I TU, QUÈ I COM MENGES?Activitat dirigida a alumnes de 3r ESO

Nutrició i Salut

Teresa Mas de Xaxars Rivero

CONTEXT DE TREBALL

✓Dirigit a alumnes de 3r ESO

✓Seqüència didàctica amb treball en grups i petites parts

individuals

✓Matèria: Nutrició i Salut

✓Aquest tipus de matèria permet un aprenentatge significatiu

basat en el coneixement d’un mateix, què passa a la societat i

quines consideracions s’ha de tenir en compte en relació a la

nostra alimentació. A més, es treballa amb articles i eines

d’actualitat, permet la interacció amb els companys/es de classe i

s’explota el tema d’una manera diferent i participativa.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Diferenciar entre alimentació i nutrició.

Definir què és salut.

Conèixer els diferents nutrients que existeixen.

Explicar en què consisteix una dieta equilibrada ivalorar la seva importància en la salut.

Analitzar les causes de les principals malaltiesrelacionades amb la nutrició.

Caracteritzar i valorar la transcendència personal isocial dels trastorns relacionats amb l’alimentació.

Reflexionar sobre la necessitat de tenir uns hàbitssaludables.

Conèixer les tècniques de conservació dels aliments

Aprendre sobre la manipulació d’aliments

Conèixer sobre la producció d’aliments: des dels alimentsOMGs, els aliments funcionals i els aliments ecològics.

CONTINGUTS

Continguts específics de

l’activitat o seqüència

Activitat humana i medi

ambient

Ecosistemes i activitat

humana

Les respostes del cos

La nutrició humana

Continguts clau

La nutrició humana i respostes del cos (CC10 i CC29)

Activitat humana i medi ambient (CC12)

Desenvolupament humà i desenvolupament sostenible (CC27)

Ciència, salut i estils de vida (CC28 i CC29)

COMPETÈNCIES TREBALLADES

Transversals

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Tractament de la informació i competència digital

Competència d'aprendre a aprendre

Competència d'autonomia i iniciativa personal

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Competència social i ciutadana

Bàsiques de l’àmbit o àmbits

(cientificotecnològic, matemàtic)

Les competències de l’àmbit

cientificotècnològic que es treballen en

aquest projecte són les C4, C5, C6 dins la

dimensió de la indagació de fenòmens de

la natura i la vida quotidiana i les C12,

C13 i C14 dins la dimensió de la salut

DESENVOLUPAMENT SEQÜÈNCIASESSIÓ Contingut Recursos i altres

Presentació de la seqüència didàctica. Ojectius i avaluació

(10min) Organització de grups per treballar la seqüència

Avaluació inicial. Com menges? (10 min omplir-lo i 10-15 min

debat)

Qüestionaris sobre hàbits alimenticis de la

generalitat

Lectura i debat a partir de dos articles (12 min)Es donarà un article sobre l'anorèxia i un

testimoni sobre un cas d'obesitat. Veure annex

Debat: què els passa a aquestes persones? És el mateix cas? Quin

tipus de malaties relacionades amb l'alimentació existeixenmés

tard. Veure annex per les pautes a seguir de la presentació (15-20

min)

Fer una llista i repartir les malalties i ?transtorns

per grups per a fer un treball per a presentar-lo

una setmana. Presentacions de 5-10 min

Anem a conèixer què mengem. Ens alimentem o ens nutrim? (30

min)

Conceptes de nutrició, alimentació i nutrient. A

partir del llibre de text i de la informació que hi ha

a la xarxa, sempre contrastada, elaborar una taula

amb els diferents tipus d'aliments, què són,

funcions, energia, tipus principals, .... Realització al

final d'un mapa conceptual

La piràmide alimentària. (20min)

Construcció d'una piràmide alimentària per grups

en base als coneixements adquirits. Posada en

comú i elaboració final en grup classe d'una

piràmide d'alimentació.

Coneix què menges i quantes calories ingereixesc (10 min)

Durant 4 dies (dijous-diumenge o dissabte-

dimarts) apuntar en la taula de l'annex què es

menja a cada àpat i la quantiat aproximada. Al

final de cada dia o durant el mateix, utilitzar la

calculadora d'aliments www.dietasan.com o

http://fororegins.alimentador.es/pacientes.asp

Sessió al laboratori 1. Conservació dels aliments. Primera part de

la pràctica (preparació de les diferents mostres) Pràctica conservació dels aliments. Veure annex

Explicació dels diferents tipus d'additius i conservants Part magistral

4Manipulació i control dels aliments. Petita sessió de tècnic

manipulador d'aliments Guia de tècnic manipulador d'aliments.

Piràmide dels aliments>>finalització i penjar-la a l'aula

Com es produeixen els aliments? Què són els OMGs? Aliments

funcinals i aliments ecològics.

veure video

http://www.youtube.com/watch?v=8a4vB0vdfEE,

realitzar un debat i una taula de pros i contras

dels OMGs, els aliments funcionals i els ecològics.

6Sessió al laboratori 2. Finalització de la pràctica de conservació

dels aliments Omplir la fitxa i fer una anàlisi final

7 La dieta. Què és? Quins tipus hi ha?

Explicació de la dieta equilibrada. Pdf necessitats

energètiques.Ajudarà a resoldre el càlcul de la

dieta individual. Verue annex

8 Presentació malalties i transtorns alimentaris 1 Utilitzar rúbrica de coavaluació

Presentació malalties i transtorns alimentaris 2Acabar presentacions en cas que el dia anterior no

ho haguessin fet.

Resum dels principals objectius del tema i els continguts apresos

(20-25 min)

Entrega càlcul d'ingesta d'aliments (5 min)

10 Avaluació individual

Utilitzar problemes i raonaments, càlcul de

calories d'un àpat, taula dels tipus d'aliments i

funcions, explicació d'una malaltia o transtorn

alimentari,...

2

3

9

5

1

RESULTATS, AVALUACIÓ I

MILLORES

Donat que actualment estic treballant en

tecnologia i no en biologia, no he pogut posar en

pràctica aquesta seqüència, però de ben segur

que la provaré i possiblement a l’institut

Montilivi la realitzin el curs vinent.

GRÀCIES PER LA VOSTRA

ATENCIÓ!

Preguntes???

46

1. L’energia dels alimentsEn una cuina, per mitjà de la combustió del gas,podem escalfar una olla i cuinar-hi aliments. El gasque es crema allibera energia, que utilitzem perelevar la temperatura de l’olla i del menjar.

A les cèl·lules del nostre cos passa una cosa sem-blant amb els nutrients, que experimenten una sè-rie de reaccions químiques que permeten alliberarenergia. El resultat final d’aquestes reaccions ésdiòxid de carboni i aigua, exactament igual que en una combustió total al laboratori. Ja hem vistanteriorment que el diòxid de carboni és tòxic: elrecull la sang i s’expulsa amb la respiració.

El valor energètic d’un aliment és proporcional al’energia que s’allibera quan aquest aliment es cre-ma, en presència d’oxigen. Aquesta energia allibe-rada es mesura en calories.

Una caloria és la quantitat de calor necessària perelevar un grau centígrad la temperatura d’un gramd’aigua. És una unitat molt petita i, per aquestaraó, per als aliments s’acostuma a fer servir un múl-tiple, la quilocaloria (1 kcal � 1.000 calories).

Per expressar el valor energètic d’un aliment s’uti-litza la quantitat de quilocalories que proporcionauna ració de 100 grams d’aquest aliment. Aixídoncs, diem que la carn de vacum proporciona240 kcal per cada 100 g.

2. El magatzem energètic de l’organisme

Com hem vist a les pàgines anteriors, els glúcids i elslípids són els nutrients que ens proporcionen ener-gia. El cos humà emmagatzema aquests dos tipusde nutrients per disposar d’energia constantment:emmagatzemem els glúcids al fetge i els lípids (grei-xos) en diverses zones del cos.

Però els lípids contenen una quantitat d’energiamolt més gran que els glúcids. Un gram de glúcidsproporciona, quan es crema, 4 kcal; en canvi, ungram de lípids proporciona 9 kcal. És a dir, un de-terminat pes de lípids pot proporcionar més del do-ble d’energia que el mateix pes de glúcids. Quedaclar que a l’organisme li resulta més rendible ferservir els lípids com a reserva d’energia utilitzabletant a mitjà com a llarg termini.

No obstant això, aquests dos tipus de nutrientsenergètics han de ser presents a la dieta i en la jus-ta mesura. Si la dieta ens proporciona un excés dequilocalories, l’organisme emmagatzemarà l’ener-gia acumulant greixos, i ja sabem que un excés degreixos acumulats produeix obesitat.

3. El mínim d’energia imprescindible per a la vida

El cos humà, quan es troba en un estat de repòsabsolut i manté la temperatura corporal constant, consumeix una determinada quantitat d’energia.Aquesta quantitat d’energia s’anomena taxa demetabolisme basal (TMB), i és la necessària permantenir les constants vitals.

Per calcular la taxa diària de metabolisme basals’utilitzen unes fórmules una mica complicades,que són les següents:

Dones: TMB � 655 � 9,6 · P � 1,8 · T � 4,7 · E

Homes: TMB � 66 � 13,7 · P � 5 · T � 6,8 · E

En aquestes fórmules, P és el pes en quilograms, T és la talla mesurada en centímetres i E és l’edaten anys.

Si fem els càlculs corresponents, podem saber fà-cilment quina és la nostra taxa diària de metabolis-me basal. Però per dur a terme l’activitat quotidia-na necessitem molta més energia. A continuacióveurem com l’hem de calcular.

TASCA 3.2

Les necessitats energètiques

Per què necessitem energia? Consumim sempre la mateixaenergia o les nostres necessitats energètiques variensegons l’activitat que fem?

4. L’energia necessària per a cada activitatCada dia fem diverses activitats que, per poc cansades que si-guin, requereixen una determinada quantitat d’energia.

En la taula següent pots apreciar com canvia el consum d’e-nergia segons l’activitat que fem.

A partir d’aquestes dades pots calcular les teves necessitatsenergètiques diàries. Has de trobar la TMB i dividir aquest va-lor entre 24 (per obtenir la TMB per hora). Després has de cal-cular les hores que passes fent cadascuna de les activitats de lataula i la despesa energètica de cadascuna. Finalment, has desumar els consums energètics de les 24 hores del dia.

No obstant això, hi ha una taula amb els consums mitjans d’e-nergia diaris (orientatius) en cadascuna de les etapes de la nos-tra vida. Aquesta taula és la que hi ha a continuació.

Tipus d’activitat

Repòs 65 kcal/hora (equivalent a TMB)

Son profund en una habitació temperada.

Activitat relaxada

98 kcal/hora (equivalent a TMB x 1,5)

Estar dret, pintar, jugar a cartes, estudiar.

Activitat lleugera

163 kcal/hora (equivalent a TMB x 2)

Caminar lentament, jugar agolf, fer un treball físic lleu.

Esforç moderat

325 kcal/hora (equivalent a TMB x 5)

Caminar de pressa, anaramb bicicleta, ballar.

Esforç intens

455 kcal/hora (equivalent a TMB x 7)

Córrer, jugar a futbol,escalar.

Esforç molt intens

1.000 kcal/hora (equivalent a TMB x 15)

Pujar una escala corrent, fer atletisme.

ACTIVITAT FÍSICA I NECESSITATS ENERGÈTIQUES

Energia consumida Exemples d’activitats

47

Recorda

1. Escriu una definició per a cadascund’aquests conceptes.

• Caloria.• Taxa de metabolisme basal.

Comprèn

2. Respon les preguntes.

• Per què el nostre organismeemmagatzema lípids, i no glúcids,com a reserva energètica a mitjà i a llarg termini?

• Què passa si la dieta ens aportamés energia de la que gastemdiàriament?

• Per què gastem energia encaraque estiguem en repòs absolut?

3. Calcula la taxa de metabolismebasal de les persones ques’indiquen.

• Una dona de 20 anys que pesa 45 kg i fa 160 cm d’alçada.

• Un home de 40 anys que pesa 75 kg i fa 170 cm d’alçada.

ACTIVITATS

Dones HomesEdat

Lactants (0 a 6 mesos)

Bebès (6 a 12 mesos)

1 a 3 anys

4 a 6 anys

7 a 10 anys

11 a 14 anys

15 a 18 anys

19 a 24 anys

25 a 50 anys

Més de 51 anys

0.650

0.850

1.300

1.800

2.000

2.500

3.000

2.900

2.900

2.300

0.650

0.850

1.300

1.800

2.000

2.200

2.500

2.200

2.200

1.900

DESPESA ENERGÈTICA DIÀRIA ORIENTATIVA (en kcal/dia)

48

TASCA 3.3

La dieta completa i equilibrada1. La dieta perfectaPensa en tot el que hem estudiat fins ara i planteja’tles preguntes següents: quins aliments hem d’esco-llir per a la nostra dieta, en quina proporció i com elshem de repartir en els diferents àpats?

Saber respondre aquestes preguntes no és genssenzill. De fet, molts científics han establert dietesòptimes, en les quals han fomentat o descartat de-terminats aliments.

Actualment es considera una dieta òptima la queés completa i equilibrada: una dieta és completaperquè incorpora aliments de tots els grups, i ésequilibrada perquè la proporció que mengem delsaliments dels diferents grups és correcta. Per sabersi la nostra dieta és completa i equilibrada, hi hemd’aplicar una sèrie de criteris, que són els que pre-sentem a continuació.

2. Criteris per a una dieta completai equilibrada

Tots els especialistes en nutrició estan d’acord aafirmar que la dieta ha de complir els tres puntsclau següents:

• L’alimentació ha d’aportar la quantitat justad’energia per dur a terme les activitats quoti-dianes i perquè l’organisme desenvolupi lesfuncions vitals. Tant l’excés com el defecte enl’aportació d’energia són perjudicials per al nos-tre cos. Per aquest motiu és molt important sa-ber quanta energia consumim.

• La dieta ha de subministrar la quantitat suficientde proteïnes, vitamines i minerals. De nou, tantl’excés com el defecte de nutrients són perjudi-cials per a l’organisme.

• Pel que fa al repartiment dels aliments que ensproporcionen energia, s’ha de fer d’acord ambel quadre que figura a continuació. Per descomp-tat, no és fàcil seguir-lo d’una manera estricta,però ens pot servir de guia.

3. Els problemes que causa una dieta inadequada

Tot i seguir els criteris anteriors, una dieta pot serinadequada si no compleix les normes que s’espe-cifiquen a continuació:

• Cal ingerir cada dia més de 22 g de fibra, ques’obté dels vegetals i de la fruita.

• No s’han de superar els 3 g de sal al dia. Un excésde sal al menjar produeix problemes a l’aparell excretor i fa pujar la tensió arterial.

• Tan sols el 10 % de les quilocalories que obte-nim al dia ha de provenir de glúcids simples (su-cres). Aquestes substàncies són molt abundantsals dolços; per tant, se n’han de consumir ambmoderació.

• El màxim diari de colesterol considerat acceptableés de 300 mg. Un excés de colesterol comportaque s’acumuli a les artèries, fet que en pot pro-vocar l’obstrucció, amb conseqüències molt greus.

• Cal combinar les proteïnes animals i les vegetals.Un excés d’aliments proteics d’origen animal fa que les proteïnes sobrants s’utilitzin com afont d’energia, i que s’alliberi nitrogen, fet queprovoca l’aparició de malalties com ara la gota.

No obstant això, els problemes més greus es pro-dueixen a causa de la desnutrició. Una dieta pobrai poc variada provoca malalties molt greus a causadel dèficit en macronutrients i micronutrients.

Pensa en el que menges habitualment. Consideres que es tracta d’una dieta completa i equilibrada?

Aliments Proporció

Rics en glúcids

Rics en lípids

Rics en proteïnes

55-60 % de l’aportació calòrica total.

30 % de l’aportació calòrica total.

15 % de l’aportació calòrica total.

REPARTIMENT DELS ALIMENTS

Bou (tall rodó rostit) 191 29,2 7,3 0 0 78 5 64 0 0,1 0,2 4,2 0,4 0,4 0 0,1

Bou (costelles rostides) 220 27,5 11,4 0 0 81 8 73 0 0,1 0,2 4,4 0,4 0,2 0 0

Bou (entrecot net) 255 24,1 16,9 0 0 57 7 67 0 0,1 0,2 4,2 0,3 0,3 0 0,1

Pa (normal) 274 8,8 3,0 51,9 3,0 0 75 609 0 0,5 0,3 4,7 0,3 0,04 0 0,3

Pastís de xocolata 367 4,1 16,4 54,6 2,8 42 43 334 85 0,02 0,1 0,5 0,2 0,04 0,1 0

Pastís de formatge 321 5,5 22,5 22,5 0,4 55 51 207 547 0,02 0,2 0,2 0,5 0,05 0,4 1,581

Galetes de mantega 467 6,1 18,8 68,9 0,8 117 29 351 673 0,3 0,3 3,2 0,5 0,03 0 0,5

Pastanagues crues 43 1,03 0,1 10,1 3 0 27 35 28.000 0,09 0,05 0,9 0,2 0,1 9,3 0,4

Coliflor bullida 23 1,8 0,4 4,1 2,7 0 16 15 17 0,04 0,05 0,4 0,5 0,1 44,3 0,04

Espinacs bullits 23 2,9 0,2 3,7 2,4 0 136 70 8.190 0,09 0,2 0,4 0,1 0,2 9,8 0,9

Cereals rics en fibra 264 12,2 3,1 75,9 32,3 0 353 203 2.500 1,3 1,4 16,7 1,7 1,7 50 1,8

Cereals, arròs inflat 378 4,6 0,7 90,4 1,1 0 7 731 2.885 1,4 1,6 19,2 0,7 1,9 57,7 0,1

Arròs bullit 130 2,69 0,3 28,1 0,4 0 10 1 0 0,1 0,01 1,4 0,4 0,1 0 0,05

Pasta fresca 131 5,1 1 25 ? 33 6 6 20 0,2 0,1 0,9 0,1 0,03 0 ?

Pasta seca enriquida 371 12,7 1,5 74,7 2,4 0 18 7 0 1 0,4 7,5 0,4 0,1 0 0,1

Mantega (amb sal) 717 0,8 81,1 0,06 0 219 24 826 3.058 0 0,03 0,04 0,1 0 0 1,5

Formatge blau 353 21,4 28,7 2,3 0 75 528 1.395 721 0,02 0,3 1 1,7 0,1 0 0,6

Formatge madurat 392 35,7 25,8 3,2 0 68 1.184 1.602 603 0,03 0,3 0,2 0,4 0,1 0 0,8

Iogurt natural enter 61 3,4 3,2 4,6 0 13 121 46 123 0,02 0,1 0,07 0,3 0,03 0,5 0,08

Llet desnatada 35 3,41 0,2 4,8 0 2 123 52 204 0,03 0,1 0,08 0,3 0,04 1 0,04

Llet entera 64 3,2 3,6 4,6 0 14 119 49 138 0,03 0,1 0,08 0,3 0,04 1,5 0,1

Cansalada 902 0 100 0 0 95 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Oli d’oliva 884 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 12,4

Oli de gira-sol 884 0 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Bacallà al vapor 105 22,8 0,8 0 0 55 14 78 46 0,08 0,07 2,5 0,1 0,2 1 0,3

Verat al vapor 262 23,8 17,8 0 0 75 15 83 180 0,1 0,4 6,8 0,9 0,4 0,4 ?

Salmó fumat 117 18,2 4,3 0 0 23 11 784 88 0,02 0,1 4,7 0,8 0,2 0 1,3

Poma sense pell 57 0,1 0,3 14,8 1,9 0 4 0 44 0,01 0,01 0,09 0,05 0,04 4 0,08

Taronja 46 0,7 0,2 11,5 2,4 0 43 0 200 0,1 0,04 0,4 0,2 0,05 45 0,2

Xai (cuixa rostida) 191 28,3 7,7 0 0 89 8 68 0 0,1 0,2 6,3 0,7 0,1 0 0,1

Mongetes bullides 151 5,5 5,1 21,3 5,5 5 61 422 0 0,1 0,04 0,4 0,1 0,09 1,1 ?

Porc (costelles rostides) 245 25,3 15,1 0 0 82 18 51 7 0,6 0,2 3,7 0,6 0,4 0,8 ?

Ou dur 155 12,6 10,6 1,12 0 424 50 124 560 0,06 0,5 0,06 1,4 0,1 0 1

Pollastre rostit 232 25,9 13,4 0 0 92 12 87 135 0,06 0,2 6,1 1,1 0,3 0,2

49

Clau de la taula de composició dels aliments

E: energia (kcal). P: proteïnes (g). L: lípids (g). G: glúcids (g).F: fibra (g). C: colesterol (mg). Ca: calci (mg). Na: sodi (mg).VA: vitamina A (unitats internacionals). VB1: vitamina B1 (mg).VB2: vitamina B2 (mg). VB3: vitamina B3 (mg). VB5: vitaminaB5 (mg). VB6: vitamina B6 (mg). VC: vitamina C (mg). VE: vita-mina E (mg). La taula sempre mostra la composició de 100 gd’aliment, un cop s’han tret les parts no comestibles.

Aliments E P L G C Ca Na VA VB1 VB2 VB3 VB5 VB6 VC VEF

COMPOSICIÓ D’ALGUNS ALIMENTS (quantitats de nutrients en 100 g d’aliment consumible)

0

ACTIVITAT CTM A L’AULA Programa de formació Científica, Tecnològica i Matemàtica (CTM)

Títol de pla d’acció I tu, saps què i com menges?? Nom del centre Institut Montilivi

Localitat Girona

Nom de la persona en formació Teresa Mas de Xaxars Rivero Nivell al qual s’adreça Alumnes de 3r ESO Àmbits de coneixement als quals es fa referència: Ciències X Tecnologia Matemàtiques Context de treball (Situació, problema, encàrrec, etc. que ha servit de punt de partida)

El punt de partida de la situació és mitjançant dues activitats que, per un costat estan relacionades, i per l’altra, s’endinsa en el pensament crític de l’alumne d’una manera agressiva mitjançant la lectura i debat de dos articles del món de la nutrició i la salut, un d’un cas d’anorèxia i un altre d’obesitat. L’altre part és la de fer una petita avaluació inicial (no avaluable) de coneixement individual sobre què i com mengem de manera general que s’autocorregiran i avaluaran ells mateixos al finalitzar la seqüència. Els articles obriran les portes a parlar de tot allò relacionat amb la nutrició i l’alimentació i veure la relació que té amb la salut. A partir d’aquí es proposen diferents activitats que es relacionen entre elles però que en conjunt ofereixen una visió àmplia sobre la nutrició i l’alimentació. Objectius didàctics

Diferenciar entre alimentació i nutrició. Definir què és salut. Conèixer els diferents nutrients que existeixen. Explicar en què consisteix una dieta equilibrada i valorar la seva importància en la

salut. Analitzar les causes de les principals malalties relacionades amb la nutrició. Caracteritzar i valorar la transcendència personal i social dels trastorns

relacionats amb l’alimentació. Reflexionar sobre la necessitat de tenir uns hàbits saludables. Conèixer les tècniques de conservació dels aliments Aprendre sobre la manipulació d’aliments Conèixer sobre la producció d’aliments: des dels aliments OMGs, els aliments

funcionals i els aliments ecològics. Continguts:

Continguts específics de l’activitat o seqüència Activitat humana i medi ambient Ecosistemes i activitat humana Les respostes del cos La nutrició humana

Continguts clau que es treballen CC10 CC12 CC27

ACTIVITAT CTM A L’AULA Programa de formació Científica, Tecnològica i Matemàtica (CTM)

CC28 CC29

Competències que es treballen: Transversals o Competència comunicativa lingüística i audiovisual o Tractament de la informació i competència digital o Competència d'aprendre a aprendre o Competència d'autonomia i iniciativa personal o Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic o Competència social i ciutadana Bàsiques de l’àmbit o àmbits (cientificotecnològic, matemàtic)

Les competències de l’àmbit cientificotècnològic que es treballen en aquest projecte són les C4, C5, C6 dins la dimensió de la indagació de fenòmens de la natura i la vida quotidiana i les C12, C13 i C14 dins la dimensió de la salut

Desenvolupament de l’experiència Aquesta experiència no s’ha dut a terme en cap centre, donat que de moment estic fent substitucions de tecnologia Tot i així, en l’annex es pot veure la planificació de les diferents sessions, recursos, temps de treball, etc. Després de cada sessió els alumnes hauran de fer un diari a la pròpia llibreta de biologia amb les idees i conceptes més importants de cada sessió, i també dubtes que els hagi sorgit i que es puguin resoldre Activitats i instruments de regulació dels aprenentatges i d’avaluació: Coavaluació Avaluació individual Treball i presentació en grup Treball individual

Innovacions didàctiques que has introduït:

- Presentació de tots els objectius didàctics i transversals abans de començar

- Treball cooperatiu. - Avaluació formativa: l’avaluació en rúbriques, el diari d’aprenentatge, autoavaluació inicial i final.

- Ús de les competències lingüístiques en una àrea no lingüística pròpiament. - Rol de professora com a guia i facilitadora de l’aprenentatge dels alumnes Valoració de la implementació del pla d’acció No es pot valorar Treball col·laboratiu en el departament i/o en el centre Aquesta seqüència ha estat comentada i debatuda amb altres professores de ciències de l’institut, on han proposat alguna millora.

ACTIVITAT CTM A L’AULA Programa de formació Científica, Tecnològica i Matemàtica (CTM)

Valoració global i conclusions La realització de la seqüència didàctica ha estat un treball enriquidor que m’ha permès obrir-me a noves formes de treballar, que ja buscava sense posar-los nom, i a buscar la manera d’intentar motivar i il·lusionar als alumnes d’avui dia. Malauradament no es pot proposar cap millora o canvi en la seqüència perquè no s’ha treballat a l’aula. Recordeu annexar el document o documents corresponents al material d’aula utilitzat amb els alumnes.

ACTIVITAT CTM A L’AULA Programa de formació Científica, Tecnològica i Matemàtica (CTM)

ACTIVITAT CTM A L’AULA Programa de formació Científica, Tecnològica i Matemàtica (CTM)

ACTIVITAT CTM A L’AULA Programa de formació Científica, Tecnològica i Matemàtica (CTM)

ACTIVITAT CTM A L’AULA Programa de formació Científica, Tecnològica i Matemàtica (CTM)

ACTIVITAT CTM A L’AULA Programa de formació Científica, Tecnològica i Matemàtica (CTM)