JACINT VERDAGUER

DAVID VIZCARRO, PABLO SARMIENTO, IGNACIO GONÁLEZ, JAVIER AOIZ

1.1 Biografia (Inicis)

Fill de família pobra

Als 10 anys comença a estudiar per a ser capellà

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845) – (Barcelona, 1902) Als 15 anys

comença a escriure i als 20 guanya els jocs florals

1.2 Biografia (Etapa de plenitud)

1870- Comença a exercir de Sacerdot

1874- Treballa a la Companyia Transatlàntica

Es converteix en el capellà i almoiner dels marquesos de Comillas

- Obres:1877- L’Atlàntida1885 - Canigó

1.3 Biografia (crisi i mort)

1885- Viatja a Terra Santa, on canvia totalment la seva vida

El bisbe de Vic el tanca en un santuari, acusat de boig

1898-Es reconcilia amb el bisbe. El 1902, mor a Barcelona

Obres:1895-1897: En defensa propia1896: Flors de calvari

La prosa

• Prosista excel·lent, que va elevar la llengua parlada a la categoria de prosa literària.

• La seva prosa és simple, clara, precisa, flexible i de gran riquesa lèxica.

• Destaquen obres com:• Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889)

• En defensa pròpia (1895-1897)

• Rondalles (1905)

Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889)

• Explica el viatge que l’any 1886 havia fet a Palestina i la impressió trasbalsadora que li va produir.

• Visió honesta i salvatge d’un catòlic convençut de l’hegemonia prepotent de la seva fe.

En defensa pròpia (1895-1897)

• Conjunt d’articles on polemitza hàbilment contra les acusacions que li feren de boig.

• Expulsió, el 1893, de la residència dels marquesos de Comillas.

• En dues sèries d'articles, de 1895 i 1897, amb una prosa brillant, capdavantera del periodisme polèmic.

Verdaguer, paradigma d’escriptor romàntic

• Exponent molt clar del que entenem per Romanticisme.

• En la seva obra es troben tots els elements del moviment romàntic:• Sentiment vivíssim de la natura.

• El mite i el símbol.

• La imaginació.

• La nostàlgia i la malencolia.

• El sentimentalisme.

• L ’interès per la cultura popular.

• El nacionalisme.

Significació històrica de Verdaguer

• Inicia la literatura catalana contemporània.

• Consolidació de la Renaixença.

• Dóna ressò internacional a la llengua i la literatura catalanes.

Poesia lírica

• Amplia col·lecció de poemes.

• Temes:• Religiós.

• Històrico-patriòtic.

• (Amorós).

• Poeta popular.

SUM VERMIS

Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes, 

despullat de tot bé, malalt i pobre, de mon no-res perdut dintre l’abisme. 

Cuc de la terra vil, per una estona he vingut a la cendra a arrossegar-me. Fou mon bressol un gra de polsinera, i un altre gra serà lo meu sepulcre. Voldria ser quelcom per oferir-vos, però Vós me voleu petit i inútil, de glòria despullat i de prestigi.

Feu de mi lo que us plàcia, fulla seca 

de les que el vent s’emporta, o gota d’aigua 

de les que el sol sobre l’herbei eixuga, 

o, si voleu, baboia de l’escarni. Jo só un no-res, mes mon no-res és

vostre; vostre és, Senyor, i us ama i vos

estima. Feu de mi lo que us plàcia; no en só

digne, d’anar a vostres peus; com arbre

estèril, de soca a arrel traieu-me de la terra; morfoneu-me, atuïu-me, anihileu-me.

L’EMIGRANT

Dolça Catalunya,      pàtria del meu cor, 

     quan de tu s’allunya      d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa, 

               blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, 

               per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i

caderneres,                cantau, cantau; 

jo dic plorant a boscos i riberes:                adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,                ton cel daurat?, 

mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes, 

              

bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, 

               ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona                que et posà Déu. Adéu, germans; adéu-siau, mon pare, 

               no us veuré més! Oh, si al fossar on jau ma dolça

mare                jo el llit tingués! 

Oh mariners, el vent que me’n desterra, 

               que em fa sofrir! Estic malalt, mes ai!, torneu-me a

terra,                que hi vull morir! 

L’ATÀNTIDA

• Escrita en un viatge d’Espanya a Cuba

• Format per una introducció, 100 cants i una conclusió

• Amb aquesta obra guanya en els tres àmbits dels Jocs Florals

Fragment

Com viatger al cim d'una pujada d'on obira sa terra somniada. 

aquí el bon vell sospira de dolçor: i veent-la verdejar hermosa i bella, passeja els ulls, enamorat, per ella, 

rejovenit sentit volar-hi el cor 

Colom mira l'Atlàntida sense mida, com si hi sentís alguna veu que el

crida: 

com si, de genis, mostres i gegants entremig dels fantasmes

vagarosos, obiràs d'una verge els ulls

verdosos, verdosos com les ones i

amargants. 

CANIGÓ

• Poema èpic

• Té una diversitat de ritmes

• Dividida en tres parts

Fragment

Lo Canigó és una magnòlia immensa 

que en un rebrot del Pirineu se bada; 

per abelles té fades que la volten, per papallons los cisnes  i les

àligues.

Formen son calze escarides serresque plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós veire on beu olors

l'estrella,los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos bardissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,i és son pistil aqueix palau aurífic,somni d'aloja que del cel davalla.