History of Typography
-
Upload
eduard-fossas-pastor -
Category
Documents
-
view
232 -
download
2
description
Transcript of History of Typography
abcdefghcatalogotipograficopuvwxyz
humanistes
catcacatcatcatatcatcatacatatccatcatacaaata ààleàleàleàleàleàleàleààleààlààààà g tg tg tg tg tg ttg tg tg tggg tgg tipipipopipoipooipopoipoipopoipoipoipoipopoopoopopopopppooopoooopoop gràgràgrgrgràgràggràràgràgrgrràràrààrràrààrààrràààràààg àggrrràgg ààg ààààfi cficficfi cficficcficficficficfi cfi cfifififificfifi cficfi ficficficfifififificfi ccc
4venecianes
rom
anes
ant
igue
s
venecianes
El Renaixement és un nom que s’aplica a
l’època artística, i per extensió cultural, que
dóna començament a l’Edat Moderna i en
què es refl ecteixen els ideals del moviment
humanista que va desenvolupar-se a Euro-
pa el segle XVI. El terme procedeix de l’obra de Giorgio
Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos,
publicada el 1570, però fi ns al segle XIX aquest concep-
te no rep una àmplia interpretació històrico-artística. El
nom “renaixement” es va utilitzar perquè aquest corrent
reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme
simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés
després de segles de predomini d’un tipus de mentali-
tat dogmàtica establerta en l’Europa de l’Edat Mitjana.
Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veu-
re el món i l’ésser humà, l’interès per les arts, la política
i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substi-
tuint-lo per un cert antropocentrisme.
Una revolució com aquesta, en la que es va voler que
tothom adquiris i es divulgués culturalment cal desta-
car la importància de la impremta amb tipus mòbibles
impulsada per Guttenberg on molts d’aquells impressors
que van apendre l’ofi ci a Magúncia es van desplaçar cap
a Itàlia on el Renaixement va agafar més importància,
es allà on aquests impressors agafen tota la tècnica de
la impremta alemana però descarten la utilització de la
lletra germànica anomenada “Textura” i començen a uti-
litzar una lletra descendent de la Carolingia, molt més
agradable i lleugera a la vista, arrodonida, basada en els
manuscrits de la época. I és així com neixen les primeres
lletres anomenadas venecianes o humanistes.
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
5 catàleg tipogràfi c
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
centaur
Tipografi a dissenyada per Bruce Rogers per a al Metropolitan Museum el 1914
i publicada per Monotype el 1929. Està basada en les lletres tallades pel ti-
pògraf del segle XV Nicolas Jenson. La versió itàlica va ser creada el 1925 per
Frederic Warde que originalment va anomenar Arrighi i va ser treta del tipus
Itàlica realitzat per Lluís degli Arrighi, un escrivà del segle XVI. Les majúscules
van ser creades més lliurement. Aquesta bella i elegant tipografi a, molt bona
per a llibres, també pot ser utilitzada en textos més curts i titulars.
característiques de la lletra forma bàsica
30º
fi let de la e inclinatpoc contrast
serifs robustos
modulació oblicua
30º
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
rom
anes
ant
igue
sro
man
es a
ntig
ues
6venecianes
ABdefgoABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
catull
Dissenyada pel tipògraf alemany Gustav Jaeger el 1982 per a la fosa Berthold, es
va fer molt popular per ser la tipografi a utilitzada per Google per al seu logotip a
partir de 1999. Per a la seva realització es va basar en alguns dissenys que Frederic
Goudy realitzar per Monotype Corporation. La seva forta infl uència cal.ligràfi ca amb
un gran contrast entre els gruixos dels traços juntament amb els peculiars serifs, fa
que tingui una aparença molt singular i que sigui fàcilment reconeguda. Gràcies a la
gran alçada de la “x” és apropiada tant per a text com per exhibició.
característiques de la lletra forma bàsica
rom
anes
ant
igue
s
descendentsllargues
7 catàleg tipogràfi c
He triat aquesta marca perquè per mi
es de les més represntatives. Que vui
dir amb això? Doncs si ens fi xem bé la
marca podria pasar perfectament per
una dura i robusta mecana.
Demostra mecanització, tal com es
fa la cervesa, una sensació de popular,
de classe obrera, una perfecta simula-
ció del que sería un producte assequible
per a tothom.
La pregunta és: Després de tot el
esmentat Perquè esta aquesta classi-
fi cada com a humanista? La resposta
es simple i clara. No només mostra el
seu caràcter caligràfi c en el fi let de la e,
o certs remats manuscrits en la n, sinó
també en el seu signifi cat, una cervesa
de producció manual, cuidada i elabora-
da artesalment amb aquest gust humà
que degut a la digitalització de casi tots
els processos s’ha perdut.
Tot i aixi aquesta marca podria i de
fet deuria estar classifi cada com una lle-
tra mecanitzada, però tot i aixi la meva
excusa es trova en el sentit, és el hibrid
perfecte que genera aquesta marca,
agafa tota el sentit robust i de confi -
ança amb la potència de la mecana, en
canvi, s’humanitza gràcies a l’estil ma-
nuscrit que tan caracteritza a les lletres
venecianes.
“cuando diseño no considero el aspecto técnico y comercial, si no
que en los sueños y los deseos de la gente para quien esta enfocado el
proyecto u objeto.”
8venecianes
rom
anes
ant
igue
s
Bona marca i bona utilització
de la lletra, els traços manus-
crits humanitzen la marca i
fan que la música que despren
sigui més propera, gràcies tam-
bé a les petites lligadures que
es generen.
Una marca dedicada a produc-
tes especialment destinats a
la montanya i alpinisme. Que
millor que composar-la amb
una veneciana per demostrar
aquesta força humana que es
requereix.
Manualitat, puresa i dedicació
es el que despren aquesta
marca gràcies a la humanitza-
ció de la marca composada en
una “antique”
9 catàleg tipogràfi c
Es increible com amb una
tipografía ben utiltzada una
portada de un llibre pot donar
a entendre el seu contingut.
La tipografi a ens genera un
estil antic clàssic dels primers
tipus mòbils, fet que fa que
aquesta textura i contorn de la
forma distorsionat guanyi força
història i contingut, és un avis
que ens esta dient en el nostre
subconscient: “Eh! que aquí hi
ha molt de viscut.
10venecianes
rom
anes
ant
igue
s
No se el perquè de l’autora dels llibres,
però si que se el meu.
Helen Dunmore utilitza en tots els
seus llibres diferents tipografi es per el
títol de la obra editada, des de llibres
infantils, passant per poesia i com es
aquest cas, per novel·la, en canvi per el
seu nom sempre conserva una huma-
nista que reforça donant-li a la lletra
aquest estil “antique” tan característic
dels primers tipus movibles.
Suposadament per a mi l’autora
no només utilitza una veneciana per
el seu nom sino que també la segueix
utilitzant des de el primer llibre que
va editar. Una escritora que agafa el
paper per començar a escriure, una
escritora propera, una escritora de la
vella escola que si pogués pasaría els
seus escrits directament al lector per fer
aquests més propers. I a mesura que
aquests llibres van sortint adquireixen
més aquests sentit, ya que en tots ells
els composa amb la mateixa humanista,
donant a entendre que ella no canvia,
manté el seu estil, vol transmitir que
potser és el últim que treura potser no,
però que de totes formes en aquest es
manté tot el que ja savia més el que
ha aprés.
garaldas
S que van conviure moltón aquelles lletres q
naixement juntamentde temps en el Re
s. A diferència de lesamb les Veneciane
més cuidades i són unaesmentades estàn m
allunyant-se cada copmica més tècniques
manuscrites. El seu nommés de les formes caligràfi ques o m
entre altres coses— dederiva dels dos grans tipògrafs —e
Manucio. la época Claude Garamond i Aldo
t i es poden considerarTenen una mica més de contrast
orma a moltes futuresles primeres lletres que duran fo
famílies tipogràfi ques.
face” o d’estil antic.També se las anomena “Old
evolució del temps queAquestes trovaran una linia en la e
terra.comença a Itàlia i s’acaba a Inglat
12geraldes
rom
anes
ant
igue
s
13 catàleg tipogràfi c
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
warnock
Aquesta tipografi a dissenyada per Robert Slimbach el 2000 per a Adobe va
ser creada en honor a John Warnock, cofundador d’Adobe Systems amb
un esperit visionari que va aconseguir els majors avenços tecnològics en els
sistemes de publicació i programari de disseny. La família està completament
equipada amb capitulars i caràcters cirílicos i grecs, amb una impressionant
varietat de pesos i mides òptics. Es tracta d’una família clàssica molt fl exible
i funcional que també li aporta una especial elegància al text gràcies a les
seves traços d’origen cal.ligràfi c.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
ABdefgocontrast mig fi let de la e recte
14garaldes
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
granjon
Dissenyada el 1928 per George William Jones, es va usar de base un tipus tallat
per Claude Garamond utilitzat en un llibre imprès per la Parisian Jean Poupy el
1592. Com en aquell temps hi havia moltes altres Garamond en el mercat, Jones va
decidir cridar al seu tipus Granjon, tret de l’impressor i tipògraf francès del segle XVI
Robert Granjon, famós sobretot per la bellesa dels seus tipografi es itàliques, moltes
vegades combinades amb les romans de Garamond. El resultat és una tipografi a per
text fi na i clàssica, amb delicats traços que la fan molt agradable a diferents mides.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
rom
anes
ant
igue
s
contrast mig
modulació obliqua
fi let de la e recte
ascendents no coincideixen
amb caixa alta30º
serifs cuidats 30º
descendentsmés curtes
15 catàleg tipogràfi c
Que millor que la marca Schweppes per
representar a les garaldas. ës una marca
que té molta història, nascuda el s.xviii
si no recordo malament.
Realment agafa tota la historicitat de
les garaldes —recordem que aquestes
provenen de les venecianes— i adqui-
reix un important respecte i experiència
gràcies a aquesta.
La lletra té uns remats molt lleugers,
casi podría passar per una novedosa in-
cisa, però te les insinuacions justes per
passar per una geralda.
De fet crec que és el seu sentit his-
tòric que ens fa deduir una preciosa
garalda ben modulada.
Trenca la monotonia amb una linia
base en diagonal que puja ascendent-
ment, cosa que reforça la seva força,
energicitat i dinamisme.
Fins i tot podem observar com lleu-
gerament genera una prespectiva crei-
xent tractada de tal forma que sembla
que auqesta hagi de sortir de la com-
posició.
Cal analitzar també que esta compo-
sada en una forma obliqua (no itàlica),
reforçant aixi la tensió i el dinamisme.
“el diseño es un lenguaje y lo principal es cómo usas ese lenguaje”.
16garaldes
rom
anes
ant
igue
s
Història, proper i fi abilitaat des-
prèn la marca, contrasta molt
gràcies a la utilització abbstracte
de la marca amb el logottip.
A un país petit com Andorra
una garalda li proporciona
tradició, respecte i calidesa.
17 catàleg tipogràfi c
Utilitzant una garalda sempre
ens aportarà un gran sentit
històric i de respecte, com si
de una persona anciana es
tractés.
Clàssicisme, antiguitat i sobre-
tot historicitat desprén aquesta
coverta que podria provenir de
1944.Respecte, adult, seriositat,
sempre trovarem garaldas on
es vol oferir un caràcter de
superioritat però humana.
En aquesta cas s’ha utilitzat
per generar un cert respecte i
tradició, fi ns i tot potser de-
mostrar una cara democràtica
més conservadora, però que
trenca en pintar “representati-
ve” en diferents colors.
18garaldes
rom
anes
ant
igue
s
Qui millor exemple per representar el
caràcter històric.
“Temps” que complementa més a la
història? O dit d’una altre forma, que
complementa més a història que el
temps. La portada sempre il·lustra els
Títols, subtítols i gran part amb una ga-
ralda molt elegant, molt semblant a la
Times New Roman, com totes les “old
face” (sobretot amb les garaldes i les
de transició) de vegades costa trovar
una classifi cació única i concreta, però
centrant-nos en aquest dubte, la lletra
defi nitivament no és una transicional.
El perquè, és molt simple, la revista
no vol mostrar aquest apartat de no-
blesa, més tècnic, destinant a un públic
concret. Jo crec que vol representar la
història com un poder assequible a tot-
hom i que de fet hauria de desplaçar-se
per la ment de tota la societat.
Així que fi nalment la revista acaba
adquirint una “història popular” desti-
nada a la cultura i l’entreteniment de la
societat com en temps passats.
catcatcatcatcatcacataatatcatcatcatcatcatcattcacacatacatcattatccatcatttcatttatatattcattttaatatcattttatatcatttcacc ttattttcatttattttccatccacacatttttccatcatcatattttaaatatttttttatatccaaaatattttttcccaaatattttttttccccacaatatttttttcatcattcatcccccaaaatattttttttccccataaaaaaaattttttttccaaaaaaatttààààààààlààààààlàlàààlààààààlàleàleàààlààààààààleàleleeàààààààààààlleleleeààààààààààààlàleàààààààààlllllllleààààààààllllllààààllàlllllàààààlàleààààllllàààlàlàleàààllllàlleeeààààleààlàlààààlllàlleleàleeeeàààààlààllàlàllllellelleeeàààààleààleààààlàlàlàlllelllleeàààààààllàlllleeeeeààleààààààààllleeeàààààààààllllleeàààààààlelelleeeàààààleeààleàààààààààllleleeàààààlellllleeeààllelllllegggggggggg tttttg ttttg tt ttg tggg tg tttgg tttgg ttttttg tttgg ttgg ttg ttgggg ttggg tgggg tg tttttggggg gg ipoipoippopoipoipopoppoopopopoppoipoppoipoipoippooippoopooipooiii oooiippoppopopppppooipppiipipopooiippoipooi ggggggrgrrrgrràràràràràràràràrààràààggggrrààààààgrràràrààààààààgggggrrràààààààààààààgggrràràààààààààààgggrrrràààààààààrrrrrràràààrààààààggrrràààààààgrrrrààààààggrrrrrràààààààààggggrrrràrààààààààrrrrrrààààrrrrrrrààààààààggrrrrrrrrrrààààààgrrrrrrààààààààggrrrààààààgrrràààààgrrrrrrrrràààgggrrrrrrrààààààààààggrrrrrrrrrrrààààààààggggrrrrrrrrrrààààààààfififificficficficccficccfifi fificficcccccfifificfifififififificccccfififififififificcccfififificficfififificccccccfifififificfificfificccficccfifi fififififificcfififififififififificcccccccfifififififififififificficccccccccccfififififififififififificcccccccfifififififificcccccfifififificccccccfififificcccccfififififififififificcccccccfififififi fifificcccccccfififififi fificcccccfifi ficcccccccccfififififificcccccccc
20transcicionals
rom
anes
mod
erne
s
trancicionals
Lletres amb una elegància i noblesa increibles.
Són les primeres que van ser dissenyades a
partir de retícules i quadricules, aixi que no
fa falta dir la tècnica que s’havia de utilitzar
per crearles.
La primera lletra, la “Roman du Roi” va ser creada per
el fonedor-grabador Philippe Grandjean a partir d’un en-
càrrec del famós rei Lluis xvi.
La seva complexitat és elevada, amb uns serifs fi ns,
una modulació casi inexistent i un alt contrast entre as-
tes. Són les primeres lletres considerades neoclàssiques.
Normalment es clàssiciquen com a romanes modernes,
tot i que molts les posen dins de les romanes antigues o
fi ns i tot ni en un grup ni en un altre sino en un propi. El
seu nom reforça aquesta personalitat, ja que son lletres
que contenen característiques de les antigues com de
les modernes.
21 catàleg tipogràfi c
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ
abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz
1234567890!@#$%^&*()¡¿
life
Tipografi a dissenyada per Francesco Simoncini el 1965 que barreja elements
de les tipografi es antigues i transicionals. Va ser pensada per a usar en su-
ports on la qualitat d’impressió és baixa com a diaris. Aquest estil innovador i
versàtil substituir les tipografi es utilitzades en aquest moment pels diaris. Els
seus caràcters estan inspirats en la Times New Roman de Stanley Morrison,
producte d’una època de canvi i experimentació.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
alt contrast fi let de la e recte
gotes
serifs més estilitzats
22transicionals
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
bell
Tipografi a dissenyada per Richard Austin el 1788 quan treballava per a la John Bell’s
British Type Foundry. Està inspirada en les tipografi es modernes d’aquella època com
la Didot francesa, accentuant les seves formes verticals i el contrast dels pals fi ns i
gruixuts. Es va usar per imprimir el diari publicat per Bell “The Oracle”. Stanley Morison
la va considerar com la primera tipografi a moderna anglesa i en 1931 es la va recomanar a
Monotype per realitzar una reconstrucció. Per aquest facsímil es va utilitzar com a base
les matrius que tenia en poder seu la fosa Stephenson Blake & Co La versió digital va ser
desenvolupada sota la supervisió de Robin Nicholas.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
modulació quasi vertical
recte o casi recte
rom
anes
mod
erne
s
23 catàleg tipogràfi c
“el diseño es el método de juntar la forma y el contenido. El diseño es simple, por eso es tan complicado.”
Real com ella mateixa, la marca alemana
en contes de continuar amb la tradició
geomètrica manté la seva tipogràfi ca
neoclàssica.
De fet el antic logotipic atribuit a
les SS, ja que aquest realitzava els uni-
formes Nazis, estava composat per una
lletra geomètrica. Així que es podría dir
que per desvincular-se d’aquesta idea
nacionalista es va redissenyar la marca
amb una tipografía que es desvinculés
totalment del sentit anterior.
Sorprenentment canvia una fi gura
més moderna per una més clàssica,
doncs vol donar a entendre que la mar-
ca te una certa cualitat, perdent potser
una mica el caracter humà que tindria
una geralda, però obtenint-ne una mica
d’aquesta d’humanitat que li mancava
gràcies a que avans estava realitzada
amb una freda geomètrica.
24transicionals
La marca real de electro-
domèstics, una marca que ue
desprèn elegància com els seus els seus
productes. No volen humani-
tat ja que el que fabriquen és
purament robòtica.
Qualitat de la informació, rei
de la informació i fredor amb
el medi on s’imparteix.
Wikipedia no obtindria tanta
seriositat i credibilitat si no
estigués composada amb una
lletra Real. Cal destacar que
esta feta amb una tipografi a
de lliure disposició creada per
el sistema operatiu Ubunturo
man
es m
oder
nes
25 catàleg tipogràfi c
El món, la hitòria i la cualitat
es generen amb lletres reals.
Potser és per el seu nom
“Real” que es per el que estat
composat aquest llibre, no no-
més vol mostrar seriosistat sino
també la part “Real” del món
amb aquest doble sentit.
S’utilitza una real per monotit-
zar tota la composició com si
fos un imprès en tipografía de
la época, es a dir, tan sols es
una recreació de una impres-
sió tipogràfi ca per parlar de
història.
Trenca aquesta monotonia
amb els esclops i el doble
sentit, clum signifi ca manaces
o “torpe”
Esta utilitzant una real per de-
mostrar la història en el temps
amb un signifi cat més fred i
per fer perdre el caràcter humà
26transcicionals
La pregunta és: Perquè National Geo-
graphiccno utilitza una geralda?
El cas de National Geographic és
especial, no només vol un caràcter
històric, també vol un producte real i
elegant des de una perspectiva fi ns i
tot menys humana, com si l’home en
aquell instant no hi fos, de fet sempre
hi és, vol fer entendre que darrera de
les precioses instantanies que fan els
seus magnífi cs fotografs i equips tèc-
nics, no estan, són ausents, de fet es el
que busquen la majoria de especialis-
tes documentals, s’amaguen, esperen
hores, utilitzen artefactes de tal forma
que ni ells mateixos es puguin trobar-
fi ns que per fi surt aquell animaló tan
buscat.
Això volen representar també amb
les seves cobertes composades amb
una Real. També volen representar que
la seva qualitat no es assequible a tot-
hom sino que requereix un aspecte tèc-
nic que no pot assolir qualsevol.
rom
anes
mod
erne
s
didones
Lletres creades a principis del s.
xviii. El seu nom es deu als seus
dos grans impulsadors Giambttista
Bodoni a Itàlia i Firmin Didot
a França.
Són atribuides sobretot a l’estat francés.
Com acostuma i acostumava a passar van
ser molt utilitzidades per el Primer Imperi Fran-
ces, ja que les reals s’atribuien a la realesa i l’estat
absolutista heredat per lluis XIV. Son lletres que
sorgeixen igual que el primer imperi després
de la Revolució Francesa de 1789.
Son lletres molt estilitzades i el contrast
entre les seves astes és màxim, de
fet a cossos molts
petits els traços
prims són quasi
impercep-
tibles.
28diddidd oneoneon sss
rom
anes
mod
erne
s
ABdefgo
29 catàleg tipogràfi c
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ
abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ
abcdeefghijff klmnñopqrstuvwxyzx
1234567890!@#$%^&*()¡¿
filosofia
Dissenyada per Zuzana Licko i publicada per la fundició Emigri el 1996, la seva
primera aparició va ser en el cartell que Massimo Vignelli va crear per a la
promoció d’aquesta tipografi a. En aquest cartell apareixia en lletres grans la
frase “It’s Their Bodoni” (És la seva Bodoni). El seu origen part de l’admiració
que Zuzana Licko tenia a la tipografi a Bodoni, amb les seves línies netes i for-
mes geomètriques. Tot i això, sovint no la podia utilitzar, per raons pràctiques
a causa del seu fort contrast que la feia poc llegible en mides petits.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
contrast exagerat
modulació vertical
alçada de x gran
fi let de la e recte
30didones
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdeefghijff klmnñopqrstuvwxyzxx1234567890!@#$%^&*()¡¿
walbaum
Tipografi a tallada originàriament per Justus Erich Walbaum a Weimar, allà per l’any
1800. Era la versió alemanya de les grans tipografi es modernes europees com la
Bodoni o la Didot, i comparteix moltes característiques amb elles com la tensió
vertical, el gran contrast dels gruixos dels pals o les fi nes i rectes serifas. També
posseeix caràcters molt diferents com l’absència de serif a la part baixa de la “b” o
la curiosa cua asimètrica de la “Q”. Una de les més exclusives tipografi es modernes,
compta amb una gran bellesa i fl exibilitat.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
contrast exagerat
gotes
hortizontal o lleu-gerament inclinats
modulació vertical
alçada de x gran
serifs fi liformes o lleu-gerament curvats
rom
anes
mod
erne
s
31 catàleg tipogràfi c
Kingston, marca de tecnologia, pione-
ra en el mercat, utilitza una versió que
acaba sent certament hibrida, però que
deriva d’una Didona.
Conté una modulació recta, traços i
astes molt contrastades.
Una marca que ens sorpren amb una
DIdona humanitzada, agafant un caràc-
ter una mica manuscrit, moda tecnolò-
gica, exclusivitat de producte i glamour
en el món informàtic. Una marca que
desprèn respecte i història en la recent
evolució tecnològica.
El contrast de la marca em sembla
genial, el cap; quadrat, línies rectes,
simple, podríem deduir la tecnologia,
la robustesa, la fi abilitat, en canvi la ti-
pografi a aporta; exclusivitat, evolució
històrica dins del mercat i a la vegada
una certa classe.
No deu ser per que si que aques-
ta marca ha pujat com la espuma en
un sector on l’evolució i la rapidesa de
producte són constantment presents.
“si un diseño no se siente bien en el corazón, lo que dice el cerebro no importa.”
32didones
Coches freds, tècnics i reals,
també contenen i desprenen
molta elegància amb classe.
Mercedes ha utilitzat una
Didona per demostrar aques-
ta qualitat i exclusivitat,
no tothom pot gaudir d’un
Mercedes, segurament la seva
composició del símbol amb el
logotip ens genera aquesta
sensació, distanciament i fi ns
i tot d’una aura divina genera
la marca excloent a tot “simle
humà” dels seus productes.
Les Didones, molt relacioandes
amb la moda, sino penseu en
milers de marques de glamour i
prestigi que n’utilitzen.
En aquest cas Zara per no
trencara amb la tradició utilitza
una Didona també per aportar
aquest glamour tan demanat
en la moda, tot i que no es
una marca exclusiva i inalcan-
sable, tot i aixi han aconseguit
generar aquest cert respecte
de marca de moda.
rom
anes
mod
erne
s
33 catàleg tipogràfi c
Com ja hem esmentat, sempre
van relacionades tan amb les
marques de la moda i en tots
els productes que la rodejen.
VOGUE, en caixa alta, ens
reforça aquest caràcter de
exclusivitat i glamour, de esti-
lització. Es pot dir que trenca
composant tots els destacats
amb una lletra geomètrica, per
donar-li un cert caràcter de
popularitat però sense acabar
de fer-les properes o “per a
tothom” sinó que van destina-
des a un públic concret.
Un altre cop, no és una revista
de moda o si, no ho sabem
però ens genera aquesta
sensació de exclusivitat, per
comprar aquesta revista has de
tenir una certa cultura i que
hauras de vestirte de gala per
llegir-la.
34didones
Realment adoro com aqui s’utilitza una
elegant didona per compsar la majoria
de les paraules en la composició, de
fet s’utilitza en una i més important
“World”.
El Món és, formada amb aquesta pa-
raula, contrasta així amb laboratori, una
aspecte més nou. S’utilitza el contrast
entre les dues tipografíes per generar
aquests dos aspectes, una cosa respec-
tuosa, amb molta història i clàssic a la
vegada amb una especialitat amb pocs
anys de vida comparada amb la experi-
ència que té el planeta blau.
La composició en caixa alta forma un
estat encara més incòmode al ull humà,
ja que produeix un efecte del que po-
driem considerar inalcansable, d’allò
que no podem tocar ni palpar, rebai-
xant-nos a simples humans i deixan les
tasques divines per a altres col·lectius.
rom
anes
mod
erne
s
catcatcatatatattcatataatattattatttatcatatcattàààlàààleàleleàleeàlleàleàlààleàààààààlààleleleàlleàà g tg tg tg tg tg tg tttg ttgg ttgg ipoipipoooipoipooppoopopoipoipoipopoopopoppppppopp gràgràgràgrgrgrgrgrgrrààgràgràgràgrgràrgràgràgràgràgràgràgrààggrggg fi cfi cfi cficcficfi cficficfificfifificfificfifi
36mecanes o egípcies
mec
anes
o e
gípc
ies
mecanes
Aquestes lletres són creades en gran part
durant la Revolució Industrial que va
tindre lloc en el segle xix. El seu nom
es deu precisament a aquest fet, son
lletres molt mecanitzades, molt dures
visualment i criden molt l’atenció. També se les anomena
egipcies ja que van sorgir durant els grans descobriments
de l’antiga civilització.
El conjunt i totes les revolucions socials i evolutives van
fer que apareguessin aquestes lletres, tot i que en gran
part va ser el naixement de la publicitat.
Ja no interessava gaire que las lletres tinguessin una
bona lectura, o simplement molt estilitzades i cuidades,
, el que interessava era que cridessin l’atenció en aquells
cartells del s.xix, que la gent es fi xes amb ells.
Les primeres lletres que consten d’aquest estil neixen
a Anglaterra i es pot dir que gràcies a la seva forma tren-
cadora del model antic es pot apreciar la evolució que
va tindre la humanitat compresa en aquest segle. En un
futur donaran lletres de pal sec.
ABdefgo
37 catàleg tipogràfi c
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
serifa
Dissenyada el 1967 per Adrian Frutiger per a la Fundició Bauer, aquesta
tipografi a està basada en la Univers, creada pel mateix Frutiger el 1954. Per
aquesta raó la Serif és una de les tipografi es egípcies més llegibles en tenir
traços humanístics i una qualitat òptica fora de tot dubte que permet fi ns i
tot usar-la en text de longitud mitjana. El seu caràcter harmoniós i robust
la fa molt apropiada per a títols, subtítols o logotips. La tipografi a Glypha,
dissenyada uns anys més tard és una versió condensada d’aquesta.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
38
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
museo slab
És una tipografía dissenyada per Jos Buivenga per la Fundició exljbris, creada per ell
mateix. Una tipografía única i novedosa, últimament s’utilitza molt en fi ns diversos i
ha guanyat molta popularitat desde que aquesta va ser creada l’any 2008. Doncs no
fa falta dir que serà una font que probablement de aqui no gaire se’n parlarà en ells
llibres de tipografi a.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
sense contrast o casi inexistent
modulació vertical
fi let de la e recte
vertical
ascendents no coincideixen
amb caixa alta
serifs quadrangulars
descendentsmolt curtes
descendent de la g molt curta
alçada de x gran
mecanes o egípcies
mec
anes
o e
gípc
ies
39 catàleg tipogràfi c
M’encanta aquessta marca per poder-la
comentar més extensament. Rolex la
marca de excelència i elegància utilit-
za... Una lletra Mecana?
Doncs si, el perquè es molt clar uti-
litza una lletra mecana per fer entendre
la seva solidesa, solvència en els seus
mecànics rellotges.
Fiabilitat es demostra amb aquests
remats quadrangulars que fan la seva
contundència guanyi importància.
Una solidesa que tracta molt be re-
fi nant totes les seves astes, creant una-
espècie també de hibrid entre una real
o didona. Conté alguna característica
d’aquestes aumentant la diferència en-
tre les seves astes, es pot apreciar molt
bé en la “x” de caixa alta.
Aixi que tot aquest conjunt esmen-
tat més el simbol de la corona aporta la
realesa i qualitat de la marca.
Es podria dir que es una espècie de
un cavaller traslladat a la noblesa del
segle xviii
“piensa más, diseña menos. “
40
Són tipografíes molt relaciona-
des al automòbil, ja que donen
certa resistència i robustesa.
En aquest cas genera molta
pesadesa visual i al estar una
mica axafada augmenta la
solidesa de la marca
No només fabrica coxes i au-
tomòbils, genera molt més una
part molt important, motors.
Una egípcia li proporciona una
tecnicitat i solidesa innates,
La gent sembla que ja no se’n
recordi, però IBM, era la marca
per exelència de equips infor-
màtics. Va competir amb Apple
durant molt de temps, aixi que
no cal destacar la fi abilitat i
perfeccionament de la marca,
fet que la du a utilitzar una
lletra mecana. També genera
una certa accesibilitat, que no
generaría si estigués compo-
sada amb una didona. La caixa
alta genera contundència i
resistència.
mecanes o egípcies
mec
anes
o e
gípc
ies
41 catàleg tipogràfi c
Quina contundència visual! la
imatge combina perfectament
amb la contundecia i fi ns i tot
la proximitat de la composició,
com genere aquest sentiment
de que la mort ens arriva a
tots siguem com siguem, rics,
pobres, alts o baixos.
També generen molt caràcter
americà del segle xix. És curiós com Playboy utilitza
per la seva capçalera una me-
cana, crida l’atenció i la fa més
popular, un altre cop genera
un sentiment americà.
Automòbil i egípcia, com hem
esmentat, sempre combinen
i funcionen bé, sobretot en
estructures robustes, en quest
cas: un bús.
42
Bofetada a la cara, o per lo menys es
com em sento jo despres de llegir el
impactant “REMAKING THE WORLD”.
Composat en caixa alta, si, però
la mecana acava de donar-li aquesta
potència visual, el sentiment de que
realment vam canviar el mon, el vam
referer.
Dues estructures metàl·liques, una
nòria i els edifi cis basants en el movi-
ment que sorgeix juntament amb les
mecanes, anomenada Arquitectura del
Ferro.
Mecànica, enginyeria i producció
son paraules que despres aquest llibre
sense ser esmentades. Condicions que
es van reunir el l’espectacular evolució
de la societat del s.xix
mecanes o egípcies
mec
anes
o e
gípc
ies
catcatcatcatcatcatccatcatcatcatcatcatcatcatcatcatcacatccatcacatcatccatatcacatatattattcatatcccac tc tàleàleàleàleàleàleàleleàleàleàleààlleàleàleàleàleàleàlàlàleàleàleleàleàleàleeàleàlllelàllllà g tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg g ttgg tg tg tg tggg tgggg tgg g ttg tipoipoipoipoipoipoipopoipoppoipopoppoipoipoppipoipoipoppopoppopopoipopoipopoipoipopoipoopopoopooi oogràgràgràgràgrààgràgràràgràgràgràgràgràgràgràgràrààgràgràggràgràggràgràgràggràgràgrgràggràgrgràgràgràgg àààfi cfi cfi cfi cficfi cficficficficficfi cfi cficcfi cfi cficcficficcficficfi cfifificcfifificficfififififififi
44grotesques
pal
sec
grotesques
Sorgeixen durant el s.xix i comparteixen
un gran periode amb les mecanes. Prin-
cipalemtn el únic tret característic es que
aquestes estan formades a partir de meca-
nes, l’única cosa que se’ls hi fa es extreu-
re’n els robustes serifes.
De aqui prové el seu nom, ja que es deia que era la
forma bàsica de la lletra i semblava que siguessin lletres
nues, lletres despullades.
En el segle xx es tornen a recuperar per les grans es-
coles suisses que fan d’aquestes versions més tècniques
i cuidades visualment, anomenades neo-grotesques.
Aquestes fi ns avui en dia han estat utilitzades de mil
formes i en milions de dissenys.
45 catàleg tipogràfi c
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
vectora
Per a aquest disseny, Adrian Frutiger es va inspirar en les tipografi es sense serifs americanes
de principis del segle XX, especialment la Franklin Gothic i la News Gothic, ambdues de Morris
Fuller Benton. Aquesta modernització de l’estil neogrotesc creat per a la fosa Linotype consis-
teix en una tipografi a elegant, monòtona i visualment equilibrada, amb una gran llegibilitat a
mides molt reduïts gràcies a la gran alçada de la “x”. Les seves proporcions estretes economit-
zen molt l’espai i la consistència del seu disseny estenent per tots els pesos i variants, donant
com a resultat una tipografi a harmoniosa i funcional. Per això es converteix en una fantàstica
opció tant per a textos llargs com en aplicacions més d’exhibició.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
molt poc contrast
modulació vertical
fi let de la e recte
modulació en traços corbs
obliquo
sense serifs alçada de x gran
46grotesques
ABdefgoABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqff rstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
grotesque
Les tipografi es sense serifs que es van fer al segle XIX eren conegudes com grotes-
ques (Grotesque a Anglaterra i Grotesk a Alemanya) a causa de que es feien molt
rares i inusuals a molts lectors. Les seves línies senzilles i netes la fan molt favorable
per text i les versions condensades i esteses són més útils per a textos curts com
publicitat o titulars.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
pal
sec
47 catàleg tipogràfi c
Una marca totalemnt neutre, de puresa,
era de esperar que acabés utilitzant una
lletra grotesca. El color blau l’acompa-
nya amb aquest fi de busqueda per la
pau i la tranquilitat.
“Unicef” només vol dir, donar a
entendre no vol imposar, segurament
sense el símbol atribuiriem aquest sen-
timent de neutralitat però no aquest
sentiment de pau que proporciona el
símbol.
Pots dir “Unicef” i en el cap no et ve
tan sols cap imatge, es com un senti-
ment de dir però sense afectar, i justa-
ment es aquest sentiment que fa que
la marca guanyi una certa importància.
És gràcies aquesta tipografía, si no
m’equivoco una “Helvetica” fa que la
marca fi nalitzi sent bona i que quan la
vegis simplement et provoqui aquest
sentiment de “Unicef”.
“El diseño debe seducir, educar y, quizás lo más importante, provocar una respuesta emocional. “
48grotesques
Electrodomèstics Japonesos,
freds, directes i estables.
Trenca certa part de la com-
posició amb les potens linies
diagonals i la versió en obliqua
per generar més dinamisme.
És una marca italiana, molt
recent. Segurament va voler
mostrar aquesta claredat a
partir del seu logotip.
Cal recordar que la marca es
famosa per els seus texans, i
que són els texans, una cosa
neutre per home i dones,
sense pretensió i el que és mes
important, funcionalitat.
També es coneguda pe les
seves campañes de publicitat.
En aquest cas la marca alema-
na utilitza una lletra grottesca
per aportar certa polivalèència,
ens esta dient que no noomés
es dedica a un sector conncret
en el mercat. No només es
una marca domèstica, així que
demostra aquesta neutralitat
amb el logotip.
pal
sec
49 catàleg tipogràfi c
El llibre i el seu conjunt, ens
volen donar un missatge clar i
concís, sense donar a entendre
dobles sentits o mals entessos.
Una composició totalment mo-
notona que acaba trecant-se
utilitzant la pilota del món com
a punt ortogràfi c.
Un altre cop, s’utilitza una
grotesca per arribar directe on
vol anar la tipografi a, vol pe-
netrar en la lectura del lector
d’una forma clara i concisa, i la
potència la guanya amb la lle-
tra en negreta i lleugerament
condensada.
50grotesques
“OH FUCK”, sense més, sense ninguna
pretensió, sense buscar una penetració
en el teu subconscient per fer canvi-
ar les teves idees, simplement “OH
FUCK”. Això es el que vol aconseguir
la revista The Economist.
Ja no sabem que més dir, què més
fer, com i·lustrar-ho, com generar d’una
vegada el sentiment de... Simplement
volem dir això, d’una forma clara i
neutral, fi ns i tot poder freda amb un
sentiment de despreocupació fi ns i tot,
donant a entendre que “Nosaltres ja
vam avisar”.
Probablement veient aquesta por-
tada en el teu quiosc penses: Té raó,
tota la raó, segurament perquè es tan la
informació que vol generar un canvi en
la teva mentalitat que un cop et troves
amb una informació purament funcio-
nal i directe sense ninguna pretensió
,consideres que si, tens raó.
“Quien avisa no es traidor”
pal
sec
52geomètriques
geomètriques
La forma, el color, la textura la
nova búsqueda de totes aques-
tes originen les lletres geomè-
triques. Son lletres —la majo-
ria—purament experimentals,
com les avanguardes del s.xx, són lletres
basades en les formes bàsiques (quadrat,
trinagle i cercle).
La majoria d’aquestes lletres
neixen a la escola més experimen-
tal i impulsora d’avanguardes de la
época , la Bauhaus, on s’arriven a fer
autèntiques barbaritats fi ns que pro-
bablement no es fi ns el 1928 que Paul
Renner diseña la famos Futura.
És aquest últim fet el que propor-
ciona una esperança per les lletres
geomètriques ben dissenyades.
pal
sec
ABdefgode og
53 catàleg tipogràfi c
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
chalet
Finalment va resultar que tota la història d’Albert René Chalet és un engany,
fet per Andy Cruz i Ken Barber (els veritables autors de la Casa). Ken es va
inspirar en totes les fonts de pal sec clàssiques i Chalet va néixer. Una font
que reuneix diferents estils de lletres de pal sec. Creada el 1996 a Estats Units
per aquests creadors de House Industries.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
trau obertformes geomètriques
modulació vertical
alçada de x gran
54geomètriques
ABdefgoABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
insignia
Realitzada pel famós dissenyador gràfi c britànic Neville Brody, va ser creada originalment
per a la capçalera de la revista Arena el 1986 i publicada per Linotype el 1989. Les seves
formes geomètriques denoten una certa infl uència de la Nova Tipografi a de la Bauhaus
dels anys 30. Es tracta d’una lletra fàcilment reconeixible gràcies a l’alternança de formes
arrodonides amb altres rectes i agudes, posseint uns rematades creuats en la “E”, “B”,
“P”, “R”, “H” o “K” i un serif horitzontal a la part superior de la “A”. La seva aparença
suggereix tecnologia i progrés amb un cert aire retro. Té una versió alternativa amb mo-
difi cacions d’algunes lletres com la “E”, “F”, “J”, “P”, “R”, etc. Molt útil per a aplicacions
d’exhibició com a titulars i publicitat.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
pal
sec
55 catàleg tipogràfi c
Una marca més, alemana, que utilitza
una lletra geomètrica, així com les li-
neals humanes s’utilitzen i tenen molta
importància a Anglaterra, aquestes te-
nen molta importància en el pais ger-
mànic.
Aporten molta fredor a la marca però
alhora funcionalitat i perfeccionament.
Són tècniques i racionals com la mar-
ca, també són molt actuals i que mi-
llor que una marca relativament nova
utilitzi unes formes geomètriques per
la seva marca. Cal destacar també que
al ser roba esportiva potser vol gene-
rar aquesta mena de perfeccionament
de la forma i la tècnica amb una certa
distància humana, de fet, qui adquireixi
la resistència de qualsevol corredor de
marató o la força de un llançador de
pes? normalment el que fan es bastant
inhumà.
Estàn molt relacionades en les avan-
guardes, així que adidas indirectament
ens esta dient el seu orígen i el seu fi .
Tot en caixa baixa, que juntament
amb les dues “a” i les dues “d” fan que
la geomètria acabi de reseltar la marca.
56geomètriques
Una altre marca alemana que
utilitza una lletra geomètrica
per complir amb la tradició.
Siginifi ca “de color blanc com
la neu”, potser també vol
destacar aquesta fredor de la
neu combinant amb el blau i
el blanc que dona sensací de
puresa.
Hi ha una certa cultura a Suïs-
sa per utilitzar lletres geomè-
triques igual que a Alemanya,triques igual que a Alemanya
sobretot en rellotgería.
Torna a demostrar aquest sen-
timent de moda i luxe com les
didones, però amb una certa
novetat, potser no demostra
tanta història tot i tindre-la.
Vol demostrar aquesta tecnici-
tat i perfeccionament com les
formes geomètriques com els
seus rellotges.
pal
sec
57 catàleg tipogràfi c
Relacionat en esports i modes
modernes, i si a sobre li afegim
aquest sentit fred propi de la
neu la utilització d’aquesta, en
aquest cas, era molt probable
que fos una lineal geomètrica.
En aquest cas es podria defi nir
com; fred, tècnic, esportiu
i fi ns i tot un cert nivell de
prestigi. Cal destacar que les
formes geomètriques comple-
menten perfectament amb la
naturalitat de les muntanyes.
Cercle cromàtic, molt estudiat
en les avanguardes i també a
la famosa Bauhaus.
Segurament s’ha utilitzat per
donar un caràcter de moderni-
tat, de evolució.
Un encaix perfecte entre una
lletra geomètrica i la pròpia
geometria del cercle amb l’es-
tudi de les avantguardes.
Segur que no t’esperes un
llibre sobre el Renaixement.
58geomètriques
Una perspectiva d’evolució? Una crí-
tica avantguardista? És el que podem
deduir en una composició com aquesta .
“Supercapitalism” Composat amb
una lletra geomètrica que proporciona
sentiment avantguardista, sentiment de
crítica fi ns i tot inconformista. Verita-
blement canvia el sentiment de fredor
en aquest cas, de fet es el contrari, ens
proporciona fi ns i tot una invitació per
unir-nos en aquesta gran revolució que
proporcionarà el contingut d’aquest lli-
bre.
Reforça un sentiment de racionalitat
que sempre acompanya a les lletres ge-
omètriques, una tecnologia sofi sticada.
De fet pot donar una espècie de revo-
lució que pot acabar com una perfecta
forma geomètrica bàsica.
A més de serietat es una aportació
de actualitat, de un sentiment que està
avui en dia, al carrer, al autobús o al
metro, es un sentiment de carrer que
se sent al carrer.
pal
sec
catàleg tipogràfi c
60humanistes
humanistes
A aquest estil devans de comentar a
que les últimeslletres cal destacar
s aquesta terce-dos esmentades mes
men el grup dera, son les que form
n originaries delles pal sec, totes són
això, són lletres passat el xx, que vui dir amb asegle p
que cada una té tes comparteixen segle aixi qque tote
n un pais o un mportància enim
ple les que co-tre; per exemalt
n molta presèn-entarem tenenm
ra mentres quea a Anglaterrcia
es tenen molta s Geomètriqules
els paisos ger-mportància en im
emanya amb laànics com Alem
eo-Grotesques,auhaus, les NBa
s a Suissa, etc...olt importantsm
ue es basen enSón lletres qu
es però agafantmanes antiguro
de pal sec, es aforma de les la
rast entre astes,conserven cert grau de contrconserven certdir que c
bretot on es potaligràfi cs, traus en la “g” i sobtraços ca
sió en cursiva, ja na clara diferència es en la versveure un
itzades a Itàlica,basa en les antigues itàliques utilque es ba
pal
sec
61 catàleg tipogràfi c
ABdefgoABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
myriad
Aquesta tipografi a va ser dissenyada per Robert Slimbach i Carol Twombly juntament amb Freed Brady,
Christopher syle i el personal de disseny d’Adobe l’any 1992. Posseeix una llegibilitat, calidesa i comodi-
tat propis de les tipografi es sense serifs humanistes però combinades amb subtils formes geomètriques
i un color monòton. El seu ajust precís, extensos parells de kerning i les formes clares i netes la conver-
teixen en una opció excel lent per a text. A fi nals dels anys 90 es va ampliar la família creant la Myriad
Pro Se li van afegir caràcters grecs, cirílicos i centreeuropeus, fi gures Old Style i diversos pesos i amples
que li proporcionen una àmplia gamma de colors per al disseny més exigent.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
62humanistes
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿
fontin sans
Aquesta tipografi a dissenyada per Jos Buivenga és una versió sense serifs de la
Fontina, també desenvolupada per ell i que compta amb petits serifs a la part su-
perior i una aparença més caligráfi ca. La Fontina Sans té unes proporcions clàssi-
ques que la fa molt càlida, amigable i tremendament llegible. A més té una extensa
família, amb versions en Bold, Itàlia, Bold Itàlia i capitulars, a més d’un complet joc
de lligams. Es pot descarregar gratuïtament des del seu web, podent fer servir tant
per a fi ns personals com comercials.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
traços modulats
traços modulats
petits remats engruixits
rectes
g amb descendent i normalment trau
pal
sec
63 catàleg tipogràfi c
Quantes persones actualment tenen
facebook? De fet la pregunta sería una
altre: Quantes persones ha registrat fa-
cebook l’últm any?
No es pot posar en dubte que fa-
cebook és actualment una gran marca,
però a que s’ha degut aquest fet? In-
tentem composar aquesta marca amb
una, per exemple, freda geomètrica o
amb una nutre grotesca. De ben segur
que no hagués funcionat tan bé.
Aquesta lletra l’humanitza, no
nomñes vol dir “Facebook” de una for-
ma de pau, sinó vol fer entendre que
som una empresa humana, i no només
nosaltres, sinó també tota la gent que
hi ha al darrera, no són simples robots
o gent desconeguda, no, són humans
com tú i com jo, com tot el món.
Hi pots trovar els teus amics, ene-
mics, familiar, persones de totes classes
formes i mides, però al fi i al cap són
això; persones.
Es increible la humanitat que agafa
els traços corbs de la “a” i la “b” que
acaben de fer més propera una marca
lleugerament controlada i benefi ciada.
Qui sap, si facebook hagués estat
composada amb una “Helvetica” el
éxit que podría haver adquirit, i no clal
esmentar si estigués composada amb
una didona en caixa alta
64humanistes
Molt relacionada amb com-
panyies aèries i transports
públics, ja que generen aques-
ta proximitat i confi ança en
una lletra que produeix alhora
modernitat.
No te solament un caràcter
popular, sino que també últi-
mament s’utilitza en productes
de alta qualitat.
És una possible forma de
fer entendre que per poder
accedir-hi no fa falta ser un
multimilionari, tot i que aixi
sigui.
Està molt relacionat amb
empreses i organitzacions
originaries a Anglaterra,
ja que va tindre molta
importància aquest éstil de
lletra, com la Gill Sans d’en
Eric Gill.pa
l se
c
65 catàleg tipogràfi c
Últimament està molt de
moda, de fet s’ha començat a
popularitzar en els últims anys
de disseny gràfi c.
Tenen molt bona lectura,
ofereixen un caràcter no tan
geomètric i funcional com les
dues altres i ademés, ofereixen
a la lectura un aspecte molt
agradable.
Segurament la revista utilitza
en la seva capçalera aquesta
humanista per oferir moderni-
tat propera
Com ja hem esmentat abans,
són lletres molt relacionades i
utilitzades a nivell britànic.
Tot allò relacionat o que
guardi relació amb la capital
anglesa te molts punts per
anar composat amb una lineal
humanista.
London més Design, i afegint
que és una edició de 2010; són
factors que fan que en la co-
berta s’hagi utilitzat una lletra
d’aquest estil.
66humanistes
Mike Magnuson és un músic, ciclista i
escriptor, que de fet segons ell només
es dedica a fer música.
No se si ell sap perquè el seu disse-
nyador utilitza una lletra humana, però
el seu dissenyador segur que ho sap.
Proporciona una visió encara més
humana tan a per la imatge com per
la lletra. Destacar també que les dues
es complementen perfectament, diríem
que ninguna de les dos es “molesta” o
intenta destacar sobre l’altre, la porta-
da harmonitza i iguala tot el contingut
formant una sintonia perfecte.
La “S” de caixa alta acaba rematant
un feina perfecte de tota la tipografi a,
ja que genera un cert aspecte de mo-
bilitat semblant a la de una bicicleta.
Composició centrada i línies horit-
zontals que harmonitzen la situació i
que tot i que l’humà podria estar pe-
dalejant veloçment, no acaba de donar
aquesta sensació, ja que produeix el
sentiment contrari, el de estaticitat.
pal
sec
catàleg tipogràfi c
68incises
inci
ses
incisas
Són lletres que es basen en les antigues
inscripcions. S’inspiren en lletres grava-
des a la pedra o a la fusta, normalment
no es basen en lletres manuscrites o fetes
amb ploma.
Es podria dir que són un entremig entre entre les roma-
nes i les de pal sec. Poden donar a entendre una espècie
de classicisme modern i transgressor.
Normalment al estar generades a partir de antigues
inscripcions només contenen caixa alta, tot i així hi ha
famílies que tenen diferents estils (negreta, cursiva,
etc...) i podem observar com un petit incís de serifa, un
pseudoserif.
No es poden datar en una época o estil concret, ja que
aquestes han estat creades durant tota la història i de fet
tenen orígens tan llunyans com propers.
69 catàleg tipogràfi c
ABdefgo
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ
1234567890
bilbao
Dissenyada per Alberto Corazón en 2000 per l’ajuntament de Bilbao, suposa
un intent de normalització de l’anomenada “lletra basca”, sintetitzant en un
sol tipus de lletra totes les formes característiques d’aquest estilo.La lletra
basca es va començar a utilitzar de forma extensa i generalitzada en la reto-
lació comercial a mitjans del segle XX i per això la resposta de l’ajuntament,
creant aquesta tipografi a sòbria i elegant que assumeix la llarga tradició
popular del País Basc oferint a més de manera gratuïta i desinteressat.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
70incises
ABdefgo
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ
1234567890!$%&*()¡¿
felix titling
El pintor, compositor i cal.lígraf Felice Feliciano, nascut a Verona, Itàlia, el 1433
va ser el creador d’un notable alfabet caligràfi c d’estil romà en 1463 utilitzat en
el tractament de les seves inscripcions romans. Actualment les mostres originals
estan guardades a la biblioteca del Vaticà. La fosa Monotype i el dissenyador Phillip
Boydell van rescatar el 1934 aquesta tipografi a, mantenint les seves proporcions
clàssiques i formes geomètriques. Durant els anys 1991 a 1995 va ser digitalitzada per
l’equip de dissenyadors de Monotype. Està dissenyada per ser utilitzada a mides
grans on es puguin apreciar millor els seus traços i s’aconsegueix un millor efecte.
característiques de la lletra forma bàsica
canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important
inci
ses
71 catàleg tipogràfi c
Crec que és una bona utilització de una
incisa. Nescafé es una marca que porta
molts anys en el mercat, però pensa-
la actualment amb una altre classe de
tipografi a.
Les incises aporten el mateix que
aporta aquesta marca; història però
que s’ha anat actualitzant a mesura que
aquesta ha anat transcorrent.
La lletra aporta un lleuger sentiment
d’història però també un sentiment ju-
venil,, a la vegada com passa amb totes
les incises genera una grau de misteri,
com els seus serifs, hi són o no hi són?
Doncs aqui pasa el mateix, els hi dona
un sentiment exòtic i misteriós.
Recorda una mica a la caligrafía fi ns
i tot Indú o Xinesa en aquest intent de
fi gures gravades en la pedra o fetes
amb un pinzell.
El misteri i l’aroma fan que aquesta
marca estigui composada amb una inci-
sa, el sentiment que proporciona es de
estar en mig d’un bosc i de sobte trovar
una antiga reliquia asteca.
72incises
Últimament es troven marques
de moda o de alta gama que
utiltzen aquest estil de lletra.
Segurament és degut a la
mitología que desprenen.
Són lletres que donen un cert
respecte i monumentalitat,
sense quedar massa històri-
ques, són fresques com el traç
del cisell contra la pedra.
La marca renovada de Renault
utiltza com no, una glifi ca.
L’antic logo estaba composat
amb una mecana, que li anava
com anell al dit. Però la reno-
vació d’aquesta és perfecte, ja
que es com si hagues refi nat
els seus seifs convertint-los en
petites incisions i evolocionat
cap a un resultat més modern
sense perdre el seu grau d’his-
tòria. És la evolució perfecte
per la marca.
inci
ses
73 catàleg tipogràfi c
Són lletres molt relacionades
amb el cinema, per què? doncs
per que si aneu pel carrer i
veieu un cartell de una nova
pel·lícula, fi xeu-vos amb la
lletra que utilitza.
Hi ha molta tradició (encara
no se el perquè) de utiltzar la
famosa font extreta
de la torre Trajana. He suposat
que s’utilitza en grans pro-
duccions per donar a entendre
i proporcionar aquesta visió
monumental i armonica de
l’Imperi Romà.
Una espècie de hibrid entre
lletra fantàstica d’estil deco i
una lleugera defi nició de incisa
demostren com
una capçalera pot mostrar tot
el seu potencial. La història
i importància del art deco a
Nova York
i radera, reforçant la seva his-
tòria es trova una fugaç incisa.
He volgut demostrar en aquest
exemple la utilització (que
cada cop està més extesa) de
les lletres hibrides.
En aquest cas funciona perfec-
tament
74incises
Tot allò que es divi, inalcansable, o
monumental, s’acava pensant en uti-
litzar una lletra glifi ca, tot i que al fi nal
aixi no ho sigui.
En aquest cas era molt factible la
utilització de una lletra incisa. La com-
binació entre divi i històric van fer la
tria fi nal en aquesta coberta.
Vol mostrar tota aquesta monu-
mentalitat sobre la història o l’origen
de Deu. Vol mostrar segurament un
sentiment critico-històric sobre aquest.
Mentres que probablement una romana
antiga o una romana moderna hagues-
sin produït una visió històrica respecte
a la seva época, igual que pasaría amb
una lletra de pal sec, en aquest cas se-
ria un refl exe, una englobació de tot el
poder de Deu durant segles de histò-
ria, el seu objectiu era no centrarse en
només un moment concret sino tot el
contrar, volia enfatitzar-ho tot, i quina
era la millor forma per fer-ho? Acabant
utilitzant una lletra glifi ca provinent de
la monumental columna Trajana.
inci
ses
75 catàleg tipogràfi c
bibliografi a:dutch type
la rebelion de los signos. el alma de la letra¿que és la tipografía?
the_fundamentals_of_typographyel abece tipografi a
the elements of typographic style
web:http://es.letrag.com/
http://www.imageandart.com/tutoriales/tipografi a/familias_estilisticas/index.htmhttp://en.wikipedia.org/wiki/vox-atypi_classifi cation
http://en.wikipedia.org/wiki/slab_serifhttp://www.seeklogo.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/jos_buivengahttp://www.josbuivenga.demon.nl/
http://www.fontspring.com/http://bookcoverarchive.com/
http://new.myfonts.com/http://www.identifont.com/
http://typedia.com/http://www.unostiposduros.com/
76
Treball realitzat per Eduard Fossas PastorEstudiant de 1er a
de Gràfi ca PublcitàriaEscola Superior de Disseny i Art Llotja