Guia didàctica 'Planeta Vida'

Exposició Planeta Vida

Guia didàctica per al professorat

Protists NASA

Fauna d’Ediacara Ryan Somma

Coccosteus Arthur Weasley

Sanctacaris Hannah Caine

Pikaia Nobu Tamura

Branchiosaurus Nobu Tamura

Diplocaurus Nobu Tamura

Hylonomus Nobu Tamura

Prognatodont Dmitry Bogdanov

Purgatorius Nobu Tamura

Ammonit Nobu Tamura

Indricotherium Dmitry Bogdanov

Edició: Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Text: Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Auriga serveis culturals

Fotografies: Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Disseny gràfic: Auriga serveis culturals

1a edició: Barcelona, octubre de 2011

1. Benvinguts al Museu Blau 2

L’exposició de referència “Planeta Vida” 2

Plànol de situació de l’exposició de referència “Planeta Vida” 3

Elements museogrà$cs de l’exposició de referència “Planeta Vida” 3

2. La biogra!a de la Terra 4

2.1 Inicis de l’univers i la Terra 5

2.2 Arqueà 6

2.3 Proterozoic 7

2.4 Paleozoic Inferior 8

2.5 Paleozoic Superior 9

2.6 Mesozoic 11

2.7 Cenozoic 12

3. La Terra avui 14

3.1 Fòssils 15

3.2 Animals 17

3.3 Fongs 22

3.4 Plantes 24

3.5 Algues 26

3.6 Microbis 27

3.7 Minerals i roques 29

4. Guia de competències 34

4.1 Educació primària 35

4.2 Educació secundària i batxillerat 36

4.3 Batxillerat 37

5. Itineràris didàctics 38

5.1 Educació primària 39

5.2 Educació secundària i batxillerat 45

Índex

1. Benvinguts al Museu BlauEl Museu Blau és una de les seus del Museu de Ciències Naturals de Barcelona juntament amb el Jardí Botànic,

El Laboratori de Natura (Castell dels Tres Dragons) i el Museu Martorell. Des del març de 2011 acull una part

de les col·leccions que es conserven als altres espais, en l'exposició de referència "Planeta Vida".

El Museu ocupa 9.000 m2distribuïts en dues plantes amb modernes instal•lacions i serveis per a tots els

públics i presenta l'exposició de referència "Planeta Vida", així com també espais per a exposicions temporals,

d’altres especí$cs per al diàleg art-ciència, una mediateca amb un fons destacat d’arxius sonors, el Niu de

Ciència per a infants de 0 a 6 anys, les aules, la sala d'actes, els tallers, la cafeteria, el restaurant i la botiga.

Un equipament nou a la ciutat de Barcelona, amb múltiples i diversi$cades possibilitats per al desenvolupa-

ment d’activitats educatives. En aquest sentit, ens plau presentar-vos aquesta guia, que anirà evolucionant en

el temps, amb la intenció de facilitar la vostra tasca docent en les visites que realitzeu a l’exposició Planeta

Vida amb els vostres alumnes.

A la guia hi trobareu la informació sobre els continguts dels diferents àmbits de l’exposició, i de les peces més

rellevants exposades, així com una guia de competències pròpies de l’Àrea i aportacions a l’àrea de les com-

petències bàsiques, amb els objectius més rellevants que es poden desenvolupar.

Desitgem que us sigui d’utilitat i us encoratgem a donar-nos les vostres opinions i suggeriments, així com

informar-nos dels treballs que feu amb els vostres alumnes a partir de la visita.

L'exposició de referència "Planeta Vida"

Estudiar la història del planeta i de la vida és trobar-se sovint amb grans incògnites: com era el planeta en els

seus orígens?, d’on procedeix l’aigua de la Terra?, com ha canviat la seva superfície?, quan s’hi van desenvolu-

par els primers éssers vius?, com era l’atmosfera primitiva i com ha anat evolucionant?, què va permetre que

la vida sortís del medi aquàtic?, per què es van extingir els dinosaures i altres grans rèptils?, què va fer possible

l’aparició de l’espècie humana?, quin és el futur del nostre planeta?...

L'exposició està dividida en tres espais:

La biogra$a de la Terra

La primera part de l’exposició “Planeta Vida”, ens aproxima al coneixement actual sobre aquestes grans

qüestions relacionades amb l’evolució conjunta de la vida i la Terra en un recorregut que s’inicia amb els

orígens del planeta i arriba $ns al present.

La Terra avui

La segona part de la mostra, presenta una visió conjunta de la natura: roques i minerals, fòssils, plantes,

animals, fongs, microbis i algues, amb un discurs museogrà$c totalment renovat i amb els recursos

interactius i audiovisuals més actuals. Aquesta part és la que ocupa més espai dins el recinte expositiu i

disposa de dos espais de descans, un de sonor i un de visual, que proporcionen moments de parèntesi i

re+exió en el recorregut de la mostra.

Laboratoris de la vida

El Museu, en evolució constant, està treballant en els “Laboratoris de la Vida”, que seran petites exposi-

cions renovables, en espais aïllats dins del recinte, que tractaran temes especí$cs. Els primers seran sobre

evolució, classi$cació de la natura, la Mediterrània i comportament animal.

2

2

La biogra�a de la Terra

El Museu Blau compta amb diferents recursos museogrà�cs per tal de fer comprendre la ciència. En els

següents apartats d’aquesta guia es presentaran els continguts que podeu trobar en aquests recursos:

Plànol de situació de l'exposició de referència "Planeta Vida"

Elements museogrà�cs de l'exposició de referència "Planeta Vida"

Àrea de descansImatges de la natura

Àrea de descans

Sons de la natura

Pantalla tàctil

Recurs interactiu que permet explorar i

aprofundir els conceptes de cada període de la

Terra. Els conceptes són il·lustrats amb imatges

i fotogra�es i tenen relació directe amb els

especímens exposats en cada apartat.

Projecció

Animació grà�ca de cada període de la Terra

en la que apareixen il·lustrats els conceptes de

les pantalles tàctils.

Vitrina amb col·lecció

Mostren els espècimens de la col·lecció

ordenats de manera que il·lustrin diversos

conceptes.

Taula interativa

Recurs interactiu audiovisual que permet explorar i

aprofundir els conceptes presentats en cada àmbit. Els

conceptes són il·lustrats amb objectes de la col·lecció,

maquetes o rèpliques.

Panell de classi�cació

En les àrees de Fongs, Microbis, Plantes i Animals, un panell

presenta la classi�cació del grup i la seva relació �logenèti-

ca amb els altres. Diversos monitors mostren imatges reals

de les espècies dels principals grups en què se les classi�ca

per tal de mostrar-ne la diversitat i la variabilitat.

Mòdul Més a fons

Cada àmbit mostra un audiovisual en el qual un cientí�c

expert en el tema dóna importància a les col·leccions

explicant un projecte de recerca en curs.

Taula tàctil

Taules tàctils en les àrees de Plantes i Microbis.

La Terra avui Laboratoris de la vida

(properament)

wc

wc

3

2. La biografia de la Terra“La biogra�a de la Terra” descriu un viatge per la història de la vida i la seva coevolució amb el nostre planeta.

Dos audiovisuals introdueixen l’exposició:

L’exposició fa un recorregut pels diferents temps geològics. Cada període està representat per peces provi-

nents de la col·lecció del museu, per pantalles interactives que expliquen els canvis principals de cada període

i un audiovisual que recrea grà�cament els conceptes exposats. A cada període hem destacat els objectes que

tenen un interès especial.

wcwc

La Terra: des del Big Bang fins al futur

Audiovisual que recrea l’explosió del Big Bang, la creació de l’univers i de la Terra i la formació i

deriva dels continents fins a l’actualitat i una possible evolució futura.

El coneixement de la història de la Terra

Audiovisual que fa un repàs de les hipòtesis religioses i cientí�ques que han intentat explicar els

fenòmens del món des dels seus orígens. Fa especial esment en les aportacions de Copèrnic,

Hutton, Lyell, Darwin, Wegener, Blackett i Lovelock que han contribuit a assolir el coneixement

actual sobre la història de la Terra i de la vida i com cada descobriment, genera nous interrogants.

1. Inicis de l’univers i la Terra

13.800 - 3.800 milions d’anys

2. Arqueà


Els inicis de la Terra

El primer continent

Comença la vida

Nous continents

Primers organismes

pluricel•lulars

Les grans serralades

Explosió de vida als

oceans

1

3

456

7

2

4. Paleozoic inferior

542 - 359 milions d’anys

3. Proterozoic

2.500 - 542 milions d’anys

5. Paleozoic superior


6. Mesozoic


El supercontinent Pangea

Primeres plantes i primers

vertebrats

Fragmentació de Pangea

Diversificació d’invertebrats

Extinció del Cretaci - Terciari

Glaciacions

Evolució dels primats

Els humans

7. Cenozoic


A

B

A

B

4


Una gran explosió crea l’UniversFa 13.800 milions d’anys tota la matèria de l’Univers estava concentrada en un sol punt. Amb una gran

explosió, el Big Bang, es va iniciar l’expansió de la matèria, generant l’espai i el temps.

Es forma el sistema solarFa 4.600 milions d’anys, l’Univers continuava en expansió. La matèria d’una immensa nebulosa de gas

i pols es va contraure per l’atracció gravitacional i va donar lloc al sistema solar.

El procés d’acreció origina la TerraLa formació de la Terra es va iniciar fa 4.550 milions d’anys a partir de la unió de partícules (acreció).

Amb el temps els materials es van separar per densitat i temperatura originant l’escorça, el mantell i el

nucli.

Es forma la LlunaFa uns 4.500 milions d’anys, un cos de la mida de Mart va xocar contra la Terra i va provocar l’expulsió

d’una gran quantitat de fragments. Aquests es van anar unint, formant la Lluna.

La datació de les roquesEls zircó (ZrSiO4) és un mineral comú que s’agafa com a referència per a la datació de les roques. Els

zircons trobats més antics són de fa uns 4.400 milions d’anys, l’edat de la primera escorça de la Terra.

Volcans i meteorits assetgen la TerraLes altes temperatures internes de la Terra originen una gran activitat volcànica que es va anar

atenuant a mesura que la Terra es refredava. El procés d’acreció continuava molt actiu i la pluja de

meteorits sobre la superfície era molt intensa.

Es desenvolupa la primera atmosferaUna capa gasosa envolta la superfície terrestre provinent dels gasos expulsats pels volcans i retinguts

per la força de la gravetat. La primera atmosfera tenia molt poc oxigen i estava composta bàsicament

per vapor d’aigua, nitrogen, diòxid de carboni, metà, amoníac i hidrogen.

El perquè d’un planeta blauEls volcans van expulsar grans quantitats de vapor d’aigua a l’atmosfera, que al condensar en aigua

líquida va formar els mars i oceans. L’aportació d’aigua podria haver vingut també pels meteorits i

asteroides que van impactar a la superfície.

2.1 Els inicis de la Terra

ANORTOSITARoca típica de les zones geològicament més antigues. És poc

comuna al nostre planeta però abundant a la superfície de la Lluna. 5

2.2 Arqueà3.800 - 2.500 milions d’anys

Ur, el primer continentFa uns 3.800 milions d’anys, els oceans cobrien la totalitat de la superfície del planeta. L’activitat volcànica i

el refredament de l’escorça fan emergir les masses del primer continent anomenat Ur.

El començament de la vida, un fenomen extraordinariEn els mars és on es van formar les primeres molècules orgàniques. Les molècules senzilles van anar

formant-ne de més complexes, com proteïnes, àcids nucleics, lípids i glúcids, que es van unir )ns a donar lloc

a les primeres cèl·lules.

Apareix la cèl·lula procariotaLes cèl·lules més primitives són les anomenades procariotes, que tenen el material genètic dispers al

citoplasma, sense un nucli de)nit. Es reprodueixen asexualment i les cèl·lules resultants són idèntiques a la

cèl•lula original.

L’enigma dels virusEls virus es troben a la frontera de la vida, no són éssers vius ja que no es poden reproduir ni créixer per si

mateixos, necessiten parasitar cèl·lules hoste. Els virus estan formats per una càpsula proteica anomenada

càpsida i per material genètic (ADN o ARN).

La Terra és habitada pels bacterisEls bacteris, formats per una sola cèl·lula procariota van ser els primers éssers vius de la Terra. Tenen una gran

adaptabilitat als canvis que ha patit la Terra i a viure en condicions extremes. Van ser els primers organismes

a desenvolupar la fotosíntesi, utilitzant sulfur d’hidrogen i alliberant sofre elemental.

Estromatòlits, els primers ecosistemesFa més de 3.500 milions d’anys, els estromatòlits van constituir els primers ecosistemes. Eren estructures en

forma de dom formades per capes de microorganismes, principalment cianobacteris capaços de fotosintetitzar.

La revolució de l’oxigenEls cianobacteris amb una nova fotosíntesi que trencava la molècula d’aigua i alliberava oxigen a l’atmosfera

(com la de les plantes) van provocar un augment signi)catiu d’oxigen a l’atmosfera.

La crisi oxigènicaL’increment dels nivells d’oxigen a l’atmosfera va provocar la desaparició de molts organismes per als quals

l’oxigen era tòxic. Aquesta gran extinció es coneix com la crisi de l’oxigen i només en van sobreviure les

espècies consumidores d’oxigen o d’hàbitats sense oxigen.

• Pluja de meteorits.

• Els oceans cobreixen la superfície del planeta.

• Apareixen al mar els primers organismes vius:

mol·lècules orgàniques, cèl·lules procariotes, bacteris, etc.

que es reprodueixien asexualment.

• L’activitat volànica fa emergir el primer continent Ur.

• Apareixen els primers ecosistemes, els estromatòlits.

ESTROMATÒLITCollenia amanthourhrtensis

Els cianobacteris van ser els primers organismes constructors de roques sedimentàries orgàniques.

Mol·lècula ADN, cèl·lula procariota, cianobacteri.

ESTROMATÒLIT

6

2.3 Proterozoic2.500 - 542 milions d’anys

S’activa la tectònica de plaquesL’escorça terrestre continuà evolucionant i es van generar els continents Àrtica, Atlàntica i Bàltica, que es van afegir a Ur. Els quatre continents es van desplaçar i es van unir formant Rodínia, fa uns 1.000 milions d’anys.

Apareix la cèl·lula eucariotaOrganismes procariotes van establir relacions de simbiosi i van donar lloc a les primeres cèl·lules eucariotes, les precursores dels éssers pluricel·lulars. El seu origen està relacionat amb la unió simbiòtica entre bacteris.

Augment de la biodiversitat: la reproducció sexualEls organismes eucariotes desenvolupen la reproducció sexual generant un intercanvi d’informació genètica entre individus, incrementant així la biodiversitat.

Els misteriosos acritarcsEl seu origen encara és una gran incògnita. Els acritarcs són restes fòssils d’estructures orgàniques microscò-piques (closques, cists..) que van pertànyer a éssers vius desconeguts.

Apareixen els primers fongsEls fongs (eucariotes pluricel·lulars amb quitina) van ser els primers organismes que van colonitzar el medi terrestre, fa uns 460 milions d’anys, molt abans que les plantes i els animals. Es poden reproduir sexualment o assexualment mitjançant espores o per gemmació.

Apareixen els protistsEls protists són un grup heterogeni que comprèn les algues (organismes multicel·lulars sense teixits especialit-zats) i els organismes eucariotes unicel·lulars. Molts protists es caracteritzen per tenir un esquelet extern, que pot ser carbonatat o silícic.

La fauna d’EdiacaraL’evolució de la vida a la Terra va continuar amb l’aparició d’organismes pluricel·lulars amb cèl·lules agrupa-des de manera funcional: la fauna d’Ediacara (Austràlia). Tenien el cos tou, simètric, de formes diverses i podien arribar a fer /ns a dos metres de longitud.

Els avantpassats de les plantesLes clorofícies són un grup d’algues que presenten característiques similars a les de les plantes: eren fotosin-tètiques i emmagatzemaven substàncies de reserva com el midó. Es consideren el grup a partir del qual van evolucionar les plantes superiors.

• Cèl·lules eucariotes

• Protists• Fauna d’Edicacara• Clorofícies (algues verdes).

Orbitolina spEls foraminífers són éssers unicel·lulars (protists)

dotats d'un esquelet extern format per l'organisme

a partir de carbonat càlcic dissolt a l'aigua.Cèl·lula eucariota, radiolaris (protists), fauna d’Ediacara

7

2.4 Paleozoic inferior542 - 359 milions d’anys

Es formen grans serraladesFa 465 milions d’anys, la superfície de la Terra estava formada per sis masses continentals que tendien a

unir-se. Fa uns 425 milions d’anys, tres d'elles van col·lidir i van formar un nou continent: Lauràsia. L’impacte

va provocar l’aixecament de grans serralades, en un procés conegut amb el nom d’orogènia caledoniana.

Es produeixen importants canvis climàtics Durant el Cambrià es va produir un augment generalitzat de les temperatures que va afavorir l’aparició de

noves formes de vida. Posteriorment, fa uns 450 milions d’anys, els moviments continentals van modi&car la

dinàmica dels corrents oceànics, que afegit al descens dels continguts de CO2 atmosfèric va comportar un

període glacial provocant l’extinció del 85% de les espècies.

L’explosió cambrianaDurant el Cambrià, a l’inici del Paleozoic, es produeix una gran diversi&cació de morfologies i un ràpid

augment del nombre d’espècies. Aquest augment de la biodiversitat es coneix amb el nom d’explosió

cambriana.

El celoma i els escuts: dues innovacions evolutives determinantsEl celoma és una cavitat interna que conté els òrgans diferenciats i els separa de la pell. El celoma va afavorir

la compartimentació del cos dels animals, el desenvolupament dels òrgans i una major especiació dels

teixits. Els animals van segregar esquelets externs o escuts per a protegir-se.

Porífers i cnidarisEls porífers (com les esponges) són els primers constructors dels esculls marins.

Els cnidaris (coralls i meduses) amb les seves formes simètriques radials i teixits diferenciats, van ser abun-

dants en aquest període.

Els artròpodesEn aquesta època apareixen els artròpodes, que tenen el cos segmentat, i van desenvolupar apèndixs (potes)

per desplaçar-se (com els trilobits). Avui en dia, els artròpodes representen un 75% de la biodiversitat del planeta.

Mol·luscs i equinodermsEls mol·luscs inicien la seva evolució durant el Precambrià (per exemple la Kimberella). Durant el Paleozoic es

diversi&quen, es tornen més complexos i s’adapten a hàbitats diversos.

Els equinoderms (com els eriçons i estrelles de mar) esdevenen una peça important en els ecosistemes

marins tant del fons marí com del litoral.

L’espina dorsalEl notocordi, que serveix de suport del cos, s’ossi&ca i es transforma en l’espina dorsal, formada per vertebres.

El peix àgnat (sense mandíbula) és el primer organisme fòssil amb aquesta estructura i es considera el primer

animal vertebrat.

Peixos amb mandíbulaEls àgnats, a part de columna vertebral tenen crani i desenvolupen un sistema nerviós autònom capaç de

controlar les accions involuntàries del cos.

A partir dels àgnats s’origina el primer grup de peixos amb mandíbula com el Coccosteus. Això comporta

una diversi&cació de les estratègies alimentàries ja que es poden engolir preses més grans.

Coccosteus

8

• Porífers i cnidaris

• Fauna de l’explosió cambriana: artròpodes, mol·luscs, equinoderms, peixos.

TRILOBITSElrathia Kingii

Entre els artròpodes primigenis, els trilobits van ser els que van tenir més èxit.

Fauna cambriana: Pikaia, Sanctacaris

2.5 Paleozoic superior359 - 251milions d’anys

Es forma PangeaL’acostament dels quatre continents existents va culminar amb la unió en un únic supercontinent anomenat

Pangea. La col·lisió i unió continental va provocar la formació de grans serralades en un procés anomenat

orogènia herciana.

Augment de l’oxigen atmosfèricL’augment dels nivells d’oxigen de l’atmosfera va fer que la capa d’ozó s'engruixís. El descens dels nivells de

CO2 va reduir l’efecte hivernacle, provocant una baixada de les temperatures i desencadenant un període

glacial molt important.

Les plantes conquereixen els continentsLes plantes van ser els primers organismes aquàtics que van iniciar la conquesta dels continents. Segons la

resta d’espores fòssils fa uns 470 milions d’anys que van aparèixer les primers plantes terrestres amb una

estructura més senzilla que les molses i similars a les hepàtiques.

Els boscos més anticsEls licopodiò(ts són les primeres plantes amb teixits especialitzats per conduir aigua i saba (vasculars). Van

formar els boscos frondosos fa uns 400 milions d’anys. Durant aquest període apareixen també les falgueres.

Apareixen les gimnospermes, primeres plantes amb llavorEl terme gimnosperma signi(ca “llavor despullada”, ja que són plantes que encara no fan +ors. Les gimnos-

permes representen un salt important en l’evolució ja que (ns aleshores les plantes es reproduïen per espores.

De la bufeta natatòria als pulmons i de les aletes a les potesFa 416 milions d’anys, l’evolució vas transformar la bufeta natatòria en pulmons. Mes tard, fa 395 milions d’anys,

un nou procés evolutiu va transformar les aletes en potes de (ns a vuit dits.

Ichthyostega i Acanthostega són els tetràpodes més antics coneguts, amb extremitats que feien servir per a

caminar sobre el fons dels pantans. Fa 366 milions d’anys amb el Tiktaalik, les extremitats s’adapten e(cient-

ment per caminar fora de l’aigua.

9

Els amfibis, aquàtics i terrestresFa 360 milions d’anys, els primers tetràpodes surten de l’aigua, captant l’oxigen amb la pell o amb pulmons.

Aquests am�bis recorren distàncies moderades però necessiten de l’aigua per a evitar la deshidratació i

reproduir-se.

El Branchiosaurus és un am�bi primitiu que va viure fa uns 300 milions d’anys.

Per què sortir fora de l’aiguaDesprés de milions d’anys d’evolució, la competència en el medi aquàtic és ferotge. Fa 345 milions d’anys, el

medi terrestre s’enriqueix amb noves formes de plantes i l’aparició dels insectes, oferint noves oportunitats

per als vertebrats i una nova font d’alimentació sense competència.

Els amniotes, l’ou abans que la gallinaLa colonització del medi terrestre es completa durant el Carbonífer amb l’ou amniòtic, possibilitant la

independència de�nitiva dels animals del medi aquàtic.

Els rèptils, primers ovípars terrestresFa 340 milions d’anys, un canvi en les condicions climàtiques va desenvolupar, a les zones més seques, el

rèptil més antic conegut: el Hylonomus. S’alimentava d’insectes d’arbres caiguts.

Amb el Dimetrodon es va resoldre el problema d’adaptació al medi terrestre. Va desenvolupar una cresta

dorsal que li permetia regular la temperatura corporal.

Cinodonts, avantpassats dels mamífersAl �nal del Paleozoic, els cinodonts van desenvolupar mecanismes per a regular la temperatura corporal.

Aquest avantatge evolutiu serà clau per a l'aparició dels mamífers.

• Formació de Pangea

• Els primers insectes

• Els boscos més antics i les falgueres

• Les llavors: aparició de les gimnospermes

• Els primers am�bis: Branchiosaurus

• Els primers rèptils i ous: Hylonomus

BranchiosaurusSimilar als tritons actuals. Alguns

paleontòlegs creuen que el gènere no és vàlid perquè només es tractaria

d'una fase juvenil en el desenvolupa-ment d'amfibis molt més grans.

Ginkgo huttoniiEls ginkgos van aparèixer al Permià i es van expandir al Juràssic; en iniciar-se el Terciari només sobrevivia una espècie

que va desaparèixer al final del Plistocè excepte a la Xina central. L'actual

Ginkgo bilboba pot arribar a fer 35 m.

Mesosaurus spPetit rèptil d'aigua dolça que va viure al continent de Gondwana. La seva

troballa a l'Àfrica meriodional i al Brasil obeeix a la posterior ruptura i deriva

d'aquell supercontinent.

Branchiosaurus, Diplocaurus, Hylonomus

Mesosaurus spBranchiosaurus

10

2.6 Mesozoic251 - 65 milions d’anys

Es fragmenta el supercontinent PangeaDurant el Mesozoic s’inverteix la tendència a la unió continental i Pangea va iniciar un procés de fragmenta-

ció en continents menors, conegut com la “ruptura de Pangea”.

Comença un efecte hivernacle acusatLa ruptura de Pangea forma nous límits de les plaques tectòniques on es va generar una intensa activitat

volcànica. Aquest vulcanisme va emetre quantitats enormes de CO2 a l’atmosfera i va provocar un important

efecte hivernacle.

Els invertebrats continuen la diversificacióAlguns grups d’invertebrats marins es van diversi(car signi(cativament durant el Mesozoic. Un grup

destacat van ser els ammonits, cefalòpodes marins amb una closca en forma d’espiral. Altres organismes van

ser els rudistes i els belemnits (similars als calamar i les sèpies).

Els rèptils marins, dracs de les profunditatsIctiosaures (amb una forma similar als do(ns), plesiosaures (de (ns a 14 metres i coll llarg) i mosasaures (com

el Prognathodont d’11 metres que es pot veure en rèplica al Museu) eren grups de rèptils que durant el Meso-

zoic es van adaptar al medi aquàtic.

Les primeres tortuguesLes primeres tortugues (amb una closca dura que protegeix els òrgans vitals) van aparèixer durant el Triàsic.

Originàriament eren terrestres però es van anar adaptant a altres medis, com l’aigua dolça i el medi marí.

L’hegemonia dels grans rèptilsDurant el mesozoic va sorgir un dels grups més coneguts del registre fòssil: els dinosaures. D’altres grups de

rèptils presents es destaquen els cocodrils i els pterosaures que van ser els primers vertebrats capaços de volar.

S’originen les ausLes aus es van desenvolupar a partir d’un grup de dinosaures conegut com a coleosaures. Les primeres aus

que comencen a aparèixer durant el Cretaci mantenen característiques reptilianes com la cua i dents, que

van anar perdent amb el pas del temps. L’Archaeopteryx és l’au més antiga que es té constància. Va viure fa

150 milions d’anys i encara presentava trets característics dels rèptils.

El misteri de les plomes i l’origen del volAlguns dinosaures tenien estructures (lamentoses precursores de les plomes, amb una funció termoregula-

dora. Hi ha moltes incògnites sobre quins van ser els primers grups que van desenvolupar plomes i quan ho

van fer.

L’origen del vol té dues teories. Va sorgir en dinosaures que planaven des de branques d’arbres o bé des de

terra apro(tant la velocitat de la carrera per a impulsar-se.

Apareixen les angiospermes, les plantes amb florsL’aparició de les angiospermes va signi(car un avenç important en el procés evolutiu de les plantes. Es van

produir canvis en els òrgans reproductors de la planta i l’aparició de les /ors. Les primeres plantes amb /or

apareixen al registre fòssil de fa uns 150 milions d’anys.

Les flors i els insectes pol·linitzadors, una intensa relació de simbiosiLes plantes han desenvolupat les /ors, estructures tan espectaculars i especialitzades degut a la presència dels

insectes, que actuen com a pol·linitzadors i són essencials en la fecundació de moltes plantes.

Una extinció ho canvia totFa uns 65 milions d’anys es va produir una extinció massiva que va signi(car la desaparició del 75% de les

espècies (grans rèptils, invertebrats marins i pràcticament la totalitat d'espècies de coralls). Aquest procés

d’extinció s’atribueix a un gran canvi climàtic de causes confuses: l’impacte d’un meteorit, el canvi en el nivell

del mar o el vulcanisme.

11

• Flors: aparició de les angiospermes, insectes pol·linitzadors.• Primeres aus

• Invertebrats marins: ammonits

• Rèptils marins: Prognathodont

• Rèptils: Dimetrodon

• Aparició dels dinosaures: Tyrannosaurus, Brachiosaurus.

• Protoprimat: Purgatorius

• Impacte d’un meteorit

Prognathodon ancepsFragment de mandíbula d'un exemplar del grup

dels mosasaures, rèptils marins carnívors. Al sostre, a l'entrada de "La Terra avui" podem observar-ne la

rèplica d’un exemplar complert.Prognathodont, Purgatorius, ammonit

2.7 Cenozoic65 - 0 milions d’anys

L’orogènia alpinaFa 55 milions d'anys s'inicia l'orogènia alpina, una sèrie de col·lisions entre continents que generen grans

serralades (l'Himàlaia, l'Atles, el Rif, les Bètiques, els Pirineus, els Apenins, els Alps, els Balcans i els Carpats).

També es forma la mar Mediterrània quan les plaques d'Aràbia i Cimmèria col·lideixen.

Petits grans canvis als continentsFa 34 milions d’anys l’Antàrtida es va separar d’Austràlia i del continent sud-americà cosa que va provocar un

corrent oceànic circular al seu voltant. Aquest fet va iniciar l’aïllament de l’Antàrtida i la formació del casquet

glacial. Uns vint milions d’anys més tard, l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud van col·lidir, desconnectant

l’oceà Atlàntic i l’oceà Pací+c i va produir variacions importants en els corrents oceànics i en el clima.

Les glaciacions del quaternariEs calcula que durant el darrer milió d’anys s’han produït +ns a quinze períodes glacials, alguns dels quals

han afectat a l’espècie humana. Entre els períodes glacials hi ha intervals interglacials que es caracteritzen

per una pujada generalitzada de les temperatures i una regressió dels casquets polars (com en l'actualitat).

Els mamífers prenen el relleuEls mamífers es cobreixen de pèl i desenvolupen l’alletament de les cries. L’extinció dels dinosaures allibera

nínxols ecològics que són ocupats pels mamífers. Les extremitats d’alguns mamífers evolucionen i es trans-

formen en ales per volar i en aletes per nedar.

Els mamífers es diversifiquenEls mamífers van ocupar la majoria d’ambients continentals. Les adaptacions a diferents ambients suposen

l’adquisició de trets morfològics molt variats. L'estratègia del part també es va diversi+car i es van diferenciar

els monotremes, els placentats i els marsupials. Indricotherium va viure durant l’Oligocè i el Miocè i va ser el

mamífer més gran que ha existit. Podia mesurar +ns a cinc metres i pesar vint tones.

Els mamífers neden i volenUn grup de mamífers es van adaptar a la vida aquàtica i van donar lloc als cetacis (com l'Ambulocetus), els

sirenis (com Metaxytherium) i els pinnípedes (com Puijila). El primer mamífer conegut adaptat al vol és Icaron-

ycteris, que tenia les extremitats transformades en ales. Alguns desenvolupen un sistema d’ecolocalització

que els permetia la vida nocturna (com les ratapinyades). 12

Els primats s’alimenten amb una màFa uns cinquanta milions d’anys l’evolució va portar a l’aparició dels primers primats (com ara Donrusselia i Teilhardina). Les principals novetats evolutives que diferencien els primats de la resta de mamífers són el progressiu escurçament del musell, la migració dels ulls cap al davant de la cara i tenir una mà prènsil amb el polze separat.

El bipedisme: un gran avenç evolutiuA l’Àfrica, els canvis ambientals i els processos evolutius van fer que un grup de primats adoptessin una postura erecta que els permetia aixecar-se i mirar per sobre de la vegetació de la sabana. Això, juntament amb alguns canvis anatòmics, va originar el bipedisme fa 4 milions d’anys.

El cervell humà, una gran fita de l’evolucióUn altre canvi rellevant va ser l’augment de la capacitat cranial. El cervell humà és complex i únic, i permet resoldre les nostres necessitats i també desenvolupar una cultura extensa i rica.

Una història entrellaçadaDes que es va formar, la Terra ha evolucionat a base de petits i grans canvis successius que han donat lloc al planeta que coneixem avui. Els éssers humans també hem modi/cat el planeta per respondre a les nostres necessitats.

El futur de la Terra està condicionada pel SolActualment, el Sol produeix energia a partir de l’hidrogen i genera heli com a residu. Quan el Sol s’esgoti, començarà a produir energia a partir de l’heli i es transformarà en una estrella gegant vermella, augmentarà de mida i acabarà engolint la resta de planetes del sistema solar.

• Aus: dodos.• Diversi/cació de mamífers: cetaci, Indricotherium.• Glaciació i mamuts.• Cova: ós de les cavernes, mamífer Icaronycteris, pintures rupestres, foc.• Grup d’humans sota un arbre.

Homo heidelbergensis SchoeteusackVa viure a Europa fa entre 500.000 i

200.000 anys. Eren individus de fins a

1,80 m d'alçada i 100kg de pes. Indricotherium

Homo heidelbergensis SchoeteusackVa iu E fa 500.000 i

13

3. La Terra avui

“La Terra avui" mostra la vida i el substrat on es desenvolupa integrant totes les disciplines de les ciències

naturals.

Els àmbits més amplis corresponen a roques i minerals, fòssils, plantes i animals que tradicionalment han

format part del fons patrimonial del Museu. Ara bé, per presentar una exposició representativa del món natu-

ral, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha volgut fer un esforç complementari per mostrar la vida a

la Terra i ha ampliat les seves col·leccions a � que incloguin espècimens de grups que abans hi mancaven: els

fongs i els microbis i també les algues. Les plantes que ja hi tenien un paper destacat com a exemplars ‘vius’

al Jardí Botànic i en els aproximadament 750.000 plecs d’herbaris que estaven disponibles només per a la

recerca i l’estudi a l’Institut Botànic (centre mixt CSIC - Ajuntament de Barcelona), ara també disposen d’un

espai a l’exposició.

Cada àmbit està format per taules interactives que presenten els conceptes i incorporen maquetes, fotogra-

�es, vídeos, animacions, esquemes... per a fer-los més comprensius; vitrines amb els especímens més repre-

sentatius de la col·lecció del museu per a explicar els conceptes; mòduls més a fons amb l’explicació de

projectes de recerca; i panells de classi�cació en els animals, fongs, plantes i microbis.

wc

wc

La Terra avui

Fòssils

Animals

Fongs

Plantes

Algues

Microbis

Roques i minerals

14

3.1 FòssilsLes restes dels organismes que han viscut en el passat i que s’han conservat enterrades o les traces que ha

deixat l’activitat dels éssers vius són el testimoni, la memòria i l’arxiu de la història de la vida al planeta. Cata-

lunya compta amb valuosos jaciments paleontològics que han aportat moltes peces al patrimoni del Museu.

FÒSSILS

Què és un fòssil?Els fòssils són restes o senyals d'organismes que

van viure en èpoques passades. Permeten establir

una escala cronològica relativa i, així, datar les

roques.

- La importància dels fòssils

• Testimonis de l’evolució

• Marcadors temporals

• Caracteritzadors d’ambients

- Procés de fossilització

• Potencial de fossilització

• Lisoclines

- Condicions de fossilització

• Alteració dels esquelets

Com es troben?Els fòssils es poden trobar en roques sedimen-

tàries, en roques metamòr$ques i, excepcional-

ment, en cendres volcàniques.

Solen aparèixer dispersos en els estrats d'una

sèrie estratigrà$ca o concentrats en jaciments.

- Prospecció paleontològica. Microfòssils

- Excavació. Macrofòssils

- Preparació. Mètodes físics, químics, consolidació.

Com s’estudien?La paleontologia segueix el mètode cientí$c

fent servir moltes disciplines. Es necessari

emprar una metodologia precisa, des de la

caracterització del jaciment i de la bioestrati-

gra$a, $ns als estudis i les anàlisis de les

mostres.

- Mètodes d’estudi

• Localització del jaciment

• Número de registre

• Descripció del fòssil i comparació

• Analítiques

• Representacions grà$ques

Elephas (Paleoloxodon) antiquus

Fragment d’un ullal d’elefant

Pleistocè mitjà, Viladecans

“La biogra�a

de la Terra”Fòssils de Catalunya

Fòssils de Barcelona

Animals

Microbis(drecera)

Conservació excepcional

Què és un fòssil?

Com es troben?

Com s’estudien?

Fòssils directes o corporals

IcnofòssilsJaciments excepcionals

Els fòssils i la recerca sobre

l’evolució de la vida.

Tipus de fòssils Fòssils

15

TIPUS DE FÒSSIL

Fòssils directes o corporalsSón les restes dels organismes: esquelets (closques, ossos...), dents, fulles...

- Impressions i compressions (empremta dels

organismes)

- Motlles externs i interns (espai buit deixat per

l'organisme)

- Permineralitzacions (precipitació de minerals en cavitats de l'organisme- Taxonomia (sistema de classi�cació)

IcnofòssilsSón senyals d'activitat biològica d'organismes

del passat que s'han conservat en el registre

fòssil.

- Icnites (petjades i rastres)

- Ous fòssils

- Copròlits (excrements fòssils d'animals)

- Gastròlits (pedres que s'han empassat ocells

i altres animals herbívors)

- Parataxonomia (sistema de classi�cació)

Jaciments excepcionalsEn rares ocasions, l'ambient original ha permès la

conservació de teixits tous, d'empremtes de parts

toves del cos o bé una concentració de fòssils

extraordinària .

- Conservació excepcional

• Messel

• Santa Maria de Meià (Noguera)

- Concentració excepcional

CONSERVACIÓ EXCEPCIONAL

FÒSSILS DE CATALUNYA

Els terrenys sedimentaris de Catalunya contenen una

representació molt completa de la vida, tant marina

com continental , al llarg del temps geològic (des del

Paleozoic inferior -Cambrià- �ns al Quaternari antic).

• Fòssils dels Pirineus

• Fòssils del a Depressió de l'Ebre

• Fòssils de l'Empordà, Osona i el Gironès

• Fòssils del Vallès- Penedès

• Fòssils del Baix Llobregat

FÒSSILS DE BARCELONA

La ciutat de Barcelona ha donat restes fòssils, marines i

continentals, molt diverses: marines als terrenys miocè-

nics de Montjuïc (mol•luscs, equinoïdeus i dents de

tauró), vertebrats continentals al jaciment del Quaterna-

ri de Gràcia (tortugues, bòvids, conills, rinoceronts i

cavalls) i, puntualment, restes d'elefants als barris

d'Horta i Pedralbes, i restes de cavalls al Poblenou.

• Miocè

• Pliocè

• Quaternari

"Els fòssils i la recerca sobre l'evolució de la vida"Salvador MoyàInstitut Català de Paleontologia (ICP)

Dactilioceras athletioumLumaquel·la d'ammonitsSchlaifhausen, Alta Francònia, Alemanya

Montsecobatrachus gaudryiHolotip. Cretaci inferior. Santa Maria de Meià.

Primer exemplar d’anur reconegut en el

Mesozoic. Aquesta troballa va fer retrocedir cent milions d’anys l’origen d’aquests am�bis.

Mammuthus meridionalisPleistocè inferior. Sarrià–Pedralbes (Barcelona).

Exemplar més complet trobat a Catalunya.

16

3.2 AnimalsEl món dels animals potser sigui el més vistós i conegut per les persones, especialment pel que fa als animals

de grans dimensions. No obstant això, milers d’espècies viuen al planeta, ocupen molts nínxols ecològics i

tenen papers importants en les xarxes trò�ques. En aquest àmbit es mostra què són els animals, com funcio-

nen, i les adaptacions que han assolit al llarg de l’evolució per a alimentar-se i moure’s. En de�nitiva, es pretén

donar una idea de la seva variabilitat actual i comprendre’n les adaptacions al medi.

Models animals

Volar

Animals en moviment

Moure’s en un !uidMoure’s

Fongs

EmbriogènesiLa cèl·lula animal

La fauna subterrània

Què són els animals?

Plantes

Fòssils

Formes imoviments

Diversitat de formesSostenir-se

Acció i reacció

(en preparació)

Reconeixement de l’entornSistemes de relació i control

Estructures per menjarCom no ser menjat

Alimentació dels invertebratsEvitar ser menjat

Sostenir-se: l’esquelet

Predadors

Alimentar-se

Cicles biològics Diferenciació entre individus

(en preparació)

17

Diversitat de formesLa gran diversitat d'estructures i funcions dels

animals és resultat de la història evolutiva. La

classi�cació dels animals es basa, en bona part, en

la morfologia, com ara la simetria (radial o bilate-

ral) i la segmentació del cos.

- Simetria bilateral

• Avantatges d'anar cap endavant

• Segmentació del cos

- Homologia i analogia

• Semblants però diferents

• Diferents però semblants

- Sense simetria

- Simetria radial

QUÈ SÓN ELS ANIMALS?

Embriogènesi

- La diferenciació dels teixits

• El potencial de les cèl•lules mare

- Els cicles de vida: metamorfosi, agregacions

d'insectes, migracions i hivernacions.

La cèl·lula animal

- Els orgànuls cel·lulars

• La matriu extracel·lular

FORMES I MOVIMENTSMaqueta d’unacèl·lula animal

MODELS ANIMALS

L'aspecte dels animals es pot ordenar segons alguns

models a � de simpli�car la complexitat: zootips i arque-

tips però no hi ha acord entre cientí�cs.

El per�l extern permet destacar el tret diferenciador dels

animals: la recol•lecta i la captura de l'aliment.

• Animals amb simetria

• Animals segmentats

• Animals amb elements per córrer

Sostenir-seLa gran majoria d'animals tenen el cos organitzat

en teixits i sistemes, com ara l'esquelet (intern o

extern) que permet mantenir la forma del cosa,

protegir els òrgans interns i, juntament amb el

sistema muscular, facilitar el moviment i la

locomoció.

- Sense esquelet

- Esquelet extern

- Esquelet intern

ACCIÓ I REACCIÓ

Reconeixement de l'entornMitjançant els òrgans dels sentits, els animals

perceben els canvis de l'ambient, així com els que

tenen lloc al seu interior, i hi donen les respostes

�siològiques i de comportament apropiades.

- Recepció de senyals: els sentits

• Fotoreceptors

• Quimioreceptors

• Electroreceptors

• Mecanoreceptors

- Emissió de senyals

• Feromones

• Ecolocalització

Sistemes de relació i controlEls animals es relacionen amb el seu entorn i

s'adapten a les condicions canviants amb uns

sistemes de relació i control que funcionen

com una sola màquina, complexa i ben sincro-

nitzada.

- Sistema endocrí

• Hormones

- Sistema nerviós en xarxa

• El cervell: 300 trilions de sinapsis

• Neurones i sinapsis: els nusos de la xarxa

Maquetcèl·lula a

18

Escorpí africà

MOURE’S

La mobilitat està orientada a la captació d'aliment o d'altres

recursos (refugi, parella sexual...) o a fugir dels perills. Els

animals, movent-se, amplien el territori que ocupen, lluitant

contra la gravetat.

• Els artròpodes aquàtics caminen

• Ni caminen ni neden

• Animals semiaquàtics

MOURE’S EN UN FLUID

L'aigua és més densa que l'aire i condiciona molt la forma del

cos de les espècies. El cap està fusionat amb el tronc, tenen

aletes dorsals estabilitzadores i un nombre parell d'aletes. Al

medi aquàtic trobem aletes i cues per a diferents tipus de

propulsió, la natació i la fugida.

• Els peixos litorals i bentònics

• Peixos comprimits

• Els peixos "deprimits"

• Peixos d'aigües lliures

• Natació ràpida

ANIMALS EN MOVIMENT

La mobilitat està orientada a la captació d'aliment o d'altres

recursos (refugi, parella sexual...) Dos moviments importants

per als animals terrestres són la translació (caminar, córrer,

nedar, volar) i la rotació (moviments de les extremitats respec-

te al cos).

• Saltadors

• Corredors

• Reptadors

• Caminadors

• Animals ràpids i animals lents

• Animals arboris: es mouen per les branques

• Animals arboris: es mouen per terra però pugen als arbres

• Locomoció amb els braços: la braquiació

VOLAR

A l'aire, mil vegades menys dens que l'aigua, els animals no

poden aplicar el principi de &otabilitat. Els voladors sempre

han d'usar la força propulsora per mantenir-se en suspensió i

avançar.

• La forma de les ales

• Ales per volar ràpid

• Ales el•líptiques

• Vol batut

• Ales silencioses

• Vol a vela

• Vol passiu planat

• La migració en les aus

• Forma de les ales dels insectes voladors

• Derivacions de les ales dels insectes voladors

• Vertebrats voladors que no són aus

• Per què volen les aus?

• Forma de l'estèrnum

19

luitant

Ornithonynchus anatihnus Shaw, 1799OrnitorincAustràlia

tació d'aliment o d'altres

os moviments importants

Dasypus septemcinctus Linnaeus, 1758Armadillo de 7 bandesAmèrica

Raja undulata Lacepède, 1803Rajada ondulada

SOSTENIR-SE: L’ESQUELET

La majoria d'animals tenen en la seva anatomia estructures

consistents, sovint dures, rígides o articulades, que els propor-

cionen suport o protecció. Les estructures de sustentació

permeten als animals vèncer la pressió contra el sòl, els serveixen de palanca per als moviment i en determinen la morfologia.

• Esquelet intern ossi: els vertebrats• Esquelet intern: els cranis• Esquelet intern: les extremitats• Esquelet dels peixos• Esquelet de les aus• Esquelet dels mamífers• Esquelet extern: colònies• Esquelet extern no articulat: mol·luscs i braquiòpodes• Esquelet extern articulat: artròpodes• Esquelet extern: vertebrats• Esquelet dels vertebrats

PREDADORS

Els predadors s'alimenten d'altres animals, herbívors o altres carnívors. Mentre que els herbívors han de consumir grans quantitats de material, un carnívor obté un gran pro"t de les preses. Tanmateix, el cost energètic de capturar un animal pot arribar a ser elevat.

• Piscívors• Mol•lusquívors, insectívors • Carnívors• Grans predadors• Els grans predadors en els ecosistemes

ALIMENTAR-SE

És imprescindible aconseguir energia de l'exterior del cos animal per fer funcionar tots els mecanismes interns i de relació amb el medi. La quantitat d'energia que ha de consu-mir un animal està directament relacionada amb la massa corporal.

• Filtradors• Predadors limícoles• Cabussadors• Capturar aliment des de talaies• Granívors• Frugívors• Herbívors• Omnívors

CICLES BIOLÒGICS

En els animals, el cicle biològic més llarg és el comprès entre el naixement i la mort. Altres cicles són de periodicitat més curta i amb pautes de repetició, alguns s'allarguen per a tota la vida (metamorfosi) o es donen cada any (migracions, hibernació) o bé cada dia (repòs).

• Els canvis ontogènics• Els canvis en els mamífers• Els canvis en les aus• Metamorfosi

20

el cos ns i de consu-

Ciconia cinoniaCigonya blanca

Lleó

Àguila cuabarrada

"La fauna subterrània"Xavier Ballés.Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

DIFERENCIACIÓ ENTRE INDIVIDUS

La capacitat de la natura d'alterar models biològics es mostra

en la creixent diversi$cació d'espècies i en la variabilitat entre

individus d'una mateixa espècie gràcies a la reproducció.

• Variabilitat interespecí$ca: disseny extern

• Variabilitat interespecí$ca i insularitat

• Variabilitat intraespecí$ca

• Variabilitat intraespecí$ca geogrà$ca

• Variabilitat intraespecí$ca: estacionalitat

• Variabilitat intraespecí$ca: sexe

ESTRUCTURES PER MENJAR

Per obtenir energia del medi, els animals poden utilitzar diver-

ses estratègies com $ltrar i consumir matèria vegetal i matèria

animal. Els cranis s'han adaptat al tipus d'aliment i a la forma

de capturar-lo.

• Crani dels vertebrats

• Evolució del crani dels mamífers

• Herbívors

• Omnívors

• Carnívors

COM NO SER MENJAT

Per intentar salvar-se dels predadors, les preses poden utilitzar

diverses estratègies de comportament: amagar-se, fugir,

vigilar, avisar-se entre elles. La protecció davant dels preda-

dors també pot provenir de característiques corporals.

• Invertebrats

• Vertebrats

ALIMENTACIÓ DELS INVERTEBRATS

Per sobreviure, els animals necessiten energia que aconse-

gueixen ingerint matèria orgànica. Al llarg de l'evolució s'han

anat especialitzant a alimentar-se dels recursos disponibles.

EVITAR SER MENJATS

Els animals han desenvolupat nombrosos recursos per tal

d'evitar ser menjats per altres animals. Un dels més comuns és

la cripsi que els permet passar desapercebuts en el seu medi

natural perquè el cos n'imita els colors i les formes.

21

itzar

ugir,

reda-Lambis (Harpago) chiragra. Linnaeus 1758

Insecte fulla

3.3 FongsConsiderats durant molt de temps plantes, els fongs constitueixen un grup que comparteix característiques

amb les plantes i amb els animals. La seva funció principal és la descomposició de la matèria orgànica. El

Museu disposa a partir d’ara d’una col•lecció de bolets de Catalunya.

Animals

Plantes

Bolets de Catalunya

Les col·leccions de soques de fongs.

(en preparació)

Bolets protagonistes

Estils de vida

La vida dels fongs

Però què són els fongs?Microscopis o gengants

Estructura dels fongs

Molt més que bolets

LA VIDA DELS FONGS

Bolets protagonistesEl cicle de vida dels fongs és més o menys complex segons els grups. Els fongs més simples tenen un cicle vital senzill, com és el cas de les "oridures. El cicle de vida dels fongs pluricel•lulars amb reproducció sexual és més complex i exclu-siu. Els bolets dels fongs més evolucionats produeixen i disseminen espores.

- Bolets protagonistes- Parts dels bolets

• Barret• Himeni• Peu

- Objectiu: dispersar les espores• Les espores• Les tòfones• El vent: l’agent més utilitzat• Veritables fàbriques d’espores

- Créixer com bolets• Erols• L’esser viu més gran

Estils de vida

- Sapro#tisme• Recicladors imprescindibles• El compostatge imita la natura• Bolets fets a casa• Recicladors inoportuns

- Parasitisme• Fongs paràsits amb història

- Simbiosi• Micorizes• Els líquens

Maqueta d’un tronc de Nothophagus,

d’Àmèrica del sud, amb tumoracions esfèriques del fong Cyttaria.

iosiMicorizesEls líquens

Nothophagus,

umoracions aria.

22

BOLETS DE CATALUNYA

A Catalunya hi ha registrades vora 5.600 espècies de

fongs, la meitat de les quals corresponen al que

coneixem com a bolets. Aquesta gran diversitat resulta

de la seva capacitat de créixer en tot tipus d'ambients; hi ha bolets des de les dunes de les platges �ns a l'alta

muntanya dels Pirineus, a gairebé 3.000 metres d'alçada.

• Boscos de coníferes

• Boscos mixtos de coníferes i planifolis

• Hàbitats diversos

• Boscos planifolis

• Noms populars dels bolets

Però què són els fongs?Els fongs són organismes eucariotes i heteròtrofs,

és a dir que s’han d’alimentar de matèria orgànica

o inorgànica.

La majoria s’alimenten de matèria orgànica en

descomposició (saprò�ts), mentre que d’altres

viuen dins de teixits vius d’altres organismes

(paràsits).

- Ni plantes ni animals

- Un grup molt divers

- Cicle biològic

Estructura dels fongsL’aparell vegetatiu dels fongs està constituït per

unes estructures tubulars molt llargues anomena-

des hifes. El conjunt d’hifes s’anomena miceli.

- La cèl•lula fúngica

- Les hifes i els micelis

- Cossos fructífers

Microscòpics o gegantsHi ha una enorme varietat de fongs, de

grandàries i formes diferents, des dels llevats

(unicel•lulars) i les %oridures, �ns a grans mice-

lis, a vegades visibles a ull nu. Els fongs més

evolucionats produeixen bolets.

Maqueta d’una hifa

MOLT MÉS QUE BOLETS

"Les col·leccions de soques de fongs"OIga GerilloudFundación MEDINA. GranadaInstitut d'Estudis Catalans

23

Hygrophorus latitabundus Britzelm

Llenega, llenega negra, mocosa

3.4 PlantesEl seu paper fonamental en l’ecosistema és la captació d’energia mitjançant la fotosíntesi, que no és, però,

exclusiva d’aquest grup (les algues i altres protists i també alguns grups de bacteris són fotosintètics). A

l’exposició trobarem plecs d’herbari, llavors, fruits, fustes i fulles de la col·lecció.

Diversitat de les plantes

Algues

Què són les plantes?

El cicle de vida de les plantes

La cèl·lula vegetal

Fongs

Els herbaris Conquerir la terra

Les !ors de la

MediterràniaPlantes

terrestresAguantar-se i alimentar-se

Les fulles: fàbriques solars

Missió: reproduir-se

Els bancs de

germoplasma

Animals

Microbis

QUÈ SÓN LES PLANTES?

El cicle de vida de les plantes- Cicle de vida d'una molsa

- Cicle de vida d'una conífera

- Cicle de vida d'una planta amb !or

- Evolució. La duplicació del genoma

La cèl·lula vegetal

- Parts de la cèl·lula vegetal

• Origen de les plantes

• La teoria endosimbiòtica

- La fotosíntesi, energia verda

• Sense plantes no hi ha vida

- Respiració, de dia i de nit.

PLANTES TERRESTRES

Aguantar-se i alimentar-se

L'evolució de les plantes va permetre la colonitza-

ció del medi terrestre gràcies a unes estructures

cada cop més complexes, com ara les arreles, la tija,

els vasos conductors i les fulles, amb una epidermis

que evita la dessecació.

- Què amaga un tronc?

• L'edat dels arbres

• Els vasos conductors

- Les arrels: eines multifunció.

Les fulles: fàbriques solars

A les fulles té lloc l'intercanvi gasós de la respiració,

la fotorespiració, la fotosíntesi i l'evapotranspiració.

La respiració (de nit) i la fototranspiració (de dia,

quan fa més calor) proporcionen energia a la

planta quan la fotosíntesi no es pot dur a terme.

L'evapotranspiració permet l'absorció i el transport

de nutrients des de les arrels a tota la planta i

regula la temperatura d'aquesta.

- La fàbrica solar per dins.

Missió: reproduir-se

La !or està formada per unes fulles modi#ca-

des amb #ns reproductors: l'androceu i el

gineceu. El fruit és l'ovari fecundat de les

fanerògames, que conté les llavors i que ajuda

a disseminar-les quan són madures. Les espo-

res (criptògames) i les llavors (fanerògames)

són les estructures dispersants de les plantes.

- Què amaga la !or? (parts)

- Genomes viatgers

• Fruits saborosos.

rs

osos.

Maqueta d’una !or

de presseguer.

24

"Els bancs de germoplasma "César Blanché VergésLaboratori de BotànicaFacultat de Farmàcia, UB

DIVERSITAT DE LES PLANTES

La diversitat de fulles, fruits, llavors i fustes re$ecteix algunes

de les nombroses solucions que les plantes han trobat per

colonitzar quasi tot el planeta. Amb l'excepció dels indrets

coberts de gel o dels deserts més àrids, les plantes han trobat la manera de viure des del mar &ns a les muntanyes.

• Diversitat de fustes• Fulles molt diverses• Com distingir-les• Funcions de les fulles• Adaptacions• Usos de les fulles• Llavors i fruits• Dispersió de les llavors• Dispersió zoòcora (animals)• Dispersió hidròcora (aigua)• Dispersió barícora (gravetat)• Dispersió autòcora (pròpia planta)• Dispersió anemòcora (vent)

CONQUERIR LA TERRA

Algunes innovacions crítiques van permetre a les plantes primitives deixar el medi aquàtic de les algues verdes i colonit-zar la terra: cutícules per protegir els teixits fotosintètics, espo-res resistents, vasos conductors, arrels, fulles i llavors...

• Molses, hepàtiques i antocerotes• Licopodio&tines (Falgueres a&ns)• Falgueres• Gimnospermes

ELS HERBARIS

Els herbaris són col·leccions de plantes seques que represen-ten la biodiversitat del món vegetal. Els herbaris són testimo-nis de les alteracions de la $ora al llarg del temps i dels canvis climàtics en el passat.

• L'herbari de l'Institut Botànic de Barcelona

25

Cephalaria Fragosoana

Plec d'herbari

Albizia lebbek Benth

Acacia amarillaÀsia Tropical

Mauritia !exuosa L. f.

Amèrica del Sud

3.5 AlguesLes algues són la baula que uneix el món microbià i el món de les plantes. Com els microorganismes, també

són poc conegudes.

Conservació de les algues

PlantesUn grup

heterogeni

Microbis

Plantes

Què són les algues?

Quins grups incloem dins les algues?

Les algues protagonistes

UN GRUP HETEROGENI

Què són les algues?Les algues són un grup divers i heterogeni

d’organismes eucariotes aquàtics i d’estructures

vegetatives senzilles. Comparteixen característi-ques amb les plantes, però no tenen un ancestre

comú. Les algues creixen en tota mena

d’ambients aquosos amb llum.

- Algues arreu

- Des de microscòpiques a gegants

Quins grups incloem dins les algues?Les algues inclouen diversos grups taxonòmics,

amb unes característiques pròpies i distintives:

- Verdes, vermelles i brunes

• Clorò%ts (algues verdes)

• Rodò%ts (algues vermelles)

• Feofícies (algues brunes)

Les algues protagonistesLes algues tenen un paper fonamental tant en

els ecosistemes aquàtics (són els productors

primaris principals) com per a la vida dels

humans, ja que s’utilitzen en l’alimentació o

com a matèria primera per productes derivats

(l’agar i les carraguenines).

- Paper ecològic

- Usos

• Com a aliment

• Gelats, gelatines i derivats

• Altres. Aplicacions de futur

Maqueta d’un cloroplast.

CONSERVACIÓ DE LES ALGUES

Les algues de mida petita es guarden en preparacions

microscòpiques permanents, les algues vermelles

calci%cades es mantenen deshidratades i les grans

algues brunes es conserven en glicerina, però la majoria

es guarden premsades en plecs d’herbari o %xades amb

formol en mostres líquides.

un cloroplast.

26

Grateloupia turuturu Yamada, 1941

Intermareal inferior, infralitoral. Atlàntic, Pací%cTragobe, Cambados, Pontevedra, 2011

3.6 MicrobisInvisibles a ull nu, els microorganismes han estat protagonistes únics d’un 85% aproximadament de la

història del planeta, tant al mar com a les terres emergides. A més, tenen un metabolisme molt variat i ocupen

qualsevol hàbitat, �ns i tot aquells on la vida seria impossible per a altres organismes. La seva petitesa fa que

sovint se’ls ignori.

Roques i

minerals

Els cultius de bacteris

El llac i els estanyols

de Banyoles

Algues

Plantes

Fòssils(drecera)

La diversitat

microbiana

Què és un microbi?

Metabolisme i crexiement

Reproducció microbiana

El món dels microbis

Ecosistemes microbians

Els microbis a la biosfera

Els organismes més abundants del planeta

EL MÓN DELS MICROBIS

Què és un microbi?Els microbis són organismes que normalment no

es veuen a simple vista, formats per cèl•lules

independents o per agregats de moltes cèl•lules,

sense formar teixits. Són les formes més antigues

de vida, de les quals es van originar tots els altres

éssers vius. Hi ha microbis procariotes (sense nucli

diferenciat) i eucariotes (amb el material genètic

en un nucli amb membrana).

- La cèl•lula microbiana

- Poblacions microbianes

• La columna Vinogradsky

- Microbis en moviment

- Els virus no són cèl•lules

• Prions

- Quant mesura un microbi?

Metabolisme i creixementEls microbis estableixen relacions amb altres

organismes, tant simbiòtiques i mutualistes com

de parasitisme, i han desenvolupat metabolismes

molt diversos que els han permès adaptar-se a

tota mena de condicions ambientals.

- Diversitat de metabolismes

• Tipus de metabolismes

- Creixement microbià

• Escacs i creixement exponencial

Reproducció microbianaLa reproducció típica dels microorganismes és

la binària, en què una cèl•lula es divideix per

produir-ne dues d'iguals que la primera. Però

hi ha altres tipus de reproducció, com ara

l'esporulació, la gemmació o la divisió longitu-

dinal. Els virus no són cèl·lules, però es poden

reproduir dins d'una cèl·lula, sortir-ne

destruint-la i infectar altres cèl·lules.

- Reproducció dels virus

- Reproducció

• Divisió binària

• Reproducció per gemmació

- Dormir per resistir

Maqueta d’un virus.Maqueta d’un virus 27

EL CULTIU DELS BACTERIS

La petitesa dels microbis i el fet que tinguin un temps de

generació curt fa que siguin molt adequats per estudiar-ne les poblacions al laboratori.

SABÍEU QUE...

... l'ús d'agar per cultivar bacteris està basat en una

tècnica culinària?

... en un cultiu bacterià hi pot haver entre 10.000.000 i

100.000.000 de bacteris per mil•lilitre?

LES PLAQUES DE PETRI

Les plaques de Petri, on es cultiven molts microorganis-

mes, deuen el seu nom a Julius R. Petri, bacteriòleg

alemany aquí se n'atribueix la invenció, l'any 1887.

Staphylococcus aureus Rosenbach

Esta&lococ daurat

Forma part de la microbiota habitual de moltes

persones. Pot causar infeccions variades en els

humans i altres animals.

Cultiu en agar tritona i soia.

Ecosistemes microbiansTots els ecosistemes contenen poblacions micro-

bianes. Si bé al laboratori se sol treballar amb

cultius axènics o purs (amb una sola espècie de

microorganisme), a la natura conviuen moltes

espècies que fan funcions diferents.

- Poblacions i ecosistemes

• Simbiosi

• Els humans i els seus microbis (esquema

sobre els microbis i la seva localització en el

cos humà).

Els microbis a la biosferaEls microbis són una part essencial dels ecosis-

temes i sense ells la resta d'espècies

s'extingiria, ja que són necessaris per comple-

tar alguns cicles d'elements essencials per a al

vida (&xen el nitrogen de l'atmosfera, els

microorganismes del plàncton són determi-

nants en la formació dels núvols i en la regula-

ció del clima).

- Un paper essencial

• El cicle del nitrogen

- Reguladors del clima

Maqueta d’Escherichia coli

En la taula interactiva es pot veure un grà&c

amb la presència de bacteris en el cos humà.

ELS ORGANISMES MÉS ABUNDANTS DEL PLANETA

"El llac i els estanyols de Banyoles"Ricard GuerreroInstitut d'Estudis Catalans

Ma

En

am

28

3.7 Roques i mineralsLes restes dels organismes que han viscut en el passat i que s’han conservat enterrades o les traces que ha

deixat l’activitat dels éssers vius són el testimoni, la memòria i l’arxiu de la història de la vida al planeta. Cata-

lunya compta amb valuosos jaciments paleontològics que han aportat moltes peces al patrimoni del Museu.

EL SUPORT FÍSIC DE LA VIDA

Què és l'Univers?L'univers era un punt molt dens i calent. Fa 13.700

milions d'any Big Bang va expandir tota la matèria

i es va anar refredant. Amb el temps es van formar

els primers àtoms, molècules i, més tard, estrelles i galàxies. El Sol és una d'aquestes estrelles que gira dins de la Via Làctia. La Terra i els altres plantetes giren al voltant del Sol formant el Sistema Solar.

- La teoria del Big Bang• Components de la matèria• El cicle de les estrelles• Nebuloses

- El sistema solar• El Sol• Els planetes• Planetes nans i satèl•lits• Asteroides i cometes

Estructura de la TerraLa Terra és el tercer planeta més proper al Sol. Aquesta es pot dividir en diferents capes. El seu interior es pot classi#car de dues maneres: segons la seva composició química i segons els seu comportament físic. El seu exterior es pot dividir en hidrosfera, criosfera, atmosfera, biosfera i magnetosfera.

- Capes segons la composició• Escorça• Mantell• Nucli

- Capes segons comportament físic- Capes &uïdes

• Atmosfera• Hidrosfera

- Altres capes de la Terra• Biosfera• Magnetosfera• Criosfera

Maqueta de la Terra: capes internes i externes.

planetes nans i satèl•lits

Asteroides i cometes- Altres

• • •

Maqueta decapes intern

Microbis

SORTIDA

Els elements del futur

Estructuracristal·lina

Què és l’univers?Estructura de la Terra

El suport físicde la vida

Roques i mineralsEstudis

Roques iminerals

Vida, home i paisatgeAgents externs i paisatge

Tectònica de plaques

El paisatge

Làmina prima

Cicle geològic

Color delsminerals

Catalunya

Barcelona

Península ibèrica

Europa i nord d’Àfrica

La mineria

Meteorits

Classi#cació

29

EL PAISATGE

Vida, home i paisatgeL'ésser humà també és un gran transformador del

relleu. L'activitat humana genera canvis impor-

tants a la superfície ocasionats per les seves

necessitats. El creixement de la ciutats, la

construcció d'infraestructures i el modelatge

arti�cial del relleu, a causa de l'agricultura o la

mineria, són alguns exemples d'aquesta activitat.

- In�uència de la vida

- In�uència de l'home.

Agents externs i paisatgeLa creació i modi�cació del relleu estan condicio-

nades per l'acció dels agents climàtics: l'aigua, el

vent i la temperatura. Aquests agents erosionen la

superfície i, en el cas de l'aigua i el vent,

s'encarreguen també del transport i la deposició

del material erosionat. Els agents climàtics, a més,

poden causar riscos que afecten als humans.

- Acció de l'aigua

• In�uència en el relleu

• L'aigua com a agent de transport

• Risc geològic

- Acció del vent


• El vent com a agent de transport

• Risc geològic

- Acció de la temperatura


• Risc geològic

- Acció de la gravetat

Tectònica de plaques i paisatgeLa capa més super�cial de la Terra està dividi-

da en plaques tectòniques en moviment. Els

límits entre aquestes concentren forces que

poden crear relleu i transformar el paisatge. La

formació de serralades i depressions, l'activitat

volcànica i els terratrèmols en són alguns

exemples. Aquests fenòmens poden represen-

tar un risc per les comunitats humanes.

- Deformació de l'escorça

• Dinàmica de plaques tectòniques

• Deformació de relleu

• Orogènia: formació de serralades

- Volcans

• Parts d'un volcà

• Tipus de volcans

• Risc volcànic

- Terratrèmols

• Què són i com es generen?

• Detecció de terratrèmols

• Risc sísmic

Lava basàltica.

ROQUES I MINERALS

Roques i mineralsUn mineral és un cos sòlid homogeni d'origen

natural amb una composició química, una estruc-

tura i unes propietats físiques determinades. Els

minerals són els components que formen les

roques i aquestes són els principals constituents

de l'escorça terrestre. A més, les roques estan

condicionades per factors geològics, biològics i

atmosfèrics.

- Què és un mineral?

- Què és una roca?

- Classi�cació de les roques

Estudis de roques i mineralsObtenir mostres de camp requereixen unes

pautes bàsiques de seguretat, un martell de

geòleg, una brúixola i mapes per situar-les. Ja

recollides i numerades, se'n fa una descripció

utilitzant la lupa de mà i la navalla. Per una

bona identi�cació cal observar el color, la

forma i la duresa dels minerals que formen les

mostres.

- Treball de camp

• Equip de treball

• Mapes de camp

- Examen mineral: duresa

• Escala de Mohs

- Examen mineral: fractura

• Tipus de fractura

- Classi�cació de les roques

Exemplar de quars

(cristall de roca). 30

ESTRUCTURA CRISTAL·LINA

És l'ordenació geomètrica en l'espai dels àtoms d'un mineral. L'estructura, de�nida per centre, plans i eixos de simetria, condiciona en bona mesura el comportament físic del mineral. Hi ha set sistemes cristal·lins, cadascun d'ells amb unes carac-terístiques de simetria pròpies i determinades.

• Sistema triclínic• Sistema monoclínic• Sistema ròmbic• Sistema trigonal• Sistema tetragonal• Sistema hexagonal• Sistema cúbic

CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS

Els mètodes moderns d'anàlisi i determinació han permès de�nir més de 4.000 espècies minerals. Unes 150 es conside-ren comunes, 50 ocasionals i la resta rares o molt rares. Nickel i Strunz (2001) estableixen una classi�cació basada en la interacció i les propietats relacionades amb la composició química i l'estructura.

• Silicats• Nesosilicats• Sorosilicats• Ciclosilicats• Inosilicats• Fil•losilicats• Tectosilicats• Compostos orgànics• Elements natius

LÀMINA PRIMA

Una làmina prima és la secció polida, d'un gruix de poques micres, d'un fragment de roca o mineral. La làmina prima es visualitza a través del microscopi petrogrà�c, amb llum polaritzada i permet la identi�cació dels minerals a partir de les seves propietats òptiques.

CICLE GEOLÒGIC

L'escorça de la Terra es veu afectada per un cicle continu i molt lent de creació, canvi i destrucció de material lligat a la tectòni-ca de plaques i als agents externs. Es poden de�nir tres grans grups de roques; les ígnies, les sedimentàries i les metamòr�-ques.

• Ambient igni volcànic• Roques i minerals de l'ambient igni volcànic• Ambient igni plutònic• Roques i minerals de l'ambient igni plutònic• Ambient igni hipabissal• Pegmatites• Ambient sedimentari• Roques i minerals d'origen detrític• Roques i minerals d'origen químic• Ambient metamòr�c• Roques i minerals de l'ambient metamòr�c• Ambients minoritaris

• Sulfurs i sulfosals• Halurs• Òxids i hidròxids• Carbonats i Nitrats• Borats• Sulfats, Cromats, Molibdats i Wolframats• Fosfats, Arsenats i Vanadats

31

SofreElement natiuCianciana, Sicília, Itàlia

CoureElement natiuKeweenaw Co, Michigan, Estats Units

PiritaNavajú, La Rioja, Espanya

COLORS DELS MINERALS

Els responsables del color són ions cromòfors, que només perme-

ten l'emissió de determinades longituds d'ona. Els minerals

idiocromàtics mostren sempre la mateixa coloració. Els minerals

al•locromàtics poden presentar diferents colors segons la mostra.

• Pàtines dels minerals

• Fluorescència i fosforescència

MINERALS I ROQUES DE CATALUNYA

Catalunya conté una gran varietat geològica. Els Pirineu i la Serra-

lada Costanera, originats fa milions d'anys, protegeixen en forma

de bumerang la Depressió Central Catalana.

• Serralada costanera

• Diferències Nord-Sud

• Depressió Central Catalana

• Pirineus

• Zones volcàniques de Catalunya

GEOLOGIA DE BARCELONA

La ciutat de Barcelona es troba emmarcada per la serra de Collse-

rola al nord i Monjuïc al sud-oest. Sota les llars de milers de perso-nes s'estén una gran plana formada essencialment per sorres,

argiles i margues.

• Montjuïc• Collserola

MINERALS I ROQUES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

La península Ibèrica presenta una geologia molt variada i és un exponent excel•lent de la geodiversitat global. Les roques més antigues, d'edat precambriana, predominen a l'oest, mentre que a l'est i al sud dibuixen el mapa les serralades alpines.

• Serralades del Nord• Monts bascos, Serralada Cantàbrica i Massís Galaicoportuguès• Els Pirineus• Submeseta Nord i Monts de Toledo• Serralada Ibèrica• Submeseta Central i Sud• Serralades Bètiques i Sierra Morena• Serralades Bètiques Externes• Serralades Bètiques Internes• Ambient metamòr#c• Sierra Morena

EUROPA I NORD D'ÀFRICA: UNA GEOLOGIA COMPARTIDA

Europa i el nord d'Àfrica serven el testimoni d'una llarga evolució geològica. Les grans etapes de la història del planeta es manifes-ten de manera diversa i s'individualitzen en roques i minerals que constitueixen una fantàstica reserva de geodiversitat i una univer-sitat de la natura.

• Orogènia Alpina Mediterrània• Europa Alpina• L'alpí Nord-Africà• Europa Herciniana• Europa Preherciniana 32

ScheelitaEstepona, Màlaga, Espanya

Calcita (cobaltífera)Peramea, Pallars Sobirà

MalaquitaMusonoi, Katanga, R.D. del Congo

"Elements del futur"Joan Carles Melgarejo DraperDepartament de Cristalogra!a, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Facultat de Geologia, UB

LA MINERIA

La mineria ha estat lligada al desenvolupament de la humanitat des del Paleolític !ns a l'actualitat. Ha evolucionat des d'una mine-ria molt senzilla, basada en la simple cerca de roques i minerals per fabricar eines i l'extracció de metalls i carbó per aplicacions industrials, !ns a la mineria actual, on els estudis aplicats i les tècniques d'explotació permeten apro!tar millor els recursos minerals.

• Mèxic• Amèrica del Sud• Perú, Bolívia i Cuba• Colòmbia i Brasil• Xile• Àfrica• Àsia i Oceania• Amèrica del Nord

ELS METEORITS

Els meteorits són cossos lítics que viatgen per l'espai, travessen l'atmosfera i impacten en les superfícies planetàries. El terme meteorit prové del grec meteoron (fenomen al cel). L'actual model de classi!cació dels meteorits es basa en la composició química i isotòpica, l'estructura i el contingut mineralògic, i permet dividir-los en tres grans grups: lítics, metàl·lics i intermedis.

• Meteorits lítics, metàl·lics i intermedis• Tectites

33

RodocrositaCapillitas, La Rioja, Argentina

AtaxitaCampo del cielo, Tumucán, Argentina

4. Guia de competències

comunicatives

metodològiqes

personals

conviure i habitar el món

1- Comunicativa lingüística i audiovisual

2- Artística i cultural

3- Tractament de la informació i competència digital

4- Matemàtica

5- Aprendre a apendre

6- Autonomia i iniciativa personal

7- Coneixement i interacció amb el món físic

8- Social i ciutadana

Ser i actuar de manera

autònoma

Pensar i comunicar

Descobrir i tenir iniciativa

Conviure i habitar el món

Els currículums d'educació primària i secundària obligatòria inclouen les vuit competències bàsiques que ha

d'assolir l'alumnat en finalitzar l'educació bàsica.

El currículum de batxillerat inclou sis competències generals que continuen el desenvolupament de les competèn-

cies bàsiques de l'educació obligatòria i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis

superiors.

1- Competència comunicativa

2- Competència en gestió i tractament de la informació

3- Competència digital

4- Competència en recerca

5- Competència personal i interpersonal

6- Competència en el coneixment i interacció amb el món

34

Co

m e

ns

mo

ve

m?

Me

nja

r i

no

se

r m

en

jats

?

Co

m m

an

ten

ir-s

e d

rets

?

L'entorn i la seva conservació X X X

El món dels éssers vius X X X

Les persones i la salut X

Persones, cultures i societats

Canvis i continuïtats en el temps X

Matèria i energia X X

Entorn, tecnologia i societatED

UC

AC

IÓ P

RIM

ÀR

IA

4.1 Educació primària

Aportacions de l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural

a les competències bàsiques

Assolir la competència de conviure en el món i habitar-hi, implica entre altres coses, les següents:

- identificar, localitzar i descriure les principals característiques naturals, humanes i socials d’un territori

utilitzant conceptes i procediments geogràfics;

- conèixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnològic on està immers;

- utilitzar críticament fonts d’informació que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar

l’entorn;

- identificar un problema de naturalesa geogràfica o mediambiental, ubicar-lo en el territori, analitzar-ne

les causes i les conseqüències i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, fer-ne

una proposta pròpia que es pugui dur a la pràctica, tenint en compte l’ús sostenible del medi;

- plantejar preguntes investigables sobre característiques i canvis observables en els materials i en els

objectes tecnològics, en els éssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, iden-

tificar evidències i extreure conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar;

- explicar els fenòmens amb l’ajuda de models, verificar la coherència entre les observacions i l’explicació

donada, i expressar-la utilitzant diferents canals comunicatius;

- utilitzar el coneixement científic per comprendre situacions properes relacionades amb problemàti-

ques ambientals, amb la conservació de la salut o amb l’ús d’objectes tecnològics i per prendre decisions

coherents per actuar amb aquest coneixement.

El coneixement del medi també contribueix a l’assoliment de les altres competències, com ara les comunicati-

ves, les metodològiques i les personals.

Relació de continguts entre l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural i els itineraris a l’exposició “Planeta Vida”

35

Itineraris

1. Com ens movem?

2. Menjar i no ser menjats?

3. Com mantenir-se drets?

1 2 3

4.2 Educació secundàriaCompetències pròpies de la matèria de ciències de la naturalesa

Assolir la competència científica comporta:

- emocionar-se amb la ciència, amb la seva metodologia per generar explicacions sobre els objectes i

fenòmens del món, amb la bellesa d’aquestes explicacions i amb les seves aplicacions quan s’utilitza de

manera responsable;

- pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però complexes dels grans

models de la ciència. Aquests coneixements han de proporcionar estratègies útils per descriure els fenò-

mens relacionats amb problemes socialment rellevants, per explicar-los i per fer prediccions;

- analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se preguntes investigables

científicament, de planificar com trobar evidències de les explicacions inicials elaborades, de posar en

pràctica el procés de recerca d’aquestes evidències, de deduir conclusions i d’analitzar-les críticament;

- pensar de manera autònoma i creativa, tot assumint que el coneixement científic evoluciona a partir de

la recerca d’evidències i també de les discussions sobre les maneres d’interpretar els fenòmens;

- comunicar en llenguatge científic les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comu-

nicatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi;

- comprendre textos de contingut científic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgació

científica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los críticament;

- utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions com

a ciutadans i ciutadanes responsables, especialment les relacionades amb la gestió sostenible del medi,

la salut pròpia i la comunitària, i l’ús d’aparells i materials en la vida quotidiana.

El coneixement de la ciència també contribueix a l’assoliment de les competències bàsiques.

Relació de continguts entre de la matèria de ciències de la naturalesa i els itineraris a l’exposició “Planeta Vida”

La matèria a l'univers X X

Les reaccions químiques X

Energia i canvis químics X X

La reproducció humana

La nutrició humana

Les respostes del cos X

Interacció entre els subsistemes

de la terra i l'ac!vitat humana X

La Terra, un planeta canviant X X X

La vida, conservació i canvi X

Origen i evolució dels éssers vius X X

Forces i moviments

Les ones

Estructura i propietats de les

substàncies X4t

ES

O3

r E

SO

Física i Química

Biologia i Geologia

Biologia i Geologia

Física i Química

La matèria

L'univers i el sistema solar

La Terra i els seus embolcalls X

La vida a la Terra X

Interaccions en el món "sic X

L'energia X

Els processos geològics X

La vida en acció X

Ciències de la Naturalesa

Ciències de la Naturalesa

2n

ES

O1

r E

SO

Itineraris

1. Busquem la diversitat biològica?

2. Com evolucionen els éssers vius?

De la Cèl·lula a l'organisme

3. Com és la Terra?

4. Quina és la química de la Terra?

1 2 3 4

1 2 3 4

36

4.3 Batxillerat

Competències específiques de les matèries de ciències

En funció de la vocació integradora de la matèria, les competències específiques de les matèries de ciències

s'imbriquen amb les competències genèriques del batxillerat, però es poden distingir les següents competèn-

cies específiques de la matèria:

- la competència en indagació i experimentació;

- la competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia;

- la competència en la compensió i reflexió sobre la naturalesa de la ciència;

- la competència en la comprensió i capacitat d'actuar sobre el món.

Les matèries de ciències contribueixen de manera cabdal a les competències genèriques del batxillerat i, de

manera especial, a les comunicatives, les referides a la gestió i tractament de la informació, les personals i

interpersonals i les del coneixement i interacció amb el món.

Relació de continguts entre la matèria de ciències de la naturalesa

i els itineraris a l’exposició “Planeta Vida”

1 2 3

Itineraris

1. Com evolucionen els éssers vius? De la Cèl·lula a l'organisme

2. Com és la Terra?

3. Quina és la química de la Terra?

Origen i evolució de l'Univers i de la vida X X X

Ciència, salut i es!ls de vida X

Biotecnologia i societat

Desenvolupament humà i

desenvolupament sostenible

Materials, objectes i tecnologies X X

Informació i coneixement

El sistema Terra i el medi ambient X

La geosfera X

El temps en geologia X

Les capes fluides de la Terra X

Del geno!p al feno!p X

D'una cèl·lula a un organisme X

Riscos, recursos i impactes de la geosfera X X

Ges!ó ambiental i desenvolupament

sostenible X

L'intercanvi de màteria i energia entre els

organismes i el seu entorn X X

Els bacteris i virus en acció X

La biodiversitat

Ciències per al món contemporani

1r

BA

T2

n B

AT

Biologia

Biologia

Ciencies de la Terra i del medi ambient

Ciencies de la Terra i del medi ambient

37

PLANTES

Què són les plantes?La cèl·lula vegetal. Energia verda: animació sobre la fotosíntesi i la respiració.

Plantes terrestresMaqueta d’una tija: animació sobre la fotosíntesi i la funció dels vasos conductors.Aguantar-se i alimentar-se.Les fulles: fàbriques solars.

Diversitat de les plantesExemples de fulles.

5. Itineraris didàctics

En aquest apartat trobareu una proposta d’itineraris per realitzar al Museu pel vostre compte.

Cada itinerari es dirigeix a un o diversos nivells escolars i parteix d’un eix temàtic que de forma transversal

pretén donar a conèixer una sel·lecció de conceptes i espècimens de la col·lecció que són presents en

l’exposició de referència del Museu.

Si bé cada itinerari té una narrativa pròpia al voltant de l’eix temàtic, veureu que al costat de cada concepte

s’especi$quen els continguts que pertanyen a cada curs en concret amb la voluntat que us serveixi com a

guia per adaptar-vos l’itinerari als vostres interessos didàctics i a prioritzar el sentit de la visita que fareu al

Museu amb els vostres alumnes.

Al $nal dels itineraris disposeu d’un plànol del Museu per tal que us pogueu fer un itinerari a mida segons els

vostres interessos i imprimir per als alumnes.

A continuació us detallem com es llegeixen els itineraris:

És molt recomanable fer una visita prèvia a l’exposició per preparar la visita (els docents tenen entrada

gratuïta prèvia acreditació). També recomanem que la visita es desenvolupi combinant el treball en gran,

mitjà i petit grup de cara a afavorir l’observació, la re*exió i la comunicació.

Àmbit de l’exposició

Icones del tipus de vitrina o recurs expositiu

Títol de la vitrina o del recurs expositiu

Nom d’apartats i subapartats

Explicació de recursos recomanats

38

COM ENS MOVEM?

CI CSCM

wcBCD

E

A

FG

wc

H

AtaxitaMeteorit del Campo del cielo, Tumucán, Argentina

Lava basàltica.

OrnitorincAustràlia

Rajada ondulada

Seguint amb el discurs del museu de presentar una visió conjunta de la natura, us proposem un itinerari

transversal que pretén re%exionar sobre les diferents formes de moviment, tant dels éssers vius com del

suport geològic que ens sustenta.

Comencem l’itinerari observant que la Terra és un organisme en constant evolució i que té un moviment

propi. Aquesta mateixa idea la recuperem al (nal de l’itinerari observant la translació del planeta al voltant del

sol i el moviment d’algunes de les seves capes: la hidrològica a través del cicle de l’aigua i l’escorça a través de

terratrèmols i volcans.

Pel que fa als apartats d’Animals i Plantes, l’itinerari es centra en la diversitat de moviments i les adaptacions

al medi on viuen a partir de l’observació dels diferents espècimens de la col·lecció. Per aquest motiu, al costat

de cada apartat, us hem detallat els més destacats en relació als conceptes que es treballen i que podeu

trobar dins de cada vitrina.

L’itinerari “Com ens movem?” presenta una narrativa pròpia i un discurs general adaptable a tots els cicles.

Amb tot, trobareu alguns continguts especí(cs de Cicle Mitjà i Cicle Superior que apareixen detallats.

5.1 Educació primària

39

CS

Animals

Plantes

La Terra

ANIMALS

Volar

- Animals voladors i tipus de vol: papallona, llagosta,

equirol volador, peix volador, guineu voladora.

- Esquelets: lleugers, forma de l’estèrnum i ales.

- Forma de les ales: abellerol, falçiot, puput, mussol.

ANIMALS

Animals en moviment

- Saltadors: faisà, ualabi, granota, llagosta.

- Corredors: llebre, lleopard, formiga, panerola.

- Reptadors: serp

- Caminadors: taràntula, perdiu, paó, gos salvatge.

- Animals ràpids i lents: gassela, teixó.

- Animals arboris.

- Locomoció amb els braços: peresós, tucan, tití, dragó.

ANIMALS

Moure’s en un !uid

Formes dels peixos i altres animals aquàtics:

- Carpa, morena, lluerna rossa, rèmol.

- Bot, peix lluna.

- Rap, rajada.

- Sípia, medusa.

- Cranc gegant, llamàntol.

- Tortuga, ornitorinc, llúdriga, serp d’aigua, (amenc.

PLANTES


Les llavors i la seva dispersió:

- amb l’aigua: cocos.

- per la gravetat: noguera, fava, cacauet, pi pinyer.

- pel vent: tipuana, eucaliptus, card, baladre.

- altres llavors: olla de mico.

ROQUES I MINERALS

El suport físic de la vida

La maqueta del sistema solar permet observar el

moviment i les òrbites dels planetes.

Estructura de la Terra: Capes (uïdes de la Terra:

Hidrosfera: trobareu una animació sobre el cicle de l’aigua.

A

B

C

D

F

H

G

LA BIOGRAFIA DE LA TERRA

La Terra: del Big Bang al futur

En aquest audiovisual sobre la creació de l’univers i de la

Terra podreu observar el moviment dels continents.

E

La Terra

ROQUES I MINERALS

Meteorits

- Exemplars: Ataxita (Argentina), Condrit d’olivina-

hiperstena (Nulles, Alt Camp).

ROQUES I MINERALS

El paisatge

Tectònica de plaques: trobareu imatges i esquemes

sobre la deformació de l’escorça per terratrèmols i

volcans i una animació de la formació de l’Himàlaia.

Continguts

especí0cs de:

CS

CM

40

MENJAR I NO SER MENJATS?

wc

A

wc

B C

D F

E IG

H

KL

J

CI CSCM

“Menjar i no ser menjats?” és un itinerari que ens permet parlar i aprofundir en la funció de nutrició. Conside-

rem interessant presentar-vos l’itinerari seguint una cadena trò$ca. De totes maneres, $xeu-vos que no és un

recorregut en el sentit de l’exposició.

D’aquesta manera, l’itinerari ens permet parlar de plantes, animals herbívors, animals carnívors i fongs,

centrant-se sobretot en l’observació dels diferents espècimens de la col·lecció per tal d‘observar la diversitat

biològica. Per aquest motiu, al costat de cada apartat, us hem detallat els més destacats en relació als concep-

tes que es treballen i que podeu trobar dins de cada vitrina.

L’itinerari “Menjar i no ser menjats?” presenta una narrativa pròpia i un discurs general adaptable a tots els

cicles. Amb tot, trobareu alguns continguts especí$cs de Cicle Mitjà i Cicle Superior que apareixen detallats.

A no ser que estigueu molt interessats en la fotosíntesi us recomanem que observeu només el primer vídeo

(A) i deixeu el segon (B) per als grups interessats de Cicle Superior.

Acacia amarilla

Llenega

Lleó

wc

Ll

Cargol de mar

Insecte fulla

41

Continguts

especí0cs de:

CS

CM

ANIMALS

Alimentar-se

- Omnívors: gall de Bankiva, garsa, piranya, corb, carpa.

- Filtradors: !amenc.

- Limícoles: garsa de mar, cames llargues.

- Capturar des de talaies: abellerol, xoriguer.

- Capbussadors: ànec negre.

Predadors

- Piscívors: albatros, blauet, gatvaire.

- Mol·lusquívors: carrau.

- Insectívors: mallerenga.

- Carnívors: aligot, mussoll, serp, cocodril, panda.

- Grans predadors: lleó, voltor, ós formiguer.

Productors

Consumidors primaris

Carnívors

Descomponedors

PLANTES

Plantes terrestres

Maqueta d’una tija: trobareu una animació de

la fotosíntesi i de la funció de vasos conductors.

Què són les plantes?

La cèl·lula vegetal. Energia verda: trobareu una

altra animació sobre la fotosíntesi.


Exemples de fulles, fruits i llavors.

ANIMALS

Alimentar-se

- Granívors: colom verdós, pardal, colibrí.

- Frugívors: tucan, saquí de cara blanca.

- Herbívors: cacatua.

Alimentació dels invertebrats

Trobareu una secció on es relacionen alguns

insectes amb la seva alimentació.

ANIMALS

Estructures per menjar

Exemples de cranis d’herbívors, omnívors i

carnívors: cavall, dofí, jaguar.

FONGS


Maqueta d’una hifa: animació sobre el creixement d’un bolet.

Maqueta d’una !oridura: vídeo sobre la descomposició del pa.

Bolets de Catalunya

Exemplars de bolets.

A

B

C

D

E

H

I

J

K

ANIMALS

Evitar ser menjats

Trobareu exemplars críptics que tenen la capacitat

de camu!ar-se: insecte fulla, insecte pal.

Com no ser menjat

Trobareu diferents estratègies: salamandra, llengua-

do, peix globus, ostra, cargol de mar, tortuga.

F

Mecanismes

animals

G

L

CS

CS

CM

42

COM MANTENIR-SE DRETS?

CI CSCM

“Com mantenir-se drets?” és un itinerari que ens permet observar la diversitat d’estructures que han desenvo-

lupat els organismes per sustentar-se a través dels diferents espècimens de la col·lecció. Per aquest motiu, al

costat de cada apartat, us hem detallat els més destacats en relació als conceptes que es treballen i que

podeu trobar dins de cada vitrina.

La proposta fa un recorregut pels Animals, on és interessant $xar-se en aquells exemplars que presenten

l’esquelet per una banda i l’espècimen complert per l’altra, així com amb les diferents estructures que funcio-

nen com a esquelet extern. En els apartats de Fongs i Plantes es pot observar la diversitat de peus i tiges a

través de les maquetes i dels exemplars de la col·lecció.

Seguint amb el discurs del museu de presentar una visió conjunta de la natura, acabem l’itinerari $xant-nos

en com és el suport geològic que ens sustenta. Així doncs, us proposem observar la maqueta de les capes de

la Terra i la vitrina amb les roques i minerals de Catalunya.

L’itinerari presenta una narrativa pròpia adaptable a tots els cicles. Amb tot, trobareu que us hem marcat

alguns continguts especí$cs que es treballen a Cicle Mitjà i Cicle Superior.

D

wc

wc

B A

CE F G

HI

J

Cigonya blanca

Armadillo de 7 bandes

Llenega

Calcita (cobaltífera)Peramea, Pallars Sobirà

43

CS

CS

CM

Continguts

especí"cs de:

Animals

El sostent de la vida:

la Terra

ANIMALS


- Esquelets dels peixos, aus i mamífers.

- Els vertebrats: rèmol, ratpenat, tortuga,

dofí, ualabi, goril·la, teixó, cigonya, rap.

Esquelet intern

Esquelet extern

Sense esquelet

ANIMALS


- Colònies: corall negre.

- Mol·luscs: nàutil, navalla.

- Artròpodes: llamàntol, papallona,

escarabat, centpeus, esporí, taràntula.

- Vertebrats: pangoli, armadillo de 7

bandes, equidna.

ROQUES I MINERALS

El suport físic de la vida

Maqueta de l’estructura i les capes de la Terra.

Catalunya

Exemplars de roques i minerals de Catalunya.

A

B

B

Plantes

PLANTES

Plantes terrestres

Maqueta d’una tija: fotogra"es de tipus

d’arrels.

Aguantar-se i alimentar-se: animació

sobre la fotosíntesi i la funció dels vasos

conductors.


Exemples de fustes i tijes.

Conquerir la terra

Plantes sense tronc: molses.

E

G

H

Fongs

FONGS


Maqueta d’una hifa: animació sobre el

creixement d’un bolet.

La vida dels fongs

Bolets protagonistes: les parts d’un bolet.

Bolets de Catalunya

Bolets de diferents ecosistemes.

C

D

I

J

ANIMALS

Formes i moviments

Sostenir-se: imatges d’animals sense esquelet.

F

CS

44

5.2 Educació secundària i Batxillerat

BUSQUEM LA DIVERSITAT BIOLÒGICA?

El Museu Blau presenta una àmplia col·lecció d'espècimens i continguts relacionats amb la biodiversitat. L'itinerari

“Busquem la diversitat biològica?” està dividit en tres grans blocs: l'estructura cel·lular, les funcions vitals i la diversitat

d'organismes vius i es treballa de forma transversal en els àmbits d'animals, plantes, fongs, microbis i algues.

En el bloc d'estructura cel·lular s'identi(quen les parts i composició d'una cèl·lula a partir de les maquetes i anima-

cions audiovisuals i s’observen les diferències i similituds entre les cèl·lules animals, vegetals, fúngiques i microbianes.

A l'apartat de funcions vitals, s'aprofundeix en la nutrició, relació i reproducció dels éssers vius amb els recursos

visuals de les taules interactives i a partir dels exemplars que es troben a les vitrines expositives.

L'últim bloc, els organismes vius, es centra en la diversitat dins de cada àmbit i alguns dels mecanismes de variabilitat.

Us aconsellem que per a dur a terme aquest itinerari us centreu en un parell o tres de blocs que considereu més

apropiats segons el vostre treball a l'aula.

1 ESO 3 ESO2 ESO

wc

wc

A

AAAA

A

B

CD

E

F

GHH

I

JK

M

M

NOO

P

QQ

RR S

T U LU

45

Aparició de la diversitat biològica

Trets comuns dels éssers vius i biodiversitat

Estructura cel·lular

Funcions vitals

ANIMALS

Què són els animals?Maqueta d’una cèl·lula animal: animació sobre

la vida a l’interior de la cèl·lula.

La cèl·lula animal: els orgànuls cel·lulars.

PLANTES

Què són les plantes?Maqueta de la cèl·lula vegetal

La cèl·lula vegetal: les parts de la cèl·lula vegetal.

FONGS

Molt més que boletsPerò què són els fongs?: Cicle Biològic: comparació

de la cèl·lula vegetal, animal i fúngica.

Estructura dels fongs: La cèl·lula fúngica.

MICROBIS

El món dels microbisQuè és un microbi?: la cèl·lula microbiana.

Nutrició

Relació

Reproducció

FONGS

Molt més que boletsMaqueta d’una hifa: animació sobre el creixement d’un bolet.

Però què són els fongs?: l’alimentació dels fongs.

ANIMALS

Alimentar-se i Predadors

Estructures per menjar

Alimentació dels invertebrats

PLANTES

Què són les plantes?La cèl·lula vegetal. Energia verda: animació

sobre la fotosíntesi i la respiració.

Plantes terrestresMaqueta d’una tija: animació sobre la fotosíntesi

i la funció dels vasos conductors.

Aguantar-se i alimentar-se.

Les fulles: fàbriques solars.

Diversitat de les plantesExemples de fulles.

ANIMALS

Acció i reaccióReconeixement de l’entorn: sentits i emissió de senyals

Sistemes de relació i control: sistema endocrí i nerviós.

Animals en moviment, Volar,

Moure’s, Moure’s en un "uid

Evitar ser menjatsDiversos mecanismes com la cripsi.

Com no ser menjatDiverses estratègies per evitar ser menjat.

FONGS

La vida dels fongsEstils de vida: sapro%tisme, parasitisme, simbiosi.

PLANTES

Diversitat de les plantesDiversitat de fulles i llavors.

MICROBIS

Els organismes més abundants Poblacions i ecosistemes: Simbiosi i Els humans i

els seus microbis: esquema sobre la localització

dels microbis en el cos humà.


Audiovisuals de les eres geològiquesEvolució biològica en cada període.

A

B

C

D

E

F

G

H

I

K

L

1 ESO

1 ESO

1 ESO

1 ESO

1 ESO

2 ESO

2 ESO

2 ESO

2 ESO

2 ESO

2 ESO

2 ESO

3 ESO

Continguts

especí%cs de:

J

46

ANIMALS

Què són els animals?L’embriogènesi: vídeo.

Diferenciació entre individusLa variabilitat: insularitat, dimor!sme sexual...

FONGS

La vida dels fongsBolets protagonistes: La dispersió de les espores:

vídeo d’un Pet de llop i del cos fructífer d’un fong.

MICROBIS

El món dels microbisReproducció microbiana: vídeo sobre la divisió

binària i la reproducció per gemmació.

PLANTES

Què són les plantes?Maqueta de la secció d’un embrió de bleda: animació

sobre la reproducció i creixement d’una bleda.

Plantes terrestresMaqueta d’una $or de presseguer: animació

sobre la pol·linització.

Missió: reproduir-se.

Diversitat de les plantesExemplars de llavors i fruits.

La dispersió de les llavors.

Aparició de la diversitat biològica

Trets comuns dels éssers vius i biodiversitat

Estructura cel·lular

Funcions vitals

Nutrició

Relació

Reproducció

Organismes vius

M

N

O

P

1 ESO

1 ESO

2 ESO

2 ESO

2 ESO

MICROBIS

El món dels microbisQuè és un microbi?

La diversitat microbiana

PLANTES

Diversitat de les plantesDiversitat de fustes

Fulles molt diverses

Adaptacions

Exemplars de llavors i fruits

Dispersió de les llavors

Conquerir la terraInnovacions i canvis

FONGS

Molt més que boletsPerò què són els fongs?

Bolets de CatalunyaDiferents ecosistemes

ANIMALS

Formes i movimentsDiversitat de formes

Sostenir-se

Vitrines amb diversitat en el moviment, sustentació, formes d’alimentació i estructures per menjar, cicles biològics i diferenciació entre individus.

Q

R

S

T

U

1 ESO

1 ESO

1 ESO

1 ESO

1 ESO

ALGUES

Un grup heterogeniQuè són les algues?

Quins grups incloem dins les algues?

Conservació de les alguesExemplars d’algues.

47

L'itinerari “Com evolucionen els éssers vius? De la cèl·lula a l'organisme” proposa un recorregut, acompanyant

les primeres molècules orgàniques que van aparèixer durant l'Arqueà $ns a la gran diversitat d'éssers vius

més complexos d'avui en dia. Es fa especial incidència en la cèl·lula animal, vegetal, fúngica i bacteriana,

veient-ne l'estructura i composició per a observar-ne les diferències i similituds.

En aquest itinerari es treballa també algunes de les funcions a nivell cel·lular com la reproducció, la respiració

o la fotosíntesi a partir dels recursos audiovisuals del museu.

L'apartat corresponent a les variacions i mecanismes de diferenciació entre individus és una secció molt espe-

cí$ca i es recomana fer-la en cas que els continguts s'hagin treballat a l'aula.

COM EVOLUCIONEN ELS ÉSSERS VIUS? DE LA CÈL·LULA A L’ORGANISME

4 ESO 1 BAT 2 BAT

wc

A

wc

BC

D

E

G

H

F

I I

I

B

CCC

F

48

Origen de la cèl·lula

Els bacteris i els virus

FONGS

Molt més que bolets Però què són els fongs: Cicle Biològic: comparació

cèl·lula vegetal, animal i fúngica.

Estructura dels fongs: la cèl·lula fúngica.

Bolets protagonistes: Objectiu dispersar espores.


El coneixement de la història de la TerraReferències al darwinisme i teoria de gaia.

Teories de l’evolució

L’evolució dels éssers

vius

Passat

Present

La cèl·lula

ANIMALS

Què són els animals? Maqueta d’una cèl·lula animal: animació de la

vida dins d’una cèl·lula.

La cèl·lula animal: els orgànuls cel·lulars.

Variacions

ANIMALS

Diferenciació entre individusVariabilitat interespecí(ca: disseny extern, insularitat.

Variabiliatat intraespecí(ca: geogrà(ca, estaciona-

litat, dimor(sme sexual.

ALGUES

Un grup heterogeniMaqueta del cloroplast d’un clorò(t: Animació de la peça.

Quins grups incloem dins les algues?: estructura i

tipus d’algues.

MICROBIS

El món dels microbisMaqueta d’un virus: vídeo del cicle de vida del VIH.

Metabolisme i creixement.

Maqueta d’una diatomea: vídeo de la peça amb

el cicle fotosintètic.

Els organismes més abundants Maqueta d’Escherichia coli: vídeo de la peça i parts de l’E.Coli.

Els cultius de bacterisExemplars d’esta(lococs, e. coli, enterococ.

4 ESO

1 BAT

2 BAT

4 ESO

1 BAT

2 BAT

1 BAT

2 BAT

1 BAT

2 BAT

1 BAT

2 BAT

2 BAT

4 ESO

2 BAT

A


ArqueàEl començament de la vida, un fenomen extraordinari.

Apareix la cèl·lula procariota.

La Terra és habitada pels bacteris.

L’enigma dels virus.

La revolució de l’oxigen.

ProterozoicApareix la cèl·lula eucariota.

Augment de la biodiversitat: La reproducció sexual.

Apareixen els protists.

Els avantpassats de les plantes.

B


Paleozoic inferiorL’explosió cambriana.

Porífers i cnidaris, artròpodes, mol·luscs i equinoderms.

Paleozoic superiorEls am(bis aquàtics i terrestres.

Els rèptils i els primers mamífers.

MesozoicTortugues, aus i els grans rèptils.

CenozoicMamífers i primats.

C

D

E

F

G

H

I

PLANTES

Què són les plantes? El cicle de vida de les plantes: Evolució, la

duplicació del genoma.

La cèl·lula vegetal: Parts de la cèl·lula vegetal:

animacións sobre la fotosíntesi i la respiració.

Conquerir la terraLes espores de l’exemplar de polipodi.

Continguts

especí(cs de:

49

L'Itinerari centrat en la geosfera terrestre s'inicia amb els dos audiovisuals que serveixen com a introducció.

Amb l'exposició "La Biogra�a de la Terra" es ressegueixen cronològicament els fets geològics a partir de les

videoprojeccions que hi ha de cada període. A la primera pantalla tàctil de cada etapa hi ha alguns vídeos

d'aprofundiment sobre l'evolució continental i l'orogènesi que poden ser interessants per a completar els

continguts.

La segona part es centra en la geologia actual de la Terra, les capes internes i els agents externs i interns que

modi�quen l'escorça terrestre. Es fa incidència també en les roques i minerals, el seu estudi, la formació i els

tipus d'estructures cristal·lines, complementant-ho amb l'observació d'exemplars del museu.

COM ÉS LA TERRA?

1 ESO 3 ESO 4 ESO2 ESO 1 BAT 2 BAT

wc

wc

C

CCC

CD

B

A

C

E FF

G IGH

J

50

Teories de la Terra

Història de la Terra

Origen de l’univers i de la Terra

Testimonis

La Terra

Univers i sistema solar

Roques i minerals

Classi�cació de les roques

Unitats geològiques

ELS FÒSSILS

Què és un fòssil? Procés de fossilització: animació sobre la fossilització

d’un amonit.

ROQUES I MINERALS

Minerals i roques a CatalunyaGeologia de BarcelonaMinerals i roques de la península ibèrica

Europa i Nord d’ÀfricaMeteorits

ROQUES I MINERALS

El suport físic de la vida Maqueta del sistema solar: animació sobre la seva formació.

ROQUES I MINERALS

El suport físic de la vidaMaqueta de les capes de la Terra.

Estructura de la Terra: esquemes i grà�cs de cada capa.

El paisatgeVida, home i paisatge: In#uència de l’home.

Agents externs i paisatge: animacions i imatges sobre

l’acció de l’aigua, el vent, la temperatura i la gravetat.

Tectònica de plaques: Deformació de l’escorça: grà�cs

amb el moviment de les plaques i animació de la

formació de l’Himàlaia. Volcans i Terratrèmols: grà�cs

amb els tipus d’ones i mapes de localització.

ROQUES I MINERALS

Roques i mineralsEstudis: Duresa i l’escala de Mohs, fractura i color.

ROQUES I MINERALS

Estructura cristal·linaEsquemes cristal·lins, exemplars i fotogra�es.Estudi de

les roques

1 ESO


La Terra: del Big Bang al futurCreació de l’univers, de la Terra i formació dels continents.

1 ESO

1 ESO

2 ESO

2 ESO

3 ESO

4 ESO

4 ESO

4 ESO

4 ESO

4 ESO

2 ESO


Els temps geològics Fets geològis i biològics de cada període.

- Inicis de la terra: Una gran explosió crea l’univers, Es forma el sistema solar, El procés d’acreció origina la Terra, Es forma la lluna, Volcans i meteorits assetegen la Terra, Es forma la primera atmosfera, El perquè d’un planeta blau.- Arqueà: Ur el primer continent, El començament de la vida.- Proterozoic: S’activa la tectònica de plaques.- Paleozoic inferior: Es formen grans serralades. Es produeixen importants canvis climàtics.- Paleozoic superior: Es forma Pangea, Augment de l’oxigen atmosfèric.- Mezosoic: Es fragmenta Pangea. Comença un efecte hivernacle acusat.- Cenozoic: L’orogènia alpina. Petits grans canvis als continents. Les galciacions del quaternari.

ROQUES I MINERALS

Roques i minerals De�nició de roca i mineral.

Classi�cació de les roques: animació de la formació de

diferents tipus de roques.

El cicle geològic Exemplars de diferents roques.

1 BAT

1 BAT

1 BAT

1 BAT

1 BAT

1 BAT

1 BAT

1 BAT

1 BAT

2 BAT

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J


El coneixement de la història de la TerraReferències a l’heliocentrisme, geocentrisme i teoria de gaia.

Continguts

especí�cs de:

51

wc

wc

AAA

A

AA

A

AB

C

D

EF

G

H II J

K

QUINA ÉS LA QUÍMICA DE LA TERRA?

3 ESO 4 ESO 1 BAT 2 BAT

Aquest és un itinerari centrat en els continguts de química que es poden treballar al Museu Blau i s'estructura

a partir de les tres grans capes del planeta: l'atmosfera, la biosfera i la geosfera.

L'apartat de l'atmosfera es treballa amb els recursos presents a l'itinerari "La biogra$a de la Terra". Les panta-

lles tàctils de cadascun dels períodes contenen informació audiovisual especí$ca sobre la composició de

l'atmosfera i també del seu efecte sobre la vida a la Terra. El coneixement de l'atmosfera actual es comple-

menta molt bé amb el vídeo sobre les capes internes i externes de la Terra en l'apartat de Geosfera.

La part de la biosfera comença amb els orígens de la vida i es centra principalment en la química d'algunes

funcions dels éssers vius a partir dels vídeos i maquetes que acompanyen l'exposició.

A la geosfera, l'itinerari es centra en conèixer les diferents capes internes del planeta i la seva composició, així

com en l'observació d'exemplars de roques i minerals.

Cal dir que la taula de classi$cació dels minerals segueix una ordenació moderna proposada per Nickel i

Strunz l'any 2001. En aquesta vitrina es poden trobar peces que poden servir per a exempli$car la taula periò-

dica d'elements.

52

3 ESO

4 ESO

4 ESO

3 ESO

3 ESO

3 ESO

3 ESO

3 ESO

3 ESO

3 ESO

3 ESO

Atmosfera

Biosfera

Origen químic de

la vida

Química dels éssers

vius

Geosfera


Inicis de la TerraEs desenvolupa la primera atmosfera.El perquè d’un planeta blau.

ArqueàLa Terra és habitada pels bacteris: fotosíntesi del sofre.La revolució de l’oxigen: fotosíntesi de l’oxigen.La crisi oxigènica.

Paleozoic inferiorEs produeixen importants canvis climàtics.

Paleozoic superiorAugment de l’oxigen atmosfèric.

MesozoicComença un efecte hivernacle acusat.

CenozoicEl futur de la Terra està condicionada pel sol.

ANIMALS

Acció i reaccióReconeixement de l’entorn: receptors de senyals.Sistemes de relació i control.

Formació i evolució


ArqueàEl començament de la vida, un fenomen extraordinari.

Esquelets externs


ProterozoicOrbitolina sp.Apareixen els protists.

Receptors de senyals

PLANTES

Què són les plantes?La cèl·lula vegetal: respiració de dia i de nit.La fotosíntesis: energia verda.

Respiració

ALGUES

Un grup heterogeniMaqueta del cloroplast d’un clorò)t: vídeo de la peça.

Quins grups incloem dins les algues?: tipus

d’algues.

Fotosíntesi

MICROBIS

El món dels microbisMetabolisme i creixement: maqueta d’una

diatomea: vídeo de la peça.

Els organismes més abundants Els microbis a la biosfera.

Maqueta d’Emiliania huxley: vídeo de la peça

reguladors del clima.

Cicle del nitrogen

Classi)cació dels elements

Composició de les capes del planeta

Estructures

Elements del futur

ROQUES I MINERALS

Classi%cació dels mineralsExemplars de coure, or, plata, sofre, bismut...

ROQUES I MINERALS

Roques i mineralsMaqueta d’Aragonita: vídeo de la peça: viatge a la formació de l’aragonita.Estudis: la duresa i l’escala de Mohs.

Estructura cristal·lina

ROQUES I MINERALS

El suport físic de la vidaMaqueta de les capes de la terra.Estructura de la terra: esquemes sobre les capes.

ROQUES I MINERALS

Elements del futurAplicacions dels nous materials.

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

4 ESO

3 ESO

Continguts

especí)cs de:

53

wc

wc

Bio

gra

a

de

la T

err

aF

òss

ils

An

ima

ls

Fo

ng

sP

lan

tes

Alg

ue

sM

icro

bis

Ro

qu

es

i

Min

era

ls

Guia didàctica 'Planeta Vida'

Documents

Transcript of Guia didàctica 'Planeta Vida'