Històries del cinema

d’Arnespag 4 i 5

Històries del cinema

d’Arnespag 4 i 5

10maig 2008, núm.

2

Com va sorgir la idea de crear loClub Esportiu Arnes?Hi havie xavals d’Arnes que volientornar a jugar a futbol. Ho van comen-tar i vam començar a buscar gent perintentar-ho. Llavors vam quedar en losnois que ho faríem sempre i quan ells secomprometessen i vam buscar nois defora perquè no n’eren prous, al poble.

Esteu contents del suport que heurebut per part del poble?Estem més que contents. Ere impensa-ble. Lo poble s’ha bolcat d’una maneraimprevisible, mai m’hauria pogut imagi-nar que tant. Per exemple, tenim uns150 socis i som només 500 habitants! Hiha molts equips superiors que no tenentants socis. La col·laboració ha estatincreïble.

Què creus que pot aportar el futbolal poble?Crec que és un al·licient molt gran per alpoble, especialment per als jugadors,que han guanyat responsabilitat, i per ala gent en general, que tenen una activi-tat nova al poble.

S’han complert los objectius que tosvau plantejar?De sobres. A tots los nivells, perquèquan vam començar los resultats ere lode menys. Volíem no fracassar, no haverde plegar perquè la gent se cansés.Tampoc pensàvem traure los resultatsque hem tret. Alguns nois mai havienjugat a futbol gran i altres feie molt queno jugaven.

Quines són les vostres aspiracions?No esperem un gran resultat; sabemque no podem competir en alguns

pobles del voltant. Lo que volem éscontinuar, que los nois estiguen agust ique la gent no se canso. Simplementque duro molts anys i, si ho aconse-guim, n’estarem satisfets.

Estàs content de la feina que has fetal capdavant del Club?Estic molt content de tota la Junta,perquè això una persona sola no hopodrie fer. Estic satisfet però és per lagent que tinc a la vora que ho ha tiratendavant. També hi ha gent que no estàa la Junta però és com si hi estés. Lacol·laboració, també per part de l’Ajun-tament, és bàsica.

Com afronteu lo pròxim campionatde lliga?En esperança, perquè los resultats seranmillors, los jugadors han prosperat iprosperaran més, i així tot funcionarà.

Quin és lo moment més emocio-nant, lo millor record que guardesd’este primer any?o millor record... N’hi ha massa. Per ami, des del dia de la presentació fins atots los diumenges. Veure lo camp plede gent, l’alegria dels jugadors, lossopars... És tot.

Alba Solé Borrull

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

ALCALDEXavier Pallarés i PovillMAQUETACIÓ I IMPRESSIÓExperiment gràfic GANDESAREDACCIÓConsell Redactor:Ajuntament d’Arnes Alba Solé Borrull Àngel Solé BorrullLaia Samper SamperLluís Sallen MartínMª Carmen Vallès FozMª Pau Ibañez CreixMarta Samper SamperMònica Carbó AriñoNeus Sanromà SamperRaquel Sabaté CarriqueRoberto Sallen MartínCORRECCIÓ LINGUÍSTICAAlba Solé BorrullTIRADA300 EXEMPLARS

Aquest exemplar és gratuïtQueda prohibida la seva venda

COL·LABORA

NOTAEl Consell Redactor de la revista hadecidit redactar els textos amb elstrets linguïstics característics delnostre català, sempre que siguinreconeguts per la norma, és a dir,per l’autoritat normativa (Institutd’estudis Catalans), Si més no,encara que siguin acceptades noméscom a formes d’ambit restringuit.Cal dir també que l’ús o no d’aque-stes formes linguïstiques les tria elpropi redactor.C/e revista:revistarnerol@ yahoo.es

Joaquin Miralles Serrano, nascut a Arnes l’any 1960, és lo primerpresident del Club Esportiu Arnes. Lo Club ha aconseguit que,després d’uns quants anys de sequera, tornés la passió futbolera alnostre poble.

l’arna

Sumari-L’Arna pag 2-Informació municipalpag 3-Reportatge pag 4 i 5-Santa Agueda pag 6 i 7-Ruta, resseguint la paraula,recordem el 1947 pag 8

-D’olla en olla per Arnes,carrer de Sant Roc pag 9-Festa de la mel pag 10-Racó del lector, la flora d’Arnes, comic pag 11-Contraportada pag 12

3

FINALITZACIÓ DE L’ADEQUACIÓ DE

L’OBRA CIVIL DEL FUTUR MUSEU DE

LA MEL

Pressupost: 201.901 euros

Es tracta de fer les obres necessàriesper posar de manera definitiva elmuseu de la mel a la planta baixa delcasal municipal.

Les obres han consistit a fer les separa-cions de les diferents sales que espodran visitar. També s’ha pintat i ade-quat el terra en materials que donen unaire nou de com viuen les abelles i deltipus de mel que hi fan. L’obra tambéha comptat amb un apartat importantd’electricitat.Durant aquesta fase s’ha adequat lasala de les diferents entitats delmunicipi i es comprarà el mobiliarinecessari per tal que estiguin en lescondicions més òptimes possibles.Al mateix temps, també es pintarà lasala de ball. S’han substituït les reixesde l’aire condicionat i s’hi han col·locatpenja-robes. S’ha condicionat un espaiper tal que els músics puguin canviar-se i estar en les millors condicions pos-sibles.Aprofitant aquestes obres, s'ha netejat,també, la sala del final del casal, a laplanta baixa, per fer-ho servir com amagatzem.

ARRANJAMENT ÀREA RECREATIVA DE

SANTA MADRONA

Pressupost: 16.234 euros

Ja fa uns quants anys que l’àrea recre-ativa de Santa Madrona es va posar enfuncionament. Aquestes obres hanestat fetes per tal de millorar la sevaimatge general, fent una substitució detots els elements de fusta que estavendeteriorats i pintant tot aquest espai. Ala zona infantil s’ha canviat el parc, queno complia la normativa vigent, per unde nou.

GENT JOVE I GENT NO TANT JOVE

Pressupost: 3.005,73 euros

Tal i com ens vàrem comprometre afer les passades eleccions municipals,

s’ha comprat un equip de música(disco-mòbil), per tal d’instal·lar-lo demanera fixa a la sal de ball (PlantaBaixa del Casal). Es tracta de posar enfuncionament aquest nou equipamentper la gent jove i no tant jove del nos-tre poble. Avui en dia, llogar una disco-mobil és cada cop més car i, d’aquestamanera, a partir d’ara això ho tindremamb propietat, evitant la despesa quesuposa el lloguer d’aquests aparells.

CARRERS DEL POBLE

Es tracta de l’Obra més important queportarem a terme durant aquesta legis-latura. Tal i com vàrem informar enpassats números de l’Arnerol@ i en lareunió informativa que es va fer alcasal Municipal, els carrers del nostrepoble i els serveis que es donen a lapoblació (clavegueram, aigua...) tindrand’aquí a pocs anys una millora deservei significativa. Donarem una novaimatge al nostre Casc Antic, millorantl’estat actual dels carrers del poble queja han complert una bona pica d’anysdes que es van fer. Ara toca fer-ne unarenovació tota .

El pressupost total ascendeix a la quantitat de 755.027,07 euros.Està dividit en dues fases

1a fase: 321.260,24 €, i 2a fase:434.766,83. Ara, des de Governació, jatenim consignats i aprovats els primersdiners per fer front a aquesta despesa ipoder començar les obres l’any 2009.Això ho complementarem amb elPAM (subvenció atorgada per laDiputació de Tarragona).Ara el que toca és demanar més dinersa l’Administració i confiar que aquestaestigui sensible amb les nostresdemandes. També presentarem unasol·licitud d’ajut a la Unió Europea, tali com vàrem fer quan es van posar enmarxa les obres del casal. Per tant,estem parlant d’un projecte ambiciósque estic segur que, amb el treball delsregidors i de tot l’equip que conformal’Ajuntament, podrem tirar endavant.

D’altra banda també s’ha estudiatrealitzar una senyalització dels llocs demés interès del poble per als visitants.

CULTURA

Festa de la mel. Aquest any complimel cinquè aniversari i per aquest motiuho celebrem amb més actes que mai.Som conscients de la importància queté aquesta festa pel nostre poble. Enprimer lloc, donem sentit als orígens ial nom del nostre poble. En segon lloc,recuperem uns arts, els de l’apicultura itot el que se’n deriva i ho posem envalors per les futures generacions. I, entercer lloc, donem a conèixer els nostrepoble i les meravelles que hi tenim.

SUBVENCIÓ Casal Municipal.

Tal i com hem fet sempre, des del’Ajuntament ajudem aquesta entitatper poder continuar fent una de lestasques més difícils, que és continuarfent el cinema tots els caps de setmana.Durant aquest trimestre hem assumitdes de l’Ajuntament la despesa de3.400 euros per tal de poder fer frontal pagament de l’avaria de la màquinadel cinema. A finals d’any mirarem lespèrdues de tot l’any 2008 i, si n’hi ha,les assumirem des de l’Ajuntament.Esperem la col·laboració de tothom ila participació en els actes que es fan alCasal Municipal.

Equipament de la sala d’entitatsSubvenció 9.481,23

Comprarem mobles i ordinadors peradaptar aquesta sala a les diferents enti-tats del poble. Pantalla, canó, etc.

ESPORTS

Signarem un conveni de col·laboracióentre l’Ajuntament i el Club de futbold’Arnes. Les obres que van fer-se pertal que al nostre poble hi hagués unaactivitat esportiva tan important comés el futbol s’han hagut de pagar mit-jançant un préstec fins que arribin lessubvencions que en el seu moment esvan demanar. Ara l’Ajuntament faràfront a aquestes despeses i continua-rem reclamant allò que pensem quehem de rebre com a municipi.

informació municipal

4

Cinema CarreretaLo del café de Carrereta va ser lo primer

cinema que es va fer al poble. Lo local, alcostat de l’actual Casal, lo regentave lafamília de Vicent Solé i Joaquina Muñoz.Per aquells temps, ja feie uns anys que locinema començave a expandir-se per totala comarca gràcies a diferents iniciativeslocals.

La Lolita Beltran (1939), casada ambFederico Solé, mos explique com va anarla cosa. “Primer van fer lo café, l’any 50 o així.I van dir: éssent que hi ha puesto podem fer cine-ma i ball. Vam obrir lo cinema l’any 52 o 53,i quan s’acabave la pel·lícula retiràvem lesbutaques, engegàvem la gramola i au, ball.”

“Lo cine lo feie Manuel Pallarés, son pare deRicardo, perque com Federico feie lo canvi se lespassave a la carretera.” Antoniet deBrugano també va fer esta feina algunavegada. “Començava a les quatre: dospel·lícules, i tota la tarde. Lo meu home men-trestant anave a Valderrobles a buscar la peli-cula, amb lo bombo a l’esquena. Si començavemés tard allà, aquí s’havia d’esperar la gent. I sinevave, pues nevant...”

“Ball ne feiem també tot l’any, menos a laQuaresma perquè ere pecat. I a festes d’Horta,aquí feiem lo cine entre setmana, a la nit”,explique la Lolita.

“En total, al café estavem mon sogre, ma sogra,Antoniet, lo tio Vicent de Joan Ramon també...Al cine estave Federico portant les pel·lícules,Manuel, jo a la taquilla, l’oncle Antonio deTofolet a la porta... I los discos los posaveRamón d’Almestoi, i Navarro també. Músicade llavors: Renato Carosone, Camino Verde,valsos, tangos, pasodobles... “Sempre mos aju-dave un o altre, se necesitave molta gent.”

Un dia normal, explique la Lolita,“venie poca gent: potser 40 persones. A Festesi quan hi havien pelis bones lo cine s’omplie, ihaviem de ficar cadires entremig. Llavors hihavia rombo, i s’havia de vigilar molt quientrava i qui no. Al final cobràvem d’entrada12 pessetes, i també fèiem abonaments; quis’abonave agafave los millors puestos, voral’estufa a l’hivern...”

Com obligaven a fer el NO-DO,Federico mentrestant anava a buscar lapelicula. “També n’obligaven a fer unaespanyola, que eren molt dolentes: una de dolen-ta i una de bona, i tota la tarde de cine. I aFestes feien unes pelicules boníssimes: “Ben-Hur”, “La gata sobre el tejado de zinc...”

“Al final”, explique la Lolita, “la gent vadeixar d’anar al sortir la tele i tot això. I moltagent va marxar. Hi havie massa gastos i not’ho podies fer los de casa. Llavors vam fer lagranja, i com que teniem massa faena vam tan-car lo cine, i al cap d’un any lo café. Devie serl’any 67 o 68.”

La Lolita, amb el temps, recorde locinema de Carrereta amb un cert enyor.“Per a lo que ere llavors, ere molt majo. Lo queme sap greu és no haver-li fet mai cap foto.”

Al Casal municipalDesprés del de casa Carrereta, lo Casal

Municipal va ser el següent en agafar lotestimoni del cinema a Arnes. Esporà-dicament, es van passar entremigalgunes pel·lícules a la Llonja de l’Ajun-tament, amb un gran llençol blanc alfons sobre el que es projectave el film ila gent que es duie ella mateixa la cadi-reta. Però fou la gent del Casal, ambXimo al capdavant durant molts anys,qui acabà recuperant la màgia de la granpantalla per al nostre poble.

Joaquim Sanromà i Villagrasa (1944),Ximo, ha dedicat la major part de la seuavida a treballar de cara al públic darrerela barra; primer, la del bar que hi havia adavall dels porxos de l’Ajuntament, i apartir del 1982, al recent construït Casal,fins al 2005 que va plegar. Ell s’ha en-

carregat de fer el cine al nostre pobledurant lo darrer quart de segle.

“L’any 81, amb l’inici del cinema al Casal,ere Asens qui projectave les pel·lícules. Un anydesprés, en agafar lo bar del Casal, se’m va pro-posar ser l’encarregat de passar les pel·lícules,anar-les a buscar, montar-les i retornar-les. Jovaig acceptar i m’he encarregat de dur-la aterme fins l’actualitat.”

Amb voluntat i disposició, Ximo vaaprendre mirant com ho feia Asens, i sitenie algun dubte se recolzave ambMiquel o Javier Escarceller de Caseres.“Lo primer dia que em vaig quedar sol se pro-jectave la pel·lícula “El bueno, el feo y elmalo.” Ere molt llarga i, en aquell temps, lamàquina ere de carbó, de manera que quans’acabave la bobina havies de tirar part depel·lícula al terra per ficar una bobina plena,empalmar una part amb l’altra i així contin-uar lo film sense parar la màquina.” Li vasortir tot bé, però a l’hora d’empalmar va tin-dre un petit problema i en el moment en queesclatave el pont a la pel·lícula, es va tancar laimatge i sol es va sentir el so: Boom, boom !!!.“Va haver gent que es va estranyar, i l’AnnaSabaté inclús va pujar a veure què havie passat.”

De les pel·lícules projectades durant toteste temps, Ximo escollirie pel seuimpacte “Libertarias.” “Se va projectar 13vegades durant tota una setmana, amb unarecaptació aproximada de 500.000 pessetes. Esva rodar pels pobles del voltant, hi sortien moltsextres coneguts, i va motivar a la gent de lespoblacions veïnes a venir.”

Com Ximo, altres vilatans han con-tribuït al llarg de tots estos anys a tirarendavant amb el cine a Arnes. Tomàs Bes

Reportatge

Històries del cinema d’Arnes

5

Reportatge

i Samper (1918), Tomàs del Bateà, mosexplique, tot fent una mica de memòria,que “molta gent del poble va col·laborar en lacreació del Casal”. Al 1981, quan se va inau-gurar lo cinema, Tomàs se va presentarcom a voluntari per ajudar en lo que fospossible i se li proposà la tasca de recollirles entrades.

“La senyora Sendra ere l’encarregada detaquilla: cobrar al soci i controlar que la caixaquadrés. Jo, en canvi, havie de donar la benvin-guda al soci, sempre amb una rialla a la cara, iamb una frase xistosa preparada per al momenti la persona adequada.” L’encarregat d’aco-modar als espectadors i acompanyar-losere ja aleshores Jordi de Paulí, que vint-i-set anys més tard segueix col·laborantamb total fidelitat i dedicació.

”Al cine hi anava, i ho feia en voluntat i per acol·laborar. Ho faria encara avui si pogués” diuTomàs, als seus vuitanta-nou anys.

Qui va substituir a Tomàs va ser l’Àl-varo Prades, que encara actualment recullles entrades del assistents. “Jo a tot arreucolaboro, i m’agrade. I me recorde moltes cosesperquè he anat a tot arreu”, diu l’Àlvaro.

“Vaig entrar quan se va jubilar Tomàs”, mosexplique. “També estave ja Jordi de Paulí, queere lo més veterano amb Cisco de Recapte i loBateà. La taquilla la feien Sensis, la Montse, locarter, Diego... De la junta n’he conegut a moltstambé.”

“Pel poble d’Arnes és un dels millors cines delcontorno. Que hi vaigue la gent o no, es proble-ma de cadascú.” diu l’Àlvaro, que coneix béles dificultats del dia a dia per tirar-hoendavant. “Ara hi ha perdues. Lo soci paguela pel·lícula, però si al final falten diners ho posel’Ajuntament.”

Històries del cine d’ArnesL’experiència que té Ximo li serveix per

explicar-nos què s’amague darrera de laprojecció d’una pel·lícula. Tot comenceamb l’arribada d’un sac que conté unspetites caixes; poden haver de 5 a 12 uni-tats. A cada una d’elles hi ha una part delfilm, que s’han empalmar part per partdins d’una bobina grossa, fins muntar-lo

sencer. Cal estar alerta a l’ordre delmuntatge, així com amb la imatge (ha depassar cap per avall per la màquina) i laveu. La pel·lícula, un cop unida, se pose ala màquina, on segueix un recorregut derodets que la porte de la bobina inicial al’objectiu, el qual projecta vint-i-quatrefotogrames per segon, i de nou a la bobi-na que la recull.

Tirar endavant amb un cine, lògica-ment, mai resulte tan senzill com passarun film i llestos. La projecció final resultenomés la darrera passa d’un llarg recorre-gut que ha implicat un gran nombre depersones, d’una manera o una altra. Mésencara en una comarca com la nostra, onles facilitats més modernes mai no hanestat a l’abast fàcilment.

La història del cinema a la Terra Alta hasigut edificada sobre l’obra de diferentsiniciatives personals d’abans i ara que,com lo mateix Ximo, han dedicat bonapart de la seua vida a dur-nos la màgia de

la gran pantalla. Entre ells destaque JavierEscarceller de Caseres (veure contrapor-tada), gran impulsor del setè art a lacomarca i que, encara avui, ne dirigeix elsengranatges amb una il·lusió i empentaenvejables.

Javier, durant molts anys, ha estat alcapdavant del petit circuit comarcal quepermet la distribució i projecció de lespel·lícules pels nostres pobles. Ambnoranta-un anys, mos explique la part delprocés que no veiem. “Primer fem un estu-di, a veure la qualitat de les pel·lícules i quanhan d’anar. Fem un seguiment a la premsa: detots los diaris trec les novetats i tinc una referèn-cia de la casa. Després es fa la contractació dematerial, abans de la programació. Perquè calprogramar, i com combinar lo circuit. Lo ideal esque un empresari sol recibixque la pel·lícula, lamunto i desmunto i la pago.”

“Quan les cases han confirmat lo títol, anem ala programació.” El circuit de distribució defilms inclou els cinemes de Caseres,Batea, Horta, Arnes, Bot i Arenys, mésalguns altres esporàdics: Corbera, laFatarella, Riba-roja, Ascó... “En sissemanes hem de fer les pel·lícules a tots lospobles, i si en falla algun és quan hi ha pro-

blemes. A Arnes, per exemple, la fan los diu-menges per la tarde. Llavors la venen a buscar ila fan per la nit a un altre poble, de manera queno coincideixen los horaris. Quan hi ha unafecha entre setmana ve el follon” diu Javier.

Javier i Ximo, fent balanç, mostren laseua satisfacció per la qualitat de lespel·lícules que s’exhibeixen als nostrespobles. “Se fa molt bon material, i si natrospuguessem se’n farien més” diu Javier. “Però ésimpossible, primer que res per la parteconòmica.”

Esta dedicació de lluny al món del cine-ma els ha reportat també reconeixemental seu treball en forma de petites sorpre-ses i saboroses anècdotes. Quan se varodar “Libertarias”, per exemple, Ximo ialtres van tenir la oportunitat de conèixeral director, Vicente Aranda, al qual se lioferí un local per veure les escenesgravades. Agraït, Aranda els va fer comuna visita turística pel tot lo rodatge: loscamerinos, les actrius (Ana Belén,Ariadna Gil, Loles León, Victoria Abril),los actors (Miguel Bosé, Jorge Sanz...).

Javier, al seu torn, acabe de rebre unhomenatge a Barcelona, a les mateixesoficines on fa quaranta anys contractà laseua primera pel·lícula, i ben aviat publi-carà unes memòries “Lo impossible,possible” on lo focus se situe rera elprojector.

Sobre el cinema en sí, Ximo diu: “Sedemostre que és una afició que t’ha d’agradar,perquè comporte molta serietat, voluntat i sacri-fici. Demane molt compromís.” Un compro-mís que no ha faltat mai al llarg de totsestos anys, i esperem que no falto.L’espectacle no s’atura!

Neus Sanromà, Raquel Sabaté, Àngel Solé

Tirar endavant amb uncine, lògicament, mai resulte

tan senzill com passar unfilm i llestos.

Estimada Santa Àgueda;

T’escric quatre ratlles per explica’t com van les coses pelpoble. Tots anem fent, gràcies a Déu, com sempre, disfrutantde les coses bones i apetxugant en les que no ho són tant.Aquí tots pregunten per tu i t’envien records. De fet, avui cele-brem un dia especial d’homenatge a les dones, los grans motorsd’esta societat, encara que de vegades molts se n’oblidon. I, comno, tu no pots faltar a la festa, perquè hi tens molt a dir.

Avui celebrem lo teu dia, Santa Àgueda, i saps què? M’hantriat Alcaldessa! És una gran responsabilitat, però no m’hienfronto sola: m’acompanyen l’Antònia i la Tere, les regidores.És cert que al principi fa una mica de respecte assumir estecàrrec, però después vam pensar que com a dones teniml’obligació de ser part activa d’esta societat. Així que aquí mostens, disposades a passar un bon dia i, alhora, intentar posaruna mica d’ordre a este món, que falta li fa! Però no’t creguesque tot lo mèrit és nostre: avui representem, primer que res, ales arneroles, que fan tant perquè lo nostre poble avanço iseguixque sent lo nostre orgull. A elles los donem les gràcies

per haver confiat en natres i otorga-mos l’honor d’estar aquí.Però com tu ja saps, no són les úniques. Volem representar,també, a totes les dones que no són tan afortunades comnatres: les que tan injustament patixen violència de gènere, lesmutilades, les desplaçades, les oprimides... En fi, aquelles a quino han permès realitza’s com a dones i viure en llibertat.

Ai, Santa Àgueda, me vénen tantes coses al cap...! Avui mésque mai recordo les mares, les iaies, les dones que mos hanobert lo camí per a que ara siguéssem lo que som. Quèhauríem fet sense elles? I què faríem sense les que vénen?Estan agafant lo nostre relleu, i fixa-te’n: fa tretze anys fèiemhomenatges a xiquetes que ara ja ballen la jota a la Plaça. Hapassat molt temps i moltes coses, però les dones mai hemdesistit; hem lluitat dia a dia per a millorar lo nostre poble:pensa en Santa Madrona, per exemple, lo bonica que l’hemdixat entre totes!!!, o en la nostra col·laboració activa en lesfestes o iniciatives del poble. I no’t pensos, ho fem ben a gusti n’estem molt orgulloses.

Santa Agueda 2008

Santa Àgueda 2008

6

Sort que te tenim a tu, que mos recordes que mos mereixemeste reconeixement! A vegades a natres mos coste admetreque mos hem guanyat un dia com este, però ja és hora quesiguéssem conscients de la nostra vàlua. Som dones comnatres, les arneroles, les que tirem este món endavant iintentem fe’l un lloc més digne en los nostres petits esforçosde cada dia.

Com ja saps, a Arnes tenim la costum que en este dial’Alcaldessa formulo una petició per al poble. He estatpensant i pensant... Vull tantes coses per a les arneroles i elsarnerols que no sabia per què decanta’m. I saps què? Al finalhe decidit que lo que de veritat m’importe és que les coses secontinuon fent en l’optimisme, la col·laboració i la il·lusió quehem demostrat hasta ara. Què més podria demanar? És quesi ho fem així, no mos pot sortir malament de cap manera!Per això te demano, sobretot, que no mos falto la màximail·lusió per a que este dia i tots los atres de l’any mos mantin-guéssem unides i no oblidéssem que totes i cada una de natressom importants.

Bueno, Santa Àgueda, estic contenta d’haver compartit en tules petites inquietuts del poble. M’he de despedir perquè mosespere un gran dia per davant. Espero tornar a tindre notíciesteues l’any que ve, tot i que sé que sempre estàs en natres.

Molts records,Maria JesúsP.D.: Ah, me n’oblidava! Visca les dones d’Arnes!

VISCA SANTA ÀGUEDA!VISCA ARNES!

Carta al poble llegida per la Mª Jesús Borrull, alcaldessa perun dia durant la passada festa de Santa Àgueda en repre-sentació de les dones d’Arnes. L’acompanyaven en el càrrecl’Antònia Colón i la Teresa Pallarés com a regidores.

Durant la jornada s’homenatjà la Jana, filla de la Yolanda Gil,i la Lucinda Vallés com les dones més jove i gran del poblerespectivament.

Fotografies: Francesc Martinez.

Arnes, 3 de febrer

Santa Agueda 2008

7

8

resseguint la paraularuta

recordem... el 1947

Olzinars: este topònim és força curiós perquè oralment es diu olzinars i fins i totara ja el trobem escrit així en diferents documents de l’ajuntament. Això no obstant,fa referència al mot “alzinars”. Per tant, podria ser que antigament està partida estésplena o hi hagués un nombre destacable d’alzinars. D’altra banda, és bastant curiósque aparegui este mot quan a al nostra terra utilitzem un mot diferent per denomi-nar este tipus d’arbre: “carrasca”. Però l’etimologia no enganya i si anem a consul-tar el filòleg Joan Coromines ja ens diu que este topònim deriva “d’alzina”, en laseua variant fonètica OLZINA.

Parellades: este topònim podria referir-se a un tipus de terreny o superfície deterra que era llaurada per una parella de bous en un dia. Es pot comprovar si miremla Carta de Poblament de Gandesa1, on diu: “per tal que hi envieu i hi establiupobladors concedint-los una parellada...4”, però també ho prova el fet que el mateixCoromines a la seua obra Onomasticon Cataloniae ens diu que es tracta de “l’espaide camp que pot conrear una parella de bous”.

I encara en queda una altra interpretació, que podria ser, segons el també filòlegMoreu-Rey, una parcel·la o tros de terra o finca de forma genèrica.

1.M. Fonts i Rius. Cartas de Población y Franquícia. Vol. I. Pàg. 264, doc. 1912.VARIS. Primeres Jornades d’Estudi sobre la Terra Alta. La Baralluga. 1994

Carme Vallés Foz

És l’any en què Nova Zelanda esconverteix en un país independent il’Índia prohibeix el sistema de castes.A Espanya, un referèndum ratificaFrancisco Franco en la jefatura vitalí-cia del Estat.

També es recorda com l’any en quèva morir el famós torero Manolete, esva inaugurar l’estadi del Real Madridamb el nom de Chamartín i l’Atlèticde Madrid prenia el seu actual nom endesvincular-se de l’exèrcit de l’aire.Marilyn Monroe debutava als cinemes i s’estrenaven pel·lícules com “La Dama deShangai”.

Al poble no hi havia capellà, el compartíem amb Queretes, que en aquell tempspertanyia al bisbat de Tortosa. El mossèn era en Tomàs Omella. L’església no esta-va en condicions a causa de la guerra i la missa se celebrava a la sala de dalt del sindi-cat. Les dones que es casaven portaven un vestit de mudar curt.

El secretari de l’ajuntament era Sancho de Xerta. La gent, per a divertir-se, anavaal cine de Carrereta, on també es feia ball.

Aquell any es van casar al poble en Marcelino Moreso i la Natividad Villagrasa, enJuan A. Borrull i la Dolores Viella, en Miguel Samper i la Teresa Campanals, enVicent Papaseit i la Teresa Sole, l’Emilio Segura i la Teresa Pitarque, en JaimePallares i la Asunción Todo, en Tomas Benaiges i la Joaquina D. Marti, en JoaquinGil i la Josefina Ferre, en Jose Ramon Bel i la Dolores Samper, en Francisco Blanchi la Pilar Samper i en Miguel Baulo i la Mª Carmen Bonet.

Les dones, en el moment del part, eren assistides per la Sra. Palmira. Al poble vannàixer quatre xiquetes i deu xiquets, entre ells el meu pare, Joaquim Samper, a quidedico aquest article.

Marta Samper Samper

LA CAIXA

Agarrem el cotxe, anem a Beseit iel deixem al costat de l’ermita deSanta Ana.Continuem caminant pel camí queens porta al pantà de La Pena.Desprès d’uns tres quilòmetresveurem a l’esquerra, sobre unmarge, una petita creu de ferro. Escontinua i a uns 100metres es giracap a la dreta, on se veu La Caixa.Pugem per un camí que travessauna finca fins arribar a una sendaque s’inicia amb una empinadapujada. Es passa per un collet onhi ha una petita bassa i continuempujant; a la dreta se veu La Caixa, ial fons el pantà de La pena.Seguim pujant i finalment arribemal Pic del Periganyol, on se trobe lacaseta del guarda; al costat hi ha unmaset. La vista sobre ElMatarranya és impressionant, onveiem Vall-de-roures i el seu castellen primer pla i Beseit envoltat deles seues meravelloses muntanyes.Continuem per un estret senderque baixa cap a un collet. Un copallí s’haurà de vorejar la base de laparet Nord, que és d’una alçadaconsiderable. Arribats a la paretOest se veu un petit pujador peron, fent una petita grimpejada,arribem a dalt de La Caixa.El cim de La Caixa és pla iallargassat, i en ell podem gaudirde les boniques vistes dels termesdel Baix Matarranya.Cal portar calçat adecuat i aigua iuna camera fotogràfica.

Lluis Sallén Martin

9

carrer de... Sant Roc és un dels grans sants populars que ha

suscitat devoció en tot el món. Segons la tradició,va nàixer cap a l’any 1300 a Montpeller (França).Ben aviat es va quedar orfe i va decidir iniciar unaperegrinació cap a Roma. Durant el camí es vadedicar a servir i a curar a tots aquells infectats perla pesta. Amb tant de contacte amb els infectats, vaquedar contagiat i es va veure obligat a retirar-se aun bosc dels afores de la ciutat. La llegenda diu quedurant la seva estança al bosc un gos el visitavacada dia i li portava un panet. L’animal l’agafava dela taula del seu amo que, després de veure aquestaacció diverses vegades, va decidir acompanyar-lo al

bosc. Allí va ser on es va trobar a Sant Roc moltmalalt. Aquest home el va portar a casa seva, el vaalimentar i li va fer les curacions necessàries. Lacuració definitiva, segons diuen, va ser gràcies a unàngel que se li va aparèixer. Un cop curat, Sant Rocva decidir tornar a Montpeller, però al nord d’Itàliauns soldats el van acusar d’espia i el van arrestar. Elvan tancar i va morir a la presó.

Sant Roc és advocat contra la pesta i tot tipusd’epidèmies. També és, amb el permís de SantAntoni, el protector dels gossos.

Laia Samper Samper

La nostra recepta: Ensaginades INGREDIENTS: sagí (per extreure 1 got de suc de llardons).

1 tasseta petita d’oli.2 tassetes petites de sucre.1 tasseta petita d’anís.3 ous.500 grams de farina.20 grams de llevat de forn

d’olla en olla per Arnes

Sant Roc

ELABORACIÓ:Per iniciar aquesta nova secció de

l’Arnerol@, la Maria Pilar Miralles ensensenyarà a preparar ensaginades. Estracta d’un dolç molt típic del nostrepoble, que s’elabora a partir dels pro-ductes de la matança del porc.Malauradament, amb el pas del tempsaquesta recepta s’està perdent ja quecada cop són menys les cases que con-tinuen fent lo mondongo. La MariaPilar ens atorga l’oportunitat de tornar agaudir d’aquestes postres que ellamateixa ha recuperat del receptari de laseva sogra; aprofitem-ho!

Una de les bases del dolç serà el sucdel llardons, el qual s’obtindrà del sagí(greix) del porc. Per començar, s’ex-treuen els sagins de l’animal, es deixensecar i es fan a bocins. Un cop secs, escol·loquen al foc dins una paella per talque treguin tot el greix. Una vegadaexpulsat, restaran a la paella uns trossetspetits i secs del que era el sagí i que aras’anomenaran llardons o chichorres.Aquests llardons es bulliran en aiguadurant una bona estona i es col·laranper tal d’aprofitar el líquid expulsat;d’aquesta manera, ja tindrem el got desuc de llardons que necessitàvem.

A continuació, s’agafa un bol gran ons’abocaran els ingredients per fer la

massa. El primer que s’introduirà seràl’oli, seguit d’un got de suc de llardonsben calent. Tot seguit, s’hi inclouran laresta d’ingredients: sucre, anís, ous, fari-na i llevat; i es pastarà fins aconseguiruna massa compacta. Aquesta esdeixarà reposar i créixer durant dos otres hores.

Passat aquest temps, es prepara unapaella fonda amb oli molt calent.S’agafaran petites quantitats de la pasta–amb els dits mullats en oli per tal queno s’enganxi- i s’allargarà la massadonant-li una forma més o menys el·líp-tica. Es posarà a fregir a la paella i, unavegada la massa comenci a adoptar uncolor daurat, es retirarà del foc. Aquestprocediment es repetirà fins fer ús detota la massa. Un cop extret del foc,s’arrebossaran en sucre i les ensaginadesestaran llestes per menjar. Bon profit...

EL TRUC...És preferible que el repòs de la massa

es faci en un lloc que tingui una tem-peratura ambient calenta. Això ajudaràque la pasta adquireixi més consistènciai pugui créixer millor.

SABIES QUE...Antigament, el dia de “Dijous

Llarder” era habitual anar a menjar alcamp unes pastes salades elaboradesamb el sagí del porc (és a dir, el greix

amb el qual la Maria Pilar ha fet lesensaginades). Amb el pas del temps,aquesta tradició es va anar transformanti, en lloc d’utilitzar sagí, es cuinavenamb ous. Amb el canvi d’ingredients, elresultat fou un deliciós menjar semblanta la truita. Per aquest motiu, el dia de“Dijous Llarder” també és conegutpopularment com el “Dia de la Truita”.

EL VIPodem acompanyar les ensaginades

amb un Equinox Batea Negre del CellerBatea. Es tracta d’un vi dolç procedentde vinyes velles de Garnatxa Negra. Ésd’un color cirera amb tocs violacis; téun nas molt expressiu i ens vénen notesde fruites en compota, dàtils i notes bal-sàmiques. En boca és carnós, té bonaacidesa i és de llarg recorregut.

(Vi recomanat per Anna Comalada)

Mònica Carbó Ariño.

Per: Maria Pilar Miralles.

10

Divendres, dia 9 de maig

17:00 hores- Xocolatada, al frontó. Tot seguit:Rogles de contalles, a la Barana i al Frontó.Organitzat per l’Associació cultural La Bresca

22:00 hores- Presentació dels llibres deVicenç Pellicer al Cine del Casal:*Guia de les Terres de l’Ebre (Premi JordiCartanyà de Turisme)*El massís del Port: el plaer de l’aventura

Dissabte, dia 10 de maig

Actes organitzats per l’Associació cultural LaBresca

11:OO hores- Contes de grans explicats pels menuts, pelscarrers del poble.

12:00 hores- “El contacontes de la Heady Metal”, actuaciód’una pallassa al Molí de l’Oli.

12:45 hores- Contalles dels Ports. Visita guiada a l’exposiciódedicada al poeta i etnòleg Desideri Lombarte, al molí del’oli. Posteriorment hi haurà un refrigeri.

19:00 hores- Jornada de literatura oral, a la sala del molí del’oli, en acabar s’oferirà un piscolabis.

23:00 hores- Concert: Temps al Temps des d’Horta de SantJoan, i Pixels de Batea, a la sala de baix del Casal.

18:30 hores- Al casal municipal projecció dela pel·lícula BEE MOVIE. Patrocinada perl’ajuntament

20:00 hores- Passi del documental:Transgènia: del cuc al panís. Xerrada-debatsobre Què són els transgènics?, a càrrec deJoan Domènech, Tècnic de l’ADV ecològica,al cinema del Casal Municipal.

Diumenge, dia 11 de maig

10:00 hores- Inauguració de la 5ª festa de lamel a càrrec de les autoritats.

10:30 hores- Ball de Bastons, a càrrec delsbastoners de l’Espluga de Francolí, a la plaçade la Vila.

12:00 hores- Martina contacontes (històries sobre les abellesi la mel), a la plaça de la Vila.

12:45 hores- Lliurament de premis del cartell guanyador del’anunci de la festa de la mel i el premi al millor stand de lafesta d’enguany, entrega d’obsequis als nens de l’escolad’Arnes que hagin participat en la confecció de cartells.

13:00 hores- Vatualolla: teatre musical de carrer sobre xan-ques a ritme de funky.

16:30 hores- Xerrada sobre pol·linització a càrrec deSalvador Andrés de Polinizaciones forestales (FundacióTerritori i Paisatge), a la segona planta de l’Ajuntament.

17:00 hores- Taller infantil a càrrec del Parc Natural delsPorts: “Roda la roda de les abelles”, monitoratge: Guies delPort, a la Plaça de Catalunya.

18:00 hores- Actuació de Quico el Cèlio, el noi i el mut deferreries, a la Plaça de la Vila.

Festa de la mel

“Les arnes, la casa de les abelles” peces d’interèsemblemàtic de diferents tipologies, a càrrec de JoanM. Llorens: a l’entrada de casa Santiago(C/Generalitat, núm. 3)

“Els carrers d’Arnes a plumilla” a càrrec de JosepPallarés i Sanromà (de ca gronseta) a la primeraplanta de l’Ajuntament, i pel mateix artista, hi hauràuna exposició d’art abstracte a la segona planta del’Ajuntament.

*Participa en la degustació de diferents tipus de meli entra en el concurs d’una estada de 2 nits a l’Hotel– Restaurant Vilar Rural d’Arnes **** per a 2 per-sones.

*Als restaurants del poble: Can Barrina, PetitCabirol i al Restaurant de l’Hotel Vilar Rural hihaurà menús especials elaborats especialment per ala festa de la mel.

Exposicions

11

la florad’Arnes

L’esparraguera (Asparragus acuti-folius) es troba en alzinars, brollesarbrades, marges de camins,tarteres a les sogues de les oliveresermes,... en general per tota la zonabaixa i mitja del nostre territori.

És un mata densa, amb tiges verdes(jòvens) que desprès es van fentgrisenques i amb pèls curts i fins,són enfiladisses i poden arribar afer un metre; tenen feixos de 5 a 12punxes. Els seus brots basals(anomenats espàrrecs) són prims illargs; té les flors de color grocverdós; és un planta dioica.

Les seues arrels són tubercles queabans s’usaven per combatre elsprinyons.És un planta que els antics conside-raven amb propietats afrodisíaques,segurament per la seua forma fàli-ca.També l’espàrrec és conegut per lesseues propietats diürètiques i laxantper això és un ingredient que sovintforma part de les dietes d’aprima-ment.No se recomane a persones ambnivells alts d’àcid úric.

Mª Pau Ibañez Creix

Un lector ens ha enviat el pregó de laprimera Festa de Santa Àgueda, pro-nunciat per la Felisa Povill.

Molt bon dia per tothom arneroles iarnerols !Em sento molt feliç en aquest dia, perpoder ser la vostra agutzila, desperteu-vos, els que al llit encara estigueu, si notard arribareu.El dia va despertant i pot ser moltinteressant.Tenim moltes coses preparades quepoden deixar-vos garrativades.El dia hem d’aprofitar per divertir-nossense parar.Avui manen les dones i les ordres seranmolt bones.Els marits que no vulguin quedar-se acasa, que vinguin també a la plaça.Les dones per ballar preparades hemd’estar.Farem una cercavila, totes plegades iamb alegria després anirem a missa, iquan sortirem, pastissos menjarem.Acudiu tots plegats a la plaça ! A la nostra patrona honorarem i ambforça li ballarem.Desitjo que passeu una bona festa deSanta Àgueda !

Des de l’Ajuntament ens han fet arribarla següent informació:

Els ingressos per la recaptació de laLliga contra el Càncer de lesComarques de Tarragona i de lesTerres de l'Ebre, feta a Arnes elpasta dia 23 de Març, van acumularun import total de 780€. Gràcies perla vostra col.laboració!

L’esparraguera(Asparragus acutifolius)

Racó del lector

Cómic

Javier Escareller (91 anys).“Tranquil·litat no n’hi ha mai”.

Javier Escarceller (Caseres, 1917) ésuna enciclopèdia del cinema, i memòriaviva de la nostra comarca. Una agrada-ble conversa amb ell ens il·lustra sobre elllegat de tota una vida dedicada a la granpantalla.

“La primera pel·lícula la vaig veure aMora la Nova, l’any 33, programa doble.Una es deie ‘Mío serás’, i l’altra ‘La guer-ra en Europa’. Ere lo primer cinesonoro. Més que agradar, em vaimpactar i llavors va començar elgusanillo de dir: ves si jo pogués tindreesta maravilla al meu poble!”

“Hi ha hagut èpoques de tot: eufòria,decadència, desengany... Ara, la pinyaque formem los sis pobles (Caseres,Arnes, Horta, Bot, Arenys i Batea, mésalgun altre ocasionalment) està consoli-dada.”

“A Barcelona hi havie 65 o 66 cases depel·lícules i ara n’hi ha 6 o 7, sol. Tosfixeu quina debacle? Lo material, lotrauen i al mes o mes i mig l’han de reti-rar perquè està explotat tot, no pelscines, sinó per la tele i tot això. Però lavida moderna no hi pot anar ningú encontra.”

“Durant deu anys vaig fer l’ofici este:anava amb la moto, una Lube, de lesprimeres que va circular per aquí, por-tant les pel·lícules. Los diumenges per lanit feia lo trajecte de Batea a Caseresamb boires, amb gelades, amb fredstremendos i calors... La gent se portavela cadira i anaven sortint vora les deu, iquan veien la llumeta de la moto: “Ja ve!Ja ve!”, començaven a treure lesentrades.”

“Jo sempre triava les pel·lícules en basea lo que el poble volie, al seu gust. Loprimer dia a Batea vaig pensar, hem debuscar algo familiar que sigue com unanoveleta rosa, que la gent surtigueencantada. I vaig triar “Donde vas,Alfonso XII?”, que van sortir pasmats.La vam tinguer que repetir tres o quatrevegades.”

Sobre els inicis del cinema a Caseres:“No hi havia llum al poble, ni local ni

cap perra per a fer lo gasto. Lo secretaride l’Ajuntament va dir que ere descabel-lat fer-ho sense recursos, però jo teniaunes idees molt progresistes. Quan mevan cridar de l’Ajuntament, la gent deie:lo fotran del balcó o algo, i sense avisarem van nombrar alcalde! Llavors losnombraments se feien així.

En un any o dos ja hi havie llum elec-trica al poble: és lo primer que vaig fer. Iun any més tard, se va inaugurar lo cine;jo mateix vaig firmar lo permís.”

“Lo distribuïdor té la paella pel mànic,en lo sentit de preus. Però si és una casaamericana, les pautes vénen d’EstatsUnits i ell s’ha de limitar al reglamentque té. És un món tan complexe que al’empresari lo tenen atosigat contínua-ment.”

“Si un poble falle, és com lo dominóquan cau una fitxa: que cauen tots.”

“Ara los que han agarrat lo cine aquísón los meus familiars, que és un noi devint-i-dos anys. És un milacre que unnoi que va en una cabellera així, en unad’això, cinta, que vulgue estar sujeto auna cabina de cine. Què tos apareix avatres?”

N. Sanromà, R. Sabaté, À. Solé

t ranquil·litat no n’hi ha maitelèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 420 965Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 863

RESTAURANTSCan Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655

BARSBar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 977 435 522

TURISME RURAL- HOSTALS-CAMPINGS-VILARCal Badat 977 435 386Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Sant Roc 977 435 155Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

GUIES TURÍSTICS I ESPORTSPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Guies del Port 977 435 515Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629

SERVEISCaixa Tarragona 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès 977 435 117Construccions Pallarès Solé Pallarès977 435 392Construccions Sabaté 977 435 688Construccions Viña-Sancho S.L977 435 518Excavacions Perfecto Sabaté 977 435 298Fusteria Asens SL 977 435 144Perruqueria Amèlia 977 435 380Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Taller Mecànic – Ferrer; Eusebi 977 435 211Transports Àngel Muñoz 977 435 118Transvins Muñoz, S.L 977 435 156

COMERÇOSAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve 977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Carnisseria i queviures Rosa Gil977 435 188Coop. Agrícola Agrobotiga977 435 542Forn de Pa Lourdes 977 435 160Forn de Pa Miralles 977 435 135

PRODUCTES ARTESANSCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 977 435 086

“A Barcelona hi havie 65 o

66 cases de pel·lícules i ara

n’hi ha 6 o 7”

12