Pau Fagoaga, Mario Gao, Alejandro Rahona, Luciana Reguera i Carlos Sanmartin. 2nC

Introducció.

L’imperi colonial ultramarí espanyol.

El problema cubà i la guerra amb Estats Units.

La liquidació de l’imperi colonial: Cuba i Filipines.

El 98 i les seues repercussions.

El Regeneracionisme de finals dels s. XIX i principis del s.

XX.

Conclusió.

Mort d’Alfonso XII-1885Regència de Maria Cristina de Habsburgo-1902

Governa el Partit Liberal de Sagasta (1885-1890)Mesures progresistesSufragi universal-1890

Mor Cànovas del Castillo-1897Colp dur per al règim.

Vertadera crisi al 1998

Després de la independència, només Cuba, Puerto Rico i les Filipines formaven part de l’imperi espanyol.

Cuba i Puerto Rico basaven la seua economia en l’agri-cultura d’exportació.

Les colònies van aconseguir un gran desenvolupament i van resultar molt lucratives.

Les lleis aranzelàries van convertir les colònies en un mercat de productes espanyols.

A Cuba i Puerto Rico el govern espanyol es basava en la defensa d’una reduïda oligarquia esclavista.

A Filipines el poder de l’imperi espanyol el mantenien una xicoteta presència militar i les ordres religioses.

Absència de reformes polítiques a pesar de les repressionsGuerra Llarga (1868-1878)

- Saldada amb la Pau de Zanjón.

No s’acompleixen les promeses i acords 1895 es produeixen noves revoltes.

Explosió del navili Maine.

Enfrontament EE.UU. vs Imperi Espanyol Derrota contundent.

Tratado de Paris, diciembre del 1898.

Els EEUU imposa a Espanya les seues condicions després de la derrota.

-Va haver d’abandonar Cuba

-Va cedir Puerto Rico, Guam i les Illes Filipines a canvi de 20 milions de dòlars.

Va ser el primer capítol del colonialisme nord-americà i l'últim espanyol.

Les ultimes colònies del Pacífic es van vendre a els alemanys.

Des d’una perspectiva econòmica: El final de la Guerra va permetre

al Ministre “Fernández Villaverde” abordar reformes en el subtema d’impostos i en l’emissió de deute. Va suposar: Sanejament de la situació de la Hisenda.

Pèrdua de les colònies. Va suposar: Important repatriació de capital.

Espanya no va perdre l’escassa presència.

Aclaparadora derrota

d’EE.UU.

Pèrdua de més de 50000 combatents

Intensa commoció en la societat

Sentir la pèrdua de les colònies com a DESASTRE DEL 98

Provocar: Profunda crisi de la consciència nacional. Propostes de reforma i modernització política. Major emprenta i presència dels

nacionalisme perifèrics, davant d’una evident crisi de “La idea d’Espanya”.

Corrent política que es va estendre arrel de la crisis del 98. És una resposta a la restauració.

Dos punts de vista:

El del govern:

Representats per Sivela i Maura, ministres de partits conservadors. Solament rebutjaven els aspectes més negatius del sistema, però acceptaven la seua validesa general.

Al marge del govern:

Joaquin Costa, Santiago Alba o Basilio Paraíso criticaven la política de la restauració.

Les poques mesures del govern

“Desastre del 98”.

Intervenció dels Estats Units

Factor Important

Crisi “no” econòmica

Crisi “social”

Apunts tema 4: pàgines 11, 12, 13 i 14.

Llibre de text: pàgines 157, 158, 159, 160 i 161.