Injunta leterara · 2020. 4. 1. · Injunta leterara Max Tosi, poet ladin La montes nes senta bele...
Transcript of Injunta leterara · 2020. 4. 1. · Injunta leterara Max Tosi, poet ladin La montes nes senta bele...
-
Injunta leterara
Max Tosi, poet ladin
La montes nes senta bele tla cuna gran tacamnt a (Teiles y cun chésc ncie n ncresciadum cia-
fuel sce n ssa da muessi les lascé. Ma les nes stauscia ncie n pue' adum y nes toi n frégul 1
fla, y davadechél nes meudli-les ncie ite na crta strentura de ududa, tela che ne ié nia da
csa tla gran planadures o dlongia 1 mer scunfin. Y te chsta strentura che te nroza n pue'
scialdi dur a ti piti crti, crsc pea, nia ngrt tla jnt dia montes, na crta curieusit; manco
chla di gran savi priej che tela de uli savi dut cieche ntravn te chsc nosc massa piti
mont. Ulessn savi dut sun nosc valejans, ncie la robes che ti n va me a d'i; dantaldut chles
dia persones che luna ora per velch de surapr che les , o de persones che ié unides auzedes
sun n pustamnt. Y pi alauta sura nus che na tei persona ié, y pi che ulessn savi dut de
chsta.
Max Tosi ié, per chiche 1 cunésc personalménter, ma ncie per chi che 1 cunescssa me tres si
scric, énghe na tei persona metuda tla lum per n donn dut sie, n donn rer coche pirles di bon.
L bon spirt 1 ncens poet.
Di ani da fantulin de Max Tosi, di ani da piti mut, ne savon-s na: chisc ié si sucréc; l ne uel
nia che n vede a snasé late. Y per respet a si uli ne nfruscion-s ncie no d. L ne se resta auter
che stuné ju chésc mpuls curiéus y se cuntenté dia brosces che él ié cunsenziént de nes dé.
Chisc ani de si prima jeunéza resta juc ti scur. Nus savon me che l ié furlan de nascita y de
genitors. De chisc arjonj la ravises de si Stirpes da la Crnia nchin a Unija. Y si tiéra furlana
fossa chél raion a stlai, abit da nosc fredesc de rujneda; tiéra travierseda de duta lunghéza
dal gran ruf Tilimnt. A Nord ié chsc raion defend da ciadéines de montes autes, mo puech
cunesciudes a la mejes, curides mo de n sofl de mistr; deviérs di Sud se mujelea chéstes d y
d fajan lerch a coi y dlieves pi y pi déuces y bonifres, y se piérd pona ora tla planadura y ti
mer desmesur. L fla tiebe dia gran ega ti zénzauter dun a chsta jnt spirt pi morbe y
daviért che a tela sciche nus, ridleda ite. Nus muessessn bn se arpizé suénz sun i crpes
pi auc per ntnder cieche uléssa d avi ududa lergia y geur 1 euer ai autri.
Ma coche la suzed nia dinrer tla vita, suénz tan da la pitoca y ngiannta, la familia de Max
Tosi giap da s'ia tré te n auter raion y nsc muess migré. Ti sar pa un ert sura lascé si
tira, 1 bel Fril? Nus pudon me s'I nmaginé, dava che, aldo dia sensiblit pi o manco cia-
fuela de un, fajéss-n énghe pea majer o mnder ncresciadum a lascé la nosta. Chsc ncrescia¬
dum ti ié un smurz ju n frégul a Max Tosi me ajache a Maran, ulache si familia dat sura,
ne vif nia puecia jnt ladina da dlonch capro y la valedes ladines ne ié nia dr' tan dalonc da
chsta zit. Tlo nosc mparent de rujneda met man bele drét abenura a se dé ju cun la
rujnedes de due i Retorumans, y a la Facult de Ltres de Milan les -1 studides surapr a
dut 1 auter.
195
-
Ntan i ani da Student él daniéura pass si feries a Urtijéi, sa i Coi y sa Costa. Pona ié rota
ora la viéra che ti ciari su ncie a d'l gran tribulazions. Pernan che chésta fova passeda,
Max Tosi cun n valgun Ladins da Maran met su 1' Union di Ladins. Per 1 jurnel »Nos La¬
dins« che la valedes ladines ova met man de dé ora, l scrit truep articuli, i sotscrijan
ntléuta cun »forfesc«. Ntant nseniov-1 tla scoles autes de Persenon y ju per la Talia. Y dan-
terte metov-1 ju sun papier, en forma de rimes, dut chél che 1 scausciova.
Me chl piti sucrt de si Paese Nadel se tén Max Tosi per d'él; dut 1 auter, chiech' l pass
nchin ncueicund, nes él cunt te si scric: la finzes de si vester y pensé, la cuntes y la tutes
y énghe 1 splaiént che él fat pea.
A fe chésc léur -1 pi pra 1 ciavét 1 fil mpierl, tiej de or, di minescel ten su te si truga spir-
tuela y 1 d y d dejut. Cun fla suspend, zénza ne dé sura sun la pluaca dia tiéra, él
tiej ite te chésc fil la legrézies y 1 deletéul che la vita ti pit. Ma sanbén che 1 ti ié garat an-
tern énghe de dulént. Canche él ova da fe pea n tei duel, pona ne ti teniva nia 1 fil, 1 se zarova
via y 1 puere poet armejova ti scur y mescedova sehe n orbe ti téurdl. Datrai jiva via giut che
l ne giapova 1 ciavét - pona tumova la dumbres sun si penseres, la nescia mpazova cun si le-
crimes 1 papier che se ajiova dut cant. Ma pernan che 1 ciavét trabun ti univa ino tla man,
piova si penseres depiérpul 1 jol te la sfiéra raiénta.
L muet de chisc penseres nes 1 poet dun a néus Ladins. Ne éss-1 pa dré' tan bén pud ti i
lascé de arpejon a jént de autra rujneda? Ma él lasci fe dal euer la vela y ne ciuedl no a
glories no a profic.
I poec ié i senzeres; éi ne lascia méter la liedéza de si penseres sot a curatel. i vén ora cun
dut chél che la majra pert de néus ne se nfida nia a d adaut. Velch ar gén chésc ardimént. a
velch ne ti scuser-1 nia. Ma i vere poec ne mbazila nia, i ne d audida no a dréta no a cian¬
cia, éi dij chl che i sént de muessi d. Chi se tol pa la rejon de dé ados a n poet?
L professur Tosi ne se n cruzia ncueicund nia de cieche ntravn te si nturva. De bon ne ié-1
mp no, dij-1. A si vita fisiga ti lasc-1 pro me iust tant da la tré; na vita spartana che se cunzed
me chl fruz che la flamucia ne se destude no. Ma per chla vita che, aldo de él paia mo la
fada viver, -1 daniéura pira y scussoi da la man. El se damandéssa me che néus tenissn for
da garat la lscia per la fe fluté su. Chésta vita ié per d'él la rujneda de l'orna, tan manaceda
dal note de néus jént de uni d, che se cruzion me d'avéi 1 pan sun misa. Te si vision se lasc-1
mo nané da penseres fantasiéusc, ciariéi de dejidries che la rujneda ladina posse, te n daun
nia dalonc, festejé la ressurida.
Perchl ulss-i tlo ti d na parola de cunsulazion al bon Professur, ti cuntan de na persona,
da csa te n raion che zacan fova ladin, che rembredla de avéi perd la rujneda di antenac. L
ié 1 Dut. Ertelt de Dispruch, uem de gran cultura y truepa rujnedes, rapresentant de si Paese
te na Republiga Europea, che dij: »Y sce vo Ladins nes teniréis ncie néus due che rujnon
tudsch per Tudésc, ne va chésc nia a una cun mi sent da Austrach. Canche me prove de lie-
jer ladin, pona se descéida te mi sot n sentimnt che ulsse tlamé »da Tirolese tla ravisa«,
pona snt-i che chésta fssa la rujneda che n Tirolese muesséssa rujné y che 1 tudsch di Ti-
rolejes ié na rujneda fulestera che ti ié unida mpalzeda su al popul dia montes dai Baiuvaresc
canche i trajova deviérs dl Sud.« El, coche tane de autri da ora de ca, nes sar daniéura deartn spirtuel che ne dajonse no su.
I penseres a Gherdéina, la valeda dl euer, mplen tres due i ani Tana dl poet. Y sce ntant ié
ncie tumeda la braina sun si ciavéi, 1 euer - y dantalut 1 spirt de Max Tosi - ié rest junn y él
nes piter segur mo truep pan spirtuel.
Frida Piazza
(ladin de Gherdéina)
196
-
Y tlo mo tréi rimes de Max Tosi, tutes dal über »Ciofes da Mont. Poijies y proses ladines«,
Bulsan 1975, plates 15, 55 y 137:
Ai mone dia Patria
Chésc scrii de Max Tosi nes d ti am si ncresciadum d Gherdina, ciech'l ar sent te si sot uni
ide che el ti ruvova daujin furnan ite per la dlieves de So/aion - nt/uta mo cun la ferata - canche
la locomotiva suflnta l menova ora de chi tuniei fumnc o raidova dal sot dia vava ora sun l
spinel dia costa. Te chei mumenc ar-l aguz i uedli per udi la piza de Sas Lonch y la misa di
Sela, chisc crpes y chésta montes de si patria de vela che, ncie ti ncresciadum pili splaint che la
vita cria su, resta cunsulazion for unfat senzera. Y sanbn, sce te es da strnjer al euer na cria-
tura ameda, l fajrés cun ana ben mo pi slónfia de avi-gn, sce te ies tla manifiznzia dia Na¬
tura, ila che ié dnia de un mireda da uni ura di d y ncie dia nuet pi scura - sce te auzes i ue¬
dli al revut.
Mone che di bel di Cri dajis na idea,
giganc de crép nciapelei de brilanta néif,
dal mantel de bsc vére undlei dal vént,
primes a saludé 1 d nuef che stlea:
Mone saréins, che dijis a chi che ve nténd,
te sucrt ciech'ié devin y che cunselea
per nspirazion di Putent che v' meudlei.
A chi che v'ama, a chi che vif pra vo,
cunzedéis creta y mo forza spirtela
al uem che pétla speranza y pese y amor,
variis si frides ch'l ne debe d.
De viac cui tréin tres la Val, ntan che mor
sun TElp de Suc 1 surédl, ve cele ilo
cumuet nchin ti sot, o mone semii,
y pnse ai pueresc che tla frabighes dsarei,
pra n lur melsann ne sént vost'armunes.
Sch'ltim adio, ti deslum la resblanchjeda
depénj 1 piz scherpnt, smilea 1 arji,
scirman reviérbresc de rojula nflaceda:
sehe ntléuta, mone, te chla tiebia séira d'mei,
che strenjove al piet mi ben, plén de turmént,
te n ncant de paravis dal truep plajéi.
197
-
»Tan de Gherdina son-s
che mi ana fova bele tlo
dan che son nasci.«
198
-
Danterures
(Elegia)
Max Tosi nes ci tlo dat da ntnder cieche resta de nosta vita, che ti dejujer etirn ne ié nia deplu
che n sofl. L tmp se tot dut pea ; l lascia desfanté la legrzies, l ti tol l grefa la muies, l stluj
pro la ferides dia desdites, l stona ju l mpuls y smorza l pumpus dia mbusides. Y dut I mei che
ti ciarion ados al mont cun nosta sabiara, ncie chsc trajr l tmp n d o l auter ora. Y l cian-
ter »Victoria«per la mort de si stlec, adurbei de gurnadurs. L tmp ié crufy pln de bont te un
n jet. Te si passé nes varsc-l, ma l nes lascia ncie ndur sulentum y stanchza. Lecurdanzes?
Sunz se tol-el ncie chles pea.
TI sotét de na cesa venduda, te n casti ch'i ova bele mez dejuet,
é-i giap per n urt n pachetl desfasci, de vedla ltres smarides;
puera destemunianzes, smagedes da la talpes, dal stuep dutes curides,
cundanedes a la desmincnzia dal tmp che ne perdona y se n va.
Platernan é-i liet vel da risses; dejidries, speranzes de n d;
0 biadum desfant! ul ies-a? Te foves n ide y sén n'ies pi nia.
L stajova scrit 1850; eie scritura studiéda, eie bona séur de poisa!
L ié bén véira ch'i ani che se n mucia ne suplsc 1 pass tan sauri.
Chla ltres dejscrijova i sucréc d'na pascion, seh' la vivéssa mo ilo;
na storia, la fova deletula, la cunteja de doi namurei;
chél rujné che euriter vén dai slefes, te chi muménc de fertuna, i pi biei.
L parova che na jéuna rijéssa, de n ri frsch, che scutéssa d y d.
L fova l'union de doi anes che se criva, che s'ancuntova per n destin misteriéus;
1 fova i suenns che tla nuet cumparsc, sehe te na longia, durabla ciadina
tla vita ch' dis sniblei, che porta 1 gaudi y tose d la péina.
El scrijova: »Cie tlaperné cui ciaval che jan a csa tlancova trazéus!
Can sar-1 mi, criatura adureda, unir-1 po segur che te sarés mia?
T'uleré bon de cuerménter, ie 1 jure, ncie sce aré desfurtuna daniéura,
nsc, sehe ti flur di surédl canche tu m'es buss, n chla séira,
tla seulit tralasceda di bsch, sot ai pinches che jejurova a chet via.«
Seulit danterures, 1 tert di d se smarsc; les d frit chésta paroles!
A puech a puech sun chsc mont nflacésc jeunéza, sanit, amor, speranzes
cui uedli aténc cunscidrov-i chla data. Cie restov-1? Me doi lecurdanzes.
Ul ié-1 sn chél amor d cént ani? O tmp, dut cant pea, tu, te toles!
199
-
Spiedi de nosc témpes
(doi minonghes)
Te chsta sortes de poises de Max Tosi luna ora na crta iruna giaudinta per la robes dia vita
che da la majra pert vn mo tenides per »scandaleuses« y, me che la ti va fata, schendudes via.
Da una na pert ié l poet nfug desdenieusamnter dava che l pur ié jit perdi); da l'autra ié-l cun-
senzint cun la » amoral«. Y perdrét, ne semiss-l pa che l »scandul « ebe per dassnn perdii la re-
jon de vester, ne vn-l pa forsci pit di per di bel davirt - y sunz ti ié-l mo ncie massa desiaber y
zerze a chi che va a dacia di rassnt - sul spisa de si vita spirtuela - usci che per cuntenté si
apetic, ti mt i mo pro la purveda dan ti l purté sun misa ai autri - ultima derzeda che dassssa
nvié via a stuné ju l svaieur de si nstssa pazit.
»Moscio, i seguitures d'Oscar Wilde,
descunesciui, dejarpei,
ié jic cun placac a Londres ncantur,
a prutesté«, liej dant al servidéur,
te n artcul de jurnel,
n checon de n ndustriel
da maladt arfin y nchin al col
tres y tres uem sexuel.
»I uel si sindigac, sehe due, la pension;
la ti garata, ses-a,
ti va-Ta veiles slunfedes,
che 1 Parlament nglisc, debota y bon
ti dat zénzauter rejon.«
Dl prim scota chiet 1 fant, po' cueciun ti mus,
dut te n colp stlupeti-1:
»Ma seniur patron, eie scndul!
N' ié-l pa la colm, aud vel* da detel?«
Tlo 1 patron scerio y séch
ti d less n rebéch:
»Cie menes-a, t'ies ora de cervel
a descunescer ciech' ié naturel;
1 uem velch d'auter ne ié-l
che n'afa de n stamp n pue' speziel;
dava de chsc, ciuld se fé maruéia
sce datrai '1 ié de uéia?
Cie ue-1 pa d scndul, pudur?
Tlo se trat-1 de brujéur,
eh* a cialé ju te fonz, a fin di conc,
rejon de vester -1 — 1 tafanur!«
Max Tosi
(ladin de Gherdéina)
200