Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau núm . 84 agost 2008

w e b Coordinadora: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tarragona.tine t.org

H IROSH IMA I NAGASAKI63 anive rsari d'un infe rn

una im atge de la com m e m oració de l'any passat. Fanalets de pape r al riu Motoyasu . H irosh im a.

La re alitat, com se m pre , supe ra la ficció i fa q ue re cre acions i abstraccions q ue din curte s. H arry Trum an, e n un discurs pronunciat de sprés de l bom barde ig va dir cose s com aque ste s:

“H ace poco tie m po un avión am e ricano h a lanzado una bom ba sobre H irosh im a inutilizándola para el e ne m igo. Los japone se s com e nzaron la gue rra de sde el aire e n Pe arl H arbor. H an

sido corre spondido con cre ce s. Pe ro e ste no e s el final. Con e sta bom ba h e m os añadido una dim e nsión nue va y re volucionaria a la de strucción.”

Re cone ixe m e nt-NoCom e rcial-Com partirIgual 2.5 Espanya

Sou lliure de : copiar, distribu ir i com unicar públicam e nt l'obra i fe r-ne obre s de rivade s

Am b le s condicions se güe nts:

Re cone ixe m e nt. H e u de re conèixe r els crèdits de l'obra de la m ane ra e spe cificada pe r l'autor o el llice nciador. Citant la proce dència Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau.

No com e rcial. No pode u utilizar aq ue sta obra pe r a finalitats com e rcials.

Com partir am b la m ate ixa llicència. Si alte re u o transform e u aq ue sta obra, o e n ge ne re u obre s de rivade s, nom és pode u distribu ir l'obra ge ne rada am b una llicència idèntica a aq ue sta.

"Paraule s pe r la Pau" publicació de la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau D.L.: T-1274-2005 Eq u ip de re dacció: col·le ctiu Tarragona Patrim oni de la Pau, Edita: Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau, Coordinació i m aque tació: Jose p Maria Yago. Col·labore n e n aq ue st núm e ro: Este fania Saval Re corde u q ue pe r contactar am b la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau e ns pode u trobar cada prim e r dium e nge de m e s a Paraule s pe r la Pau i cada dilluns, a le s 8 del ve spre , a Ram bla Nova, 9 7-2n Tam bé e ns pode u e nviar un e m ail a tgnapau@ tarragona.tine t.org o trucar al 9 77221458 (h i h a conte stador).

w e b: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tine t.orgLa re dacció del full no e s re sponsabilitza de l'opinió dels col·laboradors

pàgina 2 - m ate rials pe r la pau núm . 84 agost 2008

Mate rials de pau

L’obra, pre m iada am b e l pre m i de re ce rca h istòrica Jaum e Ardèvol i Cabre r e n la tre nte na e dició de ls Jocs Florals de Torroja, pre -tén re cordar l'e x-pe riència -de l’au-tor i de m olts altre s- de la pri-m e ra dècada d’im -plantació nucle ar a Catalunya.Garcia, al cap de q uaranta anys de la introducció de l’e ne rgia nucle ar a le s nostre s con-trade s, busca de ixar un te stim oni e scrit sobre e ls e sde ve nim e nts ocorre guts, i alh ora, h om e natjar als protagoniste s de la de s igual lluita q ue van m ante nir e ls m ovim e nts antinucle ars de l’època, a l’Ebre , Catalunya i Espanya. Una lluita no e xe m pta d’ im posicions i frustracions q ue , al final, va ve ure e scapçat l’ide al d’un m ode l social m és just i soste nible

La prim e ra dècada de lluita nucle ar a Catalunya (19 70-19 80)

Xavie r GarciaEditat pe r la Unió Social de Torroja del Priorat i l’Arxiu Com arcal del Priorat

Jordi Martí

pàgina 3 - m ate rials i paraule s pe r... núm . 84 agost 2008

De l m acroprocés 18/9 8 se n'h an e scrit rius de tinta. La m ajoria de ve gade s la tinta h a corre gut nom és de part de ls acusadors, de l'Audiència Nacional e spanyola i de l jutge Baltasar Garzón, m àxim s vale dors de la te oria de l Tot és ETA, la q ual h a se rvit pe r im plicar e n proce ssos judicials m ultitud de pe rsone s q ue no te ne n re s a ve ure am b l'activitat de l'organització arm ada basca m és e nllà de com partir la ide ologia inde pe nde ntista i d'e sq ue rre s. Pe r això un docum e nt com Auzia Auzi és tan ne ce ssari: a banda de l se u indubtable valor com a docum e nt pe riodístic de de núncia – que e n e l se u dia va difondre e l pe riòdic Gara – té la virtut de posar nom s i cognom s al dram a viscut pe r la se ixante na de pe rsone s proce ssade s e n aq ue st sum ari, sovint oblidade s e n un tsunam i

m e diàtic de s h um anitzador.Le s víctim e s de l 18/9 8 ja h an e stat se nte nciade s i e n alguns casos e m pre sonade s. El docum e ntal – re alitzat durant e ls se tze m e sos q ue va durar e l judici – e l condue ixe n le s paraule s de tota la ge nt proce ssada, q ue de sgrane n la h istòria de ls darre rs nou anys: e l m om e nt de le s de te ncions – am b la cone guda im atge de Garzón dirigint l'ope ració contra Ek in a Bilbao -, e ls te stim onis de torture s – com e ls de M ik e l Egibar, Ne k ane Txaparte gi i Xabie r Ale gría-, e l trasbals vital que suposa h ave r de passar m itja vida a l'Audiència e spanyola i l'altra m itja viatjant, e tc. Tot i q ue se ce ntra e n e l 18/9 8, e l docum e ntal no oblida altre s proce ssos se m blants com e l de Ge storas Pro Am nistia, e l sum ari contra le s organitzacions juve nils Jarrai, H aik a i Se gi i e l

procés contra e l diari Egunk aria, e ncara pe nde nt de judici. El què sorprèn de de bò és la capacitat q ue de m ostre n alguns de ls e ncausats pe r pre ndre -s'h o am b filosofia i, fins i tot, bon h um or. Potse r aq ue st és l'únic re curs davant le s sortide s de to de la jutge sa Ánge la Murillo que , am b una actitud lam e ntable , cau constantm e nt e n la m anca de re spe cte i e n l'insult als dre ts m és bàsics de le s proce ssade s. Le s im atge s de ls inte rrogatoris de ie n be n clar l'inte rès nul de la justícia e spanyola pe r e scoltar le s raons de ls activiste s bascos proce ssats. Ge nt de proce dèncie s i ide ologie s m olt dive rse s unide s pe r un de fe cte com ú: se r abe rtzale s i d'e sq ue rre s i de fe nsar am b dignitat e l dre t de se r-h o.

Paraule s pe r... la dignitat Re be ca Tom as

EL ROSTRE DE LA DIGNITAT "18/9 8+ "

Auzia Auzi. Te stim onios

“Dire ctor: Edorta Barrue tabe ñaDurada: 59 m inutsProducció: Gara

Ignasi Franch pe r a La Dire cta

pàgina 4 - els nostre s col·legue s núm . 84 agost 2008

Te xts d'Eduardo Gale ano, Espe jos. Una h istòria casi unive rsal.

"Los q ue tuvie ron m ás sue rte m urie ron con la e xplosión le tal. Otros fue ron m urie ndo m ás le ntam e nte , de sangra-dos, de las q ue m aduras, de la se d, de l h orror, de la radioactividad... Los m oribun-dos de H irosh im a lo prim e ro q ue pe dían e ra agua, e l calor de la bom ba atóm ica de jaba e l am bie nte profundam e nte se co... Se gún cue nta un soldado japonés q ue

se pase aba e ntre la ge nte m oribunda sin pode r h ace r nada: “La ge nte nos suplicaba q ue le s diéram os agua. Te níam os cantim ploras pe ro nos dije ron q ue no se la diéram os porq ue m orirían. De todas form as m urió m uch a ge nte ... Ah ora pie nso q ue de bí darle s agua...” Algunos lle garon al río, donde h abía m ontone s de m ue rtos ah ogados... Y de pronto

e m pe zó a llove r una lluvia ne gra con gotas gordas “q ue h acían daño” la ge nte h abría la boca con la e spe ranza de q ue le caye ra algo de agua e n su boca... Era una lluvia ne gra ve ne nosa ya q ue conte nía las ce nizas de la e xplosión nucle ar, ce nizas altam e nte contam inadas y radioacti-vas... Lo q ue facilitó q ue m uch a m ás ge nte m urie ra..."

Com ja sabe u, e l 6 d'agost a H irosh im a re corde n e l lle nçam e nt de la bom ba fe nt fanals de pape r q ue , al ve spre , pose n a le s aigue s de l riu Motoyasu. Se guidam e nt, afe gim un pare ll d'e nllaços pe r s i algú vol e nviar m issatge s de pau a H irosh im a. Allí e ls re culle n i e ls

pose n al riu e n e ls fanale ts.Aque st prim e rh ttp://w w w .urban.ne .jp/h om e /tourou/inde x_e .h tm lés l'e nllaç a la w e b d'H irosh im a i, se guidam e nt, l'e nllaç pe r e nviar m issatge s de pau pe r incloure e n e ls fanale tsh ttp://w w w .se niorne t-

h irosh im a.gr.jp/cgi-bin/2008pm -e ng01/w forum 01.cgiSi pose u aq ue st darre r e nllaç e n e l vostre nave gador podre u ve ure un víde o de l'any passat h ttp://w w w .se niorne t-h irosh im a.gr.jp/toro/2007ph oto-up/Ph otoStory2007.w m v

pàgina 5 - altre s m ovim e nts núm . 84 agost 2008

Pe r prim e ra ve gada a l’e stat e spanyol, h a tingut lloc a Madrid e l 19 è Congrés Mundial de l Pe troli. Entre e l 29 de juny i e l 3 de juliol, s’h an re unit re pre -se ntants polítics i e m pre sarials de tot arre u de l lobby m és pode rós de l plane ta, e l pe trole r. El pe troli i e ls se us de rivats s’h an conve rtit de s de fa dèca-de s e n una part e sse ncial de l siste m a e n q uè vivim . L’e norm e de pe ndència q ue te nim de l pe troli, així com d’altre s com -bustible s no re novable s com e l gas o e l carbó, cre a gravíss im s proble m e s. L’e xplotació d’a-q ue sts com bustible s h a condi-cionat le s dinàm iq ue s ge o-polítiq ue s de le s nostre s so-cie tats de se ncade nant m ultitud de gue rre s, agre ss ions als poble s, de sastre s naturals, le gi-tim acions de gove rns dicta-torials, e tc. En e fe cte , e l pe troli h a e stat íntim am e nt re lacionat am b e ls principals conflicte s bèl•lics de l se gle passat i, pe r suposat, am b le s nove s gue rre s de l re ce nt iniciat s. XXI (Iraq , Afganistan, Sudan, e tc). En e l 50% de ls països productors de pe troli apare ixe n te nsions i conflicte s arm ats i e n e l 75% e s com e te n violacions de dre ts h um ans. Orie nt M itjà, pe r e xe m ple , am b m és de l 60% de le s re se rve s de l pe troli co-ne gude s i e l 40% de l gas, és on s’h an anat conce ntrant le s principals te nsions ge opolítiq ue s de l’actualitat. O m ire m tam bé e l cas de Nigèria, q ue obté e l 80% de ls se us ingre ssos de l’e xportació de l pe troli (és e l m ajor productor Africà), pe rò acum ula un de ute e xte rn q ue supe ra e l 9 0% de l PIB i 7 de cada 10 de ls se us ciutadans viue n pe r sota e l llindar de la pobre sa. Pe r no parlar de l'im pacte de le s pe trolie re s a

l’Am èrica Llatina...nom és a Bolívia, la com panyia Re psol h a provocat la de se structuració de 17 com unitats indíge ne s im pe dint e l se u dre t a la te rra i a la se va vida, am b le s conse q üe nts prote ste s populars se guide s de de sm e surade s re pre sàlie s m ilitars.Això, de tote s m ane re s, no és re s nou q ue no sapigue m de s de fa te m ps. La nove tat la re pre se nta e l punt d’e sgotam e nt de le s re se rve s d’”or ne gre ” (pe troli) al qual h e m arribat, així com e l punt de pe rve rsió i contam inació m e diam bie ntal que s’h a assolit. Ve ie nt la traje ctòria de le s corporacions pe trolie re s i le s institucions gove rnam e ntals, q ue s’h a se guit fins ara, re sulta te rrorífic plante jar-se q uina solució de ue n e star buscant ara al proble m a aque sts se nyors de la gallina de ls ous d’or. Se guram e nt la prom oció de ls conflicte s bèl•lics no h i faltarà, pe rq uè e l llarg braç pe trole r pot

conve rtir-se e n puny de fe rro q uan troba la m ínim a oposició. Pe rò, pe r re ntar-se la cara, parle n de com prom ís contra e l canvi clim àtic i utilitze n e slògans tan cínics com e l q ue li h an posat al Congrés de Madrid: Sum inistrar e ne rgía para un consum o soste nible . És ne ce ssari, doncs, de nunciar aq ue ste s m e ntide s i tote s le s injustície s q ue supose n. Tam bé cal buscar alte rnative s sane s i coh e re nts a la de pe ndència de l pe troli, al consum irre sponsable , a un m ón podrit pe r la gue rra. Pe r tant, va e sde ve nir m és pe rtine nt q ue m ai la Trobada Social Alte rnativa al Pe troli (w w w .19 w pc.org) de se nvolu-pada a Madrid paral•le lam e nt al 19 è Congrés Mundial de l Pe troli. A Tarragona, dive rsos activiste s tam bé h i vam posar e l nostre grane t de sorra am b una acció-prote sta a le s porte s de l com ple x pe troquím ic Re psol-YPF.

TROBADA SOCIAL ALTERNATIVA AL PETROLI

una im atge de l'acció de Tarragona

Este fania Saval Llorca

pàgina 6 - els nostre s te m e s / opinió núm . 84 agost 2008

Esse nt de spie tats, vare n se r com passius

Així de ia una e ditorial de l Ch icago Tribune , de sprés de de ixar anar la bom ba sobre H irosh im a e l 6 d’agost de 19 45.No h i h a èpica, ni m ística. Sols h i h a l’assassinat instantani de 260.000 pe rsone s, a H irosh im a i Nagasak i, i la m ort le nta de m ile rs de fe rits i m alalts pe r l’e fe cte de la radioactivitat.Esse nt de spie tats, vare n se r com passius. Així vole n falsificar e ls abom inable s fe ts, re pe tint m e ntide s, fins q ue se m blin ve ritats. Die nt q ue le s ciutats e re n un obje ctiu m ilitar, q ue s’e stalviarie n m orts al bàndol aliat o q ue e l llançam e nt de le s bom be s posava fi a la 2ª Gue rra Mundial. Ane m de se m bolicant e l fil de la m e ntida. H irosh im a i Nagasak i no e re n obje ctius m ilitars. Re alm e nt s’h avie n bom barde jat prop de 70 ciutats im portants, de struint tota la capacitat industrial, se nse q ue l’e xèrcit japonès pogués ofe rir re s istència. De fe t e l se gon obje ctiu e ra la ciutat de Kok ura, pe rò la poca visibilitat va fe r q ue e s passés a l’obje ctiu de re se rva: Nagasak i.L’obje ctiu, re alm e nt, e ra la població civil. Pe r ate rrir i de sm oralitzar. Bom barde jar de li-be radam e nt als civils és un de licte , se gons la conve nció de Gine bra, potse r cal anar m és lluny i dir q ue és te rrorism e .Aque sta pràctica és força com ú e ntre e ls e xèrcits, nom és cal re cordar q ue Anglate rra e ntre 19 22 i 19 32 bom barde java l’Iraq indiscrim inadam e nt pe r acabar am b la re s istència. D’això e n de ie n “bom barde igs e stratè-gics”. De sprés Ge rnik a, Dre sde i m olte s altre s ciutats a l’Ale m anya nazi, Tok io al m arç de 19 45, de ixant un balanç de 100.000 m orts, o m és re ce nt-m e nt e ls Balcans o le s gue rre s de l Golf. Ara e n die m “danys colate rals”.Le s bom be s atòm iq ue s no e stalviave n baixe s. Trum an parlava de 250.000 soldats am e ricans salvats, W inston Ch urch ill e ncara anava m és

lluny i h o e ngre ixava fins a 500.000. La re alitat és q ue una h ipotètica invasió al Japó, e n le s condicions de l’agost de 19 45, h agués suposat une s baixe s d’e ntre 20.000 i 50.000 soldats aliats. Tam poc va suposar la fi de la 2ª Gue rra Mundial. El Japó ja h avia m anife stat la se va inte nció de re ndir-se abans de tirar le s bom be s. El 6 de juny H e nry L. Stim son (m inistre de la gue rra de ls EUA) va e xposar al pre s ide nt Trum an la se va pre ocupació de q ue e l Japó e s re ndís abans q ue le s bom be s atòm iq ue s e stigue ss in lle ste s. Al juliol e l m inistre d’afe rs e xte riors japonès, Togo, i e l m ate ix e m pe rador, de m anave n insiste ntm e nt la m e diació de la URSS pe r ne gociar la re ndició. Doncs, pe r q uè?Pe rq ue s’h avia de justificar la de spe sa de l proje cte Manh attan. Entre 19 39 i 19 45 e s van inve rtir 2.000 m ilions de dòlars.

Tam bé pe rq ue s’h avie n de provar nove s arm e s, pe r això a H irosh im a e s va lle nçar una bom ba d’urani 325 i a Nagasak i una de plutoni.Un altre m otiu e s q ue le s bom be s e s van lle nçar al Japó, pe rò l’obje ctiu e ra la URSS. Se gons e s va acordar a la confe rència de Yalta, la URSS atacaria al Japó a partir de l 10 d’agost, i una probable invasió soviètica ate m oria als EUA, ja q ue posava e n pe rill la se va h e ge m onia. Els bom barde igs van significar e l com e nçam e nt de la gue rra fre da q ue m arcaria la se gona m e itat de l se gle XX.Potse r ja n’h i h a prou de falsificacions i m e ntide s. No h i h a bom be s inte l•lige nts, ni bom barde igs e stratègics. No h i h a gue rre s juste s, ni e xèrcits h um anitaris. Prou d’e ufe m ism e s m alinte ncionats.

H irosh im a i Nagasak i, m ai m és! H òstia! m ai m és.

Pau Gom is

Darre ra la foto del bole t atòm ic -asèptica com le s im atge s dels bom barde jos sobre Bagdad, am b aq uelle s llum e te s i ratlle s ve rde s, o com le s im atge s de

le s bom be s "intel·lige nts" q ue ce rcave n la porta dels búnque rs q u e de stru ie n- h i h a re alitats com la q ue m ostra la foto. La va pre ndre un de scone gut i un soldat, Robe rt L. Capp, va re collir el rode t i el va lliurar l'any 19 9 8 al fons

d'arxius H oove r, am b la indicació q ue no e s féssin públiq ue s abans del 2008. La re alitat, com no, e ra força m e nys asèptica. Darre ra le s llum e te s i ratlle s

ve rde s de Bagdad, m ort i de strucció; darre ra le s bom be s "intel·líge nts" bom be s "e stúpide s" q ue de stru ie n h ospitals o e scole s. Darre ra el bole t

asèptic, l'infe rn. JM Yago.

pàgina 7 - conflicte s "oblidats" núm . 84 agost 2008

pàgina 8 - la contraportada núm . 84 agost 2008

De s de 19 9 7, s i m és no, Tarragona ve acollint re gularm e nt e n e l se u port vaixe lls m ilitars de l'OTAN i de la VIa Flota de ls EUA, se nse cap control sobre e l se u tipus d'ar-m am e nt i am b la possibilitat q ue alguns s iguin de propulsió nucle ar. Joan Miq ue l Nadal i Lluís Badia, e n aq ue ll m om e nt, alcalde de la ciutat i Pre s ide nt de l'Autoritat Portuària, re spe ctivam e nt, van lide rar una cam panya, q ue va incloure ge stions am b autoritats m ilitars a W ash ington i a Madrid, pe r tal que Tarragona e sde vingués se u logística de ls vaixe lls de la VIa Flota de ls EUA. En aque ll m om e nt l’e q uip de gove rn de l’Ajuntam e nt, q ue va m ostrar e l se u suport a la cam panya, e stava form at pe r re pre se ntants de CiU i de l PSC. Els argum e nts pe r im pulsar la cam panya e s van basar e n suposats be ne ficis e conòm ics pe r a la ciutat. Poste riorm e nt e ls argum e nts h an donat pas a d'altre s q ue e ns pre se nte n e ls vaixe lls de gue rra com a garants de suposade s ope racions "h um anitàrie s". Més re ce ntm e nt, uns i altre s fan

re fe rència a "obligacions de rivade s de conve nis bilate rals e ntre Estats". Abans q ue e ls ate m ptats de l’11-S justifiq ue ss in l’adopció de “m e sure s de se gure tat” i re striccions de le s llibe rtats civils, e ls argum e nts e sm e ntats e s van barre jar am b l'e spe ctacle de ve ure m àquine s flotants sofisticade s o com èdie s propagandístiq ue s sobre volunta-riosos m arins q ue fan tasq ue s socials. Finalm e nt, la e xpe riència dram àtica de poble s oprim its com l'iraquià i l'afganès -conve rtits e n víctim e s de "danys col•late rals"- m ostra la crua re alitat i fa caure la disfre ssa: e ls vaixe lls i e ls se us tripulants no són m és q ue e ine s de m atar. Le s e scale s q ue fan le s e m barcacions e stan conside -rade s de rutina, utilitzant e ls se rve is portuaris pe r aprovisionam e nt i pe r fe r le s re paracions q ue conside rave n adie nts, a banda d'ope racions m és opaque s q ue , clar e stà, no transce nde ixe n. En aque st se ntit, i com a e xe m ple , e ns h e m assabe ntat de transports de trope s utilitzant port i ae roport de l Cam p de Tarragona,

m aniobre s m ilitars am b instal•lació de cam pam e nts e n e l port i transports m ilitars am b tre n i, com no, de la visita constant de vaixe lls de gue rra provine nts de l’Iraq . La pre sència de ls vaixe lls de la VI Flota de ls EUA i de l'OTAN no e ns agrada pe l q ue suposa de m ilitarització de la ciutat; pe r la nostra disposició a viure se nse la prote cció de ls arm am e nts; pe rq uè no cre ie m e n la força pe r a vènce r s inó m és aviat e n e l diàle g pe r a convènce r; i pe r la m anca d'infor-m ació i e l se cre tism e inh e re nt a la lògica m ilitar q ue , a m és, com porte n riscos im portants pe r a la població. Pe nse m q ue la Pau i la se gure tat de ls nostre s fam iliars, am ics i ve ïns són m assa im portants pe r de ixar-le s e n m ans de ls polítics profe ss ionals q ue sovint nom és e s pre ocupe n d'aconse guir q uote s de pode r pe r posar al se rve is de ls se us inte re ssos pe rsonals o de grup. Si cre us q ue te ns alguna cosa a dir vine cada prim e r dium e nge de m e s a le s 12 h a la Plaça de la Font a Paraule s pe r la Pau

Manife st "Paraule s pe r la Pau"

Com m e m ore m la sangLe s vacance s m ’h an pe rm ès obse rvar a Me norca, e n l’inte r-val d’una se tm ana, la com m e -m oració de dos fe ts bèl•lics, se parats e n e l te m ps i provocats pe r dife re nts e xèrcits. El prim e r, cronològicam e nt parlant, és la ce le bració e nguany de l 450 anive rsari de l’assalt otom à a Ciutade lla, al 1558, q ue provocà una m atança de m e norq uins. La se gona com m e m oració, q ue va te nir lloc a Maó, va se r e l 300 anive rsari de l’ocupació brità-nica de Me norca. A tal fi, e l passat juliol, va fonde jar l'H MS Edinburg, un vaixe ll m ilitar de la Royal Navy. En re pre se ntació se va, e l capità de l vaixe ll junt a 14 tripulants, van fe r e ls h onors de re cordar q ue , a dia d’avui, e ncara h i h a e xèrcits am b e ls q uals anar pe l m ón conque rint, m atant i apropiant-se de ls be ns alie ns. Òbviam e nt és aq ue sta la m e va visió antim ilitarista de l fe t q ue com porta com m e m orar bata-lle s, gue rre s, e naltir a “h e rois m ilitars”… la m ajoria un e nfilall de m e ntide s, s i m és no pe l q ue fa a l’om iss ió d’inform ació sobre e l q ue va passar re alm e nt. I és q ue com m e m orar le s batalle s, guanyade s o pe rdude s tant és, dóna un m arge prou am ple als m ilitariste s pe r fe r

bone s le s te orie s de la gue rra, oblidant la de finició de Paul Valèry: "La gue rra és una m as-sacre e ntre ge nt q ue no e s cone ix, e n profit de ge nt q ue e s cone ix pe rò q ue no e s m assacra". Podria anom e nar m ulti-tud de com m e m oracions i fe ste s q ue e stan basa-de s e n fe ts m ilitariste s, e ntre le s m és cone gu--de s, e l 12 d’octubre e spanyol que com m e m o-ra e l dia e n q uè e l m a-rine r Rodrigo de Triana va cridar te rra! al ve ure la futura Am èrica m as-sacrada, l'11 de se -te m bre català e n q uè e s ce le bra la fi d’una batalla crue nta, pre vi se tge fe rotge sobre Barce lona o e l 25 d’abril am b la batalla d’Alm ansa q ue e ls vale ncians te ne n com a diada nacional. El llistat és llarg i sorprèn com la re cre ació de tots aq ue ts fe ts h istòrics m ilitariste s fa córre r rius de tinta avui e n dia, anys de sprés de fe r córre r rius de sang. La gue rra ve n. El pode r de la sang ve ssada viole ntam e nt fa de m agnètic suport pe r a le s h istorie s m és fantàstiq ue s, i e ls valors m és h um ans i unive rsals

són posats e n m ans de botxins i assass ins.De ixe u-m e acabar am b una altra com m e m oració, m ilitarista, és clar, i m olt cone guda e n e ls nostre s die s : la pasq ua m ilitar e spanyola, una ce le bració q ue e s re alitza, am b tots e ls alts e stam e nts m ilitars i politics i pe r tot l’e stat e spanyol, e l 6 de ge ne r. Sabe u q ue e s com m e m o-ra? Doncs q ue , se gons se m bla, e l 6 de ge ne r de 1782 le s trope s e spanyole s de l Duc de Crillón van iniciar la re conque sta de … Me norca.

La m e m òria invisible Toni Alvare z