de l a b i o �gr ap h i e de l ' a è d e (s o n génos et son k h r o n o s ) , ce l i v r e sembl e av an t t o u t a v o i r ét é une ét ude su r l a "p o é s i e " ( p o i ë s i s ) homé�r i q u e . Une s c o l i e au v er s 381 du I er Chant de 1 ' I l i a d e (c o n c er �nan t l e s sen t i men t s d ' Ap o l l o n v i s - à - v i s de Ch r y sès : ep e i mal a h o i p h i l o s j ' en ) ^ no us f o u r n i t u n r ensei gnemen t i mp o r t an t à cet égar d : "Sé l eu c o s a f f i r me q u e, dans l a Ku p r f a et l a K r e t i k ë , l a f or mul e se p r ésen t e a i n s i : ep e i r a nu h o i p h i l o s ë e n . ' ï héagè- ne p r é f è r e égal ement c et t e l eç o n ( k a i Theagénës âè hout ôs n r o - p h é r e t a i ) " . ^ Dans no t r e p e r s p e c t i v e , l a der n i è r e phr ase du sco-

7 . Po u r l e l i v r e d 'Ap o l l o d o r e Per l t h e ô n , v o i r Be u t l e r , c o l .2 9 9 , Sc h war t z 1894, c o l l . 2872- 3, P f e i f f e r , p p . 261- 3. Apol - l o do r e a ét é l e d i s c i p l e du c r i t i q u e a l e x a n d r i n A r i s t a r q u e , ce q u i suggèr e que Por phy r e es t l ' h é r i t i e r de l a t r a d i t i o n a l ex an d r i n e su r Th éag èn e.

8 . Th éag . f r . 2 D.- K. Vo i r i n f r a Ap p en d i c e 3 , p p . 217- 9. Si l es t émo i gnages de Ta t i en et de Po r phy r e c o nc o r den t en ce q u i c onc er ne Th éagèn e, c et t e conc o r danc e es t d ' a u t a n t p l u s s i g n i �f i c a t i v e q u ' i l s p r o v i en n en t de deux camps opposés c a r , c on�t r a i r emen t à Po r phy r e ( v o i r i n f r a p . 1 1 5 ) , Ta t i e n es t un ad �v e r s a i r e de \ l 1 i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e ( Di s c o u r s au x Gr ec s 21 Sc h w a r t z ) .

9. Sc h r ad e r , p . 384 : " Si l ' o n c o n s i d èr e l es dat es et l ' e n d r o i t , i l n ' e s t pas do u t eux que l 'homme de Rhég i o n a i t r i p o s t é au p h i l o s o p h e de Cr o t o ne e t / o u d ' E l é e " .

10. "Car i l l u i é t a i t t r ès c h e r . "11. "Mai n t en an t q u ' i l l u i é t a i t c h e r . "12. Th éag . f r . 3 D.- K. Po u r p r o p h é r es t h a i dans l e sens de "p r é �

f é r e r " (une l eç o n donnée f h o û t ô s ] par mi d ' a u t r e s ) , c f . p ar exempl e l a s c o l i e i n I I . 11 .111 (Er bse I , p p . 202- 3) où i l est q u es t i o n des deux v a r i an t es méga et még as , l a d er n i è r e sou t enue p ar Ar i s t a r q u e : "Dans son l i v r e Su r l ' I l i a d e , Cal - l i s t r a t e p r é f è r e égal ement c et t e l eç o n ( k a i Ka l l i s t r a t o s dè

Page 110: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l i a s t e p r end u n p o i d s t o u t p a r t i c u l i e r : i l r év è l e un i n t é r ê t p h i l o l o g i q u e p our l e t ex t e h o mér i q ue, i n t é r ê t p a r a l l è l e à c e l u i m an i f es t é à l a même époque p ar H i p p a r q u e . " ^ Le so u c i p o u r l a Ve r s i o n c o r r ec t e démont r é p a r l ' a p o l o g i s t e homér i que de Rhég i o n ne d i f f è r e p as dans- so n e s p r i t de l ' a c t i v i t é u n i f i c a t r i c e du t y �r an a t h é n i en : i l n ' e s t même p as n é c es s a i r e de p o s t u l e r une i n �f l u en c e dans une d i r e c t i o n ou dans l ' a u t r e (même s i l e s c o n t ac t s f r éq u en t s en t r e At h èn es et Rh ég i o n p o u r r a i en t j u s t i f i e r une t el l e p o s s i b i l i t é ) "*4 mai s i l f a u t p l u t ô t p a r l e r de c o n d i t i o n s homol o�gues dans l e s q u e l l e s l es d e r n i è r es t en dan c es à l a m u l t i f o r m i t é des c h an t s ho mér i q ues ont ét é d o mi n ées . L ' u n i f o r m i t é du t ex t e a v a i t san s dout e l e sème sens à At h èn es q u ' à Rh ég i o n : e l l e a s i g n i f i é l e monopo l e de l a Ci t é s u r une t r a d i t i o n an t ér i eu r emen t soumi se au c o n t r ô l a des génë l o c au x .

Le so u c i de l a Ve r s i o n a sans dout e ex i g é une r é f l e x i o n ap p r o �f o n d i e su r l a l angue h o mér i q u e. La v a r i an t e r a i s o n n ab l e pour l a �q u e l l e Théagène es t c i t é peut en t émo i gn er , mai s i l y en a une pr euv e p l u s e x p l i c i t e , f o u r n i e p ar un s c o l i as t e q u i comment e un p ass age c h ez Deny s de Th r ac e : 11 La gr ammat i k ë es t d i v i s é e en deux ' b r a n c h e s . La p r emi èr e c onc er ne l es l e t t r e s et l a p r o n o nc i a�t i o n das s y l l a b e s et es t p a r f o i s connue comme g r ammat i s t i k ë : e l l e es t t r è s an c i en n e et e x i s t a i t dé j à av an t l a guer r e de Tr o i e, s ' é t an t p r o d u i t e à p eu p r ès esx même t emps que l a l angue . La deu�x i ème c onc er ne l ' u s a g e c o r r ec t ( h e l l ë n i s m o s ) : e l l e es t p l us r é�c en t e , f o ndée p ar Théagène et é l abo r ée p ar l e s Pé r i p a t é t i c i e n s- p ar Pr ax i p h an e et p a r A r i s t o t e " . ^ î ï ous n e c o n n a i s sei ng pas l a n at u r e ex ac t s de c et i n t é r ê t p o u r l e h é l l é n i s m e s ^ .en ce q u i con�cer ne Théagène mai s i l es t f o r t p r o bab l e que Th éagèn e, so u c i eu x de c h o i s i r l a v a r i an t e c o r r ec t e , a essay é de r endr e compt e de sa c r i t i q u e de t ex t es en t er mes " l i n g u i s t i q u e s " . A i n s i son

en t ü i Pé r i I l i â d o s hou t ô s p r o p h é r e t a i ) à cause de sa conf or �mi t é av ec 1!1. X V I I I . 292 i zégas " ; c f . a u s s i Er bs e I , p . 142 ( i n I I . 1 . 5 2 4 : "Ke p h a i t i k at aneüsor nai : Dans son l i v r e Pr ès Ph i l i t a n , Ar i s t a r q u e p r é f è r e c et t e l eç o n - c i , k at aneü so r nai , et no n pas ep i neû so mai ( k ep h a l e i k at aneü so r nai : hoût 'gs r kat s- n e û s o m a i ’ , o uk h i ’ ep i n eù s o m a i 1 Ar i s t a r k h o s en t o î s Pr ô s Ph i - l i t a n - pr ophér et ai ) " .

13 . Vo i r su p r a p . S i .14 . Cf . V a l l e t , p . 196 e t c .15 . Th éag . f r . 1a D.- K. (Sel i o l . Di o n y s . Ti r r ac . 164 .23 Hi l g a r d ) .

Je do i s l a c o r r ec t i o n g r aai aat i <s t i >ke à J e r k e r Bl o mq v i s t qui r en v o i e à Se x t . Emp. Con t r e l es mat hém. 1 . 4 4 et à Ph i l o nI I I . 103.1 Coha- Wendl and.

16. Cf . A l y , c o l . 1773, et L an a t a , p . 105.17. C f . Su f f i è r e , p . 118 e t n . 78 , p o u r l a c o r r ec t i o n de St ési u-

b r o t e , f o n d é e , semb l e- t - i l , s u r u n r ai so nn emen t de t y pe l i n �g u i s t i q u e : "Po u r l a f or me a du r e l a t i f , au l i e u de 2 , St é�

no

Page 111: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

i n t é r ê t p o u r ce que l e s c o l i as t e ap p e l l e h e l l ën i s mo s é t a i t p r o �bab l ement s o l i d a i r e de ses ét udes b i o g r a p h i q u e s , c ar l ' o r i g i n e d 'Homèr e p o uv ai t êt r e c i t ée comme ar gument p our t e l l e ou t e l l e v a r i a n t e , ét an t donné que l e t ex t e homér i que c o n t i en t des t r a i t s d i a l e c t a u x appar emment c o n t r a d i c t o i r es .

Les t e n t a t i v es de Théagène en v ue d ' é t a b l i r une é d i t i o n c r i �t i q u e d 'Homèr e r e l èv en t d ' u n e s i t u a t i o n h i s t o r i q u e dont j ' a i dé j à l onguement t r a i t é : l a t r an s f o r mat i o n de l a c u l t u r e o r a l e et gen- t i l i c e en c u l t u r e éc r i t e et p o l i t i q u e . I l s u f f i t i c i d ' o b s e r v e r que l a mu l t i f o r m i t é du Chant d ' A c h i l l e es t v r a i semb l ab l emen t de�v en u e, p o u r Th éagèn e, une c a t égo r i e i mp ensab l e : l a Ve r s i o n ét an t f i x é e p ar l ' é c r i t u r e , i l s ' a g i s s a i t p o u r l u i de r e s t i t u e r c et t e Ve r s i o n a u s s i f i d è l emen t que p o s s i b l e . En q u e l l e q u a l i t é Théagène a- t - i l p o u r s u i v i ces ét udes p h i l o l o g i q u es ? Et a i t - i l un "gr amma- r i e n " comme l ' a suggér é Mar c e l De t i e n n e , se r é f é r an t à l a sc o �l i e que j e v i en s de c i t e r ? Je ne l e pense p a s , c ar l ' e x i s t e n c e de v é r i t a b l e s "gr ammai r i ens" au V I e s i è c l e r es t e ex t r êmement dou�t e u s e . Par c o n t r e , i j _ f au t p en s er à l a "p r o t o p h i l o l o g i e " des r hap so des q u i , comme l ' a obser v é Ru d o l f P f e i f f e r , son t l es pr é- � cur seur s des "gr ammai r i ens" d ' u n e époque p l u s r é c en t e . ^ I n t e r �p r è t es p r o f es s i o n n e l s d ' u n t ex t e q u i e x i g e a i t des ex p l i c a t i o n s au f u r et à mesur e que ses ex p r es s i o n s d ev en a i en t i nc ompr éhen�s i b l e s , l es r hap so des é t a i e n t , p o u r a i n s i d i r e , o b j ec t i v emen t ap p el és à l a p h i l o l o g i e , a u s s i p r i m i t i v e q u ' e l l e a i t é t é .^ O Sel o n t out e v r a i s em b l an c e, c ' e s t donc en t an t que r hapsode que Théagè�ne es t dev enu l e p r emi er "gr ammai r i en" q u i no us s o i t c o nnu . Ri en de p l u s p r o bab l e c a r , demande- t - on, q u i p o u r r a i t av o i r - p l us i n �t é r ê t q u ' u n r hapsode à é t u d i e r Homèr e sous l es d i v e r s asp ec t s qu i son t a t t es t é s p our T h é a g è n e ^ ? Qu i s e r a i t p l us p r éd i s p o s é à un t e l ec l ec t i s me q u ' u n r hapsode so udai nement c o n t es t é ? Qu i s e r a i t p l u s s en s i b l e aux at t aq u es cont r e Homèr e q u ' u n de ces "m i l l i e r s " que l ' a è d e mor t a " f a i t v i v r e ? A v r a i d i r e , p er �sonne ho r s du gr oupe des r h ap s o d es , et no us pouv ons p ar c o nsé�quent ac c ep t er l ' h y p o t h è s e , av anc ée p ar Ul r i c h v on Wi l amowi t z- M o e l l e n d o r f f ,^ 3 ^ue Théagène de Rhég i o n ap p ar t en a i t à ce g r o u p e.

s i mbr o t e d ev a i t f a i r e ap p el à l a p s i l o s e éo l i en n e : pour l u i Homèr e é t a i t de Smy r n e"[ Vi es d ' Ho m . V I . 15- 6 A l l e n ] ,

18 . Det i en n e 1962, p . 67 .19. P f e i f f e r , p p . 11- 2.20. Le r hapsode I o n déc l a r e ê t r e p assé maî t r e en ce t y pe d ' e x p l i �

c a t i o n s ( P l a t . I o n 530c d i a n o i a i : c f . Lan a t a , p . 2 4 1 ) .21. Po u r l a d i v e r s i t é mét ho do l o g i q ue de Th éagène, c f . L a n a t a ,

p . 111.22. Vo i r su p r a p . 78 .23. Wi l amo wi t z 1 9 3 2 :1 1 , p . 215 n . 2 . Cf . We h r l i , p . 91 , P f e i f �

f e r , p . 10.

Page 112: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Po u r l a dé f en se d 'Homèr e co nt r e l ' a t t a q u e de Xén o p h an e, l a "p r o t o p h i l o l o g i e " de Théagène a dû j o u er un r ô l e s e c o n d a i r e , et e l l e ne no us c oncer ne i c i que dans l a mesur e où e l l e no us per met d ' é t a b l i r que l e r hapsode de Rh ég i o n , l o i n de s ' i n t é r e s s e r à l a m u l t i f o r m i t é , s ' e s t v oué à l a r e s t i t u t i o n f i d è l e de l a Ve r s i o n f i x é e p ar l ' é c r i t u r e , c et t e Ve r s i o n q u i c o n s t i t u e une d é v i a t i o n de l a t r a d i t i o n o r a l e , et même sa " p e r v e r s i o n " , ^ 4 x,a " t e x t u a l i t é " des c h an t s h o mér i q u es , q u i se man i f es t e p our l a p r emi èr e f o i s aux c o nc o ur s r h ap s o d i q u es à S i c y o n e , ^ es t donc un f a i t ac c o mp l i à l ' é p o q u e de Th éagèn e. El l e es t év i den t e no n seu l ement dans l a " r è g l e p a n a t h é n é e n n e " ^ mai s enc o r e dans l a t r a d i t i o n su r l e "p r o t o p h i l o l o g u e " de Rh ég i o n . Or , p o u r déf end r e l e t ex t e déso r �mai s i mmuabl e, c ' e s t l a mét hode d ' i n t e r p r é t a t i o n , dont t émoi gne Po r p h y r e , q u i a j o ué l e r ô l e p r i n c i p a l : se l o n l u i , Théagène a ét é l e p r emi er à a l l é g o r i s e r Homèr e en v ue de l e d é f en d r e .

l e s c o l i a s t e a c o p i é l ' e x t r a i t des Rec h er c h es homér i ques qu i n o u s i n t é r es s e i c i ^ p our son comment ai r e à l a Th éo mac h i e, l a " l u t t e des d i eu x " au x XXe et XXI Chan t s de l ' I l i a d e . Dev an t ce p assage l i t i g i e u x de l ' I l i a d e , même l e s c o l i a s t e sembl e a v o i r ép r ouv é l e b es o i n de l e déf endr e - à l ' a i d e de Po r phy r e q u i , dans son ex p o sé f o r t b i e n a r t i c u l é , r ésume l es t r o i s modes de déf ense des my t hes " i mmor aux " : l a dé f ense du p o i n t de v ue de l a l é x i s ("mode d ' e x p r e s s i o n " ) , du p o i n t de v ue de l a t r a d i t i o n et ou p o i n t de vue des c i r c o n s t an c es h i s t o r i q u e s . De ces t r o i s modes de d é f e n s e , Théagène n ' a empl oy é que l e p r em i e r . I ' a - t - i l ap p l i �q u é , au t an t que Po r p h y r e , à l a Théomac h i e ? Po r phy r e ne l e d i t pas d i r ec t emen t , mai s nous pouv ons t o u t de même f o u r n i r une r é�ponse à c et t e q u e s t i o n . Les t r o i s modes de dé f en se son t a p p l i �c ab l es à l a Théomac h i e m a i s , o bser v o n s - l e, c ' e s t un i q uemen t l e p r emi er q u i s ' y t r ouv e a p p l i q u é . Le deux i ème mode de déf ense n ' e s t a s s o c i é q u ' à l a "p o é s i e " en g é n é r a l , aux "my s t è r es " et aux "g i g an t o m aeb i es " b r o dées su r l e pép l o s d éd i é à At héna t ous l es q uat r e ans ; quan t au t r o i s i è m e , Po r phy r e l e r ésume sans y asso �c i e r un o b j et p a r t i c u l i e r . Ap p l i q u é et no n seu l ement ap p l i c ab l e à l a Th éo mac h i e , l e p r emi er mode de déf ense es t égal ement l e seu l au q u el es t a t t ac h é l e nom d ' u n i n d i v i d u , et i l es t donc n a t u r e l de su p p o ser que l a Théomac hi e é t a i t un p assage dont l a déf ense p ar Théagène a ét é p a r t i c u l i è r em en t r é u s s i e : a i n s i , l ' i n v en t eu r du mode de déf ense ne s e r a i t pas d i s s o c i é de l ' o b j e t au q u el i l l ' a a p p l i q u é , o b j e t q u i en t ou t cas p eu t ê t r e r e t en u à t i t r e ex emp l ai r e c a r , comme on l ' a v u , c ' e s t p r éc i sémen t ce t y pe de p assage q u i a p r o v oqué l a c r i t i q u e du p h i l o s o p h e é t a b l i de l ' a u �t r e cô t é du Dé t r o i t .

24 . Vo i r aup r a p p . 14- 5 e t c .25 . Vo i r s u r r a p p . 44- 5.26 . Vo i r su p r a p . 81 et n . 27 .27 . Vo i r i n f r a Ap p en d i c e 3 , p p . 217- 9.

Page 113: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Comme on l ' a f a i t r emar q uer , l ' e x p o s é âe Po r phy r e a une con�n o t a t i o n "s t o ï c i e n n e " et " a l e x a n d r i n e " c e q u i n ' e s t guèr e é t o n n an t , c a r , u t i l i s a n t l ' é r u d i t i o n a l ex an d r i n e p o u r ses Re- cher ch.es homér i ques ,^ 9 Po r phy r e a dû s u b i r l ' i n f l u e n c e t er mi no�l o g i q u e n o n seu l ement d ' Ar i s t a r q u e mai s en c o r e , i n d i r ec t em en t , des St o ï c i e n s , q u i se son t oc cupés p r éc i sémen t des i n t e r p r é t a �t i o n s a l l é g o r i q u e s . ^ Une t e l l e i n f l u en c e ét an t i n é v i t a b l e , i l ne f au t pas en t i r e r l a c o n c l u s i o n que l ' e x p o s é de Po r phy r e se�r a i t en t i è r emen t i n s p i r é p ar l e s t o ï c i sme et donc sans v a l eu r pour l ' é t u d e de Théagène : à v r a i d i r e , i l n ’ y a r i en dans cet ex p o sé , s a u f su r ,1e p l an de v o c a b u l a i r e , q u i ne r emont e à une époque an t é r i eu r e au s t o ï c i s m e .^ 1 Dé j à un p assage du I I e L i v r e de l a Rép u b l i q u e de Pl at o n - ^ mont r e que l a p r o b l émat i q u e dans l a q u e l l e - s ' i n s c r i t l Tex p o sé de Por phy r e dat e au mo i ns du Ve s i è c l e . So c r at e y a t t aq u e , comme on l e s a i t , l es r é c i t s de l a my t ho l o g i e gr ecque : même s ' i l s so n t v r a i s , d i t - i l , on ne do i t pas l e s r ac o n t e r aux j eu n es g en s , mai s l i m i t e r l e u r c i r c u l a t i o n aux c i t o y en s l es p l u s r i c h es ; de même, on d o i t i n t e r d i r e l es sc ènes de l a g i gan t o mac h i e b r o dées su r l e p ép l o s panat hénéen- ^ ; l es " l u t t e s des d i eu x " ( t h eo m ak h i a i ) d 'Ho mèr e, f i n a l em en t , d o i �v ent ê t r e supp r i mées " q u ' e l l e s s o i en t composées dans une i n t e n �t i o n a l l é g o r i q u e ou n o n " ( o û t ' en hu i sono i ai s pepo i ëménas oût e aneu l i u - p o n o i o n ) . 34 Les " l u t t e s des d i eu x " q u i l u i f o n t p en ser aux h u p o n o i a i , "sen s s o u s - en t en d u s " , son t sans dout e c e l l e s de l a Théomac h i e et s i j Po r p h y r e , l u i , ne p ar l e pas de h u p én o i a i mai s d ’ a l l g g o r i a i , Pl u t ar q u e no us ex p l i q u e que ces d er n i è r es c o r r esp o nden t p r éc i sémen t à ce que l es An c i en s ont ap p el é hupo - n o i a i . ^ 5 x,a déf ense du p o i n t de vue de l a l é x i s ^ es t donc a t �t es t ée à l ' é p o q u e de Pl a t o n q u i , sp o n t anémen t , l ' a t t a c h e aux " l u t t e s des d i eu x " de l a Th éo mac h i e. Sans ép r o uv er l e b es o i n de s ' e x p l i q u e r , So c r at e se r é f è r e au x h u p o n o i a i d ' u n e f aç o n sug�

28. Cf . We h r l i , p p . 89- 91, Bu f f i è r e , p . 101, Pé p i n , p p . 98- 9, L an a t a , p . 107, P f e i f f e r , p . 10.

29 . C f . su p r a p . 109 n . 7 .30. Po u r 1 ' a l l ég o r ï s me s t o ï c i e n , c f . Bu f f i è r e , p p . 137- 54, Pé p i n ,

p p . 125- 67 ; c f . a u s s i De L ac y , p p . 241- 71.31. Cf . l e s j u s t es r emar ques de B u f f i è r e , p . 101.32. Réj o. I I . 1 7 / 3 7 7 e - 8 e .33. Cf . Eu t h y p h r . 6b - c .34. Rép-, I I . l 7 / 3 7 8 d .35. Pl u t . Mo r . 19e : "Au moy en de ce que l es Anc i ens a p p e l l a i e n t

hu- çonoi ai et que l ' o n nomme a u j o u r d ' h u i des a l l ë g o r i a i ( t a î s p â l a i mèn hu- ponoi ai s, a l l ë g c r i a i s dè nû n l e g o a â n a i s ) , on a v o u l u f a i r e v i o l en c e aux r é c i t s d ' H o m è r e . . . "

36. Dans P l a t . Aj d . I 7d , l é x i s se t r ad u i t p ar "man i èr e de s ' e x p r i �m e r " . Po u r l é x i s , c f . a u s s i Det i en n e 1962, p . 27 et n . 4 .

Page 114: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

g é r an t au u s ag e b i e n é t a b l i de ce- t e r m e ^7 q u i d o i t p ar conséquen t d a t e r au mo i ns du Ve s i è c l i : . ^

L ' é q u i v a l e n c e en t r e al l êp p r i s . et h up ô n o i a no us per met de d i s t i n g u e r l ' a f f i n i t é en t r e l ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e t e l l e q u ' e l l e es t d é f i n i e p a r Po r p hy r e et l es "s en s so u s - en t en du s" mi s en q u es t i o n p ar So c r a t e . Be même, no us pouv ons r e t e n i r d ' a u t r e s a f f i n i t é s er - t r e l ' e x p o s é de Po r phy r e et l a d i s c u s s i o n mer i êe dans l a Rép u b l i q u e : r emar q uo ns , p ar ex emp l e, que l e p ép l o s d ' At h é n a ap p ar a î t dans l e s deux t ex t es et que l a d i s t i n c t i o n , à p r emi èr e vue p é d an t e , c hez Po r p hy r e en t r e asümphor o n ( " i m p r o p r e " ) et ap r s u és ( " i n d é c e n t " ) es t é c l a i r é e p ar l a r emar que de So c r at a su r l e s r é c i t s my t h i q u es : même s ' i l a so n t v r a i s dans l eu r “ i n d éc en �c e " , i l es t " i mp r o p r e” de l e s r ac o n t e r au x j eu n es g en s .- ^ Je c o nc l u s que l e s c o l i as t e comnence à c i t e r Po r phy r e au m i l i e u d ' u n p ar ag r ap h e et que l e s u j e t de pl i e s û i e s t , s e l o n t ou t e v r a i �s emb l an c e, S o c r a t e 40 ; "Ca r i l [ So c r a t e ] m a i n t i en t que l es myt hes su r l es d i eu x ne sont pas d é c e n t s " . Po u r So c r a t e , l e s i n t e r p r é �t a t i o n s a l l é g o r i q u e s n ' o n t auc une v a l eu r : l es h u p én o i a i ne sont

3 7 . Cf . a u s s i Xénaphc n Banquet 3 .6 où So c r at e a f f i r me que l es r h ap s o d es , eu x , "ne c o n n a i s s en t pas l es h u p o n o i a i des poèmes [ h o mér i q ues ] ; p ar c o n t r e , d i t - i l à Ni c ô r a t e , t u as donné beauc o up d ' a r g e n t à St és i mbr o t e [ v o i r su p r a p p . 108 et 110- 11 n . 17 ] , à Anax i mandr e [ p as l e p h i l o s o p h e : c f . p ar exempl eF.H.G- , 1 1 .6 7 Mi l l i er et Bu f f i è r e , p . 133 n . 30] et à p l us i eu r s a u t r es , de f aç o n que r i e n de l e u r ensei gn emen t p r éc i eu x a dû t ' é c h a p p e r " . St és i mbr o t e se t r ouv e a s s o c i é à Théagène chez Ta t i en ( v o i r su p r a p . 108) et à Mét r odo r e de Lampsaque chez Pl a t o n ( I o n 530c - d ; Mét r odo r e a c er t a i n emen t p r a t i q u é l ' i n �t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e : v o i r L an a t a , p p . 244- 7) ; i l f ai t c o n t r as t e i c i av ec l es r h ap so des q u i "ne c o n n a i ssen t pas l es h u p o n o i a i " . I l sembl e d i f f i c i l e de ne pas c o nc l u r e q u ' i l a l ui - même p r a t i q u é l ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e ( c f . Bu f f i è r e , p p . 132- 6 ; c o n t r a P f e i f f e r , p . 35 , q u i ne c i t e pas Xénophon l o c . c i t . ) . A l ' é p o q u e de Xéno p h o n , l a c o n n a i ssan c e des hupo�n o i a i sembl e donc a v o i r ét é l e p r i v i l è g e de s p é c i a l i s t e s d i s t i n c t s des r h ap s o d es .

3 8 . Cf . Eu r . Ph a é t . f r . 781.11- 3 T . 5 . F . Nauc k où i l es t quest i on des "a p p e l l a t i o n s s i l e n c i e u s e s des d i e u x " ( s i g o n t ' o n o m at ' . . . da i mo n Sn ) e t , pl us- p a r t i c u l i è r em en t , d ' Ap o l l o n comme ap p el �l a t i o n a l l é g o r i q u e du So l e i l .

33 . Hé r . I I . l 7 / 3 7 8 a .4 0 . Je d o i s c et t e c o n j ec t u r e à Je r k er Bl o mq v i s t . On ne peut pas

a c c ep t e r l a t r ad u c t i o n donnée p ar Pé p i n , p . 98 : "L a do c t r i �ne [ d 'Ho mèr e] s u r l es d i eu x s ' a t t a c h e génér al emen t à l ' i n u - t i l a , v o i r e à l ' i n c o n v e n a n t ; c ar l es my t hes q u ' i l n ar r e sur l es d i eu x ne sont pas c o n v en a b l es " .

Page 115: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

/- Alpas v e r i f i a b l e s . Po r p h y r e , l e f u t u r au t eu r de 1 ' An t r e des Nym�phes , oeuv r e d ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e , a dû t r o u v er c et t e p r i s e de p o s i t i o n gên an t e, c ar i l é t a i t av an t t o u t un p l a t o n i �c i e n , dév oué au p o i n t d ' é c r i r e un poème pour f ê t e r l ' a n n i v e r s a i �r e de P l a t o n . 42 Comment r éso udr e c et t e c o n t r ad i c t i o n ? Dé j à l e t r ès é r u d i t l o n g i n , l e maî t r e de Po r phy r e p endan t l a p ér i o de où i l a v a i t éc r i t l es Rec h er c h es h o mér i q u es , av a i t essay é de r ap �p r o c h er Homèr e et Pl a t o n dans un l i v r e i n t i t u l é Si Homèr e av a i t ét é u n p h i l o so p h e (s es Pr ob l èmes et s o l u t i o n s homér i ques ont égal ement dû i n s p i r e r son d i s c i p l e ) . 4 4 I I es t donc p r o bab l e que Por phy r e a a r t i c u l é son ex posé à l ' i n t é r i e u r d ' u n e p r ob l émat i que so l i demen t p l a t o n i c i e n n e , même s ' i l a empl oy é l e v o c ab u l a i r e de sa p r op r e ép o q ue. Or , c et t e hy po t hèse sembl e c o n f i r mée p ar l e f a i t que Po r p h y r e , p l a t o n i c i e n f i d è l e , a p r i s une p o s i t i o n r éso �l ument an t i - so c r a t i q u e dans son Hi s t o i r e de l a p h i l o s o p h i e ^ : pour r e s t e r p l a t o n i c i e n et a l l é g o r i s t e , Po r phy r e a dû s ép ar er So c r at e de Pl a t o n .

Av an t de s i t u e r l ' ac t L t v i t é de Théagène p ar r ap p o r t aux deux p h i l o s o p h es dont i l sembl e av o i r s u b i l ' i n f l u e n c e , à s a v o i r Ana�x i mandr e et Py t h ag o r e , r ep l aç o n s de f aç o n c o nc r èt e l a mét hode de Théagène dans l e passage q u i l u i es t a s s o c i é . 46 Vo i c i l es v er s d 'Homèr e : "Ca r en f ac e du s e i g n eu r Po s é i d o n se d r ess a Ap o l l o n aux f l è c h es empennées et en f ac e d ' Ar è s l a déesse au x y eu x g r i s , At h én a. Con t r e Hér a se d r ess a Ar t émi s à l a q u en o u i l l e d o r ée, déesse h u r l an t e q u i »r ép an d ses f l è c h e s , so eu r du d i eu à l a l o ngue p o r t é e . En f ac e de Lét o se d r es s a Her mès, l e f o r t , l e g én ér eu x , et c ont r e Hép h ai s t o s l e g r and f l eu v e aux t o u r b i l l o n s p- r of onds,

41. Vo i r sup r a p . 113 (e t n . 34) et Hi p p . m i n . 365c - d .42. Vo i r Be u t l e r , c o l l . 277- 80. Cet t e d i f f i c u l t é e s t ^ e l l e à l ' o �

r i g i n e de l a p o s i t i o n t r ès nuanc ée (même p ar ad o x a l e) de Po r �phy r e v i s - à - v i s de l ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e ( c f . Pé p i n , p . 465) ? Po u r l e poème ( a l l é g o r i q u e ) de Po r p h y r e , c f . a u s s i Bu f f i è r e , p p . 535- 6.

43. Be u t l e r , c o l . 299, su r l es Rec h er c h es homér i ques : "Mi t zi em- l i c h e r Si c h e r h e i t wâhr er i d des Au f en t h a l t es i n At hen b e i Lon- g i n u s a b g e f a s s t " . Cf . B u f f i è r e , p . 102 n . 4 .

44. A u l i t z k y , c o l . 1406, su r l es éc r i t s de Lo n g i n : "e t <p l Aocr ocpoç "Oi ar i poç, wo h l e i n e r j en e r Ve r s u c h e , zwi sc h en Homer und der Ph i l o s o p h i e , i n b eso n der n Pl a t o , zu v e r m i t t e l n , wi e w i r so l - che auc h v on Po r p h y r i o s , Sy r i an o s und Pr o k l o s k en n en . - i t po- |3Af)| !aTQ! '0| i f )pou h o c ! à u c t e l ç , wo r i n L . g l e i c h f a l l s Vo r gâ n ger s e i n es Sc h ü l er s Po r p h y r i o s i s b " . La Souda ment i onne un l i v r e Su r l a p h i l o s o p h i e d 'Homèr e p ar Po r phy r e ( Souda s . v . Po r p h ù - r i o s ; c f . Be u t l e r , c o l . 2 9 7 ) .

45. Po r p h . H i s t . p h i l . 9 / 8 .5- 11 Nau c k . Cf . Be u t l e r , c o l . 287 .46. Cf . B u f f i è r e , p p . 101- 5.

Page 116: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

f l eu v e que l es d i eu x ap p e l l en t Xan t h o s et l es humai ns Scaman- d r e " . ^ Or , ce "r ésu mé" de l a Théomac hi e n ' e s t pas compl et sans y a j o u t e r un p assage du XXI Chant : "A i n s i p a r l a Hé r a , et At héna se- mi t à l a p o u r su i t e e t , r a t t r ap an t Ap h r o d i t e , e l l e l a f r ap p a s u r l a p o i t r i n e de ses mai ns f o r t e s " . 4 ° Ut i l i s a n t l ' o r d r e de l ' e x p o s é p o r p h y r i en , no us pouv ons f ac i l emen t sc h émat i ser l e " r é �sumé" a i n s i c ompl ét é :

c ô t é ac h éen (+) cô t é t r o y en (- )

Po s é i d o n Ap o l l o n

Hép h a i s t o s Scamandr e

Hér a Ar t émi s

At h én a( Ar ès [ Ap h r o d i t e

Her mès < Lét o>

D' a p r è s l ' e x p o s é de Po r p h y r e , l a d é f e n s e , du p o i n t de l a l é x i s , ex p l i q u e cet ensembl e de r ap p o r t s d ' u n e man i èr e égal ement f ac i l e à sc h émat i ser ( v o i r f i g u r e à l a page s u i v a n t e ) .

l a v i c t o i r e de l ' Ea u q u i es t "s u s c e p t i b l e d ' é t e i n d r e ( s b e s t i - k 6n ) l e Peu " se t r ouv e r ep r ésen t ée p ar l a v i c t o i r e de Po sé i do n su r A p o l l o n . I n v e r s e m e n t , l a v i c t o i r e du Feu q u i es t "s u s c ep �t i b l e de s éc h er ( x ë r a n t i k d n ) l ' E a u " se t r ouv e r ep r ésen t ée p ar l a v i c t o i r e d ' I i ép h a i s t o s su r Sc amandr e, éq u i v a l en c e q u i es t en f a i t "c o n f i r m é e" p ar Homèr e l ui - même : "To u t e l a p l a i n e f u t sé- chée ( e x ë r â n t h ë ) et l ' e a u b r i l l a n t e f u t a r r ê t é e " , ^0 "La v i c t o i r e de l ' A i r su r l a Lune es t r ep r ésen t ée p ar l a v i c t o i r e d ' Hé r a sur Ar t é mi s , l a v i c t o i r e de l a Ra i so n su r l a Fo l i e et l e Dé s i r par l a v i c t o i r e d ' At h é n a su r Ar es et A p h r o d i t e . ^ Par c o n t r e , l a r e-

4 7 . I I . X X . 67- 74.48 . I I . X X I . 423- 549 . I b i d . 468- 73.50 . I b i d . 34 5 .51 . I b i d . 489- 96.52 . I b i d . 400- 26.

Page 117: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

"é l émen t s "( s t o i k h e î a )

" d i s p o s i t i o n s "( d i a t h é s e i s )

t r a i t e t ac t i q u e d ' He r m è s ^ i n t er r o mp t , semb l e- t - i l , l a r é g u l a r i �t é de l a s é r i e m a i s , ét an t donné q u ' i l n e s ’ ag i t pas d ’ une d é f a i �t e mai s p l u t ô t d ' u n "t r i ompha s i l e n c i e u x " àu c a l c u l d 'He r m è s , e l l e a donc p r o bab l emen t ét é c o n s i d ér ée comme une v i c t o i r e du Ca l c u l , L- ar ne t r i o mphe- t - i l p a s , en r é a l i t é , de l ’ Ou b l i ?

Sans c et t e i n t e r p r é t a t i o n , nous r e conna i s s o n s f ac i l emen t l e c ar ac t è r e m i l é s i en des "é l émen t s " ( s t o i k h e î a ) et l e u r "o p p o s i �t i o n " ( e n a n t i ÔBi s ) c ar l e Sec e t 1 ’ Humi de, l e Chaud et l e Fr o i d , ment i onnés p ar Po r p h y r e , so n t p r éc i sémen t l es deu x o p p o s i t i o n s é l émen t ai r es d ' A n a x i m a n d r e ^ e t l a c o n c ep t i o n d ' ü n e l u t t e an t r e l e Feu et l ' E a u , éq u i v a l en t s du s o l e i l et de l a mer , es t é g a l e �ment a t t es t é e p our ce p h i l o s o p h e . 55 Obser v ons si mp l ement ' que l ' i d e n t i f i c a t i o n du s o l e i l av ec Ap o l l o n r emont e au Ve s i è c l e 5^ e t , s e l o n t ou t e v r a i s emb l an c e, même à l ’ époque de ï h éagën e ( l ' é �q u i v a l en c e en t r e l a mer et Po s é i d o n est enc o r e p l u s " é v i d e n t e " ) . De même, l e mouv ement p er p é t u e l des é l émen t s , t e l q u ' i l «s t dé�c r i t p ar Po r p h y r e , s ’ ap p l i q u e à l a c osmo l og i e d ’ An a x i m a n d r e ^ et i l es t f o r t p r o b ab l e que Zeus q u i , dans l a Th éo mac h i e, r egar de l es l u t t e s des d i eu x de l o i n sans y p a r t i c i p e r l ui - même5° a i t

53. I b i d . 497- 501.54. Anax i mandr e f r r . 12 A 9 et A 16 D.- K.55. I b i d . A 27 .56. Es c h . Sup- pl . .213- 4, Sen t 859 ; Eu r . Ph a é t . f r , 781.11- 3

’I , G- . P . ï l auc k . Cf . Bo y an c é, p p . 149- 70.57. Vo i r su p r a p . 90 .58. I I . S X . 22- 5. Cf . Bu f f i è r e , p.. 537, p our l ' i d é e de Zeus comme

l e "monde t o t a l " chez Po r p h y r e ,

+ -

Eau Feu

Feu Eau

Ai r l une

Rai so nf F o l i e l Dé s i r

Ca l c u l < 0u b l i >

Page 118: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

ét é c o n s i d é r é comme l e p r i n c i p e cosmi que d ' An ax i man d r e, l ' â p e i - r o n , ce su bs t r at u m " i n d e s t r u c t i b l e " ( azi ô l et h r o n ) 59 d u q u e l l es é l ément s se dét ac hen t ^® "s e l o n l e r y t hme du t emps" p our f i n a l e �ment y r e t o u r n e r .^1

Si l ' a f f i n i t é en t r e l ' i n t e r p r é t a t i o n as s o c i ée au nom de Théa�gène et l a c osmo l og i e d 'An ax i man d r e es t b i e n a t t es t ée p o u r l es deux p r emi er s c o up l es d ' o p p o s i t i o n s ( q u i se r é d u i s e n t , en f a i t , à un s e u l c o up l e d ' o p p o s i t i o n s r é v e r s i b l e ) , l es c o up l es q u i s u i �v en t ap p a r a i s s en t p l u s h é t é r o gèn es : on c h er c h er a en v a i n c hez Anax i mandr e des p a r a l l è l e s aux " d i s p o s i t i o n s " ment i onnées p ar Po r p h y r e . Cep en d an t , l ' a s s o c i a t i o n de ces d er n i è r es aux d i eu x o l y mp i ens dat e au mo i ns du Ve s i è c l e s i n o n du V I e , de même que l a t r o i s i ème a l l é g o r i e p hy s i q ue - s e l o n l aq u e l l e l ' o p p o s i t i o n en t r e Hér a et Ar t émi s s e r a i t l ' é q u i v a l e n t de c e l l e en t r e l ' A i r et l a Lu n e.®^ En ce q u i c oncer ne l es " d i s p o s i t i o n s " , c o ns t at o ns que l ' é q u i v a l e n c e en t r e At héna et 3a Rai so n es t p l us ou moi ns "é v i d e n t e " déj à c hez Homèr e l u i - même^ e t souv enons- nous q u 'At h é �n a es t généal o g i q uemen t d é f i n i e p ar Hés i o de comme l a f i l l e de M f t i s , 1 ' " I n t e l l i g e n c e " .^ 4 Une f o i s i d e n t i f i é e comme l a Ra i s o n , At h én a d ev i en t l ' a d v e r s a i r e " l o g i q u e " de l a Po l i e ( = Ar ès ) et du Dé s i r ( = Ap h r o d i t e ) . Le c ar ac t èr e c a l c u l a t eu r d 'Her mès chez Homèr e^5 f a c i l i t a i t son i d e n t i f i c a t i o n av ec Logos ( " Ca l c u l " ) et so n ad v e r s a i r e d ev ai t p ar c o nséquen t se s i t u e r à l ' a n t i p o d e sé�man t i q ue de l ô go s : i c i , l e nom de Lét o donne une " i n d i c a t i o n " c a r Lët ô r essembl e à Lêt hë ( " O u b l i " ) , n o m q u i c o r r esp o n d p r é�c i sément au x "b es o i n s séman t i q u es " de l ' e x é g è s e .

Si l e r ap p o r t d 'A&ax i man d r e au x i n t e r p r é t a t i o n s a l l é g o r i q u es é t a i t i n v o l o n t a i r e , Py t ï i agor e - a u t r e f o i s son d i s c i p l e 0 ' - a l ui - i mi t l ê f a i t , se l o n De t i e n n e , des i n t e r p r é t a t i o n s de ce t y p e . ^ Di s c i p l e d' ï ï er modamas ( l e desc en dan t de Cr éopl i y l e l e Saut i en dont l e nom es t a s s o c i é à Ho mèr e) ,®^ Py t hagar e a ét é f o r mé, sembl e- t -i l , p ar Pbér éc y à e de Sy r o s 1 q u i es t l ' a u t e u r d ' u n e oeuv r e t l i éo- l ü g i q u e , composée dans une i n t e n t i o n a l l é g o r i q u e . Comme T ' a

5 9 . Pr . 12 B 3 D.- K.6 0 . I b i d . A 9 e t c .6 1 . I b i d . B 1.6 2 . Hér a = Ai r - se l o n So c r at e dans P l a t . Cr a t . 404c ; A.r t émi s =

Lune s e l o n Es c h . Xa n t r . f r . 170 T .G- .F. Nau c k .6 3 . Cf . Od . X I I I . 289- 9 e t c .6 A. Th . 886- 96 ; c f . a u s s i Cr a t . 407a- c .6 5 . I I . X X . 35 e t c .6 6 . Cf . Cr a t . 406a L ë t h ô .67- Po r p h . Vi e de Py t h . 2 / 1 8 . 1 6 —7 Nau c k .6 8 . Det i en n e 1962, p p . 61- 81.6 9 . Po r p h . i b i d . l / 1 7 .1 5 —6 . Cf . Det i en n e 1962, p p . 13- 4.7 0 . Po r p h . i b i d . 1/ 17 . 1 4 —5. Cf . Det i en n e 1962, p . 18.7 1 . Ph é r . f r r . 7 B 1, 1a , 2 et 3 D.- K.

Page 119: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

o bser v é Jo n at h an T a t e , c et t e a c t i v i t é de Phér éc y de es t s o l i d a i r e de sa r é f l e x i o n a l l é g o r i s a n t e su r Homèr e, r é f l ex i o n dont t émoi gne un f r a g m e n t . P a r sa f o r mat i o n , Py t hago r e app- i r aî t donc comme p r é d es t i n é à l ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e q u i c ep en d an t , dans l a sec t e p y t h ag o r i c i en n e du Ve s i è c l e , n ' a assumé q u 'u n e f or me "apo- r a d i q u e "^3 p . e c o nc er nan t que des "p as s ag es c h o i s i s " ( l é x e i s e x e i - l eg mén a i ) ^ 4 d 'Ho mèr e. Pour l ' é t u d e de Th éagèn e, ces obser v a.t i ons do i v en t ê t r e c o n f r o n t ées av ec l e f a i t q u ' i l y a v a i t , à Rh ég i o n , une communaut é de Py t h a g o r i c i e n s "^ : i l sembl e donc p o s s i b l e que l es p r a t i q u es ex ég é t i q u es de Py t h ag o r e , a r r i v é v er s 530 en Gr ande G r è c e , 76 a i en t suggér é au r hapsode l e mode de déf ense dont i l est c i t é comme l ' i n v e n t e u r . Fau t e de p r euv e d i r e c t e , i l f au t en t out cas s o u l i g n e r que Th éagène, s ' i l a s u b i l ' i n f l u e n c e de Py t h ag o r e , a d û s y s t émat i s er l e s p r a t i q u es p y t h ag o r i c i en n es , opposées par l e u r c ar ac t èr e éso t é r i q u e à une déf ense d 'Homèr e n éc essai r emen t p u b l i q u e . Dev an t son p u b l i c , Théagène ne p o u v ai t pas " c h o i s i r " l es p assages à i n t e r p r é t e r : ce c h o i x i nc o mbai t à ses au d i t eu r s c r i t i q u es (o u si mp l ement c u r i e u x ) . l a p o s s i b i l i t é d ' u n é c l e c t i s �me"^ p ar r appo r t à Py t hago r e ne d i mi nue donc pas l ' i m p o r t an c e de sa c o n t r i b u t i o n . Par c o n t r e , Théagène a f o u r n i une mét hode é l a �bor ée - o r i g i n a l e ou non - à un gr oupe t r ès v as t e q u i , c o n t r a i �r ement à l a sec t e p h i l o s o p h i q u e , s ' e s t t r o uv é s t r a t ég i q u emen t p l ac é pour l a d i f f u s i o n de l ' o e u v r e homér i que : l es r h ap s o d es .

Je c r o i s donc a v o i r s u f f i s am en t é t a b l i q u ' u n r hapsode de Rhé�g i o n , Th éagèn e. a ét é l e p r emi er à déf endr e Homèr e co nt r e l es a t t aq u es l an c éas p ar Xénophane et que sa déf ense s. g r av i t é au t o u r d ' u n e mét hode d ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e . Qu ' i l a i t empl oy é l e mot hupon- oi a ou n o n , Théagène a donc c er t a i nemen t mi s en oeuv r e une n o t i o n de "p r o f o n d eu r " q u i y c o r r esp o n d . Dev an t l e t ex t e i m�mu ab l e, i l a f a i t l a déc o uv er t e de l a "p r o f o n d eu r " du d i sc o u r s h o mér i q u e, "p r o f o n d eu r " q u i éq u i v au t à sa " v é r i t é " . Or , l a "p r o �f o n d eu r " des phénomènes ment aux es t une n o t i o n q u i , su r l e p l an l e x i c a l , desc end de busso do meuei n ( " b â t i r dans l es p r o f o n deu r s de l ' e s p r i t " ) , mot homér i que q u i ne c o nnaî t c ependan t q u ' u n usage l i m i t é aux c o n t ex t es où i l es t q u es t i o n de "p l an s s e c r e t s " v i s an t à l a d es t r u c t i o n de l ' e n n e m i , de " r u s es g u er r i è r es " ."^ ® l es ad v er �

72 . F r . 7 B 5 D.- K. Cf . Tat e 1927, p . 215 , qui é c r i t , au s u j e t de Ph ér éc y d e, que " t h e p r o c ess o f r ead i n g do c t r i n e i n t o t he my t hs goes on s i de by s i de wi t h t he p r o c ess o f r emo u l d i n g and ex t en d i n g t he my t hs f o r o n e ' s own p u r p o s es " ; c f . a u s s i Tat e 1934, p . 107.

7 3 . Det i en n e 1962, p . 36 .74 . F r . 58 D 1 D.- K. Cf . Det i en n e 1962, p . 27 .7 5 . Jamb l . Su r l a v i e p y t h . 2 6 7 / 1 4 5 .1 8 sq q . Deu bn er .7 6 . Cf . Det i en n e 1962, p . 16.77 . Vo i r sup r a p . 111 et a . 2 1 .78 . Od . I V . 67 6 , V I I I . 273, I X . 316 , X V I I . 66 , 465, 491 , XX .18 4 ;

Page 120: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s a i r e s c ac hen t l eu r s p l an s l ' u n à l ' a u t r e " ^ ; ü s son t égaux , i l s oc c upen t des p o s i t i o n s s y mé t r i q u es . Aux "a r r i è r e - p en s é es " de l ' u n c o r r esp o n den t l es "a r r i è r e - p en s é es " de l ' a u t r e . L ' "a r r i è r e - p l a n " de l a pensée es t donc i c i s o l i d a i r e du modèl e de l a l u t t e à mor t ; comme on l ' a v u , c ' e s t un i q uemen t à p a r t i r du V I e s i èc l e que ce modèl e t r ouv e une a p p l i c a t i o n g én é r a l i s ée dans l a Ci t é , conç ue comme l e l i e u d ' u n e l u t t e désar mée, l e l i e u de l a p o l i t i �q u e . D a n s l a communaut é h é t ér o gène mai s f o r mel l emen t é g a l i t a i �r e de l a Ci t é , Th éo gn i s ép r o u v e, p ar ex emp l e, l ' i m p o s s i b i l i t é de s a v o i r ce q u i se passe dans l ' e s p r i t de ses c o n c i t o y en s , même l o r s q u ' i l s ap p ar t i en n en t à sa p r opr e c l a s s e ^ : 1 ' " a r r i è r e —p l an " où se t r o uv e l a " v é r i t é " es t donc i n a c c e s s i b l e . I n v er s emen t , i l n ' o s e pas t o u j o u r s a f f i c h e r ses p r o p r es o p i n i o n s . x,a méf i an c e p ar r ap p o r t au c i t o y e n , c et é t r an g er , es t donc en quel q ue so r t e l a méf i an c e g u er r i è r e g én é r a l i s ée : à l ' é g a l i t é des ad v e r s a i r es suc c ède l ' é g a l i t é des c i t o y e n s . Or , l a s p a t i a l i t é exp r i mée p ar busso do meuei n se t r ouv e "bi ent ô t v a l o r i s é e de f aç o n s i g n i f i c a t i �ve : So l o n , l ' homme d ' Et a t a t h é n i e n , s e q u a l i f i e p r éc i sémen t de b a t h ù p h r ô n , ^ 4 "au x p ennées p r o f o n d e s " , c ' es t - à - d i r e c apab l e d ' e n t r e v o i r l es "p l an s s e c r e t s " r e s p e c t i f s des c l as s es an t ag o �n i s t e s de l a Ci t é . Cet t e s p a t i a l i t é ds l a pensée c i t ad i n e dev i en t déso r mai s une c a t ég o r i e b i e n é t a b l i e . j e c o ns i dèr e d.onc c et t e n o t i o n de "p r o f o n d eu r " comme s o l i d a i r e de l a s p a t i a l i t é des r ap �p o r t s s o c i au x de l a Ci t é , s p a t i a l i t é q u i se d é f i n i t p ar l ' i n t e r �

| "Hés. "] Bo u c l . 3 0 . Cf . l ' ex am en de ces ex emp l es i n f r a p p .198- 9.

7 9 . Cf . Sn e l l 1930, p . 144 n . 4 , q u i éc ar t e quel que peu l é g è r e �ment busso do meù ei n de 1 'é t u de de l a "p r o f o n d eu r " ment al e en d éc l a r an t que l a "p r o f o n d eu r " exp r i mée p ar ce mot " i s t h i e r [ c h ez Homèr e] a l s o n u r das Ve r s t ec k en d e" . Rep r enan t l ' é t u d e de l a "p r o f o n d eu r " ment al e, une q u i n za i n e d ' an n é es p l u s t a r d , l e sav an t al l emand ne f a i t p l u s men t i o n de bu s s o uome ùe i n ( Sn e l l ^ 1955 , p p . 36- 7) .

8 0 . Vo i r sup r a p . 89 .8 1 . Th éo gn . 367- 70 Di e h l c i t é sup r a p . 87 . Cf . a u s s i w . 87- 92,

119- 28, 571- 2, 641- 2.8 2 . I b i d . 419- 20 : "Je l a i s s e p as s er b i e n des c hoses que p o u r �

t an t j e c ompr ends, mai s j e me t a i s , p ar f o r c e , c ar j e s a i s l e peu que j e p u i s " .

8 3 . Cf . su p r a p . 88 .8 4 . Vo i r f r . 23 .1 Di eh l ( l a n é g a t i o n est i r o n i q u e ) ; o f . Es c h .

Ch . 651 bussép h r ô n q u i no us per met d ' é t a b l i r , de f aç o n p r é �c i s e , l e l i e n "g é n é a l o g i q u e" er .t r e bussodomeûe i n et bat h û - phr ô n ( c f . a u s s i Es c h . Pe r s . 142 b a t h u b o u l o s ) .

85* Cf . Al c m. f r . 3 / 3 . 8 2 Page ( ? ) , Th éo gn . 1051- 2 Di e h l , Pi n d .0 1 . 2 . 5 4 , I Tém. 3 . 5 3 , 4 . 8 , 7 . 1 , Péans 7 b . 3- 5, Hé r a c l . 22 B 45 D. - K . , Démoc r . 68 B 117 D. - K . , Hd t . I V . 95 .

Page 121: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c h a n g e a b i l i t é des p o s i t i o n s , e ' e s t —à- di r e: p a r l ' é g a l i t é . Lo r sque Théagène ap p l i q u e c et t e n o t i o n au t e x t e h o mér i q u e, i l t r ansf o r me du même coup Homèr e en " c i t o y e n " , don t l e r hapsode p r é t en d con�n a î t r e l e s "a r r i è r e - p e n s é e s " , Auss i bat hü- phr on que So l o n , ï héa- gène p r ésup po se chez Homèr e u n "p l a n s c c r c t " o u i ne s ' a f f i c h e pas à p r emi èr e v u e .

Or , i c i i l es t d i f f i c i l e de ne pas o b s er v er que l ' e x p l o r a t i o n de l ' e s p a c é p i c t u r a l - l ' i l l u s i o n de l a p r o f o n d eu r dan g une p e i n �t u r e - dat e de l a deux i ème mo i t i é du VT^ s i è c l e , o ù se s i t u e p r éc i sémen t l ' a c t i v i t é de Th éagèn e. Ap r es av o i r ét é u n phénomène s p ar ad i au e et a c c i d e n t e l , l a p e r s p ec t i v e assume u n c ar ac t èr e so �c i a l dans l a p e i n t u r e s u r v ases a t h é n i e n n e , au moment où Théagène- i n f l u e n c é ou n o n p ar Py t h ago r e - déc o uv r e l a "p r o f o n d eu r " du t e x t e , c et t e "p r o f o n d eu r ” don t l e t ex t e t i en t sa " v é r i t é " comme l a p e i n t u r e t i e n t l a s i en n e ( c ' es t - à - d i r e sa r essembl anc e à l a r é a l i t é ) de so n espac e i m a g i n a i r e . La p er s p ec t i v e p i c t u r a l e des Gr ec s p r ésuppo se p r éc i sémen t c et t e i n t e r c h a n g e a b i l i t é des p o s i �t i o n s don t j ' a i p a r l é : l e "p o i n t de v u e" de l a p er s p ec t i v e - c 'eat - à - d i r e l a p o s i t i o n où l ' o n d o i t se t r o u v er p o u r que 1 * i l l u �s i o n dev i enn e compl èt e. - d o i t ê t r e égal ement a c c e s s i b l e au p e i n �t r e et au Bp ec t a t eu r , Leu r s p o s i t i o n s d o i v en t ê t r e i n t e r c h an g ea�b l es d ' u n e f aç c a q u i l es oppose au x p o s i t i o n s r i go u r eu semen t f i �x ées ( t i m a i , m o î r a i ) de l a h i é r a r c h i e p r é - p o l i t i q ü e . I n v er semen t , l ' a b s e n c e de c et t e i n t e r c h a n g e a b i l i t é dans l es s o c i é t é s "p r i m i �t i v e s " p o u r r a i t e x p l i q u e r l e r e f u s des "s au v ag es " d ’ ac c ep t e r l es a r t i f i c e s de l a j p e r o p ec t i v e p i c t u r a l e , O r , " r e p l a ç a n t " l e s y s t è �me d ' A r â xi ma.n dr e dans l e t ex t e h o mér i q ue, Théagène a do n c , pour a i n s i d i r e , f i x é l e ".p o i n t de y u e" d ' o ù , s e l o n l u i , l ' o e u v r e ho �mér i que d o i t ê t r e l u e - eor asc s i Homèr e a v a i t p r o no nc é so n d i s �cour s d ' u n "p o i n t de .v ue" i n d i v i d u a l i s é e t é g a l i t a i r e ,® ® Le c h o i x 3 ' Anax i mandr e n ' e s t guèr e g r a t u i t i c i : comme n o u s l ' a v o n s v u ,®^ l e p h i l o s o p h e m i l é s i e n a v a i t ét é l e maî t r e de c e l u i q u i m a i n t e �n a n t , à Za n c l e , é t a i t en t r a i n .de met t r e Homèr e en p i è c e s .

I I . 2 . 2 . Le dér ac i nemen t des choses

Ar r êt ons- nous i c i p o u r é l a r g i r l a p er s p ec t i v e de n o t r e ét ude : déj à l es r emar ques p r o v i s o i r es que j e v i en s de f a i r e su r l a "p r o �f o n d eu r " de l ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e i n d i q u en t q u ' i l f au t s i t u e r l ' a c t i v i t é de Théagène dans son c o n t ex t e h i s t o r i q u e et

86. Vo i r Wh i t e , p p . 238 et 247- 9.87 . Cf . Go mbr i c h , p . 119, Sor bom, p . 45 et n . 11.88 . Cf . sup r a p p . 24- 6.89 . Sup r a p . 93 et n . 8 9 .

Page 122: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s o c i a l a f i n de p o u v o i r c o r n er so n s e n s . Par c o n séq u en t , j e v a i s f a i r e une es q u i s s e r ap i d e de l ï hégi on , l a p a t r i e de Th éagène,. es q u i s s e p o u r l aq u e l l e j ' u t i l i s e r a i l ' o u v r a g e de Geo r ges Va l l e t s u r Rhégi on. e t Z a n c l e . Qu e l l es é t a i en t l es c o n d i t i o n s s o c i a l es p a r t i c u l i è r e s de l a p r emi er s c o n f r o n t a t i o n a t t es t ée en t r e l a pen�sée c i t a d i n e et l e t ex t e homér i que ? La pensée c i t a d i n e , t e l l e q u ' e l l e s ' e s t ex p r i mée a ï ï hégi ol i , es t - e l l e s o l i d a i r e de c et t e t r an s f o r m â t :o n de l a pensée g r ec q ue à l aq u e l l e j ' a i dé j à f a i t a l l u s i o n ^ ”! ? Je v a i s c o n f r o n t e r l e s deux modes de pensée engagés dans c et t e t r an s f o r mat i o n p o u r v o i r s i une t e l l e c o n f r o n t a t i o n g én é r a l e n o u s a i d e r a à é c l a i r e r l a l ec t u r e d 'Homèr e f a i t e p ar Th éag èn e. Qu e l l e s s o n t , en ce q u i c onc er ne l e r hapsode de Rhé�g i o n , l es i m p l i c a t i o n s de c et t e r u p t u r e q u i sépar e l a pensée c i �t ad i n e de so n p assé ?

â l ' é p o q u e de ï h é ag è n è , Eh ég i o n é t a i t d é j à u n gr and po r t com�m e r c i a l , s t r a t ég i q u emen t p l a c é , av ec Za n c l e , s u r l e Dé t r o i t de Mess i n e où d ev a i t p as s er l ' i m p o r t a n t t r a f i c g r ec av ec l ' E t r u r i e . Les d éc o u v er t es a r c h éo l o g i q u eb a t t e s t e n t , p o u r l a zone en t i è r e du Dé t r o i t , un c o n t ac t i n t e n s i f av ec At h èn es : l es i mp o r t a t i o n s de c ér ami que a t t i q u e , é c r i t V a l l e t , y so n t " t r è s no mbr euses et de t o u t e p r emi èr e q u a l i t é . e t , dans l ' é t a t a c t u e l de no s c o n n a i s �s a n c e s , l és. mo n n ai es a r c h a ï q u es de Gr èc e ne son t r ep r ésen t ées que p a r des t é t r ad r ac h mee d ' At h è n es " . Or , c et t e p r o s p é r i t é de Rh ég i o n - don t t émoi gne égal ement l a cér ami que a u t o c h t o n e ^ -

n ' a p as manqué de mar q uer l e f a i t p o l i t i q u e : s e l o n Hé r ac l i d e Lembo s, l e s c i t o y en s de Eh ég i o n ont c h o i s i une c o n s t i t u t i o n s e�l o n l a q u e l l e " l e p o u v o i r é t a i t en t r e l es mai ns de Mi l l e c h o i s i s d ' a p r è s l e u r r i c h e s s e " . ^ At t r i b u é e à Char o ndas de Ca t a n e , dont l ' o e u v r e l é g i s l a t i v e p r éc ède c er t a i n emen t l ' é p o q u e de Th éagène, c et t e c o n s t i t u t i o n a as s u r é au x p l u s r i c h es c i t o y en s un t y pe d ' o l i g a r c h i e " t e l l e q u ' o n peut s ' a t t e n d r e à l a r en c o n t r er dans une c i t é c o m m e r ç a n t e 95 Ol i g a r c h i e mo d ér ée, comme l e d i t V a l �l e t , 96 c ar d i s t r i b u e r l e p o uv o i r p o l i t i q u e par mi l es m i l l e c i �t o y ens l es p l us r i c h es é t a i t dé j à une ét ape i mp o r t an t e v er s l ' é �t ab l i s s em en t d ' u n e Ci t é v é r i t ab l emen t é g a l i t a i r e . La c o nst i t u t i Di : de Ch ar o n d as , o r i g i n a i r e de l a c l as s e m o y en n e ,^ ” a ét é compar ée à j u s t e t i t r e à c e l l e de So l o n q u i , à i t h è n e s , a o uv er t l e chemi n à l a r é v o l u t i o n c l i s t h é n i en n e sans p o u r au t an t i n s t a u r e r l ui - même

9 0 . V a l l e t , p p . 139 sq q .91 . Vo i r su p r a p . 91 e t c .92 . V a l l e t , p . 196.9 3 . Cf . su p r a p . 82 et n . 36 .9 4 . Hé r a c l . Lemb. 25 : F . H . G . I I . 219 Mü l l e r . Po u r l ' a t t r i b u t i o n

de ce t e x t e , c f . Da e b r i t z , c o l l . 489- 91.95 . V a l l e t , p . 316.96 . I b i d .9 7 . A r i s t . Po l . I V . 9 . 1 0 / 1 29 6a 18- 21,

Page 123: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

une démoc r at i e r a d i c a l e . Une des l o i s a t t r i b u é es à Char o ndas p a�r a î t p a r t i c u l i è r em en t s i g n i f i c a t i v e , i n d i q u an t à q u e l degr é l e p r i n c i p e g e n t i l i c e a v a i t cédé l a p l ac e au p r i n c i p e é g a l i t a i r e de l a C i t é . 9® . l a l o i en q u es t i o n c onc er ne l ' é p i c l é r a t , c 'est - à - d i r e l e d ev o i r t r a d i t i o n n e l de l a f i l l e sans f r è r es de se mar i er av ec l e p l us p r oche p ar en t p our que l e p at r i mo i ne r es t e dans l e g é n o s .99 Or , l a l o i de Char o ndas t r ans f o r me l ' é p i c l é r a t de "d e �v o i r " en " p r i v i l è g e " p our empr un t er l es t er mes de Jac q u es Pi r en- n e ^ ® : l e p l us p r oche p ar en t n ' e s t p l u s f o r c é d ' é p o u s e r l a f i l l e é p i c l è r e c a r , s i e l l e es t p au v r e, i l peut s i mp l ement l u i donner une dot de 500 dr achmes en compensat i on ." '®"' A i n s i , comme l e f a i t r emar quer Pi r e n n e , l e génos n ' e s t p l u s l e f ondement de l a s o c i é �t é , q u i es t déso r mai s une " r é u n i o n de c i t o y en s , c 'es t - à - d i r e d ' i n d i v i d u s " . Aux c r i t è r es ouv er t ement économi ques r ég l an t l ' a d �m i s s i o n à l ' a s s e m b l é e de Rhég i o n c o r r esp o n d , semb l e- t - i l , l e p r i n c i p e de c et t e l o i su r l ' é p i c l é r a t , et i l s ' e n s u i t que Rhégi on, à l ' é p o q u e de Th éagèn e, av a i t d é j à dép assé l e p o i n t où l e p r i n �c i pe p u i s s an t de l a Ci t é b r i s e l es r ap p o r t s t r a d i t i o n n e l s : à l a h i é r a r c h i e mi n u t i eu se d ' a u t r e f o i s av a i t su c c édé un o r dr e p l us é g a l i t a i r e q u i d é f i n i s s a i t ses membr es en t er mes de r i c h es s e p l u �t ô t q u ' e n t er mes de p ar en t é .

Au s s i c ondensé que s o i t cet ex p o s é , i l no us per met de c o n s t a�t e r que l e dév el oppement de Rh ég i o n es t g r osso modo conf or me au "sc h éma" ment i onné dans l e c h ap i t r e su r Xénophane : av ec un l ég er " r e t a r d " p ar r ap p o r t à At h è n es , Rh ég i o n a s u i v i l e mouv ement h i s t o r i q u e q u i a f i n a l emen t ab o u t i à l a Ci t é c l a s s i q u e . On est donc en d r o i t a ' é t u d i e r l a t r a d i t i o n su r Théagène de Rhég i o n dans une p er s p ec t i v e p l u s v as t e où l a r up t u r e en t r e l a pensée de l a Ci t é et son p assé peut ap p ar aî t r e av ec d ' a u t a n t p l u s de p r é c i �s i o n .

*

J ' a i d é j à t i r é l a c o n c l u s i o n p r o v i s o i r e que l a g é n é a l o g i e , dans l a s o c i é t é p r é - p o l i t i q u e , a ét é l e mode p r i n c i p a l de l a sy mbo l i �s a t i o n s o c i a l e . "'0^ Dans l a s o c i é t é d 'Ho mèr e, l es hommes compr en�n en t l eu r s r ap p o r t s en t er mes de p ar en t é , de so r t e que l a q u es �t i o n "Qu i es- t u ? " éq u i v au t à "Qu e l l e es t t a g én éa l o g i e ?" L ' é �t r an g er dont on ne c o nnaî t pas l a g én éa l o g i e p ar a î t en quel que so r t e i r r éel "'®- ^ et l e t o u r j o ué à Pol y phème p ar Ul y s s e , q u i

98 . Cf . su p r a p . 91 e t c .99 . Po u r l ' é p i c l é r a t , c f . Ge m e t 1921 et Ve m a n t 1 965 , pp. 117- 21.

100. Pi r e n n e , p . 403 , c i t é d ' a p r è s V a l l e t , p . 319 et n . 3 .101. Di o d . X I I . 1 8 .3 .102. Sup r a p p . 65- 6.103. Cf . Od . V I I I . 552, X I X . 162- 3.

Page 124: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s ' i n t r o d u i t comme Oû t i s , "Pe r s o n n e ” , 1®^ t i e n t so n s en s de ce f a i t : c e l u i q u i c ache 3a g én éa l o g i e d ev i en t a u s s i d i f f i c i l e à m a î t r i s e r q u ' Oû t i s , dont l e s ac t i o n s ne so n t pas eo mmun i c ab l es ,I l ne p eu t pas ê t r e s i t u é , donc i l " n ' e x i s t e p a s " , l o r s q u e l es a u t r es Cy c l c p es demandent à Pol y phème p o ur quo i i l l es ap p e l l e au s ec o u r s , i l l e u r r épond : "Per so n n e v eu t me t u e r p ar r use et p ar f o r c e " . l e s Cy c l o p es l e c r o i en t f o u et s ' e n v o n t . L o i n d ' ê t r e u n f a i t " b i o l o g i q u e " , l a g én éa l o g i e es t u n f a i t s o c i a l q u i t i en t son p o t e n t i e l énor me de l ' i m p o s s i b i l i t é de l a v é r i f i e r , dans une s o c i é t é san s é c r i t u r e , au- del à d ' u n c e r t a i n p o i n t o ù , p ar c o nsé�q u e n t , ec n c ar ac t è r e de s y mb o l i s a t i o n s o c i a l e d ev i en t de p l u s en p l u s t r a n s p a r e n t . Ce. p o i n t p eu t d ' a i l l e u r s ê t r e a s s e z p r oc he : l o r s q u e Tél émaque a f f i r m e q u ' i l es t l e f i l s d ' ü l y s s .e , i l a j o u t e une r éser v e s i g n i f i c a t i v e : "l i a mèr e me d i t que j e s u i s son f i l s m a i s , moi - même, j e n e s a i s pas : p er sonne n ' a é t é t émo i n de sa pr op r e c o n c e p t i o n " , Tél émaque d o i t s ' a p p u y e r s u r l e t émo i gna�ge d ' a u t r u i p o u r v é r i f i e r sa desc endanc e : du mi me c o up , i l l a i s �se l es mai ns l i b r e s au x g é n é a l o g i s t es q u i , comme no us l ' a v o n s vu., sav en t t r ad u i r e l es r ap p o r t s de f o r c e "sy n c h r o n .i q u es" de l eu r s communaut és en r ap p o r t s "d i a c h r o n i q u es " , c ' es t - à - d i r e en r appor t s g é n é a l o g i q u e s . Pa r c o n séq u en t , l e d i s c o u r s h o mér i q u e, dont l es év énement s se s i t u e n t b i e n au- del à du p o i n t où l es g é n é a l o g i es p euv en t ê t r e v é r i f i é e s , a dû se p r ê t e r , av ec une gr ande f a c i l i t é , �à l ' a r t i c u l a t i o n du p r i n c i p e - e l é de l a g én éa l o g i e : dét ac hé du p r é s e n t , l e p r i n c i p e d ' é q u i v a l e n c e en t r e e x p l o i t e t s t a t u t généa�l o g i q u e t r o u v e une ex p r es s i o n i d é a l e dans l e r é c i t .

L ' a è d e c o n s i d è r e d ' u n cô t é que l es hér o s s o n t n o b l es par c e q u ' i l s so n t v i c t o r i e u x , d e l ' a u t r e - av ec une i n v e r s i o n i d éo �l o g i q u e - q u ' i l s s o n t v i c t o r i e u x p ar c e q u ' i l 3 son t n o b l e s . Co n�s i d é r o n s d ' a b o r d l e 3 e x p l o i t s du h ér o s p r i n c i p a l de 1 ' I l i a d e , A c h i l l e , q u i , dans u n sens t r ès p r é c i s , es t a u s s i n o b l e q u ' i l

104. Od . I X . 366.105. I b i d . 408 .106. Od . 1 .215- 6 ; c f . I I . 1 1 .2 6 0 où Ul y sse si i ggèr e l a mi se en

dout e i n v er s e : s i Th er s i t e f a i t l ' i d i o t enc o r e une f o i s , son c h â t i men t i nc omber a à Ul y sse ; s i l e hér o s y manque, i l p er d r a l e- d r o i t d ' " ê t r e ap p el é l e pèr e de Té l émaque" (mëd ' é t i Têl emâ k ho i o p a t ë r k ek l ëménos e i ë n ) . Cf . l ' e x p l i c a t i o n du nom Tgl emâk hos donnée p ar E u s t . Comm. d ' Ho m . 1479. 56 St al l - baum : ep e i d ë t l l e mak homénou t oG ç at r ô s e t r â p h é , " c a r i l a g r an d i p endan t que l e pèr e se b a t t a i t au l o i n " (p o u r d ' a u �t r es e x p l i c a t i o n s du même nom, c f . Her t e r 1934, c o l l . 325- 6 ) . Ne p as f a i r e ce que l e nom du f i l s i mp l i q ue ( i c i : ne pas f a i r e p r euv e de v er t u g u er r i è r e dans un pay s l o i n t a i n ) , s e r a i t donc per dr e l a p a t e r n i t é même.

107. Vo i r su p r a p p . 64- 5 et 102.108. I I . X I I . 318- 21.

Page 125: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

es t v i c t o r i e u x . l a r a i s o n po u r l aq u e l l e Ac h i l l e p eu t t u e r Ast é- r opée es t f o r mu l ée modo gen eal o g l c o : A c h i l l e es t l ' a r r i è r e - p e �t i t - f i l s de Zeu s , As t ér o p ée l e p e t i t - f i l s d ' u n s i mp l e d i eu f l u �v i a l , A s i o s . 1^ L o r s q i i ' Ac Ml l e r enc o n t r e Enée s u r l e champ de b a t a i l l e , l a s i t u a t i o n , es t d i f f é r e n t e . Ee s Cendan t de Zeus au �t an t q u ' Hn é e , A c h i l l e es t t o u t de même généal o g i q uemen t i n f é �r i e u r à son ad v er s a i r e : " I l s m a i n t i en n en t , d i t Ap o l l o n à En é e, eue t u es n é d ' Ap h r o d i t e , f i l l e de Zeu s , t an d i s que c e l u i - l à [ Ac h i l l e ] es t n é d ' u n e déesse i n f é r i e u r e " , 1 ^ Ac h i l l e ét an t l e Ï I sr os de 1 ’ I l i a d e , Homèr e n e p eu t pas l e c o n f r o n t e r à Enée : p ar c o n s éq u en t , Enée set é l o i g n é de l a ' b a t a i l l e u ar Po s é i d o n ,111 l ' o n c l e p a t e r n e l e t donc l e s u p é r i eu r d ' A p o l l o n , ^ 12 q u i a v a i t commandé à Enée d ' a t t a q u e r A c M l l e . 11- Des c en dan t de Zeu s , Hec �t o r es t c ep endan t l e f i l s d ' u n e f emme mo r t e l l e e t i n f é r i e u r p ar c o nséq uen t à A c h i l l e , comme l e déc l ar e Hér a ap r è s l a d é f a i t e du h ér o s t r o y en : "Hec t o r n ' é t a i t q u ’ un mo r t e l q u i a suc é l e l a i t d ' u n e f emme, t an d i s q u . ' Ac h i l l e es t l e f i l s d ' u n e d é e s s e " . 11^

Dans 1 ' I l i a d e , deux b a t a i l l e s i n d é c i s e s ex p r i men t p ar co nt r é l a v a l eu r p r at i q u emen t i d en t i q u e des hér o s q u i y p a r t i c i p e n t : c e l l e en t r e Méné l as e t Pa r i s et c e l l e en t r e A j a x et Hec t o r .Dans l a p r em i è r e , Pa r i s a u r a i t é t é v a i n c u , conf or mément à son- s t a t u t gén éa l o g i q u e - q u i es t l égèr emen t i n f é r i e u r à c e l u i de Ménél as ( l ' u n é t an t p l u s é l o i g n e de Zeù s que l ' a u t r e ) - , " s i Ap h r o d i t e , f i l l e de Zeu s , n ’ a v a i t ét é t r è s a t t e n t i v e ” . 1 I l sembl e que l ' i n é g a l i t é s u b t i l e en t r e l es deux h ér o s a i t t r o uv é une ex p r es s i o n adéq uat e dans l ' i s s u e du combat où l a s u p é r i o r i �t é g én éa l o g i q u e i d e Méné l as n ' e s t pas a s s es gr ande p o u r - l u i ' ' a s s u r e r " une v é r i t ab l e v i c t o i r e . En eë q u i c o nc er ne l a d eu x i è �me b a t a i l l e , l es- deux h ér o s so n t l ' u n e t l ' a u t r e l ea d es c en �dan t s de Zeus q u i " l e s ai me t ous d e u x " 1 ; p ar c o n séq u en t ,Aj a x n ' a r r i v e p as commc Ac h i l l e â t u e r l e p r i n c i p a l h ér o s des Tr o y en s . Qu e l l e es t l a d i f f é r en c e g én éa l o g i q u e en t r e l es deux hér o s ac h éen s ? La r éponse es t év i den t e : l a mèr e d 'Aj j ax es t une f emEB mo r t e l l e ( Pé r i b é e ) comme c e l l e d ' He c t o r , t an d i s que. l a mèr e d ' A c h i l l e es t uns d é es s e . Dans l es c i nq combat s c i t é s , l e s t a t u t gén éa l o g i q u e es t dene n et t emen t conf o r me à- l ' i s s u e du com'bat et v i c e v e r s a , d ' u n e man i èr e q u i n o u s per met de c o n�c l u r e que l e p r i n c i p e d ' é q u i v a l e n o e en t r e e x p l o i t e t s t a t u t gén éa l o g i q u e es t u n v é r i t a b l e p r i n c i p e- c l é n o n seu l emen t du

109. I I . X X I . 184- 99110. I I . X X . 105- 6.111. I b i d . 325- 39.112. I I . X X I . 468- 9.113. I I . X X . 108- 9.114. I I . X X I V . 58- 9.115. I I . I I I . 374 .116. I I . V I I . 280 .

Page 126: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

, 117r é c i t homér i que mai s enc o r e de l a s o c i é t é q u i 3 ' a p r o d u i t .Dan s l e r é c i t , I s s deux aap eet 3 de ce p r i n c i p e son t sy mét r i q ues ;dan s l e so n de r é e l , l e u r asy mét r i e a dû êt r e c o n t i n u e l l emen ta j u s t é e p ar l e s g é n é a l o g i s t e s . Tl ép o l émo s , q u i , dans l e r é g i t ,suggèr e une asy mét r i e de ce g en r e , es t t ué p a r Sar p é d o n , 1 ' c arce d e r n i e r e s t , c o n t r a i r emen t à ce que p r ét end Tl ép o l émo s , l ef i l s de 2eu s l u i - même. 1 l a mor t de Tl épo l émos ex p r i me, a u s s iï i i ezi que s a g é n é a l o g i e , son i n f é r i o r i t é p ar r ap p o r t à Sar p édo n :i l ne p eu t p as ê t r e généal o g i q uemen t s u p é r i eu r à son ad v er s a i r ep ar c e q u ' i l es t v a i n c u ; i l ne peut pas v a i n c r e par c e q u ' i l estgénéal o g i q uemen t i n f é r i e u r à son a d v e r s a i r e .

Ap r es l e s r ec h er c h es de Mar c e l Mauss ” 0 - e t , dans l e domai ne g r e c , de L o u i s G- e m e t ^ 1 e t de Moses I . F i n l e y - no us c o n n a i s �sons- b i e n l a p r a t i q u e du don e t du co nt r e- don t y p i q u e des s o c i é �t és p r é - p o l i t i q u es . F i n l e y é c r i t : "Dan s l e r és eau des a c t i v i t é s de c o mp é t i t i o n et de l u t t e p o u r l ' h o n n e u r , don et cont r e- don a u s s i av a i en t l e u r p l a c e . . . Les hér o s se g l o r i f i a i e n t des c a�deaux q u ' i l s av a i en t r eç u s et de c eux q u ' i l s av a i en t do n n és , cor nue d ' a u t a n t de t émo i gnages àc l e u r b r a v o u r e . C' e s t p o u r q u o i l e s o b j e t s de don a v a i en t l e u r g é n é a l o g i e " .1^ Nombr eux so n t l es ex emp l es d 'ob j et s dont Homèr e r ac o n t e l a " g é n é a l o g i e " . Or , comme l e f a i t r emar quer F i n l e y , c et t e "g é n é a l o g i e " des o b j e t s es t so �l i d a i r e de l a p r a t i q u e du don .et du cont r e- don : l a "g é n é a l o g i e " a t t ac h ée à l ' o b j e t r eç u r ap p e l l e n a t u r e l l emen t l ' o b l i g a t i o n d i f �f é r ée dans l a q u e l l e , o b j ec t i v emen t , l e donneur p l ac e l e d es t i n a �t a i r e . Lo r sque Gl au c o s , dans l e c é l èb r e p assage du V I e Chant de l ' I l i a d e , ^ 4 r e ç o i t l es ar mes de Di o mède, q u i v a l en t 9 b o eu f s ,

117. Si Pa t r o c l e r é u s s i t à t u e r Sar p éd o n , l e f i l s de Zeu s , c ' es t un i q uemen t gr âce à l ' i n t e r v e n t i o n d ' Hé r a ( i l . X V I . 440- 57) q u i p r é v i en t son époux l o r s q u ' i l v eu t sau v er son f i l s : "F a i s - l e , d i t - e l l e , mai s n o u s , l es au t r es d i e u x , n o u s ser ons pas t o us d ' a c c o r d pour t ' a p p r o u v e r " ( i b i d . 4 4 3 ) . Ve m a n t 1974A, p . 16, comment e : "A i n s i mi s en g ar d e , Zeus p r é f è r e se soumet t r e et ne pas d éc l en c h er un j eu de f o r c es q u i f i n i �r a i t p a r met t r e en c au s e , av ec l ' o r d r e de l ' u n i v e r s , sa pr o�pr e s u p r é m a t i e " . La s u p é r i o r i t é gén éa l o g i q u e de Sar p édo n par r ap p o r t à Pa t r o c l e ne s u f f i t pas à l u i as s u r e r l a v i c t o i r e l o r s q u ' Hé r a s ' y oppose au nom de p l u s i eu r s d i e u x .

T18. Vo i r s u p r a p . 66 .119. I I . V . 662.120. Mauss 1923- 1924, p p . 30- 186 ( = Mauss 1950, p p . 145- 279) .

C f . a u s s i Bo u r d i eu , p p . 13- 44 e t c .121. Ge m e t 1948, p p . 415- 62 ( = Ge m e t 1968, p p . 93- 137) .122. F i n l e y 1969, p p . 62- 6 ( = F i n l ey 1965, p p . 129- 30) , F i n l ey

1955, pp . 167- 94.123. F i n l ey 1969, p p . 123- 4 ( = F i n l ey 1965, p p . 129- 30) .124. I I . V I . 234- 6.

Page 127: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

i l es t p l ac é dans l ' o b l i g a t i o n de r endr e et son c ont r e- don est en e f f e t s i p r é c i eu x - ses ar mes v a l en t 100 b o eu f s - q u ' i l p r o �v oque l a s t u p é f a c t i o n d 'Ho mèr e. Comme l ' a o bser v é Emi l e Benv e- n i s t e , à q u i no us dev ons c et t e a n a l y s e , " l ' i n é g a l i t é de v a l eu r en t r e l es dons es t v o u l u e",1^5 so r t e que Di o mède, l e hér o s i n �v i n c i b l e des Ve et V I e Ch an t s , es t mi s dans l ' o b l i g a t i o n d.e r en �dr e - et p ar c o nséquen t de ne pas t u e r Gl auc o s dans l a b a t a i l l e . Ec h an gées p our c o n f i r mer l es l i e n s d ' h o s p i t a l i t é en t r e Di omède et Gl au c o s , l eu r s ar mes ont déso r mai s une "g é n é a l o g i e 11, une h i s �t o i r e q u i r ap p e l l e l es l i e n s en t r e l es deux h é r o s . Une t e l l e "g é n é a l o g i e " s ' a t t a c h e égal ement à l ' a r c d ' Ul y s s e : c et t e ar me t i e n t sa v a l eu r ex c ep t i o n n e l l e du f a i t q u ' e l l e a v a i t ap p ar t enu à l ' u n des p l u s gr ands ar c h er s du p as s é , l e r o i Eu r y t o s .1^ l e f i l s d ' Eu r y t o s , I p b i t o s , l ' a v a i t h é r i t é e et éc hangée pour l ' é p é e et l a l an c e d ' Ul y s s e en s i gn e d ' h o s p i t a l i t é m u t u e l l e .^ ' L ' a r c d ' Ul y s s e a donc une "g é n é a l o g i e " q u i r ap p e l l e sa v a l e u r . De même, no us pouv ons o b ser v er que l ' a r c de Pandar o s a sa " g é n é a l o g i e " , q u i es t donnée p ar Homèr e au m i l i e u de l ' a c t i o n , 1^o ce q u i es t f r éq u en t c hez l u i : f ab r i q u é av ec l es co r nes d ' u n chamoi s t ué p a r Pandar o s l ui - même, cet ar c t i en t sa v a l eu r du t r a v a i l q u ' i l a ex i g é - l ' a r t i s a n se t r ouv e en e f f e t men t i o nné - comme l e bou�c l i e r de Sar p édo n . 1^9 qb m0(j e d ' é v a l u a t i o n , on l e v o i t , es t es �s en t i e l l em en t i d en t i q u e à c e l u i q u 'ex p r i me l a f o r mul e A'Eumée dé j à d i s c u t é e . A u sc ep t r e d 'Agamemnon, f i n a l em en t , es t a t t a �chée "une "g é n é a l o g i e " dans un sens t r ès p r é c i s : f ab r i q u é p ar Hé p h a i s t o s , ce sc ep t r e es t p assé de p r o p r i é t a i r e en p r o p r i é t a i �r e , t o us c o n s an g u i n s , j u s q u ' à Agamemnon dont i l sy mbo l i se l e p o u v o i r r o y a l e x c e p t i o n n e l .1^

Ces q uel q ues ex emp l es de l a "g é n é a l o g i e " des o b j e t s de don t en den t à mo n t r er que l es b i en s en c i r c u l a t i o n dans l a s o c i é t é p r é - p o l i t i q u e ne son t pas d i s s o c i é s de l e u r o r i g i n e : i l s ont g ar d é , au c o n t r a i r e , l e s o u v en i r de l ' o b l i g a t i o n dans l aq u e l l e i l s ont p l ac é l ëu r s d e s t i n a t a i r e s , t ou t comme l es f emmes "don- n ees " en m a r i ag e . 1-* Or , l e c ar ac t er e her o ' i que des c h an t s home-

125. Ben v en i s t e I , p . 99 .126. Od . X X I . 31- 3 ; c f . V I I I . 223- 5.127. Od . X X I . 34- 5.128. I I . I V . 105- 11 ; c f . au s s i 1 1 .8 2 7 .129. I I . X I I . 294- 7 ; c f . V I I . 219- 23 ( l e b o u c l i e r d ' A j a x ) .130. Vo i r su p r a p . 101 et n . 123.131. I I . I I . 100- 8 ( c f . 1 1 . 4 6 ) . Pou r d ' a u t r e s "g é n é a l o g i es " d ' o b �

j e t s dans 1 ' I l i a d e . v o i r 1 .607- 8 , I V . 141- 5, 185- 7, 215- 6, 218- 9, V .3 3 8 , 734- 5, V I . 288- 92, 313- 5, V I I . 136- 49, V I I I . 194-5 , X . 261- 70, X I . 352- 3, X I V . 166- 8, 178- 9, 238- 41, 338- 9,X V . 308- 10, 529- 33, X V I . 140- 4, 220- 7, X X . 10- 2, X X I I . 314- 6, 4 7 0 , 510- 1, X X I I I . 91- 2, X X I V .448- 53.

132. Cf . I I . I X . 144- 7 e t c .

Page 128: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

r i q u es p eu t à or me r l a f au s s e i mp r ess i o n que c es b i e &s ont ét é u n i q uemen t des o t get s de " t r é s o r " ( k e.l mé l i an ) . Pour - d i s s i p e? cet - t s i m p r es s i o n , i l s u f f i r a de r ap p e l er que l es po r c s d 'Eumée sans dout e son t l es "d o n s " au x p r é t en d an t s q u i , en r ev an c h e , ser ai en t , o b l i g é s de l e p r o t éger dans des c i r c o n s t an c es p l us "n o r m a l e s " .De même, Hés i o de c o n n a î t , dans l e cadr e du ü on v o i s i n ag e p ay s an , l a p r a t i q u e du don et du co nt r e- don et n o u s pouv ons donc géné�r a l i s e r en d i s a n t que l es "bi ens en c i r c u l a t i o n dans une s o c i é t é o ù r ègne l e sy st ème, de don et de cont r e- don - q u ' i l s s o i en t t r é �s o r ou. no n - n e peuv en t pas p ar a î t r e comme d i s s o c i é s du c o n t ex t e � concr et et p e r s o n n e l dont i l s t i en n en t l e u r v a l e u r .

J ’ a i d é j à f a i t a l l u s i o n à l a r u p t u r e q u i sép ar e l a pensée c i �t ad i n e du- mode de pensée g s r é a l o g i s an t : l a v i s i o n du monde e x �p r i mée dans l a c o smo l og i e d ’ Anax i i i anâ r e r ompt p r éc i sémen t av ec l a p ensée gén éa l o g i q u e dont e l l e es t l ' h é r i t i è r e , 1^ Les an a l o �g i es g én éa l o g i q u es so n t en e f f e t abando nnées p ar l es p h i l o s o p h es i o n i en s au moment où l a g én éa l o g i e es t r empl acée- p ar l a géomét r i e comme p r i n c i p e d ' o r g a n i s a t i o n s o c i a l e - à M i l e t , à At h è n es , à Eh é g i o n . De f aç o n t y p i q u e , Si mo n i de " d é v o i l e " l e c a r ac t è r e r é e l de l a desc endanc e n o b l e : l e s 11 gens da h au t e n a i s s a n c e " ( euge- neî - s) i d i t - i l , son t " l e s d esc en dan t s des- r i c h e s d ' a u t r e f o i s " . 1- ^ Po u r l e poèt e de Cê as , l a g én éa l o g i e es t dev enue l a t r a n s c r i p �t i o n s i mp l e d ' u n e r e l a t i o n pur ement éc o no mi q ue. Le r an g es t p r o �p o r t i o n n e l à l a r i c h e s s e . Conf or me au p r i n c i p e r ég l an t l a v i e p o l i t i q u e à Rh é g i o n ,1^7 ce f r agment r e f l è t e l e p u i s s an t p r o c es �sus s o c i a l q u i "c o n f o n d l a d e s c e n d a n c e " 1 ^ p our é t a b l i r de n o u �v e l l e s s t r u c t u r es s o c i a l es : ne v oy an t q u ' u n ensembl e de r el a- t i ons éco nomi ques dans l a g é n é a l o g i e , Si mo n i de ne compr end p l us l e sens de c et t e d e r n i è r e , i n f i n i m en t p l u s r i c h e q u ' i l n e l e c r o i t . Emanc i pés du " r és eau g én éa l o g i q u e" q u i déso r mai s ne j o ue�r a q u ' u n r è l e s e c o n d a i r e , l e s hommes, dev enus c i t o y ens ., n e se c o n n a i s s en t p l us à f ond : l a méf i an c e a u t r e f o i s r ése.r v ée aux é t r an g er s ap p ar a î t au m i l i e u de l a n o u v e l l e f o r mat i o n s o c i a l e o ù l e s "a r r i è r e - p en s é es " du c o nc i t o y en son t a u s s i i n q u i é t a n t e so u ' i m p é n é t r a b l e s .1- 9

1.33. Cf . su p r a p p . 60- 62.134. T r a v . 349- 51. Cf . Au s t i n et Vi d a l - Naq u et , p . 230 n . 5.135. Vo i r su p r a p . 91 .136. A r i s t . f r . 92 / 92 .16- 7 Ro se,137. Vo i r su p r a p . 122.138. Th éo g n . 190 Di e h l ( v o i r sup r a p , 9 1 ) .139. Cf . sup r a p p . 119- 21. Si l a "m é f i an c e" dont j e p ar l e ap p a�

r a î t à l ' i n t é r i e u r de l a Ci t é , c ' e s t par c e que l a Ci t é est l e l i e u d ' u n e c ommuni c at i on p a c i f i é e en t r e des gens q u i , du p o i n t de v ue p r é - p o l i t i q u e , sont des é t r an ger s l ' u n p ar r ap�p o r t à l ' a u t r e , des ennemi s p o t e n t i e l s . Av an t de d ev en i r l ' e x t e n s i o n de l a p o l i t i q u e , l a guer r e a ét é sa p r é f i g u r a t i o n .

Page 129: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

A ce d é r a c i n em e n t d es hommes, d o n t l e s r a p p o r t s s o c i a u x d e �v i e n n e n t de p l u s en p l u s a b s t r a i t s , c o r r es p o n d u n d é r a c i n em e n t des c hoses dans l a Ci t e , dér ac i nement ' q u i l i b è r e l es o b j e t s en c i r c u l a t i o n de l eu r "g é n é a l o g i e " : l a p e r s o n n i f i c a t i o n du V i n " q u i n o u s p r omet de ne j am a i s n o u s d é s e r t e r " c h ez X é n o p h a n e

en f o u r n i t üï i exempl e p r éc i s n'ai i net en. év i den c e l e r ef o u l emen t de cet "a r r i è r e - p l a n " de l a s o c i é t é q u ' e s t dev enue l a p r o du c t i o n m a t é r i e l l e . Sép ar é de l a p r o d u c t i o n dü b i o s , " v i e " au sens con�c r e t , l e p h i l o so p h e per d l a vue d 'en semb l e à dnt j o u i t enc o r e Ho�mèr e . T>è f aç o n s i g n i f i c a t i v e , u s c o mpat r i o t e de- Xénophane' s ’ é t a i t déj à demai ^âé q u e l é t a i t l e sens du b i e s , c ’ gst - à.— d i r e 1 ’ " e x i 3t ea.ee" au sens a b s t r a i t , ^ 2 q u es t i o n q u i a u r a i t p ar a i n �sensée au p ay san Hés i o de pour q u i l e b i p 3 ( b i o t o s ) é t a i t u n i q u e�ment ses "moy ens de v i v r e " t a n g i b l e s .1^ 3 Po u r A r c h i l o q u e , ai l des p r emi er s mer c en a i r es g r e c s , r i ert ne r ap p el l e l ’ o r i g i n e de son "bo uc l i er : l ’ ay an t p er du dans une b a t a i l l e , i l s ’ ex c l ame : "Tan t p i s ! Mai s b i en t ô t Je m ’ en- p r o c u r er a i u n no uv eau q u i n s ser a pas i n f é r i e u r " . 1^ xæ st at ut _.pr G.f e6si o i L.- el à ’ A r c h i l o q u e , q u i gagne sa v i e "p a r l a l a n c e " , e s t i mpo r t an t p o u r l ’ i n t e r p r é t a t i o n

140. F r , 21 B 1 .5 D.- K. Cf . sup r a p . 101 e t n . 124.1 - 1 . Vo i r su p r a p . 101 et n . 123- üa cas l i m i t e men t i o nné par

ï ï ér ael , LeTnb. 30 { ? . E . g . 1 1 .2 2 1 M l l e r : v o i r sup r a p . 122 n . 94) p eu t n o u s é c l a i r e f : c h sz l e s l o c r e s , é c r i t - i l , " i l n ’ y a p as de commer ce aux mai ns i n t er i i i édi ai r ê.s ( k a p ë l e î o n . . . met ab c l l k ô n ) ..� mai s 1g pay san v end sa p r op r e p r o d u c t i o n " f c f . t v a l l e t , p . 317 a t n . 7 ; c f . au s Bi Hé a . T r a v . 646 3q.qJ, A L o c r es , c i t é v o i s i n e ï e Hh ég i o n , l es c ond.i t i en s de " v i s i �b i l i t é " s o c i a l e n e son t donc v r a i semb l ab l emen t p as l es mê�mes que d an s l e s c i t é s c o mmer ç an t es de l a Gr an d e G- r 'ece où des "m a i n s i n t e r m é d i a i r e s " t e n d en t à é l i m i n e r l a c o mmu n i c a�t i o n d i r e c t e en t r e l e s s p h è r es de p r o d u c t i o n e t de c o nso m�m a t i o n .

142. Mi mn . f r . 1- . 1 D i e h l .143. H é s . T r a v . 31 , 42 , Ù 2, 3 16 , 50 1 , 5 ^ 7 , 6O1 , 534 , 689 ( ’b- l os) ;

T h . 605 , 1 r a v . 167, 3Q1, 307 , 400, 476 , 499 ( b i o t o s ) . Au s 3 i , [ Ep i c h ar me] f r . 23 ^ 56 D.- K. p r end l e conc ep t p h i l o s o p h i q u e du b i o s ( " e x i s t e n c e 11) au sens c o nc r et ( "moy ens de v i v r e ” ) : "Le b- i os des hommes dépend en t i è r emen t du c a l c u l e t du nom�br e : nous v i v o n s du nombr e et du. c a l c u l - c eux - c i so n t n o �t r e s a l u t " ( c f . Hd t . 1 1 .1 7 7 h o t h en b i o Æt a i , "do n t i l v i t " , au sens de "moy ens de v i v r e " ) .

144. C f . Pa r k e , p p . 3- 4.145. A r c h i l . f r . 5 . 4 We s t .146. A r c h i l , f r . 2 , 1 West en d o r x . C f . p a r exempl e Fr â n k e l 1962 ,

p , 152. Co n t r a Cî ent i l i 1965A e t 1970, p . 115 n . 2 { c f . Da v i �son I 9 6 0 ) , q u i t r ad u i t en Æor i p ar " s u l l e ^ î o ( d é l i a n a v e ) " r envoyant - , en t r e a u t r e , à I I . X V .410- et Od . I X . 49 8 . Po u r t an t ,

Page 130: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

du poème au r 1b b o u c l i e r : s e l o n R.M. Co o k , l a p r at i q u e mer c en a i �r e es t 30 l i .1i i s.i r e de l a p r emi èr e f r ap p e de mo n n a i es . ' Les mer �c en a i r es de l a Ci t é on t ét é pay és av ec l ' a r g e n t f r ap p é p ar l ' E- t a t . C'es t , l ' e s p r i t en gen d r é p ar c et t e p r a t i q u e q u i , à mon a v i s , se t r o uv e au p r i n c i p e de l ' a t t i t u d e pr o f ondément an t i - hér o ï q ue d ' A r c h i l o q ue : c o n t r a i r emeut au Bo u c l i e r de Sar p édo n ou d ' A c h i l �l e , l e si éXL n ' e s t sue 1 ' é q u i v a l en t de n ' i m p o r t e quel au t r e bo u�c l i e r a u ' i l p eu t s ’ ac h e t e r l o r s q u ' i l v e u t . * ^ Son b o u c l i e r n ' a

Ar c h i l o au e d i t s i mp l ement que son "p a i n dépend de [ s a ] l an �c e " ( en d o r l . . . mâsa) ds l a même f aç o n que l a f emme d i t à soh mar i dans Xéno p ho n Ec o n . 7 . 1 4 en s o i pant s. s a t i n , " t o u t dépend de t o i " e n s u i t e , i l d i t que son y .i n er . "d ép en d "( en d c r l d 1 c l n o g ) . Ay an t a i n s i empl oy é l ' e x p r e s s i o n en dc- r i deu x f o i s au sens a b s t r a i t (c e q u i es t conf or me à l ' u s a g e n o r m a l ) , i l l e. r ep r end une d er n i è r e f o i s ( v . 2) au s en 3 con�c r et : p i n s d 1 en d e r i k ek l i a i én o s , "e t j e o o i s [ non v i n ] en m 'ap p u y a i t su r ma l a n c e " . C ’ es t p r éc i sémen t dans ce g l i s s e �ment du sens a b s t r a i t au sens c o nc r et que r é s i d e l ' e f f e t de s u r p r i s e du deux i ème v er s ( s e l o n Ge a t i l i Î 965A, p . 130, un t e l g l i ssai en t ne s e r a i t p as "p r o p r i o p er l ' a n a f Gr a " mai s c f . p ar exempl e An t h . P a l . V I I . 348) s t s i l ' o n s ' a t t e n d a i t au d a t i f s i mp l e av ec l e p a r t i c i p e p a r f a i t k sk l i méno s ( c f . I I .I I I . 135 et Od.. V I . 307) au l i e u dü d a t i f p r éc édé p ar l a p r é�p o s i t i o n en , i l f e ^ t t e n i r compt e de l ’ anapho r e mar quée en â o r i . . . En d o r i . . . es. d o r i q u i , p o u r a i n s i d i r e , s ' i mp o s e su r l e c o n t en u .

147. Cook 1958, p . 261 .148. On o b j ec t e r a peut - êt r e q u 'Ar c h i l o q u e es t un mer c enai r e et

no n pas u n c i t o y en : p o u r t an t , i l sembl e que l e mer c enai r e a i t donné l ' ex em p l e au c i t o y en Al c ée ( c f . f r . 130 l . - P . ) q u i , abando nnan t ses ar mes dans une b a t a i l l e , a eu l a v i e sau v e , f a i t r ac o n t é dans un poème que l e poèt e a env oy é à un ami à My t i l èn e ( f r . 428 L . - P . ) . Ce l a ne s i g n i f i e pasq u ' A l c é e s o i t i n d i f f é r e n t aux v a l eu r s dont une ar me peut ê t r e i n v e s t i e comme l e mont r e f r . 357 L .- P. ; c ep en d an t , i l f au t o b ser v er que l es ar mes énumér ées dans ce poème ne t i e n �n en t p a s , aux y eu x d ' A l c é e , l e u r v a l eu r de l eu r "g é n é a l o g i e " comme c hez Homèr e, mai s p l u t ô t de l eu r usage .^ u ^ r r i er ( c f . a u s s i f r . 427 L .- P. : une ar me ne v au t r i e n s i son usager ne v au t r i en ; f r . 426 L .- P. : l a Ci t é éq u i v au t à ses guer �r i e r s et no n pas à l a t ék hnë de ses c o n s t r u c t eu r s ) ; en d ' a u t r e s mo t s , e l l e s sont en v i s ag ées du p o i n t de vue de ] ' u s a g e r . Si l es épées son t q u a l i f i é e s de Kh al l c i d i k ai { f r . 3 5 7 .7 L . - P . , "de Ch a l c i s " ) , ce n ' e s t q u ' u n e i n d i c a t i o n géo�gr ap h i q u e ( i m p er s o n n e l l e ) de l eu r o r i g i n e , i n d i c a t i o n q u i d é f i n i t v r a i semb l ab l emen t un c e r t a i n t y pe d ' é p é e ; Ch a l c i s é t a i t r i c h e en c u i v r e et en f e r ( c f . St r a b . X . 1 . 9 / C 447) et

Page 131: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

pas de "g é n é a l o g i e " : i l es t une mar c h and i se p r o du i t e p ar un i n �connu dans un de ces a t e l i e r s dont c e l u i de Po l émar q ue, oc cupant 120 e s c l a v e s , f o u r n i t un exempl e au Ve s i è c l e . Her a c l i t e r é �sume l e dér ac i nemen t a i n s i ex em p l i f i é : "Même l es c hoses que l es gens r en c o n t r en t t ous l es j o u r s l eu r ap p a r a i s s en t é t r an gèr es (h o î s k a t h ' hëmér an eg k u r o û s i , t aû t a au t o î s x én a p h a i n e t a i ) " . 50 Au s s i é t r an gèr es que l es c o n c i t o y en s , l es "c h o s es " de l a v i e quo�t i d i en n e son t déso r mai s d i s s o c i é es du c o n t ex t e c o nc r et dont e l l es son t l es p r o d u i t s . Di s s o c i é es de l eu r o r i g i n e , e l l e s ne r ap p e l �l en t aucune o b l i g a t i o n p ar r ap p o r t au p r o d u c t eu r ou p ar r appo r t à c e l u i que l es "d o n n e" : p ar l ' a c h a t , l e c l i en t s ' e s t dé j à ac �q u i t t é de sa d e t t e , det t e q u i dans l a s o c i é t é p r é - p o l i t i q u e av a i t ét é l e s e u l moy en d ' é t a b l i r et d ' e n t r e t e n i r des r ap p o r t s av ec a u t r u i . Pa r c o n t r e , l a " j u s t i c e " ( d i k a i o n ) de l a Ci t é se d é f i n i t comme l ' o b l i g a t i o n i n v er se de "p av er ses d e t t e s " ^ 51 _ c 'es t - à - d i r e une o b l i g a t i o n q u i , du p o i n t de vue p r é - p o l i t i q u e , é l i m i n e�r a i t l a p o s s i b i l i t é même d ' e n t r e t e n i r des r e l a t i o n s à a u t r u i .

I I . 2 . 3 . La s t r u c t u r e de l a l é x i s homér i que

F i x é s p ar l ' é c r i t u r e , l es c han t s homér i ques se dé t ac h en t de l a p r at i q u e dont i l s t i en n en t l e u r s t r u c t u r e i n t e r n e . Bans un sens t r ès p a r t i c u l i e r , i l s p a r t i c i p e n t a i n s i de l a c o n d i t i o n que j e v i en s d ' e s q u i s s e r : dev enu t e x t e , l e c hant es t d é r a c i n é . La "t ex - t u a l l t é " es t Jen f a i t l a c o n d i t i o n n é c es s a i r e de ce dér ac i n emen t , car a u s s i l ongt emps que l e chant r es t e mu l t i f o r me au sens soc i o - l o g i q u e , 152 j_]_ ne peu t pas êt r e dép l ac é dans un champ s o c i a l qu i ne l ' a pas s t r u c t u r é : chaque champ s o c i a l ex i ge sa p r op r e v e r �s i o n . Une f o i s f i x é par l ' é c r i t u r e , l e chant se t r ouv e b i en t ô t dép l ac é - dans l a Ci t é , où l es r hap so des g a r a n t i s s en t sa r ep r o �du c t i o n méc an i q u e. I l es t déso r mai s un h i é r o g l y p h e s o c i a l dont l e sens o b j e c t i f ^ n ' es t p l us i mmédi at ement d é c h i f f r a b l e . Son or i -

c é l èbr e p our ses épées ( c f . A r c h i l . f r . 3.3- 5 We s t ) , p r o �du i t es sans dout e à gr ande éc h el l e en vue d ' u n mar ché ( c f . l e s r é f é r en c es données p ar Page 1959A, p . 219 n . 1 ) . Si Al c ée p o u v ai t s ' a c h e t e r une é p é e , i ] , p o uv ai t sans dout e se p r o c u r er d ' a u t r e s ar mes de l a même f aç on : "L'homme v au t sa r i c h e s s e " (Al c ée f r . 360 L . - P . ) .

149. Po u r 1 ’ e r g as t ë r i o n de Po l émar q ue, l e f r èr e de l ' o r a t e u r Ly- s i a s , v o i r L y s . X I I Cont r e Er a t o s t h . 12 et 18—9.

150. Hé r a c l . f r . 22 B 72 D.- K.151. P l a t . Ré p . 1 . 6 / 3 3 l e ( = Si m. f r . 137/ 642a Pa g e ) . Cf . i n f r a

p . 160 et n . 125.152. Vo i r su p r a p . 21 e t c .

Page 132: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

g i n e se s i t u e ho r s du champ de v i s i o n de l a Ci t é : c ' e s t l a r a i �son p our l aq u e l l e Xénophane d o i t r ec o n s t r u i r e l e t et el esméno n h o mér i q u e, q u i , en p r i n c i p e , échappe à 1 1 o b ser v at i o n d i r e c t e . 1 La méf i an c e sp o n t anée du p h i l o s o p h e v i s - à - v i s de l a t r a d i t i o n my t h i que se t r ouv e s c i en t i f i q u em en t J u s t i f i é e p ar ce t r a v a i l de r e.eon.st ni ç- f ci on q u i l u i per met de. d é f i n i r l e s t a t u t de c et t e t r a �d i t i o n : mal g r é sa p r ésen c e dans l a Ci t é , Homèr e es t un "b a r b a�r e " .

Th éag èn e, l u i , ne p o u v a i t pas r e j e t e r l e t ex t e de c et t e f aç cn : l e r hapsode é t a i t économi quement dépendan t de ses r é c i t a t i o n s d 'Ho mèr e. I d e n t i f i e r Homèr e comme "b a r b a r e " a u r a i t s i g n i f i é , pour l u i , l a f i n des r é c i t a t i o n s h o mér i q u es . Par c o n t r e , Homèr e dev ai t ê t r e d i s s o c i é de c et t e p r a t i q u e que Xénophane a v a i t r ec o n s t r u i t e av ec t an t de p r é c i s i o n an t h r o p o l o g i q u e . Or , s i l ' i d e n t i f i c a t i o n d 'Ho mèr e comme "b a r b a r e " é t a i t i mp en sab l e, i l é t a i t auss i i mpen�sab l e de c h anger l e t ex t e : Théagène ne p o u v ai t p l u s i n t e r v en i r dans l a t r a d i t i o n comme l es aèdes d ' a u t r e f o i s , q u i n ' a v a i e n t pas h é s i t é à i n t e r v e n i r dans l a t r a d i t i o n conf or mément aux ex i g en c es des a u d i t e u r s . Le t ex t e é t a i t l à , i mmuabl e comme un monument et même soumi s au "c o n t r ô l e de l ' E t a t " à At h è n es . La m u l t i f o r m i t é du c han t é t an t une c a t ég o r i e i m p en s ab l e , ^ 4- n_e r hapsode s ' e s t en e f f e t v oué à c et t e " p h i l o l o g i e " p ar l aq u e l l e l e t ex t e homér i que s ' e s t s t a b i l i s é v er s l a f i n du V I e s i è c l e . I l é t a i t a u s s i i mpos�s i b l e de r e j e t e r l e t ex t e que de l e c h anger : g a r an t i s s an t l ' e x i �s t enc e m a t é r i e l l e du r h ap s o d e, l e t ex t e so udai nement c o n t es t é s emb l a i t d ev o i r l e p r endr e au p i è g e . Nous sav o ns comment Th éa�gène s ' e n es t s o r t i : l ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e a sauv é non seu l ement Homèr e mai s enc or e l e r hapsode l ui - même.

Théagène a v u l e p o i n t f a i b l e de l a r ec o n s t r u c t i o n x én o p h a�néenne : so n c ar ac t è r e d ' o p é r a t i o n p r o p o s i t i o n n e l l e . Le t e t e l e s �ménon ét an t i n a c c e s s i b l e , l e dok os é t a i t n éc essa i r emen t une r e �c o n s t r u c t i o n f r a g i l e dont l a v é r i f i c a t i o n d i r ec t e é t a i t l e p r i �v i l è g e du " s u j e t t r a n s c e n d e n t a l " , du Di eu x én o p h an éen . Par r ap �po r t au t e t e l es m é n o n , Xénophane et Théagène é t a i en t p ar c o nsé�quen t égaux : i l s ne l e c o n n a i s s a i en t d i r ec t emen t n i l ' u n n i l ' a u t r e . Par c o n t r e , l e dôk os de l ' u n s ' o p p o s a i t au dok os de l ' a u t r e dans u n d i a l o g u e à ar mes é g a l e s . Au d r o i t à l a p ar o l e du p h i l o s o p h e c o r r es p o n d a i t l e d r o i t égal du r hapsode q u i , l u i , é t a i t o b j ec t i v emen t ap p el é à d i s s o c i e r l e t ex t e homér i que de l a p r a t i q u e "b a r b a r e " q u i l ' a v a i t s t r u c t u r é . Ce d r o i t , l e r hapsode en f i t u s ag e : p r enan t Homèr e p our un "c i t o y e n " dont l es " a r r i è �r e- p en sées" ne s ' a f f i c h e n t p a s , i l l ' a même t r an s f o r mé en p h i l o �sophe aux t r a i t s man i f es t emen t m i l é s i e n s . Homèr e n ' é t a i t n u l l e �ment un "b a r b a r e " comme l ' a v a i t d i t Xénophane : i l é t a i t un an-

153. Vo i r sup r a p p . 105- 6.154. Vo i r sup r a p . 111.

Page 133: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c :e n p h i l o s o p h e q u i c o n n a i s s a i t l a s t r u c t u r e du monde au t an t qu 'An ax i man d r e , l e maî t r e de Xénophane l u i - m ê m e . 155

Nous sav ons comment Théagè- i e r er .d compt e de sa t h éo r i e : i l f a i t l a d i f f é r en c e en t r e deux n i v eau x du d i s c o u r s h o mér i q ue, l e sens s u p e r f i c i e l et l e sens p r o f o n d , q u i s ' o p p o s en t comme "men�s o n ge" et " v é r i t é " . L ' i m m o r a l i t é a t t r i b u é e à l a Théomachi o n ' e s t q u ' ap p ar en t e : en r é a l i t é , l es l u t t es " i mmo r a l es " c ac hen t un sens p r o f o n d q u i r e l èv e d ' u n e r é f l e x i o n p h i l o s o p h i q u e su r l es f o r c es de l a n a t u r e et de l a v i e . Ce sens "p r o f o n d " j u s t i f i e l ' i mmo r a�l i t é ap p ar en t e de l ' o e u v r e homér i que co nt r e l es a t t aq u es l e Xé�n o p h an e . La Th éo mac h i e, p ar ex emp l e, do i t ê t r e l ue sel on un code c o smo l og i que (c o n c er n an t l es "é l é m en t s " ) et un code p s y c h o l o g i �que ( c o n c er n a i t l es "d i s p o s i t i o n s " ) : c e l u i q u i sai .t l i r e de c et �t e f aç o n c o n n aî t r a ses "v é r i t é s p r o f o n d e s " . I l n ' e s t nu l l emen t q u es t i o n d ' u n e l u t t e à l ' i n t é r i e u r du p an t héo n : chaque d i eu a g i t conf or mément à un sy st ème dont l e r hapsode p r ét end a v o i r l a c l é . Homèr e, d i t - i l , s ' ex p r i me a l l é g o r i q u em en t . A i n s i , a t t r i b u an t une i n t en t i o n a l l é g o r i q u e à Homèr e, Théagène l u i a t t r i b u e du même coup une p o é t i q u e , c 'es t - à - d i r e un ensembl e de r èg l es d é f i n i s s a n t l a c o n s t r u c t i o n du d i s c o u r s . I l en t r ep r en d l ' é t u d e f o r mel l e des p l â smat a ( " f a b r i c a t i o n s " ) que Xénophane av a i t d é n o n c é s e t i l p r é t end s av o i r comment ces p l â smat a s ' a r t i c u l e n t . La s t r u c t u r e de l a l é x i s "d é f en d " l ' a e d e cont r e l es i n s i n u a t i o n s du p h i l o s o �p h e . Sel o n Th éagène, l a Théomac hi e se d é f i n i t p ar un r ef ou l ement sy s t émat i q ue et i n t en t i o n n e l du s e n s , r ef o u l emen t q u i se t r ouv e r ég l é p ar deux co des d i f f é r e n t s . Emp l oy ant ces c o des , on peut " t r a d u i r e " l e d i sc o u r s a l l é g o r i q u e et r e t r o u v er l ' i n t e n t i o n de l ' a è d e : l a i j i ét hode d ' i n t e r p r é t a t i o n de Théagène se p r ésen t e donc comme l a déc o uv er t e d ' u n e p o ét i q ue r é e l l e mi se en oeuv r e p ar Ho�mèr e .

Si t u an t l e "menso nge" et l a " v é r i t é " à l ' i n t é r i e u r du d i scour s, Théagène d i f f è r e d 'Hé s i o d e q u i , l u i , c o ns i dèr e l e s t a t u t du d i s �cour s p ar r ap p o r t à l a p r at i q u e q u i l e dét er mi ne : comme nous l ' a v o n s v u , Hés i o de c o ns i dèr e l ' a u t a r c i e comme l a c o n d i t i o n de l a " v é r i t é " , l a dépendance comme l a c o n d i t i o n du "men s o n g e".Auc un pr obl ème "ép i s t émo l o g i q u e" ne se p r ésen t e à Hés i o de : sa

155. I l n ' e s t pas ex c l u que l e r a t i o n a l i s me même de Xénophane a i t suggér é à Théagène son "mode de d é f en s e" : l e p h i l o �sophe c o ns i dèr e 1 ' "a r c - en - c i e l " ( i r i s ) comme une espèc e de "n u ag e" ( f r . 21 B 32 D . - K . ) , mai s i l es t p o s s i b l e que Théagène a i t p r é f é r é compr endr e " I r i s " ( l a déesse) au l i e u d ' "a r c - e n - c i e l " , ob t enan t a i n s i l ' é q u i v a l e n c e a l l é g o r i q u e " I r i s = n u a g e " . Par c o n t r e , Xénophane essay e de déno nc erun dék os t r a d i t i o n n e l ( " l ' a r c - e n - c i e l es t une d é e s s e " ) po u r a r r i v e r à une "m ei l l eu r e c o n n a i s s an c e" ( c f . sup r a p p . 105- 6 et n . 145) .

156. Vo i r su p r a p . 104.

Page 134: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l i g n e de démar c at i o n en t r e " v é r i t é " et "menso nge" d i v i s e l a so �c i é t é ( e t no n pas un s eu l et même d i s c o u r s ) . Rep r ésen t at i o n , du c o n t r ô l e s o c i a l , sa Muse l u i p r oc ur e l a r éponse à l a. q u es t i o n "Comment l e sa i s - t u ? " 1 5 7 . j_a j/[use p ay san i n dép en dan t s a i t "c l amer l a v é r i t é " , pas c e l l e du p a r a s i t e . Po u r Hé s i o d e , l a p r a�t i q u e des p a r a s i t es ne peut pas ê t r e d i s s o c i é e des "men so n ges" q u ' i l s d i s e n t : i l n ' é p r o u v e auc un b es o i n de se demander comment i l s a i t que l es p a r as i t es son t des "m en t eu r s " . Pa r c o n t r e , Théa�gène ne c o nnaî t pas l a p i ' at i d ’ae de c e l u i dont i l d é f en d l es "v é �r i t é s p r o f o n d es " : i l do i t même es s ay er de d i s s o c i e r Homèr e de l a p r a t i q u e i d e n t i f i é s p ar Xd n o p h an e . Sa déf ense g r av i t e p ar n é �c e s s i t é au t o u r de 1 ' i n t an t i en au ’o.j e c t i v e q u ' i l a t t r i b u e à Homèr e, i n t e n t i o n aux t r a i t s max i l î est eœent c i t a d i n s . Si l ' a t t a q u e x én o �phanéenne av a i t son p o i n t f a i b l e , 1 " ' i n t e n t i o n a l l é g o r i q u e " é t a i t b i e n l e p o i n t f a i b l e de l a dé f ense : comment s a v o i r s i Hamàr e a v a i t composé ses v er s dans une i n t en t i o n a l l é g o r i q u e ou no n ? D' a u t r e p a r t , comment r e f u t e r l ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e ? La d é f e n s e , c o ndu i .f i du p o i n t de v ue de l a l é x i s , p o s a i t un p r o b l è �me ép i s t émo l o g i q u e q u i ne p o u v ai t pas ê t r e r é s o l u .

Xénophane s ' e s t c er t a i nemen t opposé aux i n t e r p r é t a t i o n s al l é - g o r i au es des p ass ad es " i m m o r a u x " . ^ ^8 Mai s comment démont r er l eu r f au s s e t é ? Dans un s e n s , l e p h i l o so p h e es t dev enu l a v i c t i me de sa p r op r e ép i s t émo l o g i e é g a l i t a i r e , q u i ne l u i p er met t a i t p as , s emb l e- t - i l , de r e f u t e r l ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e d 'Ho mèr e.Un s i è c l e p l u s t a r d , So c r at e ne c o n n aî t r a pas d ' ép i s t émo l o g i e q u i p u i s s e t r an c h er dans un p a r e i l d i a l o g u e : "Ne no us oc cupons p l u s d 'Ho mèr e, d i t - i l , c ar i l es t i mp o ss i b l e de s av o i r à q u o i i l a p ensé en composant c es v e r s " . 159 p o u r So c r a t e , l a p r ob l émat i que engendr ée p ar Théa.gène ne c o nv i en t en e f f e t q u ' à l a popu l ac e et sa p o s i t i o n r ap p e l l e a i n s i l a p o s i t i o n de Par méni de q u i , dev ant l es "o p i n i o n s " des c i t o y en s , d év a l o r i s e l e dok os é g a l i t a i r e de X é n o p h a n e : c hez l e p h i l o so p h e d ' E l é e , l a " r ec o n s t r u c t i o n con�j e c t u r a l e " , déso r mai s dés i gnée p ar _doxa, ^1 ap p ar t i en t au monde des "a p p a r e n c e s " , opposé à c e l u i de l ' " E t r e " p ur à q u i Par méni de, l u i , a t t e i n t gr â ce à une r é v é l a t i o n r e l i g i e u s e . 1 ^ Ep r o u v an t

157. Cf . su p r a p . 100 et l i és. T r a v . 660- 2.1 5 °. On s a i t que Xénophane s ' e s t opposé à un au t r e t y pe d ' i n t e r �

p r é t a t i o n , à ' s a v o i r l a d i v i n a t i o n ( f r . 21 A 52 D . - K . ) . Cf . Bo uc hé- Lec l er q I , p p . 33- 4, et Ve m a n t 1974B, p . 14.

159. P l a t . H i p p . m i n . 365c - d ; c f . Ré p . I I . l 7 / 3 7 8 d ( c i t é sup r a p . 113 et n . 3 4 ) , Phèdr e 275d et su r t o u t Pr o fc. 347c - 8a.

160. Vo i r sup r a p p . 93 sq q . Po u r l ' i n v e r s i o n du sy st ème xénopha- n éen c hes Par mén i de, c f . Pr â n k el 1960, p p . 343- 9.

161. Par m. f r . 28 B 1.31 D.- K. e t c .162. I b i d . 28- 32. Po u r l e r ap p o r t en t r e l e Di eu de Xénophane et

l ' E t r e p ar mén i déen , c f . Vl as t o s 1947, p . 177 n . 178, q u i compar e Xénophane f r . 21 B 26 D.- K. a i e ! d ' en t a u t Si mi m-

Page 135: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l ' i m p o s s i b i l i t é de d é c i d er en t r e l es do x ai ( " o p i n i o n s " ) , Par mé�n i d e , l 'homme d ' E t a t , ”' ^ r ompt av ec l a s c i en c e de Xénophane et se p l a c e , d ' u n e f aç on p l us c at égo r i q u e que So l o n , au- dessus des c o n f l i t s des c i t o y en s . ^ Par une v é r i t a b l e r é g r es s i o n , Par mé�n i d e r e j e t t e 1 ' ép i s t émo l o g i e de Xén o p h an e, t r o p danger euse p ar �ce que t r o p é g a l i t a i r e , p o u r i n s t au r e r sa p r op r e p h i l o s o p h i e t o t a l i t a i r e : 1s l é g i s l a t e u r d ' Sl é e se p r ésen t e cornme l e .por t e- p a r o i s p r i v i l é g i é du " s u j e t t r an s e an d e n t a l " . E l u , Par mén i de t r an sc en d e i ' h o r i z p n en t r e Di eu et 1 ' Homme: et a t t e i n t à l a con�n a i s s an c e ab s o l u e .

Rev enons au t ex t e h o mér i q ue. Comme j e l ' a i d i t , l a Théomachi e p eu t ê t r e r et enue à t i t r e ex emp l ai r e po u r l ' a n a l y s e . ” 5 s e ppg- t an t no n seu l ement à l a c r i t i q u e x énophanéenne mai s enc o r e à l a d é f en se a i l é.go r i sau t e de Th éagèn e, l a Théomac h i e es t de p l us un p ass age t y p i q u e d'Homèr e- : l e p r i n c i p e d ' é q u i v a l e n c e en t r e ex �p l o i t et s t a t u t généal o g i q ue y t r ouv e une ex p r es s i o n g u s s i i d é a �l e que dans l es combat s h ér o ï q u es é t u d i és c i - d es s u s . Déj à au début du XXe Chant , l e r an g de Seus es t d é f i n i p ar Homèr e q u i é l o i g n e l e d i eu supr ême du champ de b a t a i l l e : i l ser a l ' o b s e r �v a t eu r i m p ar t i a l des t h eo m ak h i a i . Or , l a c o n f r o n t a t i o n en t r e Po �s é i d o n et Ap o l l o n es t conf or me à l eu r s s t a t u t s r e s p e c t i f s : Ap o l �l o n cède à Po s é i d o n "c a r i l c r a i g n a i t d ' e n v e n i r aux mai ns av ec son onc l e p a t e r n e l " . ^®7 Le combat n ' a pas l i e u : l e s t a t u t généa�l o g i q u e d ' Ap o l l o n ne l u i per met pas de se mesur er av ec son o n c l e . Par c o n t r e , l e r an g d ' Hé p h a i s t o s p ar r ap p o r t au d i eu f l u v i a l Sc a�mandr e s ' ex p r i m e à t r av er s l ' a c t i o n g u er r i è r e : a u s s i s u p é r i eu r à Scamandr e q u ' Ac h i l l e es t s u p é r i eu r à A s t é r o p é e , ^ Hép h ai s t o s

n e i i " i l [ Di eu ] r es t e t o u j o u r s au même l i e u " , av ec Par m. f r . 28 B 8 . 2 9 D.- K. où l a même ex p r es s i o n es t empl oy ée pour qua�l i f i e r l ' E t r e . Aj o u t o n s que l e c ar ac t èr e sp h ér i q u e de l ' E t r e p ar mén i déen ( f r . 28 B 8.43- 4 D.- K. ; c f . i b i d . 1 .2 9 ) ne peut que r ap p e l e r l e Di eu "s p h é r i q u e " de Xénophane ( f r r . 21 A 1,A 28 [ 7 ] , A 33 [ 2 ] , A 35 [ c f . f r . 28 A 31] D. - K . ) et que l e t et el esmén o n x énophanéen ( f r . 21 B 3 4 .3 D. - K . ) r ev i en t chez Par méni de comme l a q u a l i f i c a t i o n de l ' E t r e (f r . 28 B 8 .42 D.- K.).

163. F r r . 28 A 1 et A 12 D.- K.164. Cf . sup r a p p . 88 , 120- 1. Le monde p o l i t i q u e se t r ouv e donc

comme o bser v é du "d eh o r s " p ar l e l é g i s l a t e u r : c ' e s t p our �q u o i c e l u i - c i a b es o i n d ' u n e doubl e c o nnai ssan c e - c e l l e de l a " v é r i t é " ( t r a n s c en d a n t a l e ) et c e l l e des "o p i n i o n s "( q u i opposent l es c i t o y e n s ) . Po u r une l ec t u r e " p o l i t i q u e " de Par mén i de, c f . Mi n ar : une t e l l e l ec t u r e p o u r r a i t sans dout e êt r e menée p l u s l o i n .

165. Vo i r sup r a p . 112.166. Vo i r sup r a p p . 124- 6.167. I I . X X I . 468- 9.168. Vo i r sup r a p . 125 et n . 109.

Page 136: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

d o i t i n év i t ab l emen t t r i o mp h er du d i eu f l u v i a l , semb l e- t - i l , et i l l e f a i t . Son ex p l o i t es t a i n s i conf or me à son s t a t u t g én éa l o �g i q u e . La so eu r d ' Ap o l l o n se mesur e av ec Hé r a . L ' i s s u e sembl e déc i dée d ' av an c e : même s i Zeus a donné à Ar t émi s l e p r i v i l è g e de t u e r , 1 ® 9 e l l e ne do i t pas s ' o p p o s e r à Hé r a , " l ' é p o u s e v én ér a�b l e de Z e u s " . ”' ^ Hér a t r i o mphe d 'Ar t ém i s q u i s ' e n f u i t . ^ " * At héna t r i omphe d ' Ar è s : f i l l e de Zeu s , e l l e se p r o t ège cont r e l e d i eu g u e r r i e r av ec l ' é g i d e que même l ' é c l a i r de son pèr e n ' a r r i v e pas à b r i s e r . 1 ! ^ Le s t a t u t à 'At Ji éna conune f i l l e de Zeus s e u l e x c l u t , semb l e- t - i l , t o u t e d é f a i t e : e l l e abat no n seu l emen t Ar è s 1 ^ mai s enc o r e Ap h r o d i t e q u i es t v enue en a i de à ce d e r n i e r . A t h é n a es t l a f i l l e âe Zeu3 s eu l ; Ar f es es t l e f i l s de Zeus et d ' Hé r a , Ap h r o d i t e l a f i l l e de Zeus et de Di o n é . La gén éa l o g i e d 'At h é n a es t donc p l u s "p u r e " que c e l l e des deux a u t r e s . La r e t r a i t e t ac �t i q u e d 'Her mès es t due à son r esp ec t pour Lét o : " I l es t dange�r eu x de se bat t r e av ec l es épouses de Zeus q u i r assembl e l es n u a g e s , d i t - i l à Lét o : j e t e per met s de t e v an t e r par mi l esd i eu x i mmor t el s de m ' a v o i r b a t t u de t ou t e t a f o r c e " . 175 j ' a i dé i à

- ’ 1 7 6 vs o u l i g n e l ' a m b i g u i t e de c et t e " v i c t o i r e " de Let o 1 ; a v r a i d i �r e , Her mès n ' e s t n i v a i n c u n i v a i n q u eu r , ce q u i es t c o n f o r me, semb l e- t - i l , à son s t a t u t gén éal o g i q u e : son ad v e r s a i r e es t au �t an t que sa mèr e, Ma' i a, une épouse de Zeus ; de p l u s , Lét o et Ma i a so n t t o u t es deux des descendant es de T i t a n s .

Le r é c i t de l a Théomachi e per met a i n s i à Homèr e de d é f i n i r s i x r ap p o r t s de f o r c e à l ' i n t é r i e u r du p an t héo n a i n s i que l e r appo r t de Zeus aux onze d i eu x engagés dans l a l u t t e . 177 f ous ces r ap �p o r t s t r ad u i s en t des r ap p o r t s g é n é a l o g i q u es , q u i se t r o u v en t a i n �s i "c o n f i r m é s " p ar l e dér ou l ement des év énement s : i l es t " v r a i "

169. I I . X X I . 484.170. I b i d . 479 .171. I b i d . 489- 96.172. I b i d . 400- 1.173. I b i d . 406- 8.174. I b i d . 416- 26.175. I b i d . 498- 501.176. Vo i r su p r a p p . 116- 7.177. Peut - êt r e- f au t - i l s ' e x p r i m e r d ' u n e f aç o n p l us p r uden t e :

t o u t se p as s e comme s i Homèr e es s ay a i t de d é f i n i r ces r ap �p o r t s de f o r c e à t r av er s l e dér ou l emen t des év énement s . Cf . Bo u r d i eu , p . 173, et Hav el o c k 1963, p . 182 : "We hav e ar gued t h at t h i s k i n d o f d i s c o u r s e , j u s t bec ause i t i s t he on l y sp eec h wh i c h i n an o r a l c u l t u r e en j o y s a l i f e o f i t s own, r ep r es en t s t he l i m i t s w i t h i n wh i c h t he mi nd o f t he member s o f t h at c u l t u r e can ex p r ess i t s e l f , t he degr ee o f so p h i s t i c a�t i o n t o wh i c h t hey can at t ai o. Hence ai l ' k n o wl edge' i n an o r a l c u l t u r e i s t emp o r al l y c o n d i t i o n ed , wh i c h i s an o t h er way o f sayi ng t h at i n su c h a c u l t u r e ' k nowl edge' i n our sense canno t e x i s t " .

Page 137: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

que t e l ou t e l d i eu es t généal o g i q uemen t s u p é r i eu r à t e l ou t e l au t r e - i l es t v i c t o r i e u x dans l a Th éo mac h i e. C ' e s t donc l e p r i n �c i p e d ' é q u i v a l en c e en t r e ex p l o i t et s t a t u t gén éa l o g i q u e q u i r end compt e des r é g u l a r i t é s r emar q uab l es du p assage en q u e s t i o n . Ce p r i n c i p e , q u e l l e é t a i t son i mpor t ance pour Théagène ? Ap r ès l ' é �t ude f a i t e c i - d es s u s , j e me c r o i s en mesur e de r épondr e à c e t �t e q u es t i o n . Se l o n t ou t e v r a i s emb l an c e, ce p r i n c i p e ne p o u v ai t p l u s ê t r e compr i s p ar l e r hapsode q u i , de p l u s , é t a i t o b j ec t i v e �ment p r éd i s p o s é à d i s s o c i e r l a p r at i q u e s t r u c t u r an t e du t ex t e s t r u c t u r é . Te l l e q u ' e l l e s ' ex p r i me dans l a c o n s t i t u t i o n a t t r i �buée à Ch ar o n d as , l a p r a t i q u e de l a c i t é commer çant e que f u t Rh ég i o n n ' é t a i t p l us conf or me à ce p r i n c i p e de l a s o c i é t é gen t i - l i c e : à Rh ég i o n , l e r an g s ' e x p r i m a i t en t er mes éc o no mi q ues.Comme Si m o n i d e , ^ ^ Théagène a dû c o n s i d é r e r l a g én éa l o g i e comme l a t r a n s c r i p t i o n d ' u n e r e l a t i o n pur ement éc o no mi q ue. Le r hapsode n ' a v a i t donc aucune i dée de l a p r a t i q u e p r é - p o l i t i q u e dont l a Théomac hi e t i e n t ses r é g u l a r i t é s . Or , ces r é g u l a r i t é s , i l l es a c ependan t b i e n o bser v ées : l eu r c ar ac t èr e an t i t h é t i q u e l ' a ame�né à c r o i r e q u ' i l y a v a i t un sy st ème so u s- j ac en t - pas une p r a�t i q u e - dont e l l e s é t a i en t l es m a n i f e s t a t i o n s . N ' é t a n t q u ' u n agen t de l a r ep r o d u c t i o n r ég l ée du t e x t e , T h é a g è n e p r ésuppose c hez Homèr e une so u mi ss i o n à des r èg l es e x p l i c i t e s an al o gue à l a s i en n e : l e s r é g u l a r i t é s r e l è v e n t , à ses y eu x , d ' u n e a p p l i c a t i o n sy s t émat i q u e des r è g l e s . La p o ét i q ue a t t r i b u é e à Homèr e d ev i en t a i n s i l e s u b s t i t u t ap p au v r i de l a p r a t i q u e dont l e d i s c o u r s homé�r i q u e t i en t ses r é g u l a r i t é s , c ar l a s e n s i b i l i t é i n f i n i m en t sub�t i l e de l ' a è d e , du g é n é a l o g i s t e , ne se r é d u i t pas à un ensembl e de r è g l e * .

I n t r o d u i s an t l e sy st ème d ' Anax i mandr e dans l a Th éo mac h i e , Théagène r et o u r ne du l ogos p h i l o s o p h i q u e au mût hos f o s s i l i s é d 'Ho mèr e. L ' u n des p r emi er s , i l découv r e l a " r a i s o n " du my t he, une " r a i s o n " que l es my t ho l ogues déso r mai s ne c ess er o n t pas de c h er c h er . Que s i g n i f i e ce " r e t o u r " s i no us no us l i m i t o n s à Théa�gène ? Ap r ès l es r ec h er c h es de Fr an c i s M. Co r n f o r d , on s a i t dans q u e l l e mesur e l e d i sc o u r s du l ogos es t l ' h é r i t i e r du d i sc o u r s g én éa l o g i s an t : Co r n f o r d a mo n t r é , j u sq ue dans l es d é t a i l s , l a c o r r esp o ndanc e é t r o i t e en t r e l a cosmogoni e d 'Hé s i o d e et l e s y s t è �me r a t i o n n e l d ' An ax i m an d r e . 1 Supp r i mant l e c ar ac t èr e ant hr opo- mor ph i que de l a cosmogon i e t r a d i t i o n n e l l e , l es p h i l o s o p h es i o �n i en s ont empl oy é son schéma dans l eu r s p r o p r es sy st èmes : en t r e Hés i o de et Anax i mandr e i l y a donc une c o n t i n u i t é b i en é t ab l i e et i l s e r a i t t r ès é t o n n an t , à mon a v i s , q u 'Anax i mandr e l ui - même n ' e û t eu aucune i dée de c et t e c o n t i n u i t é . Le p h i l o so p h e a dû

178. Vo i r su p r a p p . 122 s q q .179. Vo i r su p r a p . 128 et n . 136.180. Cf . su p r a p p . 42- 5, 80- 1, 87- 8.18 1. Co r n f o r d , p p . 159- 224.

Page 138: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s a v o i r mi eux que t o u t au t r e que l e sy st ème q u ' i l a v a i t é l abo r é é t a i t l ' h é r i t i e r d ' u n e v i s i o n du monde g én éa l o g i s an t e - dont l a Théomac hi e e s t , e l l e a u s s i , s o l i d a i r e . Le chemi n p ar c o u r u p ar Théagène du l o go s au mût hos ap p ar a î t donc mo i ns g r a t u i t q u ' i l ne sembl e à p r emi èr e v ue : c o n t empo r ai n d ' An a x i m a n d r e , Théagène a dû c o n n aî t r e - peut - êt r e p ar l ' i n t e r m é d i a i r e de Py t hago r e - l a n a t u r e de l a t r a n s p o s i t i o n que Co r n f o r d a r ec o n s t r u i t e av ec t an t de p a t i e n c e . A mon a v i s , ce n ' e s t donc pas une pur e c o ï n c i �denc e s i Co r n f o r d , essay an t comme Théagène d ' é c l a i r e r une pensée en se r é f é r an t à une a u t r e , commet l a mi me e r r eu r que l e r h ap so �de de Rh ég i o n et o u b l i e l a r up t u r e r év o l u t i o n n a i r e q u i sépar e l e 16go s du mût hos - c et t e r up t u r e q u i é t a b l i t l a Ci t é gr ec- que . 1

182. Cf . l es r emar ques de W.K .C . Gu t h r i e dans l a p o s t f ac e deCo r n f o r d , p . 259 : "The dan ger o f en d i n g w i t h t h i s i n ad é �quat e summar y i s t h at i t may conv ey t he f a l s e i mp r ess i o n t h at t he ear l i est G- r eek p h i l o s o p h er s (and among an c i en t p eo p l es i t was o n l y among t he G- r eeks t h at t h i s t r a n s l a t i o n was ac h i ev ed ) d i d no mor e t han r ep eat t he l es s o n s o f my t h i n a c h anged t e r m i n o l o g y " .

Page 139: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

III. LES ARTISANS DE LA PAROLE

Page 140: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque
Page 141: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

I I I .l . L a Poét i que de Si moni de

I I I . 1 . 1 . L ' i n t e r p r é t a t i o n "mo r a l e" du poème à Sc opas

Ap p ar t en an t à l a même g én ér a t i o n que Xénophane et Th éag èn e, Si �mon i de se d i s t i n g u e au t an t de l ' u n que de l ' a u t r e : au t e u r p r o- f e s s i o n n e l d ' é p i n i c i e s , i l es t o b j ec t i v emen t p r éd i s p o s é à g l o �r i f i e r l es j e u x , v i go u r eusemen t condamnés p ar l e p h i l o so p h e "* ; p oèt e l u i - même, i l cher c he à e x p l i c i t e r sa p r op r e p o ét i q ue p l u �t ô t que c e l l e d ' a u t r u i . A t r av er s q uel q ues d é c l a r a t i o n s a u 3s i f r ag men t a i r es que s u g g e s t i v e s ,^ nous en t r ev o y o n s en e f f e t l es g r an des l i g n es de sa p o é t i q u e , c a r ac t é r i s é e p ar une r é f l e x i o n su r l a r e l a t i o n en t r e p ar o l e et r é a l i t é . Au s s i f r agmen t ai r e so i t - e l l e , c et t e p o ét i q ue t émo i gn e, semb l e- t - i l , du moment où l e d i s �c o ur s su r l a p ar o l e s 'éman c i p e des c r o y anc es r e l i g i e u s e s dont i l é t a i t dépendan t j usque l à . Si mon i de é t a b l i t u n r ap p o r t r a t i o n �n e l et s é c u l a r i s é à sa p r opr e p a r o l e , dont i l se c o n s i d èr e à l a f o i s comme l ' a u t e u r et comme l ' o b s e r v a t e u r : conf or mément à sa p o s i t i o n de p r o f e s s i o n n e l , l e p o èt e, s e l o n l ' e x p r e s s i o n de .Mar �c e l De t i e n n e , "déc o uv r e l e c ar ac t èr e a r t i f i c i e l de l a p ar o l e p o é t i q u e " .3 Le co r pus de l a p o ét i q ue s i mo n i déenne se l i m i t an t à q u el q u es f r agmen t s dé j à b i en i n t e r p r é t é s , i l s e r a i t s u p e r f l u d ' e n r ep r end r e l ' é t u d e s ' i l n ' y av a i t pas pour c e l a des r a i s o n s t r ès p a r t i c u l i è r e s . Je c r o i s en a v o i r : au c o r pus l i m i t é j e p r o �pose en e f f e t d ' a j o u t e r un t ex t e i mpo r t an t q u i c o n s t i t u e , comme j ' e s p è r e l e mo n t r er , l a Po é t i q u e même de Si mo n i d e , l e p r emi er d i s c o u r s r a t i o n n e l su r l a s p é c i f i c i t é de l a p ar o l e p o é t i q u e , un v é r i t a b l e man i f es t e q u i no us p er met t r a de mi eu x c er n er l e r ô l e r é v o l u t i o n n a i r e de son a u t eu r . Ce t e x t e , c ' e s t l e poème p r é s er �v é p ar Pl a t o n dans l e Pr o t a g o r a s , l e f ameux poème de Si mon i de d éd i é à Sc o p as .^

1. Xénophane f r . 21 B 2 D.- K. Po u r Xénophane et l es j eu x o l y mp i �q u es , c f . Bowr a 1938B, r ep r i s dans Bowr a 1953, p p . 15- 37. Xénophane q u a l i f i e Si mon i de de k i m b i x , " p i n g r e " , dans f r .21 B 21 D.- K.

2 . Not amment dans Pl u t . Mo r . 34 6 f .3 . Ret i en n e 1'967, p . 106. C f . Ge n t i l i 1969, p . 13, q u i p ar l e de

l a "p o e t i c a a r t i g i s n a l e d i Si m o n i d e " .4 . Po u r l e t e x t e , v o i r i n f r a Ap p end i c e 4 , p p . 219- 20. Ge n t i l i

1964, p p . 278- 9 n . 1, donne une v as t e b i b l i o g r ap h i e des i n t e r �p r é t a t i o n s ; v o i r a u s s i So n l an , p p . 77- 8 n . 13, e t An g e l i Be r n a r d i n ! 1969, p p . 158- 61. Po u r [ Si m . ] f r . 36 / 541 Pag e , poème so uv en t r ap p r o c hé de c e l u i dont j e t r a i t e r a i i c i , on v er r a l es ar gument s d é c i s i f s de Bowr a, T 36 3 cont r e 1 ' a t t r i b u -

Page 142: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Mal g r é l e u r s d é s ac c o r d s , l es nombr eux i n t e r p r è t es da poème à Sc opas son t un an i mes sur - un p o i n t e s s e n t i e l : comme So c r a t e , l e u r p r éc u r s eu r peu s c r u p u l eu x , i l s supp o sen t que sa p r ob l éma�t i q u e f o n damen t al e es t d ' o r d r e m o r a l . Se l o n ce c o n s en s u s , Si mo�n i d e a u r a i t c r i t i q u é l a mor al e "a r i s t o c r a t i q u e " d ' u n p o i n t de v u e ' " r é a l i s t e " et "m o d er n e" . Cr i t i q u e c u r i e u s e , semb l e- t - i l , c ar e l l e s ' a d r e s s e - év i demment su r demande - à un ar i st oc r at e- de v i e i l l e s o u c h e , au r o i t h e s s a l ï s n Sc o p as . L ' a r i s t o c r a t e s e r a i t donc l e eoanaandi t a i r e de c et t e c r i t i q u e a n t i - a r i s t o c r a t i q u e . Si c et t e c o n c l u s i o n n ’ a s t que r ar ement r endue e x p l i c i t e , ^ c ’ es t s an s dout e par c e q u ’ e l l e es t peu v r a i s e m b l a b l e . De p l u s , e l l e en t r e en c o n f l i t av ec l a s t émo i gnages que n o u s possédons su r l e c ar ac t è r e de Sc opas - q u i , s e l o n Ci c é r o n ,^ f u t un homme c a p r i �c i e u x e t a v a r e , u n v é r i t a b l e a u t o c r a t e . Un t e l c ommandi t ai r e ne p o u v a i t - guèr e i n s p i r e r une c r i t i q u e o u v er t e , bi en- au c o n t r a i r e , d ’ au t an t p l u s que l a s i t u a t i o n de Si mo n i de ét _ai t p l us p r éc ai r e que j amai s ap r ès l a mor t d ’ Hi p p ar q u e en 514^ : c ’ é t a i t év i dem�ment p o u r des r a i s o n s de s é c u r i t é que l e poèt e admi r é p ar l e t y �r an a t h é n i en s ’ é t a i t e x i l é en Eh es s a l i e à ce moment - l à ou peu a p r è s . La p r udenc e é t a i t n é c e s s a i r e . Cr i t i q u e r l e s v a l eu r s du maî t r e q u i l u i av a i t donné u n r e f u ge (j u- squ’ à ce que l a s i t u a �t i o n à At h èn es per met t e son r e t o u r ) a u r a i t pu av o i r des c o n sé�q u en c es f a t a l e s . Pl u s que j a m a i s , en T h e s s a l i e , Si mo n i de a dû é v i t e r t o u t e c r i t i q u e s u s c ep t i b l e d ’ i n d i s p o s e r so n c o mmandi t ai �r e .

Le p r obl ème que so u l èv en t ces r é f l e x i o n s n ' e s t p as p assé i n a p e r ç u . Her mann Fr Sr Jt el a c h er c h é l a s o l u t i o n dans. l ' h y p o t h è s e , déj .à r e j e t é e p ar Ul r i c h Wi l amo wi t s - Mo e l l en d o r f f , que l e poème a v a i t é t é conç u p o u r c o n s o l er Sc o p as , q u i a u r a i t s o u f f e r t une a d v e r s i t é q u e l c o n q u e^ : s e l o n c et t e i n t e r p r é t a t i o n , Si mo n i de l u i d é c l a r e , en "br ef , que "p er so n n e n ’ es t san s : d é f a u t " , One t e l l e

t i o n de ce f r agment à Si mon i de ( c f . a u s s i De t i e n n e , p . 109 n .20 , pour des r ensei gnemen t s b i b l i o g r a p h i q u e s ) .

5 . C f . Fr â n k e l 1962, p . 352 n . 12 : "Der Ad r ess â t war Sk o p a s . Es s c h e i n t s e l t s am, dass ger ade ei nem F e u d a l h e r m Gedank en vor - get r ag en wer den , d i e l e t z t e n En des zu r Zer s e t zu n g des st ân- d i s c h r ep r â s en t a t i v en L eb es i d ea l s f ü h r e n " .

6 . Ci c . De o r a t . 1 1 ,8 6 . 3 5 2 (= Si m. f r . 5 / 1 0 Pa g e ) .7- . Cf . A r i s t . Co n s t . d ’ At h èn es 18—9.8 . Wi l amo wi t z 1913, p . 16 : "Es i s t mi t der b o d en l o s en Ver mut ung

gar n i c l i t s gewonnen , dass Sk opas ger ade et was seh r bedenk - l i c h e s begangen gehab t h à t t e , und Si mo n i des i h n gewi sser - massen e n t s c h u l d i g t è " .

9. ï r a n k e l 1962, p- 352 n . 12 ; "Ab s r man f cann et wa v er mu t en , d ass Sk o p as e i n en Rü c k sc h l ag e r l i t t e n h at t e au f den Si mo n i des Besu g nahm; i n d i esem - ITal l e war en Er wâ gj mgen wi e s i e derDi e h i e r h i e r a n s t a l i t du r ebaus am Pl a t s e " .

Page 143: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l ec t u r e me p ar aî t un peu b a n a l e , même s i Sc o p as , s e l o n l ' h i s t o �r i e n Ph ai i i i as d ' Er è s e ," ' ® é t a i t un gr and b u v eu r , sans dout e c apa�b l e de commet t r e des ac t es q u ' i l r eg r e t t a i t e n s u i t e . ”' ”' I l f au t i n s i s t e r , c ep en dan t , su r l a b a n a l i t é de l a l ec t u r e "mo r a l e" du poème : aux a f f i r m a t i o n s su r l e c ar ac t èr e n o v a t eu r de l a c r i t i �que s i mo n i déenne dans l a pensée é t h i q ue gr ec que ne c o r r esp o nd q u ' u n e p auv r et é du c ont enu "m o r a l " , p auv r et é dans l a q u e l l e Wal - t e r Do n l an , au t eu r d ' u n a r t i c l e r éc en t su r l e poème, v o i t un manque de c a t ég o r i es adéq uat es pour ex p r i mer l a n o u v e l l e "mor a�l e " . En o u t r e , q u e l l e s e r a i t l a no u v eau t é "mo r a l e" de 1 ' h u g i ës a n ë r ^ p r oposé p ar Si mon i de p ar r appo r t au h ér o s de 1 ' Ody ssée ?

S ' i l y a c o n t r ad i c t i o n en t r e l e sens a t t r i b u é au poème p ar l ' i n t e r p r é t a t i o n "mo r a l e" et ce q u ' o n a t t e n d r a i t d ' u n poèt e ex i l é dev an t un maî t r e t o u t - p u i ssan t et c a p r i c i eu x - c ' es t - à - d i r e en t r e l es données " i n t e r n e s " et "e x t e r n e s " - i l y a a u s s i c o n t r ad i c �t i o n , au mo i ns ap p a r en t e , à l ' i n t é r i e u r même du poème. Si mon i de se c o n t r e d i t , semb l e- t - i l , l o r s q u ' i l r e j e t t e l a f o r mul e de Pi t - t a c o s , "ê t r e ex emp l ai r e es t d i f f i c i l e " ( v . 4 ) , ^ c ar i l v i en t d ' émet t r e c et t e o p i n i o n au débu t du poème ( w . 1- 2) . Dep u i s l a p r emi èr e d i s c u s s i o n du poème, c e l l e en t r e Pr o t ag o r as et So c r a t e , j u s q u ' a u x ét udes l es p l us r é c en t es , ce pr obl ème n ' a pas c essé d ' a t t i r e r l ' i n t é r ê t des i n t e r p r è t e s . Soc r at e l e r éso u t en d é c l a �r an t q u ’ i l y a une o p p o s i t i o n en t r e g en és t h a i ( v . 1) et émmenai ( v . 4) : i l es t d i f f i c i l e (mai s t ou t à f a i t p o s s i b l e ) de dev en i r

10 . Phai r i . d ' Er è s e c hez At h én . X .438 c : c f . F.H.G- . 1 1 .2 98 Mi l �l e r .

11. Peut - êt r e f au t - i l met t r e l es moeur s de Sc opas en r appo r t av ec Jl es l o i s co nt r e l ' é b r i é t é de Pi t t a c o s ( A r i s t . P o l . I I . 9 .9 / l 2 7 4 b l 3 - 2 3 , Rh é t . I I , 2 5 / l 4 0 2 b 8 - 1 2 , Di o g . Laër c e 1 . 7 6 ) : un bu v eu r comme Sc opas é t a i t c er t a i nemen t p r éd i s p o s é à av o i r en av e r s i o n l e l é g i s l a t e u r l e s b i e n . I l n ' e s t ’ pas ex c l u que ce s o i t pour p l a i r e à Scopas .que Si mon i de c h o i s i t d ' a t t a q u e r Pi t t a c o s dans son poème ( v . 4 ) .

12. L i t t é r a l emen t "homme s a i n " ( v . 1 7 ) , c ' es t - à - d i r e "homme de bon s e n s " , "homme r a i s o n n a b l e " .

13. Cf . P l u t . Mo r . 147c où l a même f or mul e es t c i t ée : "Et ce même Pi t t a c o s , s ' i l n ' a v a i t goû t é L l a mo n ar c h i e, n ' a u r a i t pas d i t : 'Et r e ex emp l ai r e es t d i f f i c i l e ' . " Nous ne c o n n a i s �sons pas l e c o n t ex t e où l e Sage de l es b o s (q u i a ét é q u a l i f i é de k a k o p a t r i d a s , "de mauv ai se o r i g i n e " , par Al c ée f r . 348.1- 2 L . - P . ) a p r ononc é sa f o r mul e ; p ar c o nséq uen t , nous ne sav ons pas s i Si mon i de en déf or me l e sens dans l e bu t de l a r e f u t e r et de "g ag n er une gr ande c é l é b r i t é par mi ses c o n t em p o r a i n s " , comme l e d i t So c r at e ( Pr o t . 3 4 3 c ) . Cep en dan t , ce n ' e s t pasl a seu l e f o i s que Si mon i de at t aq ue un des Sep t Sages ( v o i r f r . 76 / 581 Page : co nt r e Cl é o b o u l o s ) . Cf . Sc h ac h er mey r , c o l l . 1872- 3.

Page 144: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

un homme ex em p l a i r e , i mp o ss i b l e ( e t n o n seu l ement d i f f i c i l e ) de l ' ê t r e ; d o n c , Si mo n i de n e së c o n t r ed i t p a s . B a n s son i n t e r �p r é t a t i o n , Wi l amoi r ei t a- Moel l eoi dor f f a t r ouv é c et t e nu anc e en t r e gen és t h a i et emmenai t r o p s u b t i l e ( Haar s p a l t e r e i ) 17 e t p a r la- s u i t e t o u t e une r e c her c he s u r l e v o c ab u l a i r e mo r al âa po&ae a donné des s o l u t i o n s a u s s i i n g é n i eu s es que d i v e r s es au pr obl ème p o sé p a r p r o t ag o r as . La d i v e r s i t é des s o l u t i o n s es t en e f f e t s i g r ande q u ' i l es t d i f f i c i l e de: n e pas y v o i r l e r é s u l t a t d ' u n e e r r eu r f o ndamen t al e : comme on l e v e r r a , l a d i v e r s i t é dont t é �mo i gn en t t an t d'e- ^udes r e l èv e p r éc i sémen t de l ' ap p r o c h e "m o r a l e " , j amai s r emi se en q u es t i o n mal gr é son o r i g i n e s o c r a t i q u e .

I I I . 1 . 2 . La Po é t i q u e de l ' i d é a l

"î î ul l s p a r t , dans' l e c o r p us i n t a c t de Xa l i t - cér at ur e gr ec q ue an t é r i eu r e à Si mo n i d e, l e t er me an er ag^ t h o s n ' a v a i t ét é m o d i f i é p a r I ' a d v e r b e a l a t h é ô s " . ^ Cet t e o b s er v a t i o n de Do n l an p eu t no us s e r v i r de p o i n t de dép ar t p o u r une n o u v e l l e l ec t u r e du poème à Sc opas : e l l e n o u s per met i mmédi at ement d ' i n s i s t e r s u r l ’ i mpo r �t an c e c a r d i n a l e du mot a l a t h éô s ( v . 1 ) . A cause de sa n o u v eau �t é , ^ c e t adv er be n ' a u r a i t guèr e pu p as s er i n ap er ç u , d ' a u t a n t p l us q u ' i l s s t p l ac é , de f aç o n o s t e n t a t o i r e , au p r emi er v er s du p cer ne. Les au d i t eu r s du poème l ' o n t c er t a i nemen t r emar q ué, c ar c ' e s t p a r i s mot a l a t h é ô s que l a p r o p o s i t i o n des v er s 1- 2. â n d r 1 ag at h èn mèn a l a t h é ô s g en é s t h a i k h al ep ô n ( " i l es t d i f f i c i l e de d ev en i r u n homme a l a t h é o s ex em p l a i r e " ) d i f f è r e de l a f o r mul e de Pi t t a c o s k h a l e p &n . . , e s t h l 6n emmenai ( v . 4) � j e c o n s i d è r e donc sj i sr agat h ds comme l ’ é q u i v a l en t d ' e s t h l o s ' (éq u i v al en c e p r ouv ée p a r l e v e r s 7 ) et , p r o v i s o i r em en t , g g n és t h a i comme l ' é q u i v a l e n t d ' éamen a i . Une q u es t i o n f o ndamen t al e s ’ i mpose : q u ' e s t —ce que Si mo n i de a en t endu p ar a l a t h éo s ? Po u r So c r a t e , ce mot s i g n i f i e " v r a i m en t " : par c o n séq u en t , l e p h i l o so p h e t r ouv e l a q u a l i f i c a �t i o n d ’ agat h à s p ar a l a t h éo s ( = "v r a i men t ex em p l a i r e " ) absu r de - "comme s i c e r t a i n s é t a i en t v r ai men t ex em p l a i r es , d ’ au t r es exem�p l a i r e s , mai e pas v r a i m en t " . 1- So c r at e r és o u t ce pr obl ème en f a i s a n t d ' a l a t h é o s l e q u a l i t a t i f de k h al ep o n ( = " i l es t v r ai men t d i f f i c i l e " ) , t r a n s p o s i t i o n (h u p e r b a t &n ) t r o p a r t i f i c i e l l e p o u r ê t r e ac c ep t ab l e dans- un poème de Si mon i de dont l e - st y l e se d i s —

14. P l a t . Pr o t . 340c .15. Wi l amo wi t z 1913» p . 165.16. Do n l an , p p . 78- 9.17. C f . ma i n t en an t f r . ad es p . S 3 8 7 .7 Page a l a t h é ô [ s ou a l a -

t h é ô [ n .18. Pr o t . 343e .

Page 145: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

r î Q kt i n g u e p ar sa c l a r t é . ^ Po u r q u o i 1s poet e a u r a i t - i l pr xs- l e r i s �que d ' u n ni ai ent , en du c a p i t a l au début du poème, où l a c o n t r a i n t e mét r i q ue es t r é d u i t e au mi ni mum ? La s o l u t i o n s o c r a t i q u e peut ê t r e é c a r t é e . De p l u s , l e p h i l o so p h e se r en d c o up ab l e d ’ un an a�ch r on i sme c a r , sans y r é f l é c h i r , i l s i t u e a l a t h éô s dans u n champ séman t i q ue r ég l é p ar l e p r i n c i p e de c o n t r a d i c t i o n ( " v r a i / f a u x " ) a l o r s q u e , somme j e l ' a i d é j à f a i t r em ar q u er ,2^ 1 ’ a l f t h e i a a r �c h aï q ue t end à g ar d er son sens, "é t y mo l o g i q u e" { - "n o n - o u b l i " ) qu i p ar c o nséquen t l ' o p p o s e , comme' l ’ a mont r é Er h s t He i t s c h ,^ "* à l a n �t hane i n ( "é c h ap p er à l ' o b s e r v a t i o n " ) e t à l a t h e ( " o u b l i " ) p l u t ô t q u ’ à son an t i t h è s e " l o g i q u e " .

l o r sq u e Pi ndar v 1, p ar ex em p l e , i n v oque A l â t h e i a dans l a Xe Ol y mn i q u e , i l l ' op .pù se de f ago n au d i b l e au v er bs ep i l an t h â n es - t h a i : " J ' a v a i s o u b l i é ( e p i l é - l â t h ' ) ma det t e env er s l u i [ c ' e s t - à - d i r e env er s l e v a i n q u eu r Hagesi dai aos l - un e douce c h an s o n . 0 Mü se, e t t o i s u r t o u t , Déesse du n o n - o u b l i (A- l â t b - f l i a) , f i l l e de Ze u s , l e v e z l a mai n e t éc ar t es de mo i l e r ep r oc he d ' a v o i r l é s é u n a m i " , Hagési damos v a donc e n f i n ê t r e c é l é b r é . Pi n d ar e l u i ex p l i q u e : " 0 Hagés i damo s , s i q u e l q u ' u n desc end c h ez Hadès ap r ès a v o i r ac c o mp l i de gr ands e x p l o i t s sen s l es f a i r e r e t e n t i r p a r u n poème, i l s ' é s t f a t i g u é en v a i n _e t n ' a compensé son e f f o r t que p ar une j o i e de cour t e d u r é e " . A u x - Jéux © l y mp i q u es , l ’ a t h l è t e peu t mo n t r er s ' i l es t d i gne de l o uange ou no n ; v a i n q u eu r , i l dép en d de l a p ar o l e p o ét i q ue p eu r l a commémor at i on de son ex �p l o i t . CoûxOTï néOTen'r à c et t e c o n c ep t i o n de l a p o é s i e , Pi n d a r e con�s i d è r e Ûl j r mpi e comme l a "i î ei ae du. n o n - o u b l i ” ( d é s p o i n ' a l a - t h e£ as ) , l ' e n d r o i t q u i per met à l ' e x c e l l e n c e de se m an i f es t e r a f i n d ' ê t r e commémor ée. Comme l e v a i n q u eu r , Pi n Tar a dépend des j e u x a t h l é t i q u e s : i l s l u i f o u r n i s s e n t son t hème p r i n c i p a l . Or , l ' e x p l o i t d .'Hagési â amos - ac c o mp l i mai s à peu p r ès o u b l i é - v a donc ê t r e commémor é : "En d é f i n i t i v e , é c r i t De t i e n n e , un homme v au t ce que v au t son l o g o s " Ce so n t p a r c o nséquen t l es poèt es q u i d éc i d en t l a v a l eu r d ' u n g u e r r i e r ou d ’ u n v a i n q u eu r A ce sont eu x " q u i l u i ac c o r den t ou l u i r e f u s en t l a ' M é m o i r e ' . " ^ 0 Gu er r i e r ou a t h l è t e : dans l a p er s p ec t i v e de Pi n d a r e , l e u r d i f f é r en c e es t n é g l i g e a b l e . On p assage de l a V T I I e I s t h m i c u e met en év i denc e l e u r éq u i v a l en c e : au t an t que l a "Mémo i r e" d ' A c h i l l e , c e l l e de K i e o c l è s - b o x eu r comme Hagési damos - se p er p ét u e ap r ès l a mor t

19. Cf . l es k y 1963, p . 216 .20 . Vo i r sup r a p . 54.21 . He i t s c h 1962. Cf . Det i en n e 1967, p p . 20- 7 et 48 n . 107, et

K r i s c h e r .22. 01. 10.3-6 .23 . I b i d . 91- 3.24 . 0 1 . 8 . 2 .25 . Det i en n e 1967, p . 20 .26 . I b i d . p . 21 .

Page 146: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

- - 27 'gr âce a l a p o es i e commemor at i v e. Sans c et t e d e m i e r e , l a mor tes t n i v e l l a t r i c e : " l e r i c h e et l e pauv r e son t égaux dev an t l a m o r t " , c L i t Pi n d a r e , év oquant a i n s i l a r a i s o n pour l aq u e l l e l e v a i n q u eu r (ou l e c o mmand i t ai r e) do i t se mo n t r er génér eu x env er s l e poèt e : s ’ i l ne se mont r e pas "p r év o y an t " ( s o p h o s ) ^ ^ans ce s e n s , r i e n ne l e d i s t i n g u e r a à sa mor t de l a m a j o r i t é des hom�mes . " Si q u e l q u ' u n couve son t r é s o r e t , r i c a n a n t , oppr i me l es a u t r e s , i l o u b l i e q u ' i l l i v r e son âme à Hadès san s r enommée p o s t �hume " .3®

Cet t e c o n c ep t i o n de l a p o és i e commémor at i v e r e l è v e , comme l ' a b i e n mont r é St a n i s i a w Gz e l l a , du p r o f es s i o n n a l i s m e des p o èt es c h o r aux ^^ : c ' e s t l ' i n t é r ê t économi que du poèt e q u i o r gan i se son d i s c o u r s su r l a p o é s i e . Je r e v i e n d r a i su r ce p r o f es s i o n n a l i s m e : p o u r l e moment , i l s u f f i r a d ' i l l u s t r e r l a c o n c ep t i o n q u ' i l en �t r a î n e à l ' a i d e de q u el q u es c i t a t i o n s . En f a i t , Pi n d ar e e x p l i c i t e c et t e c o n c ep t i o n de f aç o n i n s i s t a n t e : i l t r ouv e t o u j o u r s de n o u �v e l l e s ex p r es s i o n s po u r l a même i dée f o ndamen t al e ( q u i t i e n t sa c o hér enc e de l a p r a t i q u e du poèt e p r o f e s s i o n n e l ) : " Si q u e l q u ' u n r é u s s i t gr â ce à son e f f o r t , ce sont l es hymnes au son doux q u i f o n den t sa r enommée f u t u r e S a n s , l e s hy mnes du p o è t e , l ' e f f o r t du v a i n q u eu r s er a o u b l i é . Dans l a l er e p y t h l q u e , Pi n d ar e es t p l u s c a t ég o r i q u e enc o r e : "Seu l e l ' a c c l a m a t i o n post i ï u.me de l a g l o i r e t émo i gne aux h i s t o r i e n s et aux p o èt es comment l es hommes déc édés ont v é c u " . 33 Or , i l es t d i f f i c i l e de d ev en i r d i gne de l a l o uange p o é t i q u e : " l ' e x c e l l e n c e ( ar e t a = l a q u a l i t é de l ' an ër a g a t h o s ) s ' é t e r n i s e p ar l es c han t s r e t e n t i s s a n t s : r a r es sont c eux q u i l ' o b t i e n n e n t f a c i l e m e n t " .34- l ' e f f o r t ét an t l a c o n d i t i o n de l a l o u an g e , i l es t t o u t e f o i s t r a n s i t o i r e . Par c o n t r e , l a l o uange demeur e : " l a p ar o l e v i t p l u s l ongt emps que l es ex �p l o i t s " , £j _t p i n d a r e , et enc o r e : "Lo r sq u e l es hommes sont mo r t s , l es c h an t s et l es l égen des gar den t l e s o u v en i r de l eu r s e x p l o i t s " . 36 D' u n c ô t é , l ' o b s c u r i t é de l ' o u b l i : "Pr o f o n de es t

2 7 . I s t h m . 8 .62- 9 ; c f . 1 .50- 1 .2 8 . Ném. 7.19- 20 ; c f . Si m. f r . 15 / 520.4- 6 Pag e .29 . Ném. 7 .17 - 8 , I s t h m . 2 . 1 2 . Po u r sophos dans ce s e n s , c f . Pave-

s e , p p . 110- 1. Cf . a u s s i Mé a u t i s , p . 51 , q u i é c r i t que " l a' p o és i e es t n é c es s a i r e po u r que l es h au t s f a i t s ne demeur ent

pas e n s e v e l i s dans l ' o b s c u r i t é . Les sages sav en t b i e n c e l a , i l s ne se l a i s s e n t pas v a i n c r e p ar l ' a v a r i c e q u i l e s empêche�r a i t de s ' a d r e s s e r à u n poèt e c apab l e de c h an t er l e u r expl oi t ".

3 0 . I s t h m . 1 .67- 8.3 1 . Gze l l a 1971 ; c f . Gze l l a 1969 et 1970.3 2 . 0 1 . 11 .4- 5 .33 . Py t h . 1 .92- 4 .34 . Py t h . 3 .114 - 5 .35 • Ném. 4 . 6 .36 . Ném. 6 .30 - 1 .

Page 147: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l ' o b s c u r i t é q u i cache l es gr ands e x p l o i t s p r i v és d ' h y m n es " . ^De l ’ au t r e c ô t é , l a l umi èr e ac c o r dée à l ' e x p l o i t p ar l e poèt e : "Ce l u i q u i a ac c o mp l i quel q ue chose de b i e n b r i l l e à t r av er s l a l o u a n g e " .3® D' u n c ô t é , l e s i l en c e de l ' o u b l i : "Réd u i t au s i l e n �c e , t o u t e x p l o i t m e u r t " .39 De l ' a u t r e c ô t é , l a p ar o l e commémor a�t i v e du poèt e : "To u t ce q u i es t b i en d i t [ "d 'un h ér o s ] ne cesse j amai s de p a r l e r " .

A t r av er s ces q uel q ues c i t a t i o n s , no us en t r ev o y o n s l a concep�t i o n p i n d a r i q u e de l a p o és i e : i l es t d é j à év i d en t q u e , p our Pi n d a r e , l a "p o é s i e " éq u i v au t à l a "p o és i e c o mmémor at i v e", l ' a r t du n o n - o u b l i , l a V I I e Wéméenne es t p a r t i c u l i è r em en t i n s t r u c t i v e à c et égar d : à l a "Mémo i r e" p o é t i q u e , Pi n d ar e oppose l ' " Ou b l i " q u i menace l as ex p l o i t s ac c o mp l i s ^ : de même, i l j oue su r l es o p p o s i t i o n s homol o gues " l u m i è r e / Ob s c u r i t é ” ,42 "p al - o l e /Si l en c e” ,4- 3 "Cl a i r v o y a n c e / Cé c i t é " , ^ HKon—o u b l i / Ou b l i " . Ci t o n s l e p assage o ù s ' a r t i c u l e l a d e m i e r e o p p o s i t i o n : "L a p l u p ar t des hommes ont u n c o eu r a v e u g l e . Car s ' i l s av a i en t v u l ’ a- l ê t h a i a , l e b r av e A j a x , r endu f u r i e u x à c ause des ar mes [ d ' A c h i l l e ] , ne se s e r a i t p as p er c é de so n épée l i s s e " . ^5 Ap r ès l a mor t d ' A c h i l l a , l e s Ac h éen s v o u l u r en t donner l e s ar mes d ' A c h i l l e au p l u s c o u r ageux des h é r o s . Or , ap r ès A c h i l l e , c ' é t a i t p r éc i sémen t A j a x m a i s comme per sonne n ' a v a i t l o ué son c o u r ag e, l e p r i x f u t a t t r i b u é à Ul y sse q u i ne l e m é r i t a i t p a s . A cause de c et t e i n j u s t i c e , A j a x se s u i c i da : san s p o è t e , i l ne v a l a i t r i e n . Ce n ' e s t pas l a seu l e f o i s que Pi n d ar e t r a i t e de ce t hème év o c at eu r . Se l o n l a V I I I e Sé a é s u n e , l a l â t h a ( " o u b l i ' 1) r éd u i t l e hér os, à r i e n t an d i s q u ’ Ï Ï - I j s s e , r u sé et é l o q u en t , r eç o i t l e p r i x . ^ A i n s i , l a p â r p h as i s ( " p e r s u a s i o n " ) a r r i v e à " v i o l e r " l 'hér o i sæi e " b r i l l a n t " d.'Aj aj x : p â r u h a s i s . . . t h . . . l ai r r pr hn b l â t a i .^Q Bac û h y l i d e f a i t écho à Pi n �dar e : i l p ar l e d ' u n e "en v i e l o q u ac e" ( t h e r s i eu ë s u h t h é n o g ) q u i " v i o l e " (b î f et a i ) c e l u i q u i ne f a i t pa,s de l o uanges „4ÿ" Si mon i de

3 7 . Ném. 7 .12- 3 .38 . Péans 2.4- 2.39- Pi n d . f r . 106b .4 Bo wr a,40 . I s t h m . 4 .44- 5 .41 . Ném. 7 .14- 6.42 . I b i d . 12- 3 ; c f . 61 .43 . I b i d . 20- 1, 31- 2.44 . I b i d . 23- 5.45. I b i d . 23- 7.46* I b i d . 27 .47. Ném. 8 .23- 7 .48. I b i d . 32- 4.49 . Ba . 13.199- 202 Sn e l l : "Ce l u i que l ' e n v i e l oquac e ne r é u s s i t

p as à v i o l e r [ = c e l u i q u i ne se compor t e pas comme u n Ar c h i - l oque : v o i r i n f r a p . 153 n . 84 et p . 178 n . 44 ] , q u ' i l f a s �se l a l ouange ( a i n e i t ô ) de l 'homme p r év o y an t dans l es f o r -

Page 148: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

ne d i t pas au t r e chose dans un f r agment c é l èb r e : " L ' o p i n i o n l es gens a r r i v e p a r f o i s à v i o l e r 1 ' a l à t h e i a " ( t o do k eî n k a i t an al a- t h e i a n b i â t a i ) . 5 ° Va l o r i s a n t l a f o n c t i o n commémor at i ve de l a p o é s i e , l e s p o èt es c ho r aux met t en t en gar de c ont r e 1 ' " e n v i e p u �b l i q u e " q u i menace l ' e x p l o i t n o b l e : c ' e s t un i q uemen t gr âce à Homer e que l a "Mémo i r e" d ' A j a x a s u r v é c u . 51 Cep en d an t , au moment où A j a x au r a i t dû gagn er l e p r i x de c our age des Ac h éen s , i l se t r o uv e â g l ô s so s ( "a b a s o u r d i " ) t ou t en ét an t ë t o r â l k i mos ( "a u c o eu r b r a v e " ) comme l e d i t Pi n d ar e dans l a V I I I e Néméenne . ^ Pour c et t e r a i s o n , l e poèt e es t i n d i s p en s ab l e : sans l u i , i l es t p r a�t i q uemen t i mp o ss i b l e de d ev en i r un "homme e x em p l a i r e " , c a r i l es t maî t r e du "n o n - o u b l i " . Pa r c o n t r e , s i l ' o n es t r ec o nnu comme u n "homme ex emp l a i r e " p ar l a p ar o l e du p o è t e , on l e d ev i en t - a l a t h é ô s .

On l e v o i t , l a q u a l i f i c a t i o n d ' agat h o s p ar l ' a d v e r b e al at héôs- n ' e s t p as l a " s o t t i s e " ( e u e t h e s ) que pense So c r a t e53 ; au moment où A j a x se v o i t v a i n c u p ar Ul y s s e , i l n ' e s t pas a l a t h é ô s agat i hés, "ex emp l a i r e dans l a Mémoi r e des hommes", t ou t en é t an t a g a t h é s , " e x e m p l a i r e " . Si l es Ac héens av a i en t connu 1 ’ a- l â t h e i a ( "no n - o u b l i " ) , l a l â t h a ( " o u b l i " ) n ' a u r a i t pas r é d u i t l e cour age d 'A.j ax à r i e n . Le cas d ' A j a x es t doubl ement i n s t r u c t i f : d ' u n c ô t é , i l mont r e ce q u i a r r i v e s i l es ex p l o i t s de q u e l q u ' u n son t o u b l i é s , de l ' a u t r e , ce q u i a r r i v e s i q u e l q u ' u n es t c é l éb r é p ar l es poèt es ( c a r A j a x es t f i n a l emen t c é l éb r é p ar Ho mèr e) . A t r av er s c et exem�p l e , no us en t r ev o y o n s en e f f e t l a p r o b l émat i que que l e poèt e veut i mp o ser à son c o mmand i t a i r e, p r o b l émat i q u e q u i d é f i n i t l a génér o�s i t é de ce d e r n i e r comme "p r é v o y a n c e " . Comme Pi n d a r e , Bac c h y l i de- l e nev eu et c o mpat r i o t e de Si mon i de - a r t i c u l e c et t e p r obl éma�t i q u e : " L ' e x p l o i t q u i a r eç u des hymnes l é g i t i m es es t p r éser v é

mes du c o n t r a t ( sùr _ d i k a i ) " . Cf . Ba . 5.187- 90 Sn e l l : " Si q u e l q u ' u n r é u s s i t , i l f au t l o u e r ( a i n e î n ) p o u r é t a b l i r l e n o n - o u b l i de ce q u ' i l a f a i t ( a l a t h e i a s k h â r i n ) en r ep o u s�san t l ' e n v i e ( p h t h o n o s ) des deux m a i n s " .

50 . Si m. f r . 93 / 598 Pag e . A i n s i , on o b t i en t l a s é r i e d 'homo l og i es su i v an t e : p ar p has i s / l amp r o n : : p h t h6n o s / a i n e î n : : d o k e î n / a l â t h e i a . Po u r l a v a l eu r de b i â t a i ( q u i per met l ' a r t i c u l a �t i o n de ces t r o i s o p p o s i t i o n s ) , c f . Det i en n e 1967, p . 113 et n . 32 . Dans une épi gr amme a t t r i b u é e à Si mon i de ( An t h . P a l . I X.- 757) , ce son t p ar cont r e l es "o eu v r es a r t i s t i q u e s " ( é r ga) , ex éc u t ées sans "m a l v e i l l a n c e " (mômos) , q u i "s u r p a s s e n t " ( p r o p h é r e i ) l es "o p i n i o n s " ( d ô x as ) .

51 . I s t h m . 4 .37 - 43 .5 2 . Ném. 8 . 2 4 .53 . Pr o t . 343e . Po u r l e p r obl ème de l ' e x é g è s e so c r at i q u e du poè�

me, c f . G- ent i l i 1964, p p . 280- 1 : l e bu t de Pl a t o n es t de mo n t r er l ' a b s u r d i t é de t ou t e ex égèse l i t t é r a i r e (Pr o t . 347c- 8a ; c f . sup r a p . 134 et n . 15 9 ) .

Page 149: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l à - haut c hez l es d i eu x ; dans 1 ' a l à t h e i a des mo r t e l s ( s ù n . . . a l a t h e l a i b r o t ô n ) , i l en r e s t e , même ap r ès l a mo r t , u n beau j o y au des Mu s es . . . " . ^ 4 Av ec l a même ex p r e s s i o n , Bac c h y l i d e j u s t i f i e sa p r é t en t i o n de p o u v o i r ap p o r t er l a g l o i r e au c o u r eu r Lac hon de Céos : "Dans 1 ' a l à t h e i a , chaque ex p l o i t b r i l l e " . 55 Dans une épi - n i c i e p our l e t y r an Hi é r o n de Sy r ac u s e , Bac c h y l i d e c o nc l u t : "Le s i l e n c e n ' a p p o r t e aucune g l o i r e è c e l u i q u i a r é u s s i ( p r â x an t i eu ) : dans 1 ' a l à t h e i a des e x p l o i t s , on v a même l o u e r l ' a r t du r o s s i g n o l de Céos [ = Bac c h y l i d e l ui - même] " . 5 6 L ' e x p r e s s i o n sùn a l a t h e i a i c hez Ba c c h y l i d e , p r at i q uemen t l ' é q u i v a l e n t d ' a l a t h é ô s , s i g n i f i e donc "dan s l e no n- oubl i (de l a p o é s i e ) " , c 'es t - à - d i r e "d an s l a p o és i e commémor at i v e" ou p a r f o i s s i mp l ement "en poé�s i e " . Le champ sémant i que où s ' i n s c r i t a l a t h éô s n ' e s t donc pas c e l u i suggér é p ar So c r at e5^ : l o i n de s ' o r g a n i s e r au t o u r du p r i n �c i pe de c o n t r ad i c t i o n ( " v r a i / f a u x " ) , ce champ oppose A l e t h e i a à L ê t h ë , comme l ' a b i en mont r é De t i e n n e , à q u i j ' emp r u n t e l e t a �b l eau su i v an t 58 ;

+ -

Louange Bl âme

Ép ai n o s Mômos

Par o l e Si l en c e

l umi èr e Ob s c u r i t é

Mémoi r e Ou b l i

A l e t h e i a Lêt hë

54 . Ba . 9.82- 7 Sn el l ' .55 . Ba . 8.20- 1 Sn e l l .56 . Ba . 3- 94- 8 Sn e l l ( c f . Woodbur y 1 9 6 9 ) . Cf . I by c o s f r . l / 2 8 2 a .

47- 8 Page et Pi n d . 0 1 . 1.115- 6. Pa r c o n t r e , l a "Mémo i r e" (mnamosuna) de Sappho ( f r . 55 L .- P. ; c f . f r r . 147 et 193) es t c e l l e dont j o u i r a l a po ét esse seu l e l o r s q u ' e l l e ser a mo r t e. Cf . Maeh l e r , p p . 59- 60.

57. Cf . A r i s t . Et h . N i e . 1 . 1 0 .1 l / n 0 0 b 2 l hôs a l ë t h ô s a g a t h ô s ,"en t an t que v r ai men t e x e m p l a i r e " , c i t a t i o n q u i r e l èv e d ' u n e l ec t u r e du Pr o t ago r as p l u t ô t que du poème s i mo n i d éen . S ' i l en es t a i n s i , Ar i s t o t e es t p r éd i s p o s é à méc onnaî t r e l a v a l eu r d ' a l a t h éô s c hez Si mo n i d e. Cf . a u s s i i n f r a p . 156n . 97 .

58. Det i e r n e 1967, p . 25 .

Page 150: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Les o p p o s i t i o n s du t a b l e a u , on l es r et r o uv e no n seu l ement c hez Pi n d ar e et Bac c h y l i d e mai s en c o r e , pour l ' e s s e n t i e l , c hez Si mo�n i d e : l a "Lo u an g e" s ' o p p o s e au "Bl â me" ( v v . 2 , 11, 17- 9) , l ' A l ë - t h e i a ( v . 1) à Let h ë ( l ' a b s e n c e s i g n i f i c a t i v e de l ' a d v e r b e a l a - t h éü s dans l a f o r mul e de Pi t t a c o s v . 4 ) . Nous pouv ons donc p ar a�p h r as er l ' a r g u m e n t a t i o n de Si mon i de a i n s i : " I l es t d i f f i c i l e de d e v e n i r un homme a l a t h éô s ex em p l a i r e , c ar pour c e l a i l f au t avoi r - ac c o mp l i des ex p l o i t s commémor és p ar l es p o è t es . Par c o n t r e , i l es t i mp o ss i b l e d ' e t r e ex em p l a i r e , c ar un t e l é t at n ' e s t pas p er �manent e t , en t o u t c a s , l 'homme ex emp l ai r e n ' e s t pas r ec o nnu com�me t e l san s 1 ' a i e t h e i a , c et t e p u i s san c e des p o è t e s " . Bac c h y l i d e l u i f a i t écho : " L ' e x e m p l a r i t é ( a r e t â ) ex i ge beauc o up de p ei ne ( ep i mo k h t o s ) ; c ep en d an t , s i e l l e a t r o u v é une ex p r es s i o n c o r r ec �t e ( t e l e u t a t h e î s a . . . o r t h o s ) e l l e appo r t e à 1 'homme l e p r i x en �v i a b l e de l a r enommée même ap r ès l a m o r t " .59 c ' e s t dans c et t e p er s p ec t i v e que no us dev ons c o n s i d é r e r l a d i f f é r e n c e en t r e l ' a o �r i s t e g en és t h a i ( v . 1) et l e p r ésen t emmenai (i r . 4) : l ' a o r i s t e d é f i n i t l ' e x c e l l e n c e de l ' aj ï ër agat h ô s connse un f a i t ac c o mp l i , l e p r ésen t comme une v i r t u a l i t é .60 p o u r Si mo n i d e, l ' an ër agat hô s genomenos r i s q u e t o u j o u r s , a u s s i l ongt emps q u ' i l v i t , de s u b i r une a d v e r s i t é q u i r en v er s er a sa f o r t u ne ( w . 5- 8)6^ et c ' e s t po u r c et t e r a i s o n q u ' i l ne peut pas ac c ep t er l a f or mul e de P i t �t a c o s . 62 Le r i s q u e d ' u n e met â s t as i s ( " r en v e r s em en t " ) es t en f a i t l a r a i s o n d ' ê t r e du poèt e : c e l u i q u i es t a l a t h éô s a g a t h ô s , "com�mémor é p our ses e x p l o i t s " , es t au mo i ns ass u r é d ' u n e r enommée p our ce q u ' i l a d é j à ac c o mp l i , q uo i q u ' i l a r r i v e . Ev o q u an t l a p o s s i b i l i t é d ' u n e m e t â s t a s i s , c ' e s t sa p r opr e f o n c t i o n que l e poèt e v a l o r i s e : au x v i c i s s i t u d e s de l a v i e h umai ne, i l oppose l a p é r en n i t é de l a p ar o l e p o é t i q u e .

Cet t e d i s t i n c t i o n mar quée en t r e f a i t ac c o mp l i ( + ) et v i r t u a �l i t é (- ) r ap p e l l e un p assage c é l èb r e du I e r L i v r e d 'Hé r o d o t e où Cr ésu s demande à So l o n : "As- t u d é j à v u u n homme q u i s o i t l e p l u s h eu r eu x ( o l b i ô t a t o s ) du monde ? " . 6 3 s e c o n s i d é r an t l ui - même comme l e p l us h eu r eu x des hommes, Cr ésus es t f o r t déçu p ar l a r éponse de So l o n ; "Je ne peux d i r e enc o r e que t u l e s o i s , d i t - i l au r o i , av an t d ' a v o i r ap p r i s que t u as t er mi né t es j o u r s dans l a p r o s p é r i t é " .64 Se l o n l e Sage a t h é n i en , l 'homme n ' e s t que "v i c i s -

59 . Ba , 1.181- 4 Sn e l l .6 0 . C f . des Pl a c e s , p p . 238- 9 , q u i r env o i e à Sc h war t z 1929, p p .

351- 2. C f . a u s s i Gu n d er t , p . 90 .6 1 . C f . Si m. f r . 1 6 / 5 2 1 . 4 Page met â s t as i s et Pi n d . Py t h . 10.21

m e t a t r o p i a i . Cf . a u s s i Th u c . V I I . 8 6 . 5 .6 2 . C f . Thomson 1 9 6 6 :1 1 , p p . 31- 2 et 7 4 . Cf . a u s s i Th éo gh . 57- 8

et 173 Di e h l p o u r l e r env er semen t de l a f o r t u ne des es t h l o i ( = a g a t h o i ) et i b i d . 1117- 8 pour l ' a s c e n s i o n des k a k o i .

6 3 . Hd t . 1 . 3 0 .6 4 . I b i d . 32 .

Page 151: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s i t u d e " ( sumpho r ë) e t , d i t - i l à Cr é s u s , "av an t sa mo r t , at t endons, ne d i so n s pas enc or e q u ' i l ent h eu r eu x ( o l b i o s ) , d i so n s que l a f o r t u n e l u i s o u r i t ( eu t u k h ë s ) " . Po u r i l l u s t r e r c et t e o p i n i o n , So l o n r ac on t e comment Te l l o s 1 ' A t h é n i e n , s e l o n l u i l e p l u s h eu �r eux du monde, a f i n i ses j o u r s su r un champ de “b a t a i l l e . ^5 Al o r s Cr ésus l u i demande q u i ser a l e sec ond ap r ès T e l l o s . So l o n l u i r épond : Cl éo b i s et B i t o n . ^6 o r , ces j eu n es hommes a r g i e n s , t ous deux "a t h l è t e s v i c t o r i e u x " ( ae t h l o p h o r o i ) , 6 7 av a i en t t r a i n é l e c h ar de l eu r mèr e pendan t q uar an t e- c i n q p t ades j u s q u ' a u s an c t u a i �r e d ' Hé r a , où l eu r mèr e p r i a l a déesse d ' a c c o r d e r à ses f i l s ce que l 'homme peut o b t en i r de m e i l l eu r : "A l a s u i t e de c et t e p r i è �r e , ap r ès l e s a c r i f i c e et l e b an q u et , l es j eu n es gens s ' en d o r m i �r en t dans l e s an c t u a i r e même ; et i l s ne se r e l ev è r en t p l u s , mai s t r o u v èr en t l à l eu r f i n . Les Ar g i en s f i r e n t f a i r e d ' e u x des s t a �t u es q u ' i l s c o n sac r è r en t à Del p h es comme c e l l e s d'hommes exem�p l a i r e s ( Ar g e î o i dé suheô n e i k ô n as t ' o i ësâmenoi an é t h es an es Del - phous hos andr o n a r i s t o n genomei '.on J " .o o En t er mes s i mo n i d een s , Cl é o b i s et Bi t o n son t ag at h o l a l a t h éô s g en o men o i , "commémor és po u r l eu r s e x p l o i t s " ( f a i t dont t émo i gnen t enc o r e l es deux s t a �t u es au musée de De l p h e s ) . Les p ar o l es du poèt e son t d ' a i l l e u r s t r ès p r oc hes de c e l l es de l ' h i s t o r i e n : à l ' e x p r e s s i o n de Si mo�n i d e an ër agat hô s g en é s t h a j 69 c o r r esp o nd l e s u p e r l a t i f d 'Hér o do t e an ë r â r i s t o s g e n é s t h a i . Cet t e a f f i n i t é en t r e l es deux au t eu r s peut ê t r e égal ement obser v ée au V I I e L i v r e des H i s t p i r e s , où est d éc r i t e l a mor t des Sp ar t i a t es au x Ther mopy l es : ay an t déc i dé de mo u r i r pour s ' a s s u r e r une "g l o r i e u s e r enommée" ( k l éo s méga) , ^ "Léo n i d as t omba dans c et t e b a t a i l l e ^ dev enan t a i n s i un homme ex emp l a i r e ( Leô n f dës t e en t o ù t o i t ô i p o nô i p l g x e i s n er ganomenos â r i s t o s ) " J 1 Av ec l a même f o r mu l e, Hér o do t e d é f i n i t l e cour age d ' u n au t r e hér o s des Ther mopy l es : "L'homme l e p l us ex emp l a i r e , d i t —o n , i e f u t l e Sp a r t i a t e Di én éc ès ( l é g e t a i an ë r â r i s t o s genés�t h a i Sp a r t i a t es Li er , ék ës ) " .72 o r , on l e s a i t , l a g l o i r e des hér o s â r i s t o i genomeno i aux Ther mopy l es a ét é p r éc i sémen t c é l éb r ée par Si mo n i d e, dont l e t h r ène no n seu l ement f a i t men t i o n du k l éo s de L é o n i d a s 7 3 ni ai s enc or e d é f i n i t l es g u e r r i e r s s p a r t i a t es comme

65 . I b i d . 30 .6 6 . I b i d . 3 1 . Cf . van G- r oni ngen 1944.6 7 . Hd t . 1 . 3 1 .6 8 . I b i d .6 9 . C f . a u s s i Si m . f r . 1 4 / 5 1 9 : 8 0 . 6 Page agat h l ôs an ër .g en és t h a i .7 0 . Hd t . V I I . 22 0 . Thémi s t o c l e av a i t déc i dé l ' é v a c u a t i o n d ' A t h è �

n es av an t l a b a t a i l l e des Ther mopy l es ; on s av a i t donc que l a t â che de Léo n i das é t a i t i mp o ss i b l e (p o u r l e pséph i sme de Th ém i s t o c l e , v o i r Tr eu , p p . 447- 8 et n . 4 1 ) .

7 1 . Hd t . V I I . 224 .7 2 . I b i d . 226 .7 3 . Si m. f r . 26 / 531 .7 - 9 Pag e .

Page 152: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

âzi dr es a g a t h o i ^ ^ _ dev enus déso r mai s a l a t h éô s ag ab h o i gr âce s l a p ar o l e du p o è t e . 1 ? C ' é t a i t d ' a i l l e u r s dans ce bu t même que l es r o i s s p a r t i a t e s f a i s a i e n t des s a c r i f i c e s au x Muses av an t d ' a l l e r au c o m b a t . 76 a q u e l q u ' u n q u i demanda p o u r q u o i , l ' u n d ' e u x au r a i t r ép o ndu : "Po u r que no s e x p l o i t s r eç o i v en t des l o uanges (hopôs h a i p r â x e i s l ogô n agat hô n t u g k h an ô s i n ) " . 7 7

Rev eno ns au t e x t e . Si mon i n t e r p r é t a t i o n de l a c o n t r ad i c t i o n " i n t e r n e " es t c o r r ec t e , e l l e r éso u t en même t emps l a c o n t r ad i c �t i o n en t r e l a l ec t u r e "mo r a l e" et l es données "ex t e r n es "^ ® c ar l ' a f f i r m a t i o n de l a f o n c t i o n p o ét i q ue es t t o u t à f a i t conf or me à l a c o n d i t i o n du poèt e e x i l é . Si mon i de ne f a i t pas une c r i t i q u e dev an t son maî t r e t o u t - p u i s s an t . I l v a l o r i s e si mp l ement sa p r o �pr e f o n c t i o n -.' ‘On v o i t f ac i l emen t p o u r q u o i l e poèt e a r e j e t é l a f o r mu l e de Pi t t a c o s : i l a u r a i t , s i n o n , n i é l a v a l eu r de son p r op r e m é t i e r . Or , c e l u i q u i d ev i en t a l a t h éô s agat h ô s gr â ce à l a p ar o l e du poèt e es t d é f i n i d ' u n e f aç o n c u r i eu se dans l e deu�x i ème v er s : i l es t "c a r r é pour ses b r a s , p our ses .j ambes et p o u r sa p e n s é e " . Po u r é c l a i r e r c et t e ex p r es s i o n e x t r a o r d i n a i r e , l e s i n t e r p r è t es no us r en v o i en t à l a n o t i o n p y t h ag o r i c i en n e du "c a r r é " - f i g u r e "do ub l emen t s y m é t r i q u e q u i a u r a i t r ep r ésen t é l e p l u s hau t degr é de l a p e r f e c t i o n ' 1 - et à l a n o t i o n des quat r e

7 4 . I b i d . 6 .75- Po u r agat h ô n g e n é s t h a i , c f . a u s s i Xénophon An a b . I V . 1 .26 ;

p our an er ag a t h ô s , v o i r T y r t . 1 0 .2 , 1 2 .1 0 , 20 Wes t . Chez Si �mo n i d e, l e modèl e g u e r r i e r de l ' an ë r agat hô s p r opagé p ar Tyr - t ée se. c o n f ond av ec l e modèl e; ag o n a l ( v o i r Ju r en k a , p . 866 , q u i i n s i s t e su r l e c ar ac t èr e ag o n a l du v o c ab u l a i r e empl oy é dans l e poème à Sc opas ; c f . a u s s i sup r a p p . 145- 6 et n . 27) ; à t r av er s ces deux modèl es de l ' an ër a g a t h ô s , on en t r ev o i t un t r o i s i è m e , à s av o i r c e l u i q u i nous es t connu du co r pus t h éeg n i d éen : au v er s 173, Th éo gn i s éc r i t p ar exempl e â n d r ' agat h ô n p en i ë pant ô n damnes i m à l i s t a , " c ' e s t l a p auv r et é q u i , p l u s que t out e au t r e c h o se, éc r ase l ' an ër ag a t h ô s " .

7 6 . P l u t . h y c . 21 .7 7 . P l u t . Mo r . 221a . Cf . Det i en n e 1967, p p . 19- 20. Le c ar ac t èr e

c o l l e c t i f de l a commémor at i on des ex p l o i t s à Sp ar t e ap p ar aî t d ' u n p assage de Th u c y d i d e , q u i r ac on t e comment Pa u s a n i a s , c o n t r a i r emen t à l ' u s a g e t r a d i t i o n n e l , a f a i t g r av er - "p a r un o r dr e p r i v é " ( i d i a i ) - un d i s t i q u e c é l éb r an t " s a " v i c t o i r e su r un t r é p i e d c o nsac r é p ar l es Gr ecs comme p r émi c es du b u t i n f a i t su r l es Mèdes (Th u c . 1 . 1 3 2 . 2 - 3 ) . I l n ' e s t pas ex c l u que l e d i s t i q u e en q u es t i o n s o i t de Si mon i de : c f . Bowr a 1961,p . 345 .

7 8 . Vo i r su p r a p . 143.7 9 . Fr â n k e l 1962, p . 315 .8 0 . Pr o c l . Comm. d ' E u c l . G 48 F r i e d i e i n ; c f . A.r i s t . Rh é t . I I I .

1 1 / 1 4 1 1b 26. Vo i r Bowr a 1961, p . 328 .

Page 153: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

v er t u s c a r d i n a l es ® 1 ; po u r l e r es t a de 1 ' a x p r &3Si o n , on c i t e u n p ass age du XVe Chan t de l ' I l i a d e où l e i t èr es Pé r i p h é t èa es.t com�p ar é à si m pèr e : "He ce pèr e m i s é r ab l e u n f i l a é t a i t né qu i l u i é t a i t s u p é r i eu r ( ams i n ô n ) en mai n t es: v e r t u s ( par ,t o£as a r e t a s ) , en c o ur se (_£Ôdas) e t en combat (mdJç hcst Èai ) ; en p ensée (n o o n ) t i l f u t ( et ét t üc t c ) l ' u n £ f s p r emi er s par mi le.3 My c é n i en s ” . Ci Nous r e t r o u v o n s dans ce p assage l es t r o i s v e r t u s de l ' a n ë r agat hô s si - mo n i déen : l a p e r f ec t i o n de b r as f k h e î r ea / m à k h es t h a i ) , de j ambes ( p é d e s ) et de pensée ( n o u s ) . Su r l e p l an l e x i c a l , i l y a Rncor e une a f f i n i t é : à e t é t u k t o chez I l omèr e c o r r esp o n d , c hez Si mo n i de, t et ugménos à l a f i n du deux i ème v e r s . Le p l us - q u e- p ar f a i t p a s s i f de t eû k h ei n ( " r e n d r e " , " f a ç o n n e r " ) , e t é t u k t o , es t b i en r endu par " i l f u t " ; c ' e s t p r obab l ement l a r a i s o n p o u r l aq u e l l e Do n l an é c r i t que l e p a r t i c i p e p assé du même v er be c hez Si mo n i d e , t e t u g - mén o s , s i g n i f i e que l a "p e r f e c t i o n " de l 'homme dont p ar l e l e poèt e es t " i n n é e " . C e p e n d a n t , à c et t e a f f i n i t é su r l e p l an l e �x i c a l ne c o r r esp o nd auc une a f f i n i t é r é e l l e , c ar l a f o r c e de t ê �t u gménos c hez Si mon i de es t dét er mi née p ar l e q u a l i t a t i f âneu p so - g o u , "san s M a l v e i l l a n c e " q u a l i f i c a t i o n san s p a r a l l è l e chez Homèr e. L ' an ë r agat hô s dans l e poème de Si mon i de s er a commémor é p o u r ses ex p l o i t s p ar l e p o è t e , q u i pr omet de l e f a i r e "s an s Mal -

8 1 . Pi n d . Ném. 3 .74 - 5 , Es c h . Sep t 61 0 . Vo i r Bowr a i b i d .8 2 . I I . X V .641- 3. Si g n a l o n s une d i f f é r e n c e en t r e ce p assage et

l e deux i ème v er s du poème à Sc opas : c hez Homèr e, amei nôn ( " s u p é r i e u r " ) es t q u a l i f i é p ar des a c c u s a t i f s q u i i n d i q u en t en q uo i c o n s i s t e l a " s u p é r i o r i t é " de Pé r i p h é t è s ( ac c u s a t i v u s g r a e c u s ) t an d i s q u e, c hez Si mo n i d e, t et r â gô n o s ( " c a r r é " ) est q u a l i f i é p ar des d a t i f s q u i i n d i q u en t l es moy ens p ar l es q u e l s l ' an ë^ agat hô s a t t e i n t à l ' é t a t " c a r r é " ( c f . l es d a t i f s i n �s t r umen t aux dans Pi n d . Py t h . 10.22- 4 humnët ôs hoû t os . . . hôs àn k he r s i n ë - qodôn a r e t â i k r a t ë s a i s t à m é g i s t ' aé t h l o n h é l ë i , "mér i t e l a l o u a n g e . . . c e l u i q u i , ap r ès a v o i r v a i n c u au moy en de ses b r as et de l a r a p i d i t é de ses i ambes, r empor t e l es p l us gr ands p r i x " ) . Cf . i n f r a p . 214 n . 97 .

8 3 . Do n l an , p . 80 ; "The p a r t i c i p l e t et ugmenos i mp l i es t h at t he c o n d i t i o n o f b l amel es s n es s i s i n n a t e " .

8 4 . Cf . Pi n d . Py t h . 2 . 5 5 p so ger ô n Ar k h i l o k h o n , "Ar c h i l o q u e l e m a l v e i l l a n t " , et Ném. 7 .6 1 p s ô g o n , "Ma l v e i l l a n c e " ( v o i r Sl a t e r 1969, p . 553, s . v . psogos : " f a u l t - f i n d i n g " ) . On ne peut t r ad u i r e " f aç o n n é sans r ep r o c h e" q u ' a u p r i x d ' u n e amb i �g u i t é q u ' i l f au t é v i t e r , c ar i l n ' e s t pas q u es t i o n i c i del a man i èr e " i r r é p r o c h a b l e " dont q u e l q u ' u n es t r ep r ésen t é (comme dans I . G . X I I : 3 . 1 0 7 5 amf el nphès âgal ma q u i s i g n i f i e que l ' o e u v r e , e l l e , es t d ' u n e t ec h n i q ue " i r r é p r o c h a b l e " ) mai s seu l ement de l ' i n t e n t i o n de c e l u i q u i " f aç o n n e" l ' i m a �ge : maî t r e de l a l o u a n g e , l e poèt e d o i t r eno nc er au Bl âme ( c f . l e t ab l eau sup r a p . 1 4 9 ) .

Page 154: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

v e i l l a n c e " : c et t e i dée r ev i en t p ar exempl e dans l e v er s 18 où 5i mon4.de a f f i r m e q u ' i l n ' e s t p a s "e n c l i n à f a i r e des r ep r o c h és ”( p Ml u m o m o s ) , même s i so n c o mman d i t a i r e, conf o r mément à l a c on�d i t i o n h umai ne, n ' e s t pas " i r r é p r o c h a b l e " ( panâmomos) . 5 " j e ne l u i r ep r o c h er a i r i e n " , d i t - i l au v er s 17. L ' a n t r agat h ô s ser a donc "f açonné, s an s Ma l v e i l l a n c e " ( â neu p s 6gou t e t u gmén o s) . Dé t e r �mi né p a r son Qu a l i t a t i f â neu p so go u ( = â n eu mëmc- u) ,^6 l e v er be t et l k hei n s i g n i f i e donc " f a ç o n n e r " au sens, a r t i s a n a l , ^ 7 ce qUi n o u s donne une i n d i c a t i o n i mp o r t an t e p our l ' i n t e r p r é t a t i o n de t e t r â g ô n o s , " c a r r é 11.

Comme l e f a i t r emar q uer Fr â n k e l dans son an a l y s e du poème à Sc o p as , l e s c u l p t eu r Po l y c l è t e es t a s s o c i é à u n s t y l e " c a r r é " : c ' e s t Var r o n q u i , c hez Pl i n e 1 * An c i e n , q u a l i f i e l e s s t a t u es de Po l y c l è t e de "c ar r ées ." ( s i g n a . . . q u ad r a t a ) Si l a p o s t é r i t é s ' e s t r é f é r é e au x s t a t u es p o l y c l é t éen n es de c et t e f a ç o n , l e s c u l p t eu r p ar l e l ui - même de l e u r summet r l a ( "p r o p o r t i o n " ) dans l e c é l èb r e t r a i t é dont no us p o ssédo ns q uel q ues f r ag men t e, à s a �v o i r l e Can o n . ^ ° Or , l a t h éo r i e de l a summet r i a mi se en. oeuv r e p a r Po l y c l è t e a ét é c r i t i q u é e u n s i è c l e p l us t a r d p ar Ly s i p p e : " I l n ' y a pas de mot l a t i n , é c r i t Pl i n e 1 ’ An c i e n , p o u r t r a d u i r e l a summet r i a q u ' i l [ L y s i p p e ] o bser v a av ec l a p l u s s c r u p u l eu s e a t t e n t i o n , s u b s t i t u a n t un sy st ème de p r o p o r t i o n s no uv eau et o r i �g i n a l à l a s t at u r e, c ar r ée ( q u a d r a t a s . , . s t a t u r a s ) des oeuv r es

8 5 . Po u r panàmômos, c f . Xénophon Mém. I I I . 10 .? où So c r at e d i t que l es p e i n t r e s , f au t e de n o dè l e p a r f a i t ( ou r h â i d i o n h en i an t h r o p Si p e r i t u k h e î n âmempt a p én t a é k h o n t i ) , d o i v en t c on�s t r u i r e l eu r s i mages à p a r t i r de- p l u s i eu r s modèl es d i f f é r e n t s p our a r r i v e r à l a r ep r é s en t a t i o n i d é a l e du co r ps p a r f a i t (q u i n ' e x i s t e p as ) : a i n s i , d i t So c r a t e , "v o us a r r i v e z à f a i r e ap p ar a î t r e u n c o r ps p a r f a i t en e n t i e r ( h o l a t à sômat a k a l à p o i e î t e p h a i n e s t h a i ) " .

8 6 . Cf . l e t ab l eau sup r a p . 149.8 7 . Cf . F r o n t i s i - Du c r o u x , p . 58 n . 35 .8 8 . P l i n . H i s t . n a t . XXX I V .56 . La sour c e de Var r o n es t p r o b ab l e�

ment l e c r i t i q u e d ' a r t Xéno c r at e ; q u ad r at a t r a d u i t sans dout e t e t r â g ô n a c hez ce d e r n i e r ( c f . L i p p o l d , c o l . 1 7 1 5 ) .

8 9 . Po l y e l . f r . 40 À 3.28- 32 D.- K. : "Po u r t an t , i l [ Ch r y s i p p e] c o n s i d è r e que 1s beau t é c o n s i s t e no n dans l a summet r i a des él ément s [ l e c h au d , l e f r o i d , l e s e c , l ' h u m i d e ; c f . 1 ' ' i s o �nomi e des f o r c e s ' dans Al c méon f r . 24 B 4 D.- S.. ] mai s dans c e l l e des membr es : dans l a summet r i a d ' u n d o i g t p a r r appor t à l ' a u t r e , de t o us l es d o i g t s p ar r ap p o r t au mét ac ar pe et au c a r p e , de ces d er n i er s p ar r ap p o r t à 1 ' av an t - b r as , de l ’ avant - br as p ar r ap p o r t à l a p a r t i e humér al e du b r as et de t ous ces membr es p ar r ap p o r t à l 'ensembl e du c o r p s , a i n s i q u ' i l es t é c r i t dans l e Canon de Po l y c l è t e " .

Page 155: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

an t i q u es " .- ® La summet r i a de Ly s i p p e n ' e s t donc p ] u s c e l l e de Po l y c l è t e : e l l e s ’ y o p p o se. Po u r l y s i p p e , l a s t a t u a i r e de pol y - c l è t e a d é j à par u "c a r r é e " t ou t en ét an t l a mi se en oeuv r e d ' ü n e t h éo r i e de l a aummet r aa. Po u r t an t , n i Ly s i p p e n i Po l y c l è t e n ' é �t a i e n t enc o r e n és l o r s q u e Si mon i de composa son poème à Sc o p a s ^ et no us dev ons p ar c o nséquen t es s ay e r de r emo n t er l e t emps. En ce q u i c onc er ne l a summet r i a ( l e mot emp l oy é p ar Po l y c l è t e ) , c e l a p ar a î t p o s s i b l e : s e l o n Di ogène Laër c e^ l e s c u l p t eu r Py t h ago r as de Rh ég i o n , c o n t emp o r ai n de Si m o n i d e , ^ "sembl e ê t r e l e p r emi er à a v o i r v i s é au. r y t hme et à l a summe t r i a ( p r o t an dok oû n t a r hut h- moû k a i summet r i as es t h o k h â s t b a i ) 11.93 Hi en. n ' e x c l u t en e f f e t que l e s c u l p t eu r Py t h ago r as a i t l ui - même empl oy é l e mot summet r i a : s i F r an ç o i s l as s e r r e h é s i t e en t r e Si mon i de et Pi n d ar e p o u r l ' a t �t r i b u t i o n du f r agment mét r on d i a g l û p h ô , " j e sc u l p t e une mesu r e",94 l a mét aphor e r e l èv e à coup sû r de l a t h éo r i e s c u l p t u r a l e a r c h a ï �q u e . Py t h ag o r as , Po l y c l è t e , Ly s i p p e : c hac un d ' e n t r e eu x a p r a�t i q u é , à sa p r op r e époque e t de sa p r op r e f aç o n , une summet r i a opposée à une c o n c ep t i o n p l us r i g i d e dé l a s t a t u e . Leu r p r éc u r �s eu r my t h i q u e , Dé d a l e , n ' a p as f a i t au t r e chose : "Av an t Dé d a l e , l ' e x é c u t i o n ( e r ^ s i a ) no n seu l emen t des her mès mai s enc o r e des a u t r es s t a t u es é t a i t c ar r ée ( t e t r ag Sn o s ) 11.95 Lan e c et t e émanc i �p a t i o n p r o g r es s i v e de l a sc u l p t u r e dont "Dé d a l e " mar que l e débu t , deux n o t i o n s sembl en t c o n s t i t u e r une esp èc e de base t h é o r i q u e , n o t i o n s s u s c ep t i b l es de n o u v e l l es d é s i g n a t i o n s à t r av er s l eu r s

90 . P l i n . i b i d . 65 . Cf . Po l l i t t , p . 176.91 . Cf . l a c r i t i q u e de Pe r r o t t a - Ge n t i l i , p . 308 , c o n t r e L a s s e r r e ,

p . 48 .92 . Cf . Bowr a 1961, p . 31 4 , Po l l i t t , p . 58 .93 . Di o ^ . Laër c e V I I I . 47 .94 . L a s s e r r e , p . 48 , su r Pap . Be r o l . 9571 , p u b l i é p ar Sc h u b ar t .9 5 . Th é m i s t . Or . 2 6 / 126 Downey- IT or man (381 Di n d o r f ) . Cf . Th u c .

V I . 2 7 . 1 , Pa u s . I I . 1 0 .7 , I X . 4 0 . 3 . Se l o n Di o d . 1 . 9 7 . 6 , l es s t a �t ues de Dédal e r ap p e l a i en t enc o r e c e l l e s des Eg y p t i en s (p o u r l e pr obl ème de l ' h i s t o r i c i t é de Dé d a l e , c f . F r o n t i s i - Du c r o u x , p p . 19- 23) . Di o do r e no us f o u r n i t une p r é c i s i o n : l a s t at u e d ' Ap o l l o n à Samos, oeuv r e r emar quabl e de Té l é c l è s et de Théo- d o r o s , r ap p e l a i t égal ement l a s t a t u a i r e égy p t i enne "en t e �n an t l es mai ns t endues et l es j ambes éc a r t ées " ( i b i d . 9 8 . 9 ) . Or , dans l e cas de l a s t a t u a i r e égy p t i enne (que Di o do r e com�par e av ëc r a i s o n à l a s t a t u a i r e g r e c q u e ) , on s a i t d ' o ù r e l èv e l a r i g i d i t é ; l e s s c u l p t eu r s ég y p t i en s p r en a i en t p o u r p o i n t de dép ar t un r éseau q u a d r i l l é a f i n d ' y i n s c r i r e j e u r s f i g u r e s de f aç o n r ég l ement ée ( c f . i b i d . 9 &.S e t r an o f s k y , p p . 55- 72,i l l . p . 6f! et f i g g . 17- 8)» I l es t p r o bab l e que l es s c u l p t eu r s des kot t r oi a r c h aï q u es emp l o y ai en t l a même mét hode : a i n s i , c ' e s t av ec c et t e mét hode q u e Py t h ago r as de Rhég i on r ompt l o r s q u ' i l commence à v i ser - "au r y t hme et à l a summe t r i a " .

Page 156: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s i g n i f i c a t i o n s f o n damen t al es : d ' u n c B t é , l a n o t i o n de " c a r r é " , i n v e s t i e des v a l eu r s d ' u n e t r a d i t i o n r i g i d e et s t a t i q u e , de l ' a u �t r e c St é , c e l l e de s marnet r i a , so up l e e t dy nami q ue, o uv er t e au mouv ement e t au changement - t o u t en; g ar dan t l e n i é t r o n , l a "me�s u r e " . Ver s l a f i n du V I e s i è c l e , l e s t y l e " c a r r é " a dû ê t r e c e l u i des k o û r o i a r c h a ï q u es , s t y l e i l l u s t r é p a r Cl éo t d s e t Bi t on. au musée de Del p h es ou b i e n p ar l e t o û r o s de Céos q u i , s e l o n G- i-s e l a JK.A. Ri c h t e r , f u t ac h ev é p endan t l e s années o u i p r éc édèr en t

üf% * l ' e x i l t h SG3a l i e n de Si mo n i de . yc> Dans eea k oû r o i , l e c ar ac t èr e" c a r r é " es t t r ès mar q ué, s i mar qué en f a i t que no us sommes en d r o i t de p en s er que Si mon i de p o u v a i t s ' y r é f é r e r , sans se f a i r e mal c o mpr endr e, p a r l e mot t e t r à g ô n o s . Cet t e c o n c l u s i o n , basée su r des f a i t s i n d ép en d an t s du poème à Sc o p as , se t r ouv e en e f f e t c o n f i r mée p ar l e t émo i gnage du poème l ui - même : s y n t ac t i q uemen t l i é à t e t r à g ô n o s , l e p a r t i c i p e t et ugménos a une v a l eu r m an i f es t e �ment " a r t i s a n a l e " .97

En d ' a u t r e s mo t s , Si mon i de emp l o i e une mét aphor e empr unt ée à l a sc u l p t u r e p o u r su g g é r er l ' i n t e m p o r a l i t é à l aq u e l l e l ' an ë r aga- t h o s a t t e i n t dans l a p o é s i e . Cet t e i n t e r p r é t a t i o n du deux i ème v er s es t d ' a u t a n t p l u s v r a i s emb l ab l e que l e poèt e de Céos e s t , s e l o n l ' e x p r e s s i o n de De t i e n n e , " l e p r emi er t émo i n de l a t h éo r i e de l ' i m a g e " . 9^ C ' e s t à t r av er s une r é f l e x i o n s u r l a p e i n t u r e et l a s c u l p t u r e q u ' i l a r r i v e à une c o mpr éhens i on de sa p r op r e a c t i �v i t é : "L a p ar o l e es t 1 ' i mage des ac t i o n s ( ho l o go s t o n pr agEt â- t 5n e i k o n e s t i n ) " . 9 9 Or , c ' e s t p r éc i sémen t p ar l e mot ei f eon ( " i m a �g e " ) q u 'Hé r o d o t e dés i g n e l es " s t a t u e s " de Cl é o b i s et B i t o n . Si mo n i de c o n s i d èr e donc l a p o és i e no n seu l ement comme an al o gue à l a p e i n t u r e ”'®"' mai s enc o r e à l a s c u l p t u r e . An a l o g i e i n s t r u c t i �v e , san s d o u t e , mai s ex i g ean t en même t emps une p r é c i s i o n i mpor �t an t e : "Même des mai n s d'hommes p euv en t d é t r u i r e u n monument de

9 6 . Ri c h t e r , p . 113 et f i g g . 144- 6.9 7 . A r i s t . Et h . N i e . 1 . 1 0 . 1 1 / 1 100b21 ( e t Rh é t . I I I .1 l / l 4 1 1b26)

t e t r à gô n o s ne r e l èv e p a s , à mon a v i s , d ' u n e l ec t u r e du poème s i mo n i déen l ui - même ( c f . su p r a p . 149 n . 57) : ce q u i p our Si mon i de es t une mét aphor e év oquant l ' i mage m a t é r i e l l e de l ' homme q u i r é u s s i t ( " c a r r é p o u r ses b r a s " e t c . p ar an a l o �g i e à une- ex p r es s i o n comme "c é l é b r é p our ses b r as " : l 'homme a l a t h é ô s agat h ô s es t " c a r r é " à cause des e x p l o i t s ac c o mp l i s "au moy en de ses b r as "[ I ç h er s i n ] e t c . : c f . sup r a p . 153 n . 82) es t d ev en u , p our A r i s t o t e , une mét aphor e év oquant l a p e r f e c t i o n de l 'homme ex emp l a i r e l ui - même ( a u s s i , on t r a �d u i t d ' h a b i t u d e "c a r r é d e [ s ] b r as " e t c . comme s i Si mon i de v o u l a i t d i r e " p a r f a i t d e [ s ] b r a s " ) .

98 . Det i en n e 1967, p . 109 n . 18.99 . Si m. f r . 190® Ber g k .

100. Vo i r su p r a p . 151.101. P l u t . Mo r . 3 4 6 f e t c .

Page 157: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

mar br e Comme Pi n d a r e , Si r aoni d;' c o n s i d è r e que l a p ar o l e poé�t i q u e es t s u p é r i eu r e au mar b r e. p e r f e c t i o n de l ’ homme "c a r �r é " r és i d e donc mo i ns dans sa v er t u "mar mor éenne" que: Sans l ' i n �t emp o r a l i t é suggér ée - mai s no n r é a l i s é e - p a r l e sc u l p t u r e : en t r é dans l a d i mens i o n at emp o r el l e de l a p o é s i e , l 'homme a t t e i n t à l a p e r f ec t i o n é t e m e l l e ; sa l o u an g e, c han t ée p a r l e p o è t e , d ev i en t déso r mai s u n "monument i mmor t el des Mu s es " ( at h â nat o nMousân à gal ma) .

I i ' i n t e r p r é t a t i o n p r oposée dans ces d e r n i è r es p ages g r av i t e au t o u r des p r emi er s v e r s : p our l a v é r i f i e r , n o u s dev ons mon t r er q u ' e l l e es t égal ement v a l ab l e p our l e r es t e du poème. Je v a i s donc met t r e mon i n t e r p r é t a t i o n à l ' é p r e u v e dans une l ec t u r e p l us g l o b a l e , q u i me. p er met t r a de mo n t r er sa c o h é r en c e . En gen dr ée par une p r a t i q u e q u i u n i t i s s t r o i s g r ands p o èt es c h o r au x , l a c o nc ep�t i o n q u i se t r ouv e au p r i n c i p e du poème s ' a r t i c u l e n o n seu l ement c h ez Si mo n i de mai s enc o r e ches Pi n d ar e e t Ba c c h y l i d e , q u i peuv ent a i n s i a i d e r à é c l a i r e r l e u r p r éc u r s eu r méc onnu . Or , d ev en i r a l a - t héSs agat h- ds es t d i f f i c i l e mai s p o s s i b l e : s u r ce p o i n t , l es p o èt es c h o r aux so n t u n an i mes . Rep r ésen t é sc ü g un an g l e f a v o r ab l e , l ' homme ex emp l a i r e a t t e i n t à une p e r f e c t i o n q u i l u i es t n i é e dans l a v i e r é e l l e . Po u r l es p o è t es c h o r au x , i l n ' e x i s t e p as d ' au t r e p e r f e c t i o n humai ne que c e l l e don t i l s so n t eux- mêmes l e s m a î t r es : l 'homme n ' e s t p a r f a i t que dans l ' o e u v r e d ' a r t " f aç o n n ée san s Mal �v e i l l a n c e " . Po u r Pi t t a c o s , l a p e r f ec t i o n humai ne ap p a r a î t p ar c o n t r e comme un e v i r t u a l i t é q u i n ' e s t s u s c ep t i b l e n i de met â s t a�s i s n i de l a t h é : r ar es so n t c eux q u i l a p o ss èd en t ( f r hal epôn) usai s l 'homme p a r f a i t l ' e s t i n c o n d i t i o n n e l l em e n t . 5 p i n d a r e au �r a i t c er t a i n emen t pu ap p r o u v er l a c r i t i q u e s i mo n i déenn e de P i t — t ac o s c a r , d i t - i l , " i l es t i mp o ss i b l e p o u r un homme de gagn er l e p r i x du "bonheur t o t a l 11."10® Bac c h y l i d e l u i f a i t écho : "Pe r �sonne p a n a i ^ l es mo r t e l s n ' a t t e i n t au bo n h eu r en t o u t es c h o s e s " .^ ? Cet t e i dée n ' e s t n u l l emen t l ' i n v e n t i o n des p o è t es c h o r au x : comme n o u s l ' a v o n s v u , e l l e se t r o uv e dé j à c h ez Homèr e."' I s bo n h eu r v i r t u e l dont p ar l e Pi t t ac o s es t donc un b l asphème p o u r Si mo n i de : "Ce p r i v i l è g e ( g é r as ) n ’ ap p a r t i en t q u ' à Di eu ! " , s ' ex c l am e l e poèt e ( v . 5 ) . Cet t e i d ée a t r o uv é p l u s i eu r s ex p r es s i o n s c h ez P i n �dar e , p a r exempl e au débu t de l a V I e St éméeme : "L a r ac e des

102. Si m. f r . 76 / 581 .5 - 6 Pa g e . Cf . su p r a p . 143 n . 13 et Maeh l e r , p p . 78- 9.

103. Cf . Pi n d . Ném. 4 .79- 85, 5 .1 - 5 , I s t h m . 2 .45- 6 .104. Ba . 10 .11 Sn e l l .105. Cf . Es c h . c i t é p ar P l a t . Ré p . I I . 4 / 3 6 l b : i l es t q u es t i o n

de l 'homme "q u i ne v eu t pas ap p ar a î t r e ex emp l ai r e mai s l ' ê �t r e " ( .ou do k eî n a i l ' e î n a i agat h ô n e t h é l o n t a ) .

106. Ném. 7 .55 - 6 .107. Ba . 5.53- 5 Sn e l l .108. Vo i r su p r a p . 52 .

Page 158: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

hommes es t une c h o se, l a r ac e des d i eu x es t une au t r e : no us av o ns r eç u l e s o u f f l e d ' u n e seu l e et même mèr e mai s l e, f o r c e dé�so r mai s p ar t ag ée noua d i s t i n g u e , de so r t e que l e.s uns n e so n t r i e n (o u dén ) t an d i s que l es au t r es h ab i t en t l e c i e l d ' a i r a i n à j ama i s i n é b r a n l a b l e " ."*^9 x a f o r c e humai ne ét an t l i m i t é e , s i n o n n u l l e , i l f au t que l 'homme ac c ep t e cet ét at de c hoses : "Ne l e l a i s s e pas es s ay e r de d ev en i r un d i e u ” , d i t l e poèt e dans l a Ve Ol y mp i que . Et i n v er semen t : "Des bu t s mo r t e l s c o nv i en nen t aux m o r t e l s " . 111

Ay an t d é f i n i l e bo n h eu r v i r t u e l comme un p r i v i l è g e d i v i n , Si �mon i de c o n t i n u e : " I l es t i mp o ss i b l e à l 'homme de ne pas ê t r e un mau v ai s ex emp l e s i un d és as t r e ( sumpho r d) s ' e s t ab a t t u s u r l u i " ( v . 5 ) . ^ 0 omme no us l ' a v o n s v u , 11- c ' e s t n r éc i sémen t av ec l e mot sumpho r ë, " v i c i s s i t u d e " , que So l o n d é f i n i t l 'homme - " v i c i s s i t u �d e " q u i , dans l ' o p t i q u e des p o èt es c h o r au x , es t l a r a i s o n d ' ê t r e de l a ooés i e commémor at i v e. A i n s i , on p eu t l i r e q u el q u es v er s de Bac c h y l i d e comme une " r é p o n s e" à Pi t t a c o s : " t a sumpho r a, p l e i n e de s o u f f r a n c e , d é t r u i t l ' homme ex emp l a i r e ( e s t h l o s ) " . 11-i l e mo�ment où v i e n d r a c et t e sumphor â es t i nr er b v i s i b l e 114 mai s i l es t s û r q u ' e l l e v i e n d r a . 115 Or , l 'homme es t d ' a u t a n t p l u s ag&t h o s q u ' i l échappe dav an t age au mal h eu r : t e l e s t , semb l e- t - i l , l e 3 e n s de i s deux i ème m o i t i é du v er s S, q u i mont r e a u s s i d ' o ù l 'homme ex emp l a i r e t i en t son ex c e l l en c e : "Ceu x q u i so n t l es p l u s ex emp l a i r es son t l es f av o r i s des d i e u x " . Si l 'homme exem�p l a i r e t i e n t son k l éo s ( "r en o mmée") du p o è t e , i l t i e n t son k ûdos ( " f o r c e " ) des d i e u x .116 Cep en dan t , même l 'homme l e p l us ex emp l a i �r e n ' é c h a p p e pas à l a sumphor â f i n a l e : " l e s hommes ex emp l a i r es ( a g a t h o i ) ont r eç u l a même p o r t i o n de mor t que l es m i s é r ab l es ( h ô s t i s .� . k a k d s ) " , 1 1 7 d i t Si mo n i d e, av e r t i s s a n t a i n s i de l ' o u b l i

109. Ném. 6.1- 4 ; c f . Py t h . 1 0 .2 7 , I s t h m . 3 . 1 9 .110. 0 1 . 5 .2 7 ; c f . I s t h m . 5 . 1 4 .111 . I s t h m . 5 . 1 6 .112. Vo i r su p r a p p . 150- 1.113. Ba . 14.2- 3 Sn e l l . Si p o u r no us l 'homme ex emp l ai r e peut mon�

t r e r sa v e r t u dans l a d é f a i t e ( c f . l ' i d é o l o g i e du good l o o - s e r ; c f . a u s s i Th éo g n . 441- 4 Di e h l c i t é su p r a p . 8 5 ) , l es p o èt es c h o r aux ne son t pas de c et av i s : c f . Bowr a 1964, p p . 182- 3 (sur t out l a c i t a t i o n de Pi n d . Py t h . 8 . 8 7 sumphor â i de- d agmén o i , "mor dus p ar l a d é f a i t e " ) .

114. Si m. f r . 16 / 521 Page ; Pi n d . 0 1 . 12 .7- 12, Py t h . 1 0 .6 3 .115. Si m. f r . 2 2 / 527 Page ; Pi n d . 0 1 . 7 .94- 5 , Py t h . 8 .92- 7 .116. Cf . Si m. f r r . 1 4 / 5 1 9 : 7 9 . 1 0 et 2 1 / 526 Page ; c f . a u s s i Pi n d .

Ném. 9 .4 5 et su r t o u t I s t h m . 1 .50- 1 . Po u r l a d i s t i n c t i o n en �t r e k l éo s et k û d o s , v o i r Det i en n e 1967, p . 20 , et Ben v en i s t eI I , p p . 57- 69.

117. Si m. f r . 15 / 520.5- 6 Pag e .

Page 159: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

q u i menace l 'homme ex emp l ai r e ap r ès l a mor t : son k ûdos ser a o ub l i é s i l u i manque l e k l éo s a t t r i b u é p a r 1b p o è t e .118

Ap r ès av o i r 1 a i n s i r e j e t é l a f or mul e de Pi t t a c o s comme b l a s �phéma, t t> i r e ( c a r l a p e r f ec t i o n ab so l u s es t l e p r i v i l è g e des d i e u x ) , Si mo n i de t i r e de sa c r i t i q u e l a c o n c l u s i o n s u i v an t e : "Po u r c et t e r a i s o n , j e n e p er d r a i pas mon t emps dans un e s p o i r v a i n e t sans i s s u e à c h er c h er es q u i ne p eu t j amai s e x i s t e r "( v v . 9- 10) . Pi n d ar e l u i f a i t écho dans l a V I I e Séméeane : " I l es t i mp o ss i b l e p our un homme de g ag n er l e p r i x du bo n h eu r t o �t a l : j e ne c o nnai s p er sonne à q u i l e De s t i n l ' a i t ac c o r d é à p e r p é t u i t é " , ^ 19 L ' i r o n i e du v er s 12 ci t e z Si mon i de déc o u l e de c et �t e i m p o s s i b i l i t é : " Si j e l e t r ouv e un j o u r , j e vous- a v e r t i r a i ! " Par c o n t r e , l es hommes son t p r é d es t i n é s à m a n i f es t e r l e u r manoue de p e r f ec t i o n : comme l e d i t Th é o g n i s , i l s d o i v en t "n é c e s s a i r e �ment ( an és'i cèi ) t r a n s g r e s s e r " . 1 ^0 ^ e l l e é t an t l a n a t u r e de l ' h o m �me, Si mon i de se c o n t en t e de c eu x " q u i n e f on t .r i en de v i l v o l o n �t a i r em en t ’1 ( v . 14- ). Cep en d an t , i l ne f au t p as d é s es p é r e r , c a r " l e s d i eu x eux- mêmes n ’ a r r i v en t pas à s ' o p p o s e r au De s t i n " ( v .14 a n à g k ë i ) . Mai n t en an t l e poèt e es t p r ê t à d é f i n i .r l e c a r ac t è �r e. de son c ommandi t ai r e p r é f é r é ; "Ce l u i - l à me s u f f i t q u i n ' e s t n i un mauv ai s exempl e ( k a k o a ) n i t r o p mal ad r o i t ( ap â l amn o s) , c o n n a i s s an t l a j u s t i c e u t i l e à ^ l a Ci t é ( e i d Ss o n a s i p o l i n d i k a n ) , l ’ homme de ben s en s ( h u g l s s a n ê r ) " ( v v . 15- 7) . l e poèt e ne peut év i demment pas c h an t er c e l u i q u i es t k ak ds ( - ) , c ar un t e l hom�me es t ab a t t u p ar l e désas t r e s e l o n I es : v e r s 5—S : ce t er me ne pose auc un pr obl ème p o u r n o u s . Pa r c o n t r e , l e sens des t r o i s au t r es t er mes ne se l i v r e pas a u s s i f ac i l emen t ; q u ' e s t —ce que Si mo n i de en t en d ] aar anâ l amno s- ( - ) , p ar e.i dôs o n a s l p o l i n d f k an (h- ) et p ar h u a i es an ër (+ ) ? Comment s ' o p p o s e l ’ an ër apâ l amnos à c e l u i q u i "c o n naî t l a j u s t i c e u t i l e à l a Ci t é 1-’ ou b i e n à l ' h u g i t s an ë r ? Poui i commencer av ec a m l a m n o s , ce mot est emp l oy é p ar Al c ée p our q u a l i f i e r l a c é l èb r e f o r mu l e d 'Ar i s t o d a m o a , " l 'h omme v au t sa r i c h e s s e " , f o r mu l e ( l o g o s ) q u i , s e l o n k l c é e , n ' e s t pas a- pâl amnos, "d é r a i s o n n a b l e " * ^ ! 7 Ar i s t odar aos a " r a i s o n " de d i r e q.ue l 'homme éq u i v au t à ses p o s s es s i o n s . Or , l a " r a i s o n ” d ' Ar i s t o - damos^a p l u à Pi n d a r e , q u i c i t e sa f o r mul e dans l a I I ft I s t hmi - q u e ^ ; l e t er me r ev i en t p r éc i sémen t c hez ce p o èt e dans une é p i n i c i e où i l es t q u es t i o n des e s p r i t s ap â l an r i o i 12^ q u i , ap r ès l a mo r t , so n t pun i 3 de s ' ê t r e mont r és a v a r e s .124 Une c er t a i n e

118. Cf . su p r a p . 146.119. Ném. 7 .55- 8 .120. Th éo gn . 1015 Di e h l ; c f . v . 799 "l 'h omme i r r ép r o c h ab l e

( â p s ek t o s ) n ' e x i s t e pas su r t e r r e " .121. Al c ée f r . 360 L .- P.122. I s t h m . 2 . 1 1 .123. 0 1. 2 . 5 7 .124. Car c f . i b i d 56 e i dé n i n ("t on p l o û t o n ] ék hôn t i s o î den

Page 160: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c o n n o t a t i o n "é e a n o m q u è " es t donc a t t es t é e pour apâ l amnos : l ' e x �p r es s i o n f f l eà' â gan apâ l asmos p o u r r a i t donc f ac i l emen t s i g n i f i e r "p as t r op ' d é r a i s o i m ab l s " au sens éc o nomi que, c ' o s t - à - a i r e "g é n é �r e u x " . Cet t e c o n c l u s i o n h y p o t h é t i q u e es t p o s i t i v emen t conf i r mée p ar l ' e x p r e s s i o n e i d o s o n as i p o l i n d i k an c a r , gr â ce à Pl a t o n , n o u s c o n n a i sso n s l a v a l eu r de c et t e f l i k a� Dans l a Ré p u b l i q u e , Pol émar que; d i t à So c r a t c , qui . l u i demande l e sens du d i k a i o n s i mo n i déen : "Le d i k a i o n , c ' e s t p ay er à c hac un ce q u i l u i es t d û " . a ce d i k a i o n de l a Rép u b l i q u e éq u i v au t sans dout e l a d i k a du poème à Sc opas : c e l u i qui "c o n n aî t l a d i k a u t i l e à l a Ci t é " s a i t "p ay e r ses d e t t e s " . Et comme s i ces a l l u s i o n s à l a génér o �s i t é n ' é t a i e n t pas as s ez c l a i r e s , Si mon i de en ^ a j o u t e une der n i è r e en - appel ant son c ommandi t ai r e p r é f é r é un h u g i ës a n ë r , l i t t é r a l e �ment u n "homme s a i n " ( v . 17) : comme l e mont r e l a Ve Ol y mp i que de [ P i : i . d a r e ] , l ' a d j e c t i f h u g i ës a , l u i a u s s i , une c o n n o t at i o n "éc o n o mi q u e" p r éc i s e : " Si q u e l q u ' u n p r end s o i n de sa r i c h es s e de f aç o n sa i n e ( h u g i en t a d ' e i t i s o l bo n â r d e i ) en ét an t géné�r eu x av ec ses p o s s es s i o n s et en gagnan t p our l ui - même une bonne

, 1 ?7r enommee, ne l e l a i s s e pas es s ay er de d ev en i r un d i e u " . 11 Lec o mmandi t ai r e de Si mon i de do i t donc se mo n t r er " r a i s o n n a b l e " : i l ne d o i t pas c o uv er son t r é s o r mai s en f a i r e usage - comme un sophos ( = " p r é v o y a n t " ) . ” ® L ' i m ag e du c ommandi t ai r e i d é a l a i n s i i mposée à Sc opas es t d ' a u t a n t ^ l u s su g g es t i v e que no us c o n n a i s �s o n s , gr â ce à Ci c é r o n , l e c ar ac t è r e du r o i t h e s s a l i e n : Scopas é t a i t un a v a r e , ce q u i a dû d ec ev o i r p r o f ondément l e poèt e q u i v e n a i t d ' a r r i v e r d 'At h è n es où Hi p p ar q u e l ' a v a i t génér eusement e n t r e t e n u . ^ 9

t ô m é l l o n , " s i c e l u i q u i possède l a r i c h es s e s a i t c o nnaî t r e l ' a v e n i r " , comme l es so p h o i de Wém. 7 . 1 7 et d ' I s t h m , 2. 12 ( v o i r su p r a p . 146 n . 29 ) : ap r ès a v o i r f a i t a l l u s i o n au bon usage de l a - "i chesse, Pi n dar e évoque l e j ugement des apâ l am- n o i p h r énes et passe en s u i t e à un my t he es c h a t o l o g i q u e (pour ce d e r n i e r , c f . Bo l l ac k 1963, Bowr a 1964, p p . 121- 2) .

125. P l a t . Ré p . I . 6 / 3 3 l e ( = Si m. f r . l 37 / 642a Pag e) t o t à ophei - l omena h ek â s t ô i ap o d i d o n a i d i k a i o n e s t i . Cf . su p r a p . 131.

126. L ' a u t h e n t i c i t é de ce poème es t c o n t es t ée ( v o i r Bowr a 1964, p p . 414- 20) mai s c e l a ne no us co ncer ne év i demment pas i c i .

127. 0 1 . 5 .25- 7 . Cf . Es c h . Eu m. 536- 7 " l a r i c h es s e ( o l b o s ) . . . v i en t de l a san t é de l ' e s p r i t ( ek h u g i e i a s p h r en ô n ) " et v o i r Thomson 1 9 6 6 :1 1 , p p . 211- 2 : l a p r o s p é r i t é dépend de l ' é q u i �l i b r e r ég l é ( c o n t r ac t u e l ) des i n t é r ê t s opposés (p o u r une c er �t a i n e q u an t i t é de "p o s s e s s i o n s " l e c ommandi t ai r e de Pi n dar e o b t i en t une bonne " r en o mmée") . Cf . a u s s i Bowr a 1961, p.335 n. 2.

128. Cf . su p r a p . 146 et n . 29 .129. [ P l a t . ] Hi p p ar q u e 228c : Hi pp ar que "g a r d a t o u j o u r s aup r ès

de l u i Si mo n i de de Céo s , en l e combl ant de r ému nér at i o ns et de c a d e a u x " .

Page 161: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Ap r ès c et t e d é f i n i t i o n du Co mman d i t a i r e , Si mon i de r ev i en t à l a f o n c t i o n du Poèt e q u i , comme i l l e suggèr e d é j à au v er s 2 , d o i t su p p r i mer l es " r ep r o c h es " ( v v . 17- 8 ) . "*30 Au c o n t r a i r e , l a " f o u l e des i g n o r an t s es t i mmense" ( v . 19) : dét er mi née p ar son c o n t ex t e , c et t e p h r ase ne peut s i g n i f i e r au t r e chose que l e f r ag �ment 93 : l a " f o u l e " ne c o nnaî t pas l ' e x c e l l e n c e de l 'homme ex emp l ai r e av an t q u ' i l ne s o i t r ep r ésen t é p ar l e p o è t e . 132 La r ep r é s en t a t i o n que se p r opose Si mon i de s er a donc i d é a l i s é e :" Se u l es t p a r f a i t ce q u i n ' e s t pas mêl é de v i l é n i e " ( v . 2 0 ) . Le poème à Sc opas ab o u t i t à c et t e c o n c l u s i o n et on v o i t comment l a p r o p o s i t i o n i n i t i a l e ( v v . 1- 2 ) es t r e p r i s e , de f aç o n a r c h a ï q u e , à l a f i n du poème. C' e s t t o u t u n pr ogr amme p o é t i q u e q u i se t r o uv e r ésumé dans ce d e r n i e r v e r s , une Po é t i q u e de l ’ i d é a l queSi mo n i de a mi se en oeuv r e n o n seu l ement dans 1 ' é p i n i c i e à Anax i -

1 \ Al a s de R h é g i o n , v a i n q u e u r dans une c our se de mu l es - dont l a g én éa l o g i e es t p r ésen t ée sous un an g l e q u i f a i t d i s p a r a î t r e l eu r as p ec t " v i l " l 3 5 _ t mai s enc o r e dans ur± poème f o r t d i f f é r e n t comme l e t h r ène dont j ' a i d é j à p a r l é . 136 Dé j à en .498, Pi n dar e s av a i t a p p l i q u e r c et t e Po é t i q u e dans l a Xe Py t h i q u a , é p i n i c i e

� qui t émoi gne de sa det t e env er s son p r é c u r s e u r , l i 7 e t dans un f r agmen t i l se f a i t son po r t e- par o l e e x p l i c i t e : " A i n s i nous dev ons ex h i b e r pub l i q uemen t ( es méso n) **38 a u x g e n s c e q U j _ n o u s

es t a r r i v é de beau et de b i en ; c ep en d an t , s i un désas t r e no us es t i n f l i g é p ar l es d i e u x , no us dev ons l e c ac h er dans l ' o b s c u �r i t é " . 139 Lumi èr e du p r emi er p l a n , o b s c u r i t é du f o n d : dans l e champ de v i s i o n a i n s i d é l i m i t é , on r ec o n n aî t f ac i l em en t l a p er �s p ec t i v e de c l as s e des c o mmandi t ai r es - p er s p ec t i v e dont Si mo�n i d e e s t , p our a i n s i d i r e , l ' a r c h i t e c t e .

130 . Cf su p r a p p . 153- 4.131. Vo i r su p r a p . 148 et n . 50 .132. Cf . Pi n d . I I ém. 7 .23- 4 , Péans 7 b . 3- 5-133. Po u r l a Ri n g k o mp o s i t i o n , c f . v an G- r oni ngen 1958, p p . 51 sq q .134. Si m. f r . 10 / 515 Pag e.135. Cf . Si m. f r . 77 / 582 Page : "L a r é t i c en c e es t p a r f o i s une

sour c e de p r o f i t c e r t a i n " ; c f . a u s s i Pi n d . Î Tém. 5.18 e t c .136. Vo i r su p r a p p . 151- 2.137. Cf . l e s r emar ques de F a m e l l I I , p p . 216- 7, su r Py t h . 10.21-

2 t h e6s e i ë apesôr - k éar ( "a god mi gh t be f r ee f r om a i l sor - r o w") : "The p assage r emi nds u s v i v i d l y o f t he p h r ase i n Si mo n i des f r . 5 1 . 10 [ Di eh l ] - &eôç av t o u t ’ ëxc a y é p a ç " .Cf . a u s s i su p r a p . 153 n- . 82 .

138. C f . su p r a p p . 8 3 , 88- 90.139. Pi n d . f r . 234.3- 5 Bowr a ( c f . sup r a p p . 119- 21) . Peu i mpor t e

s i c ' e s t Pi n d ar e q u i p ar l e i c i ou s ' i l a t t r i b u e ces mot s à u n per so nnage my t h i q u e. Cf . Bowr a 1961, p . 13, c i t é i n f r a p . 177 n . 37.

Page 162: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

I I I . 1 . 2 . Le d r o i t du poèt e

La Po é t i q u e de Si mon i de es t d es t i n ée à u n per so nnage h i s t o r i q u e : l e r o i t h e s s a l i e n .Sc o p a s .140 Ce f a i t no us p er met t r a de p a r l e r du champ s o c i a l dont e l l e t i e n t son sens o b j e c t i f en des t er mes à l a f o i s p r é c i s et génér aux : d ' u n c ô t é l e poèt e e x i l é , i déo l o gue c i t a d i n p ar e x c e l l e n c e , de l ' a u t r e son d e s t i n a t a i r e , r o i - Sans

"c et t e "T h e s s a l i e a r r i é r é e où l e r ègne dés génë n o b l e s , à cause d ' e x c e p t i o n n e l l e s c o n d i t i o n s n a t u r e l l e s , a dur é j u s q u ' à l a f i n du Ve s i è c l e . 141 Dé j à c et t e o b s er v at i o n no us f a i t en t r e v o i r l a c o mp l ex i t é du champ s o c i a l où l es deux hommes se son t t r o uv és c o n f r o n t és : en f a i t , comme j ' e s p è r e l e mo n t r er , i l s ont mi s en j eu deux sy st èmes de d i s p o s i t i o n s d i f f é r e n t s s i n o n o p p o sés , deux m en t a l i t é s a u s s i h é t é r o gèn es que c e l l es que j ' a i dé j à ex ami nées en t r a i t a n t de l a c ar t e d ' A r i s t a g o r a s . 1 4Z Le c ar ac t è r e de ce champ s o c i a l où l e poèt e essay e de " c i v i l i s e r " ( c f . v . 16 onasi - p o l i s ) son_._deÆt i nat ai r e n é c e s s i t e p ar c o nséquen t une ét ude é l a r �g i e , p our l aq u e l l e no us pouv ons u t i l i s e r c e r t a i n s r é s u l t a t s ob�t en u s dans l es c h ap i t r es p r é c é d en t s , c ar c ' e s t p r éc i sémen t l e dévél op- pement i n é g a l dont j ' a i p ar l é 143 qUi r end compt e de l a dy nami que p a r t i c u l i è r e du champ s o c i a l où s ' i n s c r i t l e poème s i mo n i d éen à So o p as .

En. q u i t t an t 1 ’ o î k os a r i s t o c r a t i q u e , l ' a è d e s ' e s t f i n a l emen t f a i t r hap so de dans l a Ci t é : au c ar ac t è r e s é d en t a i r e des aèd es de 1 *O d y s s é e 144 s ' o p p o s en t l e s à ép i ac amen t s f r éq u en t s des r hap �s o d e s , q u i , c o n t r a i r emen t au x a è d e s , on t dû d é c l a r e r ouv er t ement l e u r i n t é r ê t éc onomi que à r é c i t e r , i n t é r ê t q u i a f i n a l emen t ét é r ec o nnu p ar l a Ci t é . *45 p o r t e- p ar o l e f i d è l e d ' u n e communaut é homogène, l ' a è d e n ' a connu n i l e c hant u n i f o r me n i l a r émunér a�t i o n c o n t r ac t u e l l e : c o mp l émen t ai r e du b a n q u e t , ' 4 6 son c han t mul t i f o r me a ét é "r ému n ér é" d ' u n e f aç o n p r e s a u ' i n v i s i b l e . Au t an t

140. P l a t . Pr o t . 339a .141. Cf . Msy er , c o l . 3068 : "Di e f t i r g r i e c h . Ve r h â l t n i s ae unge-

wo h n l i c h e Wei t r â u m i g k e i t f ü h r t e d&zu, dass der g r u n d o es i t — aende A de 1 a ï s h er r sc h en de 5 c h i e h t l an g er a l s sonst ha.l t en k o i mt e und seXb s t ën d i g e St ad t e s i c h e r s t sp at en t wi c k e l - t e r i " . C f . a u s s i Au s t i n et Yi d a l - Faq u e t , p , 94 , au r l e s '‘E t a t s —et h n o s " (p ar mi l es q u e l s on compt e l a T h e s s a l i e ) : "Po u r u n Gr ec du Ve s i è c l e , ce son t l à des r ég i o n s du monde gr ec enc o r e a r r i é r é e s , où des f or mes ar c h aï q u es de v i e se so n t p r é s e r v é es , où l e s t ade de dév el oppemen t s o c i a l et économi que es t p r i m i t i f " .

142. Vo i r su p r a p p . 96- 8. Cf . a u s s i Bo u r d i eu , p p . 164 s q q .143. Vo i r su p r a p p . 93 et 129 n . 141.144. Cf . su p r a p . 34 et n . 97 .145. Cf . su p r a p p . 78- 8 0 .146. Od . I X . 3- 11 e t c .

Page 163: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

que l es au t r es i n v i t é s au b an q u et , l ' a è d e a ét é n o u r r i sans av o i r demandé et s i Homèr e, au V I I I e Chant de 1 ' Od y s s é e , évoque l ' i d é e d ' u n e r ému n ér a t i o n , i l ne t r an sg r ess e pas sa m o î r a . ^ 7 Gr âce à une c o n n a i ssan c e i n t i me de ses a u d i t e u r s , ac q u i s e au s e i n d ' u n e s eu l e e t même communaut é, l ' a è d e s a i t s y mb o l i s er l e u r 3 i n t é r ê t s av ec une f i d é l i t é dont l ’ ex ac t i t u d e ne p eu t que nous éc h ap p er .I l ne se dép l ac e p as comme l e r hapsode p l u s t a r d ; i l sy mbo l i se l e s r ap p o r t s dé f o r c e d ’u n monde f a m i l i e r et v éc u , l o r s q u ’ i l d o i t f i n a l emen t f ai r e, f ac e au p u b l i c .de l a Ci t é , i l n ’ es t p l u s en mesur e de s y mb o l i s er l e s i n t é r ê t s c o n t r ad i c t o i r es des^ c i �t o y ens : p ar c o nséq uen t , i l t end à v a l o r i s e r l a f or me du c h an t , s a " i e x t u a l i t é 11, j u s q u ' a u moment où. i l d ev i en t l e r é e i t a t e u r p r o f e s s i o n n e l du t ex t e i mmu ab l e."^ ® a l ’ i n t é r ê t " r e f o u l é " de l ' a è d e - q u i ne demande r i e n - s ’ oppose l ' i n t é r ê t i n év i t ab l emen t d éc l a r é du r hapsode q u i ne r é c i t e son t ex t e q u ' à c o n d i t i o n d ' ê t r e r émunér é so us une f or me ou une au t r e ( p r i x de c o n c o u r s , n o u r r i �t u r e , a r g en t ) av an t de p a r t i r a i l l e u r s . Les l o i s é p i d au r i en n es de. l a f i s. du Ve s i è c l e t émo i gnen t du d r o i t des r h a p s o d e s ,"*49 d r o i t q u i n e se d i s t i n g u e p as de. c e l u i u n i v e r s e l l em en t p r a t i q u é dan s des c i t é s d ' o r i e n t a t i o n co mmer c i al e cornaie At h è n es , Co r i n t h e ou Rh é g i o n . Le t r a v a i l du r hapsode es t r émunér é : une f o i s a u ' i l a ex éc u t é son t ex t e e t que l e c ommandi t ai r e l ' a p ay é , l a t r an s �ac t i o n es t ac h ev ée. l e s deux p a r t i es so n t q u i t t e s . La r é c i t a t i o n p l ac e l e c ommandi t ai r e dans l ’ o b l i g a t i o n c o n t r ac t u e l l e de r ému�n é r e r l e r h ap s o d e, ce q u ' i l d o i t f a i r e sans d é l a i . Comme l ’ au t eu r anony me du Sà mi nos ( " F o u r " ) , poème h ex amét r i q u é j a d i s a t t r i b u é à Ho mèr e, l e r hapsode demande un mi st h<5e ( " r é m u n é r a t i o n " ) i mmé�d i a t p o u r so n c h a n t . 150 Par c o n t r e , l e r ap p o r t en t r e l ’ aède et son au d i t o i r e r ap p e l l e p l u t ô t l e sy st ème de don et de c ont r e- don : l e "d o n " du chant p l ac e l ' a u d i t o i r e dans l ' o b l i g a t i o n t a �c i t e et d i f f é r é e de n o u r r i r et de p r o t ég er l ' a è d e . 151 Lo r sque l ' a è d e .q u i t t e l e banquet où i l a c h an t é , l es p a r t i e s , e l l e s , ne son t n u l l emen t " q u i t t e s " .

Le p r o c essu s p ar l eq u e l l ' a è d e d ev i en t r hapsode sembl e donc s o l i d a i r e du p r o s es su s q u i a b o l i t l e sy st ème de don et de cont r e- don p o u r l e r emp l ac er p ar un sy st ème p l us " r a t i o n n e l " , f o ndé su r un p r i n c i p e q u i se d é f i n i t comme l ' o b l i g a t i o n de "p a y e r ses det �t e s " - san s d é l a i . Si mon i de se f a i t po r t e- p ar o l e de ce p r i n c i �p e , ^ a i n s i que l es Py t h a g o r i c i e n s , q u i d é f i n i s s e n t l e d i k a i o n

147. Vo i r su p r a p p . 24- 6.148. Vo i r sup r a p p . 42- 5.149. Vo i r su p r a p . 80 et n . 24 .150. [ Hé s . ] f r . 302 .1 M.- W.151. Cf . su p r a p p . 24- 6 et 126- 31 ; c f . a u s s i Od . I I . 184-6 (ou

Hé s . Th . 26) où l ' i n s u l t e t i e n t sa f o r c e du f a i t que l ' i n �t é r ê t "éc o n o mi q ue" es t e x p l i c i t é .

152. C' e s t l e d i k a i o n s i mo n i déen : v o i r su p r a p . 160 et n . 125.

Page 164: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

comme " r é c i p r o c i t é " ( ant i - pepont hos ) . d é f i n i t i o n q u i i n t r o d u i t , c h ez A r i s t c t e , l e c é l èb r e p assage su r l ' é c h an g e î l es mar c h and i �s e s . -' ^ Dana l a Ci t é , l e r é e i t a t e u r d 'Homèr e es t u n s p é c i a l i s t e q u i compt e s u r l a " c o l l a b oration"1 d ' a u t r u i : l ' a u t e u r ar .on.yme du Kâmi nos n e f a i t pas au t r e chose l o r s q u ' i l demande sa r émuné�r a t i o n d ' u n a u d i t o i r e de p o t i e r s . Faut e de " c o l l a b o r a t i o n " , l a v engeanc e d i v i n e f e r a c r aq u er t ou t e l a p o t e r i e de l ' a t e l i e r , di t - i l en menaç an t ses c l i e n t s . A t r av er s cet ap p e l à l a s u p e r s t i t i o n des p o t i e r s , no us en t r ev o y o n s l e p r i n c i p e de l a l é g i s l a t i o n com�mer c i a l e de So l o n q u i , s e l o n Pl u t a r q u e , a é l abo r é ses l o i s de so r t e que n i l ' u n e n i l ' a u t r e des deux p a r t i e s l i é e s p ar un con�t r a t ( s u n t h ë k ë ) ne p r o f i t e r a i t de sa v i o l a t i o n : l a p r a t i q u e de j u s t i c e ( d i k ai op r a.geî n .) d ev a i t ap p ar a î t r e comme 1 ' a l t e r n a t i v e l a p l us, p r o f i t a b l e à t o u s . ^ ^ Or , Solon é t a i t l e p r emi er à en �c o u r ag er sy s t émat i q uemen t l es a c t i v i t é s c o mmer c i al es à At hènes, q u i en t i r a i t déso r mai s une gr ande p a r t i e de son p o u v o i r . Gr âce à l a l é g i s l a t i o n s o l o n i e n n e , l e s a r t i s a n s p o u v a i en t s ' é t a b l i r à At hènes, dans des c o n d i t i o n s q u i l e u r g a r a n t i s s a i e n t u n e s é c u r i t é n é c e s s a i r e : h o r s de l a Ci t é , i l n ' y a v a i t p er so n ne p o u r déf endr e l eu r s i n t é r ê t s . Sans l e d r o i t q u i l e u r é t a i t as s u r é dans l a Ci t é , l es a r t i s a n s ne v a l a i e n t r i e n , c ar i l s n ' e n t r e t e n a i e n t pas av ec l e s consommat eur s de l eu r s p r o d u i t s l es r ap p o r t s p er s o n n e l s dont j o u i s s a i e n t enc o r e l es dëmi o er go i homér i ques ( l e p r o p h è t e , l e méd ec i n , l e maç on , l ' a è d e , l e h ér au t et p r o bab l emen t l e f o r g e�r o n ) . ^ / Sans l e d i k a i o n de l a Ci t é , l a s i t u a t i o n des a r t i s a n s é t a i t a u s s i p r é c a i r e que c e l l e des t h ë t e s , "o u v r i e r s i t i n é r a n t s " , dont r i e n ne g a r a n t i s s a i e n t l a r ému n é r a t i o n . 158

Si mon i de a ét é u n des i d éo l o g u es de c et e s p r i t n o uv eau q u i a p r é s i d é à l a l é g i s l a t i o n so l o n i en n e : s e l o n l u i , l e d i k a i o n s i �g n i f i e p r éc i sémen t "p ay er ses d e t t e s " . Ce p r i n c i p e c i t a d i n , q u 'a- t - i l s i g n i f i é p o u r l es Th es s a l i en s ? l ' a t t i t u d e r éso l umen t an t i -

153. A r i s t . E t h . N i e . V . 5 . l / l l 32b 21- 2. Cel a ne s i g n i f i e p o u r t an t pas que l e d i k a i o n p y t h ag o r i c i en a u r a i t un sens a u s s i r e s t r e i n t que son p a r a l l è l e s i mo n i d éen . Cf . Gau t h i e r - Jo l i fI I , p p . 372- 3.

154. Cf . Wa l t z , p . 6 . Cf . a u s s i So l . f r . 1 .43 s q q . Di e h l .155. P l u t . So l . 5 .156. I b i d . 22 .157. Se l o n Od . X V I I . 382- 6, l e s dëmi o er go i p euv en t ê t r e "a p p e l é s "

à v e n i r dans une communaut é mai s c f . Od . 1 .415- 6 , ( 11.184- 6 ) , I I I . 425- 6, V I I I . 43 , I I . I V . 193, ( V I . 313- 6) où l es dëmi o�e r g o i so n t "a p p e l é s " à v e n i r - du v o i s i n ag e ; p ar c o n t r e , l es h ér au t s ( Od . X I X . 135) ne so n t pas "a p p e l é s " à v e n i r ;ce son t - eux q u i f on t v e n i r l es a u t r es .

158. Cf . I l , X X I . 441- 57. Se l o n Hé s . T r a v . 602^ l e p ay san d o i t "se t r o u v er un o u v r i e r sans f a m i l l e " ( t h ê t a t ' â o i k o n p o i e t s t h a i ) .,

Page 165: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

commer c i al e de l a Th es s a l i e est a t t es t ée dans u n p assage d ' A r i s �t o t e : " I l c o n v i en t que sous l ' emp l ac emen t ( r é s e r v é aux c u l t es ) on é t a b l i s s e une ago r a anal o gue à c e l l e q u ' o n d és i g n e de ce nom en Th es s a l i e : l e s Th es s a l i en s l ' a p p e l l e n t ' ag o r a l i b r e ' ( e l eu - t hé r a a g o r a ) . I l l a f au t pur e de t ou t t r a f i c ; a r t i s a n s , c u l t i �v a t eu r s et gens de c et t e so r t e n ' y pénét r er &S- t q u ' a p p e l é s par l es m a g i s t r a t s " . 15 9 Dans c et t e r ég i o n q u i , du p o i n t de v ue a t h é �n i e n , a dû p ar a î t r e a r r i é r é e à cause de son mép r i s de l ' a c t i v i t é c o mmer c i al e, f o r t v a l o r i s é e à At h èn es , i l n ' y a v a i t r i en q u i sug�gér â t que l e d i k a i o n c i t a d i n p u i s se êt r e co mpr i s : p r éser v an t une s o c i é t é ar c h aï q ue j u s q u ' à l ' é p o q u e c l as s i q u e d ' A t h è n e s , l es Th es �s a l i e n s se son t mé f i és du commer ce e t , de ce f a i t même, des r ap �p o r t s é g a l i t a i r e s et r éc i p r o q u es de l a Ci t é . C ' e s t dans c et t e p er s p ec t i v e que nous dev ons r e l i r e l e p assage de Pl u t ar q u e où Si mo n i de se p l a i n t des Th es s a l i en s : "Po u r q u o i l e s Th es s a l i en s s o n t - i l s l es s eu l s à ne pas ê t r e t r ompés p ar t o i ? " demanda un homme à Si mo n i d e. l e poèt e l u i a u r a i t r épondu : "Par c e q u ' i l s ne son t pas as s ez éduqués po u r êt r e t r ompés p ar moi ( amat h és t er o i g â r e i s i n g hôs hup 1 emoû ex a u a t h â s t h a i ) " . 1 0 p o u r l e poèt e q u i ‘d é c l a r a i t que " l a Ci t é éduque l 'homme ( p â l i s én d r a d i d â s k e i ) ” , ^ l e manque de c i v i l i s a t i o n des Th es s a l i en s a .dû ê t r e g ên an t . Mai s à q u e l égar d n ' é t a i e n t - i l s pas "as s ez éduq ués" ? Pl u t ar q u e com�p r end l e v er be ex ap a t â n , " t r o m p e r " , comme un t er me e s t h é t i q u e , ce q u i , à mon a v i s , es t er r o né : c hez Hér o d o t e , c ' e s t p r éc i sémen t p ar ce mot que Cy r us man i f es t e son mép r i s des a c t i v i t é s commer �c i a l e s g r ec q u es : "Je n ' a i j amai s eu p eu r j u s q u ' à p r ésen t des hommes de c et t e espèc e q u i ont au m i l i e u de l a v i l l e un en d r o i t d és i g n é p o u r se r é u n i r et se t r omper ( ex ap a t â n ) l es u n s l es au�t r es p ar des ser men t s " . 1 ^ Hér odo t e no us f o u r n i t une p r é c i s i o n : "Cy r u s l an ç a ces sar c asmes cont r e l ' en s em b l e des Gr ec s par c e q u ' i l s t i en n en t des mar c hés p our ac h e t e r et v endr e : l e s Pe r s e s , c hez e u x , i g n o r en t compl èt ement l ' u s a g e des m ar c h é s " . Or , comme l e s Th e s s a l i e n s , l es Per s es a v a i e n t , s e l o n Xénophane7, une "ag o r a l i b r e " ( e l eu t h é r a a g o r a ) d ' o ù l es mar c hands é t a i en t r i g o u r eu s e�ment e x c l u s .163 Au mép r i s du commer ce des un s c o r r esp o nd donc c e l u i des au t r es d ' u n e f aç o n s i p r éc i s e q u ' e l l e no us per met de c o nc l u r e que l e mot ex ap at â n empl oy é p ar Pl u t ar q u e ( q u i a dû mal compr endr e sa s o u r c e) d o i t se r é f é r e r à l ' a c t e de v e n t e .1^ 4 p our

159. A r i s t . Po l . V I I . 1 1 . 2 / 1 3 3 1a30- 5.160. Pl u t . Mo r . 15d .161. Si m. f r . 53 Di e h l . Cf . l ' a r t i c l e de Smi t h .162. Hd t . 1 . 1 5 3 .163. Xénophon Cy r o p . 1 . 2 . 3 .164. Co n t r a v an G- r oni ngen 1948B, p.' 3 , q u i é c r i t au s u j e t d ' ex a�

p at â n que "t o u t e a l l u s i o n à des ex c ès ou à des f r au des f a i t d é f a u t " ; p ar c o n t r e , l e sav an t h o l l an d a i s pense que " l e s odes t hessal i .er m.es [ de Si mo n i de] n ' o n t pas compor t é de my-

Page 166: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

u n homme h ab i t u é au x p r a t i q u es du don et du c o n t r e- do n , l es opé�r a t i o n s du mar ché so n t p r obab l ement ap p ar us comme des ac t es t r om�p eu r s et m a l é f i q u es p ar l es q u e l s l es uns p e r d a i en t ce que l es au t r es s emb l a i en t so udai nemen t g ag n er . Jo u an t av ec c et t e p er s p ec �t i v e peu " c i v i l i s é e " , Si mon i de emp l o i e l e mot ex ap at â n i r o n i q u e �ment p our d é s i g n e r l ' a c t e p ar l e q u e l l e poèt e v end son h a b i l e t é et demande sa " j u s t e " r ému n ér at i o n , ac t e q u i a dû p ar a î t r e t r om�p eu r et p r éso mpt ueux aux Th e s s a l i e n s , sans ex p é r i en c e des p r a t i �ques de l ' a g o r a c o mmer c i al e. Or , c et t e i n t e r p r é t a t i o n "éc o n o mi �q u e" d ' ex ap at â n sembl e c o n f i r mée p a r un p assage du ? r o t a g o r as , où So c r at e .di t que l es s o p h i s t es - don t Si mo n i de es t c i t é connue l ' u n des p r é c u r s e u r s ^ _ en v a l o r i s a n t ce q u ' i l s v enden t ( l eu r s mat h emat a, " d o c t r i n e s " ) so n t p r é d i s p o s é s à " t r o mp er " ( ex ap a t â n ) l e u r s c l i e n t s ,

Les T h e s s a l i e n s , h ab i t u é s à un sy st ème de don et de cont r e- do n , on t san s dout e ét é choqués p ar l a f r an c h i s e du poèt e c i t a �d i n : l o i n de met t r e son maî t r e p u i s s an t dans l ' o b l i g a t i o n t a c i �t e et d i f f é r é e de r en d r e , Si mon i de a ex i g é une r ému nér at i o n i m�m é d i a t e . " ' ^ Je p en s e , p ar c o n séq u en t , que 1 ' " a v a r i c e " a t t r i b u é e

t h e " , c a r , d i t - i l , " c ' e s t l e my t he en t ou t p r emi er l i e u q u i t r ompe" ( p . 4 ) .

165. P l a t . Pr o t . 3 l 6 d . Se l o n Di o g . Laër c e I X . 55, Pr o t ago r as es t l ' a u t e u r d ' u n l i v r e q u i s ' i n t i t u l e Dx k ë h u p èr mi s t h o û ( "Dr o i t r é m u n é r a t o i r e " ) : c f . Pr o t . 328b- c ( c f . a u s s i Pr o d . f r . 84 A 11- 2 D . - K . ) .

166. Pr o t . 3l 3c - d . Cf . a u s s i l es f o r mu l es d 'Hi p p ar q ü e men t i o nnées p ar So c r at e dans [ Pl a t . ] Hi pp ar que 229a- b : "Cet t e s t at u e [ d 'Her mès ] f u t ér i gée p ar Hi p p ar q u e : mar c he dans des s e n t i �ment s de j u s t i c e ( s t et k h e d i k &i a r t hr onôn)" ou , ce qu'i r e �v i en t au même, "ne t r ompe t s s t on ami (mÈ pf ai l on s x a p a t a ) 11. Les her mès d 'Hi p p ar q ü e ( c f . 1 . 0 . 1 ^ :8 3 7 ) f u r en t é r i g és dans l e bu t d ' "é d u q u e r l es c ampagnar ds" ( [ P l a t . ] i b i d . 228d t ous en t o î s ag r o î s p a i d e û s a i ) p endan t l e s é j o u r de Si mon i de chez Hi pp ar que (do n t l es f o r mu l es c i t é es r ap p e l l en t l e v o c a b u l a i �r e s i mo n i déen : pour d i k a i a , c f . su p r a p . 160 et n . 125 ; p o u r ex ap a t â n , c f . su p r a p . 165 et n . 1 6 0 ) . Un s i è c l e p l us t a r d , St r ep s i ad è s met en év i denc e que l a p r opagande d 'Hi p - par que n ' a pas eu l e r é s u l t a t v o u l u par mi l es "c am p ag n ar d s " : p o u r l e p ay san des Huées d ' A r i s t o p h a n e , l a Ci t é es t t o u j o u r s l e l i e u p ar ex c e l l en c e de l a " t r o m p er i e " : du p o i n t de vue p ay s an , i l s ' a g i t s i mp l ement de p r é v en i r l a " t r o m p er i e " des c i t a d i n s en ét an t p l u s mal i n q u ' e u x .

167. Cf . Bo u r d i eu , p p . 229- 30, q u i éc r i t que " l a g é n é r a l i s a t i o n des éc hanges mo n ét ai r es q u i d év o i l e l es mécani smes o b j e c t i f s de l ' é c o n o m i e po r t e au j o u r du même coup l es mécan i smes i n �s t i t u t i o n n e l s , p r o p r es à l ' é c o n o m i e a r c h a ï q u e , q u i ont p our f o n c t i o n de l i m i t e r et de d i s s i m u l e r l e j eu de l ' i n t é r ê t et

Page 167: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

p ar t r a d i t i o n à Sc opas es t l e r é s u l t a t d ' u n et h n o c en t r i sme : pour l es c i t a d i n s , l a t endanc e à ne pas s ' a c q u i t t e r d ' u n e det t e - a f i n d ' é t a b l i r et d ' e n t r e t e n i r une r e l a t i o n av ec a u t r u i - ne peut ap �p ar a î t r e que comme une f or me d ' " a v a r i c e " . Nous pouv ons mai n t en an t compr endr e l a f o r c e de l ' a d j e c t i f o n a s i p o l i s p ar l e q u e l Si mon i de q u a l i f i e sa d i k a : dev an t l e r o i t h e s s a l i e n , i l év oque l ' i d é e d ' u n d r o i t q u i av a i t d é j à "p r o f i t é " ( o n a s i - ) à l a Ci t é d ' o ù i l v en a i t : At h è n es . I n s i s t e r su r l e d r o i t du poèt e é t a i t d ' a u t a n t p l u s i mp o r t an t pour Si mon i de q u ' i l se t r o u v a i t à l ' é t r a n g e r , où so n d r o i t ne p o u v a i t pas ê t r e g ar an t i p ar l e s l o i s de l a Ci t é . Pi n d ar e épr ouv e l e même b es o i n d ' i n s i s t e r su r ce p o i n t : l e poèt e t h é b a i n s o u l i g n e dans un f r agment l ' i m p o r t an c e de l a d i k a x e i n ô n , l a " j u s t i c e env er s l es é t r a n g e r s " , ^ ® "é t r a n g e r s " par mi l es q u e l s se t r o u v a i en t l es p o èt es c h o r au x . " ^ 9

du c a l c u l (au sens r e s t r e i n t ) . A i n s i , p ar ex emp l e, u n maçon [ k ab y l e ] r é p u t é , q u i a v a i t ap p r i s son m é t i e r en Fr an c e , f i t s c a n d a l e , au t o u r de 1955, en r en t r an t c h ez l u i , son t r a v a i l t e r m i n é , san s p r endr e l e r ep as t r ad i t i o n n e l l em en t o f f e r t à son ho nneur l o r s de l a c o n s t r u c t i o n des m a i s o n s , et en de�man dan t , en p l u s du p r i x de sa j o u r née de t r a v a i l ( 1000 f r a n c s ) , un dédommagement de 200 f r a n c s , p o u r l e p r i x du r ep as : r éc l amer l ' é q u i v a l e n t en monnai e du r ep as , c ' é t a i t o p ér er un r env er semen t s ac r i l è g e de l a f o r mu l e p ar l aq u e l l e l ' a l c h i m i e sy mbo l i que v i s a i t à t r a n s f i g u r e r l e p r i x du t r a �v a i l en don g r ac i eu x , d év o i l an t a i n s i l e p r oc édé l e p l us const amment u t i l i s é p our sau v er l es ap p ar enc es p ar u n f a i r e- sembl an t c o l l ec t i v emen t c o n c e r t é " .

16 8 . Pi n d . f r . 1.5- 6 Bo wr a. Pi n dar e é t a i t l ui - même l e p r dx eno s t h é b a i n des At h én i en s ( I s o c r . X V . 166) et p r obab l ement des Ep i r o t es ( c f . Ném. 7 . 6 5 ) . Su r l a p r o x e n i a , c f . Ga u t h i e r , p . 61 : " l ' é t r a n g e r q u i passe p our a v o i r l é s é un p a r t i c u l i e r ou l a communaut é r i sq u e l a s a i s i e , l u i ou ses c o n c i t o y en s . Or , l e p r ox ène p o u v ai t i n t e r v e n i r e f f ec t i v em en t i c i . Quand on l oue un p r oxène ' d ' a v o i r p r i s s o i n ' des é t r an ger s q u i ' a r r i v a i e n t ' dans sa c i t é , à q u i pense- t - on ? Les v o y ageur s comme l e s é t r an ger s é t a i en t p r i n c i p a l emen t des co mmer ç ant s . I l es t l ég i t i me de su p p o s er que l e p r oxène p r o t é g ea i t l es i n t é r ê t s de ces c o mmer ç an t s . .. I l p o u v ai t s ' o p p o s e r à une s a i s i e en d é s i n t é r es s a n t un c r é an c i e r , p r ê t e r de l ' a r g e n t à 1 ' ét r angej r , l e met t r e en r ap p o r t s av ec t e l de ses c o n c i �t o y en s , e t c . . . Dans un c o n t ex t e p r é - j u d i c i a i r e ou no n - j ud i - c i a i r e , l e r ô l e des p r ox ènes d ev a i t ê t r e c a p i t a l " . Lo r sque Pi n d ar e é c r i t l a I Xe Ol y mp i que po u r Ephar most os d ' Op o n t e , i l l e f a i t à l a demande de Lampr omachos, p ar en t du v a i n q u eu r et égal ement p r oxène des Th ébai n s (e t donc de Pi n d a r e ) à Opont e ( Sc h o l . Pi n d . 1 .296 .8 - 21 Dr achmann) : "Mai s j e s u i s v en u , é c r i t Pi n d a r e , p o u r r endr e hommage à l a p r o x én i e

Page 168: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

_� __

La l é g i s l a t i o n de So l o n a t r a i t é de l a sun t hek e ( " c o n t r a t " ) en t r e l es deux p a r t i es engagées dans "une t r an s ac t i o n co mmer c i a�l e : a p p l i q u e r l e c o n t r a t , c ' e s t "p r a t i q u e r l a j u s t i c e " ( d i k a i o - p r a g e î n ) . Or , en emp l oy ant l e v er be dont su n t h ëk ë es t d é r i v é ,Pi n d ar e f a i t a l l u s i o n au c o n t r at é t a b l i en t r e l e poèt e et son

170 r y rc o n m an d i t a i r e . 11 Dans une c i t e comme At h en es , i l p o u v ai t se r e �c l amer du d r o i t c o n t r a c t u e l ”'^"' ; dans une r ég i o n "a r r i é r é e " comme l a T h e s s a l i e , l e d r o i t du poèt e n ' é t a i t n u l l emen t d é f en d u , et c ' e s t peu t - êt r e l a r a i s o n p o u r l aq u e l l e Pi n d a r e , p o u r au t an t q u ' o n s ac h e , n ' a pas éc r i t p l u s d ' u n e é p i n i c i e d es t i n ée à un T h e s s a l i e n , à s av o i r l a Xe Py t h i q u e . La r ému nér at i o n de Si mo�n i d e a dû êt r e à l a f o i s i r r é g u l i è r e et h asar deu se en Th e s s a l i e , conf or mément au sy st ème de don et de c o n t r e- do n . Si ce sy st ème v i e i l l i a ét é supp r i mé dans l a Ci t é , i l a c o n t i n u é d ' e x i s t e r h o r s des r ég i o n s de commer ce : l a l u t t e p our l a r a t i o n a l i t é com�m er c i a l e n ' é t a i t p as enc o r e g ag n ée. En e f f e t , l a p r o b l émat i que s o l o n i en n e a gar dé son a c t u a l i t é j u s q u ' à l ' é p o q u e c l as s i q u e : d ' u n cô t é l es c i t a d i n s av a i en t eux- mêmes b es o i n de c et t e "é d u c a�t i o n " dont p ar l e Si mo n i d e, de l ' a u t r e cô t é l es "b a r b a r es " av ec q u i l es c i t a d i n s é t a i en t en c o n t ac t ne c o mpr enai en t pas l a d i k a " u t i l e à l a C i t é " . Le d r o i t q u i p r o t ège l a p r o p r i é t é de l ' i n d i v i �du dans l a Ci t é a donc posé un pr obl ème q u i ne c es s a i t pas de p r éo c c u p er l es Gr ec s , dep u i s l ' é p o q u e ar c h aï q u e j u s q u ' à l ' é p o q u e de Pl a t o n ( l e s Nuées d ' Ar i s t o p h an e et l a Rép ub l i q ue de Pl a t o n commencent p ar des d i s c u s s i o n s c en t r ées su r l e pai emen t des det �t e s ) . " ^ Le d r o i t du p o è t e , q u i ne p r o d u i s a i t r i e n de v r ai men t t a n g i b l e , é t a i t n a t u r e l l emen t p l us d é l i c a t à déf endr e que t ou t a u t r e , et on r et r o u v e sa p r o b l émat i que dans t r o i s r é c i t s l ég en �d a i r es q u i , à mon a v i s , on t dû ê t r e é l abo r és dans l es m i l i e u x "p o é t i q u e s " du V I e s i è c l e : i l s t r a i t e n t de l a p r o t ec t i o n dont l e p o è t e , t o u j o u r s en r ou t e en quêt e de c o mmi ss i o ns , a v a i t b es o i n dès l e moment où i l q u i t t a i t l a Ci t é . Ev o q u an t l e châ t i ment q u i a t t en d c e l u i q u i ne r esp ec t e pas l e d r o i t du poèt e i t i n é r a n t , ces t r o i s r é c i t s c o n s t i t u en t un p e t i t co r pus d ' é d u c a t i o n c i v i q u e d es t i n é à t ous c eux q u i p o u r r a i en t v i o l e r ce d r o i t .

( p r oxen i a- i ) et a u s s i à l a v er t u de Lampr omac hos. . . " ( 0 1 . 9. 83- 4) . Cf . a u s s i Py t h . 1 0 .6 4 , I s t h m . 4 .7 - 8 , f r . 84 .31 Bo wr a.

169. Cf . f r . 1.7- 8T Bo wr a.170. Py t h . 1 1 .4 1 , Ném. 4 . 7 5 , f r . 194 .3 Bo wr a. Cf . Gze l l a 1971,

p . 191 et n . 3 .171. Ev i demmen t , i l n ' y a v a i t p as de d r o i t sp éc i f i q u emen t "p o é �

t i q u e " : l es p o èt es ont si mp l ement s u i v i l e modèl e é l abo r é dans l es p r a t i q u es c o n t r ac t u e l l es des a r t i s a n s .

172. Se l o n l es v er s 64- 6, l e c ommandi t ai r e du poème s ' a p p e l l e Th o r ax . A- t - i l ét é a u s s i "av a r e " que Sc opas ?

173. Je do i s c et t e o b s er v a t i o n à Er i c A . Hav el o c k ( c f . su p r a p .73 n . 150) .

Page 169: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Si mon i de es t souv en t c i t é comme l e p r emi er à composer des poè�mes en échange d ' u n e somme d ' a r g e n t . Cep en d an t , comme l e f a i t r e �mar q uer C.M. B o w r a , i l n ' é t a i t pas sans p r éc u r seu r s : av ant l u i , Ar i o n a v a i t f a i t f o r t u ne p ar sa p o és i e et des p o èt es comme Anac r éo n et I b y c o s , t ous deux i n v i t é s p ar des t y r an s f o r t u n é s , se f a i s a i e n t c er t a i nemen t p ay er p ar l eu r s h ô t es . On c o nnaî t l e r é c i t d 'Hé r o d o t e su r l ' a v e n t u r e d ' A r i o n . 1 7 5 : ap r ès un s é j o u r chez l e t y r an Pé r i an d r e à Co r i n t h e , c i t é d ' a r t i s a n s p ar e x c e l l e n c e , 17& Ar i o n "c o n ç u t l e d é s i r de se r endr e out r e- mer en I t a l i e et en Si c i l e ; d ' o ù , ay an t gagné beauc oup d ' a r g e n t , i l v o u l u t r ev en i r à Co r i n t h e " . Hab i t u é à l ' e s p r i t c ommer c i al des Co r i n t h i en s - dont l es ex p o r t a t i o n s de cér ami que é t a i en t dé j à i mp o r t an t es - , l e poèt e d é c o u v r i t , p ar a n a l o g i e , l e p o t e n t i e l économi que de son p r op r e ar t : p our ex p o r t er ses poèmes, i l ne p en s a i t pas enc or e à l e s env o y er "p a r del à l es f l o t s g r i s " comme Pi n d ar e ' ' ' mai s i l v o y ag ea i t l ui - même pour t r o u v er des c l i en t s à 1 ' é t r a n g e r . 178 Or , p o u r r e t o u r n er à Co r i n t h e , d i t Hé r o d o t e , Ar i o n "a v a i t f r é t é un b at eau mont é p ar des gens de Co r i n t h e . Ceu x - c i , en hau t e mer , f o r mèr en t l e méchant d es s i n de j e t e r Ar i o n p ar - dessus bo r d p our a v o i r ses r i c h es s es ; A r i o n , q u i l e c o mp r i t , l es s u p p l i a , l eu r f a i s a n t abandon de ses b i en s et demandant l a v i e sauv e ; i l ne p u t t o u t e f o i s l es c o n v a i n c r e , mai s l es b a t e l i e r s l u i en j o i g n è r en t ou de se t u e r l ui - même pour o b t en i r su r t er r e une s ép u l t u r e ou de s au t e r à l a mer au p l us v i t e . Dans l a dé t r esse où i l é t a i t a c c u l é , Ar i o n l e u r demanda en g r â c e, p u i sq u e t e l l e é t a i t l e u r d é c i s i o n , de s o u f f r i r q u ' i l c h an t â t , en gr and c ost ume, debout su r l e t i l l a c ; i l p r o met t a i t de se 'donner l a mor t ap r ès av o i r c h a n t é " . Ap r ès son c hant â m i s t h o s , 179 Ar i o n "se j e t a dans l a mer t e l q u ' i l é t a i t , av ec t ous ses v ê t emen t s . Les mar i ns f i r e n t v o i l e p our Co r i n t h e . Quant à Ar i o n , un dau p h i n l e p r i t , d i t - o n , su r son dos et l e p o r t a au Ténar e ; i l p r i t t er r e et se r en d i t à Co r i n t he, en cost ume ; a r r i v é l à , i l r ac o n t a t ou t ce q u i s ' é t a i t p a s s é . Pé r i a n d r e , i n c r é d u l e , t i n t Ar i o n sous bonne gar de san s l u i l a i s �s e r auc une l i b e r t é , et g u et t a l es m a r i n s . Au s s i t ô t q u ' i l s f u r en t l à , i l l es f i t ap p e l e r et s ' i n f o r m a s ' i l s av a i en t à do nner q u e l �que n o u v e l l e d ' A r i o n ; i l s r ép o n d i r en t q u ' i l é t a i t b i e n p o r t an t en I t a l i e et q u ' i l s l ' a v a i e n t l a i s s é à Tar en t e dans une b e l l e s i t u a t i o n . Ar i o n a l o r s par u t dev an t l eu r s y eu x , v êt u comme i l é t a i t en sau t an t à l a mer ; c o n s t e r n és , i l s f u r en t c o n v ai n c u s de

174. Bowr a 1961, p . 360 .175. Hd t . 1 .23- 4 ; c f . Lu c i en D i a l , des d i eu x mar i ns 8 e t , pour

l es au t r es v e r s i o n s , Cr u s i u s , c o l l . 836- 9.176. Cf . Hd t . 1 1 .1 6 7 , Th u c . 1 . 1 3 . 5 , St r ab . V I I I . 6 . 2 3 / C 382 .177. Vo i r su p r a p . 38 et n . 105.178. Cf . Phèdr e F a b . I V . 22 (Si mo n i de f a i s a n t l e t o u r de l ' A s i e

Mi n eu r e ) .179. Le mot dans Es c h . Ag . 979 ( "s a n s r é m u n é r a t i o n " ) .

Page 170: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l e u r c r i me sans p o u v o i r n i e r d a v a n t a g e " . l a mor al e év oquée p ar ce r é c i t es t év i den t e : i l a v e r t i t con t r e l es v i o l a t i o n s du d r o i t des p o è t es . Ce l u i q u i v i o l e ce d r o i t ser a c h â t i é t ô t ou t a r d . Hé r o d o t e , l u i , ne f a i t pas men t i o n du châ t i ment des mar i ns ; à en c r o i r e d ' a u t r e s v e r s i o n s du mi me r é c i t , i l s f u r en t mi s à mor t p ar Pé r i a n d r e .

La même mor al e ap p ar a î t à t r av er s l e r é c i t de l a mor t d ' I b y - c o s 1®1 : ap r ès a v o i r q u i t t é l a c o u r de Po l y c r a t e , l e t y r an qu i a v a i t f a i t de Samos un c en t r e c o mmer c i al , l e poèt e se t r o uv a un j o u r " s u r une côt e d é s e r t e " où des b r i g an d s "c u p i d e s " l e t u è �r en t p our s ' a p p r o p r i e r ses b i e n s . Al o r s une nuée de gr ues p as�sa : ap p e l ées p ar l e poèt e mo ur an t , ces gr ues dev i n r en t p l us t a r d ses " v e n g e r e s s e s " . Un j o u r au t héâ t r e - à Co r i n t h e , se l o n l ' An t h o l o g i e P a l a t i n e - , l es mêmes b r i g a n d s , ay an t ap er ç u une nuée de g r u es , d i r en t en p l a i s a n t an t : "Vo i l à l es v en g er ess es d ' I b y c o s ! " ; q u e l q u es s p ec t a t eu r s , q u i av a i en t s u r p r i s l eu r p l a i s a n t e r i e , l es d én o n c è r en t , de so r t e q u ' i l s f u r en t mi s à mo r t , ex p i an t a i n s i l e meur t r e du poèt e d i s p ar u dep u i s l o n g t emp s .Même ces b r i g an d s "s u r l a cô t e d é s e r t e " n ' é c h a p p è r en t pas à l a "c o l è r e des d i e u x " ( t h e ô n . . . k h o l o s ) ; j_]_s du r en t ex p i e r l eu r c r i me p r éc i sémen t dans l a c i t é q u i p l us que t ou t e au t r e av a i t as s u r é l a s é c u r i t é des a r t i s a n s s p é c i a l i s é s .

Le t r o i s i ème r é c i t q u i e x p l i c i t e c et t e p r o b l émat i que se t r ouv e c h ez Ci c é r o n et j ' y a i dé j à f a i t a l l u s i o n p l u s i eu r s f o i s : "On r ac o n t e que Si mon i de d î n a i t une f o i s c hez Sc o p as , l e r i c h e a r i s �t o c r a t e à Cr annon en T h e s s a l i e . L o r s q u ' i l eut c han t é pour ce d e r n i e r un poème o ù , à l a man i èr e des p o è t es , i l a v a i t beauc o up é c r i t su r Cas t o r et Po l l u x a f i n de l ' e m b e l l i r , Scopas l u i d i t t r ès so r d i demen t q u ' i l é t a i t p r êt à l u i p ay er l a m o i t i é de l a somme q u ' i l s av a i en t f i x é e po u r l a c o mp o s i t i o n du poème ; s ' i l l e d é s i r a i t , l e poèt e p o u v ai t demander l e r es t e à Cas t o r et à Po l l u x q u ' i l a v a i t c é l éb r és au t an t que son c o mmand i t a i r e. Peu a p r è s , i l es t d i t , on v i n t p r i e r Si mon i de de s o r t i r : deux j eu n es gens é t a i en t à l a p o r t e , l e demandant av ec beauc o up d ' i n �s i s t a n c e . Si mon i de se l e v a , s o r t i t , ne v i t p e r s o n n e . Pendan t son a b s en c e , l e t o i t de l a s a l l o où d î n a i t Sc opas s ' é c r o u l a , écr a-

180. Vo i r Cr u s i u s ; c o l . 838 .18 1. An t h . P a l . V I I . 745 et Pl u t . Mo r . 509f - 10a ; c f . a u s s i Bowr a

1961, p . 267 et n . 3 .182 . An t h . Pa l , i b i d . 2 et 7- 8.183. Si Pl u t ar q u e p ar l e des gr ues "v en g e r es s es " ( é k d i k o i ) , l ' é p i -

gr amme de 1 ' An t h o l o g i e l es q u a l i f i e de " t é m o i n s " ( v . 4 mâr - t u r e s ) .

18 4 . V . 7 Si s u p h i ë n k at à g a î a n , "dan s l e pay s dé Si s y p h e " .18 5 . P l u t . i b i d .186. An t h . Pa l . i b i d . 8 .

Page 171: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

san t l ' h ô t e l ui - même et sa f am i l l e sous l es r u i n e s " . L a . con�s t r u c t i o n de ce r é c i t es t f ac i l emen t r ec o n n a i s s ab l e : e l l e s u i t l e même modèl e que l es deux r é c i t s p r é c é d en t s . Un poèt e as s o c i é à l a c o ur d ' u n t y r an q u i t t e l a Ci t é où i l a j o u i j u sq ue- l à de l a s é c u r i t é éc o nomi que. A l ' é t r a n g e r , son d r o i t es t v i o l é . Le p o è t e , l u i , es t sauv é e t / o u v engé de f aç o n s u r n a t u r e l l e , t an d i s que l es m a l f a i t eu r s son t c h â t i és de r r or t . Le c r i me ne p a i e pas- même ho r s de l a Ci t é . Au t y r an a t h é n i en Hi p p ar q u e q u i a v a i t en t r e t en u Si mon i de c o r r esp o nden t Pé r i an d r e et Po l y c r a t e dans l es au t r es r é c i t s . Au r o i "b a r b a r e " Sc opas q u i v i o l e l e c o n t r at é t a�b l i c o r r esp o n den t l es mar i ns c o r i n t h i en s q u i , l o i n de l e u r c i t é , v o l en t l ' a r g e n t du p o è t e , a i n s i que l es b r i g an d s "c u p i d e s " q u i t u en t I b y c o s . Aux Di o s c u r es q u i sauv en t l a v i e de Si mon i de c o r r esp o n den t l e daup h i n d ' A r i o n et l es gr ues v en g er es s es d ' I b y - c o s . ( Vo i r f i g u r e à l a page s u i v a n t e . ) Les év énement s du bar q uet où l es Sc opades t r o u v èr en t l eu r f i n on l donc ét é c o mp r i s , p ar l e p o è t e , à t r av er s un modèl e p r é ex i s t an t : d éso r mai s , i l pou�v a i t se r é f é r e r à un exempl e p u i s s an t q u i a v e r t i s s a i t co nt r e t o u t manque de r esp ec t au d r o i t c o n t r ac t u e l . Rev enu à At hènes av ec peut - êt r e mo i ns d ' a r g e n t q u ' i l ne s ' y é t a i t a t t en d u , l e p oèt e é t a i t t o u t e f o i s e n r i c h i de l ' e x p é r i e n c e d ' u n e m en t a l i t é q u ' i l p o u v ai t déso r mai s c o mbat t r e, à l ' i n t é r i e u r de l a Ci t é , av ec d ' a u t a n t p l u s de l u c i d i t é i d é o l o g i q u e .

187. Ci c . De o r a t . I I . 8 6 .352- 3. Cf . l a r emar que de Gze l l a 1971, p p . 194- 5 : "The pur pose o f t h i s t a i e was t o w a m t he cust o- mer s n o t t o do any har m t o t he p o e t s . I t may be v i ewed as a p r es er v ed exampl e o f numer ous ar gu men t s , mo r al s and f a b l e s , by means o f wh i c h t he c h o r a l poet en deav o u r ed t o s a f eg u a r d h i s r i g h t t o be du l y r e wa r d ed " . Sans t e n i r compt e de c et t e p o s s i b i l i t é , Sl a t e r 1972 c o n c l u t q u ' i l s ' a g i t d ' u n e f i c t i o n t a r d i v e .

18 8 . Tout se passe comme s i l es Di o s c u r es é t a i en t l es mnëmonesdu c o n t r at é t a b l i en t r e Si mon i de et Sc opas : comme l es d i v i �n i t é s i nv o q uées dans l e Kâmi nos ( v o i r sup r a p p . 16 3-4 e t c f . l a "c o l è r e des d i eu x " dans l ' ép i g r amme su r I by c o s c i t ée su- p r a p . 170 et n . 18 6 ) , i l s g a r an t i s s en t l e d r o i t du p o è t e . Po u r l es mnëmones ( " r e c o r d s " ) , c f . su p r a p . 31 n . 88 et Bu- so l t - Swo bo da, p . 488 : " I n n ah er Bez i eh u n g zu den r i c h t er - l i c h en Beamt en s t an den b e i den aus Rec h t sg es c h â f t en her v or - gehenden St r e i t i g k e i t e n v i e l f a c h d i e M n e m o n e s (Mhamo- n e s ) , d i e ,Me r k e r ' . Di e Ur sp r ung d i e s e r Behôr de i s t d a r i n zu su c h en , dass es i n â l t e r e r Ze i t k e i n e s c h r i f t l i c h e Ko n t r ak t e g ab , s o n d e m n u r v o r Zeugen ab g esc h l o ssen e Ges c h â f t e . Di e f f i nemones a s s i s t i e r t e n b e i j edem Kau f und Ver k au f und v er - l i e h e n i hm dadu r c h r ec h t l i c h e Gü l t i g k e i t " .

Page 172: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

ARI ON I BYCOS SI MONI DE

Co mman d i t a i r e- t y r an

Pér i an d r e Po l y c r at e Hi ppar que

L i e u p r i n c i p a l d ' a c t i v i t é

Co r i n t h e Samos At hènes

L i eu du c r i me h au t e mercôt e

déser t ee x i l

Tr an s g r es s eu r s mar i ns b r i g an d s"b a r b a r es "

(Sc o p as )

Nat u r e du c r i me v o l v o lv i o l a t i o n de c o n t r at

Châ t i ment du cr i me

mor t mor t mor t

Sau v eu r s e t / o u v engeu r s

daup h i n gr ues Di o s c u r es

Page 173: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

I I I .2. Pi ndar e et l e «f i l t r e» poét i que

I I I . 2 . 1 . l a Muse v énal e

De T h e s s a l i e , Si mon i de r e t o u r n a à At h èn es : à l a l i s t e de ses c o mmand i t ai r es n o t o i r e s , par mi l es q u e l s se t r o u v a i en t d é j à Hi p �par que et Sc o p as , i l p o uv ai t déso r mai s a j o u t e r l e nom de Thémi s�t o c l e , q u i a dû ê t r e un homme à son gr é ; en t an t que s t r a t è g e , l e c é l èb r e At h én i en f u t p o u r t an t o b l i g é de mar c hander l a somme demandée p ar l e poèt e pour l a c o mp o s i t i o n d ' u n p o è m e,”* peut - êt r e c e l u i su r l a v i c t o i r e de Sa l am i n e , où j us t emen t i l a v a i t j o ué un r ô l e d é c i s i f . ^ Qu el q u es années p l u s t a r d , en 476 , Si mon i de q u i t �t a At hènes p our l a Si c i l e , et i l es t d i f f i c i l e de ne pas a s s o c i e r l e dép ar t du p o è t e , mai n t en an t âgé de q uat r e- v i n g t s a n s , à l ' é - c l i p s e p o l i t i q u e de son m a î t r e S i m o n i d e a l l a i t r e s t e r en Si c i l e j u s q u ' à sa mo r t , p r es q u 'u n e décade p l us t a r d ( 4 6 8 / 7 ) . En f a i t , i l c o n n a i s s a i t dé j à l a p r o s p é r i t é de l a C- r ande Gr èce : i l a v a i t composé une é p i n i c i e pour l e t y r an An a x i l a s de Rh ég i o n (mor t en 4 7 6 ) , q u i ne f u t c é l éb r é q u ' a p r è s de d é l i c a t es n é g o c i a t i o n s au s u j e t de l a r ému n ér at i o n . Or , a r r i v é en Si c i l e , i l sembl e que Si mon i de s o i t dev enu l e poèt e l au r éa t du t y r an H i é r o n ^ et At hénée donne mi me des d é t a i l s su r l e s é j o u r s y r ac u s a i n du poèt e : "A Sy r ac u s e , l o r s q u ’ Hi é r o n l u i en v o y a i t , av ec beauc o up de g é n é r o s i �t é , l es c hoses de l a v i e q u o t i d i en n e , Si mon i de v en d a i t l a p l us gr ande p ar t de ce q u * i l a v a i t r eç u , en gar dan t seu l emen t une pe�t i t e p a r t i e pour s o i " . Comme un de c es "p o è t e s ” ( sopf ao i ) q u i se r en d a i en t "au x p o r t es des r i c h es ." s e l o n 1 ' e rsrpre s s i on même du p o è t e ,^ Si mo n i de c h er c h a i t p ar t o u t des c o mmand i t ai r es o u i , en échange d ' u n poème, p o u v ai en t l u i ac c o r d er une p ar t du s u r p l u s s o c i a l dont i l s d i s p o s a i e n t .

$p é c i a l i s é , l e poèt e c h o r a l n ' a v a i t pas l e c h o i x : comme t ou t o u v r i e r , i l d ép en d a i t de l a r émunér at i o n de son t r a v a i l . Pi n dar e

1 . P l u t . Thém. 5•2 . C f . Bowr a 1961, p p . 342 s q q . Par mi l es c o mmandi t ai r es de Si mo�

n i d e i l f au t p r obab l ement i n c l u r e Pau s an i as : v o i r su p r a p .152 n . 7 7 .

3 . C f . Bowr a 1961, p p . 358- 9.4 . A r i s t . Rh é t . I I I . 2 / l 4 0 5 b 2 3 - 7 ( = Si m. f r . 10 / 515 Pa g e ) . Po u r

l e s dat es d ' A n a x i l a s , v o i r N i e s e , c o l . 2083 ; Mo r e t t i , p . 89 , et V a l l e t , p . 366 et n . 5 , donnent 480 comme dat e p r o bab l e de l a v i c t o i r e du t y r an .

5 . Cf . Bowr a 1961, p . 35 9 .6 . At h é n . X I V .6 5 6 d .7 . A r i s t . Rh é t . I I . 16 / I 391a 8- 12 ; c f . P l a t . Rép . V I . 4 / 4 8 9b .

Page 174: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

d é f i n i t l ui - même c et t e c o n d i t i o n en des t er mes i r r é d u c t i b l e s : "Po u r l eu r s d i v e r s t r av au x , l es hommes ai ment à r ec ev o i r c hacun sa r ému nér at i o n (m i s t h ô s ) : l e b e r g e r , l e l ab o u r eu r , l ' o i s e l e u r et a u s s i c e l u i que n o u r r i t l a mer ; chac un f a i t un e f f o r t pour é l o i g n e r de son v en t r e l a f ai m p e r n i c i e u s e " .® Ar c h i l o q u e , q u i r e f u s a i t de f a i r e c et " e f f o r t " en t an t que poèt è ( s i n o n en t an t que m e r c e n a i r e ) , v i v a i t " l a p l u p ar t du t emps dans l a m i s è r e " . ^ l e poèt e c h o r a l q u i ac c ep t a i t sa p l ac e dans l a d i v i s i o n s o c i a l e

, du t r a v a i l v en d a i t sa s o p h f a , son "h a b i l e t é p o é t i q u e " , et comme un s e u l et même en d r o i t ne p o u v ai t l u i as s u r e r l a demande c o n t i �n u e l l e de c et t e s o p h l a , i l d ev a i t ê t r e p r i t à se d ép l ac er sans c esse po u r se r endr e l à où l e v a i n q u eu r des j eu x a t h l é t i q u es

i f a i s a i t " j a i l l i r l e c hant des Muses en l u i o f f r a n t une mat i èr e douce comme l e m i e l p our l ' e s p r i t (m e l i p h r o n ' a i t i a n ) " . 1 (~> Se dé�

p l a ç a n t , l e poèt e c h o r a l c h er c h a i t donc no n seu l ement ses moy ens d ' e x i s t e n c e mai s enc o r e l es s u j e t s mi mes, l es a i t f a i , de ses poè�mes . Les p r emi er s v er s de l a I I e Ol y mp i que peuv en t t émo i gn er de c et t e doub l e r ec h er c h e : "Hy mnes, r o i s de l a l y r e , q u e l d i e u , q u e l h é r o s , q u e l homme al l o n s- n o us c h an t er Bi en en t en d u ,Pi n d ar e c o n n a i s s a i t dé j à l a r é p o n s e , mai s l a q u es t i o n r e l èv e d ' u n e p r o b l émat i q u e dont l ' a u t h e n t i c i t é es t dé j à a t t es t é e p ar un poèt e du V I e s i è c l e : "L a Muse ne manque pas de r es s o u r c es , e l l e ne goû t e pas ce q u i es t seu l ement dev an t e l l e ( t o p ar bn mônon) mai s av an ç an t e l l e mo i ssonne t o u t " . ^ Ce f r agment peut en e f f e t se l i r e comme une d e s c r i p t i o n de l a Muse du poèt e c h o r a l , pour q u i l e mar ché l o c a l ne s au r a i t s u f f i r e n i comme r ess o u r c e écono�mi que n i comme r esso u r c e t h émat i q u e. Une i mage d é l i c a t e de Si mo�n i d e r e l è v e , semb l e- t - i l , de l a même p r o b l émat i q u e : "Pr ép ar an t l e m i e l b l o n d ( x an t h ô n mé l i mêdoména) , e l l e f r éq u en t e ( h o m i l e î ) l e s f l e u r s " . 13 l a Muse du poèt e - c a r c ' e s t b i e n d ' e l l e ou de son éq u i v a l en t q u ' i l s ' a g i t - v o l e d ' u n e f l e u r à l ' a u t r e pour p r ép ar e r du "m i e l b l o n d " , a u s s i n é c es s a i r e pour e l l e que pour l es t r o i s Vi e r g es de l ' Hymne homér i que à Her mès , q u i ne d i s en t l ' a i e t he i a q u ' à c o n d i t i o n de t r o u v er du m i e l . 14 Si l a Muse si mo- n i d é e n n e , e l l e , en cher c he p a r t o u t , c ' e s t par c e q u ' e l l e ne s au �r a i t c h an t er p r i v ée des a i t i a i mel i p h r o n es que l u i o f f r en t l es c o mmand i t ai r es du p o è t e . A l a f i n de l a V I e Py t h i q u e , Pi n dar e

8 . I s t h m . 1.47- 9 ; c f . Gze l l a 1971, p . 198. En ce q u i conc er ne l a "c o n c ep t i o n p i n d ar i q u e de l a p o és i e et du mé t i e r de poè�t e " , on t r o u v er a des r ensei gnemen t s b i b l i o g r ap h i q u es dans B e m a r d i n i 1966, p p . 153- 9.

9 . Py t h . 2 . 5 4 .10. Ném. 7 .11 - 2 .11. 01. 2 .1-2 .12. Er agm. a d es p . 2 9 / 9 4 7 a Pa g e . Cf . Det i en n e 1967, p . 109 n.. 19.13. Si m. f r . 8 8 / 5 9 3 Pag e .14. Vo i r su p r a p . 54 et n . 54 .

Page 175: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

dév el o p p e c et t e i mage, sans dout e par c e q u ' i l v eu t p r o v o q uer l a g én é r o s i t é de Th r as y b o u l o s , l e f i l s de son c o mmandi t ai r e : "Sa g é n é r o s i t é , douce au x c o nv i v es ( g l u k e î a de pfa- ren k a i aump o t a i s i n h o m i l e î n ) , r écompense l ' o u v r ag e a l v é o l é des a b e i l l e s (mel i ssâ a. amei b e t a i p o n o n ) " . ” Le f i l s du c o mmand i t a i r e, d é t en t eu r d ' u n e a i t i a m e l i p h r o n , do i t "r éc o mp en ser " l e t r a v a i l p ar l e q u e l c et t e a i t i a a ét é t r ans f o r mée en "r ay o n de m i e l " , c ' es t - à - d i r e en poème.

La c o n d i t i o n d ' u n poèt e p r o f es s i o n n e l comme Pi n d ar e se d i s �t i n g u a i t donc de c e l l e des poèt es monod i ques d ' u n e époque dé j à r é v o l u e ”*® : Sappho n ' é t a i t pas p a r t i e en Si c i l e po u r c h er c h er de n o u v eau x t hèmes ; Al c ée n ' a v a i t j amai s c han t é ep l m i s t h ô i , "p o u r une somme c o n v en u e" . Cet t e d i f f é r en c e es t i mp o r t an t e . Co n t r a i r e �ment au poèt e mo n o d i q u e, l e poèt e c h o r a l d ev a i t se v o u er à des e x e r c i c es q u i v i s a i e n t à l ' e x é c u t i o n des commandes d ' u n e per sonne dont l a r i c h es s e é t a i t l a seu l e q u a l i t é p r é v i s i b l e ; i l s v i s a i e n t à l ' a c t e p ar l e q u e l l e poèt e p r ê t a i t sa p r op r e v o i x à au t r u i "p o u r une somme c o n v en u e" . La s o p h i a p o ét i q ue é t a i t à v endr e : sa v en t e é t a i t l a c o n d i t i o n d ' e x i s t e n c e du p o è t e . Pl u s l a s o c i é t é gr ec que dev en a i t r i c h e , p l us e l l e p o u v ai t p er met t r e au poèt e de r é a l i s e r l e p o t e n t i e l économi que de son h a b i l e t é , à c o n d i t i o n q u ' i l s o i t p r ê t à se d é p l ac e r . Pl u t ô t que de r e s t e r c hez un s eu l c o mman d i t a i r e, a u s s i r i c h e s o i t - i l , l es p o èt es c h o r aux ont en e f f e t m u l t i p l i é l eu r s r ess o u r c es en se r endan t d ' u n commandi t ai r e à l ' a u t r e . Le poèt e c h o r a l p o u v ai t e x p l o i t e r des r ess o u r c es géo�gr aph i quement é l o i g n ées même sans se d ép l ac er : a i n s i Bac c h y l i d e ac c ep t a l a char ge d ' é c r i r e un poème é p i s t o l a i r e pour Hi é r o n ”*^ av an t même de se r endr e en S i c i l e .

Mal g r é son a t t i t u d e r éso l ument c o mmer c i al e, Si mo n i de av a i t f i n a l emen t ac c ep t é , c hez Hi é r o n , une p o s i t i o n q u i ne p o u v ai t que r ap p e l e r l a s e r v i t u d e p e r s o n n e l l e .^ ® Qu ' e l l e s o i t due à l ' â g e de Si mon i de ou n o n , une t e l l e p o s i t i o n ne p a r a i s s a i t pas ac c ep t ab l e à Pi n d ar e q u i , a r r i v é en Si c i l e l a même année que l e poèt e de Céâ p , n ' y r es t a q u ' u n an ( 4 7 6 - 5 ) . ^ ”* Une anec do t e r ac o n t ée p ar un s c o l i a s t e p e u t t émo i gner de l ' a t t i t u d e de Pi n d ar e : "Lo r sq u e q u e l q u ' u n l u i demanda une f o i s p o u r quo i Si mon i de é t a i t a l l é

15. Pour l a c o n s t r u c t i o n , c f . p ar exempl e Ném. 10 .72 k h a l e p à . . . an t h r ô p o i s h o m i l e î n , " d i f f i c i l e à s u p p o r t er p our l es hu�m a i n s " ; k a i i n d i q u e que l es c o n v i v es son t men t i o nnés à t i �t r e ex em p l a i r e .

16. Py t h . 6 .52- 4 .17- Po u r l ' i m a g e de l ' a b e i l l e , v o i r a u s s i Py t h . 1 0 .5 4 et Ba .

10 .10 Sn e l l .18 . C f . Ge n t i l i 1965B, p p . 72- 80.19. Ba . 5.195- 7 Sn e l l .2 0 . C f . Si m. f r . 7 5 / 5 8 0 Pag e .2 1 . Cf . Bowr a 1964, p p . 117- 8 et 129.

Page 176: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

v i v r e c hez l es t y r an s de Si c i l e , t an d i s que l ui - même ne v o u l a i t p a s , Pi n d ar e r ép o n d i t : 'Par c e que j e v eux v i v r e p o u r moi - même, pas p our a u t r u i ' ( emaut ô i zën , ouk â l l ô i ) " . ^ Si c et t e anec do t e donne l ' i m p r e s s i o n que Pi n dar e a r ompu av ec Hi é r o n , r i e n n ' e s t p l u s f au x : r et o u r n é en Gr èc e, l e poèt e a c o n t i n u é à éc r i r e pour Hi é r o n , à q u i i l s ' a d r e s s e , p r emi èr emen t , dans un poème ép i s t o - l a i r e de 474 où , t o u t en d é c l i n an t l ' i n v i t a t i o n du t y r an , i l n ' o u b l i e pas de l u i r ap p e l e r l a r ému nér at i o n due po u r l a com�p o s i t i o n du poème^S ; deux i èmement , dans une é p i n i c i e de 470^® q u i se t er mi ne p ar un r ap p e l a n a l o g u e ^ ; t r o i s i èmemen t , dans l a I I e Py t h i q u e , où l e poèt e exp r i me sa p r o f o nde i n d i g n a t i o n de ne pas a v o i r ét é s o l l i c i t é p our c é l é b r e r l a v i c t o i r e d ' Hi é r o n dans l a c our se de c h ev aux à Ol y mpi e en 4 6 8 . Même dans ce poème a k é l e u s t o n , ^9 ü n ' é p r o u v e auc une gêne à f a i r e a l l u s i o n à l a r é �mu n ér at i o n : "Je t ' e n v o i e ce c hant p ar de l à l es f l o t s g r i s comme une mar c h and i se p h én i c i en n e ( k at à Ph o i n i s s a n emp o l an ) " . ^ ® Tout en r e f u s an t de "v i v r e pour a u t r u i " comme Si mo n i d e, Pi n d ar e a donc c o n t i n u é de v endr e sa s o p h i a au t y r an , et l a I I e Py t h i q u e mont r e av ec q u e l l e j a l o u s i e l e poèt e t h é b a i n g ar d a i t sa r e l a t i o n av ec Hi é r o n , r e l a t i o n év i demment t r o p p r éc i eu s e p o u r ê t r e r ompue t o u t en ét an t i n s u f f i s a n t e comme u n i q u e r es s o u r c e . Si l e poèt e s ' e s t géo gr aph i q uemen t é l o i g n é de son c o mmand i t a i r e, i l n ' e n a pas p our au t an t r ompu av ec l u i : comme l ' a v a i t dé j à mont r é Bac �c h y l i d e , l a r e l a t i o n en t r e poèt e et commandi t ai r e p o u v ai t ê t r e mai n t enue p ar l ' i n t e r m é d i a i r e de l ' é c r i t u r e .

No us pouv ons a i n s i s a i s i r l e sens de c et t e " i n d é p en d an c e" q u i s ' a f f i r m e dans l a d é c l a r a t i o n f i è r e de Pi n d ar e de ne pas v o u l o i r "v i v r e p o u r a u t r u i " : c ' e s t une " i n d ép en d an c e" q u i per met au poèt e de se v o u er no n seu l ement à l a commémor at i on d ' u n s e u l commandi �t a i r e mai s à l a commémor at i on d ' u n nombr e g r an d i s s an t de comman�d i t a i r e s dont l es i d ées p o u v ai en t êt r e as s ez d i f f é r e n t e s et mi me p a r f o i s o p p o sées . C' e s t c et t e " i n d é p en d an c e" q u i per met au poèt e d ' a c c e p t e r l a commande de l a X I e Py t h i q u e peu api r ès son r e t o u r de l a Si c i l e , en 474 ( s e l o n l a p l u p ar t des c h er c h eu r s ) - ^ : "Mu se,

2 2 . Sc h o l . Pi n d . 1 .3 .2 0 - 2 Dr ac hmann .2 3 . Po u r l a d a t e , c f . Bowr a 1964, p . 408.2 4 . Py t h . 3 .68 - 79 .2 5 . I b i d . 110- 5.2 6 . Po u r l a d a t e , c f . Bowr a 1964, p . 409.2 7 . Py t h . 1 .92- 100.2 8 . Po u r l a d a t e , c f . Bowr a 1964, p . 410 .2 9 . Le mot dans Es c h . Ag . 979 ( "n o n c o m m i s s i o n n é ") .3 0 . Py t h . 2 .67 - 8 . C f . Gze l l a 1971, p . 198.3 1 . Cf . Bowr a 1964, p p . 402- 5, q u i , po u r sa p a r t , p r é f è r e une

dat e p l u s t a r d i v e dans ce q u i me p ar a î t ê t r e une t en t a t i v ede "s a u v e r " Pi n dar e ( c f . a u s s i F i n l e y 1968, p p . 40 - 1) . Fogel - mar k ne d i sc u t e pas l a dat e de c et t e é p i n i c i e mai s donne 454

Page 177: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

d i t Pi n d a r e , s i v r ai ment t u as co nv enu de l o u e r à gages t a l angue d ' a r g e n t , s ' i l f au t que sans cesse t u a i l l e s , ça et l à , é v e i l l e r de n o u v eau x éc h o s , pense a u j o u r d ' h u i à Th r asy dée et à son p è r e , Py t h o n i c o s " Le pèr e de Th r as y d ée, c ' e s t l e commandi t ai r e t hé- b a i n du p o è t e . De l a Si c i l e des t y r an s , l a Muse p i n d a r i q u e est donc r ev enue à Th èb es , ce q u i es t i mpo r t an t p o u r ap p r é c i e r l es v er s s u i v an t s : "Quand j ' o b s e r v e q u e, dans l a Ci t é , l e s c i t o y en s de c o n d i t i o n moy enne j o u i s s en t du bo n h eu r l e p l u s d u r ab l e , j e p r ends en dégoû t l e d es t i n des t y r an s , et j e n ' a s p i r e p l us q u ' a u x v er t u s c o mmunes".^ 3 Un t e l changement d ' a t t i t u d e peut c h o q uer , su r t o u t l o r s q u ' o n se r ap p e l l e que Pi n d ar e a l l a i t g ar der sa r e l a �t i o n av ec Hi é r o n , mai s i l é t a i t en p r i n c i p e i n é v i t a b l e du moment que l e poèt e a v a i t déc i dé de se v o u er à l a p o és i e de f aç o n com�m e r c i a l e . La même an n ée, en 474 . Pi n dar e composa égal ement un di t hy r ambe p our l es At h é n i en s . Le poèt e t h é b a i n , q u i , comme ses c o mp at r i o t es , a v a i t p r i s p a r t i p our l es Per s es p endan t l ' i n �v as i o n de l a Gr èc e, y c h an t a i t l a g r an deu r d ' At h è n es "o ù l es f i l s des At h én i en s ont j e t é l es f ondement s s p l en d i d es de l a l i b e r t é " . ^ Récemment v a i n c u s à Pl a t é e , l es Th eb ai n s n ' é t a i e n t pas p r ê t s à ac c ep t e r une t e l l e l o uange de l eu r s ennemi s p ar l e u r c o mpat r i o t e et i l s f u r en t f u r i eu x au p o i n t d ' i n f l i g e r au poèt e une amende de 1000 d r ac hmes,

Pa r l e r i nnocemment de 1 ' " a m i t i é " en t r e l e poèt e et ses comman�d i t a i r e s , comme l ' a f a i t C.M. Bo wr a, me p a r a î t ^ p a r c o nséq uen t peu adéquat - ^' : même s ' i l es t v r a i que Pi n dar e s ' a d r e s s e à Hi é r o n

comme "d at e p r o b ab l e" de sa c o mpo s i t i o n sans é c a r t e r l a pos�s i b i l i t é que l e poème a i t ét é composé en 474 (Fo gel mar k , p p . 140- 1 ; c f . p . 75 n . 15) .

32 . Py t h . 11 . 4 1- 4 . Cf . F i n l ey 1968, p p . 38- 43.33 • Py t h . 11.52- 4-3 4 . F r r . 63- 5 Bo wr a. Po u r l a dat e du d i t h y r ambe, c f . Bowr a 1964,

\ p . 408 .3 5 . F r . 65 Bowr a%36 . Sc h o l . Pi n d . I I I . 3 0 0 .1 2 Dr ac hmann . Cf . Gze l l a 1971, p . 193

et n . 11 . Bowr a 1964, p . 143, c i t e I s o c r . X V . 166 où p o u r t an t l e s 10000 dr achmes son t "do nn ées en c adeau " p ar l es At h én i en s à Pi n d a r e , l e u r p r ô x enos à Thèbes ( c f . sup r a p p . 167- 8 n . 16 8 ) , à q u i i l s av a i en t é r i gé une s t a t u e ( | _Eschi ne ] L e t t r es 4 . 3 , Pa u s . 1 . 8 . 4 ) : s i l es 10000 dr achmes é t a i en t l e p a i e �ment p our l e d i t h y r ambe, Pi n d ar e g ar d a i t donc un b é n é f i c e n e t de 9000 dr achmes ap r ès a v o i r pay é l ' amen d e de 1000 dr achmesà ses c o mp at r i o t es ( s e l o n [ Esc h i n e ] i b i d . , l es At h én i en s l u i p ay èr en t un dédommagement q u i é t a i t l e doubl e de l ' a m e n d e ) .

3 7 . Bowr a 1964, p p . 386- 8 ; mai s c f . l es r emar ques du même s a �v an t su r l e poèt e c h o r a l en g én é r a l : " I t i s mor e h i s p u b l i c t h an h i s p r i v a t e s e l f wh i c h s p eak s " (Bowr a 1961, p . 13) ou enc o r e s u r I by c o s f r . l / 2 8 2 a Page en p a r t i c u l i e r : " I t l o o k s

Page 178: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

comme à u n " a m i " , 3® l ' i m a g e que l e poèt e n o u s p r ésen t e de l u i - même ex i g e év i demment une r é f l e x i o n c r i t i q u e , d ' a u t a n t p l u s que Pi n d ar e se mont r e a u s s i au f a i t de l a p r o b l émat i q u e de l a d i s �s i m u l a t i o n que Th éo g n i s ^ ^ : "0 mon f i l s , conf or me t on c ar ac t èr e à l a peau de l a bêt e mar i ne a t t ac h ée aux r o c h e r s , et sac he v i v r e av ec l es gens de t ous pay s ; dor me sans p ei n e t on ass en t i men t à t o n compagnon du moment et sac he d ' u n j o u r à l ' a u t r e v a r i e r t es s e n t i m e n t s " .4® Qu e l q u ' a i t ét é l e c o n t ex t e de ces v er s où Amphi a- r ao s s ' a d r e s s e à son f i l s , i l es t d i f f i c i l e de ne pas a s s o c i e r l e u r c o n t enu à l a p r at i q u e de Pi n d ar e q u i , comme on v i en t de l e v o i r , " s a v a i t v i v r e " un peu p ar t o u t à c o n d i t i o n de t i r e r p a r t i des c i r c o n s t a n c e s . Qu e l a ét é l e sens de 1 ' " a m i t i é " en t r e Pi n dar e et Hi é r o n ? Av an t de su g g ér er une r ému nér at i o n p our l a I I e Py t h i �que à t r av er s l ' i m a g e de l a "mar c h an d i s e" , 4 1 Pi n d ar e r év è l e l a n a t u r e de c et t e " a m i t i é " 4 2 : pour s ' a s s u r e r une r ému n ér a t i o n , l e poèt e do i t " f u i r l a méd i sanc e à l a dent i n s a t i a b l e " ,43 e t i l con�t i n u e : " J ' a i v u - q uo i q ue de b i e n l o i n - Ar c h i l o q u e l e m a l v e i l �l an t ( p s o g er ô s ) v i v r e l a p l u p ar t du t emps' dans l a mi sèr e et ne s ' e n g r a i s s e r que de h a i n es f a r o u c h e s " .4^ Ce n ' e s t donc pas l ' " a - m i t i é " q u i empêche l e poèt e de m éd i r e , c ' e s t p l u t ô t l a p er s p ec �t i v e d ' u n e r ému n ér a t i o n . No r mal ement , c et t e r ému nér at i o n a ét é g ar an t i e au poèt e av an t l a c o mp o s i t i o n du poème, et un a r t i c l e t r ès i mp o r t an t de St an i s ï aw Gze l l a met en év i denc e l a n at u r e c o n t r ac t u e l l e de l a r e l a t i o n en t r e poèt e et c o mmand i t ai r e45 ;1 ' " a m i t i é " q u i s ' a f f i c h e dans l es poèmes ne cache guèr e p l us q u ' u n r ap p o r t c o mmer c i al .

Si Pi n d ar e p ar l e l ui - même de l a I I e Py t h i q u e comme d ' u n e "mar �c h an d i s e" p our su g g ér er à Hi é r o n que l e poème l e met dans l ' o b �l i g a t i o n de p ay er l e p o è t e , c et t e i mage es t sy mpt omat i que de l a s i t u a t i o n du poèt e p r o f e s s i o n n e l . Co n s t at o n s c ependan t que l e

as i f he was n o t i n s p i r e d by h i s s u b j ec t and wr o t e al most m ec h an i c a l l y t o answer t he demands o f an o c c as i o n wh i c h d i d n o t s t i r h i s h e a r t " (Bowr a 1961, p . 257) ; c f . Page 1951, p .165, su r l e même poème.

3 8 . Py t h . 1 . 92 ô p h i l e e t c . ; c f . l e poème à Sc opas de Si mon i de v . 13 p h i l é ô , " j ' o f f r e mon a m i t i é " . Po u r t an t , l e champ séman�t i q u e de p h i l i a ne couv r e que t r ès i nc omp l èt emen t c e l u i d ' " a - m i t i é " ( f r i e n d s h i p ) : v o i r Ben v en i s t e I , p p . 335- 53.

39- Cf . sup r a p . 120 n . 82 et Th éo gn . 213- 4 Di e h l .4 0 . Pi n d . f r . 235 Bo wr a.4 1 . Py t h . 2 . 6 7 .42. I b i d . 83 p h i l b n e i ë p h i l e î n .43 . I b i d . 53 .44 . I b i d . 54- 6. Ap r ès l a p u b l i c a t i o n du no uv eau papy r us d 'Ar c h i -

l o q u e , on c o nnaî t mi eux l a "Ma l v e i l l a n c e " de ce poèt e : c f . l a r emar que de Mer k el b ac h dans Mer k el bac h - West 1974, p . 113.

45 . Gze l l a 1971.

Page 179: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

poème n ' e s t p as , s t r i c t emen t p a r l a n t , une mar c h and i se p r o du i t e po u r l e boul omenos du mar c h é, à s av o i r l ' a c h e t e u r a b s t r a i t , mai s q u ' i l es t composé pour un d es t i n a t a i r e p a r t i c u l i e r dont l e nom es t men t i o nné dans l e poème m ê m e 46 : 0n i mag i ne d i f f i c i l e m e n t comment une au t r e per sonne p o u v ai t ac h e t e r ce poème env oy é à H i é r o n . 47 Dans l e cas p l u s no r mal d ' u n poème composé s e l o n un ac c o r d c o n t r ac t u e l , l e p r o du i t n ' e s t pas no n p l u s une mar c h an d i �s e . Ce q u e , l e poèt e c h o r a l appo r t e au mar c hé comme sa mar c h an d i �s e , ce n ' e s t pas un poème dé j à composé, mai s sa s o p h i a , son "h a �b i l e t é p o é t i q u e " , q u ' i l v end à t ous c eux q u i en ont b e s o i n . Une f o i s que l e poèt e a c o nc l u un c o n t r at av ec son c o mmand i t a i r e, c et t e mar c h and i se - dont i l ne s au r a i t f a i r e usage l ui - même f au t e d ' a i t i a i mel £ p h r o nes4® - d ev i en t une v a l eu r d ' u s a g e p o u r l ' a c h e �t eu r j u s q u ' à ce que l e poème commandé s o i t p r ê t . Dès l e moment où l a so p h f a du poèt e es t m a t é r i a l i s é e dans l e poème et r émuné�r ée conf or mément au c o n t r a t , l a t r an s ac t i o n es t t er mi née : l e p r o d u i t ne peut pas êt r e v en d u . Si l e p o è t e , l u i , ne s ' a c q u i t t e pas i mmédi at ement de son engagement c o n t r a c t u e l , sa "d e t t e " ( k h r é o s ) peut ê t r e pay ée p l us t a r d av ec " ï h t é r ê t " ( t o k o s ) , comme l e f a i t Pi n d ar e dans l a Xe 0 1 y m p i q u e 4 9 ap r ès a v o i r p r e s q u ' o u b l i é l a commande q u i l u i a ét é f a i t e . J ' a i dé j à p a r l é des e f f o r t s de Si mo n i de pour f a i r e r ec o n n aî t r e l a s o p h i a p o é t i q u e comme une mar �c h an d i s e^ : c ' e s t sans dout e en gr ande p a r t i e gr âce à l u i et à so n i n s i s t an c e su r l a r émunér at i o n - i n s i s t an c e q u i l u i a v a l u l a r é p u t a t i o n d ' ê t r e " a v a r e " - que l es r ap p o r t s en t r e poèt e et c ommandi t ai r e ont p r i s un c ar ac t èr e a r t i c u l é et c l a i r c hez Pi n �dar e .

L ' " i n d ép en d an c e" de Pi n dar e ne c onc er ne donc pas sa l i b e r t é d ' e x p r e s s i o n , mai s e l l e se s i t u e p l u t ô t su r l e p l an du d r o i t c o n t r a c t u e l . Emanc i pe de t ou t e s e r v i t u d e p e r s o n n e l l e , l e poèt e es t l i b r e de v endr e son t r a v a i l à n ' i m p o r t e q u e l c ommandi t ai r e- q u i s e r a son égal j u r i d i q u e - m a i s , une f o i s v en d u , son t r a-

4 6 . Py t h . 2 . 5 H i é r o n .4 7 . Pa r c o n t r e , un v ase f ab r i q u é à At h èn es en v ue d ' u n e o c c as i o n

s p é c i a l e p o u v ai t ê t r e r ev endu out r e- mer . Web s t er 1972, p . 298, é c r i t : "Th e who l e ar gument o f t he e a r l i e s t c h ap t er s o f t h i s b o o k . . . i s t h at a number o f At h en i an v as es i l l u s t r a t e d u n i q u e At heni an o c c as i o n s (o r s t o c k o c c as i o n s wh i c h wer e made un i q u e by t he ad d i t i o n of names) and t h at a c o n s i d é r ab l e p r o p o r t i o n o f t hem wer e f ound ov er seas i n p l ac es wh i c h c ou l d hav e no i n t e r es t i n t hese o c c as i o n s . The e a s i e s t ex p l an a t i o n o f t h i s i s t h a t t h ey wer e s p é c i a l c ommi ssi o ns f o r s p é c i a l sy mposi a and t h en a f t e r b e i n g u s ed once wer e s o l d on t he second- hand m a r k e t " .

48 . Cf . su p r a p p . 174- 5.49 . 0 1 . 10 .7- 9 .50 . Vo i r su p r a p p . 162 s q q .51. Cf . Ch r i s t , p p . 61- 7.

Page 180: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

v a i l ne s au r a i t se m a t é r i a l i s e r que d ' u n e f aç o n dét er mi née : un c o mmandi t ai r e se c o n s i d é r a i t c er t a i nemen t exempt é du c o n t r at s ' i l se t r o u v a i t c r i t i q u é p ar un poèt e phi l omômos ou p s o g er o s ^ dans l e poème commandé. La commande i mpose i n év i t ab l emen t des l i m i t es au d i s c o u r s . En r ev an c h e, l e poèt e demandai t des r émunér at i o ns d o n t , comme l ' a o bser v é Gz e l l a , l ' é c h e l l e f ab u l eu s e es t dé j à i n �d i q uée p ar l ' amen d e de 1000 dr achmes i n f l i g é e à Pi n d ar e en 474. Se l o n l es s c o l i e s , l e poèt e t h é b a i n ex i g ea 3000 dr achmes en 485 p o u r l a c o mp o s i t i o n de l a Ve Néméenne,53 somme i n c r o y ab l e à une époque o ù , à en c r o i r e l ' e s t i m a t i o n de Gust av e Gl o t z , un homme s e u l p o u v ai t v i v r e b i e n av ec 120 dr achmes p ar a n . 54 Si l e poèt e v en d a i t sa s o p h i a , i l l a v en d a i t donc t r ès c h er - s i c h er en e f �f e t q u ' i l p ar a î t i mp o r t an t d ' é l a r g i r n o t r e p er s p ec t i v e p our s i �t u e r l a g én é r o s i t é des c o mmandi t ai r es dans un cadr e p l u s g é n é r a l . Mi c h e l Au s t i n é c r i t : "Ca r a c t é r i s t i q u e de l a m en t a l i t é économi que des Et a t s g r ec s es t l a man i èr e dont i l s d i s p o s er o n t des ex c éden t s de r ev enus : au l i e u d ' e s s a y e r de l es i n v e s t i r dans des p l a c e �ment s av an t ag eu x , i l s au r o n t t endanc e à l es dép en ser l ar gement dans des e n t r ep r i s es no n économi ques - dép enses de p u r p r es t i g e où l a f i e r t é et l e p a t r i o t i sme c i v i q u e s ' ex p r i m en t l i b r emen t av ec une s a t i s f a c t i o n n a ’i v e - , t e l l e que l a c o n s t r u c t i o n de monument s p u b l i c s , c i v i q u es et r e l i g i e u x " . Dét er mi nées p ar c et t e "men t a�l i t é éc o n o mi q u e", l es dép enses des c o mmandi t ai r es au x q u el s on s ' i n t é r e s s e i c i ne c o n c er n a i en t p a s , b i e n en t en d u , des monument s s t r i c t o sen su mai s des poèmes : s i l e s p o èt es ont i n s i s t é su r l ' a n a l o g i e en t r e monument et p o ème,5^ l e u r i n s i s t a n c e r e l èv e donc v r a i semb l ab l emen t d ' u n e v o l o n t é de f a i r e r ec o n n aî t r e l a "monumen�t a l i t é " de l a p o és i e commémor at i ve e t , du même c o up , l ' é q u i v a l e n �ce " j u r i d i q u e " en t r e s c u l p t eu r et p o è t e .5 ' A p a r t i r du moment où l e poèt e es t r ec o nnu comme a r t i s a n , l ' a n a l o g i e c o r r esp o n d à une r é a l i t é s o c i a l e où l a d i f f é r en c e en t r e s c u l p t eu r et poèt e dev i en t p r at i q u emen t n é g l i g ea b l e : l ' u n et l ' a u t r e gagnen t l e u r v i e en v endan t l eu r s o p h i a , l e u r "h a b i l e t é a r t i s a n a l e " . I l d ev i en t a l o r s i mp o r t an t p o u r l e poèt e de s o u l i g n e r l a d i f f é r en c e en t r e s c u l p �t u r e et p o és i e : p l us du r ab l e que l e monument , l a p ar o l e es t l a f or me supr ême de l a c o mmémor at i on .5® Le s c o l i a s t e q u i comment e

52 . Cf . sup r a p p . 153- 4 et n . 84 , p . 178 et n . 4 4 . Cf . a u s s i Ba . 13 .202 sù n d i k a i c i t é sup r a p p . 147- 8 n . 49 .

53- Sc h o l . Pi n d . I I I . 89.6- 11 Dr ac hmann ( c i t é i n f r a p . 1 8 1 ) . Po u r l a d a t e , c f . Bowr a 1964, p . 407 .

54 . Gl o t z 1920, p . 341 ( c i t é p ar Gze l l a 1971, p . 193) : "Un c é l i �b a t a i r e v i t à son a i s e au t emps de Pé r i c l è s av ec 120 d r . [ p ar an ] " .

55 . Au s t i n et Vi d a l - Naq u et , p . 138.56 . C f . su p r a p p . 156- 7.57 . Cf . su p r a p p . 156- 7, 164, 168.58 . Cf . sup r a p p . 156- 7.

Page 181: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

l e s p r emi er s v er s de l a Ve Néméenne - où Pi n d ar e s o u l i g n e p r é c i �sément l a s u p é r i o r i t é de sa pr op r e so p h i a s u r c e l l e du s c u l p t eu r - r ac o n t e l ' a n e c d o t e s u i v a n t e , q u i peut t émo i gn er de l ' a u t h e n t i c i t é de c et t e p r o b l émat i que d é l i c a t e : " l e s p ar en t s de Py t h éas [ l e v a i n q u eu r c é l éb r é dans l a Ve N éméenne] , d i t - o n , v i n r en t v o i r Pi n �dar e p o u r l e s o l l i c i t e r d ' é c r i r e une é p i n i c i e . l o r s q u e Pi n dar e demanda 3000 d r ac hmes, i l s r ép o n d i r en t q u ' i l v au d r a i t mi eux q u ' au l i e u du poème i l f ab r i q u â t ( p o i e s a i ) une s t a t u e de b r o nze p our l e même p r i x . Ay an t changé d ' a v i s , i l s r ev i n r en t p o u r t an t ap r ès q uel q ue t emps p ay er l a somme d em an d é e" .59

La v é n a l i t é de l a so p h i a p o ét i q ue t e l l e que j e l ' a i p r ésen t ée dans l es pages p r éc éden t es a t r ouv é une ex p r es s i o n t r ès p r éc i s e dans l ' o e u v r e de Pi n d a r e . Au même Th r asy bo u l o s d ' Ac r a g a s dont Pi n d a r e , en 490, essay e de p r o v o q uer l a " g é n é r o s i t é " dans l a V I e Py t h i q u e ,60 l e poèt e s ' a d r e s s e v i n g t ans p l u s t a r d dans un poème é p i s t o l a i r e , l a I I e I s t h m i q u e , de f al j t on s u i v an t e : "A u t r e f o i s , c h er Th r as y b o u l o s , l es mo r t el s q u i mo n t ai en t su r l e c h ar des Mu�ses au di adème d ' o r a f i n de s a i s i r l a no b l e l y r e ne t a r d a i en t pas à l a n c e r l eu r s hymnes doux comme l e m i e l en l ' h o n n e u r des beaux ad o l es c en t s dont l ' a i m a b l e j eu n esse f a i t r êv er d ' Ap h r o d i t e , l a déesse au t r ô n e ^ b r i l l a n t . En ce t emps- l à , l a Muse n ' é t a i t n i cu�p i de ( p h i l o k e r d ë s ) n i mer c enai r e ( e r g â t i s ) : Ter p s i c h o r e à l a v o i x m i e l l eu s e ne v en d a i t pas enc o r e ( o u d 1 e p é m a n t o . . . p o t i Te r p s i k h à r a s ) de suav es chansons m aq u i l l é es d ' a r g e n t , c huc ho t an t do u c er eu semen t . Ce n ' e s t que mai n t en an t q u ' e l l e no us i n v i t e à no us accommoder à c et t e f o r mu l e, s i p r oc he de l ' e x a c t e r é a l i t é , q u ' a p r ononc ée 1 'Ar g i en : ' Ri c h e s s e , r i c h es s e : v o i l à l ' h o m �me ! ' " 6 1 a une époque r év o l u e, l a s o p h i a p o é t i q u e n ' é t a i t pas à v e n d r e . a l ' é p o q u e de Pi n d a r e , l es p o èt es ne so ngen t p l us à " s a i s i r l a n o b l e l y r e " q u ' à c o n d i t i o n d ' ê t r e as s u r és d ' u n e r é �mu n é r a t i o n . Leu r s c haî nons son t en e f f e t mar quées p ar ce f a i t : e l l e s ap p ar a i s s en t comme des p r o s t i t u é e s C o n d i t i o n r e g r e t t a �b l e ,. b i e n en t en d u , mai s que f a i r e ? Pu i sq u e Th r asy bo u l o s es t "p r é v o y an t " ( so p h o s ) ,^ 4 i l c o mpr endr a. Dans ce poème, Pi n d ar e d é f i n i t l a c o n d i t i o n du poèt e av ec une l u c i d i t é é t o n n an t e. I l r ec o n n a î t no n seu l ement l a s p é c i f i c i t é h i s t o r i q u e de son p r o f e s �s i o n n a l i sme ( "a u t r e f o i s / m a i n t e n a n t " ) mai s enc o r e l e c ar ac t èr e

59 . Sc h o l . Pi n d . I I I . 89.6- 11 Dr ac hmann .60 . Vo i r su p r a p p . 174- 5-61 . I s t h m . 2.1- 11 ; po u r l a f o r mul e de 1 ' " A r g i e n " , c f . su p r a p .

159 et n . 121 ( c f . au s s i sup r a p . 131 n . 1 4 8 ) . Po u r l e poème en g é n é r a l , v o i r Woodbur y 1968.

62 . Cf . sup r a p . 175.63 . Cf . v . 7 ep ér nan t o q u i suggèr e p o m a i , "p r o s t i t u é e s " ( c f .

a u s s i v . 6 e r g â t i s , " p r o s t i t u é e " , comme dans A r c h i l . f r . 208 We s t ) . Cf . Wi l amovr i t z 1922, p . 311 n . 1 , et Bowr a 1964, p . 35 6 .

6 4 . I s t h m . 2 . 1 2 ; v o i r sup r a p . 146 et n . 29 .

Page 182: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

dét er mi n é de son d i s c o u r s : l e s c hanso ns de Ter p s i c h o r e a f f i c h e n t l e u r v é n a l i t é . Cet t e f r an c h i s e de l a p ar t du poèt e es t s i r emar �q u ab l e q u ' e l l e p o s e r a i t un pr obl ème s i no us ne sav i o n s à q u i Pi n �dar e s ' a d r e s s e : l e d e s t i n a t a i r e du poème es t un homme dont Pi n �dar e es t amour eux dep u i s 490 , ^ e t ce s t a t u t t ou t p a r t i c u l i e r au t o r i s e l e poèt e à l u i p a r l e r comme à un v é r i t a b l e am i .

Pa r c o n t r e , l a r e l a t i o n en t r e Pi n d ar e et des c o mmandi t ai r es comme Xénophon de Co r i n t h e se r é d u i s a i t à guèr e p l u s q u ' u n ac c o r d c o n t r ac t u e l : char gé d ' é c r i r e un poème su r l a t r oupe des p r o s t i �t u ées d éd i ées p ar Xénophon au t empl e d ' Ap h r o d i t e à Co r i n t h e , l e poèt e n ' e n g a g e sa p r op r e per sonne q u ' a f i n de p r endr e ses d i s �t an c es v i s - à - v i s de ce q u ' i l es t en t r a i n de f a i r e : "Ma i s j e me demande ce que v on t d i r e l es maî t r es de l ' i s t h m e en me v oy an t t r o u v er une t e l l e mat i èr e p o u r un poème doux comme l e m i e l (m e l i - ph r onos ar k hà n heur ô menon s k o l i o u ) °6 e t f r é q u en t er des f emmes p u b l i q u e s " .67 Le poèt e r es t e en q uel q ue so r t e en deho r s de sa p r o p r e p ar o l e : t o u t en l ' é n o n ç a n t , i l y es t a b s e n t . Ce n ' e s t que so us l a c o n t r a i n t e du c o n t r at q u ' i l se met à c h an t e r , et i l es t d i f f i c i l e de ne pas i n t e r p r é t e r un v er s p ar ad o x a l du même f r ag �ment dans ce sens : "So us l a c o n t r a i n t e , t o u t d ev i en t beau ( sùn d ' anagTr aj - pân k a l o n ) " . 6® L ' a s s e r t i o n de Pi n d ar e es t en e f f e t s o l i d a i r e de c et t e "Po é t i q u e de l ' i d é a l " dont j ' a i dé j à p a r l é , ^9 p o é t i q u e q u i s ' a r t i c u l e dans une s t r u c t u r e s o c i a l e t r ès p r é c i s e . Sp é c i a l i s é , l e poèt e p r o f e s s i o n n e l ne p eu t que v endr e sa so p h i a à l ' a c h e t e u r a b s t r a i t du mar ché a f i n de t r o u v er n o n seu l ement ses moy ens d ' e x i s t e n c e mai s enc or e l a "mat i è r e p r emi è r e" ( a i t i a , a r k h â ) de ses poèmes : en p r i n c i p e , l e nombr e des t r an s ac t i o n s s e u l ex c l u t des r e l a t i o n s p e r s o n n e l l es en t r e l e poèt e et ses c o mman d i t a i r es , mai s l e poèt e d o i t t o u t e f o i s r ep r é s en t e r ces d e r n i e r s sous un angl e, n éc essa i r emen t f av o r ab l e comme s ' i l é t a i t l e u r "ami ”" ou un "homme p r i v é " c ' es t - à - d i r e q u e l q u ' u n à q u i on p eu t f a i r e c o n f i an c e

6 5 . C f . Py t h . 6.1- 3 (p o u r l a d a t e , v o i r Bowr a 1964, p . 406) ; c f . a u s s i f r . 109 Bowr a (p o u r l a d a t e , v o i r Bowr a 1964, p . 2 3 2 ) . Cf . en g é n é r a l Bowr a 1964, p p . 106- 7 et 387 .

6 6 . Po u r 1 ' h y p a l l a g e , c f . Ném. 7.11- 2 où mel l p h r ô n se r é f è r e à a i t i a , q u i es t l ' é q u i v a l e n t d ' a r k h â .

6 7 . F r . 107.13- 5 Bo wr a.6 8 . I b i d . 9 . Cf . Si mon i de f r . 8 5 / 590 Page : "So u s l a c o n t r a i n t e ,

même ce q u i es t âpr e dev i en t do ux " ( en an â g k ai s g l u k ù g i n e - t a i k a i t o s k l ë r o n ) . Th éo gn i s ne c o nnaî t pas c et t e " s a g e s s e " des p o èt es c h o r aux : "To u t ce q u i es t f a i t sous l a c o n t r a i n t e .( p â n . . . an agk aî o n k h r ëm' ) es t p é n i b l e " ( v . 472 D i e h l ) .

6 9 . Vo i r su p r a p . 161.7 0 . 0 1 . 1 3 .4 9 l d i o s . Ce poème f u t éc r i t p our Xénophon de Cor i nt he.7 1 . C f . en e f f e t , dans l a même p h r as e , i b i d . 52 ou p seû so m' , " j e

ne d i r a i pas de m en s o n g es " .

Page 183: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

La "mat i è r e p r em i è r e" du poème commandé ap p ar a î t donc comme o b j e c t i v e , ét r angèr e même, aux y eux du p oèt e : e l l e l u i es t don�née . Le t r a v a i l p o u r l eq u e l l e poèt e es t r émunér é c o n s i s t e p r é�c i sément dans l e f aç onnement h ab i l e de c et t e " m a t i è r e " . Dans l a Rh ét o r i q ue d ' A r i s t o t e , une anec do t e su r Si mon i de t émoi gne de l ' a t t i t u d e commer c i al e du poèt e v i s- à - v i s de sa "m a t i è r e " don�née : "Lo r sq u e l e v a i n q u eu r dans l a c our se de mu l es [ Anax i l as de Rh ég i o n ] l u i o f f r i t une r émunér at i o n t r o p p e t i t e , Si mon i de ne v o u l u t pas éc r i r e de poème ( p o i e î n ) sous p r é t ex t e q u ' i l s e r a i t gêné d ' é c r i r e un poème ( p o i e î n ) su r des m u l e s . Cep en d an t , ay ant r eç u une somme à sa s a t i s f a c t i o n , i l é c r i v i t l e poème ( e p o i ë s e ) : ' Je v ous s a l u e , ô f i l l e s de chev aux aux i ambes l é g è r es comme l e

/V 1 Pv e n t . . . ' Et p o u r t an t e l l e s sont l es f i l l e s d ' a n e s a u s s i ! " 1 A Si mon i de es t p r oposée une "m a t i è r e " q u i , p r é t en d - i l , es t r i d i c u �l e : une v i c t o i r e dans une cour se de - ^j ul es (en e f f e t , ces v i c �t o i r es ne so n t pas men t i o nnées dans l es l i s t e s d ' Ox y r y n c h o s ) . ^ Po u r t an t , i l ac c ep t e c et t e "m a t i è r e " s i t ô t q u ' i l r e ç o i t une r é �mu n ér at i o n à sa s a t i s f a c t i o n . Ev i demment , son ex c u se n ' a ét é q u ' u n moy en de f a i r e augment er l a r ému n ér a t i o n , et s ' i l c ac h e, dans son poème, l ' o r i g i n e r i d i c u l e des mu l es en l es ap p el an t " f i l l e s de c h ev a u x " , i l y es t p l us ou mo i ns f o r c é : une f o i s q u ' i l a pu f a i r e mont er l e p r i x p ar son ex c u s e , i l ne p eu t p l us r e v e n i r su r c e l l e - c i . I l r éso u t a l o r s son pr obl ème gr âce à un a r t i f i c e i n g é n i eu x de "p e r s p ec t i v e " en f a i s a n t p as s e r l es mul es po u r p l u s n o b l es q u ' e l l e s ne l e son t : t an d i s q u ' i l met l eu r p ar en t a r i s t o c r a t i q u e au p r emi er p l a n , i l f a i t d i s p a r a î t r e l ' a u �t r e , l ' â n e r i d i c u l e , dans l ' o b s c u r i t é du f o n d ^ - où p o u r t an t Ar i s t o t e l e bat hü p h r ô n^^1 i e r e t r o u v e .

Si mon i de ne f u t pas t o uc hé p ar sa "mat i è r e p r e m i è r e " , on l e sen t : son i n t é r ê t é t a i t a i l l e u r s . Mai s à p a r t i r du moment où i l l ' a v a i t ac c ep t é e , i l s av a i t l a f aç o n n er d ' u n e man i èr e q u ' A r i s t o �t e c i t e comme ex em p l a i r e . Son h a b i l e t é p r o f e s s i o n n e l l e é t a i t con�s i d é r a b l e : gr âce à e l l e , i l s av a i t c o nv ai nc r e même aux moment s o ù ^ i l n ' é t a i t pas l ui - mêms c o n v a i n c u . Le poèt e c h o r a l é t a i t pay é p our c o nv ai nc r e : s ' i l p a r t ag ea i t l es o p i n i o n s de son commandi �t a i r e , t an t m i eu x , maï s ce n ' é t a i t pas p o u r c et t e r a i s o n q u ' i l o b t en a i t des commandes, c ' é t a i t à cause de sa s o p h i a , son "ha-

7 2 . A r i s t . Rh é t . I I I . 2 / 1 405b23- 8 ( = Si m. f r . 10 / 515 Pa g e ) . Cf . su p r a p . 173 et n . 4 ( e t P l a t . Phèdr e 2 6 0 b ) . L ' an ec d o t e r a �cont ée p ar Ar i s t o t e es t c o nf i r mée p ar l es monnai es f r ap p ées à Rh ég i o n (e t à Mes s i n e) ap r ès l a v i c t o i r e du t y r an : e l l e s mon t r en t l ' a t t e l a g e de mul es ( v o i r V a l l e t , p l . 19 :6- 8 , et c f . A r i s t . f r . 568/ 350 .17- 21 Rose ; c f . a u s s i Head , p p . 108- 9, f f i or ét t i , p . 89 , V a l l e t , p p . 366- 7) .

7 3 . C f . Bowr a 1964, p . 414.74 . C f . su p r a p . 161.7 5 . C f . sup r a p p . 120- 1.

Page 184: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

b i l e t é p o é t i q u e " , gr âce à l aq u e l l e i l s av a i t t r an s f o r mer n ' i m p o r �t e q u e l l e "m a t i è r e " en poème :

"h a b i l e t é p o é t i q u e" [ s o p h i a)

"mat i è r e p r emi è r e" ( a i t i a , ar k hâ )

"poeme" ( ao i d â et c . )

En gen dr ée p ar l a p r a t i q u e du poèt e p r o f e s s i o n n e l , c et t e c a t é g o r i �s a t i o n a u r a i t ét é a u s s i v a l ab l e p our l ' a c t i v i t é d ' u n a r t i s a n engagé p ar exempl e dans l a c o n s t r u c t i o n d ' u n t empl e : l a d i s t i n c �t i o n en t r e ar k h â et s o p h i a r e l èv e de l a s i t u a t i o n "a r t i s a n a l e " où se p r o d u i s a i t l e d i s c o u r s du p o è t e . Af f i r m an t l a s o p h i a comme une p r o p r i é t é n a t u r e l l e ,7^ p i n d ar e i n s i s t e p ar c o n t r e su r 1 ' a l �t é r i t é de l a "m a t i è r e " à l aq u e l l e i l d ev a i t ap p l i q u e r c et t e so �p h i a a f i n de g agn er sa v i e . So l i d a i r e d ' u n e p r a t i q u e q u i se v ou�l a i t " i n d é p e n d a n t e " , c et t e d i s t i n c t i o n ne p o u v ai t p o u r t an t sau �v e r Pi n d ar e de l a f ameuse amende q u ' i l dut p ay er aux Th ébai n s en 474-77 . ]_e d i t hy r ambe f a t a l , l a so p h i a du poèt e se t r o u v a i ti n ex t r i c ab l em en t l i é e à l a "m a t i è r e " que l es At h én i en s l u i avai ent o f f e r t e . Auc un ar gument su r l a d i s t i n c t i o n t h éo r i q u e en t r e " f o r �me" et "c o n t en u " n ' a u r a i t su c o nv ai nc r e l es Th éb ai n s de l ' i n n o �cence f o r mel l e de l e u r c o mp at r i o t e .

La s i t u a t i o n du poèt e p r o f e s s i o n n e l é t a i t d é l i c a t e : d ' u n cô�t é , i l d ev a i t i n s i s t e r su r l e f a i t q u ' i l é t a i t l ' a u t e u r de ses poèmes a f i n d ' ê t r e r émunér é p our son t r a v a i l ; de l ' a u t r e c ô t é , i l d ev a i t r e f u s e r d ' ê t r e c o n s i d é r é comme t e l s a u f au sens p u r e�ment f o r mel a f i n de r é a l i s e r c et t e " i n d é p en d an c e" q u i seu l e pou�v a i t l u i per met t r e d ' é c r i r e p our des c ommandi t ai r es au x ex i g en c es c o n t r a d i c t o i r e s . C ' e s t dans une t e l l e p r o b l émat i q u e que no us de�v ons s i t u e r l a mét aphor e empl oy ée p ar Pi n d ar e dans l a V I I e Né- méenne : "Nous ne c o n n ai sso n s q u ' u n e seu l e man i èr e d ' o f f r i r un m i r o i r au x gr ands e x p l o i t s ( é r ^ o i s dfe k a l o î s éso p t r o n i samen h en i sù n t r o p g j ) : c ' e s t q u ' i l s r eç o i v en t l e u r r éc o mp ense, p ar f av eu r de 1/b.émosyaé au di adème b r i l l a n t , sous f or me de c han t s g l o �r i e u x " .7® l e poèt e s eu l s a i t r en v o y er l ' i m a g e de l ' e x p l o i t à l a p o s t é r i t é - gr âce au " m i r o i r " . A p r emi èr e v u e , c et t e mét aphor e p eu t p a r a î t r e i n n o c en t e , mai s e l l e per met en f a i t au poèt e d ' a r �t i c u l e r sa r e l a t i o n à l a "m a t i è r e " ( a i t i a ) 7 9 av ec une t r ès gr ande

7 6 . 0 1 . 2 .8 6 : "Ce l u i es t sophos q u i t i en t de l a n a t u r e ( p h u â i ) son gr and s a v o i r " e t c . ; c f . l a "d é m y s t i f i c a t i o n " de Bac c h y �l i d e , p o u r q u i l a s o p h i a peut ê t r e en sei g n ée : " l ' u n es t sophos à f o r c e de f r é q u en t er un a u t r e " ( Ba . f r . 5 .1 Sn e l l ) .

77 . Vo i r su p r a p . 177.78 . Ném. 7 .14 - 6 .7 9 . I b i d . 11.

Page 185: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

p r é c i s i o n : 1 ' a i t i a ne l e t ouche pas p er s o n n e l l em en t , i l n ' e n f a i t que r env o y er l ' i m ag e à l a p o s t é r i t é . De r r i è r e son "m i r o i r " o p aq ue, l e poèt e peut donc déf endr e son " i n d é p en d an c e" t ou t en c h an t an t , gr âce à sa s o p h i a , ®® l es l o u an ges d ' i n d i v i d u s av ec l es q u e l s i l n ' a q u ' u n r appo r t c o n t r ac t u e l .®^ En même t emps, l e poèt e ne d o i t pas t r op i n s i s t e r su r l e c ar ac t è r e f o r mel ou con�t r a c t u e l de sa p a r t i c i p a t i o n : même s ' i l se s i t u e ho r s du p r o c es �sus r e f l e c t e u r , caché d er r i è r e l e " m i r o i r " , son d i s c o u r s do i t do n ner une i mp r ess i o n de s i n c é r i t é , l a r e l a t i o n commer c i al e se p r ésen t e a l o r s comme une r e l a t i o n "am i c a l e " ou " s i n c è r e " : l e poèt e p r é t en d p a r l e r en sa f o n c t î Vi d ' " a m i " ou d ' "homme p r i v é "®^ comme s i l ' i n i t i a t i v e de l a l o uange v en a i t de l u i et no n pas du c o mmand i t ai r e.

A l ' au t eu r c o n t r ac t u e l q u i f a i t a l l u s i o n à l a r émunér at i o n ( " j e t ' e n v o i e ce chant comme une mar c h an d i se" e t c . ) et q u i , en se v a l o r i s a n t , essay e de s ' a s s u r e r de f u t u r es co mmi ssi ons s ' o p �pose dono l ' au t eu r f i c t i f q u i dans sa s i n c é r i t é p r ét endue do i t g a r a n t i r l a v é r ac i t é de l a l ouange commandée ( "e n t an t qu'homme p r i v é j e ne d i r a i pas de menso nges" e t c . ) .® ^ on l e v o i t , c et t e c o n c ep t i o n c o n t r ad i c t o i r e de l ' a u t e u r se d i s t i n g u e , ab s o l u men t , de l a c o n c ep t i o n homér i que du c h an t . Po r t e- p ar o l e s éd en t a i r e d ' u n e communaut é homogène et f a m i l i è r e , l ' a è d e ne s au r a i t p r é �t endr e ê t r e l ' a u t e u r de son chant n i au sens c o n t r ac t u e l n i au sens f i c t i f . I g n o r an t t ou t r ap p o r t c o n t r ac t u e l , i l t i e n t sa p ar o �l e un i q uemen t "de l a Mu s e " ,® ^ f i c t i o n n é c es s a i r e q u i , t o u t en

80 . C f . i b i d . 14 i samen et 01 . 2 .8 6 e i d ô s .81 . Po u r 1 ' a l t é r i t é des i mages r e f l é t é e s dans l e m i r o i r du f l a t �

t e u r , c f . P l u t . Mo r . 53a : l e f l a t t e u r , d i t Pl u t a r q u e , ne s a i t n i a i mer n i h a’i r de son p r opr e gr é ( o i k e i ô i p â t h e i ) mai s, à l a man i èr e du m i r o i r ( d i k ën k a t o p t r o n ) , i l ne f a i t que r e �c ev o i r l es i mages { s i k o n a s ) des sen t i men t s d ' a u t r u i ( pat hôn o t h n e i ô n ) . Si l e m i r o i r de Pi n d ar e peut ap p ar a î t r e comme l ' h o mo l o g u e de ce m i r o i r , i l f au t b i e n r ap p e l e r que l a f o n c �t i o n du poèt e t r an sc en de c e l l e du s i mp l e f l a t t e u r (mai s c f . l a r emar que de Det i en n e 1967, p . 27 , au s u j e t du d é c l i n del a p ar o l e mag i c o - r e l i g i eu s e dans l a Ci t é c l as s i q u e : "A l a l i m i t e , l e poèt e n ' e s t p l us q u ' u n p a r a s i t e , c har gé de r en �v o y er à l ' é l i t e q u i l ' e n t r e t i e n t son i mage, une i mage embel �l i e de s on pas s é " ) .

82 . Vo i r su p r a p p . 177- 8, 182 et n n . 70- 1.83 . Pour Pi n d ar e comme " l e v r a i au t eu r de ses o d e s " , c f . Sv o bo da,

p p . 112- 6. Pou r une ét ude q u i t r a i t e du " j e " p i n d a r i q u e , c f . L e f k o wi t z 1963, ét ude q u i c ependan t se s i t u e dans une p er �sp ec t i v e d i f f é r e n t e de l a mi enne ( c f . égal ement L e f k o wi t z 1962) .

84 . Cf . sup r a p p . 24- 5 e t c . Po u r l es p o èt es c h o r au x , l a Muse se t r ouv e à 1 ' a r r i è r e - p l an de l a p r o d u c t i o n p o é t i q u e , q u i es t

Page 186: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

g a r a n t i s s a n t l a v é r ac i t é du d i s c o u r s , d i f f è r e de 1 ' "homme p r i v é " de f aç o n t r ès n e t t e - a i n s i que l e mont r e l ' ex em p l e de Thamyr i s. ^ Né c e s s a i r e p o u r a s s u r e r l a " v é r a c i t é " du d i s c o u r s , l ' a u t e u r f i c �t i f du d i s c o u r s p i n d a r i q u e n ' e n demeur e pas mo i ns s ec o n d ai r e p ar r ap p o r t à l ' a u t e u r c o n t r ac t u e l de ce d i s c o u r s : sans s ' a f f i r m e r comme l ' a u t e u r c o n t r ac t u e l de sa p a r o l e , l e poèt e ne s au r a i t demander l a r ému nér at i o n q u i l e f a i t v i v r e . L ' a u t e u r c o n t r ac t u e l c ' e s t donc c et a r t i s a n de l a p ar o l e év oqué no n seu l ement p ar Si �mon i de mai s enc o r e p ar Pi n d ar e l o r s q u ' i l dés i gne p ar exempl e so n a c t i v i t é f o r mat r i c e p ar s o p h i a , à l ' o r i g i n e "h a b i l e t é man uel �l e " ,® ^ q u ' i l d i f f é r e n c i e de l a "m a t i è r e " à l aq u e l l e i l l ' a p p l i �q u e . Or , comme l a mét aphor e de l a "mar c hand i se"®® l ' i n d i q u e , c ' e s t no n seu l emen t l a "m a t i è r e " q u i a p ar u ét r angèr e au poèt e mai s enc o r e l e p r o d u i t f i n i de son t r a v a i l : t o u t se passe en e f f e t comme s i 1 ' a l t é r i t é de l a "m a t i è r e " e n t r a î n a i t l a c o nc ep �t i o n du poème comme o b j e t m a t é r i e l .

I I I . 2 . 2 . La "m a t é r i a l i t é " de l a p ar o l e p o ét i q ue

Fac e à une c u l t u r e é t r an g è r e , Si mon i de découv r e l a s p é c i f i c i t é de sa p ar o l e : dev an t l e r o i "a v a r e " des Th e s s a l i e n s , i l se

l ' a f f a i r e du poèt e : "Rends- mo i t o n o r a c l e , ô Muse ; m o i , j e l ' i n t e r p r é t e r a i " ( Pi n d . f r . 137 Bo wr a ) . Cf . l es r emar ques de Det i en n e 1967, p . 109 n . 19. Cf . a u s s i Si m. f r . 170 Ber gk ( = f r . é l é g . 17 Wes t ) où on t r ouv e une v é r i t ab l e man i p u l a t i o n de l ' i n v o c a t i o n à l a Muse : Moûsâ moi Al k mÉnës k a l l i s p h û r o u h u i o n â ei de | h u i bn Al k mënës â ei de Moûsâ moi k a l l i s p h u r o u (g r â c e à un i n g é n i eu x dép l ac ement des mo t s , l e p r emi er v e r s , q u i es t un h ex amèt r e, se t r ouv e t r ans f o r mé en t et r amèt r e t r o- cha'i que ) . Au moment où Si mon i de v eu t démont r er sa maî t r i s e de v e r s i f i c a t e u r , i l f a i t p r euv e d ' u n e a t t i t u d e q u i , sembl e- t - i l , ex c l u t t ou t r ap p o r t s i n c è r e à l a Muse. La même a t t i t u d e es t au p r i n c i p e d ' u n poème r emar quabl e (Si m . f r . 4 / 5 0 9 Page) où Si mon i de met l e bo x eu r Gl auc o s au- dessus de Po l l u x et d ' Hé r a c l è s - i mp i é t é i n o u ï e q u i ne l u i a p o u r t an t pas a t t i r é de p u n i t i o n , à en c r o i r e L u c i en ( Po u r l es p o r t r a i t s 19) : Si mon i de r é u s s i t en quel q ue so r t e l à où Thamy r i s a échoué ( v o i r su p r a p p . 24- 5 et n . 6 7 ) .

85 . Vo i r sup r a p p . 24- 5 et 31 s q q .8 6 . Vo i r sup r a p p . 156- 7, 180—1.8 7 . I I . X V . 41 2 . Vo i r a u s s i Hom. Mar g i t ès c i t é p ar A r i s t . E t h .

N i e . V I . 7 . 2 / 1 1 41a 15 ( = f r . .2 .2 A l l e n ) : s o p h o s . Cf . Bowr a 1964, p p . 4- 7, Bo l l ac k 1968, p p . 550- 4, Sn e l l 1973, p p . 172- 7.

8 8 . Py t h . 2 . 6 7 ; v o i r su p r a p . 176.

Page 187: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t r ouv e comme o b j ec t i v emen t ap p el é à r ep r é s en t e r sa p r opr e a c t i �v i t é comme une a c t i v i t é a r t i s an a l e a f i n d ' ê t r e r émunér é. ^ La mét aphor e s c u l p t u r a l e que j ' a i dégagée dans l e deux i ème v er s du poème à Sc opas s ' i n s c r i t a i n s i dans l a l o g i q u e de l a r émunér a�t i o n : l e poèt e do i t i mposer l ' i m ag e de l ui - même comme a r t i s a n a f i n de p o u v o i r r éc l amer l a r émunér at i o n de son t r a v a i l , mat é�r i a l i s é dans l e p o è m e .^ Une f o i s q u ' i l a r é u s s i à i mposer cet t e i mage au p u b l i c , i l peut l a c r i t i q u e r , mai s i l ne peut f or mu�l e r une t e l l e c r i t i q u e av ant que l ' a n a l o g i e en t r e sc u l p t u r e et p o és i e s o i t p r at i q uemen t r ec o n n u e. Av an t d ' i n s i s t e r s u r l a supé�r i o r i t é de l a p ar o l e p o é t i q u e su r l a s c u l p t u r e , l e poèt e do i t f a i r e r ec o n n aî t r e l a "m a t é r i a l i t é " de son p r op r e p r o d u i t , s i peu s o l i d e q u ' i l n ' a p p a r a î t pas i mmédi at ement comme t e l . ^ Pr ov oqué p ar 1 ' " a v a r i c e " de Sc o p as , Si mon i de r ec o u r t donc à l ' a n a l o g i e av ec l a s c u l p t u r e , et i l d ev i en t , du même c o up , l e p r emi er à f o r mu l er une v é r i t ab l e p o é t i q u e , q u i , t o u t en v i s a n t à l ' é d u c a �t i o n du r o i , c o n s t i t u e l a p r i s e de c o n sc i en c e du poèt e l ui - même : l e dév el oppement i n é g a l de l a s o c i é t é g r e c q u e ^ a donc per mi s au poèt e de p r é c i s e r , t h éo r i q u emen t , l e s t a t u t de sa p r opr e p r a t i �que dans l a Ci t é . Cl é de v oû t e de l a p o ét i q ue s i mo n i d éen n e , l a mét aphor e s c u l p t u r a l e a r t i c u l e l a même c o n c ep t i o n de l a poés i e que l a t r ès c é l èb r e an a l o g i e en t r e p e i n t u r e et p o és i e pour l a �q u e l l e Si mon i de es t c i t é p ar Pl u t ar q u e : "L a p e i n t u r e es t une p o és i e s i l e n c i e u s e et l a p o és i e une p e i n t u r e q u i p a r l e " . ^ 4 La d i f f é r en c e en t r e sc u l p t u r e et p e i n t u r e es t en e f f e t n é g l i g eab l e aux y eu x du poèt e : "L a p ar o l e es t l ' i m ag e ( e i k ô n ) des ac t i o n s " , d i t - i l , sans p r é c i s e r l a v a l eu r d ' e i k ô n , " i m a g e " .96 Po u r l e poè�t e , l ' i n t é r ê t de ces an a l o g i es es t no n seu l ement d ' o r d r e es t h é �t i q u e mai s enc or e d ' o r d r e s o c i a l : i l s ' a g i t , en t r e au t r es cho�s e s , de f a i r e r ec o n n aî t r e l ' é q u i v a l e n c e " j u r i d i q u e " en t r e a r t i �san et p o è t e . 97

89 . C f . su p r a p p . 156- 7, 166- 8 , 179- 81.90 . Po u r " t r a v a i l " dans ce s en s , c f . Pi n d . Py t h . 6 . 5 4 p ô n o s .91 . Vo i r sup r a p p . 156- 7, 180—1 .92 . Cf . sup r a p . 168.93 . Cf . su p r a p p . 93 , 162.94 . P l u t . Mo r . 346 f e t c .95 . Si m. f r . 190® Ber g k .96 . I l es t même p o s s i b l e de t r ad u i r e e i k o n p ar " r e f l e t " comme

l e mont r e Pl u t . Mo r . 53a ( c i t é sup r a p . 185 n . 81) : en ce c a s , l a f o r mul e de Si mon i de an n o n c er a i t l a mét aphor e du mi �r o i r c hez Pi n dar e ( v o i r sup r a p p . 184—5 ) . Le c o n t ex t e é t an t p e r d u , i l me p ar aî t c ependan t p r uden t de ne pas p r i v i l é g i e r une t r ad u c t i o n p a r t i c u l i è r e au dét r i men t des au t r es t r ad u c �t i o n s p o s s i b l es ( c a r c f . sup r a p . 15 6 ) .

97 . Vo i r su p r a p . 180 et n . 57 .

Page 188: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

On l e v o i t , Si mon i de c o n s i d èr e ses poèmes comme des o b j e t s m a t é r i e l s et i l v eu t l es f a i r e r ec o n n aî t r e comme t e l s . Dé j à l ' a �n ec d o t e r ac o n t ée p ar Ar i s t o t e^ ® met en év i denc e une a t t i t u d e q u i c o r r esp o n d à c et t e "m a t é r i a l i t é " : i n d i f f é r e n t à l a "m a t i è r e " que l u i p r ésen t e l e v a i n q u eu r , l e poèt e s a i t t o u t e f o i s l a f aç o n �n e r en poème dont l a q u a l i t é ap p ar a î t comme p r o p o r t i o n n e l l e au p r i x . Or , p our f a i r e r ec o n n aî t r e l e poème comme o b j e t d i gne de r ému n ér a t i o n , l e poèt e ne s ' e s t pas bo r né à l ' a n a l o g i e en t r e s c u l p t eu r - p e i n t r e et p o è t e , a i n s i que l e mont r e l e f r agment s u i �v an t : "Si mo n i de d i s a i t q u ' Hé s i o d e é t a i t l e j a r d i n i e r , t an d i s qu 'Homèr e é t a i t l e t r es s eu r de cour onnes ( s t ep h an ëp l o k o n ) ; l ' u n p l a n t a l es r é c i t s my t h i q ues su r l e s d i eu x et su r l es h é r o s , l ' a u �t r e t r es s a ( s u mp l éx an t a) l a cour onne de 1 ' I l i a d e et de 1 ' Ody s�sée " . 9 9 Si mon i de c o n s i d èr e l a "mat i è r e p r emi è r e" des c h an t s ho �mér i q u es comme o b j ec t i v e p ar r ap p o r t à Homèr e q u i , gr âce à son h a b i l e t é de " t r e s s e u r " , l ' a t r ans f o r mée en "c o u r o n n e " . Comme Théagène de Rh ég i o n , l e poèt e c h o r a l ne peut p l u s p en s er l ' a c t i �v i t é de l ' a è d e que dans l es t er mes de sa p r opr e p r a t i q u e I ®”' : ce q u i pour Homèr e a u r a i t c o n s t i t u é une i mp i é t é - p our l u i l aMuse es t l ' a u t e u r du d i s c o u r s ” - es t dev en u , p our Si mo n i d e,

10"} 'l e s e u l moy en de compr endr e l es c h an t s " r e c o u s u s " ' J de l ' a e d e .A p a r t i r d ' u n e p r a t i q u e anal o gue à c e l l e de Si mo n i d e, Pi n dar e

c o n s i d èr e ses poèmes comme l es p r o d u i t s de sa s o p h i a , son "h a b i �l e t é a r t i s a n a l e " , au p o i n t même d ' ê t r e p r êt à compar er un poème à une " m a r c h a n d i s e " . j ' a i d é j à p ar l é de l a f o r c e su g g es t i v e de c et t e m é t a p h o r e e t j e v a i s mai n t en an t g é n é r a l i s e r en d i san t que l a "m a t é r i a l i t é " de l a p ar o l e p o é t i q u e , s o l i d a i r e d ' u n e pr a-

98 . Vo i r su p r a p . 183.99 . Si m. f r . 2 l a n a t a .

100. Po u r l e t r es s ag e de c o u r o n n es , c f . Ar i s t o p h . Thesm. 446- 58 : "Mon mar i es t mor t à Chy pr e en me l a i s s a n t c i n q p e t i t s en �f an t s que j ' a v a i s g r and- pei ne à n o u r r i r en t r es s an t des cou�r onnes ( st ep'i i ang- gl okal î g ’ ) su r l e mar ché aux my r t es ( en t a î s mu r r h f n a i s [ c f . Assembl ée des Femmes 303 en t o î s s t ephanô ma- s i n , ' s u r l e mar ché au x c o u r o n n e s ' ] ) . J u s q u ' a l o r s j e gagn ai s ma v i e t an t b i e n t an t ma l . Mai s a u j o u r d ' h u i ce poèt e [ = Eu �r i p i d e ] q u i t r a v a i l l e su r l e mar ché au x t r ag é d i es ( en t a î s i n t r agc adi ai s po ' ï ô n) a p er suadé aux hommes q u ' i l n ' y a pas de d i eu x ; a u s s i , n o t r e commer ce a- t - i l d i mi nué de p l u s de mo i �t i é . . . Mai s j e m 'en v a i s à l ' a g o r a ; c a r j ' a i à t r e s s e r ( p l é x a i ) p o u r des hommes v i n g t c o ur onnes - c ' e s t une com�mande ( s t ep héno us su n t h ëmat i a i o u s e i k o s i n ) " .

101. Cf . sup r a p p . 132- 3, 137.102. Cf . su p r a p p . 24- 5 e t c .103. Cf . su p r a p p . 44- 5.104- Py t h . 2 . 6 7 .105. Vo i r su p r a p p . 176, 178.

Page 189: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t i q u e r ée l l emen t anal o gue à c e l l e de l ' a r t i s a n , s ' i n s c r i t , pour Pi n d ar e comme pour Si mo n i d e, dans l a l o g i q u e de l a r ému nér at i o n : en r ep r és en t an t sa p ar o l e comme un o b j e t m a t é r i e l , l e poèt e sug�gèr e l ' o b l i g a t i o n c o n t r ac t u e l l e dans l aq u e l l e c et " o b j e t " p l ac e l e c ommandi t ai r e ( l a p ar o l e p o ét i q ue n ' e s t pas n ' i m p o r t e q u e l l e p a r o l e ) . Po u r y a r r i v e r , Pi n dar e emp l o i e l es mét ap ho r es a r t i s a �n a l e s dé j à i n t r o d u i t es p ar Si mo n i d e, et i l es t s i g n i f i c a t i f q u ' e l l e s p euv ent ê t r e gr oi ï ^kées de l a même f aç o n c hez Pi n dar e que c hez son p r éc u r s eu r : dans un p r emi er g r o u p e, Pi n d ar e dév el - l oppe l a c o n c ep t i o n du poème comme sculpture et c o n s t r u c t i o n ; dans un deux i ème g r o u p e, i l dév el oppe c e l l e de l a p o és i e comme t r e s s a g e , t i s s ag e et couture.I®^

( l ) Le p r emi er gr oupe es t a u s s i l e p l us i mp o r t an t : d ' a b o r d , no us av ons (a ) une s ér i e d 'ex emp l es où l e poèt e emp l o i e l e sub�s t a n t i f t é k t ô n , "c h a r p e n t i e r , c o n s t r u c t e u r " , et l e v er be t e i k h i - z e i n , " c o n s t r u i r e , b â t i r " . Ver s l a f i n de l a I I I e Py t h i q u e , Pi n �dar e d i t : "Nes t o r et l e L y c i en Sar p édo n - à l a gr ande r enommée - no us so n t connus p ar l es c han t s r e t e n t i s s a n t s q u ' o n t j o i n t s en �sembl e des c o n s t r u c t eu r s h a b i l e s ( t ék t o n es h o î a so p h o i hâr mo- s a n ) ».1 0 7 Dans l a V I e Py t h i q u e , i l dév el oppe c et t e mét aphor e l onguement : "Po u r l es Em m é n i d e s .. . no us av ons ac h ev é de b â t i r , dans l ' o p u l e n t e v a l l é e d ' Ap o l l o n , un Tr éso r des hy mnes ( het o î mos hûmnôn t h ë s a u r è s . . . t e t e i k h i s t a i . . . ) q u ' i l s ont mér i t és p ar l eu r v i c t o i r e p y t h i q ue : n i l a p l u i e d ' h i v e r . . . n i l e v en t ne r é u s s i r a à l e d é t r u i r e a f i n d ' e n empo r t er l es d é b r i s . . . j u s q u ' a u x abî mes de l a mer ; sa f aç ade ( p r o s ô p o n ) , i l l u m i n ée d ' u n e l umi èr e p u r e , p r o c l a m e r a . . . l ' i l l u s t r e v i c t o i r e . . . " . 1®® Aj o u t o n s que. c ' e s t p r é�c i sément dans ce poème que Pi n dar e essay e de p r o v o q uer l a "g én é �r o s i t é " de Th r as y b o u l o s , q u i d o i t r éc ompenser l e " t r a v a i l " (po- n o s ) 1^ 9 des " a b e i l l e s " .11® La c o n s t r u c t i o n d ' u n "Tr é s o r d 'h y mn es" ne se f a i t pas g r a t u i t em en t , d ' a u t a n t p l u s q u ' u n e t e l l e const r uc -

1(*5. Po u r l es mét apho r es (p as seu l ement " a r t i s a n a l e s " ) empl oy ées p ar Pi n d a r e^ p o u r q u a l i f i e r son a c t i v i t é de p o è t e , c f . Do m- s e i f f j p p . 54- 66, Sv o bo da, p p . 109- 10, Bowr a 1964, p p . 3 s q q . et 230 , Mo r av c s i k , An g e l i B e m a r d i n i 1967 et Si mpson ; c f . en g én é r a l Du r an t e , p p . 231- 44, q u i p o u r t an t , en p ar �c o u r an t ses v as t es mat é r i au x de d i v e r s es l an g u es et épo�q u es , t en d à méc o nnaî t r e l es d i f f é r e n c e s à t r av er s l e s q u e l �l es on peut es s ay er de dégager l es t r a i t s s p é c i f i q u e s de l a n o t i o n de "p o é s i e " dans t e l ou t e l c o n t ex t e s o c i o - c u l t u �r e l ( v o i r sup r a p p . 44-5 n . 1 3 5 ) .

107. Py t h . 3 .112 - 4 .108. Py t h . 6 .5 - 18 .109. I b i d . 5 4 .110. Po u r l ' i m a g e de 1 ' a b e i l l e - c o n s t r u c t r i c e , c f . f r . 139 Bowr a :

"Ma v o i x es t p l u s douce que l e r ay on de m i e l , c o n s t r u i t p ar l e s a b e i l l e s " .

Page 190: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

' ' 111 t i o n a l ' a v a n t a g e su r un v r a i t r é s o r de ne pas s ' e c r o u l e r . 111 l epoème ét an t un o b j e t t a n g i b l e , l e c hoeur q u i l e chant e dev i en t un gr oupe d ' " o u v r i e r s " : "Su r l a r i v e de l ' A s o p o s , l e c hoeur des j eu n es g en s , h a b i l e s o u v r i e r s du chant doux comme l e m i e l (m e l i - gar ù ü n t ék t o n es kômôn n e a n i a i ) , a t t e n d , i mp at i en t d ' é c o u t e r t a v o i x " ^ 1^ C' e s t peut - êt r e à un t e l gr oupe d ' " o u v r i e r s " que Pi n d a �r e s ' a d r e s s e dans l e f r agment su i v an t : " J ' a i f o r gé une base d ' o r ( k ek r o t ë t a i k h r u s éa k r ë p i s ^ 13 p o u r mes c han t s sac r és t a l l o n s , b â t i s s o n s ( t ei kTi i ’ zômen) mai n t en an t un monument or nement é d ' é l o �quenc e Ma i n t en an t , l ' en s em b l e des "o u v r i e r s " de l ' a t e l i e r p o é t i q u e H5 _ ]_e c h o eu r et l e poèt e - v ont " b â t i r " l e c hant com�me s ' i l s ' a g i s s a i t d ' u n mo n umen t .11^

En s u i t e , no us av ons (b) deux cas où Pi n d ar e emp l o i e des v e r �bes q u i s i g n i f i e n t " f a ç o n n e r " au sens s c u l p t u r a l ( e r g â z e s t h a i , t eù .k h ei n ) . Dans l a I I e I s t h m i q u e , Pi n d ar e r ap p e l l e l a v er t u de Xén o c r at e à son f i l s Th r as y b o u l o s , v er t u commémor ée p ar Pi n d ar e : " Qu ' i l ne l a i s s e pas ces hymnes t omber dans l ' o u b l i ! Car j e ne l es a i p as f aç o n nés p our q u ' i l s s o i en t i n e r t es ( ouk e l i n d s o n t as au t o ù s er gasâ man ) " . 1 1 ' Pi n d ar e r é u s s i t i c i no n seu l ement à év o�q u er l e c ar ac t è r e s c u l p t u r a l de ses hy mnes mai s enc o r e à s o u l i �g n er l e u r s u p é r i o r i t é su r l es s c u l p t u r e s , q u i r es t en t " i n e r t e s " . Les hy mnes a i n s i "s c u l p t é s " p ar Pi n dar e ex i g en t p ar c onséquen t une b e l l e r ému nér at i o n de l a p ar t de Th r as y b o u l o s , l ' a m i "p r é �v o y an t " ( s o p h o s ) de Pi n d ar e : souv enons- nous que l a I I e I s t h m i �que es t l e poème où Pi n d ar e admet l a v é n a l i t é des poèmes cho�r a u x . Dans l a I er e I s t h m i q u e , l e poèt e p ar l e égal ement du

111. Cf . Si m. f r . 76 / 581 Pag e .112 . Ném. 3 .3 - 5 .113. Cf . An t h o l . P a l . V I I . 34 où Pi n d ar e es t ap p el é hümnon k h a l -

k eu t a s , " f o r g e r o n d ' h y mn es " ; c f . a u s s i Ném. 11. 18 d a i d a l - t h é n t a . . . a o i d a î s , " o r n é . . . de poèmes" (p o u r l a v a l e u r de d a i d â l l e i n , c f . F r o n t i s i - Du c r o u x , p p . 57 s q q . ) , Es c h . A g . 1153 m e l o t u p e î n , " f o r g e r en m é l o d i e " .

114. F r . 184 Bowr a ; c f . Py t h . 7 . 3 " j e t e r l a base des c h a n t s . . . ( k r ë p ï d ' a o i d â n . . . b a l é s t h a i ) " .

115 . Cf . Sc h o l . Pi n d . 1 . 4 .3 - 5 Dr ac hmann p o u r l a d i v i s i o n du t r a �v a i l dans l a p r o d u c t i o n p o é t i q u e .

116. Po u r l es mét apho r es de " c o n s t r u c t i o n " , c f . So p h . f r . 162 T . G . F . Nau c k , Démoc r . f r . 68 B 21 D. - K . , Ar i s t o p h . Pa i x 749- 50, Sr e n . 820 et 1004, Thesm. 49 s q q . , Pa u s . X . 5 . 8( t e k t â n a t ' a o i d â n , " i l [ Ol en l e l y c i e n ] f ab r i q u a un c h a n t " , c i t a t i o n hexar aét r i qué q u i r ap p e l l e Hymnes hom. I V . 25 t ek - t ë n a t ' a o i d o n , " i l [ Henn és ] f ab r i q u a u n c h a n t e u r " , à s av o i r l a l y r e ) .

117. I s t h m . 2.45- 6 ; p our l a v a l eu r s c u l p t u r a l e de l a mét ap ho r e, c f . Ném. 5 . 1- 2 .

118. Vo i r su p r a p p . 18 1—2.

Page 191: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

" f aç o n n emen t " p o é t i q u e : "Mo i do n c , en f aç o n n an t p our Hér odo t e un j o y au en l ' h o n n e u r du q uadr i ge ( Her o d o t ô i t eu.kh.0n t o mèn h â r - mat i t e t h r i p p ô i g é r a s ) dont i l a l ui - même t en u l es r ê n es , j e v eux i n s é r e r ( en â r mo x a i ) son nom dans un hymne d éd i é s o i t à Cas t o r s o i t à I o l a o s " .119

En f i n ., no us av ons (c ) t r o i s cas où i l s ' a g i t de d r es s er des "c o l o n n es " (k i o n e s ) ou des " s t è l e s " ( s t â l a , l i t h o s ) . Av ec l es v er s s u i v a n t s , l e poèt e c't snmence l a 'VI e Ol y mp i que : "Po u r so u t e�n i r l e p o r t i q u e b i en b â t i dev an t l ' é d i f i c e ( h u p o s t â s an t es e u t e i - k heî p r o t h ù r ô i t h al â mo u) , d r esso ns ( p ax o men) de s c o l o nnes (k i o - n a s ) d ' o r comme s i nous c o n s t r u i s i o n s un p a l a i s s p l e n d i d e . A l ' o e u v r e q u i s ' é l è v e , i l f au t do nner une f aç ade ( p r o s ô p o n ) q u i b r i l l e au l o i n " . 120 S' a d r e s s a n t à T i m as ar q u e , l e v a i n q u eu r c é l é �br é dans l a I Ve Néméenne, Pi n dar e l ' a s s u r e que l ' a r g e n t dépensé p our un hymne "monumen t al " es t de l ' a r g e n t b i e n dép ensé : " Si t u me demandes enc or e de d r es s er p our t on onc l e m a t e r n e l , Ca l l i c l è s , une s t è l e p l u s b l an c h e que l e mar br e de Par o s ( s t â l a n t hémen Par l o u l i t h o u l eu k o t é r an ) , sac he que l ' o r q u ' o n p asse au f eu n ' e s t q u ' u n e sp l en d eu r f u l g u r an t e mai s que l ' h y mn e q u i c é l èb r e l es gr ands ex p l o i t s f a i t d ' u n s i mp l e mo r t e l l ' é g a l des r o i s " . 1 1 Enc o r e un f o i s , Pi n dar e r é u s s i t d ' u n s e u l coup à év oquer no n seu �l ement l e c ar ac t è r e s c u l p t u r a l de ses poèmes mai s enc or e l e u r s u p é r i o r i t é su r l a s c u l p t u r e . No t r e d e r n i e r cas c o n t i en t une d i f �f i c u l t é s i g n i f i c a t i v e : l e poème es t compar é à une " s t è l e " ( l i - t h o s ) q u i , év i demment à cause de son c ar ac t è r e v e r b a l , es t qua�l i f i é e de " l é g è r e " ( e l a p h r o s ) : "Po u r t a p a t r i e , d i t Pi n d a r e , po u r l es Ch a r i a d es , j e v eux d r es s e r une s t è l e l égèr e de p o és i e ( e l ap h r ô n h u p e r e î s a i l i t h o n Mo i s a î o n } . . , " . 1 2 2

A p ar t ce gr oupe de mét apho r es a r t i s a n a l e s q u i se r é f è r en t à l a c o n s t r u c t i o n ou à l a s c u l p t u r e , i l y a (2 ) un deux i ème gr oupe où l es mét ap ho r es se r é f è r en t au t r e s s a g e , au t i s s ag e et à l a c o u t u r e . Comme l e t r e s s a g e , l e t i s s ag e é t a i t c o n s i d é r é comme un a r t i s a n a t 1^ 3 . en ce qUi c oncer ne (a ) l a c o u t u r e , Pi n d ar e ne f a i t

119. I s t h m . 1.14- 6 .120. 0 1 . 6 .1 - 4 . Cf . Du r an t e , p . 237 et n . 26 .121. Ném. 4 .79- 85.122. Ném. 8 .46 - 7 . Pour d ' a u t r e s mét apho r es de ce t y p e , v o i r Ba .

1 .1 8 4 et 10.11 Sn e l l ( â gal ma) .123. Po u r l es i m p l i c a t i o n s j u r i d i q u es de cet a r t i s a n a t f é m i n i n ,

c f . l a l o i de Gor t y ne I I I . 24- 30 Ko h l er - Zi eb ar t h où i l es t q u es t i o n du d r o i t de l a v euv e su r ce q u ' e l l e a t i s s é ( e [ nu] - p â n e i ) . Cf . a u s s i An t h . P a l . V I . 39 , 47- 8, 174, 283, 288- 9 (ép i gr ammes v o t i v es des t i s s eu s e s e t c . ) et I I . X I I . 433- 5 (v en t e des p r o d u i t s de f i l a g e ) . Par c o n t r e , l e t r ess ag e des v ans é t a i t un t r a v a i l d'homme : v o i r So p h . f r . 760 T . G . F . Nau c k et l es an a l y s es de Bé r a r d . Au I Ve s i è c l e , i l y a v a i t , s e l o n L y c u r g . Co n t r a L é o c r . 112, un "mar ché aux c o r b e i l l e s "

Page 192: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

que r é p é t e r l a mét aphor e av ec l a q u e l l e on a v a i t d é j à q u a l i f i é l ' a c t i v i t é des r h ap s o d es , 1^ 4 c es o u v r i e r s du t ex t e homér i que : " I m i t o n s l es Ho mér i des , ces aèdes q u i , dans l es c h an t s q u ' i l s r ec o u sen t ( r h ap t ô n ep éô n ) , ai ment dans l e u r p r é l ude commencer p ar Z e u s " . 1^5 Comme B a c c h y l i d e ,1^ 6 Pi n d ar e c o n s i d èr e l a c omposi �t i o n d ' u n poème comme (b) un t i s s ag e : "0 douce l y r e , t i s s e ( ex u - p h a i n e ) san s p l u s t a r d e r , su r l e mode l y d i e n , ce chant (m é l o s ) a i m é . . . " . 1 2 7 Et enc o r e : "Je t i s s e ( h u p h a i n ô ) p o u r l es Amy t hao- n i d e s un di adème or nement é ( p o i k i l o n andëma) " . l 2 8 g i Si mon i d e , l u i , q u a l i f i e l e d i sc o u r s homér i que de "c o u r o n n e" t r es s ée p ar l ' a è d e , Pi n d ar e ap p l i q u e (c ) l a mét aphor e du t r ess ag e à son p r o �pr e d i s c o u r s : "Je b o i s son eau s p l en d i d e en t r es s an t ( p l é k ô n ) un hymne o r nement é ( pc- i k i l on humnoi i ) p our âe v a i l l a n t s g u er �r i e r s " . 1^9 pan s i a I V e Néméenne, l e poèt e c o ns t at e que l a l o u an �ge de l ' e n t r a î n e u r Mé l és i as e x i g e r a i t un " t r es s ag e de mo t s" de l a p ar t du poèt e ( r hemat a p l é k ô n ) 130 e t l a même mét aphor e r ev i en t dans un c o n t ex t e d i f f é r e n t : " I l y a l o n g t emp s , At h én a i n v en t a c et a r t quand e l l e t r es s a ( d i a p l é x a i s ' ) l e s i n i s t r e t h r ène des Gor gones f a r o u c h es " . ^ 1 n f au t p o u r t an t o b ser v er que Pi n d ar e p r end ses d i s t an c es v i s - à - v i s de ce gr oupe de mét apho r es : "T r e s �s e r des c o ur onnes es t t r o p f a c i l e ( e i r e i n s t ep hano us e l a p a r o a ) " , s ' ex c l am e- t - i l dans l a V I I e Néméen n e1-3" comme a i l e t r es s ag e n ' é - t a i t pas as s ez n o b l e po u r s e r v i r de mét aphor e à sa p r op r e s o p h i a , s u p é r i eu r e n o n seu l emen t à c e l l e du s c u l p t eu r mai s enc o r e à l a s o p h i a du t r e s s e u r .

Dans c et t e abondanc e d ' i m ag es t ec h n i q uemen t d i f f é r e n c i é e s , n o u s en t r ev o y o n s l ' h o m o g é n é i t é s o c i a l e : mal g r é l e u r v a r i a t i o n , l e s mét ap ho r es r éu n i es i c i n e t r ad u i s en t q u ' u n s e u l r ap p o r t so �c i a l - l e r ap p o r t en t r e a r t i s a n et c o mmand i t a i r e. Vendan t son t r a v a i l à a u t r u i , l ' a r t i s a n met en oeuv r e une s o p h i a r a t i o n n e l l e a f i n de t r an s f o r mer une mat i è r e p r emi èr e q u i l u i es t a u s s i o b j ec �t i v e que l e p r o d u i t ac hev é de son t r a v a i l , que ce s o i t un monu�ment de mar b r e, une s t a t u e de b r onze ou s i mp l ement une cour onne h ab i l emen t t r e s s é e . C' e s t à t r av er s l e s m u l t i p l es i mages de cet t e s i t u a t i o n s i mp l e que l e poèt e essay e sans cesse de f a i r e r ec o n �n a î t r e son p r op r e s t a t u t c o n t r ac t u e l : comme j e l ' a i dé j à d i t , ces i mages s ' i n s c r i v e n t dans l a l o g i q u e de l a r ému n ér a t i o n . Mai s

( t à o i s u a ) à At h è n es .124. Vo i r su p r a p p . 44- 5 et [ Hés.] f r . 357 S.- M.- W.125. Ném. 2 . 1 - 3 .126. Ba . 5.9- 10 et 19.8- 10 Sn e l l .127. Ném. 4 . 44- 5 .128. Pr . 169 Bo wr a.129. 0 1 . 6 .85- 7 .130. Ném. 4 . 9 4 .131. Py t h . 12 .6- 8 .132. Ném. 7 . 7 7 .

Page 193: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s i e l l e s v i s en t à l a j i ^ t i f i c a t i o n des demandes du p o è t e , c e l a ne s i g n i f i e nu l l emen t que l a "m a t é r i a l i t é " q u ' e l l e s év oquent s o i t l ' i n v e n t i o n ad hoc du p o è t e . El l e est p l u s f o ndamen t al e que c e l a . Le p o è t e , q u i t r a v a i l l e r ée l l emen t comme un a r t i s a n , épr ouv e d ' a b o r d l ui - même c et t e " m a t é r i a l i t é " . Met t an t en oeuv r e une so- p h i a r a t i o n n e l l e dans l a c o mpo s i t i o n du poème commandé, l e poèt e o bser v e son p r o d u i t "du d eh o r s " av an t de l ' a c h e v e r : i l se deman�de s i l e poème f e r a l ' i m p r e s s i o n c a l c u l ée ; i l f a i t l es c o r r ec �t i o n s n é c e s s a i r es ; i l en ar r ange l a " p e r s p e c t i v e " . Ay an t t r an s �f or mé sa "m a t i è r e " do n née, i l se r é f è r e spon t anément au poème comme à un o b j e t f a b r i q u é . Sa p r op r e p ar o l e l u i p a r a î t t a n g i b l e . Si l e poème assume ce c ar ac t èr e m a t é r i e l à ses y eu x , c e l a ne do i t p o u r t an t pas ê t r e c o n f ondu av ec l a s i mp l e m a t é r i a l i s a t i o n éc r i t e de l a p ar o l e su r l e papy r us ou su r l e m ar b r e , comme dans l e cas de l a V I I e Ol y mp i q u e, gr av ée su r l e t empl e d ' At h é n a à L i n d o s .La p ar o l e "o b j e c t i v é e " des p o èt es c h o r au x , c ' e s t c et t e p ar o l e dont l a m a t é r i a l i t é p r ét endue t r ad u i t une a l t é r i t é , une ét r an get é même, p ar r ap p o r t à c e l u i q u i l a p r o n o n c e. A c et ég ar d , l e cas des r h ap so des n ' e s t pas es s en t i e l l em en t d i f f é r e n t de c e l u i des p o èt es c h o r aux : r é c i t a t eu r s p r o f e s s i o n n e l s , i l s ex éc u t en t l e t ex t e homér i que dans c et t e a l t é r i t é o b j e c t i v e . Dans l a Ci t é , l e " t i s s u " é t r an g er des chant s homér i ques a ét é " r ec o u s u " p ar l es r h ap so des en échange d ' u n e r ému n ér at i o n , et i l es t même f o r t p r o bab l e que l es aè d es , dev enus l es v i r t u o s i d ' u n e s o c i é t é i n �c o mpat i b l e av ec l a t r a d i t i o n au t h en t i q uemen t o r a l e , a i en t épr ouv é l a " t e x t u a l i t é " du chant av an t q u ' u n v é r i t ab l e t ex t e n ' a i t ét é é t a b l i .133

I I I . 2 . 3 . La gén éa l o g i e du "p o è t e"

Homèr e r ep r és en t é comme un " t r e s s e u r de c o u r o n n es" ou comme un "c o n s t r u c t eu r d e ^ c h a n t s "134 : comme j e l ' a i dé j à i n d i q u é , l es mét apho r es de ce t y pe dev i en n en t an ac h r o n i q u es s i t ô t q u ' e l l e s son t emp l oy ées pour q u a l i f i e r l a p r a t i q u e de l ' a è d e . 135 L ' i d é e même de l ' a è d e comme au t eu r du c hant es t en e f f e t "s y s t é m at i q u e�ment " r e j e t é e p ar Homèr e : en d ' a u t r e s t er mes , l a p r a t i q u e de l ' a è d e ex c l u t une t e l l e i d é e , engendr ée p ar une p r a t i q u e c o n t r ac �t u e l l e ( e t donc é g a l i t a i r e ) q u i es t p o s t é r i eu r e à son ép o q ue.

133. Vo i r su p r a p p . 42- 5.134. Vo i r su p r a p p . 188, 189 et n . 107. Cf . a u s s i Démoc r . f r . 68

B 21 D.- K. : "Homèr e b â t i t ( e t ek t ë n a t o ) un monument de c h an t s v a r i é s " .

135. Vo i r su p r a p . 188 et n . 102.

Page 194: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

L ’ aèds t i ent - s a p ar o l e un i q uemen t "de l a Muse" . 1| 6 ne p o u�v ons t r o u v e r n u l l e p ar t dans l es c h an t s ho mér i q ues l a c o n c ep t i o n du c hant comme u n o b j e t m a t é r i e l q u i ne r eç o i t s.a f aç o n q u ' a p r è s l es e f f o r t s l a b o r i eu x d 'un, ar t i san .137 e a r , même 3 i l ' a è d e ss con�s i d è r e comme un demi a e r g o s , ce mot "n e q u a l i f i e pas à l ' o r i �g i ne l ' a r t i s a n èn t an t que t e l " , écume l e f a i t r emar q uer Jean- Pi s r r e Ve i n a n t , mai s " i l d é f i n i t t o u t es l es a c t i v i t é s q u i s ’ ex er �c en t en deho r s de l ' o t n o g , en f av eu r d ’u n p u b l i c , 6f j ü.oç", san s s p é c i f i e r l a nat u r e t ec h n i q u e de c et t e a c t i v i t é { man u e l l e , d i v i �n a t o i r e e t c . } . Le mot dëmi oer gos ne s a u r a i t donc év o q u er , c h ez Ho mèr e, 1s n o t i o n du c hant comme un o b j e t m a t é r i e l , p r o d u i t d ’ un

136. V o i r su p r a p p . 16- 35 e t c .137. A p r emi èr e v u e , deux v er s au XXI Ve Chant de 1 ' Ody ssée sem�

b l en t met t r e en dout e l a t h éo r i e que j ' a v a n c e i c i : t eû x o u s i d ' e- c i t i ' i t honi oi si n ao i d Sh a t h an a t o i k h a r f es s an ek h én h r o n i�—w * 1 1 1 / ^ � � � i- - WPe n a l o p e i a i , " l e s i mmor t el s f ab r i q u er o n t aux humai ns un beau c hant p our v a r t e r l a sage Pén é l o p e" ( w . 197- 8) . Tr ad u i t s a i n s i , ces deux v er s i mp l i q u en t une c o n c ep t i o n " a r t i s a n a l e " du c han t c hez Homèr e : p o u r t an t , i l s ap p ar t i en n en t à un p assage q u i , p o u r p l u s i eu r s r a i s o n s , d o i t ê t r e c o n s i d ér é comme i n s é r é dans l e t ex t e b i en ap r ès l a f i x a t i o n du Chant d ’ Ul y sse . Dé j à Ar i s t a r q u e donne des ar gument s c o n t r e l ' a u �t h e n t i c i t é de l a deux i ème I Tal ai i a ( Od . XXXV.1 - 204 ) , a r g u �ment s r ésumés p ar Eé r a r d I I I , p . 171 ( c f . L an a t a , p . 15, q u i r en v o i e à So l msen , p . 38 î i . 1 1 9 ) . SJ i l s ' a g i t d ' u n e i n �t e r p o l a t i o n , l ' e x p r e s s i o n t euk hei n . ao i d ë n c o n s t i t u e une r é f l e x i o n su r l e d i s c o u r s h o mér i q u e, r é f l e x i o n q u i p o u r t an t se donne p our homér i que ( c f . [ Hé s .] f r . 357 S.- M.- W. c i t é i n f r a p. 201 p our une r é f l e x i o n a n a l o g u e ) . Même s i l ' o n con�s i d é r a i t l es v ér s comme a u t h en t i q u es , on ne d ev r a i t pas t r ad u i r e t ei l k hei n ao i d ë n p ar " f a b r i q u e r un c h an t " : en v ue de l ' a b s e n c e , c hez Homèr e, des mét apho r es q u a l i f i a n t l a p ar o l e de l ' a è d e d ' " a r t i s a n a l e " , l e t eu k h e i n du v er s 197 r ap p e l l e p l u t ô t des ex p r es s i o n s comme boër . t e u k h e i n , "p o u s �s er un c r i d ' a l a r m e " ( Od . X .1 1 8 ) et gél ô h e t a r o i s i n t euk hei n, " f a i r e é c l a t e r un r i r e par mi l es c o n v i v es " ( Od . X V I I I . 350) ; c et t e d er n i è r e ex p r es s i o n suggèr e en e f f e t l a t r ad u c t i o n " l e s i mmor t el s f e r o n t n a î t r e , par mi l es h u mai n s , un c hant g r ac i eu x p o u r v an t e r l a sage Pén é l o p e" ; f i n a l em en t , on ne p eu t pas éc a r t e r l a p o s s i b i l i t é de t r ad u i r e t eu k h e i n par " r e n d r e " ( c f . C)d. X I I I . 190- 1 ga£ en p a t r o i ë n âgno- st j dn t i n i t e u k h e i n , " r en d r e l a t er r e n a t a l e méc o n n ai ssab l e à q u e l �q u ' u n " ) , ce q u i d o n n er a i t " l e s i mmor t el s r end r o n t l e chant [ qu i t r a i t e r a de l a ' g l o i r e ' de Pénél o p e s e l o n l es v er s 196- 7] p l a i s a n t au x mo r t el s p o u r v an t e r l a sage Pé n é l o p e " .

138. Od . X V I I . 383- 5.139. Ver n an t 1965, p . 198. Cf . a u s s i Ve m a n t 1962, p , 26 n . 1.

Page 195: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t r a v a i l a r t i s a n a l . Une t e l l e n o t i o n a u r a i t d ' a i l l e u r s c o n s t i t u é une i m p i é t é . L ' a è d e ne t r ansf o r me aucune "mat i è r e p r emi è r e" donnée en p r o d u i t a r t i s a n a l ^ 40 : i n s p i r é p ar l a Muse, i l chant e " a u s s i n a t u r e l l emen t q u ' i l r e s p i r e " . 141 La. d i f f é r e n c e en t r e poèt e et aède ap p ar a î t a i n s i comme anal o gue à c e l l e en t r e a r t i s a n (mon�de c i t ad i n .) et a g r i c u l t e u r (monde r u r a l ) : " L ' a c t i v i t é de l ' a r �t i s a n , é c r i t V e m a n t , ap p a r t i en t à un domai ne où. s ' e x e r c e en Gr èc e une pansée dé j à p o s i t i v e . L ' a g r i c u l t u r e r es t e au c o n t r a i r e i n t ég r ée à un sy st ème de r ep r é s en t a t i o n r e l i g i e u x . L ' a s p e c t t e cl i �n i q u e et i n s t r u men t a l du t r a v a i l ne p eu t y ap p ar a î t r e : en t r e l ' e f f o r t humai n et son r é s u l t a t , l a d i s t a n c e , t emp o r el l e et t ec h n i q u e , es t t r op g r a n d e " . 142 Compr i s de f aç o n r e l i g i e u s e , l e c han t de l ' a è d e ne p eu t pas no n p l us ap p ar a î t r e comme l e r é s u l �t a t d ' u n ap p r en t i s s ag e ou comme l a mi se en oeuv r e d ' u n ensembl e de r è g l es e f f i c a c e s , à s av o i r une p o é t i q u e , su r une mat i è r e p r e�mi èr e do n née. L ' a è d e ne " c o n s t r u i t " pas son d i s c o u r s . I l l e r e �ç o i t comme un don "de l a Mu s e" .

Si c et t e absen c e d ' u n e "p o é t i q u e h o mér i q ue" es t l i é e à l ' a b �senc e de l ' é c r i t u r e , comme j e l ' a i dé j à s u g g é r é , 143 e l l e ne se r é d u i t p o u r t an t pas à c e l a . Si mon i de ne d ev i en t p as l e p r emi er v é r i t a b l e p o é t i c i en par c e q u ' i l s a i t éc r i r e : l a d i f f é r en c e d é c i s i v e en t r e l u i et Homèr e n ' e s t pas d ' o r d r e t ec h n i q u e mai s d ' o r d r e s o c i a l . Homèr e no us en f o u r n i t l a p r euv e : l ' a è d e con�n a î t , en f a i t , une p ar o l e ( e t une p en sée) " o b j e c t i v é e " , s o l i d a i �r e d ' u n e "p r o t o - p o é t i q u e" q u i , e l l e , n ' a r i e n à v o i r av ec l ' é c r i �t u r e . Comme l a p o ét i q ue des p o èt es c h o r au x , c et t e p r o t o - po ét i que- q u i , b i e n en t en d u , ne c onc er ne pas l e d i s c o u r s de l ' a è d e l u i - même - s ' a r t i c u l e à t r av er s deux gr oupes de mét ap ho r es a r t i s a n a �l es : dans un p r emi er g r o u p e, no us r et r o u v o n s l es mét ap ho r es q u i r en v o i en t aux p r a t i q u es de l a c o n s t r u c t i o n ; dans u n deux i ème

---V_________________140. Même s i l ' o n ad m et t a i t l ' et y mo l o g i e donnée p a r Du r an t e

( v o i r s u p r a ^pp . 36- 7 n . 103 e t p p . 44- 5 n . 1 3 5 ) , of më ne r e n v e r r a i t pas à l a n o t i o n de "mat i èr e, p r em i è r e" mai s s eu l e �ment à c e l l e de " f i l . c o n d u c t eu r " que l ' a è d e d o i t su i v r een i r apr ov i sant ( san s l s t r a n s f o r m er ) .

141. Det i en n e 1967, p . 109.142. Ve m a n t 1965, p . 20 4 . Cf . i b i d . p . 205 : "Le t r a v a i l de l a

t er r e ne p r en d donc pas' l a f or me d ' u n e mi se en oeuv r e de p r o c édés e f f i c a c e s , de r èg l es de s u c c è s . I l n ' e s t pas une - ac t i o n su r l a n a t u r e , p o u r l a t r an s f o r mer ou l ' a d a p t e r à des f i n s h u mai n es . Cet t e t r an s f o r m a t i o n , s i même e l l e é t a i t p o s s i b l e , c o n s t i t u e r a i t une i m p i é t é " . C' e s t p ar r ap p o r t à un sy st ème an al o gue q u ' o n d o i t en v i s ag e r l a p o ét i q ue de Si mon i de a f i n de s a i s i r son c ar ac t è r e n o v a t eu r : c f . su p r a p p . 185- 6 n . 84 et p . 188 .

143. Vo i r su p r a p . 15.

Page 196: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

g r o u p e, c e l l e s q u i r en v o i en t su r t o u t à l a p r a t i q u e du t i s s a g e . 144 Dans (l) l e p r emi er g r o u p e, no us av ons d 'abo r d , (a) deux exempl es où l a c o n s t r u c t i o n s ' ex p r i m e av ec l e v er be ( p ar a - ) t e k t a i n e s t h a i , " b â t i r , c o n s t r u i r e " . Au débu t du Xe Chant de 1 ' I l i a d e , où Aga- memnon s ' i n q u i è t e du so r t des Ac h éen s , Homèr e no us d i t : "A l a f i n , ce p a r t i l u i p ar u t l e m e i l l eu r en son âme : a l l e r t r o u v er , av an t t o u t a u t r e , Ne s t o r , l e f i l s de Né l é e , p o u r v o i r s i , av ec l u i , i l p o u r r a i t b â t i r une r use sans f a i l l e ( met i n amümona t ek - t ë n a i t o ) " . 1 4 5 Dans son e s p r i t , Agamemnon " c o n s t r u i r a " , av ec Ne s t o r , une r use q u i sau v er a l es Ac h éen s . Comme l e c h asseu r q u i c a l c u l e l ' e f f e t de son p i ège su r l ' a n i m a l , 146 i e r o i c a l c u l e r a l ' e f f e t o b j e c t i f de sa r use su r l ' en n e m i : Agamemnon j u g er a son p r op r e p l an av ec l e coup d ' o e i l d ' u n é t r an g er , i l l ' e n v i s a g e r a du p o i n t de v ue de son a d v e r s a i r e . Se met t an t "h o r s de sa pr opr e p e n s é e " , i l év a l u er a l ' e f f i c a c i t é de sa r use av an t de l a met t r e en oeuv r e ; i l en c o r r i g e r a l es d é f au t s ; i l en a r r an g er a l ' a p �par enc e a f i n de c ac h er son i n t en t i o n p r o f o nde et r é e l l e . Sa mét i s ( " r u s e " ) peut donc se p r ê t e r à un c a l c u l r a i s o n n é . Son e f f e t est o b j ec t i v emen t p r é v i s i b l e . La pensée d 'Agamemnon n ' o b é i r a p as à l ' i m p u l s i o n du moment ; e l l e ser a une pensée q u i s ' é l a b o r e p ar une s é r i e d ' o p é r a t i o n s i n t e l l e c t u e l l e s . El l e ap p ar a î t de ce f a i t comme quel q ue chose de m a t é r i e l , comne q uel q ue chose à "b â t i r " dans l ' e s p r i t , comme une s t r a t é g i e q u i , une f o i s f i x é e , r é g i r a une c er t a i n e c o n d u i t e .

Par c o n t r e , n o t r e deux i ème exempl e ne c oncer ne pas une c on�s t r u c t i o n m en t a l e , mai s une c o n s t r u c t i o n v e r b a l e . Au XI Ve Chant de l ' Od y s s é e , Eumée d i t à Ul y s s e , son maî t r e dég u i sé en men�d i an t : "To i a u s s i , v i e i l l a r d , t u b â t i r a i s t o u t de s u i t e un r éc i t ( épos p a r a t e k t ë n a i o ) s i t u t . ' a t t en d a i s à ce q u ' o n t e donne l es h a b i t s , l a r obe et l e m a n t e a u " .147 Eumée a t t en d du mend i an t q u ' i l " c o n s t r u i s e " un r é c i t p our o b t en i r d ' i me a u d i t r i c e r i c h e et cr é-

144. L ' é t u d e de l a "p r o t o - p o é t i q u e" que j e p r opose i c i r ap p e l er a a i n s i c e l l e s p l us v as t es su r l a mét i s ( " r u s e " ) menées p ar De t i e n n e - Ve m a n t . Po u r t an t , l ' o b j e t de mon ét ude n ' e s t pas l a mét i s el l e- même mai s un ensembl e de mét aphor es as s o c i é es , en t r e au t r es c h o s es , à l a m é t i s .

145. I I . X .17- 9 .146. De t i e n n e - Ve m a n t , p . 54 , v o i en t l ' o r i g i n e de ce t y pe de

mét apho r es dans l es t ec h n i q u es de l a c hasse ( e t de l a pê�c h e) : "On t i s s e , on t r ame, on t r e s s e , on combi ne une mé- t i s ou un d o l o s . . . comme on t i s s e u n f i l e t , comme on t r e s �se une n a s s e , comme on combi ne un p i ège à l a c h a s s e " . Si l e v o c ab u l a i r e de l a mét i s r emont e au x t ec h n i q u es de l a c hasse et de l a p êc h e, l a mét i s "débo r de l ar gemen t ce c a�d r e" ( i b i d . p . 5 6 ) .

147. Od . X I V . 131—2.

Page 197: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

du l e - Pénél o p e - l es ohoses dont i l a b e s o i n 148 . e l l e p r endr a sa "c o n s t r u c t i o n " pour un r éc i t s i n c è r e et s p o n t an é . Sel o n Eu �mée, l e r ap p o r t en t r e mend i an t et r é c i t es t un r ap p o r t r a t i o n �n e l . Le mend i an t " c o n s t r u i r a " son r é c i t av an t de l e p r ononc er sous une f or me d é f i n i t i v e . I l se met t r a , t h éo r i q u emen t , dans l a p o s i t i o n de son a u d i t r i c e a f i n de s av o i r l a s a t i s f a i r e , l a r as �s u r e r . Le r é c i t t i en d r a sa s p é c i f i c i t é , sa " p e s a n t e u r " ,149 du f a i t que l e mend i an t l .e t r a i t e r a en o b j et - o b j e t dont 1 ' " i n e r t i e m a t é r i e l l e " l u i per met , p r éc i sémen t , de se d ép l ac er pour l e j u ger du p o i n t de vue de son a u d i t r i c e . De c et t e p o s i t i o n , i l se deman�d er a q u e l l e i mp r ess i o n t e l ou t e l ar r angement f e r a su r e l l e . Pen�dan t l ' a c t e de "c o n s t r u c t i o n " , son p r opr e r é c i t l u i p ar a î t r a "é t r an g er " et ser a donc soumi s au r eg ar d c r i t i q u e de son au t eu r . Le men d i an t se met t r a "h o r s de son p r opr e r é c i t " a f i n de p r év o i r son e f f e t su r l ' a u d i t r i c e . Sa s i n c é r i t é f i c t i v e f e r a p ar t i e de l a "c o n s t r u c t i o n " : e l l e s ' i n s c r i t dans une s t r a t é g i e q u i ne peut que r ap p e l e r l e "dédo ub l emen t de l ' a u t e u r " c hez P i n d a r e .1^ D'u n c ô t é d o n c , l ' au t eu r c a l c u l a t eu r q u i s a i t man i p u l er son r é c i t à des f i n s p r éc i s es ; de l ' a u t r e c ô t é , l ' au t eu r f i c t i f q u i p r onon�ce l e r é c i t comme s ' i l s ' a g i s s a i t "d 'un d i s c o u r s sp o n t ané sans a r r i è r e - p en s é es . Dans l e mend i an t ai j xs i " d é d o u b l é " , no us pouv ons r ec o n n aî t r e l ' a n c ê t r e du poèt e p r o f e s s i o n n e l q u i , l u i , n ' a t t e i n t à son s t a t u t d ' " a u t e u r c o n t r ac t u e l " q u ' ap r è s une l ongue l u t t e ^ l : p ar l e u r m a t é r i a l i t é p r é t en d u e, l es poèmes c h o r aux desc enden t donc du d i s c o u r s que met en oeuv r e l a p r o t o - p o é t i q u e.

Ma i s , d i r a- t - on , n ' es t - c e pas p r éc i sémen t ce que f a i t l ' a è d e l o r s q u ' i l " a n t i c i p e " l es ex i g en c es de son a u d i t o i r e 1 5 2 ? s i l ' a è d e se r ep r ésen t e l es ex i g en c es de son a u d i t o i r e pour p o uv o i r l es s a t i s f a i r e , ne f a i t - i l pas l a même, chose que l e mend i an t qu i " c o n s t r u i t " un r é c i t h ab i l e a f i n d ' o b t e n i r ce q u i l u i manque ? Pour r épondr e à ces- - quest i ons, i l ne s u f f i t pas de r env o y er au f a i t qu 'Homèr e n ' e m p l o i e pas d.e—mét apho r es a r t i s a n a l e s l o r s q u ' i l d é f i n i t sa c o n c ep t i o n du d i s c o u r s ép i q u e . Tout en ét an t sy mpt o�mat i que , l ' a b s e n c e de ce t y pe de mét apho r es ne pr ouv e r i en en

148. Cf . a u s s i Od . X I . 363- 6 où Al c i n o o s f a i t a l l u s i o n aux men�d i an t s "q u i met t en t ensembl e des menso nges" ( p s e u d e a . . . a r - t ù n o n t as ) . La v a l eu r "a r t i s a n a l e " du v er be a r t ù n e i n , "met t r e en s em b l e " , es t p o u r t an t peu mar q uée.

149. Cf . De t i e n n e - Ve m a n t , p . 22 n . 19, q u i r en v o i en t à " l a r use que médi t e Ul y sse pour éc happer à l a v engeanc e du Cy c l o p e . Co u l é sous l e v en t r e du b é l i e r l e p l us f o r t , pendu en sa l a i n e , Ul y sse passe dev ant sa v i c t i me : ' l e d e r n i e r à s o r �t i r , mon b é l i e r s ' a v a n ç a i t , a l o u r d i de sa l a i n e et de mes l o u r ds p en s e r s , k a i emoi puk i nà p h r o n é o n t i ' [ Od . I X . 4 5 5 ] " .

150. Vo i r sup r a p . 18 5 *151. Vo i r sup r a p p . 162- 72.152. Vo i r sup r a p p . 34- 5 e t c .

Page 198: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

s o i . Pl u t ô t que de s ' a p p u y e r su r un ar gument ex s i l e n t i o , i l f au t donc r eg a r d e r a i l l e u r s et c o n s i d é r er l es c i r c o n s t an c es s o c i a l e s , v o i r e l es p r a t i q u e s , dont l e s d i s c o u r s r e s p e c t i f s de l ' a è d e et du mend i an t i t i n é r a n t t i en n en t l e u r s p é c i f i c i t é . Comme j e l ' a i d i t , l ' a è d e c hant e au s e i n d ' u n e communaut é f am i l i è r e et homogè�ne dont i l es t l e d ëmi o er g o s . L ' a è d e c o nnaî t donc ses a u d i �t e u r s . I l se t r ouv e comme par mi l es s i e n s . Pa r c o n t r e , t e l q u ' i l es t en v i s ag é p ar Eumée, l e r é c i t du mend i an t r e l èv e d ' u n e s i t u a �t i o n où c et t e f a m i l i a r i t é es t absen t e : l e mend i an t ne c o nnaî t p as son a u d i t r i c e ; e l l e l u i es t é t r an g è r e , a u t r e . Le mend i an t r essembl e à q u e l q u ' u n q u i , en p ar l an t une l angue é t r an g è r e , do i t " c o n s t r u i r e " ses p h r as es . I n v er s emen t , l ' a è d e r essembl e à un l o �c u t eu r en p l e i n e p o s s es s i o n de sa l an g u e , l o c u t eu r dont l es " c o n s t r u c t i o n s " s ' i g n o r e n t comme t e l l e s . Au s e i n de sa communau�t é , l ' a è d e ne peut ép r o uv er l e b es o i n de "c o n s t r u i r e " : en t ou t c a s , sa p ar o l e n ' a p p a r a î t r a pas comme l e r é s u l t a t d ' u n e f f o r t humai n mai s comme l e "d o n " de l a Musc . Nous ne pouv ons donc r é �d u i r e 1 ' " a n t i c i p a t i o n " de l ' a è d e à un s i mp l e c a l c u l q u ' a u p r i x de méc o nnaî t r e l a p r a t i q u e i n f i n i m en t d é l i c a t e q u i seu l e r end c et t e " a n t i c i p a t i o n " p o s s i b l e . g i Homèr e n ' a t t r i b u e aucune "m a t é r i a l i t é " à son p r opr e d i s c o u r s (comme l e f o n t l es poèt es c h o r a u x ) , c ' e s t par c e q u ' i l ne s au r a i t o p p o ser , conf or mément à c et t e p r a t i q u e , son p r op r e i n t é r ê t à l ' i n t é r ê t de sa communaut é n i p ar r uso n i p ar c o n t r a t .1^5 p ar c o n t r e , s i l e r é c i t du men�d i an t i t i n é r a n t l u i p ar aî t t a n g i b l e , " o b j e c t i v é " , c ' e s t par c e que l e m en d i an t , en t an t q u ' é t r a n g e r , ne peut q u ' o p p o s e r son p r op r e i n t é r ê t à c e l u i de son a u d i t r i c e . C ' e s t un i quemen t p ar une r use q u ' i l se p r o c u r er a l es c h o ses dont i l a b e s o i n .

A p a r t i r des deux cas de "c o n s t r u c t i o n " ex ami nés c i - d es s u s , ^ ^6 à s a v o i r l a mét i s d'Agamemnon et 1 ' épos du m en d i an t , no us sommes en mesur e de p as s er en r ev ue (b) l a deux i ème s é r i e d ' ex em p l es , où l a n o t i o n de c o n s t r u c t i o n s ' ex p r i m e à t r av er s l e v er be b u s so - d o meù ei n , " b â t i r dans l es p r o f o n deu r s de l ' e s p r i t " . En f a i t , j ' a i d é j à f a i t a l l u s i o n à c et t e s é r i e au s u j e t de l a "p r o f o n d eu r " ( b u s s o - ) déc o uv er t e p ar T h é a g è n e . 157 Cet t e f o i s - c i , j e m ' i n t é r e s �s e r a i s u r t o u t à l a deux i ème m o i t i é du mot où , p r éc i s émen t , se

153. Cf . s u p r a - i b i d . et p . 164 n . 157. Le d ev i n , q u i es t un au t r e d ëmi o er g o s , peut ê t r e i n t ég r é dans sa communaut é a.u p o i n t même de p o u v o i r p r endr e l a p ar o l e à l ' a s s e m b l é e , comme l e f a i t Ha l i t h e r s è s ( Od . 1 1 .1 5 7 s q q . et X X I V .451 s q q . ) , l 'he- t a î r o s d ' Ul y s s e ( Od . 1 1 .2 5 3 ^ 4 et X V I I . 68- 9) .

154. Cf . su p r a p p . 24- 5 (e t n . 6 7 ) , 34- 5. Pour l a d é s i n t é g r a t i o n de c et t e p r a t i q u e et l a f i n de 1 ' " a n t i c i p a t i o n " , c f . sup r a p p . 42- 5, 78- 81, 87 , 162- 4.

155. Cf . su p r a p p . 24- 5, 31 , 162- 3 e t c .156. Vo i r su p r a p p . 196- 7.157. Vo i r su p r a p . 119.

Page 199: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t r ouv e a r t i c u l é e l a n o t i o n de c o n s t r u c t i o n (- do meù ei n '; , Au I Ve Chan t de l ' Od y s s é e , l es p r é t endan t s sont en t r a i n de c o n s p i r er l e meur t r e de Tél émaque : "Ce f u t p r e s q u ' a u s s i t ô t que Pén é l o �pe ap p r i t l es d es s e i n s (mu t ho n ) que l es p r é t en d an t s b â t i s s a i en t ^ dans l es p r o f o n deu r s de l eu r es p r i t ( en i t t hr asi bussodomeuor p". Les p r é t en dan t s " c o n s t r u i s e n t " des m û t h o i . S' a g i t - i l donc d 'u n e v é r i t a b l e c o n s t r u c t i o n v er ba l e ? Bi en en t en d u , l es p r é t endan t s d i s c u t en t l eu r s "d e s s e i n s " en t r e eux v er b a l emen t , mai s l eu r s mû t ho i ne son t pas d es t i n és à l eu r s ad v e r s a i r es : c ' e s t p ar h a�s ar d q u ' i l s son t i n t e r c ep t é s p ar l e h ér au t Médon , q u i p r év i en t P é n é l o p e . j ,es mû t ho i des p r é t en d an t s d o i v en t donc êt r e c on�s i d é r é s comme des c o n s t r u c t i o n s m en t a l es , comme des p l an s sec r et s q u i r ég i r o n t une c er t a i n e c o n d u i t e . De même, l e s t r at agème em�p l o y é p ar Hép h a i s t o s c ont r e Ar es et Ap h r o d i t e es t une c o n s t r u c �t i o n ment al e av an t de se m a t é r i a l i s e r : " I l c o ur u t à sa f o r g e , b â t i s s a n t une v engeanc e dans l es p r o f o n deu r s de son e s p r i t ( k ak à p h r es i bussodomeuô n) " . 1 ^ En f er mé dans l a cav e de Po l y p h ème, Ul y sse él abo r e sa s t r a t é g i e : "Mo i , j e r e s t a i s l à , b â t i s s a n t une v engeanc e dans l es p r o f o n deu r s de mon e s p r i t (k ak à busso do — m e û ô n ) " . l 6 l Lo r sque l es p r é t en dan t s r en c o n t r en t Té l émaq ue, i l s p r en n en t so i n de d i s s i m u l e r l eu r s "d e s s e i n s " : "En g r o u p e, au t o u r de l u i , l es f o ugueux p r é t en d an t s s ' a d r e s s a i e n t à l u i av ec p o l i �t esse m a i s , dans l es p r o f o n deu r s de l e u r e s p r i t , i l s b â t i s s a i en t l a t r a î t r i s e ( k ak à dè p h r es i busso do meuo n) " . 1 ^ 2 Même s i l es p r é�t en d an t s se c ac hen t d er r i è r e des p ar o l es t r ompeuses en s ' " a d r e s �san t av ec p o l i t e s s e " ( é s t h l ' ag o r eu o n t es ) à Tél émaq ue, ce n ' e s t pas l eu r s p ar o l es q u i assument un c ar ac t èr e m a t é r i e l mai s s eu l e �ment l eu r s p l an s m eu r t r i e r s , l euj r " t r a î t r i s e " . Dans 1 ' Od y s s é e , l es d er n i er s ex emp l es c o nc er n en t t ous l a v engeanc e q u ' Ul y s s e p r é�par e aux p r é t en dan t s : "Mai s , f er me comme un r o c , i l r es t a sans b r o n c h er sous l e coup d ' An t i n o o s , sans mot d i r e ( ak éô n ) , en ho �c han t de l a t ê t e , b â t i s s a n t une v engeanc e dans l es p r o f o n deu r s de son e s p r i t ( k ak à bussodomeuô n) 1 No t r e d e r n i e r ex emp l e, p r o v e i ^ n t du Bo u c l i e r p seudo —h é s i o d i q u e , c oncer ne égal ement une c o n s t r u c t i o n ment al e : "Zeu s s ' é l a n ç a donc du hau t de l ' Ol y m p e , b â t i s s a n t une r use dans l es p r o f o n deu r s de son e s p r i t " ( do l o n •phr esi bussodomeuô n) » . 1^4

Si l es ex emp l es de bussodomeù ei n n ' o n t t r a i t q u ' à des con�s t r u c t i o n s men t a l es , no us pouv ons p o u r t an t o bser v er que l a "p r o �f o n d eu r " déc o uv er t e p ar Théagène es t c e l l e d ' u n e c o n s t r u c t i o n

158. Od . I V . 675- 6.159. I b i d . 677- 8.160. Od . V I I I . 273.161. Od. I X .316.162. Od . X V I I . 65- 6.163. I b i d . 463- 5 ( X V I I . 465 = X V I I . 491 et X X .1 8 4 ) .164. L Hé s .] Bo u c l . 30 .

Page 200: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

v e r b a l e , r ég l ée p ar c et t e p o ét i q ue que Théagène a t t r i b u e à Homè�r e 165 ; l es r u ses "p r o f o n d es " de l a p r o t o - po ét i que dev i en n en t du même coup l es h u p o n o i a j l ^6 p r o p r es au d i s c o u r s sp éc i f i q u emen t "p o é t i q u e " . Av ec l ' i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i s a n t e d 'Ho mèr e, l a r use a t t e i n t en quel q ue so r t e à un s t a t u t i n s t i t u t i o n n e l et r e s p e c t a b l e . Ref u s an t ce s t a t u t , Xénophane co ï i si dèr e l a t r a d i t i o n my t h i que comme un ensembl e de " f a b r i c a t i o n s " ( p l â s mat a ) au sens p é j o r a t i f du mot : peut - êt r e a- t - i l pensé à une " f a b r i c a t i o n " c é l èb r e dont l e c ar ac t è r e t r ompeur es t t r ès mar qué : "Av ec de l a t e r r e , d i t Hés i o de au s u j e t de l a c r é a t i o n de Pan d o r a , l ' i l l u s �t r e Bo i t eu x f aç o n n a ( aû a y l a Bs e ) u n ê t r e t ou t p a r e i l à une chast e v i e r g e " . 1^ 7 p ando r a es t u n k a i o n k ak o n , un "mal au x ap p ar enc es a t t i r a n t e s " 16® : son ap p ar enc e es t l e c o n t r a i r e même de sa v r a i e n a t u r e . El l e es t en e f f e t un d o l o s , Un " p i è g e " . 1^9 g- j _ x énophane emp l o i e une mét aphor e empr unt ée à l a s c u l p t u r e po u r q u a l i f i e r l a t r a d i t i o n my t h i q u e, ce n ' e s t donc pas au même t i t r e que l es poè�t es c h o r au x . En f a i t , i l v o i t une r use danger euse l à où l e r hap �sode découv r e l e s t a t u t sp éc i f i q u emen t "p o é t i q u e " du d i s c o u r s h o mér i q u e. Au t an t que l a " m a t é r i a l i t é " , l a c o n c ep t i o n d ' u n e "p r o �f o n d eu r " de l ' é p o p é e r emont e à c et t e p o é t i q u e de l a r use que j ' a p p e l l e l a "p r o t o - p o é t i q u e" .

Nous pouv ons mai n t en an t p as s er au (2) deux i ème gr oupe de mé�t ap h o r es , où no us av ons d ' a b o r d (a) une s é r i e d ' ex emp l es q u i ex p r i men t l a n o t i o n de cout ur e, av ec l e v er be r h a p t e i n , "c o u d r e" ( e t dans u n cas av ec son d é r i v é - r h ap h i ë , " c o u t u r e " ) . Po u r a i d e r l es Ac h éen s , Hér a s é d u i t Zeus q u i , en se r é v e i l l a n t de son som�m e i l d ' am o u r , s ' a d r e s s e a i n s i à son épouse t r ompeuse : " I l es t f o r t p o s s i b l e q u e , t o i l a p r emi è r e , t u f as s es l ' e x p é r i e n c e des maux p é n i b l es que t u as cousus ( k ak o r r h ap h i ës a l e g e i n ë s ) " � 170 Pl u s t a r d , Hér a l u i demande : "Comment ne dev ai s - j e pas coudr e l e mal h eu r ( k ak à r h â p s a i ) des T r o y en s , s ' i l s ont p r ov oqué ma r anc une ?" . Dans 1 ' 0 f l y ssée, Nes t o r r ac o n t e l e s i èg e de Tr o i e à Tél émaque : "Ne u f a n s , d i t - i l , sans d es s e r r e r n o t r e c er c l e d ' em b û c h es , no us av ons cousu l eu r mal h eu r ( k ak à r hâ p t omen) " . 1 ^ 2 l es "d e s s e i n s " que l es p r é t en dan t s "b â t i s s e n t dans l es p r o f o n �d eu r s de l e u r e s p r i t " s ' ex p r i m en t a u s s i en t er mes de c out ur e : "Tél émaque s e r a f u r i e u x , d i t l ' u n des p r é t en d an t s , et i l se l èv e-

165. Vo i r su p r a p . 13.3.166. Vo i r su p r a p p . 113- 4, 119- 21.167. Hé s . _Th. 571- 2 ; c f . i b i d . 513- 4 " l a v i e r g e f ab r i q u ée ( p l a s -

t ë s ) " et T r a v . 70- 1 " l ' i l l u s t r e Bo i t eu x f aç o n n a ( p l a s s e ) av ec de l a t er r e un êt r e t ou t p a r e i l à une c h ast e v i e r g e " .

168. Hé s . Th . 585.169. Hé s . T r a v . 83 .170. I I . X V . 16- 7.171. I I . X V I I I . 367 .172. Od . I I I . 118 .

Page 201: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

r a p our r ac o n t er au peup l e l a mor t ( phô non) que no us l u i cousons ( r hâ p t o men) sans a r r i v e r à l a p r o v o q u e r " . 17- 3 p eu a p r è s , Pénél ope s ' a d r e s s e au même p r é t endan t dans l es mêmes t er mes : "Mo n s t r e , p o u r q u o i co uds- t u l a mor t et l e t r ép as ( t h â nat o n t e mor on t e r h a p t e i s ) de Tél émaque ? Po u r q uo i t e moques- t u des s u p p l i an t s dont Zeus es t l e t émoi n ? Coudr e l e mal h eu r d ' a u t r u i ( k ak à r hâ p - t e i n a l l é l o i s n i ) es t s ac r i l è g e ' . " .17 4

l es ex emp l es son t u n i v o q u es . Comme c eux de b u s s o d o meu ei n , i l s se r é f è r en t à des c o n s t r u c t i o n s men t al es q u i v i s en t à l a d es t r u c �t i o n de l ' e n n e m i . Le champ s o c i a l où se p r o d u i t c et t e "c o u t u r e " se d é f i n i t donc p ar des r ap p o r t s d ’ a l t é r i t é , v o i r e d ' h o s t i l i t é .La "c o u t u r e " des maux , c ' e s t en p r i n c i p e 1 ' é l ab o r a t i o n r ai so nn ée d ' u n e s t r a t é g i e . J ' a i d é j à p ar l é de l ' é g a l i t é des ennemi s en ce q u i c onc er ne l ' é l a b o r a t i o n des s t r a t é g i e s 1 7 5 . au x ar r i èr e- pen - sées meu r t r i è r es de l ' u n c o r r esp o n den t c e l l e s de l ' a u t r e . I n t é �r i o r i s é e dans l a Ci t é , c et t e communaut é d ' " é t r a n g e r s " , l ' é g a l i t é g u er r i è r e d ev i en t en quel que so r t e l ' é g a l i t é des c i t o y en s p a c i �f i q u es no n seu l ement au sens p o l i t i q u e ( c o n s t i t u t i o n démo c r at i �q ue) mai s enc or e au sens économi que ( p r a t i q u es c o m m er c i a l es ) . 1 7 6

A i n s i , on p o u r r a i t d i r e que l e c o n t r at desc en d du c a l c u l r usé de l a même f aç o n que 1 ' "a u t e u r c o n t r ac t u e l " c hez Pi n d ar e desc end de 1 ' " au t eu r c a l c u l a t e u r " . 1 7 7 C' e s t en e f f e t ce r ap p o r t "g én éa�l o g i q u e " q u i ex p l i q u e l a r é ac t i o n des Th es s a l i en s l o r sq ue Si mo�n i d e demande sa r émunér at i o n c o n t r ac t u e l l e : i l s p r ennen t l e

i 1 8c o n t r at p our une r u s e . u Or , l o r sq ue no us r et r o u v o n s r h â p t e i n au sens mét apho r i que ap r ès Ho mèr e, ce n ' e s t p l us un mot q u i dé�s i gn e une c o n s t r u c t i o n ment al e v i s an t à l a d es t r u c t i o n de l ' e n �n em i . I l dés i gne une c o n s t r u c t i o n v er b a l e q u i s ' i n s c r i t dans un

~ - - - - - - - 1 7 Qc o n t ex t e p ac i f i q u e q u i ne peut et r e que c o n t r a c t u e l 1' 7 : "Nousé t i o n s a l o r s aèdes ( a o i d o i ) à Dé l o s , Homèr e et moi : r ec o usan t l e chant en hy mnes j amai s en t endus ( en n ear o î s hûmno i s r h â p san - t es a o i d ë n ) , nous chant âmes d ' a b o r d Ap o l l o n à l ' é p é e d o r ée, l e f i l s de L é t o " .1 Ce f r agment p seudo - h és i o d i q ue s u g g è r e , de f a �çon «t r ès p r é c i s e , l a " t e x t u a l i t é " du c han t l : l ' " a è d e " d é f i n i t du meme coup l e s t a t u t a r t i s a n a l de son a c t i v i t é . I l es t dé j à

173. Od . X V I . 378- 9.174. I b i d . 421- 3.175. Vo i r su p r a p p . 119- 20.176. Qu 'o n pense au d i k a i o p r ag e î n s o l o n i en q u i , su r l e p l an éco�

n o mi q u e, v i s a i t à l ' é q u i l i b r e des i n t é r ê t s o p p o sés . Vo i r su p r a p . 164 et n . 155.

177. Vo i r sup r a p p . 185 et 197.178. Vo i r sup r a p p . 165- 7.179. Vo i r sup r a p p . 80 , 162- 3.1 8 0 . Sc h o l . Pi n d . I I I . 31.10- 2 Dr achmann = [ Hé s . ] f r . 357 S.- M.- W.18 1 - Cf . sup r a p p . 44- 5.

Page 202: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

dev enu r h ap s o d e. De l a même f aç o n que l a p o et i q ue c h o r a l e , l a " t e x t u a l i t é " r h ap so d i q u e desc en d donc d ' u n e p r o t o - po ét i q ue r usée mi se en o eu v r e, en t r e au t r es c h o s e s , dans l a "c o u t u r e " des maux c h ez Ho mèr e.

Dans l e deux i ème gr oupe de mét ap h o r es , no us t r o u v o n s a u s s i (b) une s é r i e d ' ex em p l es où l a "m a t é r i a l i t é " v er b a l e ou men t al e s ' ex p r i m e à t r av er s l e v er be h u p h a r n e i n , " t i s s e r " . . Au I I I e Chant de 1 ' I l i a d e , Pr i am r ac o n t e comment Ul y s s e , une f o i s , l u i av a i t r endu v i s i t e av ec Mé n é l as . Les deux Ac h éen s , d i t - i l , " t i s s a i e n t des p a r o l es et des p l an s dev an t t o u t l e monde (mut houo k a i mëdea p â s i n f Œ r Ôe s s m l h ù p h ai no n ) 11. ® 3 s i i es p r é t en d an t s , eu x , "c o n �s t r u i s e n t " des mû t ho i q u i ne do i v en t pas v e n i r au x o r e i l l e s de l ' e n n e m i ( c o n s t r u c t i o n m e n t a l e ) , l es mû t ho i d ' Ul y s s e et de Méné�l a s so n t p ar c o n t r e " t i s s é s " dans l ' i n t e n t i o n de p er s u ad er l ' e n �nemi ( c o n s t r u c t i o n v e r b a l e ) . Dev an t l es Tr o y en s , Ul y sse et Méné�l a s p r enn en t c o nsc i enc e de l e u r s p a r o l e s , i l s c a l c u l en t l e u r e f �f e t , i l s l es " t i s s e n t " comme s i e l l e s é t a i en t l e f i l d ’un t i s s u d es t i n é à f a i r e une c er t a i n e i mp r ess i o n p r éméd i t ée . L ' e f f e t de l e u r " t i s s a g e " v e r b a l es t o b j ec t i v emen t p r é v i s i b l e . Comme l a "c o n s t r u c t i o n " du mend i an t dans 1 ' Od y s s é e , ce " t i s s a g e " s ' i n s c r i t cl ans u n champ s o c i a l où s ' a f f r o n t e n t l e Mena et l ' À u t r e , En e f �f e t , on i mag i ne d i f f i c i l e m e n t un " t i s s a g e " v e r b a l d es t i n é à q u e l �q u ' u n q u i n ' SB t p a s , p ar ses i n t é r ê t s , opposé au " t i s s e u r " : du. moment que q u ë l ç u ' u n " t i s s e " ses .p ar o l es , i l d é f i n i t i n é v i t ab l e - ai ent l eu r d e s t i n a t a i r e comme Au t r e ( é t r a n g e r , h o s t i l e ) , s i t u é à l ' a n t i p o d e du Même. No t r e deux i ème exempl e c onc er ne p ar cont r e un " t i s s a g e " men t a l : "Mai s à p ei ne é t a i t - i l de r e t o u r , d i t Ho�mèr e de Be l l é r o p h o n , que l e r o i t i s s a i t une au t r e r use ser r ée ( - pukl non do l o n â l l o n hu- chai ne) cont r e l u i " . ”*®4 La "d e n s i t é " de l a r use t i s s é e p ar l e r o i de l a Ly c i e do i t empêcher Bel l é r o p h o n de s ' a p e r c e v o i r de l a r é a l i t é meu r t r i è r e q u ' e l l e c ache : i l s ' a g i t d ' u n e c o n s t r u c t i o n ment al e mi se en oeuv r e dans une embus�c ad e . L ' ex em p l e su i v an t se r é f è r e égal ement à une c o n s t r u c t i o n m en t a l e . Par mi l es Ac h é en s , d i t Homèr e, " l e v i eu x Nes t o r commen�ça à t i s s e r sa r use ( h u p h a m e i n er k h et o m t t i n ) " . ^ ^ l e s p ar o l es de Nes t o r ne son t n u l l emen t d es t i n é es à l ' en n e m i : comme l es mû t ho i des p r é t en d an t s , e l l e s ne f o n t q u ' e x p l i q u e r une s t r a t é �g i e p a r t i c u l i è r e à l ' i n t é r i e u r d ' u n gr oupe q u i se d é f i n i t co nt r e c et en n emi . Nes t o r p ar l e comme par mi l es s i e n s . C' e s t égal ement av ec l a mét aphor e du t i s s ag e q u 'Homèr e q u a l i f i e l e c ar ac t èr e m a t é r i e l des mû t ho i " c o n s t r u i t s " p ar l es p r é t en d an t s co nt r e

182 - Cf . So l . f r . 1 .43 s q q . Di e h l où l a so p h i ë ( v . 52) du r h ap �sode s ' i n s c r i t dans l e c o n t ex t e de l a d i v i s i o n s o c i a l e du t r a v a i l .

18 3. i l . I I I . 212.184. I I . V I . 187.185. I I . V I I . 324- 5.

Page 203: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Tél émaque : "Le h ér au t M é d o n . . . s av a i t l eu r s p r o j e t s , se t r o uv an t j u s t emen t en- dehor s de l a cour l o r s q u ' à l ' i n t é r i e u r i l s t i s s a i e n t l e u r r use (mët i n h ù p h a i n o n ) 1°° Lo r sque l es p r é t en d an t s d i s c u �t en t l e u r s t r a t é g i e , e l l e es t i n t e r c ep t ée : i l s ' a g i t donc d 'u n e c o n s t r u c t i o n ment al e (ex ami née de f aç o n v er b a l e à l ' i n t é r i e u r d ' u n gr oupe h o mo gèn e) . C' e s t a u s s i l e cas dans l ' ex em p l e su i v an t où Pénél o p e d i t : "Je v eux q u ' i l [ Do l i o s ] a i l l e c hez Laër c e a f i n de t ou t l u i r ac o n t e r p our v o i r s i , ay an t t i s s é une r use (mët i n h u p h ë n as ) q uel c onque dans son e s p r i t , l e v i e i l l a r d v i en d r a mon�t r e r sa d o u l eu r aux gens q u i v eu l en t su p p r i mer sa r a c e " .1® 7 Par c o n t r e , l o r sq ue Leuc o t h éa ex ho r t e Ul y sse à q u i t t e r son r ad eau , l e hér o s soupç onne une r use v er b a l e : "Mal h eu r eu x que j e s u i s ! Que c e l a ne s o i t pas une r use ( d o l o n ) n o u v e l l e que me t i s s e (hu- p h a i n ë i s i n ) XgUn des d i eu x quand i l v i en t m 'o r d o n n er de q u i t t e r ce r a d e a u " .1 Lui - même maî t r e de l a r use v e r b a l e , Ul y sse es s a i e d ' i n t e r p r é t e r l e sens d ' u n message q u ' i l c r o i t r u sé : l e "p r o t o - p o é t i c i e n " p ar ex c e l l en c e a t t r i b u e donc une "p r o t o - p o é t i q u e" à l a déesse - q u i p o u r t an t ne l e t r ompe p a s . Les ex emp l es q u i nous r es t en t ne c o nc er nen t que l e " t i s s a g e " m en t a l . Dans l a cave de Po l y p h ème, d i t Ul y s s e , " j e t i s s a i s t o u t es l es r u ses p o s s i b l es ( p â n t as dè do l o u s k a i mët i n h ù p h a i n o n ) c ar n o t r e v i e é t a i t en j eu i l e désas t r e é t a i t "p r o c h e" . l '^y Lo r sque l e hér o s r ev i en t à I t h a q u e , At h én a l u i d i t : "Mai n t en an t j e s u i s v enu i c i p o u r t i s �s e r une r use (met i n h up h ën ô ) av ec t o i et p o u r c ac h er ces r i c h e s �ses q u ' a u dép ar t t u r eç us des n o b l es Ph éac i en s quand j e l eu r en d o n n ai l ' i d é e et l e c o n s e i l " . 190 C' e s t p r éc i sémen t à At héna q u ' Ul y s s e s ' a d r e s s e un peu p l u s t a r d en d i s a n t : "Mai s v o y o n s , t i sse- mo i l a r use (mët i n h ü p h ëno n ) de ma v en g ean c e" .1 9 1 Un der �n i e r exempl e p r o v i en t du Bo u c l i e r p seudo - h és i o d i q ue : "Le pèr e des d i eu x et des hommes, en son c o eu r , t i s s a i t une au t r e r use ( â l l ë n mët i n h u p h a i n e ) " . 1 9 2

1 8 6 .^ 0 d . I V . 677- 8.187. I b i d . 737- 41.18 8 . Od . V . 356- 7.189. Od . I X . 422- 3. Cf . sup r a p . 197 n . 149 po u r l a "p es an t eu r "

des r u ses " t i s s é e s " p ar Ul y s s e .190. Od . X I I I . 303- 5.191. I b i d . 386 .192. L Hé s . ] Bo u c l . 27- 8. Cf . a u s s i Bac c h y l i d e q u i , t o u t en qua�

l i f i a n t l a p o és i e de " t i s s a g e " ( v o i r sup r a p . 192 n . 1 2 6 ) , emp l o i e l ' e x p r e s s i o n mët i n h u p h a i n e i n , " t i s s e r une r u s e " ( Ba . 16.24- 5 et 17- 51- 2 Sn e l l ) ; s i Homèr e i gn o r e l e " t r e s �s ag e" ( p l é k e i n ) r u s é , no us t r ouv ons c hez Sappho no n s e u l e �ment d o l o p l o k o s , " t r es s eu s e de r u s es " ( q u a l i f i a n t Ap h r o d i t e f r . 1 .2 L . - P . ) , mai s enc o r e mu t h ép l o k o s , " t r e s s e u r de p a�r o l e s " ( q u a l i f i a n t Er o s f r . 188 L . - P . ) . Cf . a u s s i Th éo gn . 226 et 1386 Di e h l , I by c o s f r . S 199 .2 Page ( ? ) , [ Si m . ] f r .

Page 204: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Pour t i s s e r , i l f au t du f i l : un exempl e u n i q u e de t o l u p e ü e i n , " f i l e r " , au même sens que i ' h up hai ne i n é t u d i é c i —d es s u s , me pa�r a î t p a r t i c u l i è r em e n t i n t é r e s s a n t pour l a r ec o n s t r u c t i o n de l a p r o t o - p o é t i q u e. Au XI Xe Chant de l ' Oà y s s é e , Pén é l o p e d i t à Ul y s �s e , enc o r e dégui sé- en mend i an t : " l e s eu l r eg r e t d ' Ul y s s e me f a i t f o n d r e l e c o eu r . Mes p r é t en d an t s , e u x , p r essen t ce mar i ag e. Mo i , j e f i l e des r as es ( d61o us t o l ù p eü o ) � Un d i e u m ' a v a i t d ’ abo r d i n s p i r é ce moy en . Dr es s an t mon gr and m é t i e r , j e t i s s a i s ( h u p h a i - n e i n ) au man o i r un i mmense l i n o n et l e u r d i s a i s p a r f o i s : ’ Sî és j eu n es p r é t en d an t s , j e s a i s b i en q u ' i l n ' e s t p l u s , c et Ul y sse d i v i n ! M a i s , mal g r é v os d é s i r s de h â t er ce m ar i ag e , p er met t ez que j ’ ac hèv e : t o u t ce f i l r e s t e r a i t i n u t i l e et p e r d u . C ' e s t p o u r e n s e v e l i r n o t r e s e i g n eu r l aë r c e : quand l a Par que de mor t v i en d r a t o u t de son l o n g l e c o uc h er au t r é p a s , q u e l s e r a i t c o n t r e mo i l e c r i des Ac h éen n es , s i cet homme o p u l en t g i s a i t l à sans s u a i r e ! ' Je d i s a i s , et ces g en s , à mon g r é , f a i s a i e n t t a i r e l a f o ugue de l eu r s c o eu r s . Su r c et t e i mmense t o i l e , j e t i s s a i s ( h u p h a i n es k o n ) t o u t l e j o u r ; mai s l a n u i t j e v e n a i s , aux t o r c h es , l a d é f a i r e . T r o i s an n é es , j ' é c h a p p a i à l ' a t t e n t i o n et f a i l l i s c o nv ai nc r e l es A c h é e n s " . 193 On c o nnaî t ma i n t en an t l ' e m p l o i homér i que des ex p r es �s i o n s do l o n (d ô l o u s ) h u p h a i n e i n et met i n h u p h a i n e i n , f r éq u en t es s u r t o u t dans l ' Qj y s s é s . Or , l o r s q u e Pénél o p e s u b s t i t u e un é l é �ment de ces sy nt agmes b i en connus en d i s an t q u ' e l l e " f i l e " des r u s es au l i e u de d i r e q u ’ e l l e l e s " t i s s e " , n o u s dev ons o b ser v er que ce " f i l a g e " i n s o l i t e an t i c i p e u n t i s s ag e q u i , no mi nal ement r é e l , ne peut q u ' as s u m er un c ar ac t è r e mét ap ho r i que en év oquant l e sy n t agn e f a m i l i e r do l o n h u p h a i n e i n , " t i s s e r une r u s e " . Pén é�l o p e " f i l e " des r u s e s , e l l e " t i s s e ” uns i mmense t o i l e . Tout se p asse comme s i l ' e x p r e s s i o n no r mal e dô l on h u p h a i n e i n se t r o u v a i s t r an sp o sés s u r l e p l an d ' a c t i o n . Pén é l o p e p r o d u i t u n t i s s u t an �g i b l e q u i p o u r t an t ne p eu t s e r v i r de p r é t ex t e q u ' à c o n d i t i o n q u ’ e l l e s ' e n ^ g e dans un " t i s s a g e " t ou t à f a i t mét ap ho r i que - à s a v o i r l e d i s c o u r s , t r o i s f o i s r e p r i s , q u ' e l l e p r ononce à l ' i n t e n t i o n des p r é t en d an t s . Ce d i s c o u r s est un " t i a e a g e " t e l l e �ment s e r r é q u ' i l l e u r f au t t r o i s ans p our r é u s s i r à l e p e r c e r .

*

l a "p r o t o - p o é t i q u e" q u ' o n v i en t de dégager es t donc l ' a n c ê t r e b i e n a t t e s t é de l a p o ét i q ue des p o èt es c h o r au x . Tec hn i quement mo i ns d i f f é r e n c i é e s que l es mét apho r es a r t i s a n a l e s c hez Pi n d a r e , l es mét ap ho r es q u i c o n s t i t u en t c et t e p r o t o - po ét i que s ' o r g a n i s e n t p o u r t an t d ' u n e f aç o n q u i n o u s per met d ' é t a b l i r l e l i e n "g én éa�l o g i q u e " en t r e l a r use g u er r i è r e ( e t c . ) et l e c a l c u l du poèt e

3 6 / 5 4 1 . 9 Page ( ? ) , f r . ad es p . 3 1 / 9 4 9 Pag e , Es c h . Ch . 220,193. Od . X I X . 136- 51.194. Od . 11 .96 - 102 , X I X . 141- 7 et X X I V . 131- 7.

Page 205: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

p r o f e s s i o n n e l . Lo i n de se r é f é r e r à l a c o n s t r u c t i o n d ’u n d i sc o u r s s p éc i f i q u emen t "p o é t i q u e" (ou " l i t t é r a i r e " ) , l a p r o t o - po ét i que r èg l e un d i s c o u r s r u s é . Ce d i sc o u r s t i e n t sa s p é c i f i c i t é d ' u n e s é r i e de p r a t i q u es p r é - p o l i t i q u es q u i , t o u t en r ap p e l an t l a p r a�t i q u e des p o èt es c h o r au x , ne son t p o u r t an t pas i d en t i q u es à c e l �l e - c i . Le r ap p o r t "g é n é a l o g i q u e" dont j e p ar l e n ' e s t en e f f e t c o mpr éhens i b l e q u ' à c o n d i t i o n d ' ê t r e r ep l ac é dans l e cadr e de c et t e t r an s f o r mat i o n des p r a t i q u es q u i s ' ac h è v e dans l a Ci t é g r ec q u e. J ' a i dé j à f a i t a l l u s i o n à c et t e t r an s f o r mat i o n : au champ s o c i a l q u i oppose l e Même et 1 'Au t r e comme é t r an ger s s i no n comme en n emi s , suc c ède l e champ des p r a t i q u es c i v i q u es q u i l es oppose comme c i t o y en s au x a s p i r a t i o n s p o l i t i q u e s c o n t r a d i c t o i �r e s , ou comme p a r t i es engagées dans une t r an s ac t i o n c o mmer c i al e, r ég l ée p ar c et t e l é g i s l a t i o n q u i . s e l o n So l o n , d ev a i t r endr e l e r ap p o r t c o n t r ac t u e l éq u i t ab l e . 1 °5 x,e p r emi er d i s c o u r s s p é c i f i �quement p o é t i q u e ( " l i t t é r a i r e " ) de l a Ci t é , c ' e s t p r éc i sémen t un d i s c o u r s p r o d u i t dans l e champ s o c i a l q u i oppose Poèt e et Com�man d i t a i r e comme l es deux p a r t i es d ' u n c o n t r at ; c ' e s t un d i s �c our s q u i se c o n s t r u i t du p o i n t de v ue de l ' A u t r e , à s av o i r l e Commandi t ai r e ; c ' e s t ce d i sc o u r s t r a v a i l l é q u i c o n s t i t u e l a p o és i e c h o r a l e . Comme l e d i s c o u r s p r o t o - p o é t i q u e, ce d i sc o u r s t i e n t sa "m a t é r i a l i t é " du f a i t q u ' i l es t p r o d u i t du p o i n t de vue de l ' Au t r e à q u i l e r ap p o r t du Même, av ec l e s p o èt es c h o r au x , d ev i en t déso r mai s c o n t r ac t u e l .

J u s q u ' i c i j e n ' a i pas i n s i s t é su r l e mot q u i es t dev en u , p l us t a r d , l e mo t - c l é de l ' a c t i v i t é que Pi n d ar e a dés i gnée av ec une abondanc e de mét apho r es so c i a l emen t homogènes. La r a i s o n es t si mp l e : p o i e î n ( a i n s i que ses d é r i v é s ) dans l e sens de "compo�s e r un poème" n ' e s t pas dev enu f r éq u en t av an t Hé r o d o t e .196 Qn l e t r ouv e d ' a b o r d c hez So l o n : m et ap o i ë s o n . 197 j j g sens " r e f a i r e " =

195. Vo i r supr a p . 164.196. Cf . dé j à We i l , p . 23 9 , p our q u i p o i ë t ë s se t r a d u i t p ar "au-

t f f i i r " ( p . 243) ; l ' a p p e l l a t i o n p o i ë t ë s e s t , s e l o n l e même s av an t , l e r é s u l t a t d ' u n "beso i n de d i s t i n g u e r l es au t eu r s des ex é c u t an t s " à q u i "c o n v en a i en t l es noms de dcoi ôoi , pct (| ;ü)ÔOL ou b i en Û T t o x p L T a l " ( p . 242 ; c f . a u s s i Sp e r d u t i , p . 22 0 , et Sc h o l . Pi n d . 1 .4 .3 - 5 Dr ac h m an n ) . S ' i l es t v r a i que l ' a p p e l l a t i o n p o i ë t ës i mp l i q ue l ' i d é e de ce que l es An g l a i s ap p e l l en t au t h o r s h i p (comme j e l e suggèr e i n f r a p p . 207- 8 n . 2 0 5 ) , e l l e ne se r é d u i t p o u r t an t pas à c e l a . Po u r l e p o i e î n " p o é t i q u e " , c f . a u s s i Du r an t e , p p . 234- 5 (don t l a p er �sp ec t i v e c o mpar at i s t e n ' o f f r e que peu d ' a f f i n i t é s av ec l a mi en n e) et V a l e s i o , p . 97 , dont l a p r éo c c u p at i o n p r i n c i �p al e es t de mo n t r er l a f au s s e t é de l a t r ad u c t i o n i d é a �l i s t e de p o i e î n , "c r é e r " ( c f . a u s s i Sp e r d u t i , p p . 220- 1 et n . 4 7 ) .

197. So l . f r . 2 2 .3 Di e h l .

Page 206: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

" r é c r i r e " de ce mot composé s ' i mp o s e n a t u r e l l emen t c a r , dans l e même v e r s , So l o n l ' o p p o s e à âe i d e : " Ré c r i s - l e . . . e t c hant e a i n �s i : Po u r t an t , s i l a n o t i o n d ' é c r i t u r e es t év oquée p ar m e t ap o i ë s o n , no us dev ons t o u t e f o i s c o n s t a t er q u ' e l l e ne c o n s t i �t ue p as une c o n d i t i o n n é c es s a i r e de l a r emar que f a i t e p ar So l o n : s e l o n ce d e r n i e r , l e poèt e Mi mnenne - d e s t i n a t a i r e des v er s so- l o n i en s - se t r ouv e "h o r s de sa p r op r e p a r o l e " de so r t e q u ' i l peu t l a " r e f a i r e " conf or mément à l a c r i t i q u e de l ' A u t r e , c ' es t - à - d i r e So l o n . La c r i t i q u e de So l o n es t en e f f e t s o l i d a i r e d ' u n t y pe de p ensée q u i se t r ouv e à l ' o r i g i n e de t ou t e c o n s t r u c t i o n v e r b a l e , q u ' e l l e se p r o du i se à l ' a i d e de l ' é c r i t u r e ou n o n . Par c o n t r e , Homèr e n ' a pas pu êt r e c r i t i q u é de l a même f aç o n : v enan t "de l a Mu s e " , l e d i s c o u r s de l ' a è d e ne se donne pas comme - "con�s t r u i t " , Po u r Homèr e, t o u t e c o n s t r u c t i o n v er b a l e es t n é c e s s a i r e �ment i n t é r es s é e : s ' i l ne c o ns i dèr e pas que son d i s c o u r s est c o n s t r u i t , c ' e s t par c e q u ' u n e t e l l e q u a l i f i c a t i o n d é f i n i r a i t son a u d i t o i r e comme Au t r e et b r i ser ai t - , du même c o up , l ' h o mo g é�n é i t é du gr oupe don t i l s a i t s y mb o l i s er l es v a l eu r s par c e q u ' i l s ' i d e n t i f i e comp l èt ement av ec l u i .

Dans l e deux i ème exempl e du p o i e î n p o é t i q u e , l e sens ne p r é �sen t e auc une amb i g u i t é : "Peu r l a p l u p ar t des g en s , d i t Th éo g n i s , i l n ' y a q u ' u n e seu l e v e r t u , à s av o i r l a r i c h e s s e . I l s n ' a p p r é �c i en t pas au t r e c h o s e . . . n o n , même s i t u p r o d u i s a i s des f i c t i o n s p a r e i l l e s aux r é a l i t é s ( o u d ' e i p seudea mèn p o i o î s e t u mo i s i n h o mo î a) p a r l an t av ec l a l angue f o r mi dab l e du d i v i n N e s t o r . . . " . 1 ^8 La "p l u p a r t des g en s " son t s i av ar es q u ' i l s ne so n t même pas p r ê t s à p ay er l a "p r o d u c t i o n " v er b a l e (e t mi mét i q ue) des r hap �so des r é c i t a n t H o m è r e . ^^9 Dans l a deux i ème m o i t i é de l a c i t a t i o n , n o u s r ec o n n a i s s o n s f ac i .l ement l ' a l l u s i o n à Homèr e^®*”* ou à Hés i o �d e . 201 Cep en d an t , l a v a r i an t e de Th éo gn i s s u b s t i t u e au l égô n ( " d i s a n t " ) homér i que et au l é g e i n ( " d i r e " ) h és i o d i q u e un p o i o î s ( " t u p r o d u i s a i s " ) t o u t à f a i t conf or me au x p r i n c i p es de l a poé-

198. Th éo gn . 699- 700 et 713- 4 Di e h l .199. Cf . Hav el o c k 1963, p . 45 : "Yo u t h r ew y o u r s e l f i n t o t he

s i t u a t i o n o f A c h i l l e s , y ou i d e n t i f i e d w i t h h i s g r i e f o r h i s a n g e r . You y o u r s e l f became A c h i l l e s and so d i d t he r e c i t e r t o whom y ou l i s t e n e d " .

2 0 0 . Du p o i n t de v ue de Th éo g n i s , i l es t p o s s i b l e de f a i r e a l l u �s i o n à t e l ou t e l v er s homér i que ( c f . su p r a p . 68 et n . 12 8 ) .

2 0 1 . Hé s . Th . 27 � v o i r sup r a p p . 68 , 71 et i n f r a Ap p en d i c e 1, p p . 215- 6. Dans l a p er s p ec t i v e du v er s t h é o g n i d é en , on po u r �r a i t donc r ec o n n aî t r e l a p l ac e s t r a t ég i q u e occupée p ar l es g as t é r es o î on du Di s c o u r s des Muses : t o u t se passe commes i l eu r s "men s o n g es - f i c t i o n s " ( p s eu d ea ) c o n s t i t u a i en t un c as - l i mi t e en t r e ce que j ' a i ap p el é l a "p r o t o - p o é t i q u e" et l a v é r i t a b l e p o é t i q u e . A i n s i , l es g as t é r es oî on s e r a i en t l es p r emi er s " p o è t e s " .

Page 207: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t i q u e c h o r a l e . I l ne s ' a g i t p l u s d ' u n e r use v i s a n t à l ' a p p r o p r i a �t i o n des b i en s d ' a u t r u i (une d o l i ë t é k h n ë ) mai s d ' u n e t ec h n i q ue a r t i s a n a l e (une t é k h n ë ) q u i ex i ge sa r ému n ér at i o n l é g i t i m e . Le r hapsode "p r o d u i t " (on d i r a i t p l u t ô t " r e p r o d u i t " ) son d i s c o u r s , ses - r éc i t at i ons c o n s t i t u en t un " t r a v a i l " . Le p r emi er cas "p u r " du p o i e î n p o ét i q ue p r ésen t e donc une an a l o g i e p a r f a i t e av ec l es mét ap ho r es a r t i s a n a l e s de Pi n d a r e . Tec hn i quement mo i ns ex ac t e que c e l l e s - c i , l e p o i e î n p o ét i q ue de Th éo gn i s se r é f è r e à l ' a c �t i v i t é des r hap so des comme à une a c t i v i t é a r t i s a n a l e dans l e ca�dr e de l a Ci t é . Or , Th éo gn i s emp l o i e l e p o i e î n p o é t i q u e enc or e une f o i s : c e l u i q u i possède une s o p h i ë , d i t - i l , n e d o i t pas l a g ar d er p o u r l ui - même mai s i l d o i t , en t r e au t r es , " f a b r i q u e r " ( p o i e î n ) p o u r ê t r e u t i l e à a u t r u i . Sans d o u t e , Th éo gn i s pense i c i à l a c o mp o s i t i o n sp éc i f i q u emen t p o é t i q u e , p r o bab l emen t dans l e sens de " f i c t i o n " (p l u t ô t que "m en s o n g e " ) , même s i l a r emar �que d ' E m e s t Di e h l es t un peu au d ac i eu s e : u t p o t e i ro i r j TTi ç;, "à s av o i r en t an t que p o è t e " .203 n 011s ne sav ons p a s , à v r a i d i r e , s i l e poèt e a v a i t r eç u c et t e d és i g n a t i o n t ec h n i q u e à l ' é p o q u e de Th é o g n i s .

Or , no us sav ons t r ès b i en que p o i e î n n ' e s t pas n ' i m p o r t e quel v er be : du V I e s i è c l e , c ' e s t l e v er be q u ' o n r enc o n t r e l e p l us so uv en t dans l es s i g n a t u r es des v ases et des s c u l p t u r es ( ho deî na e p o i ë s e n , " t e l ou t e l l ' a f ab r i q u é [ e ] " ) . Tout à f a i t conf or me à cet u s a g e , Si mon i de éc r i t l ' ép i g r amme su i v an t e : "Vo i c i l a s t at ue d ' A r t é m i s . Son p r i x (m i s t h o s ) f u t de deux c ent dr achmes par i en - n es - c e l l es q u i p o r t en t l e s i gn e du b o u c . A r c é s i l a s , f i l s de Ar i s t o d o c o s . l ' a f ab r i q u ée ( e p o i ë s e n ) av ec une h a b i l e t é d i gne d ' A t h é n a " . A t r av er s c et t e ép i gr amme, no us pouv ons r ec o n n aî t r e l e poèt e q u i , p l u s que t ou t au t r e p eu t - ê t r e , a l u t t é p o u r que l e d r o i t du poèt e à l a r émunér at i o n (m i s t h o s ) s o i t r ec o nnu comme d r o i t a r t i s a n a l . Po u r l u i , r i e n de p l u s n a t u r e l que d 'emp l o y er l e mot p o i e î n l o r s q u ' i l v eu t ex p l i q u e r p o u r q u o i A r c é s i l a s a r eç u sa r ému nér at i o n : p o i e î n es t en e f f e t l e mot - c l é no ar d és i g n er l a t r an s f o r mat i o n du monde m a t é r i e l p ar l e T r a v a i l p ay é . On i ma�g i ne d i f f i c i l e m e n t un mot q u i a i t p l u s de c o n n o t a t i o n "a r t i s a n a �l e " . 203 En u t i l i s a n t ce mot - c l é po u r d és i g n e r l ' a c t i v i t é poét i -

20 2 . Théo gn . 771 Di e h l .20 3 . Di e h l ad l o c . ; v an Gr o n i ngen 1957B, p p . 107- 8, n ' e s t pas

mo i ns ass u r é : "Le t er me l e p l us c l a i r es t p r o bab l emen t l e d e r n i e r , i r o i e t v . . . On n ' a q u ' à l i r e l a Po é t i q u e d ' A r i s t o t e p o u r v o i r que l e v é r i t ab l e Tt oi Ti Tr i ç es "t c e l u i . . . q u i p r a t i - - que en v er s l ' a r t de l a n a r r a t i o n " .

204- Di o g . Laër c e I V . 45 ( = Si m. f r . 114 D i e h l ) .2 0 5 . A c et t e c o n n o t at i o n s ' a j o u t e , p ar i m p l i c a t i o n , une a u t r e , à

s a v o i r c e l l e de l a per sonne j u r i d i q u e b é n é f i c i a i r e du p a i e �ment : c f . Cook 1971 q u i t end à mo n t r er que l a s i g n at u r e av ec ep o i ës en su r l es v ases de l a p ér i o d e de 570- 470 av .

Page 208: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

q u e , Bér c do t e "r ésu me" l es mét ap ho r es a r t i s a n a l es c hez p i n dar e p ar un s i mp l e sy st ème mét ap ho r i que : p o i e î n , p o i e s i s , p o i ë t ë s , - p o i i e . - po l os ( l ' a b s e n c e de po i sma au sen s de "poème" c hez Hér o �do t e es t sans dout e a c c i d e n t e l l e ) . ^ 0 ° Cet t e s i m p l i f i c a t i o n l u i a ét é p o s s i b l e à causa de l ' h o m o g é n é i t é s o c i a l e des mét apho r ss t ec h n i q u emen t d i f f é r e n c i é e s q u i , c h ez l es poèt es, c h o r au x , t r a �d u i s en t l e s t a t u t a r t i s a n a l de l a p a s s i a . A f o r c e d ' i n s i s t e r s u r ce. st at ut - , 1 " ' a r t i s a n de l a p a r o l e " se t r ouv e donc f i n a l e �ment r e c onnu comme t e l . Ev i demmen t , Hér odo t e n ’ est - pas s e u l r esp o n sab l e de c et t e s i m p l i f i c a t i o n d é c i s i v e m a i s , en t an t que p r o s a t eu r p i o n n i e r , i l a sans dout e eu b es o i n d ’ un v o c ab u l a i r e c o n c i s et adéq uat po u r d és i g n e r l ' a c t i v i t é v i s - à - v i s de l aq u e l l e i l a p r i s ses d i s t an c es : l a p o és i e et s u r t o u t l a p o és i e ép i q u e, r é c i t é e p ar ces a r t i s a n s du t ex t e homér i que q u ' é t a i e n t l es r hap �s o d e s . Du même c o up , Homèr e a commencé sa c a r r i è r e de "p o è t e " : déso r mai s l es Gr ec s se sont r é f é r é s à Homèr e t o u t s i mp l ement comme au "Po è t e " ( ho p o i ë t ë s ) , l u i a t t r i b u an t i nnocemment une i mp i é t é dont i l ne s ' e s t j amai s r endu c o u p ab l e .207

Hér o d o t e , on l e s a i t , se méf i e t o u j o u r s de l a p o és i e ép i q u e . D' u n e f aç o n c a r a c t é r i s t i q u e , i l met en dout e l ' e x i s t e n c e du f l e u �ve Oc éano s : "Ho mèr e, j e p en s e , ou un des p o èt es ( p o i ë t a f ) p r é �c é d en t s , a i n v en t é ce nom et l ' a i n t r o d u i t dans l a p o és i e ( p o i ë - s i s ) " . 2 0 8 o r , Oc éano s f a i t p a r t i e de l a t héo go n i e g r ec q u e, ce q u i donne une i n d i c a t i o n i mpo r t an t e quan t à l ' i n t e r p r é t a t i o n du p o i e î n s u i v an t : "Ce son t eux [ Hé s i o d e et Homèr e] q u i dans l eu r s poèmes ont f ab r i q u é po u r l es Gr ecs une t h éo go n i e ( h o i p o i ës an t es t h eo g o n i ën Hé l l ë s i ) " . 2 ^ 9 Se l o n Hér o d o t e, l e poèt e ép i que s u i t des p r i n c i p e s é t r an ger s au p r o s a t eu r : " I l sembl e qu 'Homèr e l u i au s s i a v a i t en t endu r ac o n t e r c et t e h i s t o i r e ; mai s comme e l l e ne con�v en a i t pas à l ' é p o p é e ( es t ën e p p p o i i ë n ) au t an t que c e l l e dont i l s ' e s t s e r v i , i l l ' a l a i s s é e de c 3t é . . . " .210 Hér 0 £0-t;e a £0n c de bo nnes r a i s o n s de se demander " s i l ' o n peut av an c er quel que chose en s ' a u t o r i s a n t des p o èt es ép i q ues ( e p o p o i b f ) " , Cet t e méf i an c e r end compt e d ' u n e c o n c l u s i o n r ap i de dans l e I I I e L i v r e :

J . - C. se r é f è r e sp éc i f i q u emen t à l a n o t i o n de p r o p r i é t é : Eu p h r o n i o s n ' e s t pas s t r i c t o sen s u l e "‘p r o d u c t eu r " de t ous l es v as es p o r t an t sa s i g n a t u r e - c eux - c i so n t - l es p r o d u i t s de son a t e l i e r où t r a v a i l l a i e n t p l u s i eu r s o u v r i e r s .

20 6 . Le l i e n en t r e l es mét apho r es " d i f f é r e n c i é e s " et l e p o i e î n p o é t i q u e a p p a r a î t , de f aç o n amusan t e, c hez Ar i s t o p h . Thesm. 446- 56, c i t é sup r a p . 188 n . 100.

2 0 7 . Vo i r su p r a p p . 194- 5 et n . 1422 0 8 . Hd t . 1 1 . 2 3 .2 0 9 . I b i d . 53 ; c f . a u s s i i b i d . 3 p o u r l a p o s i t i o n "ag n o s t i q u e "

d ' Hé r o d o t e .21 0 . I b i d . 11621 1 . I b i d . 120.

Page 209: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

"So n nom même - Hër i dan o s - se dénonce comme ét an t un nom gr ec et no n b a r b a r e , f ab r i q u é p ar quel que poèt e ( hu~pQ p o i ë t éô dé t i n o s p o i ë t h é n ) " 1 " poèt e ép i q u e" ( r o i é ô n ép eaJSTJ A r i s t é a s , n ' i n s p ï r ë _âxï cüne c o n f i an c e à Hér odo t e q u i d i t , comme s ' i l v o u l a i t i n d i q u e r l a l i m i t e abso l ue de ses i n f o r mat i o n s : " Même Ar i s t é a s , dans l ' o u v r a g e en v er s où i l f a i t oeuv r e de poèt e ( en t o î s i ép es i p o i é ô n ) , ne p r ét end pas êt r e a l l é en p er sonne p l u s av an t que l es I s s é d o n s " .214 Ap r ès a v o i r mi s en q u es t i o n l ' e x i s t e n c e des Hyper - b o r é en s , Hér odo t e a j o u t e : " C ' e s t c hez Hés i o de q u ' i l es t q u es t i o n des Hy p er b o r éen s , c ' e s t a u s s i c hez Homèr e, dans l es Bp i g o n e s , s i Homèr e es t r ée l l emen t l ' a u t e u r de ce poème ( t aû t a t à é- pea e p o i ê - s e ) " . 2 1 5 La men t i o n d ' Hé s i o d e et d 'Homèr e es t donc un ar gument c o n t r e l ' e x i s t e n c e des Hy p er bo r éens p l u t ô t q u ' a u t r e c h o s e. Un d e r n i e r ex empl e du p o i e î n "é p i q u e " suggèr e une v a l e u r p o s i t i v e mai s ce n ' e s t q u ' u n e ap p ar enc e : en r é a l i t é , i l se t r ouv e dans l a r ép o n s e , " c i t é e " p ar Hé r o d o t e , du dépu t é a t h é n i en au r o i des Sy r a c u s a i n s , Gé l o n .^ ”

La v a l eu r de l ' é p o p é e en t an t que sour c e h i s t o r i q u e es t donc mi se en q u es t i o n de f aç o n c o hér en t e : l e sens du p o i e î n "é p i q u e " es t c e l u i de " f a b r i c a t i o n " se l o n des p r i n c i p es é t r an g er s à l a r ec h er c h e que se p r opose Hér o d o t e , et no us pouv ons a j o u t e r que ce sens ne p eu t q u ' ê t r e a s s o c i é à l a p r a t i q u e i n t é r es s é e des r h ap s o d es , r é c i t a t eu r s p r o f es s i o n n e l s de l ' é p o p é e . Vi s - à - v i s de c e l l e - c i , l a l i g n e de démar c at i o n t r ac ée p ar Hér odo t e ne p r ésen t e auc une a m b i g u ' i t é . 2 1 7 p o u r t an t , à sa c a t ég o r i e de p o és i e ap p ar �t i en n en t a u s s i l es o eu v r es , so c i a l emen t h é t é r o g è n es , des poèt es l y r i q u e s , c h o r aux et t r a g i q u e s . Une f o i s é t ab l i e comme t er me qu i "r ésu me" l es mét apho r es a r t i s a n a l e s de l a p o é t i q u e c h o r a l e , l a p o i ë s i s t en d en e f f e t à per dr e sa p r é c i s i o n s o c i a l e et d ev i en t l a d é s i g n a t i o n de t ou t d i s c o u r s v e r s i f i é . Nous t r o u v o n s d ' a b o r d une s é r i e d 'ex emp l es du p o i e î n p o ét i q ue et de ses d é r i v és où l a v a l e u r de l a p ar o l e p o ét i q ue n ' e s t pas p e r c e p t i b l e .218 peux ex emp l es s u g g è r en t , p ar c o n t r e , une v a l e u r p o s i t i v e : empl oy é pour q u a l i f i e r l ' a c t i v i t é de Sappho219 et d ' A l c é e ^ O ]_e p o i e î n p o é t i q u e ne peut guèr e av o i r l e sens de " f a b r i q u e r " , c ar l es "p o èmes" des Les b i en s ont év i demment ét é u t i l i s é s p ar Hér odo t e

21 2 . Hd t . I I I . 115.21 3 . Hd t . I V . 13.21 4 . I b i d . 16.21 5 . I b i d . 32 .216 . Hd t . V I I . 161.21 7 . La p o s i t i o n d 'Hé r o d o t e r ap p e l l e a i n s i c e l l e de Xén o p h an e.21 8 . Hd t . 1 . 2 3 ( A r i o n ) , 1 1 .8 2 ( ? ) , 1 1 .1 3 4 ( Es o p e ) , I V . 35 (Ol en

l e L y c i en : c f . Pau s . X . 5 . 8 c i t é sup r a p . 190 n . 11 6 ) ,V I . 21 ( Ph r y n i c h o s ) .

21 9 . Hd t . 1 1 .1 3 5 hë mo u s o p o i d s .220 . Hd t . V .9 5 ho p o i ë t ë s , en mé l e i p o l ë s a s .

Page 210: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

22 1en t an t que document s a u t o b i o g r ap h i q u es . Si mousopo i oû n ' e s t pas une e r r eu r pour mo u so p 61o u , "s er v an t e de l a Mu s e" , 2 2 2 p o i e î n a donc d é j à p er du i c i l es c o n n o t at i o n s so c i a l emen t i n c o mp at i b l es av ec l a p r a t i q u e de S a p p h o 2 2 3 e t es t dev enu une q u a l i f i c a t i o n un i q uemen t t ec h n i q u e . Quant à A l c é e , une o b s er v a t i o n s u f f i r a : i l es t l ' a u t e u r d ' u n hymne à Ap o l l o n dans l e q u e l l e d i eu r end v i s i t e .a u x Hy p er b o r éen s , p eup l e dont Hér odo t e met en dout e 1 'ex i - s t en c e224 ; de ce p o i n t de v u e , Al c ée n ' e s t pas d i f f é r e n t d ' Hé �s i o d e et d 'Homèr e - i l " f a b r i q u e " . U t i l i s é p o u r q u a l i f i e r 1 ' a c �t i v i t é d . ' Es c h y l e , l e po i eî r . p o é t i q u e assume une v a l eu r n é g a t i v e : s e l o n Hé r o d o t e , Esc h y l e a " v o l é " ( h e r p a s e ) au x Egy pt i ens- l ' i d é e OU'Ar t ém i s es t l a f i l l e de Dê m é t er .4- 7 Cet t e v a l e u r n é g a t i v e de p o i e î n a ét é s i f o r t e q u ' Hé r o d o t e , f av o r ab l e l o i à Pi n d a r e , a dû i n t r o d u i r e n o l i s a i av ec o r t h o s mo i cLoIcéei : "Co n t r a i r emen t -à ce q u ' o n a t t e n d r a i t d ' u n p o è t e , P i a d &r e , à mon a v i s , a t ou t à f a i t r a i s o n en d i s a n t : 1 . . . ’ ',226

Hér o do t e es t l e p r emi er t émo i n d ' u n u s ag e c r i t i q u e du p o i eî n p o é t i q u e . Comme on v i e n t de l e v o i r , i l oppose au x p r i n c i p es de l ' é p o p é e , co mpr i se à t r av er s u n modèl e " a r t i s a n a l " - dont i l ne r ec o n n a î t t o u j o u r s l es i m p l i c a t i o n s s o c i a l e s - , l e s p r i n c i p es de sa p r op r e r ec h e r c h e . I l oppose an 11 ,j s" p o é t i q u e^ 1 son pr opr e •" i e 11 c r i t i q u e , q u i es t c e l u i d ' u n c i t o y en l i b r e22d dont ' l a f a i m

2 2 1 . Hd t . 1 1 .1 3 5 .2 2 2 . C ' e s t p ar ce mot que Sappho d é f i n i t el l e- même sa p o s i t i o n

"an t i - p o é t i q u e" dans f r . 150 L .- P. (un c o p i s t e q u i v o i t M0TC0I I 0A0Y peut sans dout e compr endr e M0YC0Ï Ï 0I 0Y p ar an a l o �g i e av ec AOr OÜOI OY du par agr ap he p r é c é d e n t ) . Or , l a v a l eu r t r ès peu p r o saï q u e du mot mousopo l os (emp l oy é p ar Eu r i p i d e dans deux p ass ag es l y r i q u es : A i e . 455 et Ph é n . 1499) ex �c l u t , semb l e- t - i l , son emp l o i c hez Hér o d o t e , mai s v o i r Jaco- by 1913, c o l . 503, pour l a man i èr e dont Hér odo t e s a i t a s s i �m i l e r - i l ne s ' a g i t pas de c i t a t i o n s - des p h r ases ép i ques et l y r i q u es "d er en Ur sp r u n g der L es e r mer k en s o l l " ( c f . Hd t . V I I I . 8 . 3 q u i r ap p e l l e Hé s . Th . 27 et Hd t . V I I . 117.1 q u i , de f aç o n amu san t e, r ap p e l l e Al c ée f r . 350 L . - P . ) .

22 3 . Cf . su p r a p p . 175, 18 1.2 2 4 . Al c ée f r . 307 L .- P. ; Hd t . I V . 32 .2 2 5 . Hd t . 1 1 .1 5 6 .22 6 . Hd t . 111- 3.8. Ma t r ad u c t i o n v i s e à r endr e l a f o r c e d ’ o r t h o s

au débu t de l a ph r asé ( c f . Thomson 19 6 5 :1 1 , p p . 253- 5). ; p o u r Ti o i eî n c h ez Pi n d a r e , c f . Ném. 5 . 2 9 ~ pse£st an dfc p o i ë t &n su né^ax e 1- Jgon, " e l l e f ab r i q u a h ab i l emen t une f ab l e menson�g è r e" ; p our l e "p o è t e " l ui - même, l e p o i e î n v e r b a l es t en �cor e s o l i d a i r e d ' u n e p oét i que r usée - l a "p r o t o —p o é t i q u e" - p l u t ô t q u ' a r t i s t i q u e .

22 7 . Vo i r su p r a p . 185 pour l a d u p l i c i t é de ce " j e " .22 8 . I l se q u a l i f i e l ui - même de Th o u r i o s dans l a p r emi èr e phr ase

Page 211: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

a ét é à j amai s é l o i gn ée du v en t r e22^ gr âce au dév el oppemen t de l ' e s c l a v a g e . Co n t r a i r emen t à c e l u i des r hap so des ou à c e l u i des p o èt es c h o r au x , son " j e " n ' e s t pas dét er mi né p ar des r e l a t i o n s de dépendance q u i au r a i en t pu l e f o r c e r à éc r i r e pour o b é i r à t e l ou t e l c o mmand i t a i r e. Au c o n t r a i r e , son " j e " es t r éel l emen t ce que c e l u i de Pi n dar e peut seu l ement p r ét end r e ê t r e , c 'es t - à - d i r e l e " j e " d ' u n l d i o s ("homme p r i v é " ) , q u i n ' a aucune r a i s o n de ne p as d i r e l a v é r i t é . ^ 30 "- je " d é s i n t é r es s é d ev i en t a i n s i l a c o n d i t i o n de v é r i t é J ' d ' u n d i s c o u r s q u i , comme on l e s a i t , abonde d ' ex p r es s i o n s comme "à mon a v i s " , " v o i c i mon o p i n i o n " , " j ' a i v u moi - même" e t c . , ex p r es s i o n s d é f i n i s s a n t l e p o i n t de vue q u i donne au d i s c o u r s sa p er sp ec t i v e c o h é r en t e .

Or , c et t e o p p o s i t i o n en t r e l e " j e " p o ét i q ue et l e " j e " c r i t i �que se t r ouv e c o nf i r mée c hez Pl a t o n q u i , dans une d i za i n e de p a s s ag es , f a i t c o n t r as t er p o i ë t ës et i d i o t es (ou b i e n l eu r s éq u i �v a l e n t s ) . Si l ' o n cher c he à t r ad u i r e ces deux t er mes , on ar r i v e aux t r o i s s o l u t i o n s s u i v an t es : 1° "p o è t e / p r o s a t e u r "2^ 2 ; 2° "poèt e/homme p r i v é " 2^^ ; 3° "l ogogr aphe/homme p r i v é " . C o m m e n t e x p l i q u e r l ' i m p r e s s i o n d ' am b i g u i t é que donnent ces t r o i s s o l u �t i o n s ? l a r éponse es t s i mp l e : l ' o p p o s i t i o n p o i ë t ë s / i d i ô t ë s ne t r a d u i t pas une r e l a t i o n d ' o r d r e t ec h n i q u e ( " p o é s i e / p r o s e " ) mai s d ' o r d r e s o c i a l . A i n s i l es deux t r ad u c t i o n s du p r emi er t er me, "p o è t e " et " l o g c g r ap h e " , ne sont pas c o n t r a d i c t o i r e s , même s i l e " l o g o g r ap h e" es t une so r t e de "p r o s a t e u r " . Le p r emi er t er me, on l e v o i t , c o r r esp o nd à une a c t i v i t é p r o f e s s i o n n e l l e , i n t é r es s ée : t o u t "p r o d u c t eu r " q u i v end son t r a v a i l s ' a p p e l l e p o i ë t ë s , même s i , d ' h a b i t u d e , on n ' e n t e n d que "p o è t e " p ar ce m o t .235 So i t en t an t que "p o è t e " s o i t en t an t que " l o g o g r a p h e " , l e p o i ë t ës v end son h a b i l e t é v er b a l e ; son t r a v a i l es t à v e n d r e .2^6 L ' a u t r e t er me, t r ad u i t c i - dessus p ar "p r o s a t eu r " et p ar "homme p r i v é " , es t a u s s i p r é c i s : i d i ô t ë s es t c e l u i q u i ne v end pas son t r a v a i l

de son o eu v r e, ce q u i d o i t s i g n i f i e r " c i t o y e n de T h o u r i e s " . Cf . Jac o by 19'13, c o l l . 205- 9, 224- 6 .

229- Po u r l ' e x p r e s s i o n , c f . sup r a p . 174 et n . 8 . P l u t . Mo r .862a- b f a i t men t i o n d ' u n e " a l l é g a t i o n " ( d i a b o l ë ) s e l o n l a �q u e l l e Hér odo t e au r a i t r eç u d i x t a l en t s des At h én i en s pour l es a v o i r f l a t t é s dans son oeuv r e : q u ' i l s u f f i s e de c o n�s t a t e r q u e, mal gr é son p a r t i - p r i s an t i - h é r o d o t éen , Pl u t a r �que l ui - même n ' y c r o i t p as .

230 . Vo i r sup r a p p . 182 (et n n . 70- 1) et 18 5 -231 . Cf . dé j à Héc at ée f r . 1 Jac o by c i t é su p r a p . 94 .232 . P l a t . Banquet 178b , Phè dr e 258d , Ré p . I I . 9 / 3 6 6 e , Loi s X .8 9 0 a .23 3 . Pr o t . 347c - 8a, I o n 532d , Ré p . 1 1 .7 7 3 6 3 e , X . 7 / 6 0 6 c .234. T h é é t . 177b , Phèdr e 228a , 236d , Eu t h y d . 305b- d .235 . Banquet 205c .236 . C f . I o n 535e a r g u r i o n , c i t é su p r a p . 8 0 , et Phèdr e 228a

k h r u s i o n , q u i donne l a v a l eu r de l ' h a b i l e t é d ' u n r h é t e u r .

Page 212: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

et q u i , an. t an t que " p r o s a t e u r " , p ar l e en i d i o i s l é g o i e , "av ec s es p r o p r es p a r o l e s " e n t o u t e s i n c é r i t é , c o n t r a i r emen t au " l o g o g r a p h e " q u i d o i t f a b r i q u e r son d i s c o u r s . D' u n c ô t é l a dé�p endanc e d ’ u n a r t i s a n , de l ' a u t r e l ' i n dép en danc e ( e l e u t h e r f a ) ^ p r ét endu e â ' u n c i t o y en q u i se méf i e de t o u t e a c t i v i t é a r t i s a n a �l e . 1 ' i n dép en danc e dans l aq u e l l e Hés i o de a v u une c o n d i t i o n de v é r i t é 2- ^ a donc f i n a l emen t ét é r é a l i s é e dans l a Ci t é , mai s sous une f or me q u ' Hé s i o d e n ' a u r a i t guèr e r ec o nnue : c o n t r a i r emen t à c e l l e de 1 ' i d i o t e s , son i ndépendanc e n ' a j amai s ét é basée su r l e t r a v a i l des a u t r e s . Même sa Muse, g ar an t i e s o c i a l e de t ou t e con�n a i s s a n c e , se t r ouv e dét r ô née dans l a Ci t é - et p r éc i sémen t p ar 1 ' i d i o t e s , 1 ' "homme p r i v é ” , q u i v o i t sa c o n d i t i o n de v é r i t é dans son " i n d é p en d an c e" seu l e : "Ce r t e s , v ous ê t es h a b i l e s ( s o p h o i ) , d i t So c r at e à I o n , v ous l es r hap so des a i n s i çj ue l es ac t eu r s et l e s p o èt es dont v ous c h an t ez l es poèmes ( •poi emat a) ; mo i , p ar c o n t r e , j e n e d i s r i e n d ' a u t r e que l a v é r i t é ( eg5 dè oudèn â l l o ë t à l ë t h e l é g ô ) comme on ç eu t s ' y a t t en d r e de l a p ar t d ' u n hom�me p r i v é (h o î o n e i k ô s i d i ô t ë n â n t h r ô p o n ) " .2 4 0

2 3 7 . Ré p . I I . 9 / 3 6 6 e ; c f . Eu t h y d . 305d et Pr o t . 348a .2 3 8 . Vo i r Pr o t . 312b . 1 ' e l eu t h e r i a ap p ar t i en t au domai ne de l a

p r ax i s où s ' e x e r c e l ' a c t i o n no n p r o d u c t r i c e de 1 ' i d i o t es ( c f . V e m a n t 1965, p p . 198, 216 et 223- 5) . A i n s i on o b t i en t l a s é r i e d ' h o mo l o g i es su i v an t e : p o n o s / e l eu t h e r i a : : p o i ë - s i s / p r â x i s : : p o i ë t ë s / i d i ô t ë s .

2 3 9 . Vo i r su p r a p p . 70- 3 e t c .24 0 . I o n 532d .

Page 213: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

APPENDICES

Page 214: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque
Page 215: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

1 . 1 . Tex t e 1

a " vv k o& ’ ' Ha ï o ô o v xa\ r )v é ô i ô a Ça v â o i ô ' n v ,

a p v a ç Tt oi .i - i aLvoV'S'’ ' EA l k Sv o ç t r aô Ç a &É o i o .

t o v ô e &é | i e Tt puTi f f Ta - S- eaî, Tt poç p.ü'9- ov e e l t i o v ,

25 Mo ü a a i ’ 0Xu| j .7i ;i (xÔ£ç, x o ü p a i , A t ô ç a i y i o x OL O'

" n o L| i év 8ç a y p a u \ o L , x â x ’ eXé YXE a » y ao- TÉpEç o t o v ,

LÔ| i £v (Jj EuSsa n o AXà Xéyei v £TU| i o i ,cn ,v ô ^ o t a ,

l ô[ i .£v 6 ’, e û t ’ £ '&é\ a)^ev , aÀr i '&Éa Y'HP'ucraCT'&ai . "

u ç Ecpaaav x o ù p a i i i Ey aAo u A ï o ç à p Ti ÉTt s l a l •

3 0 naC (j.0 l. cr xr j Tt Tpov e ô o v , ôacpvnç £ p i . ' &r ) Xéo ç o Ço v

ô p é ^ a a a L � Ô- r TnTOv' Év ETTv Eu f f av <5e | i o l a û ô r i v

- f r f cra i v , ï v a mXel o i , ( j . l T a t ’ Éc r a o n e v a Tt po t ’ É o v t o : ,

x a C | i e H£ \ o V ' &’ ù | i V£ LV l i a x a p u v y É v o ç a i è v e o v t u v ,

OTpôcç ô ’ av i à� npÛTov t e xaî . i j aTOt Tov aî èv â s i ÔEi v .

35 aXXà t l t i p.oi T a u T a ; TCEpl ô p ü v t] UEp t 7t £Tpr | v

t u vt ] ‘ Mo u o d u v < ô ’ > âpxt o| i £- &a, t ocl , A l l Tt aTpl

ù| J.VEDaai , TEpTCouCL [ i Eyot v v o o v e v t o ç ’ OXu i n i o u ,

el pEv aai i d t ’ eo v t q : Ta t ’ kaa�\ i zva Tt po t ’ eo v t o :,

cpcovr) ô| i r i pEOf f a l .

1 . 2 . Tr ad u c t i o n

"Ce sont e l l e s [ l e s Mu s es ] q u i un j o u r ap p r i r en t à Hés i o de un t eau c h an t , a l o r s q u ' i l f a i s a i t p aî t r e ses agn eau x au p i ed de l 'H^ f L i c o n d i v i n . Et v o i c i l es p r emi er s mot s q u ' e l l e s m ' a d r e s s è �r e n t , l es d é es s es , Muses de l ' Ol y m p e , f i l l e s de Zeus q u i t i en t l ' é g i d e : 'Ber g er s aux champs, t r i s t e s o p p r o b r es , v ous n ' ê t e s r i en que des v en t r es ! Nous sav ons d i r e beauc o up de menso nges p a r e i l s aux r é a l i t é s . Cep en dan t , no us sav ons a u s s i , l o r sq ue nous l e v o u l o n s , c l amer l a v é r i t é . ' A i n s i p a r l è r en t l es f i l l e s é l o �q uen t es du gr and Zeus et pour bâ t on e l l e s m ' o f f r i r e n t un su�per be r ameau p ar e l l e s dét ac hé d ' u n - eAi s^i &s? f l o r i s s a n t ; p u i s e l l e s m ' i n s p i r è r e n t des ac c en t s d i v i n s p our que j e g l o r i f i e ce q u i s e r a et ce q u i f u t , et e l l e s m 'o r d o n n èr en t de c é l é b r e r l a

i . On s u i t l e t ex t e de Sol msei i dans S.- M.- W. av ec l a p o n c t u at i o n p r oposée sup r a p . 69 .

Page 216: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

r ac e des Di eu x é t e m e l s - et d ' a b o r d el l es- mêmes au début a i n s i q u ' à l a f i n de c hacun de mes c h an t s . Comment se f a i t - i l que c et t e t â che me r ev i en n e à moi ? To i l à - bas , chant e au t o u r du chêne ou du r o c h er ; quan t à n o u s , no us dev ons commencer par l ' i n v o c a t i o n des Muses dont l es hymnes r é j o u i s s e n t l e gr and c oeur de Zeus l e u r p è r e , dans l ' Ol y m p e , quand e l l e s d i s en t ce q u i e s t , ce q u i s e r a , ce q u i f u t , de l eu r s v o i x à l ' u n i s s o n . "

Ap p en d i c e 2 : Th éo gn i s 19- 26 Di e h l

2 . 1 . Tex t e

K û p v e , cocp i Ço [ i Év w M- èv £ | i o i cr cppr j YÏ Ç È i u x e Lo^t o

20 T OL f f ô ’ ETI ECLV, À- pCEL Ô ’ OUTCOTE X?l £ TITO ^£ V t t ,

o û ô É t l ç ccAXdÇei , x d x i o v Toû f f '&XoO n ap Eo v TOç -

ù Se &è Tt âç t l ç É p e i ' " QEu y v i ô o ç ec t t i v eut )

t o ü MEy a p É o ç - uct vTCCç �è x a i âv&pGj Tt ouç; ô v o n a c j To ç . "

àcTTOLcr i v & ’ ovi t co Tt Sai v àôETv 6uv a| i aL‘

25 o û ô Èv � ôaui j .aCTTov, I I oA.uTi aï Ôr ] • o û ô è ycfcp ô Zeù ç

ou- 0- ’ u u v n d v T E a a ’ à v ô a v EL ov x ’ a v É ^ w v .

2 . 2 . Tr ad u c t i o n

"Ch er Cy m o s , que ma s i g n a t u r e de poèt e s o i t apposée à ces v er s - a i n s i per sonne n ' é c h a p p e r a à l ' a t t e n t i o n en l es v o l a n t , p er sonne ne l es f au s s e r a en p r ésenc e d ' u n homme de b i en mai s t o u t l e monde d i r a : ' Vo i c i l es v er s de Théo gn i s de Mégar e ; c ' e s t un nom connu de t o u s . ' Po u r t an t , j e n ' a r r i v e pas enc or e à f a i r e p l a i s i r à t o us mes c o n c i t o y en s . 25 Ri en de mo i ns é t o n n an t , c h er f i l s de Po l y p ao s ! Car q u ' i l p l euv e ou q u ' i l f ass e beau - même Zeus ne f a i t pas p l a i s i r à t ou t l e mo n d e."

Page 217: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

3 . 1 . T e x t e 2

. . . t o u âau| i cpopou (l èv 6 Tt epl � 0- ewv EXET a i xot '&oXou Xo y o ç , ô| j .oCuç

ôè xaî . t o u aTt pETi oOç ' où y à p npÉTt ov Taç t o ù ç ùi t èp t û v •S- ewv p u &o u ç

cpr|ffL v .

Ti pôç 6è Tr ] V To i au TTi v x a Tr i y o p i a v où | i èv cct tô Tr j ç XeÇecoç; É' r uXuo u-

c n v , â XXr i y o p i a i t av Ta £ i .pr i cT'&a 1. v o | _u Ço v t £ ç ù n Èp t t )ç t wv c t t o i x e i wv

c p uaEwç , o î o v Év t « ï ç Év av TLWO'EO' i , t wv - &£wv. xaî , y a p cpacr i , t ô Çr i pov

Toi ù y p w x a î t ô - &ep| i àv t w c| j i>xpâ) |i &%�a&ai x a î t ô xoû<pov t w p a p e t .

£ T t ÔÈ TO | i £V UÔt l )p a p EOTL x ÔV El VCt l TOÛ Tt UpOÇ, TO Ô£ I t up ÇT] p a VT l ~

XOV TOU ÜÔCt TOÇ. Ô| i oCuç 6È x a î Tt af f L f f TOLXe ^ ° Ç> ÉÇ WV TÔ Tt Sv

auv £ c r Tr ] X£ V, ù n a p x EL iî Év av T i wc u ç ; x a l nai à ( l Époç | i èv Ét i l ôexec'S- oci ,

cp- 9- opàv an a E,, Ta n a v T a ôè p ,év £ i v a î w v i w ç . p.axa € &£ ô i a TL &Ea ' &a i ,

a Û T Ov , ô i o v o f m Ço v T a t o | i èv 11 üp ’ ÂTr oXXcova x a l " H X i o v x a l "Ht p a i a- t o v , t ô ôè u ô u p ü o CEL Su v a x a î Xx d | _t av ô p o v , t t j v ô ’ a u aEXf j v Ti v ” Ap -

t e [i l v 5 t o v â é p a ôè " Hp a v x a l t o; X o u u a . ô n o i w ç EO' ô ’ o t e x a l t «T ç

ô La- 9'EO'EO'L ô v o u a T a - 0- eSv T L ^ é v a i , Tr j (_i èv ç po v n f f Ei , Tr i v ’ Aôr i vô t v , t r j

ô ’ ât ppocuvr ç t o v ” A p E a , Tf j ô ÈTt i ,- &u| i Lg t t i v ’ At ppoô Cr r )V, t co Xo y w ôè

t ô v 'Ep p ,f j v , <t t ] Xrv&'f l ôè t t | V Ar i Tcj j ,> x a i Tt p o ao l x e uoüct i t o u t o i ç -

o u t o ç | i £v o û v TpOTt oç aTi o Xo y i aç ; a p x a î o ç ï ï v i t dv u xaî , â u ô 0£ a y £ v o u ç

t o ü ' Pr ] y i v o u , o g Tt pwToç s y p a ^ E Tt Epî . 'O| i - npou, t o i o ü t ô ç e c t t i v , <ô>

aTt Ô TT)Ç Xe Çe w ç .

£ v l 0 l ôè ctTtô ë &o u ç â n o Xo y o u v r a l • auy xExcopr i VTa l y à p t mô t wv

t î oXewv xaî , t Cov vop.O'&r .TÎ ov T o i a Ü T a Tt Epl � &e53v ut ] | i 6v o v a ÔE i v Év

i t ol 'h/ 'eci i v , a XXà x a l t o l ç (i ucTTT]p C o l ç i r apaô LÔo v a 1 , ev t e L Ep o t ç

âv a^i ] | i acr L x a ï £ T£ p a aui i cpuva t o l ç l i u- ^OLg x aTaax £ u c t Ç£ l v xaî . t ô v

t î ét i Xov â v d y Et v Êv ucpaa| aÉv ov Tà ç y i y av TO| j ,ax Caç .

0 l, ô ’ cct tô t o u x a i p o ü t o C t o t e xaTcé t t ] v ' EXXd ô a i t ap ai i U'&o ü v Ta 1 � p aai ,X£ uo ( i £ v r | ç y à p t o t e t t ï ç ' EXXa Ôo ç x a î h o i .v ^ x a î x a T & t î o Xe l ç ,

2 , On s u i t l e t e x t e de Sc h r a d e r a v e c d e u x c o r r e c t i o n s d u e s à

J e r k e r B l o m q v i s t : 1° Sc h r a d e r 2 4 1 . 1 2 t o l o O t o � �0 t l v oci ro T f j �

X e �e w � : B l o m q v i s t t o i o u t o � e c t t l v , < �> �no r r j ç X é �e m � :2 ° Sc h r a d e r 2 4 1 . 1 7 T f j � y L y a v T O ( i a x Caç : B l o m q v i s t Tcfc� y i y a v T O -

[ i ax Caç .

Page 218: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

t ô t wv pacTLÀÉwv y ^v oç auÇov Taç t t ol eTv âno t ou ùç Sv j-ir) i t avTCt i ï aai

Tt oppu eî v ai , Ôokt ) tî âv- 8- pun:Cvt ] cpucr i ç Tr j ç � &el ocç;, ùnoi r XdcTTE i v Ôè

kgù nep l - &EWV nnoZa nep l àv&pwi t i ûv ôpwf i ev cpdcnov'uccç. t ô f i èv oûv

\ t av sv t e t w âaup.cp6pcj j t apaTTOv Haï tô5 cei t pEi t EÏ t o i o û t o v ect t i ,.

3 . 2 . Tr ad u c t i o n

" . . . L a d e s c r i p t i o n des d i eu x e s t , à t ou t p r en d r e , i mpr opr e ; en o u t r e , e l l e es t a u s s i i n déc en t e q u ' i m p r o p r e . Car i l [ So c r at e ] 3 m a i n t i en t que l e s my t hes s u r l es d i eu x ne son t pas d é c en t s .

( 1) Cer t a i n s r e j e t t e n t une t e l l e ac c u s a t i o n du p o i n t de vue de l a l é x i s [ mode d ' e x p r e s s i o n ] , c o n s i d é r an t que ce q u i es t d i t es t une ex p r es s i o n a l l é g o r i q u e de l a n a t u r e des é l émen t s , p ar exemp l e dans l ' o p p o s i t i o n en t r e l es d i e u x . Car i l s c r o i en t que l e Sec l u t t e av ec l 'Hu m i d e et l e Chaud av ec l e F r o i d et l e Léger av ec l e Lo u r d ; en o u t r e , l ' Ea u es t s u s c ep t i b l e d ' é t e i n d r e l e Peu et l e Feu es t s u s c ep t i b l e de séc h er l ' E a u . De même, d i s e n t - i l s , i l y a op p o s i t i o n , en t r e t ous l es é l ément s den t l e. Tout c o n s i s t e e t , mi me s i c es él ément s p é r i s s e n t i n d i v i d u e l l em en t à un moment d o n n e, l e u r To t a l i t é demeur e é t e r n e l l emen t : a r r an g ean t l e s l u t �t e s , Homèr e donne I s s noms d ' A p o l l o n , d ' B e l l e s et d ' He p h a i s t o sau F e u , l es noms de Po s é i d o n et âe Sc anandr e à l ’ Ea u , l e nom d ' Ar t é m i s à l a Lu n e, l e nom â'Héï - a à l ' A i r e t c . ; de l a même f a ç o n , i l donne p a r f o i s des noms d i v i n s aux d i s p o s i t i o n s p sy c h o �l o g i q u es - à l a Ra i so n l e nom d ' A t h é n a , à l a Fo l i e l e nom d ' A r è s , au Dé s i r l e. nom d ' Ap h r o d i t e , au Ca l c u l l e nom d 'Her mès < à l ' û u - b l i l e nom de L é t o > ; à chac une de ces d i s p o s i t i o n s , i l s a s s i �gnen t un nom p r o p r e . Te l es t ce mode de d é f en s e , c ' es t - à - d i r e l a dé f en se du p o i n t de v ue de l a l é x i s , mode t r ès an c i en r emon�t an t j u s q u ' à Théagène de Rh ég i o n , q u i f u t l e p r emi er à éc r i r e s u r Home r e .

( 2 ) Qu el q u es uns dé f en d en t Homèr e du p o i n t de v ue de l a t r a �d i t i o n ; l es c i t é s et l es l é g i s l a t e u r s ont ac c ep t é que de sembl a�b l e s c h o ses s o i en t no n seu l ement c h an t ées en p o és i e mai s enc or e admi ses, dans l es my s t èr es ; et que t ou t ce q u i es t conf or me aux my t hes s o i t r ep r ésen t é dans l es monument s sac r és et que l e pép l os d ' A t h é n a s o i t ap p o r t é à l a déesse même s ' i l es t b r odé de g i gant o - m a c h i e s .

( 3 ) D' a u t r e s ar gumen t en t du p o i n t de v ue h i s t o r i q u e , se r é f é �r an t aux c i r c o n s t an c es de l a Gr èc e à c et t e époque : dans so n en �sembl e a i n s i que dans ses c i t é s , l a Gr èce é t a i t gouv er née p ar des r o i s e t , en n o b l i s s an t l es g é n é a l o g i es r o y a l e s , l es p o èt es c o mpo sai en t l eu r s poèmes de so r t e que l a n a t u r e humai ns n ' a p p a �r a i s s e pas en t i è r emen t opposée à l a n a t u r e d i v i n e ; f ab r i q u an t l eu r s r é c i t s , i l s p r é t en d a i en t que ce que no us v oy ons par mi l es

3 . Cf . su p r a p p . 114- 5.

Page 219: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

humai ns se passe de même c hez l es d i e u x . A i n s i s ' e x p l i q u e t out ce q u i es t ch oquant dans l es p assages i mp r op r es et i n d é c e n t s . "

Ap p en d i c e 4 : l e poème de Si mon i de à Sc opas

4 . 1 . Tex t e^

”Avôp’ ctyaôov |ièv à \ a &£ w ç y ev é a ü - a i ct t p. a '

XocXETtôv x £Pa^ te nal 7toal xal vow TETpaycovov , av eu (Jj oyou t e t u y ^ e v o v .

* * *

( des u n t XVI w . )

o û Sé (x oi ê| i ne\ ét o ç t ô I I i T Tc é x EL o v a %p . |3 '

vé(j ,ET<xi , x a i To i cr ocpoü uapà cpwTÔç ei -

pr )| i Évov x a^ e,t °v cpa^’ éa’&A.ôv ep.| i svai ,.

5 � 9- eôç ccv (J.6voç t o u t ’ e / o i y Ép aç , av ô pa ô ’ oûn

ec t t l l i t ) ou- nanov ej mev c a,v- '

ov av a| i t !t xavoç cru|acpopo: not '&éVg.

npaÇaç yàp e u nccç ccv?)p âyct '&oç,

n a x ô ç S * , e l k c c h û ç , f i n i t t Xe ï c j t o v Sè M a l a p i c r r o L t

TOÙÇ ME - 9- Eol e p LXÉUCTL V.

t ouv emev out t ot ’ êy ù t ô ht | yev£ct - &bi â v x . p '

10 ôuvaTÔv ô l Ç'huevoç xev ek v eç a-

TipaxTov è\ nC&a |iotpav aLâjvoç pa\£u, i t a v d ( i wn o v av '&p c o wo v , e ù p u E ÔÉ p ç o c t o l

napTt ôv auvui JE'&a X’&o v o ç -

ette * ù|ilv eùpàiv aTtayyEXÉu.Ti d v Ta ç & ’ é' r t aCvr i p.L v t al c p i Aé w,

Êxùv o c t l ç epS'Ç) [ i t ] ôev a l a x p ô v âvdynqt ô ’

oûôè eoî, nocxov Tai .

4 . On s u i t l ' e x c e l l e n t e éd i t i o n de Ge n t i l i 1964, p p . 297- 2

Page 220: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

15 � (a.0 l y * é�apHe� oç av p,f| nanog f) etc. p '[J.T]� ayav a7t(!t\a(j.vo�, e��w � y" �vacrinoX t. v �ix av , ùy iri� a vnp- ou (uv �yio nw[aaao(iai, � ou ydp e �|iL 9 LX6y.top.o�* t w v yàp à\i,&LWv à-rteipwv yevé-&A.a.

20 Tt ccvTa t o i , Ma\ a, t o i o l t ’ aî cr xp“ | i É| i £ i wTai .

4 . 2 . Tr ad u c t i o n

" I l es t d i f f i c i l e de d ev en i r un homme ex emp l ai r e dans l a Mémoi r e des hommes, c ar r é p our ses b r a s , po u r ses j ambes et p our sa p en s é e , f aç o n né san s Ma l v e i l l a n c e . [ Lac une de 16 v e r s . ]

La f o r mu l e de Pi t t a c o s ne me p a r a î t pas no n p l us h ar mo n i eu se, même s i son au t eu r é t a i t un Sage : 'Et r e ex emp l ai r e es t d i f f i �c i l e ' , d i s a i t - i l . ® Ce p r i v i l è g e n ' a p p a r t i e n t q u ' à Di eu ! I l es t i mp o s s i b l e à l 'homme de ne pas ê t r e un mauv ai s exempl e s i un d és as t r e i r r éméd i ab l e s ' e s t ab a t t u su r l u i . Dans l e s u c c ès , chac un es t un homme ex emp l ai r e ; dans l e mal h eu r , un mauv ai s ex emp l e . Ceux q u i son t l es p l u s ex emp l a i r es sont l es f av o r i s des d i e u x .

Po u r c et t e r a i s o n , 10 j e ne p e r d r a i pas mon t emps dans un e s p o i r v a i n et sans i s s u e à c h er c h er ce q u i ne peut j amai s e x i s �t e r - l 'homme i r r ép r o c h ab l e par mi no us q u i v i v o n s des f r u i t s de l a t e r r e s p a c i e u s e . Si j e l e t r ouv e un j o u r , j e v ous a v e r t i r a i ! J ' o f f r e mes l o u an ges et mon ami t i é à c eux q u i ne f o n t r i e n de v i l v o l o n t a i r emen t ; p o u r t an t , l es d i eu x eux- mêmes n ' a r r i v e n t pas à s ' o p p o s e r au De s t i n .

15 Ce l u i - l à me s u f f i t q u i n ' e s t n i un mauv ai s exempl e n i t r op m a l a d r o i t , c o n n a i s s an t l a j u s t i c e u t i l e à l a Ci t é : l 'homme de bon s e n s . Je ne l u i r ep r o c h er a i r i e n . Car j e ne s u i s pas en c l i n à f a i r e des r ep r o c h es . La f o u l e des i g n o r an t s es t i mmense.Seu l , es t p a r f a i t ce q u i n ' e s t pas mêl é de v i l é n i e . "

Page 221: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

BIBLIOGRAPHIE

Accame

Ad k i n s

A l b r e ch t

A l l e n

A l t h u s s e rA l y

A n g e l i B e m a r d i n i 1967

A n g e l i B e m a r d i n i 1969

A u l i t z k y

A u s t i n e t V i d a l - Na q u e t

Ay i /ar d

Bâ c h e l a r d

Be c k e r

B e n v e n i s t e I - I I

Bé r a r d

Ac c ame, S . , " L ’ i n v o c az i o n e a l l a Musa e l a v e r i t à i n Omer o e i n Es i o d o " , Ri v i s t a d i F i - : l o l o g l a e d i I s t r u z i o n e Cl a s s i c a 41 , 1963, p p . 257—8 1 et 385- 415.Ad k i n s , A . W. H . , "T r u t h , KOSMOZ and APETH i n t he Homer i c Po ems", Cl a s s i c a l Qu ar t e r l y 22 , 1972, p p . 5- 18.A l b r e c h t , E . , "Wi ed er h o l t e Ver se und Ver s- t h e i l e b e i V e r g i l " , Her mes 16, 1881 , p p . 393- 444.Homer i o p é r a , v o l . V (Hy mni Cy c l us Fr agment a Mar g i t es Bat r ac homy omac h i a V i t a e ) , éd . T .W, A l l e n , Ox f o r d ^ 1946 .Al t h u s s e r , 1 . , Po u r Ma r x , Pa r i s 1965 -j A l y , W. , '’Pr a x i p h a n e s 11, Pau l y s Real en c y d o �pa d i e d er c l aas i s c h en Al t er t umsy t f i sBenBcha.i t X X I I : 2 , St u t t g a r t 1954, c o l l . 1769- 84.An g e l i B e m a r d i n i , P . , "L i n g u ag g i o e pr ogr am�ma p o et i c o i n Pi n d a r o " , Qu a d e m i Ur b i n a t i d i c u l t u r a c l a s s i c a 4 , 1967, p p . 80- 97.- - - - - - - , "Si m o n i d e . Ras segn a c r i t i ' c a d e l l ee d i z i o n i , t r a d u z i o n i e s t u d i d a l 1949 a l 1968 ( 1 9 6 9 ) " , Qu a d e m i Ur b i n a t i d i c u l t u r a c l a s s i �ca 8 , 1969, p p . 140- 6 6 .Au l i t z k y , K . , " L o n g i n o s " , Pau l y s Real - Enc y - c l o p â d i e der c l a s s i s c h en Al t e r t u ms wi s s en - s c h a f t X I I I : 2 , St u t t g a r t 1926, c o l l . 1401- 15. Au s t i n , M . , et Vi d a l - Naq u et , P . , Ec onomi es et s o c i é t é s dans l a Gr èce a n c i e n n e , Pa r i s 1972.Ay mar d, A . , "Hi é r a r c h i e du t r a v a i l et au t a r �c i e i n d i v i d u e l l e dans l a Gr èce a r c h a ï q u e " , Rev ue d ' h i s t o i r e de l a p h i l o s o p h i e 11, 1943, p p . 124- 46.Bac h e l a r d , G . , La Fo r mat i on de l ' e s p r i t s c i e n t i f i q u e , Pa r i s J 1957.Bec k er , 0 . , Zwei Un t er suc h ungen zu r an t i k en L o g i k ( Kl as s i s c h - Ph i l o l o g i s c h e St u d i en 1 7 ) , Wi esbaden 1957.Be n v e n i s t e , E . , Vo c ab u l a i r e des i n s t i t u t i o n s i n d o eu r o p éen n es , v o l . I - I I , Pa r i s 1969. Bé r a r d , C . , "Le l i k n o n d ' A t h é n a et l a p r o c es �s i o n des Ch a l k e i a " , à p ar a î t r e dans An t i k e Ku n s t .

Page 222: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Bé r a r d I I I Homèr e : l ' Od y s s é e , éd . V . Bé r a r d , v o l . I I I ,Pa r i s 5 19 56 .

Ber gk Po et ae L y r i c i G- r aeci , éd . T . Ber g k , v o l . I I I(Po et as mel i c o s c o n t i n e n s ) , L e i p z i g ^ 1882 .

B e m a r d i n i 1966 B e m a r d i n i , P . , "Rass eg n a c r i t i c a d e l l e edi -z i o n i , t r a d u z i o n i e i s t u d i p i n d a r i c i d a l 1958 a l 1964 ( 1 9 6 5 ) " , Qu a d e m i Ur b i n a t i d i c u l t u r a c l a s s i c a 2 , 1966, p p . 136- 93.

Be u t l e r Be u t l e r , R . , "Po r p h y r i o s [ 2 1 ] " , Paul .ys. Se a l -en c y c l o p ad i e der c l as s i s c h en Al t e r t u ms wi s s en - s c h a f t X X I I : 1 , St u t t g a r t 1953, c o l l . 275- 313*

B i c k n e l l B i c k n e l l , P . J . , "Xen o p h an es ' ac c o un t o f s o l a ré c l i p s é s " , Er an o s 65 , 1967, p p . 73- 7.

Boar dman Boar dman, J . , The Gr eek s Ov e r s e a s , Har monds-wo r t h 1964.

Bo l i n Bo l i n , S . , "De â l d s t a my nt ens p r i n c i p " , Sc an�d i a 24 , 1958, p p . 1- 31.

Bo l l a c k 1963 Bo l l a c k , J . , " L ' o r des r o i s " , Rev ue de Ph i l o �l o g i e 37 , 1963, p p . 234- 54.

Bo l l a c k 1968 - - - - - - - - , "Une h i s t o i r e de 009111" , Revuedes Et u d es g r ec q u es 8 1, 1968, p p . 550- 4.

Bo l l ac k - Wi smann - - - - - - - - f et Wi smann, H . , Hé r ac l i t e ou l as é p a r a t i o n , Pa r i s 1972.

Bo uc h é- Lec l er c q I Bo u c h é- Lec l er c q , A . , Hi s t o i r e de l a d i v i n a �t i o n dans l ' a n t i q u i t é , v o l , I , Pa r i s 1879.

Bo u r d i eu Bo u r d i eu , P . , Es q u i s s e d ’ une t h éo r i e de l ap r a t i q u e , Genèv e- Par i s 1972. I

Bowr a Pi n d a r i Car mi na cum f r a g m e n t i s , éd . C.M. Bow-r a , Ox f o r d ^ 1947 .

Bowr a 1938A Bo wr a, C . M . , Ea r l y Gr eek E l e g i s t s , Har v ar d1938.

Bowr a 1938B - - - - - - - - , "Xeno phanes and t he Ol y mp i c Ga-m e s " , Amer i c an Jo u r n a l o f Phi l o l og,- 59 , 1938, p p . 257- 79.

Bowr a 1952 - - - - - - - , Her o i c Po e t r y , London 1952,Bowr a 1953 - - - - - - - - » Pr ob l ems i n Gr eek Po e t r y , Ox f o r d

1953.Bowr a 1961 - - r- - - - - , Gr eek L y r i c Po e t r y , Ox f o r d 1961.Bowr a 1963 - - - - - - - - , "Si mo n i d es or Ba c c h y l i d e s ?" , Her �

ni es 91 , 1963, p p . 257- 67.B- owr a 1964 - - - - - - - - , Pi n d a r , Ox f o r d 1964.Bo y anc é Bo y an c é, P . , "Ap o l l o n s o l a i r e " , Mél anges J .

Ca r c o p i n o , Pa r i s 1966, p p . 149- 70.Br o adben t Br o ad b en t , M . , St u d i es i n Gr eek Gen ea l o g y ,

Le i d en 1968.Bu f f i è r e Bu f f i è r e , F . , Les my t hes d 'Homèr e et l a pen�

sée g r ec q u e , Pa r i s 1956.B u m e t B u m e t , J . , Ea r l y Gr eek Ph i l s o p h y , London

^ 19 30 .

Page 223: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Bu sc h o rBu s o l t - Swo b o d a

Cer r i

Ch an t r a i n e

Ch e m i s s

Chey ns

Ch r i s tCohn- Wendl and I I I

Cook 1958

Cook 1971

Co r b a t o

Co r n f o r d

Cr u s l u s

Da eb r i t z

Da v i s o n 1955

Dav i s o n 1960

Dav i so n 1962

Def r ad as

De Lac y

Bu sc h o r , E . , Gr i ec h i s c h e V a s e n , München 1940. Bu s o l t , G. , et Swoboda, H . , Gr i ec h i s c h e St aat sk u nde (Hanà buc h d er Al t er t umswi ssen - sc h af t I V . 1 . 1 ) , f f i i nchen ^ 1 9 2 6 .Ce r r i , G. , "La t e r m i n o l o g i a s o c i o p o l i t i c a d i Teo gn i de : I . L ' o p p o s i z i o n e seman t i c a t r a t xyaf l - oç- éo'ô- Àoç e hcch��- �e l \ ��" , Qu a d e m i Ur b i �n a t i d i c u l t u r a c l a s s i c a 6 , 1968, p p . 7- 3 2 . Ch an t r a i n e , P . , Di c t i o n n a i r e ét y mo l og i que de l a l angue gr e c q u e , Pa r i s 1968.Ch e m i s s , H . F . , The Bi d d l e o f t he Ea r l y Ac a- demy , Ber k e l ey 1945.Ch ey n s , A . , "Sen s et v a l eu r s du mot al &û ç dans l es c o n t ex t es h o m é r i q u es " , Bec h er c h es de Ph i l o l o g i e et de L i n g u i s t i q u e 1, 1967, p p . 3- 33.Ch r i s t , G. , Si m o n i d es s t u d i en , F r e i b u r g 1941. Ph i l o n i s A l e x a n d r i n ! Opér a quae s u p e r s u n t , v o l . I I I , éd . P. Wen d l an d , Be r l i n 1898.Co o k , R . M . , "Sp é c u l a t i o n s on t he Or i g i n s o f Co i n a g e " , Hi s t o r i a 7 , 1958, p p . 257- 62.- - - - - - - , " ' Ep o i e s e n ' on Gr eek V a s e s " ,Jo u r n a l o f He l l e n i c St u d i es 91 , 1971, p p .137- 8.Co r b at o , C . , " Po s t i l l a s en o f an ea 1952- 1962" , Ri v i s t a c r i t i c a d i St o r i a d é l i a F i l o s o f i a 18 ,1963, p p . 229- 47.Co r n f o r d , F . M . , Pr i n c i p i u m s a p i e n t i a e , Cam�b r i d ge 1952.Cr u s i u s , 0 . , " A r i o n [ 5 ] " , Pau l y s Real - En c y c l o - pà d i e der c l a s s i s c h en Al t e r t u m s wi s s en s c h a f t 1 1 : 1 , Su u t t gar t 1- 395, c o l l . £ 36—41.Da e b r i t z , R . , "He r ak l e i d es [ 5 1 ] " , Pau l y s Beal eaa- y c l opsdi e der c l a s s i s c h e n Al t e r t u ms �wi s s en s c h a f t V I I I : 1 , St u t t g a r t 1912, c o l l . 488- 91<Dav i s o n , J . A . , "Pe i s i s t r a t u s and Ho mer ", Tr an s ac t i o n s and Pr oceer i i r .f f g o f t he Amer i c an Ph i l o l o g i c a l As s o c i a t i o n 3 6 , 1955, p p . 1—21.- - - - - - - , "Ar c h i l o c h u s F r . 2 D i e h l " , Cl a s -s i c a l Rev i ew 10, 1960, p p . 1- 4.- - - - - - - , "L i t e r a t u r e and l i t e r a c y i n an-c i en t Gr e e c e " , Ph o en i x 16, 1962, p p . 141- 56 et 219- 33.De f r a d a s , J . , "Le Banquet de Xé n o p h an e" , Re- vue des Et u des g r ec q u es 75 , 1962, p p . 344- 65. De L ac y , P h . , "St o i c Vi ews on Po e t r y " , Amer i - ean Jo u r n a l o f Ph i l o l o ^ y 69 , 1948, p p . 241—7 1 .

Page 224: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Det i en n e 1962

Det i en n e 1963

Det i en n e 1967

Det i en n e 1972 Det i en n e - Vem an t

Deu bn er

Di e h l

D.- K.

S . I . G . I I I 3 Di - t - t en b er g er

Dodds

Do n l a n

Do m s e i f fDowney - No r man

I - I I I Dr ac h man n

Duc hemi n

Dur an t e

Ed e l s t e i n

Eh r en b er g

El s e

Er b s e I

v on Er f f a

De t i e n n e , M . , Homèr e, Hés i o de et Py t hago r e ( Co l l e c t i o n Lat omus 5 7 ) , Br u x e l l es 1962. - - - - - - - - , Cr i se ag r a i r e et a t t i t u d e r e l i �g i eu se chez Hés i o de ( Co l l e c t i o n Lat omus 68 ) , Br ux el l es - Ber ehem 1963.- - - - - - - - , Les Maî t r es de v é r i t é dans l aGr èce a r c h a ï q u e , Pa r i s 1967.- - - - - - - - , Les Ja r d i n s d ' A d o n i s , Pa r i s 1972.- - - - - - - - , et V e m a n t , J . - P . , Les Ruses del ' i n t e l l i g e n c e : l a mét i s des Gr ec s , Pa r i s 1974.Jamb l i c h u s : De V i t a Py t h ag o r i c a L i b e r , éd .L . Deu b n er , L e i p z i g 1937.An t h o l o g i a Ly r i c a Gr aec a , éd . E . Di e h l , f a s c . 1- 3, L e i p z i g 3 1949- 52, v o l . I I ( f a s c . 5- 6) , L e i p z i g 2 1942.Fr agment e der Vo r s o k r a t i k e r , éd . H. Di e l s et W. Kr an z , v o l . I - I I I , Be r l i n ^ 1951.Sy l l o ge I n sc r i p t i o n u m Gr aec ar um, éd . W. Di t - t en b e r g e r , L e i p z i g ^ 1920.Do d d s , E . R . , The Gr eek s and t he I r r a t i o n a l , Ber k el ey - Los Angel es 1956.Do n l an , W. , "Si m o n i d es , f r . 4D and P .Ox y . 2 4 3 2 " , Tr an sac t i o n s and Pr o c eed i n g s o f t he Amer i c an Ph i l o l o g i c a l As s o c i a t i o n 100, 1969, p p . 71- 95.Do m s e i f f , F . , Pi n d ar s S t i l , Be r l i n 1921. Th em i s t i i o r a t i o n e s , v o l . I I , éd . G. Downey et A .F . Nor man, L e i p z i g 1971.Sc h o l i a v e t er a i n Pi n d a r i c a r m i n a, éd . A .B . Dr ac hmann, v o l . I - I I I , L e i p z i g 1903- 27. Duc hemi n , J . , "Asp ec t s p as t o r au x de l a poés i e h o m ér i q u e" , Rev ue des Et u des gr ec ques 73, 1960, p p . 362- 415.Du r an t e , M . , "Ri c er c h e s u l l a p r e i s t o r i a d é l i a l i n g u a p o e t i c a g r ec a . La t e r m i n o l o g i a r e l a t i - v a a l l a c r eazi o n e p o e t i c a " , Ren d i c o n t i d é l i a Cl asse d i Sc i en ze m o r a l i , s t o r i c h e e f i l o l o - g i c h e d e l l 'Ac c ad em i a d e i L i n c e i 15, 1960, p p . 231—49*Ed e l s t e i n , L . , The i d ea o f p r o gr ess i n c l a s - s i c a l a n t i q u i t y , Bal t i mo r e 1967.Eh r en b er g , V . , Fr om So l o n t o So c r a t e s , London1968.E l s e , G . F . , "The o r i g i n o f Tp ay wô i a" , Her mes85 , 1957, p p . 17- 46.Sc h o l i a Gr aec a i n Home r i I l i ad em (Sc h o l i aVe t e r a ) , éd . H. Er b s e , v o l . I , Be r l i n 1969. E r f f a , C . E . v o n , Ai do s und v er wandt e Beg r i f f e

Page 225: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

i n i h r e r En t w i c k l u n g v o n Ho mer b i s Dem o k r i t( Ph i l o l o g u s Supp l emen t band 3 0 : 2 ) , L e i p z i g 1937.

F a m e l l F a m e l l , L . R . , The Wor k s o f P i n d a r , v o l . I I ," Cr i t i c a l Comment ar y ", London 1932.

Fas c h er Fâ c h er , E . , "Ta t i an u s [ 9 ] " , Pau l y s Real en c y -c l o p â d i e der c l a s s i s c h en Al t er t umswi ssen - s c h a f t 2 : I V : 2 , St u t t g a r t 1932, c o l l . 2468- 71.

Fes t u g i è r e Hi p- pocr at e : L ' An c i en n e m é d ec i n e , éd . A .- J .Fes t u g i è r e ( Co l l e c t i o n Et u d es et Comment ai �r es 4 ) , Pa r i s 1943.

F i n l e y 1955 F i n l e y , M . I . , "Ma r r i a g e , Sal e and G- i f t i n t heHomer i c Wo r l d " , Revue I n t e r n a t i o n a l e des Dr o i t s de l ' An t i q u i t é 2 , 1955, p p . 167- 94.

F i n l ey 1965 - - - - - - - - , The Wo r l d o f Od y s s eu s ., New Yo r k2 196 5.

F i n l e y 1968 - - - - - - - , Asp ec t s o f A n t i q u i t y , London1968.

F i n l ey 1969 - - - - - - - , Le monde d ' U l y s s e , Pa r i s 1969( t r ad u c t i o n f r an ç a i s e de F i n l e y 1 9 6 5 ) .

Fo gel mar k Fo gel mar k , S . , St u d i es i n P i n d a r , t h è s e , Lund1972.

Fr â n k e l 1921 Fr â n k e l , H . , Di e ho mer i sc hen Gl e i c h n i s s e ,Gô t t i n gen 1921.

Fr â n k el 1925A - - - - - - - - , "Gr i ec h i s c h e Wô r t e r " , Gl o t t a 14,1925, p p . 1- 13.

Fr â n k el 1925B - - - - - - - - , "Xe n o p h a n e s s t u d i en " , Her mes 60,1925, p p . 174- 92.

Fr â n k el 1946 - - - - - - - - , "Man ' s ' ep h emer o s ' n a t u r e ac cor -d i n g t o Pi n d a r and o t h e r s " , Tr an s ac t i o n s and Pr o c eed i n g s o f t he Amer i c an Ph i l o l o g i c a l As �s o c i a t i o n 7 7 , 1946, p p . 131- 45.

Fr â n k e l 1960 - - - - - - - - , Wege u n d For men f r u h g r i ec h i s c h enDen k en s , Munchen ^ 1960 .

Fr â n k e l 1962 - - - - - - - - , Di cht t r i j g und Ph i l o s o p h i e des f r u -hen Gr i ec h en t u ms , Munchen * 1962.

Fr an ç o i s F r a n ç o i s , G. , Le p o l y t hé i sme et l ' e m p l o i aus i n g u l i e r des mot s � Ssoc, haCubi v dans l a l i t �t é r a t u r e gr ecque d'Hci n~ r e à Pl a t o n , Pa r i s1957.

Fr i e d i e i n Pr o c l u s : i n pr mv j i . Eu c l i d i s el ement o r uml i b r u m c o mmeat ar i i , éd . G. F r i e d l e i n , L e i p z i g1873.

F r i i s Jo h a i s en F r i i s Jo h an s en , K . , The I l i a d i n Ea r l y Gr eekA r t , Kobenhav n 1967.

F r i s k I - I I F r i s k , H . , Gr i ec h i s c h es et y mo l og i sc h .es Wor -t e r b u c h , v o l . I - I I , He i d e l b e r g 1960- 70.

Fr o n t i s i - Du c r o u x Fr o n t i s i - Du c r o u x , F , , Dé d a l e . My t h o l o g i e del ' a r t i s a n en Gr èce a n c i e n n e , Pa r i s 1975.

Page 226: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Fur umar k

Gau t h i e r

Ga u t h i e r - J o l i f I I

Ge n t i l i 1964

Ge n t i l i 1965A

Ge n t i l i 1965B

Ge n t i l i 1969

Ge n t i l i 1970

Ge m e t 1921

Ge m e t 1948

Ge m e t 1

Gl o t z 1904

Gl o t z 1920

Gl u c k smar m

Go mb r i c h

Gr een e

Gr een e 1951

v a n Gr o n i n g e n 1944

Fur umar k , A . , "Ne s t o r ' s Cup and t he My cenean Dov e Go b l e t " , Er an o s 45 , 1946, p p . 41- 53. Ga u t h i e r , Ph . , Sy mbo l a. l e s é t r an g er s et l a . j us t i c e dans l es c i t é s [ gr ecques (An n a l es de l ' E s t p u b l i é es p ar l ' u n i v e r s i t é de Nan c y I I . Mémoi r e n ° 4 2 ) , Nanc y 1972.Ar i s t o t e : L ' Et h i q u e à Ni c o maq u e, éd . P..A. Gau t h i e r et J . Y . J o l i f ( Co l l e c t i o n Ar i s t o t e : Tr ad u c t i o n s et Et u d e s ) , v o l . I I (Comment ai �r e ) , Lo u v ai n - Par i s ^ 1970 .Ge n t i l i , B . , "St u d i su Si mo n i d e” , Mai a 16 ,1964, p p . 278- 306.- - - - - - - - , " I n t e r p r e t a z i o n e d i Ar c h i l o c of r . 2D = 7 L . - B. " , Ri v i s t a d i F i l o l o g i a e d i I s t r u z i o n e c l a s s i c a 93 , 1965, p p . 129- 34.- - - - - - - - , "As p e t t i de l r ap p o r t o p o e t a , com-m i t t en t e , u d i t o r i o n e l l a l i r i c a c o r al e g r e c a " , St u d i Ur b i n a t i 39 , 1965, p p . 70- 88.- - - - - - - - , " L ' i n t e r p r e t a z i o n e dei l i r i c ig r ec i a r c a i c i n e l l a d i mens i one d e l n o s t r o t emp o ", Qu a d e m i Ur b i n a t i d i c u l t u r a c l a s s i �ca 8 , 1969, p p . 7- 2 1.- - - - - - - - , "L a l a n c i a d i Ar c h i l o c o e l e f i -g u r az i o n i v a s c o l a r i " , St u d i F l o r en t i n a A . Ro nc o n i o b l a t a , Roma 1970, p p . 115- 20.Ge m e t , L . , "Su r l ' é p i c l é r a t " , Rev ue des Et u �des gr ec q ues 34 , 19 21, p p . 337- 79.- - - - - — , "L a n o t i o n my t h i que de l a v a l eu ren Gr è c e " , Jo u r n a l de Ps y c h o l o g i e 41 , 1948, p p . 415- 62.- - - - - -- - , An t h r o p o l o g i e de l a Gr èce a n t i �que , Pa r i s 1968.Gl o t z , G. , La s o l i d a r i t é de l a f am i l l e dans l e d r o i t c r i m i n e l en Gr è c e , Pa r i s 1904. - - - - - - - - , Le t r a v a i l dans l a Gr èc e a n c i en �ne , Pa r i s 1920.Gl uc k smann , A .Pa r i s 1967.Gombr i c h , E .H .New Yo r k 1960.Sc h o l i a Pl a t o n i c a , éd . W.C. Gr eene (Amer i �can Ph i l o l o g i c a l As s o c i a t i o n . Ph i l o l o g i c a l Monogr aphs 8 ) , Hav er f ô r d ( Pe n n . ) 1938.Gr een e, W. C . , "The spok eh and t he wr i t t en w o r d " , Har v ar d St u d i es i n Cl a s s i c a l Ph i l o l o -

60 , 1951, p p . 23- 59.Gr o n i n g en , B . A . v an , " L ' Ex p l o i t de Cl éo b i s et Bi t o n et l a Vé r a c i t é d ' Hé r o d o t e " , Mnemo- sy ne 12 , 1944, p p . 34- 43.

Le Di s c o u r s de l a Gu e r r e ,

Ar t and I l l u s i o n , London-

Page 227: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

v a n Gr o n i n g e n

v an Gr o n i n g e n

v an Gr o n i n g e n

v an Gr o n i n g e n

v an Gr o n i n g e n

v an Gr o n i n g e n

Gu l i c k

Gunde r t

Gze l l a 1969

Gze l l a 1970

Gze l l a 1971

Har d i e

Har r i o t t

Har r i s o n

Hav el o c k 1963

Hav el o c k 1966

Hav el o c k 1972

HeadHe i s i g

He i t s c h 1962

He i t s c h 1966

1948A - - - - - - - , "Les t r o i s Muses d ' Hé l i c o n " ,L ' An t i q u i t é Cl as s i q u e 17, 1948, p p . 287- 96.

1948B - - - - - - - , "Si mo n i de et l e s T h e s s a l i e n s " ,Mnémosyné 1, 1948, p p . 1- 7.

1957A - - - - - - - - , "Hés i o de et Pe r s è s " , Mededel i n gend er Kon i i i k l i .i k e Ak ademi e v an Wet ensc haTr oen, A f d . Let t er k u nde N .R . 2 0 : 6 , 1957, p p . 153- 66.

1957B - - - - - - - , "Th éo g n i s 769- 772" , Mnémosyné 10,1957, p p . 103- 9.

1958 - - - - - - - , La c o mp o s i t i o n l i t t é r a i r e a r c h a ï �que gr ec que (Ver h an d e l i n g en der Ko n i n k l i j k eNed er l an d se Ak ademi e v an Wet en sc h ap p en , Af d . L e t t e r k u n d e , N .R . 6 5 : 2 ) , Amst er dam 1958.

1966 Th éo gn i s : l e p r emi er l i v r e , éd . B . A . v an Gr o n i n gen (Ver h an d e l i n g en der Ko n i n k l i j k e Ned er l an d se Ak ademi e v an Wet en sc h ap p en , Af d . L e t t e r k u n d e , N .R . 7 2 : 1 ) , Amst er dam 1966. At h enaeus : The Ds i p n o s o p h i s t s , éd . C .B . Gu l i c k (Lo eb Cl a s s i c a l L i b r a r y ) , v o l . V I , London- Cambr i dge ( Ma s s . ) 1959.Gu n der t , H . , Pi n d a r und s e i n Di c h t e r b e r u f , F r an k f u r t 1935.Gz e l l a , S . , "The c o mp ét i t i o n among t he Gr eek c h o r a l p o e t s " , Eos 58, 1969- 70, p p . 19- 32.- - - - - - - , "Se l f - p u b l i c i t y and p o l emi c s i nGr eek c h o r a l l y r i c s " , Eo s 58, 1969- 70, p p . 171- 9.- - - - - - - - , "Pr o b l em o f t he Fee i n Gr eekc h o r a l l y r i c s " , Eos 59, 1971, p p . 189- 202. Vi t ae v e r g i l i a n a e a n t i q u a e , éd . C. Ha r d i e , Ox f o r d ^ 1967 .Ha r r i o t t , R . , Po et r y and Cr i t i c i s m bef o r e P l a t o , London 1969.Ha r r i s o n , E . L . , "Od y ss eu s and Demo 'doc us", Her mes 99 , 1971, p p . 378- 9.Hav e l o c k , E . A . , Pr é f ac é t o P l a t o , Cambr i dge ( Ma s s . ) 1963.- - - - - - - - , "Th o u g h t f u l He s i o d " , Ya l e Cl a s �s i c a l St u d i es 20 , 1966, p p . 61- 72.- - - - - - - , "The So c r a t i c Se l f as i t i s par o-d i ed i n A r i s t o p h a n e s ' Cl o u d s " , Ya l e Cl a s s i c a l St u d i es 22 , 1972, p p . 1—18 .Head , B . V . , Hi s t o r i a Numor um, Ox f o r d ^ 1911. He i s i g , K . , "Über d i e d r e i zeh n t e Ar b e i t von He r k u l e s " , Ze i t s c h r i f t f u r Romani sche Ph i l o �l o g i e 83 , 1967, p p . 492- 4.He i t s c h , E . , "Di e n i c h t - p h i l o s o p h i c h e ccàt )- � f r ei a", Her mes 90, 1962, p p . 24- 37.- - - - - - - , "Das Wi ssen des Xen o p h an es " ,

Page 228: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Her t e r 1934

Her t e r 1956

Heuss

Hi l g a r d

Ho f f mann

Hu x l ey

Jac o by

Jac o b y 1913

J a e g e r 1934 :1

Ja e g e r 1947

J e f f e r y

J osephson

Ju r en k a

Kahn

Kamby l i s

Ke r én y i

K i r k

Ki r k - Rav en

Ko h l e r - Zi eb ar t h

K o l l e r

Rhg l n i sc h .es Muséum 109., 1966, p p . 193- 235. He r t e r , H . , "Tel emao ho s C l ] " , Pau l y s Hea l en - c .y el opâ n i s d er c l assi schen- Al t er t u mBwi ssen - s eh a i t 2 : V : 1 , St u t t g a r t 1934, c o l l . 325- 57-- - - - - - - - , "Das Sy mposi on des Xen o p h an es " ,Wi en e r 5 t u d i eu 6 9 , 1956, p p . 33- 48.Heu s s , A . , "Ab s c h l u s s und S^ u r k u n d u n g des g r i ec h i s c h en und r ômi seî i en St aat sv er t r ag f es " , K i l o 9 , 1934, p p . 14- 53.Sc h o l i a i n. Dl o n y s i i Th r ac i s Ar t em gr aguaat i - caj a (Gr amni at i c i Gr aec l 1 : 3 ) . éd . A . Hi l g a r d , L e i p z i g 1901.Bo f f i nami , M. , Di e e t h i s c h e Te n a i n c i o a i e b e i Ho.mer , Hes i o d un d âen a l t e n E l e g i k a m und Jambo g r ap h en , t h è s e , Tu b i ag en 1914.Hu x l ey , G . L . , Gr eek Epi e: Po et r y f r om Eumel os t o Pa n y a s s i s , London 1969.Di e Fr agment e der g r i ec h i s c h en H i s t o r l k e r , éd . F . Jac o b y , Er s t e r T e i l , L e i d en - 1957. Jac o b y , F . , "Her o do t o s [ 7 ] " , Pau l y s Rea l en c y - c l o p à d i e der c l a s s i s c h en Al t e r t u ms wi s s en - s c h a f t , Supp l emen t band I I , Si n^t t gar t 1913, c o l l . 205- 520 .J a e g e r , W . , Pa i d e i a , v o l . I , Be r l i n - L e i p z i g 1934.- - - - - - - - , The Th eo l o gy o f t he Ea r l y Gr eekPh i l o s o p h e r s , Ox f o r d 1947.J e f f e r y , L . H . , The Lo c a l Sc r i p t s o f Ar c h a i c Gr ee c e , Ox f o r d 1961.Jo s ep h s o n , A . , "Ter r ae f i l i u s " , Er an o s 54, 1956, p p . 246- 62.J u r en k a , H . , ,rBe- s Si mo n i ds^ Si e g e s l i e d a u f Sk opas i n Pl a t o n s Pr o t a g o m s " , ze i t s e f a r i f t f u r d i e o .s .t er r ei c Msel aen Gy mnasi en 57, 1906 , pp- . 865- 75.Kah n , C h . H . , Anax i i sander and t he O n g i n s o f Gr eek Co smo l o gy , New Yo r k 1960.Ka m b y l i s , A , , Di s Di c h t er we i h e und i h r e Sym- b o l i k , He i d e l b e r g 1965.Ke r é n y i , K . , " W.F . Ot t o , Di e Musen u n d der gô t .t l i c he Ur s p r u n g des Si n gen s u n d Sa g e n s " , Gnomon 28 , 1956, p p . 200- 4.K i r k , G . S . , The Songs o f Ho mer , Cambr i dge1962.- - - - - - - , e t Eav en , J . E . , The Pr es o c r a t i cPh i l o s o p h e r s , Cambr i dge ^ 1969 .Das St ad t r ec h t v on Go r t y n , éd . J . Ko h l e r etE . Z i e b a r t h , Gô t t i n g en 1912.K o l l e r , H . , " "E t t oç ", Gl o t t a 50, 1972, p p .

Page 229: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Koy r é

Kr aay

Kr aus

Kr i s c h e r

Labar be

Lan at a

Laq ueu r

Lasser r e

Lat t e

L e f k o wi t z 1962

L e f k o wi t z 1963

Lesk y 1961

Lesk y 1963

Lév êque et Vi da l - Naq uet

Lév i - St r au ss 1955

Lév i - St r au ss 1958

L i p p o l d

16- 24.Ko y r é , A . , Ep i mén i de l e Men t eu r ( Ac t u a l i t é s s c i e n t i f i q u e s et i n d u s t r i e l l e s 1 0 2 1 ) , Par i s 1947.Kr aay , C .M . , "Ho ar d s , smal l change and t he o r i g i n o f c o i n a g e " , Jo u r n a l o f He l l e n i c St u �d i es 84 , 1964, p p . 76- 91.Kr au s , W. , "Di e Au f f as s u n g des Di c h t e r b e r u f s i m f r ü h en Gr i ec h en t u m ", Wi en er St u d i en 68 , 1952, p p . 65- 87Kr i s c h e r , T . , " "Et uj i oç u n d â\ r)- 8'f î ç" , Ph i l o l o - gus 109, 1965, p p . 161- 74.L ab a r b e , J . , L 'Homèr e de Pl a t o n ( Bi b l i o t h èq u e de l a Fac u l t é de Ph i l o s o p h i e et L e t t r es de l ' Un i v e r s i t é de L i è g e . Fas c i c u l e 1 1 7 ) , L i ège1949.Po e t i c a p r e - p l a t o n i c a , éd . G. L an a t a , F i r en ze1963.Laq u eu r , R . , "St es i m b r o t o s " , Pau l y s Real en c y - c l o p â d i e der c l a s s i s c h en Al t e r t u ms wi s s en - s c h a f t 2 : 1 1 1 : 2 , Munchen 1929, c o l l . 2463- 7. Pl u t ar q u e : De l a Mu s i q u e , éd . F . Lasser r e ( B i b l i o t h ec a He l v e t i c a Romana I ) , Ol t en- Lau- sanne 1954.L a t t e , K . , "Hes i o d s Di c h t e r we i h e " , An t i k e und Aben d l an d 2 , 1946, p p . 152- 63.L e f k o w i t z , M . R . , " Tù nal éyco. A St udy o f F i r s t Pe r s o n a l St at emc n t s i n Pi n d a r " ( r é s u �mé d ' u n e t h è s e ) , Har v ar d St u d i es i n Cl a s s i c a l Ph i l o l o g y 66 , 1962, p p . 259- 62.- - - - - - - , " Tw x al éyco. The F i r s t Per so n i nP i n d a r " , Har v ar d St u d i es i n Cl a s s i c a l Ph i l o �l o gy 67 , 1963, p p . 177- 253.Lesk y , A . , Go t t l i c h e und mensc h l i c h e Mo t i v a�t i o n i m ho mer i sc hen Ep o s ( Si t zu n g s b er i c h t e der He i d e l b e r g e r Ak ademi e der Wi s s en s c h a f t en , Ph i l o s o p h i s c h - h i s t o r i s c h e Kl as s e 1 9 6 1 :4 ) , He i d e l b e r g 1961.- - - - - - - , Gasc h i c h t e der g r i ec h i s c h en L i t e -r a t u r , B e m - 1963 .Lév êq ue, P . , et Vi d a l - Naq u et , P . , Cl i s t h èn e l 'At h én i en (An n al es l i t t é r a i r e s de l ' Un i v e r �s i t é de Besanç on 6 5 ) , Pa r i s 1964. Lév i - St r au s s , C . , "The St r u c t u r a l St udy o f My t h " , Jo u r n a l o f Amer i c an Fo l k l o r e 78 , 1955, p p . 428- 44.- - - - - - - , An t h r o p o l o g i e s t r u c t u r a l e , Pa r i s1958.L i p p o l d , G. , "Po l y k l e i t o s [ 1 0 ] " , Pau l y s Rea l -

Page 230: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

L . - P .

L o i c q - Be r g e r

Lo r d

Lo r i mer

L u t h e r 1935

L u t h e r 1958

Maeh l er

Mar g

Ma r t i n a zz o l i

Mar x I

Mauss 1923- 1924

Mauss 1950

Méau t i s

Mehmel

M.- W.

Me r k e I bac h- West 1974

Mey er

Mi n ar

Mi n t o n

en c y c l o p à d i e der c l a s s i s c h en Al t e r t u ms wi s s en - s c h a f t X X I : 2 , St u t t g a r t 1952, c o l l . 1707- 18. Poet ar um Lesb i o r um Fr ag men t a , éd . E . Lo bel et D. Pag e , Ox f o r d ^ 1963 -L o i c q - Ber g er , M.- P. , Sy r a c u s e . Hi s t o i r e c u l �t u r e l l e d ' u n e c i t é gr ec que ( Co l l e c t i o n La t o �mus 8 7 ) , Br u x e l l es 1967.L o r d , A . B . , The Si n g e r o f T a i e s , Cambr i dge ( Ma s s . ) 1960.Lo r i mer , H . , Homer and t he Monument s , London 1950.L u t h e r , W. , ..Wah r h e i t " und „ Lü g e" i m a l t e s t e n G- r i echent um, Bo m a - L e i p z i g 1935.- - - - - - - — , " De r f r u h g r i e c h i s c h e Wa h r h e i t s -g ed an k e i m L i c h t e d e r Sp r a c h e " , Gy mnas i um 65 ,1958, p p . 75- 107.Maeh l e r , H . , Di e Au f f a s s u n g des Di c h t e r b e - r u f s i m f r u h en G- r i e chent um b i s zu r Ze i t Pi n - dar s (Hy pomnemat a 3 ) , Gô t t i n g en 1963.Mar g , W. , Homer l i ber d i e Di c h t u n g (Or b i s an- t i q u u s 1 1 ) , Mun s t er 1957.Ma r t i n a z z o l i , F . , Et h o s ed Er o s n e l l a p o es i a g r e c a , F i r en ze s . a . (mai s 1947 s e l o n l ' Année p h i l o l o g i q u e ) .Mar x , K . , Das K a p i t a l , v o l . I , éd . I n s t i t u t f ü r Mar x i smu s - Len i n i smu s /Di e t z Ve r l a g , Be r l i n1969.Mau ss , M. , "Es s a i su r l e d o n " , L 'An n ée s o c i o - l o g i q u e 1923- 1924, p p . 30- 186.Mau s s , M. , So c i o l o g i e et An t h r o p o l o g i e , Pa r i s1950.M é a u t i s , G . , Pi n d a r e l e Do r i e n , Neu c h â t e l - Pa r i s 1 9 6 2 .Mehmel , F . , "Homer und d i e Gr i - echen", An t i k e u n d Aben d l an d 4 , 1954, p p . 16- 41.Fr agmen t a He s i o d ea , éd . R. Mer k el bac h et M .L . Wes t , Ox f o r d 1968.Mer k e l b ac h , R . , et Wes t , M . L . , " E i n Ar c h i l o - c h o s- Pap y r us" , Ze i t s c h r i f t f u r Pap y r o l o g i e und Ep i g r a p h i k 14, 1974, p p . 97- 113.Mey er , E . , " T h e s s a l i e n " , Lex i k o n d er a l t e n We l t , Zu r i c h —St u t t g a r t 1965, c o l l . 3068- 9. Mi n a r , E . - L . , "Par men i des and t he Way o f Seem i n g " , Amer i c an Jo u r n a l o f Ph i l o l o g y 70 ,1949, p p . 41- 55.Mi n t o n , W.W. , "Ho mer ' s i n v o c a t i o n s o f t he Mu s es " , Tr an s ac t i o n s and Pr o c eed i n g s o f t he Amer i c an Ph i l o l o g i c a l As s o c i a t i o n 91 , 1960, p p . 292- 309.

Page 231: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Monr oe

Mo r av c s i k

Mo r e t t i

F . H . G . I I M i l l e r

Nauc k

T .G- .F. Nauc k

Nen c i

Ni e se

N i l s s o n

No t o p o u l o s

Ol d f a t h e r

Ot t o

Page

S Page

Page 1951

Page 1959A Page 1959B

Pag l i a r o

Pan o f s k y

f f i onr oe, J . T . , " Or a l Co m p o s i t i o n i n Pr e - I s l a - m i c P o e t r y " , J o u r n a l o f A r a b i e l i t e r a t u r e 3, 1972, p p . 1- 53.Mo r av c s i k , E . , La cour onne comme sy mbol e de l a p o és i e c hez Pi n d ar e (en h o n g r o i s ) , r ésumé en al l emand dans B i b l i o t h e c a Cl a s s i c a Or i en - t a l i s 10 , 1965, c o l l . 130 - 1 .Mo r e t t i , L . , "Ol y m p i o n i k a i , i v i n c i t o r i n e g l i a n t i c h i ago n i o l i m p i c i " , Memor i e d é l i a Cl asse d i Sc i en ze m o r a l i , s t o r i c h e e f i l o l o g i c h e d e1 1 'Ac c ademi a d e i L i n c e i 8 , 1959, p p . 53- 19 8 .

Fr ag m en t a h i s t o r i c o r u m g r a e c o r u m , é d . K . Mi l l �i e r , v o l . I I , Pa r i s 1848.Po r p h y r i u s : Op u sc u l a s e l e c t a , éd . A . Nau c k , L e i p z i g 1886 .Tr ag i c o r u m g r aec o r u m f r a g m e n t a , é d . A . Na u c k , L e i p z i g ^ 1889 .Ne n c i , G . , " I l s i g i l l o d i Teo g n i d e " , Ri v i s t a d i F i l o l o g i a e d i I s t r u z i o n e c l a s s i c a 41 ,1963, p p . 30- 7.N i e s e , B . , "An ax i l ao s [ l ] " , Pau l y s Real en c y - c l o p â d i e der c l a s s i s c h en Al t e r t u ms wi s s en -s c h a f t 1 : 2 , St u t t g a r t 1894, c o l l . 2083- 4. N i l s s o n , M . P . , Homer and My c en ae, London 1933.No t o p o u l o s , J . A . , "Ho m er , He s i o d an d t he Ac h a e a n h é r i t a g e o f o r a l p o e t r y " , He s p e r i a29 , 1960, p p . 177- 97.Di o do r u s o f S i c i l y , éd . C.H . Ol d f a t h e r (Loeb Cl a s s i c a l L i b r a r y ) , v o l . I I , Cambr i dge ( Ma s s . ) - London 1961.Ot t o , W . F . , Di e Mu sen u n d d e r g ô t t l i c h e Ur - sp r u n g - d es Si n g e n s u n d Sa g e n s , Dü s s e l d o r f1955.Po e t ae M e l i c i Gr a e c i , é d . D . L . Pa g e , Ox f o r d1 1967.S- uppl ement um L y r i c i s Gr a e c i s , é d . D . L . Pa g e , Ox f o r d 1974.Pag e , D . L . , " I b y c u s ' poem i n ho no ur o f Pol y - c r a t e s " , Aegy p t us 31 , 1951 ( Sc r i t t i V i t e l l i ) , p p . 158- 72.- - - - - - - - , Sap p h o an d A l c a e u s , Ox f o r d ^ 1959.- - - - - - - , Hi s t o r y and t he Homer i c I l i a d ,Ber k el ey - Lo s An gel es 1959.Pa g l i a r o , A . , "L a t e r m i n o l o g i a p o e t i c a d i Omer o e l ' o r i g i n e d e l l ' e p i c a " , Ri c er c h e l i n - g u i s t i c h e 2 , 1951, p p . 1- 46.Pa n o f s k y , E . , Me a n i n g i n t he V i s u a l A r t s ,

Page 232: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Gar den Ci t y ( K . Y . ) 1955.Par k e Pa r k e , H . W. , Gr eek Mer c enar y So l d i e r s , Ox �

f o r d 1933.Par r y 1966 Pa r r y , A . , "Hav e we Ho mer ' s T l i a d ? " , Yal e

Cl a s s i c a l St u d i es 20 , 1966, p p . 175- 216.Par r y 1928 Pa r r y , M . , L ' Ep i t h è t e t r ad i t i o r m e l i e c hez

Ho mèr e, Pa r i s 1928.Par r y 1930 - - - - - - - - , "St u d i e s i n t he Ep i e Tec hn i que

o f Or a l Ver se- Mak i n g . I ; Homer and Homer i c St y l e " , Har v ar d St u d i es i n Cl a s s i c a l Ph i l o - l o gy 41 , 19 30 , p p . 73- 147.

Par r y 1932 - - - - - - - - , "St u d i e s i n t he Ep i e Tec hn i queo f Or a l Ver se- Mak i n g . I I : The Homer i c Lan gua�ge as t he Language o f Or a l Po e t r y " , Har v ar d St u d i es i n Cl a s s i c a l Ph i l o l o g y 43 , 1932, p p . 1- 50.

Par r y 1971 - - - - - - - - , The Mak i n g o f Homer i c Ver se (TheCo l l ec t ed Pap er s o f Mi l man Pa r r y ) , éd . A . Pa r r y , Ox f o r d 1971.

Pav ese Pav es e , C . , "Xpt ] | i aTa, x P' l F ' c ’ âvnp ed i l mo-t i v o d é l i a l i b e r a l i t à n e l l a sec o nda I s t m i c a d i P i n d a r o " , Qu a d e m i Ur b i n a t i d i c u l t u r a c l a s s i c a 2 , 1966, p p . 103- 12.

Pé p i n Pé p i n , J . , My t he et a l l é g o r i e , Pa r i s 19 5°.Pe r r o t t a - Gen t i l i Pe r r o t t a , G . , et Ge n t i l i , B . , Po l i n n i a . Poe-

s i a g r ec a a r c a i c a , Me s s i n a - F i r e n z e z 1965.P f e i f f e r P f e i f f e r , R . , Hi s t o r y o f Cl a s s i c a l Sc h o l a r -

s h i p , Ox f o r d 1968.P i a g e t 1950:11 P i a g e t , J . , I n t r o d u c t i o n à 1 1é p i s t é m o l o g i e

g é n é t i q u e , v o l . I I , Pa r i s 1950.Pi a g e t 1972 - - - - - - - - , Pr o b l è m e s de p s y c h o l o g i e g é n é �

t i q u e , Pa r i s 1972.Pi n t e Pi n t e , D . , "Ex égèse des v er s 35 et 36 des

Tr av aux d 'Hé s i o d e ; l e sens de l ' a d v e r b e aû & l. " , Rec h er c hes de Ph i l o l o g i e et de L i n �g u i s t i q u e 2 , 1968, p p . 139- 46.

Pi r en n e Pi r e n n e , J . , Ci v i l i s a t i o n s a n t i q u e s , Pa r i s1951 .

des Pl ac es Pl a c e s , E . d es , "Si mo n i de et So c r at e dans l ePr o t ago r as de Pl a t o n " , Les Et u des c l as s i q u es 37 , 1969 , p p . 236- 44-

Po l l i t t Po l l i t h . J .r T . , Ar t and Ex p é r i en c e i n Cl a s s i �c a l Gr eec e , London 1972.

Ra d l o f f V Ra d l o f f , W. , Pr o ben d er Vo l k s l i t e r a t u r dern Br d l i c h en t ü r k i s c h en St ami né, v o l . V , "Der Di a l e et der Ka r a - K i r g i s e n " , St . Pe t e r s b u r g1885.

Rar anoux Ramnoux, C . , Hé r ac l i t e ou 1 ' Homme en t r e l esc hoses et l es mot s ( Co l l e c t i o n d ' Et u d e s an-

Page 233: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Ri c h ar dso n 1961c i e n n e s ) , Par i s 1959.Ri c h ar d s o n , L . J . D . , "My c enean pouppœaTLç?" , Bu l l e t i n o f t he I n s t i t u t e o f Cl a s s i c a l St u-

Ri c h ar ds o n 1974

Ri c h t e r

Ri v i e r

Rose

Rumpf I I

Ru sc h en busc h

Sc hac her mey r

I I Sc h eer

Sc hmi d- St â h l i n 1 .

Sc h r ader

Sc hubar t

Sc h u l zSc hwabl

Sc hwar t z

Sc h war t z 18 94

Sc hwar t z 1929

Sc h war t z 1960

Se t t i

d i e s (On i v ey s i t y o f Lor .don) S, 19 6 1, p p . 15- 22.The Homer i c Hymn t o Demet er , éd . N . J . Ri �c h ar d so n , Ox f o r d 1974.Ri c h t e r , G.M . A . , Ko u r o i . Ar c h a i c Gr eek Yo u t h s , London 1960.Ri v i e r , A . , "Remar ques su r l es f r agmen t s 34 et 35 de Xén o p h an e" , Rev ue de Ph i l o l o g i e 30,1956, p p . 37- 61.A r i s t o t e l i s - U- i f e r eb an t u r l i b r o r u m f r a ^ e n - t a , éd . V . Ro s e, L e i p z i g 1S86.Rumpf , A . , Ch a l k i d i s c h e Va s e n , v o l . I I , Ber - l i n - L e i p z i g 1927.Ru sc h en busc h , E . , "'S’o v o ç . Zum Rec h t Dr ak c ns und s e i n e r Bedeu t un g f ü r das Wer den des at he- n i s c h en St a a t c s " , Hi s t o r i a 9 , 1960, p p . 129- 54 .Sc hac her mey r , F . , " P i t t a k o s " , Pau l y s Beal en - sy c l o p ëd i e der c l a s s i s c h en Al t e r t u ms wi s s en - s c h a f t X X :2 , St u t t g a r t 1950, c o l l . 1c ! f 2- 73. Ly c o p h r o n i s A l e x a n d r a , éd . E . Sc h eer , v o l .I I ( Sc h o l i a c o n t i n e n s ) , Be r l i n 2 1958.Sc hmi û , W. , et St â h l i n , 0 . , G- eschi cht e der g r i ec h i s c h en L i t e r a t u r (Handbuc h der Al t er - t u mswi ssen sc h af t V I I . 1 . 1) , Munchen 1929. Po r ^ h y r i L Q- i a- est i onum homer i c ar um ad I l i ad em p er t i n en t r u m r e l i q u i a e , - éd. H. Sc h r ad er , L e i p z i g 18SO.Sc h u b ar t , W. , "Über den Di t h y r amb u s " , Ar c h i v f ü r Papy r us f o r sc h u n g 14 , 1941, p p . 24- 9. Sc h u l z , E . , AI ASS t h è s e , Eo s t o c k 1910. Sc h wab l , H . , "Beo bac h t ungen zu r Po es i e des He s i o d " , Ser t a p h i l o l o g i c a Aeni - pont ana ( I nns- b r u c k er Be i t r â g e zu r Ku l t u r w i s s en s c h a f t 7- 8) , I n n s b r u c k 1962, p p . 69- 84.Ta t i a n i Or a t i o ad Gr a e c o s , éd . E . Sc h war t z, L e i p z i g 1888.Sc h war t z, E . , "Ap o l l o d o r o s [ 6 1 ] " , Pau l y s Real - En c y c l ap ad i e der c l a s s i s c h en Al t er t u ms - v àsssnschaf t 1 : 2 , St u t t g a r t 1S94 , c o l l . 2855-86 .- - - - - - - - , Pas Gesc h i c h t swer k des Th u k y d i -d e s , Bonn 2 1929.Sc h war t z , J . , Ps eu d o - Hes i o d e i a , t h è s e , Lei - den 1960.Se t t i , A . , "L a memor i a e i l c an t o . Sagg i o d i

Page 234: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

p o e t i c a a r c a i c a g r e c a " , St u d i I t a l i a n i d i F i l o l o g i a Cl a s s i c a 30 , 1958, p p . 129- 71.

Sh i p p Sh i p p , G . P . , St u d i es i n t he l an guage o f Ho�mer (Tr an s ac t i o n s o f t he Cambr i dge Ph i l o l o �g i c a l So c i e t y 8 ) , Cambr i dge 1953.

Si k es Si k e s , E . E . , The Gr eek Vi ew o f Po e t r y , Lon�don 1931.

Si mpso n Si mp so n , M . , "The Ch ar i o t and t he Bow as Me-t ap h o r s f o r Po et r y i n P i n d a r ' s Od e s " , Tr an s�ac t i o n s and Pr o c eed i n g s o f t he Amer i c an Ph i �l o l o g i c a l As s o c i a t i o n 100, 1969, p p . 437- 73.

Si n c l a i r 1932 Hes i o d : Wor k s and Pa y s , éd . T .A . Si n c l a i r ,London 1932.

Si n c l a i r 1954 Si n c l a i r , T . A . , "The Language o f Ho mer " ,Cl a s s i c a l Rev i ew 4| 1954, p p . 218- 20.

Sl a t e r 1969 Sl a t e r , W. J . , Lex i c o n t o Pi n d a r , Be r l i n 1969.Sl a t e r 1972 - - - - - - - — , "Si m o n i d e s 1 Ho u s e " , Ph o en i x 26 ,

1972, p p . 232- 40.Smi t h Smi t h , G. , "I I oTuç av ôpa ô i ôdEcmei ", Cl a s s i c a l

J o u m a l 38 , 1943, p p . 260- 73.L n e l l Ba c c h y l i d e s , éd . B . Sn e l l , L e i p z i g 1949.Sn e l l 1930 Sn e l l , B . , "Das Bewu s s t s e i n v on e i g en en Ent -

sc h ei d u n g en i m f r u h en Gr i ec h en t u m " , Ph i l o l o - gus 85 , 1930, p p . 141- 58.

Sn e l l 3 1955 - - - - - - - - , Di e En t d ec k u n g des Ge i s t e s , I l am-b u r g 3 1955.

Sn e l l 1973 - - - - - ™ t "Wi e d i e Gr i ec h en l e m t e n , wasg e i s t i g e Tâ t i g k e i t i s t " , Jo u r n a l o f He l l e n i c St u d i es 93 , 1973, p p . 172- 84.

Sôr bom Sô r bom, G. , Mi mes i s and A r t , t h è s e , Up sal a19 6 6 .

So l msen So l msen , F . , Hes i o d and Ae s c h y l u s , I t h ac a( N . Y . ) 1949.

S.- 'M.- W. Hes i o d i Th eo go n i a Op sr a e t Pi es Sc u t um, éd .F . So l msen , Fr agmen t a Se l e c t a , éd . R. Mer k e l �bac h et M .L . Wes t , Ox f o r d 1970.

Sp ar r o w Sp ar r o w, J . , Ha l f - L i n es and Ré p é t i t i o n s i nV i r g i l , Ox f o r d 1931.

Sp e r d u t i Sp e r d u t i , A . , "The Bi v i n e Nat u r e o f Po et r yi n A n t i q u i t y " , Tr an s ac t i o n s and Pr o c eed i n g s o f t he Amer i c an Ph i l o l o g i c a l As s o c i a t i o n 8 1,1950, p p . 209- 40.

St a l l b au m Eu s t a t h i i Comment ar i i ad Homer i Ody sseam,éd . G. St a l l b au m, v o l . I , Tj ei pzi g 1825.

St e i n met z St e i m n e t z , P . , "Xe n o p h a n e s s t u d i e n " , Rh e i -n i s c h es Muséum 109, 1966, p p . 13- 73.

St ô c k l e St ô c k l e , A . , "F i s c h er e i g ewer b e" , Pau l y s Rea l -enc y c l o p â d i e der c l a s s i s c h en Al t e r t u ms wi s s en - s c h a f t , Supp l emen t band I V , St u t t g a r t 1924,

Page 235: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

c o l l . 456- 6 2.St r o u d St r o u d , R . S . , Dr a k o n ' s Law on Homi c i de (Uni -

v e r s i t y o f Ca l i f o r n i a Pu b l i c a t i o n s . Cl a s s i c a l St u d i es 3 ) , Ber k e l ey 1968.

Sv oboda Sv o bo da, K . , "Les i d é es de Pi n d ar e su r l ap o é s i e " , Ac gy p t us 32 , 1952, p p . 108- 20.

Tat e 1927 Ta t e , J . , "The Deg i n n i n g s o f Gr eek A l l e g o r y " ,Cl a s s i c a l Rev i ew 41, 1927, p p . 214- 5.

Tat e 1934 - - - - - - - , "On t he Hi s t o r y o f A l l e g o r i s m " ,Cl a s s i c a l Qu ar t e r l y 28 , 1934, p p . 105- 14.

Thomson 1949 Thomson, G. , St u d i es i n An c i en t - Gr eek So c i e -Î Z , v o l . I , "The An c i en t Ae g e a n " , London 1949.

Thomson 1955 - - - - - - - - , St u d i es i n An c i en t Gr eek So c i e t y ,v o l . I I , "The Pi r s t Ph i l o s o p h e r s " , London 1955.

Thomson 1966:1- 11 The Or e s t e i a o f Ae s c h y l u s , éd . G. Thomson, v o l . I - I I , Amst er dam- Pr ague ^ 1966 .

Tr eu Tr eu , M . , "Von der We i s h e i t d er Di c h t e r " ,Gymnasi um 72 , 1965, p p . 434- 49.

Va l e s i o Va l e s i o , P . , "Un t er mi ne d é l i a p o es i a a n t i c a :h o l e l v . A n a l i s i s e m an t i c a " , Qu a d e m i d e l l ' I s - t i t u t o d i Gl o t t o l o g i a 5 , 1960, p p . 97- 111.

Va l l e t V a l l e t , G. , Rhég i o n et Z a n c l e . H i s t o i r e , com�mer ce et c i v i l i s a t i o n des c i t é s ç h a l c i d i en n es du d é t r o i t de Mess i n e ( Bi b l i o t h è q u e des Ec o �l e s f r an ç a i s es d 'At hènes et de Rome 18 9 ) ,Pa r i s 19 58 .

Ver d en i u s 1944 Ve r d e n i u s , W. J . , "Aùôœç b e i Ho mer ", Mnémosyné12, 1944, p p . 47- 60.

Ver d en i u s 1972 - - - - - - - - , "No t es on t he Pr oem o f He s i o d ' sTheo go ny " , Mnémosyné 25 , 1972, p p . 225- 60.

V e m a n t 1962 V e m a n t , J . - P . , Les o r i g i n es de l a penséeg r e c q u e , Pa r i s 1 9 6 2 .

V e m a n t 1965 - - - - - - - - , My t he et pensée c hez l es Gr e c s ,. Pa r i s 1965.

Vem s Bi t 1968 - - - - - - - - , " St r u c t u r e g éo m é t r i q u e e t n o t i o n sp o l i t i q u e s dans l a c osmo l ogi e d 'An ax i m an d r e" , Ei r en e 7 , 1968, p p . 5- 23 .

V e m a n t 1974A - - - - - - - , My t he et s o c i é t é en Gr èc e an c i en �ne , Pa r i s 1974.

Ve m a n t 1974B - - - - - - — , "Par o l es et s i g n es m u e t s " , i nVe m a n t et a l . , Di v i n a t i o n et Ra t i o n a l i t é ( Co l l e c t i o n Rec h er c hes a n t h r o p o l o g i q u es ) , Pa r i s 1974, p p . 9- 25.

Vl as t o s 1947 V l a s t o s , G. , "Eq u a l i t y and J u s t i c e i n Ear l yGr eek Co smo l o gy ", Cl a s s i c a l Ph i l o l o g y 42,1947, p p . 156- 78.

V l as t o s 1953 - - - - - - - , " I s o n o m i a " , Amer i c an Jo u r n a l o f

Page 236: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Ph i l o Uo g y 7 4 , 1953, p p . 337- 66.V l a s t o s 1964 - - - - - - - - , " ’ l ao v o [ Ha t uo\ l t i k t )" , i n I sono-

m i a . éd . J . Man et E . G. Schni i dt (Deu t sc h e Ak ademi e der Wi s s en s c h a f t en zu Be r l i n , I n s t i �t u t f ü r g r i ec h i sc h - r o mi sc h e Al t er t umsk i m.de, Ar b e i t s g r u p p e f ü r h e l l en i s t i s c h - r ô m i s c h e Ph i �l o s o p h i e , 9 ) , Be r l i n 1964, p p . 1- 35.

Vos Vo s , H . , 0EMI 2, Ass en 1956.Wa l t z Wa l t z , P . , "Les a r t i s a n s et l eu r v i e en Gr èce

des t emps homér i ques à l ' é p o q u e c l a s s i q u e " , Rev ue h i s t o r i q u e 117, 1914, p p . 5- 41.

Web s t e r 1959 Web s t e r , T . B . L . , Gr eek Ar t and L i t e r a t u r e700- 530 B . G . , London 1959.

Web s t e r 1972 - - - - - - - - , Po t t e r and Pat r o n i n c l a s s i c a lA t h e n s , London 1972.

W.ehr l i We h r l i , P . , Zu r Gesc h i c h t e der a l l e g o r i s c h e nDeu t u n g Homer s i m Al t e r t u m , t hèse ( B a s e l ) , Bo m a - L e i p z i g 1928 .

We i l We i l , H . , Et u d es su r l ' a n t i q u i t é g r ec q u e ,Pa r i s 1900.

West I amb i et e l e g i Gr a e c i , éd . I f l .L. Wes t , v o l .I - I I , 1971- 2.

West 1966 Hes i o d : Th eo go n y , éd . M .L . Wes t , Ox f o r d 1966.West 1971 Wes t , M . L . , "St e s i c h o r u s ” , Cl a s s i c a l Qu ar t e r -

l £ 2 1, 1971, p p . 302- 14.Wh i t e Wh i t e , - J., The B i r t h and Reb i r t h o f Pi ç t o -

r i a l Sn a c e , London ^ 1967 .Wi l amo wi t z 1913 Wi l amo wi t z - Mo e l l en d o r f f , U. v o n , Sappho und

Si m o n i d es , Be r l i n 1913.Wi l amo wi t z 1922 - - - - - - - , Pi n d a r o s , Be r l i n 1922.Wi l amo wi t z 1932 :11 - - - - - - - , Der Gl aube der He l l e n e n , v o l .

I I , Be r l i n 1932.Wi l l Wi l l , Er n e s t , "Hés i o d e : c r i s e ag r a i r e ? ou

r ec u l de l ' a r i s t o c r a t i e ? " , Rev ue des Et u des g r ec q u es 78 , 1965, p p . 542- 56.

Woodbur y 1952 Wo o dbur y , L . , "The Se a l o f Th é o g n i s " , St u d i esi n h o no ur o f Gi l b e r t Nor wood (Ph o en i x s u p p l é �ment 1) , Tor ont o 1952, p p . 20- 41.

Woodbur y 1968 - - - - - - - - , "Pi n d a r and t he Mer c enar y Muse.I s t h m . 2 .1 - 1 3 " , Tr an s ac t i o n s and Pr o c eed i n g s o f t he Amer i c an Ph i l o l o g i c a l As s o c i a t i o n 99,1968, p p . 527- 42.

Woodbur y 1969 - - - - - - - - , "Tr u t h and So n g " , Ph o en i x 23 ,1969, p p . 331- 5.

Wy ss An t i mac h i Co l o p h o n i i r e l i q u i a e , éd . B . Wy ss ,Be r l i n 1936.

Z i e g l e r Z i e g l c r , K . , "Xeno phanes v on Ko l o p h o n , e i nRev o l u t i o n â r des Ge i s t e s " , Gy mnasi um 72 ,

Page 237: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

INDEX

a b e i l l e 57 , 7 0 , 175, 189 Ac adémi e 73 n . 150 Ac c ame, S . 72 n . 141 ac c u s a t i v u s gr aec us 153 n . 82 ac h at 131, 165, 179 Ac h i l l e 14, 21 , 31 n . 88 , 32 ,

52- 4, 57 , 59 , 61- 2, 65 , 67 ,111, 124- 5, 130, 135, 145,147

Ad k i n s , A .W.H . 21 n . 51 adok i mos 97 Ad r as t e 45aède 5 , 12, 15, 17, 18- 31,

33- 8, 43 , 56 , 59 , 62 , 65- 6 , 72- 3, 83 , 86 , 132, 162-4 , 185, 18 8 , 193, 195, 197- 8, 201

aède d'Agamemnon 21 , 31- 2, 35- 6 , 63 , 86- 7

aède de Ménél as 21 , 35 n . 101 aédo een t r i sme 25 Agamemnon 31- 2, 61- 2, 127, 196,

^ 98â g l o sso s 148 ag o n a l 152 n . 75 ago r a l i b r e 165 a g r i c u l t e u r 195 a i d o s 60 , 70 a i n e î n 147- 8 n n . 49- 50 A i r 116- 8ai t i j i 174- 5, 179, 182, 184- 5 a i t i o s 33A j a x 125, 127 n . 129, 147- 8 ak é l eu s t o s 176 ak y n 12, 16- 8, 21 , 35 a l a t h éô s 144- 5, 148- 52, 156 n .

97 , 157 A l b r e c h t , E . 13 n .1 0 Al c ée 30 n . 85 , 77 n . 3 , 104

n . 138, 130- 1 n . 148, 143 n . 13, 159, 175, 209- 10

Al c i n o o s 21- 2, 54 , 86 n . 57,197 n . 148

Al c man 120 n . 85

Al ç méon 99 n . 113, 154 n . 89 a i e t h e i a 54 , 145, 147- 9 A l é t h e i a 57- 8, 145, 149- 50 a l l ë g o r i a 113- 4a l l é g o r i s e r 109, 112, 119, 135,

200a l l u s i o n 68 n . 128, 206 a l t é r a t i o n s du t ex t e 85- 6 a l t é r i t é 184- 6, 193, 201 A l t h u s s e r , 1 . 100 n . 120 A l y , W. 110 n . 16 amb r o i s i e 53 ameaphës 153 n . 84 âmempt os 154 n . 85 amende 177, 18 0 , 184 émi s t h o s 169 ami t i é 177- 8, 182, 18 5 Anac r éo n 169 an â gk ë i 18 , 51 , 159 an a l o g i e s o c i a l e 90- 1, 100 n . 117 An a x i l as de Rh ég i o n 161, 173, 183 Anax i mandr e ( p h i l o s o p h e) 90- 1, 93,

95 , 99 , 115, 117- 8, 121, 128, 133, 137- 8

Anax i mandr e ( h i s t o r i e n ) 114 n . 37 an ë r agat h ô s 144, 146, 148- 53,

156- 8An g e l i B e m a r d i n i , P . 141 n . 4 ,

__ 189 n . 106 an ô l e t h r o n 118 anony mat 68 , 124 An t h o l o g i e Pa l a t i n e 130 n . 146,

148 n . 150, 170, 190 n . 113,191 n . 123

an t h r o p o l o g i e 99 , 104- 5, 132 ant hr opomor ph i sme 102, 137 a n t i c i p a t i o n 25 , 34 , 35- 45 p as -

s i m , 197- 8 Ant i maque de Co l ophon 108 An t i n o o s 55 , 199 an t i p ep o n t h o s 164 ao i de 15, 18 4 , 201 ao r i s t e 150 apâ l amnos 159- 60

Page 238: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

a p e i r o n 118Ap h r o d i t e 7 9 , 102, 116, 118,

125, 136, 181- 2 Ap o l l o d o r e 41 n . 127, 108,

109 n . 7 Ap o l l o n 25 n . 67 , 41 n . 124,

42 n . 128 , 62 , 79- 80, 109, 114 n . 3 8 , 115- 6, 125,135, 155 n . 95 , 189, 201 ,210

Ap o l l o n i u s de Rhodes 11 ap r ep és 114 â p sek t o s 159 n . 120 ar c de Pan dar o s 127 ar c d ' Ul y s s e 127 A r c é s i l a s 207 ar c h éo l o g i e 26- 7 Ar c h i l o q u e 129- 31, 147 n .

749, 153 n . 84 , 174, 178 ,181 n . 63

Ar è s ^ 115- 6, 118 , 136 a r e t ë 6 0 , 146, 150 a r g en t 80 , 163, 169, 171, 191 Ar g i en s 44- 5, 151 ar gu r amo i bo s 90 n . 76 a r g û r i o n 80 , 211 n . 236 Ar i o n 169, 171- 2, 209 Ar i s t a g o r a s 96 , 98 , 162 Ar i s t a r q u e 109 n n . 7 et 12,

113, 194 n . 137 Ar i s t é a s 209a r i s t o c r a t i e 3 7 , 62 , 70- 1,

86 , 91 , 142 Ar i s t o damo s 159, 18 1 n . 61 Ar i s t o p h an e 73 n . 150, 166 n .

16 6 , 168, 188 n . 10 0 , 190 n . 116, 208 n . 206

Ar i s t o t e 5, 39 n . 109, 78 n . 10 , 80 n . 22 , 91 n . 79 ,97 , 98 n . 109, 10 2 , 122 n . 97 , 128 n . 136, 142 n . 7 ,143 n . 11 , 149 n . 57 , 152 n . 8 0 , 156 n . 97 , 164- 5, 173 n n . 4 et 7 , 183, 186 n . 87 , 188

ar k h â 18 2 , 184 ar mes d ' A c h i l l e 147 a r r i è r e- p en s ées 120 - 1 , 128 ,

132, 197

Ar t émi s 115- 8, 136, 207 , 210 a r t i s a n , a r t i s a n a l 127, 156,

164- 5, 168 n . 171, 169, 180, 184, 186- 9, 191- 2, 194- 5, 197, 20 1, 20 4 , 207- 10, 212

a r t ü n e i n 197 n . 148 As c l é p i é es 79 As c l é p i o s 80As i e Mi neu r e 64 , 169 n . 178 a s o c i a l 53assembl age 97 , 99 , 105 ass u r an c e 60 , 63 , 70- 1 As t ér o p ée 125, 135 asümphor on 114At h én a 32 , 40- 1, 42 n . 128, 53,

7 9 , 89 n . 73 , 10 2 , 112 , 114- 6 , 118 , 136, 192, 203 , 207

At hénée 66 n . 120, 143 n . 10, 173 At h èn es 72- 3 n . 14 8 , 79 , 8 1, 92

n . 85 , 96- 7, 106- 7, 110 , 122- 3 , 128 , 13 2 , 14 2 , 16 0 , 163- 5,167- 8, 171- 3, 177, 179 n . 47 , 18 4 , 192 n . 123

a t h l è t e 145, 151 a u d i t o i r e , au d i t eu r s 5 , 12 , 15,

17- 9, 21- 31, 33- 6, 3 8 , 42- 3, 63 , 72 , 89 n . 7 3 , 132 , 197- 8, 206

Au l i t z k y , K . 115 n . 44 Au s t i n , M. 72 n . 14 8 , 73 n . 149,

128 n . 134, 162 n . 141, 180 au t a r c i e 57 , 59 , 60- 73 p as s i m ,

133 �au t eu r 141, 184—6 , 193, 197, 201,

205 n . 196 au t h o r s h i p 205 n . 196 au t o c h t o n i e 69 au t o d i d ak t o s 44 aut omat i sme 34-5 au t o s u g g es t i o n 71 Aut r e 5, 6 , 198, 205- 6 av a r i c e 160, 166- 7, 179, 181 ,

187 Ax i o s 125Ay mar d, A . 63 n . 102

Bac c h y l i d e 147- 50, 157- 8, 175- 6,191 n . 122 , 19 2 , 203 n . 192

Ba c h e l a r d , G. 100 n . 120

Page 239: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

b an q u et 8 5 , 88 Bar b ar es 105, 106 b a s i l e u s 16 , 33 , 62 b à t h u bo u l o s 120 n . 84 b at h u p h r ô n 120 - 1 , 183 b â t i r 190, 196, 198- 200 Bec k e r , 0 . 58 n . 75 Be l l é r o p h o n 202 Ben v en i s t e , E . 8 n . , 127, 158

n . 116 , 178 n . 38 Béo t i e 30 , 61 , 64 , 77 n . 3 Bé r a r d , Cl . 191 n . 123 Bé r a r d , V . 194 n . 137 b er g er 29 , 62- 3, 65 , 174 B e m a r d i n i , P. 174 n . 8 Be u t l e r , R. 109 n . 7 , 115 n n .

43- 5 b i â s t h a i 147- 8 B i c k n e l l , P. 99 n . 112 b i o g r ap h i e 109, 111 b i o s , b i o t o s 4 0 , 78- 80 , 10 1,

129Bi t o n 151, 156Bl âme 149- 50, 153 n . 84Bl o mq v i s t , J . 69 , 110 n . 15,

114 n . 40 , 217 n . 2 Boar dman, J . 82 n . 36 b o eu f s 79-80 b o eu f s d ' Hé l i o s 51 b o i s s o n 103 n . 137, 104 n n .

138- 9, 143 B o l i n , S. 97 n . 106 Bo l l a c k , J . 90 n . 7 6 , 160 n .

124, 186 n . 87 Bo r d o , J . 89 n . 71 b o û b r ô s t i s 52- 7, 59 Bo u c h e- Lec l er q , A . 134 n . 158 b o u c l i e r d ' A c h i l l e 130 b o u c l i e r d ' A j a x 127 n . 129 b o u c l i e r d ' Ar c h i l o q u e 129- 30 b o u c l i e r de Sar p édo n 127, 130 boul omenos 43, 179 Bo u r d i eu , P . 7 , 12 n . 9 , 16,

35 n . 99 , 43 n . 130, 49 n .23 , 10 1, 126 n . 120 , 136 n .177, 162 n . 14 2 , 166- 7 n .167

Bo wr a, C.M. 37 n . 103, 104 n . 138 , 141 n n . 1 e t 4 , 152 nn

77 et 80 , 155 n . 92 , 158 n . 113, 160 n n . 124 et 1?6- 7,161 n . 13- 9, 169, 170 n . 18 1, 173 n n . 2- 3 et 5 , 175 n . 2 1, 176 n n . 23 26 28 et 31 , 177, 178 n . 3 7 , 180 n . 53 , 181 n .63 , 182 n . 65 , 183 n . 73 ,186 n . 8 7 , 189 n . 106

Bo y an c é, P. 117 n . 56 Br i s é i s 61 n . 90 Br o ad b en t , M. 66 n . 120 B u f f i è r e , E . 1- 10 n . 17, 113 n n .

28 et 30- 1 , 114 n . 37 , 115 n n . 42- 3 et 46 , 117 n . 58

Bu r n e t , J . 104 n . 138 Bu sc h o r , E . 82Bu s o l t , G. 39 n . 107, 171 n . 188 busso do meuei n 119- 20, 198- 9, 201 busso p h r ô n 120 n . 84

c a l c u l 129 n . 14 3 , 166- 7 n . 167, 193, 196- 8, 20 1- 2 , 204

Ca l c u l 117- 8 c ar r é 152, 154- 6 c a r t e , c a r t o g r ap h i e 95- 6 , 162 Cas t o r 170, 191 Cat al o gu e des Femmes 66 Cat al o gu e des Va i s s e a u x 24 n .

6 7 , 30 Cé c i t é 147Cen t au r es 103- 4, 106cér ami que 122 , 169Ce r r i , G. 85 n . 52Ch a l c i s 130- 1 n . 146champ séman t i que 50, 57 , 149,

178 n . 38 champ s o c i a l 16, 2 1, 24 , 30 , 4 3 ,

45 , 63 , 70 , 72 , 8 1, 131, 162,201 , 205

chant 15, 24- 5, 31 , 43 , 45 , 78 Ch a n t r a i n e , P. 19 n . 36 , 37 n .

103, 89 n . 72 Ch ar i ad es 191 Char o ndas 122- 3, 137 c hasse 196c hasse au x o i s eau x 51 Chaud 117, 154 n . 89 "c hêne et r o c h er " 67- 70 Ch e m i s s , H . F . 73 n . 150

Page 240: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Ch ey n s , A . 60 n . 85 c h o r a l 7 , 141- 212 pass i m Ch r i s t , G. 179 n . 51 Ch r y sès 109 Ch r y s i p p e 154 n . 89 Ci c é r o n 142, 160, 171 n . 187 c i r c u l a t i o n des b i en s 127-9 Ci t é 38- 9, 41- 2, 72- 3, 7 7 , 80 ,

82- 4, 86- 9, 91- 3, 96- 8, 10 1- 2 , 104, 107- 8, 110 ,120 , 122- 3, 128 n . 139,132, 137- 8, 162, 164- 5,167- 8, 171, 193, 205 , 207, 212

c i t o y en 84 , 87- 9, 91 , 113, 120- 3, 128 , 130 n . 148 , 131- 2, 134- 5, 205 , 210 ,211 n . 228

Cl a i r v o y an c e 147 Cl é o b i s 151, 156 Cl éo b o u l o s 143 n . 13 Cl éomène de Sp ar t e 96- 7 Cl i s t h è n e d 'At h è n es 91 , 93 ,

96Cl i s t h è n e de Si c y o ne 44- 5,

7 9 , 8 3 , 106 c o g n i t i f 9 5 , 101 c o l l a b o r a t i o n 164 c o l onne 191c o mmandi t ai r e 6 , 14 2 , 146,

14 8 , 160- 1, 163, 16 8 , 173-8 0 , 182, 184- 5, 192, 205,211

commémor at i on 145- 8, 150 , 152 n . 7 7 , 153, 158 , 176, 18 0 , 190

commer ce, c o mmer c i al 122 , 129 n . 141, 130, 137, 164- 6,168- 9, 175, 177- 8, 185, 201, 205

c ommun i c at i on o r a l e 16- 7, 27 ,3 0 , 73

c o mpar ai so ns p as t o r a l es 28-9 c o n c ep t i o n homér i que de l ' a è d e

35- 7, 63 , 7 2 , 197 c o n c ep t i o n r e l i g i e u s e de l a

p ar o l e 5 , 2 2 , 185 , 195 c o nc o ur s r h ap s o d i q u es 44 , 79 ,

8 0 , 8 2 , 83 n . 42 , 112

c o n d i t i o n s o r a l es 12 c o n f r é r i e h és i o d i q u e 64 n . 10 5 ,

77 n . 3consommat i on 101, 129 n . 141,

130 n . 148, 131 c o n s t i t u t i o n de Rh ég i o n 122,

128, 137c o n s t r u c t i o n 18 9—91 , 193, 195- 9,

20 2, 206 c o n s t r u c t i o n ment al e 196, 199,

201- 3c o n s t r u c t i o n v er b a l e 196, 199,

202- 3, 206 c ont enu 8 7 , 9 2, 184 c o n t es t a t i o n 35- 6, 62 , 65 c o n t r a i n t e 18 , 2 1, 30 , 3 3 , 182 c o n t r a t , c o n t r ac t u e l 6 , 40 , 148

n . 49 , 160 n . 127, 163- 4,16 8 , 171 n . 18 8 , 178- 9, 18 2 , 185- 6, 189, 192- 3, 197- 8,20 1, 205

cont r e- Uon 63 n . 101 c o n t r e- r év o l u t i o n 9 2,' 105- 6 c o n t r ô l e s o c i a l 16- 35 p as s i m ,

43 , 63 , 7 3 , 8 6 , 10 0 , 134 Cook , R.M. 130, 207- 8 n . 205 Co r b a t o , C. 77 n . 4 , 93 n . 90 Co r i n t h e 163, 169- 70, 172, 182 Co r n f o r d , F.ï ï . 59 , 91 , 137- 8 c osmo l og i e d 'An ax i man d r e 90 , 117'

8 , 12 1, 128, 137- 8 c o u d r e, r ec o u d r e , c out ur e 44 ,

18 8 , 191- 3, 20 0 -2 coupe de Nes t o r 27 co upur e ép i s t émo l o g i q ue 10 0 -1 coupur e s o c i a l e 101 c r at èr e Andr omaque 82 "c r é e r " 205 n . 196 Cr éophy l e 118 Cr ésus 150c r i t i q u e 15, 44 , 67 , 82- 3, 8 8 ,

92- 3, 106- 8, 111- 2 , 135, 142,152, 180, 187, 197, 206 , 211

Cr u s i u s , 0 . 169 n . 175 c u l t e des Muses 16 n . 20 , 77 n .

3 , 152 Cy c l o p es 124 Cy nét hée 8 1- 2 Cy r us 165

Page 241: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Da e b r i t z , R. 122 n . 94 d a i d â l l e i n 190 n . 113 dasmos 88d a t i f i n s t r u men t a l 153 n . 82 Dav i s o n , J . A . 43 n . 131, 8 1

n n . 28- 9, 129 n . 146 d é c i s i o n démoc r at i que 98 Dédal e 155dé f en se d 'Homèr e 109, 112,

133- 5De f r a d a s , J . 88 n . 63 , 103 n .

137 d e i l o s 85d e i n o n 40 n . 116, 41- 2 n . 128 De L ac y , I h . 113 n . 30 Del p h es 151, 156 Démét er 60- 1, 7 8 , 210 dëmi oer gos 164, 194, 198 n .

153demobor os 61 n . 90 Démoc r i t e 95 n . 96 , 120 n . 85 ,

190 n . 116, 193 n . 134 Démodocos 21- 2, 24- 5, 30- 1,

33- 6, 3 8 , 45 n . 135, 86 n . 57

Démost hène 91 n . 79 dëmoû k hoi 66 Deny s de Th r aee 110 déos 40dépendanc e 55 , 57 , 59 , 62- 3,

70- 1, 7 3 , 132- 3, 211 desc endanc e 91 , 124 - 5 , 128 ,

136Dé s i r 116- 8De t i e n n e , M. 7 , 8 n . , 16 n .

20 , 31 n . 88 , 50 n . 24 et 2%, 51 , 54 , 58 , 61 n n . 89 et 91 , 64 n . 105, 83 , 88 ,89 n . 70 , 98 n . 108, 111,113 n . 36 , 118 , 119 n n .73- 4 et 76 , 141, 145 n n .21 et 25- 6, 148 n . 50, 149 n . 58 , 152 n . 77 , 156, 158 n . 116, 174 n . 12 , 185 n .8 1 , 195 n . 141, 196 n n .144 et 146, 197 n . 149

Dé t r o i t de Mess i ne 108, 122 det t e 131, 145, 160, 164, 167—

8 , 179

dév el oppemen t i n é g a l 9 3 , 162 d i a l o g u e 108„ 13 2 , 134 d i â n o i a 111 - n. 20 d i k a 159- 60, 167- 8 d i k a i o n 131, 160, 163- 5, 166 n .

166d i k a i o p r a g e î n 164, 168, 201 n .

176Di e h l , E . 207 Di e l s , H. 104 n . 139 Di én éc ès 151Di eu x éno p hanéen 95 n . 96 , 99-

10 1, 103, 105, 132, 134- 5 n .162

Di k é 57Di o do r e de Si c i l e 66 n n . 119- 20,

123 n . 10 1, 155 n . 95 Di o gène Laër c e 57, 58 n . 75 , 77-

8 , 107- 8, 143, 155, 166 n .165, 207 n . 204

Di omède 126- 7 Di o n é 136 Di o s c u r es 171- 2 d i s c o u r s comi que 73 d i s c o u r s homér i que 11 , 14, 18 ,

24 , 36 , 49 , 119, 124, 133,137, 194 n . 13 7 , 19 8 , 200

d i s p o s i t i o n s 117- 8, 133 d i v e r s i t é mét h o do l o g i q ue 8 , 111

n . 21d i v i n a t i o n 19 n . 36 , 134 n . 158,

198 n . 153 d i v i s i o n du t r a v a i l 48 , 202 n .

182Do d d s , E . R . 44 n . 133 do k eî n 94- 5, 98 , 102- 3, 148, 157

n . 105 dok i mos 97dok os 94- 5, 98- 102, 105, 107,

132, 134 Do l i o s 40 n . 114, 203 do l o p l o k o s 203 n . 192 do l os 196, 200 , 202- 4 don 52- 3, 60 , 160 n . 129, 173 Donat 12don de l a p ar o l e 22 , 195, 198 don et c ont r e- don 126- 8, 163,

1 6 6 , 168Do n l an , W. 141 n . 4 , 143- 4, 153

Page 242: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

D o m s e i f f , F . 189 n . 106 dô r o p h ago i 60- 1 , 63 Do u r i s 82d6x a 134- 5, 148 n . 50 Dr ac o n 38- 9, 41 , 91 , 93 d r o i t 162- 72 p as s i m , 179 d r o i t égal à l a p ar o l e 86 , 88 ,

92- 3, 1^? d u a l i s m e , d u a l i s t e s 46- 9 p as �

s i m , 50 , 53 , 59 Du c h emi n , J . 29 n . 82 Du r an t e , M. 36 n . 103, 44- 5 n .

135, 189 n . 106, 191 n .120, 195 n . 140, 205 n .196

Eau 116- 7échange 78- 9, 90 n . 76 , 126- 8

166 n . 167, 169, 193 ec l ec t i s me 111, 119 "éc o l e b é o t i e n n e ” 64 n . 105 éc r i t u r e 12, 14, 26- 7, 38 , 43 ,

65 , 86- 7, 92 , 102, 111- 2, 124, 131, 195, 206

Ed e l s t e i n , L . 106 n . 145 éd u c a t i o n 165, 168 é g a l i t é , é g a l i t a i r e 39- 40, 42

n . 128, 86 , 89- 92, 103,106, 120- 3, 134- 5, 165,179, 193, 201

Eg i s t h e 31 , 38 Eg y p t i en s 155 n . 95 , 210 Eh r en b er g , V . 72 n . 147 Ei d o t h é a 51 e i k ô n 151, 156, 187 e i r e i n 192 e i r u s t h a i 31 ék d i k o s 170 n . 183 é k l ë s i s 41 é l ég i e 8 4 , 88 él ément s 90- 1, 117, 133 El e u s i s 78 e l eu t h é r a ago.r â 165 e l e u t h e r i a 212 E l s e , G.F . 44 n . 133 é m i s s i o n / r é c e p t i o n 14, 17, 43,

87Emméni des 18 9 en do c t r i n emen t 8 3 , 92 , 101

en d o r i 129- 30 n . 146 Enée 65 , 125 En é i d e 12, 14en r eg i s t r emen t 13- 5, 6 5 , 80 ensei gn emen t 12, 64 , 8 2 , 114 n .

37e n t r ep r i s es n o n éc onomi ques 180 Ephar mo st os 167 n . 168 Ep i c har me 129 n . 143 é p i c l é r a t 123 Ep i d au r e 8 0 , 163 e p i l an t h â n es t h a i 145 Ep i mén i de 50 , 57- 9, 7 0 , 77 n . 3,

95 n . 96 , 99 n . 113 Ep i r o t es 167 n . 168 ép i s t émo l o g i e 93- 4, 96 , 98 , 100,

133- 5 , ep o p o i i e 208

ep o p o i ds 208é q u i l i b r e des f o r c es 42 , 88 , 90 ,

101, 104, 201 n . 176 Er é t r i e 79 n . 21 v on E r f f a , C . E . 60 n . 85 e r g as t ë r i o n de Po l émar que 131 e r g â t i s 181 er g à zes t h a i 190 e r i ë r o s 30 Er i n y es 42 n . 128 Er i s 65Es c h i n e 177 n . 36 Es c h y l e 41 n . 124, 42 n . 128, 90

n . 7 6 , 117 n . 56 , 118 n . 62 , 120 n . 8 4 , 153 n . 8 1, 157 n .105, 160 n . 127, 169 n . 179,176 n . 29 , 190 n . 113, 204 n . 1 9 2 , 210

es c l av es 78 , 101, 211 Eso pe 209 n . 2 18 espac e c i r c u l a i r e 88 espac e p o l i t i q u e 87- 8 es t h l o s 85 , 87 , 144, 150 n . 62 ,

158Et h i o p i en s 105é t r an g er 120, 128, 131, 167, 183,

186, 193, 196- 8, 201 , 202,205

Et r e p ar mén i déen 134, 135 n . 162 eu gen eî s 128Eumée 23- 5, 40 n . 114, 55 , 59 ,

Page 243: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

6 2 , 101, 127- 8, 196- 8 Eu p e i t h è s 39- 41 Eu r i p i d e 114 n . 38 , 117 n . 56,

188 n . 10 0 , 210 n . 222 Eu r y a l e 48 n . 15 Eur y maque 56- 7, 63 n . 101 Eu r y t o s 24- 5 n . 67 , 127 Eu s t a t h e 124 n . 106 Ev a n s , A . 29 n . 82 év o c at i o n 23- 4, 147 ex ap at â n 165- 6 ex i s t en c e 129e x p l o i t e t s t a t u t g é n é a l o g i �

que 124- 6, 135- 7

f aç o n n er 153- 4, 190- 1, 200 f a m i l i a r i s a t i o n 12 F a m e l l , L .R . 161 n . 137 Fas c h e r , E . 108 n . 5 f eu 90Feu 116, 117f i c t i o n n é c es s a i r e 3 5 , 73 ,

10 1- 2 , 185 f i d é l i t é au t ex t e 27 , 43 , 45 ,

92f i l e r , f i l a g e 191 n . 123, 204 F i n l e y , M . I . 26 , 28 n . 76 ,

126, 176 n . 31 , 177 n . 32 f i x a t i o n 14, 37- 8 , 43 , 65 f l a t t e u r 185 n . 81 Fo gel mar k , S. 176- 7 n . 31 Fo l i e 116- 8f o n c t i o n p o ét i q ue 15 2 , 161 f o r c e s o c i a l e 32-3 f o r g e r 190 f o r mal i sme 92f o r mat i o n s o c i a l e 83 , 89 , 128 f or me 42- 3, 87 . 184 f o r mu l es , t ec h n i q ue f o r mu l a i �

r e 11- 2 , 15, 18 , 2 1, 35 , 43- 4, 63- 4

f o r mu l es i n t é r es s é es 79 , 81 f o s s i l e 99 , 104, 137 F r â n k e l , H. 28 n . 79 , 45 n .

135, 46 , 48 n n . 15 et 18 ,7 2 , 83 n . 42 , 94 n n . 92- 3, 106 n . 145, 129 n . 146, 134 n . 16 0 , 142, 152 n . 79 , 154

F r a n ç o i s , G. 99 n . 116

f r e l o n 57 , 70F r i i s Jo h an sen 44 n . 132, 77 n .

5, 8 1, 82 n . 34 F r i s k , H j . 37 n . 103 F r o i d 117, 154 n . 89 Fr o n t i s i - Du c r o u x , F . 25 , 154 n .

87 , 190 n . 113 f umée du r ep as s a c r i f i c i e l 52 Fur umar k , A . 27 n . 75

g as t ë r 50-9 p a s s i m , 70 ( c f . 174 et 2 11)

g as t é r es o î on 50- 1, 7 0 , 206 n .201

Gau t h i e r , Ph . 167 n . 168 Gau t h i e r , R .A . 164 n . 153 Gé 78Géan t s 103gén éa l o g i e 17, 28 n . 7 6 , 3 4 , 65-

6 , 68- 9, 7 1 , 91 , 102- 3, 123-6 , 128, 136- 8, 161

gén éa l o g i e des o b j e t s 126- 7,130 n . 148

g é n é a l o g i s t es (aè d es ) 69- 70,124, 126, 137

g en és t h a i /émmen ai 143- 4 , 150 génos 39 , 41 , 91- 2, 10 2 , 104,

106- 7, 110 , 123, 162 Ge n t i l i , B . 129- 30 n . 146, 141

n n . 3- 4, 148 n . 53 , 155 n .91 , 175 n . 18 , 219 n . 4

g e n t i l i c e 41 , 91 , 111, 123, 137 géo l o g i e 94 n . 9 3 , 99 , 104 géomét r i e 8 3 , 8 8 , 91 , 128 gér as 157Ger n e t , L . 31 n . 8 8 , 61 n . 89 ,

123 n . 99 , 126 g i gan t o mac h i e 10 3 , 112-3 Gl auc os 62 , 126- 7 Gl o t z , G. 41 n . 127, 60 n . 85 ,

180Gl uc k smann , A . 41- 2 n . 128 Go mbr i c h , E . H . 121 n . 87 good l o o s e r .158 n . 113 Gor gones 192Go r t y n e , l o i de 191 n . 123 gr ammat i k ë 110 gr ammat i s t i k ë 110 Gr ec s / Ba r b a r es 105- 6

Page 244: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Gr een e, W.C. 16- 7 n . 22 , 72 n .147, 84 n . 45

v an Gr o n i n g en , B . A . 37 n . 103, 4 7 , 62 n . 98 , 77 n . 3 , 85 n . 51 , 151 n . 66 , 161 n .133, 155- 6 n . 164, 207 n . 203

guer r e 42 n . 128, 8 9 , 91 n .8 2 , 128 n . 139

guer r e c i v i l e 103- 4 g u e r r i e r 56 , 8 8 , 130 n . 148,

145, 151, 152 n . 7 5 , 201 Gu l i c k , C .B . 66 n . 120 Gu n d er t , H. 150 n . 60 g u s l a r 12- 3, 16, 29 , 30 n . 84 ,

35Gu t h r i e , W.K .C . 138 n . 182 Gz e l l a , S. 146, 168 n . 170,

171 n . 187, 174 n . 8 , 176 n . 3 0 , 178, 180

h a b i l e t é p o ét i q ue 8 7 , 174- 5, 179, 183- 4

h ab i t u d es dan ger eu ses des r h ap so des 80- 1

Hagés i damo s 145 Ha l i t h e r s è s 63 n . 101, 198

n . 153 handâne i n 87- 8h ar m o ze i n , enar mo zei n 189, 191 Ha r r i o t t , R. 49 n . 21 Ha r r i s o n , E . L . 22 n . 58 Hav e l o c k , E . A . 7 , 18 , 29 n .

� 8 4 , 49 , 64 n . 105, 65 n .110, 73 n . 150, 84 n . 47 . 102 n . 127, 136 n . 177,168 n . 173, 206 n . 199

Head , B . V . 183 n . 72 Héc at ée 94- 5, 98 , 211 n . 231 Hec t o r 67 , 8 2 , 125 He i s i g , K . 66 n . 120 He i t s c h , E . 94 n . 90 , 145 Hé l èn e 102 Hé l i o s 79 h e l l ën i s mo s 110- 1 Hép h a i s t o s 78 n . 10, 7 9 , 115-

6 , 127, 135- 6, 199 Hér a 32- 3, 115- 6, 118 , 125,

126 n . 117, 136, 151, 200

Hér ac l ès 66 , 78 n . 10, 79 Hé r ac l i d e Lembos 122, 129 n . 141 Hé r ac l i t e 77 n . 3 , 83 n . 42 , 88 ,

90 , 91 n . 8 2 , 93 , 106, 120 n . 8 5 , 131

Her mès 7 9 , 102, 115- 8, 136, 190 n . 116

Her modamas 118Hér odo t e 44 , 89 n . 69 , 96 , 97

n . 103, 98 n . 110, 100 n . 117, 120 n . 85 , 129 n . 143, 150- 1, 156, 165, 169- 70, 205 , 208-11

Hér odo t e de Thèbes 191 He r t e r , H. 103 n . 137, 104 n .

138, 124 n . 106 Hés i o de 5- 6, 19 n . 32 , 29 , 36 n .

103, 40 n . 118, 46- 73 p as s i m , 77- 8, 82- 3, 92- 3, 102, 104 n . 140, 105- 6, 118 n . 64 ,120 n . 7 8 , 129, 133- 4, 137,163 nn .. 150- 1 , 164 n . 158,18 8 , 1.92 n . 124, 194 n . 137,199- 201, 203 , 20 6 , 208- 9,210 n . 222 , 212

h e t a î r o s 86 , 198 n . 153 Heu s s , A . 40 n . 118 h i é r a r c h i e 42 , 83 , 91 , 121, 123 Hi é r o n de Sy r ac use 7 8 , 8 0 , 149,

173, 17 5—6, 178- 9 Hi p p ar q u e 8 1, 106- 7, 110, 142,

160, 166 n . 166, 171- 3 Hi p p o c r at e 94 n . 93 h i s t o i r e 21 , 29 Ho f f mann , M. 60 n . 85 Homèr e 5- 7, 11- 45 p as s i m , 48 n .

15, 50 , 51 n n . 27- 30 32- 3 et 35- 6, 52 n n . 38- 40 et 43 , 53, 54 , 55 n n . 55- 61, 56 n n . 62-8 , 61 n n . 87- 8 et 90 , 62 n n . 94- 6, 63 n n . 101- 2, 65 n n .113 et 115, 66 n . 116, 67 n n . 124- 5, 68 , 69 , 72 n n . 144- 5, 77- 8, 80- 3; 86 n . 57 , 89 n n . 71- 3, 92- 3, 100- 3, 105- 9, 111, 113, 115- 9, 121, 123- 7, 129,130 n n . 146 et 148, 132- 7,148, 153, 157, 163- 4, 186 n .8 7 , 18 8 , 191 n . 123, 193- 8,

Page 245: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

200- 2, 203 n n . 186- 92, 204 n n . 193- 4, 206 , 208- 9

Homér i des 64 n . 105, 192 h o mi c i de 38- 9, 41 homme p r i v é 106, 182, 185,

211-2h o mmes/d i eux 52- 3, 58 , 71 ,

100, 125, 135, 157- 60 ho mo i o i 89 h u b r i s 104h u g i es an g r 143, 159- 60 Humi de 117, 154 n . 89 h u m i l i t é 60 , 70 h u p er bat o n 144h up hai ne i n , enup hai ne i n , ex u -

p h a i n e i n 191 n . 123, 192, 202- 4

h u p o n o i a 113- 4, 119, 200 Hu x l ey , G. 58 n . 75 Hy p er bo r éens 209- 10 Hymnes homér i ques 36 n . 103,

52 n . 3 7 , 54 , 78- 81, 174,190 n . 116

I b y c o s 149 n . 56 , 169- 72,_177 , 203 n . 192

i d é a l 154 n . 85 , 161, 182 i d i o s 152 n . 7 7 , 182 n . 70 ,

211-2 i d i o t e s 211- 2I . G . 79 n . 21 , 80 n . 24 , 97

n . 104, 153 n . 84 , 166 n . 166

I l i a d e ( v o i r a u s s i Homèr e) 11, 13- 4, 24- 5, 28- 9, 32 , 35 ,43 n . 131, 50 , 52- 4, 61 ,6 3 , 67 , 69 , 81- 2, 89 , 108, 124- 6, 127 n . 131, 153,18 8 , 196, 202

i mmo r al i t é d 'Homèr e 102, 112, 133- 4

i mp i é t é 186 n . 84 , 18 8 , 195,208

i mp r o v i s a t i o n 13, 37 n . 103,64 , 86 , 195 n . 140

i ndépendanc e 58, 63 , 71 , 73 ,176, 179, 184, 212

i n d i v i d u a b s t r a i t 43 i n d i v i d u a l i s é 84 , 121

i n d i v i d u a l i s m e 26 , 84 i n t em p o r a l i t é 150, 156- 7 i n t en t i o n a l l é g o r i q u e 113, 118 ,

133- 4i n t e r c h a n g e a b i l i t é des p o s i t i o n s

120-1i n t é r ê t commun 32 , 42 n . 128 i n t é r ê t économi que 26 , 146, 162—

3 , 166 n . 167 i n t e r p o l a t i o n 43 n . 131, 92 n .

85 , 194i n t e r p r é t a t i o n 8 2 , 110- 2, 133- 4,

148 n . 53 i n t e r p r é t a t i o n a l l é g o r i q u e 113- 5,

117- 9, 121, 132, 134 i n t e r v en t i o n 28 , 8 1, 132 i n v o c a t i o n à l a Muse 23 , 29 , 186,

n . 84 I o l ao s 191 I o n 79- 80, 212 I o n i e 81 I p h i t o s 127 î r i s 133 n . 155 I r o s 56I s o c r a t e 177 n . 36 i so no mi a 100, 154 n . 89 i s o t o p i e séman t i que 47

Jac o b y , F . 210 n . 222 , 211 n .228

Ja e g e r , W. 46- 8, 77 n . 1Jambl i q ue 103 n . 137, 119 n . 75j a r d i n i e r 188" j e " 185 n . 8 3 , 210- 1J e f f e r y , L .H . 43 n . 131j eu x 141, 145J o l i f , J . Y . J 6 4 n . 153Jo s ep h s o n , A . 69 n . 136Ju r en k a , H. 152 n . 75j u s t i c e 131, 159, 164, 168

Kaby l e 167 n . 167 Kah n , Ch .H. 95 n n . 95- 6 k ak o p a t r i d as 143 k ak os 87 , 150 n . 62 , 158- 9 k âmat os 57 , 62 , 101 Kam b y l i s , A . 47 Kâmi nos 163- 4, 171 k at à k ôsmon 21

Page 246: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

k a t à mo î r an 22- 5, 31 , 38 Ke r é n y i , K . 47 k h a l k eu t â s 190 n . 113 k h r éo s 179 Kh r ësmo i 57- 8 k h r usamo i bo s 90 n . 76 k h r u s i o n 211 n . 236 k i mb i x T41 n . 1 k i ô n 191K i r g h i z 11, 17, 21 , 35 K i r k , G.S. 11 n . 4 , 26 n . 71 ,

27 n n . 72 et 7 5 , 42 , 43 n .131, 44 n . 134 , 77 n . 4 ,80 n . 25 , 81 n . 33 , 92 n . 85 , 95 n . 95

k l é o s 151, 158- 9 K o l l e r , H. 65 n . 114 k o û r o s 155 n . 9 5 , 156 k o û r o s de Céos 156 Ko y r é , A . 58 n . 75 Kr an z , W. 10 4 n . 139 Kr a u s , W. 47- 8K r i s c h e r , T . 21 n . 51 , 145 n .

21k ûdos 60 , 158- 9

Laër c e 40 n . 114 , 203- 4 l a ï c i s a t i o n 7 , 141 Lampr omachos 168 n . 168 l ampr on 147, 1 48 n . 50 L a n a t a , G. 6 , 7 , 37 n . 103,

84 n . 49 , 85 n . 5 1, 110 n .16, 111 n . 20 , 113 n . 28 ,'114 n . 3 7 , 194 n . 137

l angue homér i que 110 l an t h an e i n 145 l a o î s i t et i méno s 21 L a s s e r r e , P. 155 L a t t e , K . 44 n . 133, 46- 8 L e f k o w i t z , M.R. 185 n . 83 l eç o n 109- 10 Léo dès 19- 20, 23- 4 L éo n i d as 151L es k y , A . 44 n . 133, 46- 7,

145 n . 19 l f t h ë 145, 148- 9, 157 Lét o 115- 6, 118, 136 Leu c o t h éa 203Lév êq u e, P. 83 n . 43 , 89 n . 70

90 n . 74 , 95 n . 9 5, 96 Lé v i - St r au s s , C l . 13 n . 14 l é x i s 112- 3, 116, 119, 133- 4 L i n do s 193 L i n é a i r e B 26 l i o n 53- 4L i p p o l d , G. 154 n . 88 l i t h o s 191 Lo c r es 129 n . 141 l o go gr ap he 211- 2 L o i c q - Ber g er , M.- P. 82 n . 34l o i de Pé r i c l è s 91 Lo n g i n 115L o r d , A .B . 11, 13 n n . 11- 4, 15

n . 1^ . 16 , 29 n . 8 1, 30 n . 84 , 63 , 64 n n . 103- 4

Lo r i mer , H. 27 n . 75 l ouange 146.- 7, 152, 157, 18 5 Louange 149- 50, 153 n . 84 L u c i en 169, 186 n . 84 Lumi èr e 147, 149, 161 Lune 116- 8L u t h e r , W. 46- 7, 71 n . 140 l u t t e à mor t 8 9 , 120 Ly c ur gue 81 n . 30 , 191- 2 n . 123 L y s i as 131 n . 149 Ly s i p p e 154- 5

Maeh l e r , H. 47 , 48 n . 15, 72 n .141, 149 n . 56 , 157 n . 102

Ma' i a 136 Mai an dr o s 89 m a j o r i t é 39 , 98Ma l v e i l l an c e ( v o i r a u s s i Bl âme)

153- 4, 157 mar br e 157, 191- 2 mar c hand i se 90 , 97 , 131, 176,

178- 9, 188 mar ché 131 n . 14 8 , 165, 174*

179, 182, 188 n . 100, 191 n . 123

Mar g , W. 37 n . 104 Mar g i t ès 186 n . 87 mar i age 91Ma r t i n a z z o l i , P . 49 n i 21 mér t us 170 n . 183 Mar x , K . 90 n . 76 m a t é r i a l i t é 45 , 104, 186- 93

, s i m , 194, 197- 200, 202

Page 247: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

mat i è r e p r emi èr e 174, 182- 4, 18 6 , 18 8 , 195

Mau ss , M. 126 mauve et asp h o dè l e 58 Mé au t i s , G. 146 n . 29 Méconé 51 Médon 19 9 , 203 Mehmel , F . 47 , 48 n . 15 Mél an t hée 55- 6 Mé l és i as 192 mel o t u p eî n 190 n . 113 Même 202 , 205 Mémoi r e 145, 147- 9 mémo r i sat i o n 15, 44 , 86 mend i an t 56 , 59 , 196- 8 Ménél as 51- 2, 57 , 125, 202 mensonge 47- 8, 54 , 58- 9, 63 ,

65- 6, 70 - 1 , 73 , 133- 4,182 n . 71 , 197 n . 14 8 ,206

Men t o r 40 n . 114 mer c en ai r e 129 - 30 , 174 Mer k e l b ac h , R. 178 n . 44 méson 8 3 , 8 6 , 88- 90 , 161 méson s t r a t ég i q u e 89 met ap o i e î n 205- 6 met â s t as i s 150 , 157 Bi et at r op i a 150 n . 61 mêt i a 19b , 198, 203- 4 Mï ï t i s 118Mét r odo r e de Lampsaque 114

n . 37 mét r on 155- 6 Mey er , E . 162 n . 141 m i e l 174, 182 Mi l e t 128 M^mner me 129, 206 Mi n a r , E .- 1. 13 5 n . 164 Mi n t o n , W.W. 34 n . 96 m i r o i r 184—5, 187 n . 96 mi s t h o s 163, 174- 5, 207 mnamosüna 149 n . 56 Mnémon 31 n . 88 mnemones 31 n . 8 8 , 171 n . 188 Mnémosy né 34 , 184 mode de s y mb o l i s a t i o n 66 , 71 Mo n r o e, J . T . 84 n . 46 mo î r a 22- 5, 31 , 121, 163 moi n os 148 n . 50, 154

monde mi noen 29 n . 82 monde my c én i en 26- 9, 92 monde post - my c én i en 28 , 92 monnai e 90 , 97- 8, 122, 130, 183

n . 72 monodi que 8 4 , 175 monument , monument al 45 , 8 1,

104, 107, 132, 180, 190- 1,193 n . 134

mor al e 20 , 23- 4, 73 , 142- 3, 152, 170

Mo r av c s i k , E . 189 n . 106 Mo r e t t i , I . 173 n . 4 , 183 n . 72 mor t n i v e l l a t r i c e 146 mousopo i os 209 n . 19, 210 mousopo l os 210 mul es 161, 183mu l t i f o r m i t é 11- 6 p as s i m , 21 ,

37 , 66 , 8 1, 106, 110- 2, 132, 162

Muse, Muses 5 , 7 , 21- 5, 29 , 31- 5 , 37 n . 103, 46- 7, 50 , 59 , 62- 3, 65 , 67 , 69 , 71 , 7 3 , 77 n . 3 , 7 9 , 100, 134, 152, 157,174, 176, 18 1, 185- 6 n . 8 4 , 18 8 , 194- 5, 198, 206 , 212

mut hop l ok os 203 n . 192 mût hos 199, 202 mû t h o s / l o g o s 137- 8 My cènes 31 My r mi dons 51

n ec t a r 53Né k u i a , l a deux i ème 194 n . 137 Ne n c i , G. 84 n . 49 Nes t o r 63 , 102, 189, 196, 200,

202, 206 Ni c o c l è s 145 N i e s e , 3 . 173 n . 4 Ni l s s o n , M . P . 28 n . 7 7 , 29 n . 82 no m an 's l an d 89 nomoi k a i e t h ea 49 , 102 No n - o ub l i 145, 147- 9 no n s o c i a l 53 No s t o i 20No t o p o u l o s , J . 68 n . 128 n o u r r i t u r e 25 , 59 , 79 , 163

Page 248: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

o b j e t de c o n n a i ssan c e (i mmua�b i l i t é ) 93

Ob s c u r i t é 146- 7, 149, 161 Oc éano s 208Ody ssée ( v o i r a u s s i Homèr e) 11

13, 14 n . 15, 16 n . 19, 18 ,20 - 1 , 23- 6 , 29 , 33- 5, 37- 9, 41 , 43 n . 13 1, 44 , 51 , 53 , 55- 6 , 59 , 63 , 67 , 69 , 7 2 ,8 1, 92 n . 83 , 143, 162- 3, 18 8 , 194 n . 137, 196, 199-20 0 , 20 2, 204

o î k os 16, 27 , 83 , 92 , 101,162

oi më 36- 7, 45 n . 13 5 , 195 n . 140

oî mos 36 n . 103 Ol d f a t h e r , C.H . 66 n . 120 Ol en l e Ly c i en 190 n . 116,

209 n . 218 Ol y mp i e 145, 176 omphal os 95 n . 96 o n a s i p o l i s 159- 60, 162, 167 o p é r a t i o n s c o nc r è t es 96- 8 o p é r a t i o n s p r o p o s i t i o n n e l l es

( f o r m e l l es ) 96- 99, 100 n . 120 , 105, 132

Opont e 167 n . 168 o p p o s i t i o n 117- 8 o r 90Or es t e 41 n . 124, 42 n . 128 o r i g i n a l 13, 17 Ot t o , W. 47Ou b l i 54 , 117- 8, 146- 9 Ou t i s 124Ox y r y n c h o s , l i s t e s d ' 183

Pag e , D . L . 29 n . 8 4 , 30 n . 85 ,131 n . 14 8 , 178 n . 37

Pa g l i a r o , A . 37 n . 103 p a l a i s my c én i ens 27 panâmômos 154 Pan at h én ées 79 , 8 1, 113 Pan dar o s 127 Pan d o r a 57, 200 Pa n o f s k y , E . 1 5 5 ' n . 95 p an t h éo n 32- 3, 102- 5, 136 p ar ado x es mégar i en s 58 n . 75 p ar à mo î r an 24-5

p a r as i t e 57- 8 , 134, 18 5 n . 81 p ar e î n a i 85 p ar esse 56- 8, 62 , 70 Par i s 125

, Pa r k e , H.W. 129 n . 144 Par méni de 134- 5 Par o l e 147, 149 p a r o l e / r é a l i t é 2 2 , 141 Par o s 191p â r p h as i s 147, 148 n . 50 Pa r r y , A . 11 n . 1 , 43 n . 131 Par r y , M. 11, 12 n n . 7 et 10,

16- 7, 27 n . 74 , 68 n . 128,84 n . 46

p ass ag es c h o i s i s 119 Pat r o c l e 53, 126 n . 117 Pau s an i as ( g é n é r a l ) 152 n . 77 ,

173 n . 2Pau s an i as (g éo g r ap h e) 66 n . 119,

155 n . 9 5, 177 n . 36 , 190 n . 116 , 209 n . 218

Pav es e , C. 146 n . 29 p ay san 37 , 56 , 72- 3, 134 pêche 51p e i n t r e 154 n . 8 5 , 188 p e i n t u r e 156, 187 p e i n t u r e su r v ases 8 1- 2 , 121 Pé l ée 52Pénél o p e 20 , 37 , 55 , 68 , 194 n .

137, 197, 199, 201 , 204 pensée i o n i en n e 91 Pe n t h i l i d e s 30 n . 85 Pé p i n , J . 113 n . 30 , 114 n . 40 ,

115 n . 42 p e r f ec t i o n 152, 157, 161 Pér i an d r e 169, 171- 2 Pér i bée 125Pé r i c l è s 73 n . 149, 91 , 180 n .

54p e r i k l u t o s 21Pé r i p h é t ès 153Pe r r o t t a , G. 155 n . 91Per se 98 , 165, 177Per sépho ne 78Per sès 60- 1, 69per sonne j u r i d i q u e 207 n . 20 5p er s p ec t i v e 121, 183, 211p es an t eu r 197, 203 n . 189Pf e i f f e r , E. 82 , 111, 113 n . 28 ,

Page 249: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

114 n . 37 Ph a i n i a s d ' Er è s e 143 Ph éac i en s 21- 2, 33 , 36 , 53,

86 n . 57 Phèdr e ( f a b u l i s t e ) 169 n . 178 Phémi os ' 8- 21, 23- 4, 29- 31,

33 , 35- 8, 42 , 44 , 63- 5, 72 Phér éc y de de Sy r os 118- 9 p h i l i a 178 n . 38 Ph i l o i t i o s 40 n . 114 p h i l o k er d ës 181 p h i l o l o g i e 8 1- 2 , 110- 2, 132 phi l omômos 154, 180 p h r o n t i s t è r e 73 n . 150 Ph r y n i c h o s 209 n . 218 ph t honos 147- 8 Pi a g e t , J . 96- 8, 100 n . 120 p i ège 196, 200Pi n d ar e 7 , 38 , 120 n . 85 , 145—

50, 153 n n . 8 1- 2 et 84 ,155, 157- 61, 167- 9, 173- 212 pass i m

Pi n t e , D. 61 n . 92 Pi r e n n e , J . 123 p i t h o i 52Pi t t a c o s 104 n . 138, 143- 4,

150, 152, 157- 9des Pl a c e s , E . 150 n . 60 pHagl sf cosunë 55p l â smat a 7 , 103- 4, 133, 200 p l â s s e i n , s u mp l â s s ei n , p l a s -

t ës 200 Pl a t ée 177Pl a t o n 45, 50 n . 25 , 51 n . 34 ,

59 n . 8 1, 73 n . 150, 79 ,81 n n . 26- 7 et 29 , 90 n .7 6 , 93 n . 85 , 103 n . 137,108 n . 3 , m n . 20 , 113- 5,118 n n . 62 64 et 66 , 131 n .151, 134 n . 159, 141, 143 n . 13, 144 n n . 14 et 18,148 n . 53 , 149 n . 57 , 160,162 n . 140, 166 n n . 165- 6, 168, 173 n . 7 , 183 n . 72 , 211- 2

p l é k e i n , d i a p l é k e i n , sumpl ék ei r18 8 , 192, 203 n . 192

Pl i n e 1 'An c i en 154- 5 Pl u t ar q u e 31 n . 8 8 , 39 n . 109,

41 n . 127, 73 n . 149, 7 8 , 91 n . 79 , 113, 141 n . 2 , 143 n .13, 156 n . 101, 164- 5, 170 n n . 181 183 et 185, 173 n . 1,185 n . 8 1, 187, 211 n . 229

poème é p i s t o l a i r e 175- 6, 181 p o és i e comme p r o d u c t i o n a r t i s a �

n a l e 6 , 156, 180- 1, 18 4 , 187—90, 208

p o ét i q ue 5- 7, 15, 133, 137, 141, 161, 182, 187, 195, 200 , 202,204, 206- 7, 210 n . 226

p o i e î n 6 , 131, 183, 188 n . 100,205, 206- 10

poi ëma 208 , 212p o i ë s i s 109, 208 , 212 n . 238 p o i ë t ës 5 , 205 n . 196, 207- 9,

211 , 212 n . 238 p o i ë t i k ë t ék hnë 5 , 104 - p o i i ë 208p o i n t de v ue 121, 197, 211 - po i os 208 Po l émar que 131, 160 "p o l émi q ue l i t t é r a i r e " 46 p o l i t i q u e 41 n . 128, 8 1, 89- 90,

106- 7, 111, 120, 122, 128,135 n . 164, 201 , 205

Po l l u x 170, 186 n . 84 Po l y c l è t e 154- 5 Po l y c r at e 89 , 170- 2 Pol y phème 123- 4ponos 175, 187, 189, 212 n . 238p o t i e r s 164Po r phy r e 108- 9, 112- 8Po s é i d o n 115- 7, 125, 135p r a t i q u es p r o p o s i t i o n n e l l es 97- 8p r ax i s 212 n . 238p r é- éc r i t 43p r é - p o l i t i q u e 88 , 102, 121, 126—

7, 128 n . 139, 131, 137, 205 p r é t en dan t s 18 - 20 , 44 , 199, 204 Pr i am 19 n . 36 , 52 , 54 , 59 , 202 p r i v é 24 , 31 , 106, 152 n . 77 Pr o c l u s 152 n . 80 Pr o d i c o s 166 n . 165 .p r o duc t i o n 101, 129, 130 n . 148 ,

131p r o f es s i o n n a l i s me 146, 175, 181 —

2, 211

Page 250: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

p r o f o n d eu r 119- 21, 133, 196, 199- 200

p r o g r ès 105- 6 Pr o ' i t o s 27 u r o mët hei a 103 p r o p h ë r e i n 146 n . 50 p r o c h er s s t h a ï 109- 10 n . 12 p r o s a t eu r 205 , 211- 2 p r ose 211 p r o sô p o n 18 Ç, 191 p r o s t i t u é e 18 1—2 Pr o t ag o r as 143- 4, 166 n . 165 p r o t o - p o ét i q ue 195, 197, 200,

202- 5, 206 n . 20 1 , 210 n . 226

p r o x en i a 167 n . 168 p r o x eno s 167 n . 16 8 , 177 n .

36p so ger o s 178, l 8ûp sogos 153, 159p u b l i c 43- 3, 8 2 , 86- 8, 93,

107, 119, 186 p u b l i c a t i o n 83- 4, 86 Py t h ag o r as de Rh ég i o n ( s c u l p �

t eu r ) 155 Py t h ago r e (p h i l o s o p h e) 115,

118- 9, 121, 138 Py t h ag o r i c i en s 119, 152, 163 Py t h éas d ' Eg i n e 18 1

q u ad r a t u s 154 q u es t i o n ép i que 11 Qu i n t i l i e n 45 n . 136

Ra d l o f f , W. 11, 12 n . 9 , 15- 8,21- 2, 3 5 , 64

Ra i s o n 116- 7 Ramnoux, C l . 9O n . 76 r an g 10 3 , 128, 135, 137 r ap p o r t s de f o r c e 18—9 , 30- 1,

3 3 , 64 , 136, 163 r a t i o n n e l , r a t i o n a l i t é 141,

168 , 193, 197 Rav en , J . E . 77 n . 4 , 95 n . 95 r é c i p r o c i t é 164- 5 r é c i t a t i o n 12- 5, 44- 5, 77- 8,

8 0 , 84- 5, 87 , 105, 107, 132163- 4, 193, 206 , 209

r e f o u l emen t 23- 5, 33- 5, 72 ,

133, 163 r èg l e 133, 137, 195 r èg l e panat hénéenne 31 , 92 n .

83 , 112r e l a t i o n économi que 128, 137 r ému nér at i o n 25 , 59, SO, 160 n .

129, 162- 4. 166, 168, 173- 4, 176, 178- 81, 183- 9, 192- 3,201 , 207

r ep r é s en t a t i o n du cosmos 90,100 n . 117

r ep r é s en t a t i o n sy mbo l i que 70- 1,73

r éseau q u a d r i l l é 155 n . 95 r é t i c en c e 161 n . 135 r é v o l u t i o n c l i s t h é n i en n e 93 , 96 ,

106, 122 r ha- pi zest hai 83 n . 42 r hapsode 15, 44 , 77- 83 p as s i m ,

8 4 , 87 , 92 , 105, 107, 111- 2,114 n . 37 , 119, 121, 131- 2, 162- 3, 192- 3, 200 , 202, 206-9 , 211

r h ap t e i n 45 , 200- 1 Rhég i o n 82 , 108, 119, 122- 3, 128,

129 n . 141, 137, 163, 183 Ri c h a r d s o n , L . J . D . 52 Ri c h ar d s o n , K . J . 78 n . 10 r i c h es s e 91 , 123, 128, 131 n .

148, 175, 18 1, 206Ri c h t e r , G- .M.A. 156 Ri n gk o mp o s i t i o n 67 n . 121, 161 Ri v i e r , A . 93- 4 Ro s s i g n o l et Ep e r v i e r 72 Ru dber g , S.Y . 46 n . 1 Rumpf , A . 82 n . 38 Ru sc h en bu sc h , E . 39 n . 108, 41

n . 127 r use i 96 , 198, 200- 4 r use g u er r i è r e 107, 119, 204 r y t hme 155

s a c r i f i c e 27 , 52 , SO Sal ami ne 173Samos, 118, 155 n . 95 , 172 sap hés 94

, Sappho 149 n . 56, 175, 203 n .192, 209- 10

Sar p édo n 54, 57, 62 , 66 , 126- 7,

Page 251: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

130, 189 Scamandr e 116, 135, 136 sc ep t r e 61- 2, 127 Sc h ac h er mey r , F . 143 n . 13' Sc h mi d , W. 46- 7 Sc h o l . Di o n y s . Th r ac . 110 n .

15Sc h o l . Ly c o p h r . 31 Sc h o l . Pi n d . 81 n , 32 , 167 n .

168, 176 n . 22 , 177 n . 36 ,180 n . 53 , 181 n . 59 , 190 n . 115, 201 n . 180, 205 n .196

Sc h o l . P l a t . 59Sc h r ad er , H. 108 n . 6 , 109 n .

9 , 217 n . 2 Sc h u b ar t , W. 155 n . 94 Sc h u l t z , R. 60 n . 85 Sc h wab l , H. 67 n . 121 Sc h war t z , E . 109 n . 7 , 150 n .

60Sc h war t z , J . 66sc i en c e 100- 1, 102 n . 125,

132, 135 Sc opas 141- 3, 160, 162, 167,

168 n . 172, 170- 3, 186- 7 s c u l p t eu r 154- 5, 180- 1, 18 8 ,

192sc u l p t u r e 156, 180, 187, 189—

91, 200Sec 117, 154 n . 89 / 'semat a 27Sep t Sag es 143 n . 13 s e r v i t u d e p e r s o n n e l l e 8 6 ,

175, 179, 182 Se t t i , À . 37 n . 103, 49 n . 21 Sh i p p , G.P . 28 n . 77 S/ c i l e 169, 173, 175- 6 s i g n at u r e 25 , 84 , 207 , 208 n .

205Si k e s , E . E . 49 Si l en c e 147, 149 Si mon i de 7 , 128, 131 n . 151,

137, 141- 72 p as s i m , 173- 6, 178 n . 38 , 179, 183, 186- 9, 190 n . 111, 192, 195, 201,203- 4 n . 192

s i n c é r i t é 185, 186 n . 8 4 , 197,212

Si n c l a i r , T .A . 28 n . 77 , 06 Sl a t e r , W. J . 153 n . 8 4 , 171 n .

187Smi t h , G. 165 n . 161 Sn e l l , B . 120 11. 79 , 186 n . 87 s o c i é t é , o r g a n i s a t i o n s o c i a l e

51, 54 , 57 , 59 s o c i é t és no n m er c an t i l es 98 ,

164- 5So c r at e 7 9 , 113- 5, 118 n . 62 ,

134, 142- 5, 149, 154 n . 85,- 160, 166 , 212

Sor bom, G. 121 n . 87 So l e i l 114 n . 38 , 117 So l msen , ? . 194 n . 137, 215 n . 1 So l o n 38- 9, 59 n . 8 1, 8 8 , 91 n .

77 , 120- 2, 135, 150- 1, 158, 164, 168, 201 n . 176, 202 n . 182, 205-6

so p h i a 8 7 , 102 n . 125, 174- 6,179- 86, 192- 3, 202 n . 182,207

s o p h i s t es 166Sophoc l e 190 n . 116, 191 n . 123 sophos 146, 160, 18 1, 190 Souda 108 n . 3 , 115 n . 44 so u mi ss i o n 33 , 3 6 , 137 Sp ar r o w, J . 13 n . 10 Sp ar t e 96 , 98 , 152 n . 77 s p a t i a l i t é 120s p é c i f i c i t é de l a p ar o l e p o é t i �

que 141, 18 6 , 189, 197- 8,200, 205 , 207

Sp e r d u t i , A . 205 n . 196sp h r ëg i s 25 , 84s p i r i t u e l / m a t é r i e l 47- 8, 50- 1,

56s t â l a 191s t a s i ô t i k â 104 n . 138 s t â s i s 103, 104 11. 138 s t a t u e 15'1, 154- 5, 166 n . 16 6 ,

177 n . 36 , 18 1, 192 s t a t u t bar bar e 1C5- 6, 132 St e i n m et z , P . 77 n . 4 s t è l e 191s t ep h anëp l ô k o s 188 St c s i c h o r e 82St és i mbr o t e de Thase 108, 110- 1

n . 17, 114 n . 37

Page 252: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

St o ï c i en s 113St r ab o n 30 n . 8 5 , 130 n . 148,

169 n . 176 St r é p s i ad è s 7 3 , 166 n . 166 St r o u d , R . S . 39 n . 108 s t y l i s t i q u e 12 , 16 n . 2 1, 24 s u l t a n 16 summet r i a 154- 5 sumphor e 151, 158 su n t h ek ë 40 n . 123, 164, 168 s u p e m o u r r i t u r e s 53 , 58 s u r p l u s éc onomi que 8 0 , 173 Sv o bo da, K . 18 5 n . 83 , 189 n .

106Swo bc da, H. 39 n . 107, 171 n .

188Sy r ac use 81 , 173 s y m b o l i s a t i o n s o c i a l e 18—2 1,

2 3 , 29 , 30- 1, 3 4 , 45 , 64 , 66 , 123- 4, 163

s y n c h r o n i q u e / à i ac h r o n i q u e 64, 102, 124

sy st ème a l i m en t a i r e 51- 2 sy st ème de d i s p o s i t i o n s 49 ,

10 2 , 162 sy st ème de t r a n s c r i p t i o n 8 n .

T a t e , J . 119 Ta t i en 108, 109 n . 8 t e i k h i z e i n 189-90 t ek t ar .nest f r .ai , - par at ek t ai -

nest ?j ai 63 , 190 n . 116 ,193 n . 134, 196

t ék t ôn 189- 90 Té l éc Uès 155 n . 95 Tél émaque 19, 31 , 33 , 37 , 40

n . 114, 41 n . 127, 51 , 59, 63 n . 101, 124, 199- 201

Te l l o s 151 ï e r p s i c h o r e 18 1—2 t e t e l esmén o n 93- 107 p as s i m ,

132_t et r â go n o s 154- 6 t eu k h e i n 153- 4, 156, 190, 194

n . 137t ex t e 14- 5, 43 , 45 , 92 n . 85 ,

112 , 119, 131- 2, 137, 193 t ex t e homér i que 8 1, 9 3 , 121- 2 ,

13 2 , 163, 193

t e x t u a l i t é 43- 4, 112 , 131, 163,193, 20 1-2

t ex t u s 45Thamy r i s 24 , 31 , 34 n . 97 , 35- 6,

186t h â r so s 6 0 , 63 , 70- 1 Théagène de Rh ég i o n 107, 108- 38

p as s i m , 141, 18 8 , 198- 200 Thèbes 167 n . 168, 177, 184 t h émi s t es 61- 2, 69 Th émi s t i u s 155 n . 95 Thémi s t o c l e 151 n . 7 0 , 173 Théodor o s 155 n . 95 Th c o g n i s , 25 , 83- 8, 91 , 104, 106,

120 , 128 n . 138, 150 n . 62 ,152 n . 75 , 158 n . 113, 159,178, 203 n . 192, 206- 7

Théomac hi e 112- 3, 116, 133, 135- 8

t h eo mak h i a i 113, 135 Ther mopy l es 151 Th er s i t e 124 n . 106 t hës 56- 7, 164 t h é s a u r i s a t i o n 90 n . 76 Th es p i es , n o b l es de 60- 2, 66 ,

71- 2 Th es p i o s 66Th es s a l i e 98 , 142, 162, 164- 6,

16 8 , 170 , 173, 18 6 , 201 Thomson, G. 30 n . 85 , 38 n . 106,

39 n . 107, 42 n . 128, 62 n .97 , 8 2 , 90 n . 7 6 , 91 n . 80 ,106 n . 147, 150 n . 62 , 160 n . 127, 210 n . 226

Tho r ax 168 n . 172 Th r ac es 105Th r asy bo u l o s 175, 18 1, 189- 90 Th r asy dée 177t h r ène de Si mo n i e: 151, 161 Thuc y d i de 106, 150 n . 61 , 152

n . 77 , 155 d . 95 , 169 n . 176 t humos 54 t huo sk o os 19- 20 Ti masar que 191 t i më 121T i r é s i a s 41 n . 127 t i s s e r , t i s s a g e , t i s s e u r 18 9 ,

191- 2, 196, 202- 4 T i t an s 10 3 , 136

Page 253: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Tl ép o l émo s 66 , 125 t ok os 179 t o l u p eu e i n 204 t o t a l i t a i r e 135 t r a d i t i o n b éo t i en n e 66 t r a d i t i o n my t h i que 82- 3, 88 ,

93 , 104- 5, 107, 113- 4, 132, 200

t r a d i t i o n o r a l e 11, 14- 5, 26-7 , 29 , 64- 5, 80 , 83 , 87 ,92 , 112, 193

t r an s c en d en t a l 96 , 99- 100,132, 135

t r a v a i l 56- 8, 60- 1, 70 , 163, 173- 5, 179, 183- 4, 186- 7, 192, 195, 20 5 , 207 , 211

" t r e i z i è m e t r a v a i l " d 'Hér a- o l ès 66

t r é p i e d 7 9 , 152 n . 77 t r é s o r 128t r e s s e r , t r e s s a g e , t r es s eu r

18 8 , 191- 3 Tr eu , M. 151 n . 70 t r i b u t 61- 2, 71- 2 t r omper 165- 6 t une 68- 9t y r an 169- 71, 176- 7 Ty r t ée 152 n . 75

Ul y sse 18- 25, 33 , 36- 41, 45 n .135, 51- 7, 62 , 64- 5, 68 ,102, 123- 4, 127, 147- 8,194 n . 137, 196, 198 n .153, 199, 202- 4

u n i v e r s i t é 73u s a g e , u s ag e r 130 n . 148, 179

v ac hes v o l ées p ar Her mès 7 9 ,102

v agabonds 59v a i n q u eu r 145- 6, 161, 167 n .

168, 174, 183, 188 V a l e s i o , P. 205 n . 196 v a l eu r 126- 8, 130 n . 148 V a l l e t , G. 82 n . 36 , 110 n . 14

� 122, 129 n . 141, 173 n . 4,183 n . 72

Var r o n 154v as es "c h a l c i d i e n s " 82

v en t e 165- 6, 173- 5, 179- 80, 182, 192, 211

Ve r d e n i u s , W. J . 47 , 60 n . 85 v é r i t é 47- 8, 54 , 58- 9, 60- 73

p as s i m , 94 , 95 n . 96 , 97,100, 119- 21, 133- 4, 211- 2

Ve r n an t , J . - P. 8 n . , 31 n . 88 ,32 , 69 n . 136, 83 , 89 , 90 n . 74 , 91 , 99 n . 116, 123 n .99 , 126 n . 117, 134 n . 158, 194- 5, 196 n n . 144 et 146,197 n . 149, 212 n . 238

v e r s i f i c a t i o n 186 n . 8 4 , 209 ( c f . 211 n . 235)

v e r s i o n s ( d i f f é r e n t e s ) du c hant 13- 4, 20 , 38

v i ande c r ue 104, 106 v i ande de b o eu f 51 v i c i s s i t u d e 150- 1, 158 Vi d a l - Naq u et , P. 72 n . 148, 73

n . 149, 83 n . 43 , 89 n . 70 ,90 n . 74 , 95 n . 95 , 96 , 128 n . 134, 162 n . 141, 180 n .55

V i e r g e s , l es t r o i s 54 , 174 Vi e s ho mér i q ues 82 v i l l e / c am p ag n e 7 2 , 101 V i r g i l e 11- 2 v i r t u a l i t é 150, 157- 8 v i r t u o s o 42 , 193 v i s i b i l i t é s o c i a l e 101, 129 n .

141, 131- 2 V l a s t o s , G. 90 , 100 n . 117, 134-

5 n . 162v o c ab u l a i r e p o l i t i q u e de Théo gn i s

85Vo s , H. 61 n . 89

Wa l t z , P. 164 n . 154 Web s t er , T . B . L . 28 , 179 n . 47 We h r l i , F . 111 n . 23 , 113 n . 28 We i l , H. 205 n . 196 Wes t , M .L . 49 n . 21 , 58 n . 75 ,

65 n . 109, 67 , 68 n . 129, 69 ,, 70 n . 139, 71 n . 141, 82 n .

35 , 104 n . 139, 178 n . 44 Wi l amo wi t z - Mo el l en d o r f f , U .v .

111, 142, 144, 181 n . 63 Wi l l , Er n es t 61 n . 91

Page 254: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Wi smax m, H. 90 n . 76 Wo o dbu r y , L . 84- 5, 149 n . 56,

181 n . 61 Wy s s , B. 108 n , 3

Xan t h o s 116Xén o c r at e ( c r i t i q u e d ' a r t )

154 n . 88 Xén o c r at e d ' Ac r a g as 190 Xénophane 7 , 77- 107 p as s i m ,

108- 9, 112, 129, 132- 5, 141,200 , 209 n . 217

Xéno p ho n 50 n . 25 , 78 n . 6 , 98 n . 109, 108 n . 3 , 114 n . 37 ,130 n . 146, 152 n . 75 , 154 n . 85 , 165 n . 163

Xénophon de Co r i n t h e 182

Zanc l e 108, 121- 2Zeus 20 , 31 , 33- 4, 40- 1, 52- 4,

56, 61 , 66 , 69 , 117, 125- 6,135- 6, 199- 200, 203

Z i e g l e r , K . 103 n . 137

Page 255: Jesper Svenbro La Parole Et Le Marbre Aux Origines de La Poetique Grecque

Tabl e des mat i èr es

Pr é f ac e 3I n t r o d u c t i o n 5

I . Là PAROLE DE LA MUSE 91 . 1 . Homèr e ou l a Muse p r o l i f i q u e 111 . 1 . 1 . La mu l t i f o r m i t é du c hant 111 . 1 . 2 . La Muse comme r ep r é s en t a t i o n du c o n t r ô l e s o c i a l 161 . 1 . 3 . La l i m i t e de l ' a n t i c i p a t i o n 35 1 . 2 . Hés i o de : l a v é r i t é comme r e l a t i o n s o c i a l e 461 . 2 . 1 . L ' i n t e r p r é t a t i o n d u a l i s t e du Di s c o u r s des Muses 461 . 2 . 2 . La v a l eu r sémant i que de g as t ë r 501 . 2 . 3 . Vé r i t é et au t a r c i e 60

I I . LA MI SE "ES MESON" D'HOMERE 751 1 . 1. Xénophane : l a c r i t i q u e des my t hes 771 1 . 1 . 1 . Homèr e dans l a Ci t é ou l e mé t i e r de r hapsode 771 1 . 1 . 2 . L ' es p ac e p u b l i c 831 1 . 1 . 3 . La r ec o n s t r u c t i o n du t e t e l esménon homér i que 93I I . 2. Théagène : p o ét i q ue de l a Théomac hi e 1081 1 . 2 . 1 . La t r a d i t i o n su r Théagène de Rhég i o n 1081 1 . 2 . 2 . Le dér ac i nement des c hoses 1211 1 . 2 . 3 . La s t r u c t u r e de l a l é x i s homér i que 131

I I I . LES ARTI SANS DE LA PAROLE 139I I I . 1. La Po é t i q u e de Si mon i de 141I I I . 1 . 1 . L ' i n t e r p r é t a t i o n "mo r a l " du p’oème à Sc opas 1411 1 1 . 1 . 2 . La Po é t i q u e de l ' i d é a l 1441 1 1 . 1 . 3 . Le d r o i t du poèt e 162I I I . 2 . Pi n dar e et l e " f a i r e " p o ét i q ue 1731 1 1 . 2 . 1 . La Muse v én al e 1731 1 1 . 2 . 2 . La "m a t é r i a l i t é " de l a p ar o l e p o ét i q ue 1861 1 1 . 2 . 3 . La g én éa l o g i e du "p o è t e" 193

i é ’PENDI CES 213Ap p en d i c e 1 : Théo go n i e 22- 33 2 15 Ap p en d i c e 2 : Th é o g n i s ~19- 26 Dl eKL 216Ap p en d i c e 3 � Po r phy r e Rec h er c hes ho mér i q ues 240.14-

1. 23 Sc h r ad er 217Ap p en d i c e 4 : l e poème de Si mon i de à Scopas. 219

Bi b l i o g r a p h i e 221I n d ex 237