Homenatge a Joana Raspall
2
22 ESCOLA DE LES ARTS homenatge a Joana Raspall pels tutors de Primària El dia 1 de juliol de 2013 la Sra. Joana Raspall, escrip- tora i bibliotecària, farà cent anys. De tota la seva obra escrita, que no és poca, a l’Escola enguany hem volgut treballar les seves poesies pensades i escrites per a infants. Llegir aquestes poesies ens fa sentir sobretot, a petits i grans!, l’alegria de viure. De qualsevol cosa modesta i quotidiana –l’animaló més petit, l’ob- jecte més prosaic, el que sigui– l’ofici d’aquesta poetessa en sap treure un sentit ocult, una mirada diferent, un joc fins aleshores inadvertit. De cada ésser que fa objecte de la seva reconstrucció poè- tica, Joana Raspall ens en dóna sempre un secret amagat, una sorpresa inesperada; de manera que ens arrenca invariablement un somriure franc que se’ns puja als llavis. Mireu bé, posem per cas, el retrat que ens fa del paó: El paó Un paó presumit fa la roda estenent orgullós el ventall tot ple d’ulls del plomatge brillant. Al jardí, es creu rei de la moda; ni el flamenc, ni l’estruç, ni cap gall se li poden presentar al davant. S’ha fet amo de tots els camins; cap parella li sembla adequada per poder passejar al seu costat si no porta plomatges ben fins: ...que la cua del gall és corbada, ...que l’estruç té el cap massa pelat. I el flamenc?... té les potes molt fluixes. I el bell cigne?... té el coll enrampat. Oques i ànecs caminen com vells! Corbs i garses són propis de bruixes… I el faisà?... Potser sí! El daurat és dels més distingits dels ocells! Com si fos atorgar un benefici convidar-lo a fer de company, va, i es dreça davant del faisà, cridant fort, gallejant amb desfici. Però es troba amb un bon desengany perquè l’altre li sap contestar: —Tens la veu estrident i esqueixada per l’orgull i el mal geni, paó, i val més que et passegis tot sol, que la teva amistat no m’agrada; jo ja tinc companyia millor. El faisà, dit això, aixeca el vol. I el paó, amb la cua plegada, sense amics, s’ha quedat de racó. O el de la bicicleta: La bicicleta Jo tinc una «bici» pintada de nou. Quan vull s’està quieta i quan vull es mou. Avui no vol córrer i no sé per què; l’he greixada amb oli d’un setrill sencer! Amb draps de camussa tota l’he eixugat, i ja un cop polida així ha rondinat: M’ha dit: —Estic prima; no em tractes prou bé. —Si tu ets la més ferma de tot el carrer! —Mira quines rodes té aquella d’allà! —Parles d’una moto! No et pots comparar!
-
Upload
escola-sant-gregori -
Category
Documents
-
view
215 -
download
1
description
Revista "L'escola en Paraules" 2013
Transcript of Homenatge a Joana Raspall
-
22
ESCOLA DE LES ARTS
homenatgea Joana Raspallpels tutors de Primria
El dia 1 de juliol de 2013 la Sra. Joana Raspall, escrip-tora i bibliotecria, far cent anys. De tota la seva obra escrita, que no s poca, a lEscola enguany hem volgut treballar les seves poesies pensades i escrites per a infants.
Llegir aquestes poesies ens fa sentir sobretot, a petits i grans!, lalegria de viure. De qualsevol cosa modesta i quotidiana lanimal ms petit, lob-jecte ms prosaic, el que sigui lofici daquesta poetessa en sap treure un sentit ocult, una mirada diferent, un joc fins aleshores inadvertit. De cada sser que fa objecte de la seva reconstrucci po-tica, Joana Raspall ens en dna sempre un secret amagat, una sorpresa inesperada; de manera que ens arrenca invariablement un somriure franc que sens puja als llavis.
Mireu b, posem per cas, el retrat que ens fa del pa:
El pa
Un pa presumit fa la roda estenent orgulls el ventall tot ple dulls del plomatge brillant.Al jard, es creu rei de la moda; ni el flamenc, ni lestru, ni cap gallse li poden presentar al davant. Sha fet amo de tots els camins; cap parella li sembla adequada per poder passejar al seu costatsi no porta plomatges ben fins:...que la cua del gall s corbada,...que lestru t el cap massa pelat.I el flamenc?... t les potes molt fluixes.I el bell cigne?... t el coll enrampat.Oques i necs caminen com vells! Corbs i garses sn propis de bruixesI el fais?... Potser s! El daurat s dels ms distingits dels ocells!Com si fos atorgar un benefici convidar-lo a fer de company, va, i es drea davant del fais,cridant fort, gallejant amb desfici. Per es troba amb un bon desengany perqu laltre li sap contestar:Tens la veu estrident i esqueixadaper lorgull i el mal geni, pa,i val ms que et passegis tot sol,que la teva amistat no magrada;jo ja tinc companyia millor.El fais, dit aix, aixeca el vol. I el pa, amb la cua plegada, sense amics, sha quedat de rac.
O el de la bicicleta:
La bicicleta
Jo tinc una bicipintada de nou.Quan vull sest quietai quan vull es mou.
Avui no vol crreri no s per qu;lhe greixada amb olidun setrill sencer!Amb draps de camussatota lhe eixugat,i ja un cop polidaaix ha rondinat:Mha dit: Estic prima;no em tractes prou b.Si tu ets la ms fermade tot el carrer!Mira quines rodes t aquella dall!Parles duna moto!No et pots comparar!
-
23
Oi que s admirable la manera aguda i senzilla, plena dintelligncia i dhumor, amb qu ens pin-ta els animals i les coses? La fondria alegra i vital que habita en aquestes poesies va fer que ens de-cidssim a triar-les per a donar-les a conixer als nostres alumnes; fins al punt que, en el certamen literari de la festa de Sant Jordi denguany, els poe-mes triats per a ser dits en la categoria de recitaci potica van ser tots daquesta poetessa:
a 1r van recitar Bombolles i La ballarina; a 2n, Dos cuquets i El rellotge; a 3r, Lametller tallat i El bosc; a 4t, Les sargantanes i La bicicleta; a 5, Reuni damics i Un bon jutge; i, en fi, a 6 La balena i El pa.
Quin goig de lliurament de premis vam poder ce-lebrar aquesta vegada! Tots els nens i nenes havi-en ents tan b lhumor i lamor daquests petits poemes, shavien fet tant seu lunivers menut daquest conjunt de poesies, que van saber dir els versos duna manera excellent, amb una expres-sivitat extraordinria. De manera que lexpressi encertadssima del sentit, amb la dicci i la canta-rella escaients a cada frase, van permetre al pblic que no els havia sentit abans gaudir duna jornada potica de qualitat, intensa i divertida.
I s que el treball de lexpressi oral, tan important per a ladquisici genuna de les competncies lin-gstica i comunicativa, es fa molt ms fcil quan els textos sn de tanta qualitat!
Pel regal que ens ha fet, Sra. Joana Raspall, moltes grcies!
La fondria alegra i vital que habita en aquestes poesies
va fer que ens decidssim a triar-les per a donar-les a
conixer als nostres alumnes.
Alguns dels guanyadors del Concurs de Sant Jordi en la categoria de recitaci potica, dient els poemes de Joana Raspall en la cerimnia de lliurament de premis.
