Fundació Jaume Pahissa
description
Transcript of Fundació Jaume Pahissa
![Page 1: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/1.jpg)
Jaume Pahissa i Jo
Barcelona, 1880 - Buenos Aires, 1969
![Page 2: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/2.jpg)
![Page 3: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/3.jpg)
Artista català universal
Músic, compositor, director d'orquestra, pedagog,
crític i renovador del llenguatge musical...Tota una vida dedicada a la música.
![Page 4: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/4.jpg)
Qualificat per Eugeni d’Ors com a músic noucentista.
Josep Pla el va definir: “no només és un artista: és, a més, un home d’idees —dues coses que en el nostre país no s’han donat gaire en la mateixa
persona”.
![Page 5: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/5.jpg)
![Page 6: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/6.jpg)
De nissaga artísticaFill de Jaume Pahissa i Laporta
(Sants, 1846 - Barcelona,1928), dibuixant, il·lustrador i pintor paisatgista contemporari de Gaudí, Rusiñol, Utrillo, Cases.
![Page 7: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/7.jpg)
Buscà las claus dels apassionats misteris de la tècnica compositora en els coneixements d'un músic ja consagrat com Enric Morera.
![Page 8: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/8.jpg)
Modernista, noucentista
Submergit en l’ambient de la Barcelona modernista,freqüentà les tertúlies dels Quatre Gats, La Punyalada, l’Ateneu Barcelonès.
![Page 9: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/9.jpg)
Col·laborador habitual de revistes literàries i de crítica musical com “Catalunya Nova”, “La Publicitat”, “Pèl & Ploma”.
![Page 10: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/10.jpg)
Compartí amistat i inquietuds amb els principals artistes i pensadors de l’època: Enric Granados, Eugeni d’Ors, Pau Casals, Manuel de Falla, Francesc Pujols, Pompeu Gener, Rafel Moragas, Enric Morera, Margarida Xirgu, Conxita Badia...
![Page 11: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/11.jpg)
Pedagog, musicòlegFou professor del Conservatori Superior de
Música del Liceu i director de l'Escola Municipal
de Música de Barcelona.
Va escriure importants tractats musicals.
![Page 12: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/12.jpg)
![Page 13: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/13.jpg)
La influència de Wagner, Beethoven i Strauss, i les tendències de modernitat en el món musical internacional, el van portar a crear un sistema de composició que anomenà Sistema Intertonal o de
la “dissonància pura”.
![Page 14: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/14.jpg)
La seva música
![Page 15: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/15.jpg)
Jaume Pahissa ens ha deixat una extensíssima producció musical que comprèn obres
simfòniques, òperes, música teatral, sardanes, música coral, peces per a piano, música de
cambra...
![Page 16: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/16.jpg)
Entre la seva música simfònica destaca:
1905. Trio per a petita orquestra de corda1905. A les costes mediterrànies. Simfonia. Obertura per a orquestra.1905. El combat. Poema simfònic per a orquestra.1908. El camí. Poema simfònic per a orquestra.1919. Nit de somnis. Poema simfònic per a orquestra.1925. Monòdia. Simfonia per a orquestra.1926. Suite intertonal. Simfonia per a orquestra.1941. Muntanyes del Canigó (Canción del pastor). Per a soprano i orquestra.
![Page 17: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/17.jpg)
Música escènica destacada:
1898. Èdip rei.1906. La presó de Lleida1910. Canigó.1912. Gal·la Placídia.1919. La Morisca.1923. Marianela.1928. La princesa Marguerida.
![Page 18: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/18.jpg)
Principals peces de música de cambra:
1900-1905. Peces líriques (piano).1904. Sonata Fantasia (piano).1906. Sonata per a violí i piano.1916-1919. Escenes catalanes.1933. Quartet (dos violins, viola i violoncel).
![Page 19: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/19.jpg)
Obres per a solista vocal amb acompanyament de cambra:
1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart).1916. Cançó del lladre (veu i piano).1920. El bastó (veu i piano) (Poesia Joan Pijoan, traducció francesa d'Alfons Maseras).1922. Rosa (veu i piano; versió per a orq) (Lletra de Jaume Pahissa) .1930. Madrigal A la manera de "El Tasso".1931. La promesa (veu i piano).1940. Canciones populares catalanas (veu i piano).
![Page 20: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/20.jpg)
Compromès amb el país, marcat per
l'exili
![Page 21: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/21.jpg)
En plena guerra civil, dirigí l’Escola Municipal de Música de Barcelona i escriví la músicade la pel·lícula Aurora de esperanza, produïda per SIE Films.
![Page 22: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/22.jpg)
L’agost de 1937, contractat per Radio El Mundo de Buenos Aires, va marxar a l’Argentina
acompanyat de tota la seva família.
El 18 de desembre del mateix any estrenava en aquell país la Cantata en la tumba de García
Lorca,interpretada per Margarida Xirgu.
![Page 23: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/23.jpg)
![Page 24: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/24.jpg)
La fi de la guerra i la derrota de la República van representar el seu exili definitiu. Només féu una
breu visita a Barcelona el 1961.
Com per a molts altres artistes catalans, la guerra
i l’exili representaren per a ell l’arraconament i l’oblit.
![Page 25: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/25.jpg)
Les generacions actuals de Catalunya no coneixen
un dels músics més importants d'aquest país, perquè la difusió de la seva música ha estat molt
minsa i les seves obres més rellevants operístiques
i simfòniques no s’han programat mai. Avui, moltes
de les obres de Jaume Pahissa resten sense editar, enregistrar i interpretar.
![Page 26: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/26.jpg)
La FundacióJaume Pahissa
![Page 27: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/27.jpg)
La Fundació Jaume Pahissa neix amb la finalitat de divulgar l’obra del músic Jaume Pahissa, i tornar al lloc que li correspon un dels músics
catalans i universals més importants del segle XX.
La seva obra ha de tornar a Barcelona, on el mestre mereix tenir un espai obert a la consulta i on es pugui disposar de les partitures per poder-
les interpretar.
![Page 28: Fundació Jaume Pahissa](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/555c187fd8b42ad27e8b5534/html5/thumbnails/28.jpg)
Els objectius de la Fundació Jaume Pahissa són:
• Divulgar la seva obra a Catalunya i a tot el món.• Reunir, classificar i condicionar l’obra a la seu de la Fundació. • Representar una òpera de Jaume Pahissa al Liceu de Barcelona.• Posar el seu nom a un carrer o una plaça de Barcelona.• Posar el seu nom a una aula del Conservatori Municipal de
Música de Barcelona.• Repatriar les despulles del mestre i de la seva esposa,
Montserrat Campà, en l’actualitat a Buenos Aires.• Enregistrar les seves obres.• Traslladar el patrimoni literari i artístic de Buenos Aires a
Barcelona i instal·lar-lo a la seu d la Fundació.