I. IntroduccIóII. de gran vull ser soldat. la pel·lícula argument personatges anècdotes i curiositats

III. proposta dIdàctIca sobre la pel·lícula Objectius Abans de veure la pel·lícula proposta de col·loqui Mentre veus la pel·lícula Després de veure la pel·lícula 1. anàlisi de la pel·lícula 2. campanya per la no violència 3. violència i mitjans de comunicació 4. bullying 5. la realitat dels nens soldat

Iv. bIblIografIa complementàrIav. més InformacIóvI. contacte

Hi ha múltiples problemes en la societat actual que s’han de tractar mitjançant la posada en marxa d’activitats preventi-ves. l’educació és un element bàsic per establir els valor que han de dirigir les actituds, comportaments i objectius dels més petits en el seu camí cap a la maduresa.

Qualsevol activitat de prevenció dirigida als nens i joves hau-ria de conjugar l’element lúdic amb la participació responsa-ble per així fer més atractiu l’ensenyament.

l’educació té en el mitjà del cinema una estratègia interdis-ciplinar, un recurs viu i creatiu a partir del qual és possible abordar qualsevol contingut. el cinema convida a l’alumne a un viatge fascinant on a més té la possibilitat de reflexionar sobre el món i la vida.

IntroduccIó: cInema I educacIóI 2

4 - 10

11 - 25

26

26

26

ÍNDEX

4 5

argument

De gran vull ser soldat és la història de l’àlex, un nen de deu anys fascinat per la violència que veu a través de la televisió i els videojocs. l’àlex comença a desenvolupar problemes de comunicació amb els seus pares i altres companys de l’escola, per la qual cosa es tanca en si mateix i inventa dos amics imaginaris: l’astronauta capità Harry i el seu alter ego, el sergent John cluster. Quan la seva mare dóna a llum bessons, l’àlex comença a sentir-se sol i desatès, eclipsat per l’arribada dels seus nous germans. traït i ferit, aconsegueix que el seu pare li recompensi amb una cosa que sempre havia desitjat: una televisió a la seva habitació.

a través de la televisió, l’àlex descobrirà un nou món i se sentirà totalment fascinat per tot el que veu. l’element catalitzador de la història serà aquesta creixent obsessió per les imatges de guerra i de destrucció.

personatges

1. Àlex: l’àlex, el protagonista, és un nen de deu anys obsessionat amb les imatges violentes que veu a través dels mitjans de comunicació.

2. AstrOnAutA CApitÀ HArry: l’astronauta capità Harry és l’amic imaginari de l’àlex, que sempre li dóna suport i l’aconsella per ser millor persona.

3. CApitÀ JOHn Cluster: el capità John cluster és l’amic imaginari antagonista del capi-tà Harry i apareix quan l’àlex es torna més violent.

4. eMy: la mare de l’àlex és una dona que, a causa del naixement dels seus fills bessons, no pot passar tant de temps amb ell. no entén perquè el seu fill es torna tan agressiu.

5. riCHArD: el pare de l’àlex dedica tant de temps a la feina que comença a fer efecte en el seu matrimoni. no coincideix amb la seva dona en l’educació del seu fill.

6. MAx: max és l’aplicat de la classe i un exemple de comportament. l’àlex paga la seva ràbia amb ell.

7. eriC: germà de max. defensa el seu germà contra els atacs de l’àlex.

8. rODri i DAviD: els nois rebels de la classe. Inciten a l’àlex a ser com ells.

de gran vull ser soldat. la pel·lículaII

1

4

7

2

5

8

3

6

8 9

anÈcdotes I curIosItats

- la idea de De gran vull ser soldat sorgeix quan Christian Molina i Cuca Canals van llegir un ti-tular a un diari que deia: “Si els seus pares no ho im-pedeixen, un adolescent, quan arribi als 18 anys, haurà vist més de 40.000 assassinats i 200.000 actes de violència a la televisió, cinema i videojocs”.

- De gran vull ser soldat és la quarta pel·lícula que dirigeix christian molina. christian ha declarat que se li està donant a la violència una importància tremenda, la qual cosa s’ha d’evitar, i és per això que ha volgut fer aquesta pel·lícula: “Estem sopant amb els nostres fills veient com una excavadora recull cadàvers a Haití. És un drama i un nen de vuit anys no ho pot veure, perquè està perdent el valor de la vida. Aquest és el missatge, no una crítica a la televisió, en tot cas a l’educació”.

- Fergus riordan, madrileño de padres británicos,

- Fergus riordan, madrileny de pares britànics, és l’actor que dóna vida a l’àlex. està començant a fer-se un lloc en el món del cinema, tot i la seva curta edat. el seu primer paper a la gran pantalla li arriba al 2005 amb la pel·lícula Frágiles, dirigida per Jaume Balagueró i on compartia escenes amb l’actriu americana Calista Flockhart. altres pel·lícules on també ha participat són: El paraíso, de rubén Ochandiano, i El sueño de Iván, de roberto santiago. la propera pel·lícula on participa és El motorista fantasma II, i comparteix protagonisme amb nicolas Cage.

- a De gran vull ser soldat, fergus ha pogut interpretar per primera vegada el paper de protagonista, i ha expres-sat la seva felicitat per treballar en un rodatge on va ser “tractat com un adult”. fergus assegura que és habitual que a la seva classe tothom tingui una playstation o una Xbox. “Sempre que vaig a casa seva em conviden a jocs de guerra - ha relatat l’actor - però jo només veig pel·lícules amb els meus pares, faig esport o pinto”.

1. com a Àlex perquè...

2. com a CApitÀ HArry perquè...

3. com a CApt. JOHn Cluster perquè...

4. com a eMyperquè...

5. com a riCHArDperquè...

6. com a MAx perquè...

7. com a eriCperquè...

8. com a rODri i DAviD perquè...

1

4

7

2

5

8

3

6

ArA tu: escull a vuit persones del teu entorn familiar i/o escolar. retalla i enganxa les seves fotos. descriu-los. a qui identifiques amb cadascun dels personatges de la pel·lícula? no oblidis incloure’t a tu!

8

10 11

- Danny Glover és un dels més reconeguts i guar-donats actors afroamericans, amb una experiència de més de 30 anys. Ha treballat en pel·lícules que van des de les taquilleres Arma Letal, Saw o Único Testigo, a produccions independents, algunes d’elles produïdes per ell mateix.

- Glover és, des de 2004, ambaixador de bona voluntat d’uniCeF. durant tots aquests anys ha dedicat la seva vida a viatjar per tot el món, en un esforç per comunicar la necessitat de crear un món millor. per a danny glover, “la pel·lícula és una perfecta guia audiovisual pedagògica que reflexa com el món està canviant al voltant dels nens dels nostres temps”.

l’actor assegura estar molt preocupat pels canvis que els nostres nens estan experimentant, especialment a casa. és per això que diu estar “molt orgullós d’haver participat a una pel·lícula que defensa la nostra visió comú del món”.

- robert englund és popularment conegut per donar vida al malvat Freddy Krueger, de Pesadilla en Elm Street i les seves set seqüeles. Ha actuat en prop de 70 pel·lícules i sèries de televisió.

- De gran vull ser soldat ha guanyat el premi Marco Aurelio a la millor pel·lícula a la secció “Alice nella città”, del festival Internazionale del film di roma. el jurat estava compost per nens entre 8 i 12 anys.

proposta dIdàctIca sobre la pel·lículaIII

obJectIus

les següents activitats i suggeriments d’aquesta guia didàc-tica van encaminades a que l’alumne pugui:

- Analitzar l’ús i influència de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació.

- Apropar-se a una situació fictícia de comportament vio-lent per la influència dels mitjans a partir del cinema com a recurs formatiu.

- Conèixer les diferents situacions personals, familiars i so-cials que poden donar-se a l’entorn de nens violents.

- Identificar relacions negatives entre iguals, què pot arribar a causar bullying.

- Reflexionar sobre els continguts actuals del cinema, te-levisió i videojocs.

10

12 13

abans de veure la pel·lícula

1. llegeix aquesta crítica sobre De gran vull ser soldat.

LÚCIDA REFLEXIÓ SOBRE L’EDUCACIÓ I DE VISIÓ IMPRESCINDIBLE PER A ENTENDRE LA SOCIETAT ACTUAL

La productora espanyola Canónigo Films (en coproducció amb Trees Pictures, Stars Pictures i Black Flag Cinema) ha presentat en el Festival de Sitges, i fora de concurs, “De gran vull ser soldat”, la nova pel·lícula de Christian Molina (“Rojo sangre”, “Diario de una ninfómana”, “Estació de l’Oblit”).

“De gran vull ser soldat” es va rodar en anglès a Barcelona a finals de l’any passat. El guió és de Cuca Canals i Christian Molina.

El film versa sobre l’educació, com a tema central, i sobre la possibilitat que un nen senti especial atracció per la violència.

Tot va començar amb la lectura d’una notícia impactant que es va publicar fa un parell d’anys: “Si els seus pares no ho impedeixen, un nen quan arribi als 18 anys, haurà vist 40.000 assassinats i 200.000 actes violents a la televisió, als videojocs, al cinema…”

“De gran vull ser soldat”, no denuncia la violència, ni un tipus concret de televisió, més bé emfatitza sobre com estem educant actualment als nostres fills, concretant-lo en la permissivitat (com un nen de 8 anys pot disposar de televisió a la seva habitació i connexió a Internet il·limitada) paterna o en els elements d’aïllament. En aquest aspecte la cinta mostra múltiples imatges dels informatius amb extrema violència.

“De gran vull ser soldat” en la seva primera part no sem-bla una pel·lícula de Christian Molina ja que té un ritme més lent, mostrant-nos a una família aparentment feliç, per a paulatinament mostrar-nos com tot pot canviar. Hi ha dues parts ben diferenciades.

En el guió es nota la mà de Cuca Canals i de la seva experièn-cia amb el seu fill de 8 anys. En la projecció veurem vàries vegades com el petit Àlex diu: “de gran vull ser soldat”, i sona com una lletania, finalment sona dolorós, ens convida a la reflexió. Aquest és el major encert de la pel·lícula.

Desentona una mica l’excessiva utilització de l’amic imagi-nar del petit (interpretat per Ben Temple), que s’aproxima al realisme màgic.

Destaca la partitura que ha creat l’argentí Federico Jusid, que l’any passat va fer l’excel·lent El secreto de sus ojos, amb un score molt melòdic i amb arranjaments molt ajustats a les imatges.

En el repartiment, el jove Fergus Riordan, espanyol de pares britànics, que farà parlar, amb una interpretació magistral, plena de matisos. Al seu costat, Andrew Tarbet, Jo Kelly i Ben Temple. Tenen breus interpretacions Robert Englund i Danny Glover. La italiana Valeria Marini (aquí es va donar a conèixer per “Bámbola”, amb Bigas Luna) apareix un instant.

“De gran vull ser soldat” funciona molt bé en l’aspecte di-dàctic i és de visió obligatòria per entendre la societat actual.

Puntuació de “El Blog del Cine Español”: 6José lópez pérez (blog de cine español).

festival de cine de sitges. 13 de octubre de 2010.

2. mira el vídeo de l’entrevista al director de la pel·lícula chris-tian molina. el tens a: - entrevista: http://iwanttobeasoldierandyou.blogspot.com/ - making of: http://youtu.be/8ehcu4NHe1s

3. estudia el lloc web oficial de la pel·lícula: http://iwanttobeasoldier.com/

Y el blog realitzat pel grup de professors de la tribu 2.0: http://iwanttobeasoldierandyou.blogspot.com/

4. proposta de col·loqui:debat amb els teus companys sobre les següents qües-tions (també pots contestar-les a través del blog: http://iwanttobeasoldierandyou.blogspot.com/2011/09/cuestio-nario-online-previo-la-pelicula.html):

- Quin tipus de programes veieu a la televisió?- Quant temps dediqueu a veure la televisió? ¿I a jugar amb la consola? - creieu que la programació televisiva és violenta?

mentre veus la pel·lícula

- a la crítica cinematogràfica que has llegit, la pel·lícula obté un 6 de puntuació. durant la projecció, pensa en els elements que canviaries per a que sigui una pel·lícula de 10.

12

link: http://www.elblogdecineespanol.com/?p=2765

1716

després de veure la pel·lícula

1. anàlIsI de la pel·lícula

- Activitat 3x1: pensa en tres coses que t’hagi agradat de la pel·lícula, per les quals felicitaries al seu director, i una que milloraries.

- Referències de la pel·lícula: el director christian molina re-coneix que les seves influències cinematogràfiques es troben en el cine nord-americà. a la pel·lícula trobem referències a ‘American History X’ (tony Kaye) o ‘La Naranja Mecánica’ (stanley Kubrick).

Has vist aquestes pel·lícules? amb què creus que s’hi pot assemblar? - Treball en equip: reuniu les propostes de millora per a aconseguir que la pel·lícula, que parteix d’un 6, pugui obtenir un 10 de puntuació. amb una càmera de fotos o la càmera del vostre mòbil, realitzeu un vídeo amb la presentació de les vostres propostes. prèviament haureu d’haver traçat un guió sobre el contingut de la presentació i haver acordat, com aneu a mostrar els vostres arguments. Quan la gravació estigui acabada, envieu el vídeo al director de la pel·lícula christian molina, què estarà desitjant escoltar les vostres propostes! podeu enviar el vídeo al blog:

http://iwanttobeasoldierandyou.blogspot.com/

2. campanYa per a la no vIolÈncIa

en equips dissenyeu una campanya contra la violència en l’entorn escolar i/o en el familiar. no oblideu incloure tots els elements que necessita una bona campanya de comunicació. realitza un videoclip de la campanya.

3. vIolÈncIa I mItJans de comunIcacIó

El DIARI DE lA VIolèNCIA. - les següents informacions són una mostra dels articles in-closos al diari de la violència que acompanya aquesta guia. llegeix-lo. Quina sensació et produeix el veure totes aquestes notícies juntes sobre actes violents perpetrats per gent jove?

“Judici a 4 escolars per assetjament homòfob a una compan-ya. Les acusades, d’entre 13 i 14 anys, van utilitzar cigarre-tes per cremar a la víctima i la van amenaçar ”.

antonio baquero, El Periódico de Catalunya 21/01/2010 “Dos germans, de 10 i 11 anys (…) van atacar a les se-ves víctimes de 9 i 11 anys d’edat amb pals i pedres, els van ferir amb filferros d’arç, quasi els van estrangular amb cables, els van posar ampolles trencades contra la gola, els van colpejar la cara i els genitals, els van obligar a simular actes sexuals l’un amb l’altre, els van cremar amb cigarretes a les ferides, els van tapar el cap amb bosses de plàstic i els van prendre foc. (…) “És que ens avorríem, no teníem res més a fer” (…). A casa veien pel·lícules pornogràfiques i d’horror sàdic ”.

emili J. blasco, ABC 23/01/2010

- Imaginem un diari diferent: el diari de la no violència. Quin tipus de notícies inclouria? pensa en tres grans notícies inventades que t’agradaria que ocorreguessin i que inclogués aquest diari.

- Activitat: en equips, dissenyeu un diari de la violència i un diari de la no violència amb notícies reals que trobeu en mitjans de comunicació.

- Preguntes per al debat: Quines informacions us ha costat més trobar? Quines sensacions us generen les informacions que porten un missatge de pau? a quin tipus de continguts creieu que donen més importància els mitjans de comuni-cació? com us agradaria que fossin els mitjans de comu-nicació?

Tu I lA TElEVIsIó. - llegeix aquesta informació:

“Molts menors veuen la televisió en solitari (…) quan ja no hi ha horari protegit i les televisions poden incloure, per tant, qualsevol contingut. En aquest punt faig una crida als pares perquè realitzin una major supervisió sobre els continguts que els seus fills estan veient i, en la mesura que puguin, evitin tenir la televisió a la seva habitació ”.

arturo canalda, defensor del menor de la comunidad de madrid

De gran vull ser soldat narra la influència que exerceix en un nen la violència que veu a través dels mitjans de comu-nicació. el film no és una crítica a aquest tipus de continguts sinó el lliure accés que tenen els nens a ells.

Preguntes per a generar debat: - Quin tipus de programes veieu a la televisió?- podeu veure el que vulgueu a la televisió? - els vostres pares us prohibeixen veure segons quins programes?- si els vostres pares us prohibeixen algun contingut, ¿us sembla bé? - teniu televisió a la vostra habitació? per què?- Quant temps dediqueu a veure la televisió?- creus que hauríeu de veure menys televisió o altres tipus de programes?

ENquEsTA.l’ús de la televisió, Internet i els videojocs. podeu realitzar aquesta enquesta a través del blog: http://iwanttobeasol-dierandyou.blogspot.com/

compareu i comenteu els resultats. suggeriment: realitzeu l‘enquesta també a altres companys de l‘institut.

- Quantes hores veus televisió al dia?- Quins són els programes que més t’agraden?- Quantes hores navegues per Internet al dia?- a quines pàgines t’agrada més connectar-te?- Què t’agrada més la televisió o Internet? per què?- creus que els programes de televisió són massa violents?- tens videojocs?- Quants dies a la setmana jugues amb els videojocs?- Quina és la màxima quantitat de temps que has invertit en una sessió d’un joc?- Quant temps fa que jugues amb videojocs?- et consideres un addicte als videojocs?- perds la noció del temps quan estàs jugant?- t’has sentit culpable per invertir massa temps en videojocs?- Has intentat algun cop no jugar i no has estat capaç?- creus que els videojocs són massa violents?

4. bullYIng

moltes vegades, entre companys, es produeixen incidents propis de la relació entre iguals com, per exemple, discus-sions, malentesos, etc.

busqueu la definició d’assetjament i debateu sobre els factors que han de produir-se per poder qualificar una relació amb aquest terme. distingiu entre assetjament i assetjament a Internet (o cyberbullying).

més informació i ajuda sobre l’assetjament escolar i l’assetjament a Internet:

www.acosoescolar.info (línia d’ajuda contra l’assetjament escolar) www.ciberacoso.net

19

De gran vull ser soldat parla d’un nen que vol ser soldat. però desgraciadament existeixen nens soldats en molts conflictes al voltant del món…

la guerra no és pintar-se la cara de verd, posar-se un uniforme i fumar, com pensa el protagonista.

aproximadament 300.000 nens soldats - tant nens com nenes menors de 18 anys - participen en conflictes arreu del món. els nens soldat són utilitzats com a com-batents, missatgers, portadors, cuiners i fins i tot com a proveïdors de serveis sexuals.

alguns són reclutats a la força. altres arriben a ser-ho a causa de la pobresa, els abusos o a la discriminació. I d’altres per la seva set de venjança contra els que els han atacat a ells o a les seves famílies.

aquests nens viuen experiències profundament doloro-ses, sobretot emocionalment i psicològica. Han de ser testimonis de la violenta mort d’un ser estimat, han de separar-se de la seva família i allunyar-se de la seva llar o comunitat.

són exposats al combat, a bombardejos i a altres situa-cions que posen en risc les seves vides. a més de sofrir di-ferents actes d’abusos i a vegades també de cometre’ls: segrestos, arrestos, detencions, violacions, tortures…ntra del

5. la realItat dels nens soldat

1.AFGANISTAN 2.ANGOLA 3.BURUNDI 4.CAMBODJA 5.COLÒMBIA 6.FILIPINES 7.GUATEMALA 8.GUINEA BISSAU 9.HONDURES 10.IRLANDA DEL NORD 11.KOSOVO 12.LIBÈRIA 13.MOÇAMBIC 14.MYANMAR 15.NEPAL 16.NICARAGUA 17.R.D. CONGO 18.R. TXETXÈNIA 19.EL SALVADOR 20.SIERRA LEONE 21.SOMÀLIA 22.SRI LANKA 23.SUDAN 24.UGANDA

mapa de conflictes on existeixen nens soldats. fonts: amnistia Internacional.

20

existeixen nombroses organitzacions en contra de l’ús de nens i nenes en conflictes armats, que volen posar fi al re-clutament forçós de menors de 18 anys i assegurar que als països en situació de conflicte o post conflicte es portin a terme bons programes de desmobilització, desarmament i rehabilitació per a aquests nens.

aquestes organitzacions promouen l’adopció i el compliment de normes nacionals, regionals i internacionals, destacant, per exemple, la convenció de nacions unides sobre els drets del nen i el protocol facultatiu sobre reclutament de menors.

aquestes organitzacions lluiten contra la participació de nens en conflictes armats: uNICEF (http://www.unicef.es) AMNIsTIA INTERNACIo-NAl (http://www.es.amnesty.org) sAVE THE CHIlDREN (www.savethechildren.es).

ORGANITZACIONS CONTRA LA PARTICIPACIÓ DE NENS SOLDAT

22 2322

• Llegiu a classe els següents articles i testimonis i comenteu-los.

els nens i les nenes mai inicien les gue-rres. tot i això, són els que es troben més exposats a les seves conseqüèn-cies. es veuen obligats amb massa freqüència a fugir de les seves llars a la força, a ser testimonis d’atrocitats o inclús a cometre ells mateixos crims de guerra.

“A mesura que els civils es converteixen en les princi-pals baixes dels conflictes ar-mats, milions de nens i nenes creixen en famílies i comuni-tats trencades per la guerra”més d’un 45% de les morts produïdes pels conflictes ocorreguts des del 1990 eren nens i nenes. cents de milers de menors d’edat estan atrapats en con-flictes armats com a soldats, es veuen obligats a convertir-se en refugiats o en

persones internament desplaçades, so-freixen a causa de la violència sexual, els maltractaments i l’explotació, o són víctimes de la resta d’explosius de gue-rra i de les mines antipersones.

els nens i nenes són les primeres víc-times dels conflictes armats. Inclús quan no moren o pateixen mutilacions, poden quedar orfes, ser segrestats o patir complicacions psicològiques i emocionals a causa d’una exposició directa a la violència, el desplaçament, la pobresa o la pèrdua de sers estimats.

els que sobreviuen a la violència han de lluitar per continuar amb vida: contra la malaltia, les vivendes inadequades, l’absència de serveis bàsics i la falta d’aliments. Hi ha vegades en què la violència afecta a les escoles, sovint amb conseqüències tràgiques.

en ocasions, els nens i les nenes són sotmesos per la força al reclutament i a la servitud, són víctimes de la violència o l’explotació sexual, o es troben expo-sats a les restes d’explosius de guerra que en maten i mutilen a milers tots els anys. les nenes són especialment vul-nerables a la violència sexual, a l’abús, l’explotació i l’estigmatització durant les situacions de conflicte i després de les guerres.

“Els conflictes empitjoren les formes de violència que es donen a l’entorn del nen: a la seva família, a la comunitat, a la feina...”els conflictes armats fereixen i maten als nens i les nenes a qui protegeixen. destrueixen les llars i les escoles que van ser construïdes per criar-los.

separar als nens i les nenes de les seves famílies, augmenta el risc a l’explotació i els maltractaments, i els exposa a una violència que pot originar futurs traumes psicològics i emocionals.

Fonts:unIcef

ArtíCle 1:

Nens i nenes en conflictes armats

KHorfulus, estat de Jonglei, sudan, - “tenim la ferma decisió de desmobi-litzar aquest any tots els nens i nenes soldat”, anuncià avui durant una emoti-va cerimònia benjamin gimba, director executiu de la comissió de desarma-ment, desmobilització i reintegració del sudan meridional.

poc abans de l’anunci, s’havien desmo-bilitzat a uns 250 nens i nenes que in-tegraven un grup armat que operava a la regió. l’històric esdeveniment va ser la major desmobilització de nens soldat des de la signatura de l’acord integral de pau, mitjançant el qual el moviment i exèrcit popular d’alliberament del su-dan i el govern d’aquest país es com-prometeren a desmobilitzar als nens soldat en tot el territori nacional.

van assistir a la cerimònia de dues hores de duració funcionaris locals, ofi-cials militars, pares i mares, dirigents religiosos i representants d’organismes de les nacions unides. després d’una desfilada final, els nens i nenes depo-saren les seves armes i entregaren els seus uniformes i reberen vestimentes usades i llibres de text de l’escola local.

sarah, de 13 anys d’edat, fou una de les 40 nenes que van ser desmobilitza-des juntament amb uns 200 nois. “a partir d’avui, deixaré de ser soldat”, va comentar, “i em convertiré en es-tudiant”.

entrega de les armesLa mare de Sarah, Nyakua-ch Mayang, també és soldat. “Estimo aquest dia perquè representa un símbol de pau”, comenta. “La meva filla Sarah tindrà una vida diferent a la meva, tindrà més oportuni-tats. Potser no hagi de ser tes-timoni de tanta mort”.

Quan la sarah tenia sis anys, el seu pare va morir lluitat a la guerra civil que va dividir al sudan durant 21 anys i on van morir dos milions de persones i quatre milions més resultaren des-plaçats. després de la mort del seu marit, la mare de sarah es va sumar a l’exèrcit i la nena va iniciar el seu en-trenament militar als nous anys, quan va aprendre a marxar i a utilitzar un fusell automàtic.

durant els últims anys, la sarah va ser assignada a diverses missions de cinc o sis dies de duració, on havia d’allunyar-se de la seva llar per transportar subministraments, cuinar i realitzar tasques de neteja pels seus camarades d’armes. algunes d’aquestes armes estan avui amuntegades al peu d’un màstil a Khorfulus, i el que empunya sarah amb un enorme somriure és un llibre de text d’anglès de primer grau de primària.

“Aquest episodi de desmobilització és molt important, i no tan sols per a aquests nens”, senyala dombek deng, oficial de protecció Infantil d’unIcef. “És important perquè vam poder alliberar-los de les seves obligacions militars abans que fossin enviats a altres unitats distants i resultés difícil localitzar-los”

ArtíCle 2:

Al Sudan Meridional, 250 nens soldat desmobilitzats canvien les armes pels llibres de text

Fonts:per debra bowers

23

24

testimoni 1:

natalia, 16 anys. natàlia té 16 anys. procedeix de Kivu meridional i fou reclutada per l’rcd-goma quan tenia 12 anys: “Vivia a la meva aldea amb la meva mare i els meus germans i germanes. Un dia, els mayi-mayi van atacar la nostra aldea. Els soldats van robar tot el que teníem. Uns dies més tard, l’aldea va tornar a ser ata-cada per l’RCD-Goma, que ens va acusar de col•laborar amb els mayi-mayi i proporcionar-los menjar. Vaig presenciar com els soldats mataven a molts dels meus familiars de l’aldea i violaven a les meves dues germanes i a la meva mare. Estava amagada, però vaig veure tots els soldats que van violar a les meves germanes i a la meva mare. Estava espantada i vaig pensar que, si m’allistava a l’exèrcit, estaria protegida. Volia defensar-me. Una vegada a l’exèrcit, vaig aprendre a por-tar i a utilitzar un fusell i vaig fer guàrdies nocturnes i diürnes.

Era horrible perquè jo només tenia 12 anys i els altres soldats sovint em pegaven i em violaven durant tota la nit. Un dia, un comandant volia convertir-me en la seva muller, i vaig intentar escapar. Em van capturar, em van assotar i em van violar du-rant molts dies.

Vaig tenir un fill quan només tenia 14 anys. Ni tan sols sé qui és el seu pare. Vaig tornar a escapolir-me i aquesta vegada vaig aconseguir fugir. Però avui no tinc a on anar, ni menjar pel nadó i tinc por de tornar a casa perquè he estat soldat”.

testimoni 2:

edouard, 12 anys. Ha estat combatent els últims cinc anys i segueix a les file-res de l’rcd-ml. els mayi-mayi el van reclutar a la força als set anys a mambasa, i se’l van emportar a beni. va tindre por que el capturessin i el matessin, com a d’altres civils de manbasa i va fugir. desgraciadament, després de la fugida es va trobar amb un comandant de l’rcd-ml i va ser portat al campament d’instrucció militar de nyaleke, a prop de beni. Quan es va enrolar ni tan sols havia començat a anar a l’escola. en arribar al campament, li van afaitar el cap amb un tros de vidre d’una ampolla trencada. al campament va aprendre a desmuntar una pistola i disciplina militar. els ins-tructors disparaven salves de munició real davant dels nens per ensenyar-los a no tenir por.

edouard va lluitar als fronts de búnia, mambasa, beni i butembo. Ha matat a combatents enemics. Quan lluitava a búnia, va veure com l’enemic decapitava al seu comandant. aquell dia edouard portava una metralladora tan pesada que va haver d’agenollar-se per disparar. el van ferir a un braç a una ballata amb l’mlc al desembre de 2002. encara no té sensibilitat al dit anular de la mà esquerra. va disparar contra el soldat que l’havia ferit i el va matar. la vida a l’rcd-ml és dura. a vegades els seus comandant li pegaven. “És un sofriment - diu -. No ens donen de menjar, ni sabó, ni paga... ningú s’ocupa dels ferits”. en ocasions han de pidolar menjar. Quan es recuperi de les seves ferides, vol estudiar.

DeBAt A ClAsse:-- Quines són les raons per les quals els nens són escollits pel combat en comptes dels adults?- Quines circumstàncies a la societat provoquen que els nens participin als combats armats?- Quines creus que són les conseqüències que un nen participi als combats armats?

- com portaries no tenir ni televisió, ni Internet, ni videojocs, etc?- com et prendries que et donessin ordres constantment i no poguessis dir mai que no?- si et posessis malalt o estiguessis ferit, com estaries sense cap familiar ajudant-te?- et veus capaç de matar o torturar a una altra persona?- per quines causes lluitaries tu?

24

26

més InformacIó

bIblIografIa complementàrIa

contacte

V

IV

VI

unicef - www.unicef.es

amnistía Internacional - www.es.amnesty.org

menors soldat - www.menoressoldados.org

fundació adecco - www.fundacionadecco.es

consell audiovisual de catalunya - www.cac.cat

defensor del menor - www.defensordelmenor.org

anti-bullying (línia d-ajuda contra l’assetjament escolar) - www.acosoescolar.info

protégeles (línia de denúncia) - www.protegeles.com

Canónigo Filmsc/ Ávila, 32 (pasaje interior edif. 2)08005 barcelona - spaIntel. +34 93 224 03 44fax +34 93 221 55 98e-mail: canonigofilms@canonigofilms.comwww.canonigofilms.com

- pàgina oficial de la pel·lícula: www.iwanttobeasoldier.com- blog per al professorat: http://iwanttobeasoldierandyou.blogspot.com

espai educatiu de la pel·lícula dissenyat pels professors de la tribu 2.0.el món del cinema i el de l’educació entren en contacte en aquest espai carregat de propostes educatives. Anima’t a participar!

aquesta pel·lícula compta amb la col·laboració i el suport del defensor del menor de la comunidad de madrid