Filosofia: Freud1 TPICAFreud proposa una metapsicologia, un estudi global dels tres principis que organitzen laparell psquic en tres nivells.Linconscient s inabastable, inaccessible directament i per aix desconegut per cadascun de nosaltres. Est impregnat de lenergia dels desitjos reprimits, que a travs del preconscient intenten tornar a la conscincia. El conscient actua com a censura, i per aix en el preconscient els desitjos apareixen deformats i amb forma de somnis, actes fallits, lapsus... Conscient: operacions i continguts presents a la conscincia en el moment actual. Preconscient: operacions i continguts no presents en el moment actual, per accessibles. Inconscient: continguts no presents en la conscincia, inaccessibles a causa de la censura. Hi trobarem all referit a les pulsions, els records, actes fallits, instints...2 TPICAProposada el 1923. Es proposen tres nous nivells destructuraci de la ment, que poden comprendres com a personatges que actuen en la vida ntima: All: fons o reserva impersonal de lenergia psquica. Conjunt de pulsions, forces i instints dorigen orgnic. s, per tant, semblant a lICS, i constitueix el nucli primitiu de la personalitat. Est regit pel principi del plaer. Jo: nucli original de la subjectivitat, conscient i preconscient de la primera tpica. Es tracta duna part organitzada i estructurada a partir de la informaci del mn exterior que ens nega els impulsos. Actua de mitjancer entre lall i el super-jo i lall i el mn exterior. Est regit pel principi de realitat i s on es troben les facultats cognitives. Super jo: instncia crtica i repressora que jutja la conducta i introdueix la culpabilitat en el subjecte. Veu del pare i hereu del complex dEdip.Els instintsSn generadors de lenergia psquica que posa en funcionament els tres nivells de la primera tpica i els personatges de la segona. Aquesta energia psquica s la libido (manifestaci psquica de la tensi sexual fsica de tot desig que ha assolit un cert nivell).Els instints sn tendncies innates que donen direccionalitat als processos psquics. s per aix que podem considerar-los dinamitzadors. El seu origen s orgnic i la seva finalitat, mantenir lequilibri psquic alliberant lenergia sobrera que provocaria desplaer.No confondre amb: pulsions.Representacions psquiques dels estmuls que venen de linterior del cos. Es troben entre el fsic i el psquic: una mena dinstint que busca disminuir la tensi mitjanant la satisfacci del seu objectiu. Distinci important entre instinkt (unidireccionals) i trieb (polidireccionals, relacionats amb les pulsions).MANIFESTACIONS DE LINCONSCIENT Somnis: satisfacci simblica de desigs inconscients reprimits que escapen a lacci de la censura. Actes fallits: actes no resolts satisfactriament per lacci de forces inconscients que ho impedeixen. Lapsus: oblits, aparentment intranscendents, que obeeixen a bloqueigs de linconscient. Acudits: construccions lingstiques que provoquen la sortida didees latents, que la conscincia NO accepta. Disfressa de continguts perillosos que samaguen a la censura. Neurosis: malalties psquiques que mitjanant smptomes manifesten simblicament un conflicte entre els desigs fortament reprimits i un Jo feble que no aconsegueix la seva satisfacci.La segona tpica trenca amb lestabilitat de la primera; s molt ms dinmica i no estratifica la ment, sin que parla de personatges.PRINCIPIS QUE REGEIXEN EL FUNCIONAMENT PSQUICUna de les funcions del sistema nervis s la de descarregar quantitats denergia que provenen de fonts orgniques internes. Principi del plaer: pulsions psquiques que tendeixen a buscar la satisfacci immediata que els proporciona plaer. Regeix el procs primari de linconscient-all. Principi de realitat: sense abandonar la satisfacci final, la conscincia renuncia o ajorna satisfaccions immediates, per aconseguir adaptar certes necessitats a les imposicions del Super-Jo. Regeix el procs secundari del Jo. Principi de conscincia: laparell psquic tendeix a mantenir uns nivells mnims i constants denergia. Per aix afavoreix la seva descrrega: el plaer.

COMPLEX DEDIP Estat inicial: estat en qu som lliures i som conduts pel principi del plaer. Conflicte amb lautoritat: desenvolupament del complex dEdip. Es produeix una situaci dambivalncia, perqu el pare s alhora admirat (s el que el nen voldria ser) i odiat (gelosia). Superaci del conflicte: identificaci amb el progenitor del mateix sexe. Interioritzaci de les nostres normes i aparici del super-jo, que vigila i controla el Jo conscient. Estat final: individu madur, amb conscincia moral i capa de canalitzar els impulsos nerviosos.

Els mecanismes de defensaEn definitiva, el Jo s qui ha daconseguir fer compatibles les pulsions de lall i la censura del super jo i resoldre els conflictes existents entre totes dues entitats. Per combatre langoixa, el Jo disposa duna srie de mecanismes de defensa que tenen com a objectiu satisfer les dues instncies en un terreny diferent del seu objectiu inicial. Sn, en definitiva, recursos del Jo per mantenir lequilibri en sentir-se amenaat pel sentiment de frustraci i pel sentiment de culpa. Repressi: negaci de les pulsions no acceptades pel super jo. Es tracta desborrar un desig que la conscincia moral no accepta. Regressi: es retorna a etapes de la vida anterior del subjecte en les quals el Jo no tenia els conflictes actuals. Desplaament: canvi de lobjecte inicial duna pulsi per un substitut que el Jo considera menys complicat o perills. Reacci: desenvolupament duna conducta externa contrria a un sentiment o impuls rebutjat pel super jo. Projecci: atribuir als altres aquells impulsos o instints que el Jo considera perillosos i li produeixen angoixa. Els elements satribueixen cap enfora, cap alg a qui satribueixen totalment. Sublimaci: transformaci dels instints i pulsions en activitats considerades ms ben vistes socialment i de ms qualitat. Es canalitza la lbido cap a altres activitats de carcter NO sexual.

LA INTERPRETACI DELS SOMNISFreud publica el 1900 La interpretaci dels somnis. Freud pensa que els impulsos i instints reprimits continuen operant des de linconscient, provocant malalties neurtiques per una banda i smbols onrics com els somnis. Quan dormim, relaxem el cos i la censura, de manera que les tendncies reprimides busquen la sortida i sintenten fer conscients.Els somnis sn, doncs, les tendncies adormides que ens permeten detectar quines sn les manifestacions de linconscient. s necessari analitzar-los i interpretar-los en tant que imatge, smbol amb significant (el que expliquem) i significat (el sentit del somni). A ms a ms, ens faciliten el descans i eviten que el subjecte es desperti (funci biolgica). Els somnis sn realitzacions simbliques dels desigs del dia a dia i que no podem realitzar realment.Els somnis tenen: Contingut manifest: all que el subjecte diu o explica (significant). Contingut latent: (significat) desigs, all que anhelem i busquem.Elaboraci onrica: procs pel qual un conjunt didees latents es converteix en contingut manifest. All que fem per desfigurar els desigs i evitar que la censura actu i assegurar que el subjecte continu dormintLa psicoanlisi passa per tres grans moments: Intent de conixer les causes de la histria i els mecanismes per combatre-la, guarir-la. Teoria general del psiquisme, una metapsicologia, una descripci global de laparell psquic de lsser hum que inclou tres estudis diferents: Tpica: estudi de les estructures mentals i la seva localitzaci. Dinmica: Estudi de les fonts denergia del psiquisme (vida i mort) Econmica: estudi quantitatiu sobre lenergia psquica: principis de plaer i de realitat. Esdev una teoria general de la cultura (i una metodologia danlisi i interpretaci amb connotacions antropolgiques, sociolgiques, filosfiques, esttiques... a partir de linconscient i del paper central de la sexualitat en el psiquisme hum)