Conferència Eulàlia Bosch.

“Fer de mestre.”

L'eulàlia va fer una petita introducció dient que fer de mestre havia

de ser un conjunt de conferències de diferents persones i punts de

vista.

El Power point va començar amb una imatge feta amb varies

fotografies de nens i va començar la conferència. Parlem de

magisteri parlem de nens, és una reacció generalitzada. Els nens

són referents a les escoles de magisteri. Ens centrem en els nens

que creixen, es concep la relació amb els nens com a estàtica ha de

ser al contrari dinàmica. Creixen a cada segon. Estan davant nostre

i els veiem créixer, nosaltres intervenim en el com creix.

Immigració: el nen s'ha de acostumar a una forma de vida que no

coneix. Són els més estrangers de tot. Nosaltres comparem amb

el que coneixem, ells no ho poden fer ja que no tenen cap

referent. A les escoles la veritable estratègia no està en els nens

que venen de fora sinó en els nens (en general). Sobretot els

nadons. Per ajudar-los a ser algú aquí.

Ciutat: Importància de la ciutat on un neix, creix. El conjunt de

gent de la ciutat ens descobreix els secrets d'aquesta. O bé ens

la faran amiga o enemiga. Tots som mestres de tots.

Inconcebible una escola sense treball d'alumnes sobre la ciutat,

aprendre a conèixer la nostra ciutat, a buscar el que hi ha fora i

important conèixer les altres ciutats del món. Avui en dia podem

arribar a tots els nens.

Confiança que dóna que algú t'acompanyi en el aprenentatge

diari. L'educació en el marc d'una ciutat, en el plànol es

important que hi hagi present les escoles i els centres culturals a

part de la resta d'informació que dóna. L'educació ha de passar a

primera plana, ha de ser alimentada per tots. És important que

coneguem la ciutat on vivim per poder mostrar als nens les coses

que poden trobar a la ciutat, una ciutat desconeguda encara per

ells. L'escola i la ciutat per tant van lligades.

Imatge d'unes vaques pasturant. Metàfora: els alumnes són

com els ruminats, surten a buscar l'aliment, a l'escola, i tornen

a casa on rumien mica en mica tot el que han après.

Imatge: visió de l'escola d'un artista (imatges). Fotografia en la

que apareix un munt de cadires, una darrere l’altre molt

alineades.

[No sé en quin sentit ho volia plasmar el aritsta, però per mi vol

dir que la concepció de l’escola és massa ordenada, i dins d’un

marc massa fixe, no surt dels límits per tant una escola tancada,

el contrari del que s’ha d’incentivar que és una escola oberta a

conèixer].

L'arquitectura com la música són formes d'art. Música so de la

veu dels mestres i els edificis també. Alicia en el país de les

meravelles” ens dóna el missatge de no volguer-se fer gran.

Si no fan preguntes no podran aprendre. Són molt curiosos i s'ha

d'alimentar la seva curiositat.

Volen tornar i tornar fins que arribin a saber. Exemple la pel·licula de

Woody Allen, un fragment en que la protagonista que està al

cinema veu una pel·lícula que ja l'ha vist moltes vegades, això

demostra que vol saber més coses. Les arts mantenen oberta la

porta al coneixement.

Les experiències estètiques estàn en la vida quotidiana.

Una cosa és ser mestre i l'altre fer de mestre. Per ser docent cal

voler ser savi. No es pot ser ensenyant si no vols ser savi. Per

tant, si tu no ets savi no pots pretendre que els altres ho siguin.

Per fer de mestre cal dedicar-se a l'estudi. Tot i que cal tindre

present que la didàctica sola no va enlloc; no mereix respecte. No

es pot ensenyar a llegir sinó ets un bon lector.

Fer de mestre és com fer d'acomodador. Fer de guia a uns

nens que estan al principi del camí i encara els queda molt per

recòrrer.

La conferència va estar bé tot i que es va fer una mica llarga. Crec

que va donar massa emfasi a la part de la ciutat en la que parlava

del pla cerdà, i que ens va ensenyar una web on es parlava

d’aquest i dels projectes d’escoles referents a la ciutat. Però per la

resta de temes he trobat frases molt interessants.