Interacció I Autoregulació 12 01 10
-
Upload
servei-dordenacio-curricular-deducacio-dadults-departament-densenyament-generalitat-de-catalunya -
Category
Documents
-
view
666 -
download
4
Transcript of Interacció I Autoregulació 12 01 10
INTERACCIÓ A L’AULA
Olga Esteve
Universitat Pompeu Fabra
LA PEDAGOGIA QUE FOMENTA
L’APRENENTATGE REFLEXIU I
COL·LABORATIU
Fomenta l’aprenentatge en l’acció
Atén per igual les necessitats individuals i grupalsFomenta el treball
col·laboratiu
Incorpora l’avaluació compartida
Incorpora les noves tecnologies per a la construcció compartida del coneixement i el treball col·laboratiu
Activa processos d’autoregulació en l’alumnat
Preguntes de partida
• Quines interaccions tenen lloc a l’aula?
• En què ajuden exactament en el procés d’aprenentatge?
RESPOSTES PARTICIPANTS
Entre alumnes petit grup, parella Entre dos grups d’alumnes Alumnat-professorat, gran grup, grup petit Canal escrit / oral Tipus d’interacció: emotiva, d’organització, de
regulació i d’ajuda Emotiva: bloqueig envers el que s’ha
d’aprendre Interacció amb les tecnologies i amb els
continguts
DESENVOLUPAMENT
COGNITIU
APRENENTATGE
Vigotski (1978)
APROPIACIÓNo és una simple còpia de la realidad
externa, no és una transformació mecànica d’una cosa externa en una interna
PROCÉS EVOLUTIU
Procés d’apropiació
a) Una operació que inicialment representa una activitat externa es reconstrueix i comença a succeir internament.
b) Un procés interpersonal queda transformat en un d´intrapersonal.
c) La transformació d´un procés interpersonal en un d´intrapersonal és el resultat d´una sèria prolongada de successos evolutius.
Vigotski (1978)
Procés d’aprenentatge
NIVELL ACTUAL DE COMPETÈNCIA
NIVELL POTENCIAL DE COMPETÈNCIA
PRESA DE CONSCIÈNCIA DEL PUNT DE PARTIDA
¿Què sé fer en relació als objectius d’aprenentatge?
OBJECTIUS D’APRENENETATGE
¿Què haig de saber fer?
ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM(Vygotsky, 1978)
Interacció com a instrument de mediació
(Lantolf, 2000; Lantolf & Poehner, 2008)
MEDIACIÓ
AJUDES EXTERNES QUE HAN D’ANAR DESPAREIXENT PAULATINAMENT I HAN D’AJUDAR A QUE L’ALUMNE/A ES FACI
SEUS ELS CONTINGUTS
Procés ‘de fora’ a ‘dins’
LA LLENGUA COM A INSTRUMENT DE MEDIACIÓ
i APROPIACIÓ
INSTRUMENT D’APRENENTATGE PER EXCEL·LÈNCIA
Parlar per aprendre ‘compartint’ i ‘participant’
AMB QUI? COM?
Interacció amb iguals
Interacció amb “ més experts/es”
Interacció amb “menys experts/es”
Interacció amb un mateix: “recursos interns”
TIPUS D’INTERACCIÓ
TIPUS 1: Interacció entre iguals
FER
Què sóc capaç de fer d’entrada
BASTIMENTADA (ANDAMIAJE) ENTRE IGUALS
TASCA
REPTE
Constitució dels grups
Variar entre el treball en grups mixtos i en grups homogenis
TIPUS 2: Interacció amb menys experts/es
Comunitat d’experts/es potencials
TASCA
REPTE
TREBALL EN GRUP DURANT TOTA LA TASCA?
TIPUS 3: Interacció expert – no expert
ASPECTES CLAUParticipació guiada segons ZDP
Comunitat d’aprenentatge
PROCEDIMENTSProlepsi
ContingènciaOportunitats d’aprenentatge (affordance)
Què fa la professora per ajudar?
Fa referència al coneixement previ a través de preguntes ‘indagadores’.
‘exploratives’: tenen funcions diverses Fa cridar l’atenció Va d’allò més general a allò més concret!!!
Interactua significativament amb els alumnes
CONTINGÈNCIA
En paraules de L. Farró (Grup de Llengua):
Manipula i dinamitza les sessions per tal d’arribar als objectius que té prefixats, però també interactua i segueix l’orientació que la sessió va agafant. Internament segueix un diàleg flexible i va decidint quin és el millor camí, a l’igual que passa en una conversa ‘natural’(L.F. Grup Llengua)
PROLEPSI
El procediment prolèptic situa els aprenents en un context en el qual el professor assumeix (o pretén assumir) que ells ‘saben més del que en aquell moment son capaços de fer’ Per això, el docent no comença ‘explicant’ sinó incorporant una tasca o activitat perquè facin, pensin. I el docent haurà de recollir els resultats d’aquesta primera accció per fer avançar en la construcció de coneixment (vegeu exemple en ‘Pràctica 2’ i ‘Resultats pràctica 2’)
(van Lier, 2004)(van Lier, 2004)
PROLEPSI
En paraules de L. Farró (Formadora Grup de Llengua):
(...) i així, partint de l’experiència i de les reflexions dels aprenents fa que emergeixin els objectius essencials de la sessió com si els alumnes tinguessin ja tots els coneixements en el seu interior i el formador (o el docent) només fos l’instrument per fer-los agafar consciència del que ja sabien o volien. Tota una estrategia.
Vegeu document ‘Procediments del docent contingent’
CONTINGÈNCIA
Característica generalConcep l’educació com un procés de reciprocitat entenent que
ensenyar implica ‘conversar’
Per això el més expert és capaç de connectar el seu propi comportament amb el del menys expert
I així ajusta el grau de suport que presta en la interacció a com el menys expert respon en cada moment a aquestes ajudes
(Villar & Pastor, 2003)
CANVI DE PERSPECTIVA
P
Presentació
PPràctica
PProducció
IIl·lustració
IInteracció
IInducció
SEQÜÈNCIA INTERACTIVA FORMATIVA PER A FOMENTAR L’APROPIACIÓ INDIVIDUAL DE CONTINGUTS
Procés d’Apropiació
‘ORIENTACIÓ’‘PENSAR TOT
PARLANT AMB ALTRES
PERSONES’
‘PENSAMENT DIALÒGIC’
’ACTUAR MENTALMENT’