Anatomia: Estudi de l'estructura d'un ésser viu mitjançant la dissecció de les parts que l'integren.

Bioquímica: és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent l'estudi i

GLOSSARI

l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules. L'etimologia de la paraula bioquímica prové del grec βίος, bios, "vida" i de química.

Epidèmia: és una descripció en la salut comunitària que ocorre quan una malaltia afecta un nombre d'individus superior a l'esperat en una població

durant un temps determinat. Per evitar el sensacionalisme que comporta aquesta paraula en ocasions s'utilitza el sinònim de brot epidèmic o brote.

Endèmia: és un procés patològic que es manté al llarg de molt temps en una població o zona geogràfica determinada. Generalment es tracta de malalties

infeccioses. La malaltia es manté al llarg del temps en un nivell estable, incloent variacions estacionals.

Endocrinologia: és un procés patològic que es manté al llarg de molt temps en una població o zona geogràfica determinada. Generalment es tracta de malalties infeccioses. La malaltia es manté al llarg del temps en

un nivell estable, incloent variacions estacionals.

Malalties cròniques: són aquelles malalties de llarga durada i en general de progressió lenta. No hi ha un consens sobre el termini a partir del qual una malaltia passa a considerar-se crònica; però de mitjana, tota malaltia que tingui una durada major a sis mesos

pot considerar-se com crònica.

Farmacologia: és la ciència que estudia la història, l'origen, les propietats físiques i químiques, la presentació, els efectes bioquímics i fisiològics, els mecanismes d'acció, l'absorció, la distribució, la biotransformació i l'excreció així com l'ús terapèutic de les substàncies químiques

que interactuen amb els organismes vivos. En un sentit més estricte, es considera la farmacologia com l'estudi dels fàrmacs, sigui que aquestes tinguin efectes beneficiosos o bé tòxics. La farmacologia té aplicacions clíniques quan les substàncies són utilitzades en el diagnòstic, prevenció i tractament d'una malaltia o per a

l'alleugeriment dels seus símptomes.

Genètica: és la ciència que estudia la història, l'origen, els propietats físiques i químiques, la presentació, a els Efectes bioquímics i fisiològics, a els Mecanismes d'acció, l'absorció, la Distribució, la biotransformació i l'excreció així com l 'Ús terapèutic de les substàncies químiques

que interactuen con los Organismes vivos. En un sentit més estricte, és considera la farmacologia com l'estudi dels fàrmacs, va seguir que aquestes tinguin Aporteu beneficiosos o bèl Tòxics. La farmacologia te aplicacions clíniques Quan els substàncies són utilitzades en el Diagnòstic, prevenció i Tractament de la ºMalaltia o per a

l'alleugeriment dels seus símptomes.

Ginecologia: és l'especialitat mèdica que tracta les malalties del sistema reproductor femení (úter, vagina i ovaris).

Immunologia: és l'estudi de les bases biològiques i bioquímiques dels mecanismes de defensa del cos contra patògens, com ara bacteris, virus i fongs, o

altres substàncies alienes, com ara toxines i verins. És una subdisciplina de les ciències de la salut. La immunologia també estudia els desajustaments i les disfuncions d'aquests mecanismes de defensa.

Microbiologia: és l'estudi dels microorganismes, incloent-hi els virus, procariotes i eucariotes simples.

Neurocirurgia: és una especialitat mèdica que s'encarrega de l'estudi i el tractament mèdic i quirúrgic de les malalties neurològiques, del sistema nerviós central (SNC), del sistema nerviós perifèric (SNP) i de les lesions que es troben situades al crani i a la columna vertebral.

Neurologia: és l'especialitat mèdica que, conjuntament

amb la neurocirurgia, s'ocupa de les malalties del sistema nerviós, tant central com perifèric. Els metges especialitzats en aquest àmbit reben el nom de neuròlegs.

Neurona: és una cèl·lula del teixit nerviós. És formada pel cos cel·lular i l'axó. Al cos cel·lular hi ha el nucli i el citoplasma de la cèl·lula. Del cos creixen dos tipus de

prolongacions: les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l'axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dentrítiques d'una altra neurona.

Oncologia: és l'especialitat mèdica que estudia els

tumors benignes i malignes, però amb atenció especial als malignes, o dit d'altra manera, el càncer.

Patent: és un conjunt de drets exclusius garantits per un govern o autoritat a l'inventor d'un nou producte (material o no material) susceptible de ser explotat industrialment per al bé del sol·licitant de tal invenció (com a representant) durant

un espai limitat de temps (generalment vint anys des de la data de presentació de la sol·licitud) i per a mantenir-la en vigor cal pagar taxes anuals a partir de la seva concessió. Com a contrapartida, la Patent es posa a disposició del públic per a coneixement general i el dret atorgat per una Patent no és tant el de la fabricació, l'oferiment en el

mercat i la utilització de l'objecte de la Patent, que sempre té i pot exercir el titular, sinó, sobretot i singularment, el dret d'excloure a altres de la fabricació, utilització o introducció del producte o procediment patentat en el comerç.

Patologia: és la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el

seu més ampli sentit, és a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.

Patogen: agent infecciós o, més habitualment, germen, és un agent biològic que causa malalties o trastorns al seu hoste. El terme "patogen" deriva del grec "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals

un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la contaminació del sòl és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.

Radiodiagnòstic: Branca de la radiologia es tracta d'exàmens de raigs X, és a dir, les radiografies i la

radioscòpia per a fins de diagnòstic.

Símptoma: es la referència subjectiva que dóna un malalt per la percepció o canvi que pot percebre com a anòmal o causat per un estat patològic o malaltia. El terme "símptoma" s'oposa al senyal clínic, que és una dada objectivable. El símptoma és un avís útil que la salut pot estar amenaçada

per quelcom de psíquic, físic, social, o una combinació.