Inventari de la fauna i la flora autòctones de...
Transcript of Inventari de la fauna i la flora autòctones de...
Inventari de la fauna i la flora autòctones de Gavà
JúliaJiméneziCristià2nBatxilleratA
Col·legiSagradaFamíliaGavàTutora:EstherPruneraFarreras
Curs2017-2018
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
1
ÍNDEX
1. Introducció __________________________________________2
2. Objectius ____________________________________________3
3. Context biogeològic ___________________________________3
4. Zona 1 ______________________________________________9
4.1. Espècies animals _________________________________10
4.1.1. Espècies invasores animals ________________________23
4.2. Espècies vegetals _________________________________26
4.2.1. Espècies invasores vegetals _______________________33
5. Zona 2 _____________________________________________33
5.1. Espècies animals _________________________________35
5.1.1. Espècies invasores animals ________________________50
5.2. Espècies vegetals _________________________________53
5.2.1. Espècies invasores vegetals _______________________62
6. Zona 3 ______________________________________________63
6.1. Espècies animals __________________________________64
6.1.1. Espècies invasores animals _________________________72
6.2. Espècies vegetals __________________________________73
6.2.1. Espècies invasores vegetals _________________________91
7. Part pràctica __________________________________________94
8. Conclusions __________________________________________94
9. Agraïments ___________________________________________95
10. Bibliografia __________________________________________95
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
2
1. INTRODUCCIÓ Vivim envoltats de vida; la majoria de vegades no ens n’adonem. Per això, cal
recordar, de tant en tant, la importància que tenen tots els altres éssers vius que no
són humans, els quals són una immensa quantitat.
D’un principi vaig voler decantar el meu treball de recerca cap al món científic
relacionat amb l’àmbit químic i experimental. No estava del tot convençuda i em
trobava indecisa respecte a prendre una decisió definitiva. D’aquesta manera, no vaig
dubtar gaire en acceptar un altre tema que em van proposar, també de l’àmbit científic,
però més encaminat cap a la biologia i la natura. Aquest, em va resultar interessant, i
per tant fàcil de triar, ja que des de petita he viscut en un poble de muntanya i sempre
he sentit un petit interès pels animals i la vida del camp.
La majoria de la població de Gavà desconeix la gran varietat de fauna i flora la qual
conviuen amb nosaltres. És important no oblidar el gran paper que representen i
l’ajuda que ens proporcionen, tot i la ignorància que demostrem tenir respecte a elles.
M’agradaria endinsar-me en aquesta proposta i crec que estaria força bé, ja que
ampliaria el meu coneixement sobre moltes espècies que desconec i de les quals és
molt probable que no en tingui constància.
També crec que és molt important destacar que calen moltes ganes i hores de treball
per realitzar aquest treball. Estic entusiasmada per desenvolupar les meves habilitats
respecte al treball de camp; ja sigui en el tema de la fotografia, la recerca d’espècies
que descobriré, etc.
Gran part d’aquest treball serà part pràctica, de manera que invertiré molt de temps a
l’aire lliure, majoritàriament per la zona urbanística de Gavà. Per organitzar i distribuir
bé la gran zona que engloba aquest entorn, dividir el territori ajudarà en l’estudi de la
fauna i la flora i la seva evolució.
Per tant, separarem la zona total en diferents parts, fet que implicarà la diferenciació
dels límits d’aigua segons la mobilitat de la fauna. Aquesta divisió és necessària ja que
la fauna es mou i es manté on hi ha afloraments d’aigua; per tant, on hi hagi més
aigua, més fauna hi haurà.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
3
2. OBJECTIUS
M’agradaria poder establir com a objectiu el fet de estudiar com ha evolucionat la
fauna i la flora de Gavà, destacant les espècies invasores, els canvis que ha patit la
zona en la que em centraré…
També espero que aquest treball m’ajudi a encaminar el meu futur cap a un àmbit o un
altre.
• Part teòrica: • Aprendre més i aprofundir en el coneixement de la biodiversitat que
comprèn Gavà.
• Observar l’evolució de les espècies de les diferents zones que vull
estudiar.
• Fer un estudi sobre els éssers vius de l’àrea urbana de Gavà.
• Classificar totes les espècies que pugui observar.
• Part pràctica:
• Accedir a alguna instal·lació especialitzada en fauna i flora o a algun
bosc o reserva natural on em permetin col·locar nius, menjadores o
qualsevol tipus de compartiment adequat per als ocells, amb el fi de
poder estudiar-los millor i obtenir més informació.
• Disposar, al final del meu treball, d’algunes fotografies sobre la fauna i
la flora de Gavà i que aquestes siguin apropiades per a la millor
comprensió de diferents espècies; ja sigui el seu comportament, el seu
aspecte, etc.
• Realitzar un inventari de tota la fauna i la flora urbanística de Gavà que
sigui capaç d’observar i investigar.
3. CONTEXT BIOGEOLÒGIC
Per començar, podríem assenyalar que Gavà està situat al Baix Llobregat i limita amb
Sant Climent i Begues pel nord, amb Viladecans per l’est, amb Sitges i Castelldefels
per l’oest i amb el mar Mediterrani pel sud. Aquest municipi presenta una gran xarxa
de límits aqüífers, en els quals em centraré per tal de dividir el territori en tres zones
principals.
La fauna i la flora en aquestes zones varia segons les seves necessitats vitals, segons
com s’han adaptat al medi, etc, depenent d’on se situa la zona en la qual habita cada
espècie.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
4
Font d’internet Mapa geogràfic de Gavà Font d’internet Diferenciació de zones de Gavà
Al llarg del temps, aquestes zones ha anat canviant. Si observem el mapa de Gavà i
comparem els canvis que ha patit urbanísticament, podem veure com s’ha anat
desenvolupant la ciutat i com s’ha anat reduint el terreny on poden habitar la fauna i la
flora autòctones.
Font d’internet Mapa geogràfic del delta del Llobregat als anys 20 i al 2011
1a zona
En primer lloc, trobem la zona que comprèn el complex de les Jonqueres de la
rerapineda, la qual està situada entre la pineda de Gavà i els camps de conreu. Aquí
podem trobar diferents zones humides, les quals formen un mosaic de terrenys amb
jonqueres i altres espècies de plantes i animals.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
5
Font d’internet Localització de les jonqueres de la rerapineda
En aquest primer terreny, es pot observar una gran varietat de flora, com pot ser la
jonquera amb cesquera (Saccharum ravennae), la qual és bastant abundant, algun
hidròfit com el canyís (Phragmites communis), jonqueres amb plantatge crassifoli
(Juncetalia maritimi), boga (Typha), etc. Anteriorment també es podien observar
carofícies (Chara vulgaris o Chara fragilis).
Aquest espai acull també alguns boscos de ribera (sobretot alberedes), pinedes
mediterrànies, caracteritzades per estar situades sobre substrats d'origen dunar, etc.
Font d’internet Jonqueres de la rerapineda
També es pot apreciar una fauna molt interessant. Hi trobem poblacions hivernals i
nidificants d’ocells com el trist (Cisticola juncidis) i podríem dir que aquestes zones són
també l'últim refugi del delta del Llobregat de la salamandra (Salamandra salamandra)
i el gripau d'esperons (Pelobates cultripes).
Font d’internet Pelobates cultripes Font d’internet Salamandra salamandra
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
6
2a zona
En segon lloc diferenciaríem l’estany de la Murtra, el qual està situat al delta del
Llobregat i limita amb el municipi de Viladecans i la pineda litoral de Gavà.
Font d’internet Localització de l’estany de la Murtra
Font d’internet Estany de la Murtra
L’estany presenta una gran diversitat d’espècies tant de fauna com de flora, entre les
quals podem destacar alguns tipus de lliris (Lilium candidum), canyís (Phragmites
australis), la boga (Typha)…, d’arbres podem trobar freixes (Fraxinus excelsior), salzes
(Salix), etc.
Font d’internet Typha Font d’internet Salix
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
7
Mentre que en referència als animals hi trobaríem sobretot aus aquàtiques. Això és
degut a que durant la migració entre el nord d’Europa i l’Àfrica, aquestes aus passen
per la nostra ciutat, Gavà, ja que es troba en un punt enmig d’aquesta ruta. Són
importants a destacar l’ànec de coll verd (Anas platyrhynchos), el cabusset
(Tachybaptus ruficollis) o les tortugues aquàtiques (Emys orbicularis).
Font d’internet Tachybaptus ruficollis Font pròpia Anas platyrhynchos
3a zona
En tercer lloc i per últim, trobaríem les fonts i rieres que baixen del Massís del
Garraf, que seria la zona més àmplia i la que conté més espècies com a
conseqüència de ser tan extensa.
Font d’internet Localització de la zona 3 (fonts i rieres)
Per investigar aquesta zona, ha sigut necessari estudiar prèviament el terreny i
assenyalar algunes d’aquestes fonts i altres punts importants del camí, per seguir una
ruta concreta i obtenir tota la informació possible i ben organitzada.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
8
Començaríem a cercar per la zona de la Font de Can Tries seguint cap a la Font del
Mas Vilar, passant per Can Amat, la Font de l’Avellanosa, la Font del Ferro, Can Mas,
el dipòsit vell d’aigua i acabant a la bassa de la Sentiu.
Font d’internet Recorregut de les fonts
Aquesta zona, com he mencionat anteriorment, és molt complexa en quant a
biodiversitat. Podríem dir que hi predominen per exemple les oliveres (Olea
Europaea), arbustos de tot tipus, orenetes (Hirundo rustica), segons l’època de l’any,
etc.
Font pròpia Olea Europaea Font d’internet Hirundo rustica
És la zona més boscosa que tindré en compte, per la qual cosa també hi abunden els
insectes i diversos mamífers, com poden ser els porcs senglars (Sus scrofa) i guineus
(Vulpes vulpes). Tot i així, els insectes no els he tingut en compte a l’hora d’estudiar la
fauna d’aquesta zona, perquè els he considerat de menys importància quotidianament
i respecte a la recerca que he dut a terme.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
9
INVENTARI
4. ZONA 1: Jonqueres de la rerapineda
Aquesta zona, com he mencionat anteriorment, està situada a la rerapineda; entre la
pineda de Gavà Mar i els camps de conreu situats més cap a l’interior de la zona
costanera.
Es caracteritza per les zones humides; aquesta és la raó per la qual hi habita una gran
biodiversitat d’espècies, les quals són variades a causa dels canvis que pateix la zona
respecte als usos que tenen per a la ciutadania, les deixalles que hi són dipositades, la
ruderalització de la vegetació, etc.
Per què hi ha tanta humitat? Òbviament és a conseqüència del mar. El mar és un
regulador de la temperatura, per exemple; però en quant a humitat, és el causant de
que hi visquin un cert tipus d’animals i hi habitin unes certes plantes en cada zona, que
no unes altres. És un dels ecosistemes més variats biològicament; tot i això, és
vulnerable perquè, per exemple, és la única zona de Catalunya que conté una
comunitat de jonqueres amb cesquera formada principalment pel Jonc boval (Scirpus
holoschoenus) i la cesquera (Saccharum ravennae).
Per tant, l’àrea implicada ha de ser protegida per tal de mantenir l’important
ecosistema que representa.
És una àrea de sòl sorrenc amb una densitat elevada de vegetació.
Podríem dividir el terreny en quatre zones principals, depenent del grau de salinitat de
l’aigua, el nivell d’inundació, etc.
En el meu treball no he diferenciat les espècies, tant animals com vegetals, d’aquestes
diferents zones (zones humides), sinó que les he estudiat agrupades en un mateix
grup degut a que presenten característiques molt semblants.
L’aigua en aquest terreny està carregada de nutrients degut al recorregut que fa cap al
mar.
Així doncs, les espècies vegetals d’aquesta zona han aconseguit adaptar les seves
arrels per poder viure en un medi sense oxigen i d’aquesta manera, aprofitar aquests
nutrients que té l’aigua i transformar-los en matèria viva.
Amb el pas del temps aquest terreny ha anat variant de grandària, d’aspecte, etc. El
passat setembre, per exemple, va haver-hi una tal·lació il·legal d’arbres en una
d’aquestes zones humides de la rerapineda.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
10
La zona blava és l’afectada, mentre que la vermella
és la delimitació de la zona humida en qüestió.
Com aquest canvi, ha hagut diversos més, a causa
de les accions humanes entre les quals destaquen
l’increment de deixalles llençades, la construcció de
noves infraesctructures, la creació d’abocadors,
l’incendi del 82...
Font d’internet
(zona afectada per actuacions humanes)
Per realitzar l’inventari m’he centrat en les espècies més importants en la vida
quotidiana; és a dir, amb les que tenim més relació o coneixem millor, les més
visibles... Per tant, m’he abstingut de tenir en compte tant insectes, com peixos
(aquests últims degut a la dificultat de cerca i manca de recursos per fotografiar-los).
Aquestes espècies seleccionades són un indicador molt ben definit de la salut hídrica
del poble de Gavà. Podríem dir que, per exemple, hi trobem molts ocells gràcies a
l’abundant quantitat i qualitat d’aigua que hi ha a Gavà.
4.1. ESPÈCIES ANIMALS: En el parc agrari trobem petits animals, dels quals obviarem els peixos i amfibis
per falta , com poden ser els següents:
Font d’internet (Perdigons)
ALECTORIS RUFA (PERDIU) o Descripció: Ocell que pot arribar a fer 35 cm, amb ales i cua curtes, plomes a les
parts superiors de color gris rogenc, galtes i coll blancs amb una franja negra, i que té
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
11
les potes i el bec vermells. Podem diferenciar dos tipus de perdius: les de granja i les
salvatges. Les de granja tenen les potes més roses i no volen molt ràpid (fan volades
de curta distància). Les salvatges, per contra, aguanten molt i volen a una velocitat
molt ràpida. Són aus molt sorolloses i tenen les potes vermelles.
És un ocell sedentari i pot arribar a posar uns vint ous als nius que fa al terra.
o Hàbitat: Tendeix a habitar en zones obertes i seques i en camps de conreu de
cereals.
o Distribució: Viu principalment a la península Ibèrica, al sud d’Anglaterra, al sud de
França, a Còrsega, al nord d'Itàlia i a les illes Balears, amb l’excepció de Formentera.
o Dieta: Les cries, anomenades perdigons, s’alimenten d’insectes mentre que els adults
solen menjar gra.
Font d’internet (Alectoris rufa)
_____________________________________________________________________
Font d’internet
AUSTROPOTAMOBIUS PALLIPES (CRANC DE RIU DE POTES
BLANQUES) o Descripció: Crustaci (animal invertebrat) que mesura entre 10 i 12 cm i que consta
d’un exoesquelet fet de quitina de color verdós; la part inferior del cos és d’un color
més pàlid. Presenta unes grans pinces, les quals estan incloses en els cinc parells de
potes que tenen i unes antenes bastant llargues en comparació amb el cos; l’abdomen
mesura la meitat del cos complet. Tot i així, el cap i el tòrax són les dues parts del cos
més grans amb diferència. Actualment es troba desplaçat pel cranc roig americà.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
12
o Hàbitat: Habita en rius i rierols poc profunds, concretament sota pedres, troncs.
També el podem trobar en alguns llacs.
o Distribució: S’estén des de la Península dels Balcans fins la Península Ibèrica; també
arriba a Anglaterra, on és més abundant.
o Dieta: És un animal carnívor, per la qual cosa s’alimenta de petits crustacis, peixos i
animals que moren a la riba dels rierols on viuen. Utilitzen les grans pinces per atrapar
a les preses.
_____________________________________________________________________
Font d’internet
CISTICOLA JUNCIDIS (“EL TRIST”) o Descripció: Ocell petit, d’uns 10 cm de llargada, que no passa dels 12 grams de pes.
Té el ventre d’un color groguenc molt clar i les ales i el dors d’un color ocre amb ratlles
marrons més fosques. Solen tenir també algunes franges blanques per la cua i a
vegades a les ales. En aquest cas, són els mascles els que construeixen el niu vora el
sòl per atraure a les femelles.
o Hàbitat: És una espècie que evita els boscos i que, per tant, prefereix voltar per zones
obertes, amb molta vegetació, per camps de cultiu, maresmes i per zones humides en
general.
o Distribució: Com que és un ocell sedentari, tendeix a habitar zones equatorials,
tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia, zones de la part mediterrània d’Europa
i l’Orient mitjà.
o Dieta: S’alimenta bàsicament de petits insectes, aranyes, llavors i petits grans
cultivats.
Font d’internet (Cisticola juncidis alçant el vol)
_____________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
13
Font pròpia
COLUMBA PALUMBUS (TUDÓ) o Descripció: Ocell de l’ordre dels coloms que acostuma a ser de major tamany que la
resta d’espècies de coloms, medint fins a 45 cm i arribant a pesar entre 300 i 600
grams. Té unes ales i una cua més llargues que la resta i el cap petit en proporció al
cos. Les taques blanques al voltant del coll i la franja blanca a les ales són la seva
característica més distintiva. El seu plomatge és d’un to grisós i una mica blavós i sol
tenir també una franja verdosa al coll. Té un bec una mica corbat, amb el
començament rosat i la punta taronja.
o Hàbitat: Acostumen a viure a la vora de fonts d’aigua, en boscos, en terrenys plans,
pinedes… També hi abunden en jardins urbans. Tot i així, predominen en boscos molt
arbrats.
o Distribució: Aquesta espècie s’estén per tot Europa, per Àsia occidental i pel nord
d’Àfrica. Alguns exemplars migren des de regions fredes cap al sud durant l’hivern, i
d’altres romanen sempre a Europa occidental.
o Dieta: Els seus colomins s’alimenten de la “llet de colom” que els proporcionen els
seus progenitors, mentre que aquests solen menjar matèria vegetal, com són les fulles
dels arbres, llavors, herbes, pinyons… També s’alimenten d’alguns insectes i de petits
invertebrats, com cucs de terra, larves, etc.
Font d’internet (Columba palumbus)
_____________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
14
Font d’internet
EGRETTA GARZETTA (GARSETA BLANCA) o Descripció: Au d’uns 55 cm de longitud i 105 cm d’envergadura, que té un plomatge
totalment blanc i un bec llarg de color negre. Te les potes de color negre, però els peus
d’un color groguenc, característica per la qual són molt fàcils d’identificar quan volen.
Té certes plomes ornamentals que li surten del clatell, que poden arribar a mesurar els
20 cm de llargada. Sol nidificar en colònies.
o Hàbitat: Trobem aquesta espècie freqüentment en zones pantanoses, llacs, llacunes,
etc. Construeixen els nius en arbres i arbustos grans.
o Distribució: La seva distribució abasta tota la costa mediterrània, però també les
podem trobar introduïdes al continent. Fins fa poc, abunda molt al nord d’Espanya.
o Dieta: La seva dieta es basa en alguns peixos i en petits invertebrats, com per
exemple granotes, llagostes i insectes aquàtics.
_____________________________________________________________________
Font pròpia
LARUS MICHAELLIS (GAVINA PATAGROGA) o Descripció: Ocell marí de gran tamany que acostuma a volar vora les costes. Té un
bec groc molt característic i un plomatge blanc en tot el cos, però grisós a la part de les
ales. Les seves potes acostumen a ser del mateix color que el bec i són bastant
llargues. Té unes ales allargades, estretes i acabades en punta, normalment negra i
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
15
una cua arrodonida. Els adults solen tenir una ratlla vermella al bec i un cercle també
vermell al voltant dels ulls. Solen niar en colònies.
o Hàbitat: Volten per tot tipus de costes i algunes, molt poques, s’endinsen cap a alta
mar, allunyant-se del litoral.
o Distribució: Aquesta espècie s’estén per tot Europa i pel nord d’Àfrica. Alguns
d’aquests ocells emigren a zones on l’hivern no és tan dur; majoritàriament sol ser a
l’oest d’Europa.
o Dieta: És un ocell omnívor, per la qual cosa estan acostumats a menjar de tot; fins i tot
restos de deixalles humanes. Algunes espècies poden arribar a menjar-se individus de
la seva colònia (canibalisme).
Font pròpia (Larus michaellis)
_____________________________________________________________________
Font d’internet
MAUREMYS LEPROSA (TORTUGA DE RIEROL) o Descripció: Rèptil de tamany mitjà que es considera semiaquàtic. Aquesta tortuga té
una closca de color verd marronós o marró que la protegeix i la pell coberta
d’escames. El plastró (part inferior) té un to groguenc amb taques negres; alguns
exemplars presenten ratlles ataronjades al coll. Sol tenir un aspecte desgastat i brut i,
fins i tot, poden arribar a créixer algues sobre la closca. Els exemplars més joves
acostumen a tenir taques taronges a les potes i a la closca. Els mascles solen ser de
menor tamany que les femelles i tenen el plastró amb una forma més còncava que
elles. És una espècie que actualment es troba desplaçada per la tortuga de Florida
(espècie invasora). És una espècie excel·lent nedant i les cries són enterrades a la
sorra per a la incubació, mitjançant el sol.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
16
o Hàbitat: Aquesta espècie duu a terme la hibernació al fons de basses d’aigua o llacs
profunds durant l’hivern. La resta de l’any habiten en aquests mateixos llacs, estanys,
etc, i van sortint i entrant a l’aigua.
o Distribució: Es troben distrubuïdes exclusivament per la Península Ibèrica, excepte el
nord (Cantàbria, Galícia, els Pirineus, el nord d’Aragó…), arribant a una petita part del
sud de França, i pel nord d’Àfrica.
o Dieta: Donat que és una espècie carnívora, poques vegades ingereix matèria vegetal.
S’alimenta principalment de cargols, insectes, cucs, petits crustacis, petits peixos,
sangoneres…
_____________________________________________________________________
Font pròpia
MUS MUSCULUS (RATOLÍ) o Descripció: Mamífer de tamany petit que és de l’ordre dels rosegadors. Les potes del
davant consten de quatre dits, mentre q les del darrere en consten de cinc. La cua és
normalment més llarga que el seu cos. Té el cos cobert de pèl i sol ser d’un color
grisós o marronós. Com que és un dels rosegadors més comuns, presenta una
dentadura molt característica que inclou uns incisius potents lleugerament curvats cap
a l’interior, els qual han d’anar afilant i careixen d’ullals. Tenen sis parells dobles
superiors i inferiors de dents molars.
o Hàbitat: El podem trobar a tot arreu. Viu als camps i als boscos; també ocupa, si pot,
les cases velles, els magatzems i altres edificis.
o Distribució: S’estenen per tota la Península i les illes Balears. Es troba també per tot
el sud d’Europa i l’espècie va ser introduïda, ja fa temps, en l’Amèrica Meridional.
Destaquen sobretot a Uruguay.
o Dieta: La seva dieta es basa principalment en vegetals; tot i això, també poden menjar
carn, productes làctics, i en alguns casos, poden arribar a menjar-se alguna cria.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
17
Font d’internet (Mus musculus)
_____________________________________________________________________
Font d’internet
PELOBATES CULTRIPES (GRIPAU) o Descripció: Amfibi de talla mitjana que té una aparença robusta. Aquest gripau pot
arribar a mesurar com a màxim 125 mm, sent les femelles més grans que els mascles.
No presenta timpans visibles, ni tampoc glàndules paròtides. Té els tubercles
metatarsians molt desenvolupats i endurits, de color negre. La pell és llisa i brillant. El
color del dors pot ser blanc, groc, gris, verd o marró, sovint amb taques marrons o
verdoses més fosques. Al ventre presenta tons blanquinosos, groguencs o grisencs.
o Hàbitat: Solen habitar en llocs amb sòl sorrenc o almenys poc compactats per poder
enterrar-se fàcilment. Podent trobar-se en zones boscoses, com alzinars i pinedes,
però també en zones obertes, com camps agrícoles, pastures, dunes, aiguamolls,
hortes fluvials, etc.
o Distribució: Està distrubuït bàsicament per la zona mediterrània de la Península
ibèrica i la zona sud de França, i arriba fins els Alps Marítims. Dins de la Península,
trobem que manca a Cantàbria i a la zona del Pirineus.
o Dieta: S’alimenta principalment d’invertebrats com cucs, cargols, llimacs, llagostes,
grills, libèl·lules… Les larves acostumen a menjar microorganismes de restes vegetals
i animals, petits crustacis, larves d’altres amfibis…
_____________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
18
Font d’internet
PICA PICA (GARSA) o Descripció: Ocell de la família dels còrvids molt present a Catalunya que es
caracteritza per les seves dimensions mitjanes.
La seva característica més distintiva és el seu bec robust i negre, juntament amb el
color blanc a les ales i al ventre.
Té la capacitat de construir nius tant al terra com en llocs elevats i s’emparellen només
una vegada durant tota la seva vida; tot i això, són ocells molt sociables.
o Hàbitat: Està present en qualsevol hàbitat, tret de boscos densos i terrenys a més de
1500 metres d’alçada. Els agrada la proximitat a poblacions humanes, per aquesta raó
tendeixen a preferir descampats i paratges degradats per l’home. Han emigrat del
camp a la ciutat.
o Distribució: Aquesta espècie es troba distribuïda per tot Europa, les regions
temperades d’Àsia, i algunes zones del nord oest d’Àfrica. Aquesta extensa distribució
és, en part, deguda a que són animals omnívors.
o Dieta: És un ocell omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous
d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, fruita, patates i pastanagues.
Font pròpia (Pica pica)
_____________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
19
Font d’internet
RATTUS NORVEGICUS (RATA) o Descripció: Mamífer petit caracteritzat per la seva llarga cua i el seu pelatge curt de
color grisós o marronós (la cua no està coberta de pèl, sinó d’unes escames molt
fines). És una espècie nocturna que presenta uns ulls molt foscos, la majoria de
vegades negres. Té quatre potes que consten de cinc dits cadascuna. Aquest animal
mesura entre 17 i 27 cm i pot arribar a pesar uns 500 grams. És una espècie
rosegadora, per la qual cosa presenta 32 peces a la dentadura, entre les quals no hi
ha ullals ni premolars.
o Hàbitat: Abunda en tot tipus d’hàbitats, com poden ser edificis, el clavagueram,
granges, cultius, abocadors, etc.
Sol construir galeries sota terra, construint l’entrada en terrenys amb pendent.
o Distribució: És una espècie originària del sud-est de Sibèria, nord-est de Xina i
algunes zones del Japó, des d’on es va estendre cap al nord d’Europa i cap a Nord-
América.
o Dieta: És un animal omnívor; sol menjar aliments rics en proteïna i midó, com els
cereals. Tot i així, preferiex alimentar-se de matèria vegetal, com poden ser llavors, de
carn, com petits cucs i pot arribar a menjar, fins i tot, altres materials com cartró,
ossos… Pot consumir fàcilment en un dia el que equival a un terç del seu pes.
_____________________________________________________________________
Font d’internet
SALAMANDRA SALAMANDRA (SALAMANDRA) o Descripció: Amfibi d’hàbits terrestres, inconfusible pel seu color negre amb taques
grogues molt intenses; aquests colors li permeten defensar-se de depredadors
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
20
(aposematisme). Pot arribar a fer, com a molt, 30 cm de llargada. Té una pell gruixuda
i una cua relativament curta. Presenta glàndules parotoides al cap, per les quals treu
verí. Les larves solen tenir el cap més gran que el cos i, al contrari que els adults,
tenen una cresta dorsocaudal.
Una característica molt interessant d’aquest animal, és que té la capacitat de
regenerar parts del cos en el cas de que les perdi. És també una espècie d’hàbits
nocturns.
o Hàbitat: Solen abundar sota fulles, troncs d’arbres caiguts o pedres durant el dia, i les
larves acostumen a viure en rierols, fonts i a vegades, en aigües fèrries.
o Distribució: És una espècie que es distribueix per tot Europa, des de Portugal fins a
Grècia. També està present fins al nord d’Alemanya, Polònia i Romania. Cal dir que ha
anat desapareixent durant els últims 20 anys per la Península Ibèrica a causa d’una
malaltia epidèmica.
o Dieta: S’alimenten bàsicament d’insectes, com poden ser els “bitxos bola”, els
escarabats, els cucs, els centpeus, els pugons...
_____________________________________________________________________
Font d’internet
SUNCUS ETRUSCUS (MUSARANYA NANA) o Descripció: Mamífer de tamany molt petit (el més petit d’Europa) el cos del qual fa
uns 50mm, mentre que la seva cua pot arribar als dos centímetres. Té un pelatge curt i
es caracteritza pel llarg musell amb bigotis molt sensibles i pels seus ulls petits. Pot
arribar a pesar una 3 grams. Aquesta espècie està emparentada amb els talps i solen
tenir unes 1.200 pulsacions per minut. Són animals nocturns, per aquest motiu és molt
difícil veure’ls. Tot i que no és un rosegador, consta de 32 peces a la dentadura entre
les quals hi ha dos ullals.
o Hàbitat: Habiten normalment en zones amb molta vegetació, vora petits cursos
d’aigua, en camps de cultiu i en jardins.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
21
o Distribució: Viu en zones de l’Europa meridional, s’estén pel nord d’Àfrica i per l’Àsia
meridional i arriba fins Malàsia.
o Dieta: Solen alimentar-se de petits invertebrats, insectes, cucs de terra, aranyes,
cargols i, fins i tot, sargantanes.
Font d’internet (Suncus etruscus en comparació
amb una mà humana)
_____________________________________________________________________
Font d’internet
TALPA EUROPAEA (TALP) o Descripció: Mamífer de tamany més aviat petit que es distingeix i caracteritza per la
seva capacitat i tendència a cavar túnels sota terra, on sol passar la majoria del temps,
ja sigui dormint, menjant o aparellant-se.
Pot arribar a fer uns 203 mm de llargada quan es tracta d’un mascle i 182 mm quan es
tracta d’una femella. Sol pesar entre 45 i 120 grams.
Presenta unes extremitats anteriors molt fortes i amples que li permeten fer forats al
terra, amb l’ajuda d’unes urpes grans i fortes. Acostuma a tenir el pelatge negre, curt,
dur i dens. És una animal que té la vista molt reduïda, ja que està adaptada a la vida a
les fosques, sota terra (vida subterrània o hipògea). Tot i això, si que té ulls; del que
careix és d’orelles.
o Hàbitat: Aquesta espècie necessita sòls moderadament profunds, de terra humida i no
massa compacta, per poder cavar les seves galeries, i al mateix temps, necessita sòls
rics en preses de les quals es pugui alimentar. Sol abundar en regions muntanyoses,
boscos caducifolis, terres de cultiu i jardins.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
22
o Distribució: Es distribueix per gran part d’Europa, fins Gran Bretanya i el nord-est
ibèric (occidentalment), fins el sud de Suècia (cap al nord) i fins el nord d’Itàlia (cap al
sud). Arriba fins algunes zones d’Àsia.
o Dieta: Sol alimentar-se de petits insectes que troba al sòl.
_____________________________________________________________________
Font pròpia
TURDUS MERULA (MERLA) o Descripció: Ocell de tamany mitjà que sol mesurar uns 25 cm, amb una envergadura
de 35 cm i que pot arribar a pesar 95 grams. El mascle és de color totalment fosc, amb
el bec groc i un anell ocular del mateix color. En canvi, la femella és de color marró,
amb la gola una mica més clara, el pit amb motes alguna cosa difuses i el bec també
fosc. Les cries són semblants a la femella però tenen moltes clares en la part dorsal. El
niu el solen construir en arbres a poca altura.
o Hàbitat: Sol habitar en zones arbrades, parcs, jardins, arbustos...
o Distribució: Habita en el Paleàrtic, l'Índia i la Regió Oriental. També s’estén fins a
Austràlia i Nova Zelanda i està present en quasi tota la Península Ibèrica.
o Dieta: Aquest ocell s’alimenta de cucs, tot tipus d’insectes, fruits, etc.
Font d’internet (Turdus merula (femella))
______________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
23
Font d’internet
UPUPA EPOPS (PUPUT COMUNA) o Descripció: Ocell de la família dels upúpids molt comuna als Països catalans que es
caracteritza pel seu color marró rosat i les seves ales i cua ratllades de blanc i negre.
Presenta un bec prim, molt llarg i una mica corbat.
Una de les seves característiques més inconfusibles, tret del color, és la cresta d’uns
cinc centímetres de llarg que té sobre el cap, formada per un conjunt de plomes.
El seu cant és molt fàcil de reconèixer; és d’on ve el seu nom col·loquial (“pu-pu-put”).
Sol construir un niu molt senzill en forats d’arbres vells o en cases en runes. Allà, la
femella posa uns set ous aproximadament i els incuba durant uns vint dies. És una
espècie diürna i solitària.
o Hàbitat: Viu en zones obertes, horts, boscos clars, zones de fruiters, vinyes i camps
cultivats amb arbredes, etc (zones principalment agrícoles de secà). Evita l'alta
muntanya i les zones muntanyenques de la Catalunya humida.
o Distribució: Les puputs comunes són pròpies d'Europa, Àsia i Àfrica, excepte
Madagascar, on hi ha una espècie pròpia, Upupa marginata. La major part de les que
migren d'Europa, hivernen a l'Àfrica, al Sàhara; en canvi, les poblacions del centre i est
de Sibèria migren a Àsia meridional.
o Dieta: S’alimenten a base d’introduir el seu llarg pic en terra tova o en excrements
d’altres animal, on busquen insectes, larves, grills i escarabats grans.
4.1.1. ESPÈCIES INVASORES ANIMALS: Primer de tot cal saber què és una espècie invasora. Considerarem una espècie
invasora, aquella espècie, subespècie o qualsevol entitat d'un nivell taxonòmic inferior
que es troba a l'exterior del seu hàbitat original. Normalment són espècies nocives en
el marc de la biodiversitat autòctona.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
24
També podem filar una mica més prim, mencionant les espècies naturalitzades, les
quals són aquelles espècies exòtiques que porten tant de temps formant part de les
espècies invasores d’una zona, que ja les considerem autòctones. Aquest tipus no les
he diferenciat de la resta, ja que no són considerades invasores.
Font d’internet
PROCAMBARUS CLARKII (CRANC ROIG AMERICÀ) o Descripció: Crustaci (animal invertebrat) que mesura entre 6 i 12 cm de longitud i que
pesa com a mínim 50 grams. Presenta diversos tipus de coloració; des de gris blavós
fins a vermell, normalment amb una franja negra a l’abdomen. Presenta un rostre
afilat, ulls mòbils, dues antenes tan llargues com tot el seu cos, i cinc parells de potes.
Té un parell de pinces grans i estretes que utilitza per caçar i defensar-se; solen tenir
petites taques vermelloses. La seva facilitat per adaptar-se i reproduir-se fa que
desplaci les espècies autòctones de la rerapineda.
o Hàbitat: Té una alta capacitat d’adaptació a quasi qualsevol entorn; tot i així prefereix
desenvolupar-se en aigües no molt fredes i amb poca corrent, com per exemple
pantans, bassals, estanys… Afecta sobre tot els canals i les corredores de la zona.
o Distribució: És un cranc originari d’Amèrica del nord i Amèrica central, concretament,
dels Estats Units i de Mèxic. Ha estat introduït a Àfrica, Europa, Àsia, Japó i a Hawaii.
o Dieta: Els seus hàbits alimentaris poden alterar els ecosistemes natius, ja que en les
zones on s'ha introduït s'ha observat la disminució d'amfibis provocada perquè
consumeix tant els seus ous com individus adults. És omnívor, per tant, en la seva
dieta inclou vegetals, larves d’insectes, peixos, capgrossos, cargols, etc.
_____________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
25
Font d’internet
STREPTOPELIA DECAOCTO (TÓRTORA TURCA) o Descripció: Ocell de mida mitjana que pot mesurar entre 28 i 33 cm i que té el
plomatge llis i d’un color gris molt clar. Té tons blancs pel coll i algunes altres parts del
cos i sol presentar una franja negra al voltant del coll, com un collaret; les cries no el
tenen tan marcat. Les rèmiges primàries de les ales solen acostumen a ser d’un color
més fosc i les potes i els ulls de color vermell. A més, el mascle sol tenir el clatell rosat,
mentre que la femella el té gris brunenc. Té el bec negre i prim.
o Hàbitat: Trobem aquest ocell a la vora de nuclis urbans, als afores de les grans
ciutats, en parcs, zones de cultius, urbanitzacions, granges, zones arbrades...
o Distribució: És una au originària de Turquia, Àfrica, Àsia Menor, Palestina, Irak, Índia,
la Xina, Corea… Però al segle XX es va estendre per Espanya, Portugal i el Marroc.
o Dieta: La seva dieta es basa principalment en llavors, brots d’algunes plantes i
insectes.
Font pròpia (Streptopelia decaocto)
_____________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
26
Font d’internet
TRACHEMYS SCRIPTA ELEGANS (TORTUGA DE FLORIDA) o Descripció: Rèptil de tamany mitjà que pot arribar a fer 30 cm de llargada. Aquesta
tortuga té una closca llisa de color verd oliva fosc i la resta del cos és del mateix color
però té tons grocs. A més, als laterals del cap presenta dues taques vermelles molt
característiques d’aquesta espècie. Els mascles són de menor tamany que les
femelles i tenen la part interior de la closca més enfonsada que elles. Aquests, també
tenen la cua més llarga.
És capaç de retreure el cap i les extremitats dins de la closca.
o Hàbitat: Habiten en zones amb fonts d’aigües tranquil·les i temperades, com poden
ser estanys, llacs, rierols...
o Distribució: Aquesta tortuga és originària dels Estats Units i del nord-est de Mèxic; tot
i així s’ha desplaçat per tot el món a causa del seu comerç com a animal de
companyia.
o Dieta: És una espècie omnívors, el que comporta impactes negatius en els
ecosistemes en els que viu. Menja invertebrats, petits vertebrats, algunes plantes
aquàtiques...
4.2. ESPÈCIES VEGETALS: Em centraré principalment en els pins, ja que són el més comuns entre la flora de la
zona 1, entre altres espècies com la cesquera, freixes, matolls, joncs…
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
27
Font pròpia
BETULA (BEDOLL) o Descripció: Arbre caducifoli que pot arribar als 30 metres d’alçada i que presenta una
copa irregular, més o menys arrodonida. L'escorça del tronc és blanca, però una mica
marronosa en els exemplars joves, tot i que s'esquerda i s’enfosqueix una mica amb
l'edat; aquest tronc sol ser prim. Les branques es disposen penjant, almenys en les
puntes. La majoria d’exemplars són arbres, tot i que també podem trobar arbustos.
o Fulla i fruit: Les fulles són alternes, serrades, més o menys amb forma de romboide,
poden ser des de cordades fins a triangulars, i acabades en punta fina. Les flors
masculines i femenines es disposen en llargs raïms penjants i flexibles anomenats
aments.
o Distribució: Aquest arbre és originari de l’hemisferi nord, abundant en zones fredes.
El trobem al sud de Groenlàndia, a Islàndia i a l’alta muntanya de zones de les illes
Balears i la zona meridional de l’Europa occidental, concretament la zona oriental de la
Península Ibèrica.
________________________________________________________________
Font pròpia
JUNCETALIA MARITIMI (JONQUERES) o Descripció: Espècie de planta herbàcia, anual i perenne, de fisonomia variable, que
pot ocupar una gran varietat de substrats, agrupant-se en pastures; formen
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
28
comunitats, majoritàriament mediterrànies. Aquestes formacions herbàcies de mitjana
altura depenen molt dels bancs de llavors i van normalment acompanyades d’altres
espècies, com pot ser la cesquera (Saccharum ravennae) en el cas de Gavà...
o Fulla i fruit: Presenta moltes fulles llargues i primes que creixen verticalment des del
terra, considerades caulinars. El fruit creix en continuació a la tija, sovint multiflora i ho
fa en raïms.
o Distribució: Aquesta espècie la podem trobar distribuïda principalment per tota la
Península Ibèrica, exceptuant una franja al nord. També s’estén per l’oest de França,
Irlanda, Itàlia i per algunes illes gregues.
________________________________________________________________
Font pròpia
PHRAGMITES COMMUNIS (CANYÍS) o Descripció: Planta caracteritzada per les seves tiges altes i fortes que poden arribar
als tres metres i que estan cobertes de fulles. És molt freqüent en totes les zones
humides, canals i basses. Aquesta espècie, a més, és perenne i està comprimida
lateralment.
o Fulla i fruit: Presenta fulles llargues i amples que creixen com a continuació de la tija i
que es deixen caure. Les flors, amples i sedoses, creixen a la part superior de les tiges
de forma una mica penjant. Floreix normalment a l'estiu i a la tardor.
o Distribució: Aquesta espècie es distribueix per les illes Balears principalment, tot i
que s’ha estès cap a la zona mediterrània de la Península Ibèrica.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
29
Font d’internet
PINUS MUGO (PI NEGRE) o Descripció: Pi de muntanya que pot assolir els 20 metres d’altura com a màxim.
Presenta una copa, més aviat allargada, que pot fer fàcilment 20 metres i les branques
més baixes de la qual estan molt a prop del terra. La majoria de vegades trobem el
tronc i la copa una mica deformats; diguéssim que té la copa desordenada. El tronc és
recte i robust; té un creixement molt lent, fins al punt que alguns exemplars assoleixen
els 700 anys.
o Fulla i fruit: Les fulles, com la resta de pins, les té allargades, fortes, primes i
agrupades en parelles. El seu fruit, la pinya, sol ser petita, asimètrica, amb forma de
con i presenta unes escames amb aspecte de ganxo.
o Distribució: És un arbre molt abundant als Pirineus, però també el trobem escampat
per alguns llocs en concret de la Península Ibèrica. Es pot desenvolupar tant en
boscos a una certa altura com per sobre dels 2700 metres.
________________________________________________________________
Font pròpia
PINUS PINASTER (PINASTRE) o Descripció: Arbre marítim que sol mesurar uns 30 metres aproximadament. Els
exemplars que viuen en ambient de forta aridesa consten d’una escorça gruixuda de
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
30
color vermell ataronjat amb diverses escletxes profundes, sobre tot a la base, i plaques
espesses de color marró negrós, al contrari dels que vegeten en zones de clima humit,
que tenen l'escorça menys gruixuda, amb esquerdes poc profundes i plaques més
petites i més grisenques. En general, presenta una copa molt desigual, desordenada i
oberta.
o Fulla i fruit: De la mateixa manera que la resta de pins, aquest arbre presenta les
fulles emparellades; aquestes, són gruixudes, allargades i d’un color verd groguenc.
Tenen com a fruit unes pinyes amb forma de con, tancades (molt compactes) i de color
verd al principi, però al cap de dos anys es tornen d’un color marró rogenc, que és
quan s’obren una mica.
o Distribució: Aquesta espècie s’estén per la Península Ibèrica, Itàlia, el sud de França,
el Marroc, Malta… Ha estat repoblada en regions de Sudàfrica, Nova Zelanda i
Austràlia. Es sol desenvolupar en altures d’entre el nivell del mar fins uns 800 metres
d’alçada.
________________________________________________________________
Font pròpia
PINUS PINEA (PI PINYER) o Descripció: Arbre mediterrani característic per la forma arrodonida de la copa i la
seva llavor comestible. És una espècie heliòfila, la qual cosa significa quer té la
capacitat de resistir temperatures molt altes i molt baixes. Aquesta espècie pot arribar
a fer 30 metres d’alçada, tot i que la majoria es queden als 20. Presenta una escorça
molt gruixuda al tronc, que és de color marró rogenc; té unes plaques grises
separades per ratlles vermelles. És un arbre que abunda en sòls sorrencs.
o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles de gairebé 20 cm de llarg, primes com agulles,
aparellades de dues en dues i de color verd. Al març comença a florir, i és aleshores
quan surten les pinyes, de forma ovalada i tamany mitjà (uns 15 cm), les quals
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
31
contenen pinyons. Les pinyes comencen a madurar i, per tant, a caure a partir del
tercer any.
o Distribució: És un arbre originari de la Península Ibèrica, on és més abundant a la
part central i al sud. És molt característic de la zona mediterrània. Es sol desenvolupar
en altures d’entre el nivell del mar i fins a 1000 metres d’altura (sobre el nivell del mar).
________________________________________________________________
Font pròpia
SACCHARUM RAVENNAE (CESQUERA) o Descripció: Planta característica per les seves tiges llargues i robustes que poden
arribar a fer 2 metres d’alçada i 1,5 centímetres de diàmetre. Sol situar-se prop
d’aigua, ja que prefereix sòls sorrencs i humits.
o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles amb un apèndix membranós de 2 mil·límetres
aproximadament. Acostuma a florir de maig a octubre.
o Distribució: Aquesta planta és originària del sud d’Europa i l’oest d’Àsia, tot i que
també la podem trobar a Amèrica del nord, on és considerada una espècie invasora.
________________________________________________________________
Font d’internet
SCIRPUS HOLOSCHOENUS (JONC) o Descripció: Planta herbàcia que té un rizoma subterrani del que surten llargues tiges
verdes, toves i cilíndriques d'1-1'5 m d'alçada que es disposen cap a tots els costats.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
32
Les tiges acaben en puntes que punxen. Prefereix les zones humides de la terra baixa
i la muntanya mitjana. Es pot desenvolupar des de en zones embassades fins a zones
a 2.000 metres d’altitud.
o Fulla i fruit: Aquesta planta floreix durant la primavera i l’estiu, i les flors s’agrupen en
golmèruls rodons a la part superior de la tija. Aquests, al principi són d’un color groc
verdós, però després es tornen d’una coloració més marronosa. Respecte els fruits,
són molt petits i envolten les llavors.
o Distribució: En general té una distribució bàsicament mediterrània; és a dir, zones
costaneres amb molta presència d’aigua.
________________________________________________________________
Font pròpia
TARAXACUM OFFICINALE (XICOIA) o Descripció: Planta perenne, no molt alta, que presenta una arrel gruixuda de la qual
surten poques tiges i molt curtes. Acostuma a desenvolupar-se en prats, camins,
cultius… També la podem trobar en zones de fins 2.000 metres d’altura. Tot i això,
prefereix sòls profunds, sorrencs i humits.
o Fulla i fruit: Les fulles, que sorgeixen dels brots, es disposen circularment, amb la
vora dentada. Les flors es disposen a l'extrem d'un peduncle llarg, cilíndric i buit i són
grogues, d'uns 20 mm de longitud i en l'extrem tenen 5 petites dents. El fruit és un
aqueni marró o vermellós d'uns 2 o 3 mm, llarg, el·líptic i estriat. Floreix de febrer a
maig i també a la tardor.
o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda per Europa i Sibèria, tot i que abunda a
les zones mediterrànies. Generalment, predomina en l’hemisferi nord.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
33
Font d’internet
TYPHA (BOGA) o Descripció: Conjunt de plantes herbàcies aquàtiques que es caracteritza
principalment per la seva flor peluda. Sol créixer fins a 2 metres d’alçada en zones
humides i aiguamolls; a més, suporta molt bé el fred. Presenta unes tiges cilíndriques
de color verd i llises, sense cap nus. S’agrupen formant grans colònies en llacunes i
pantans.
o Fulla i fruit: Aquesta planta té unes fulles ensiformes, és a dir, llargues i punxegudes
en forma d’espasa que enfunden la base de la tija. Les flors, les quals són molt
peculiars, formen una espiga molt densa, peluda i marró que s’utilitza normalment per
construir el seient de les cadires.
o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda principalment per l’hemisferi nord, però
s’ha estès per tot el món.
4.2.1. ESPÈCIES INVASORES VEGETALS: En aquesta zona no he trobat espècies invasores vegetals, respecte a l’àmbit que he
considerat durant l’estudi.
5. ZONA 2: Estany de la Murtra L’estany de la murtra forma part del Delta del Llobregat i limita amb Viladecans i amb
la pineda litoral de Gavà. Actualment es considera una de les zones humides més
importants de Catalunya; té diversos reconeixements com a zona d’espai natural ben
qualificada, tant per la fauna com per la flora.
L’estany està situat entre corredores (canals de reg per als camps de conreu que hi ha
pel voltant). Tot i això, com que es troba a prop de noves infraestructures (autopistes,
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
34
l’aeroport, fàbriques, etc) i això comporta també contaminació acústica, és difícil el
desenvolupament de les espècies en el seu hàbitat i el manteniment de la puresa de
l’aigua. L’espai protegit ocupa unes 22 hectàrees de terreny en total.
Aquest terreny també té com a base un sòl sorrenc (sediments), com he mencionat
anteriorment en la zona de la rerapineda.
Es caracteritza per les espècies de mar i les dunes que forma la sorra.
Font d’internet Estany de la Murtra
En aquesta zona trobem principalment la mateixa fauna que habita a la primera zona
(la rerapineda), ja que, degut a la seva proximitat geogràfica, comparteixen
característiques concretes que possibiliten l’habitatge de certa fauna. Hi són presents
les perdius (Alectoris rufa), les mussaranyes (Soricidae), els talps (Talpa europaea),
aus aquàtiques, tortugues, etc, juntament amb espècies de mar, les quals no he tingut
en compte degut a la falta de material i temps per poder estudiar-les.
Però, per una altra banda trobem la flora, en la qual no aprofunditzaré tant, degut a la
gran abundància de fauna (hi viuen més de 400 espècies). Una de les seves vores és
la de més riquesa vegetal; s’hi pot veure una pineda (de pi pinyer) i una zona de
conreus situada a les antigues maresmes i que ha creat espais com el paratge de les
sorres, al nord-est.
Així doncs, entre la flora podríem destacar la cesquera (Saccharum ravennae), els
joncs (Scirpus holoschoenus) sobretot, els diferents pins (Pinus pinea, Pinus mugo,
Pinus pinaster, etc)...
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
35
5.1. ESPÈCIES ANIMALS:
Font d’internet
ALECTORIS RUFA (PERDIU) o Descripció: Ocell que pot arribar a fer 35 cm, amb ales i cua curtes, plomes a les
parts superiors de color gris rogenc, galtes i coll blancs amb una franja negra, i que té
les potes i el bec vermells. Podem diferenciar dos tipus de perdius: les de granja i les
salvatges. Les de granja tenen les potes més roses i no volen molt ràpid ràpid (fan
volades de curta distància). Les salvatges, per contra, aguanten molt i volen a una
velocitat molt ràpida. Són aus molt sorolloses i tenen les potes vermelles.
És un ocell sedentari i pot arribar a posar uns vint ous als nius que fa al terra.
o Hàbitat: Tendeix a habitar en zones obertes i seques i en camps de conreu de
cereals.
o Distribució: Viu principalment a la península Ibèrica, al sud d’Anglaterra, al sud de
França, a Còrsega, al nord d'Itàlia i a les illes Balears, amb l’excepció de Formentera.
o Dieta: Les cries, anomenades perdigons, s’alimenten d’insectes mentre que els adults
solen menjar gra.
________________________________________________________________
Font pròpia ANAS PLATYRHYNCHOS (ÀNEC DE COLL VERD) o Descripció: Per diferenciar els mascles de les femelles cal tenir en compte que els
mascles tenen el cap verd, un collaret blanc i el pit marró, i que les femelles tenen una
mica de taronja al bec i la cua blanquinosa (no tenen el cap verd).
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
36
o Hàbitat: Aquesta tipologia d’ànec aixeca el vol directament des de l’aigua; normalment
habiten en estanys i maresmes. En aquest cas, els exemplars que he pogut fotografiar,
es trobaven a la riera dels Canyars.
o Distribució: L’espècie s’estén per tota Europa, Àsia, Islàndia, Groenlàndia i quasi per
tot Amèrica del nord.
o Dieta: L’alimentació es basa principalment en llavors, tot i que a l’estiu mengen també
gra cultivat i petits animals aquàtics.
Font pròpia (Anas platyrhynchos)
________________________________________________________________
Font d’internet
APUS APUS (FALCIOT COMÚ) o Descripció: Ocell de mida petita (uns 16 cm de llargada) que presenta unes ales
rectes més llargues que el cos en forma de falç. És una au molt ben adaptada per a
volar. És d’un color marronós molt fosc, tot i que té la gola més clara. Presenta una
cua allargada en forma de forquilla i un bec petit. Les potes són curtes, sense polze,
però té unes fortes urpes amb les quals s’agafa a les parets i a superfícies verticals en
general. Volen amb el bec obert per caçar al vol petits insectes.
o Hàbitat: Sol viure en camps oberts, prop de penya-segats i també en pobles i ciutats.
Acostuma a construir el niu en cavitats naturals de parets rocoses o en forats d’edificis.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
37
o Distribució: És una espècie migrant transsahariana; a finals d’estiu se’n va cap a
Àfrica i torna a principis de primavera. S’estén generalment per Europa, el nord
d’Àfrica i l’oest d’Àsia.
o Dieta: Bàsicament s’alimenta d’insectes que caça al vol.
________________________________________________________________
Font d’internet
COLUMBA LIVIA (COLOM) o Descripció: Ocell de mida mitjana (mesura, normalment, uns 30 cm de llarg) que té
un plomatge gris amb dues franges negres a les ales. El cap sol ser d’un color fosc i
sovint presenta tons verdosos i lilosos al coll; la cua també acostuma a ser fosca.
Aquesta espècie té un bec fosc amb una franja blanca i unes potes vermelloses. Els
mascles tendeixen a inflar el pit per atraure a les femelles. És un animal que sol tenir
molts paràsits i que, en conseqüència, és portador de moltes malalties.
o Hàbitat: Sol viure a la vora de penya-segats rocosos, quan es tracta de coloms en
estat salvatge i en pobles grans i ciutats, quan es tracta de coloms en estat domèstic.
Habiten en cases abandonades i construccions de tot tipus.
o Distribució: És una espècie originària del sud d’Europa i del nord d’Àfrica; tot i així,
s’ha estès per Àsia, Amèrica del nord, Amèrica del sud i per les zones temperades
d’Austràlia.
o Dieta: La seva dieta es basa principalment en llavors de cereals, llegums, algunes
herbes i grans (són granívors); tot i que també mengen insectes, fruits, cucs i cargols.
Font pròpia (Columba livia)
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
38
Font d’internet
EGRETTA GARZETTA (GARSETA BLANCA) o Descripció: Au d’uns 55 cm de longitud i 105 cm d’envergadura, que té un plomatge
totalment blanc i un bec llarg de color negre. Te les potes de color negre, però els peus
d’un color groguenc, característica per la qual són molt fàcils d’identificar quan volen.
Té certes plomes ornamentals que li surten del clatell, que poden arribar a mesurar els
20 cm de llargada. Sol nidificar en colònies.
o Hàbitat: Trobem aquesta espècie freqüentment en zones pantanoses, llacs, llacunes,
etc. Construeixen els nius en arbres i arbustos grans.
o Distribució: La seva distribució abasta tota la costa mediterrània, però també les
podem trobar introduïdes al continent. Fins fa poc, abunda molt al nord d’Espanya.
o Dieta: La seva dieta es basa en alguns peixos i en petits invertebrats, com per
exemple granotes, llagostes i insectes aquàtics.
________________________________________________________________
Font pròpia
EMYS ORBICULARIS (TORTUGA D’ESTANY) o Descripció: Rèptil de mida mitjana que té una closca lleugerament abombada, d’uns
16 cm de llargada i llisa. Sol presentar un fons fosc amb línies o punts grocs, encara
que hi ha exemplars amb el patró invers de coloració. El color de la part inferior té més
variabilitat, amb individus completament clars i altres foscos, passant per diversos
colors. Aquesta tortuga passa a ser adulta quan assoleix els 12 cm de longitud.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
39
o Hàbitat: Ocupa medis aquàtics naturals i artificials, des del nivell de la mar fins a
1.000 metres d'altitud. Prefereix llocs amb abundant vegetació i poca corrent.
o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda des del nord-oest d'Àfrica, ocupant la
regió mediterrània fins Lituània. A nivell peninsular ha estat introduïda a Mallorca i
Menorca.
o Dieta: Té una dieta basada en invertebrats, tot i que també menja, a vegades, amfibis
i alguns peixos. A l’estiu sol alimentar-se, a més a més, de matèria vegetal.
______________________________________________________________________
Font d’internet
ERITHACUS RUBECULA (PIT ROIG)
o Descripció: Ocell petit que mesura uns 14 cm de longitud i pesa entre 15 i 20 grams.
La seva característica més distintiva és el color roig carbassa del seu pit; la resta del
plomatge és d’un color grisós. Presenta un bec petit i la part superior del cos i la cua
d’un color marronós; d’altra banda, la part inferior és més blanquinosa. És un ocell molt
sociable i espavilat.
o Hàbitat: Volta pels pobles i per les ciutats durant l’hivern, mentre que a l’estiu,
prefereix viure als boscos i camps. Nia en arbres, murs, jardins...
o Distribució: És una espècie força abundant a les illes Balears i en la zona meridional
de l’Europa occidental, concretament a la zona oriental de la Península Ibèrica,
excepte una petita part dels Pirineus. Com que també és comú a Finlàndia, ens trobem
amb que abandona aquesta regió a l’hivern, però hi torna a l’estiu. Volta també per la
zona mediterrània.
o Dieta: Sol alimentar-se d’insectes, cargols, aranyes, petits fruits… Completa la seva
dieta ingerint invertebrats que viuen sota terra i que caça amb el seu bec precís. Menja
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
40
sovint en menjadores, on selecciona els derivats de la farina, trossets de carn,
patates...
________________________________________________________________
Font d’internet
FRINGILLA COELEBS (PINSÀ D’ALA BLANCA)
o Descripció: Ocell petit que sol mesurar uns 15 cm i pesa 20 grams aproximadament.
Els mascles i les femelles són idèntics respecte les ratlles blanques que presenten a
les ales i a la cua, però els mascles tenen el front negre, el cap blau, les galtes i el pit
lilosos, el dors marró i el cap verdós, mentre que les femelles són totes de color marró
amb tons verds. A més a més, els mascles són lleugerament més grans que les
femelles. Aquest ocell sol construir el niu en arbres robustos i a força altura.
o Hàbitat: Solen agrupar-se en grans grups i abunden en camps de conreu, arbredes,
pastures, boscos, prop de pobles i ciutats, jardins…No sol habitar en zones boscoses
de vegetació densa.
o Distribució: És una espècie molt comuna a Catalunya, tot i que és originari d’Euràsia i
del nord d’Àfrica. Ha estat introduït a Austràlia i a Nova Zelanda. També és molt comú
a Finlàndia.
o Dieta: Aquest ocell menja sobre tot llavors i petits invertebrats que va recol·lectant.
________________________________________________________________
Font d’internet
HIRUNDO RÚSTICA (ORENETA COMUNA) o Descripció: Ocell de tamany petit (entre 10 i 20 cm) que té la part superior del cos
negra i blavosa amb reflexos metàl·lics i la part inferior de color blanc o rogenca.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
41
També presenta algunes zones ataronjades i una cua llarga i enforquillada; és una de
les seves principals distincions. Té un bec curt, ample i pla, les potes curtes i les ales
llargues i afilades. Els mascles solen tenir les plomes de la cua més llargues que les
femelles. L’oreneta tendeix a formar grups grans; nia en colònies i construeix nius
rodons amb fang. És una espècie protegida actualment.
o Hàbitat: Sol habitar sobretot sota les teules de les teulades de les cases, però també
ronda per camps de conreu, matollars, prats, algunes pinedes...
o Distribució: Són ocells migratoris, per la qual cosa arriben aquí a finals de la
primavera i marxen a l’Àfrica cap a finals de l’estiu. Aquesta espècie està distribuïda
per tot arreu, ja que està sempre en constant moviment; no té residència fixa. Volten
per Amèrica, Europa, part d’Àsia i pel sud d’Àfrica. Alguns exemplars arriben al nord
d’Austràlia per hivernar.
o Dieta: S’alimenta de cucs i insectes que cacen a l'aire per alimentar-se i alimentar a
les seves cries. La seva dieta inclou escarabats, formigues voladores, libèl·lules,
mosques i mosquits.
________________________________________________________________
Font d’internet
MOTACILLA ALBA (CUERETA BLANCA) o Descripció: Ocell de tamany petit, que pot arribar a mesurar 20 cm de llargada com a
molt, 31 cm d’envergadura i pesa uns 23 grams. La part superior d’aquest ocell és de
color gris, negre i blanc, mentre que la part inferior és tota blanca. Els mascles, a
l’estiu, tenen el cap i el clatell de color negre i la cara blanca; els joves tenen el cap, les
galtes i els laterals del pectoral grisos. Per l’altra banda, les femelles són molt
semblants als mascles, però consten de tons grisos al cap i tenen el baverall més gran
que els mascles. Aquesta espècie, a més, presenta una cua molt llarga, de color negre
que mou constantment de dalt a baix.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
42
o Hàbitat: Prefereix els espais oberts, camps, ponts, parets, cases, jardins, aiguamolls,
albuferes i basses, ja que és un ocell molt lligat a l’aigua.
o Distribució: És un ocell molt abundant en la zona meridional de l’Europa occidental,
concretament a la zona oriental de la Península Ibèrica, excepte una petita part dels
Pirineus, i a les illes Balears. S’ha estès cap a Euroàsia, el nord d’Àfrica i Alaska.
o Dieta: S’alimenta principalment d’insectes i llavors que troba vora carreteres i camins
de tot tipus.
________________________________________________________________
Font d’internet
PARUS MAJOR (MALLERENGA CARBONERA) o Descripció: Ocell de mida petita que sol fer uns 15 cm de llargada i pot arribar a
pesar 20 grams amb facilitat. Presenta un color negre molt intens al cap, una taca
blanca a cada galta, el cos groc amb una franja ampla, negre i vertical al mig i un dors
més aviat grisós. Nia en forats d’arbres, normalment plataners, en nius fets per l’home,
en testos abandonats…, en qualsevol cavitat generalment.
o Hàbitat: Aquesta espècie acostuma a viure en boscos humits, especialment
caducifolis, en pinedes, zones arbrades, parcs, en zones urbanes durant l’hivern… Nia
en qualsevol forat entre parets, arbres, etc.
o Distribució: És una espècie molt ben distribuïda, tot i que podem recalcar la seva
presència, sobre tot, en Europa i Àsia. Com que és un ocell sedentari, està establert
fixament en aquests llocs. No és tan abundant al nord d’Àsia.
o Dieta: És un ocell que menja llavors, petits invertebrats, insectes… Sovint s’alimenta
en les menjadores artificials col·locades per a ocells insectívors. Pot ingerir també
fruits silvestres, pipes…
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
43
Font d’internet (femella)
PASSER DOMESTICUS (PARDAL)
o Descripció: Ocell de tamany petit però de complexió robusta, que sol medir uns 15
cm de llargada i pesa al voltant dels 34 grams. En aquest cas, els mascles són molt
diferents a les femelles. Per una banda, aquests primers solen tenir el cap i les galtes
d’un color grisós, la part inferior d’un color més clar, dues taques marrons rogenques
rere cada ulli, a vegades, a les ales i el dors del mateix color però amb taques negres.
Per l’altra banda tenim les femelles, les quals són d’un color marró grisós molt més
uniforme en tot el cos.
o Hàbitat: Viu en zones urbanes i en camps de conreu, concretament en esquerdes
d’edificis, sota les teules de les teulades, en troncs de coníferes...
o Distribució: És una espècie originària d’Euràsia i del nord d’Àfrica, però actualment la
trobem distribuïda per tots els continents amb l’excepció de l’Antàrtida. Va ser
introduïda també als Estats Units.
o Dieta: S’alimenta principalment de llavors, tant silvestres com cultivades, i
d’invertebrats, tot i que també sol afegir a la seva dieta pa, restes orgàniques dels
humans i alguns fruits. Respecte als insectes, prefereix les llagostes, amb les quals
alimenta a les seves cries.
Font pròpia (Passer domesticus (mascle))
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
44
Font d’internet
PELOBATES CULTRIPES (GRIPAU) o Descripció: Amfibi de talla mitjana que té una aparença robusta. Aquest gripau pot
arribar a mesurar com a màxim 125 mm, sent les femelles més grans que els mascles.
No presenta timpans visibles, ni tampoc glàndules paròtides. Té els tubercles
metatarsians molt desenvolupats i endurits, de color negre. La pell és llisa i brillant. El
color del dors pot ser blanc, groc, gris, verd o marró, sovint amb taques marrons o
verdoses més fosques. Al ventre presenta tons blanquinosos, groguencs o grisencs.
o Hàbitat: Solen habitar en llocs amb sòl sorrenc o almenys poc compactats per poder
enterrar-se fàcilment. Podent trobar-se en zones boscoses, com alzinars i pinedes,
però també en zones obertes, com camps agrícoles, pastures, dunes, aiguamolls,
hortes fluvials, etc.
o Distribució: Està distrubuït bàsicament per la zona mediterrània de la Península
ibèrica i la zona sud de França, i arriba fins els Alps Marítims. Dins de la Península,
trobem que manca a Cantàbria i a la zona del Pirineus.
o Dieta: S’alimenta principalment d’invertebrats com cucs, cargols, llimacs, llagostes,
grills, libèl·lules… Les larves acostumen a menjar microorganismes de restes vegetals
i animals, petits crustacis, larves d’altres amfibis...
Font pròpia (Pelobates cultripes cria (capgròs))
______________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
45
Font pròpia
PICA PICA (GARSA) o Descripció: Ocell de la família dels còrvids molt present a Catalunya que es
caracteritza per les seves dimensions mitjanes.
La seva característica més distintiva és el seu bec robust i negre, juntament amb el
color blanc a les ales i al ventre.
Té la capacitat de construir nius tant al terra com en llocs elevats i s’emparellen només
una vegada durant tota la seva vida; tot i això, són ocells molt sociables.
o Hàbitat: Està present en qualsevol hàbitat, tret de boscos densos i terrenys a més de
1500 metres d’alçada. Els agrada la proximitat a poblacions humanes, per aquesta raó
tendeixen a preferir descampats i paratges degradats per l’home. Han emigrat del
camp a la ciutat.
o Distribució: Aquesta espècie es troba distribuïda per tot Europa, les regions
temperades d’Àsia, i algunes zones del nord oest d’Àfrica. Aquesta extensa distribució
és, en part, deguda a que són animals omnívors.
o Dieta: És un ocell omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous
d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, fruita, patates i pastanagues.
Font pròpia (Pica pica)
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
46
Font d’internet
PIPISTRELLUS PIPISTRELLUS (RATPENAT COMÚ) o Descripció: Mamífer volador molt petit que fa uns 3-5 cm de llarg i entre 19 i 25 cm
amb les ales obertes; pesa al voltant d'uns 8 grams. Té el cos recobert de pèls de
color rogenc, grisós o marronós. Té les orelles petites, triangulars amb la punta
arrodonida i 34 dents.
Les ales estan formades per unes fines membranes que uneixen els dits de les mans
excepte el polze. Té una capacitat molt característica que el fa únic; pot volar sense
llum, ja que durant el vol, emet ultrasons que xoquen amb els obstacles i els capta a
través de l’oïda quan reboten; d’aquesta manera coneixen la posició i distància dels
objectes per poder esquivar-los. Actualment és una espècie protegida.
o Hàbitat: Habita tant en boscos com en zones habitades; s’amaga entre les escletxes
de les parets, entre roques, sota les teules de les teulades, en coves...
o Distribució: És un animal que està molt estès per tota Europa, pel sud-oest d’Àsia,
pel nord d’Àfrica, per Japó, per Corea… Dins la Península Ibèrica, el trobem per tot
arreu.
o Dieta: S’alimenta bàsicament d’insectes, com poden ser, mosquits, papallones,
escarabats, aranyes… Les cries, en canvi, s’alimenten de la llet que els proporciona la
mare.
________________________________________________________________
Font d’internet
RATTUS NORVEGICUS (RATA) o Descripció: Mamífer petit caracteritzat per la seva llarga cua i el seu pelatge curt de
color grisós o marronós (la cua no està coberta de pèl, sinó d’unes escames molt
fines). És una espècie nocturna que presenta uns ulls molt foscos, la majoria de
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
47
vegades negres. Té quatre potes que consten de cinc dits cadascuna. Aquest animal
medeix entre 17 i 27 cm i pot arribar a pesar uns 500 grams. És una espècie
rosegadora, per la qual cosa presenta 32 peces a la dentadura, entre les quals no hi
ha ullals ni premolars.
o Hàbitat: Abunda en tot tipus d’hàbitats, com poden ser edificis, el clavagueram,
granges, cultius, abocadors, etc.
Sol construir galeries sota terra, construint l’entrada en terrenys amb pendent.
o Distribució: És una espècie originària del sud-est de Sibèria, nord-est de Xina i
algunes zones del Japó, des d’on es va estendre cap al nord d’Europa i cap a Nord-
América.
o Dieta: És un animal omnívor; sol menjar aliments rics en proteïna i midó, com els
cereals. Tot i així, preferiex alimentar-se de matèria vegetal, com poden ser llavors, de
carn, com petits cucs i pot arribar a menjar, fins i tot, altres materials com cartró,
ossos… Pot consumir fàcilment en un dia el que equival a un terç del seu pes.
________________________________________________________________
Font d’internet
SUNCUS ETRUSCUS (MUSARANYA NANA) o Descripció: Mamífer de tamany molt petit (el més petit d’Europa) el cos del qual fa
uns 50mm, mentre que la seva cua pot arribar als dos centímetres. Té un pelatge curt i
es caracteritza pel llarg musell amb bigotis molt sensibles i pels seus ulls petits. Pot
arribar a pesar una 3 grams. Aquesta espècie està emparentada amb els talps i solen
tenir unes 1.200 pulsacions per minut. Són animals nocturns, per aquest motiu és molt
difícil veure’ls. Tot i que no és un rosegador, consta de 32 peces a la dentadura entre
les quals hi ha dos ullals.
o Hàbitat: Habiten normalment en zones amb molta vegetació, vora petits cursos
d’aigua, en camps de cultiu i en jardins.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
48
o Distribució: Viu en zones de l’Europa meridional, s’estén pel nord d’Àfrica i per l’Àsia
meridional i arriba fins Malàsia.
o Dieta: Solen alimentar-se de petits invertebrats, insectes, cucs de terra, aranyes,
cargols i, fins i tot, sargantanes.
________________________________________________________________
Font d’internet
TACHYBAPTUS RUFICOLLIS (CABUSSET) o Descripció: Ocell caracteritzat per la taca de color clar que presenta a la cara.
Presenta un plomatge marronós molt fosc per tota la part superior del cos (cap i ales
inclòs). En canvi, el coll és d’un color castany vermellós però el ventre i la resta de
parts inferiors són blanques grisoses. També té un bec fort. Aquest ocell, a l’estiu,
comença una muda que canvia completament el color del seu plomatge, per un de
marró més pàlid a les ales i blanc a la part inferior.
o Hàbitat: Habita en alguns estanys, basses, embassaments i llacunes amb vegetació
aquàtica.
o Distribució: L’espècie es distribueix per tot Europa, excepte Escandinàvia. Abunda
per les zones de l’est de la Península Ibèrica. Habita en aigües continentals en
general.
o Dieta: S’alimenten de petits peixos, gambetes, cries de libèl·lules, escarabats
aquàtics, mol·luscs i petits insectes.
Font d’internet (Tachybaptus ruficollis)
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
49
Font d’internet
TALPA EUROPAEA (TALP) o Descripció: Mamífer de tamany més aviat petit que es distingeix i caracteritza per la
seva capacitat i tendència a cavar túnels sota terra, on sol passar la majoria del temps,
ja sigui dormint, menjant o aparellant-se.
Pot arribar a fer uns 203 mm de llargada quan es tracta d’un mascle i 182 mm quan es
tracta d’una femella. Sol pesar entre 45 i 120 grams.
Presenta unes extremitats anteriors molt fortes i amples que li permeten fer forats al
terra, amb l’ajuda d’unes urpes grans i fortes. Acostuma a tenir el pelatge negre, curt,
dur i dens. És una animal que té la vista molt reduïda, ja que està adaptada a la vida a
les fosques, sota terra (vida subterrània o hipògea). Tot i això, si que té ulls; del que
manca és d’orelles.
o Hàbitat: Aquesta espècie necessita sòls moderadament profunds, de terra humida i no
massa compacta, per poder cavar les seves galeries, i al mateix temps, necessita sòls
rics en preses de les quals es pugui alimentar. Sol abundar en regions muntanyoses,
boscos caducifolis, terres de cultiu i jardins.
o Distribució: Es distribueix per gran part d’Europa, fins Gran Bretanya i el nord-est
ibèric (occidentalment), fins el sud de Suècia (cap al nord) i fins el nord d’Itàlia (cap al
sud). Arriba fins algunes zones d’Àsia.
o Dieta: Sol alimentar-se de petits insectes que troba al sòl.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
50
Font pròpia
TURDUS MERULA (MERLA) o Descripció: Ocell de tamany mitjà que sol mesurar uns 25 cm, amb una envergadura
de 35 cm i que pot arribar a pesar 95 grams. El mascle és de color totalment fosc, amb
el bec groc i un anell ocular del mateix color. En canvi, la femella és de color marró,
amb la gola una mica més clara, el pit amb motes alguna cosa difuses i el bec també
fosc. Les cries són semblants a la femella però tenen moltes clares en la part dorsal. El
niu el solen construir en arbres a poca altura.
o Hàbitat: Sol habitar en zones arbrades, parcs, jardins, arbustos...
o Distribució: Habita en el Paleàrtic, l'Índia i la Regió Oriental. També s’estén fins a
Austràlia i Nova Zelanda i està present en quasi tota la Península Ibèrica.
o Dieta: Aquest ocell s’alimenta de cucs, tot tipus d’insectes, fruits, etc.
5.1.1. ESPÈCIES INVASORES ANIMALS:
Font pròpia
MYIOPSITTA MONACHUS (COTORRETA DE PIT GRIS) o Descripció: Ocell exòtic de color verd, que té el coll i el pit gris i de tamany petit; fa
uns 13 centímetres de longitud i pot arribar a pesar entre 120 i 140 grams. Sol tenir un
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
51
to blavós a la punta de les ales que destaca durant el seu vol i el bec de color clar. Té
la costum de fer nius grans en arbres elevats. Són una espècie bastant sorollosa.
o Hàbitat: És una espècie abundant sobretot en alguns nuclis urbans del litoral i ara,
cada vegada més, en nuclis de l’interior.
o Distribució: L’origen d’aquesta espècie es troba en l’àrea entre Bolívia, Brasil i
Argentina, la qual és una zona equatorial, tropical i subtropical.
La cotorra, per tant, és una espècie invasora que s’ha expandit per sud Amèrica, nord
Amèrica i Europa. Si ens centrem en Espanya, aquest animal el podem trobar també
en algunes zones d’Andalusia, a Madrid, a tota la franja litoral de llevant (des de
Múrcia fins a Catalunya) i a les Illes Balears.
o Dieta: Menja principalment llavors i gra; unes de les seves llavors preferides o que
més acostuma a menjar són les llavors dels cards, l’arròs, el blat de moro i el sorgo.
També s’alimenta de vegetals i fruita com pomes o peres. Fins i tot pot menjar flors,
insectes i larves.
*Més informació als ANNEXOS*
Font pròpia (Myiopsitta monachus)
________________________________________________________________
Font d’internet
STREPTOPELIA DECAOCTO (TÓRTORA TURCA) o Descripció: Ocell de mida mitjana que pot mesurar entre 28 i 33 cm i que té el
plomatge llis i d’un color gris molt clar. Té tons blancs pel coll i algunes altres parts del
cos i sol presentar una franja negra al voltant del coll, com un collaret; les cries no el
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
52
tenen tan marcat. Les rèmiges primàries de les ales solen acostumen a ser d’un color
més fosc i les potes i els ulls de color vermell. A més, el mascle sol tenir el clatell rosat,
mentre que la femella el té gris brunenc. Té el bec negre i prim.
o Hàbitat: Trobem aquest ocell a la vora de nuclis urbans, als afores de les grans
ciutats, en parcs, zones de cultius, urbanitzacions, granges, zones arbrades...
o Distribució: És una au originària de Turquia, Àfrica, Àsia Menor, Palestina, Irak, Índia,
la Xina, Corea… Però al segle XX es va estendre per Espanya, Portugal i el Marroc.
o Dieta: La seva dieta es basa principalment en llavors, brots d’algunes plantes i
insectes.
________________________________________________________________
Font pròpia
TARENTOLA MAURITANICA (DRAGÓ COMÚ) o Descripció: Rèptil petit que fa uns 8 cm des del cap fins al començament de la cua, la
qual pot arribar a fer uns 9 cm de llarg. Té el cos aplanat d’una coloració marronosa i
grisosa, amb taques blanquinoses. També presenta una mena d’escates berrugoses
que semblen espines, que li revesteixen tot el cos. La cua es pot desprendre en cas de
perill; la poden a regenerar.
o Hàbitat: Acostuma a viure en zones rocoses, marges i parets rugoses de cases velles,
generalment a prop dels humans.
o Distribució: És una espècie molt comú actualment en la Península Ibèrica; ha estat
introduïda a les illes Balears (en tot el mediterrani), a Uruguay, a l’Equador, a
Argentina i als Estats Units.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
53
o Dieta: Caça petits insectes, com poden ser mosquits, mosques, aranyes, papallones o
abelles.
Font d’internet (potes de Tarentola mauritanica)
5.2. ESPÈCIES VEGETALS:
Font d’internet
CELTIS AUSTRALIS (LLEDONER)
o Descripció: Arbre ornamental caducifoli que pot arribar als 25 m d´alçada i que
presenta un tronc recte i una escorça quasi llisa de color gris blanquinós (sense
estries). La seva copa sol ser ampla i arrodonida.
o Fulla i fruit: Les fulles són simples, de limbe oval i una mica lanceolat, asimètric i
amb el marge aserrat. L´anvers de la fulla és de color verd fosc amb pèls al tacte i de
revers més clar. El fruit és rodó i llis del tamany d´un pèsol, al principi de color verd i
finalment quasi negre; és comestible amb molt d´os i poca carn. També presenta flors
sense pètals de color groc verdós; floreix de l’abril al maig.
o Distribució: Aquesta espècie és originària del d’Europa central, la conca
mediterrània, l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
54
Font pròpia
ERYNGIUM MARITIMUM (CARD MARÍ)
o Descripció: Planta perenne típica de platges i dunes que es caracteritza per les
seves fulles dures i amb punxes de color gris clar o verdós. Té tiges gruixudes i dures i
no mesura més de 60 cm d’alt normalment. Presenta un rizoma que pot arribar a molta
profunditat, que li permet mantenir una posició molt ferma en els sòls sorrencs;
prefereix les zones sorrenques per desenvolupar-se.
o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles punxents de color gris clar, com he mencionat
anteriorment, i unes flors que s’agrupen en glomèruls compactes d’un color blavós.
Acostuma a florir del maig a l’agost. També presenta una roseta basal (disposició
circular de fulles, totes a la mateixa alçada) d’on creixen les tiges.
o Distribució: Aquesta espècie és originària de les regions costaneres de tot Europa,
des del sud d’Escandinàvia i fins el nord d’Àfrica. És molt abundant en el Països
Catalans.
________________________________________________________________
Font d’internet
FRAXINUS EXCELSIOR (FREIXES)
o Descripció: Arbre de mida mitjana o gran (pot assolir els 45 metres d’alçada) que
és majoritàriament de fulla caduca. Presenta un tronc amb escorça de color gris o gris
marronós, esquerdada en els adults. Es sol desenvolupar vora els rius, fons de valls…,
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
55
tot i que és capaç de créixer en zones a 1.800 metres d’alçada, ja que és un arbre
tolerant al fred.
o Fulla i fruit: Aquesta planta consta d’unes fulles grosses compostes per folíols
allargats i dentats, i d’un fruit que té una ala membranosa (fruit del tipus sàmara) que
s’agrupa formant “raïms” que pengen. Les flors s’acostumen a obrir abans que les
fulles, així doncs, els fruits es troben a les branques de l’any anterior. Acostuma a florir
al gener, abans de treure les fulles.
o Distribució: Aquesta espècie és originària d’Euràsia, el nord d’Àfrica i Amèrica del
Nord. És una planta força comuna als Països Catalans.
________________________________________________________________
Font d’internet
MORUS (MORERA)
o Descripció: Arbre caducifoli de tamany mitjà que no sol sobrepassar els 12 o 15
metres d´alçada. Consta d’una copa abovada o arrodonida.
o Fulla i fruit: Les fulles són grosses i d’aspecte brillant per l´anvers, variables en la
forma, ja sigui arrodonides o cordades, dentades o lobulades. Són de color verd clar
sense pèls, limbe oval i en forma de cor irregular i asimètric. Els fruits són blancs,
rosats o de color vermell fosc, dolços i comestibles. Les flors són petites i s´agrupen
en espigues molt denses, allargades o ovoides. Floreix de l’abril al maig.
o Distribució: Aquesta espècie és originària de regions càlides i temperades d’Àsia,
Àfrica i Amèrica del Nord; principalment té l’origen a la Xina.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
56
Font d’internet
PHRAGMITES COMMUNIS (CANYÍS)
o Descripció: Planta caracteritzada per les seves tiges altes i fortes que poden
arribar als tres metres i que estan cobertes de fulles. És molt freqüent en totes les
zones humides, canals i basses. Aquesta espècie, a més, és perenne i està
comprimida lateralment.
o Fulla i fruit: Presenta fulles llargues i amples que creixen com a continuació de la
tija i que es deixen caure. Les flors, amples i sedoses, creixen a la part superior de les
tiges de forma una mica penjant. Floreix normalment a l'estiu i a la tardor.
o Distribució: Aquesta espècie es distribueix per les illes Balears principalment, tot i
que s’ha estès cap a la zona mediterrània de la Península Ibèrica.
________________________________________________________________
Font d’internet
PINUS MUGO (PI NEGRE)
o Descripció: Pi de muntanya que pot assolir els 20 metres d’altura com a màxim.
Presenta una copa, més aviat allargada, que pot fer fàcilment 20 metres i les branques
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
57
més baixes de la qual estan molt a prop del terra. La majoria de vegades trobem el
tronc i la copa una mica deformats; diguéssim que té la copa desordenada. El tronc és
recte i robust; té un creixement molt lent, fins al punt que alguns exemplars assoleixen
els 700 anys.
o Fulla i fruit: Les fulles, com la resta de pins, les té allargades, fortes, primes i
agrupades en parelles. El seu fruit, la pinya, sol ser petita, asimètrica, amb forma de
con i presenta unes escames amb aspecte de ganxo.
o Distribució: És un arbre molt abundant als Pirineus, però també el trobem
escampat per alguns llocs en concret de la Península Ibèrica. Es pot desenvolupar tant
en boscos a una certa altura com per sobre dels 2700 metres.
________________________________________________________________
Font d’internet
PINUS PINASTER (PINASTRE)
o Descripció: Arbre marítim que sol mesurar uns 30 metres aproximadament. Els
exemplars que viuen en ambient de forta aridesa consten d’una escorça gruixuda de
color vermell ataronjat amb diverses escletxes profundes, sobre tot a la base, i plaques
espesses de color marró negrós, al contrari dels que vegeten en zones de clima humit,
que tenen l'escorça menys gruixuda, amb esquerdes poc profundes i plaques més
petites i més grisenques. En general, presenta una copa molt desigual, desordenada i
oberta.
o Fulla i fruit: De la mateixa manera que la resta de pins, aquest arbre presenta les
fulles emparellades; aquestes, són gruixudes, allargades i d’un color verd groguenc.
Tenen com a fruit unes pinyes amb forma de con, tancades (molt compactes) i de
color verd al principi, però al cap de dos anys es tornen d’un color marró rogenc, que
és quan s’obren una mica.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
58
o Distribució: Aquesta espècie s’estén per la Península Ibèrica, Itàlia, el sud de
França, el Marroc, Malta… Ha estat repoblada en regions de Sudàfrica, Nova Zelanda
i Austràlia. Es sol desenvolupar en altures d’entre el nivell del mar fins uns 800 metres
d’alçada.
________________________________________________________________
Font d’internet
PINUS PINEA (PI PINYER)
o Descripció: Arbre mediterrani característic per la forma arrodonida de la copa i la
seva llavor comestible. És una espècie heliòfila, la qual cosa significa quer té la
capacitat de resistir temperatures molt altes i molt baixes. Aquesta espècie pot arribar
a fer 30 metres d’alçada, tot i que la majoria es queden als 20. Presenta una escorça
molt gruixuda al tronc, que és de color marró rogenc; té unes plaques grises
separades per ratlles vermelles. És un arbre que abunda en sòls sorrencs.
o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles de gairebé 20 cm de llarg, primes com agulles,
aparellades de dues en dues i de color verd. Al març comença a florir, i és aleshores
quan surten les pinyes, de forma ovalada i tamany mitjà (uns 15 cm), les quals
contenen pinyons. Les pinyes comencen a madurar i, per tant, a caure a partir del
tercer any.
o Distribució: És un arbre originari de la Península Ibèrica, on és més abundant a la
part central i al sud. És molt característic de la zona mediterrània. Es sol desenvolupar
en altures d’entre el nivell del mar i fins a 1000 metres d’altura (sobre el nivell del mar).
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
59
Font d’internet
SACCHARUM RAVENNAE (CESQUERA)
o Descripció: Planta característica per les seves tiges llargues i robustes que poden
arribar a fer 2 metres d’alçada i 1,5 centímetres de diàmetre. Sol situar-se prop
d’aigua, ja que prefereix sòls sorrencs i humits.
o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles amb un apèndix membranós de 2 mil·límetres
aproximadament. Acostuma a florir de maig a octubre.
o Distribució: Aquesta planta és originària del sud d’Europa i l’oest d’Àsia, tot i que
també la podem trobar a Amèrica del nord, on és considerada una espècie invasora.
________________________________________________________________
Font d’internet
SALIX (SALZE)
o Descripció: Arbre robust i caducifoli amb el tronc cobert d’una escorça tova,
flexible i suau; pot arribar als 6 metres d’alçada fàcilment, però també pot créixer de
forma arbustiva. Es sol desenvolupar en sòls humits (a la vora de corrents d’aigua).
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
60
Presenta branques generalment flexibles, fines i vermelloses, que acaben penjant a
causa del pes de les fulles. És un arbre que arrela molt bé i creix molt ràpid.
o Fulla i fruit: Consta de fulles allargades i de color verd, disposades alternament a
la branca de la que sorgeixen que cauen verticalment, deixant-se penjar. Presenta una
floració composta per aments i un fruit en forma de càpsula, que conté entre 4 i 8
llavors a l’interior. Les llavors solen tenir una mena de plomall que les ajuda a
dispersar-se.
o Distribució: Aquesta espècie es distribueix principalment per l’hemisferi nord i viu
en regions de clima temperat, tot i que els arbustos solen créixer en la zona subàrtica.
________________________________________________________________
Font d’internet
SCIRPUS HOLOSCHOENUS (JONC)
o Descripció: Planta herbàcia que té un rizoma subterrani del que surten llargues
tiges verdes, toves i cilíndriques d'1-1'5 m d'alçada que es disposen cap a tots els
costats. Les tiges acaben en puntes que punxen. Prefereix les zones humides de la
terra baixa i la muntanya mitjana. Es pot desenvolupar des de en zones embassades
fins a zones a 2.000 metres d’altitud.
o Fulla i fruit: Aquesta planta floreix durant la primavera i l’estiu, i les flors s’agrupen
en glòmeruls rodons a la part superior de la tija. Aquests, al principi són d’un color groc
verdós, però després es tornen d’una colloració més marronosa. Respecte els fruits,
són molt petits i envolten les llavors.
o Distribució: En general té una distribució bàsicament mediterrània; és a dir, zones
costaneres amb molta presència d’aigua.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
61
Font d’internet
TARAXACUM OFFICINALE (XICOIA)
o Descripció: Planta perenne, no molt alta, que presenta una arrel gruixuda de la
qual surten poques tiges i molt curtes. Acostuma a desenvolupar-se en prats, camins,
cultius… També la podem trobar en zones de fins 2.000 metres d’altura. Tot i això,
prefereix sòls profunds, sorrencs i humits.
o Fulla i fruit: Les fulles, que sorgeixen dels brots, es disposen circularment, amb la
vora dentada. Les flors es disposen a l'extrem d'un peduncle llarg, cilíndric i buit i són
grogues, d'uns 20 mm de longitud i en l'extrem tenen 5 petites dents. El fruit és un
aqueni marró o vermellós d'uns 2 o 3 mm, llarg, el·líptic i estriat. Floreix de febrer a
maig i també a la tardor.
o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda per Europa i Sibèria, tot i que abunda
a les zones mediterrànies. Generalment, predomina en l’hemisferi nord.
________________________________________________________________
Font d’internet
TYPHA (BOGA)
o Descripció: Conjunt de plantes herbàcies aquàtiques que es caracteritza
principalment per la seva flor peluda. Sol créixer fins a 2 metres d’alçada en zones
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
62
humides i aiguamolls; a més, suporta molt bé el fred. Presenta unes tiges cilíndriques
de color verd i llises, sense cap nus. S’agrupen formant grans colònies en llacunes i
pantans.
o Fulla i fruit: Aquesta planta té unes fulles ensiformes, és a dir, llargues i
punxegudes en forma d’espasa que enfunden la base de la tija. Les flors, les quals són
molt peculiars, formen una espiga molt densa, peluda i marró que s’utilitza normalment
per construir el seient de les cadires.
o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda principalment per l’hemisferi nord,
però s’ha estès per tot el món.
5.2.1. ESPÈCIES INVASORES VEGETALS:
Font pròpia
ACACIA DEALBATA (ACÀCIA o MIMOSA) o Descripció: Arbre (o arbust) perenne que presenta una escorça que pot ser llisa o
esquerdada de color marró grisós. Té moltes branques que són estriades i alternes.
Pot arribar a créixer entre 10 i 12 metres d’alçada, de manera molt ràpida; tot i això, no
duren molt més de 30 anys. Pot desenvolupar-se en zones de fins 1.000 metres
d’altitud.
o Fulla i fruit: Presenta unes fulles agrupades en grups de 8 a 20 petites
ramificacions que presenten la cara inferior coberta d’una espècie de pèls amb
aspecte de llana. També té una flor en forma de glomèrul format per més de 25 flors
molt oloroses. Floreix de gener a març. Com a fruit, produeix unes beines d’un color
verd blavós que contenen quatre o cinc llavors cadascuna.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
63
o Distribució: Aquesta espècie és originària d’Austràlia i de Tasmània; però també la
podem trobar introduïda al nord i a l’oest de la Península Ibèrica. Actualment està
escampada per tot el planeta.
6. ZONA 3: Fonts i rieres que baixen del massís del Garraf Tota la zona que engloba les fonts i les rieres que baixen del Massís del Garraf (el
qual ocupa una àrea de gran extensió entre la vall del Llobregat i el mar Mediterrani)
es troba centralitzada en el que seria la limitació de Gavà, ja que comprèn una part de
muntanya, però també una part de zona urbana (ciutat).
Podríem dir que aquesta, pertany al Garraf Negre, pel tipus de roca que té. Les
pissarres serien la roca principal d’aquest terreny.
També cal recalcar que pot ser Garraf Blanc perquè la zona inclou part del terme
municipal de Gavà, on destaquen les roques calcàries, dolomies, margues....
Hi ha una gran diversitat de fauna en la qual podem trobar ocells passeriformes, molts
mamífers, molts tipus d’ocells, etc. Els insectes són els animals que més hi abunden
amb una gran diferència.
Donat que és una zona boscosa, hi ha molt pins i molts arbustos, els quals, juntament
amb les diferents fonts que hi ha repartides pel terreny, faciliten les condicions òptimes
i l’entorn necessari per a acollir una extensa diversitat de fauna.
Font pròpia Bosc frondós de la zona tres
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
64
Les fonts consten com a una part molt important de l’ecosistema que representa
aquesta zona, ja que gràcies a la seva tasca biogeològica, mobilitzen tota la fauna i
flora. Com aconsegueixen això? Mitjançant els cursos d’aigua que les formen i que
recorren tot el territori, les plantes i els animals es van adaptant a ells per garantir la
seva supervivència. D’ells depenen tots els éssers vius que habiten en aquesta zona.
Per exemple, al voltant d’ells hi ha més varietat de vegetació i plantes que necessiten
molta aigua, amfibis, etc. És aquí on es concentraran més nius i caus de petits
mamífers per la proximitat i, en conseqüència, la facilitat de satisfer les seves
necessitats vitals a partir dels recursos que els proporciona l’aigua.
En aquesta última zona he inclòs certes espècies, tant animals com vegetals, que es
localitzen al nucli urbà de Gavà, per criteris de proximitat respecte el terreny delimitat.
6.1. ESPÈCIES ANIMALS:
Font pròpia
ERINACEUS EUROPAEUS (ERIÇÓ) o Descripció: Mamífer que fa entre 23 i 30 cm de llarg i que sol ser de color marró
grisós. Presenta un musell fosc i mòbil, unes orelles molt petites i unes potes curtes
però amb unes ungles grans. Aquesta espècie té el dors cobert de petites pues molt
fortes i gruixudes que l’ajuden a protegir-se contra els depredadors i que poden arribar
a mesurar uns 3 cm quan no les amaga. La part inferior la té coberta de pèl, que sol
ser de color fosc; tot i això hi ha altres exemplars de subfamílies diferents que el tenen
de color blanc; aquests consten només de quatre dits en les extremitats inferiors.
L’Erinaceus europaeus, en canvi, en té cinc.
o Hàbitat: Viu als boscos, però també se’ls pot trobar en camps de conreu i, poques
vegades, en jardins de cases.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
65
o Distribució: L’àrea de distribució d’aquest animal correspon a la regió Paleàrtica i en
algunes zones mediterrànies. Ha estat introduït en regions com Gran Bretanya i
Irlanda.
o Dieta: Aquest animal s’alimenta d’insectes, cucs de terra, sargantanes, granotes,
ratolins, ocells i també de fruits.
________________________________________________________________
Font d’internet
FALCO TINNUNCULUS (XORIGUER)
o Descripció: Ocell rapinyaire diürn, relativament petit en comparació amb altres aus
rapinyaires, que mesura al voltant de 34 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales
obertes. El mascle té el cap i el carpó de color grisós; per sobre és de color marronós
amb taques fosques; per ls part inferior és d’un color més clar amb taques allargades.
La cua té una ampla franja negra al final. La femella, en canvi, és d’una coloració més
rogenca i tota tacada de manera més regular.
o Hàbitat: Prefereix zones obertes i espaioses, com camps de matolls o camps de
conreu, per poder albirar preses fàcils des de l’aire i llançar-se en picat per caçar-les;
per exemple, és molt abundant a les planes de ponent. Nia en roques, forats d’arbres i
d’edificis però, a vegades, ocupen altres nius.
o Distribució: Aquesta espècie està estesa per Europa, Àsia i Àfrica. També podem
trobar alguns exemplars a Amèrica, al Carib i a Indonèsia, però no són originaris
d’aquestes regions. Els que crien al sud i al centre d’Europa acostumen a realitzar
migracions locals, però són majoritàriament sedentaris.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
66
o Dieta: La seva dieta es basa en animals petits, la majoria mamífers (principalment
rosegadors), tot i que també caça rèptils, ocells i alguns invertebrats; també s’alimenta
de cucs, insectes i granotes.
________________________________________________________________
Font d’internet
HIRUNDO RÚSTICA (ORENETA COMUNA) o Descripció: Ocell de tamany petit (entre 10 i 20 cm) que té la part superior del cos
negra i blavosa amb reflexs metàl·lics i la part inferior de color blanc o rogenca. També
presenta algunes zones ataronjades i una cua llarga i enforquillada; és una de les
seves principals distincions. Té un bec curt, ample i pla, les potes curtes i les ales
llargues i afilades. Els mascles solen tenir les plomes de la cua més llargues que les
femelles. L’oreneta tendeix a formar grups grans; nia en colònies i construeix nius
rodons amb fang. És una espècie protegida actualment.
o Hàbitat: Sol habitar sobretot sota les teules de les teulades de les cases, però també
ronda per camps de conreu, matollars, prats, algunes pinedes...
o Distribució: Són ocells migratoris, per la qual cosa arriben aquí a finals de la
primavera i marxen a l’Àfrica cap a finals de l’estiu. Aquesta espècie està distribuïda
per tot arreu, ja que està sempre en constant moviment; no té residència fixa. Volten
per Amèrica, Europa, part d’Àsia i pel sud d’Àfrica. Alguns exemplars arriben al nord
d’Austràlia per hivernar.
o Dieta: S’alimenta de cucs i insectes que cacen a l'aire per alimentar-se i alimentar a
les seves cries. La seva dieta inclou escarabats, formigues voladores, libèl·lules,
mosques i mosquits.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
67
Font d’internet
MOTACILLA ALBA (CUERETA BLANCA) o Descripció: Ocell de tamany petit, que pot arribar a mesurar 20 cm de llargada com a
molt, 31 cm d’envergadura i pesa uns 23 grams. La part superior d’aquest ocell és de
color gris, negre i blanc, mentre que la part inferior és tota blanca. Els mascles, a
l’estiu, tenen el cap i el clatell de color negre i la cara blanca; els joves tenen el cap, les
galtes i els laterals del pectoral grisos. Per l’altra banda, les femelles són molt
semblants als mascles, però consten de tons grisos al cap i tenen el baverall més gran
que els mascles. Aquesta espècie, a més, presenta una cua molt llarga, de color negre
que mou constantment de dalt a baix.
o Hàbitat: Prefereix els espais oberts, camps, ponts, parets, cases, jardins, aiguamolls,
albuferes i basses, ja que és un ocell molt lligat a l’aigua.
o Distribució: És un ocell molt abundant en la zona meridional de l’Europa occidental,
concretament a la zona oriental de la Península Ibèrica, excepte una petita part dels
Pirineus, i a les illes Balears. S’ha estès cap a Euroàsia, el nord d’Àfrica i Alaska.
o Dieta: S’alimenta principalment d’insectes i llavors que troba vora carreteres i camins
de tot tipus.
________________________________________________________________
Font d’internet
MUS MUSCULUS (RATOLÍ DE CAMP) o Descripció: Mamífer de tamany petit que és de l’ordre dels rosegadors. Les potes del
davant consten de quatre dits, mentre q les del darrere en consten de cinc. La cua és
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
68
normalment més llarga que el seu cos. Té el cos cobert de pèl i sol ser d’un color
grisós o marronós. Com que és un dels rosegadors més comuns, presenta una
dentadura molt característica que inclou uns incisius potents lleugerament curvats cap
a l’interior, els qual han d’anar afilant i careixen d’ullals. Tenen sis parells dobles
superiors i inferiors de dents molars.
o Hàbitat: El podem trobar a tot arreu. Viu als camps i als boscos; també ocupa, si pot,
les cases velles, els magatzems i altres edificis.
o Distribució: S’estenen per tota la Península i les illes Balears. Es troba també per tot
el sud d’Europa i l’espècie va ser introduïda, ja fa temps, en l’Amèrica Meridional.
Destaquen sobretot a Uruguay.
o Dieta: La seva dieta es basa principalment en vegetals; tot i això, també poden menjar
carn, productes làctics, i en alguns casos, poden arribar a menjar-se alguna cria.
________________________________________________________________
Font d’internet
PELOBATES CULTRIPES (GRIPAU) o Descripció: Amfibi de talla mitjana que té una aparença robusta. Aquest gripau pot
arribar a mesurar com a màxim 125 mm, sent les femelles més grans que els mascles.
No presenta timpans visibles, ni tampoc glàndules paròtides. Té els tubercles
metatarsians molt desenvolupats i endurits, de color negre. La pell és llisa i brillant. El
color del dors pot ser blanc, groc, gris, verd o marró, sovint amb taques marrons o
verdoses més fosques. Al ventre presenta tons blanquinosos, groguencs o grisencs.
o Hàbitat: Solen habitar en llocs amb sòl sorrenc o almenys poc compactats per poder
enterrar-se fàcilment. Podent trobar-se en zones boscoses, com alzinars i pinedes,
però també en zones obertes, com camps agrícoles, pastures, dunes, aiguamolls,
hortes fluvials, etc.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
69
o Distribució: Està distrubuït bàsicament per la zona mediterrània de la Península
ibèrica i la zona sud de França, i arriba fins els Alps Marítims. Dins de la Península,
trobem que manca a Cantàbria i a la zona del Pirineus.
o Dieta: S’alimenta principalment d’invertebrats com cucs, cargols, llimacs, llagostes,
grills, libèl·lules… Les larves acostumen a menjar microorganismes de restes vegetals
i animals, petits crustacis, larves d’altres amfibis...
________________________________________________________________
Font d’internet
PODARCIS HISPANICA (SARGANTANA IBÈRICA)
o Descripció: Rèptil de tamany petit que varia entre els 4 i 6 cm de llarg, sense tenir en
compte la cua, la qual pot arribar a mesurar 10 cm. Aquesta, pot desprendre’s del cos
en cas de ser atrapada i es mou molt quan ho fa. Presenta un cos esvelt i llarg de color
marró verdós, un cap petit acabat en punta, escames per tot el cos… La coloració pot
variar entre exemplars de la mateixa població, des d’un color verdós, fins a un color
rogenc. La part inferior és groguenca i té menys escames; és més llisa. Els mascles
solen presentar alguns tons blaus als laterals durant l’època de zel. Les femelles, en
canvi, solen tenir unes bandes laterals gruixudes que poden ser grogues o més
fosques. Els mascles també solen ser de major tamany que les femelles.
o Hàbitat: Aquest rèptil abunda en terrenys rocosos o amb moltes pedres, en murs
enderrocats, parets d’edificis, arbres, cases, a vegades, i en petites escletxes de murs.
o Distribució: Es distribueix simplement per la Península Ibèrica, excepte en àrees
d’alta muntanya i el nord-oest de Galícia, pel nord d’Àfrica, el sud de França...
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
70
o Dieta: S’alimenta de petits artròpodes, dels quals prefereix els aràcnids, petits
coleòpters i larves de papallones, però també ingereix molts insectes.
________________________________________________________________
Font d’internet
SUNCUS ETRUSCUS (MUSARANYA NANA) o Descripció: Mamífer de tamany molt petit (el més petit d’Europa) el cos del qual fa
uns 50mm, mentre que la seva cua pot arribar als dos centímetres. Té un pelatge curt i
es caracteritza pel llarg musell amb bigotis molt sensibles i pels seus ulls petits. Pot
arribar a pesar una 3 grams. Aquesta espècie està emparentada amb els talps i solen
tenir unes 1.200 pulsacions per minut. Són animals nocturns, per aquest motiu és molt
difícil veure’ls. Tot i que no és un rosegador, consta de 32 peces a la dentadura entre
les quals hi ha dos ullals.
o Hàbitat: Habiten normalment en zones amb molta vegetació, vora petits cursos
d’aigua, en camps de cultiu i en jardins.
o Distribució: Viu en zones de l’Europa meridional, s’estén pel nord d’Àfrica i per l’Àsia
meridional i arriba fins Malàsia.
o Dieta: Solen alimentar-se de petits invertebrats, insectes, cucs de terra, aranyes,
cargols i, fins i tot, sargantanes.
________________________________________________________________
Font pròpia
SUS SCROFA (PORC SENGLAR) o Descripció: Mamífer de tamany gran, que pot arribar a mesurar 1,4 metres de llarg i
pesar 100 kilograms. Té el cos recobert de pèl i és d’un color marró, gris fosc i negre.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
71
Les cries solen tenir el pelatge d’un marró clar amb ratlles encara més clares. Aquesta
espècie té el musell allargat amb dos ullals grans i forts, les potes curtes i la cua prima.
Sol moure’s sol, però durant l’època de cria va en grups, formats per les mares i les
cries.
o Hàbitat: Viu als boscos principalment, però també el podem trobar en camps de
conreu, llocs fangosos, boscos caducifolis, etc.
o Distribució: La seva distribució original correspon amb Euràsia i el nord d’Àfrica; tot i
així ha estat introduït a Amèrica i Oceania.
o Dieta: És una espècie omnívora; la seva dieta inclou cucs, insectes, rèptils, ratolins,
cargols, glans sobretot, llavors, fruites, arrels, patates, blat de moro...
________________________________________________________________
Font d’internet
VULPES VULPES (GUINEU) o Descripció: Mamífer que fa uns 80 cm de llarg amb una cua d'uns 40 cm. Té les
orelles punxegudes i el musell allargat. El pèl és de color marró rogenc, amb la panxa i
la punta de la cua de color blanc; cada any canvia el pelatge.
Les potes del davant tenen 5 dits i les del darrera només en tenen 4. Els dits tenen
fortes ungles amb les que excava al terra. Un diferència ben definida entre mascles
i femelles és que els mascles borden, mentre que les femelles criden. Aquesta
espècie té l’olfacte, l’oïda i la vista molt desenvolupats, per aquest motiu és molt
bona caçadora.
o Hàbitat: Viu en zones boscoses i en zones properes a pobles, ciutats, càmpings i
abocadors. També la podem trobar a la terra baixa, a la muntanya mitjana i a l'alta
muntanya.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
72
o Distribució: S’estén per Europa, Àsia, Amèrica del nord, el sud d’Austràlia i algunes
zones del nord d’Àfrica.
o Dieta: S'alimenta de conills, llebres, ratolins, rates, ocells, peixos, talps i insectes.
També menja ous, fruits i restes dels aliments dels abocadors.
6.1.1. ESPÈCIES INVASORES ANIMALS:
Font pròpia
MYIOPSITTA MONACHUS (COTORRETA DE PIT GRIS) o Descripció: Ocell exòtic de color verd, que té el coll i el pit gris i de tamany petit; fa
uns 13 centímetres de longitud i pot arribar a pesar entre 120 i 140 grams. Sol tenir un
to blavós a la punta de les ales que destaca durant el seu vol i el bec de color clar. Té
la costum de fer nius grans en arbres elevats. Són una espècie bastant sorollosa.
o Hàbitat: És una espècie abundant sobretot en alguns nuclis urbans del litoral i ara,
cada vegada més, en nuclis de l’interior.
o Distribució: L’origen d’aquesta espècie es troba en l’àrea entre Bolívia, Brasil i
Argentina, la qual és una zona equatorial, tropical i subtropical.
La cotorra, per tant, és una espècie invasora que s’ha expandit per sud Amèrica,
nord Amèrica i Europa. Si ens centrem en Espanya, aquest animal el podem trobar
també en algunes zones d’Andalusia, a Madrid, a tota la franja litoral de llevant
(des de Múrcia fins a Catalunya) i a les Illes Balears.
o Dieta: Menja principalment llavors i gra; unes de les seves llavors preferides o que
més acostuma a menjar són les llavors dels cards, l’arròs, el blat de moro i el sorgo.
També s’alimenta de vegetals i fruita com pomes o peres. Fins i tot pot menjar flors,
insectes i larves.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
73
Font pròpia (Myiopsitta monachus alçant el vol)
6.2. ESPÈCIES VEGETALS:
Font pròpia
ARBUTUS UNEDO (CIRERER D’ARBOÇ)
o Descripció: Arbust (que es pot arribar a fer un arbre) que es reconeix per la seva
escorça vermellosa coberta d’escames grisoses i les fulles serrades als marges.
També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells. Pot arribar a fer uns 7
metres d’alçada i consta de branques abundants en fulles.
o Fulla i fruit: Aquest arbust consta d’unes fulles serrades i lanceolades d’un color
verd brillant per la part superior, i un color més apagat al revés. Presenta un fruit rodó
(baia) que és d’un color vermellós quan està madur i que és comestible; els fruits
triguen un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. Les flors
acostumen a ser racimoses i d’un color rogenc; la floració es dóna a la tardor.
o Distribució: Aquesta espècie té l’origen en les regions mediterrànies i al sud-oest
d’Irlanda. Tot i així, la trobem escampada per tota la Península Ibèrica, el nord d’Àfrica,
una part de França...
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
74
Font pròpia
CATALPA BIGNONIOIDE (CATALPA COMUNA)
o Descripció: Arbre caducifoli que pot créixer fins als 15 metres d’alçada i que té una
copa amb una forma arrodonida; el tronc fa un 1 metre de diàmetre normalment. És un
arbre molt resistent a la calor i tendeix a desenvolupar-se en zones verdes, tant a la
muntanya, com a la costa, com a l’interior. Una característica molt interessant és que
totes les parts d’aquesta planta són verinoses.
o Fulla i fruit: Presenta unes fulles grans, verdes, amples i ovalades i flors racimoses
de color blanc rosat; floreix durant la primavera. El fruit és una càpsula llarga,
lleugerament corbada i de color verd, que quan madura es torna de color marronós en
forma de beina i que té unes separacions a l’interior on se situen les llavors.
o Distribució: Aquesta espècie és originària del sud-est dels Estats Units,
concretament de Florida, Alabama, Luisiana i Misisipi.
________________________________________________________________
Font pròpia
CERATONIA SILIQUA (GARROFER)
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
75
o Descripció: Arbre perenne amb la copa ampla i estesa que pot arribar a fer fins a
10 metres d’alçada. Presenta un tronc irregular, l’escorça llisa de color grisenc i un
sistema d’arrels extens i profund.
o Fulla i fruit: Les fulles, arrodonides o ovalades, són persistents, verd fosques i
compostes, ja que els seus folíols neixen enfrontades de dues en dues fins a 5 parells.
Les flors són poc vistoses encara que desprenen una olor molt fota; s’agrupen en
forma de raïm, sorgint directament dels tronc o de les branques. Els fruits en llegum,
les garrofes, tenen una forma una mica corba, mesuren fins a 25 cm i alberguen de 10
a 16 llavors.
o Distribució: És un arbre típic mediterrani i de l’Orient Pròxim, tot i que es
distribueix per les zones costaneres de la Península. També trobem alguns exemplars
a Aràbia, Síria i el Líban.
________________________________________________________________
Font pròpia
CHAMAEROPS HUMILIS (MARGALLÓ)
o Descripció: Palmera arbustiva que pot arribar a mesurar, excepcionalment 8
metres d’alt i sol tenir un tronc de 35 cm de diàmetre, cobert per les fulles velles
seques. Sol desenvolupar-se en zones seques i molt assolellades i tant en zones
pròximes al mar com en zones a 1.100 metres d’altitud.
o Fulla i fruit: Les fulles semblen ventalls, ja que són simples, persistents i molt
grans. Està dividida en segments que vénen acompanyats d'algunes fibres marrons.
Les flors neixen en branques entre les fulles i es disposen en espiral sobre els eixos i
són de color crema o groguenques. Els fruits són carnosos (dàtils), bruns o
vermellosos.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
76
o Distribució: Aquesta espècie habita en les regions mediterrànies, des de Portugal i
el Marroc fins a Malta i en algunes zones de Cantàbria.
________________________________________________________________
Font pròpia
CRASSULA TETRAGONA
o Descripció: Planta arbustiva que té tiges llenyoses amb una escorça de color
marronós i parells creuats de fulles. És una planta molt resistent, ja que es manté
durant les gelades, però prefereix les temperatures càlides.
o Fulla i fruit: Presenta unes fulles de color verd i sovint una flor a l’extrem de color
blanc i vermell que creix a l’estiu. Les fulles creixen de la extensió de les tiges cap als
laterals i inclinant-se lleugerament cap a dalt.
o Distribució: Aquesta espècie és nativa d’Àfrica, però actualment es troba
àmpliament distribuïda pel sud d’Àfrica i per altres regions d’Europa.
________________________________________________________________
Font pròpia
CUPRESSUS SEMPERVIRENS (XIPRER)
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
77
o Descripció: Arbre perennifoli que pot mesurar fins a 35 metres d'altura i que
presenta un aspecte estret i columnar. La seva escorça és d’un color marró grisenc i
sol estar molt fissurada longitudinalment en els exemplars vells. Si es frega el fullatge,
es pot apreciar una lleugera olor a resina.
o Fulla i fruit: Les fulles són petites escates de color verd fosc mat que se solapen i
cobreixen completament les branques. Aquest arbre presenta uns fruits llenyosos,
similars a una pinya (estròbils), que estan formats per unes 14 escates i tenen un
diàmetre de 3 cm; són d’un color marró grisenc i tenen una forma esfèrica. Triguen
gairebé 2 anys fins a completar el seu desenvolupament i, quan ja estan madures, les
seves escates s'obren per alliberar unes llavors petites, aplanades i amb ales estretes.
o Distribució: Aquesta espècie té el seu origen a Grècia, Turquia i Pèrsia, però tot i
això, la trobem distribuïda sobre tot per València, les illes Balears i altres regions de la
Península Ibèrica.
________________________________________________________________
Font pròpia
ERYNGIUM CAMPESTRE (CARD GIRGOLER)
o Descripció: Planta herbàcia de tija erecta i molt ramificada, d’un color verd
groguenc. Pot créixer uns 70 cm d’altura, però les seves arrels poden arribar a
mesurar fins a 5 metres sota terra. Sol desenvolupar-se en terrenys secs i plans, a la
vora de camins i en camps de cultiu abandonats.
o Fulla i fruit: Presenta unes fulles cobertes d’espines i dividides en lòbuls. També
floreix al final de la primavera, creant unes flors de color blau envoltades d’una mena
de punxes; aquestes, es desprenen quan la tija mor, i d’aquesta manera es facilita la
dispersió de les llavors. Consta d’un fruit que és un tipus de fruit sec i està format per 2
mericarps coberts de petites escames.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
78
o Distribució: És una planta molt distribuïda a la Península Ibèrica, a l’Europa
central i occidental en general, al nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i al Caucas.
________________________________________________________________
Font pròpia
EUCALYPTUS GLOBULUS (EUCALIPTUS)
o Descripció: Arbre perenne d’uns 40 metres, però que, en algunes ocasions, pot
arribar als 80 metres d’alçada. L’escorça del seu tronc és llisa i es desprèn en grans i
amples tires de color gris i marronós. Presenta unes arrels molt desenvolupades, per
extreure aigua de molta profunditat. Aquesta espècie està acostumada a climes de
tipus mediterrani però alguns exemplars s’han adaptat a medis més humits.
o Fulla i fruit: Aquesta planta presenta unes fulles llargues, estretes, lanceolades,
una mica corbades, acabades en punta i de color gris blavós. Tambe té flors
individuals o agrupades en grups de dos o tres, les quals, quan estan tancades, estan
cobertes per una capa gruixuda i rugosa. Quan es desprèn aquesta tapa, és quan
comença a florir, normalment a la primavera. A més, consta d’un fruit en forma de con i
amb obertures ovalades, que està protegit per una càpsula, que quan s’obra, deixa
anar les llavors.
o Distribució: És una espècie originària d’Austràlia i de Tasmània. També trobem
plantacions d’aquests exemplars a les zones costaneres de la Península Ibèrica, sobre
tot al nord.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
79
Font pròpia
FICUS CARICA (FIGUERA)
o Descripció: Arbre petit o arbust caducifoli que amb prou feines arriba als 6 metres
d’alçada. El seu tronc és gris cendra i llis, però sovint presenta branques tortuses. Viu
naturalitzat a les penya-segats, però és més conegut com a planta de conreu del que
s'aprofiten el seus fruits, les figues. Tota la planta desprèn un làtex blanc si li fem una
ferida; aquest làtex és irritant.
o Fulla i fruit: Les fulles són lobulades, de contorn palmat, simples, aspres al tacte i
irregulars de forma (asimètriques). El contorn dels lòbuls pot ser llis o dentat. La
floració es produeix a l'estiu. El fruit, anomenat figa, mesura fins a 8 cm de longitud, té
forma de globus, és de color verd, verd-groguenc o lilós, i és dolç.
o Distribució: Ja que és una planta de cultiu molt comuna, s’ha estès per el sud
d’Europa, el nord d’Àfrica i el centre occidental d’Àsia, però el seu origen és
mediterrani.
________________________________________________________________
Font pròpia
FOENICULUM VULGARE (FONOLL)
o Descripció: Planta silvestre que arriba als 2 m d'alçada. És de color verd blavós i
presenta una arrel gruixuda de la qual neix una tija comestible. D’aquesta tija creixen
grans fulles molt dividides que s'enlairen cap amunt. Una característica molt peculiar
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
80
d’aquesta espècie, és que tota la planta fa una olor característica semblant a l'anís.
Acostuma a desenvolupar-se en zones rocoses i assolellades i camins (zones de terra
baixa), tot i que també pot créixer en altres prats de fins a 1.300 metres d’altitud.
o Fulla i fruit: Les fulles creixen verticalment des del terra i als extrems superiors,
presenten unes umbel·les de flors molt petites de color groc. Floreix durant l’estiu. El
fruit és petit i està format per dues parts, les quals consten d’una llavor cadascuna.
o Distribució: És una espècie originària del sud d’Europa, concretament de la zona
mediterrània, on és molt típica, i del Pròxim Orient.
Font pròpia
GRAMINEAE (GRAMÍNIES)
o Descripció: Planta herbàcia perenne que presenta unes tiges cilíndriques i primes
anomenades “palla”, normalment amb petits nusos d’on surten unes fulles llargues,
planes i verdes. Prefereix desenvolupar-se en marges i boscos clars.
o Fulla i fruit: Aquesta planta consta de flors agrupades per formar la inflorescència
en forma d’espigues. Té els fruits en fruits secs o grans. Respecte les fulles, solen
sorgir de la base de la planta i s’allarguen fins que es van assecant i adopatant un
color marronós.
o Distribució: És una herba molt comuna a València, a Catalunya i a les illes
Balears, tot i que està estesa per tota la franja mediterrània i pel sud de Grècia.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
81
Font pròpia
ILEX AQUIFOLIUM (GRÈVOL)
o Descripció: Arbust molt dens i ramificat o arbre que arriba fins als 12 m de talla.
L'escorça i les branques són grises i llises. El trobem sovint en zones de boscos
caducifolis o boscos perennes humits.
o Fulla i fruit: Les fulles són persistents, simples, més o menys ovalades i en general
amb el marge ple d'espines. Mesuren fins a 8 cm de llarg i són d’un color verd fosc. Els
mascles tenen unes flors blanquinoses que solen passar desapercebudes, però les
femelles, després de la fecundació, produeixen uns fruits globosos de la mida d'un
pèsol, que són verds al principi i tornen al vermell intens al madurar.
o Distribució: Aquesta planta és d’origen central europeu i mediterrani, però la
podem trobar també al nord d’Àfrica i al sud d’Àsia. Dins de la Península, és més
abundant a la zona septentrional, i es va acantonant en zones muntanyoses.
________________________________________________________________
Font pròpia
JUNNIPERUS COMMUNIS SUBSP. NANA (GINEBRÓ)
o Descripció: Arbust de planta llenyosa d’uns 2 metres d'alçada com a molt, que té,
generalment, un creixement lent. Sol créixer en zones de fred intens i forts vents, en
pinedes, en zones d’alta muntanya… Pot desenvolupar-se tant en regions a 1.300
metres d’alçada com en regions a 2.000 metres o més.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
82
o Fulla i fruit: Les fulles són punxents i estretes, en forma d’agulla; són d'un color
verdós i presenten una banda blanca a l'anvers. Els exemplars masculins presenten
les flors en forma de cons, disposades en espiral; aquestes solen florir a la primavera.
Aquesta planta consta d’un fruit anomenat gàlbul, el qual és carnós, rodó, de color
verd el primer any i negre quan ja és madur (triga entre 2 i 3 anys en madurar).
o Distribució: Es troba distribuïda per tots els continents, ja que resisteix molt bé el
fred i suporta grans variacions de temperatura. S’estén per Amèrica central i algunes
zones d’Amèrica del nord, Europa i per una franja del nord d’Àsia.
________________________________________________________________
Font pròpia
LAURUS NOBILIS (LLORER)
o Descripció: Arbre petit que arriba als 10 m d'alçada, que té un tronc recte, envoltat
per una escorça llisa i grisenca. Aquesta espècie es sol desenvolupar en climes suaus
i frescs, en boscos d’arbres caducifolis, zones properes al mar, prop de barrancs i
regions humides… No suporta bé el fred.
o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles lanceolades, simples i aromàtiques (contenen un
oli), d’un color verd fosc per les dues cares i d’uns 15 cm de llarg. Les flors són
blanques groguenques i estan disposades en diferents peus de la planta. Presenta un
fruit carnós (drupa), de color negre quan madura i de la mida d’un pèsol.
o Distribució: Aquesta planta és originària de zones compreses entre el mediterrani i
l’Àsia Menor; no obstant, és molt abundant als Països Catalans, a les illes Balears i
s’estén per algunes zones del nord-oest peninsular.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
83
Font pròpia
MORUS (MORERA)
o Descripció: Arbre caducifoli de tamany mitjà que no sol sobrepassar els 12 o 15
metres d´alçada. Consta d’una copa abovada o arrodonida.
o Fulla i fruit: Les fulles són grosses i d’aspecte brillant per l´anvers, variables en la
forma, ja sigui arrodonides o cordades, dentades o lobulades. Són de color verd clar
sense pèls, limbe oval i en forma de cor irregular i asimètric. Els fruits són blancs,
rosats o de color vermell fosc, dolços i comestibles. Les flors són petites i s´agrupen
en espigues molt denses, allargades o ovoides. Floreix de l’abril al maig.
o Distribució: Aquesta espècie és originària de regions càlides i temperades d’Àsia,
Àfrica i Amèrica del Nord; principalment té l’origen a la Xina.
________________________________________________________________
Font pròpia
OLEA EUROPAEA (OLIVERA)
o Descripció: Arbre perenne típic mediterrani, de tamany petit (no sobrepassa els 8
o 10 metres) que té ell tronc curt i no molt recte, ample a la base i amb entrenusos,
buits. Les seves branques acaben en punta afilada. Es desenvolupa en climes
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
84
mediterranis i li afecten molt les gelades; pot créixer des de en zones arran del mar
fins a zones a 1.500 metres.
o Fulla i fruit: Les fulles són persistents, lanceolades, de marge sencer, punxegudes,
verd fosques per l'anvers i platejades pel revés a causa d'una capa de pèls molt densa
que només es veu amb lupa. Les flors surten a la primavera i són molt petites, amb 4
pètals blanquinosos. El fruit és l'oliva, carnós i amb un os gran en el seu interior, que
quan madura es torna de color lila o negre.
o Distribució: És molt comú en les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el
Montsià i el Tarragonès.
________________________________________________________________
Font pròpia
OPUNTIA FICUS-INDICA (FIGUERA DE MORO)
o Descripció: Planta arbustiva que pot arribar a fer 4 o 5 metres d'alçada i que té les
tiges suculentes, formades per uns lòbuls grans, verds i plans anomenats pales.
Aquestes, tenen punxes, que en realitat són fulles transformades en espines llargues i
dures. Aquest cactus conté un 90% d’aigua.
o Fulla i fruit: Presenta unes flors grogues o vermelles, en forma de corona, que
tenen molts pètals i estams; floreix una vegada a l’any, durant l’estiu. El fruit està
cobert per una closca gruixuda i espinosa i conté moltes llavors. Quan madura, és una
beina de forma ovalada i força gran (sol pesar al voltant de 100 grams).
o Distribució: Aquesta espècie és originària de les zones tropicals d’Amèrica
(Mèxic), però ha estat cultivada arreu del món i, actualment, es troba naturalitzada a
Europa, concretament a la conca del Mediterrani, i al nord d’Àfrica.
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
85
Font pròpia
PHRAGMITES COMMUNIS (CANYÍS)
o Descripció: Planta caracteritzada per les seves tiges altes i fortes que poden
arribar als tres metres i que estan cobertes de fulles. És molt freqüent en totes les
zones humides, canals i basses. Aquesta espècie, a més, és perenne i està
comprimida lateralment.
o Fulla i fruit: Presenta fulles llargues i amples que creixen com a continuació de la
tija i que es deixen caure. Les flors, amples i sedoses, creixen a la part superior de les
tiges de forma una mica penjant. Floreix normalment a l'estiu i a la tardor.
o Distribució: Aquesta espècie es distribueix per les illes Balears principalment, tot i
que s’ha estès cap a la zona mediterrània de la Península Ibèrica.
________________________________________________________________
Font d’internet
PINUS MUGO (PI NEGRE)
o Descripció: Pi de muntanya que pot assolir els 20 metres d’altura com a màxim.
Presenta una copa, més aviat allargada, que pot fer fàcilment 20 metres i les branques
més baixes de la qual estan molt a prop del terra. La majoria de vegades trobem el
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
86
tronc i la copa una mica deformats; diguéssim que té la copa desordenada. El tronc és
recte i robust; té un creixement molt lent, fins al punt que alguns exemplars assoleixen
els 700 anys.
o Fulla i fruit: Les fulles, com la resta de pins, les té allargades, fortes, primes i
agrupades en parelles. El seu fruit, la pinya, sol ser petita, asimètrica, amb forma de
con i presenta unes escames amb aspecte de ganxo.
o Distribució: És un arbre molt abundant als Pirineus, però també el trobem
escampat per alguns llocs en concret de la Península Ibèrica. Es pot desenvolupar tant
en boscos a una certa altura com per sobre dels 2.700 metres.
________________________________________________________________
Font pròpia
PINUS PINASTER (PINASTRE)
o Descripció: Arbre marítim que sol mesurar uns 30 metres aproximadament. Els
exemplars que viuen en ambient de forta aridesa consten d’una escorça gruixuda de
color vermell ataronjat amb diverses escletxes profundes, sobre tot a la base, i plaques
espesses de color marró negrós, al contrari dels que vegeten en zones de clima humit,
que tenen l'escorça menys gruixuda, amb esquerdes poc profundes i plaques més
petites i més grisenques. En general, presenta una copa molt desigual, desordenada i
oberta.
o Fulla i fruit: De la mateixa manera que la resta de pins, aquest arbre presenta les
fulles emparellades; aquestes, són gruixudes, allargades i d’un color verd groguenc.
Tenen com a fruit unes pinyes amb forma de con, tancades (molt compactes) i de
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
87
color verd al principi, però al cap de dos anys es tornen d’un color marró rogenc, que
és quan s’obren una mica.
o Distribució: Aquesta espècie s’estén per la Península Ibèrica, Itàlia, el sud de
França, el Marroc, Malta… Ha estat repoblada en regions de Sudàfrica, Nova Zelanda
i Austràlia. Es sol desenvolupar en altures d’entre el nivell del mar fins uns 800 metres
d’alçada.
________________________________________________________________
Font pròpia
PINUS PINEA (PI PINYER)
o Descripció: Arbre mediterrani característic per la forma arrodonida de la copa i la
seva llavor comestible. És una espècie heliòfila, la qual cosa significa quer té la
capacitat de resistir temperatures molt altes i molt baixes. Aquesta espècie pot arribar
a fer 30 metres d’alçada, tot i que la majoria es queden als 20. Presenta una escorça
molt gruixuda al tronc, que és de color marró rogenc; té unes plaques grises
separades per ratlles vermelles. És un arbre que abunda en sòls sorrencs.
o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles de gairebé 20 cm de llarg, primes com agulles,
aparellades de dues en dues i de color verd. Al març comença a florir, i és aleshores
quan surten les pinyes, de forma ovalada i tamany mitjà (uns 15 cm), les quals
contenen pinyons. Les pinyes comencen a madurar i a caure a partir del tercer any.
o Distribució: És un arbre originari de la Península Ibèrica, on és més abundant a la
part central i al sud. És molt característic de la zona mediterrània. Es sol desenvolupar
en altures d’entre el nivell del mar i fins a 1000 metres d’altura (sobre el nivell del mar).
________________________________________________________________
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
88
Font pròpia
PISTACIA LENTISCUS (LLENTISCLE)
o Descripció: Arbust ramós que pot arribar a fer-se un arbret de fins 8 metres
d’alçada; és molt abundant a les garrigues i sotaboscs de les pinedes i alzinars. Tota
la planta té una aroma a resina i consta d’una escorça grisosa, tot i que en els
exemplars joves és d’un color verdós o vermellós.
o Fulla i fruit: En aquesta espècie són molt característiques les fulles compostes
amb folíols forts però flexibles i emparellats oposadament; aquestes, es disposen
alternes sobre les branques, tenen el marge sencer, són el·líptiques, brillants, fosques
per la cara superior, una mica més clares pe la cara inferior i acaben en punta. Les
flors són de color verd o vermell, i els fruits són arrodonits, poc carnosos i rogencs al
principi, però ennegreixen quan maduren.
o Distribució: Aquesta planta habita per tota la zona mediterrània, a les illes
Canàries, en les Balears… També la podem trobar en abundància a la meitat est i sud
de la Península Ibèrica.
________________________________________________________________
Font pròpia
PLATANUS HYBRIDA (PLATANER)
o Descripció: Arbre caducifoli de tamany gran (pot arribar a superar els 30 metres
d’alçada) i d’aspecte robust. Presenta una copa dispersa, amb branques gruixudes i
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
89
un tronc recte i gruixut amb una escorça de color gris groguenc que es desprèn
fàcilment en làmines. També sol desenvolupar un sistema d’arrels molt potent que
necessita sòls profunds.
o Fulla i fruit: Les fulles són alternes, caduques i grans, dividides en lòbuls i en
forma de cor. Les flors solen tenir una forma esfèrica i pengen en grups de 3, formant
llargs peduncles. Per una altra banda, els fruits estan agrupats en glomèruls rodons,
molt junts, en forma de piràmide inversa i amb pèls al voltant, per facilitar la seva
dispersió.
o Distribució: El plataner té els seus orígens ben distribuïts per zones de la
Península Ibèrica, des de Ibèria fins a Grècia, a Pèrsia… També trobem alguns
exemplars en algunes regions de França.
________________________________________________________________
Font pròpia
QUERCUS (ROURE)
o Descripció: Arbre caducifoli de fins a 20 metres d’alçada que té una copa i un
tronc irregulars. Presenta petites branques cobertes de molts pèls i fulles simples. És
una espècie molt abundant en els boscos de muntanya mitjana a Catalunya.
o Fulla i fruit: Aquest arbre consta de fulles simples i alternes d’uns 7 cm de
longitud, amb el contorn una mica lobulat i lòbuls fins; tenen borrissol a l’anvers al
principi, i més tard es transforma en un color verd intens i brillant. El revers es manté
sempre amb una fina capa de borrissol. Les flors femenines són individuals, mentre
que les masculines es disposen en aments. També consta d’un fruit, el qual
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
90
s’anomena aglà, que està cobert per la part inferior, per una caputxa d’escates
allargades, i és allargat i estret.
o Distribució: Aquesta espècie té els orígens generalment a Europa, a l’Àsia
occidental i a zones mediterrànies occidentals. Actualment també es distribueix per
l’Europa meridional, i des d’Espanya fins l’Àsia Menor.
________________________________________________________________
Font pròpia
QUERCUS ILEX (ALZINA)
o Descripció: Arbre perenne que pot arribar a mesurar uns 25 metres d’alçada i que
presenta una copa ampla i frondosa. Té un tronc cobert d’una escorça gruixuda, plena
de rugositats i de color gris marronós, que es coneix com a “suro”. Prefereix viure en
boscos densos i en climes continentals, ja que està acostumada a àrees de l’interior.
o Fulla i fruit: Aquest arbre té unes fulles molt variables respecte la forma; poden ser
des de lobulades fins a rodones, de marge llis, amb petites punxes i poc nombroses
als marges, de color grisenc al revés, per la presència de petits pèls, i de color verd
lluent per l’anvers. Presenta també un fruit, l’aglà, que quan madura, a la tardor, és
d’un color marró fosc. Les flors masculines són de color groc i pengen agrupades en
aments, mentre que les femenines, són solitàries i són de color verd.
o Distribució: Aquest arbre es distribueix per tota la Península Ibèrica, tot i que és
més abundant en zones costaneres mediterrànies i cantàbriques. També la trobem en
grans quantitats a les illes Balears.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
91
6.2.1. ESPÈCIES INVASORES VEGETALS:
Font pròpia
ACACIA DEALBATA (ACÀCIA o MIMOSA)
o Descripció: Arbre (o arbust) perenne que presenta una escorça que pot ser llisa o
esquerdada de color marró grisós. Té moltes branques que són estriades i alternes.
Pot arribar a créixer entre 10 i 12 metres d’alçada, de manera molt ràpida; tot i això, no
duren molt més de 30 anys. Pot desenvolupar-se en zones de fins 1.000 metres
d’altitud.
o Fulla i fruit: Presenta unes fulles agrupades en grups de 8 a 20 petites
ramificacions que presenten la cara inferior coberta d’una espècie de pèls amb
aspecte de llana. També té una flor en forma de glomèrul format per més de 25 flors
molt oloroses. Floreix de gener a març. Com a fruit, produeix unes beines d’un color
verd blavós que contenen quatre o cinc llavors cadascuna.
o Distribució: Aquesta espècie és originària d’Austràlia i de Tasmània; però també la
podem trobar introduïda al nord i a l’oest de la Península Ibèrica. Actualment està
escampada per tot el planeta.
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
92
Font pròpia
AGAVE AMERICANA (ATZAVARA)
o Descripció: Planta perenne que era pròpia de zones semidesèrtiques, però que
ara, cada vegada més, és capaç de resistir a temperatures temperades. És sovint
pol·linitzada per ratpenats.
o Fulla i fruit: La planta presenta fulles suculentes, grans (d’uns 2 metres de llarg),
lanceolades i de color blanc blavós, blanc grisós o verd amb franges grogues.
Aquestes, tenen espines que recorren totes les vores. Aquestes sorgeixen de la base i
creixen cap amunt, fent petites ondulacions. Floreix una única vegada, cap al final de
la seva vida, creant una flor amb una tija llarga d’uns 10 metres d’altura i una
inflorescència a l’extrem de color groc verdós. Té un fruit en forma de càpsula
allargada.
o Distribució: Aquesta espècie és originària de Mèxic, el sud dels Estats Units, però
s’ha estès per tot el món fins arribar a llocs com Sudamèrica, regions mediterrànies,
Àsia, Índia o Austràlia.
________________________________________________________________
Font pròpia
AILANTHUS ALTISSIMA (AILANT)
o Descripció: Arbre caducifoli que arriba als 30 metres d'alçada, i que presenta una
escorça llisa i grisenca. Sol desenvolupar-se a la vora de carreteres, de torrents…, en
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
93
jardins, camps de cultiu, etc. El podem trobar aïllat o en arbredes, i des de zones al
nivell del mar com a 1.500 metres d’altitud.
o Fulla i fruit: Les fulles són molt grans, de colors verd clar i verd més fosc, de fins a
gairebé un metre de longitud, alternes i compostes per un nombre imparell de fulles. El
marge de les fulles és irregular, sovint amb lòbuls a la base, i tenen la característica
que fan pudor si són picades. Les flors són petites i verdoses, agrupades en panícules;
floreix de maig a agost. Els fruits són secs i tenen una llavor de la mida d'una llentia
envoltada d'una ala membranosa allargada que li serveix per a la dispersió pel vent
(sàmares).
o Distribució: És una espècie originària de l’Àsia, concretament de la Xina i el Japó,
però, actualment s’ha naturalitzat arreu del món.
________________________________________________________________
Font pròpia
ARECACEAE (PALMERA)
o Descripció: Arbre o arbust perenne que presenta un tronc llarg (poden arribar a
mesurar fins a 80 metres) sense ramificar i molt robust, escamat per la part superior.
Solen créixer en zones tropicals. Acostuma a desenvolupar un sistema d’arrels potent,
ja que comença en els nusos inferiors el tronc i té moltes ramificacions.
o Fulla i fruit: Presenta unes fulles generalment verdes i allargades, força grans i
agrupades en una corona terminal; es solen dividir en forma de nombroses làmines
(palma) a mesura que s’estén i solen acabar en punta. També té unes flors solitàries
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
94
de 3 pètals, de forma calze i de color blanc. El fruit, una beina, és carnós i sol tenir una
cobertura formada per escames, pèls…, que protegeixen la llavor.
o Distribució: Aquesta espècie és molt comuna a Cuba, Colòmbia i Madagascar.
Actualment la trobem distribuïda per quasi tot l’hemisferi sud del planeta; és molt
abundant a Amèrica del Sud, a tot el continent africà, algunes zones d’Austràlia i una
franja del sud d’Àsia.
7. PART PRÀCTICA: La part pràctica d’aquest treball de recerca està principalment formada per l’inventari
de la fauna i la flora presents a Gavà. Per realitzar-lo, ha sigut necessari escurçar el
contingut a partir de destacar certes espècies, les quals són més rellevants i més
conegudes.
L’inventari, inclòs en el treball redactat anteriorment, consta de tres parts principals,
segons la zona on habitin els éssers vius estudiats.
He inclòs les plantes i els animals més significatius en la nostra vida quotidiana, els
que són més vistos, més comuns…; els que són l’indicador més ben definit de la salut
hídrica del poble de Gavà. Això comporta afegir ocells i petits mamífers principalment,
parlant de fauna, ja que segons els cursos d’aigua que hi ha, es distribueixen d’una
manera o una altra. Per l’altra banda, òbviament és molt important fer esment de les
plantes en general, degut a la seva essencial necessitat d’aigua.
8. CONCLUSIONS: Durant la realització d’aquest treball he tingut certes dificultats, les quals engloben els
següents punts:
A l’inici, per tal d’organitzar la feina i tota la informació que havia de cercar, vaig dividir
la zona total que havia de ser estudiada, segons les zones arbrades que presenta
Gavà; és a dir, si era zona urbana, zona de platja o zona de muntanya. Més tard vaig
tenir l’oportunitat de contactar amb dos membres de l’associació Quercus, els quals
em van mostrar que la millor manera de dividir la fauna i la flora en el territori, era
diferenciant els límits hidrogeològics de Gavà, per poder tenir en compte la mobilitat de
la fauna.
També podríem destacar que ha comportat un cert grau de dificultat el fet de fer
fotografies de bona qualitat a la fauna, ja que el vol d’alguns ocells era molt accelerat o
els nius estaven en llocs de difícil accés; també havia d’esperar el moment oportú en
el qual els peixos saltaven de l’aigua per poder fotografiar-los, etc. Finalment, vaig
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
95
decidir excloure els peixos i els insectes, seguint el consell d’alguns experts i de la
tutora.
Una vegada finalitzat el treball, puc concloure que és més fàcil estudiar les plantes, tot
i que m’agradaria, en un futur, treballar en l’àmbit de la fauna, disposant dels recursos
necessaris i el temps òptim per fer-ho.
Considero que he après moltes coses sobre les espècies autòctones de Gavà i he
pogut adonar-me de la importància que té la seva presència en l’ecosistema que
complementen, doncs ara cada vegada més, moltes d’elles estan sent retirades per
algunes d’invasores.
9. AGRAÏMENTS: M’agradaria donar-li les gràcies a la gent que m’ha recolzat durant la realització
d’aquest treball, començant per la meva tutora, Esther Prunera; primer de tot per
proposar-me el tema, el qual em va interessar des d’un principi, per guiar-me i per
aportar-me tots els recursos que ha pogut. També m’agradaria agraïr l’ajuda que he
tingut per part dels meus pares, els quals m’han recolzat, m’han donat la seva opinió
sobre certs aspectes i em van acompanyar durant moltes hores i per llargs
recorreguts, en la meva part pràctica (fotografies).
També haig de mencionar l’ajuda que vaig rebre per part de l’organització Quercus, en
Marc, biòleg de l’ajuntament de Gavà, i diverses persones del centre històric de Gavà,
els quals em van donar consells al principi, per poder encaminar el meu treball d’una
manera lògica i adequada.
Per últim, m’agradaria fer esment dels meus germans, l’Anna i el Joan, que m’han
ajudat en alguns aspectes de format del treball.
10. BIBLIOGRAFIA: Per documentar-me durant la realització d’aquest treball, vaig recórrer a diverses fonts,
entre les quals hi ha la facultat de Biologia de Barcelona; també he utilitzats fonts
d’internet i llibres proporcionats per les persones mencionades als agraïments.
Aquestes fonts són les següents:
- Via webs: • http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-
content/uploads/sites/10/2016/07/Pla-de-Gestio-Forestal-de-Gava.pdf →
(9/3/17)
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
96
• http://hawfunny.blogspot.com.es/ → (20/4/17)
• https://ca.wikipedia.org/wiki/Gav%C3%A0 → (1/5/17)
• http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20.htm →
(26/5/17)
• http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-
content/uploads/sites/10/2016/04/El-Gava-Geologic.pdf → (31/5/17)
• http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20noms.htm →
(16/6/17)
• http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/primavera/ocells%20cacera%202.pdf →
(3/8/17)
• https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ocell → (24/8/17)
• https://fontsaigua.wordpress.com/tag/el-garraf/ → (14/9/17)
• http://www.patrimonigava.cat/es/zones-humides → (12/10/17)
• http://www.staperpetua.cat/menu-principal/info-municipal/parc-central/el-
passeig-de-la-ribera/fauna-del-parc → (3/12/17)
• http://www.archive.org/stream/faunaibricamam00cabr#page/n23/mode/2up →
(23/12/17)
• https://parcs.diba.cat/web/garraf/relleu → (23/12/17)
• https://www.asturnatura.com/guia-aves/cisnes-patos-gansos/1.html → (2/1/18)
• http://www.vertebradosibericos.org/aves/listaaves.html → (3/1/18)
• http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/mamifers/ratpenat.htm → (3/1/18)
• http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_
natural/especies_exotiques_medinatural/documents/informe_exocat_2013.pdf
→ (4/1/18)
• http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Consells%20p
er%20potenciar%20la%20biodiversitat%20urbana.pdf → (4/1/18)
• http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/EstudiEspecie
sInvasores.pdf → (4/1/18)
- Via llibres:
• Arbres de Catalunya de Ramon Pascual
• Guia de camp dels ocells dels Països Catalans i d’Europa
• Rutes de flora i fauna
• Guía para reconocer las aves
• Barcelona Metròpolis (Capital en transformació)
• Guía de la flora y fauna del mar Mediterráneo de A.C. Campbell
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
97
ANNEXOS
- Il·lustracions pròpies: PICA PICA
UPUPA EPOPS
ALCTORIS RUFA
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
98
- Espècie invasora Myiopsitta monachus:
Com he mencionat anteriorment a l’inventari, la Myiopsitta Monachus és un ocell
originari de la zona equatorial d’Amèrica del sud, però tot i així, està present a Gavà;
per tant, és una espècie invasora. D’això, en podem deduir doncs, que tot i ser una
espècie tropical, té una gran facilitat d’adaptació a temperatures baixes.
La primera vegada que aquesta espècie va ser albirada a Barcelona, va ser el 1975 al
Parc de la Ciutadella, on es van veure dos exemplars a causa d’una fuga accidental.
La població ha anat incrementant, fins arribar avui dia, on trobem una situació de
reproducció molt activa.
(font pròpia) (font pròpia)
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
99
- Pipistrellus pipistrellus:
Els ratpenats (quiròpters) són un grup de
vertebrats amb un gran valor ecològic, per les
singulars adaptacions al domini aeri, el
desenvolupament d’un sofisticat sistema de sonar
en la majoria d’espècies i el tipus de recursos
alimentaris que capturen. La majoria dels ratpenats de Catalunya depreden grans
quantitats d’insectes i exerceixen una funció reguladora sobre les poblacions
d’artròpodes. Descomptant el període d’hibernada, una agrupació de ratpenats
estudiada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, consumeix cada any una
quantitat d’insectes compresa entre les 15,3 i les 30,6 tones. La seva activitat
depredadora i per tant reguladora de les poblacions d´insectes urbans constitueix un
servei per a la ciutadania, especialment per aquelles persones que passen més hores
en horts i jardins (usuaris d´horts, jardiners…). Es tracta d’un servei ecosistèmic
regulador.
El control total de les poblacions de mosquits és molt difícil, i més encara amb la
colonització de noves espècies com el mosquit tigre. Per aquesta raó les espècies
insectívores tenen una creixent importància en el control de les poblacions d’insectes
que es reprodueixen ràpidament en petits volums d’aigua. A més els quiròpters tenen
una funció clau en el control de les malalties víriques emergents transmeses per
mosquits. Els ratpenats són un grup de mamífers que captura massivament els
mosquits transmissors d’aquestes malalties víriques i que és capaç d’eliminar els virus,
sense emmalaltir. Podríem dir en termes col·loquials, que els ratpenats són els millors
“antivirals” que coneixem. És per aquest motiu que la seva conservació és essencial
pel manteniment de la salut pública i ambiental, ja sigui a nivell de malalties
zoonòtiques o en el control de plagues forestals (com la processionària) i de plagues
en els horts. Per aquesta raó assegurar una infraestructura ecològica amb ratpenats té
una importància cabdal a la ciutat per contribuir a garantir la salut dels seus habitants i
visitants.
La importància ecològica dels ratpenats justifica que a Catalunya totes les espècies
siguin considerades espècies de fauna estrictament protegides d’acord amb el
Conveni de Berna de 1979, i que la Unió Europea hagi inclòs en la Directiva de 1992
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
100
tots els quiròpters en l’annex d’espècies d’interès comunitari que requereixen protecció
estricta.
Els quiròpters solen ser mamífers molt sensibles a les alteracions dels seus hàbitats,
per exemple a la disminució de la disponibilitat de refugis i de recursos tròfics, o als
canvis en les condicions ambientals dels llocs on es refugien.
Els seus refugis són vulnerables a un ampli ventall d’amenaces fet que ha conduit
aquests darrers anys a la pèrdua i la fragmentació del seus hàbitats. La tendència
global de les poblacions de quiròpters queda palesa en les darreres dades
presentades per la IUCN en les que el 23% de les 1.240 espècies de quiròpters del
món estan considerades en regressió (IUCN 2013).
*Informació extreta d’una font externa*
- Ruta Zona3: *Ruta duta a terme per tal d’obtenir les fotografies necessàries per estudiar la zona 3
(Fonts i rieres que baixen del Massís del Garraf).
INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ
101
- Projecte “NIUSSAFA”:
“Niussafa” és un projecte didàctic enfocat a conscienciar la importància de millorar la
biodiversitat de certes espècies en zones urbanes. Aquest grup treballen per garantir el
desenvolupament de mètodes dirigits a aquests objectius i, actualment, ja han col·locat
tres nius en arbres del nostre col·legi “Sagrada Família” i pròximament constaran d’un
quart, amb una càmera grabant 24 hores que podrà controlar tots els moviments del
ocells en qüestió per poder documentar-se i estudiar els seus hàbits, al terrat del
col·legi.