Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau núm . 70 juliol 2007

DL: T-1274-2005 h ttp://usuaris .tinet.org/tgnapau tgnapau@ tinet.org

Obje cció Fiscal a la de spe sa m ilitar: "Sh ow " de ls pre ssupostos i lliuram e nt

col·le ctiu de de claracions

El dia 16 de juny vam tornar a re pre se ntar e l "sh ow " de ls pre supostos ge ne rals de l'e stat davant d'H ise nda i, lam e ntable m e nt, sota un plugim q ue va re star assistència a l'acte . Sortosam e nt l'antim ilitarism e re s iste ix.A l'acabam e nt de l "sh ow " i com le s oficine s de H ise nda e stave n tancade s e ns vam posar pe tos am b e l carte ll de la cam panya i darre ra una pancarta am b e l le m a "Cap e xèrcit de fe nsa la Pau" e ns vam de splaçar fins a le s oficine s de la Subde le gació de Gove rn pe r tal de lliurar e n e l re gistre le s instàncie s e n q ue e ns de clare m obje ctors/re s fiscals a la de spe sa m ilitar.La instància va adre çada al Ministre d'H ise nda i e n e lla com uniq ue m e ls m otius pe r de clarar-nos obje ctors/re s i la q uantitat q ue de svie m de l Ministe ri de De fe nsa a un proje cte alte rnatiu, socialm e nt útil, re lacionat am b la pau i l'antim ilitarism e , principalm e nt

La Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau re pre se nta e l "sh ow " de ls pre ssupostos a la fe sta de l

Com e rç Just i davant d'H ise nda i lliura instàncie s d'obje ctors/re s fiscals a la Subde le gació de Gove rn

El 9 de juny e s ce l·le brava, a la Ram bla Nova, la Fe sta de l Com e rç Just i la Coordinadora te nia una parade w ta pe r distribuïr m ate rial, sobre tot, re lacionat am b la cam panya d'Obje cció Fiscal a la de spe sa m ilitar. En e l m arc de la cam panya i de la Fe sta vam re pre se ntar e l "sh ow " de ls pre ssupostos e n e l q ue un pre se ntador circe nc anim a als i a le s contribue nts a "passar pe r l'aro" i abonar e ls se us im postos. Un funcionari re p e ls dine rs i e ls introdue ix a la m aquinària de ls

pre ssupostos ge -ne rals de l'e stat, q ue ge stione n e ls polítics El públic té ocasió de com provar com e ls dine rs q ue h an e ntrat pe r una banda e s conve rte ixe n e n arm am e nt q ue e l polític lliura a un m ilitar e xultant d'ale gria.

ens de splacem cap a la Subdelegació de Govern

pag. 2 Eine s i opinió PxP num . 70 juliol 2007

Mate rials pe r la PauRe be ca Tom as

Aque sts die s trobe m dive rse s cam panye s contra el finançam e nt m ilitar, l’ocupació o la tortura. Nom és cal un clic pe r contribu ir a q ue s’acabin els abusos de pode r i le s injustície s.

1. Atès q ue e l BBVA inve rte ix de m ane ra dire cta i indire cta e n dive rse s e m pre se s q ue produe ixe n arm am e nt i contam ine n, e ls prom otors de la cam panya “BBVA se nse arm e s” (Ce ntre d’Estudis pe r a la Pau J.M. De làs, de Justícia i Pau, i l’Obse rvatori de l De ute e n la Globalització) vole n cre ar una opinió pública q ue afavore ixi un canvi d’actitud de le s e ntitats finance re s i la Corporació BBVA e n particular, inte grant controls e fe ctius e n e l com plim e nt de ls dre ts h um ans i e studis d’im pacte am bie n-tal i social a tote s le s ope racions q ue finance n, i e n tots e ls ne gocis e n e ls q uals participe n com accioniste s, ja sigui de form a dire cta o indire cta i, e n conse -q üència, cance l•li le s se ve s inve rsions e n le s e m pre se s fabricadore s d’arm am e nt re lacio-nade s i anul•li e l finançam e nt d’e m pre se s altam e nt contam inants.

Signar l’Inform ew w w .bbvase nse arm e s.org

2. El grup de Tarragona d’Am nistia Inte rnacional va prom oure , e l passat 25 de juny, una re collida de s ignature s a la Pl. de la Font pe r de m anar:- El tancam e nt de Guantànam o i e l de sm ante llam e nt de la re sta de ce ntre s de de te nció se cre ts.

- La llibe rtat de ls de tinguts o l’acusació form al de de licte s inte rnacionalm e nt re cone guts.- La inve stigació de le s pràctiq ue s abusive s de de te nció i inte rrogatori i q ue e s porti davant la justícia e ls re sponsable s d’infligir tortura i m altractam e nts.- La re vocació de la Lle i de Com iss ions M ilitars q ue pe rpe tua e ls abusos i la im punitat.

Le s s ignature s se ran e ntre gade s a le s autoritats nord-am e ricane s. La cam panya de re collida se gue ix e n m arxa. Es pode n baixar fulls i e nviar-los s ignats.

w w w .am nistiatarragona.org/signature s.pdf

3. AI tam bé tam bé conde m na e l m ur ile gal que l’Estat d’Israe l fa 3 anys q ue construe ix a Cisjordània. El 9 de juliol de 2004 la Cort Inte rnacional de Justícia va fallar q ue e l m ur és il•le gal i va orde nar e l se u de sm ante llam e nt. Tre s anys de sprés, Israe l se gue ix ignorant la se ntència. Aque st m ur viola e ls dre ts h um ans i afe cta a m ig m ilió de pe rsone s. Pe r aq ue sta raó AI h a iniciat una cam panya, pe r la q ual se s igna una pe tició q ue se rà e ntre gada al Gove rn israe lià i al Ministre d’Afe rs Exte riors d’Espanya abans d’acabar e l m e s de juliol.

h ttp://w e b.e s.am ne sty.org/m uro-de -israel/

Paraule s pe r signar Re be ca Tom as

Re cone ixe m e nt. H e u de re conèixe r els crèdits de l'obra de la m ane ra e spe cificada pe r l'autor o el llice nciador.

No com e rcial. No pode u utilizar aq ue sta obra pe r a finalitats com e rcials.

Com partir am b la m ate ixa llicència. Si alte re u o transform e u aq ue sta obra, o e n ge ne re u obre s de rivade s, nom és pode u distribu ir l'obra ge ne rada am b una llicència idèntica a aq ue sta.

Re cone ixe m e nt-NoCom e rcial-Com partirIgual 2.5 Espanya

Sou lliure de : copiar, distribu ir i com unicar públicam e nt l'obra fe r-ne obre s de rivade s

Am b le s condicions se güe nts:

La Pale stine Me dia de la An-Najah National Unive rsity h a publicat la ve rsió angle sa de Narrations of th e Pale stinian 19 48 Catastroph e (Re lats de la catastroph e pale stina de 19 48). El llibre e s basa e n 36 te stim onie s de re fugiats pale stins, la m ajoria e n e ls cam ps de re fugiats de Balata, Al-Ein i Ask ar, al districte de Nablus, q ue van h ave r d’abandonar le s se ve s ciutats i poble s e l 19 48. Els re lats m ostre n l’atm osfe ra social, cultural i política de Pale stina abans, durant i de sprés de la de portació d’un m ilió de ciutadans pale stins. El llibre , q ue tam bé h a e stat publicat e n àrab, h a trigat uns anys e n aparèixe r, no nom és pe r la difícil tasca de traducció a l’h ora de pre se rvar e l vocabulari diale ctal de cada poble , s inó tam bé pe l fe t q ue m olts de ls te stim onis van m orir abans de pode r se r e ntre vistats. La im portància de pre se rvar le s m e m òrie s de la catàstrofe (Nak ba) pe r a le s nove s ge ne racions (tant e n àrab com e n anglès) rau e n concie nciar al gran públic i de m anar una solució als proble m e s de ls re fugiats basada e n la re solució 19 4 de l’ONU: e l dre t no ne gociable de re tornar.

Nak baNarrations of th e Pale stinian 19 48

Catastroph eEdita Pale stine Me dia de

la An-Najah National Unive rsity

Re corde u q ue pe r contactar am b la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau e ns pode u trobar cada prim e r dium e nge de m e s a Paraule s pe r la Pau i cada dilluns,a le s 8 del ve spre , a Ram bla Nova, 9 7-2n Tam bé e ns pode u e nviar un e m ail a tgnapau@ tarragona.tine t.org o trucar al 9 77221458

(h i h a conte stador).

pag. 3 conflicte s "oblidats" PxP num . 70 juliol 2007

pag. 4 e ls nostre s te m e s PxP num . 70 juliol 2007

Dins de l soroll m e diàtic sobre e l q ue pasa à Pale stina (intoxicació total i ve rsions israe liane s)una ve u solitaria parla de la situació re al.

Robe rt Fisk Belfast Tele graph Traducido del inglés por Sinfo Fe rnánde z

¡Qué m ole stos re sultan e sos m usulm ane s de l Orie nte Me dio! En prim e r lugar, le s pe dim os a los pale stinos q ue abrace n la de m ocracia y e ntonce s van y e lige n al partido e q uivocado –H am as-, y H am as va y gana una m ini-gue rra civil pasando a dom inar la Franja de Gaza.Y nosotros, occide ntale s, aún q ue re m os ne gociar con e l de sacre ditado Pre side nte , Mah m ud Abbas. H oy, “Pale stina” –y pe rm ítanm e q ue m ante nga e sas com illas e n su s itio- tie ne dos prim e ros m inistros. Bie nve nidos a Orie nte Me dio. ¿Con q uién ne gociare m os? ¿A q uién nos dirigire m os para h ablar? Por supue sto q ue de be ríam os h abe r h ablado h ace m e se s con H am as. Pe ro no nos gustaba e l gobie rno e le gido de m ocráticam e nte por e l pue blo pale stino. Se suponía q ue iban a votar por Fatah y por sus corruptos dirige nte s. Pe ro votaron por H am as, q ue re ch aza re conoce r a Israe l o acatar e l totalm e nte de sacre ditado Acue rdo de O slo.

Nadie pre guntó –de sde nue stra parte - a q ué particular Israe l se suponía q ue H am as te nía q ue re conoce r. ¿El Israe l de 19 48? ¿El Israe l de las fronte ras poste riore s a 19 67? ¿El Israe l q ue construye –y continúa construye ndo- inm e nsos ase ntam ie ntos para judíos y sólo para judíos e n la tie rra árabe , e ngulle ndo h asta m ás de l 22% de la “Pale stina” sobre la q ue aún h ay q ue ne gociar?Y por e so, h oy se supone q ue te ne m os q ue h ablar con nue stro fie l policía, e l Sr. Abbas, e l “m ode rado”

(com o le de nom inan la BBC, la CNN y Fox Ne w s) dirige nte pale stino, un h om bre q ue e scribió un libro de 600 páginas sobre O slo sin m e ncionar ni una sola ve z la palabra “ocupación”, re firiéndose s ie m pre a la “re organización israe lí” com o “re tirada”, un “dirige nte ” e n e l q ue pode m os confiar porq ue m antie ne lazos y va a la Casa Blanca y s ie m pre dice todo lo q ue nos re sulta conve nie nte . Los pale stinos no votaron a H am as porq ue q uis ie ran una re pública islám ica –que e s cóm o se re pre se ntará la sangrie nta victoria de H am as- s ino porque e staban cansados de la corrupción de l Fatah de l Sr. Abbas y de la naturale za putre facta de la “Autoridad Pale stina”.

Re cue rdo q ue h ace años m e convocaron a la casa de un funcionario de la AP cuyos m uros acababan de se r pe rforados por e l proye ctil de un tanque israe lí. Y así e ra. Pe ro lo q ue m e de jó atónito fue ron los grifos ch apados e n oro de su baño. Esos grifos –o cualquie ra de sus m últiple s variante s- fue ron los q ue le costaron las e le ccione s a Fatah . Los pale stinos q ue rían q ue la corrupción –e l cánce r de l m undo árabe - se acabara y por e so votaron a H am as, y a continuación, nosotros, los s ie m pre tan sabios y tan bue nos occide ntale s, de cidim os sancionarle s y m atarle s de h am bre e intim idarle s por e je rce r su voto libre . ¿Ofre ce ríam os q uizá a “Pale stina” se r m ie m bro de la UE si h ubie ran sido lo suficie nte m e nte graciosos com o para votar por la ge nte corre cta?En Orie nte Me dio, ocurre lo m ism o con todo. Apoyam os a H am id Karzai e n Afganistán, aunque m ante nga e n su gobie rno a se ñore s de la gue rra y a barone s de la droga (y, a propósito, lam e ntam os m uch o todas e sas m ue rte s de civile s afganos inoce nte s de nue stra “gue rra contra e l te rror” e n los páram os de la provincia de H e lm and).

Am am os al H osni Mubarak de Egipto, cuyos torturadore s no h an te rm inado aún con los políticos pe rte ne cie nte s a los H e rm anos Musulm ane s arre stados re cie nte m e nte fue ra de El Cairo, cuya pre s ide ncia re cibió e l cálido apoyo de la Sra. –sí, la se ñora- Ge orge W Bush , y cuya suce s ión pasará casi con se guridad a su h ijo, Gam al.Adoram os a Muam m ar Gaddafi, e l e nloque cido dictador de Libia cuyos h om bre s lobo h an ase s inado e n e l e xtranje ro a sus opone nte s, cuyo com plot para ase s inar al Re y Abdullah de Arabia Saudí pre ce dió a la re cie nte visita de Tony Blair a Trípoli –de be ría re cordarse q ue e l Corone l Gaddafi fue llam ado “h om bre de e stado” por Jack Straw por abandonar sus no e xiste nte s am bicione s nucle are s- y cuya “de m ocracia” e s pe rfe ctam e nte ace ptable para nosotros porq ue e stá a nue stro lado e n la “gue rra contra e l te rror”.Si, y am am os tam bién la inconstitucional m onarquía de l Re y Abdullah e n Jordania y de todos los príncipe s y e m ire s de l Golfo, e spe cialm e nte todos aq ue llos a los q ue nue stras e m pre sas de arm am e nto pagan sobornos tan e scandalosos q ue h asta Scotland Yard tie ne q ue ce rrar sus inve stigacione s por orde n de nue stro Prim e r M inistro –y sí, pue do com pre nde r, e n e fe cto, por q ué no le gusta la cobe rtura q ue “Th e Inde pe nde nt” h ace sobre lo q ue él llam a “e l Orie nte Me dio”. Si los árabe s –y los iraníe s - apoyaran tan sólo a nue stros re ye s y s h ah s y príncipe s cuyos h ijos e h ijas se e ducan e n Oxford y H arvard, cuán fácil nos re sultaría controlar “e l Orie nte Me dio”.En cuanto a e so –control-, h ay lo q ue h ay, y e sa e s la razón por la q ue te ne m os q ue ofre ce r, y re tirar, los favore s de nue stros líde re s. Ah ora Gaza pe rte ne ce a H am as, ¿qué h arán nue stros e le ctos dirige nte s? ¿Te ndrán q ue dialogar nue stros pontífice s de la UE, de las Nacione s Unidas, de W ash ington y Moscú con e sa ge nte h orrible y de sagrade cida (no te ngan m ie do, q ue e llos no le s van a e stre ch ar la m ano) o te ndrán q ue re conoce r la ve rsión cisjordana de Pale stina (e n las bue nas m anos de Abbas) m ie ntras ignoran al e le gido y m ilitarm e nte victorioso H am as e n Gaza?continua pàgina 6

Por supue sto q ue de be ríam os h abe r h ablado h ace m e se s con H am as. Pe ro no nos gustaba e l

gobie rno e le gido de m ocráticam e nte por e l

pue blo pale stino. Se suponía q ue iban a votar por Fatah y

por sus corruptos dirige nte s. Pe ro votaron por

H am as, q ue re ch aza re conoce r a Israe l o acatar e l totalm e nte de sacre ditado

Acue rdo de Oslo.

Los pale stinos no votaron a H am as porq ue q uisie ran una re pública islám ica –q ue e s cóm o se re pre se ntará la

sangrie nta victoria de H am as- sino porq ue e staban

cansados de la corrupción de l Fatah de l Sr. Abbas y de la naturale za putre facta de la

“Autoridad Pale stina” .

pag. 5 Els nostre s tem e s PxP núm . 70 juliol 2007

Com unicat de la cam panya "Si al procés de pau"

De sprés de le s e le ccions com e ntave m uns re sultats e n q ue l'abste nció h a arribat a un 46,9 %, e ls vots e n blanc a 9 49 (1,84%). A banda (am b una 5a part de ls vots de ls e le ctors) h a guanyat e l PSC (11 re gidors) i am b m e nys vots, CiU n'h a obtingut 8, e l PP 4 i ERC 2. Pe r un ce nte nar de vots ICV-EUiA-EPM s'h a q ue dat fora de l consistori.Fruit d'aq ue sts re sultats i d'una sèrie de ne gociacions, Tarragona té un nou e q uip de gove rn a l'Ajuntam e nt. El nou e q uip, lide rat pe r Jose p Fèlix Balle ste ros, e stà form at pe r PSC i ERC. Aque st canvi suposa una nova e tapa

e n q uè la Coordinadora re clam arà al nou Consistori q ue adopti le s m e sure s pe rtine nts pe r fe r fora e ls vaixe lls de gue rra de l port de Tarragona i pre se ntaràs, de nou, dife re nts proposte s pe r im pulsar la cultura de pau.

Nou e q uip de gove rn a l'Ajuntam e nt de Tarragona. Farà fora e ls vaixe lls de gue rra de la ciutat?

ETA nue vam e nte h a golpe ado las e spe ranzas de paz de la socie dad vasca con e l com unicado publicado h oy e n e l q ue anuncia la ruptura de l alto e l fue go. Tras e l ate ntado com e tido e l pasado 30 de dicie m bre e n Madrid e l proce so de paz e ntró e n una grave cris is q ue se agudiza con la de cis ión de ETA de volve r a e m ple ar la luch a arm ada. La viole ncia, la am e naza y las vulne racione s de de re ch os h um anos son absolutam e nte inace ptable s y re ch azadas por la inm e nsa m ayoría de la socie dad vasca.ETA no pue de ale gar com o razón para rom pe r e l alto e l fue go la falta de iniciativa de l Gobie rno o de de te rm inados partidos políticos. Un proce so de paz y de norm alización e s un cam ino com plicado e n e l q ue apare ce n obstáculos y dificultade s. Cada cual tie ne q ue se r re sponsable y asum ir sus propias accione s. De h e ch o, ETA e xige e n su com unicado clarificar la situación pe ro con la de cis ión tom ada de m ue stra su nula voluntad de e star dispue sta a dar pasos unilate rale s q ue pe rm itan de sbloque ar e l proce so de paz. Es m ás, h a de cidido rom pe r e l alto e l

fue go y añadir nue vas dificultade s e n e l cam ino h acia la paz.Por otra parte , ETA vulne ra la voluntad m ayoritaria de la socie dad vasca de fin de la viole ncia y re spe to a todos los de re ch os h um anos de todas las pe rsonas. Es e spe cialm e nte grave q ue confirm e su “de cis ión de de fe nde r por m e dios de las arm as al pue blo q ue e s agre dido con las arm as”. ETA no e scuch a los de se os de la socie dad vasca y se arroga un pape l que nadie le h a otorgado. Som os una ciudadanía m adura q ue h a apostado ine q uívocam e nte por los m e dios e xclusivam e nte pacíficos y de m ocráticos para re solve r nue stros proble m as y m e jorar nue stra convive ncia. Ade m ás, ETA e m plaza a la ciudadanía vasca a re be larse y a involucrarse , cuando la socie dad vasca ya se h a m ovilizado y se h a involucrado, pe ro e n favor de la paz, e l diálogo y e l acue rdo.Ante e sta situación Lok arri, Re d ciudadana por el acue rdo y la consulta, q u ie re h ace r tre s llam am ie ntos:1- ETA de be e scuch ar la voluntad de la socie dad vasca y pone r fin a la

viole ncia de m ane ra de finitiva.2- los partidos políticos e institucione s, ah ora m ás q ue nunca, de be n inte nsificar e l diálogo para acordar una h oja de ruta q ue pe rm ita re sponde r a e sta nue va situación y re construir e l proce so de paz.3- la socie dad vasca no de be pe rde r la e spe ranza. El cam ino h acia la paz e s absolutam e nte irre ve rsible . Las voluntade s sociale s m ayoritarias de fin de la viole ncia, diálogo y acue rdo son im parable s, pe se a q uie n pe se , y acabaran im poniéndose .En e ste se ntido, Lok arri trabajará inte nsam e nte para q ue la socie dad pue da pronunciarse dire cta y de m ocráticam e nte a través de una consulta popular, para de cir s í al fin de la viole ncia y al re spe to a los de re ch os h um anos, para de cir s í a la m e sa de partidos, para de cir s í al re spe to a la voluntad popular y para de sle gitim ar a todos aq ue llos q ue q uie re n buscar las solucione s por m e dio de la viole ncia, la e xclusión, la im posición o la ne gación de l diálogo.5 de junio de 2007

Nota de pre nsa de Lok arriETA vulne ra la voluntad m ayoritaria de la socie dad vasca

Davant la de cis ió d’ETA de tre ncar l’alto e l foc, de clarat al m arç de l 2006, la cam panya “Si al procés” tam bé vol re afirm ar e l se u com prom ís pe r im pulsar una solució de m ocràtica, pacífica i dialogada, al País Basc i va e m e tre un com unicat e n la líne a d'altre s s im ilars s i bé

re cordant q ue "e xigim a ETA un alto al foc pe rm ane nt i de finitiu, i e xigim al gove rn e spanyol no abandonar l’obje ctiu de l diàle g i im pulsar m e sure s q ue pe rm e tin e m pre ndre e l procés de pau (acostam e nt de pre sos, de rogació de lle i de partits, re spe cte als dre ts h um ans

individuals i col•le ctius). La pau nom és se rà possible s i e s ge ne re n le s condicions ne ce ssàrie s pe r a una ne gociació. Som conscie nts de q ue am b e l final de la tre va nom és h an guanyat e ls adve rsaris de la re solució de finitiva de l conflicte basc."

“Jo sóc de la raça ve lla i ge gantina q ue e spantà de l m ar la ge nt se rraïna”, “de fe nsors h e roics de tradicions q ue e n sang ofe gare n Àustrie s i i Borbons”. Aq ue ste s abrandade s paraule s q ue e l m allorquí Pe re Cape llà e scrigué als anys 30 e n una cançó, e ntre rom anç i h im ne , q ue porta pe r títol “Jo sóc català”, no le s podrà cantar e l se u paisà Bie l Majoral a la gala inaugural de Frank furt, suposo q ue pe rq uè de s de dire cció s’h a pe nsat q ue “no és la im atge q ue e s vol donar”, q ue no és políticam e nt corre cte . I s i no pot cantar-la, doncs, Majoral e s q ue da a casa. Posats a fe r-ne cas de ls continguts de ls h im ne s, s i és q ue cale n h im ne s, ja fa te m ps q ue pe nso q ue de s de l pacifism e , i pe r una “e ducació pe r la ciutadania”, podria donar de s i una cam panya pe r a q ue “Els se gadors” de ixe ss in d’inflar e ls pits e n aq ue lls m om e nts q ue tots s’h an de posar de pe us. A banda de l polisèm ic cop de falç, q ue ja e sborrona, no m ’h i se nto m assa a gust conside rant “aque sta ge nt tan ufana i tan supe rba” i fe nt q ue tre m oli l’e ne m ic. Pe r m i, q ue no pate ixi e l Montilla quan li tire n e n cara de no sabe r-ne la lle tra. I s i h i h a inte rès, m illor la ve rsió q ue fa Rafae l Subirach s de l rom anç de l XVII. Pe r m assa sabut ja ni és curiós q ue la cantada q ue re alm e nt funciona com a un ve ritable

h im ne , q ue s’h o sap toth om , sobre tot e ls m e nuts, no és pas e l q ue diu l’Estatut, s inó e l d’una e ntitat privada, e l “Cant de l Barça”. Quan e s va e scriure ja e re n e ls anys 70, i Jose p M Espinàs i Jaum e Picas optare n pe r un m issatge inte grador: “Tan se val d’on ve nim , s i de l sud o de l nord, ara e ste m d’acord”. Torne m -h i: H i e ste m davant un afe r Majoral, o Ollé, o Bargalló? Pe l que fa a Ollé, tam bé re ivindico la pote stat q ue h a de te nir e l dire ctor d’una posada e n e sce na pe r m arcar la pauta am b un crite ri e stètic de te rm inat. Pe rò potse r és q ue Frank furt h a e stat m assa carre gat de tinte s, m assa connotat, i q ue se m bla q ue e ns jugue m tota la nostra cultura a una sola carta, de form a i m ane ra q ue une s cançons e sde ve ne n e l pot de le s e ssèncie s . O la capsa de Pandora.És com si e l CD Te rre gada, un sublim re cull de cançons de sang i fe tge , de “gore ” q ue e s diu ara, pagada a m és am b dine rs públics, posés a Psàlite , Lídia Pujol i M iq ue l Gil, davant l’acusació de fom e nt de la violència.La llàstim a de tant de rom anços i de confondre e ls re gistre s q ue s’e m pre n e n cada m om e nt, és q ue e ls assiste nts a la Sch auspie l-frank furt de ixaran de corpre n-dre ’s davant la ve u profunda i, s i e m pe rm e te u, atàvica, d’e n Majoral.

pag. 6 la contraportada PxP núm . 70 juliol 2007

m àxim com ú m últiple Rom à Solé

MASSA ROMANÇOS

Manife st "Paraule s pe r la Pau"

Tarragona acull re gularm e nt e n e l se u port

vaixe lls m ilitars de l'OTAN se nse cap control

sobre e l se u tipus d'arm am e nt i am b la

possibilitat q ue alguns s iguin de propulsió

nucle ar.

L'Alcalde de la ciutat, Joan Miq ue l Nadal, i e l

Pre side nt de l'Autoritat Portuària, Lluís

Badia, h an re alitzat força ge stions am b

autoritats m ilitars a W ash ington pe r tal que

Tarragona e sde vingui se u logística de ls

vaixe lls de la VI Flota de ls EE.UU.

Els argum e nts pe r e xplicar aque ste s ge stions

s'h an basat e n suposats be ne ficis e conòm ics

pe r a la ciutat, h an donat pas a d'altre s q ue

e ns pre se nte n e ls vaixe lls de gue rra com a

garants de dubtose s ope racions

"h um anitàrie s", i, m és e ndavant, als q ue fan

re fe rència a "obligacions de rivade s de

conve nis bilate rals e ntre Estats"; tot

barre jant-h o am b l'e spe ctacle de ve ure

m àquine s flotants sofisticade s o com èdie s

propagandístiq ue s sobre voluntariosos

m arins q ue fan tasq ue s socials. Finalm e nt, la

e xpe riència dram àtica de poble s oprim its

com l'iraquià i l'afganès -conve rtits e n

víctim e s de "danys col·late rals"- m ostra la

crua re alitat i fa caure la disfre ssa: e ls

vaixe lls i e ls se us tripulants no són m és q ue

e ine s de m atar.

Le s e scale s q ue , fins e l m om e nt, fe ie n le s

e m barcacions e stave n conside rade s de

rutina, utilitzant e ls se rve is portuaris pe r

aprovisionam e nt i pe r fe r le s re paracions q ue

conside rave n adie nts, a banda d'ope racions

m és opaque s q ue , clar e stà, no

transce nde ixe n. En aque st se ntit, i com a

e xe m ple , aq ue st e stiu (de sprés q ue passés)

e ls diaris e ns inform ave n de transports de

trope s utilitzant port i ae roport de l Cam p de

Tarragona.

La pre sència de ls vaixe lls de la VI Flota de ls

EE.UU. i de l'OTAN no e ns agrada pe l q ue

suposa de m ilitarització de la ciutat; pe r la

nostra disposició a viure se nse la prote cció

de ls arm am e nts; pe rq uè no cre ie m e n la

força pe r a vènce r s inó m és aviat e n e l diàle g

pe r a convènce r; i pe r la m anca

d'inform ació i e l se cre tism e inh e re nt a la

lògica m ilitar q ue , a m és, com porte n riscos

im portants pe r a la població. Pe nse m q ue la

Pau i la se gure tat de ls nostre s fam iliars,

am ics i ve ïns són m assa im portants pe r

de ixar-le s e n m ans de ls polítics profe ss ionals

q ue sovint nom és e s pre ocupe n d'aconse guir

q uote s de pode r pe r posar al se rve is de ls

se us inte re ssos pe rsonals o de grup.

Si cre us q u e te ns alguna cosa a dir vine cada prim e r dium e nge de m e s a le s 12 h a la Plaça de la Font a Paraule s pe r la Pau

De sde lue go q ue re sulta fácil e ch ar una m aldición sobre am bos. Pe ro así nos pasa con todo e l Orie nte Me dio. Si tan sólo Bash ar al-Asad no fue ra Pre side nte de Siria (sólo e l cie lo sabe cuál se ría la alte rnativa) o si e l ch iflado Pre side nte Mah m ud Ah m e dine yad no controlara Irán (aunque actualm e nte no conoce dónde e m pie za y dónde te rm ina un m is il nucle ar). Si Líbano fue ra sólo una de m ocracia de nue stra propia cose ch a com o nue stros pe q ue ños paíse s de patio trase ro de céspe d, por e je m plo, Bélgica o Luxe m burgo. Pe ro no, e sos m ole stos m e dio-orie ntale s votan sie m pre por la ge nte e q uivocada, apoyan a la ge nte e q uivocada, am an a la ge nte e q uivocada, no se com portan com o nosotros, los civilizados occide ntale s.Así pue s, ¿qué e s lo q ue vam os a h ace r? ¿Apoyar q ue se vue lva a ocupar Gaza, q uizás? En todo caso, lo q ue no h are m os se rá criticar a Israe l. Y se guire m os re se rvando nue stros afe ctos para los re ye s y prince sas y poco atractivos pre s ide nte s de l Orie nte Me dio h asta q ue toda la zona nos e stalle e n la cara y e ntonce s dire m os lo m ism o q ue e stam os dicie ndo ya de los iraq uíe s : q ue no se m e re ce n nue stro sacrificio y nue stro am or.¿Cóm o vam os a abordar un golpe de e stado de un gobie rno e le gido?

ve de pàgina 4, continua: article

Robe rt Fisk