GATSBY & CO.

F. SCOTT FITZGERALD I LA GENERACIÓ PERDUDA

«Generació perduda» és el nom amb què es coneix a un grup d’es-

criptors nord-americans nascuts als darrers anys del segle XIX i arri-

bats a la maduresa literària durant les dècades de 1920 i 1930.

Tot i la gran varietat d’estils i de temàtiques de les seves obres, tots

aquests escriptors comparteixen l’interés per representar simbòlica-

ment uns anys convulsos i contradictoris, que inclouen tant els ano-

menats feliços anys 20 (amb Francis Scott Fitzgerald com a cronista i

testimoni d’excepció) com el crack del 29 i la gran crisi econòmica i

social que va portar a la misèria a milions de persones durant tota la

dècada següent (un temps difícil representat amb especial crudesa a

les novel·les de John Steinbeck i de William Faulkner). Però també hi

ha altres elements comuns, com la conexió amb París i amb Berlín,

ciutats en les que alguns d’aquests autors van residir durant llargues

temporades, i la seva implicació amb el corrent de les vanguàrdies

artístiques i literàries d’aquell moment.

Amb aquesta nova guia, la Biblioteca Ca n’Altimira vol convidar-vos a

conéixer o a redescubrir a alguns d’aquests autors: veus molt perti-

nents en un moment com el nostre, que no és, segurament, gaire di-

ferent al que ells van viure i retratar.

BARNES, Djuna. El bosc de la nit. Edicions 62.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Tot i que el seu nom no acostuma a associar-se a la «generació perduda»,

Djuna Barnes, nascuda l’any 1892 a l’estat de Nova York, fou una de les fi-

gures cabdals del grup d’escriptors i intel·lectuals nord-americans que du-

rant les dècades de 1920 i 1930 van autoexiliar-se a París, fugint d’un am-

bient polític i moral que no compartien. Eren els anys del swing, el jazz i el

xarleston, però també de la llei seca i dels excessos que conduirien a la fa-

llida financera de 1929 i a la gran crisi econòmica de la dècada següent. El

bosc de la nit, novel·la en clau sobre aquell grup d’exiliats, és un dels mi-

llors retrats del París del periode d’entreguerres.

I també:

· HERRING, Philip. Djuna Barnes. Circe.

Una completa biografia de l’escriptora, la vida de la qual fa una lec-

tura tan apassionant com qualsevol novel·la.

· PORTELA, Enia Lucía. Djuna y Daniel. Mondadori.

Una versió novel·lada dels fets i els personatges reals que hi ha al

darrera d’El bosc de la nit. Una curiosa barreja de ficció i d’història.

DOS PASSOS, John. Años inolvidables. Seix Barral.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Convertit en una figura literària internacional gràcies a Manhattan Transfer,

una novel·la publicada l’any 1925 (quan l’autor encara no havia complit els

trenta), Dos Passos representa la vessant més polititzada de la «generació

perduda». Comunista actiu durant tota la seva juventut, va viure en prime-

ra persona (a l’igual que el seu enemic íntim Hemingway) la Primera Gue-

rra Mundial i la Guerra Civil Espanyola. Aquesta autobiografia recull totes

les seves aventures, però també les seves opinions (no sempre amables)

sobre els col·legues, l’ofici d’escriptor i la seva pròpia obra novel·listica,

que, tot i la seva vocació experimental, composa un dels retrats més com-

plets i atractius de la vida a la Nova York dels anys d’entreguerres.

I també:

· Manhattan Transfer. El País.

Una ferma candidata al top ten de Grans Novel·les Americanes del

segle XX, per la seva originalitat i ambició sense límits.

· MARTÍNEZ DE PISÓN, Ignacio. Enterrar a los muertos. Seix Barral

Una biografia parcial de Dos Passos que s’ocupa de la seva intensa

relació amb Espanya.

FAULKNER, William. Santuario. Alfaguara.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Faulkner, un dels grans renovadors de la novel·la moderna, ens ofereix en

els seus llibres una imatge dels Estats Units dels anys 20 i 30 molt diferent

a la que trobem a les obres de Fitzgerald o del propi Dos Passos. Situades

al comtat de Yoknapatawpha, un trassumpte imaginari del Mississipi pro-

fund on ell mateix es va criar, les seves obres són plenes de violència i de

foscor. El seu món és el món de la fam que va arribar després de la gran

festa dels feliços anys 20, quan les conseqüències del crack del 29 va dei-

xar a milions de persones sense feina ni menjar, sobretot a les àrees rurals

del país. Amb la seva estructura gairebé policíaca, Santuario és potser la

novel·la més accessible de Faulkner: una porta d’accés immillorable al seu

univers personal.

I també:

· Absalom, absalom! Edicions 62.

· Banderas sobre el polvo. Seix Barral.

· El brogit i la fúria. Proa.

· Intrús en la pols. Edicions 62.

· Mentre agonitzo. Proa.

· Les palmeres salvatges. Proa.

· Sartoris. Alfaguara.

L’obra de William Faulkner composa, per la seva unitat de temes i

d’estils, un tot del qual resulta gairebé impossible destacar-ne algu-

na de les parts. Tot i així, novel·les com El brogit i la fúria (que re-

crea de forma personalíssima alguns aspectes de l’imaginari de Wi-

lliam Shakespeare) o com Mentre agonitzo són les que han assegu-

rat la preeminència de Faulkner al canon literari contemporani.

· NICOLAISEN, Peter. William Faulkner. Edicions 62.

Una bona biografia de l’autor, que segueix el seu itinerari personal i

intel·lectual i no amaga algunes de les parts menys amables de la

seva història personal.

FITZGERALD, F. Scott. El gran Gatsby. Anagrama.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Francis Scott Fitzgerald no només va ser l’escriptor estadounidenc de més

èxit de la dècada de 1920: també és qui avui millor defineix la imatge que

nosaltres tenim d’aquella època. El gran Gatsby, la gran novel·la de l’era

del jazz, és l’encarnació simbòlica més perfecta dels anys d’esplendor eco-

nòmic i d’aparent bonança social que van succeïr al final de la Primera

Guerra Mundial, quan els Estats Units van erigir-se definitivament en la no-

va gran potència internacional. La història del misteriós Jay Gatsby –l’ho-

me que donava les millors festes de Long Island, la pura imatge del triomf

i l’èxit social, i de qui ningú no en semblava conèixer la història personal–

és també la història del propi Fitzgerald, un aparent triomfador amb una

vida privada plena de dificultats. El drama de la seva relació amb la seva

dona, Zelda, a qui va haver d’acabar internant en un hospital psiquiàtric, i

els seus propis problemes amb l’alcohol i la depressió, fan de Francis Scott

Fitzgerald una de les grans figures tràgiques de la literatura nord-america-

na del segle XX.

I també:

· El crack-up. Anagrama.

· Cuentos reunidos. Alfaguara.

· El curioso caso de Benjamin Button. Debolsillo.

· El diamant gran com el Ritz. Edhasa.

· Suave es la noche. Plaza & Janés.

· El último magnate. Bruguera.

Aquestes són les altres obres de Francis Scott Fitzgerald que trobareu

a la nostra biblioteca: novel·les i llibres de relats que proven la seva

versatilitat com a escriptor, i que ens permeten gaudir de la senzille-

sa i l’elegància inigualables de la seva prosa. Us recomanem especial-

ment el primer títol d’aquesta llista, un recull de textos de caire per-

sonal que ens apropen al Fitzgerald més humà i vulnerable. I si voleu

descobrir la seva faceta d’autor de relats, podeu provar amb els reu-

nits a El curiosos caso de Benjamin Button.

· DONALDSON, Scott. Ansia de amor: la vida de F. Scott Fitzge-

rald. Montesinos.

Una biografia de l’autor d’El gran Gatsby que es llegeix amb el mateix

interés que qualsevol de les seves pròpies històries.

HEMINGWAY, Ernest. París era una fiesta. Seix Barral.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Ernest Hemingway, potser la figura més visible dintre d’aquest grup extra-

ordinari d’escriptors que estem comentant, va encetar la seva carrera lite-

rària a París, on va arribar en qualitat de corresponsal per a un diari esta-

dounidenc l’any 1921. De seguida va prendre contacte amb el grup d’ame-

ricans expatriats que es movien al voltant de la novel·lista Gertrude Stein,

la gran matriarca del cercle, i de la mítica llibreria Shakespeare and Co.

L’ambient d’aquells dies està perfectament reflectit en aquestes memòries,

per les quals desfilen les principals figures literàries del moment.

I també:

· Cuentos. Lumen.

· Fiesta. Debolsillo.

· Por quién doblan las campanas. Planeta.

· El vell i la mar. Proa.

La bibliografia de Hemingway és plena de clàssics de la narrativa

contemporània. Nosaltres hem seleccionat aquests quatre títols: una

col·lecció dels seus millors relats, un gènere en el qual Hemingway

va excel·lir especialment, i tres de les seves novel·les més famoses.

· BURGESS, Anthony. Ernest Hemingway. Salvat.

Una biografia escrita per l’autor de La taronja mecànica.

ISHERWOOD, Christopher. Adéu a Berlín. Columna.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Tot i ser britànic, Christopher Isherwood comparteix amb molts dels autors

nord-americans de la «generació perduda» no només una mateixa sensibi-

litat d’època, sinó també la seva condició d’exiliat voluntari en un país es-

tranger; en el seu cas, l’Alemanya de la República de Weimar i, en concret,

aquell Berlín frenètic dels anys del cabaret. Adéu a Berlín, publicada l’any

1939, és una novel·lització de les seves experiències en aquella ciutat.

I també:

· Un hombre soltero. Debolsillo.

Una altra novel·la amb un rerafons autobiogràfic, que tracta amb va-

lentia el tema de l’homosexualitat.

STEIN, Gertrude. Autobiografia d’Alice B. Toklas. Edicions 62.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Tot i que avui no és gaire llegida, Gertrude Stein va ser una de les figures

més importants de la literatura nord-americana a l’exil·li durants els anys

que ens ocupen. Al seu voltant es va organitzar la comunitat artística i lite-

rària reunida a París, i només cal llegir les memòries de Hemingway o de

Dos Passos per comprobar quin era el seu poder. Com a escriptora, Gertru-

de Stein es va destacar per la seva vocació marcadament experimental,

que emparenta la seva obra amb la d’un altre exiliat il·lustre d’aquell mo-

ment: l’irlandès James Joyce.

STEINBECK, John. Las uvas de la ira. Cátedra.

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Radicalment diferent al de Gertrude Stein és l’estil de John Steinbeck. Més

preocupat als seus escrits pel què que pel com, i plenament convençut del

compromís moral de l’escriptor vers la societat a la qual pertany, Steinbeck

va optar per un realisme de caire social que li va servir per a retratar com

ningú la duresa de la vida als territoris assolats per la gran crisi econòmica

de la dècada de 1930. Las uvas de la ira, la seva obra més coneguda grà-

cies en bona part a la versió cinematogràfica que va fer-ne John Huston,

s’ocupa de les famílies de camperols que van haver d’abandonar les seves

terres ermes, on l’única perspectiva de futur era la fam o l’esclavatge labo-

ral, i fugir cap a Califòrnia en busca d’una oportunitat que ningú no sem-

blava tampoc disposat a concedir-los.

I també:

· A un Dios desconocido. PPC.

· De ratones y hombres. Mondadori.

· La perla. Caralt.

· El poni roig. Viena.

D’aquests quatre llibres, tots quatre igualment recomanables, val la

pena destacar els dos darrers: La perla, una senzilla història de pes-

cadors que fa pensar en El vell i la mar de Hemingway, i El poni roig,

una breu novel·la orientada al públic juvenil en la que Steinbeck,

sense renunciar a la seva preocupació habitual pels més desfavorits,

posa en joc de forma més directa que mai tota la seva exquisida

sensibilitat.

Biblioteca Ca n' Altimira Juny de 2013

Av. Primavera, 2-10 08290 Cerdanyola del Vallès

Tel: 93/ 580.76.02 Fax: 93/ 580.72.79

e-mail: b.cerdanyola@diba.cat