INFORMA’T GUILS Butlletí local · número 3 · desembre 2016

Remembrances vora el foc Pàgines 3 i 4

Entrevista: Pere Tuset, amb l’emprenedoria per bandera

Pàgines 5 i 6

Iniciatives i projectes del govern local

Pàgines 7, 8, 9, 10 i 11

EDITORIAL - SALUTACIÓ - OPINIÓ

· 2 ·

Veïns de Guils. Ja som a la fi d’un any de força feina, i ara ja toca preparar el 2017. Després de la millora del cementiri de Guils, cal endreçar el de Sane-ja, del qual ja tenim un bonic pro-jecte de l’arquitecte Maurell. També, després de normalitzar la taxa d’escombraries, ja toca la mi-llora dels punts de recollida co-

mençant per Sant Martí i voltants. A Fontanera convé arranjar les co-ses per evitar les fortes pèrdues que any rere any arrosseguem, i queden camins rurals i carrers per arreglar. L’ordenació del barri del Golf continua endavant i les millo-res forestals, també. Ens ve un any 2017 de treball fort! És casa vostra i és al vostre servei.

La Junta de Govern

Consell de redacció: Valentí Tuset, Miquel Bisbe, Montserrat Ribot, Vicenç de Moxó

Redacció: Dolors de Moxó, Jordi Pardinilla

Maquetació i disseny: Jordi Pardinilla

Impressió: Impremta Boixader

Dipòsit legal: DL: GI 1765-2016

Edita: Ajuntament de Guils de Cerdanya C/ Malet, 15 - Guils de Cerdanya 17528

Telèfon: 972 880 016

Correu : ajuntament@guils.cat

Fax: 972 140 450

Preparats per a un 2017 de molta feina

Guils - Saneja - Sant Martí - Guils Fontanera

· 3 ·

L a proximitat de les dates nadalen-ques atia la memòria, el foc que cal mantenir viu. S'hi barregen records personals però també

records col·lectius, vivències compartides que són a l'origen del que som. Avui vol-dria fer memòria d'un patrimoni propi dels pobles del nostre municipi –Guils, Saneja i Sant Martí d'Aravó–, així com de tota la Cerdanya. El pas del temps tot ho modi-fica i els records romanen. Els antics cos-tums, la parla, els estris, les maneres de treballar són moltes i totes deixen la seva empremta en la memòria. Voldria recordar el paper de la dona i el foc. La dona va ser la mantenidora del caliu de totes les cases. Aquestes mes-tresses de casa van fer mans i mànigues per tirar endavant, amb més o menys dificultats i fortuna, fills i famili, en aquells temps realment nombrosa. Havien de fer la feina de dins i de fora per aconseguir que el dia a dia transcorregués sense gaires ensurts. Quines viandes posar a l'olla? Apriar la teca no era sempre fàcil, els recursos no eren abundosos en cap període de l'any, però encara menys du-rant el llarg i cru hivern. En aquest perío-de, el fred, la neu, les glaçades, el vent, el torb, les congestes ho embolcallaven tot. Presència permanent de cristal·lines candeles de gel que deixen formes capri-cioses, mentre tot resta cobert d'un blanc i gelat mantell. Tot dorm, menys persones i bestiar, que intenten adaptar-se i sobreposar-se a l'hivern en aquesta gebrada Cerdanya. Més valia no moure's gaire, tot just sortir

Remembrances vora el foc de casa per anar a la font a buscar aigua, o bé a cal veí, o a l'església. Totes les cases havien fet provisions per passar aquests mesos, i els graners, rebosts, cellers i golfes guardaven tot tipus de granes, herbes, viandes, fruites, trumfes, verdures, tot plegat i conservat al llarg de l'any, assecat, confitat, enterrat, salat, tot fruit d'una tria i un coneixement i una pla-nificació extraordinàries. Sobretot era necessària la llenya. Tallada a la prima-vera i assecada durant l'estiu, era serra-da i asclada. I els fogots sempre disponi-bles per encendre el foc a terra cada dia de l'any, perquè a l'entorn del foc es reu-nia la famili durant els mesos d'hivern. La padrina era qui tenia el domini del foc a terra. El foc a terra era l'única font d'e-nergia de les cases, per escalfar-se i cui-nar, quan encara no tenien ni llum ni ai-gua corrent. Es trobava a la sala on hi havia la gran campana amb la xemeneia i una gran llosa a terra. El foc era també el lloc on feien cap els membres de la casa durant les llargues vetllades hivernals, centre de conversa, intercanvi d'històries, transmissió oral del saber popular. Una garlanda de ferro limitava les brases, i els clemalls estaven estacats a la paret. Als seus ganxos s'hi penjaven olles i pe-roles. Imprescindibles per mantenir el foc eren els ermolls, per agafar brases i tions encesos, i la manxa per atiar el foc. Tres-peus, paelles de mànec llarg, perols, cal-deres, cocotes d'aram o de ferro colat eren els estris emprats per cuinar. A la sala també hi havia l'escurador on s'escu-rava l'einam. Aquí hi havia els perols d'ai-gua, portats de la font per cuinar, rentar i

Guils - Saneja - Sant Martí - Guils Fontanera

· 4 ·

beure. Esmaris encastats amb poselles guardaven queviures i estris. En un racó de la sala hi havia el bugader, recipient de pedra de grans dimensions amb un orifici de sortida, on es posava la roba blanca amb aigua bullint i cendres per desinfectar i blanquejar la roba. Una gran taula amb el calaix per al pa voltada de bancs i cadires presidia la sala. Sobre la taula un porró de vi negre.

A trenc d'alba les padrines encenien el foc a totes les cases dels nostres pobles i preparaven les sopes per a la famili. En cap lloc com Cerdanya es menjaven tan-tes sopes: matí, migdia i nit. Es feien sempre seguint un mateix ritual. Les pa-drines hi tenien la mà trencada. A primera hora del matí, i durant tot l'any, tothom menjava un tupí de sopes de pa. La famili dels tupins és nombrosa: el tupí comú, la tupina, el mitjancer, l'ull de bou, el cargolí i la grasala. La grasala, més que un tupí, és una mena de plata fonda de terrissa, ferro o aram que feien servir les mestresses cerdanes per rostir l'avi-ram (tirons, galls, pollastres), els quarters de xai o cabrit i els gigots de moltó. Començaven la preparació disposant en rastellera damunt la taula tants tupins com persones hi havia a cada casa. Aga-faven el pa i la ganiveta i es posaven a lliscar el pa de segle de la collita pròpia. Omplien els tupins, s'hi tirava un raig d'o-li, un polsim de sal i de pebre. Mentres-tant, al foc bullia una olla d'aigua penjada als clemalls, amb uns grans d'all, una ceba, unes carrotes i, en poques cases, un trosset de sagí per donar gust i flaire a l'aigua bullenta. S'acostaven els tupins al peu del foc, tocant les brases, i amb una

llossa es treia l'aigua bullenta i s’escaldaven les sopes. Es deixaven ben estovar per quan arribés l'hora de ser cruspides. Cadascú prenia el seu tupí segons arribava, i amb una cullera de fusta menjaven fins a escurar el tupí, cu-llerada va i cullerada ve, sense deixar-les refredar. Tot seguit es tirava un raig de vi del porró, el vi calent ajuda a fer la diges-tió i dóna força i delit per tornar a la feina. Tot plegat es repetia a l'hora del sopar. El cuinat era un altre dels menjars que es repetia cada migdia. Es posaven a bullir mongetes seques o cigrons, naps, col, carrotes, api, trumfes, cebes, ossos sa-lats de porc de l'espinada, un bon tros de cansalada, una anella de botifarra blanca i una altra de negra, orella o morro de porc, un coll de moltó, o les viandes dis-ponibles en aquell moment a cada casa. El brou amb les verdures es menjava com a primer, i els trossos de carn d'olla era el segon, el tall. Calia tenir bon rebost i millor celler, rostes de pernil, virades i de la ventresca, trumfes amanides amb suc de rosta o sagí, eixutes amb confitat de col, ous ferrats, esternats, en truita, de carmalloles, d'herbes... Tot això aconten-tava els ulls i treia una arruga del ventre dels comensals. Però el foc s'havia de mantenir controlat, perquè el foc és font de vida però també podria ser destructiu sense la cura que la padrina en tenia. La padrina posava les brases i les cendres dins els perols cen-drers, el cap de casa anava a reconèixer el bestiar per última vegada i tancava la portalada. La casa podia descansar fins a trenc d'alba quan tot tornaria a començar.

Dolors de Moxó

ENTREVISTA - LA NOSTRA GENT

· 5 ·

Pere Tuset Tor

H i ha situaci-ons que no-més la carre-ra del carrer

ens ajuda a superar. A alguns, els més tos-suts, espavilats i treba-lladors, la carrera del carrer els ha permès guanyar-se la vida i donar un futur als fills. I Tuset s’autoproclama un exemple en aquest sentit. Pere Tuset Tor va néixer el 14 d'agost de 1936 a Saneja, a Cal Marió de Baix (abans Cal Carreter). La relació de la família Tuset i Guils de Cerdanya és de fa més de 200 anys. Una família de tra-dició pagesa a la qual ell no va donar continuïtat. "Vaig ser el més ric de Sa-neja que va emigrar", explica el nostre protagonista en to de sorna. Després dels estudis a Puigcerdà, i ha-ver estat ajudant els pares en les feines de casa (com feien la majoria de nens i nenes de la seva edat), Tuset va adonar-se que guanyant una pesseta al dia no n'hi hauria pas prou. I va marxar a tres quilòmetres de casa (potser no hi arri-ben), a l'altra banda de la frontera políti-ca i administrativa; de Saneja a Iravals (la Tor de Querol), a França. "Hi havia una frontera, i tant! Però no era pas la

Pere Tuset: “Amb França hi havia una

frontera cultural. Era un altre món”

territorial la que marcava diferències. La important era la frontera cultural! Res a veure. La mentalitat, la forma d'entendre la vida, el nivell de prestacions... Era un altre món, a tocar de casa, que va aju-dar-me a obrir els ulls”, explica Tuset. Un encàrrec oportú li va obrir les portes a la construcció i la gestió del complex d'Iravals. Durant més de 15 anys, ell i la seva dona, Maria Creus Altimiras, van treballar de valent al centre de vacances que cinc socis francesos van projectar en aquest indret. Els propietaris estaven encantats amb la gestió del matrimoni. "Només vaig demanar de fer el meu equip, amb gent de la qual em podia refiar", diu. I així, va donar feina a gent de Guils. I va passar de guanyar una pesseta al dia a guanyar-ne 100.

ENTREVISTA - LA NOSTRA GENT

· 6 ·

L'època de joventut de Tuset i la seva generació no va ser fàcil (per a ells de-via ser normal). Per exemple: Tuset diu que s'hi anava perfectament amb els esclops, però es fa difícil de creure. Aquells anys (1930-1940-1950), a Guils i els seus nuclis no hi havia electricitat -encara recorden la primera bombeta de 25 W que va entrar a la casa de Saneja- i les dones rentaven la roba a l'aigua del reg. "Amb un mall havíem hagut de tren-car el gel per poder rentar la roba", diu Tuset. No hi havia aigua corrent a les cases. Impensable avui, en general. Aquesta és una generació que va viure el contraban com un fet necessari. No el contraban de tabac, com es fa ara. El contraban de primera necessitat, de productes bàsics: farina, cafè, pebre, bolígrafs, miralls... El cafè, per exemple, el passaven les nenes en tornar d'estudi de la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) dins de les carteres escolars, m’explica.

Impulsor i emprenedor Després d’aquells primers anys a Ira-vals, Tuset va fundar una empresa a Puigcerdà. Va adonar-se que no hi ha-via cap negoci de reparació i lloguer d’esquís (hi havia establiments a peu de pistes, però no a la Vila). I ell, a Iravals, havia après com calia posar a punt els esquís. Així que l’emprenedor Tuset crea Tubosa. I ja fa més de 40 anys que funciona. “La clau? No enganyar mai a ningú i oferir qualitat”, afirma. Tuset ha sabut combinar la feina amb tasques més socials i de participació ciutadana. Durant vuit anys va ser regi-dor a l'Ajuntament de Guils. Els primers

quatre anys com a regidor amb Josep Ribot d’alcalde. Els quatre anys se-güents, en el govern de Josep Mendo, era el regidor d'Obres i de la Muntanya de Guils. També va estar al Consell Es-portiu de la Cerdanya. Va ser l’impulsor del Club de Petanca de Saneja (CEPS) que va funcionar durant forces anys. L’entitat havia organitzat un campionat anual a Saneja amb 150 persones. Aquest neguit propi d’ell per generar nous projectes va fer que, ara fa uns 12 anys, decidís crear l'Associació Cultural d'Avis de la Cerdanya. No per poca co-sa. Feien de tot: viatges, trobades, bere-nars... Tenien cedit un espai al local del Club Sant Jordi de Caixa Catalunya i l'entitat tenia un bon raconet de diners estalviats. Era pura gestió empresarial. "Van tancar el local i vam demanar un espai a l'Ajuntament, però mai no ens en vam sortir. I la flama de l'Associació s'ha anat apagant", diu. Ell també va

col·laborar amb la historiadora local Do-lors de Moxó, amb qui van recollir el noms de les cases del nucli de Saneja. A més, va participar en un vídeo que recollia la història de Guils. I com que no para, ara és secretari de la Coral Flor de Neu (on hi canta la seva muller).

Ha estat impulsor del

Club de Petanca a

Saneja i de

l’Associació Cultural

GOVERN LOCAL

· 7 ·

L’Ajuntament ha executat les obres d’ordenació, d’embelliment i de millora en general del cementiri del nucli de Guils. Les obres, que van començar aquest estiu, van permetre posar ordre en un espai que amb el pas del temps havia quedat força desgavellat. “S’han retirat runes. S’han homogeneïtzat les tombes i s’ha netejat tot l’espai”, ha dit l’alcalde, Valentí Tuset, que ha recor-dat que abans de tocar una pedra es va parlar amb els veïns. Segons els comentaris rebuts, l’obra ha agradat.

Les obres també van afectar el mur que hi ha entre el cementiri i l’accés de l’església de Sant Esteve, que es va desmuntar i es va tornar a aixecar ja que la paret estava molt tombada. Aprofitant aquesta actuació, també es va intervenir en l’accés: es va rebaixar la base del camí uns centímetres i es van col·locar unes llambordes en tot el recorregut. Més endavant, en una se-gona fase, l’Ajuntament estudia la pos-sibilitat de millorar l’enllumenat de tot aquest espai.

Embelliment i millora del

cementiri de Guils

Guils de Cerdanya ha modificat algu-nes ordenances municipals per a l’any vinent. En destaquen especialment dues: una, l’equiparació de l’impost de recollida d’escombraries i, dues, la bonificació del 95% de les plusvàlues en compravenda. En el cas de la reco-llida d’escombraries és obligatori que la taxa correspongui al cost de recolli-da, i ha de dependre del residu produït i no del lloc de recollida. Així, s’ha aprovat que la taxa sigui de 47 euros, igual per a tot el municipi. I, pel que fa a l’aprovació de la reducció de l’impost d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, l’Ajuntament ha acordat l’aplicació d’una bonificació del 95% (el màxim que permet la llei) en cas de primera residència. L’ob-tiu és no penalitzar les herències i les transmissions de l’habitatge habitual.

Quant a l’impost de vehicles per al 2017, s’ha acordat que serà igual que el del 2016, i s’afegeix la gratuïtat per a vehicles històrics i tots aquells que tinguin més de 25 anys. També s’ha acordat la suspensió temporal de lli-cències per a naus agrícoles, amb el propòsit d’avaluar en els propers me-sos les condicions i els requisits que s’exigiran a les persones que vulguin instal·lar una nau d’aquestes caracte-rístiques dins el municipi.

Modifiquen i actualitzen

ordenances municipals

GOVERN LOCAL

· 8 ·

S’ha adjudicat, per concurs públic (procediment d’adjudicació obert), el projecte d’obres que ha sortit a licita-ció per poc més de 108.000 euros sense IVA. El projecte de rehabilitació de l’edifici consisteix en el canvi de la coberta i el reforç del sostre, així com l’adequació de tot el seu interior. L’a-tual equip de govern vol convertir aquest espai, d’uns 80 metres qua-drats, en una nova sala de plens que pugui ser utilitzada també com a sala d’actes en cas necessari. L’antic ajun-tament es va deixar d’utilitzar ara fa més de 20 anys. L’actual edifici con-sistorial (amb despatxos i atenció al públic) es va traslladar a les velles escoles, una vegada fetes les obres de rehabilitació de l’immoble escolar. Ara, amb aquestes obres, els edificis quedaran totalment reformats i forma-ran una sola unitat.

S’adjudica la rehabilitació

de l’antic ajuntament

La urbanització del barri del Golf de Guils de Cerdanya, que va néixer els anys seixanta i es va desenvolupar fins als anys vuitanta, va créixer sense portada d’aigües. Les cases d’aquesta àmplia zona urbanitzada s’abasteixen, principalment, de pous particulars. L’Ajuntament de Guils pretén donar solució a aquesta mancança. L’obra beneficiarà unes 100 famílies. La dota-ció d’aquest servei a la zona del barri necessitarà també l’ampliació de la capacitat del dipòsit d’aigua del Puig de Saneja.

Un projecte més ambiciós

El projecte recull la instal·lació de la xarxa d’aigua potable, però també ele-ments contra incendis en tot l’àmbit de la urbanització; l’ampliació de la xarxa d’enllumenat públic en els trams on no existeix; l’ampliació del sistema de clavegueram residual; la implantació de tecnologia LED a la xarxa d’e-nllumenat existent i la urbanització pel que fa a infraestructures del carrer de la Solana.

El barri del Golf és una extensa àrea que abraça des del barri de Sant Martí fins a tocar a Bolvir, a la Torre del Re-mei, i que arriba fins a la N-260, eix Pirinenc. Té més de 600.000 m2, divi-dida en parcel·les de 6.000 m2.

Projecten la millora dels

serveis al barri del Golf

GOVERN LOCAL

· 9 ·

S’ha posat en marxa una campanya per fer front a les colònies de gats que hi ha a diferents indrets del municipi. És per aquest motiu que s’ha contrac-tat una empresa especialitzada per tal de fer les esterilitzacions pertinents. La primera de les actuacions, amb una

Nova convocatòria dels ajuts escolars

L’Ajuntament de Guils de Cerdanya va obrir una nova convocatòria dels ajuts escolars. Els ajuts van ser destinats a les famílies empadronades al municipi amb fills que estudien en centres es-colars de la Cerdanya. Aquesta línia d’ajuts es va establir l’any passat per primera vegada. El lliurament es va fer el dia 12 de novembre. La dotació, per la convocatòria d’aq-uest curs, va ser de 150 euros per als

Actuació per fer front a les colònies de gats

Terrassa nova al bar restaurant de Guils Fontanera

El bar restaurant del refugi de Guils Fontanera s’ha dotat d’una terrassa de fusta de més de 60 m2 (9,60 m de llarg per 6,50 m d’ample). La idea és que pugui ser utilitzada durant tot l’a-ny, segons ha explicat el segon tinent d’alcalde i regidor de l’estació, Vicenç de Moxó. La inversió ha superat els 4.000 euros. La instal·lació també dis-posa d’il·luminació.

alumnes de Batxillerat, Formació Pro-fessional (grau mitjà) i d’Educació Se-cundària Obligatòria de primer i segon cicle; 100 euros per als alumnes d’-Educació Primària Obligatòria (cicle inicial, mitjà i superior) i, finalment, 50 euros per als escolars d’Educació In-fantil (parvulari). En total, els ajuts van beneficiar 40 famílies del municipi.

inversió de 1.000 euros, es farà al pont de Sant Martí. És una mesura que calia prendre arran de la inquietud i la demanda que alguns veïns del po-ble havien fet arribar a les dependèn-cies municipals.

ACTIVITATS - CELEBRACIONS - FESTES LOCALS

· 10 ·

El dissabte dia 20 d’agost es va dur a terme una nova edició de l’Arrossada de Germanor. L’Ajuntament de Guils de Cerdanya organitza l’arrossada popular a la font de Saneja. Durant el dinar hi ha sempre animació musical. Al finalitzar l’àpat, hi ha ball. Enguany, totes les places disponibles van que-dar reservades.

Segona edició del Mercat d’Artesans del Pagès

El cap de setmana del 6 i 7 d’agost es va gaudir a Guils de Cerdanya de la segona edició del Mercat d’Artesans del Pagès. L’activitat es va concentrar a la plaça Major de Guils durant tot el dia. El Mercat va reunir parades de pro-ductes diferents. La majoria, però, eren de productes de proximitat i ela-borats de forma artesanal.

Exitosa convocatòria d’una nova arrossada

Trenta anys de Trobada d’Acordionistes a Guils

Guils de Cerdanya va celebrar una nova edició de la seva Trobada d’A-cordionistes. Aquesta va ser la 30a edició de la trobada musical, una de les cites clàssiques de l’estiu a la Cer-danya. Aquest any hi hagué una mas-ter class de rumba a càrrec de Carles Belda. Es va comptar amb la presèn-cia de 26 músics vinguts del Bergue-dà, el Ripollès, la Noguera, l’Urgell, l’Alt Urgell i Andorra, a banda, és clar, dels acordionistes de la Cerdanya.

Festes locals per al 2017 Les festes locals de Guils de Cerda-nya per a l’any 2017 seran el dia 15 de maig (Sant Isidre) i el dia 22 de desembre.

ACTIVITATS - CELEBRACIONS - FESTES LOCALS

· 11 ·

Guils de Cerdanya va celebrar, el pas-sat mes de juliol, els 100 anys de l’o-ficialitat del nom del municipi; una cen-túria d’anys abans Guils de Cerdanya era, senzillament, Guils. El canvi del nom oficial del municipi està recollit en una informació breu a la publicació Ceretania (pàgina 6, de l’edició del 16 de juliol de 1916), que destaca:

“Por Real Decreto se han

modificado los nombres de algunos

pueblos. De este partido judicial se

indican los siguientes: Guils, se

dirá Guils de Cerdaña;

Ribas, Ribas de Freser y

Villalonga, Villalonga de Ter”.

Acte d’agermanament Guils de Cerdanya i Guils del Cantó van celebrar una primera trobada i un acte d’agermanament coincidint amb la jornada de celebració dels 100 anys del nom oficial de la localitat. El proper any es farà la segona trobada a la lo-calitat de l’Alt Urgell. Durant l’acte, a banda de la primera tinent d’alcalde, Montse Ribot, van parlar els regidors de Montferrer, Joan Baró i Josep Ullés, veïns de Guils del Cantó i l’escriptor Joan Obiols, que van expli-car els possibles orígens del topònim Guils. Ribot va fer lliurament d’una placa als representants municipals de Montferrer.

Guils del Cantó i Guils de Cerdanya, festa grossa

Aplec de Fontanera Com cada any, s’ha celebrat l’Aplec de Fontanera. Els qui van voler van poder pujar, en excursió familiar, fins als estanys.

A l’estiu, cinema a la fresca Durant els mesos de juliol i agost es van fer diferents sessions de cine-ma a la fresca a les places majors de Saneja i de Guils i a Sant Martí d’Aravó.

Caminada i concerts Durant aquest estiu s’han progra-mat diversos concerts de música i també es va organitzar el Primer Festivalet de Guils. El 24 de juliol es va celebrar la caminada popular.