FULL INFORMATIU 1

FULL INFORMATIU Número 50 centredeformacio@bgb.es Juliol 2012

ÍNDEX : - ÉS-cultura: - Sabeu que és i on es troba?

- Nomenclàtor

- Impost Turístic

- Sabeu que és ? Resposta

- Noticing or knowing

- Accions formatives

- Palau de la Musica

- El Racó de la Web

- On the road

- As real as life it self

Seeing to believe

Sovint rebem currículums de persones interessades en treballar com a guia turístic, a voltes faciliten la foto, a voltes fins i tot estant en possessió del carnet de guia, crida l’atenció però, quan algú escriu que parla correctament una quantitat ingent d’idiomes, és clar, el paper ho aguanta tot.

En la era de les noves tecnologies el que marcaria la diferencia seria si des de el mateix currículum el candidat facilites un “link” a un vídeo on s’expressés amb els idiomes dominats i, a més, veuríem la cara, la manera de fer, com va vestit, quin lloc ha escollit per la gravació, etc… resultaria més fàcil fer-se una idea de si realment parla els idiomes que diu, si te facilitat de paraula o fins i tot calibrar la actitud o la estabilitat emocional del individu, doncs veure la realitat dona un coneixement que el paper mai pot aportar.

De la mateixa manera estaria bé que els grans estrategs de la ciutat veiessin com al baixar amb autocar per Lepant estava prohibit el gir a Diagonal, obligant a una volta absurda, quan l’últim que ens cal és perdre més temps, finalment varen treure la senyal el 14 de Juny. Seria convenient que veiessin com els clients es queden al autocar derrotats per la perspectiva de caminar sota el sol, a més de anada i tornada hi ha el recorregut de la visita, sovint venim d’una passejada anterior per el Park Güell.

Les persones amb mobilitat reduïda PMR, viatgen amb grups normals, és freqüent portar una cadira de rodes, en un altre grup algú amb crosses, en altres gent molt gran, altres que van amb oxigen, operats de genoll, persones amb obesitat mòrbida, etc...

Al no anar tots junts en un autocar de minusvàlids el nostre Ajuntament els hi prohibeix accedir o passar pel voltant la Sagrada Família, amb un bus que no sigui el bus turístic durant tot l’any de dia i de nit, plogui o nevi !

Els escolars per tipologia de grup i condició física son els que menys problemes tindrien en caminar des de la Diagonal, doncs tenen tot el temps del món, a més, l’entrada de escoles esta al carrer Sardenya, no al carrer Marina però probablement els que decideixen tampoc ho saben. Podran descarregar però no recollir?. Si el fet de deixar-los baixar a prop de la SAFA és per seguretat, llavors s’admet implícitament que milions de persones no gaudiran d’aquesta seguretat.

Seria indicat que veiessin com la tot poderosa guàrdia urbana tracta als autocars com a delinqüents, escridassant, esbroncant, xiulant, multant, en lloc de assessorant, indicant, ajudant.

Seria escaient que veiessin com alguns veïns ens insulten doncs ocupem les aceres on viuen, oblidant que son altres veïns del mateix barri junt amb l’ajuntament els causants d’aquesta disbauxa.

Seria apropiat que veiessin com han eixamplat les cantonades, on comencen a aparèixer els venedors ambulats, però no han tret les terrasses dels bars com deien en el projecte original, creant uns magnífics colls d’ampolla on perdre més temps (baixant per Sardenya hi ha tres terrasses seguides).

Quan es pren una decisió d’aquestes característiques sense escoltar a ningú s’ha de estar molt segur del que es fa, de que és la millor solució, recolzada en algun estudi que ho avali, qualsevol expert en mobilitat diu que per pacificar una zona el que es treu son el cotxes privats no els autocars.

La millor solució (acceptada per tothom, proposada des de temps immemorial) seria la construcció d’un Pàrking soterrani, a tocar de la entrada, no a glories. Segur que el sector privat finançaria una bona part de la inversió, doncs sent la “Safa” un dels recursos turístics més visitats de Europa, el retorn de la inversió esta garantit i els veïns podrien disposar-ne a les nits.

Ara els artífexs marxaran de vacances, mentre els que treballem i paguem impostos continuarem fen-t’ho amb unes condicions més precàries si cap, però com deia al inici, des de el confort d’una oficina i un càrrec públic el paper es capaç d’aguantar-ho tot.

L’antic consistori no va fer res en l’àmbit turístic, aquest ha millorat la venda ambulant al Park Güell i suposo que sempre esta a temps de corregir si es demostra que el que plantegen no funciona, el temps ens ajudarà a veure-ho clar, tant de bo sigui tot el sector turístic els que esta equivocat.

Carles Picazo, Centre de Formació BGB

FULL INFORMATIU 2

ÉS-cultura :

L’Ou com balla

Homenatge als artistes del Poble - Sec

Emplaçament: Plaça del Setge de 1714 Poble Sec

Inaugurada: Obra de 1987, col·locada en l'actual emplaçament 1991

Materials: Basalt, marbre blanc i rosa

Escultor: Xavier Corberó

Tal com havia passat en un altre indret del Poble Sec -a la plaça de Navas, també un retall de forma triangular-, es va posar un monument a la plaça que es va batejar després com a plaça del Setge de 1714. Xavier Corberó va acceptar l’encàrrec, que li va fer l’arquitecta municipal Beth Galí, perquè Joan Manuel Serrat havia estat el seu cunyat i era fill del Poble Sec. L’afecte que Corberó sent per ell li va fer pensar a posar les empremtes del cantant conegut com “El noi del Poble Sec”, en una rajola, al peu d’unes barres que sostenen L’ou com balla, al més pur estil hollywoodenc.. Sense formar part de la pròpia peça de l’escultor, Complementa l’obra, donant-li identitat.

En un principi Corberó volia dedicar el monument als dos cantants del Poble Sec, Serrat i Jaume Sisa Tenia preparat un altre ou, que hagués titulat L'ou com bada, perquè li semblava lligava més amb en “Ricardo Solfa”. Aquesta altra escultura, que es diferenciava de la dedicada a Serrat per un gargot que feia com de boca, se la va quedar un nord-americà i ja no hi va haver ocasió. La plaça va ser un projecte de l’arquitecte també municipal Ramon Marquès.

Corberó, de comú acord amb l’arquitecte que va dirigir el projecte d’urbanització de la plaça del Setge de 1714, va buscar un objecte simple i esvelt que li permetés homenatjar els artistes del barri, Joan Manuel Serrat o Jaume Sisa, i alhora evoqués la tradició pasqual de l'ou com balla.

Com és habitual en l’escultor, va proposar una peça composta per diferents parts i materials, basalt en el tros inferior, acampanat per donar estabilitat a la columna, i marbre rosa al superior, sobre el qual va emplaçar l’ou.

Allò que diferencia aquesta proposta de Corberó en comparació de les altres columnes que ha situat a la ciutat, és que en aquest cas no va fer-hi incisions, sinó que respectà la nuesa del material. .

Aquesta tradició té lloc a diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi, originada, sembla, a la Catedral de Barcelona. Hi ha constància que al segle XVI ja es feia a la font del claustre.

L’explicació de perquè s’aguanta l’ou com balla. Suposem una superfície corba, per exemple una esfera, que és el cas de l’ou com balla (tal com està en la il·lustració). Si sobre ell es llença alguna cosa sòlida (arròs, per exemple), ambdós rebotaran en sentits contraris. L’ou, pel principi d’acció - reacció, tendirà a anar en el sentit en que l’ha empentat l’arròs i aquest rebotarà. Això es pot veure a la primera part de la il·lustració.

Si repetim aquesta experiència amb un fluid, aquest per la seva viscositat, tendirà a "enganxar-se" a la superfície corba. Ni el fluid ni la pilota rebotaran en la direcció oposada, el fluid seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l’ou tendirà a anar cap a l’aigua que l’empeny. En el cas de l’ou com balla, l’aigua l’estira en totes direccions, abans de caure per l’acció de la gravetat i així el manté en equilibri. Per evitar que entri aigua i augmenti de pes, es tapa amb un punt de cera el forat pel qual s’ha buidat l’ou.

FULL INFORMATIU 3

Nomenclàtor :

Carrer de los Castillejos, EIXAMPLE / HORTA-GUINARDÓ Vall de Los Castillejos, prop de Ceuta. Batalla lliurada l'1 de gener de 1860, durant la guerra d'Àfrica, pel general Prim contra l’exèrcit marroquí.

Carrer del Pintor Fortuny, CIUTAT VELLA Marià Fortuny i Marsal (Reus, Baix Camp 1838 - Roma 1874). Pintor, dibuixant i gravador. Primer gran artista internacional de la Renaixença de Catalunya. Va treballar com a corresponsal en la primera guerra d’Àfrica, va pintar la de tots coneguda Batalla de Tetuan (al MNAC) i també la de Wad ras (al Museo del Prado de Madrid).

Al ser un pintor preciosista i donar gran importància al detall, tenia el costum d’esmolar el pinzell amb la boca per aconseguir la màxima precisió.

Sembla que aquest va ser el motiu per el qual va morir d’una infecció d’estomac als 36 anys.

La batalla de Wad-Ras, per Marià Fortuny (1862-1863)

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBA ?

La solució la teniu a la pagina 4 !

Plaça de Tetuan, EIXAMPLE

Fet d’armes (4 de febrer de 1860). Ocupació de la ciutat del Marroc pel general Joan Prim al capdavant dels voluntaris catalans. El 22 d'octubre de 1859 amb motiu de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions recentment construïdes a la zona de Ceuta, es declara la Primera Guerra d’África entre Espanya i el Marroc.

Carrer Wad-Ras, ara Carrer del Doctor Trueta SANT MARTÍ

L’any 1915 s’inaugurà al carrer Wad-Ras, el Reformatori de Menors que pren el nom del carrer. El 1983 fou reconvertit en presó de dones.

La batalla de Wad-Ras fou la quarta i darrera batalla de Guerra Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. Rebé el nom d’unes altures muntanyoses properes a la confluència entre els rius Jelú i Buceja. Es va lliurar el dia 23 de març de 1860 essent el combat més sagnant de tota la guerra.

Els espanyols anaven dirigits pel seu comandant en cap Leopoldo O'Donnell. El príncep Muley Abbas que disposava de fins a quaranta mil homes que estaven estacionats a la confluència dels rius esmentats. La boira va dificultar les operacions però finalment el combat es va iniciar a les 9 del matí i fou en bona part un cos a cos, amb actes d’heroisme per les dues parts. Els espanyols van tenir 1.200 morts. Les forces de reserva espanyoles de Mackenna i Ríos van intervenir i van decidir la batalla, que va posar fi a la guerra.

Josep Trueta i Raspall (Barcelona 1897 - 1977). Cirurgià. Catedràtic d’ortopèdia a la Universitat d'Oxford. Membre del Consell Nacional Català de Londres (1940). Medalla d’or de BCN (1976) i medalla d’or de St. Jordi de la Diputació de BCN.

IMPOST TURÍSTIC es començarà a aplicar l’1 de novembre de 2012 a tot el territori català.

El 30% de la recaptació del Fons es destinarà a les administracions locals, excepte en el cas de Barcelona que participa del percentatge del 30% del fons establert i del 50% del import resultant d’aplicar el increment de tarifa dels establiments de la ciutat de Barcelona amb relació a la aplicada a la resta d’establiments de Catalunya.

Aplicarà a: Establiments hotelers, apartaments turístics, càmpings i establiments de turisme rural; Habitatges d’ús turístic; Embarcacions de creuer turístic.

Quota tributària: S’estableix un import màxim de quota, corresponent a set unitats d’estada per persona.

TIPUS ESTABLIMENT BCN Ciutat Tarifa resta Catalunya Hotel 5* GL i embarcacions de creuer 2,5 euros 2,5 euros Hotels 4* i 4 Superior 1,25 euros 1,0 euros Resta d’establiments i equipaments 0,75 euros 0,5 euros

Estan exemptes de l’aplicació d’aquest impost: Les persones d’edat igual o inferior a 16 anys i les estades subvencionades per programes socials d’una administració pública de qualsevol estat membre de la Unió Europea acreditades documentalment.

FULL INFORMATIU 4

Durant la restauració els barcelonins que passejaven per Portal de l’àngel no sabien quina temperatura registrava el centre de la ciutat. Des de el 6 de juliol de 2011 desprès de la inauguració de la rehabilitació del mític termòmetre de “Can Cottet”, continuaran sense saber-ho doncs la llum te tant poca intensitat que quan llueix el sol no es veu el que marca !!!, tan sols es veuen els graus sota zero doncs el plastic deu ser diferent. El termòmetre, que va deixar de funcionar el 2009, ha estat renovat tècnicament per dins, però en la seva aparença exterior és el mateix que es va instal·lar el 1956 i que intenta marcar, en color vermell, la temperatura del carrer, sense aconseguir-ho. El problema ve donat perquè aquesta icona de la ciutat estrena noves làmpades led de baix consum, que han substituït els tubs de neó, permetran estalviar energia, però fan quasi invisible la temperatura, sobretot a ple dia. El consistori barceloní ha distingit el termòmetre amb la primera placa ‘Petit paisatge de Barcelona’, per ser un element singular que ha registrat la temperatura de la ciutat des de 1956. De fet és un termòmetre situat al terrat de l’edifici que transmet la informació al seu germà gran.

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBA ? “Termòmetre de Can Cottet”

Portal de L’àngel

Aquesta era fàcil eh ? La botiga inicial de Portal de l’Àngel va ser Fundada el 1902 per Constantino Cottet. El 1956 va ser inaugurat a l’exterior de l’edifici, propietat de la família, un gegantesc termòmetre amb una alçada de cinc pisos, una estructura de 570 metres de tub de neó i 2.000 quilos de pes.

El 1937, a causa de la Guerra Civil, els tres germans Cottet van marxar a Sevilla, i allà van posar en marxa una petita empresa denominada Industria Nacional de Òptica, la futura Indo.

Actualment, la seva dimensió i seu del negoci han canviat (està ubicada a Sant Cugat, Barcelona) i sempre ha destacat per la fabricació i per la tecnologia aplicada a les lents oftàlmiques. Des de l’any 1987, Indo cotitza a la Borsa de Madrid. Els anys cinquanta i seixanta s’hi anava incorporant poc a poc el concepte de moda, el 1995, Cottet va implementar un nou concepte de negoci importat d’Estats Units, i que consistia en botigues especialitzades en la venda d’ulleres de sol. D’aquesta manera, al Centre Comercial Maremagnum de Barcelona, va néixer una nova línia de negoci; Cottet Sol.

Mes de 100 anys d'història

Constantino Cottet (França 1865-1915), fabricant d’ulleres a l’empresa familiar Fabrique d’Horlogerie & de Lunetterie Jules Cottet a la ciutat de Morez, va venir a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal del 1888. El què inicialment va ser la voluntat de donar a conèixer la producció òptica de la seva companyia, va acabar per ser un “amor a primera vista”.

Cottet va ser més que un centre d’òptica convencional, es va dedicar a importar productes novedosos en el camp de l’òptica, aparells de precisió, prismàtics o telescopis, fins i tot en aquells primers anys, algunes ofertes d’un nou art que tenia grans seguidors a Catalunya: la fotografia.

BGB Imparteix un curs de comunicació eficaç per la Diputació de Barcelona

Els passats 26 de Març i 7 de Maig, varem intentar donar algunes eines de utilitat a més de vuitanta persones en contacte amb el públic. (guies de recursos turístics, rutes, etc...)

Sota el lema Si ho pots mesurar, és més fàcil millorar-ho, aquest curs concentrat en capsules de tres hores, comença fent una dissecció de tot els elements que composen la prestació del servei turístic.

Un cop identificats, s’entra en detall en la manera com els guies donem les explicacions, facilitant tot una sèrie de consells pràctics, de “normes bàsiques” de aplicació immediata per aconseguir la màxima satisfacció en el receptor.

Doncs el que determina la qualitat del servei és la satisfacció del client, de res serveix tenir guies erudits amb extensos coneixements si els que reben els servei no queden contents.

FULL INFORMATIU 5

Tour guides: the difference between noticing and knowing

BY ANITA MENDIRATTA, CNN TASK GROUP/ETN | JUN 05, 2012 THE DESTINATION IS IN THE DETAILS

The distance between the city center of Bangkok and Damnoensaduak floating markets is a mere 110 kilometers, equating to one-and-a-half hours by road. And yet it can feel a world away. For anyone wanting to see, to feel, one of Thailand’s most authentic, age-old trading centers, with its magnificent, aqua-choreographed array of local vendors carrying on a practice passed on through the generations, passing through an intricate waterway, the floating markets is an absolute treat.

For travelers aware of this gem on the tourist destination, the trek from Bangkok is an easy one. Leaving Bangkok, it is easy enough to jump into a taxi as the sun rises. Tired travelers swiftly go the distance, with occasional eyes-shut patches, making their way from A to B. A mobile nap is completely acceptable - the driver will wake you when you reach the market.

There is, however, another way to make the journey – an option which brings the whole alphabet alive, a way which appreciates the importance of getting from A to B, but also weaves in the magic of C and D and E and F … The difference? A tour guide.

Suddenly, the same stretch turns into a collection of sound bytes connected to mental images; Salt farms; Roadside temples; Iconic pagodas; Local communities. With each changing image, tiny details are shared. Those small temples positioned in the corners of industrial business car parks, to the left of the entranceway? Yes, they are beautiful. They are, interestingly, also placed there as a way to bless a new business as it builds its premise of operation, and its future. Those busy men in the field? They are rushing to collect the crystals, because the rains have come early, making it important to harvest the salt now. It might rain tomorrow.

And those tourists gathered at the market entrance, creating a human bottleneck? Here, follow me – come this way! This way is less cluttered, and it offers the best view of the market. The difference? The detail. The gift? The guide.

One of the great changes in travel over the past decade is the move away from doing it through a travel agent to DIY, (Do It Yourself) Independent travel search, planning, booking, and going has become a voyeuristic hobby of wish-to-be and would-be travelers. The opportunity to save money by doing it oneself can often be too enticing. It makes sense. It saves cents. Sometimes. And depending on what one is after in terms of service, expertise, and insight.

The same logic should also apply to tour guides. Why not just get hold of a good guide book, and get out there on your own? Once again, it saves money. And allows one the freedom of doing it when one wants. But, as with travel agents, does it really? Yes, in some cases. There are times, places, however, where going it alone means missing the magic.

Technically speaking, a “tour guide” is simply, as defined by the CEN (European Committee of Standardization), “a person who guides visitors in the language of their choice and interprets the cultural and natural heritage of an area, which person normally possesses an area-specific qualification usually issued and/or recognized by the appropriate authority.”True enough.

Historically, Guiding has been as natural a part of sightseeing as breathing. Simply asking a local for directions plants the seeds of a guide. The spectrum between informal and formal guides is wide, and can be dubious in terms of quality and authenticity.

The practice of guiding, as a profession, is not to be overlooked or underappreciated. Guiding is a skill, an often academically-accredited qualification that elevates a destination’s capability to showcase attractions and other areas from baseline to beyond expectation. While the concept of tour guides has become somewhat commoditized, numerous destinations across the globe recognize the immense equity that tour guides offer their destinations. Formal qualifications are now demanded by national tourism authorities across the globe.

Interestingly, guides serious about this special segment of the travel industry, learn not only the finer details and insights of history and modern life of the destination, they also learn the nuances of tourists – what it takes to be an exceptional host and ambassador for the destination.

For those who have had the blessing of having a travel guide of innate knowledge of, and love for, a destination illuminate their tourist path, a tour guide can be the difference between seeing a painting and actually being invited into the artist’s studio.

It’s not about the money spent in the guide. These are moments that are supposed to remain in our minds, and hearts, for a lifetime. They – these moments brought to life by a guide - are the difference between passing something by and capturing a priceless memory. For this reason, despite the growing trend of DIY travel, travel companies that know, see, and feel, the fundamental difference that having a guide can make to a traveler’s experience, remain firm in their belief, and offering.

We all know that one can buy a guidebook or investigate what to see in a destination on the Internet. Irrespective, no guidebook or app, however good, nor the success of one’s Googling efforts, can replace the local knowledge and expertise of a good guide.

A great guide will be the difference in ensuring that a trip is both an enjoyable, as well as rewarding, experience. One filled with unforgettable memories.” Tour guides – qualified, genuine tour guides - are masters of their art. These are the people who take an aerial image of a place and inject it with intense meaning by zooming in on one spot, one period of time, one texture, one story. Their remarkable knowledge, insight, and storytelling keep history, tradition, culture, folklore, and destination pride alive.

These are the people who share the meaning behind details that would otherwise go unnoticed, creating keyholes of understanding that unlock a depth of meaning that could not be gained through collections of generic travel trivia, inspiring the little smiles that are created by now knowing…

“There are tourists and there are travelers. Tourists rush through, furiously clicking pictures as they ‘do the sights;’ travelers linger, savoring the space and the moment they’re in. The Internet gives anybody the freedom to become a tourist; true travelers rely more on the human touch and the personalized experience.

If the purpose of travel is to widen one’s knowledge and experience, the DIY Internet quick fix is not a patch on consulting a professional travel agent or using a competent and qualified tourist guide.” The difference is clear. “You could breeze through the Taj Mahal in an hour, or you could spend a few hours there with a knowledgeable guide who could explain the calligraphy on the walls and tell you myths and stories that make the Taj come alive. “A picture may be worth a thousand words, but when someone explains the details within the frame to you, it becomes worth a million.”

As proud as we can feel in going it alone, it is important to pause and question, Why do we do it? Why do we go? Why do we travel? Can travelers save a bit of money by going without a guide? Of course, but at what cost? It’s not about the A to B. It’s about the unexpected joys and genuine moments of awe created by the insights, intrigue, and invaluable memories offered by the entire alphabet.

FULL INFORMATIU 6

ACCIONS FORMATIVES

Cal reservar sempre via Mail o al telèfon del Centre de Formació 93.310.77.78. (Marta Penilla)

BGB amb el Palau un any més !! Al juliol oferim visites de 10:00 a 18:00 hrs., pràcticament tots els dies, i a més, ara oferim també visites en francès a les 10:30;14:30 i 17:00 hores. El mes d’ agost realitzarem visites de les 9:00 del matí fins les 20:00 hores ininterrompudament.

Zaida Peris, que havia estat amb nosaltres l’ any passat ha tornat per treballar de nou amb el BGB i Clara Callís, que ja havia estat guia del Palau fa uns anyets, també ha signat un contracte per treballar al Palau durant la temporada d’estiu, a més hi haurà una tercera incorporació.

El Palau prepara un seguit d’ activitats molt interessants i fresques per l’ Estiu, musica en viu a la Plaça, els Concerts de Mas i Mas a la sala de Cambra (a molt bon preu), i nombrosos concerts de musica flamenca a la gran sala del Palau. Si algú vol escoltar bona música, composicions molt conegudes arreu, us recomano:

Spanish and Catalan Music Gala Un recital per a veu (soprano) i piano d’obres de Falla, Granados, Albéniz i Toldrà.

Com sabeu Toldrà a més de ser un músic amb una gran sensibilitat melòdica va tenir una vinculació especial amb el Palau de la Música..... En definitiva que pels guies que ens quedem a treballar durant juliol i agost, pot ser interessant tenir en compte aquesta oferta del Palau, tant per gaudir-les personalment o comentar-les als nostres visitants.

Mercè Mill

Afinem la guitarra de la fonètica, nivell II:

En Vicens Lavios, llicenciat en Filologia Germànica per la Universitat de Barcelona, bon coneixedor de la cultura anglosaxona, desprès de fer-nos una introducció a la fonètica anglesa, continuarà parlant-nos del gran secret del perquè tenim accent quan parlem un idioma estranger i, el que és més important, què podem fer per millorar la nostra pronúncia, entendre millor i ser millor entesos quan parlem anglès, en aquest nivell 2 intentarem deixar enrere la teoria per centrar-nos en temes de tipus pràctic.

Oberta a tothom: Gratuïta membres; 10 Crèdits BGB, no membres 10 Euros

DIA HORA LLOC DURADA

Dilluns 09 de Juliol 18:00h.

Centre de formació BGB 2:00 Hores

La defensa activa i passiva de la ciutat, el refugi 307 i el Turó de la Rovira :

Un dia desprès de commemorar l’alçament nacional, ens afegim a una de les interessants visites que organitza el MUHBA, de la ma d’un dels seus guies, reviurem la guerra civil, anant de l’angoixa del refugi antiaeri del poble sec a les magnifiques vistes de les bateries antiàreies del Turó de la Rovira.

Exclusiva membres: Gratuïta; 10 Crèdits BGB

DIA HORA LLOC DURADA

Dijous 19 de Juliol 18:00h. Nou de la Rambla 169, a la porta del refugi. 3:00 Hores

Visita guiada al Museu Europeu d'Art Modern, MEAM:

Quan es compleix un any de l’obertura d’aquest espectacular museu, pensem que és convenient que tots els guies coneguin tant l’espai, el palau Gomis, edifici neoclàssic de finals del XVIII que Francesc Gomis va encarregar a l’arquitecte Joan Garrido, com la col·lecció que exposa, centrada en la figuració i el realisme de la ma d’una excepcional generació d’artistes contemporanis, tant pintors com escultors.

Exclusiva membres: Gratuïta; 10 Crèdits BGB

DIA HORA LLOC DURADA

Dimarts 03 de Juliol 18:00h. Barra de Ferro nº 5 1,5 Hores

FULL INFORMATIU 7

El Racó de la Web :

La cançó que acompanyarà les accions de comunicació promocionals durant el 2012.

Es tracta d’una composició musical que es llençarà inicialment amb la campanya de publicitat “Catalunya m’agrada compartir” amb un videoclip “que acompanyi les teves vacances per Catalunya”.

Us convidem a escoltar-la:

http://www.youtube.com/watch?v=JG3doMLixPA

Ruta de moda i luxe per Barcelona

Aquí teniu l’enllaç d’un petit reportatge que van fer-li al Rafa Burgos (guia oficial de Barcelona) sobre la ruta del Passeig de Gràcia. És del canal de pagament Decasa de la plataforma Digital +, veureu que explica coses força interessants.

http://www.decasa.tv/video-consejo/como-hacer-ruta-moda-lujo-barcelona

Barcelona és el port de creuers més guardonat del món

El Port de Barcelona ha estat reconegut un any més per la indústria com a millor port de creuers. ha rebut 6 premis a Cruise Shipping 2012, ( la principal fira del sector que s’ha celebrat a Miami) ‘Millor experiència de destinació’; ‘Millor destinació de turnaround’; ‘Instal•lacions portuàries més avançades’; ‘Serveis portuaris més eficients’; ‘Port més sensible a les demandes dels operadors’ i ‘Millors operacions de turnaround’.

Barcelona és avui el primer port de creuers d'Europa i del Mediterrani i quart port base del món, precedit pels tres grans ports de l'Estat de Florida (Miami, Port Everglades i Port Canaveral)

http://news.portdebarcelona.es/noticia.php?id=22

La Festa Catalana : Cada dissabte, exhibició de cultura popular catalana

La plaça de la Catedral es convertirà els dissabtes a la tarda en escenari de 'La festa catalana', amb mostres de gegants, castellers i bastoners de tot Catalunya.

http://www.ara.cat/cultura/cultura_popular_0_698330305.html

Fotografies de Barcelona

Fotografies comparatives del passat i del present de Barcelona, Comprova l'evolució de la ciutat en fotografies. Les noves fotos dels últims 30 dies Espectaculars panoràmiques de Barcelona amb un segle de diferència. Realment força interessant.

http://www.fotosdebarcelona.com/cat/index.asp

Si voleu veure més fotos aquí en teniu més

http://www.barcelonaskyline.com/

FULL INFORMATIU 8

Hard Times

Evidentemente, no es lo mismo decir bacon que panceta, aunque tengan la misma grasa, ni vestíbulo que

hall, ni inconveniente que handicap... Desde ese punto de vista, los españoles somos modernísimos. Ya no

decimos bizcocho, sino plum-cake, ni tenemos sentimientos, sino feelings.

Sacamos tickets, compramos compacs, comemos sandwiches, vamos al pub, practicamos el rappel y el

raffting, en lugar de acampar hacemos camping y nos limpiamos los mocos con kleenex.

Esos cambios de lenguaje han influido en nuestras costumbres y han mejorado mucho nuestro aspecto. Las

mujeres no usan medias, sino panties y los hombres no utilizan calzoncillos, sino slips, y después de

afeitarse se echan after shave, que deja la cara mucho más fresca que el tónico.

El español moderno ya no corre, porque correr es de cobardes, pero hace footing; no estudia, pero hace

masters y nunca consigue aparcar pero siempre encuentra un parking.

El mercado ahora es el marketing; el autoservicio, el self-service; el escalafón, el ranking y el

representante, el manager. Los importantes son vips, los auriculares walkman, los puestos de venta stands,

los ejecutivos yuppies; las niñeras baby-sitters, y hasta nannies, cuando el hablante moderno es, además,

un pijo irredento. En la oficina, el jefe esta siempre en meetings o brain stormings, casi siempre con la

public-relations, mientras la assistant envía mailings y organiza trainings; luego se irá al gimnasio a hacer

gim-jazz, y se encontrará con todas las de la jet, que vienen de hacerse liftings, y con alguna top-model

amante del yoghurt light y el body-fitness.

El arcaico aperitivo ha dado paso a los cocktails, donde se jartan a bitter y a roast-beef que, aunque

parezca lo mismo, engorda mucho menos que la carne.

En la tele, cuando el presentador dice varias veces la palabra O.K. y baila como un trompo por el

escenario la cosa se llama show, bien distinto, como saben ustedes, del anticuado espectáculo; si el show

es heavy es que contiene carnaza y si es reality parece el difunto diario El Caso, pero

en moderno... Entre medias, por supuesto, ya no ponen anuncios, sino spots que, aparte de ser mejores,

te permiten hacer zapping.

Estas cosas enriquecen mucho... Para ser ricos del todo, y quitarnos el complejo tercermundista que

tuvimos en otros tiempos, solo nos queda decir con acento americano la única palabra que el español ha

exportado al mundo: la palabra "SIESTA."

Du yu espic ingliss??

Desde que las insignias se llaman pins,las

comidas frías lunchs, y los repartos de cine

castings, este país no es el mismo: ahora es

mucho, muchísimo más moderno.

Antaño los niños leían tebeos en vez de comics, los estudiantes pegaban posters creyendo que eran carteles, los empresarios hacían negocios en vez de business, y los obreros, tan ordinarios ellos, sacaban la fiambrera al mediodía en vez del tupper-ware.

Yo, en el colegio, hice aeróbic muchas veces,

pero, tonta de mi, creía que hacía gimnasia.

Las cosas, en otro idioma, nos suenan mucho

mejor.

Si algú de vosaltres no desitja rebre aquest Full Informatiu, si us plau envieu-nos un E-Mail amb la paraula BAIXA al assumpte al centredeformacio@bgb.es, gràcies.

AS REAL AS LIFE ITSELF :