Geografia ii unitat 2 l'economia
-
Upload
marcel-lopez-mateos -
Category
Education
-
view
124 -
download
8
Transcript of Geografia ii unitat 2 l'economia
GEOGRAFIA II CFA Mare de Déu de Montserrat
(GES II) 1
ÍNDEX
Unitat 1: La població i la demografia.
Unitat 2. L’espai econòmic.
Unitat 3: Urbanisme i societat.
2
UNITAT 2: OBJECTIUS.
1.Identificació els tres sectors econòmics i comprensió de les seves dinàmiques internes i de la seva relació amb els nivells de desenvolupament.
3
UNITAT 2: OBJECTIUS.
2. Identificació de les principals zones industrials a nivell mundial i dels factors de localització industrial i la seva relació amb les xarxes de comunicació i transport. Anàlisi de l’evolució de l’activitat dels sectors secundari i terciari a Catalunya.
4
UNITAT 2: OBJECTIUS.
3. Comprensió de la relació entre serveis,
societat del benestar i sistema
contributiu. Classificació i anàlisi d’alguns
serveis a nivell mundial i local.
Identificació de la tendència a la
terciarització de les societats actuals.
5
UNITAT 2: OBJECTIUS.
4. Valoració de les conseqüències de la
globalització de l’economia, entre les
quals la deslocalització industrial i les
noves formes de comerç.
6
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
7
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
8
Anomenem activitat econòmica el conjunt
d’activitats que duen a terme les persones
amb la finalitat de satisfer les seves
necessitats (menjar, vestir-se, viatjar...).
L’activitat econòmica produeix béns (llibres,
automòbils, eines...) i presta serveis (béns
no materials, com ara la informació).
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC
9
Quins són les 3 fases de l’activitat
econòmica?
Les tres fases de l’activitat econòmica són
la producció, la comercialització i el
consum.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC
10
1. Producción: és la part del procés de
l’activitat econòmica en la qual es creen
béns i els serveis que seran consumits per
les persones. La producció pot ser de 3
tipus:
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
11
1.1. Béns de consum o finals: són aquells
béns que no busquen produir altres béns,
sinó que satisfan directament la necessitat
del consumidor (roba, aliments, mobiliari,
etc.)
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
12
1.2. Béns de producció o intermediaris: són
aquells béns amb els quals es produeixen
els bens de consum (màquines, eines, etc.).
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
13
1.3. Serveis: són els béns no materials,
com per exemple l’educació, la sanitat i la
informació.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
14
2. Comercialització: un cop creat el
producte, la comercialització se n’encarrega
de la distribució i la venda.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
15
3. Consum: és la part final del procés de l’activitat econòmica en què les persones compren els béns i els serveis per satisfer les seves necessitats.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
16
Quins són els factors de producció?
Els factors necessaris per produir béns o
serveis són els recursos naturals, el treball i
el capital.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
17
Recursos naturals i matèries primeres: són
el conjunt de recursos que l’ésser humà
troba a la natura, com ara la fusta, els
materials i el petroli. Quan aquests recursos
són transformats, es produeixen nous béns.
Exemple: Amb la fusta dels arbres es poden
fabricar els pupitres i les cadires.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
18
Treball: és l’esforç fet per les persones per
obtenir els béns i els serveis amb la finalitat
de satisfer les seves necessitats.
Exemple: En una moto hi ha el treball de
molts treballadors (soldadors, mecànics,
enginyers, transportistes...).
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
19
Capital i tecnologia: el capital és la base econòmica i
material necessària per produir els béns i els serveis.
D’aquesta manera, el capital va des dels diners que una
empresa té per pagar factures i comprar matèries
primeres fins als terrenys, els edificis i la maquinària de
les seves fàbriques.
Exemple:El capital d’una empresa de rentatge de cotxes
comprèn des dels diners (per pagar el lloguer del local,
els sous dels treballadors, els productes per al rentatge
de cotxe...) fins a la màquina de rentatge, els dipòsits de
l’aigua, etc.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
20
La tecnologia és el conjunt de procediments que
s’utilitzen per obtenir els béns o els serveis, com
per exemple nous programes informàtics.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
21
Els sistemes econòmics
Les normes i les regles amb què una societat
s’organitza per produir, distribuir i consumir béns
i serveis constitueixen un sistema econòmic. Els
sistemes econòmics més importants són el
capitalista i el comunista. Avui podem distingir-ne
aquests dos tipus en:
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
22
1. El sistema d’economia de mercat és el vigent a
Europa, els Estats Units o el Japó i és el més
estès arreu del món. En aquest sistema, les
empreses són les unitats de producció bàsiques,
tot i que l’Estat també participa en la vida
econòmica. Les empreses decideixen quins béns
i serveis han de produir, com els han de produir i
com els han de distribuir. Els productes, siguin
béns o serveis, es venen en el mercat. El preu
d’un producte en el mercat depèn de l’oferta i la
demanda.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
23
2. El sistema d’economia planificada és el
predominant a la Xina o a Cuba. En aquest
sistema, l’Estat s’encarrega d’elaborar els plans
en què es determinen quins productes s’han
d’obtenir, quina manera s’han de produir i
distribuir i a quin preu s’han de vendre.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
24
3. El terme economia mixta fa referència a un
model o sistema econòmic que incorpora
elements tant de l'economia de lliure mercat com
de l'economia planificada.
Un model on el sector privat i l'Estat
comparteixen accions per intentar oferir resposta
als tres problemes bàsics de l'economia:
producció, distribució i consum.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
25
Un sistema d'economia mixta adopta d'una economia de
lliure mercat, per un costat, l'assignació de la majoria
dels recursos es duu a terme al propi mercat a través de
les decisions dels agents econòmics privats i, per l’altre,
la característica de buscar l'eficiència en la producció,
seguint per a això les regles del mercat.
I, de l'economia planificada, en el que a les empreses de
capital públic es refereix, la priorització en la consecució
d'objectius d'interès social.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
26
El creixement econòmic.
El creixement econòmic és l’augment o la
disminució de béns i serveis que es produeix en
un territori en un període de temps determinat,
generalment un any. El creixement econòmic pot
ser positiu o negatiu:
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
27
1. Quan el creixement econòmic és positiu, diem
que som en fase de prosperitat, ja que les
empreses produeixen més i donen feina.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
28
2. Quan el creixement econòmic és negatiu, diem
que som en un període de crisi o recessió, ja
que les empreses no produeixen tant i, en
conseqüència, hi ha menys feina i el nombre
de persones aturades augmenta.
El creixement econòmic s’expressa en
percentatge (%).
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
29
Què és el mercat?
El mercat és el lloc on compren i es venen
mercaderies. En aquest procés hi intervenen els
venedors que ofereixen una mercaderia (oferta) i
els compradors que la volen comprar (demanda):
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
30
1. Oferta: és la qualitat de productes que els
venedors porten al mercat amb la finalitat de
ser venuts.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
31
2. Demanda:és el nombre de compradors
interessats a adquirir un producte determinat
(per exemple, una rèvola).
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
32
Què és la llei de la oferta i la demanda?
La llei de l’oferta i la demanda és un mecanisme
que estableix el preu dels productes al mercat.
Un producte és més o menys car segons la
qualitat d’oferta que hi hagi d’aquest producte,
com també segons el nombre d’interessats a
comprar-lo.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
33
Què és la llei de la oferta i la demanda?
Exemple 1: Imagina que un comerciant vol vendre al
mercat una ampolla plena d’aigua de mar. Com que hi
ha moltíssima oferta d’aigua de mar, atès que està a
l’abast de tothom (només cal apropar-se a la platja i
omplir un got d’aigua salada), i a l’hora n’hi ha molt
poca demanda (molt pocs estan disposats a pagar per
un got d’aigua de mar), el preu que el comerciant pot
demanar per vendre l’ampolla és baixíssim.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
34
Què és la llei de la oferta i la demanda?
Exemple 2: Imagina que un comerciant vol
vendre al mercat un lingot d’or massís de 24
quirats. Com que l’or és un metall preciós i
gairebé no n’hi ha oferta al mercat, molta gent
està interessada a adquirir el lingot (molta
demanda), per la qual cosa el comerciant el pot
vendre per un preu molt alt.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
35
Què són els agents econòmics?
Els agents econòmics són les persones, els grups
o les institucions que s’ocupen que l’economia
funcioni, ja que s’encarreguen de produir
comercialitzar i consumir els béns i els serveis.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
36
Els tres agents econòmics més importants són:
1. Les famílies.
2. Les empreses o sector privat.
3. L’estat o sector públic.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
37
1. El paper de les famílies en l’economia és com
a consumidors, atès que gasten una part
important dels seus diners en la compra de béns
i serveis per cobrir les seves necessitats
(habitatge, alimentació, roba, etc.). Les famílies
obtenen els diners gràcies als salaris que
perceben per treballar.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
38
2. Les empreses són les unitats de producció en
un sistema d’economia de mercat. Podem
classificar les empreses segons el nombre de
treballadors que tenen, segons l’activitat
productiva que fan i segons el tipus de propietat.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
39
2.1. Segons el nombre de treballadors, les
empreses poden ser grans, mitjanes o petites.
- Les empreses grans tenen més de 250 treballadors.
- Les empreses mitjanes tenen entre 50 i 249
treballadors.
-- Les empreses petites tenen menys de 50 treballadors.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
40
2.2. Segons l’activitat productiva, les empreses
poden ser agrícoles, industrials, de serveis o
financeres.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
41
2.3. Segons el tipus de propietat, les empreses
poden ser privades, públiques o mixtes.
- En les empreses privades, el capital pertany a
unes persones concretes.
-- En les empreses públiques, el capital pertany a
l’Estat.
-- En les empreses mixtes, una part del capital
pertany al sector privat i l’altra, a l’Estat.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
42
2.3. Segons el tipus de propietat, les empreses
poden ser privades, públiques o mixtes.
- En les empreses privades, el capital pertany a
unes persones concretes.
-- En les empreses públiques, el capital pertany a
l’Estat.
-- En les empreses mixtes, una part del capital
pertany al sector privat i l’altra, a l’Estat.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
43
Creixement de les empreses
El liberalisme econòmic, és a dir, el corrent de
pensament en què es basa el sistema
d’economia de mercat, és partidari de la lliure
competència de les empreses en el mercat. En
una economia de mercat, els preus dels béns i
els serveis depenen de l’oferta i la demanda. Una
economia de mercat funciona així si la
competència entre totes les empreses és
perfecte, és a dir, si hi ha molts demandants i
molts oferents de tots i cadascun dels productes.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
44
Sovint, però, la situació és ben diferent perquè,
entre altres imperfeccions del mercat, existeixen
monopolis. És freqüent que hi hagi molts
demandants d’un producte i, en canvi, una sola
empresa que els ofereixi. En aquests casos,
l’empresa que ofereix el producte, com que no té
competència, pot fixar el preu que li interessi per
obtenir el màxim benefici. Quan es produeix
aquest cas, es diu que aquesta empresa exerceix
una posició de monopoli.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
45
Concentració empresarial.
Les necessitats d’inversions elevades a l’hora de
finançar les innovacions tecnològiques i la
renovació energètica van fer que les petites
empreses familiars fossin cada vegada menys
competitives i van propiciar un procés de
concentració industrial.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
46
A més, les crisis econòmiques i l’augment de la
competència reforçaven les empreses més grans,
mentre marginaven les més petites, que només
tenien com a sortida plegar o fusionar-se amb
unes altres de més grans i resistents. Les
guerres de preus per aconseguir guanyar mercats
van afavorir, també, els convenis entre empreses
a l’hora de fixar els preus i reduir àrees
d’influència amb la finalitat de reduir la
competència i impedir la davallada dels preus.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
47
Aquesta concentració empresarial podia ser:
El càrtel, que consistia en una associació
d’empreses dedicades al mateix sector d’activitat
que establien acords amb la finalitat de restringir
o eliminar la competència en el mercat d’un
determinat producte, controlar la producció i la
distribució, fixar els preus i aconseguir així un
benefici més gran.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
48
El trust, que seria el resultat de la fusió
voluntària de diverses empreses amb la pèrdua
de la seva independència productiva, comercial i
jurídica per crear-ne una de nova amb l’objectiu
de cobrir totes les etapes de la producció d’un
article, per, d’aquesta manera, eliminar del
mercat la competència. Les accions de l’empresa
resultant de la fusió es repartirien entre els nous
socis segons el valor de les seves antigues
indústries.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
49
El holding, que és una societat financera o
corporació de companyies dominada per una
única empresa que posseiria participacions de
capital de diverses empreses de les quals
controlaria les activitats en part o totalment.
Aquest seria el principal instrument de la
penetració financera que farien servir els bancs
per entrar en el món de la indústria.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
50
El procés de concentració industrial va donar
com a resultat la formació de grans trusts o
càrtels, el poder econòmic dels quals va arribar a
adquirir tals dimensions com per controlar els
mercats, fixar els preus tot obstaculitzant el lliure
joc del mercat i impedint la lliure competència.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
51
Aquesta prepotència de les grans companyies
seria especialment forta als Estats Units, on una
sèrie de grups financers (com el del magnat del
petroli Rockefeller) van arribar a exercir
situacions gairebé monopolistes i a disposar de
gran influència, fins i tot, en l’àmbit polític, fet
que va propiciar l’elaboració d’una llei (Sherman
Act, 1890) destinada a limitar l’actuació dels
trusts.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
52
Creixement intern i extern
Normalment, les grans empreses es componen
de diverses unitats productives, és a dir, un
empresa pot tenir moltes fàbriques béns
diferents. Aquestes empreses acostumen a
expandir la seva activitat i a fer-se cada cop més
grans.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
53
En les empreses es distingeixen dos tipus de
creixements: l’intern i l’extern.
Es produeix creixement intern quan una
empresa crea noves àrees de producció.
Es produeix un creixement extern quan una
empresa creix mitjançant la compra d’altes
empreses ja existents.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
54
Creixement horitzontal, vertical i diversificat
El creixement de les empreses, sigui intern o
extern, també pot ser horitzontal, vertical o
diversificat.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
55
Creixement horitzontal, vertical i diversificat
El creixement horitzontal es produeix quan una
empresa crea o compra altres empreses del
mateix sector. L’objectiu de l’empresa
compradora seria abaratir costos de producció i
aconseguir un cert poder de monopoli en el
mercat.
Ex: Una empresa editorial que comprés una altra
editorial.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
56
El creixement vertical es produeix quan una
empresa crea o compra altres empreses
relacionades amb la seva activitat. En aquest cas
l’objectiu seria també abaratir costos de
producció; al mateix temps, a l’hora de vendre el
seu producte final podria incrementar els
beneficis.
Ex: Una empresa editorial que comprés una
empresa paperera per obtenir el paper a més
bon preu.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
57
El creixement diversificat es dóna quan una
empresa crea o compra altres empreses de
sectors diferents. Aquí, l’objectiu seria diversificar
el risc: si la venda de llibres anés malament i
generés pèrdues, l’empresa podria compensar-
les amb el beneficis procedents d’altres
empreses.
Ex: Una empresa editorial que comprés una
empresa discogràfica i una perfumeria.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
58
3. L’Estat duu a terme un conjunt d’activitats
econòmiques i socials que pertanyen al sector
públic:
i) Ofereix a tota la població serveis públics
com ara la sanitat, l’educació, les vies de
transport o la policia.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
59
ii) Promou l’activitat econòmica impulsant
obres que acabin beneficiant les empreses i
les famílies (carreteres, pantans, etc.).
iii) Protegeix amb ajuts socials totes les
persones que no poden treballar perquè
estan a l’atur, que pateixen una malaltia o
que estan jubilats, és a dir, la redistribució
de rendes per evitar les desigualtats
econòmiques que es poden produir entre
persones i territoris.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
60
Impostos i el deute públic
El sector públic té la important comesa d’actuar
en el camp de la presentació de serveis i la
redistribució de la renda. Aquesta doble activitat
exigeix una despesa molt elevada, a la qual tots
els ciutadans contribuïm. Els governs financen la
despesa del sector públic a través dels impostos i
el deute públic. Els impostos poden ser directes o
indirectes.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC..
61
Els impostos directes són els que tothom paga
cada any segons els ingresso que ha tingut, a
través de l’impost sobre la renda de les
persones físiques (IRPF), o els que paguen les
empreses segons els beneficis obtinguts
durant l’any, a través de l’impost de societats.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
62
Els impostos indirectes són els que carreguen
sobre el consum de certs productes, com ara
la benzina, el tabac o les begudes
alcohòliques. L’impost sobre el valor afegit
(IVA) és un impost indirecte que paguem, per
exemple, quan anem a un bar o a un
restaurant, quan comprem un producte, quan
anem al cinema o quan consumim energia
elèctrica.
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
Els governs també poden finançar les despeses
del sector públic demanant diners en préstec a
persones o empreses. Els governs sempre es
comprometen a tornar aquests diners més uns
interessos.
La totalitat dels diners que els governs deuen a
les persones i a les empreses és el deute públic.
63
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
Les relacions econòmiques internacionals
Les relacions econòmiques internacionals tenen un per enorme en l’economia de tots els països, ja que aquests no viuen aïllats els un dels altres és un fet que podem constatar cada dia. Per exemple, l’Estat espanyol ha de comprar petroli als països que en produeixen, pel carrer circulen cotxes japonesos i alemanys... i al seu torn, els habitants d’altres països també consumenixen productes espanyols.
64
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
Fabricar un producte a Terrassa i vendre’l
lliurement a Nova York, o a l’inrevés, pot ser una
feina complexa per culpa dels obstacles que
dificultin el comerç entre l’Estat espanyol i els
Estats Units. Els aranzels, els contingents i les
normes tècniques o sanitàries són les barreres
d’ús més habitual per limitar la lliure circulació
de productes entre països. El pagament dels
aranzels i el control de tots els productes que
entren i surten d’un país tenen lloc a la duana. 65
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
Proteccionisme i lliurecanvisme
El comerç internacional ha estat un motiu i
discussió entre els defensors de dos grans
models: el proteccionisme i el lliurecanvisme.
66
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
El proteccionisme propugna l’establiment de
mesures, com ara aranzels, per defensar la
producció interior davant la competència
estrangera.
67
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
El lliurecanvisme propugna la lliure circulació de
mercaderies, és a dir, la supressió dels obstacles
que dificulten el comerç internacional.
68
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
El sistema econòmic mundial
Les barreres que dificultaven les relacions econòmiques internacionals es van esfondrant de mica en mica, A més, la nova economia basada en el desenvolupament tecnològic, afavoreix aquest procés.
Vivim en un món globalitzat: allò passa en altres països afecta la nostra economia, les relacions socials, els moviments culturals i, fins i tot, el medi ambient.
69
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
La globalització és un procés d’interconneixió
econòmica, social, política i cultural induït per
l’abaratiment dels transports i per la incorporació
de les Tecnologies de la Informació i de la
Comunicació (TIC) ala vida diària de les
empreses, les organitzacions socials i les
famílies.
70
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
Aquesta interconnexió ha revolucionat el
funcionament de les societats industrials, però
també accelerat l’exclusió de molts col·lectius
humans, d’àmplies zones geogràfiques i de
cultures senceres.
71
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
Aquesta interconnexió ha revolucionat el
funcionament de les societats industrials, però
també accelerat l’exclusió de molts col·lectius
humans, d’àmplies zones geogràfiques i de
cultures senceres.
72
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
L’abaratiment dels costos de transport ha
possibilitat la internacionalització de les activitats
de moltes empreses i ha permès que les taxes de
creixement econòmic dels països industrials
siguin molt notables. Aquest creixement, però, ha
anat acompanyat d’un increment de la
desigualtat, que ha tingut conseqüències
negatives en la distribució de la riquesa.
73
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
D’altra banda el creixement econòmic dels
països més desenvolupats ha tingut poc en
compte les conseqüències ecològiques de la
producció i el consum. Malgrat la sensibilització
ecològica d’una bona part de la societat, el
deteriorament del medi ambient s’agreuja.
74
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
La globalització també ha comportat l’expansió
de noves formes de producció basades en la
desmaterialització i desnacionalització dels
productes i dels pocessos productius.
75
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
La desmaterialització dels productes significa
que el seu valor depèn més dels elements
immaterials que s’hi incorporen, com ara el
disseny del producte o la imatge de la marca, que
no pas de la manipulació física dels elements
materials de què es componen.
76
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
La desnacionalització prové del fet que els canvis
recents en les TIC i en els transports han facilitat
a les empreses la divisió internacional dels
processos productius: per molts béns, cada fase
del procés té lloc al país que menys despreses
genera per a l’empresa.
77
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
Països rics i països pobres.
Al segle XIX, la Revolució Industrial va triomfar en
moltes regions d’Europa i d’Amèrica del Nord. Els
països restants es van especialitzar en la
producció de primeres matèries, que
subministraven als països industrialitzats. Al seu
torn, els països industrialitzats venien arreu del
món els seus productes manufacturats. 78
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
Aquest tipus de relació econòmica, basat en el
predomini dels països industrialitzats (països
rics) sobre els productors de primeres matèries
(països pobres), s’ha accentuat fins al punt que
els països rics són cada vegada més rics i els
països pobres, cada cop més pobres.
79
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
El centre i la perifèria
Alguns economistes parlen de centre i perifèria
per descriure les relacions econòmiques
internacionals i per explicar el problema del
subdesenvolupament i la pobresa del Tercer
Món.
80
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
El centre el formen els països industrialitzats, on
la industrialització i el progrés tècnic han arrelat i
on prospera una agricultura modernitzada i
diversificada.
81
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
A la perifèria, en canvi, el progrés tècnic és
mínim, la industria no hi ha arrelat i l’economia
es basa en l’agricultura i en l’exportació de
primeres matèries.
82
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
De l’oposició entre centre i perifèria deriva la
idea de l’intercanvi desigual, ja que els productes
manufacturats són cada cop més cars amb
relació als productes agrícoles o les primeres
matèries; això significa, per exemple, que cada
vegada calen més quilos de cafè o de cacau per
comprar un tractor.
83
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
84
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
Els sectors de producció
Les activitats econòmiques es poden classificar
de diverses maneres. Una de les classificar més
habituals pren com a base la producció: el
primari, el secundari i el terciri.
85
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
El sector primari agrupa totes les activitats
econòmiques que tenen com a finalitat obtenir
productes directament de la natura, és a dir,
primeres matèries. En el sector primari
s’inclouen les activitats relacionades amb
l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’explotació
forestal i minera.
86
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
El sector secundari inclou les activitats
econòmiques que tenen com a finalitat la
transformació de productes, ja sigui de primeres
matèries o de productes semielaborats. Aquest
sector també s’anomena sector industrial. El
sector secundari comprèn la industria i la
construcció.
87
UNITAT 2: L’ESPAI ECONÒMIC.
El sector terciari el formen les activitats econòmiques que tenen com a finalitat oferir béns i serveis directament a la població. En el sector terciari, anomenat també de serveis, incloem els serveis bancaris, el turisme, la cultura i l’oci, l’ensenyament, el comerç, la informació i la comunicació, els transports i la sanitat.
88