INICI D’UN SOMNI - gravi. · PDF fileanar desenvolupant unes ganes secretes...
Transcript of INICI D’UN SOMNI - gravi. · PDF fileanar desenvolupant unes ganes secretes...
INICI D’UN SOMNI
INICI D’UN
SOMNI
Magalí Monràs i Erra
2n batxillerat B
Escola Gravi
Curs 2015-2016
Tutor: Javier Manzanares
14 de gener de 2016
INICI D’UN SOMNI
Índex
1. Introducció
2. El violí elèctric
2.1 Història
2.2 Funcionament
2.3 Parts del violí elèctric
2.4 Fustes
3. Recerca
3.1 Luthiers
3.2 Recerca bibliogràfica
4. Aplicació pràctica
4.1 Eines al taller
4.2 Material utilitzat
4.3 Preparació prèvia a la construcció
4.4 Diari de camp
5. Conclusions
6. Webgrafia
7. Annex
1
5
5
7
9
12
15
16
16
19
21
23
34
38
41
14
14
INICI D’UN SOMNI
1
1. INTRODUCCIÓ
‘Inici d’un somni’ és un treball que, tot i contenir aspectes teòrics i per tant
certa formalitat, he decidit realitzar i redactar de la manera més propera
possible. El perquè d’aquest fet és que el món de la música, i més
concretament el del violí, evoca una part sentimental molt important de mi.
L’origen de la meva relació personal amb els violins va començar en el moment
en què vaig triar quin instrument musical estudiaria a l’escola, finalment va ser
el violí. D’això ja fa gairebé dotze anys, i és des de llavors que he estat
estudiant música i violí a diferents escoles.
El naixement de l’interès en la construcció de violins, però, no va ser aleshores.
Aquest és molt més recent; el vaig descobrir fa uns tres o quatre anys, quan ja
em plantejava quin podia ser el meu tema en el Treball de Recerca. És des de
llavors que he tingut al cap la idea de construir un violí acústic, ja que és amb
aquests amb que he mantingut contacte tants anys i amb què estudio, ara per
ara, al Conservatori de Música de Barcelona.
El somni de poder fabricar amb les meves pròpies mans un instrument tant
important per a mi, però, anava molt més enllà del simple fet de voler dedicar el
Treball de Recerca a aquesta causa. La lenta formació de la idea al meu cap va
anar desenvolupant unes ganes secretes d’estudiar luthieria, la professió que
es dedica a la fabricació d’instruments de corda, tant el violí com els altres
integrants de la família.
Arribat el dia en què havíem de decidir el tema del treball, jo ja el tenia
claríssim: construir un violí acústic, a ser possible, amb l’ajuda d’un
professional.
INICI D’UN SOMNI
2
L’aventura començava llavors, i va ser a principis d’any que vaig mantenir el
primer contacte amb luthiers des d’un punt de vista diferent al que havia
mantingut fins llavors. No parlava amb ells com a compradora d’un violí sinó
com a estudiant que volia dedicar el seu Treball de Recerca a inicialitzar-se en
aquesta tan curiosa com fascinant professió.
Puc definir aquest treball com a projecte de creació, tot i que això implica, per
força, una recerca d’informació prèvia a l’inici de la construcció. Com era
normal, els meus coneixements sobre luthieria no eren gaire extensos, de fet
eren gairebé inexistents. Així doncs, vaig parlar amb professionals (músics,
violinistes, luthiers...) sobre el projecte i tots em van intentar dissuadir de dur a
terme l’empresa. Com ja he dit, portava molts anys pensant en aquest treball i
haver d’acceptar que no era possible va ser dur i un cop molt baix per a mi. Tot
i això, les ganes que tenia d’experimentar amb violins i la seva creació no van
disminuir, i vaig acabar plantejant la hipòtesi del meu treball d’una manera que
no hagués esperat mai, però que em fascinava de la mateixa manera; era
inclús un repte més difícil d’assolir. Aquesta va tenir una forma semblant a
l’esperada durant tants anys, però amb la introducció de dos conceptes clau
que canviaven radicalment el procediment: elèctric i sense ajuda professional.
La hipòtesi final va ser aquesta:
‘Sóc capaç de construir un violí elèctric sense ajuda professional’
Aquesta afirmació inclou alguns aspectes amagats que influeixen en la seva
confirmació, i cal esmentar-los:
- L’objectiu era construir un violí elèctric, però aquest havia d’emetre algun
so. Si això no es produïa, no donava per confirmada la hipòtesi. Si el
violí acabat no sonava, no hauria sigut un instrument musical. En tot cas,
hauria sigut una escultura, o una obra d’art, deixem-ho així.
INICI D’UN SOMNI
3
- Com en tot projecte, el pressupost afectava el resultat. Així doncs, em
vaig proposar fabricar-lo amb un pressupost màxim de 150€, imaginant
que com a mínim en destinaria 80€ a l’instrument. Evidentment, si
aconseguia confirmar la hipòtesi, però el violí havia sortit més car del
que havia previst inicialment, donava com a confirmada l’afirmació amb
la variant del preu de l’instrument.
Vaig dur a terme la recerca necessària (bàsicament a Internet) per adquirir
coneixements sobre el violí elèctric que no posseïa, i fent una mescla molt
interessant de la nova informació adquirida i de tot allò que ja sabia pel simple
fet d’haver estat en contacte amb violins i música durant tants anys, vaig
començar a fabricar, per als meus ulls i el meu cor, una petita meravella.
El disseny vaig fer-lo inspirant-me en la forma característica que tenen els
violins acústics.
El taller on durant tot aquest temps he anant construint el violí estava situat a
casa meva, i era, simplement, una taula de fuster acompanyada de totes les
eines que m’eren necessàries per dur a terme la fabricació de l’instrument.
Durant les sessions al taller, he cronometrat el temps que passava construint
violí i, per tant, he obtingut el número d’hores que he dedicat exclusivament a la
fabricació de l’instrument.
Durant les sessions al taller, he anat fent fotos i vídeos per tal de deixar
constància dels progressos i, un cop acabat el violí, poder fer un muntatge
format per aquest recull fotogràfic. Aquest vídeo forma part del treball. Bé, de
fet, no és que en formi part sinó que és un resum d’aquest. El motiu pel qual no
adjunto el vídeo amb la memòria escrita és simplement perquè el reservo per
ensenyar-lo a l’exposició oral.
INICI D’UN SOMNI
4
Per acompanyar les imatges del procés de construcció, he triat dues peces
interpretades per un violí solista i un piano, d’acompanyant. Totes dues són
obres del mestre Eduard Toldrà, que va ser un violinista i compositor català
molt important, a part de professor al conservatori on estudio violí. La seva
música es pot determinar com a impressionista, ja que descriu elements de la
natura o èpoques de l’any, per exemple, entre molts altres.
He triat l’’Oració al Maig’ i el ‘Sonetí de la Rosada’ com a banda sonora del
vídeo, totes dues formen part d’un sextet d’obres musicals per a violí i piano
anomenat ‘Sis sonets’.
Per organitzar la memòria de manera lineal, primerament vaig escriure tot allò
que vaig aprendre del recull de la informació i seguidament vaig anar escrivint
un diari on està explicat detalladament tot allò que feia a cada sessió. Així
doncs, he obtingut una part teòrica i una part pràctica del procés que es
complementen, i que una sense l’altra no acaben de tenir sentit. Tot i que totes
dues són necessàries, la part pràctica és, bàsicament, el treball en si mateix; el
violí elèctric.
Espero que pugueu gaudir llegint l’experiència que he viscut i que el relat
d’aquesta us transporti ben lluny, en algun lloc on els límits siguin imposats per
nosaltres mateixos, on la imaginació sigui lliure per somiar i les ganes i l’amor
pel que fem siguin la força que ens guia.
Amb aquest treball exposo una part molt important de mi. Explico i visc un
somni, el de ser luthier. Us faig partíceps de les mancances que han marcat el
meu camí i les dificultats que he après a superar.
Eren moltíssims, fins i tot a vegades jo mateixa, els que em deien que aquest
projecte no tenia futur i que no me’n sortiria pel meu compte. Que ho deixés
estar i busqués algun tema relacionat amb el qual treballar ja que seria més
simple i efectiu. Tot i això, vaig decidir tirar endavant el treball i enfrontar-me als
problemes que se’m presentessin.
INICI D’UN SOMNI
5
2. El violí elèctric
2.1 Història del violí
El primer document en el qual apareix
pintat un violí és un retaule de l’any 1529
de Gaudenzio Ferrari. Apareix recolzat
sobre l’espatlla i consta de 3 o 4 cordes.
És probable que aparegués a Milà entre el
1520 i el 1550. D’aquesta època se’n
conserven de tres cordes construïts per
Amati de Cremona, que va ser el primer
constructor i segurament inventor del violí de quatre cordes.
El violí és probablement l’instrument de corda fregada més famós arreu del
món, i es va desenvolupar durant el segle XVI. Antonio Stradivari (1644-1737)
és l’artesà de violins més conegut, i es calcula que va fabricar uns 1100 violins,
dels quals se’n conserven 650. Una mica menys conegut, Giuseppe
Guarneri, del Gesù (1698-1744) va ser el gran rival d’Stradivari en la creació
artesana de violins. D’aquest últim, tan sols han sobreviscut uns 200 violins,
anomenats “del Gesù”.
Al llarg dels segles s’han construït milers de violins amb formes similars però
suficientment diferents perquè algunes d’aquestes hagin perdurat i
posteriorment hagin servit de model als luthiers del moment. Les més
utilitzades avui en dia són la d’Stradivari i la de Guarneri, anomenada
Guarnerius.
Img. 1: Retaule de Gaudenzio Ferrari.
INICI D’UN SOMNI
6
Existeixen micròfons per amplificar el so del mateix acústic i també hi ha violins
que no tenen caixa de ressonància, a diferència dels acústics, i que el so
només el projecten mitjançant l’amplificador. Aquests s’anomenen violins
elèctrics, i han sigut utilitzats d’una manera o altra des del 1920. Es diu que
l’artista de jazz i blues Stuff Smith és un dels primers autors en adaptar
amplificadors als violins.
Poc a poc el món del violí es va desenvolupant i sembla que agafa
protagonisme en altres àmbits que no són la música clàssica, com és per
exemple el folk, el rock o el blues.
És important tenir present que els violins elèctrics, encara que no ho sembli,
també són utilitzats per artistes que interpreten música clàssica, tot i que
aquest fet no sigui el més habitual. De la mateixa manera que els acústics
ofereixen certes qualitats, els elèctrics n’ofereixen d’altres i per tant es pot
interpretar la música amb tots dos instruments, depenent del so que es busqui.
Un clar exemple d’aquest fet és la Vanessa Mae, que sent una jove prodigi del
violí és partidària de tocar amb el violí elèctric molt més que amb l’acústic.
INICI D’UN SOMNI
7
2.2 Funcionament
El violí elèctric és un instrument que
emet el so mitjançant una sortida
electrònica connectada a un
amplificador. La majoria d’instruments
tenen un cos sòlid que ajuda a prevenir
la realimentació 1 de les ressonàncies
del cos. No obstant això, el timbre d’un
violí acústic es crea directament a
causa d’aquestes ressonàncies, i és
per això que el so d’un elèctric sempre
serà molt més ‘cru’ que el d’un acústic,
depenent de com es captura el senyal.
Normalment els violins elèctrics tenen un disseny minimalista per mantenir el
pes més baix possible. Poden permetre’s el luxe de tenir la forma que vulguin ja
que aquesta no intervé en el so que produeixen. Així doncs, va a gust de cada
luthier o client.
Per entendre com funciona un violí elèctric cal saber que sense un mecanisme
que transmeti la vibració de les cordes a un amplificador mitjançant un senyal
elèctric el violí no sonarà. Bé, sí que sonarà però no projectarà el so. Igual que
faria una guitarra elèctrica si no estigués connectada a l’amplificador.
Per dur a terme el procés de recollida d’informació que emeten les vibracions
cal fer servir una pastilla electromagnètica o piezoelèctrica . Els violins acústics
també poden ser amplificats elèctricament mitjançant un micròfon.
1 Realimentació: La realimentació és el senyal de la sortida d'un sistema que hi retorna per tal de
controlar-lo. El bucle que forma s'anomena bucle de realimentació. Normalment un sistema de
control té entrada i sortida al sistema; quan la sortida del sistema torna a entrar al mateix sistema
s'anomena "realimentació”.
Img 1: Imatge d’un violí elèctric.
INICI D’UN SOMNI
8
A grans trets, la pastilla electromagnètica és bàsicament un imant amb un cable
enrotllat al voltant que capta la vibració de les cordes. La diferència entre
aquesta i el micròfon és que aquest últim, en comptes de captar la vibració de
la corda, en capta el so. Tots dos sistemes es col·loquen prop de les cordes (i
conseqüentment del pont), recullen les ones emeses i les envien per cable en
forma de senyal elèctric.
Aprofundint més detalladament en el funcionament de la pastilla
electromagnètica veiem que l’imant d’aquesta genera un camp magnètic on les
seves línies de camp són ascendents (cap a la corda). La corda està construïda
amb un material ferromagnètic i quan vibra talla les línies de camp creant
variacions en el camp magnètic de l’imant. Per la llei de Faraday d’inducció
electromagnètica, sabem que aquestes variacions de camp magnètic
introduiran un corrent altern al cable, la freqüència del qual serà la freqüència
de vibració de la corda. Aquest senyal és molt dèbil, per això tot el cablejat i els
components electrònics de l’instrument han d’estar molt ben aïllats per evitar
que s’introdueixin sorolls al senyal. Com que els imants que recullen el so de
cada corda estan molt a prop entre si, es produeix un efecte capacitatiu
(funciona com un condensador en paral·lel). Un cop tenim el so en forma de
senyal elèctric, l’enviem a un amplificador per escoltar-lo a través d’un altaveu.
El motiu pel qual no he fet servir un micròfon per al violí és ben clar. Si, com he
dit abans, el violí elèctric per si sol no produeix so i el micròfon el que fa és
captar el so emès per les cordes, aquest no podria fer la seva funció ja que el
so seria mínim. Així doncs, he utilitzat una pastilla en forma de pinça, que es
col·loca al pont de tal manera que la vibració de les cordes es capta d’una
manera òptima.
INICI D’UN SOMNI
9
2.3 Parts del violí
Com que la major part del violí elèctric és igual que la de l’acústic, he fet servir
fotos d’aquest últim per explicar les parts de l’instrument ja que considero que
són més clares i és més fàcil entendre-les d’aquesta manera.
- Cap: és la part final del batedor que s’uneix amb el
claviller. Cada autor posa a prova la seva creativitat
donant-li forma, a vegades de lleó o de cara
humana. Tot i això, la més habitual és la forma de
voluta (com a la fotografia).
- Celleta superior: és de fusta dura (normalment
banús) que regula la separació de les cordes, la
seva caiguda i direcció fins les clavilles i l’altura
d’aquestes respecte el batedor.
- Claviller: cavitat en la qual s’insereix una clavilla que tensa les cordes.
- Clavilles : són claus que tensen les cordes. S’utilitzen per afinar el violí,
i n’hi ha una per a cada corda. Són de fusta dura per resistir la tensió a
la que són sotmeses. S’ajusten amb els forats del claviller, i això permet
la lleugera fixació necessària per l’afinació del violí.
celleta
superior
cap
clavilla
claviller
INICI D’UN SOMNI
10
- Batedor: està fet de fusta densa i resistent encolat sobre el mànec del
violí. La curvatura, longitud, i pes corregeixen la vibració de l’instrument.
- Cordes: n’hi ha quatre. A l’esquerra va la més greu (sol) seguida del re i
el la, i a l’altre extrem hi va la corda mi, la més aguda i delicada de totes.
- Mànec: És la part per la qual se subjecta el violí, rodejant-lo amb la mà
esquerra i els dits d’aquesta. El batedor hi va encolat a sobre.
- Cos: part central del violí unida amb el mànec i el pont. Hi estan
enganxats el cordal (mitjançant el botó) i la mentonera. Normalment la
pastilla electromagnètica està col·locada dins, just sota del pont, per
transmetre la vibració de les cordes adequadament.
- Pont: peça que posa en contacte les cordes amb el cos del violí,
mantenint-les elevades. L’altura i la curvatura defineixen la separació
entre les cordes i és, per tant, una peça fonamental en l’ instrument.
- Pastilla: element essencial al violí elèctric que transmet el so des de les
cordes fins a l’amplificador. Pot estar col·locada dins la caixa o bé al
pont, tant en forma de pinça com de pestanyes.
mànec
batedor
pont cordes
cos
INICI D’UN SOMNI
11
- Cordal: peça de fusta (o plàstic) resistent on les cordes se subjecten per
la part de sota. La densitat i col·locació són importants per aconseguir
una òptima vibració de les cordes.
- Botó: peça de fusta dura situada a la part baixa de l’instrument, on
s’enganxa el cordal mitjançant un tirant o una corda.
- Mentonera: pot afegir-se a la part inferior del violí. Ajuda el músic a
l’hora d’aguantar el violí entre la mandíbula i l’espatlla.
- Costella: accessori que es pot
col·locar a la part inferior del violí,
feta de plàstic i recoberta d’escuma,
que també contribueix a la comoditat
del músic a l’hora d’aguantar el violí
entre la barbeta i l’espatlla. Es treu i
es posa cada cop que es toca
l’instrument.
costella
mentonera
cordal
botó
botó
mentonera
INICI D’UN SOMNI
12
2.4 Fustes
A diferència dels violins acústics, que gairebé sempre es fabriquen amb les
mateixes fustes, els elèctrics tenen una gamma molt àmplia de fustes
utilitzades en la seva construcció. Aquestes en són algunes:
- Auró (Acer pseudoplatanus): és una fusta d’origen
europeu utilitzada al llarg de la història per a la
fabricació d’instruments de corda. Té un color blanc
groguenc, de pes moderat (620kg/m3) i textura fina.
Produeix un so net i equilibrat en tots els registres de
l’instrument. Admet molt bé els tints.
- Caoba d’Hondures (Wietenia macrophylla): originària
d’Amèrica Central i del Sud, és una fusta de color
marró vermellós que enfosqueix amb el temps, pes
moderat (640 kg/m3) i textura fina. S’utilitza en la
construcció de baixos i guitarres elèctriques però
també és utilitzable en la construcció de violins.
- Cedre Espanyol (Cedrela odorata): procedent de
Sud Amèrica, el seu color va des de rosa fins a marró
amb tonalitats vermelloses, bastant dura pel seu pes
moderat (480 kg/m3). Ofereix molt bones propietats
acústiques amb un so vellutat. És més recomanada
però per a violes, violoncels i contrabaixos.
- Noguera americana (Juglans regia): les millors
procedeixen d’EEUU, Turquia i Europa Oriental.
Tonalitat des del color cafè clar fins al cafè fosc
xocolata, densa i de pes moderat (640 kg/m3). Els
instruments fets d’aquesta fusta tenen uns aguts molt potents i uns
mitjos i greus càlids.
INICI D’UN SOMNI
13
- Olivera (Jollea europaea): arbre mediterrani de fusta
dura, oliosa i pes considerable (980 kg/m3). Amb un
color groc daurat és resistent al desgast i a l’abrasió.
Recomanable per als accessoris de violins i violes.
- Palissandre Cocobolo (Jalbergia retusa): procedent
d’Amèrica central, la fusta d’aquest arbre és de les
més apreciades per als luthiers d’instruments
elèctrics. Dibuixa figures grogues, taronges i marrons
amb ratlles negres, molt dura i pesada (1100 kg/m3). Proporciona uns
baixos molt ben definits i uns aguts de molta qualitat, sense estridències.
- Zebrano (Microberlinia brazzavillensis): originària
d’Àfrica occidental, amb ratlles negres i marrons sobre
un fons groguenc, és una fusta molt dura, resistent i
de pes moderat (750 kg/m3). S’utilitza en violins de
quatre i cinc cordes, ja que els permet emetre un so equilibrat i complet
en totes les freqüències de l’instrument.
INICI D’UN SOMNI
14
3. RECERCA
3.1 Luthiers
Primerament vaig contactar via e-mail amb el luthier barceloní Xavier Vidal i
Roca ja que en anys anteriors havia comprat alguns violins a la seva botiga i
sempre m’havien parlat bé d’ell les persones relacionades amb la música i els
violins. Li vaig fer una breu explicació de la meva intenció sobre el treball de
recerca (que era construir un violí) però la seva resposta va ser breu i negativa,
refusant la meva petició d’ajuda i assessorament.
Així doncs, vaig saber de l’existència d’un altre luthier a Barcelona a través del
meu professor d’orquestra, el mestre Argudo, i m’hi vaig posar en contacte. El
seu nom és Josep Carbonell i té el taller al carrer Bruc, prop del Conservatori
Municipal de Música de Barcelona. Li vaig enviar el mateix correu que havia
enviat al Xavier Vidal, i em va respondre proposant-me de quedar per parlar
millor del meu futur treball de recerca. Vaig anar al seu estudi i, primer de tot,
igual que molta gent anteriorment, em va recomanar que no intentés fabricar un
violí ja que em quedaria malament tant com a Treball de Recerca com a violí en
si mateix. Vam estar parlant molta estona i van sortir algunes idees interessants
com a possibles projectes, tots relacionats amb el violí, però sincerament cap
d’aquests em motivava suficientment per dur-los a terme.
Davant aquesta dificultat envers la construcció d’un violí acústic i la manca
d’ajuda en aquest camp, que era necessària, vaig decidir construir un violí
elèctric, cosa que m’havia passat pel cap anteriorment, però mai havia tingut el
valor de fer. Donat que els dos tipus de violins comparteixen unes quantes
peces, em vaig posar en contacte amb en Josep per exposar-li el meu nou
projecte i demanar-li consell i ajut en alguns temes, però aquest em va dir que,
sentint-ho molt, no volia ni podia ajudar-me. Em va aconsellar d’anar a una
escola de luthieria malaguenya on ell havia construït el seu primer violí i amb la
qual encara mantenia relació, però per raons pràctiques i econòmiques vaig
decidir no considerar viable l’opció d’anar a Màlaga.
Així doncs, vaig decidir procedir sense ajuda professional.
INICI D’UN SOMNI
15
3.2 Recerca bibliogràfica
La recerca duta a terme a través d’Internet ha sigut per buscar informació sobre
els violins elèctrics. Tot el que apareix al treball teòric sobre aquests ha estat
trobat a través de diverses pàgines que he cercat a Internet, contrastant la
informació que em donaven i utilitzant aquella que més m’interessava. És
important remarcar que els meus coneixements sobre música i el violí m’han
sigut útils a l’hora de comprovar la veracitat de la informació trobada i destriar
aquella que podia ser errònia. Basant-me, doncs, en totes aquestes dades, vaig
poder crear un esquema necessari de tot allò que em feia falta per construir un
violí elèctric i les característiques que havia de tenir.
INICI D’UN SOMNI
16
4. APLICACIÓ PRÀCTICA
4.1 Eines al taller
Al taller he tingut la sort de poder treballar amb eines que ja tenia a casa
perquè eren del meu pare o bé del meu tiet. Amb l’ajuda d’ells dos he pogut
saber, poc a poc, com funcionava cada una i la manera més òptima d’utilitzar-
les.
La següent llista conté totes les eines que he fet servir durant el procés de
construcció del violí elèctric.
- Serra de vogir: és un tipus de serra que serveix per fer talls resseguint
un contorn recte, corbat o irregular.
- Màquina d’esmerilar: és una màquina moguda per un motor elèctric
que serveix per desbastar o afinar les superfícies dels materials utilitzant
paper de vidre.
- Alicates: són una eina generalment utilitzada per fer de palanca o per
fer girar cargols femella.
- Trepant: s’utilitza per foradar diversos materials.
- Trepant de mà: funciona igual que el trepant però és més petit i
manejable.
- Serjant: es fa servir per a subjectar dues peces de fusta (o altres
materials) i mantenir-les unides. També s’utilitza per fermar la peça a
treballar a la taula de fuster.
- Serra de marqueteria: s’utilitza per serrar o tallar principalment fusta o
contraxapat.
INICI D’UN SOMNI
17
- Serra de metall: és una eina utilitzada per tallar metall o ossos.
- Llima: és una eina manual que serveix per rebaixar, allisar o polir
diferents superfícies.
- Paper de vidre: consisteix en un suport de paper en el qual s’adhereix
pols de vidre o esmeril. Es fa servir per allisar superfícies.
- Cúter: s’utilitza per tallar tota mena de materials.
- Escaire: és un instrument que té dos costats que formen un angle recte.
Es fa servir per mesurar o per dibuixar angles de noranta graus.
- Cinta mètrica: és una cinta flexible graduada que serveix per mesurar
distàncies curtes.
- Peu de rei: és una eina de mesura que serveix per mesurar gruixos i
diàmetres.
- Barrina: eina manual que serveix per foradar fusta.
- Barrina elèctrica: és el mateix sistema que una barrina tradicional però
està accionada per un motor.
- Taula de fuster: suport en què s’hi treballa a sobre. Consta de dues
fustes que es poden separar o ajuntar al gust de l’usuari. Té uns petits
plàstics que poden servir de serjants.
- Màquina de disc: màquina elèctrica utilitzada per tallar fusta o metall
mitjançant un disc.
- Llapis: eina de dibuix que serveix per marcar diverses superfícies.
INICI D’UN SOMNI
18
- Goma: eina de dibuix que esborra el llapis.
- Pinzell: instrument format per un feix de filaments que poden servir per
pintar (o envernissar en el meu cas) quan hi apliques la substància en
qüestió. També l’he utilitzat per treure pols quan la peça que treballava
n’estava plena i això em dificultava la visibilitat.
INICI D’UN SOMNI
19
4.2 Material utilitzat
En un instrument és molt important el material de què estan fetes cada una de
les parts perquè condicionen el pes de l’instrument, la resistència a la tensió de
les cordes, el disseny d’aquest i el pressupost.
També és condicionant perquè depenent del material que s’utilitzi, s’hauran
d’emprar unes eines o unes altres ja que no totes són vàlides per treballar tots
els tipus de materials.
Un altre afer que afecta directament la construcció de l’instrument és la facilitat
d’obtenció del material en qüestió, ja que les fustes com el banús o l’auró no es
troben a les botigues de bricolatge corrents. Per exemple, l’auró que jo vaig
comprar per construir el mànec i que, finalment, vaig utilitzar per altres peces
del violí, el vaig haver de comprar per Internet a una botiga on-line
especialitzada en instruments de corda i els seus accessoris. Allà oferien peces
com un mànec ja tallat i polit, apunt per col·locar a l’instrument, i també oferien
trossos de la fusta que s’empra per construir les diverses parts d’un violí, o
altres. Jo vaig decidir comprar aquesta última, ja que si hagués comprat el
mànec acabat la recerca no hagués estat la mateixa.
Cal remarcar la complicació que hi ha en la fabricació d’algunes peces del violí
com el pont o la mentonera. A contracor però sabent que calia ser realista, vaig
decidir no construir-les ja que el grau de dificultat a superar no estava al meu
abast. Així doncs, vaig utilitzar com a mentonera de l’elèctric una que hi havia a
un violí que tinc penjat a l’habitació i que per tant no utilitzo, i el pont me’l va
donar una amiga, la Núria Bragós, que sabia que una professora seva en tenia
de sobres i que a mi em podia fer molt servei.
INICI D’UN SOMNI
20
Per explicar més a fons el perquè del condicionament del pressupost sobre la
construcció d’un violí, posaré l’exemple més clar que he viscut en primera
persona: el cos d’un violí elèctric, com ja sabeu bé, no afecta el so d’aquest.
Per tant, interpretem que el material i la forma d’aquesta no impliquen una
sonoritat diferent depenent de la fusta utilitzada. Tot i això, cal tenir en compte
que cada material té un preu i unes qualitats que el diferencien de la resta. A mi
m’hagués agradat fabricar un violí esvelt d’auró, amb corbes suaus i un to
marró clar. El que passa és que l’auró és car i difícil de treballar, i com que a
casa tenia DM 2 de sobres per poder construir un violí, vaig haver d’utilitzar
aquesta fusta per poder practicar i més tard fer el cos sencer de l’instrument. El
fet de no haver de pagar per la gran quantitat de material del cos va ajudar molt
a reduir el pressupost.
Aquest ha sigut el material que he utilitzat durant tot el procés de construcció
del violí elèctric:
- Fusta DM
- Banús
- Auró
- Cordes
- Pont
- Mentonera d’un violí
- Pinça CP-63
- Vernís per a fusta
- Protector de fusta: tapa els porus i la protegeix d’agents externs
- Pintura acrílica verda
- Cola de fuster
- Cartró per a la plantilla
- Alumini
2
DM: és un aglomerat compost per fibres de fusta aglutinades amb resines (sintètiques) mitjançant una
forta pressió i calor fins a aconseguir un tauler de densitat mitjana.
INICI D’UN SOMNI
21
4.3 Preparació prèvia a la construcció
M’agradaria començar pel principi de tot, quan estava decidint la forma que
tindria l’instrument. Vaig dibuixar sis possibles violins sense tenir en compte res
més que l’estètica. Quan van estar acabats, vaig valorar quina de les formes
s’ajustava més a les qualitats que es busquen en un violí elèctric i també la
dificultat que presentaven a l’hora de construir-les. Com que aquest és un
projecte en el qual l’aparença de l’instrument és molt important, la preferència
que tenia envers alguns dissenys també va ser crucial en la decisió de la forma
final que tindria el meu violí.
El disseny escollit vaig fer-lo inspirant-me en la forma característica que tenen
els violins acústics. Concretament, vaig dibuixar la forma final de violí elèctric
intentant imitar l’escotadura que fa la silueta de l’acústic.
La part inferior de l’elèctric és semblant a la part superior de l’escotadura de
l’acústic, i la part superior del violí elèctric s’assembla a la part inferior de la
cobra que dibuixa la silueta de l’escotadura del violí acústic.
Disseny del violí elèctric
inspirat en l’escotadura
de l’acústic.
Escotadura del
violí acústic
INICI D’UN SOMNI
22
Vaig decidir no utilitzar un cordal de violí perquè implicava construir el cap tal
com es mostra a les fotografies anteriors (2.3), i això era molt complicat.
Per facilitar la tasca, vaig decidir fer servir un cordal
de guitarra, i col·locar-lo al lloc on està el de violí.
Això implicava poder fer un cap totalment diferent
del que tenen els violins acústics. Vaig saber de
l’existència d’aquest cap tot mirant fotografies de
diferents violins elèctrics, en què aquest tipus de cap
és més comú.
Utilitzant aquest nou element, les cordes van col·locades al revés: no és per la
part inferior que se subjecten i per la part superior que s’afinen, sinó que estan
subjectades al cap, tal com es veu a la fotografia, i s’afinen només pel cordal de
guitarra.
Un cop fet l’esbós, vaig pintar allò que futurament seria el violí, alhora que vaig
dibuixar alguns motius i sanefes que tenia intenció de pintar al llarg del
perímetre de la caixa per tal de donar-li un toc artístic.
Quan el disseny va estar acabat, vaig dibuixar en un full, a escala 1:2 amb les
mides correctes, la caixa del violí amb les vistes d’alçat i perfil (vegeu fotografia
a l’annex 1). Quan vaig estar segura que aquella era la forma final que tindria el
violí i les mides eren les que volia, vaig dibuixar la meitat de la silueta de la
caixa en un cartró per tal d’utilitzar-lo de plantilla del dibuix sobre la fusta. El
motiu pel qual només vaig dibuixar mig cos és que, com que volia que
l’instrument fos simètric i era molt complicat aconseguir-ho dibuixant tot el cos
perquè algunes parts estaven dissenyades a mà alçada, l’única manera
d’aconseguir la simetria buscada era aquesta. Quan va estar acabada, la vaig
retallar.
Amb la plantilla llesta i les mides decidides, el pas següent era posar-me mans
a l’obra i començar a treballar el violí. Les dificultats que trobaria a partir
d’aquell moment no les podia predir, així que vaig iniciar el procés de fabricació
d’un instrument musical que per mi és essencial, forma part del meu jo més
profund.
Img 1: cap de violí
elèctric.
INICI D’UN SOMNI
23
4.4 Diari de camp
Han sigut moltes les hores que he passat al taller, algunes de molt emocionants
i d’altres estressants. Cada dia que baixava a treballar-hi, cronometrava el
temps que m’hi passava i un cop acabada la sessió escrivia tot el que havia fet
aquell dia. Poc a poc, sessió a sessió, he anat relatant la petita aventura que és
construir un violí. Abans de començar amb la construcció de l’instrument, vaig
fer tres pràctiques per conèixer eines, diferents tipus de fusta, provar de tallar i
encolar... en fi, per familiaritzar-me amb el taller. A partir de llavors vaig posar-
me mans a la obra.
Pràctica 1: abans de començar a treballar amb les
eines, el meu pare m’ha explicat per a què serveix cada
una i com s’han d’utilitzar. Les he ordenat totes i n’he
après el nom. Més tard he serrat i llimat fusta DM per
veure la diferència que hi ha entre aquesta i una de
més dura. També he tallat fusta de pi, que certament és
dura i s’estella molt més ràpidament que l’altra. Aquests
han sigut uns dels factors que m’han ajudat a decidir
que no vull fer el violí de fusta de pi, a banda que pesa
més, no té un acabat tan bonic i és més difícil de
treballar.
Pràctica 2: tenia interès en comprovar si la cola blanca
era resistent quan enganxava dues peces de DM i si a
l’hora de fer-hi forats mantenia les seves propietats, així
que he començat serrant dues planxes enganxades de
fusta (encolades prèviament i deixades assecar 24h).
El resultat ha sigut el que esperava: la cola blanca ha
unit les dues parts de manera gairebé perfecta i això
m’ha permès inclús clavar un clau just on hi havia
aplicat l’enganxa i que actués com si fos fusta sòlida.
Img. 1: pràctica amb
la llima i el DM.
Img. 2: pràctica amb
la serra i el DM.
INICI D’UN SOMNI
24
Pràctica 3: avui he fet el que serà l’última sessió de
pràctica i familiarització amb el DM i les eines del
meu taller. He tornat a tallar i llimar fusta, i he provat
de serrar amb les diferents serres de què disposo.
Sessió 1 (3:30h): avui ha sigut un diumenge productiu.
En total he treballat tres hores i mitja exclusivament en
el projecte. He dibuixat la silueta del violí al DM i l’he
tallat amb la màquina de vogir, que prèviament he
après a utilitzar serrant trossos de fusta que eren per
llençar. Com és natural la segona peça m’ha sigut més
fàcil de tallar i m’ha quedat millor que la primera (la part
dreta de la caixa) perquè practicant he aconseguit
precisar el tall amb aquesta màquina. A la segona part
de la sessió he serrat, també amb la màquina de vogir, quatre peces de 12x10
cm i 6x4 cm que seran el gruix del baix del violí i després les he enganxat amb
cola de fuster.
Sessió 2 (1h): com que l’instrument tindrà parts en què
hi haurà tres capes de DM d’1,5 cm enganxades per
aconseguir el gruix buscat, he decidit que tornaré a tallar
el cos un cop hagi encolat les tres peces de fusta. Avui
doncs, he enganxat les plaques de DM de dues peces
de 12x10 cm i dues més de 6x4 cm (encolades
prèviament) a una altra peça de 35x10 cm per enganxar
el que serà el cos definitiu del violí. He practicat el tall de
DM amb més gruix ja que com més grossa és la fusta,
més costa de tallar.
Img. 3: pràctica de
tall amb la serra de
marqueteria
Img. 4: dibuix de la
silueta del violí a la
fusta, apunt per tallar.
Img. 5: aplicació de
cola de fuster al DM
per enganxar dues
fustes.
INICI D’UN SOMNI
25
Sessió 3 (45 min): he començat a serrar la part
esquerra del cos i he vist que havia encolat malament
les addicions del DM: no vaig tenir en compte la
simetria del violí i per tant vaig enganxar les plaques
en un lateral equivocat. Per intentar posar remei a
l’error sense haver de tornar a serrar les addicions de
DM i enganxar-les a una altra placa més gran, he
encolat una petita peça de fusta amb l’esperança que
això salvi l’error.
Sessió 4 (1h): en aquesta sessió he vist que no era factible la solució que
havia pensat per corregir l’error amb la simetria així que he encolat de manera
correcta la part dreta del violí. També he acabat de serrar la part esquerra del
cos de l’instrument.
Sessió 5 (45 min): avui he llimat la part esquerra del cos del violí que ja tenia
tallada i he començat a serrar l’altra part.
Sessió 6 (1:30h): ja amb ganes d’acabar de tallar la segona
fusta que serà la banda dreta del violí, avui he fet la que si tot
va bé serà l’última sessió en què utilitzaré la màquina de vogir
per tallar DM i tindré el cos del violí perfilat.
Img. 6: serra de vogir
tallant el DM.
Img. 7: separació
del cos del violí
de la resta de la
fusta.
INICI D’UN SOMNI
26
Sessió 7 (1:30h): aquesta sessió ha sigut plenament
de llimar. He donat alguns retocs important al que és el
cos i he après a utilitzar una eina que es diu màquina
d’esmerilar, la qual m’ajuda a avançar molta feina ja
que en ser elèctrica retoca i redueix molt més ràpid la
fusta que de manera manual. Per dur a terme aquesta
tasca he utilitzat paper de vidre. Anteriorment llimava
amb paper de vidre o bé llimes, i tardava molta més
estona en aconseguir el resultat que volia.
Sessió 8 (15 min): avui he aprofitat un quart d’hora que tenia lliure per prendre
mides al mànec del meu violí acústic i dibuixar-ne la silueta a la fusta que tinc
reservada per construir el mànec de l’elèctric.
Sessió 9 (2:10h): aquesta sessió ha consistit en llimar
un bony que tenia el cos dret del violí i començar a
tallar el mànec. Com que la fusta d’aquest és més
dura que el DM ha sigut més complicada de tallar però
finalment ho he aconseguit. La curiositat ha sigut que
com que la fusta i la serra s’escalfaven molt durant el
procés de tallar (a causa del fregament) hi ha hagut
trossos de la peça que han quedat una mica cremats tot i
que al llimar-los he vist que no havia sigut una cremada
profunda, sinó més aviat superficial. Potser perquè
portava massa estona fent servir la màquina o potser perquè feia massa
pressió amb la fusta contra la serra, aquesta s’ha trencat. Quan l’he canviat he
comprovat que si tensava una mica més la serra la fusta no se’m cremava i
m’era molt més fàcil de tallar. Hauré de continuar donant-li forma al mànec i
ajustar-lo al batedor.
Img. 8: part esquerra
del cos abans de
llimar-lo.
Img. 9: tall del mànec
amb la màquina de
vogir.
INICI D’UN SOMNI
27
Sessió 10 (1:15h): avui he tardat una hora sencera a
enganxar les dues parts que formaran el cos del violí, i ha
sigut complicat perquè amb els dos serjants que tenia jo,
no era suficient per fermar la peça. Han arribat el meu
pare i el meu tiet, i amb la seva ajuda i uns altres quatre
serjants que m’ha deixat en Jordi (el meu tiet) hem pogut
fixar les fustes de manera adequada. El quart d’hora
restant l’he dedicat a llimar amb la màquina d’esmerilar la
part de dalt de la guitarra que faré servir com a claviller.
L’he llimat perquè estava recoberta d’un vernís de color
vermell ataronjat i he pensat que tornant-li color de fusta, a l’hora de
envernissar el violí el color que aconseguiré per al claviller serà semblant al de
la resta del cos.
Sessió 11 (1:30h): avui he tret els serjants del cos i he
comprovat que estigués ben enganxat. He llimat una mica
per sobre les restes de cola i m’he posat a treballar el
mànec. Abans de serrar la peça definitiva he fet proves
de tall amb una fusta sobrera, i quan he cregut que
estava preparada per treballar el definitiu m’he posat
mans a la obra. Ha sigut una feina entretinguda però molt
gratificant, ja el tinc gairebé a punt! Amb la màquina de vogir
l’he tallat i amb la màquina d’esmerilar l’he llimat. M’agrada
com està quedant.
És cert que ja vaig tallar un cop un mànec, però no em va quedar prou bé. És
per això que avui he serrat el mànec definitiu amb fusta sobrera del tall del
mànec anterior.
Img. 10: caixa de
l’instrument encolada i
subjectada mitjançant
serjants.
Img. 11: mànec
definitiu just acabat
de tallar.
INICI D’UN SOMNI
28
Sessió 12 (2:20h): la primera part de la sessió de
taller l’he dedicat a polir les rebaves que la cola havia
deixat a la juntura entre les dues parts del cos i a
llimar un altre cop el mànec. El que m’ha costat més
ha sigut tallar una petita part de DM i llimar-la amb la
curvatura que exigeixen les parts baixes de les potes
del pont ja que no són ben bé rectes. Aquesta fusta
l’enganxaré a la caixa i a sobre hi reposarà el pont.
Després d’uns quants intents, he aconseguit, aproximadament, la forma que
volia.
La segona part de l’estona de taller ha sigut més dura i frustrant. He dedicat
una hora sencera a decidir com serà la peça d’alumini que utilitzaré per fermar
les cordes i a tallar-la, tant amb una serra com amb la màquina de disc. He
practicat com llimar, tallar i foradar l’alumini amb el trepant i he fet uns quants
intents de perforar els quatre forats, però no me n’he sortit. Quan un em
quedava ben bé on havia de ser, el següent el feia malament. Se m’ha trencat
dos cops la broca i he hagut de deixar-ho per avui. Hauré de comprar una altra
broca.
Sessió 13 (1h): avui he pintat el cos amb un material especial
que tapa els porus de la fusta. Abans, he fet proves en una
fusta que em sobrava.
Sessió 14 (40 min): en aquesta sessió he decidit quin plàstic faré servir per fer
de sageta i li he començat a donar forma. També he retocat una mica el mànec
amb la màquina d’esmerilar.
Img. 12: ús del trepant
per foradar la placa
d’alumini.
Img. 13: aplicació del
material.
INICI D’UN SOMNI
29
Sessió 15 (2:20h): avui, seguint els consells d’en Jordi i del
meu pare, he fet els quatre forats a l’alumini amb un trepant
més simple i precís que el que utilitzava abans. Quan he tingut
els forats fets he vist que utilitzant una placa més prima
d’alumini el mànec podria quedar molt millor i que el que podria
fer seria foradar primer el mànec, després enganxar la plaqueta
on toca i quan estigui seca la cola acabar de fer els forats per
tal que traspassin l’alumini. Primer he arrodonit i tallat la
plaqueta d’alumini prim a la mida que m’interessava i després
he fet els forats verticals a la fusta. Un cop acabat, he enganxat amb cola de
fuster l’alumini al mànec. El següent dia faré el forat més llarg.
La segona part del taller d’avui ha consistit a envernissar la caixa. Ara s’ha
d’assecar i quan estigui llesta decidiré si en faig una altra capa o no.
Sessió 16 (40 min): aquesta tarda he provat d’aplicar la segona capa de vernís
a la fusta que feia servir de prova on ja hi havia envernissat una capa, i he
practicat quins dibuixos fer al llarg del perímetre del violí amb pintura acrílica
verda.
Sessió 17 (1:10h): com que m’ha agradat com ha
quedat el doble envernissat a la fusta de prova, avui he
aplicat la segona capa de vernís al cos, he acabat de
tallar el petit plàstic que em servirà per fer de sageta
superior i he començat a llimar el cap de la guitarra, ja
que els forats de dins encara tenien el vernís anterior i
no m’agrada com queda en combinació amb el violí. És
una feina delicada, i no he pogut acabar-la.
Img. 14: trepant
de mà foradant
el mànec.
Img. 15: aplicació de
la segona capa de
vernís al cos.
INICI D’UN SOMNI
30
Sessió 18 (1:10h): avui m’he passat 40 minuts llimant el
mànec per donar-li forma ovalada i 30 minuts pintant un motiu
corbat al llarg del perímetre del cos. Només n’he dibuixat una
meitat.
Sessió 19 (45 min): aquesta sessió ha estat dividida en tres parts. La primera
ha consistit en foradar la plaqueta d’alumini del mànec amb el trepant de mà. A
la segona he marcat les guies de la sageta superior i, per acabar, he pintat la
sanefa a la part dreta del violí, que és la que em quedava per dibuixar.
Sessió 20 (1h): avui he dibuixat una mandala i una
sanefa a la part de darrere del violí. Amb aquests
dibuixos, dono per finalitzada la feina de decorar el cos
de l’instrument.
Sessió 21 (35 min): com que ara només queden detallets per
polir abans d’ajuntar tot el violí, avui he pintat amb el protector
de fusta tant el mànec com el cordal de guitarra. Abans de
fer-ho al cordal, però, he acabat de llimar les petites parts del
vernís anterior que encara hi havia. També he retocat la
sageta de plàstic.
Img. 16: decoració del
cos amb pintura acrílica.
Img. 17: dibuix de la
mandala acabat
Img. 18: cordal després
d’aplicar-hi el protector
de fusta.
INICI D’UN SOMNI
31
Sessió 22 (1:30h): a partir d’ara toca treballar amb claus i
trepant, amb cola i serjant. Amb molta il·lusió, avui he retocat
l’angle del mànec i he fet els forats corresponents per als
claus que subjectaran el mànec al cos. Quan han estat fets,
he llimat el tros de cos que estarà en contacte amb el mànec
per tal de treure-hi el vernís ja que d’aquesta manera la cola
enganxarà molt millor. Així doncs, després he encolat el
mànec i l’he enganxat al cos, i tot seguit he collat els claus per
subjectar-lo. Ara toca esperar que la cola de fuster s’assequi
per continuar treballant amb el violí.
Sessió 23 (15 min): només calia enganxar la petita fusta que
anirà sota el pont al violí així que he llimat el tros de cos que
tocarà amb el DM. Quan ja no quedava vernís, hi he aplicat
cola de fuster i he subjectat la fusteta amb un serjant perquè
les dues fustes s’uneixin com cal.
Sessió 24 (50 min): avui era el dia. Calia ajuntar el cordal de
la guitarra amb el cos del violí amb ajuda de cargols. He
calculat on fer els forats per als cargols tant al cordal com a
la caixa. Un cop decidit on aniria cada un, he fet els forats
amb el trepant i quan tenia gairebé tots els cargols collats i la
cosa tenia bona pinta, el cordal s’ha trencat per la meitat,
deixant-me doncs sense suport inferior per a les cordes. Ha
sigut un moment dur, ja que pensava que el final era molt
proper...i aquest contratemps ha sigut greu. M’he pres uns
minuts per calmar-me i trobar una solució.
Img. 19: mànec
i cos preparats
per ser foradats.
Img. 20: col·locació de
la petita fusta sobre el
cos.
Img. 21: cordal
de la guitarra
trencat.
INICI D’UN SOMNI
32
Sessió 25 (1:25 h): amb els nervis encara a flor de pell
però una mica més asserenada que just quan s’ha
trencat la fusta, m’he posat mans a la obra. Amb l’ajuda
del meu pare he començat a construir amb fusta de pi
un nou cordal, però ja que el feia a mida he decidit fer-lo
de quatre forats, i no de sis, com el de guitarra. Un cop
ha estat tallat el nou suport amb la màquina de vogir, he
comprovat novament que la fusta que estava utilitzant
era massa poc resistent i que es tornaria a trencar amb
facilitat. Més problemes.
Un cop descartada l’opció d’utilitzar fusta de pi per al nou cordal, he utilitzat
l’auró que em va sobrar del mànec i l’he tallat amb la màquina. S’ha fet molt
tard perquè també se m’ha trencat la serra i l’he hagut de canviar i, com que he
vist que estava massa ofuscada per continuar treballant, he decidit acabar la
sessió. El pròxim dia hauré de continuar treballant amb el cordal de banús i
intentar fer els forats per a les clavilles. També hauré de tallar la placa de ferro
que uneix les tres clavilles per deixar-hi només dues d’aquestes unides.
Sessió 26 (2:30 h): avui he acabat el cordal d’auró, amb la
mida correcta i els forats corresponents per posar les clavilles
de l’antic cordal de la guitarra. Abans de treballar amb el
definitiu, però, he utilitzat una mica de banús que em sobrava
per fer proves i quan he vist que segurament funcionaria
l’invent, he treballat amb el definitiu. Com que la fusta era
molt gruixuda he hagut de fer servir la serra en comptes de la
màquina, i per tant m’ha costat bastant més tallar l’auró tot i
que ho he aconseguit. Un cop acabat, he fet els forats per als cargols i he
comprovat que era tot correcte. Per últim, he pintat el cordal amb el protector
de fusta.
Img. 22: silueta del
cordal de fusta de pi
abans de ser tallat.
Img. 23: cordal
d’auró acabat.
INICI D’UN SOMNI
33
Sessió 27 (15 min): aquesta sessió només ha consistit en encolar el batedor i
subjectar-lo al mànec amb els serjants per tal que quedi ben enganxat.
Sessió 28 (2:30): avui he acabat el violí. He començat
la sessió traient els serjants del batedor i comprovant
que havia quedat ben enganxat. Quan he vist que tot
estava bé, he començat a fer pràctiques del futur dibuix
del cordal als altres dos cordals que havia fet de prova
(el d’auró i el de fusta de pi). Un cop decidit el disseny,
l’he pintat al cordal definitiu i l’he enganxat a la caixa
amb els cargols. L’últim pas era posar les cordes, i així
ho he fet. Una per una, les he anat tensant i he anat
vigilant que no es trenqués el cos. Per sort no ha passat
i he pogut seguir amb normalitat. Quan estaven totes
col·locades he anat a buscar l’afinador per afinar-les del
tot bé, i he comprovat que l’única corda que no podia afinar correctament era la
‘la’. He estat una estona mirant quin era el problema, i he vist que les clavilles
que subjectaven la corda ‘la’ s’havien separat lleugerament del cordal, així que
he destesat les cordes i, amb l’ajuda del meu pare, he intentat arreglar el
problema posant dos aranzels metàl·lics entre un dels claus que subjecten les
clavilles i el cordal, per salvar la distància que separava els dos elements. Tot i
això, la corda ‘la’ ha seguit resistint els meus intents d’afinar-la i he hagut de
conformar-me a que no soni la nota La3 sinó un Sol3. No m’he atrevit a forçar
més les clavilles ja que la part central de la caixa, la més dèbil, estava sotmesa
a una gran tensió i tenia molta por de trencar el violí. Així doncs, he col·locat la
pinça elèctrica al pont i he pogut tocar el meu violí! Amb molta il·lusió, he posat
fi a aquesta sessió tan important i definitiva en el procés que, de fet, ha sigut
l’última.
Img. 24: imatge meva
amb el violí uns moments
abans d’afinar-lo.
INICI D’UN SOMNI
34
5. CONCLUSIONS
Amb molta alegria, puc afirmar que la hipòtesi que vaig plantejar: ‘Sóc capaç de
construir un violí elèctric sense ajuda professional’ ha estat comprovada, i amb
bastant èxit.
El resultat s’ajusta molt al que tenia en ment quan vaig començar a treballar
amb la fusta, tot i que inevitablement no és exactament el que havia imaginat.
Es tracta d’un cos massís que forma corbes inspirades en les escotadures dels
violins acústics. No conté, doncs, caixa de ressonància. Una petita mentonera
n’adorna la part inferior, acompanyada d’un cordal d’auró fabricat per mi
mateixa, que suporta les cordes. Aquestes reposen sobre el pont, i aquest està
recolzat sobre una petita peça de fusta que serveix tant d’alça com de suport.
Seguint les cordes, trobem que estan tenses sobre un batedor de color negre,
que al seu torn està enganxat a un mànec d’auró amb forma arrodonida. Les
cordes travessen aquest mànec després de passar per la sageta de plàstic dur,
i trobem el seu final bloquejat per una peça d’alumini prim. El contorn del cos
està decorat per una sanefa d’un to verdós, que també dibuixa corbes. Entre el
pont i el final del batedor trobem una petita mandala, amb funció decorativa, i a
la part de darrere de l’instrument, al llarg de la meitat superior de la caixa,
també trobem una sanefa decorativa del mateix color que la resta dels
ornaments de l’instrument.
Amb aquest projecte he après moltes coses, algunes me les han explicat,
algunes altres les he llegit i d’altres les he descobert pel meu compte.
He après que treballar amb les mans és molt més complicat del que sembla, tot
i que les eines a vegades et puguin ajudar.
He après que no és que la fusta controli el que faig, sinó que jo he d’adaptar el
que faig a la fusta i tenir en compte les seves propietats. És important saber
com i amb quina intensitat s’ha de treballar en cada moment per tal d’ajustar-se
al resultat buscat.
INICI D’UN SOMNI
35
També he sigut molt conscient durant tot aquest temps que les eines
elèctriques m’han ajudat a avançar una quantitat de feina molt gran, i que
sense aquestes probablement no hauria acabat a temps el violí. Així doncs,
remarco la importància de tenir a l’abast bones eines, que t’ajudin a treballar
amb comoditat i rapidesa.
Sóc plenament conscient que hi ha misteris sobre la luthieria que no he resolt
encara, i tinc la sensació que, per sort, durant el procés la intuïció m’ha guiat de
manera encertada en la majoria de casos.
He après que el material és molt important en un instrument. El pes, cosa que
no vaig tenir massa en compte, és un punt determinant ja que si l’instrument
pesa massa a l’hora de tocar et canses més ràpid. Aquest ha sigut un dels
errors en el procediment: el violí que he construït pesa bastant i, per això, és
lleugerament més feixuc de tocar. Concloc, per tant, que si hagués utilitzat
materials menys pesants el violí hauria estat més lleuger.
Relacionant els materials amb el disseny, m’agradaria destacar que cada fusta
actua d’una manera diferent davant una serra i, per tant, és més o menys
complicat aconseguir la forma desitjada. En el meu cas, el DM no va presentar
gaire complicacions pel que fa a les corbes i el tall d’aquestes amb la màquina
de vogir. En canvi, l’auró em va ser una mica més difícil de serrar i llimar. La
forma del violí elèctric que vaig triar com a definitiva no era gaire arriscada, i és
per això que vaig poder treballar amb comoditat, però estic segura que una
forma més complicada i menys simple hagués dificultat molt la realització del
projecte. Amb aquesta explicació, dono lloc a la conclusió: has de ser conscient
de les teves habilitats i facilitats (eines) a l’hora de dissenyar el projecte, ja que
seran decisives en el resultat.
INICI D’UN SOMNI
36
Continuant amb l’avaluació del disseny, trobo que és bonic i estètic, però té un
defecte. Si estigués fabricat amb un material més resistent que el DM no
passaria res, però el fet és que el DM és fràgil, i la part central del cos del violí,
com que és la més prima, no aguanta la tensió de les cordes de la manera més
òptima. Com que aquesta és la part que ha de suportar més tensió i alhora és
la més prima, crec que l’error de no haver-la fet més resistent és greu, i la
pròxima vegada no el cometré.
També he observat que no cal una pastilla extraordinàriament bona per
aconseguir que el violí soni mínimament bé, i com que sabia perfectament que
el meu instrument tindria defectes, vaig decantar-me per l’opció de comprar una
pinça senzilla que emetés so però que no fos perfecta. Al cap i a la fi, buscava
una sonoritat acceptable, que és el que vaig aconseguir.
He après que cal tenir paciència al taller, que anar atabalat i amb ganes
d’acabar ràpid les coses no fa res més que empitjorar la situació.
El fet de practicar prèviament amb un material sobrant és important per
assegurar un millor resultat de la peça definitiva, ja que d’aquesta manera
s’aprèn a fer servir les eines correctament i s’adquireix precisió. Així doncs,
l’experiència té molt a veure amb l’eficiència en el taller: quan ja saps, més o
menys, com has de fer les coses és més senzill i més precís tot el treball que
fas, i estalvies temps sense cometre errades que faries si no haguessis
practicat anteriorment.
He après que s’ha de ser perfeccionista, fins a un cert punt, és clar. És molt
important intentar treballar de la manera més òptima possible i assumir que, si
el resultat que obtens no et complau, no malgastaràs pas el temps repetint
l’operació que ha fallat, ans al contrari. Invertiràs minuts en una creació millor.
Per tant, no has de patir mai si repeteixes una peça si ho fas per millorar-la.
INICI D’UN SOMNI
37
Com que el cordal d’auró el vaig haver de fabricar jo, no és perfecte. Això, i el
fet que no sé del cert si les clavilles estan en perfectes condicions, han donat
un problema que no he sabut solucionar: la corda LA no arriba a ser la nota la3
que és la que hauria de ser, sinó un sol3, just un to per sota de l’objectiu. Per
por de tensar massa la corda i que aquesta peti, no goso afinar-la com toca.
Cal dir, però, que les altres estan afinades de manera correcta. Això em fa
pensar que és la clavilla de la corda LA la que impedeix que l’afinació sigui la
desitjada.
Per acabar, em reservo el fet de dir exactament quin ha sigut el preu del violí ja
que prefereixo no dir-lo, però afirmo que el cost d’aquest instrument està dins
els límits que havia fixat, entre 80€ i 150€.
INICI D’UN SOMNI
38
6. WEBGRAFIA
FERREN, Natalia. Història del violí [en línia]. Blog de la Natàlia, 2012.
Disponible des d’Internet a:
http://violinviolinviolinviolinviolin.blogspot.com.es/2012/05/historia-del-
violi.html
RICHOMME, François. Violí [en línia]. Viquipèdia, 2013 (última
modificació: juny del 2015). Disponible des d’Internet a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%AD
‘Tekhne’. Tablero de fibra de densidad media [en línia]. Viquipèdia, 2007
(última modificació: novembre de 2015). Disponible des d’Internet a:
https://es.wikipedia.org/wiki/Tablero_de_fibra_de_densidad_media
GONZALEZ, David. Elaboració – Fustes [en línia]. G&Fills violins, 2014.
Disponible des d’Internet a:
http://gfviolins.com/cat/features_cat.htm
Aoi1148. violin prueba pastilla piezoelectrica no BUZZER [en línea].
Youtube, 2013. Disponible des d’Internet a:
https://www.youtube.com/watch?v=m6RTyLsI7HU
Anònim. Shadow SH941 Violin Pickup [en línia]. Thomann, any
desconegut. Disponible des d’Internet a:
http://www.thomann.de/es/accesorios_para_violines_y_violas.html
Anònim. Violín [en línia]. Maderas Barber S.L., any desconegut.
Disponible des d’Internet a: http://tonewood.es/es/212-violin
OCallaghan’. El violín eléctrico [en línia]. Violinísimo, 2011. Disponible
des d’Internet a: http://violinisimo.com/violin-electrico/
INICI D’UN SOMNI
39
Codificando Escarabajos. El violín eléctrico [en línia]. Codificando
Escarabajos, 2012. Disponible des d’Internet a:
https://codificandoescarabajos.wordpress.com/2012/11/25/el-violin-
electrico/
LEBECQ, Lara. El violín [en línia]. Slideshare, 2010. Disponible des
d’Internet a: http://es.slideshare.net/ElenaGallardo/el-violnlara-lebecq
FRIVIÈRE. La realimentació [en línia]. Viquipèdia, 2007. Disponible des
d’Internet a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Realimentaci%C3%B3
INICI D’UN SOMNI
40
AGRAÏMENTS
Al meu tiet Jordi, pel temps que ha dedicat a ajudar-me amb allò que no sabia o
no podia fer sola, per totes les eines que m’ha deixat i les facilitacions que m’ha
brindat.
Al meu pare, per l’ajuda que m’ha proporcionat al taller i la motivació que ha
mostrat envers les dificultats del projecte.
A la meva mare, per valorar l’esforç i ajudar-me a millorar.
A la Núria Bragós, que em va regalar el pont que utilitzo per al violí.
Al Josep Carbonell, per l’estona dedicada a xerrar amb mi i que em tragués
definitivament la idea del cap de fabricar un violí acústic. Gràcies a ell, tot i que
no crec que ho sàpiga, finalment n’he construït un d’elèctric, i ha sigut magnífic.
A tots aquells que han estat al meu costat durant la realització del somni.
INICI D’UN SOMNI
41
7. ANNEX
Annex 1: Esbossos i plantilla
Esbossos de la forma del violí
INICI D’UN SOMNI
42
Esbossos de les sanefes i motius per decorar el perímetre del cos
Esbossos de formes possibles del cap
INICI D’UN SOMNI
43
Esbossos dels diferents tipus de cordal
Esbós del violí a escala 1:2, vistes d’alçat i de planta
Plantilla
INICI D’UN SOMNI
44
Annex 2: Reportatge fotogràfic
Dibuix del cos del violí i les sanefes decoratives
Dibuix a escala real de la plantilla
Pràctica 1: tallar i llimar a mà
INICI D’UN SOMNI
45
Imatge del moment abans de llimar les imperfeccions de la part esquerra
del cos de prova
Resultat de la caixa de prova
Tall del cos definitiu amb la màquina de vogir
Perfeccionament del gruix i rebaix del cos
Unió de les dues parts del cos
INICI D’UN SOMNI
46
Dibuix i tall del mànec
Fabricació del suport del pont
Foradat i tallat de la placa d’alumini
INICI D’UN SOMNI
47
Ús del trepant per foradar tant el mànec de prova com el definitiu
Envernissat del cos
Mandala i sanefa decorativa acabades
Cordal de guitarra, sencer i trencat
INICI D’UN SOMNI
48
Fabricació del cordal de fusta de pi
Fabricació del cordal d’auró
Llimat de l’espai on anirà col·locada la petita fusta on el pont reposarà
Fixament del mànec al cos
Violí acabat, amb i sense cordes
INICI D’UN SOMNI
49