1r llibreGuia

Física i químicaCiències de la naturalesa

1cicleESO

EQUIP PEDAGÒGIC I EDITORIAL

REDACCIÓ

Mònica Garcia

EDICIÓ

Clara Ametller

COORDINACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Eduard Martorell

COORDINACIÓ GENERAL

Xavier Carrasco

DIRECCIÓ GENERAL

Xavier Blanch

AUTOR

Valentí Ferrer

IL·LUSTRACIONS

Marie Nigot

Primera edició en format PDF:setembre del 2002Disseny:CassMaquetació: Georgina EscutiaCorrecció: M. Mercè EstévezFotografies: Arxiu ECSA-COREL, D. CamposIl·lustracions: Marie Nigot

Direcció editorial: Jesús Giralt

© 2002, Enciclopèdia Catalana, SADiputació, 250. 08007 Barcelonawww.enciclopedia-catalana.comtext@grec.com

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PÀGINA 5

Com és el llibre? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PÀGINA 7

Estructura didàctica de l’àrea deciències de la naturalesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PÀGINA 9

Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PÀGINA 13

Programació dels contingutsi avaluació dels objectius didàctics . . . . . . . . . . . . . . PÀGINA 21

Recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PÀGINA 29

Avaluació additiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PÀGINA 33

Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . PÀGINA 39

gÍndex gu

ia

3

g5

Presentació gu

ia

Aquesta guia didàctica forma part dels materials que in-tegren la nova línia de TEXT per a l’educació secundàriaobligatòria (ESO).

Els successius canvis educatius dels darrers deu anys hanobligat els editors de materials didàctics a adaptar els pro-jectes a les diverses propostes que s’han anat esta-blint des de les administracions públiques. La nostra fei-na està sotmesa, doncs, a les conjuntures polítiques, ales directrius educatives que es determinen des de l’ofi-cialitat. Les convulsions sofertes darrerament pel siste-ma educatiu s’han traduït també, en el nostre camp, ensacsejades que alteren el ritme, la dinàmica i els con-tinguts de la nostra feina. Com vosaltres, els ensenyants,hem patit els vaivens i els canvis de rumb que, sovint, deforma una mica precipitada s’originaven des de l’esta-ment polític. Amb esforç hem volgut respondre a les no-ves demandes educatives. Aquesta guia didàctica i elsmaterials de què forma part en són una prova.

En la guia didàctica trobareu, a més de recursos didàc-tics que enriqueixen els que ja formen part dels materialsdirigits als alumnes, l’explicació de la nostra proposta.Més enllà del caràcter de manual d’ús o llibre d’instruc-cions, les guies didàctiques contenen també les ideesque són els fonaments de la línia pedagògica dissenya-da per als materials didàctics. En aquest sentit, volem fer-vos notar que en pedagogia, com en tantes altres disci-plines, res no és asèptic o neutral. Els editors de materialsdidàctics partim d’uns mateixos requisits “oficials”,d’uns mateixos programes educatius que estableix l’Ad-ministració. Així, els editors actuem d’acord amb elsplantejaments educatius que es deriven de la legalitat vi-gent, però ho fem, fidelment i disciplinadament, des deles nostres pròpies conviccions pedagògiques. Tot i quela nostra oferta educativa esdevé condicionada en el seupunt de partida per l’oficialitat, és, a la vegada, el reflexi la plasmació dels principis pedagògics que personalit-zen la nostra orientació didàctica. L’arrelament al país al qual dirigim la nostra feina i la voluntat de crear uneseines didàctiques versàtils que puguin fer bon servei auna realitat educativa clarament diversa són dues de lespremisses clau que fonamenten les nostres propostes.Els nostres llibres no han estat mai ni són una adaptaciód’altres materials escrits originàriament en una altra llen-gua i pensats per a altres territoris de l’Estat espanyol.No hem fet tampoc allò que col·loquialment, en argot edi-torial, es coneix com a “refregits”. Els nostres materialsper a l’ESO són autènticament i plenament nous. Aques-ta presa de posició ens situa en un nivell d’exigència pro-fessional que –encara que resulti immodest dir-ho– ha derevertir en una major qualitat del producte final.

En qualsevol cas, vosaltres, els docents, sou els verita-bles jutges de la bondat i dels valors de la nostra tasca.Com els vostres alumnes, nosaltres també estem a lesvostres mans. Com ells, també nosaltres passem exa-men. Esperem i desitgem que llibres, quaderns i guiadidàctica facin un bon paper. Per sobre de les proclamesi de les declaracions de bones intencions, voldríem bensincerament no defraudar-vos. Tant de bo que ho hàgimaconseguit.

Cada llibre de Física i química escompon de 5 unitats, 4 unitats de

programació i una final derecapitulació. Correspon a la

programació de la meitat d’un curs.

El llibre s’inicia amb la presentació dela programació dels continguts(desglossats en procediments,

conceptes i actituds per unitats)i l’explicació dels elements que

integren el llibre.

Com a complement de treball d’aquest llibre,es presenten dos quaderns que permetendesenvolupar l’atenció a la diversitat: un

quadern amb activitats de reforç i un quadern

amb activitats d’ampliació.

Com és el

llibre?

Quines seccions

té cada unitat?

Pàgina d’entrada •

Activitats prèvies /

mapa de conceptes •

Informació •

Reportatge •

Activitats •

Procediment •

Eix transversal •

Avaluació •

Com són les pàgines del llibre?

PÀGINA D’ENTRADA

objectius

INFORMACIÓ contingut

preguntes per a treballar les fotografies

REPORTATGE

articleperiodístic

preguntes per atreballar l’article

ACTIVITATS

remissions ales pàgines

d’informació

exercicis per a treballarels continguts

PROCEDIMENT EIX TRANSVERSAL AVALUACIÓ

passos per adesenvoluparel procediment

propostad’aplicació

actituds queconvé adoptar

activitats decomprovació

informació

activitats

introducció

activitatsabans de

començarla unitat

mapa deconceptes

títol de la unitat

g9

Estructura didàctica

Pàgina d’entrada

La pàgina d’entrada de cada unitat té bàsicament duesfuncions:

– La presentació visual de la temàtica de la unitat através d’un títol i d’una fotografia contextualitzadora.

– La definició dels objectius que ha d’assolir l’alumne amesura que va treballant la unitat.

Els objectius recollits en aquesta pàgina estan redactatsde forma clara, breu i comprensible perquè van dirigits al’alumne/a. Pretenem que el noi o noia sàpiga quinsaspectes treballarà i què se li demanarà en acabar la uni-tat. S’intenta, doncs, que faci una autoreflexió del propiaprenentatge dins d’un marc que queda claramentdeterminat.

Activitats prèvies

Aquestes activitats, de caràcter no fungible, compleixenquatre finalitats didàctiques:

– La connexió dels continguts amb les experiències prè-vies dels alumnes.

– L’organització prèvia dels continguts conceptuals.

– La comprovació que s’han assolit els requisits necessarisper a iniciar el treball sobre la unitat.

– La motivació de l’alumne cap a l’aprenentatge delscontinguts de la unitat.

Hi podem trobar una doble tipologia d’activitats:

– Activitats de sondeig: sobre els coneixements previs del’alumne amb relació als continguts que treballarà i ac-tivitats destinades a generar dubtes.

– Treball previ de vocabulari: comprovació referent a la com-prensió de determinat vocabulari utilitzat en la unitat.

Mapa de conceptes

El mapa de conceptes organitza i interrelaciona els con-ceptes que es treballen en la unitat.

gu

ia

Estructura didàctica

Informació

Les pàgines d’informació formen el gruix principal de ca-da unitat. En cada una d’aquestes pàgines hi trobem elselements següents:

– Una capçalera amb un títol temàtic referit a tota la pà-gina.

– Una columna ampla amb el text principal. Es tracta d’untext expositiu. Aquest text està fragmentat en apartatsencapçalats per un títol.

– Una columna al marge en què apareixen elements textuals i gràfics que complementen la informació del text principal. Quan el contingut informatiu ho requereix, els elements gràfics ocupen tota l’ampladade la pàgina.

– Preguntes destinades a incitar l’observació i la reflexiósobre les imatges presentades: fotografies i il·lustra-cions.

Reportatge

El reportatge, darrere la part d’informació, consisteix enun text divulgatiu de caràcter periodístic que recull anèc-dotes, curiositats o explicacions concretes relacionadesamb la temàtica treballada. Pot servir, a més, com a ele-ment de connexió interdisciplinari amb altres matèries. Lapàgina del reportatge està encapçalada per un epígraf quepalesa el caràcter periodístic del text.

Aquesta pàgina, que té una intencionalitat eminentmentlúdica, vol contribuir, a més, a crear uns lligams entre elscontinguts acadèmics de la unitat i els temes d’interès ex-traescolar. Es tracta de reforçar el pont entre escola i rea-litat.

Com a eina per treballar la secció, s’ofereixen una bate-ria de preguntes que tenen com a finalitat comprovarsi els alumnes han entès el contingut del text i fer-losreflexionar sobre actituds o actuacions concretes.

g11

Estructura didàctica gu

ia

Activitats

Al final de cada unitat, després de la informació i del re-portatge, hi ha les activitats. Hi podem trobar dos tipusd’activitats: de consolidació i procedimentals. Les primereses basen en el que s’ha explicat en l’apartat d’informaciói requereixen que l’alumne hagi entès el que s’hi diu; persi de cas l’alumne necessita repassar-ho, al costat del’enunciat sempre hi ha la referència de la pàgina en quèes troba el contingut en qüestió. Les activitats procedi-mentals són les que, a partir del seguiment de diversospassos, porten l’alumne a fer l’activitat.

Procediment

Aquesta secció presenta una o diverses activitats pro-cedimentals pautades, que introdueixen l’alumne/a en eltreball experimental, tant de laboratori com de camp. Apartir d’una introducció general, per centrar l’alumne/a enel tema que es treballarà, es desenvolupa el procedimentcom a tal, seguint sempre que sigui possible l’estructu-ra d’un protocol típic de laboratori. Els diferents procedi-ments acaben amb preguntes relacionades amb elsresultats obtinguts i/o una proposta d’aplicació.

Eix transversal

A la part final de cada unitat hi ha una secció que treba-lla continguts transversals relacionats amb la unitat, ambla intenció de respondre a la motivació de l’alumnat i pro-moure la sensibilització sobre problemàtiques actuals, totincentivant una resposta/actitud per a la vida quotidianade cada alumne/a.

Avaluació

La darrera pàgina de cada unitat correspon a l’avaluacióformativa dels continguts que s’hi han desenvolupat.No pretén ser una avaluació exhaustiva, sinó una propostad’avaluació d’alguns continguts.

Estructura didàctica

g13

Avaluació inicial gu

ia

Consideracions prèvies

Som conscients que l’avaluació és un dels principals com-ponents de l’acció educativa. Per aquest motiu, indi-quem a continuació alguns aspectes bàsics que ens caltenir molt assumits i els concretem en una proposta (sa-bent, però, que és tan sols això: una proposta).

1. Entenem l’avaluació com la recollida d’informació so-bre els processos i els resultats de l’aprenentatge quegenera l’acció educativa. El recull d’aquesta informa-ció permet prendre decisions sobre l’orientació i eldesenvolupament del procés individual d’aprenen-tatge.

2. La informació obtinguda ha de ser útil a tots els queintervenen en l’acció educativa:

– Els alumnes, perquè així aprenen a analitzar i refle-xionar sobre el seu procés d’aprenentatge.

– Els professors, perquè així poden investigar i millo-rar la seva tasca docent.

– Els pares o tutors, perquè coneixent el procésd’aprenentatge del seu fill o filla poden intervenir-hiadequadament.

– L’administració educativa, perquè en analitzar els re-sultats de l’aplicació del disseny curricular, pot re-visar i reorientar-ne el desenvolupament.

3. Les tres fases de l’avaluació (que donen resposta a lapregunta “Quan cal avaluar?”) són les següents:

– Avaluació inicial, l’objectiu de la qual és conèixer lasituació de partida dels alumnes. És indispensableper programar l’ajut educatiu més convenient a ca-da cas i per poder mesurar-ne el creixement ma-duratiu.

– Avaluació formativa, que té com a objectiu valorarla programació que s’està desenvolupant a classe,observar si els continguts i les activitats són els mésadequats per ajustar la intervenció pedagògica ales necessitats que es detecten. Es porta a termede manera continuada al llarg de tot el procésd’aprenentatge.

– Avaluació additiva, l’objectiu de la qual és donar in-formació sobre les capacitats assolides per l’alum-nat al final del crèdit, cicle o etapa. Serveix per aqüestionar-se la funcionalitat del crèdit o de l’àrea enel conjunt del currículum i la seva adequació al Pro-jecte curricular de centre.

Avaluació inicial

Proposta d’avaluació inicial

L’avaluació inicial ha de servir per a detectar nivellsd’assoliment dels continguts que suposadament l’alum-nat ha treballat amb anterioritat i poder ajustar els di-versos components de l’activitat docent a les caracte-rístiques detectades en la prova inicial.

Aquest ajustament es fa especialment necessari quans’inicia una etapa educativa nova i més si, com passa so-vint, s’acompanya d’un canvi de centre. Cal remarcar,doncs, que aquesta prova inicial es fa en un dels mo-ments de canvi més complexos que hi ha en la històriaescolar d’un noi o noia.

Per les raons exposades, la prova inicial que es propo-sa es compon de tres parts ben diferenciades, que te-nen la finalitat d’obtenir informació específica sobre as-pectes diversos del nivell d’aprenentatge tant individualcom de grup de la nova promoció en la nostra àrea.

Les tres parts són les següents:

• Primera part:

Qüestions adreçades a explicitar les característiquesde la disposició amb què l’alumne/a enfoca el seu apre-nentatge en aquesta matèria.

• Segona part:

Qüestions per a conèixer la visió subjectiva de l’alumne/asobre les seves competències en diversos blocs de con-tingut treballats en l’etapa anterior.

• Tercera part:

Activitats relacionades amb els blocs de continguts quepretenen constatar les capacitats reals de cada noi i noia.

Tal com ja s’ha comentat, aquesta prova inicial ha de fer-se en les millors condicions possibles: cal evitar lamassificació, el formalisme i s’ha de procurar donar untracte afable i proper. En altre cas, la fiabilitat d’aques-tes proves inicials pot restar greument afectada peragents externs que poden donar lloc a pronòstics moltesbiaixats.

A més de tenir cura dels aspectes abans esmentats, ésconvenient contrastar les conclusions i decisions basa-des en la prova amb l’observació a l’aula en els primersdies de curs.

En tot cas, aquesta activitat ha de formar part de totel programa d’acolliment de l’alumnat. Per això, les per-cepcions que aquests en treguin seran el referent quecondicionarà la seva immersió tant en l’àrea com enel centre. En aquest sentit, cal aconseguir que l’alum-ne vegi en aquesta activitat una voluntat, per part delcentre i dels seus professors i professores, de conèi-xer, no solament el que sap o creu que sap, sinó tam-bé altres aspectes molt més qualitatius i personals alvoltant de la seva experiència prèvia amb l’àrea. Si,contràriament, detecta una voluntat de jutjar els seusrendiments, el més probable és que generi mecanis-mes de defensa que dificultaran molt el clima de

confiança i de col·laboració que determinen un ambientfavorable en l’aprenentatge.

Encara podem fer servir una altra eina per a acabar deperfilar la interpretació dels resultats. Ens referim a lapossibilitat de mantenir una entrevista personal ambcada un dels alumnes.

Aquesta entrevista es pot plantejar com una trobadaformal, preparada i amb preguntes pensades per po-der obtenir una informació concreta.

D’altra banda, cal tenir present que qualsevol intercanvid’impressions, espontani i informal, permet comple-tar la percepció que tenim dels nois i les noies i del seuprocés d’aprenentatge.

Considerem molt important la feina d’anàlisi dels di-ferents resultats tant a nivell individual com de grup.Hem d’esbrinar les causes dels errors, determinarels continguts no assolits i comentar amb els alumnesles dificultats concretes i la millor manera de superar-les.És per això que al final de la proposta trobareu algu-nes orientacions per a la interpretació de la prova.Creiem que us poden ser útils.

g15

Avaluació inicial gu

ia

Primera part: Com ho veus això d’aprendre física i química?

Marca la teva opinió sobre cada enunciat amb una creu en la columna corresponent a la

lletra adequada:

Les quatre respostes possibles són aquestes:A: Hi estic d’acord, és el que em passa a mi.B: Més aviat és així, però no sempre.C: Algunes vegades és així, però normalment no.D: No hi estic d’acord, no és el meu cas.

A B C D

1. Sé què és la física.

2. Sé què és la química.

3. Tinc ganes d’aprendre física i química.

4. Crec que és important entendre alguns conceptes de física i química.

5. Penso que l’àrea de ciències de la naturalesa és útil.

6. Tinc interès per aprendre aspectes de la pràctica en física i química.

7. Espero aprovar la física i la química.

8. Crec que tindré facilitat per a la física i la química.

9. Em sembla que els coneixements sobre física i químicaem serviran per entendre millor el meu entorn.

Explica en aquest quadre com t’ho passaves a l’escola el curs passat (has d’arribar com a

mínim a la línia de punts i, com a màxim, al peu del quadre):

Avaluació inicial

Segona part: Què creus que en saps, de física i química?

Marca la teva resposta amb una creu en la columna corresponent a la lletra adequada:

Aquestes preguntes tenen quatre respostes possibles:A: Sí, sense cap problema.B: Sí, però potser m’equivoco.C: No n’estic segur.D: No ho sé.

A B C D

1. Saps explicar la diferència entre la física i la química?

2. Saps anomenar diferents àrees d’estudi de la física?

3. Saps anomenar diferents àrees d’estudi de la química?

4. Pots distingir entre massa i volum?

5. Saps explicar per què sura un objecte?

6. Saps què és un gas?

7. Saps què és un àtom?

8. Pots anomenar els diferents estats de la matèria?

9. Saps definir què és un solut i què és un dissolvent?

10. Saps què és una reacció química?

g17

Avaluació inicial gu

ia

Classifica les unitats següents segons la magnitud que mesurin:

volum distància pes temps temperatura

Respon les preguntes següents:

• Què és el sistema mètric internacional?

• Quines són les dues magnituds que es relacionen amb la densitat?

• Quantes mesures de la temperatura coneixes?

• Què pesa més, un quilogram de palla o un quilogram de plom? Quin ocupa més espai? Quin delsdos té una densitat més gran?

2

1

°C – kg – g – km – s – min – m – K – t – l – dm3 – m3 – ml – F – h

Avaluació inicial

Llegeix el text següent:

Heró II, rei de Siracusa, va demanar un dia al seu parent Arquimedes (aprox. 287 aC-aprox. 212 aC)que comprovés si una corona que havia encarregat a un orfebre local era realment d’or pur.

El rei li va insistir molt perquè ho comprovés però sense fer malbé la corona. Arquimedes va do-nar voltes i voltes al problema sense saber com solucionar-lo, fins que un bon dia, en ficar-se ala banyera, se li va ocórrer la solució. Va pensar que l’aigua que sortia de la banyera en ficar-s’hihavia de ser igual al volum del seu cos que estava submergit. Si mesurava l’aigua que sobresor-tia en ficar-hi la corona, coneixeria el volum d’aquesta i, a continuació, podria comprovar-lo si el com-parava amb el volum d’un objecte d’or pur del mateix pes que la corona. Si els volums no ereniguals, podria dir que la corona no era d’or pur.

Emocionat pel gran descobriment que havia fet, Arquimedes va sortir del bany i se’n va anar cor-rent despullat com estava cap a palau cridant: “Ho he trobat! Ho he trobat!”

La paraula grega EUREKA, utilitzada per Arquimedes, ha quedat des d’aleshores com una expres-sió que indica la realització d’un descobriment. En portar a la pràctica el descobriment, es va com-provar que la corona tenia un volum més gran que un objecte d’or del seu mateix pes. Aquestacontenia plata, que és un metall menys dens que l’or.

Contesta les preguntes:

• Coneixies aquesta història? Havies sentit alguna vegada la paraula eureka?

• Com mesuraries el volum del teu cos?

• Mesuraries d’aquesta mateixa manera el volum de la caixa del dibuix?

• Hi ha algun mètode més senzill per mesurar-lo? Quin?

• Per què mesures de manera diferent el volum del teu cos i el de la caixa del dibuix?

3

2 cm

6 cm

3 cm

g19

Avaluació inicial gu

ia

Completa el text següent:

La nostra vida quotidiana és plena de fenòmens químics i físics, només cal fixar-s’hi una micaper detectar-los. L’aigua, per exemple, podem observar-la en els seus tres estats físics: en formade , i . Quan preparem unsmacarrons, esperem que l’aigua que hem posat al foc assoleixi una temperatura de °C,que voldrà dir que comença a bullir i que, per tant, ja hi podem tirar la pasta. Quan volem queuna beguda sigui ben fresca, hi afegim glaçons, que hem aconseguit congelant l’aigua a unatemperatura de °C. La rosada que veiem cada matí és deguda a un fenomen de

del vapor d’aigua de l’atmosfera. Quan afegim sucre al cafè per endolcir-lo,aquest es , és a dir, hem creat sense saber-ho una dissolució. El vi, perexemple, és el resultat d’un seguit de reaccions químiques gràcies a les quals el sucre del raïmes converteix en alcohol . En les unitats següents aprendreu a descobrir i aentendre el perquè d’alguns d’aquests fenòmens quotidians que us envolten i que mai nohavíeu associat a la ciència de la física i de la química.

Explica què li passa al ferro quan diem que es “rovella”? Coneixes alguna altra expressió

per a anomenar aquest fenomen?

En un pot de vidre tens una mescla d’oli, aigua i sorra. Explica com separaries aquestes

tres substàncies:

6

5

4

Consideracions sobre l’avaluació inicial

Aquest tipus de prova permet obtenir informaciótant de cada individu com del grup en general.

Lectura i interpretació dels resultats de cada

alumne/a

La lectura de les respostes a la primera part de la pro-va en el mateix ordre en què estan plantejades permetfer una aproximació a les percepcions que cada noi i noiaté de la seva relació amb l’àrea. Si s’observen respos-tes per parelles de preguntes es poden copsar mis-satges implícits prou interessants. Per exemple, la re-lació entre rendiments anteriors i expectatives, entrecapacitat i afinitat, entre recursos, rendiments anteriorsi valoració del professorat... ofereixen bons contrastosper a matisar la lectura separada de les respostes.

La segona part de la prova permet fer una aproxi-mació a l’autovaloració que fa l’alumne sobre el nivelld’assoliment que creu haver aconseguit en els blocsde continguts més significatius. Cal contrastar aques-ta lectura amb la que es fa de la tercera part de la pro-

va, ja que les activitats que s’hi presenten es rela-cionen amb preguntes de la segona prova.

Aquesta associació permet observar possibles tendèn-cies a sobrevalorar o infravalorar els coneixements pro-pis o, en altre cas, detectar graus d’ajust entre co-neixements i consciència de tenir-los.

Qualsevol d’aquestes situacions permet que es tinguiuna primera aproximació al nivell d’ajust entre el quesuposa el noi o noia i el que és capaç de demostrar.

Si encara es vol aprofundir més en algun cas concret,es poden fer lectures creuades entre les respostes ales tres proves; així, es poden detectar coherències oincoherències entre valoracions i percepcions, auto-concepte i realitat.

Interpretació dels resultats del grup

Per a cada pregunta de la primera part de la prova, lesfreqüències de cada opció permeten reproduir lesmateixes interpretacions que s’han presentat per a lalectura individual.

Per a cada pregunta de la segona part, les freqüèn-cies de cada opció permeten detectar les tendènciesmés destacades quant a consciència d’assoliment.

Pel que fa a la tercera part, cal avaluar el total de lesrespostes encertades. Així, es pot estudiar el nivelld’assoliment del grup per als diferents continguts.

Avaluació inicial

La matèria per fora

OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:

• La matèria. Propietats generals i propietats característiques.• Els estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós.• Propietats de sòlids, líquids i gasos: massa, volum i forma.• Definició i mesura de la massa i del volum.• El sistema internacional d’unitats. Unitats de massa

i de volum.• Aparells de mesura de massa i de volum. Precisió

i errors de mesura.• Una propietat característica de la matèria: la densitat.

Definició i mesura.• La flotabilitat dels cossos.• Els globus aerostàtics.• Determinació de la densitat d’un cos.• El reciclatge de materials.

• Escriptura i conversió de mesures de massa i volumutilitzant diferents unitats.

• Utilització de factors de conversió en la realització de canvisd’unitats.

• Ús d’instruments de mesura com provetes i balances.• Lectura i interpretació de mesures en escales i regles

graduats.• Cerca d’informació fent ús de diferents fonts

bibliogràfiques i informàtiques.• Identificació de la precisió d’un aparell de mesura

i selecció de l’instrument més adequat en cada cas.• Càlcul de la capacitat de recipients amb formes

geomètriques senzilles.• Càlcul de la densitat d’un cos a partir de la seva massa i el

seu volum.• Compleció d’una taula en què es relacionin els conceptes

de massa, volum i densitat.• Lectura d’un text i resposta a diverses qüestions que hi

fan referència.• Tractament numèric de dades experimentals.• Plantejament de preguntes relacionades amb la

quotidianitat de l’alumne/a.

• Interès per l’exactitud en la realització de mesures.• Reconeixement de la importància d’utilitzar un sistema

unificat d’unitats de mesura.• Curiositat per trobar una explicació dels fenòmens que

succeeixen al nostre entorn.• Valoració de la importància del paper que ha tingut

la ciència en el progrés de la humanitat.• Esperit crític i objectiu davant les explicacions de la ciència

als fenòmens naturals.• Presa de consciència de la importància de la ciència per al

progrés de la humanitat.• Cura en la realització de mesures.• Neteja i conservació del material del laboratori.• Preocupació pel problema que genera la limitació

dels materials i el seu reciclatge necessari.

– Escriure i convertir mesures de massa i volum utilitzantdiferents unitats.

– Utilitzar factors de conversió en la realització de canvisd’unitats.

– Usar instruments de mesura com provetes i balances.

– Llegir i interpretar mesures en escales i reglesgraduades.

– Cercar informació fent ús de diferents fontsbibliogràfiques i informàtiques.

– Identificar la precisió d’un aparell de mesura iseleccionar l’instrument més adequat en cada cas.

– Calcular la capacitat de recipients amb formesgeomètriques senzilles.

– Calcular la densitat d’un cos a partir de la seva massai el seu volum.

– Completar una taula en què es relacionin els conceptesde massa, volum i densitat.

– Reconèixer la importància de la utilització d’un sistemaunificat d’unitats de mesura.

– Valorar la importància del paper que ha tingut laciència en el progrés de la humanitat.

– Tenir un esperit crític i objectiu davant les explicacionsde la ciència als fenòmens naturals.

– Ser conscient de la importància de la ciència per alprogrés de la humanitat.

– Netejar i conservar el material del laboratori.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S1

21

ProgramacióCONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS

UN

ITA

T

AvaluacióCRITERIS D’AVALUACIÓ

Esc

riu

i co

nve

rtei

x m

esu

res

de

mas

sa i

volu

mu

tilit

zan

t d

ifer

ents

un

itat

s.

Uti

litza

fac

tors

de

con

vers

ió e

n la

rea

litza

ció

de

can

vis

d’u

nit

ats.

Fa s

ervi

r in

stru

men

ts d

e m

esu

ra c

om

pro

vete

s i

bal

ance

s.

Lleg

eix

i in

terp

reta

mes

ure

s en

esc

ales

i re

gle

sg

rad

uat

s.

Sap

cer

car

info

rmac

ió f

ent

ús

de

dif

eren

ts f

on

tsb

iblio

grà

fiq

ues

i in

form

àtiq

ues

.

Iden

tifi

ca la

pre

cisi

ó d

’un

ap

arel

l de

mes

ura

ise

lecc

ion

a l’i

nst

rum

ent

més

ad

equ

at e

n c

ada

cas.

Cal

cula

la c

apac

itat

de

reci

pie

nts

am

b f

orm

esg

eom

ètri

qu

es s

enzi

lles.

Cal

cula

la d

ensi

tat

d’u

n c

os

a p

arti

r d

e la

sev

a m

assa

i el s

eu v

olu

m.

Co

mp

leta

un

a ta

ula

en

qu

è es

rel

acio

nin

els

con

cep

tes

de

mas

sa, v

olu

m i

den

sita

t.

Rec

on

eix

la im

po

rtàn

cia

de

la u

tilit

zaci

ó d

’un

sis

tem

au

nif

icat

d’u

nit

ats

de

mes

ura

.

Val

ora

la im

po

rtàn

cia

del

pap

er q

ue

ha

tin

gu

t la

cièn

cia

en e

l pro

gré

s d

e la

hu

man

itat

.

Té

un

esp

erit

crí

tic

i ob

ject

iu d

avan

t le

s ex

plic

acio

ns

de

la c

ièn

cia

als

fen

òm

ens

nat

ura

ls.

És

con

scie

nt

de

la im

po

rtàn

cia

de

la c

ièn

cia

per

al

pro

gré

s d

e la

hu

man

itat

.

Net

eja

i co

nse

rva

el m

ater

ial d

el la

bo

rato

ri.

Nom dels alumnes

UNITAT 1La matèriaper fora

223

ProgramacióCONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS

UN

ITA

T

OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:

• La teoria atòmica. Estructura i composició dels àtoms.• Electrons, protons i neutrons. Els quarks.• Les molècules. Símbols atòmics i fórmules químiques.• Disposicó dels àtoms d’una substància, segons el seu estat

d’agregació.• La temperatura i la teoria cinètica.• Canvis d’estat. Punts de fusió i d’ebullició.• Escales de temperatura: Celsius, Fahrenheit i Kelvin.• Aparells de mesura de temperatura: el termòmetre.• La nanotecnologia.• Determinació del punt de fusió del gel.• L’efecte hivernacle.

• Identificació de les partícules principals que componen elsàtoms.

• Ús d’un model atòmic senzill per a situar gràficament lespartícules d’un àtom.

• Lectura i interpretació de fórmules químiques senzilles.• Representació gràfica de molècules simples a partir de la

seva fórmula química.• Cerca d’informació utilitzant diferents fonts bibliogràfiques

o informàtiques.• Identificació de l’estat d’agregació d’una substància a partir

de la seva temperatura i dels seus punts de fusió id’ebullició.

• Conversió de temperatures entre diferents escales.• Ús d’un termòmetre en la lectura de temperatures.• Formulació d’hipòtesis fonamentades en una recollida

d’informació.• Lectura d’un text i resposta a diverses qüestions que

hi fan referència.• Utilització d’estris de laboratori i aparells de mesura.• Plantejament de preguntes relacionades amb la

quotidianitat de l’alumne/a

• Disposició a l’observació de l’entorn i a la interpretació delsfenòmens naturals.

• Interès per conèixer les diferents explicacionscientífiques que s’han donat en diferents èpoques alsfenòmens de la natura.

• Reconeixement de la importància de l’ús de models per alprogrés científic.

• Interès per conèixer el llenguatge de la química, valoranttambé la importància de la seva universalitat.

• Valoració de la importància del fet d’utilitzar un sistemaunificat de mesures.

• Interès i curiositat per conèixer l’evolució històrica de laciència.

• Meticulositat en els processos experimentals.• Actitud crítica envers les agressions al medi ambient.• Consciència dels problemes ambientals que causa la

societat actual.

– Identificar les principals partícules que componen elsàtoms.

– Usar un model atòmic senzill per a situar gràficamentles partícules d’un àtom.

– Llegir i interpretar fórmules químiques senzilles.

– Representar gràficament molècules simples a partir dela seva fórmula química.

– Cercar informació utilitzant diferents fontsbibliogràfiques o informàtiques.

– Identificar l’estat d’agregació d’una substància a partirde la seva temperatura i dels seus punts de fusió id’ebullició.

– Convertir temperatures entre diferents escales.

– Usar un termòmetre en la lectura de temperatures.

– Formular hipòtesis fonamentades en una recollidad’informació.

– Utilitzar estris de laboratori i aparells de mesura.

– Tenir disposició per a l’observació de l’entorn i a lainterpretació dels fenòmens naturals.

– Interessar-se per conèixer les diferents explicacionscientífiques que s’han donat en diferents èpoques alsfenòmens de la natura.

– Meticulositat en els processos experimentals.

– Tenir una actitud crítica envers les agressions al mediambient.

– Ser conscient dels problemes ambientals que causa lasocietat actual.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

La matèria per dins

AvaluacióCRITERIS D’AVALUACIÓ

Iden

tifi

ca le

s p

artí

cule

s p

rin

cip

als

qu

e co

mp

on

en e

lsàt

om

s.

Fa s

ervi

r u

n m

od

el a

tòm

ic s

enzi

ll p

er a

sit

uar

grà

fica

men

t le

s p

artí

cule

s d

’un

àto

m.

Lleg

eix

i in

terp

reta

fó

rmu

les

qu

ímiq

ues

sen

zille

s.

Rep

rese

nta

grà

fica

men

t m

olè

cule

s si

mp

les

a p

arti

r d

ela

sev

a fó

rmu

la q

uím

ica.

Sap

cer

car

info

rmac

ió u

tilit

zan

t d

ifer

ents

fo

nts

bib

liog

ràfi

qu

es o

info

rmàt

iqu

es.

Iden

tifi

ca l’

esta

t d

’ag

reg

ació

d’u

na

sub

stàn

cia

a p

arti

rd

e la

tem

per

atu

ra i

del

s p

un

ts d

e fu

sió

i eb

ulli

ció

.

Co

nve

rtei

x te

mp

erat

ure

s en

tre

dif

eren

ts e

scal

es.

Fa s

ervi

r u

n t

erm

òm

etre

en

la le

ctu

ra d

ete

mp

erat

ure

s.

Form

ula

hip

òte

sis

fon

amen

tad

es e

n u

na

reco

llid

ad

’info

rmac

ió.

Uti

litza

est

ris

de

lab

ora

tori

i ap

arel

ls d

e m

esu

ra.

Té

dis

po

sici

ó p

er a

l’o

bse

rvac

ió d

e l’e

nto

rn i

lain

terp

reta

ció

del

s fe

nò

men

s n

atu

rals

.

S’in

tere

ssa

per

co

nèi

xer

les

exp

licac

ion

s ci

entí

fiq

ues

als

fen

òm

ens

de

la n

atu

ra d

e le

s d

ifer

ents

èp

oq

ues

.

És

met

icu

lós/

osa

en

els

pro

cess

os

exp

erim

enta

ls.

Té

un

a ac

titu

d c

ríti

ca e

nve

rs le

s ag

ress

ion

s al

med

iam

bie

nt.

És

con

scie

nt

del

s p

rob

lem

es a

mb

ien

tals

qu

e ca

usa

laso

ciet

at a

ctu

al.

Nom dels alumnes

UNITAT 2La matèriaper dins

325

ProgramacióCONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS

UN

ITA

T

OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:

• Substàncies pures: elements i compostos.• Mescles homogènies i heterogènies. Suspensions i

col·loides.• Dissolucions. Solut i dissolvent.• La solubilitat. Dissolucions saturades.• Factors que influeixen en la solubilitat: la temperatura.• La concentració d’una dissolució. Unitats de mesura.• L’atmosfera i la composició de l’aire.• L’alquímia.• Preparació d’una dissolució aquosa.• L’aprimament de la capa d’ozó.

• Identificació de substàncies pures a partir derepresentacions de l’estructura molecular de diferentssubstàncies.

• Identificació i classificació d’elements i compostos a partirde la representació molecular de diferents substàncies.

• Classificació de mescles homogènies i heterogènies.• Identificació de l’estat d’agregació dels components d’una

mescla i compleció d’un quadre de doble entrada.• Cerca d’informació utilitzant diferents mitjans escrits o

telemàtics.• Lectura i interpretació d’un gràfic.• Càlcul de la concentració d’una dissolució i resolució de

problemes numèrics senzills.• Confecció d’un diagrama de sectors a partir de les dades

d’una taula.• Lectura d’un text i resposta a diverses qüestions que hi fan

referència.• Utilització del material i els estris del laboratori.• Plantejament de preguntes relacionades amb la

quotidianitat de l’alumne/a.

• Ordre i pulcritrud en la realització d’experiències allaboratori.

• Interès per l’exactitud en la realització de mesures.• Meticulositat en els processos experimentals.• Consciència de la necessitat de respectar el medi

ambient i reduir la contaminació.• Valoració del component racional de la ciència enfront de

les supersticions.• Cura, respecte i netedat en l’ús de l’equipament del

laboratori.• Interès pels problemes que afecten el medi ambient.• Esperit crític en la lectura de notícies i textos relatius al

medi ambient.

– Identificar substàncies pures a partir de representacionsde l’estructura molecular de diferents substàncies.

– Identificar i classificar elements i compostos a partir dela representació molecular de diferents substàncies.

– Classificar mescles homogènies i heterogènies.

– Identificar l’estat d’agregació dels components d’unamescla i completar un quadre de doble entrada.

– Cercar informació utilitzant diferents mitjans escrits otelemàtics.

– Llegir i interpretar un gràfic.

– Calcular la concentració d’una dissolució i resoldre pro-blemes numèrics senzills.

– Confeccionar un diagrama de sectors a partir de les da-des d’una taula.

– Llegir un text i respondre diverses qüestions que hi fanreferència.

– Utilitzar material i estris del laboratori.

– Plantejar preguntes relacionades amb la seva quotidia-nitat.

– Valorar l’exactitud en la realització de mesures.

– Prendre consciència de la necessitat de respectar el me-di ambient i reduir la contaminació.

– Valorar el component racional de la ciència enfront deles supersticions.

– Tenir cura de l’equipament del laboratori, respectar-lo imantenir-lo net.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

La composició de la matèria

AvaluacióCRITERIS D’AVALUACIÓ

Iden

tifi

ca s

ub

stàn

cies

pu

res

a p

arti

r d

ere

pre

sen

taci

on

s d

e le

s es

tru

ctu

res

mo

lecu

lars

.

Iden

tifi

ca i

clas

sifi

ca e

lem

ents

i co

mp

ost

os

a p

arti

r d

ela

rep

rese

nta

ció

mo

lecu

lar

de

les

sub

stàn

cies

.

Cla

ssif

ica

mes

cles

ho

mo

gèn

ies

i het

ero

gèn

ies.

Iden

tifi

ca l’

esta

t d

’ag

reg

ació

del

s co

mp

on

ents

d’u

na

mes

cla

i co

mp

leta

un

qu

adre

de

do

ble

en

trad

a.

Sap

cer

car

info

rmac

ió u

tilit

zan

t d

ifer

ents

mit

jan

ses

crit

s o

tel

emàt

ics.

Lleg

eix

i in

terp

reta

un

grà

fic.

Sap

cal

cula

r la

co

nce

ntr

ació

d’u

na

dis

solu

ció

ire

sold

re p

rob

lem

es n

um

èric

s se

nzi

lls.

Ela

bo

ra u

n d

iag

ram

a d

e se

cto

rs a

par

tir

de

les

dad

esd

’un

a ta

ula

.

Lleg

eix

un

tex

t i r

esp

on

div

erse

s q

ües

tio

ns

qu

e h

i fan

refe

rèn

cia.

Fa s

ervi

r m

ater

ial i

est

ris

del

lab

ora

tori

.

Sap

pla

nte

jar

pre

gu

nte

s re

laci

on

ades

am

b la

sev

aq

uo

tid

ian

itat

.

Val

ora

l’ex

acti

tud

en

la r

ealit

zaci

ó d

e m

esu

res.

Pre

n c

on

sciè

nci

a d

e la

nec

essi

tat

de

resp

ecta

r el

med

iam

bie

nt

i red

uir

la c

on

tam

inac

ió.

Val

ora

el c

om

po

nen

t ra

cio

nal

de

la c

ièn

cia

enfr

on

t le

ssu

per

stic

ion

s.

Té

cura

de

l’eq

uip

amen

t d

el la

bo

rato

ri, e

l res

pec

tai e

l man

té n

et.

Nom dels alumnes

UNITAT 3La composicióde la matèria

427

ProgramacióCONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS

UN

ITA

T

OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:

• Transformació de la matèria: canvis físics i canvis químics.• Separació de mescles heterogènies i homogènies.• L’aigua pura i l’aigua potable.• Separació de compostos. L’electròlisi.• Les reaccions químiques. La conservació de la massa.• L’energia de les reaccions químiques.• Les reaccions amb l’oxigen: combustions i oxidacions.• Els àcids. Reaccions dels àcids amb els metalls i els

carbonats.• La radioactivitat i les reaccions nuclears.• La fissió i la fusió. El Sol.• La fotografia.• Separació dels colorants de la tinta d’un retolador.

Els colorants.• L’etiquetatge dels productes perillosos.

• Identificació i classificació de processos físics i químics.• Planificació d’experiments senzills per separar mescles.• Selecció del procediment més adequat per a la separació

d’una mescla.• Cerca d’informació utilitzant diferents mitjans bibliogràfics o

informàtics.• Identificació dels elements que formen un compost.• Lectura i anàlisi de l’equació d’una reacció química

identificant-ne els reactius i els productes.• Escriptura de l’equació d’una reacció química senzilla.• Formulació d’hipòtesis a partir de la descripció d’una

reacció química.• Identificació de la informació extreta d’experiments.• Observació de l’entorn físic.• Representació gràfica d’una reacció química utilitzant un

model d’esferes.• Lectura d’un text i resposta a diverses qüestions que hi fan

referència.• Utilització acurada dels materials i els estris del laboratori.• Plantejament de preguntes relacionades amb la

quotidianitat de l’alumne/a.

• Ordre i pulcritrud en la realització d’experiènciesal laboratori.

• Interès per l’exactitud en la realització de mesures.• Meticulositat en els processos experimentals.• Consciència de la necessitat de respectar el medi ambient i

reduir la contaminació.• Interès i curiositat per conèixer l’evolució històrica de la

ciència.• Valoració de la necessitat de seguir unes normes de

comportament en el treball dins un laboratori.• Presa de consciència de la importància de prendre mesures

de protecció i seguretat durant la utilització del material dellaboratori.

– Identificar i classificar processos físics i químics.

– Planificar experiments senzills per a separar mescles.

– Seleccionar el procediment més adequat per a laseparació d’una mescla.

– Cercar informació utilitzant diferents mitjansbibliogràfics o informàtics.

– Identificar els elements que formen un compost.

– Llegir i analitzar l’equació d’una reacció químicaidentificant-ne els reactius i els productes.

– Escriure l’equació d’una reacció química senzilla.

– Formular hipòtesis a partir de la descripció d’unareacció química.

– Identificar la informació extreta d’experiments.

– Observar l’entorn físic.

– Representar gràficament una reacció química utilitzantun model d’esferes.

– Llegir un text i respondre diverses qüestions que hi fanreferència.

– Plantejar preguntes relacionades amb la quotidianitatde l’alumne/a.

– Ser ordenat i pulcre en la realització d’experiències allaboratori.

– Valorar l’exactitud en la realització de mesures.

– Ser meticulós en els processos experimentals.

– Tenir consciència de la necessitat de respectar el mediambient i reduir la contaminació.

– Valorar la necessitat de seguir unes normes decomportament en el treball en un laboratori.

– Prendre consciència de la importància de les mesuresde protecció i seguretat durant la utilització del materialdel laboratori.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

Transformacions de la matèria

AvaluacióCRITERIS D’AVALUACIÓ

Iden

tifi

ca i

clas

sifi

ca p

roce

sso

s fí

sics

i q

uím

ics.

Pla

nif

ica

exp

erim

ents

sen

zills

per

a s

epar

ar m

escl

es.

Sap

sel

ecci

on

ar e

l pro

ced

imen

t m

és a

deq

uat

per

a la

sep

arac

ió d

’un

a m

escl

a.

Sap

cer

car

info

rmac

ió u

tilit

zan

t d

ifer

ents

mit

jan

sb

iblio

grà

fics

o in

form

àtic

s.

Iden

tifi

ca e

ls e

lem

ents

qu

e fo

rmen

un

co

mp

ost

.

Lleg

eix

i an

alit

za l’

equ

ació

d’u

na

reac

ció

qu

ímic

aid

enti

fica

nt-

ne

els

reac

tiu

s i e

ls p

rod

uct

es.

Esc

riu

l’eq

uac

ió d

’un

a re

acci

ó q

uím

ica

sen

zilla

.

Form

ula

hip

òte

sis

a p

arti

r d

e la

des

crip

ció

d’u

na

reac

ció

qu

ímic

a.

Iden

tifi

ca la

info

rmac

ió e

xtre

ta d

’exp

erim

ents

.

Sap

ob

serv

ar l’

ento

rn f

ísic

.

Rep

rese

nta

grà

fica

men

t u

na

reac

ció

qu

ímic

a u

tilit

zan

tu

n m

od

el d

’esf

eres

.

Lleg

eix

un

tex

t i r

esp

on

div

erse

s q

ües

tio

ns

qu

e h

i fan

refe

rèn

cia.

Pla

nte

ja p

reg

un

tes

rela

cio

nad

es a

mb

la q

uo

tid

ian

itat

de

l’alu

mn

e/a.

És

ord

enat

i p

ulc

re e

n la

rea

litza

ció

d’e

xper

ièn

cies

al

lab

ora

tori

.

Val

ora

l’ex

acti

tud

en

la r

ealit

zaci

ó d

e m

esu

res.

És

met

icu

lós/

osa

en

els

pro

cess

os

exp

erim

enta

ls.

Té

con

sciè

nci

a d

e la

nec

essi

tat

de

resp

ecta

r el

med

iam

bie

nt

i red

uir

la c

on

tam

inac

ió.

Val

ora

la n

eces

sita

t d

e se

gu

ir u

nes

no

rmes

de

com

po

rtam

ent

en e

l tre

bal

l en

un

lab

ora

tori

.

Val

ora

les

mes

ure

s d

e p

rote

cció

i se

gu

reta

t en

lau

tilit

zaci

ó d

el m

ater

ial d

el la

bo

rato

ri.

Nom dels alumnes

UNITAT 4Transformacionsde la matèria

g29

Recursos didàctics gu

ia

El reciclatge

A continuació proposem una activitat dirigida alsalumnes per tal de conscienciar-los sobre la im-portància de la recollida selectiva i del reciclatge de lesdeixalles. L’activitat consisteix en un seguit de pre-guntes intercalades en un text, que han d’anar res-ponent per completar-lo. Poden trobar gran part de lainformació que se’ls demana a: www.triarmola.net.

Aquesta activitat es complementa amb la propostad’una visita a una de les instal·lacions de tractamentde residus i amb una reflexió general de tota la clas-se sobre aquest tema.

Què se’n fa, de les escombraries

que produïm cada dia?

• Creus que les escombraries representen un pro-blema per a la nostra societat?

Actualment, cadascun de nosaltres produeix unamitjana d’1,5 quilograms d’escombraries cada dia.

• Quantes escombraries produïu entre tots els alum-nes de la classe en un dia? I en un any? A quantestones equival? On van a parar aquestes escombra-ries?

Ja fa uns anys que al carrer no solament pots tro-bar el contenidor normal de rebuig, sinó que ara tam-bé pots veure quatre contenidors més, on es podendipositar les escombraries de manera selectiva.

• Què vol dir seleccionar les escombraries? De quinscolors són els contenidors i què s’ha de tirar a ca-dascun?

Abans, totes les escombraries anaven a parar aldipòsit controlat del municipi corresponent. Els re-sidus de l’àrea metropolitana de Barcelona, perexemple, van al Dipòsit Controlat de la Vall d’en Jo-an, situat als municipis de Gavà i Begues. Aquest téuna superfície de 75 ha i una fondària de 100 m. Ac-tualment, hi ha dipositats uns 13 milions de tonesd’escombraries i cada dia se’n reben més. Aquí, lesdeixalles que es reben s’enterren.

• Què se’n fa una vegada són sota terra? Es reciclen?

De les deixalles enterrades, no se’n fa res, sim-plement es deixa que segueixin el seu procés na-tural de descomposició. El resultat són dos pro-ductes: els lixiviats i el metà. El lixiviat és un líquidfruit de la descomposició, molt contaminant i que nopodem deixar anar directament als nostres rius,sinó que ha de passar per un procés de depuraciói eliminació de substàncies tòxiques. També esprodueixen grans quantitats de gas metà, altamentinflamable, que no podem alliberar lliurement a l’at-mosfera. Per tant, les escombraries que arriben al’abocador no es reciclen, ja que produeixen doscompostos que després s’han d’eliminar.

• Les deixalles que nosaltres seleccionem i tirem alcontenidor corresponent on van a parar?

Triar el contenidor

Activitat individual.

Relaciona la deixalla amb el tipus de

contenidor on s’ha de tirar i després contesta

la qüestió:

Residu Tipus de contenidor

cartró •diaris •

revistes •bombetes •

restes de menjar •ossos •

closques d’ou •ampolles de vidre •

mocadors de paper •brics •

llaunes •aerosols •

medecines •bateria del cotxe •

fluorescents •mobles vells •

runa •ordinador vell •

oli del cotxe •oli de fregir •

bolquers •piles •

pintures •

• De qui depèn el bon resultat de la recollida selecti-va de les deixalles?

Investiga de quin tipus de residu es tracta i

què es fa en cadascuna d’aquestes

instal·lacions de tractament de residus:

planta de compostatge – planta de tria i seleccióde residus d’envasos i embalatges – deixalleriaecoparc

Els alumnes triaran la instal·lació que volen visitar, unavegada tinguin clar què es fa en cadascuna.

Per a inscripcions i informació de les instal·lacions con-cretes que es poden visitar cal posar-se en contacteamb: “La Vola, empresa de serveis ambientals”.

Telèfon: 93 851 51 58 - E-mail: educadors@lavola.es

La durada de les visites és d’una hora i mitja aproxi-madament, de dilluns a divendres, en grups de 25-30alumnes.

UNITAT 1. La matèria per fora

• contenidor verd

• contenidor groc

• contenidor blau

• contenidor beix ocarbassa (pot canviar elcolor segons el municipi)

• contenidor de rebuig(el de sempre)

• deixalleria

Recursos didàctics

Els elements de la matèria

Proposem una activitat basada en la lectura d’untext en què s’explica la relació entre els àtoms i elséssers vius, per deixar clar que no solament els ob-jectes inanimats són formats per aquestes partícules.

Antigament, els filòsofs grecs creien que tot el que ensenvolta, la matèria, era formada per una combinació dequatre elements: terra, foc, aigua i aire. Aquests, enmesclar-se en diferents proporcions, donaven els di-ferents tipus de materials que existeixen. Avui endia, sabem que això no és correcte i que tot allò queens envolta és format per la combinació d’àtoms.Però... i nosaltres? També som formats per àtoms?

Com tots vosaltres sabeu, fa 18 000 milions d’anys esva produir una explosió a l’Univers que va omplir totl’espai de partícules de matèria, el Big Bang. A mesuraque l’Univers es va anar refredant, es van anar formantles partícules subatòmiques (electrons, protons ineutrons). Aquestes es van unir i van formar elsàtoms. És probable que aquests ja existissin abans del’explosió, però com ho podem saber? A partird’aquests àtoms formats al llarg de 18 000 milionsd’anys, es van formar totes les estrelles i els planetesde l’Univers i els éssers vius que hi viuen. Però com?

La combinació més senzilla per formar un àtom és launió entre un protó i un electró. El resultat d’aques-ta combinació és un àtom d’hidrogen, amb propietatscompletament diferents de les d’un electró o un pro-tó. Combinem els àtoms d’hidrogen entre ells per for-mar molècules d’hidrogen i tenim un gas incolormolt inflamable. Combinem els àtoms d’hidrogenamb àtoms d’oxigen (les molècules del qual formenun gas incolor molt diferent) i produïm aigua líquida,que no és pas un gas i que té propietats molt dife-rents, de cap manera semblants a les dels electronsi protons separadament ni a les de l’hidrogen i l’oxi-gen en forma gasosa. Prenem uns quants àtomsmés —carboni, nitrogen, oxigen i fòsfor—, elsajuntem d’una manera determinada i tenim el codigenètic que defineix les característiques de cadaespècie d’ésser viu. Ens proveïm de prou quantitatd’aquests àtoms i els combinem de manera conve-nient, els tanquem en una membrana (formada pelsmateixos àtoms) i formem així una cèl·lula viva.

És a dir, cada vegada podem anar complicant el nivelld’organització entre els àtoms fins a obtenir estruc-tures realment molt complexes i amb propietats moltdiferents de les dels elements que les formen. Perexemple, segons com organitzem les cèl·lules ensapareixen estructures que tenen propietats noves imolt diferents entre elles (cervell, ronyó, ull, etc.) ique en ajuntar-les ens donen formes de vida amb di-ferents graus de complexitat (ocells, insectes, pro-tozous, plantes, etc.).

El text comença amb l’inici de la vida, amb l’àtom, fa18 000 milions d’anys. Abans de llegir aquest text pot-ser creies que els àtoms no tenien res a veure ambels éssers vius. Però després d’observar i entendre elsdiferents nivells d’organització, ens adonem d’una co-sa molt important: el fet d’estar vius depèn en rea-

litat de combinacions i intercanvis entre àtoms.

A continuació poden respondre les preguntes se-güents:

• Quin creus que seria l’element principal que formariauna roca segons la teoria dels antics filòsofs grecs?I la llet? Justifica les teves respostes.

• Algun d’aquests elements (aigua, foc, terra i aire) for-ma part dels éssers vius? Justifica la teva respos-ta.

• Fes un esquema, segons el text que acabes de lle-gir, de la formació d’un ésser viu a partir de la unióde les partícules subatòmiques i passant per dife-rents nivells d’organització.

• Si tots els cossos són formats de matèria, en quèes diferencien els objectes que hi ha a la classe?

• Creus que tu i el teu company de classe sou formatsper la combinació dels mateixos àtoms? I tu i unaestrella de mar? I tu i una pedra? Justifica les res-postes.

UNITAT 2. La matèria per dins

g31

Recursos didàcticsRecursos didàctics

La salut i el tabac

Activitat basada primer en la lectura d’un text i des-prés en una part de recerca.

Llegeix aquest text:

L’aire que respirem té una composició determina-da, és una mescla homogènia de diferents gasos.Però la qualitat d’aquest pot veure’s alterada acausa de les aportacions de diferents substànciesderivades de les activitats humanes. Les indús-tries, els automòbils, etc. en són algunes. Un altraseria el tabac, que, directament o indirectament,afecta la nostra salut.

Investiga la composició d’una cigarreta i del

fum que en surt.

• Per què és perjudicial el tabac per a la nostra salut?

• Per què el text diu que el tabac pot afectar la nos-tra salut directament o indirectament?

Fes una enquesta entre els teus familiars i

coneguts sobre el consum del tabac.

• Ets fumador? Sí (en aquest cas continua ambl’enquesta per a fumadors)

No

• Has fumat alguna vegada (ets exfumador)?

Sí (en aquest cas continua ambl’enquesta per a exfumadors)

No (en aquest cas continua ambl’enquesta per a no fumadors)

Enquesta per a fumadors:

• A quina edat vas començar a fumar?

• Quantes cigarretes fumes cada dia?

• Quants diners et gastes en tabac cada mes?

• Vols deixar de fumar?

• Has intentat deixar de fumar alguna vegada? Quantes?

• Quins mètodes per deixar de fumar coneixes?Quins has intentat?

• Creus que podries deixar de fumar d’un dia per l’altre?

• Coneixes algú que hagi deixat de fumar definitivament?

• Estàs d’acord que es prohibeixi fumar als restaurantso que es creïn zones de fumadors? Per què?

• Quan estàs amb gent, els preguntes si els moles-ta el fum abans d’encendre una cigarreta?

• Respectes les prohibicions de fumar en determinatsllocs públics (mitjans de transport, hospitals, etc.)?

• Creus que s’hauria de prohibir fumar a tots elsllocs tancats? Per què?

Enquesta per a exfumadors:

• A quina edat vas començar a fumar?

• Quant fa que no fumes?

• Per què vas deixar de fumar?

• Quins mètodes vas fer servir per deixar de fumar?

• Quins canvis has notat des que no fumes?

• Econòmicament, has notat que ja no fumes?

• Et molesta el fum del tabac?

• Respectaves les prohibicions de fumar en determinatsllocs públics (mitjans de transport, hospitals, etc.)?

• Creus que s’hauria de prohibir fumar a tots elsllocs tancats? Per què?

• Aconsellaries deixar de fumar a un fumador?

Enquesta per a no fumadors:

• Has provat mai algun tipus de tabac?

• Convius amb gent que fuma (a casa, a la feina...)?

• Et molesta el fum del tabac?

• Has arribat a marxar d’un lloc perquè hi havia moltde fum de tabac?

• Algun amic teu és fumador?

• Li demanes que apagui la cigarreta si et molesta?I si es tracta d’un desconegut?

• T’has trobat en alguna situació violenta pel fet de de-manar que apaguin una cigarreta?

• En quines situacions toleres que es fumi al teucostat (al cotxe, en una festa, dinant, etc.)?

• Creus que s’hauria de prohibir fumar a tots elsllocs tancats? Per què?

• Restringiries més les zones per a fumadors?

• Creus que els fumadors són prou tolerants amb elsno-fumadors?

Enquesta per a l’alumne:

• Has provat mai algun tipus de tabac?

• Convius amb gent que fuma (a casa, a la feina...)?

• Et molesta el fum del tabac?

• Demanes a algú que apagui la cigarreta si et mo-lesta?

• Creus que el fumador està discriminat respecte alno-fumador? Per què?

• Creus que el fum del fumador afecta el no-fumador?De quina manera?

• Creus que els fumadors són prou tolerants amb elsno-fumadors?

Una vegada fetes les enquestes, els alumnes haurand’elaborar, en grups de dos o tres, un informe en quèes resumeixin els resultats i es determinin les con-clusions a les quals s’ha arribat des dels diferentspunts de vista (fumador, exfumador i no-fumador).Després, es poden comentar les conclusions a clas-se com a punt de partida per fer un debat. Cal quel’alumne exposi també la seva opinió respecte altabac.

UNITAT 3. La composició de la matèria

g gu

ia

Recursos didàctics

Reciclar també és transformar

Activitat individual.

Investiga i després relaciona el tipus de residu

seleccionat amb el producte final resultat del

seu reciclatge:

Material reciclat Producte final

• sabóoli de cuina • • conglomerats

• farciments de coixins iedredons

plàstic • • nous envasos de plàstic• compost• jerseis

bric • • nous envasos de vidre• canonades• mobiliari de jardí (per

matèria orgànica • exemple, taules i bancs)• rellotges• teixits per folrar butaques

de cinemes i teatresmobles vells • • cosmètics

• aïllants industrials• mobiliari urbà (per

exemple, papereres,restes vegetals • bancs)

• bombetes• llenya• senyals reflectors per

vidre • a carreteres• material antilliscant per

a esglaons• nous envasos d’alumini

llaunes • i ferro• peces d’automòbils

Investiga en quins dels processos anteriors de

reciclatge hi ha una transformació de la

matèria.

Visita a una depuradora

Visita a una depuradora per conèixer una aplicaciópràctica de diferents processos de separació desubstàncies.

Per a inscripcions i informació de les instal·lacions con-cretes que es poden visitar cal posar-se en contacteamb:

“La Vola, empresa de serveis ambientals”

Telèfon: 93 851 51 58

E-mail: educadors@lavola.es

La durada de les visites és d’una hora i mitja aproxi-madament, de dilluns a divendres, en grups de 25-30alumnes.

Tallers al Museu de la Ciència de Barcelona

El Museu ofereix l’oportunitat de fer experiments quí-mics i físics que ajuden l’alumne a acabar d’entendrealguns dels conceptes explicats a classe —àcids i ba-ses, electrostàtica, calor, electricitat, oxidació, pres-sió atmosfèrica, meteorologia— i l’apassionant universque ens envolta.

Informació i reserves:

Museu de la Ciència de Barcelona

Telèfon 93 212 60 50

Tancat els dilluns no festius

UNITAT 4. Transformacions de la matèria

g33

Avaluació additiva gu

ia

Consideracions prèvies

L’avaluació additiva de qualsevol període educatiuha de respondre a les característiques següents:

• Ha de fer referència a tots els continguts estu-diats durant el període.

• És un component més de l’avaluació, entesa comun instrument pedagògic amb les finalitats se-güents:

– Extreure informació de l’estat d’aprenentatgede l’alumnat, en cada fase de les unitatsdidàctiques, per poder adequar la intervenciódocent a cada situació concreta.

– Implicar l’alumnat en el procés d’aprenentat-ge propi informant-lo, orientant-lo, motivant-loi fent-lo més autònom.

• De la mateixa manera que les avaluacions inicial iformativa, l’avaluació additiva té una funció regu-ladora: la informació que se n’obté ha d’adreçar-se més a adequar les decisions següents sobrel’aprenentatge de l’alumnat que no pas a certificarels nivells d’aprenentatge assolits.

• Les activitats d’avaluació en què es concreta hand’aconseguir la participació directa i activa del’alumnat en un ambient normalitzat que afa-voreixi la seva implicació i que garanteixi unmínim de fiabilitat de la informació obtingudasobre l’estat dels aprenentatges.

• L’alumnat ha de percebre aquesta part de l’ava-luació com una proposta coherent connectadaamb el conjunt de l’activitat realitzada durant elperíode avaluat.

Propostes d’avaluació additiva

A continuació es presenten propostes d’avaluacióadditiva, coherents amb les característiques apunta-des anteriorment.

1. Activitat d’aprenentatge globalitzadora

Tot i ser conscients de la dificultat de planificarprojectes contextualitzats des d’una sola àrea, se’n po-den fer aproximacions que incorporin una bona partdels continguts treballats durant el cicle.

Cal entendre aquesta proposta com unitats didàc-tiques de síntesi i, per tant, temporitzades de maneraadequada. És necessària una planificació d’activitatconcreta i detallada, una organització d’aula ajustadaa la complexitat de la proposta (des de treball indivi-dual amb suports fins a treballs en grups cooperatius)i uns criteris d’avaluació de l’activitat clars i conegutsper l’alumnat que permetin fer les lectures globalssobre els aprenentatges individuals i col·lectius delsnois i noies.

2. Activitat basada en les activitats del llibre

Consisteix a fer una revisió a fons de totes les acti-vitats fetes al llarg del primer curs, per tal de selec-cionar-ne tres de cada unitat. Els criteris de seleccióes basen tant en la importància dels continguts ques’hi treballen com en la possible influència en elprogrés personal de l’alumne/a.

En cada activitat seleccionada, cada alumne/a hi had’incloure:

– L’enunciat.

– Els continguts més destacats que s’hi tre-ballen.

– Les raons per les quals s’ha triat concretamentaquesta activitat.

Aquesta proposta pressuposa que els nois i noieshan de tenir a l’abast i en condicions tot el materialrelacionat amb les activitats.

Cal donar el temps necessari (com a mínim quinzedies) per a poder fer el treball en unes condicionsraonablement favorables.

3. Activitat d’avaluació basada en la redacció d’una“prova final” sobre els continguts treballats a classe

Consisteix a presentar un recull d’activitats quefacin referència als continguts treballats durant totel curs. Els nois i noies han d’elaborar i redactar laproposta segons unes pautes ben determinades.

Aquesta activitat consta de tres parts ben diferen-ciades:

3.1. L’elaboració, per part de l’alumnat, de les sevespropostes amb les pautes següents:

3.1.1. Establiment dels criteris ben definits quepermetin determinar el grau d’importància delscontinguts implicats en l’activitat.

3.1.2. Determinació de la tipologia de qüestionsi activitats aconsellables (sempre a partird’exemples coneguts i treballats).

3.1.3. Acord sobre el nombre total de qüestionsi activitats que s’han de proposar.

3.1.4. Fixació dels criteris bàsics de presentaciói redacció que en facilitin la lectura.

3.2. La selecció negociada, en grups de cinc, d’unnombre determinat d’activitats a partir de les ela-borades individualment. S’han de determinar elscriteris d’aquesta negociació i la selecció final.

3.2.1. Cal deixar clar que el treball en grup ha debasar-se en el treball individual; així, cada alum-ne ha d’exposar la seva proposta i explicar alsaltres els criteris que ha fet servir per a deter-minar-la.

3.2.2. Cal advertir-los que aquesta proposta degrup pot incloure activitats seleccionades delllibre, la síntesi d’algunes activitats o, fins i tot,activitats millorades.

3.2.3. Aquesta proposta ha d’incloure un annexen què constin les propostes individuals que hanservit de base per a la proposta final negociada.

3.3. La concreció de la proposta definitiva de “provaglobal”. El professor o professora farà una seleccióde les propostes presentades i, si cal, hi introduiràsíntesis i millores. Això es pot fer totalment oparcialment a l’aula mitjançant un debat a partird’aquest treball previ de selecció del professorat.

Aquesta proposta de prova global tant pot ser unbon material per a tot l’alumnat com un material dereforç per a alumnes amb determinades mancances.

La redacció de preguntes i problemes per a elaboraruna prova global sobre els aprenentatges d’un curspermet deduir quins són els criteris de selecció delscontinguts fonamentals i quina percepció tenen elsalumnes dels objectius d’aprenentatge que orientencadascuna de les unitats.

Per a poder dur a terme aquest treball és acon-sellable que durant tot el curs es duguin a termetreballs estructurats en grups cooperatius. En cascontrari, la falta de costum pot provocar el fracàs dela proposta.

Avaluació additiva

g35

Avaluació additiva gu

ia

Relaciona els valors que siguin equivalents (tingues en compte que els valors de partida

poden tenir més d’una equivalència):

10 m3 • • 10 000 dm3

373 K • • 273 K

1 000 ml • • 1 l

1 l • • 100 °C

32 F • • 1 000 kg

1 000 g • • 1 kg

0 °C • • 1 000 cm3

1 t • • 0 °C

1 dm3 • • 1 dm3

Explica si un cos que té més massa que un altre ha de tenir necessàriament una densitat

també més gran:

Si un cos té una temperatura de 100 °C, podem dir que la seva temperatura és de 100 K?

Per què?

En Pep ha posat unes patates a coure. Perquè l’aigua bulli abans, ha situat el

comandament del foc en la posició més alta. Quan l’aigua ja bull pensa el següent:

a) Abaixar el foc a la posició més baixa en la qual l’aigua continuï bullint. b) Deixar el foc en la posició més alta.

• Quina opció recomanaries a en Pep? Per què?

4

3

2

1

Avaluació additiva

Classifica els productes següents:

llet sucre vi aigua del mar fum bronze maionesaozó aire que respirem ferro

substàncies pures mescles heterogènies dissolucions

• Què creus que és més comú trobar en la nostra vida quotidiana: substàncies pures o mescles?

Fes una llista de les substàncies i de les mescles que t’has trobat avui (per exemple,

aigua de la dutxa, que és una mescla homogènia):

Contesta:

• Què són les partícules subatòmiques?

• Quins tres tipus en coneixes?

• Com estan distribuïdes en l’àtom?

6

5

g37

gu

iaAvaluació additiva

Dibuixa els àtoms segons les definicions següents:

a) Àtom de 4 electrons, 2 protons i 3 neutrons.

b) Àtom neutre amb 3 protons i 2 neutrons.

c) Àtom de dues càrregues negatives amb 2 protons i 3 neutrons.

Indica com prepararies 2 litres d’una dissolució d’aigua i sal, d’una concentració de 13 g/l.

Expressa la concentració final de la dissolució en kg/m3. Després digues quins estris de

laboratori necessitaries per a preparar la dissolució.

7

Avaluació additiva

Contesta:

• Com separaries les dues substàncies una vegada feta la dissolució?

• Quin mètode utilitzaries?

• Quins passos seguiries?

• Quins estris necessitaries?

Indica si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents i digues per què:

La combustió és una reacció química.

Una mescla de serradures i llimadures de ferro pot separar-se fàcilment mitjançant un procésde destil·lació.

La cromatografia s’utilitza per a separar les diferents substàncies d’una dissolució.

L’oli pot separar-se de l’aigua per decantació.

L’aigua de l’aixeta és aigua pura.

En tota reacció química la massa es conserva.

La fissió i la fusió són reaccions nuclears que es produeixen al Sol.

8

g39

SolucionariPRIMER LLIBRE

gu

ia

PÀGINA Reportatge

Els dos primers homes que van pujar a un globusaerostàtic van ser els germans Jacques Étienne i JosephMichel Montgolfier.

El combustible que feien servir els germans Montgolfierera la palla. Actualment els globus funcionen amb propà.

Els globus no es poden guiar, només es pot intentar triarel corrent d’aire amb la direcció desitjada.

L’hidrogen és un gas molt inflamable. El gas que es faservir actualment en els dirigibles és l’heli.

L’heli és un gas noble descobert per Jannsen l’any 1868en observar un eclipsi de Sol. Però no va ser fins al 1895que W. Ramsay va descobrir heli a la Terra en analitzar elmineral urani. No es va utilitzar en els primers dirigiblesperquè aquests eren anteriors al seu descobriment (elprimer dirigible data de finals del segle XIX).

Els globus, al llarg de la història, s’han utilitzat perdescobrir regions inexplorades, com a mitjà de transport,per fer observacions aèries, com a correu aeri, perestudiar la composició de l’atmosfera, per a la guerra, encompeticions esportives, en campanyes publicitàries, enretransmissions d’alguns esdeveniments, etc.

Resposta procedimental.

Els materials que es fan servir avui dia per a laconstrucció són molt més resistents. El niló amb el quales fan veles n’és un exemple.

PÀGINA Activitats

0,020 kg (20g) < 0,030 kg (30 000 mg) < 2 000 kg (2 t) << 5 000 kg (Mg)

mg g kg t

2 000 2 0,002 0,000002

5 000 000 5 000 5 0,0053 000 000 000 3 000 000 3 000 36 000 000 000 6 000 000 6 000 6

Resposta oberta.

Resposta oberta.

una llauna de refresc: 33 cl = 330 ml o cm3

una garrafa d’aigua: 5 l = 5 000 ml o cm3

un bric de llet: 1,5 l = 1 500 ml o cm3

una ampolla de cava: 0,75 l = 750 ml o cm3

un bric petit de suc de taronja: 200 ml = 200 cm3

una ampolla de colònia: 200 ml = 200 cm3

3 l > 1l > 0,5 l (5 dl) > 0,25 l (25 cl) > 0,2 l (200 ml) >> 0,15 l (150 ml)

cm3 dm3 m3 ml l

2 000 2 0,002 2 000 250 000 50 0,05 50 000 50

2 000 000 2 000 2 2 000 000 2 000

100 000 100 0.1 100 000 100

300 000 300 0,3 300 000 300

La precisió d’una balança que marca 32,5 g és de 0,5 g.

PÀGINA

La precisió de la balança de cuina és de 50 g.

• Proveta A: té una precisió de 2 ml.Proveta B: té una precisió de 5 ml.

• Proveta A: el volum mesurat és de 28 ml.Proveta B: el volum mesurat és de 15 ml.

Abans d’introduir el cos: 22 ml; després d’introduir elcos: 28 ml; per tant, el volum del cos introduït és de28-22 = 6 ml.

El bric mesura: 11,8 cm d’alçada; 4,6 cm d’amplada;3,5 cm de fons.• Segons aquestes mesures, la seva capacitat és

d’11,8 x 4,6 x 3,5 = 189,98 cm3 o ml.• Si dupliquéssim les seves mides, la seva capacitat seria

de 23,6 x 9,2 x 7 = 1 519,84 cm3 o ml.

Volum del cilindre = π · r2 · h = 3,14 · 32 · 20 == 565,2 cm3 o ml és la capacitat del got.

Resposta oberta.• Un mètode per a determinar el volum del nostre cos és

submergir-nos en un recipient on hi ha una quantitatd’aigua coneguda. Aquest recipient ha d’estar mesurat,de manera que el volum que ocupem serà igual a ladiferència entre el volum que ocupa l’aigua després desubmergir-nos i el volum d’aigua inicial.

Si són fabricats amb el mateix material significa quetenen la mateixa densitat. El volum del cos que té eldoble de massa també tindrà el doble del volum quel’altre cos.

PÀGINA

El cos que té el doble de densitat que l’altre també té eldoble de massa.

El cos que té el triple de densitat que l’altre també té unvolum tres vegades més petit. Té més volum el cos queté menys densitat.

200 g = 0,2 kg; 50 cm3 = 0,00005 m3

Densitat = 0,2 / 0,00005 = 4 000 kg/m3

massa volum densitat

30 g 6 cm3 5 g/cm3

80 g 10 cm3 8 g/cm3

450 g 50 cm3 9 g/cm3

6 000 g 3 m3 2 000 g/m3

La densitat d’aquest cos és de 6/10 = 0,6 kg/l. L’aigua téuna densitat d’1 kg/l; per tant, el cos podria surar.

Resposta oberta.21

20

19

18

17

16

62

15

14

13

12

11

10

9

52

8

7

6

5

4

3

2

1

42

8

7

6

5

4

3

2

1

32

1UNITATLa matèria per fora

– La densitat d’aquest material és: 250/22,12 == 11,30 g/ml; per tant, és tracta del plom.

– 100 g de plom ocuparien 8,85 ml.– 1 cm3 de plom tindria una massa d’11,3 g.

PÀGINA

El zinc té una densitat de 7 140 g/l; per tant, 100 gocupen un volum de 0,014 l.

Resposta model. Agafem una proveta i la pesem ambuna balança de precisió. Omplim aquesta fins a la meitat,per exemple, i anotem el valor d'aquest volum. Latornem a pesar. L’augment de pes correspon al pes del’aigua que hi hem posat. Per tant, ja sabem el pes d’unvolum determinat d’aigua. Amb aquestes dades i ambuna simple divisió, trobem la densitat d’aquest líquid.

La densitat de l’oli és 920 g/l. El pes de mig litre d’oli ésde 460 g; per tant, l’ampolla pesa 465 – 460 = 5 g.

El ferro té una densitat de 7 800 g/l. El volum d’unaesfera de 4 cm de diàmetre és de 0,0335 l; per tant, elseu pes és de 261,3 g.

material massa volum

or 500 g 0,026 lalcohol 197 500 mg 250 mlfusta 1 kg 0,0017 m3

glicerina 1 260 g 1 lcoure 30 g 0,00335 laigua 100 g 100 ml

La densitat de l’alcohol és de 790 g/ml i la de la benzinaés de 740 g/ml. Si sura en alcohol i s’enfonsa enbenzina, vol dir que la seva densitat es troba entreaquests dos valors. Si té un volum de 10 ml, el seu pes(calculat a partir de les densitats anteriors) es troba entre7,9 i 7,4 g.

• Perquè la cambra d’aire ha augmentat i, per tant, haaugmentat la seva capacitat de flotació en disminuir laseva densitat.

• Per augmentar la densitat de l’aigua i fer que l’ou surimés fàcilment.

• L’ou no ha de surar pas en aigua pura, ja que la densitatd’aquesta és més baixa que la de l’aigua salada.

• L’ou no suraria i, per tant, l’experiment no serviria perdemostrar res.

PÀGINA Procediment

• L’objecte utilitzat en l’experiment, segons la sevadensitat, és de ferro.

APLICACIÓ

Resposta procedimental.Volum d’una esfera: 4/3 · π · r3. Si l’esfera de l’experiment té un diàmetre d’1,5 cm, elseu volum és d’1,77 cm3 o ml.

Volum = 208,9 – 200 = 8,9 mlMassa = 244,5 – 200 = 44,5 gDensitat = 44,5/8,9 = 35,6 g/ml

PÀGINA Eix transversal

Plàstic de diferents tipus (PVC, PET, HDPE, etc.),cartró, paper, bric i vidre. Productes d’un sol ús: menjar, tovallons, mocadors depaper, brics i bosses d’escombraries.Productes reutilitzables: bosses de plàstic, ouera, caixade cartró, ampolla d’aigua i safates de porexpan.Resposta oberta.Resposta oberta.

PÀGINA Avaluació

1 kg (0,001 Mg) < 2 kg < 3,5 kg (3 500 g) < 25 000 kg (25 t)

a) 8 dm3 c) 6 000 dm3

b) 5 dm3 d) 1,9 dm3

Proveta A: 16 ml; proveta B: 22 ml; proveta C: 28 ml.Totes tres provetes tenen una precisió de 2 ml.

L’objecte introduït en B té un volum de 6 ml i l’objecteintroduït en C té un volum de 12 ml.

Densitat = 2kg/0,5 litres = 4 kg/l és la densitat del cos.• L’aigua té una densitat d’1 kg/l i el mercuri, de

13,6 kg/l; per tant, aquest cos s’enfonsaria en aigua isuraria en mercuri.

La resolució d’aquesta activitat depèn del valor de lacapacitat de l’ampolla i de la unitat en què es doni.Resposta model.Suposant que l’ampolla té una capacitat d’1 l:– Cal fer un canvi d’unitat de la densitat:

Kg 1m3

m3 1 000 l

– A continuació, el càlcul de la massa:1 l x 1,2 Kg/l = 1 200 g.

– Massa total: 1 200 g líquid + 150 g ampolla = 1 350 g

El volum de la figura és 2 · 15 · 5 = 150 cm3 = 0,00015 m3.La densitat d’aquest cos és de5 kg/0,00015 m3 = 33 333,33 kg/m3.

25 x 10 x 3 = 750 cm3 = 750 000 l

PÀGINA Reportatge

Algunes de les possibilitats de la nanotecnologia en unfutur seran la fabricació d’ordinadors molt petits i ambtanta capacitat que semblaran intel·ligents, la construcciód’estructures artificials per eliminar la contaminació del’aire i de l’aigua, de petits robots que eliminaran lescèl·lules cancerígenes del nostre cos, etc. Actualments’han construït nanotubs de carboni que condueixenl’electricitat.

La paraula nanotecnologia prové de nanòmetre, que ésuna unitat que correspon a la milionèsima part d’unmil·límetre.

L’aparell que permet veure i moure els àtoms és elmicroscopi d’efecte túnel.

3

2

1

74

7

6

5

4

3

2

1

13

03

92

29

28

27

26

25

24

23

72

22

Solucionari

1 200 –––––– · –––––– = 1,2 Kg.= 1 200 g.

2UNITATLa matèria per dins

Actualment, els científics que construeixen xips treballenamb gruixos de l’ordre de les dècimes de micra, unescent vegades més grans que el nanòmetre.

La diferència entre el gràfic i el diamant no és la sevacomposició, sinó la manera com estan disposats elsàtoms de carboni en l’espai. En el diamant, els àtomsformen una estructura cristal·lina cúbica que li dónal’aspecte i la rigidesa característics. En el grafit, elsàtoms es disposen formant estructures hexagonals.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

PÀGINA Activitats

• No, es tracta d’un àtom amb càrrega negativa.

Els àtoms B i C són neutres perquè tenen el mateixnombre d’electrons que de protons.

L’àtom que té més neutrons és el primer, que en té 3.

La fórmula de la molècula és N2O3.

D’esquerra a dreta: propà, monòxid de carboni, diòxid desofre i aigua oxigenada.

PÀGINA

MOLÈCULA H2S

Estronci: Sr; neó: Ne; arseni: Ar; antimoni: Sb; estany:Sn; xenó: Xe; urani: U; plutoni: Pu; mercuri: Hg.

En estat gasós, els àtoms estan molt separats entre ells,de manera que ocupen el màxim espai possible, enaquest cas, el volum que determina la mida del globus.Per tant, la resposta correcta és la c.

El fet que a temperatura ambient l’or sigui sòlid i elmercuri sigui líquid és degut als punts de fusió moltdiferents. El punt de fusió del mercuri, és a dir, latemperatura a la qual aquest mineral és líquid, és de–39 °C, mentre que la de l’or és de 1 063 °C.

La diferència entre el grafit i el diamant no és la sevacomposició, sinó la manera com estan disposats elsàtoms de carboni en l’espai. En el diamant, els àtomsformen una estructura cristal·lina cúbica que li dónal’aspecte i la rigidesa característics. En el grafit, elsàtoms es disposen formant estructures hexagonals.

L’estat físic d’aquestes substàncies dependrà del seupunt de fusió i d’ebullició. A 700 °C l’aigua i el mercuriestaran en estat gasós, l’alumini i l’estany seran líquids iel ferro serà sòlid.

Alcohol a –10 °C: líquid.Butà a –5 °C: líquid.Coure a 1 000 °C: sòlid.Mercuri a –50 °C: sòlid.Aigua a –10 °C: sòlid.Or a 3 000 °C: vapor.

El termòmetre no podria ser de mercuri perquè per sotadels –39 °C aquest metall és sòlid.

PÀGINA

Termòmetre A: marca 85 °F i té una precisió de 5 °F.Termòmetre B: marca 32 °C i té una precisió de 2 °C.Termòmetre C: marca 330 K i té una precisió de 10 K.

37 °C equivalen a 310 K i a 98,7 °F.

50 °F són equivalents a 10 °C; per tant, es tracta d’undia fred.

Nitrogen –210 °C = 63 K.Propà –187 °C = 86 K.Butà –135 °C = 138 K.Oxigen –218,4 °C = 54,6 K.

-273 °C = -459,4 °F.

0 °F = -17,8 °C. 100 K = -173 °C.-200 °F = -128,9 °C. 200 K = -73 °C.100 °F = 37,7 °C. 32 °F = 0 °C.

PÀGINA

• Com més alta és la temperatura, més grans són lesvelocitats de les partícules que formen el gas.

• No totes les partícules tenen la mateixa velocitat; devegades, una col·lisió pot frenar un àtom i accelerar-neun altre.

• Una partícula determinada pot variar la seva velocitaten xocar amb una altra partícula, és a dir, es potaccelerar o frenar.

• Resposta oberta.

El termòmetre clínic és un tub de vidre amb un petitdipòsit en un extrem que conté mercuri. En escalfar-se,el volum d’aquest líquid canvia. Hi ha una escalagraduada que ens permet llegir la temperatura segons elnivell on es trobi el mercuri.En el termòmetre de temperatura màxima i mínima eltub de vidre té forma de U, de manera que el mercurique hi ha a l’interior puja per un costat i baixa per l’altre.Hi ha dues escales de mesura a cada banda de la U, unade les temperatures mínimes i l’altra de les màximes.L’escala de temperatures mínimes està col·locada a lainversa perquè a mesura que augmenta la temperatura elmercuri baixa. Dins el tub, a cada banda, hi ha una petitavareta que es belluga lliurement empesa pel mercuri i queconserva l’última posició a la qual ha estat arrossegada,de manera que ens indica les temperatures extremes ales quals s’ha arribat. Ajudats per un petit imant, podemtornar a col·locar aquestes peces sobre el menisc delmercuri de cada costat perquè ens torni a indicar, quan esbellugui, les temperatures mínima i màxima.

21

20

15

19

18

17

16

15

14

05

13

12

11

10

9

8

7

6

94

5

4

3

2

1

84

7

6

5

4

g41

SolucionariPRIMER LLIBRE

gu

ia

neutrons(blau)

electrons

protons(vermell)

SH

H

Solucionari

PÀGINA Procediment

APLICACIÓ

Si la temperatura exterior és de –5°C, el bassal estaràgelat. De vegades, es forma una capa superficial degel i la resta es manté en forma líquida, si laprofunditat del bassal és suficient.Resposta oberta; depèn de la quantitat de sal afegida.Per evitar que es formi una capa de gel a la carretera,ja que la temperatura de congelació de l’aigua saladaés més baixa que la de l’aigua dolça.

PÀGINA Eix transversal

Les fàbriques de la fotografia poden emetre diòxid decarboni, diòxid de sofre, clorofluorocarburs, benzè,metà, diòxid de nitrogen, monòxid de carboni, ozó,vapor d’aigua, etc. Els efectes dels gasos emesos pels vehicles, lesfàbriques, etc. poden causar problemes respiratoris aun sector de la població més sensible (gent gran,asmàtics...), contribueixen a l’efecte hivernacle, al'augment de la mida del forat de la capa d’ozó,contaminen l’aire que respirem i, per tant,contribueixen a potenciar l’aparició de malaltiesrespiratòries, etc. Resposta model. La pujada de les aigües deguda aldesgel dels pols comportaria la desaparició de platges iciutats costaneres que quedarien sota l’aigua del mar;les espècies d’éssers vius que habiten els polss’extingirien o es desplaçarien cap a zones ambcaracterístiques semblants, etc. L’augment de lestemperatures afectaria les espècies vegetals i animalsde manera diferent segons el cas. Les espècies méstolerants s’adaptarien al canvi i les més especialitzadesacabarien extingint-se. Hi hauria un desplaçament deles espècies a la recerca de zones que gaudissin de lescaracterístiques mediambientals exigides. Endefinitiva, les variacions en el clima derivades deldesgel i de l’augment de les temperatures afectarientots els éssers vius del planeta, sobretot els que viuenen ecosistemes tan vulnerables com els tròpics, i, finsi tot, l’espècie humana, que es veuria afectada, perexemple, per l’agreujament de la freqüència i laintensitat de ciclons i huracans en zones poc habitualso per l’extensió de determinades malalties, com lamalària o el dengue.1. Compartir el cotxe amb altres persones que van enla mateixa direcció o al mateix lloc que nosaltres. Perexemple, amb els companys de la feina.2. Agafar el transport públic si ens hem de bellugar perla ciutat o zones ben comunicades.3. Anar caminant als llocs sempre que sigui possible.Resposta oberta.

PÀGINA Avaluació

El dibuix que representa la fórmula NH3 és el B.

En un gas els àtoms estan separats entre si i esmouen molt ràpidament.El canvi d’estat produït per l’escalfament d’un líquid

que es troba a la temperatura d’ebullició s’anomenavaporització.Mentre un sòlid es liqua, la seva temperatura esmanté constant. És la temperatura de fusió.

100 °C = 373 K

-3 °C = 270 K

0 °C = 273 K

32 °F = 273 K

PÀGINA Reportatge

Els humans van utilitzar abans l’or que el ferro perquè ésun dels pocs metalls que es pot trobar en estat nadiu ala natura i, per tant, és molt més fàcil d’aconseguir itreballar. A més a més, la brillantor de l’or ben segur queels cridava més l’atenció que el ferro.

Rodona: or; mitja lluna: plata; símbol femení: coure;símbol masculí: ferro.

Els alquimistes volien arribar a produir or a partir d’unmetall base com el plom i seguint els diferentsprocessos de purificació. Això requeria trobar “la pedrafilosofal” (ingredient màgic). D’aquest procés, se’nderivava una purificació espiritual i la recerca de l’elixir dela vida amb el qual s’aconseguiria la immortalitat.

Resposta oberta.

Amb l’alquímia es van descobrir noves substàncies comels àcids minerals i el fòsfor i es van desenvolupartècniques que després van ser útils per als científics.També es va avançar en la preparació de beuratges imedicaments d’origen mineral.

Resposta oberta.

PÀGINA Activitats

Substàncies pures: dibuixos A, B i D; mescles: dibuix C.

Compostos: dibuix A; elements: dibuixos B i D.

Elements: dibuixos A, B i D; compost: dibuix C.

Substàncies pures: aigua destil·lada, mercuri i alcohol.Mescles: petroli, llet, fusta, vi, aigua de l’aixeta.

PÀGINA

Element: nitrogen, heli, hidrogen i oxigen.Compost: aigua, sal de cuina, amoníac i metà.

5

37

4

3

2

1

27

6

5

4

3

2

1

17

4

3

2

1

55

45

35

3UNITATLa composició

de la matèria

protons(vermell)

neutrons(blau)

electrons

mescla homogènia mescla heterogèniaaigua + sal xaigua + oli xaigua + sucre xalcohol + sucre xalcohol + aigua xalcohol + sal xalcohol + oli x

El llautó és un aliatge de coure i zinc.

PÀGINA

• A 20 °C es poden dissoldre 10 g/l.• A partir de 60 °C es poden dissoldre 16 g/l.• Dissoldre 11g de solut en 0,5 l és el mateix que tenir

una concentració de 22 g/l; per tant, es podrandissoldre a una temperatura mínima de 76 °C.

• Cal afegir un mínim de 12 g, si la temperatura és de 40 °C.• Una dissolució saturada a 40 °C admet 12 g/l de solut.

A 8 °C, un litre està saturat amb 9 g de solut; per tant,en baixar la temperatura precipitaran 12 – 9 = 3 g desolut.

Les dues dissolucions que tenen la mateixa concentraciósón les dels dibuixos A i D.

La concentració de la dissolució és: 10/160 x 100 = 6,25 %.

PÀGINA

La concentració salina de l’aigua de mar és:2,5 kg/100 l = 0,025 kg/l = 25 g/l.

La concentració de la dissolució és: 10 g/0,5 l = 20 g/l.En 2 l la quantitat de solut que hi ha és: 20 g/l x 2 l = 40 g.

La concentració de la nova dissolució és:3 g/25 ml = 0,12g/ml.

Per trobar la quantitat de solut que hi ha a la dissoluciófem: 0,05 = x/200 g; x = 0,05 x 200 = 10 g de solut.

La concentració d’oxigen en l’aire és d’un 21%, és a dir,per cada 100 litres d’aire hi ha 21 litres que sónd’oxigen.

Si en 100 l d’aire hi ha 78 l de nitrogen, en x l d’aire hihaurà 1 l de nitrogen. Per tant: x = 100/78 = 1,28 litresd’aire.

Elements: nitrogen, oxigen, argó i ozó.Compostos: diòxid de carboni, vapor d’aigua i diòxid desofre.

Resposta model. Per mantenir un peix en vida dins unapeixera necessitem aigua com a medi de suport. A mésa més, necessitem que en aquesta hi hagi unaconcentració mínima d’oxigen dissolt perquè el peixpugui respirar (el capten gràcies a les brànquies). Si elpeix és d’aigua salada necessitarem mantenir unaconcentració de sals constant i igual a la que hi ha en elmedi on viu el peix. Finalment, és important controlar elpH de l’aigua, que s’ha de mantenir en valors neutres.La temperatura també és important ja que determina,entre altres coses, la solubilitat de l’oxigen,imprescindible perquè l’animal pugui respirar.

PÀGINA Procediment

Resposta procedimental.

APLICACIÓ

• 200 ml = 0,2 l; 10 g/l x 0,2 l = 2 g de solutnecessitem per fer la dissolució.

• 2 g/l x 0,5 l = 1 g de solut necessitem per fer ladissolució.

• 20 g/l x 0,75 l = 15 g de solut necessitem per fer ladissolució.

Les concentracions són les següents (d’esquerra adreta):

10 g/0,25 l = 40 g/l.2 g/0,1 l = 20 g/l.5 g/0,5 l = 10 g/l.

PÀGINA Eix transversal

El pol nord té la capa d’ozó més gruixuda.A l’estiu del 1998.Resposta oberta.Resposta model. L’augment de les radiacionsultraviolades obliga a prendre precaucions mésextremes quan hi estem exposats. Per exemple, al’hora de prendre el sol cal protegir-se la pell ambalguna crema protectora de factor alt, no passar-higaire estona i cobrir-se els ulls amb ulleres de sol. D’altra banda, cal disminuir l’emissió declorofluorocarburs, principals responsables del’augment del forat de la capa d’ozó, i no comprarproductes o aparells que puguin emetre’n.Les cataractes és una opacitat del cristal·lí, lentnormalment clara i transparent de l’ull, deguda a lacoagulació de les proteïnes que el constitueixen.Poden ser cataractes congènites o adquirides. Esmanifesten amb una disminució lenta, progressiva igradual de la visió.

87

77

20

19

18

17

16

15

14

13

12

57

11

10

9

47

8

7

6

g43

SolucionariPRIMER LLIBRE

gu

ia

SÒ

LID

LÍQ

UID

GA

S

SÒLID LÍQUID GAS

Aliatge: bronze Mesclaheterogènia:sorra i aigua

Mesclaheterogènia:

pedra volcànica

Mesclaheterogènia:

begudagasosa

Mesclaheterogènia:

aire

Mesclahomogènia o

dissolució:aigua i alcohol

PÀGINA Avaluació

Elements: mercuri, oxigen i heli.Compostos: diòxid de carboni, aigua i amoníac.

Substàncies pures: argó, ozó, diòxid de carboni i metà.Mescles: aire, aigua, maionesa, vi, bronze i llet.

De més a menys concentració: dissolució B (15g/l);dissolució A (10g/l); dissolució D (5g/l); dissolució C (2g/l).

200 ml d’aigua = 0,2 l = 0,2 g (a causa de la sevadensitat).La concentració de la dissolució és:10 g/10,2 g x 100 = 98 %.

Material: sucre, aigua, proveta per mesurar els 200 mld’aigua, balança per mesurar els 10 g de sucre, got deprecipitats on s’ha de fer la dissolució, cullereta perremenar.Es mesura la quantitat de sucre que necessitem amb labalança i la quantitat d’aigua amb la proveta. Poseml’aigua al got de precipitats, hi afegim el sucre i remenemamb la cullereta per ajudar a dissoldre’l. Ja tenim ladissolució preparada.

Els principals gasos que componen l’aire són l’oxigen i elnitrogen, que constitueixen el 99 % del volum total.

PÀGINA Reportatge

Resposta oberta.

La fotografia aprofita la sensibilitat a la llum d’unesdeterminades substàncies (sals de plata) per fixar lesimatges captades amb una càmera. La càmera fotogràfica és un instrument que recull iconcentra la llum i projecta una imatge sobre unasuperfície fotosensible, la pel·lícula fotogràfica.

Es poden obtenir fotografies sense la necessitat d’unacàmera fotogràfica, només cal tenir una “caixa fosca” o“càmera obscura”.

La sensibilitat d’una pel·lícula és la magnitud que ensindica la quantitat de llum que aquesta necessita perpoder fer la fotografia. Es mesura amb una unitatanomenada ISO. Per exemple, una pel·lícula 400 ISO témés sensibilitat que una de 50 ISO i, per tant, laquantitat de llum ambiental que necessitem per fer lafotografia és més petita.

Per construir una càmera obscura necessitem una capsade sabates o galetes pintada de negre per dins.Col·loquem la pel·lícula a l’interior, en un extrem, i al’altre fem un forat amb una agulla de cosir. Aquest foratactua d’objectiu i projecta sobre la pel·lícula una imatge.Si volem fer una fotografia amb aquest mètode hem defixar bé la càmera, triar una imatge que no tinguimoviment (per exemple, un paisatge) i esperar uns deuminuts perquè la pel·lícula tingui prou exposició.

Resposta model. Algunes de les utilitzacions de lesfotografies són: retrats, il·lustració de llibres,exposicions, fotografies per al carnet d’identitat i elpassaport, fotografia periodística, control de velocitatdels automòbils, fotografies aèries per a estudisgeològics, mostra i recull de costums d’altres èpoques,etc.

Les fotografies són més fidels al model que qualsevolquadre i se’n poden fer tantes còpies com es vulgui; pertant, la pintura va quedar en segon terme en aquestcamp i els pintors van haver de derivar els seus dotsartístics cap a una altra banda.

La fotografia no pot ser la prova d’un esdevenimentperquè actualment es poden manipular les imatges igenerar-ne d’artificials per ordinador que sónperfectament creïbles.

Resposta model. Alguns avantatges de la fotografiadigital són: el fet que permet visualitzar les fotografiesque es van fent i eliminar en el mateix moment aquellesque no agraden o no han quedat bé; permet untractament posterior amb ordinador per retocar, ampliaro modificar les imatges; no cal dur les fotografies a unlaboratori per revelar-les, sinó que aquestes quedenemmagatzemades en un disquet i es poden visualitzar al’ordinador, la qual cosa n’abarateix molt el cost; etc.Alguns dels inconvenients de la fotografia digital són: lescàmeres digitals són més cares que les tradicionals;obliguen a tenir un ordinador per visualitzar bé lesfotografies i per fer el tractament o les modificacionsposteriors; les càmeres són més senzilles i el fotògraf témenys protagonisme a l’hora de fer la fotografia; algunsusos pràctics de fotografia s’escapen de la possibilitatd’aquestes càmeres digitals, com per exemple lafotografia d’elements de la natura o la fotografiaesportiva, que obliguen a treballar amb teleobjectiusmolt potents, etc.

PÀGINA Activitats

Canvis físics: fondre gel, fer bullir l’aigua, gratinarformatge al forn, fer un suc de taronja, escalfar un gotde llet al microones, fer sucre cremat.Canvis químics: fer un ou ferrat, cremar un paper.

Per separar una mescla de sal i sofre el primer quehauríem de fer és dissoldre-ho tot en aigua. La salquedaria dissolta mentre que el sofre no, de manera quepodríem separar aquest últim per filtració.

a) L’aigua, l’alcohol i l’oli no són miscibles, de maneraque, en mesclar-los, se’ns formen tres capes bendiferenciades. Aprofitem això per separar-los perdecantació.b) Les llimadures de ferro es poden separar de la sal i lesserradures amb un imant. La sal i les serradures es podenseparar si afegim aigua a la mescla. La sal es dissoldrà ipodrem separar les serradures per filtració.c) Les llimadures de ferro les separarem gràcies a unimant. La resta, la dissoldrem amb aigua. El sucre éssoluble, mentre que el coure en pols no ho és. Aprofitantaquesta diferència, separarem aquests dos componentsper filtració.

3

2

1

69

9

8

7

6

5

4

3

2

1

59

6

5

4

3

2

1

97

Solucionari

4UNITATTransformacions

de la matèria

Resposta model. L’aigua destil·lada s’utilitza en l’àmbitdomèstic per planxar. La calç que porta l’aigua de l’aixetapot obturar amb el temps els orificis de sortida de laplanxa i obligar a canviar-la per una de nova. Utilitzantaigua destil·lada s’evita aquest problema.

En la descomposició d’aquests productes s’obtenen elselements següents:

metà: carboni i hidrogen. diòxid de carboni: carboni i oxigen. aigua: hidrogen i oxigen.amoníac: nitrogen i hidrogen.bicarbonat de sodi: sodi, carboni, hidrogen i oxigen.salfumant: hidrogen, clor i oxigen.

PÀGINA

• Hi ha hagut un canvi químic perquè el coure s’haoxidat, s’ha combinat amb l’oxigen. Com aconseqüència d’aquest fet, observem un canvi físic: elcanvi de color.

• La massa de la reacció es conserva, com en totes lesreaccions.

• El coure s’oxida, és a dir, es combina amb l’oxigen del’aire, la qual cosa fa que augmenti la seva massa.

La fermentació alcohòlica consisteix a convertir laglucosa o sucre en alcohol etílic o etanol en condicionsanaeròbies, és a dir, sense la presència d’oxigen. Elsencarregats de la transformació són les cèl·lules delllevat. Aquest procés és el que converteix el suc de lafruita en beguda alcohòlica. En el cas del raïm, s’extreuaquest suc, s’emmagatzema en condicions anaeròbies iles cèl·lules del llevat converteixen el sucre en vi. Quanel sucre s’esgota, les cèl·lules del llevat deixen defuncionar, i en aquest punt la concentració de l’alcohol sesitua entre el 12% i el 17%, segons la varietat del raïm il’època de la collita.

• Els reactius són: CH3OH i O2.• Els productes són: CO2 i H2O.

CaCO3calor CaO + CO2

Resposta model. Als forns de calç es produïa la reaccióindicada en l’exercici anterior, de manera que el ques’obtenia era CaO o calç viva, compost que es feia servirper blanquejar les cases, per exemple. Les temperaturesa les quals se sotmet la pedra calcària van dels 1 000 °Cals 1 200 °C. Avui en dia, es fa servir en la construccióper a la preparació de morter, en l’agricultura per aneutralitzar els sòls àcids, etc.

aspirina – àc. acetilsalicílicvitamina C - àc. ascòrbicsalfumant – àc. clorhídricvinagre – àc. acèticgasosa – àc. carbònicsuc de llimona – àc. cítric i àc. ascòrbic

PÀGINA

• S’ha produït una reacció química i, com aconseqüència, s’observa un canvi físic en la dissolució.

• La reacció química que ha tingut lloc és del tipusoxidació-reducció (redox):

Cu + 2Ag+ Cu2+ + AgPer tant, els reactius d’aquesta reacció són el coure i laplata (el coure s’oxida i la plata es redueix).

• A la superfície de la Lluna no es pot encendre focperquè en tot procés de combustió és imprescindiblela presència d’oxigen, element que no hi és present (laLluna no té atmosfera).

• Dins de la nevera, una poma pelada triga més aennegrir-se perquè la temperatura és més baixa i, pertant, la reacció d’oxidació és més lenta.

No es podria desprendre diòxid de sofre, en la reacciódescrita, perquè en els reactius no apareix cap compostque contingui sofre que es pugui combinar amb l’oxigenper donar SO2.

En les reaccions no desapareixen ni apareixen elementsnous, sinó que els elements que formen els reactius escombinen i es reorganitzen per donar els productes. Amés a més, les reaccions han d’estar equilibrades, és adir, hi ha d’haver la mateixa quantitat d’àtoms d’unelement a una banda i una altra de la reacció. Tenint encompte això:• No és possible perquè apareix un element nou, el D,

que no s’observa en el conjunt dels reactius.• No és possible perquè desapareix l’element C.• No és possible perquè C no és un element resultat de

la combinació de B i A, sinó que l’enunciat ens diu queés un element completament diferent. Perquè lareacció fos certa, C hauria de ser un compost i no pasun element, com ens indica l’enunciat de la pregunta.

Ingredients: 3 l d’oli, 3 l d’aigua, 500 g de sosa càustica,un pessic de farina, un grapat de pólvores de rentar i unraig de suavitzant (aquests dos últims ingredients no sónimprescindibles).Per fabricar sabó, es mescla la sosa càustica amb 1 litred’aigua en un recipient de plàstic o de ceràmica i es deixareposar 2 hores. S’ha de tenir en compte de no tocaraquesta mescla amb les mans ja que és perillós. Totseguit, es mesclen l’oli i l’aigua restant, s’hi afegeix lafarina, les pólvores de rentar i el suavitzant i es remenatot durant 5 minuts. S’hi afegeix, a poc a poc i sensedeixar de remenar lentament, l’aigua barrejada amb lasosa càustica. Quan comença a fer-se espès s’aboca almotlle que tenim preparat (caixa de sabates, ouera, etc.).Es deixa reposar a l’aire lliure i... ja tenim sabó!

PÀGINA

• En cremar sofre dins la bóta de vi s’aconsegueix quel’oxigen que hi ha en aquest espai es combini ambaquest element per formar diòxid de sofre. D’aquestamanera, s’elimina de l’espai buit l’oxigen que podriareaccionar amb el vi i oxidar-lo i que faria que esconvertís en vinagre.

Resposta procedimental.Tota reacció química no és res més que lareorganització dels àtoms, és a dir, abans i després dela reacció hi ha sempre els mateixos àtoms i, per tant,la massa es conserva. Tenint en compte això, lamassa de l’hidrogen alliberat és 42 g.

• Els hidrògens que es desprenen quan un àcid ataca unmetall surten del mateix àcid.Per exemple: 2HCl + 2Zn 2ZnCl + H2

• Els metalls que no són atacats d’aquesta manera sónels metalls nobles com l’or, la plata, el mercuri i elcoure.

19

18

17

99

16

15

14

13

12

89

11

10

9

8

7

6

79

5

4

gSolucionari gu

ia

PRIMER LLIBRE

45

L’aigua règia és una mescla de tres o quatre parts (envolum) d’àcid clorhídric per una d’àcid nítric. El resultatés fortament oxidant, sobretot en calent, propietat ques’aprofita per dissoldre diferents metalls nobles queresisteixen l’àcid nítric sol (or, platí, osmi). S’anomenaaigua règia per la seva acció sobre el “rei dels metalls”,l’or.

La radioactivitat té aplicacions diverses: conservaciód’aliments (evita la germinació de vegetals i estabilitzacerts productes d’origen animal), terapèutiques i dediagnosi (per exemple, radiografies), etc.

• La fusió nuclear és un procediment que no generaresidus radioactius, com la fissió. La primera matèria(l’hidrogen) es pot obtenir fàcilment de l’aigua de mar.Mitjançant la fusió s’allibera moltíssima energia.

• La massa del Sol disminueix constantment perquè esprodueixen reaccions nuclears de fusió, principalmentde nuclis d’hidrogen que es fusionen amb nuclis d’helii desprenen molta energia. La massa que es perd s’hatransformat en energia que s’allibera.

PÀGINA Procediment

• Resposta oberta.• No s’obtindran els mateixos resultats amb diferents

dissolvents. De vegades, un dissolvent no permetseparar soluts que sí que pot separar un altredissolvent.

• La tinta és una mescla de diferents colorants. Siamb l’experiment de cromatografia fet no observemcap descomposició, hauríem de tornar a provar-hoamb un altre tipus de dissolvent.

• Resposta oberta.

APLICACIÓ

• Sí, es podria fer servir per saber qui ha escrit en undeterminat paper.

• La de l’esquerra sembla que és una substància pura,la de la dreta, no.

• Si partim del fet que estem utilitzant el dissolventadient, és a dir, que dissol els diferents sòlids i elsarrossega pel paper de filtre, podem dir que la tacade l’esquerra és una substància pura perquè hi haun sol color.

PÀGINA Eix transversal

Resposta oberta.Totes les substàncies que es veuen en la fotografiasón perilloses, perquè porten el pictograma quen’indica la perillositat.Resposta oberta.Resposta oberta.Resposta oberta.Els pictogrames són una forma ràpida d’identificar unproducte perillós. A més, són molt clars i entenedorsper als nens i les persones que no saben llegir.

PÀGINA Avaluació

Per separar una mescla d’aigua i sal podem utilitzar elmètode d’evaporació.Pel mètode de decantació podríem separar unamescla d’aigua i oli.El mètode de filtració no serveix per separar el sucred’una dissolució aquosa, perquè en una dissolució les

partícules de solut són més petites que els porus delfiltre.La gasolina o el gasoil se separen del petroli pelmètode de destil·lació.La separació de l’hidrogen i l’oxigen de l’aigua perelectròlisi és un canvi químic.

Quan l’àcid clorhídric ataca el ferro es formenbombolles d’hidrogen.Si tirem vinagre sobre bicarbonat sòdic s’observal’alliberament d’un gas anomenat diòxid de carboni. En la combustió del butà, aquesta substànciareacciona amb oxigen.La respiració és una reacció química d’oxidació en laqual els productes que s’obtenen són diòxid de

carboni i aigua.

Dissoldre sucre dins d’un recipient amb aigua: canvi

físic.Tirar llimadures de ferro dins d’un recipient ambsalfumant: canvi químic.Introduir un fil de coure dins d’un recipient ambsalfumant: canvi físic.Escalfar una barra de ferro: canvi químic.Fondre un fil d’estany: canvi físic.Cremar carbó en una estufa: canvi químic.

Resposta model.Tres combustibles: petroli, metà i butà.

En les reaccions químiques es conserva la massa deles substàncies.En les reaccions nuclears hi ha alteracions iconversions de massa en energia.A les centrals nuclears s’obté energia a partir dereaccions nuclears de fissió.El sol proporciona molta energia gràcies a lesreaccions nuclears de fusió que tenen lloc al seunucli.Les substàncies radioactives emeten radiacions acausa de la desintegració del nucli dels seus àtoms.

PÀGINA

proveta: 1 xeringa: 8 embut: 12

tub d'assaig: 6 vas de precipitats: 2 embut de decantació: 11

erlenmeyer: 10 matràs aforat: 3 metxa d'alcohol: 14

matràs: 4 bureta: 5 trípode: 15

pipeta: 7 comptagotes: 9 gradeta: 13

PÀGINA

• En escalfar-se, el mercuri es dilata i, per tant, puja peltub de vidre.

• Si en comptes de mercuri, el termòmetre fosd’alcohol, la màxima temperatura que aquest podriaindicar seria la del punt d’ebullició d'aquestasubstància, és a dir, 78 °C. Els termòmetres d’alcohols’utilitzen en zones on es poden arribar a enregistrartemperatures inferiors al punt de solidificació delmercuri, és a dir, -39 °C (l’alcohol solidifica a -130 °C).

2

701

1

601

5

4

3

2

1

301

201

101

22

21

20

Solucionari

5UNITATUnitat final

PÀGINA

A. c = 5 g/l. B. c = 5 g/l.C. c = 10 g/l (una concentració de 5 g/l vol dir que en 0,2 ltenim 1 g de solut; 1 g/0,1 l = 10 g/l és la novaconcentració).D. c = 2g/l (una concentració de 5 g/l vol dir que en 0,1 ltenim 1 g de solut; 1 g/0,5 l = 2g/l és la novaconcentració).

Per separar una mescla de sucre i sal hi afegiremalcohol. La sal no es dissol en aquest líquid i el sucre sí.Aprofitant aquesta diferència, separarem les duessubstàncies per decantació o filtració (més precís).Necessitarem un vas de precipitats on afagirem l’alcohola la mescla, una barreta de vidre o cullereta per barrejarbé la dissolució, un embut, paper de filtre i un matràs, oncaurà el resultat de la filtració (alcohol i sucre). Perseparar el sucre de l’alcohol hem d’evaporar aquestúltim. Escalfarem la dissolució en un vas de precipitats,que col·locarem en un trípode, a sobre d’una metxad’alcohol.

Resposta model. Hi ha molts tipus de cafeteres, aquín’explicarem només un, encara que totes funcionenseguint el mateix sistema. La cafetera es divideix en trescompartiments. El de sota de tot l’omplim d’aigua; al delmig hi posem el cafè mòlt, i el de dalt rebrà el cafè jafet. En posar la cafetera al foc, l’aigua s’escalfa, bull itravessa la zona on hi ha el cafè. En passar per aquí, elcafè es dissol en l’aigua, que va a parar al compartimentsuperior. Quan hi afegim el sucre i la llet, aquests esdissolen amb el cafè. Hem fet una dissolució homogèniad’aigua, cafè, sucre i llet.

PÀGINA

Resposta oberta.

PÀGINA

El metanol és un líquid incolor, inflamable i tòxic, tantper inhalació com per contacte cutani. S’utilitza com asolvent, com a combustible especial i en la fabricaciód’anticongelants per a automòbils (la sevatemperatura de fusió és de -94 °C).La seva fórmula química és: CH3OH.

PÀGINA

Resposta procedimental.CH3OH + 3 O2 2 CO2 + 4 H2O

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Balança - massa - quilogram (kg) Termòmetre - temperatura - graus kelvin (K)Proveta - volum - metre cúbic (m3)Cronòmetre - temps - segon (s)

PÀGINA

Resposta procedimental.

PÀGINA

Resposta procedimental.

Resposta oberta.• Quan la gent diu que un producte "no té química" es

refereix al fet que no s’hi han afegit determinatsproductes químics com conservants o colorants, sinóque és tot natural.

• S’hauria d’especificar que "no han estat tractats ambcap producte químic".

• Resposta oberta.

12

11

311

10

211

9

8

111

7

011

6

901

5

4

3

801

g47

SolucionariPRIMER LLIBRE

gu

ia

que si es barregenformen

que poden ser

i es poden separar per i es poden separar per

protons

neutrons

mescles

homogènies heterogènies

destil·lació i evaporació cromatografia decantació filtració

àtomssòlid

es pot trobaren estat

és formada per es transformamitjançant

canvis físics

La matèria

que si s’escalfafins al punt de

fusió esconverteix en

que si s’escalfafins al punt

d’ebullició esconverteix en

líquid

gas

compostoselements

canvis químics

formats per que s’agrupen en

electrons molècules

que formen

que són

substàncies pures

9 788441 206663

ISBN 84-412-0666-X