Fuerteventura,entre el mar i la muntanyaFuerteventura,entre el mar i la muntanya

M U NTANYES I BÈR I Q U ESPer les muntanyes d’Astúries

ARQ U EO LO G IAL’art rupestre de

Tassili n’Ajjer

CAM I NS D E M U NTANYAEl camí de Vauban a cavall

EXCU RS I O N ISM ELes gorges del Verdon

M U NTANYES I BÈR I Q U ESPer les muntanyes d’Astúries

ARQ U EO LO G IAL’art rupestre de

Tassili n’Ajjer

CAM I NS D E M U NTANYAEl camí de Vauban a cavall

EXCU RS I O N ISM ELes gorges del Verdon

I L LES ATLÀNTI Q U ESI LLES ATLÀNTI Q U ES

MUNTANYACENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Club Alpí Català

A N Y 1 3 3 / N Ú M . 8 8 3 / J U N Y 2 0 0 9

Redacció i administracióCentre Excursionista de CatalunyaParadís, 10 i 1208002 BarcelonaTel.: 933 152 311Fax: 933 151 408revista.muntanya@cec.catwww.cec.cat

SubscripcionsTel.: 933 152 311Subscripció anual: 24 €(sis números)

Publicitat i màrquetingVíctor RiverolaTel.: 609 366 317victor@victorriverola.com

Dipòsit legalB-545-1958

ISSN0212-2111

DirectorFerran Alexandriferran@alexandri.cat

Edició i assessorament lingüísticEstudi Ferran Alexandriwww.alexandri.cat

Secretari de redaccióErnest Godó

Consell de redaccióFrancesc BeatoJordi BernatJoan CampañàDavid MengualEnric NosàsJosep M. SalaValentí Zapater

Disseny i maquetacióEstudi Toni Inglèswww.toni-ingles.com

CartografiaAlbert Martíneza@albertmartinez.com

ImpressióIGOL, S.A.Tel.: 933 726 361www.igol.esImprès en paper ecològic

06/2009 M U NTANYA 883 3

La revista Muntanya no comparteix necessàriamentl’opinió que s’expressa en els articles publicats, sinóque la responsabilitat dels comentaris recau sobreels autors respectius.És prohibida la reproducció parcial o total d’aquestapublicació mitjançant qualsevol recurs oprocediment, incloent-hi la impressió, la reprografia,la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevolaltre sistema, sense l’autorització escrita de l’editor.

La revista Muntanyaés membre de:

ARTICLES

6 Per les muntanyes d’AstúriesAurora Montserrat

14 Fuerteventura, una illa per sentir la llibertatFerran Alexandri i Valentí Zapater

24 Les gorges del Verdon pel sender MartelDavid Mengual i Aurèlia Sans Rontein

28 El camí de Vauban a cavallJordi Bernat i Ferran Alexandri

34 Tassili n’Ajjer, un viatge a la prehistòria saharianaLluís Vidal i Carme Vila

SECCIONS

5 Editorial

42 La motxilla de muntanya

45 Amics de la muntanya

46 Vies d’escalada

48 Llibres i mapes

50 Itineraris excursionistes

6

14

24

28

Portada: Mirador de las Peñitas (Betancuria-Pájara), illa de FuerteventuraFoto: Valentí Zapater

34

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ: II CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA REVISTA MUNTANYA

Nom i cognoms

Pseudònim Categoria Títol

Adreça

Població CP

Telèfon de contacte e-mail

FOTO

COPI

EU L

A BU

TLLE

TA

CATEGORIESEl concurs consta de dues categories. La primeraestà dedicada a la muntanya en tots el seus aspec-tes; la segona, a l’espeleologia. Característiques:■ La muntanya. Fotografies d’excursions debaixa, mitjana i alta muntanya. Primers plans d’ex-cursionistes, paisatges, fauna, flora, etc. ■ La muntanya subterrània. Imatges d’espeleo-logia, tant d’exteriors com d’interiors de cavitats ozones càrstiques.

MODALITATFotografia en color.

OBRESLes fotografies s’han de presentar en format digitalen un CD, en arxius JPEG en resolucions de 3.504 x2.336 i 1.024 x 768 ppp. Les fotografies es grava-ran en dues carpetes diferents que s’anomenaran«alta» (per a les fotografies de 3.504 x 2.336 ppp) i«baixa» (per a les de 1.024 x 768). En el fitxer cal-drà posar-hi la categoria, el títol (abreujat), el pseu-dònim de l’autor i l’extensió. Per exemple:

muntanya_títol_pseudònim.jpgCaldrà presentar un màxim de dues fotografies per

participant en un mateix CD amb el pseudònim, ques’haurà de lliurar juntament amb un sobre tancat(indicant el pseudònim i la categoria a la coberta)amb la butlleta d’inscripció que hi ha més avall.

És imprescindible que les obres que es presen-tin no hagin estat publicades, ni tampoc premiadesen cap altre concurs fotogràfic.

TERMINI D’ADMISSIÓEl termini de presentació de les obres s’acabarà el30 de desembre del 2009. Les obres s’hauran depresentar a la recepció del Centre Excursionista deCatalunya (Paradís, 12, bxs., 08002 Barcelona) dedilluns a divendres de 9:30 a 14:00 i de 14:30 a21:30.

PREMISEnguany el premi de les dues categories està moltrelacionat amb la tecnologia, perquè els guanya-dors gaudiran d’una estada de 2 dies per a duespersones a Futuroscope (Poitiers), el parc de laimatge i la ciència més gran d’Europa. El premiinclou les entrades per als 2 dies i 1 nit en habita-ció doble + esmorzar a l’Hotel Jules Verne.

Creiem que aquest any és especial, en primerlloc perquè es conmemora el bicentenari del naixe-ment de Charles Darwin; però també els 40 anys del’arribada de l’home a la Lluna. Per aquest motiu, el

BASES

II CONCURS DE FOTOGRAFIADE LA REVISTA MUNTANYA

© M

.VIM

EN

ET

/ FU

TUR

OS

CO

PE

Centre Excursionista de Catalunya

parc de Futuroscope oferirà atraccions especialsdedicades a l’espai, a la fotografía i a la ciència.Estem convençuts que això pot ser un regalexcel·lent per a tots els lectors de Muntanya i perals amants de la fotografia en general.

Categoria La muntanya:

■ 1r PREMI: 2 dies a escollir a Futuroscope (Poitiers)■ FINALISTA: 1 motxilla FERRINO APPROACH 40+10, equipada per a 2 piolets, esquís i corda.

Categoria La muntanya subterrània:

■ 1r PREMI: 2 dies a escollir a Futuroscope (Poitiers)■ FINALISTA: 1 casc d’espeleologia PETZL SPELIOS, amb doble il·luminació halògena + 14 LED

Les fotografies premiades es publicaran en pròxi-mes edicions de la revista Muntanya de l’any 2010.Els autors cedeixen a l’editor els drets d’edició ipublicació d’aquestes imatges.

JURATEl jurat estarà format per fotògrafs i membres delConsell de Redacció de la revista de Muntanya, perrepresentants de la Secció de Fotografia del CEC, itambé per representants de Futuroscope i VerticalSports, patrocinadors del concurs.

Tant els components del jurat com la seva deli-beració es faran públics a la pàgina web del CEC elmes de gener del 2010. La notificació dels premises farà a través d’aquesta mateixa pàgina web apartir de la mateixa data.

1r PREMILA MUNTANYA I LA

MUNTANYA SUBTERRÀNIA

Estada de 2 dies a Futuroscope

(Poitiers)

FINALISTALA MUNTANYA SUBTERRÀNIA

un casc d’espeleologia PETZL SPELIOS

Valorat en 160 €

FINALISTALA MUNTANYA una motxilla

FERRINO APPROACH40+10

Valorada en 120 €

EDITORIAL

06/2009 M U NTANYA 883 5

Sempre busco llums de matíi tarda, i molt especialmentquan, sobre un fons enombra, es pot retallar un ele-ment del paisatge que litoqui el sol. En aquest cas vaser el meu company decaminades, i només va calerafegir un primer pla moltproper i després profunditatal paisatge. Tot plegat, pro-funditat de camp, llum i filtrepolaritzador, van obligar atreballar amb una velocitatbaixa i amb trípode.Foto: Valentí Zapater.Càmera: Canon EOS 20D.Objectiu: Canon EF 14-40mf/4L USM (f10, 1/20s).

En els darrers anys, la revista Muntanya, gràcies ala seva difusió i posicionament en el sector de

revistes d’excursionisme, ha estat sol·licitada peralgunes institucions per fer un seguit de reportatgespromocionals de regions muntanyenques, en com-panyia de reporters d’altres mitjans de comunica-ció, com els diaris Avui, La Vanguardia, o televi-sions com ara France 3 Sud i TVE.

Per exemple, l’any passat, a petició del Governde Navarra, vam elaborar un treball sobre el Pirineunavarrès i les Bardenas Reales (veg. nº 878). També,l’octubre del 2008, invitats pel parc del Pirineucatalà, vam fer un altre viatge de premsa a Montllu-ís, on ens van presentar una ruta eqüestre per aexcursionistes oberta recentment a l’antic camí deVauban; de manera, que amb el número que teniu ales mans, serem, potser, la primera revista de mun-tanya que donarà notícia d’aquesta interessant pràc-tica. Al mateix temps, enguany hem estat seleccio-nats pel Cabildo de Fuerteventura per fer unreportatge sobre l’illa, que destaca pel senderisme i

Immergits en un món agitat i complex, abduïtsper un ritme anormal que requereix hàbits i

pràctiques diferents de les habituals, disgregats entretendències oposades que qüestionen el nostre equili-bri quotidià, saturats d’incògnites sobre el nostrefutur personal i col·lectiu, els excursionistes girem elsulls vers les alçades i encaminem les nostres passes capels espais oberts on les muntanyes, amb el seu esclatserè, ens tornen a l’estat anímic que ens fa feliços...

¿És evasió això? ¿Volem ignorar la realitat? ¿Ensaïllem?

L’excursionisme, des dels seus inicis, ha estat unabarreja d’idealisme, tenacitat i raresa, amb tocs àcratesi liberals alhora per contradictori que sembli. De fet,sempre s’ha implicat amb actituds d’evasió vers el queés nou o desconegut. Les circumstàncies personals derutina quotidiana s’han deixat de banda sovint peracudir a la crida de les muntanyes, trencant l’ordreimposat per les convencions vivencials i cercant unaaltra forma d’entendre la vida i la llibertat.

El que passa és que en aquesta llarga excursióque és la nostra vida l’evasió sempre va lligada alcompromís, la nostra motxilla sempre conté elsafectes, les preocupacions i els desitjos que ens hanfet tal com som, i que ens uneixen als qui també s’e-vadeixen amb nosaltres, tant si estem complint ambles obligacions quotidianes com si estem fent una

La filosofia de Muntanyaels esports aquàtics, a part d’un notable componentcientífic i cultural.

Cal dir que iniciatives com aquestes se sumen ala filosofia de la revista Muntanya, que no és altraque donar informació als seus lectors d’indretsnaturals interessants o poc coneguts, o que, peralguna raó, esdevenen una notícia d’actualitat. I noho deixarem de fer.

D’altra banda, us proposem també per aquestjuny alguns articles que us poden ser útils de cara aaquest estiu, com ara una passejada per les munta-nyes d’Astúries o resseguir el fantàstic paratge de lesgorges del Verdon a l’Alta Provença. I ja per a mésendavant, pensant en la tardor i l’hivern, una viatgearqueològic i excursionista que cal preparar ambuna mica de temps: Tassili n’Ajjer, a Algèria, perconèixer la col·lecció d’art rupestre més importantdel món.

Ferran AlexandriDirector de Muntanya

Evadim-nos ascensió als Alps. Però el compromís, viscut des dela nostra evasió, des de la nostra ascensió a un picdels Alps, o des de l’excursió per un paisatge nos-trat, ens porta a contemplar el que ens envoltad’una manera especial perquè sabem que hi ha unaforma diferent de trobar-nos amb nosaltres matei-xos, i amb els qui ens acompanyen, que només esdóna en la plataforma virtual de l’evasió, l’esforç il’aventura.

Els catalans tenim aquesta tendència a l’evasió, ifem el possible per organitzar-la. Si no, com s’explicaque hi hagin tantes associacions excursionistes i mun-tanyenques a més de tants i tants catalans que, sensenecessitat d’associar-se, també s’evadeixen.

Els Fabra, Coromines, Verdaguer, Vila... i tantsd’altres que ens han precedit, practicaven l’evasióamb intel·ligència i constància, amb uns resultatsque encara avui ens meravellen i també, com nosal-tres, envoltats per unes circumstàncies que no erenprecisament favorables per a l’acompliment de llursil·lusions i desitjos.

Per al nostre bé col·lectiu, per resistir amb sereni-tat les immersions, abduccions, disgregacions isaturacions, practiquem l’evasió que l’excursionis-me ens proporciona perquè el nostre compromísvivencial sigui serè i consistent.

Per coherència, sense por... evadim-nos.

Redacció VALE

NTÍ

ZA

PATE

R

Per publicar un vídeo al canal de la revista Muntanyaheu d’enviar el vostre treball editat a la Redacció (CEC / Paradís, 12, 08002 Barcelona) de la manera següent:

• Amb el so i la imatge en bon estat, si pot ser filmat en HD o HDV.

• La durada màxima ha de ser de 9 minuts, i el format DVD.També es pot enviar una cinta de vídeo digital MiniDV.

• No s’admeten ni targetes de memòria ni cintes Betacamo DVCAM de format gran.

De tots els vídeos que es rebin, el Consell de Redacció de Muntanyaen farà una tria, i es penjaran al canal els quatre millors de cada mes.

Els DVD han d’anar acompanyats del nom, e-mail i telèfon. La revista Muntanya

podrà fer l’ús que cregui convenient dels DVD escollits.

Penja els teus vídeos al canal en alta definició de la revista Muntanyaal

http://www.youtube.com/watch?v=pBWdES--4vc

El proper 20 juny la Cerdanya acollirà la 7a edició del raid WIAR, organitzat pel Centre Excursionista de Catalunya. Es tracta d’un raid internacional femení que cada temporada se celebra en un indret diferent de la geografia catalana, i que té

com a objectiu principal incentivar l’esport i la pràctica competitiva femenina en el medi natural.www.cec.cat

VII Woman International Adventure RaceCampionat d’Espanya Femení de Raids d’Aventura

Aquest article vol ser una introducció a l’Astúriesde les mines per a l’excursionista. Una realitat quetots poc més poc menys coneixem. Ens endinsemper unes terres on la gent ha treballat de valent ambpor, suor i molt de sacrifici sota terra, i ha hagut delluitar fort per aconseguir uns drets laborals i unescondicions de treball dignes. I és gràcies a aquestagent, i -tampoc ens enganyem- a la capacitat econò-mica i empresarial dels empresaris i enginyers, queAstúries és ara el que és. El carbó ha estat durantuna època el motor principal del desenvolupamentasturià. Amb el carbó va aparèixer la fabricació delferro i de l’acer, la indústria d’armament, centralstèrmiques, fàbriques de zinc, a més d’obrir-se unaàmplia xarxa de ferrocarrils, ports de muntanya i demar. Encara queden mines o pous oberts, però laindústria minera i siderúrgica no és ara el que haviaestat.

06/2009 MUNTANYA 883 7MUNTANYA 883 06/20096

Astúries no és només els Picos d’Europa. La serralada Cantàbrica, que latravessa horitzontalment pel sud, amb les seves profundes valls fluvials imoltíssims cims i turons, fan d’Astúries una regió molt rica en excursions. Tot el paisatge asturià, des de la baixa i mitjana muntanya fins a l’escarpada iabruptíssima alta muntanya, o vora el blau del mar, muntanya endins, i percadascuna de les valls, sobre cims i llargues carenes... i amb el verd per totarreu, fan que sigui un país de caminar agradable.

Per les muntanyes d’AstúriesAutora: Aurora Montserrat

Quan pensem en Astúries, fàcilment visua-litzem la verdor d’aquesta regió encaixona-da al nord de la serralada Cantàbrica, que

ràpidament va perdent alçada cap al mar on acabaretallada per les onades braves de la mar Cantàbrica,mar que ara ve ara va al ritme de les marees. Tòpicscaracterístics d’Astúries són, a part dels Picos d’Eu-ropa, el conegut formatge de cabrales, la sidra i pot-ser també la Central Lechera Asturiana, és a dir,vaques pasturant pels prats verds.

Però encara té un altre element característic: lamineria. Les mines de carbó li han donat la posicióeconòmica que avui té i que tots hem estudiat d’ado-lescents. Entre la grisor del cel gairebé sempre ennu-volat i el negre del carbó, Astúries seria un país foscsi no fos per l’agraït paisatge natural verd, que nonomés l’aprofita el ramat sinó tots els excursionistesque ens agrada trepitjar i conèixer paisatges d’arreu.

JUP

ITE

RIM

AG

ES

Excursions pels camins de les mines

El llac de l'Ercina ambla Peña Santa al fons.

06/2009 MUNTANYA 883 9

HAY MÁS VIES PER BAXU TIERRA QUEPELA SUPERFICIE

Les mines estan pràcticament concentrades en unaàrea geogràfica: és l’Astúries més pobra. Els poblessemblen més aviat ciutats de l’antiga Europa de l’Estper l’arquitectura freda i austera. Bona part de lescases i edificis semblen abandonats per fora, peròper contra, estan habitats i, en general, tot plegatuna mica deixat i vell. És l’Astúries menys turística imenys coneguda.

Però és també una zona rica en excursions, i ambel valor afegit que també té molt patrimoni històric.Paisatge, cultura, història i, sobretot, indústria s’a-junten harmònicament en aquesta zona per enriquirla nostra estada, alhora que les administracions jas’han posat a treballar per embellir i donar a conèi-xer aquesta part d’Astúries.

La zona minera, a grans trets, queda formada perl’eix Mieres, Pola de Lena i Llangreu. Comprèn lesvalls del Nalón –la més important–, la del Turón i ladel Güerna, tot i que la vall de Riosa també és una

important vall minera. És en aquest triangle esmen-tat, i amb menys quantitat a la vall de Riosa, on esconcentren la majoria de pous. I precisament laserra d’Urbiés, entre el riu Turón i el Nalón, la serrade Navaliegu, al sud del riu Turón i, més a l’est, leszones altes de Villoria, Tolivia i Llorío, a Laviana,s’han declarat Paisatge Protegit de les ConquesMineres. És, per tant, una zona d’un alt interès pai-satgístic, cultural i industrial.

Abans de començar a caminar, i per entrar enmatèria, és recomanable visitar el Museu de la Side-rúrgia (MUSI) situat a Llangreu, que també inclouuna visita guiada a la ciutat colònia amb edificis iconjunts perfectament conservats, i també moltespecialment el Museu de la Mineria (MUMA) ubi-cat a la població veïna de L’Entregu, on trobareminformació detallada de com són els pous, la sevahistòria i el seu paper en el desenvolupament de lacomunitat. I com a complement d’aquestes visites,paga la pena fer una ruta en cotxe, que ens perme-trà, no només veure una gran concentració de pousi castilletes, sinó també conèixer una realitat mésd’Astúries: com són les impressionants carreteresque entre tantes carenades han estat dissenyades persuperar forts desnivells, amb nombrosos revolts illaços que segueixen l’orografia. Així, podremcomençar moltes excursions des de la carena i evitaraquests forts desnivells d’aproximació.

LA RUTA

Iniciem l’itinerari des del Museu de la Mineria ides del mateixa població de L’Entregu; en lloc d’a-nar a buscar la carretera AS-117, prenem una carre-tera local que, en direcció sud, creua un port demuntanya i baixa cap a la població d’Urbiés totendinsant-se per la vall del riu Turón fins a desem-bocar a la vall del riu Lena, eix de comunicació sud-nord, a pocs quilòmetres al sud de Mieres. Acabemde travessar el paisatge protegit de les conquesmineres.

MUNTANYA 883 06/20098

MUNTANYES IBÈRIQUES

Fort pendent de laSierra del Aramo, a laconeguda carretera del’Angliru.

De camí cap a PenaUbina. Cim del'esquerra amb elrefugi lliure de Meicínals seus peus.

En tots dos vessants ens hem trobat amb diversesinstal·lacions mineres, hem circulat de pujadadurant una llarga estona per una carretera de mil iun revolts i llaços per superar un bon desnivell queens ha dut a un ample port de magnífica panoràmi-ca, des d’on podríem iniciar una altiva excursió peruna llarguíssima carena.

Al vessant sud, la vall del riu Turón, encara és mésrica en patrimoni arqueològic i industrial. Entre lesmoltes instal·lacions mineres que hi trobarem, des-taca el Pozo de Santa Bárbara. A part, podrem visi-tar i estudiar altres infraestructures derivades de lamineria com són els xalets d’empresaris, les llars perals treballadors, els dipòsits d’aigua, etc.

També val la pena visitar el conjunt del poblatminer de Bustiellu, a pocs quilòmetres al sud deMieres, ja a la carretera AS-112, que és la que menaal Puertu San Isidro. Dins del complex hi ha uncentre d’interpretació minera. Bustiellu va ser creata finals del segle XIX de la mà del segon marquès deComillas, i amb la intenció de crear un complexamb tots els serveis necessaris perquè els treballadorss’hi sentissin tan bé que no els calgués el contacteamb els sindicats. Avui és un bé d’interès cultural enl’àmbit del patrimoni industrial. A Mieres hi ha elMonument Internacional al Miner, una estàtua debronze amb una flama permanentment encesa quehomenatja els miners morts a les mines.

Val a dir que la serralada Cantàbrica, tot i sermolt propícia a l’excursionisme, no és de fàcil cami-nar. Les valls són fondes i els pendents fins als cimssón molt forts i abruptes, i molts es veuen inaccessi-bles a primera vista, però tots tenen una via d’accésque cal seguir; altrament pot ser perdedor i segonscom, perillós. Les valls són llargues i profundes. Nohi ha tants colls com en els Pirineus, que permetenpassos entre valls, sinó que són com llargues barreresque frenen el pas.

Entre tanta muntanya, els asturians són tambégent caminadora i cada poble té el seus grups excur-sionistes. Fins no fa gaire hi havia poques guies demuntanya editades, però el nombre va creixentrecentment. És habitual que cada poble tingui el seuPR, i des de les oficines de turisme o en plafonsinformatius a cada localitat és fàcil obtenir la ressen-ya. Però alerta, que alguns d’aquests PR no tenenmanteniment; per tant, el camí es va perdent, sinós’ha perdut ja en alguns trams. De camins n’hi hamolts, tants com brañas (pastures o prats d’alçada),però un cop arribats a les brañas més altes, el camís’acaba. Són, per tant, camins de pastors, no caminsd‘itineraris pensats per a excursions; tanmateix, enalguns casos ens permeten arribar molt amunt.També hi ha les recents vies verdes que, aprofitantels antics traçats ferroviaris miners, ens ofereixenagradables passeigs culturals. Tot plegat sembla que

impressionantscarreteres queentre tantescarenades hanestatdissenyades persuperar fortsdesnivells

Les valls sónfondes i elspendents fins alscims són molt forts i abruptes

No hi ha tantscolls com en elsPirineus, quepermeten passosentre valls, sinóque són comllargues barreresque frenen el pas

AU

RO

RA

MO

NTS

ER

RAT

AU

RO

RA

MO

NTS

ER

RAT

puja cap al coll fronterer de la collada de Terreos, icarenejant s’assoleix el cim. Des del cim la panorà-mica és impressionant, i en els dies clars, fins i tot espot veure la mar Cantàbrica.

Cap a l’oest: paisatge protegit de la serra de l’AramuÉs la principal elevació de la part centreorientald’Astúries. S’estén de sud-est a nord-oest amb unallargada aproximada de 15 km. Els cims més altssón el Gamoniteiru (1.788 m), Barriscal (1.734 m)i la Gamonal (1.712 m) que, especialment pel ves-sant oriental, cauen vertiginosament fins a tan sols320 m d’altitud del poble de la Vega. Es tracta d’unmassís càrstic i, per tant, a les parts altes hi ha lescaracterístiques crestes despullades de roca viva,coves, avencs, cingleres i valls cegues. L’aigua ésescassa, perquè es filtra tota, i les poques fonts quehi ha, queden amagades de les passes de l’excursio-nista. Per contra, per les parts més baixes podemtrobar moltes fonts i sorgiments d’aigua.

Pel vessant est hi ha nombrosos corriols de desni-vells forts i drets, que són herència dels anticscamins ramaders que anaven a buscar els prats altsde pasturatge a partir els 1.300 m d’altitud, desprésde deixar enrere els boscos de faigs, roures i casta-nyers. Disseminades pel camí ens podem anar tro-bant amb bordes, que oferien aixopluc als pastors.Tots els camins d’aquest vessant de l’Aramu arribena l’esplanada de l’Angliru (1.600 m), avui, lloc forçaconegut per ser el punt final de la famosa carretera

l’excursionisme i l’alta muntanya a Astúries estanprenent força.

I l’excursionisme asturià té la seva trampa: fins a lamajoria de carenes hi arriba una carretera que saltade vall en vall, fet que permet estalviar-nos un desni-vell fort de pujada i poder gambar tranquil·lamentsobre les llargues carenes i zones altes.

PELS LÍMITS DE LA REGIÓ MINERA

Cap a l’est: parc natural de RedesTanca la vall del riu Nalón el parc natural de Redes,un dels paratges de més interès ambiental no nomésd’Astúries sinó del nord peninsular. La major partdel seu territori queda emmarcat en la conca hidro-gràfica del Nalón, riu que neix dins del parc i fafrontera al sud amb Lleó. L’altitud màxima és de2.104 m que correspon al Picu Torres.

La carretera AS-27 creua el parc i s’enfila cap alport de Tarna per anar cap a Lleó. Dues poblacions,Rusecu i El Campu Casu són els eixos turístics delparc, i a totes dues hi ha oficines d’informació iturisme. Un recull d’itineraris senyalitzats permet alsenderista conèixer aquests paratges alhora quemolts cims esperen els excursionistes per oferir-losascensions i panoràmiques excel·lents.

Cal destacar una visita al poble de Sotu d’Agüesper les nombroses sitges que té, i també perquè ésl’inici de l’itinerari de l’Alba, una llarga caminadaaigües amunt del riu Alba, declarat recentmentmonument natural. Molt probablement molts

excursionistes en arribar al final es pregunten: «¿Finsaquí?», ja que és al final de l’itinerari on comença elcamí per guanyar alçada de veritat i sortir fora delcongost, alhora que s’endinsa a poc a poc pels pai-satges i camins de l’alta muntanya, que conviden aser trepitjats i descoberts.

Cap al sud: parc natural de Las UbiñasAl sud de Mieres, i amb la ciutat de Pola Lena coma eix comercial i administratiu, hi ha la vall del riuGüerna, afluent de Nalón. Aquesta vall ha estat desde sempre una porta d’entrada a Astúries venint delsud. I és aquí on es troba l’anomenat Puertu Paya-res, on també passa la ruta de la Plata, via de pele-grinatge cap a Santiago de Compostel·la i la viaCarisa, antiga via romana.

En una vall perpendicular que marxa cap a l’est hiha Tuiza d’Arriba, un bucòlic llogaret de final decarretera que serveix de base per assolir molts delscims d’aquest massís. D’aquestes muntanyes, queenvolten el poble, la majoria de més de 2.000 m, caldestacar Peña Ubiña, el Siete i Peña Rueda. Es trac-ta d’un paisatge de circs d’origen glacial que hanconferit a l’entorn un caràcter abrupte d’espectacu-lars pendents, barrancs, cingleres i nombroses covesi avencs.

Peña Ubiña, de 2.417 m, és el cim més alt. Desde Tuiza de Arriba comença un camí en direcció sudtot seguint una vall amb una lleugera pujada fins aarribar al refugi lliure de Meicín, sota les espectacu-lars parets de Las Ubiñas. Des d’aquí un corriol

MUNTANYA 883 06/200910

A dalt: serra del'Aramu, des de

Carabanzo.

El poblet de Tuiza deArriba, base de moltesexcursions.

L’isard de la serraladaCantàbrica és unasubespècie diferent ala catalana.

JUA

N F

ER

NÁ

ND

EZ

GIL

amb el mateix nom, etapa estrella de mol-tes edicions de la Vuelta Ciclista a Espan-ya. Des de l’Angliru en una hora ben curtaes pot accedir al pic Gamonal, a part d’al-tres possibles excursions per les parts altesde l’Aramu. Tot plegat, un perfecte miradorde la costa asturiana, els Picos d’Europa i laserralada Cantàbrica.A la serra de l’Aramu s’hi han trobat tambérestes d’antigues explotacions mineres decoure i cobalt de l’edat del bronze.

AU

RO

RA

MO

NTS

ER

RAT

AU

RO

RA

MO

NTS

ER

RAT

MUNTANYES IBÈRIQUES

La via CarisaVa ser identificada com a via romana a principis de ladècada de 1970. Va ser també molt important el pos-terior descobriment del campament romà del MonteCurriechos i les fortificacions àsturs del Homon deFaro. Se sap que aquesta va ser la primera carreteraconstruïda pels romans dins d’Astúries amb motiu deles operacions militars de conquesta entre els anys26-22 aC. Els seus punts d’inici deurien ser en algunlloc proper a Lleó, i el final, a la costa, vora Xixón,amb un recorregut d’uns 150 km. No és difícil d’en-devinar que en ser un tram de comunicació entre lacosta i l’altiplà, el recorregut ha estat utilitzat moltesvegades. El seu tram per la serralada, bona part persobre els 1.500 m, és espectacular, amb un traçatforça horitzontal.

A Carabanzo, poble situat a mitja falda per onpassa la via Carisa, cada any a final d’agost se celebrala Fiesta Romano-Astur, en commemoració d’aquellaèpoca de lluites i conquestes. Carabanzo és tambéavui un punt d’inici per recórrer aquesta via en direc-ció sud, cap a la serralada, el tram més espectacularde la via.

La ruta de la PlataÉs una altra via d’origen romà. Travessa la penínsu-la de sud a nord i uneix les ciutats de Sevilla iXixón. Creua la serralada Cantàbrica per la vall delriu Lena, passa per Pola de Lena i Mieres, i continua

06/2009 MUNTANYA 883 13MUNTANYA 883 06/200912

BibliografiaCAMPOMANES

CALLEJA, Enrique. Asturias y su historia:señas de identidadde una tierra. Gijón: Picu Urriellu,2003.

Internetmcasturias.orgterritorio-museo.comvallesmineros.comasturcentral.esparquenaturalderedes.es

L’inici de la senderaverda de Lloreo.

Fiesta Romano-Asturde Carabanzo.

Cap al nord: la bullícia de les ciutats i elrompent de les onadesEls tres motors d’Astúries: Uviéu, Avilés i Xixón, i elmar, l’espectacular Cabu Peñes o península d’Augustper als romans, on es poden trobar també diversoscamins de costa per conèixer tot caminant aquestapart del litoral. La gran riquesa natural de flora i faunava motivar que el 1995 fos declarat paisatge protegit.Les excursions per aquesta zona ens faran gaudir delcontrast entre els escarpats penya-segats constantmentcolpejats per les braves onades i les tranquil·les platgesque dolçament conflueixen amb el mar.

SENDERES VERDES

Són els camins de les antigues vies de ferrocarril quehan estat arreglats i reoberts a l’excursionisme cultu-ral i que estan complementats amb plafons explica-tius sobre la vida minera.

Destacarem la Senda Verde de la Pereda-Peñamiel,situada cap a la meitat d’itinerari en el bucòlic lloga-ret de Lloreo, amb el centre d’interpretació dins del’antiga estació. Es tracta de l’antiga trinxera de trenque enllaçava les mines de Riosa, Morcín i Mieresamb la zona de tractament del carbó i les principalsvies de comunicació ferroviàries. Va funcionar des del1922 fins al 1969. Són uns 5 km de recorregut ambcinc túnels. Cal dur frontal per si les llums dels túnelsno funcionen. Lloreo és un bon lloc per deixar elcotxe i començar l’itinerari.

Una altra via interessant és la Senda Verde delTurón que, amb uns 5 km, segueix l’antic traçat delferrocarril. La via original, de 17 km, unia les ciutatsde Figaredo i Urbiés. La vall del Turón disposa demés de 320 peces d’arqueologia industrial, entre lesquals destaca el Pozu Espinos i Santa Bárbara.

MUNTANYES IBÈRIQUES

JUP

ITE

R I

MA

GE

S

ALB

ER

T M

AR

TÍN

EZ

AU

RO

RA

MO

NTS

ER

RAT

AU

RO

RA

MO

NTS

ER

RAT

El port de Cudillero, vorala Cantàbrica. El turismei la pesca són lesprincipals activitats.

cap a Xixón. Va ser construïda per facilitar els inter-canvis comercials i el pas de les legions i, posterior-ment, es va convertir en una via de transhumància.

El camí de Sant JaumeTambé creua aquesta serralada i s’encamina cap alnord per aquesta vall. És el camí francès per arribara la catedral d’Uviéu. Al voltant d’aquesta viapodem anar trobant nombroses esglésies romàni-ques. Durant la invasió musulmana molts elementscristians de valor van ser duts per aquesta via fins aMorcín per tenir-los en lloc segur, protegits per laserralada Cantàbrica.

Pocs quilometres al sud de Pola de Lena, hi hal’església preromànica de Santa Cristina de Lena,declarada patrimoni de la humanitat el 1985. Con-siderada la joia del preromànic asturià, va ser erigidaal segle IX. És d’una planta, amb una nau rectangu-lar a la qual s’adossen quatre cossos. A l’interior s’ai-xeca un iconòstasi, format per una triple arcuacióque vetllava la visita dels fidels i dividia l’espai jeràr-quicament.

Al voltant de la via també s’hi poden trobarnombrosos palaus rurals, mostra del poder de lanoblesa durant els segles XVII i XVIII.

Astúries, doncs, combina muntanya i cultura,dos ingredients interessants per a tots els excursio-nistes. Un racó poc conegut pels turistes, i que enspot oferir molt.

06/2009 MUNTANYA 883 15

Fuerteventura,una illa per sentir la llibertatReportatge de Ferran Alexandri (text) i Valentí Zapater (fotografies)

L’illa de Fuerteventura acapara un ventall de paisatges: des del malpaís al desert de dunes, delsbarrancs i les valls àrides fins als penya-segats que es precipiten al mar. Llogarets per descobrir, petitsports fets a pinzell… i camins, camins de muntanya. Un illa d’una natura encara verge i poc conegudapels excursionistes. Un lloc per perdre-s’hi, per escoltar el silenci, perquè el temps s’hi ha deturat. Un lloc per descobrir paisatges lluny de les rutes marcades.

Natura salvatge entre el mar i la muntanya

El Mirador de losCanarios (450 m) és considerat el llocmés salvatge de l’illa,caracteritzat pels vents forts .

MUNTANYA 883 06/200916

Fuerteventura, és la segona illa més gran del’arxipèlag de les Canàries. Ubicada al sud-oest de Lanzarote, de la qual és separada per

l’estret de La Bocayna, es caracteritza per les gransplanícies, a causa d’un intens procés erosiu, peròtambé pels cons volcànics, les serralades i els penya-segats. Al sud, hi ha l’antiga illa de Jandía, actual-ment unida a l’istme de la Pared, que forma lapenínsula de Jandía, i li dóna l'aspecte allargat quepresenta Fuerteventura.

Fuerteventura constitueix alhora un dels sistemesmés ben conservats dels hàbitats esteparis insulars,perquè aquesta afortunada illa posseeix el corredorcostaner marí més verge de la Macaronèsia. El seuorigen és volcànic, amb un relleu muntanyós, peròd’altitud limitada; el punt més alt és Jandía o pic dela Zarza (807 m).

La capital és Puerto del Rosario (Puerto Cabrasfins al 1956), on hi ha el Cabildo Insular, que és elgovern de l’illa. Els habitants de Fuerteventura sónmajoreros o majos, nom indígena provinent de l’an-tic nom de l’illa: Majorata. A més, qualsevol cosarelativa a aquesta illa és també majorera. Una dita enla llengua dels antics habitants diu: «Tamaraguatamarinde sansohé mahoh», que vol dir «¡Bon dia

amics, benvinguts a la meva terra!».La història de Fuerteventura comença quan van

arribar a les seves costes els berbers, van poblar l’illai hi van deixar la seva cultura i els seus costums. L’i-lla no es conqueriria fins al 1402 pels normandsJean de Bethencourt i Gadifer de la Salle, i despréspassaria a la corona espanyola.

Fuerteventura té més de 48.000 ha d’espai naturalprotegit d’un alt interès cultural i científic. El pai-satge majorero és un ventall de colors, des l’àrida idaurada mar de dunes fins a la terra roja o negra delmalpaís, solcat per antics volcans ara extingits; i allitoral, l’abrupta costa formada per penya-segatsescarpats que cauen verticalment al mar embravit, ique amaguen coves marines força interessants.

Així és Fuerteventura, salvatge i verge, que dema-na ser redescoberta. Els encadenaments de les mun-tanyes en general són lleus; però de vegades esdeve-nen pronunciats. Les planúries, immenses, lescomes suaus, les valls llargues i esplendoroses. Amés, Fuerteventura té mar, vent i onades. Un marinquiet, un vent que bufa intensament, i unes ona-des impressionants. Un contrast de força i equilibrique casa amb la calma de la terra, de l’interior. Ambla tranquil·litat dels petits pobles costaners de típicaarquitectura de fang, pedra i calç, plens de vida i detradició. Carrers per passejar on el temps s’ha atu-rat… i mar per somiar.

¡Estas soledadesdesnudas,

esqueléticas, de estadescarnada isla de

Fuerteventura! ¡Esteesqueleto de tierra,

entrañas rocosasque surgieron del

fondo del mar,ruinas de volcanes;

esta rojizaosamenta

atormentada de sed!¡Y qué hermosura!

Claro está que parael que sabe buscar

el íntimo secreto dela forma, la esencia

del estilo, en lalínea desnuda delesqueleto; para el

que sabe descubriren una calavera

una hermosacabeza.

Miguel deUnamuno

Pàgina següent:El malpaís és un

paisatge de formeserosives, cobertes de

sorra volcànica, derelleu anfractuós i

àrid, format per blocscaòtics.

Al fons es veu el volcàde Liria, al Malpaís

Grande.

El cas de Fuerteventura

Betancuria va ser la primera capital de l’illa, fundada l’any 1404 per l’aventurer normand Jean deBethencourt sota el regne d’Espanya. Enric III de Castella li concedí el títol de rei de Canàries. La vilaconserva encara el seu sabor èpic, amb l’església de Santa María de Betancuria, i les ruïnes delconvent franciscà on visqué San Diego de Alcalá.

científic, i perquè els cimals de les mun-tanyes són el refugi de moltes plantes rupí-coles o espècies introduïdes, com el tabacde jardí. Es tracta d’un paisatge molt ero-sionat i d’una gran bellesa cromàtica iestructural, amb barrancs, penyals iturons. D’altra banda, també hi trobemhàbitats prou particulars, com la zonahumida de les preses de Las Peñitas i LosMolinos, de gran interès faunístic, i ambels penya-segats costaners, que serveixende refugi dels rapinyaires (alguns, espèciesamenaçades). La cota màxima és la mun-tanya de Betancuria (742 m).

9Monument natural de Ajuy

Ubicat al municipi de Pájara, és el lloc mésantic de l’arxipèlag de les Canàries. Unapart de les roques d’aquest espai són sedi-ments marins d’èpoques prehistòriques,quan encara ni les illes Canàries haviencomençat el seu procés de formació. Lacosta té un relleu aspre i tallat que cau almar, caracteritzat per la presència de granscoves marines de notable interès geològic,perquè són testimoni de la primera forma-ció geològica de totes les illes Canàries.

10Monument natural de Caldera de Gairía

Als municipis d’Antigua i Tuineje, es trac-ta d’una de les últimes manifestacions vol-càniques de l’illa, que té la particularitat deconservar restes de vegetació climàcica enzones àrides. En el flanc occidental de lacaldera cal destacar el seu perfil esberlat, i al’interior, la presència de jaciments arqueo-lògics.

ILLES ATLÀNTIQUES

06/2009 MUNTANYA 883 19MUNTANYA 883 06/200918

l’altitud màxima és el volcà de La Arena(420 m). Aquí hi viuen les poblacions mésinteressants d’ocells, com ara el bitxac deFuerteventura, i de plantes, com ara l’eu-fòrbia de Canàries (o tabaiba), Kleinianeriifolia, la típica argelaga de Fuerteven-tura, convertida gairebé en monument, oels líquens de l’illa.

4Monument natural de la muntanya de Tindanya

També al municipi de La Oliva, l’indrets’ha originat a partir del complex basal deBetancuria. Té un gran valor geològic,etnogràfic i cultural. La muntanya de Tin-daya va tenir un significat màgic pelsantics aborígens majoreros. Conegudatambé com la Montaña de las Brujas, alcimal es conserven gairebé tres-cents gra-vats aborígens damunt la pedra, que són eltestimoni col·lectiu d’una cultura passada,

essencial per al coneixement de la històriade Fuerteventura. Aquestes representa-cions tenen la forma d’un peu, i estanorientades cap a ponent.

5Paisatge protegit de Vallebrón

Ubicat en els municipis de La Oliva i Puer-to del Rosario. El més característic és elrelleu tallant de les crestes: un paisatge for-mat per un llom allargat i amb el perfil d’unganivet, flanquejat per dos grans barrancsen forma d’U. El punt més oriental és lamuntanya de la Muda (689 m), que és l’al-titud màxima de la zona, on hi ha un petitjaciment arqueològic. Hi creixen espèciesvegetals endèmiques, com el garbancillo, lajorga o la iuca peu d’elefant.

6Monument natural del Malpaís Grande

Ubicat als municipis d’Antigua i Tuineje,segurament és la zona més espectacular detota l’illa, perquè és plena de volcans icamps de lava, com els volcans de Liria ide Laguna. El malpaís és un dels paisatgesmés interessants de la vulcanologia, carac-teritzat per les grans formes erosives,cobertes de sorra volcànica, de sediments ode fòssils. El relleu és anfractuós, i la sevaesterilitat i aridesa són típiques delscorrents de lava formats per blocs caòtics(l’anomenada lava aa). Solcant el cel d’a-quest paisatge àrid es pot veure sovint l’au-frany, i a l’interior es pot visitar el poblataborígen de Atalayita.

7Monument natural de Cuchillos de Vigán

Situat al terme municipal d’Antigua i Tui-neje. Aquest entorn és singular a causa deles formacions majestuoses anomenadescuchillos, que són el resultat de l’erosiósobre materials d’origen volcànic, i quepresenten un relleu molt esquerp, ambroques afilades i allargades, i amb àmpliesvalls. La cota màxima és la muntanya deVigán (462 m). Es tracta d’una zona espe-cial de protecció d’ocells, refugi de l’au-frany, l’àliga pescadora i el falcó pelegrí.

8Parc natural de Betancuria

Abraça els municipis de Betancuria, Puer-to del Rosario, Antigua, Tuineje i Pájara.El parc conté una zona de protecció per alsocells, però sobretot destaca perquè posse-eix un un dipòsit de sediments oceànics ifòssils d’animals marins d’un gran interès

1Parc natural de l’illot de Lobos

Situat al nord de Fuerteventura, quedaseparat de l’illa per l’estret de La Bocayna.Per accedir-hi cal agafar un vaixell des delport de Corralejo. L’illot de Lobos té ungran interès científic perquè hi creixen mésde cent espècies vegetals, i amb una granvarietat d’animals i ocells migratoris, a mésa més de tenir un dels fons marins declaratsàrea de reserva submarina de gran riquesaecològica. Antigament, l’illot era habitatper llops marins, és a dir, foques, i d’aquíve el seu nom. Pel que fa la vegetació desta-ca la presència de la sempreviva endèmica,Limonium ovalifolium canariensis. La màxi-ma altura és La Caldera (127 m).

2Parc natural de Corralejo

Situat al municipi de La Oliva, el que méssorprèn és la zona de dunes, a part delmalpaís i del con volcànic de la muntanyaRoja (312 m), i també la singular vegeta-ció psamòfila, adaptada a viure a la sorra.Per exemple, a la platja del Burro, hi viuennombroses espècies endèmiques, com araAndrocymbium gramineum psammophilum,matamoro (Suaeda vera) i l’argelaga. Coma unitat geomorgològica, constitueix unespai de característiques peculiars perquèté un camp de sorra d’origen orgànic (pro-

vinent del fons marí), a més a més de serun paratge en bon estat de conservació. Eldesert de dunes de Corralejo, ubicat a lapart nord-est de l’illa és, també, un paisat-ge daurat de platges d’aigua cristal·lina.

3Monument natural del malpaís de la Arena

Al municipi de La Oliva. Aquest espai s’haoriginat a causa de les erupcions volcàni-ques de fa aproximadament 10.000 anys;

Els espais naturals protegits de Fuerteventura11

Monument natural de la muntanya de Cardón

Al municipi de Pájara, amb una altitud degairebé 700 m, es tracta d’un massís mun-tanyós amb una erosió força interessantque ofereix un paisatge imponent enforma de «ganivet», on creix cereus candela-brus. Als vessants de la muntanya hi creixuna mata endèmica anomenada jorjado(Nauplius sericeus).

12Parc natural de Jandía

Al municipi de Pájara, constitueix una gransuperfície al sud de l’illa dominada per lesdunes. La solitud és impactant, les platgessón verges encara i els paratges recòndits.De fet, en aquest parc, amb l’altura màximadel pic de la Zarza (807 m), el cim més altde l’illa, s’hi poden trobar manifestacions degairebé tots els hàbitats, i llocs impressio-nants, com ara el Arco de Cofete. Pel que faa la flora, hi creix Euphorbia handiensis, l’es-pècie de lleteresa endèmica i símbol vegetalde Fuerteventura. Destaca el petit poblepesquer de Morro Jable, paradís de la pesca,dels esports aquàtics i de la bona cuina.

13Lloc d’interès científic de la platja del Matorral

Situat la litoral meridional de Jandía, el llocté un gran valor ecològic per la diversitat dela flora i dels ocells marins migratoris. Estàcatalogat com a espai natural protegit, ambl’objectiu de conservar l’ecosistema costa-ner del saladar, conegut popularment comel Saladar de Jandía, format per una comu-nitat vegetal que suporta inundacionsperiòdiques de plenamar.

Un típic volcà, de pendent suau, al monument natural del Malpaís Grande.

La platja del Burro, al desert de dunes del parcnatural de Corralejo, sorprènpel daurat de la sorra i lesaigües cristal·lines del mar.

ALB

ER

T M

AR

TÍN

EZ

4Lajares – Corralejo(3-4 h / cert nivell de dificultat)

Des de Lajares cal prendre el camí que duu als vol-cans de Calderón Hondo. Cal iniciar el recorregutper la carretera de Majanicho, on entrem a la zonavolcànica coneguda com Mascona.

5Malpaís de la Arena(3 h / cert nivell de dificultat)

L’itinerari comença als voltants de Villaverde, alnord de l’illa. Des de la Montaña del Molino fins ala Montaña de Saltos hi ha un sender envoltat deparets que separen el malpaís de l’Arena delsterrenys agrícoles de la zona de Villaverde. Des de laHoya del Agua es pot veure tot el nord de l’illa.

6Ruta dels pelegrins d’Antigua a Betancuria(3-4 h / cert nivell de dificultat)

L’itinerari surt des de la mateixa església de la vilad’Antigua a través d’un sender de pelegrins quemena fins a Vega de Río Palma. En una hora s’asso-leix el cim de la muntanya, amb bones vistes, i res-seguint la seva cresta vers el sud, s’arriba al parcnatural de Betancuria, vila històrica i antiga capitalde Fuerteventura.

7Camí de ronda: Barranco de la Torre(4 h / molt fàcil)

Des de Caleta Fuste, un important centre turístic(on podeu visitar un centre de reintroducció de lle-ons marins), cal anar fins a l’antiga fortificació ano-menada El Castillo, i a partir d’aquí cal seguir lariba del mar. Es tracta d’un camí molt fàcil que enspermet visitar els forns de calç restaurats, i que vafins a les Salinas del Carmen, on s’han rehabilitat lesantigues salines, que es poden veure com funcionen.Des d’aquest indret es passa al Barranco de la Torre,on hi ha restes arqueològiques del període aborigen.

8Tiscamanita – Pozo Negro(3-4 h / cert nivell de dificultat)

Des de Tiscamanita es remunta el barranc tot pas-sant per una plantació d’àloe fins a arribar a la Cal-dera de la Laguna. Cal travessar el Malpaís Grandeper arribar al Pozo Negro.

9Tuineje – Toto(3-4 h / cert nivell de dificultat)

Partint de Tuineje cal pujar pelcementiri fins al cim de la mun-tanya de Manitaga. Des d’a-quí es veuen perfectament elsquatre punts cardinals de l’i-lla. L’itinerari continua en ladavallada cap a Toto. Aquestaés una bona ruta per obser-var vegetació i fauna auctòc-tona de l’illa.

Tota l’illa de Fuerteventura es pot recórrer a peuper diversos camins de muntanya de dificultats

diferents, des de planícies a valls embarrancades finsa ascensions suaus a cims volcànics. Les condicions,però, poden ser una mica dures, per la calor i elvent. L’acampada lliure, però, és possible, si abanss’obté el permís dels ajuntaments.

Pel que fa al senderisme, precisament a finals delmes de març d’enguany s’ha celebrat a Fuerteventu-ra la primera edició del raid Jable (Pájara – platgesde Jandía), que ha estat un èxit de participació i deresultats. De cent senderistes inscrits, que van haverde creuar l’illa d’est a oest en un raid difícil i selec-tiu, només catorze van acabar a la meta.

Per als excursionistes, les principals rutes de sen-derisme són:

1Barranco de Butihondo – Pico de laZarza (807 m)(3 h / cert nivell de dificultat)

Situat al sud de Fuerteventura, a prop del municipide Morro Jable. Aquesta és una petita ruta a travésdel barranc de Butihondo que puja fins al pic de laZarza (807 m), l’altura màxima de l’illa. Des de daltd’aquest cim es pot contemplar una esplèndidapanoràmica de la costa oest i de les paltges de Cofe-te, però sobretot de tota la península de Jandía. Cal

anar en compte amb el vent, que en aquestes cotessol ser molt fort, i tenir precaució amb el penya-segat que hi ha als nostres peus. En un dia clar, finsi tot es pot veure l’illa de Gran Canària i el Teide.

Si només volem pujar al pic de Zarza, cal pren-dre la sortida de Viamar des de l’autovia FV-2. Uncop en aquest llogaret, cal dirigir-se cap al camp degolf i agafar una petita carretera que es dirigeix versel dipòsit d’aigua, i que s’acaba en una rotonda.Pocs metres abans surt per la dreta una pista de terraque cal seguir fins que gairebé arribem al cim.

2Barranco de la Herradura(3 h / poc difícil)

La ruta comença als afores de Puerto del Rosario,on neix el barranc que duu fins a Time. Aquestaruta és interessant perquè podem observar restes depoblats aborígens, a més a més d’una bona mostrade la flora endèmica de l’illa.

3Barranco de la Vega – Malpaso(2 h / poc difícil)

Situat al centre de l’illa, és una ruta que transcorre através d’un gran barranc, i que passa per una presa iva davallant muntanya avall fins a l’ermita on,segons la tradició, va aparèixer a la gent la verge dela Peña, patrona de Fuerteventura.

MUNTANYA 883 06/200920 06/2009 MUNTANYA 883 21

10Cañada del Río – La Pared(3 h / fàcil)

Situada a la zona sud-oest de l’illa,es una ruta fascinant a través dela zona desèrtica de l’illa, onpodrem gaudir de la visió deles grans dunes de Jable, i elrelleu escarpat de la costa.

Senderisme a FuerteventuraTravessant la calderadel volcà de La

Laguna, unadepresssió el·líptica

de parets esquerpes ifons gairebé pla,

testimoni d’un cràtergegant antic, al

Malpaís Grande.

De camí cap a les coves d’Ajuy, l’indret més antic de les illes Canàries. Elrelleu tallat de la costa està foradat per nombroses coves marines, on elmar entra violentament. Monument natural d’Ajuy.

ILLES ATLÀNTIQUES

Detall de l’argelada deFuerteventura, alMalpaís Grande.

ALB

ER

T M

AR

TÍN

EZ

D’ascendència africana,és un animal perfecta-ment adaptat al clima ial terreny, per on campade manera silvestre. Lacabra salvatge és tambéun animal molt impor-tant; fins i tot n’hi ha engranges per produir elfamós formatge majore-ro, i també és la baseprincipal alimentària.

L’Oasis Park La Laji-ta, un zoo que ha estat guardonat amb la Medalla dePlata del Govern de Canàries, destaca per la tasca dela recuperació de l’ase i del camell. És també uns delsparcs botànics més importants d’Europa, amb unjardí de cactus amb més de 28.000 exemplars.

La reintroducció de la tortuga babauaUn altre projecte interessant, pel que fa les espèciesmarines, és la reintroducció de la tortuga careta obabaua (Caretta caretta). Al moll de Morro Jable, aJandía, hi ha una guarderia, és a dir, un centre dedicata a la reintroducció d’aquesta tortuga.

Després d’un any d’estar a la guarderia, o l’equi-valent al doble del pes i biometria de naixement, lestortugues seran alliberades a la mar.

Es tracta d’un projecte mundial de la reintroduc-ció de la tortuga babaua a les Canàries. Es veu queaquesta espècie hi va fer niu fa més de tres segles;per això avui dia s’està intentant que torni a Fuerte-ventura, perquè hi formi una colònia.

Aquest projecte s’ha consolidat com un referentmundial de recuperació de fauna marina. El projec-te contempla el trasllat d’ous des de les colòniesnidificants de l’illa de Boa Vista (Cap Verd) a llocson hi hagi evidència de la seva nidifcació en el pas-sat, com ara les platges de Jandía.

Les tortugues que han nascut en els nius de Fuer-teventura gràcies al mecanisme biològic de la filopà-tria tornaran en la fase adulta a niar a les mateixesplatges on van néixer.

06/2009 MUNTANYA 883 23

LA FAUNA DE FUERTEVENTURA I ELSPROJECTES DE PROTECCIÓ D’ANIMALSFuerteventura és un lloc ideal per a aquells munta-nyencs que els agrada de fer excursions científiquesper observar la fauna i la flora. Tot i que el terrenyestà exposat a la llum del sol, de tant en tant, algunarbust humil, una flor, trenquen amb l’aridesa d’unsòl elemental, negre intens, clar o daurat. Malgratque a simple vista la vegetació és escassa, hi podemtrobar bastants endemismes.

La natura de l’illa permet descobrir nombrosesespècies d’ocells, sobretot migratoris. Per exemple lahubara o pioc canari, l’aufrany, la baldriga, el xori-guer, el corriol gros, el pigre gris, el corredor, elpuput. L’aufrany –el guirre, com diuen ells– és l’úni-ca espècie de carronyaire que viu a les Canàries, iestà considerat en perill d’extinció. Actualment hi haen marxa el projecte Life-Naturaleza per estabilitzarla població d’aquest ocell a l’illa.

Destaquen també els ocells de la Charca de Cata-lina García, una llacuna, estranya en la morfologia del’illa, de caràcter desèrtic, i el lloc on hi ha més ocellsaquàtics i limícoles. S’hi poden observar l’ànec canye-lla, el xarxet marbrenc i la fotja comuna.

Més informacióExcursions isenderismeNorte y Solana� +34 928 870 360norteysolana.comCentre de turisme rurali excursions; senderisme.

Fauna i floraOasis Park La Lajita� +34 928 161 135lajitaoasispark.com

MuseusEcomuseo de la Alcogida (Tefía)Format per un poblatde set vivendes, aquestecomuseu constitueixuna mostra de l’hàbitattradicional de Fuerte-ventura i de la sevaartesania.� +34 928 858 998

HotelsHotel FuerteventuraPrincess ****Hotel Club JandíaPrincess ****Pájara� + 34 928 544 136princess-hotels.com

Tony Gallardo, gerent de medi ambient delCabildo de Fuerteventura, ens explica què hi fana la guarderia de tortugues. A la guarderia,perfectament aïllada dels ocells per mitjà d’unamalla, es disposen unes grans banyeres ambaigua de mar en circulació contínua, exposadesal sol, on hi ha els alevins i les tortugues demida mitjana.

Comunitat de camellsde l’Oasis Park La

Lajita, on aquestanimal forma part

d’un projecte derecuperació de

l’espècie autòctona.

Illa de cabres, ases i camellsPerò a terra ferma, sobretot destaca l’ase majorero, lacabra salvatge i el camell majorero, com a faunamajor, i, més petits, els esquirols moruns i els eriçons.L’hàbitat de l’ase majorero es redueix a l’illa de Fuerte-ventura, segurament introduït pels conqueridors.

El Jorjado (Naupliussericeus) és unendemisme deFuerteventura, quefloreix al mirador de Morro de Veloso (674 m), entre Antiguai Betancuria.

L’ase majoreroté el seu hàbitat a Fuerteventura.

ILLES ATLÀNTIQUES

MUNTANYA 883 06/200924

EL VERDON El Verdon neix al massís dels Tres Evescats (2.927 m),creua Alòs, Sant Andrièu i Castelana fins a desem-bocar a la Durença. L’amplada de les gorges varia de6 m a 100 m a prop de l’aigua i de 200 m a 1.500 mal nivell més alt dels penya-segats. La fondària variade 250 m a 700 m. Hi ha parets magnífiques per lesquals discorren nombroses vies d'escalada.

A la part baixa del riu trobem el llac de Sainte-Croix, el llac artificial més gran de França. Per alsqui no són experts en descens d’aigües braves (eltorrent presenta ràpids de classe II/IV), el senderMartel –arranjat des de 1928 pel Touring Club deFrança i que forma part del GR 4– recorre potser lapart més espectacular de la gorja, tan a prop compot de l'aigua.

El recorregut que proposem per conèixer la partcentral de la gorja va des de la Maline (refugi delCAF) a Point Sublime i es pot realitzar en tots dossentits, però el més recomanat és el de la Maline(900 m) cap a Point Sublime (785 m).

Per arribar-hi s’ha d’agafar la carretera D-952 desde Castelana fins a Point Sublime, on es deixa elcotxe i, aleshores, s’ha de trucar un taxi o agafarl’autobús (només a l’estiu) cap a la Maline, o deixarel cotxe a la Maline (carreteres D-952 i D-23) i a latornada agafar el taxi o autobús a Point Sublime.

L'itinerariEl sender comença a l’esquerra del xalet del CAF dela Maline (900 m), seguint les marques blanques ivermelles del GR 4. Molt traçat, es dirigeix primercap a l’est i després cap al sud, i permet baixar ràpi-dament 350 m per arbustos de boix fins a les escalesde pedra i la barana de ferro de Charençon, quepermeten saltar la barra rocosa del pas d’Issane. Desd’aquí continua cap a l’esquerra travessant un boscde roures fins a l’encreuament de l’Estellié.

Text i fotos: David Mengual i Aurèlia Sans Rontein

Les gorges del Verdonpel sender Martel

DP: 640 m (gorja) + 185 m (pujada al'aparcament)

DB: 940 m

H: 5-6 h segons totes les guies (nosaltres vamfer 4 h 15 min sense córrer i fent fotos).

Distància: 15 km (aprox).

Dades tècniques

Va ser l’espeleòleg Édouard-Alfred Martel qui, el1905, va realitzar –per primera vegada després

d’uns quants intents i de trencar diverses canoes–el recorregut íntegre del gran canyó del Verdon

durant una expedició organitzada pel Ministerid’Agricultura que volia augmentar els recursos

d’aigua potable de la comarca i, sobretot, de lesciutats de Toló i Marsella. Sorprenentment, fa 100milions d’anys, en aquesta zona dels Alps de l’Alta

Provença hi havia el mar, com ho palesen elsnombrosos fòssils marins que encara s’hi troben.

Els trams més perillosos de les gorges estan equipats ambbaranes, escales i estaques metàl·liques.

L’amplada de la gorja és variable, però l’espectacularitat és ben evident.

En un seguit de «muntanyes russes» (140 m debaixada), ens acostem de nou al riu, on hi ha unapetita platja, però on es fa difícil de banyar-se per-què el corrent és molt fort. Ja portem dos terços delrecorregut (570 m).

El sender Martel, ara més regular, continua a uns20-30 m per sobre del curs del riu durant 3 km,passant per sota dels miradors de Tilleul, de la Dentd’Aire, de l’Escalès i el de Carelle, que es troben a mésde 500 m per sobre nostre. A aquests miradors s’hiaccedeix des de la carretera anomenada Route desCrêtes (ruta en cotxe molt recomanable).

A la dreta anirem deixant els miradors com els dela balma dels Gossos i la balma de les Orenetes finsa arribar al mirador de Trescaïre, des d’on es podenveure nombrosos nius de voltors. Les parets delsvoltants presenten nombroses vies d’escalada.

Les parets altes de 600 m a 700 m s’apropen i lagorja es va estrenyent fins que som a la part més

06/2009 MUNTANYA 883 27MUNTANYA 883 06/200926

estreta del congost. Ja intuïm el final. Per un senderhoritzontal i tot deixant un túnel a l’esquerra queno s’ha de utilitzar, perque està esllavissat, desprésde passar per unes cadenes i una passarel·la, arribemal túnel de Trescaïre, de 100 m de llargada.

Els dos túnels que utilitzarem són vestigis d’unatemptativa de condicionament hidroelèctric delfons del canyó al principi del segle XX. Però les obreses van haver d’aturar a causa de la Primera GuerraMundial i, més tard, van pensar de treure’n profitper als turistes.

Continuant pel sender arribem al sinuós, fred imolt fosc –ens cal una llanterna– túnel de Baou, de670 m de llargada (10 min). Després d'uns quantsmetres, una finestra a la dreta amb la porta de ferro,ens ofereix una vista al corredor Samson (el nomprové de la forma de cara que té la paret de la ribaesquerra, i que munta la guàrdia a l’entrada d’aquestcorredor). Seguint pel túnel dues finestres més a ladreta ens permetran entreveure el corredor Samson.

Sortint del túnel hem de baixar per una escalametàl·lica ampla. El sender continua i travessa unpont sobre el riuet Bau fins a pujar al pàrquingd’entrada de les gorges del Verdon (600 m) (a lacarretera s’indica com a mirador Samson, carreteraD-23 bis o D-234).

Com que hem deixat el cotxe al xalet de PointSublime, encara ens queda pujar una mica més. Perarribar-hi, hem d’emprar el sender GR que surt alfons i a la dreta del pàrquing. A pocs metres es trobaun encreuament: agafem el sender (no senyalitzat)de la dreta que va pujant entre els matolls i seguintles marques –no agafeu el sender que marca cap aun bar– s’arriba a la carretera, pocs metres abans del’alberg de Point Sublime (785 m), a 40 minuts.

EXCURSIONISME

Bibliografia: La Haute Provence par les gorges du Verdon.Topo Guides GR 4. Réf. 401. Ed.FFRP.

Cartografia: Carte de randonnées IGN 1:25 000 nº 3443.

Internet:carto.net/verdonprovenceweb.comparcduverdon.comlapaludsurverdon.comcastellane.orggorges-verdon.comffrandonnee.fr

Transports: Autobús: a l’estiu hi haautobusos en tots dossentits des del xalet dePoint Sublime al xalet de laMaline. Cal demanar els horaris a l’Oficina deTurisme de Castelana.Taxis: Taxi Verdon +33 668 181 313 Taxi Trans Verdon +33 492 771 420 +33 607 651 949

Accés: Des de Marsella, autopistade Siteron E712, sortida18; c-952/955 Castelana.

Més informació

■ El sender està prohibit als nens de menys de6 anys, als gossos i als ciclistes.■ No té cap dificultat tècnica, però és llarg i calpujar i baixar escales.■ Sender molt transitat a l’estiu.■ És obligat dur una llanterna i aigua (no hi ha cappossibilitat de trobar aigua potable en tot el re-corregut i no és recomenable beure aigua del riu).■ Està prohibit creuar el riu del Verdon. Calallunyar-se de les escales metàl·liques si hi hatempesta elèctrica.■ No utilitzeu els altres túnels del recorregut, enpart esllavissats, perquè són perillosos (està totindicat).■ El sender queda per damunt del nivell de l’ai-gua tot l’any, independentment de la regulacióde la presa de Castelana.■ A l’estiu és recomanable començar d’hora almatí per evitar la calor intensa. Cal protegir-sedel sol.■ Amb el cotxe és més recomanable fer laRoute des Crêtes i parar a tots els miradors: lesvistes sobre les gorges són impressionants.

Característiques

A la dreta surt el camí que va cap al sender del’Imbut que, segons ens han dit a la Oficina d'Infor-mació de Castelana, ara està molt malmès i no espot recórrer. Nosaltres hem d’agafar el que surt capa l’esquerra i remunta la riba dreta (segons baixenles aigues) del Verdon cap a Pré-d’Issane (50 min),des d'on podem acostar-nos a l’aigua blava deltorrent, i els més agosarats tenen la possibilitat defer un bany a uns 10-12º C. Les parets que ensenvolten tenen ja 300 m d’alçada.

El sender segueix paral·lel al Verdon tot pujantcap al barranc i a la paret dels Cavaliers fins a arri-bar a la tartera de Guêgues (1 h 30 min), ruïnesd’un túnel de 1.194 m, situat uns 20 m més amunt,però que impedeix tenir bones vistes. Aquesta tarte-ra està provista d’escales metàl·liques i una baranade ferro. L’aigua turquesa es perfila entre els arbres...és un dels llocs més bonics.

Baixant en ziga-zaga el sender passa a prop de lacova anomenada la balma dels Bous (1 h 50 min),cova de forma triangular plena de porqueria, queens queda a l’esquerra.

Hem fet una quarta part del recorregut. Algunssenders surten cap a la dreta, però només són per alspescadors. El GR 4 segueix per la base de la paret,guanyant alçada i allunyant-nos del riu fins a arribara un encreuament. Cap a baix i a la dreta, surt elsender –que no agafarem– cap a la Mescla (indreton s’ajunten les aigues del Verdon i de l’Artubi, a 15minuts segons ens indica el Topo-guide, tot i que elrètol posava 1 h d’anada i tornada). És un lloc idealper fer un pícnic, ja que hi ha una platgeta, però calvigilar perquè tot i la tranquil·litat aparent de lesaigües, el corrent és molt fort (ja s’hi va ofegar unmossèn).

El nostre sender, el de l’esquerra, grimpa cap a laBrêche Imbert (2 h 20 min). Arribats al collet (675 m), uns graons excavats a la pedra, a la dreta,ens permeten pujar a un petit mirador des d’on gau-dim d’unes vistes esplèndides: a la dreta l’Artubi i, al’esquerra, el carrer de l’aigua del Verdon i elspenya-segats de l’Escalès.

Des d’aquest coll, el camí canvia d'orientació: sifins ara anava d'est a oest, a partir d’ara anirà denord a sud. Des d’aquí, hem de baixar 100 m perunes impresionants escales metàl·liques verticalsencaixonades dins la falla. El sender ens espera alfinal de la baixada.

Esquerra: Les escales quebaixen de la BrêcheImbert són el trammés dret de totl’itinerari.

Dreta: D’altres tramssón més descoberts;però també hi hatúnels, o balmes quees van enllaçant.

Pàgina anterior: En alguns trams lesparets que ensenvolten superen els700 m d’altura. Laroca és excel·lent pera l’escalada.

ALB

ER

T M

AR

TÍN

EZ

(BA

SE

GO

OG

LE M

AP

S)

El camí de Vauban travessa indrets ideals peranar d’excursió, i passa a prop de nombrosos sen-ders de gran i petit recorregut. També es preveu queen un futur que es puguin fer diversos bucles: versl’oest, en direcció a la Cerdanya, resseguint el camídels Bons Homes, l’antic itinerari d’exili dels darrerscàtars de Berga a Foix; a l’est, vers la fortalesa deCotlliure, i al sud, vers Catalunya.

Un camí que havia estat fet a causa d’una novafrontera, esdevindrà a la fi l’element d’unió d’a-quests territoris pirinencs.

Montlluís, plaça forta enmig del camíMontlluís, municipi i cap de la comarca de l’AltaCerdanya, és un dels llocs clau per on passa aquestaaventura. Ens podem dirigir a l’oficina de turisme oles dependències del parc. Però Montlluís, a més, ésuna vila que demana d’aturar-nos-hi.

CAMINS DE MUNTANYA

06/2009 MUNTANYA 883 29

En el segle XVIII l’annexió del Rosselló pelreialme de França desplaça la frontera, quealeshores es trobava al límit del Donasà, fins

als límits actuals. Aquesta nova frontera va ser fixa-da i imposada brutalment el 1659 amb el tractatdels Pirineus per tal de separar els dos regnesbel·ligerants. El tractat, signat a l'illa dels Faisans, alriu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659 entre elsrepresentants de Felip IV de Castella i III de Cata-lunya-Aragó, i els de Lluís XIV de França, posavaterme a la guerra dels Trenta Anys.

Per preservar la seguretat del seu reialme, LluísXIV encarregà a Sébastien Le Preste, marquès deVauban, de construir un seguit de fortificacions, l’a-nomenat cinturó de ferro, a fi de protegir aquestacontrada d’incursions estrangeres.

MUNTANYA 883 06/200928

Aquest itinerari, que passa per un antic camí deferradura abalisat, proposa una passejada que

segueix els passos de Vauban, l’enginyer del reiLluís XIV de França, amb motiu del tercer

centenari de la seva mort. És un sender que almateix temps convida a descobrir els camins debast històrics, sempre per la muntanya, a travésd’un paisatge que és fruit d’un equilibri renovat

entre l’home i la natura, i d’una manera prouoriginal i mil·lenària: a cavall.

El camí de Vauban a cavallReportatge de:

Jordi Bernat i Ferran Alexandri

EL CAMÍ DE VAUBAN, UN CAMÍ DE CAMINS

Malgrat tot, els Pirineus no van ser mai una fronte-ra i una barrera natural infranquejable. Per a la gentd’aquests indrets la frontera va ser un element flexi-ble, que fins i tot afavoria el contraban o la clandes-tinitat. Però que no impedia, tanmateix, la cohesiócultural d’un territori que parlava mateixa llengua,el català, i que compartia la mateixa història. Lapoblació continua, encara, travessant aquesta fron-tera a peu, amb muls o amb cavalls, o bé amb unramat d’ovelles a la recerca de noves pastures.

El camí de Vauban és també un camí carreter quepassa per damunt de la via Reial, conegut tambécom el camí dels Canons. Començava a Limós i con-tinuava cap a Anuat, Fontanás de Saut, Ròsa, coll deles Ares, Puigbalador, Formiguera, coll de la Quilla-na, la Llaguna i Montlluís. El camí tenia la utilitatd’abastir la ciutadella de Montlluís de qualsevol atac.

Avui, un camí per a la cooperació Els socis d’aquest projecte el formen dues regions: elparc del Pirineu català, per una banda, i la comarcaoccitana del Donasà de l’altra, gràcies a una coope-ració dins del quadre del programa europeu LEA-DER+ entre el País Terres Romanes i el País d’Arie-ja Pirineus, a l’entorn d’un patrimoni comú: elcavall de muntanya.

És a través del camí de Vauban, que els cavalls,els muls i els ases transportaven els canons cap aMontlluís. Avui dia el cavall de muntanya té unamarca cultural inseparable de tots dos territoris. Peraixò s’han unit per donar nova vida a aquest anticcamí històric.

¿QUI ERA VAUBAN?

Sébastien Le Preste de Vau-ban, va ser un cèlebre engi-

nyer militar i mariscal de França. Alservei del rei Lluís XIV, fou nome-nat comissari general de fortifica-cions i encarregat de la defensade les fronteres. I així va construirfortaleses adaptades al progrés del’artilleria, va perfeccionar l’arma-ment i va dirigir diversos setges. Almateix temps va dissenyar unalínia de fortificacions importants atot arreu de França. La seva filosofia de treball feia de la plaça forta un ele-ment dissuassiu per damunt de tot. Per això utilitzava els contraforts natu-rals del terreny, que després transformava en elements de defensa.

Un proverbi del segle XVII diu: «Ciutat fortificada per Vauban, ciutat inex-pugnable; ciutat assetjada per Vauban, ciutat presa».

Catorze d’aquests indrets es van agrupar a la Xarxa de Llocs Majors Vau-ban amb la finalitat que es reconegui la seva obra dins del patrimoni mun-dial de la UNESCO. Justament, dos d’aquests llocs formen part del parcnatural del Pirineu català, que abraça les comarques de l’Alta Cerdanya, elCapcir i l’Alt Conflent. Es tracta de les viles de Montlluís i de Vilafranca deConflent. La història de totes dues ciutats es creua després de la ratificaciódel tractat dels Pirineus el 1659, que va marcar l’annexió a França de lesterres catalanes del Rosselló i la Cerdanya.

L’abril de 1679 Vauban decideix edificar Montlluís a l’encreuament de trescamins. A les portes de la Cerdanya, emmarcada per la coll de Perxa, la vilade Montlluís controla l’entrada del Conflent per la vall de la Tet i l’entrada alCapcir pel país de Llenguadoc. En aquest lloc Vauban va projectar unaplaça amb una ciutadella, una ciutat alta i una ciutat baixa. De fet, va ser unaplaça forta temible, i que avui encara conserva aquesta vocació.

Vauban va recórrer França durant quaranta anys i va donar el seu nom aun seguit d’itineraris. Dos d’aquests van ser creats per tal de proveir la plaçaforta de Montlluís d’homes, material i artilleria. L’un venia de Limós; l’altrevenia de Vilafranca de Conflent.

Vauban al llarg de la seva carrera va construir i arranjar 151 places fortes.Va morir el 30 de març de 1707 a París, als 74 anys.

El personatge

Pàgina anterior:Dalt d’un planell, ambel Carlit al fons, en untram de l’etapa deMatamala a laLlaguna.

A baix:Entrada a la ciutadellade Montlluís. Aquestlloc fou escollit perVauvan per bastir unafortalesa que defensésla nova frontera fixadapel tractat delsPirineus.

FER

RA

N A

LEX

AN

DR

I

PN

RP

C

06/2009 MUNTANYA 883 31

La ciutat ha estat pensada i construïda enteramentamb els plans de Vauban, damunt d’un terreny verge,a la cruïlla de tres rutes: al nord cap a l’alta vall del’Aude; a l’est, al llarg de la vall de la Tet cap a la planadel Rosselló i la Mediterrània, i a l’oest cap el coll de laPerxa i, més enllà, cap a Andorra i Catalunya.

Montlluís va ser el lloc escollit per Vauban perbastir una fortalesa que defensés la nova fronterafixada pel tractat dels Pirineus. Les obres es dugue-ren a terme entre 1681 i 1691. És una fortificaciómodèlica, on avui dia encara hi ha allotjada unaguarnició militar francesa.

MUNTANYA 883 06/200930

CAMINS DE MUNTANYA

ALB

ER

T M

AR

TÍN

EZ

Vilafranca de Conflent, la fi del camíFou fundada en 1088-90, a l'indret d'un antic hos-pital esmentat ja el 1025, pel comte de CerdanyaGuillem Jordà, per tal de substituir Cornellà com acentre del Conflent. El comte pren consciència del’interès estratègic del lloc, ubicat a la vall de la Tet(molt estreta en aquest indret), a la confluència ambla vall del riu Major, que s’obre pas pel massís calca-ri de Bedavany a través d’un profund congost.

Després del tractat del Pirineus, Vilafranca esdevéun lloc eminentment estratègic pels francesos, ara elsnous ocupants de la regió. Vauban decideix reem-prendre les fortificacions medievals i les adapta a lestècniques de combat del segle XVII. El 1669 inicia lamodernització de l’antic sistema defensiu, que va ferde la vila una gran fortalesa de planta pentagonalamb un gran baluard a cada angle; Vauban, a més, vafer bastir altres fortificacions externes, entre les qualsla de la cova Bastera (cova natural que el 1674 haviaservit per a amagar patriotes antifrancesos), la qualconvertí en casamata, i, sobretot, el castell o fort deVilafranca de Conflent, bastit a mig vessant de lamuntanya de Bell-lloc, a la banda oposada del riu, ique en temps de Napoleó III fou unit a la vila peruna escala subterrània de prop de mil graons.

ELS CAVALLS, ELS ASES I ELS MULSDELS PIRINEUS, TERRA DETRANSHUMÀNCIA

Aquests animals s’han convertit en uns companysfidels de l’home des de fa molts segles, a tot arreu ien totes les feines dures tant al camp com en la vidaquotidiana, o en el transport de mercaderies i fins itot en la guerra.

El cert és que les muntanyes pirinenques són laterra dels cavalls, d’uns cavalls incomparables, deraces diverses, però amb un nexe comú: adaptats almedi muntanyenc. Viuen tot l’any a la intempèrie, iper això han adquirit una rusticitat peculiar, però

Passejant pel boscd’en Calvet, abans debaixar cap a laLlaguna.

Un moment dedescans a la torre deCreu, a prop deL’Aude, entre l’etapade Formiguera aMatamala.

El cavall de tir, des defa segles, encara ésútil per a determinadesfeines a la muntanya,com l’arrossegamentde troncs.

també una gran seguretat de pas i docilitat.Al segle XX el cavall s’ha vist amenaçat per la

mecanització i l’èxode rural, i hauria pogut desapa-rèixer perfectament de les muntanyes del Pirineu.Però la passió d’alguns ramaders, el suport de lesremuntes i el desenvolupament de noves activitats,sobretot les excursions eqüestres, han permès rellan-çar la seva ramaderia, i també de preservar-la.

Actualment la presència dels cavalls és indissocia-ble a l’agricultura de muntanya, ja que participen enel manteniment de l’espai i formen part de la vidalocal, com ho confirma la pràctica encara viva detranshumància.

Aquí, la transhumància és la migració estivalpròpia de la ramaderia (ovins, bovins i equins), que,per aprofitar al màxim l’escalonament dels pasturat-ges, recorre grans extensions de terreny des de lesplanes vers les regions muntanyoses i viceversa, sem-pre cap a terres més riques, com ara les pastures piri-nenques d’altura.

Les festes de la transhumància encara es podenveure en certes regions del Pirineus; per exemple,l’acompanyament de ramats cap a la muntanya,amb un seguit d’animacions i espectacles folklòrics.

JEA

N-L

OU

IS D

EM

ELI

N

ELS AVANTATGES DE FER UNAEXCURSIÓ A CAVALL

Fer una excursió a cavall també és una activitatesportiva relacionada amb la muntanya i amb l’ex-cursionisme. Potser nosaltres, a Catalunya, no hitenim gaire tradició, però antigament els cavalls i els

FER

RA

N A

LEX

AN

DR

I

FER

RA

N A

LEX

AN

DR

I

Itinerari del camí de VaubanL’itinerari parteix de Ròsa (el Donasà) i acaba aVilafranca de Conflent. La totalitat del camí es potfer tant a cavall com a peu. Vet aquí les etapes:■ Ròsa (0 km)■ So (2 km)■ Carcanièras – Le Puch (5,5 km)■ Querigut ■ Riutort – Puigbalador (18 km)■ Formiguera (23 km)■ Matamala (28 km)■ La Llaguna (47 km)■ Montlluís■ Canavelles (65 km)■ Oleta (68 km)■ Jújols (77 km)■ Vilafranca de Conflent (95 km)

Les muntanyespirinenques són la terra dels cavalls,d’uns cavallsincomparables,de racesdiverses, peròamb un nexecomú: adaptatsal medimuntanyenc

EL PARC DEL PIRINEU CATALÀ

El parc del Pirineu català (Parc naturel régional desPyrénées catalanes), ha estat el primer parc naturalregional francès dels Pirineus. Fou creat l’any 2004,gràcies a la voluntat de la regió Llenguadoc-Rosselló,de les col·lectivitats i les forces vives locals amb l’ob-jectiu de protegir i valorar els grans espais rurals habi-tats i els seus patrimonis naturals i culturals. El parccontribueix a una adap-tació responsable, parti-cipa en l’economia local,sensibilitza els públics alspatrimonis, experimentai innova a favor del des-envolupament d’un tu-risme durador de desco-berta sensible.

El parc del Pirineucatalà està situat a l’ex-trem sud del Llengua-doc-Rosselló, entre lescomarques de l’Alta Cer-danya, el Capcir i l’AltConflent, marcades perla vall de la Tet. Fa alhora frontera amb Catalunya iAndorra damunt de la línia de crestes pirinenques,d’on sobresurt el Carlit, que vigila la resta de cims ivalls des de la seva altura. Recobert en un 50% debosc, és un espai muntanyós per excel·lència: el mas-sís del Canigó, el puig de Campcardós (2.914 m), elCarlit (2.921 m) o el Puigmal (2.913 m).

La regió enclavada a la vall de la Tet és encaraavui poc poblada, amb cases de fusta i pedra, en unazona pirinenca on conflueixen les accions climàti-ques i muntanyenques. El paisatge és pagesívol, pas-toral, amb praderies, comes i petits turons, i ambuns paisatges increïbles, un patrimoni natural ric iuna identitat cultural forta.

El Tren Groc Una de les atraccions més preuades del parc és elTren Groc, l’orgull i símbol del Pirineu català.Aquest tren, que acaba de complir fa poc els 80 anysd’existència, és original, autèntic, i resulta ser elmitjà de transport més inesperat per accedir aaquesta regió pirinenca. Amb un recorregut de 63km, uneix 22 estacions de Vilafranca de Conflent-Vernet-Fullà a la Tor de Querol-Enveig.

De la vall de la Tet, on puja a la muntanya, s’ar-rapa a les cornises estretes i travessa les aigües, a l’al-tiplà cerdà, a través d’un ventall de paisatges i puntsculturals excepcionals. Per tot això és recomanable,sobretot a l’estiu, unir-se als nombrosos visitantsque fan un inolvidable viatge al ritme tranquil del’excursionista, que va lentament, però amb segure-tat, i que permet gaudir de la decoració de l’alta valli de les obres tècniques realitzades per a la construc-ció d’aquesta línia.

06/2009 MUNTANYA 883 33

CAMINS DE MUNTANYA

Parc del Pirineu català 1, rue Dagobert66210 Montlluísparc@pyrenees-catalanes.frparc-pyrenees-catalanes.fr

Oficina de Turisme de MontlluísVisites guiades: � +33 468 042 197otmontluois@wanadoo.frmont-louis.net

Communauté de Communes du Donezan� +33 468 204 137donezan.com

Bureau des Guides Équestres TranspyrénéensGuia: Laurent Levoyer� +33 561 690 199bget@equippyrene.orgsentiers-pyreneens.com

Més informació

Longitud total: 95 km.

Accés: El circuit comença a Ròsa, a l’Arieja.Hi podeu accedir per Pepinyà, Bourg-Madameo per Quillan.

Mapes IGN:TOP 25: 2248 ET (Axat – Querigut).

TOP 25: 2249 ET (Font-romeu).

TOP 25: 2349 ET (Massís del Canigó).

Rando Pyrénées 1:50.000 Cerdanya – Capcir, nº 8.

Rando Pyrénées 1:50.000 (Vallespir – Canigó), nº 10.

Abalisament: pedestre, generalment ambsenyals grocs.

Altitud màxima: 1.777 m.

Altitud mínima: 1.431 m.

Altitud mitjana: 1.606 m.

Característiques del camí

La vall de Galba,esplèndida etapaentre Puigbalador iFormiguera, a travésdel Capcir. El riuGalba és afluent del’Aude, i neix a laportella d’Orlu, alscontraforts nords delCarlit, i desemboca alpantà de Puigbalador.

El Tren Groc, símboldel Pirineu català.

muls eren ben vius en les activitats rurals, i fins itot, usats normalment en algunes expedicions mun-tanyenques per transportar material costes amunt.

La possibilitat de fer el camí de Vauban a cavall,travessar boscos, enfilar-se per comes i serrals, i bai-xar per les valls fins al riu, és una delícia. És unaaltra manera d’observar i conèixer la muntanya. I amés a més de trescar per la muntanya també sesegueix un camí històric, i això és un valor culturalafegit a l’aventura.

A dalt d’un cavall, des d’una certa altura per a lamida d’una persona, disposes del temps que vulguisper esplaiar-te en la contemplació del paisatge, en laruta del camí, des d’una posició, diguem-ne privile-giada. No cal ser un expert en muntar, el cavall solanar al pas i és molt fàcil guiar-lo. Ha estat benensenyat i és obedient. De vegades, per un camí pla-ner, en arribar a un coll, un trot compassat o unpetit galop aporten aquell punt d’emoció a l’excur-sió. De vegades, per no forçar el cavall, cal baixar dela sella i guiar-lo amb les regnes a peu dret, al seudavant, sobretot en passatges difícils o abruptes,com ara un aiguamoll o un pendent pedregós imassa pronunciat. Amb tot, sempre estarem vigilatsi orientats pels guies de la passejada, cavallers odames que obren i tanquen la filera eqüestre.

Al cavall li agrada de treballar. Això diuen. És

fidel, mansoi. Això és cert. Almenys no es queixamai de la càrrega que duu al damunt. I va fent. Tres-ca pels turons, s’enfila per les valls, davalla a abeurara les aigües del riu. I tira. Sempre endavant. Amb elcap cot, de vegades alterós quan copsa algunaremor. Genet –i no pas cavaller, al nostre parer– icavall es compenetren bé en aquest entorn, que elsés comú i afí: la muntanya.

Com si anéssim d’excursió amb una motxilla al’esquena, el cavall va proveït d’un parell d’alforges,on hi ha les nostres vitualles. El que ens han prepa-rat els organitzadors d’aquesta excursió no és gensmenyspreable: embotits locals, formatges francesosdiversos, pa, ensalades, foie gras (l’autèntic), vi mus-cat de Rivesaltes, aigua, cafè i una generosa midawhisky. Talment com els films americans de cow-boys, però l’ambient és plenament pirinenc i excur-sionista, ¡a fe!

Allà on et vingui de gust, en un prat delitós, al’ombra, al sol, pots baixar del cavall i el deixes amar-rat a un arbre, perquè pasturi i reposi. Els genets,aplegats en rotllana a l’herbei, ens preparem per alpícnic. Després la ruta continua, muntem de nou iprosseguim per nous indrets. De tant en tant, se solfer alguna paradeta, per visitar alguna ruïna o lloga-ret. I així fins al vespre, on es deixen els cavalls alcorral, i la gent anem cap a l’hotel per rentar-nos i

fer un bon sopar, una mica cansats, cal dir-ho, si nos’està acostumat a muntar. Aquest és un petit incon-venient que cal sofrir, però és ben suportable. Vetaquí, doncs, la dinàmica de l’excursió eqüestre.

PN

RP

C

PN

RP

C -

NO

ËL

HA

UTE

MA

NIÈ

RE

Avui dia presenta un paisatge totalment desèrtic,exceptuant la gorja seca de Tamrit, on trobemalguns xiprers mil·lenaris, testimonis d’un anticclima mediterrani. Ara bé, en èpoques no tan llu-nyanes hi havia un clima càlid i plujós que va per-metre la instal·lació humana.

Per arribar als principals llocs on hi ha pinturess’hi accedeix per diferents punts que pugen a l’alti-plà de Tassili n’Ajjer. Els més destacats són: Djabba-ren, Aouanrhet, Tin Tazarif i Sefar.

Les rutes normalment les proposa l’agència deviatges o els guies tuaregs; i en darrera instància sónels guies els qui les alteren o les modifiquen en fun-ció de la gent que hi ha a la zona i la disponibilitatdels llocs d’acampada. L’itinerari que nosaltres vam

fer, després de pujar l’Akba Tafalelet, transcorria perTamrit per arribar a Tin Tazarif i Sefar, i es pot allar-gar per arribar a Tin Abou Teka. La durada de l’ex-cursió és de cinc o sis dies, i transcorre seguint unaantiga ruta de caravanes de camells que anava delsud-oest al nord-est, de Djanet a Ghat.

Els llocs d’acampada i les jornades queden supe-ditades a l’accessibilitat de les mules que porten lacàrrega. Per accedir al tassili(*) cal remuntar unsports llargs i complicats, que pugen els 500 m dedesnivell, que el separa de l’erg; i això condicionatotes les expedicions.

En cas que vulgueu anar a Djabbaren o a Aouanr-het per l’Akba Aghoum, on segons diuen és difícilaccedir amb les mules, cal pensar amb la logística

ARQUEOLOGIA PER A EXCURSIONISTES

06/2009 MUNTANYA 883 35

Tassili n’Ajjerun viatge a la prehistòria sahariana

Text i fotos: Lluís Vidal i Carme Vila

Tin Tazarif, sedimentsde gresos i lavesvolcàniques erosionatsper l’acció del vent il’aigua.

Paisatge àrid, endirecció a Tamrit.

L’altiplà de Tassili n’Ajjerestà situat al sud d’Algè-ria, a prop de la ciutat

de Djanet, parc nacional quenomés es pot visitar encompanyia de guies auto-ritzats. Per tant, si teniu

interès per veure algunindret en especial, calconcretar-ho bé amb l’a-

gència de viatges i amb elsguies locals. Els guies tuaregstenen tendència a organitzar

les coses sobre la marxa i són bas-tant imprevisibles.

La geologia, les rutes i els campamentsL’altiplà de Tassili n’Ajjer està format per un substratde gres, sediment marí fossilitzat, transformat perl’acció volcànica del pliocè, que va recobrir el gresamb lava i cendres. A la part baixa del planell aquestgres marí ha estat descompost per l’erosió i hamodelat el sòl actual. Ha despullat de materials tousles pedres basàltiques més dures i ha format les ele-vacions verticals que sobresurten de les sorres deldesert. A la part alta del planell l’erosió dels vents ide les aigües, i els efectes de la termoclàsia, han alte-rat la morfologia excavant en els gresos paleozoicsboscos de columnes i ponts de pedra. Així mateixhan preparat les parets llises on l’home executarà lesseves pintures.

Cada cop hi ha més gent que aprofita les vacances per anar a fer untrekking amb un component cultural. Els deserts tenen un atractiuespecial, i per tot el centre d’Àfrica hi ha zones amb gran profusiód’art rupestre. Amb aquest itinerari per l’altiplà més famós del

Sahara, oferirem una sèrie de dades i formularem algunesreflexions sobre els milers de figures gravades a les paretsde les balmes en diversos estils.

MUNTANYA 883 06/200934

(*) El tassili és un altiplà degres, amb la superfícieaixaragallada per les aigüesd’escorrentia o pels uadis.

tòric del bovidià inicial, envers la meitat o el finaldel quart mil·lenni aC, ja dintre d’un estadi neolíticavançat.

Al Sefar Negre trobem un elefant, molt malmès,de color blanc amb contorn ocre. Al Sefar Blanc,una girafa amb un coll llarg i la cara caricaturitzada,de color blanc amb contorn fosc, tots dos de l’estildels caps rodons decadent.

També hi apareixen altres animals que acompa-nyen la fauna de grans mamífers: al Sefar Blanc, unramat de muflons pintats de blanc i contornejatsd’ocre vermell, associats a una girafa i a grans figuresde caprins, executades de color blanc, del períodedecadent. A Tan Zumaikat i a Tin Tazarif es podenveure caprins de color ocre vermell datables de l’èpo-ca de l’estil dels caps rodons evolucionat.

06/2009 MUNTANYA 883 37

necessària. Djabbaren se sol visitar només en un dia,pujar i baixar, la qual cosa impedeix gaudir de lamagnificència de les pintures que s’hi conserven.

Els campaments es fan en llocs més o menysestables, on hi sol haver petites murades de pedraseca (fetes modernament pels tuaregs i pels turistes)que protegeixen algunes balmes on es planta latenda. El primer campament va ser entre Onfarbani Tinrun, en un indret espectacular entre petitsturons de pedra; el segon, en un lloc anomenatOngona (o Tamrit Camp), on hi ha pintures rupes-tres d’èpoques diverses en moltes de les parets delsvoltants i una curiosa construcció megalítica, possi-blement d’enterrament, similar a les nostres cistesdolmèniques. El tercer el vam fer prop de Sefar i deTin Tazarif, molt a la vora d’una magnífica balmaamb pintures, que vam poder admirar de nit; elquart, ja de retorn, en un lloc que s’anomena Tin-run, on hi ha interessants construccions de pedraseca. Us recomanem passejar cada dia pels voltantsdels campaments, sempre hi ha alguna cosa interes-sant per observar i un paisatge singular per admirar.

La desertització del tassili i la cronologia dels estils pictòricsAllò que ara és un desert havia estat una sabana tro-pical amb abundant vegetació, on vivien girafes, ele-fants, rinoceronts, hipopòtams i altres grans mamí-fers, que l’home va immortalitzar en les seves

pintures, ara fa uns 7.000 anys. No és fins al segle X-XI dC que sofreix una desertització important. Alcomençament de l’era cristiana comença una fasesubàrida que culminarà amb la desertització totalque coneixem ara. La fauna local és un bon indica-dor de les condicions mediambientals, i ens serviràcom a fil conductor per anar descobrint els diversosestils de les pintures rupestres.

Atesa la complexitat dels panells pintats, on hi hauna extraordinària barreja d’estils, de temes, decolors, i una probable adaptació de pintures ante-riors a les necessitats de l’època, només fixarem l’a-tenció a figures determinades que ens faran descobrirtot un ideari màgic creat pels pintors del tassili.

Els grans mamífers i l’estil dels caps rodonsEls primers moments de l’art rupestre al tassili sóncap a la meitat o el final del sisè mil·lenni aC, l’estildels caps rodons inicial, o estadi antic, que corres-pondria a una cronologia relativa de mesolític finala neolític inicial. El paisatge de la zona seguramentestava format per una estepa tropical; amb un climacàlid i humit, anomenat neotermal, d’abundosa plu-viositat i altes temperatures. Amb rius més o menysimportants i una fauna de grans mamífers: hipopò-tams, girafes, rinoceronts i elefants. Aquest cicle cli-màtic perdura, amb una disminució gradual de lapluviositat, fins al període corresponent a l’estil pic-

MUNTANYA 883 06/200936

1

2

3 4

1. Sefar Negre. Donaamb una ofrena a lesmans. (Estil dels capsrodons evolucionat).

2. Tin Tazarif. Figuraal·legòrica, representaun home amb diversosbraçalets que està alcostat d’un objecteovoide, que podria serun ou d’estruç. (Estildels caps rodonsevolucionat).

3. Tan Zumaikat.Detall de dospersonatges, d’unasuposada influènciaegípcia; però quepoden haver estatretocats en unmoment posterior, pertal de donar-losaquesta aparença.(Estil dels capsrodons).

4. Tin Tazarif. La figura central és coneguda com El nedador i ladel seu costat com L’arquer. (Estil dels caps rodons evolucionat.)

Mapa elaborat per Lluís Vidal i Carme Vila, amb la col·laboraciód’August Bernat, en relació al mapa d’Henri Lhote de 1961.

ALB

ER

T M

AR

TÍN

EZ

(BA

SE

GO

OG

LE M

AP

S)

marcià, de Djabbaren, gran figura de sis metres d’al-çada, feta de color blanc i contorns d’ocre vermell igrocs, i el Gran déu amb orants, de Sefar. Totes duesrepresentacions amb una forta càrrega simbòlica.

Els pastors de bousLes representacions de grans mamífers són cada copmés rares, però encara són presents a l’inici d’aquestperíode. Al Sefar Negre hi ha una girafa amb figura-ció de les taques de la pell, d’estil bovidià ple. AOngona, es pot apreciar un hipopòtam i una girafa,d’estil indeterminat i en mal estat de conservació; amés d’un elefant de llarga trompa, pintat amb ocrevermell, d’estil bovidià inicial. A Tin Tazarif unagirafa i un hipopòtam d’estil bovidià inicial. AAouanrhet hi ha una escena de cacera d’hipopòtamsdel mateix període.

La prova que encara hi havia rius més o menysnavegables la tenim a la mateixa escena de cacerad’Aouanrhet, a Tin Tazarif i a Tamrit on apareixenunes barques amb proa zoomorfa, que semblen fetesde joncs, similars a les primitives barques del Nil.També tenim una escena de pesca amb una barca alSefar Negre.

Els ramats de bous, tema principal de les pinturesdel període, acaben substituint la fauna tropical. L’e-tapa dels pastors de bous, que són d’origen camita oetíop, ocupa pràcticament tot el període neolític, finsal final del segon mil·lenni aC; en què el medi

ambient va patint lentament un canvi radical.Entrem en un període més sec, la vegetació tropicalés substituïda per una vegetació de tipus mediterrani;però la pluviositat encara permet mantenir un man-tell vegetal, amb prats i boscos, aptes per al desenvo-lupament d’aquest poble essencialment ramader.

L’animal més representat a les pintures és, lògica-ment, el bou, amb les seves característiques banyesen forma de semicercle. Molt sovint es representa enramats que poden arribar a tenir més d’una vintenad’animals, acompanyats per diversos pastors. La

06/2009 MUNTANYA 883 39

Pel que fa a les representacions humanes de l’estildels caps rodons de l’etapa inicial o antiga tenimpetits arquers pintats de color ocre violat a Djabba-ren, i algunes figures amb llança o trident, i tambéuns dansaires amb les cames obertes, de color ocrevermell, a Sefar.

De l’etapa mitjana o estils dels caps rodons evolu-cionat, trobem a Djabbaren un estil particular ano-menat dels dimoniets, que representa petits personat-ges amb banyes pintats d’ocre vermell violat; aAouanrhet l’anomenada Dama blanca, que és unadeessa amb banyes de colors ocre groc i blanc, repre-sentativa d’algun culte agrícola, ja que damunt delcap hi té un camp de cereals. També a Tin Tazariftenim una figura, possiblement onírica, anomenadaEl nedador i un arquer de notable execució, fet a based’ocre groc, a més d’una figura similar que porta unamena de bastons a les mans. A Sefar hi ha duesdones amb un nadó, pintades d’ocre vermell i perfi-lades de blanc; alguna figura femenina que semblafer alguna mena d’ofrena i tres dones d’aspectenegroide, acolorides amb ocre groc, amb el costatuat de blanc, que semblen fer una mena de dansa.

El període decadent és, sens dubte, el més enig-màtic i el que ha donat lloc a més interpretacionsfantàstiques. Les seves figures gegantines i la sevaespecial coloració blanca els donen certament unaspecte fantasmagòric. A més d’alguns animals mésmitològics que reals, tenim el conegut Gran déu

MUNTANYA 883 06/200938

5

6

1

5. Sefar Blanc. Plafó del Gran déuamb orants, ons’aprecia un bòvidpintat de color d’ocred’un estil anterior.(Estil dels capsrodons decadent i estil dels caps rodonsevolucionat,respectivament.)

6. Sefar Blanc. Arquer corrent d’estilseminaturalista, pintatd’ocre fosc. (Períodebovidià ple.) Ensrecorda les pinturesllevantines de laMediterrània.

2

3 4

1. Sefar Negre.Dansaires de perfilnegroide, ambtatuatges a tot el cos.(Estil dels capsrodons).

2. Sefar Blanc. Bòvidestilitzat. (Estil delscaps rodonsdecadent).

3. Onfarban. Bousestilitzats pintatsd’ocre. (Períodebovidià inicial).

4. Sefar Negre. Arqueramb un gos, pintatsd’ocre fosc, d’estilnaturalista. (Períodebovidià ple).

Els colors de les pinturesPrincipalment es tracta d’ocre vermell extret del’òxid de manganès i blanc que obtenien delcaolí. El tassili posseeix un tipus d’esquist queamb l’acció dels raigs solars ha sofert una altera-ció de colors, d’aquí provenen: des de l’ocre fosc(color de xocolata), l’ocre de color de maó, el ver-mell clar, l’ocre groc i diverses gammes fins alcolor verdós. Reduïts a pols i barrejats amb aglu-tinants, com la llet o la goma d’acàcia, són elselements principals de moltes pintures.

La consistència dels ocres no va ser la matei-xa en totes les èpoques. Les pintures de l’estilanomenat dels caps rodons, de color groc, for-men una capa que en aquell moment havia tin-gut força gruix. Les figures de l’època bovidianavan ser pintades amb una matèria més fluida,que va penetrar més profundament a la roca.

Sefar Blanc, Sefar NegreEls guies tuaregs distingeixen entre el SefarBlanc, en què abunden les pintures de gransdimensions amb aquesta coloració, gairebé totesde l’estil dels caps rodons decadent, i el SefarNegre, amb pintures de coloració fosca princi-palment dels estils dels caps rodons evolucio-nats i del bovidià.

El color dels estils

d’encens. En aquest moment, possiblement, es reto-carien algunes pintures anteriors per tal d’adaptar-les a l’estil vigent, i es pintarien temes d’inspiraciónilòtica. D’aquests darrers en tenim bons exemplesal Sefar Negre i a Tin Tazarif.

Genets, cavalls i carrosA partir d’un moment determinat, al final del segonmil·lenni aC apareix el cavall domesticat com a ani-mal iconogràfic de l’art rupestre, estimat com aobjecte de luxe, sovint relacionat amb escenesbèl·liques. En una fase final comparteix el seu prota-gonisme amb el carro de dues rodes, enginy bèl·licideat pels hurrites, perfeccionat pels hitites i difóspels egipcis a tota la seva àrea d’influència, al llargd’aquell mil·lenni. Les escenes pintades són decaràcter heroic i ens perfilen una aristocràcia guerre-ra jerarquitzada, que domina el territori. A Titara-satnaless, trobem pintures amb cavalls d’aquestaèpoca, i a Tin Abou Teka hi trobem carros i cavalls,dels anomenats de galop volador.

Som a l’apogeu final de la cultura bovidiana, enun estadi calcolític i del bronze antic, on els primersmetalls, el coure i els seus aliatges (bronze) modifi-quen l’economia d’aquests pobles.

Són moments en què les praderies comencen aescassejar, però encara poden alimentar bous icavalls domèstics, la pluviositat disminueix i ani-mals com la girafa, l’antílop i l’estruç van desaparei-xent de mica en mica. Heròdot (segle V aC) ensparla de dunes, oasis i regions deshabitades i d’unavançat estat de sequera a l’actual Sàhara occidental.

I Estrabó (segle I) diu que encara hi havia cavalls ala zona, però que calia portar força aigua per alsrecorreguts llargs.

El camellSubstitueix el cavall en un moment de crisi climàti-ca, sembla que va ser introduït a l’Àfrica saharianaper les legions romanes de Septimi Sever, a finals delsegle II. Estem entrant en una fase subàrida, que jano tindrà retrocés, en què el mantell vegetal i lapluja comença a escassejar.

Algunes pintures a les quals apareix sembla quesón adaptacions d’imatges anteriors. Les pinturesmés tardanes, de color vermell i molt bastes, són del’etapa tuareg i solen anar acompanyades d’inscrip-cions escrites en caràcters tifinag, alfabet comú detots els tuaregs. Alguns guies encara les poden llegiri són del tipus purament anecdòtic, assenyalennoms de llocs i persones que hi sojornen, ja queestan fetes en balmes emprades pels nòmades tua-regs en els seus viatges constants. Trobarem camellsde cronologies i estils diversos a: Ontohame, SefarNegre, Ongona i Titarasatnaless. Hem començatl’època de les grans caravanes comercials, i el camellté una importància cabdal per al desenvolupamentde l’economia.

En aquest moment acabem el nostre recorregutper la prehistòria de Tassili n’Ajjer, plasmada enimatges que mostren un món que va desaparèixerlentament a causa del constant canvi climàtic quesofreix el planeta.

ARQUEOLOGIA PER A EXCURSIONISTES

imatge més espectacular de ramats de bous és aDjabbaren; al nostre itinerari en tenim a SefarNegre, on apareix un gran ramat de bous amb el seupastor. També trobem bous en petits grups, com eld’Onfarban, que presenta uns animals de trets natu-ralistes, pintats d’ocre vermell fosc molt ben conser-vat. A Tin Tazarif i a Ontohame veurem imatgessemblants i algun bou aïllat.

Hi abunden també escenes de la vida quotidianaa Tin Tazarif, on no és rar trobar representacionsdels actes sexuals, o la figuració d’un part com esveu al Sefar Blanc.

D’aquesta mateixa època també apareixen imat-ges d’altres animals. A Tin Tazarif trobem un petitramat de caprins que sembla perseguit per un parellde gossos. A Titarasatnaless descobrirem muflons,caprins i gaseles. A Tan Zumaikat, gaseles i a Tin-run, gaseles i antílops. A més d’algun animal sem-blant a la hiena a Tin Tazarif i un gos domèstic asso-ciat a un arquer al Sefar Negre.

Les pintures d’influència egípciaHi ha dos moments en què les vestimentes queduen els personatges representats a les pinturesrecorden clarament el món egipci. Primerament enuna fase avançada dels caps rodons evolucionats,probablement cap al començament del quartmil·lenni aC; que considerem que és massa allunya-da en el temps i que podria ser conseqüència deretocs posteriors, com s’observa a Tan Zumaikat.

Un segon moment es dóna en l’etapa dels pastorsbovidians plena; aquest sí que es podria datar en l’è-poca de l’expansió de l’imperi egipci. Tradicional-ment l’execució d’aquestes pintures s’ha fitxat entrela dinastia egípcia XVIII (del 1567 al 1320 aC) i laXIX (del 1320 al 1200 aC), són els temps delsfaraons Tuthmosis III, la reina Hatšepsut, Akhena-ton, Amenofis, Tutankamon, i de Sethi I, RamsèsII, Ramsès III i altres que representen l’etapa de mésesplendor de l’imperi egipci. Tuthmosis III arriba alsud del Sudan vers el 1450, la reina Hatšepsut (del1501 al 1480 aC) promou una expedició al país delPunt, més enllà del mar Roig, probablement a lazona costanera de Somàlia, a la recerca dels arbres

BibliografiaLHOTE, Henri. Hacia el descubrimientode los frescos del Tasili:La pintura prehistóricadel Sáhara.Barcelona: Destino,1961.

PETIT, Miquel et alii. Sáha-ra-Tuareg. Sur de Argelia.Barcelona: AssociacióCultural Africana TubabuSava, 2006.

Internet

fjexpeditions.com/tassili.html

ennedi.frcc.fr/sahara neolithique

Les planesdesèrtiques iaixaragalladesde Tassili n’Ajjer.

Titarasatnaless.Camell muntat iguerrer amb llança,pintats probablementen una etapa finaldels «carros ambcavalls de galopvolador».

LA MOTXILLA DE MUNTANYA

MUNTANYA 883 06/200942

Revista Muntanya

Els guanyadors del I Concurs de Fotografia de la Revista Muntanya La sisena edició de Gorgs 2009es trasllada a Aragó

Barranquisme i espeleologia

El 2 de febrer passat es va fer ladeliberació per part dels membres

del jurat del I Concurs de Fotografia dela revista Muntanya, format per lespersones següents:■ Valentí Zapater, fotògraf de la revis-ta Muntanya i director del concurs.■ Roger Rovira, fotògraf de la revistaMuntanya.■ Víctor Riverola, responsable depublicitat i màrqueting de la revistaMuntanya.■ Jordi Bernat, membre del Consellde Redacció de la revista Muntanya.■ Josefina Garriga, presidenta de laSecció de Fotografia del CEC.■ Miquelàngel Costa “Key”, responsa-ble de Vertical Sports, patrocinadorsdel concurs.

Els dies 12, 13 i 14 de juny tindràlloc a Morillo de Tou (Aínsa) la sise-

na edició de Gorgs 2009 i el III Con-grés Internacional de Descens deBarrancs, Canyons i Engorjats.

L’edició d’enguany ve acompanya-da de la mà de Mayencos, el resultatde la unió dels comitès de barrancs deles federacions aragoneses de mun-tanya i espeleologia. Això significa uncompromís de quatre federacions(FAM, FEC, FEEC i FAE) amb prou fei-nes imaginable, perquè treballen per aun mateix objectiu: promocionar idifondre de forma sostenible i respec-tuosa l’activitat del barranquisme.

El lloc escollit, sens dubte, és undels llocs més privilegiats per feraquesta activitat. Durant aquests diesde juny s’espera una gran afluènciad’esportistes disposats a divertir-se enun gran cap de setmana.

Els barraquistes que s’estiguin ini-ciant o no que coneguin aquest esde-

veniment, convé que facin una ullada al’apartat d’història del lloc web oficialde la trobada (gorgs-mayencos.org).

Mari NiveraOrganització Gorgs-Mayencos 2009

D. P

ÉREZ

CATEGORIA: LA MUNTANYA

El guanyador és:Pseudònim: BOHR .Títol: Descens.Nom: Borja Bouza Badenes (Barcelona).Fotografia presa a uns 30 km al sud-oest de Landmannalaugar (Islàndia).En aquesta zona el terreny té una mor-fologia marcadament arrodonida i lesformes corbes apareixen constant-ment. La fotografia mostra una líniacorba fruit dels ascensos i descensosde les persones. Aquest descens for-ma part d’un recorregut de 55 kmanomenat Laugavegur, que uneix lazona de Landmannalaugar amb Thors-mork, on els contrastos de colors i for-mes acompanyen de l’inici a la fi.

Càmera: Canon EOS 400D. Objectiu: 17-50 mm f/2,8 (filtre degradat neutre).

El finalista és:Pseudònim: ANFETATítol: Ferran.Nom: Pere Font Ruiz (Olot).El lloc de la fotografia és l’estany deViver, a la zona de les Bulloses, al peudel Carlit. Un dia amb boira i una micade pluja. Vaig plantar el trípode en uncaminet que volta l’estany de Viver, ivaig enquadrar una part d’un pi en elprimer pla per donar profunditat a laimatge. Al fons s’aprecia el reflex delsarbres a l’aigua, atenuat tot plegat peruna fina boira. Vaig decidir fer unaexposició lenta per captar la marxad’en Ferran, el meu fill gran, i aixídonar a la imatge sensació de movi-ment, que contrasta amb la resta de laimatge ben enfocada.Càmera: Nikon d300. Objectiu: 18/200 Nikon (f22, 1/8 seg).

CATEGORIA: LA MUNTANYA VERTICALAquesta categoria ha estat declaradadeserta.

BORJ

A BO

UZA

BADE

NES

PERE

FO

NT R

UIZ

DIEG

O D

ULAN

TO

Se superen els 100 km al sistemadel Gándara

Ja en el número 877 de la revistaMuntanya fèiem ressò dels impres-

sionants avenços sota terra a Cantà-bria, quan el sistema del Gándaraassolia els 93.105 m de desenvolupa-ment. Però les exploracions han conti-nuat sense pausa i, un any després,han permès comptabilitzar 100.566 mde galeries (abril del 2009), fruit d’untreball continu, metre rere metre. Bensegur que en aquests moments el CAFd’Alberville i els seus col·laboradors jahan afegit algun miler de metres més ala topografia. Però la cosa no acabaaquí: el GE Edelweiss, pocs dies abans,

feia una coloració als Montes de Valne-ra, la pretesa capçalera del sistema,que donava un resultat positiu. Així, esconfirma que cavitats com Sumiderode la Lunada (més de 3 km), Cueva delas Bernías (4.800 m) i Sistema de lasBernías (15.340 m) formen part d’a-questa capçalera, i la hipotètica unióamb el sistema del Gándara formariauna xarxa d’uns 125 km de desenvolu-pament i prop de 1.000 m de desnivell.La capçalera es podria estendre enca-ra més al sud i a l’oest, però aquest fetestà per confirmar.

Valentí Zapater

Xavier Arias s’apunta el Lhotse,el seu cinquè vuitmil

Edurne Pasaban corona el Kanchenjunga

Ens arriben magnífiques notíciesdes de l'Himàlaia per a l'alpinisme

català: Ferran Latorre i Juanjo Garra,en dues expedicions diferents, van ferel Kanchenjunga, la tercera muntanyamés alta del món, i Xavier Arias vacoronar el Lhotse.

El 20 de maig passat a les 2/4 de 3de la tarda (hora del Nepal), l’alpinistacatalà Xavier Arias va culminar l’as-censió al cim del Lhotse, de 8.516 md’altitud, en la via normal pel Khumbu.El mateix Arias transmetia la notíciades del camp 4 a través del telèfon viasatèl·lit:

«Aquesta nit he sortit de la tenda ales 3:30 h tot sol, ha estat una ascen-sió dura i m’ha costat molt, ha fet moltde fred i reconec que m’he cansatcom mai, ¡estic baldat! Un cop dalt delcim no us he pogut trucar, el cim ésd’aquells que literalment, si no vigiles,caus, i no ha estat fins ara que he arri-bat al camp 4, a les 19:20 h, que usho he pogut fer saber. Estic feliç, moltfeliç, perplex, satisfet, ¡uf! és difícildescriure-ho. ¡He fet el cim sense oxi-gen, sense xerpes i més sol que launa, ja us ho podeu imaginar! El que síque sé, és que tot això ha estat gràciesa tots vosaltres, perquè en el fonssabia que no estava sol. Moltes grà-cies una altra vegada».

El Lhotse és el cinquè vuitmil deXavier Arias, alpinista del GELADEd’Esplugues de Llobregat i del Club

Excursionista de Gràcia. La intenciód’Arias, que l’any 2007 va coronar elCho Oyu sol, sense oxígen i en menysde 24 hores, i que l’any 2008 va ferl’Everest juntament amb Xavier Aymar,és la de pujar als catorze vuitmils delplaneta amb un equip mínim, (sol, si éspossible) i sense oxígen.

Un altre repte que ha superat haestat el de l’autofilmació en HD de totala pujada i de tot el trekking des deLuckla, on ha tingut un èmfasi espe-cial en les condicions de vida del poblexerpa, amb les seves escoles, lesseves tradicions i la seva forma d’en-tendre la vida. La productora Matter-film realitzarà un documental d’aques-ta ascensió, seguint la línia de ChoOyu non-stop i de El Everest prohibido.

Víctor Riverola

LA MOTXILLA DE MUNTANYA

MUNTANYA 883 06/200944

Himalaisme

MUNTANYA 883 06/2009 45

Mascia, ¿què va ser el que més etva atreure de Fuerteventura?El que més em va atreure d’aquestailla, el que més em va impressionar vanser les platges, les platges que té Fuer-teventura, i la gent, la senzillesa de l’i-lla, la llibertat que es respira en aques-ta illa. Em va cridar molt l’atenció, lapresència de molts alemanys vivintaquí, buscant la tranquil·litat, la pau.

¿Llibertat en quin sentit?Em refereixo a tots els sentits, al dia adia, a fer el que vulguis, el que et vinguide gust, a sentir-se lliure, en una parau-la. Per exemple, aquí es practica elnudisme, tant a la platja com als hotels,com una cosa lliure i natural, una cosaque forma part de Fuerteventura.

¿Per què recomanaries l’HotelFuerteventura Princess a un excur-sionista, a un amant de la natura,de la muntanya?

Mascia Nadin, una veneciana de Sacile, de 36 anys, és ladirectora dels hotels Fuerteventura Princess i Jandía Prin-cess d’aquesta illa de l’arxipèlag de les Canàries. Prové

d’una família dedicada al món de la restauració i l’hosteleria. Amés d’un do de gents excepcional, posseeix una experiència demés quinze anys com a directora d’hotels a la República Dominica-na i Mèxic, i en els darrers set anys per a la cadena catalana Prin-cess Hotels&Resorts. Fa un any i sis mesos que Mascia va arribar aFuerteventura per primera vegada per fer-se càrrec dels hotels quePrincess té en aquesta illa. En aquest breu període de temps s’hasentit atrapada per la seva bellesa natural, i per la senzillesa i lallibertat que s’hi respira.

Sobretot per la seva ubicació. L’hotelestà situat directament a la platja, i alseu darrere hi ha les muntanyes, on espot practicar el nordic walking, perexemple, o senderisme, i també, ésclar, les passejades per la platja. Totamena d’esports són a l’abast: surf devela, surf d’estel…

¿Per exemple, a una persona queli agradi la muntanya, el trekking,

seria el Fuerteventura Princess unbon “campament base”?¡I tant! ¡Estem a tres minuts del trek-king!

¿Quines activitats relacionadesamb la naturalesa es poden fer aFuerteventura?Doncs moltíssimes activitats per alsamants dels esports: el nordic walking,el senderisme, jòguing per la platja,tennis, surf d’estel, surf de vela, sub-marinisme, muntar a cavall o encamell, bicicleta de muntanya…

¿En el Fuerteventura Princesss’organitzen, doncs, aquestes acti-vitats?Sí. Organitzem aquestes activitats oexcursions, a nivell professional, permitjà de guies i professors especialit-zats en cada classe d’esports.

Per tant, aquest seria un servei mésque l’hotel ofereix als seus hostes?Correcte. A part del servei d’animació,que és per a la diversió, tenim profes-sors especialitzats en esports.

A cura de Víctor Riverola AMICS DE LA MUNTANYA

Mascia Nadin,una dona apassionadade Fuerteventura

¿Creus que per a un amant de lanatura aquesta illa és ideal?És ideal, és única, entre totes les illesCanàries.

¿Com descriuries Fuerteventuraamb un adjetiu?Doncs com una illa salvatge, brava,lliure… ¡És l’illa de les cabres!

He sentit dir que segons en quinesilles de l’arxipèlag, pel terreny, ésdifícil trobar platges per banyar-se i prendre el sol, però que aFuerteventura es distingeix de laresta per les seves platges…¡Correcte! Fuerteventura és l’illa que témés quilòmetres de platja de sorrablanca. Solament a la zona de Jandía,on hi ha ubicats els nostres hotels, dis-posa d’uns 17 km de platja daurada,adornada als costats amb coves d’onsurten els esquirols, i per mar, amb lesseves variants de colors úniques.

Fuerteventura és una illa per rela-xar-se, per oblidar-se del món…¿per a què?Segurament, sí. Fuerteventura és unailla que es presta a evadir-se, a evadirla ment, a oblidar-se de tot, per des-cansar la ment i el cos. És una illa queofereix moltes opcions, on pots trobar-te a tu mateix a través del panorama,del paisatge. Un paisatge lunar, tran-quil, que inspiren aquestes munta-nyes, i el mar, pur, sense cap mena decontaminació. I tot això, evidentment,inspira la tranquil·litat.

Entrevista de F. Alexandri.

VALE

NTÍ

ZA

PATE

R

VALE

NTÍ

ZA

PATE

R

VALE

NTÍ

ZA

PATE

R

Herbes medicinals, dietètica i teràpies naturals

Travessera de Gràcia, 12008012 BarcelonaTel. 932 187 331

HERBOLARIDEL CEL

El 18 de maig passat, Edurne Pasa-ban, de 35 anys, va coronar al

Nepal el Kanchenjunga, de 8.586 m,juntament amb altres companys del’expedició, entre els quals hi haviaJuanito Oiarzabal i Ferran Latorre, queva arribar al cim una hora abans quel’alpinista basca.

En arribar al camp base, EdurnePasaban i el seu company Alex Chi-cón, presentaven alguns símptomesde congelació lleus, per la qual cosavan haver de ser evaquats en helicòp-ter, per retornar al més aviat possiblea casa.

L’ascensió, segons les paraules deJuanito Oiarzabal, ha estat molt dura,tant en la pujada al cim com en el des-cens, ja que a part del cansament, elsalpinistes van haver de suportar neva-des molt fortes. Cal dir que el Kanchen-junga és una de les muntanyes méscomplicades de fer. Edurne ja haviadeclarat que aquesta muntanya és«especialment alta», perquè supera en

més de cinc-cents metres la cota delsvuit mil, i aquesta diferència implicamés esforç i passar més temps a vuitmil metres.

Amb aquest cim, l’alpinista guipus-coana ha aconseguit sumar el seu dot-zè vuitmil, i es converteix en un delsreferents més importants del món del’himalaisme actual. Edurne Pasabanestà centrada en el projecte Desafío14x8000 per arribar a ser la primeradona de la història en fer els catorzevuitmils que hi ha al món.

Víctor Riverola

VIES D’ESCALADA

MUNTANYA 883 06/2009 47

VIES D’ESCALADA A cura d’Armand Ballart

MUNTANYA 883 06/200946

Acontinuació presentem els últims itineraris oberts al massís del Port i a l’Órganode Montoro, uns indrets certament aïl lats de les modes on, de segur, gaudiremd’una solitud i una pau inusuals. A les monumentals roques de Benet, dues aven-

tures prou consistents guanyen els dos cims més emblemàtics d'aquest formidable con-junt: el Puro i la punta Escofet, unes noves vies emparades en la tècnica de l'escaladaartificial, una disciplina força al marge del corrent actual i que sobreviu gràcies a laperseverança d’uns pocs fanàtics que es resisteixen a prescindir de l’ús del martell id’altres eines per progressar per les parets més agosarades d'arreu. Precisament, dosdels personatges més vinculats actualment a aquesta disciplina, David Palmada «Pelut»i Jaume Clotet «Paca», van protagonitzar aquestes gestes tot suportant les inclemèn-cies de l’especialment rigorós hivern passat. Les roques del Masmut tampoc esquivenels inquiets escaladors locals, que de mica en mica treuen bon profit d’aquesta zonaprivilegiada pel que fa a roca i a silenci. Tots els racons són bons per assaborir aquestpeculiar conglomerat, f ins i tot les curioses agulles que despunten isolades, com laroca del Dimoni, a prop del Masmut. Per finalitzar, a l’Órgano de Montoro hi trobareml’harmoniós paisatge del Maestrat més profund, on l’escalada no és sinó l’excusa perretrobar-nos amb la natura més intacta i oblidar-nos del ritme caòtic de la civilització.

voltant l’agulla pel darrere. L’accés s’e-fectua per la pista del riu que duu a lapart baixa de les roques del Masmut, iun cop a l’aparcament habitual, podemaccedir-hi directament pel bosc endirecció NE fins a trobar l’objectiu. Noobstant això, el més lògic és continuarla pista principal fins al primer trencalla mà esquerra (4 x 4), i seguir-lo finsal mas de Peret i la roca en qüestió.Aquesta segona opció és la més reco-manable perquè en tot moment veiemla roca amb el seu perfil inconfusible(calculeu uns 45 min).

ÓRGANO DE MONTOROAquesta pintoresca formació, situada acamí del poble de Pitarque i descobertapels escaladors a mitjan la dècada de1980, ha incrementat molt discretamentel seu nombre d’itineraris fins al puntque ara compta amb unes 25 vies proudefinides entre el caòtic panorama deplecs calcaris. L’última la devem a PedroPascual, que tot sol realitza El centro delgesto (24-2-07), l’alternativa més exi-gent per assolir l’esvelta Catedral, situa-da a la dreta de l’escenari. Itineraripràcticament desequipat que, desprésde guanyar el sòcol, enllaça tot unseguit de fissures fent bon ús de l'artifi-cial tècnic. Dificultat màxima obligada deV+. Cal portar 9 o 10 claus variats, algunmicropitó (rurp), cintes llargues, excèn-trics grans i joc de camalots fins al núm.3. Destaca la monolítica segona part,que duu estratègicament al crestall finalentre les vies Caravanserai i Cálidodeseo. Descens pel darrere (N) mitjan-çant un ràpel de 20 m.

val tot menys foradar la roca. Entre 200i 300 ploms, pitons de tota mena, fal-quetes, ganxos i tot l’arsenal d’inventssón necessaris per superar aquesta ele-gant escalada, que si bé sols arriba al'A3+, exigeix moltes hores per com-pletar-la, amb la dificultat afegida d’ha-ver de reforçar les reunions catòlica-ment. De totes maneres, a la via hi hanquedat més de 25 ploms, que en totmoment assenyalen l’itinerari que calseguir. A més, a les reunions hi troba-rem algun plom o algun ferro de conso-

ROQUES DE BENETHa valgut la pena esperar fins ara pergaudir de la línia més arrogant del Puroper la seva cara NW, oberta senseexpansions en tirades ni en reunions,aprofitant escrupolosament cada pamd'un terreny especialment adient per ala progressió artificial. Un repte firmatper David Palmada i Josep Márquez,després de molts atacs i entrebancsentre el Nadal passat i aquest mes demarç. La via Navipeix on the wall (22-3-09) representa un devessall d’enginy on

EL PORT / ROQUES DE BENET

Via Percussionistes (205 m. A3 -A4 )

TEROL / ÓRGANO DE MONTORO

Via El centro de gesto (205 m. MD+/A2 )

MATARRANYA / PENA-ROJA / ROCA DEL DIMONI

Via Integral Pere Botero (90 m. MDº )

MATARRANYA / ROQUES DEL MASMUT

1. Via Libertad de expresión (110 m. MD+ )

2. Via Primeros pasos (100 m. MD+ )

3. Via Fisura Carrasca (135 m. MD+ )

EL PORT / ROQUES DE BENET

Via Navipeix on the wall (225 m. A3+ )

lació. Roca molt bona en conjunt, enquè gaudirem d’una progressió moltagraïda, en bona part, per la gran quan-titat i qualitat de foradets on podemcol·locar caps de plom.A la punta Escofet (també anomenadapopularment el Cap de Gos), JaumeClotet enllesteix en solitari la via Per-cussionistes (4-4-09), una altra exi-gent escalada sense expansions a lestirades com l’anterior, però amb burinsa les reunions. Roca bona, en general,tret d'un tram a la sortida de la R5 en

altruista pel que fa a aquests itineraristant emblemàtics. A l’orient de lesroques del Masmut i amagat entre elspinars, descobrim un terreny conglo-merat extraordinàriament erosionat ondestaca la roca del Dimoni. Es tractad’una singular roca d’uns 40 m d’altu-ra amb un diabòlic perfil, ben visibledes del mas de Peret, i que per les

seves formes representa tot un encan-tament per als col·leccionistes d’agu-lles exòtiques. Batejada per JosepJané, Remi Brescó i A. Ballart, queamortitzen el terreny més atractiu perobrir l’Integral Pere Botero (13-11-07),tot assolint les tres característiquespuntes que formen el conjunt. Viasemiequipada amb alguns espits, enquè seran útils els aliens i els friendsmitjans. Roca bona en general, i des-cens evident amb un ràpel de 25 m tot

què trobarem els passos més delicatsde tota la via (A4) i, a més, en lleugerdesplom. En el traçat hi resten unaquinzena de ponts de roca llaçats, dosploms i algun clau per facilitar unaascensió que es preveu prou dura i tre-ballosa com per dedicar-hi de dos atres bivacs. Hem de portar de tot i molt,sobretot falques i uns 70 ploms. El des-cens s’efectua per la característicaescletxa de la via Santacana en dosràpels fins al collet, i a continuació perla canal de la dreta (N), on cal localitzaruna instal·lació d’un ràpel estratègica-ment situat enmig del torrent que, endavallar posteriorment al bosc, ens duràal peu de via. Cal esmentar que aques-tes vies van ser obertes en ple hivern,quan l’orientació és totalment ombrívolai el fred extremadament acusat.

ROQUES DEL MASMUTAl sector més occidental d'aquest sin-gular conjunt rocós, molt a prop delcollet on deixem el vehicle, tenim tresnoves línies prou còmodes i llamineresper tastar la qualitat i varietat delterreny. Les vies Libertad de expresión(22-11-08) i Primeros pasos (15-12-08) les devem a Santi Gracia i GoyoPon Nou. La primera està semiequipa-da (cal dur tascons, aliens i friends finsal núm. 2, i la segona, totalment asse-gurada amb parabolts i ponts de roca.A la dreta d'aquestes vies, la FisuraCarrasca aprofita el primer diedre mésdefinit, totalment equipat amb para-bolts, obert el gener del 2003 per LuisRoyo i Julio Benedé, i posteriormentredreçat amb una entrada i sortidadirecta gràcies a Goyo i Santi en el2007. Mercès a Santi Gracia i DavidPons, tenim excel·lentment reequipa-des, aquest any sí, les vies Pisón iBarrufets, a la Proa, tot un detall

La pintoresca formació de l’Órganode Montoro.

AR

MA

ND

BA

LLA

RD

LLIBRES I MAPES

28 itineraris pel Montsec

L’arquitecturade muntanya

Aquest nou mapa comprèn pràctica-ment tot el conjunt de la vall Fosca,

en ple Pirineu català, i un dels cims mésemblemàtics de la zona, el Montsent dePallars. A la seva capçalera, formadaper l’extensa conca lacustre de Capde-lla, hi trobem estanys com el Gento, elTort, el de Mar o el Colomina, així comalguns cims destacats com el de Sube-nuix (2.950 m) o el de Peguera que,amb 2.980 m, s’erigeix com a màximacota d’aquest sector i del parc nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.El mapa també inclou valls veïnes comla d’Àssua, la de Manyanet i, de mane-ra parcial, la de Boí. També hi ha repre-sentats cinc tipus de senders o corriols:els de gran recorregut (GR), els senderslocals, els camins vius, els camins natu-rals i el sender dels Carros de Foc, itambé una extensa informació pictogrà-fica dels indrets d’interès per a l’excur-sionista.

La guia que acompanya el mapaofereix deu propostes d’itineraris apeu, vuit ascensions als principalscims, un apartat dedicat als pobles iun altre de serveis i dades d’interès.

Vall Fosca - Montsent de PallarsCol·lecció: E-25Edita: Editorial Alpina i Geoestel. Granollers - Barcelona (2009)Mides del mapa: 124 x 84 cmEscala: 1:25.000

Excursions pel Montsec28 itineraris.J. Ramon Segura RadrigalesCol·lecció: Azimut /103Edita: Cossetània edicions. Valls (2009)204 pàgines amb il·lustracions

Josep Danés i TorrasJoaquim M. Puigvert i SolàCol·lecció: Biblioteca Abat Oliba. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Barcelona (2009)336 pàgines amb il·lustracions

MUNTANYA 883 06/2009 49

El nou mapa de la vall Fosca

Altres novetatseditorialsL’Empordà de Josep PlaValerià Paül i Carril Joan Tort i DonadaCol·lecció: Descoberta / 17 Publicacions del’Abadia de Montserrat. Barcelona (2009)138 pàgines, amb il·lustracions

Toubkal. Guia de ascensiones y escaladas – 121 itinerariosDavid Taurà RieraEdita: Ediciones Desnivel. Madrid (2008)157 pàgines, amb il·lustracions

Raquetas por el Pirineo25 itinerarios de Ordesa a Sant MauriciJavier FernándezEdita: Ediciones Desnivel. Madrid (2008)163 pàgines, amb il·lustracions

MadeiraAngelika KönigCol·lecció: Mundo InsólitoEdita: Ecos Producciones Periodísticas. Sant Esteve Sesrovires (2009)192 pàgines, amb il·lustracions

Descripción física, civil y militar de los montes Pirineos (1794)José Cornide SaavedraEdició a cura de Juan José Nieto Callén i José Maria Sánchez Molledo. Edició: Garsineu Edicions. Tremp (2008)189 pàgines, amb il·lustracions

Alt Empordà. 17 excursions a peuSergi LaraCol·lecció: Azimut Comarcal Edita: Cossetània Edicions. Valls (2009)119 pàgines, amb il·lustracions

Excursions i caminades pel Vallès.40 itinerarisPere RobertCol·lecció: Azimut / 102Edita: Cossetània Edicions. Valls (2008)240 pàgines, amb il·lustracions

Mallorca Senderisme pels GR, espaisprotegits i finques públiquesJaume TortEdita: Editorial Alpina, SL. Granollers(2009)124 pàgines, amb il·lustracions i 7 mapes escala 1:50.000

LLIBRES I MAPES A cura de Francesc Beato

Guia pràctica dela flora Pirinenca

La muntanya fotografiada per Ignasi Canals

Plantes alpines dels PirineusJosep Nuet i BadiaCol·lecció: Cavall Bernat / 59Publicacions de l’Abadia de MontserratBarcelona (2008)190 pàgines, amb il·lustracions

MUNTANYA 883 06/200948

Objectiu infinitL’ambiciosa i intensa creació fotogràfica d’Ignasi Canals i TarratsJosep Maria Cuenca - Ramon Barnadas Edita: Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona (2009)103 pàgines, amb il·lustracions.

Afinals de la dècada dels 1910-1920, l’excursionisme va fer un

important pas pel que fa a la manerad’apropar-se a la muntanya, com tam-bé en tot allò que fa referència a latècnica per assolir els cims, que evo-lucionà cap a un vessant molt mésesportiu. Aquesta evolució va venir dela mà d’un grup de joves entre elsquals hi havia Ignasi Canals i Tarrats.

Ignasi Canals, a banda de demos-trar unes aptituds esportives notables,va fotografiar sistemàticament totesles activitats muntanyenques en quèva participar. Avui, les seves imatges

A l’entorn de lavall de Tuixén

Excursions per la vall de TuixentJoan Ramon SeguraCol·lecció: La Guia NegraEdita: La Comarcal Publishers. El Vendrell (2007)83 pàgines amb il·lustracions

L’editorial La Comarcal Publishersha publicat dins la seva col·lecció

La Guia Negra, una guia d’excursionsper la vall de Tuixén.

Es tracta d’una acurada edició quepresenta com a novetat una col·leccióde mapes, un per cada itinerari, ambun alt nivell d’informació excursionista.Els mapes, a més de situar, mitjançantla simbologia, les fonts, coves, avencsi punts de vista panoràmics, contétambé informació dels boscos i el con-reus de les zones per on transcorrenels itineraris, les línies elèctriques, elrelleu amb l’ombrejat de les munta-nyes i les corbes de nivell cada 10metres.

L’obra consta de vuit itineraris al’entorn de Josa, onze des de Tuixén isis per les muntanyes que envolten lavall; en total 26 itineraris descrits ambtot detall per Joan Ramon Segura, delCentre Excursionista de Lleida que, amés de la minuciosa descripció delcamí que cal seguir, ens informa detota mena de detalls històrics o de fetsocorreguts a la vall, fruit de les sevesconverses amb la gent del país.

Es tracta d’una guia senzilla perconèixer la rica flora de l’alta mu-

ntanya dels Pirineus. Pretén acompa-nyar les persones amants de la natura,i especialment de la flora, en els seusrecorreguts i excursions pels Pirineus,perquè puguin conèixer les plantesmés comunes i abundants que viuenen els hàbitats diferents d’aquestaserralada. Per facilitar l’ús de la guias’ha ordenat el conjunt de les plantesen diferents apartats dels hàbitats prin-cipals, que poden ser reconeguts fàcil-ment per qualsevol persona observa-dora, encara que no estigui gaire ver-sada en la botànica pirinenca.

Així, el lector trobarà informaciógeneral i les plantes més abundants isignificatives dels boscos, les claria-nes, els matollars, els herbassars demegafòrbies, els prats de dall, els pratsd’alta muntanya, les mòlleres, elsestanys, les congesteres, les tarteres,les roques i les pletes i sestadors.

Hi ha un total de 13 grans hàbitatsrepresentats, i fotografies de 366 plan-tes diferents.

constitueixen un document històric delmàxim interès. L’obra d’en Canals ésd’una qualitat estètica perfectamentcomparable a la dels millors fotògrafsde muntanya de l’Europa del seutemps.

Ara, en la commemoració del cen-tenari de l’Arxiu Fotogràfic del CentreExcursionista de Catalunya, s’ha orga-nitzat una exposició amb el fons d’Igna-si Canals, i s’ha publicat un catàleg ontrobareu una completa biografia delmuntanyenc i fotògraf a càrrec deJosep Maria Cuenca, a més de la des-cripció del fons d’imatges d’en Canals,dipositades en el nostre arxiu, i la del’exposició que ara es presenta, amb unextens comentari de Ramon Barnadas.Aquest llibre és una nova aportació al’evolució històrica de l’excursionismeen general, i en particular a la del Cen-tre Excursionista de Catalunya.

Aquest llibre és unanova aportació al’evolució històrica del’excursionisme engeneral.

Us presentem una nova guia delMontsec. Les seves altes cingleres

del vessant sud configuren una espec-tacular muralla. També hi destaquenels dos congostos –el de Mont-rebei,obert per la Noguera Ribagorçana; i elde Terradets, per on s’escola laNoguera Pallaresa, – i el vessant nord,que mira a la conca de Tremp, un fortpendís poblat d’un bosc, sobretot deroures i alzines. Tot plegat constitueixun món on els excursionistes, elsescaladors, els espeleòlegs i elsamants de la natura tenen un esplèn-did camp d’acció. Avui en dia, el Mont-sec és encara una serra poc freqüen-tada on podreu descobrir indrets d’u-na espectacular bellesa.

A les primeres pàgines hi trobareuuna introducció molt interessant, ambla descripció geogràfica, històrica i delmedi natural de la serra. Desprésvénen l’acurada descripció dels 28 iti-neraris, on s’informa de les aproxima-cions a l’inici de cada itinerari, la des-cripció de les caminades, l’horari deta-llat i un croquis que ajuda a situar-se.

Esperem i desitgem que aquest tre-ball ajudi que el Montsec sigui decla-rat parc natural ben aviat, un objectiuque els excursionistes estem recla-mant des de fa anys.

Amb aquest llibre podrem seguir lavida i l’activitat professional d’un

gran arquitecte que fins ara no ha estatprou valorat, tant per la seva aportacióen el camp de l’arquitectura com per laseva implicació i col·laboració en elmón de la cultura del nostre país.

Josep Danés (1891-1955) benaviat va esdevenir un referent pelsseus estudis de la masia catalana. Elsseus treballs van ser fonamentals,l’acceptació de les seves teories va serpràcticament unànime entre els seuscol·legues i els estudiosos del món dela casa rural catalana.

Al llarg de la seva vida, també vaparticipar activament l’excursionisme,fins al punt que durant trenta anyss’implicà en les tasques directives delCentre Excursionista de Catalunya. El1935, com a vicepresident, càrrec desdel qual va jugar un paper molt impor-tant durant els tres anys de la guerracivil, en què va esdevenir president enfuncions.

Aquest llibre, a més de brindar-nosla descoberta d’un arquitecte, aportauna sèrie d’informacions bàsiques perentendre el que va succeir en la nostraentitat durant els prop de quarantaanys que van del 1910 al 1939.

ITINERARIS EXCURSIONISTES A cura de Sergi Esteban

MUNTANYA 883 06/200950

0:00 h Des del telecabina de l’Indexcaminem cap al corredor que ens por-taria al coll de l’Index, i quan ens trobema la seva base ens desviem a l’esquerraper una franja herbosa que talla l’agullaper la cara est en direcció a l’arestasud-est.0:20 h Abans d’arribar a l’aresta hemd’agafar un díedre evident de III grauque permet arribar al seu cim. Des d’a-quí l’itinerari està ben marcat per lamateixa aresta en la qual haurem dedesviar-nos cap a la dreta en algunesocasions fins al cim de l’agulla. L’itine-rari està molt ben protegit i la dificultatno supera el IV grau. 1:15 h Per baixar hem de desgrimparuna petita cornisa per després desviar-nos a la dreta en direcció nord. Des d’a-llà iniciem el ràpel que ens portarà alcoll de l’Index. A partir d’aquí baixem pelcorredor est per tornar a agafar el tele-cabina. 2:00 h Arribem al telecabina.

DIA 2El segon dia el dedicarem a l’aproxima-ció al refugi. Aquesta jornada es pot ferde diverses formes, per exemple cami-

L’itinerari que us proposem té l’objectiud’assolir dos cims de naturalesa bendiferent en tres dies. Per una banda,l’Aiguille de l’Index (2.595 m), que ésuna agulla de roca d’ascensió breu ibonica, amb una magnífica vista delMont Blanc. En segon lloc, el Tour Ron-de (3.792 m), un cim i un meravellósmirador; l’ascensió per l’aresta sud-estno té pràcticament dificultats tècniquesi s’assoleix en poques hores des delrefugi de Torí.

DIA 1El nostre itinerari comença a Chamonix.Deixem el cotxe al pàrking del costatdel telecabina de Les Praz (1.060 m),que el trobarem en direcció Argentiere.Seguirem per les pistes d’esquí fins aLa Flégère (1.877 m), on agafarem untelecabina.

nant per la glacera de Geant o mitjan-çant el telefèric que surt de Entrèves/Courmayeur i arriba directe al refugi.0:00 h Sortint de l’estació del telecabi-na busquem els descens cap a l’inici dela glacera, on ens posem els gramponstan aviat com toquem el gel. Des delspeus de la cara sud de l’agulla de Midifins a la punta Lachenal. 1:00 h Des d’aquí canviem la direcciócap a la dreta a la vall de la glacera sotal’escarpada cara est del Mont Blanc deTacul. Quan la glacera se’ns obre a lanostra dreta prenem la direcció sud-estper passar per el coll de Flambeaux iarribar al refugi Torí. 3:00 h Des del refugi podem contem-plar les vistes del Mont Blanc, que eltenim a tocar, la glacera du Géant, queen direcció nord es perdrà de vista capa la Mer de Glace, i la propera agulla, al’est, de la Dent du Géant.

DIA 3L’ascensió al Tour Ronde (3.792 m) noté grans dificultats, però convé llevar-seabans que es faci de dia per arribar alcim amb la neu fresca, ja que a mesuraque avança el dia la neu es va estovant,i hi ha cert perill que caiguin pedres pelscorredors.0:00 h Sortim del refugi Torí (3.371 m)deixant a la dreta el coll du Géant en lamateixa direcció, però oposada, quevam seguir el dia anterior. Passem el collde Flambeaux i baixem a l’esquerradonant la volta a l’agulla rocosa de Tou-le, que deixem a la dreta. Seguidamentagafem direcció sud en ascens cap alcoll d’Entrèves amb l’objectiu d’arribar al’aresta sud-est just per sobre del coll.1:30 h Des d’aquí hem de seguir l’ares-ta primer per la banda francesa i des-prés per la italiana, per esquivar unsgrans gendarmes que ens trobem alpas. Hem de superar, també el coll Fres-hfield (3.625 m), una bretxa nevadamolt marcada i des d’aquí assolir el cimper un pendent de roca en mal estat iamb neu.3:00 h Des del cim tenim una magnífica

JOA

N J

OVE

R

Agulla de l’Index (2.595m)i Tour Ronde (3.792 m)

Desnivell:976 m

Dificultat: BD, cal experiència específica enprogressió per neu i roca

Bibliografia:REBUFAT, GASTON. El macizo del Montblanc. Las cien mejores ascensiones.Ediciones Desnivel, 2005CartografiaChamonix. Massif du Mont Blanc.Ed IGN. Escala 1:25 000

i impressionant vista: el Montblanc, elMont Blanc de Tacul, l’agulla du Midi, lesGrans Jorasses... El descens el fem perel mateix recorregut.5:30 h Ja al refugi de Torí tornem a Chamonixper Courmayeur o per l’agulla du Midi.

ChamonixColl de l’IndexRefugi de ToríColl FlambeauxColl FreshfieldTour Ronde

Del 24 al 28 d’agostOrganitzat per la Companyia de Guies del CECInscripcions obertes fins al 15 de juliolParadís, 12, 08002 Barcelona / Tel. 933 152 311 / cec.cat

Excursió a l’agulla de l’Index i el Tour Ronde

Ascensió a l’Agulla de l’Index.

ALB

ER

T M

AR

TÍN

EZ

(BA

SE

GO

OG

LE M

AP

S)

Ja és a la venda eldocumental codirigitper Xavier Arias i VíctorRiverola, i produït per Jekaterina Nikitina. La pel·lícula narral’aventura que vaprotagonitzar l’alpinistacatalà Xavier Arias enpujar al Cho Oyu ensolitari, la sisenamuntanya més alta delmón, sense oxigen i enmenys de 24 hores, des del camp base avantçat fins al cim.

El documental ha estatseleccionat per participar dinsdel Festival Internacional deCinema de Girona 2009, i ha rebut dues mencionshonorífiques pel seu contingut didàctic.

El DVD inclou una galeria fotogràfica, i ofereix la possibiitat de veure la pel·lícula en català/castellà, i amb subtítols en castellà i anglès.

Reserveu el vostre DVD per telèfon:Centre Excursionista de CatalunyaC/ Paradís, 12 ✆ 933 152 311www.cec.cat

Per només

10 €Venda al CEC

Si ets subscriptor de Muntanya, ja has rebut gratuïtament aquest DVD en el nº 882SUBSCRIU-TE A MUNTANYA, VAL LA PENA