1. Flauta de bec La flauta de bec va ser popular a l' edat mitjana, per va declinar a meitats del Segle XVIII a favor d'altres instruments de vent, com particularment la flauta travessera, tot i que tamb l' obo i el clarinet. Durant el seu apogeu, el so de la flauta de bec s'associ tradicionalment amb les aus, els pastors, fets miraculosos, funerals, matrimonis i les escenes amoroses.

2. arpa L'arpa s un instrument de corda pinada compost per un marc ressonant i una srie variable de cordes tensades entre la secci inferior i la superior. Les cordes poden ser pinades amb els dits, les ungles o amb un o plectre. 3. Orgue portatiu Para ejecutar este pequeo rgano, el intrprete lo llevaba colgado del cuello u hombro o apoyado sobre el muslo u otro apoyo, y se taa con los dedos de la mano derecha, mientras que la izquierda accionaba un fuelle situado en la parte posterior (por este motivo, se empleaba para acompaar actos procesionales o formando parte de pequeos grupos instrumentales). 4. trompetes En la Edad Media, con instrumentos hechos de aleaciones de metales, se iba notando una distincin entre dos ramas de instrumentos de viento metlicos: los que posteriormente evolucionaran a trompetas y derivado, conocida como claro, y los que se derivaran en los trombones y familiares, denominada buccina. 5. Flabiols i tambors Aquesta petita flauta de bec, disposa de 3 forats ( 2 davant i 1 darrere ) i es toca amb la m esquerra mentre que laltra colpeja un tambor. Smbol de la msica provenal, la parella flauta-tambori tamb es troba en altres regions europees: Catalunya ( flabiol ), Pas Basc ( Txistu ). El flabiol i el tambor sn dos instruments que han anat junts des de el segle XIII, encara sn populars en la msica folklrica, especialment a Frana del sud i Espanya. 6. llat El llat (de l'rab al-ad) s un instrument de corda pinada amb la caixa de ressonncia en forma de mitja pera -s a dir, amb el fons cncau, corbat, constitut per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mnec. Els seus orgens es remunten a l'edat mitjana. Fou molt utilitzat entre els segles XIV i XVIII i va ressorgir de nou al segle XX amb el moviment denominat de la msica antiga. 7. Viola de roda Com el seu propi nom indica, aquest instrument t una roda que frega cordes. Amb la m dreta, el msic gira el mnec que acciona aquesta roda, amb la qual fa vibrar les cordes en les que es recolza. Linstrument t 6 cordes de budell i tecles ( teclat ) que permeten lexecuci meldica ( m esquerra ). Linstrument de la msica culta en lEdat Mitjana, la Viella de roda pass a ser dun s essencial popular en el segle XVI. 8. Sac de gemecs s la cornamusa prpia de Catalunya. s un instrument aerfon que consta d'un bot o sac que s'infla amb el bufador, tres bordons i un grall. El so s produt per llengetes de canya. 9. lira La lira s un instrument musical cordfon que es toca pinant o polsant les cordes. La seva morfologia consisteix en una caixa de ressonncia de la qual surten dos braos, parallels o ms sovint divergents, que es troben units per un travesser al qual es lliguen les cordes. 10. saltiri s un instrument de corda que per amplificar el so t una caixa poc profunda de fusta. El saltiri sol ser porttil i es toca en posici horitzontal. Sutilitza fonamentalment en la msica popular i tradicional. El saltiri es remunta a temps grecs. Dos escriptors medievals van recomanar cordes dargent per al saltiri, amb bronze o llaut i fins i tot or esmentat com alternatives. Les cordes es podrien haver puntejat amb un plectre de plomes o amb els dits.