ITSASOKO OHARRAK AVISOS DEL MAR - itsasmuseoa.eus · PROGRAMA DE TOQUES DE CAMPANA, DESTINADO A LA...

2
DONOSTIAKO ETA GIPUZKOAKO ITSAS HISTORIAN ESANGURATSUAK DIREN HAINBAT DATA BALIOAN JARTZEKO KANPAI-HOTS PROGRAMAZIOA MUSEOKO KANPAI-HOTSEN ESANAHIAREN GIDA Donostiako Kontsulatuaren lonjako dorrean dagoen 1799ko kanpaiaren jatorrizko eginkizuna, itsas sorospen lanetara, edo portuan zeuden ontzietan sortzen ziren suteak itzaltzera, edo bestelako istripuetan laguntzera marinelak etor zitezen deia egitea zen. Hainbat urtez isilik egon ondoren, museoko kanpaiaren hotsa berreskuratu da itsas ondarearekin zerikusia duten gertakarien eta data seinalatuen berri emateko. Soinu-erakusketa programa honen xede nagusia Gipuzkoako itsas historiarekin lotura estua duten zenbait gertakari gizarteratzea da. Zehazki, mendetan zehar itsas jarduerekin harreman estua izan zuten hainbat kofradia edo erakundeen jai egunetan “Ospakizun kanpaia” deiturikoa entzuteko aukera dugu aurrerantzean (ikusi jai egun hauen zerrenda). Bestalde, itsas ondarearen inguruan portuan gertatzen diren hainbat ekimenetan ere parte hartuko du museoak kanpai-hotsekin. Batetik, Kontxako estropadetako irabazleen omenez “Irabazle kanpaia” joko da. Bestetik, “Harrera kanpaia” portura gerturatzen diren ondare balioa duten itsas ontziak edo itsas ondarearen arloan lan egiten duten eragileak agurtzeko joko da. “Ospakizun Kanpaia”ren programazioa erantsita dago. "Soi de el noble Consulado de esta ciudad 1799" Egun Untzi Museoaren egoitza den Donostiako Kontsulatuko Dorretxeko kanpaiaren inskripzioa. Inscripción de la campana de la Casa-Torre del Consulado de San Sebastián, actual sede del Museo Naval. PROGRAMA DE TOQUES DE CAMPANA, DESTINADO A LA PUESTA EN VALOR DE FECHAS SIGNIFICATIVAS PARA LA HISTORIA MARÍTIMA DE SAN SEBASTIÁN Y DE GIPUZKOA ITSASOKO OHARRAK AVISOS DEL MAR GUÍA IDENTIFICATIVA DE LOS TOQUES DE CAMPANA DEL MUSEO La función original de la campana de la torre de la lonja del Consulado de San Sebastián, fechada en 1799, consistía en avisar a los marineros para que acudieran a realizar operaciones de salvamento marítimo, de extinción de incendios en los barcos o de ayuda en otro tipo de accidentes. Tras años de silencio, se ha recuperado el sonido de la campana del museo para anunciar acontecimientos y fechas señaladas relacionadas con el patrimonio marítimo. El objetivo principal de este programa de toques de campana es la transmisión a la sociedad de sucesos estrechamente ligados a la historia marítima. En concreto, el “Toque de celebración” se escuchará en las festividades de algunas cofradías e instituciones vinculadas durante siglos con las actividades marítimas (ver el listado de estos días festivos). Además, a través de los toques de campana, el museo participará en las diferentes iniciativas que se llevan a cabo en el puerto en torno al patrimonio marítimo. Así, el sonido “Toque de vencedores” se homenajerará a las embarcaciones ganadoras de la regata de La Concha. Por otro lado, el “Toque de recibimiento” sonará para dar la bienvenida a las embarcaciones con valor patrimonial y a destacados agentes que trabajan en el ámbito del patrimonio marítimo que visiten nuestro puerto. Se adjunta el programa del “Toque de celebración”. C M Y CM MY CY CMY K 20180712-FOLLETO.pdf 1 17-jul-2018 14:10:19

Transcript of ITSASOKO OHARRAK AVISOS DEL MAR - itsasmuseoa.eus · PROGRAMA DE TOQUES DE CAMPANA, DESTINADO A LA...

Page 1: ITSASOKO OHARRAK AVISOS DEL MAR - itsasmuseoa.eus · PROGRAMA DE TOQUES DE CAMPANA, DESTINADO A LA PUESTA EN VALOR DE FECHAS SIGNIFICATIVAS PARA LA HISTORIA MARÍTIMA DE SAN SEBASTIÁN

DONOSTIAKO ETA GIPUZKOAKO ITSAS HISTORIAN ESANGURATSUAK DIREN HAINBAT DATA BALIOAN JARTZEKO KANPAI-HOTS PROGRAMAZIOA

MUSEOKO KANPAI-HOTSEN ESANAHIAREN GIDADonostiako Kontsulatuaren lonjako dorrean dagoen 1799ko kanpaiaren jatorrizko eginkizuna, itsas sorospen lanetara, edo portuan zeuden ontzietan sortzen ziren suteak itzaltzera, edo bestelako istripuetan laguntzera marinelak etor zitezen deia egitea zen.Hainbat urtez isilik egon ondoren, museoko kanpaiaren hotsa berreskuratu da itsas ondarearekin zerikusia duten gertakarien eta data seinalatuen berri emateko. Soinu-erakusketa programa honen xede nagusia Gipuzkoako itsas historiarekin lotura estua duten zenbait gertakari gizarteratzea da. Zehazki, mendetan zehar itsas jarduerekin harreman estua izan zuten hainbat kofradia edo erakundeen jai egunetan “Ospakizun kanpaia” deiturikoa entzuteko aukera dugu aurrerantzean (ikusi jai egun hauen zerrenda). Bestalde, itsas ondarearen inguruan portuan gertatzen diren hainbat ekimenetan ere parte hartuko du museoak kanpai-hotsekin. Batetik, Kontxako estropadetako irabazleen omenez “Irabazle kanpaia” joko da. Bestetik, “Harrera kanpaia” portura gerturatzen diren ondare balioa duten itsas ontziak edo itsas ondarearen arloan lan egiten duten eragileak agurtzeko joko da.

“Ospakizun Kanpaia”ren programazioa erantsita dago.

"Soi de el noble Consulado de esta ciudad 1799"Egun Untzi Museoaren egoitza den Donostiako Kontsulatuko Dorretxeko kanpaiaren inskripzioa.

Inscripción de la campana de la Casa-Torre del Consulado de San Sebastián, actual sede del Museo Naval.

PROGRAMA DE TOQUES DE CAMPANA, DESTINADO A LA PUESTA EN VALOR DE FECHAS SIGNIFICATIVAS PARA LA HISTORIA MARÍTIMA DESAN SEBASTIÁN Y DE GIPUZKOA

ITSASOKOOHARRAKAVISOSDEL MAR

GUÍA IDENTIFICATIVA DELOS TOQUES DE CAMPANA DEL MUSEOLa función original de la campana de la torre de la lonja del Consulado de San Sebastián, fechada en 1799, consistía en avisar a los marineros para que acudieran a realizar operaciones de salvamento marítimo, de extinción de incendios en los barcos o de ayuda en otro tipo de accidentes.Tras años de silencio, se ha recuperado el sonido de la campana del museo para anunciar acontecimientos y fechas señaladas relacionadas con el patrimonio marítimo. El objetivo principal de este programa de toques de campana es la transmisión a la sociedad de sucesos estrechamente ligados a la historia marítima. En concreto, el “Toque de celebración” se escuchará en las festividades de algunas cofradías e instituciones vinculadas durante siglos con las actividades marítimas (ver el listado de estos días festivos).Además, a través de los toques de campana, el museo participará en las diferentes iniciativas que se llevan a cabo en el puerto en torno al patrimonio marítimo. Así, el sonido “Toque de vencedores” se homenajerará a las embarcaciones ganadoras de la regata de La Concha. Por otro lado, el “Toque de recibimiento” sonará para dar la bienvenida a las embarcaciones con valor patrimonial y a destacados agentes que trabajan en el ámbito del patrimonio marítimo que visiten nuestro puerto.

Se adjunta el programa del “Toque de celebración”.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

20180712-FOLLETO.pdf 1 17-jul-2018 14:10:19

Page 2: ITSASOKO OHARRAK AVISOS DEL MAR - itsasmuseoa.eus · PROGRAMA DE TOQUES DE CAMPANA, DESTINADO A LA PUESTA EN VALOR DE FECHAS SIGNIFICATIVAS PARA LA HISTORIA MARÍTIMA DE SAN SEBASTIÁN

19MARTXOA / MARZO

SAN JOSÉPatrón de la Cofradía de San José de los Carpinteros de San Sebastián, que englobaba a multitud de oficios relacionados con la construcción naval y de edificios, como carpinteros especializados en la fabricación de aparejos de navíos, cureñas para artillería y bombas de achique, entalladores, poleeros, remeros, calafates, arquitectos, etc., con ordenanzas redactadas en 1588.

SAN JOSEDonostiako Arotzen San Jose Kofradiako zaindaria. Kofradia honek ontzigintzarekin eta etxegintzarekin lotutako hamaika lanbide batzen zituen: ontzietako aparailuak, kanoi-gurdiak eta xukatzeko ponpak egiten zituzten arotz espezializatuak, hozkatzaileak, txirrikagileak, arraungileak, kalapetariak, arkitektoak, etab. Kofradiako ordenantzak 1588an idatziak izan ziren.

20URTARRILA/ENERO

SAN SEBASTIAN Donostiako

zaindariaren eguna

SAN SEBASTIÁNFiesta patronal de

San Sebastián

22MAIATZA/MAYO

SANTA QUITERIAY SANTA RITA

Día que en el puerto de San Sebastián se rememora a los perdidos en el mar.

SANTA QUITERIAETA SANTA RITA

Donostiako portuan itsasoan galdutakoak oroitzeko eguna.

29EKAINA/JUNIO

16UZTAILA/JULIO

NUESTRA SEÑORA DEL CARMEN

Patrona de los Marineros y de la actual Cofradía de Mareantes de San Sebastián. Día festivo del puerto de la ciudad en el que se homenajea a los pescadores jubilados.

KARMENGOAMA

Marinelen eta gaur egungo Donostiako Kofradiako zaindaria. Donostiako portuan jai egun honetan, arrantzale jubilatuak omentzen dira.

25UZTAILA/JULIO

SANTIAGOPatrón de la Cofradía de Santiago de Podavines de San Sebastián, que englobaba a labradores y jornaleros o podavines, dedicados a la pesca y a todo tipo de labores de estiba y de acarreo en los puertos o de peón de construcción en los astilleros, con ordenanzas redactadas en 1509. Este día la Cofradía de Mareantes de San Pedro de Hondarribia celebra la “Kutxa entrega”.

SANTIAGODonostiako “podavín” edo mahasti-inausleen Santiago Kofradiako zaindaria. Kofradia honek, arrantzan, portuko zamaketa eta garraio lanetan, eta ontzioletan peoi lanetan jarduten ziren laborari eta jornalariak biltzen zituen. Bere ordenantzak 1509an idatzi ziren. Egun honetan Hondarribiko Itsasgizonen Kofradiak “Kutxa entrega” ospatzen du.

15ABUZTUA/AGOSTO

NUESTRA SEÑORADE LA ASUNCIÓN

Fiesta patronal de San Sebastián. En el siglo XVI, cuando se botaban las embarcaciones construidas en San Sebastián, se llevaba en procesión la cruz de la iglesia de Santa María y se tañía la campana mayor durante los rezos previos a la botadura.

ANDRE MARIARENIGOKUNDEA

Donostiako zaindariaren jaia. Donostian XVI. mendean eraikitzen ziren ontziak uretaratzean, Santa Maria elizako gurutzea prozesioan eramaten zen eta uretaratze aurreko otoitzaldietan kanpaia nagusia jotzen zen.

26IRAILA/SEPTIEMBRE

SAN COSMEY SAN DAMIÁN

Patrones de la Cofradía homónima que agrupaba a los médicos, cirujanos y barberos de San Sebastián que, de manera exclusiva, servían en los balleneros y bacaladeros que se armaban en la ciudad, con ordenanzas redactadas en 1611.

SAN COSME ETASAN DAMIAN

Donostiako sendagileak, zirujauak eta bizargileak biltzen zituen izen bereko Kofradiako zaindariak ziren. Hiriko baleontzietan eta bakailao ontzietan lan egiteko eskumena, esklusiboki kofradia honetako kideen eskuetan zegoen. Bere ordenantzak 1611an idatzi ziren.

25AZAROA/NOVIEMBRE

SANTA CATALINAPatrona de la Cofradía de Santa Catalina, que englobaba a comerciantes, maestres, pilotos y mareantes de San Sebastián, con ordenanzas redactadas en 1491 y que constituyó el germen del Consulado de San Sebastián en 1682. El día de Santa Catalina constituía, además, la fecha oficial del inicio de la campaña del besugo. Constituyó una de las principales pesquerías de la costa vasca asociada a partir de la segunda mitad del siglo XVI con la difusión de la industria del escabeche.

SANTA KATALINASanta Katalina Kofradiako zaindaria. Donostiako merkatariak, ontzi-maisuak, pilotuak eta itsasgizonak biltzen zituen eta 1682an sorturiko Donostiako Kontsulatuaren hazia izan zen. Ordenantzak 1491an idatzi ziren. Gainera, Santa Katalina egunez hasten zen ofizialki bisigu-arrantzaldia. Arrantzaldi hau euskal kostaldeko nagusienetakoa zen, XVI. mendeko bigarren erdialdetik aurrera izandako eskabetxe industriaren zabalkundearekin lotua.

30AZAROA/NOVIEMBRE

SAN ANDRÉSPatrón de la Cofradía de Toneleros de San Sebastián que, en 1628, se agregó a la Cofradía de San José.

SAN ANDRESDonostiako Upelgile Kofradiako zaindaria. 1628an San Jose Kofradiari batu zitzaion.

15MAIATZA/MAYO

SAN ISIDROPatrón de la Cofradía de San Isidro de Podavines de Getaria, que englobaba a labradores y jornaleros o podavines, dedicados a la pesca con ordenanzas redactadas en 1754.

SAN ISIDROGetariako “podavín” edo mahasti-inausleen San Isidro Kofradiako zaindaria. Arrantza lanetan aritzen ziren laborariak eta jornalariak biltzen zituen kofradia honek, 1754an idatzitako ordenantzak zituen.

13EKAINA/JUNIO

SAN ANTONIOPatrón de la Cofradía de Mareantes de Zarautz cuyas primeras ordenanzas se redactaron entre 1781 y 1782.

SAN ANTONIO Zarauzko Marinelen Kofradiako zaindaria. Lehen ordenantzak 1781 eta 1782 bitartean idatzi ziren.

PRIMERDOMINGO

DE AGOSTO

NUESTRA SEÑORADE ITZIAR

Patrona de la Cofradía de Mareantes de Deba, cuyas primeras ordenanzas se redactaron en 1448. Se extinguió a mediados siglo XVII, aunque en 1743 se refundó la cofradía con una función exclusivamente piadosa, debido a la gran devoción que profesaban los marineros de Gipuzkoa a su patrona, la virgen de Itziar.

ITZIARKOAMA

Debako Marinelen Kofradiako zaindaria. Lehen ordenantzak 1448an idatzi ziren. XVII. mende erdialdean kofradia desagertu egin bazen ere, Gipuzkoako marinelek beren zaindaria zen Itziarko Amari zioten debozio handiagatik, 1743an birsortu egin zuten, hutsik eginkizun elizkoiak betetzeko helburuarekin.

ABUZTUARENLEHEN

IGANDEA2

AZAROA/NOVIEMBRE

2MAIATZA/MAYO

SANTO CRISTODE BONANZA

Patrón de la Cofradía de Mareantes de Pasai Donibane, con ordenanzas redactadas en 1800.

BONANTZAKO KRISTO SANTUA

Pasai Donibaneko Marinelen Kofradiako zaindaria. Ordenantzak 1800. urtean idatziak izan ziren.

SIGUIENTEDOMINGO

A LA PASCUADE RESURRECCIÓN

SAN TELMO Patrón de la Cofradía de Mareantes de Zumaia cuyas ordenanzas fueron en 1610 confirmadas por el Papa.

BERPIZKUNDEEGUNAREN

ONDOKOHURRENGOIGANDEA SAN TELMO

Zumaiako Marinelen Kofradiako zaindaria. Ordenantzak Aita Santuak berretsi zituen 1610ean.

BENDITAS ÁNIMASDEL PURGATORIO

Festividad de la nueva Cofradía de Mareantes, fundada en Deba entre 1674-1675. En 1705 la Cofradía de Mareantes se adhirió a la Cofradía de las Benditas Ánimas de Purgatorio que hasta entonces había sido exclusivamente devocional.

PURGATORIOKO ARIMA BEDEINKATUAK

Deban 1674 eta 1675 bitartean sortutako Marinelen Kofradia berriko jaieguna. 1705ean, Marinelen Kofradiak, ordurarte eginkizun elizkoiak soilik bete zituen Purgatorioko Arima Bedeinkatuen Kofradiarekin bat egin zuen.

SAN PEDROPatrón de la mayoría de las Cofradías de Mareantes de las localidades de Gipuzkoa. La de Hondarribia, cuyas primeras ordenanzas se redactaron en 1361 (en 1566 llevó a cabo un intento frustrado de confirmación real, ante lo cual obtuvieron la aprobación papal de sus ordenanzas en 1595). La de Getaria, cuyas primeras noticias son del siglo XV, procedió a obtener la confirmación episcopal en 1658. La de San Sebastián consiguió en 1491 la confirmación real de sus ordenanzas. La de Orio recurrió a las autoridades eclesiásticas locales para confirmar sus ordenanzas en 1520. La de Mutriku alcanzó la sanción real en 1597. La de Errenteria fue fundada en 1800.

SAN PEDROGipuzkoako Marinelen Kofradia gehienen zaindaria. Hondarribiko Kofradiako lehen ordenantzak 1361ean idatzi ziren (1566an alferrik saiatu ziren erregearen berrespena eskuratzen eta ondorioz Aita Santuarena lortu zuten 1595ean). Getariako kofradiaren lehen aipamenak XV. mendekoak izanik, 1658an lortu zuen apezpikuaren berrespena. Donostiako Kofradiako ordenantzak 1491ean erregeak berretsi zituen. Oriokoak 1520an berretsi zituen bere ordenantzak herriko eliz-agintarien laguntzaz. Mutrikukoak 1597an lortu zuen erregearen baimena. Errenterikoa 1800. urtean sortu zen.

DONOSTIA/SAN SEBASTIÁN

GIPUZKOA

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

20180712-FOLLETO.pdf 2 17-jul-2018 14:10:19