ANO I - NUM. 9ARTA, DESEMBRE 1982

*a comu=tE

^̂ J:P* PUBLICACIÓN INDEPENDIENTE, MENSUAL Y BILINGÜE

A-f>o* «

L)ecimes d'es Jeperut Vilatà

Estic tot il·lusionatamb so canvi sociaUstan'hi ha que tengueren vistai van en son puny alçat.Qui de jaqueta ha mudatper mor de sa comanderà,n'empren com una someraque fa tala dins es blat.¡Quan es cap s'heuran xapat

mudaran de cervellera!

En sé qualcun de senyorque presum de sociaUstai abans va ser un feixistaamb fusell o mosquetó,dic, per aquesta raó,que no se poden fiardel qui pretén de donarses lUçons de serietatperquè es gira des costatper on es vent sol bufar.

Tot pujarà dins s'any nouqui dubte no endevinasi va pujar sa benzinaIo demès ferà renou.Tenim més força que un bou,sé que res mos ferà ressom poble de molt de pesvé un any bo per meditarsi no falta blat ni pavisca l'any vuitanta tres.

NATIVIDAD.—La paz envuelve al mundo en esta noche, y Io envuelve porque es ìagran noche del amor. Donde hay amor no existen fas envidias, ni los odios. Dondehay amor anida ia paz. La Navidad envuelve con su cdtido manto Ia piel del hombreque nunca deja de ser niño. Es una pena que b Navidad sea soto unas fechasdeterminadas sobre un calendario. La Navidad debería situarse en el corazón humanodía a día de su devenir sobre Ui Tierra. Amar es un mandato de quien nació en estanoche fría recibiendo el calor de unas bestias, ya que tos humanos no quisieronacogerle. "Un soto mandamiento os doy". "Que os améis tos unos a tos otros". Esdecir que siempre sea Navidad. A todos, lectores, amigos, enemigos y despreciadores,¡Felices Navidades! Sa Comare critica riéndose, sin acritud, y tanto a criticadoscomo a quienes no to son, tos quiere porque antes que nada, son hombres.Pobres y desorientados hombres sobre una tierra estéril de amor y sobrante de odio.

CDITORIRL

DE BR UIXES... IINQ UISIDORSEn el diari "Ultima Hora" del passat dia 24 de novembre,

a una entrevista feta al batle d'Artà, s'alludia a fa nostra pu-blicació, ia Comare Beneta, amb una significativa i reveladorafraseología: "brujas disfrazadas de Comare", "crema de brujas"i altres expressions per l'estil

I deim que es tracta d'una fraseología significativa i revefa-dora perquè manifesta ben a les chres fa mentalitat i el dem-ble de les persones —o persona— que l'han inspirada: una men-talitat intolerant davant Ia crítica i un esperit del pitjorencuny inquisitorial.

Ja és ben significatiu que el primer batle artanenc de Iademocràcia mos dugui tan entravessats com el darrer batle defa dictadura (sobre el qual, per cert, hem sentit a dir aquestsdies —oh Déus misericordiosos! - que s'ha de presentar a lespròximes eleccions). Com a batles passats de dictadures passa-des, al batle actual d'Artà Ii fa molta nosa ia Comare Beneta.Li fa nosa perquè és un diari crític i independent; perquè ellno el controfa, com controfa altres publicacions locals. El batled'Artà, tan crític amb tothom abans d'esser batle, soportamolt mafament ia. crítica; ia té molt mafa de digerir.

No s'és demòcrata —pensam noltros— pel simple fet deguanyar unes eleccions davant les urnes. S'és demòcrata tambéquan es sap no descalificar a l'oponent amb insults i recorre-guent a expressions i formes del més pur estil inquisitorial.Quan no s'està d'acord amb una crítica, o se h considerainjusta, es rebat, quan es pot; i es rebat amb arguments, estàcfar; no es descalifica per sistema des de l'afrogància i l'auto-suficiència. Però al batle d'Artà Ii han faltat massa vegades elsarguments davant les crítiques que Ii han fet. Per això hacalfat. I per això ara evoca fantasmes; fantasmes medievals debruixes i de fogueres.

Fa pena i fa liàstima que tot el batle d'un poble nomostri més capacitat de defensa que Ia d'unes expressions prò-pies de l'Edat Mitja més obscurantista. ¿Encara estam avivantfogueres i parfant de "cremar bruixes"? Arribar a fa democrà-cia per això! Per aquest viatge, senyor batle, vos feien faltaunes altres beasses.

I deim que fa Mstima i fa pena perque pensam que l'en-trevista-reportatge del diari —que no porta, per cert, Ia firmade cap periodista— no té altre autor que el mateix batle. O,en tot cas, que ha estat obra d'un dels seus més directescol'faboradors i turiferaris. Es, pensam noltros, un pur i simpleexercici d'autoencensament que tracta de justificar com a me-ravellosa una gestió que, en opinió nostra, ha estat d'eficiènciadubtosa i d'encara més dubtosa honestedat.

Es, certament, ben preocupant que persones amb voluntatpolítica comencin a veure bruixes i a somniar bubotes. Debruixes —ja es sap— generalmente no n'hi ha. A les bruixes,quasi sempre, les inventen els dictadors i els inquisidors perdescalificar els que no pensen com ells. Es un conegut esportaquest de les bruixes i de ia "caça de bruixes". L'esport prefe-rit d'aquells que tenen l'esperit de fa intolerància i l'animetadels cacics. I diuen que a Artà ja "hem canviat"!

I res més. Que entengui qui correspongui que amb aquesteditorial no hem fet més que respondre a una provocació prè-via. Hem contestat alfa a on mos havien demanat. Hem gratatalfa a on mos ha cogut.

I si a qualcú Ii a picat el nostre editorial, idó que rasqui.

EQUDP DE REDACCIÓ _

CARLOS MARTIN PLASENCIAnuevo gobernador civil de Baleares

En el Consejo de Ministros celebradoel día 15 de los corrientes entre otrosnumerosos nombramientos se efectuó elde D. Carlos Martín como gobernadorde nuestras Islas.

El Sr. Martín conoce Mallorca y havisitado muchas veces Menorca. Quiereello decir que nuestra idiosincracia noIe es desconocida y ha manifestado enunas declaraciones suyas que estudiaránuestro idioma. Sa Comare Benetaquiere dar Ia bienvenida al nuevo go-bernador ofreciéndonos desde nuestrainveterada independencia, para cuantasacciones redunden en beneficio denuestra provincia y en especial del áreaen que radica nuestro quehacer infor-mativo .

Queremos significarle al nuevo repre-sentante de Ia administración, que ennosotros halkirá una leal colaboración aIa par que el eco de muchas voces queno tienen voz.

Bienvenido seftor Gobernador.

dCOfiMftEflMi

BEHHAAño I - N.° 9 - Desembre 1982

En este númerohan cotaborado desenfadadamente:ARPOJOAN REUS (Fotografía)MARGARUJA SIQUIERJOAN ESCANELLAS I LLINASSERAFI GUISCAFREBONET DE SES PIPESMASSLV RIERAB.G.GREGORIO MATEUEUFRASIO FERNANDEZSANTIAGO PERELLOARMANDO GUERRAMINOTAUROECOP. MATEMALESB. COMAS (BECO)DIRECTOR: S. GUISCAFRE I ARPO•DKPRENTA POLITECNICATroncoso, 3. Teléfono 21 26 60Pabna de MaUoicaDepósito Legal 187-1982

Somnisd'un esperit inquiet

(V)

51.-¿Justída sense Hibertat? Mentida,ja que h justícia es el camí de Ialtibertat. ¿Dibertat sense justícia?Escàndol, ja que no es lHure elque sufreix Ia esclavitut de Iainjustícia.

52.-Quasi sempre criticam als demés elque més ens molesta de nosaltresmateixos.

53.-Les traves que més fermat metenen són les que menys vulldeixar.

54.-Moltes d'escoles són com els co-siols: no deixen créixer les arrelsde Ia creativitat i de l'imaginaciódels infants.

55.-Quan més desitg k pluja es quanel sol crema h meva cara; quanmés anyor el sol es quan h plujabanya el meu cos; quan més apre-cii Ia salut es quan h malaltias'afitora dins k meva carn.

56.-Ahir digueres una blasfèmia: "pucperdonar, però no puc obÜdar". Idintre dels terrenys de l'obüt vabrotar l'amarga herba del rancor.

57.-Es miUor no tenir res, no valerres, que esser un deu hipòcrita.Esser sincers es esser autèntics, esa dir, esser homes.

58.-El qui se consideraperfecte,immo-vil, adelanta Ia mort, com unaespècie que no evoluciona.

59,- ¡I que ho són de ridícuk els habi-tants d'aquest planeta! Ens hanregalat una casa deshabitada, ambun pati ple de recursos, amb uncel ple de possibiKtats. No obstant,esgotam les nostres energies des-truint-los mútuament dins les ciu-tats.

60,—No escandah'tzem als vells perquè,en cert sentit, eUs també sóninfants.

61.-Cal veure en els ulls de Ia nit kclaror del descanç i de l'acuUida.

62.-Des de k meva opció de creient, heconversat amb un amic que es diuateu. Al final, ambdós hem coinci-dit que ja no creiem amb moltesfalses imatges de Deu que ens hanmostrat.

63.-Sempre tenc parades les xarxesperquè som pescador d'imatges,rastrejador de idees. Però, he notatque aquets peixos son molt malsde pescar.

per GREGORI MATEU

PUneO deVttïAEDITORIAL CONJUNTA

ELS AJUNTAMENTS I LA CULTURA

Si va a dir ver, h vinguda de h democràcia, de moment, no ha contri-buït gaire a modificar l'actitud dels ajuntaments envers de Ia cultura. Llevat dequalque excepció, el fet és que les corporacions municipals han mostrat moltpoc interès per un aspecte tan essencial dins Ia vida d'una col·lectivitat.

Podríem retreure'n exemptes. Hem pogut tocar amb les mans que, aMallorca,possei'm peces d'un valor artístic excepcional que, de manera inexph'-cable, se troben totalment abandonades, deteriorant-se progressivament amb eltemps i en perill de sofrir danys irreparables. Que això succeesca a un paísamb pretensions de formar part d'Europa és un pur i simpre contrasentit.

Podem admetre que k cultura no és un problema específic ni exclusiudels ajuntaments; però si és necessària una política cultural ben organitzada ieficaç, és indispensable que els ajuntaments hi tenguin assignat un paper pre-ponderant, sobretot si volem avançar cap a un model d'estat de línia autonò-mica. I creim que és aquest el camí vàHd per a resoldre certs problemes ambeficàcia. N'hi ha molts, de problemes, que només pot copsar i afrontar el quiels té a h vista, és a dir, un organisme local.

Per ventura aquesta indiferència de què parlam no és sinó un eco dek indiferència del poble mateix. Es una trista reah'tat que les masses, espontà-niament, no solen mostrar gran entusiasme per k cultura. Per això els governsdels pai'sos civih'tzats posen tant d'esment a rompre'n Ia inèrcia i a estimularl'activitat cultural des de dalt. EIs organismes de govern han d'esser capdavan-ters en molts de camps i un d'aquests és precisament Ia cultura, un dels bénsmés valuosos d'una comunitat civil.

Amb això no volem significar que Ia cultura haja d'esser un monopoUestatal. Al contrari, Ia cultura autèntica ha de sorgir del poble i s'ha d'ajustar ales seves pecuh'aritats. La història recent del nostre país ha mostrat fms a quinpunt és estèril una cultura oficial, fabricada i manipukda per uns organismesque, a més a més, no tenien base popukr. AIs ajuntaments no ek pertoca ferk cultura, sinó impulsar-la per les vies més adequades a cada moment i a cadasituació, seguint uns plans traçats amb intel-Ugència, imaginació i generositat,que determinin accions coordinades i coherents; no amb activitats esporàdiques,inconexes, empreses de tard en tard per quedar bé davant els intel·lectuals iper tranquil·litzar-se una consciència tampoc no gaire exigent.

J4o ens temerem i estarem a punt dl·aver d'elegir els nostres represen-tants als ajuntaments. A l'hora de valorar els mèrits dels candidats, tots elsciutadans conscients haurien de sopesar amb tot esment quina aportació potfer cadascun d'aqueUs dins l'àmbit cultural, quines garanties ofereixen de durendavant una bona política cultural apu'cada amb fe, entusiasme i, en especial,inspirada en k reaiitat autèntica del nostre país, en consonància amb les nos-tres arrels vertaderes i orientada cap als horitzons que poden constituir elnostre únic possible futur.

PREMSA FORANA

La cuhura tal i oomo està pbntejada avui en dia ha de naixec a tes escoles. Mentre quans'arribi a un poble espanyol el darrer que es vegi sia l'escoto púbfica b cuhura no seràajudada des dels ajuntaments. Perquè en els ajuntaments hi estaran gent mancada d'aDóque ens proposam impuLsar.

BELEN VIVIENTE

Como en años anteriores va a montarse durante estasFiestas Navideñas un Belén viviente. Al decir como en añosanteriores hemos pecado de pacatos ya que hogaño se Ie pien-sa dar un mayor auge y vistosidad. Al efecto se montará en

el montículo ubicado tras Ia Torre de Sant Miquel, donde seefectúa S'Endavallament. En este sitio aparte de Ia mayorampUtud podrá situarse más gente para contemplar Ia ingenuabelleza del Nacimiento. Las funciones tendrán lugar el día deNavidad y Reyes ya que los egregios personajes a su llegadasubirán al montículo para realizar Ia adoración.

Es un nuevo esfuerzo de ARTA BALL I CANTA Agru-pación que cuida de estas facetas de Ia cultura popular quelos pueblos deben conservar y transmitir tal y como recibimosde nuestros mayores.

HOMENAJE AL PADRE MOJER.-E1 nuevo superior delConvento de los Franciscanos, colaborador de Sa Comare, hacuidado de Ia renovación de los Terciarios. El año pasadoorganizó Ia sección de mujeres y este año ha surgido Ia reno-vada hermandad uno de cuyos primeros actos públicos será elhomenaje que a últimos del próximo mes de enero se rendiráal Padre Antonio Mojer. Es inútil reiterar el conocido historialdel popular "Pare Mojer" que tantos años pasó entre nosotrosy cuyo entronque con Artá es de todos conocido. Enhora-buena a organizadores y homenajeado.

BELLPUIG.-"Bellpuig es un lloc que plora" es una conocidafrase del Padre Ginard. Si el poeta de Artá viera ahora lasviejas casas abandonadas sin los payeses con las ratas que vanapoderándose de todo seguramente afirmaría que Bellpuig esun lugar que solloza. ¿A qué se espera para que Ia bellaiglesia románica sea restaurada? Desde el Ayuntamiento,desde el Instituto, desde los partidos políticos, sustitutivos enparte de los entes culturales debe de surgir Ia voz que clamea los oidos de quienes tienen poder para hacerlo. Bellpuigdebe ser recobrado para el pueblo. Nuestra historia Io deman-da.

INSTITUTO DE B.U.P.-Está abierto el plazo para presen-tación de pUcas para optar a Ia instalación de dos pistas de-portivas para el instituto y el cerramiento de sus instalaciones.Es una mejora de Ia que nos alegramos. Esperemos que porquien se preocupa de su mantenimiento. En una reciente visi-ta al centro de Enseñanza Io encontramos tan deteriorado queno dio muchísima pena.

Comunicación del patronato de fe RESIDENCIA PARA JUBILADOSMuy interesante to comunicación del PATRONATO de to RESIDENCIA. Todos los interesados en vivir en to

Residencia, mayores de 65 años y que puedan valerse por si mismos deberán ponerse en contacto con Josefa BIanesAymar, (Fita) CataUna Tomás Bonnín Fuster, Pedro MoIl Amorós (Sopa) o Guillermo Bisquerra Ferragut quienes lesinformarán personal y reservadamente de las condiciones de ingreso y permanencia.

Nadie debe ignorar que Iu situación económica del que solicita el ingreso en to Residencia no es un obstáculopara que pueda ingresar en elto. Esto quiere significar que con un tanto por ciento de retiro de cada soUcitantepodrá vivirse en eUa.

El mantenimiento de to Residencia requerirá Li colaboración de todos.Esperemos que como dicen los miembros del Patronato, Artá acoja como cosa de todos el funcionamiento de

Sa Posada dels Olors y esté a to altura de las circunstancias para que ésta sea un modelo entre tos que ya existenrepartidas por toda to geografía españoto.

Sa Comare Beneta está absolutamente a tos órdenes del patronato para colaborar en Ia medida de sus fuerzas.Y, por último, se hace necesario indicar que el devenir de to vida moderna está borrando este aire siniestro

que tenia el que se fueran los ancianos a Io que se ltomaba "L'Hospital". Hoy nada es igual. Las Residencias sonlugares apropiados donde los jubilados no se sienten marginados ya que su vida transcurre ptóádamente al todo dequienes piensan y sienten como eUos. Por otra parte en Ia Residencia hay una libertad total de forma de vivirmientras no se moleste a terceros y, al fin y al cabo se vive como en un hotel. Rogamos pues a estas personasretrógadas que siguen pensando y aún pregonando aunque sea "sotto Voce", que el vivir en semejantes sitios seasonrojante, reconsideren su postura y piensen que to vida en común, en Residencias "ad hoc" no es sino una formade avance social y en ninguna forma humiUante ya que todos ayudan a todos.

AACIJI i ,

GENT DE PER"VILA

GENT DE PER10VILAGENTDEPER

LOVILA

El demble d'un poble a vegades resulta incomprensible.Resulta que el dia quatre de desembre vingué a Artà

don Adolfo Suarez el que fou President del Govern de Iatransició. No us contarem Ia seva història política perquè esconeguda a tot arreu i no sols dins l'Estat Espanyol. Ara bé;les darreres eleccions sols Ii donaren dos esc6s per el seurecent fundat partit del C. D. S. Es dar que els noucents votsi pico trets dins es nostre poble extraporlats a Ia restad'Espanya donaria una mitja molt superior de diputats. Noimporta repetir aquí ek motius. També són de tots coneguts.Hi ja impUcacions de paisanatge que no es poden obUdar.

Volem dir en tot aquest preàmbul que pareixia que Iavinguda del Sr. Suarez no heuria d'haver conmogut el poble sicalculam el nombre dek seus simpatitzants pel dels vots.

No fou així. Don Adolfo Suarez té carisma i, entrenosaltres, poble una mica novel·ler, va causar .un impacte des-comunal.

Des d'en Mateu Papa, vell sociaÜsta, plorant com solsho poden fer ek homes que com eU tenen el cor que no lescap dins el pit, fins a tot un avalot de gents de Ia nostra Vihanaren a rebre'l tot i malgrat de Ia bona voluntat d'AntoniUaneres molta de gent no ho sabia.

GENT DE PER LA VILA d'avui té per protagonista elnostre poble saludant al ex-president del govern.

L'home que feu posible h transició en pau.Dones com Maria OUver, i Maria Tous (de Sa Mesquida)

H feren present el seu entusiasme. Les modistes, germanesTerrassa, que havien feta feina per el seu partit, i Na Magdale-na Ckrita que en tota seguretat no serà de les mateixes idees,el saludaren carinyosament.

Na Maria Figuereta, ex-regidora i en certa manera col·le-ga del Sr. Suarez no va faltar a h trobada. Hem d'anomenaraiximateix les tres germanes de Sa Bedeia, Franciscà, JoanaAina, i Maria que amb el seu esguard i el seu somriure Uagraien k transició, pacífica. Na CataUna Guideta i les fiUesde Gaspar Rayó juntament en na Catalina Thomás Bonnínferen present h seva alegria. Apolonia Genovard amb el pre-sent d'en Pere Pujol l'escultor que sempre cap estar a l'alturade les circumstàncies, home de aviUtzació antiga rebuda ansdel seu naixement. Ana d'en Jeroni Flor fent aldarull i naCataHna Petaca, fiUa d'en Jaume Municipal.

Na Cati, sa perruquera, tota sandunguera fent present al

senyor duc que per aquesta terra nostra també es donen lesdones de "tronío". No estaria bé que deixassim Na Trabai, sadona d'en Xesc Moma i a Ia seva filla Magdalena. Na MariaBujosa, acostumada a rebudes d'importància, ja que quan vavenir h senyora del Generalíssim va anar a veure els seusbrodats. Na Busca i tota una representació d'ARTA BALLA ICANTA així com, i era lògic Na Franciscà Morey, Ia donad'en Joan Balaguer de Sa Matança.

I, pel damunt de tots com deiem en Mateu Papa.L'home que sap, junt en Mestre Antoni Mel·ler i tants d'altresvalorar l'importància de fer una transició política sense repres-sió i sense que Ia memòria reclami venjança.

Aquesta transició ha fet que avui pugui haver-hi un go-vern sociah'sta en el poder, i que el seu President pugui assis-tir a un acte Mih'tar a La Brunete sense el paraigües del Rei, ihi hagi una armonia entre aquest Govern i el que abans endeien poders fàctics. Tothom enten ja que el poder emana delpoble i el nostre aquest decapvespre el feia patent.

Homos com els que deiem recorden perquè ho tenenckwat a foc a Ui memòria aqueUa altra transició durant hqual varen haver d'amagar-se com animals perseguits. I ekamagatalls les salvaren Ia vida que en tota seguretat les heu-rien presa els representants de l'odi.

No és extrany doncs que en Mateu Papa, tot abraçant elSr. Suarez H digués: "Gràcies pel canvi, perquè el canvi vacomençar quan vosté fou President del Govern. U preg que siveu a D. FeUpe González U doni aquest missatge de part d'unvell sociaUsta".

El diari Ultima Hora va dur el reportatge. En ell conta-ven com efectivament Suarez U donà l'encàrrec i el primerPresident SociaUsta, després de Ia transició, va contestar-U perh televisió al company de Baleares, que no era altra que enMateu. Efectivament el canvi va naixer el dia que ek espa-nyok ens donarem una Constitució.

I aquesta fou to vinguda d'en Suarez. Tot un poble alçu-rat, alegre, content caminant cap al seu futur que voldriemalegre i lluminós per tothom.

I que mai homes con en Mateu Papa hagin de amagar-sedins to seva pròpia contrada perquè aquesta és una de lespenes més greus que pot sufrir l'humà. Que tots els dies delmón sien Nadal entre nosaltres.

SERAFI GUISCAFRE

TESTIMONID'UN TflLÄIOT

-ro*(

Después de h larga ausencia mi co-razón late desaforadamente cuando,mtrépidamente, pongo el primer pie enel suelo de Ses Paisses abandonando Iaseguridad de mi seiscientos. ¿Qué nuevasorpresa me tendrá preparada el "Ta-toiot"? Esta duda siempre me remuer-de cuando llevo unas semanas sin verle.

Me acerco tímidamente y ¡oh mara-viUa! Ie encuentro de buen humor,oon una sonrisa de piedra a piedra yuna rosa roja en to mano.

-Uep! i això?-Ya ves, aquí estoy esperando

ilusionado el cambio este que habéiselegido entre todos. Ya era hora deque soplaran nuevos vientos en el país,aire renovadores que ya verás como sonmuy buenos.

-¿No me digas que tu también eressociaÜsta de toda to vida?

-¿Tan seguro estás de que el cam-bio se producirá?

-Naturalmente que habrá cambio yde los buenos. Si algo no es el puebloes tonto y sabe bien Io que Ie convie-ne. Ah! y menos cachondeo con estodel sociaÜsmo de toda Ia vida. ¿Tucrees que se puede aguantar a tipos tandesconfiados como tú si no es conespíritu sociaÜsta?

-Bueno, bueno, no te enfades con-migo y cuéntame si ya vas notandoalgo cambiado.

-Mira, de momento el Papa no seha muerto en el país de Ia rosa entredos ríos como pronosticaba el agoreroeste de Nostradamus, el Artá está

dando to sorpresa y es de los mejoresequipos de Ia tercera división, ha neva-do en el mes de noviembre, CarriUo hadimitido...

-Baeno, bueno para ya el carro queme apabullas.

—Pues eso no es más que el princi-pio ya verás ya cuando los socialistasnos devuelvaneltren.

—Esto si que no te Io crees ni tú.—Escolta jovenet, a mi no me faltes

al respeto, si te doy medio sopapo conto mitad de mis afios de experiencia tedestrozo así que hazme caso y confíaen el cambio. I ara deixem anar.

-Cuando me subo de nuevo a Uivieja gloria de cuatro ruedas, casi tanantigua como el "Talaiot" me notocomo rejuvenecido, en el fondo miviejo compañero de piedra me ha con-tagiado su entusiasmo. ¡A ver si es ver-dad que esto cambia!

MACIA BARRET

SES PASSEJADES DE SA COMARE

Verdaderamente es "redestacable" Iacapacidad recordatoria de "Sa ComareBeneta". ¡Qué memoria to suya! Estarjunto a eUa es hacer reah'dad aquellafrase "Recordar es volver a vivir". Enest ocasión va y nos suelta:

-Me río de los kinis y bikinis deahora. Ahora se vé un montón de car-ne y el aHciente ya no existe. Tendríasque haber visto como era recibida toinauguración de Ia temporada de losBaños de "Sa PorteUa", de Palma.¡AqueUo sí eran acontecimientos! Con

serenatas de una banda de música, yaanochecido, a tos ocho y media de totarde. ¡Quins temps aqueUs!

-¿Vos també nadaveu, Comareta?-"Deu men guard, mumareta

m'hagues enviada a un convent demonges tancades". AqueUo sólo erapara algunas, muy pocas, chicas palme-sanas. Ahora que recuerdo, en aqueUasfechas mi padre compró un diario, creo

à, re>>.

recordar que era El Correo de Mallorcay Io que más me llamó Ia atención erato subasta del servicio de coches fúne-bres.

-Refotre, ¡aquesta sí que és bona!-tercia en ToM- se tratava d'una cosamolt seria: ¡Un cotxe de morts! Yaque estamos en cosas palmesanas... "re-

xx>rdau Comareta quant es Governadorva venir a Artá?

-Claro que sí, como si fuera ayer.Comprobó el mal estado en que seencontraba el paso del torrente cercade Ia pobtoción. Puso interés, muchointerés, en que se evitasen Is molestiasy los peUgros a que se veían expuestoslos carruajes al atravesar el arroyo yencargó con toda urgencia al cuerpo deingenieros un proyecto de un puñetepara que se construyera, desde luegosin perjuicio de que con el tiempoentozara con el nuevo camino, que tam-bién estaba en estudio, que unía Artácon Ia carretera principal de Palma.

"Los vecinos de Artá, sigue dicien-do, agradecieron muy de veras toimportante mejora anunciada".

"Sa Comare Beneta" tiene en susmanos un bello ramo de flores, tosmira con temura, Ia veo pensativa y Iepregunto:

-¿En que "pensau"?-En nada. Ha pasado Ia media

noche del día 1.° de Diciembre, hantranscurrido 4 minutos del nuevo día...

-Pues sí, se nos ha ido Ia noche yFeUpe González es el nuevo Presidentedel Gobierno Espaftol.

—Luego existe, estoy hablando conti-go, tengo en mis manos este ramo derosas, soy una persona humana, de car-ne y hueso, entonces ¿por qué ciertoseñor al que trato con todo respeto meconfunde con una bruja?

-Estimada Comare Beneta: Hay unpasaje en el k'bro de Cervantes en queDon Quijote, dándose media vuelta ensu jamelgo, que cabalga unos metrospor delante de Sancho Panza, Ie dice:

-¿Ladran? Entonces cabalgamos.Si amigos lectores, "Sa Comare Be-

neta" sigue editándose. Formamos partede Ia famiÜa de Ia Prensa Forana ysólo el tiempo tiene que decir Ia últimapalabra.

"¿Vos una bruixa? Deu mos agaficonfesats".

"Sa Comare" se nos despide poreste mes con dos versos, estos:Tiene Artá bajo montes encerradodel mundo to más grande maravillay de tal perfección está dotadoque a todas las restantes humilla.No extraño es, porque esta obra aventajadaque en negras cavidades tanto brillaes debida a Ia mano y al talentodel Artista que ha creado el firmamento, '

Y va "pa" ustedes Ia despedida:

Ara vé Nadalmenjarem torronsi amb una guiterrajunt amb Sa Comarecantarem cançons.

BECEde Ca's Xonigué

Xerrameca

En Tomeu està una mica disgustat.Per culpa de Ia manca de pàgines k

passada Comare no dugué ta xerrameca.-Preocupat tú de pensar, pel cas

que te fan aquests de Sa Comare, ambcara de pomes agres. No, i sa Comareo és popular, o no serà res.

Puja Na Bonifacia tota empimpolladaamb un ckveU a n'es pel.

-Reputes Bonifasia. D'ensà queguanyaren es sociaUstes no pareix samateixa. Sa veu que hi ha gras a CanMerdeta.

—Hijo, que quies. Er FeÜpiyo en IaMoncloa, quie decirse que cobraremosmás trabajando menos horas. Tendre-mos más vacaciones y nos jubikránantes. Er cambio hijo, er cambio.

-Me pareix que les dus girades depeu en Io de fer manco feina. Per deprompte es funcionaris obriran es de-capvespres. Ara anam.

En Biel davalla de Na Crema gaiatoen mà.

-Uep! Tomeu. Ja l'heu empatada.Sagrades, que ho teniu de bo de fer.

—Biel saps que n'hi ha de coses quexerrar a n'aquest poble a on és qui sonsón normals per ses altres bandes, sitroben tan bé.

-He trobat en Toni Manyà davantLa Caixa i m'ha fet riure.

-Què ha passat?-Sortien amb en Camunyes de Sa

Posada dek Olors i h' som dit. Comaixí no volgueres fer sa taula rodonaper parlar de sa Residència? i saps queha contestat?

-Qui sap?-A sa Taula Rodona Ie farà es

poble. Noltros hem fet sa Residència ises Residències no se fan amb taulesrodones. Això de taules rodones sonpardalades d'estorneUs desorientats. Esfan aficant-hi es dits. Fent feina. Lodemés són ganes d'emprenyar.

-Bastaran a pintar ses finestres desa façana.

-Ara vist com queda tot, ja k can-viaren tota a sa façana. Saps que aniriade bè que Io de davant quedàs tan bécom Io de darrera.

-I que diu es bal·le i ets des seugrup que votaren contra.

-M'han dit que diu "Es nostre tam-bé hagués quedat bé".

-Si. Una casa a davant ben restaura-da i un hospital a darrera pels veUs.Per això no importava Sa Posada. Bas-tava comprar un trast.

-Be, Io cert es que això està Uest iper Sant Antoni quasi segur es farà sainauguració, i com sempre es qui vota-ren contra presumiran d'haver-ho feteUs.

-Que no Uegires ses declaracionsd'es bal·le damunt s'Ultima Hora.

-Per això t'ho deia. Això no es vo-ler-nos fer combregar en rodes de molí.Això es voler que mos passem s'envala-dor i tot.

-Crec que s'editorial K contesta.-No ü entre res.-No te preocupis. Malgrat d'ell ten-

drem Residència, malgrat d'eU ésC. L. A. fou institut i a pesar d'eUqualqa dia s'arrenjarà tot quan facifalta. A ses pròximes eleccions es pobleU donarà s'aprovat o es suspensoperquè mira Io que te dic heu voldràtornar a provar.

-I aquesta parida de s'Ultima Horaque devia ser contestant a s'escrit queva fer Don Gabriel Genovard quan Hfoteren d'aqueUa manera tan ignomi-niosa sa plaça d'orientador educatiu.

-Segur perquè aleshores no va podercontestar.

-Be. S'entreguen ses festes, segurque rebràs s'aguinaldo.

-Pots pensar. Només el reben elsqui U són simpàtics. Ten puc dir, queno les te diré, que fan molta feina i noel reben.

Guardeu per sa xerrameca que ven-drà.

-Si, mos hem de despedir. M'envaig a comprar es torrons.

\ i y^«_..»^

-Enguany no han pujat gaire.—L'any que vé serà gros. Pujada de

sa benzina, pujada de s'electricitat, pu-jada d'es butano, pujada d'es trans-ports, s'aigo...

-Vatuadell, així no anam.-Fiet si sa pesseta se devalua...-Res anem a passar ses festes. Ara

es prest ferm per a jutjar es governnou.

-Crec que en fan de bones i d'erra-des.

-I com que si te fixes bé es ungovern de dretes.

-Al manco ho pareix.-Li trobaràs més encara si no mos

pujen es sous i ses pensions.-L'any que vé mos treurem es gat

d'es sac.

a^p<p :̂

-Bones festes Tomeu.-Molts d'anys Biel.—Esaborios. I a mi no me decís na?-Reputes, Bonifasia. 0 no t'envies

anada?-Estaba mirándome los turrones.-Be. Bon Nadal i feUç any nou.-Molts Anys.—Y que Io veamos toos.

7

K.

acnbttöComençarem un bon dia de Febrerquan corema deixa pas a temps pasqual,a tirar el primer número en el carreri tot d'una mos sortí ja l'agorertot damunt Li nostra mort, abans de Nadal.

Però al mes de desembre s'ha arribati estam que no cabem dins els calçons;EIs "Profetes" podeu veure s^an errati en vuit dies, més o manco, heurem menjattots plegats en Na Beneta, bons torrons.

Però al mes de desembre s'ha arribati estam que no cabem dins eLs calçons;encara que estiguem tan orguUososaquets versos han de ser himnes gloriososen el dia tan cimer de b bondat.

El Nadal tant és festa pels golososcom EIs Reis pugui eser-ho per els infantsi és festota, sobre tot pels fabricantsde torrons, polvorons..., vins espumosos...,que en dos dies fan sa venta de tot l'any.

Qualque cosa però queda de bondata n'aquesta ceremònia nadalencai els desitjós de Ia bona voluntatque de sempre aquets dies s'han mostrattot i més per h comarca artanenca.

! Bon Nadal! artanencs i maUorquinsbaleàrics, extrangers i castellansa n'els joves, als madurs a veUs i ninsa n'els viudos, als casats i a n'els fadrinsBones Festes, uns bons Reis i FeUc Any.

DKMOGRAFlQL'KS

NACIMIENTOSDía 3-XI. Miguel Cursach Sancho.

Hijo de Antonio y de Monserrata.C/. 31 de Marc, 13.

Día S-XI. Francisca Farriok Ga-rau. Hija de Ricardo y de Isabel.C/. Costa y Llobera, 62.

Día 10-XI. Ctera Llabata Fer-nández. Hija de Juan y de Antonia.Plaza Conquistador, 8.

Día 18-XI. Israel Quílez Forte-za. Hijo de Antonio y de Margari-ta. C/. Costa y Llobera, 56.

Día 21-XI. Antoni_ Lliteras Pas-tor. Hijo de Bartolomé y de Catali-na-lsabel. Cj. Jaime III, 20.

Día 21-XI. Lidia Ferrer Botellas.Hija de Mateo v de Gabriela. C/.Na Caragol, 4, 1?

Día 24-XI. Joan Brunet_ Llane-ras. Hijo de Juan y de María-Anto-nia. C/. Amadeo, 3, 1.°

MATRIMONIOSDía 12-XI. Antonio LUteras Na-

dal, hijo de Juan y de Juana M . ,con Manuela Koncke, hija de HarryDieter y Erika Emmi. Domicilio, vi-vienda de Bartolomé March. Capde-pera.

Día 14-XI. Antonio GamundíNicolau, hijo de José y de Margari-ta, con Apolonia Ribot Maimó, hijade Antonio y de Apolonia. Domici-lio, CJ. Santa Margarita, 90.

Día 20-XI. Manuel Lobo Vicens,hijo de Juan y de Margarita conFrancisca Ovejero Sánchez, hija deJuan y de Vicenta. Domicilio, Co-lonia de Sant Jordi - Ses Salines.

Día 27-XI. Antonio Ferrer Mas-sanet, hijo de Antonio y de Maríacon Catalina Tous Sureda, hija deJuan y de Margarita. Domicilio, C/.BIanquers, S.

Día 27-XI. Guillermo RoserPuigserver, hijo de _Guillermo y deMargarita con María-Isabel LliterasMuntaner, hija de Cristóbal y deMaría.

DEFUNCIONESDía 7-XI. Miguel Oliver Fuster,

hijo de Miguel y de Agustina. C/.Parras, 38, a) Gustí.

Día 7-XI. Edgar Borlinghaus,hijo de Walter y de Ctera. Cl. H,194. Urbanización Betlén (subditoalemán).

Día l-XI. Antonio Riutort Ca-pó. Hijo de Gabriel y de Catalina.C/. Jaime II, 3. a) Fontané.

Día 12-XI. Bartolomé BernadFerragut. Hijo de José y de Anto-nia. C/. Ciutat, 36. a) Pantalí.

mM

RECORD A SEBASTL^ BONET

Es tornen posar de dol lesnostres planes, aquesta vega-da per Ia pèrdua d'un granhome, un gran amic demolts i que sens dubte de-gut a les seves amargures isofriments és per Io quefou estimat per tants.Sebastià Bonet Garí primerageneració dels "Bonet deses Pipes" va dedicar totaIa seva vida a h Cultura deh pipa, Ia cual s'ha vist se-guida pel seu fill Joan, granamic nostre i colaboradorde Ia revista i per els seusnéts.Sebastià mos deixà el passat21 de novembre a n'elsseus cansats però sempreplens de voluntat 7'7 anys.Amic Sebastià sempre et re-cordarem.Descanssi en pau.

Sa Comare de rVAr

.̂

l-T

-Vatuadell Comare, poca fruita podrem coUir d'aquest arbre.-Ido, que te pensaves Toful.

Punt FinalOCHO NUMEROS, OCHO:

No es necesario decir el ímprobotrabajo que conUeva el hacer llegarcada número a las manos del lector.Hemos intentado dentro de ia naturalsubjetividad ser notarios de unos he-chos con to máxima honestidad infor-mativa.

Hemos contado con firmas de presti-gio y para Ia nueva andadura del año1983 pensamosconseguirnuevos colabo-radores que darán aun más prestigio aia ya prestigiada pubUcación que tienesen tus manos.

Formamos parte de ia Premsa fora-na. Pensamos estar en Ia entrevista conlos parlamentarios sociaUstas para que Us.publicaciones como h nuestra sean re-conocidas en el Estatuto.

Para continuar con vida necesitamossubvenciones. Esperamos sean concedi-das en h misma forma que otros lasconsiguieron.

FELIZ NAVIDADY PROSPERO 1983