Fem cami 104
-
Upload
mijac-de-barcelona-i-terrassa -
Category
Documents
-
view
242 -
download
2
description
Transcript of Fem cami 104
2
Índex
EDITORIAL…………………………………………………………………………….……………………..3
VIDA DEL MOVIMENT:
Una Assemblea/SEE C/B amb bones vibracions…………………………………………..4
10 claus sobre l’Assemblea Diocesana d’Animadors/es……………………………..5
Testimoni de pas a la militància del Marc…………………………………………………..7
Testimoni de pas a la militància de l’Isaac.………………………………………………..8
Testimoni de pas a la militància del Christian, la Nuria i la Irene……………..9
Testimoni de comiat de l’Oriol…………………………………………………………………..10
Testimoni de comiat de la Laura Guti………………………………………………………..12
Testimoni de comiat de la Laura Domene………………………………………………….14
Testimoni de comiat de l’Anna…………………………………………………………………..15
Assemblea Diocesana d’Infants a Sant Medir……………………………………………..16
D’on surt el nou lema catalanobalear d’infants?...............................17
REFLEXIONS:
I per què el MIJAC?..................................................................18
L’opció pel MIJAC………………………………………………………………………………………..20
Sobre l’acció i la passió……………………………………………………………………………...21
Joan Baptista, animador del MIJAC…………………………………………………………….24
RECOMANACIONS:
Créixer en militància, créixer en militants………………………………………………..26
La porta……………………………………………………………………………………………………...26
3
Editorial
Més que mai som germans, som la gent del MIJAC.
Als centres hem començat un nou curs amb alegries, noves cares, retrobaments i amb ganes que
tot tiri endavant. Sempre hem escoltat a dir que al MIJAC som poqueta gent (malgrat la cançó), i
això ha estat i és un dels motius que ens dóna més maldecaps com a animadors. A la darrera as-
semblea diocesana que es va fer als locals de Santa Madrona, va quedar demostrat que per afron-
tar els temps difícils d’alguns centres i de la situació diocesana la millor forma és buscar solucions
plegats, el sentir-se recolzat, l’oferiment voluntari a realitzar les tasques on els altres no poden
arribar… en definitiva, ser germans com diu la cançó.
La Laura Guti (coordinadora diocesana d’infants), la Laura Domene (Equip Disc) i l’Oriol Prieto
(secretari diocesà) van llegir els seus comiats i van deixar pas a animadors nous com el Marc Aroca
que va entrar a formar part de l’Equip Disc. Com cada any, van haver-hi animadors que, decidint
fermament en el seu compromís pel MIJAC, van fer el seu pas a la militància. Enhorabona nois!!
Sí, som poquets, ens manca un coordinador d’infants diocesà i un secretari dins de la Comi, però
amb l’ajuda de tots farem tot el possible per afrontar aquest curs amb valentia i il·lusió (això mai
ens falta).
I bones notícies!! La primera coordinadora d’infants ja es va celebrar a Bufalà i tant infants com
l’Equip Disc ja està amb les piles a tope per preparar l’assemblea diocesana d’infants en la que
sortirà el nous infants del CAJIM. Esperem que sigui un curs carregat de bones notícies i que com
diu el nou lema no ens rendim, coneguem i actuem.
Comissió Diocesana
28 d’octubre de 2013
4
Vida del Moviment
UNA ASSEMBLEA/SEE C/B AMB
BONES VIBRACIONS
L’Assemblea catalanobalear d’animadors
que va tenir lloc a Taradell el dies 7 i 8 de
setembre es va caracteritzar pel clima de
germanor.
El cap de setmana del 7 i 8 de setembre
ens vam trobar a Mas Can Pic per celebrar
la SS EE i l’Assemblea general del MIJAC.
L’assistència no va ser gaire rellevant
(sobretot la de la nostra diòcesi) i va ron-
dar els quaranta animadors i animadores
procedents de Vic, Lleida, Terrassa i Bar-
celona.
El dissabte el vam dedicar a la formació i a
la celebració. La xerrada de formació va
anar a càrrec del professor i exdegà de la
Facultat de Comunicació Blanquerna-URL,
el Dr. Miquel Tresserras amb una xerrada
que portava per títol: “Com afrontem la
vida positivament amb el que vivim”. Va
ser un espai de reflexió sobre la importàn-
cia dels valors en un món canviant i absor-
bent a través de sis senzills punts:
Consciència de la complexitat
Originalitat humana
Identitat personal:
biografia i biologia.
El coratge que dóna la fe.
Valors en temps de crisi.
Res no temeu, només la por.
Per la tarda vam fer diferents tallers de
formació on vam poder aprendre i com-
partir a fer tallers amb material reci-
clat, a utilitzar el cant i la dansa als
centres, a gestionar el temps o a treba-
llar la consciència de grup. I, just abans de
sopar, vam celebrar l’eucaristia amb el
bisbe de Vic.
Una senzilla i divertida vetllada en la que
cada centre va haver de presentar les se-
ves “qualitats” com a candidats a no-se-
sap quin concurs va ser el digne colofó d’a-
questa jornada.
El diumenge va ser el dia de l’Assemblea,
la presentació de candidats i els comiats i
de les votacions. La gran alegria va ser que
finalment tindrem un Equip Permanent
complet!!!
Tot plegat, va ser un cap de setmana molt
tranquil, molt familiar i molt ben aprofitat
amb el que es posava en marxa un nou curs
al MIJAC ple d’il·lusió i de noves expectati-
ves.
Manolo Juárez
MIJAC LLefià
5
Vida del Moviment
10 CLAUS SOBRE L’ASSEMBLEA
DIOCESANA D’ANIMADORS/ES
Últimament trobo als diaris (no sé si us
haureu fixat) un tipus d’articles que acos-
tumen a presentar-se amb títols tipus: “8
claus sobre el cas Bàrcenas”, “les 12 claus
per comprendre la Marea Verda”, etc. I se
m’ha acudit que podria escriure aquest
article sobre la passada Assemblea Dioce-
sana d’Animadors/es del MIJAC de Barcelo-
na i Terrassa amb aquest format, per sem-
blar més modernillo. Així que us proposo...
“10 claus per pillar com va anar l’Assem-
blea Diocesana”!
1. L’assemblea s’ha engreixat. El dia 15 de
setembre van fer el pas a la militància la
Irene, el Cristian i la Nuria de Roquetes, el
Carles d’Els Esquirols, el Marc de Llefià i
l’Isaac de Morera. 6 nous militants! Els feli-
citem i els encoratgem a viure la seva mili-
tància a fons i compromesos.
2. Alguns centres ho estan passant mala-
ment. Afortunadament ho van compartir a
l’assemblea i els centres propers es van
oferir a donar un cop de mà. Un dels casos
és el de Drac Màgic. L’Héctor ens va expli-
car les dificultats de l’equip. Des de Risitas
es van oferir per acompanyar-los. L’altre
cas és el de Morera. D’animador només hi
quedaria l’Isaac, amb el seguiment del Da-
ni, la Mary i el Jaume. Des de Bufalà pro-
posen coordinar-se junts i recolzaran la
feina al centre amb una animadora, la
Cristina.
3. La Comissió Diocesana i el MIJAC de Tri-
nitat Vella van exposar com havia estat la
relació durant el curs anterior i es va fer
un compromís per les dues parts per millo-
rar-la. La Comi demana a Trini Vella més
participació a les trobades del Moviment i
la Trini demana a la resta de centres que
els prejudicis amb els que se’ls ha jutjat es
retirin i es refaci la relació de nou. Desit-
gem que així sigui, és una bona notícia i un
bon testimoni de reconciliació.
4. L’assemblea es va celebrar a la nova seu
del carrer Tapioles, que compartim amb
els altres moviments de l’Acció Catòlica
especialitzada. Els locals nous tenen cabu-
da per tota l’assemblea i podem aprofitar-
los. A més, el barri on estan, el Poble Sec,
és un barri obrer, semblant als barris on
estan els nostres centres, i és una manera
de fer-nos-hi presents.
5. Un dels moments més frikis de l’assem-
blea va ser el dinar. En efecte, hi cabem
tots, però no hi ha taula per tots. La Comi
havia pensat menjar pollastres a l’ast i així
va ser. El caos que es va organitzar només
es pot explicar amb una foto, però el cert
és que va ser molt divertit. Tornarem a
penjar pollastre tirats pel terra?
6
Vida del Moviment
6. L’assemblea va poder gaudir de la pre-
sència del nou president catalanobalear,
l’Albert Soler, recent sortit del forn feia
només una setmana. L’Albert ens va acom-
panyar tot el dia i va ser un signe més de
l’estimació que ens agermana amb els MI-
JACs de Vic i Lleida.
7. L’assemblea va votar uns objectius per
aquest curs 2013-14. Són els següents:
INFANTS:
Potenciar la coordinació dels infants
(centre, diòcesi i catalanobalear) per
tal que es facin seu el MIJAC.
Aprofitar el testimoni dels infants per
acompanyar-los en el seu procés.
ANIMADORS/ES:
Prendre consciència del que ens mo-
tiva com a animadors.
Compartir amb esperança la vivència
de ser animadors al centre i a la diò-
cesi.
8. Un dels temes més discutits a l’assem-
blea va ser l’economia. Des que no tenim
un secretari remunerat, la bossa del MIJAC
ha anat creixent i ara mateix tenim massa
diners al compte. La Comi creia que, per
qüestions legals i per coherència amb la
nostra tasca educativa (la feina amb els
infants es fa fonamentalment al centre)
calia repartir aquests diners. Finalment, la
decisió que s’ha pres és que cada centre
rebi 500 euros i valorar al setembre vinent
si es reparteix més o no. Els responsables
en faran el seguiment.
9. L’Oriol de Llefià i la Laura de Morera
acaben la seva etapa a la Comissió Dioce-
cesana. El seu comiat va ser molt emotiu i
va ser una interpel·lació per tot el MIJAC.
Els agraïm el treball fet amb tot el cor. El
Miquel, el consi diocesà, també ha fet ja
els tres anys habituals, però ha decidit
allargar-ne un de més per acompanyar la
Comi i l’Equip Disc.
10. I és que tant una com l’altre han que-
dat molt tocats, perquè no hi ha relleu ni
per secretari/a ni per coordinador/a. Els
equips queden molt afeblits i serà impor-
tant que tots i totes siguem participatius i
col·laboradors. Una de les maneres de ser-
ho és assumir la responsabilitat, és clar. Si
algú s’anima... També és important que
ens plantegem la paradoxa de voler ser un
moviment dels infants i a la vegada no te-
nir ningú que vulgui liderar-ne la seva co-
ordinació.
Natxy
MIJAC Bon Pastor
7
Vida del Moviment
TESTIMONI DE PAS A LA
MILITÀNCIA DEL MARC
És complicat plasmar 11 anys de MIJAC en
un testimoni, però fent memòria recordo
perfectament el primer dia que vaig anar a
les 11 a la porta de l’església on estaven ja
esperant bastants infants i els animadors.
Poc a poc anava veient què era el MIJAC i
el més important què significa això. Era un
lloc molt divertit ja que podia dir la meva
en el grup per fer una obra de teatre o si
no fer una gimcana al barri. Encara que no
acabava aquí la cosa: sí, resulta que hi ha
altres MIJAC a Catalunya. Ostres què guai!
Més infants jugant i preparant coses com el
meu centre!
Han sigut moltes excursions passades, sor-
tides de 2 dies, carnavals i una motxilla
plena de bons records i experiències.
A part de les experiències viscudes he vist
com amb petits gestos pots transformar la
teva realitat i la dels que t’envolten.
Ara ja no sóc l’infant, sóc l’animador i visc
el MIJAC des d’un altre punt de vista on
igualment gaudeixo molt del dia a dia i on
veig que els infants van canviant la seva
realitat. No podia anar-me’n sense abans
agrair als animadors del meu centre tota la
paciència que han tingut amb mi (i encara
la tenen) i per tota l’ajuda que m’han do-
nat quan la hi he reclamat. I també gràcies
a tots els animadors i animadores amb els
quals he compartit qualsevol moment.
Marc Aroca
MIJAC Llefià
8
Vida del Moviment
TESTIMONI DE PAS A LA
MILITÀNCIA DEL CARLES
Hola soy Carles de Esquirols, ha-
ce cuatro años me llamo Mariano diciéndo-
me que si quería tomar algo para hablar un
poco sobre el MIJAC.
Yo no sabía muy bien a lo que iba pero fui.
Aquella tarde empezó a explicarme que en
el centro de Esquirols estaban faltos de
animadores y si quería unirme al equipo,
yo en ese momento no sabía qué decirle
así que simplemente le dije que sí.
Al principio, al llegar los sábados, allí se
me hacía raro estar en el otro lado, no ser
un niño que venía a jugar y se lo pasaba
bien con sus amigos, ahora habían respon-
sabilidades, grupos, reuniones, al princi-
pio pensé que sería muy difícil llevarlo to-
do.
Ahora con el tiempo todo sea normalizado
un poco, el estrés de las reuniones, de las
preparaciones, de nos quedan 10 minutos y
nos faltas media pancarta... sigue estando,
pero los días son mas enriquecedores, ver
como los niños te esperan a las 11.30 con
la ilusión de venir al MIJAC, la emoción que
les hace cuando les dices que vamos a la
TDI o vamos de colonias con otro MIJAC,
eso te hace pensar que el venir cada sába-
do a las 11.30, el no poder salir de fiesta
los viernes pues no se hace tan pesado y al
final te acabas queriendo al MIJAC y no te
importa renunciar a tiempo o a economía
por acabar de preparar una colonia o com-
prar cartulinas para un taller.
Mariano a sido referente muy importan-
te en este camino. Él me han enseñado a
quererme el MIJAC. Gracias por sus largas
charlas en los bares, por la inmensa pa-
ciencia en las reuniones, por sus fantásti-
cos dibujos que siempre nos sacaban de
algún apuro y a su gran compromiso que al
haber estado limitado en algún que otro
momento siempre estaba ayudando y apor-
tando ideas.
En todo este tiempo he podido aprender
mucho sobre el MIJAC, absorbiendo todo lo
relacionado con el MIJAC y ver cómo los
niños crecen no sólo en edad sino también
como persona es una cosa te da energía
para levantarte cada mañana e ir al MIJAC,
para darles todo lo que recibí cuando fui
niño, quiero que ahora ellos también pue-
dan vivirlo y disfrutarlo.
Durante la iniciación he aprendido mucho,
RdV, amigos, compromiso, en general a
quererme al MIJAC como algo propio de mi
vida, por eso quiero ser militante, para
seguir aprendiendo.
Ahora empiezo una nueva etapa en la que
espero descubrir a Jesús en cada niño y
vivir con todos vosotros.
Carles
Els Esquirols
9
Vida del Moviment
TESTIMONI DE PAS A LA
MILITÀNCIA DE L’ISAAC
Sóc Isaac i vaig començar el MIJAC als 8
anys a Llefià. Al principi confesso que no
era una cosa que em fes gaire gràcia de fer
un dissabte al matí, però de mica en mica
vaig fer amistats al centre, amistats que
encara conservo.
El meu procés d’infant al MIJAC em va aju-
dar, i em va fer participar del moviment,
de la preparació d'activitats i de les res-
ponsabilitats de responsable de grup, eco-
nomia o revista. En definitiva de l'experi-
ència de MIJAC, compartida també amb
altres infants d'altres centres a les troba-
des.
Durant el meu procés d’infant em van aju-
dar molt els animadors del centre de Lle-
fià: Oriol, Oscar, Manolo, Sonia, Carlos i
Rubén; ells em van servir d'exemple a se-
guir, i em van ajudar en els moments que
jo no tenia gaire fe en el MIJAC ni en mi
mateix.
Al final de la meva etapa al MIJAC com a
infant, al grup de grans se’ns va plantejar
una possibilitat de continuar el nostre pro-
cés, començant un grup de confirmació.
Aquest grup el duia la Mari Fernández, que
ens va ajudar en la preparació d'aquest
pas. Durant aquesta època vaig tenir temps
de madurar la idea de pertànyer a l’equip
d'animadors del MIJAC de Llefià.
Volia ser animador, en un principi per nos-
tàlgia i per reviure les sensacions de parti-
cipar de la vida al MIJAC. Després de molt
insistir al Manolo, l’estiu del 2007, l’equip
d'animadors em va convidar a participar al
casal d’estiu. L'experiència em va servir
per consolidar la meva decisió i per saber
que em quedava molt per aprendre.
En un principi vaig viure el MIJAC com si
encara fos un infant, jugava més que no
pas feia d'animador, m’ho prenia com un
voluntariat i no com una activitat en la
qual hagués d'estar atent o dedicar temps
més enllà dels dissabtes i reunions. De mi-
ca en mica, vaig veure en les actituds dels
animadors militats un testimoni de les vi-
vències i de la fe pel MIJAC; i gràcies a
aquest testimoni vaig voler canviar i madu-
rar la meva manera de fer. He descobert
que les actituds dels militats no es basaven
tant sols en comportar-se correctament
perquè sí, sinó que estan fonamentades en
una dedicació completa als infants del MI-
JAC, una dedicació que sorgeix de la fe en
Jesús i en el MIJAC.
Les dificultats que he trobat al llarg del
meu camí com a animador són les que tot
jove en formació es pot trobar, i de mica
en mica les he superat gràcies al pas del
temps i a la insistència.
10
Vida del Moviment
El MIJAC no és un voluntariat per a mi grà-
cies al meu procés, puc dir que forma part
de la meva vida i que és l’estil de vida del
MIJAC el que em fa viure la meva fe amb
més intensitat. Per això vull passar a mili-
tant, per poder viure el MIJAC com ho fan
aquells que em van servir de testimoni de
fe.
Actualment estic com animador del MIJAC
de Morera des del curs passat, encara que
abans era animador a Llefià. Vaig canviar
de centre perquè a Morera es necessitaven
animadors per poder portar els dissabtes.
Canviar de centre i trobar una realitat di-
ferent a la viscuda fins ara m’ha suposat
una empenta a viure més intensament el
MIJAC.
Encara que actualment no sé què passarà
amb el futur del MIJAC de Morera, espero
que el centre pugui continuar obert i així
participar intensament del MIJAC, amb els
infants de La Morera.
Isaac Marín
MIJAC Morera
TESTIMONI DE PAS A LA
MILITÀNCIA DEL CHRISTIAN, LA
NURIA I LA IRENE
Desde 'peques' aprendiendo los valores
del MIJAC.
El MIJAC es más que una opción...
es un compromiso...
es una dedicación...
es una ilusión...
es una familia...
El MIJAC es nuestro estilo de vida.
Ja som militants!
Nuria Ibáñez
Irene Ibáñez
Christian Touriz
MIJAC Roquetes
11
Vida del Moviment
T E S T I M O N I D E C O M I AT
DE L’ORIOL
Voldria començar demanant perdó per to-
tes aquelles vegades que us he contestat
tard o fins i tot no us he contestat algun
correu, per les meves errades amb l'econo-
mia, per si alguna vegada no us he parlat
bé o no us heu sentit respectats, per la pa-
ciència que heu hagut de tenir amb mi,
pels moments de neguit amb les justifica-
cions de les subvencions i moltes altres co-
ses que us he fet patir.
També demanar perdó a tota la Comi pels
meus horaris i calendaris de treball diabò-
lics.
Ho sento de tot cor. Sempre he intentat
fer-ho el millor possible, però l'economia i
jo no som gaire amics. Llavors, per què
vaig decidir-me per ser secretari diocesà?
Fa cosa de tres anys calia un relleu. L'e-
quip diocesà que s'anava a formar sembla-
va molt atractiu en totes les seves ves-
sants: en Joan Manel, en Miquel, la Laura i
el Pablo. M'hi vaig pujar al carro, ja que
sentia que em tocava fer alguna cosa més
pel Moviment. A més el càrrec no era no-
més l'economia, també hi havia l'equip
disc, les relacions catalanobalears i a nivell
de ciutat.
No sé ben bé què explicar-vos per a que us
animeu a agafar una responsabilitat. Crec
que ha estat una gran oportunitat per
aprendre com organitzar i coordinar dife-
rents grups de persones, per entendre com
funciona la burocràcia de l'ajuntament i de
les subvencions, per veure tot el moviment
de lleure que ens envolta, per passar molts
bons moments amb la Comissió diocesana
(això mai ha faltat), etc.
Resumint molt ràpidament aquests tres
anys: un primer any on tot és nou, un se-
gon any on tot ho tens per la mà i un ter-
cer any on estàs preocupat per buscar un
relleu.
També hi han hagut moments molt cansats
amb diversos rècords personals (com els
esportistes d'elit), com per exemple fer 7
reunions en una setmana o corre des de
l'Oficina d'Hisenda a Colom fins a l'Ajunta-
ment de Barcelona en menys de 3 min.
Tot i això, us encoratjo a “aventurar-vos”
al Moviment. No cal que us preocupeu per
no fer-ho tan bé com algú que ja va ser-hi,
només cal lluitar per fer-ho amb la major
il·lusió.
Per acabar voldria donar gràcies a tots els
que meu recolzat:
- Al Joan Manel, per ser el primer respon-
sable que vam tenir a la Comi, per guiar-
nos i acompanyar-nos pel camí, pel teu sa-
ber fer i per ser un gran amic.
- A la Laura “Guti”, per la seva amistat (un
tresor incomparable), per la seva dedicació
i amor al Moviment digui el que digui.
- Al Miquel, per tenir paraules d'ànim sem-
pre que te les demanàvem, per la teva pa-
ciència i el teu do per saber fer que to-
thom es toleri.
- A la Sonia, “la jefa”, per la teva il·lusió i
la teva valentia per llençar-te a la piscina
sense saber ben bé on et ficaves.
- Al Mariano, pel teu amor, per intentar fer
tot allò al teu abast perquè la cosa tiri en-
davant i per compartir amb nosaltres la
12
Vida del Moviment
fer tot allò al teu abast perquè la cosa tiri
endavant i per compartir amb nosaltres la
teva alegria.
- Al Miguel, per embolicar-te en el movi-
ment amb l'Equip disc i voler donar-ho tot,
i per saber veure actituds que passen desa-
percebudes.
- A la Laura Domene, per qüestionar-ho tot
i fer-nos conscients de tot el que fem. Grà-
cies per ser la meva “compi” a les coordi-
nadores d'economia, les grans oblidades.
- A la Miriam, per confiar massa en nosal-
tres i sorprendre’m més i més a mesura
que avançava el curs.
- A la coordinadora de Pastoral Obrera de
Barcelona, sobretot a l'Erika, perquè encara
que ens costava mantenir una assistència
regular, sempre m’he sentit acollit.
- Al meu centre, per recolzar-me quan es-
tava fart de tot, per escoltar-me i donar-
me energia cada dissabte.
- A la família i amics, per la paciència i el
deixar-me fer coses que no entenien gaire
bé però sabien que eren importants per a
mi.
Gràcies a tots!
Oriol Prieto
MIJAC Llefià
13
Vida del Moviment
T E S T I M O N I D E C O M I AT
DE LA LAURA GUTI
Sempre recordo del que em va dir mi que-
rido Chechu: “tú, que eres la persona a la
que menos le gustan los niños, te metes de
Coordinadora Diocesana, ¡no lo entiendo!”
Pues realmente, hasta que el Chechu no
me lo dijo, no había caído, pero he de de-
cir, que no soy la única que odia a los ni-
ños...
En fin, al lío:
Ja han passat tres anys. Un temps en el
que he conegut molt d’aquest Moviment.
He après tot el procés de la campanya, des
de que neix fins que se celebra, des de la
primera idea del lema fins que s’acaba i
triem un de nou. No m’he perdut ni una
(bueno, una que otra sí...): CAJIM, assem-
blees, comis, coordinadores, Equip Disc...
Han sigut tres anys durs i de molta feina,
temps que he deixat de dedicar-li al meu
centre, als meus amics, família... per dedi-
car-lo al MIJAC.
Realment quan ho penso, i penso en tot el
que he deixat de fer pel MIJAC, no ho visc
com algo negatiu, sinó que en aquell mo-
ment em venia de gust i realment m’ho he
passat molt bé. També he dir que no con-
tinuaria un anys més.
Aquesta responsabilitat m’ha servit per a
connectar amb els infants:
Els enrollaos: els infants més guays del Mo-
viment, els més canyeros, hem viscut dos
generacions d’enrollaos, i cal dir que enca-
ra que al centre queda molta feina per fer
els nanos tenen moltes ganes i il·lusió per
fer coses.
Els cajimeros: la Lidia, Andrea, Juan, Jose,
David i Sandra, els nens que m’han acom-
panyat a les sortides de CAJIM i que estan
enamorats del MIJAC (uns més que d’al-
tres), infants als que els agrada la seva fei-
na com a representants de Barcelona i en-
cara que no ho diguin estan molt orgullo-
sos: recordo la cara del David quan li vam
donar la samarreta del CAJIM i la va portar
a totes les trobades diocesanes i me l’en-
senyava del palo: mira que reshu soy, que
soy del CAJIM!
I realment, fent aquesta responsabilitat,
coneixes a més infants dels que t’agrada-
ria, ja que vagis on vagis sempre hi haurà
un enrollao, de revista o ecònom esperan-
te en algun centre, trobades de Nadal... i
dirà, tú me suenas, o hola Laura!
A l’Equip Disc i les nostres reunions, des de
quan érem dos coordinadores fins que vam
tornar a poder fer tres, les reunions sem-
pre amb menjar, i sempre de bon rotllo,
amb aquest ambient tant especial i este
humor negro, raro que nos caracteriza.
Tenim una relació molt especial.
En les diferents Comis, els diferents logos,
les diferents formes de treballar... M’ho he
passat realment bé, o això és el que recor-
do. He de dir-vos que gràcies per aguantar-
me, a mi i als meus rampells de mal hu-
mor, gràcies per la vostra paciència i per
deixar-me fer lliurement.
I com a nexe d’unió està el VUS, menos
mal del VUS, porque sino, la Laura no
hubiera pisado Rivadeneyra y hubiera ido
de muy mal humor. Realment aquest cotxe
ha fet que la meva responsabilitat sigui
14
Vida del Moviment
fàcil de portar, ja que només he hagut de
seure al seient del copilot i deixar-me por-
tar pel Miquel i els acompanyants de torn.
Realment ha sigut una molt bona responsa-
bilitat, i a més de conèixer tots els encants
del MIJAC, també es coneixen algunes co-
ses que no acabo de compartir. Tots sabem
que aquest és un Moviment infantil, dels i
pels nens, que ells són els que trien quin
camí agafar. Però a vegades ens oblidem
dels animadors, i que sense nosaltres
aquest moviment no estaria viu.
Personalment, crec que el MIJAC s’ha d’ac-
tualitzar, cal que ens adaptem als nous
temps i no només amb formacions sobre
l’entorn de l’infant, sinó en l’entorn dels
animadors. Els temps canvien i les motiva-
cions dels primers animadors que van fun-
dar el MIJAC ja no són les mateixes que les
dels animadors que entren de nou.
Cal que li perdem la por als canvis, i com
exemple us explico una situació que em va
posar els pels de punta: en el nostre segon
any, el Miquel i jo estàvem a la Coordi pre-
parant la TDI. Als nens se’ls va acudir la
gran idea de compartir el lema fent un mu-
sical. UN MUSICAL! Jo em vaig posar les
mans al cap, però al Miquel li va semblar
bona idea, i la va potenciar. Total, que
vam acabar fent el musical. Al acabar la
Coordi li vaig vomitar tot el que pensava:
tú estás loco, cómo lo vamos a hacer? Un
musical, cómo lo organizamos?... i ell em
va dir: doncs a mi m’ha semblat bona idea.
Total, el musical va ser tot un èxit.
Aquestes pors o les inseguretats que tenim
els animadors amb més experiència crec
que fan que els animadors joves no puguin
avançar. Personalment crec que els hem
de deixar fer la seva, i que si ens equivo-
quem, no passa res. A les colònies vaig es-
tar parlant amb un animador que em deia
això, que cal que els anis joves agafin res-
ponsabilitats, facin coses, i que tinguin la
llibertat que van tenir els primers anima-
dors del MIJAC.
Per la meva experiència al MIJAC crec que
hem de trobar una nova forma de treballar
que no sigui extrema: ni la super protecció
(no, aquesta persona no pot agafar una res-
ponsabilitat perquè va a tope, no sap dir
que no, serà demasiado...), bueno, algú li
ha preguntat? Ni la exigència (s’ha d’agafar
aquesta responsabilitat, ens hem d’implicar
al 100%...) T’has parat a pensar en la situa-
ció personal dels animadors?
Cal restar més oberts i confiar en l’evolució
de les persones, jo sóc un clar exemple:
vaig entrar al MIJAC sense creure’m tot ai-
xò del cristianisme, i fa un any, vaig fer la
Comunió i sóc una persona creient. Tot
això només es troba amb noves formes de
fer i de treballar. I nosaltres tenim una
gran eina: som un Moviment, cal que ens
recolzem i que treballem plegats.
Tot això és una valoració personal, i no sé
si sóc l’única que ho pensa, però ho havia
de compartir amb vosaltres, ja que una
oportunitat com aquesta no es té tots els
dies.
En fin, aquí està el meu testimoni, la meva
vivència del MIJAC dels últims tres anys.
Després de tot us dono les gràcies a tots:
Miguel, Miriam, Laura, Uri, Miquel, Pol, Ma-
riano, Sonia i tots els presents per fer-me
costat i per la vostra estimació al MIJAC.
Laura Guti
MIJAC Morera
15
Vida del Moviment
T E S T I M O N I D E C O M I AT
DE LA LAURA DOMENE
“Vols entrar a l’Equip Disc?” Fa 3 anys em
van preguntar si volia formar part de l’e-
quip i la veritat és que no em va costar
gaire decidir-me, i de seguida, vaig accep-
tar.
Durant aquests tres anys he viscut un pro-
cés d’aprenentatge molt gran a tots els
nivells. És molt bo que les responsabilitats
durin 3 anys, ja que el primer, no “pillas
ná”, el segon va una miqueta millor i vas
pillant el ritme i el tercer mola molt!
Per tant si hagués d’explicar el meu procés
i experiència dins l’equip, utilitzaria dues
paraules: bon rotllo i il·lusió.
Bon rotllo ja que hem creat un equip cohe-
sionat, dinàmic i divertit (m’agradava molt
quedar amb ells) i il·lusió perquè sempre
que ens vèiem, havíem de preparar coses i
fer feina que després sempre ens ha sortit
molt bé.
Agraeixo aquest temps a l’Equip Disc i al
meu centre pel recolzament donat en tot
moment.
I... recomano a qualsevol de vosaltres viu-
re l’experiència d’estar en un Equip Disc
tan guai com en el que he estat jo!
Puñito!
Laura Domene
MIJAC La Pau
16
Vida del Moviment
T E S T I M O N I D E C O M I AT
DE L’ANNA
Avui acaba una altra part del meu camí
dins del MIJAC. Quan vaig dir que sí a ser la
nova coordinadora catalano-balear d’in-
fants no sabia ben bé on m’estava ficant.
Davant de mi s’obria tot un món de dubtes
i d’incerteses que em feien dubtar molt a
l’hora d’agafar aquesta responsabilitat;
però l’esperit de superar-me a mi mateixa
i de viure el Moviment des de una altra
perspectiva em van animar a fer el pas.
Han sigut dos cursos de descobertes, de
nervis, de conèixer gent nova, de veure (i
viure) el treball dels infants des de l’altre
banda; i, sobretot, aquest últim any, de un
cert neguit sobre el tema dels relleus. Mal-
grat tot, han sigut dos cursos en els que he
intentat gaudir de la feina i dels infants,
donar el millor de mi intentant superar-me
dia a dia i portar la tasca de la millor ma-
nera que he sabut; i, tot i que em costa
molt veure les coses que han sortit bé d’al-
guna cosa que he fet, penso que, junt amb
l’equip de coordinadores diocesanes, me
n’he sortit prou bé i tot el que hem anat
fent ha sortit bastant bé. No ha sigut una
feina fàcil! Després d’un primer any una
mica tranquil·let que em va servir per
adaptar-me als infants i als animadors de
les diferents diòcesis i al càrrec en si sabia
que m’esperava un segon curs més mogut i
amb el gran repte de preparar l’assemblea
catalano-balear d’infants. La veritat que,
fins ara, la meva relació amb el Moviment
a nivell catalano-balear era més aviat es-
cassa, però el ser coordinadora m’ha aju-
dat a conèixer la situació d’altres centres i
diòcesis i ser conscient de la realitat del
Moviment a diferents nivells i m’ha donat
ganes per continuar formant part de la re-
alitat c/b del Moviment. Bé, no em vull
allargar més: molta sort al nou Equip Per-
manent (i a la Mònica en especial com a
nova coordinadora, pren-t’ho amb calma i
gaudeix de la responsabilitat). Gràcies
també als membres del consell i de l’equip
permanent que m’heu acompanyat en
aquesta petita part del meu camí al MIJAC
per haver-me ajudat i escoltat.
Anna Martín
MIJAC Mollet
17
Vida del Moviment
A S S E M B L E A D I O C E S A N A
D’INFANTS A SANT MEDIR
Deu de novembre del dos mil tretze!
Sabeu quin dia va ser aquest? Doncs, sí! El
dia de l’assemblea que la vam fer al centre
de Sant Medir. Des de l’equip dics vam or-
ganitzar una mica el dia plantejant un ho-
rari perquè donés temps a fer tota la feina
d’aquests dos anys ja que hi ha un nou
lema que hem de treballar: No et rendei-
xis, coneix i actua! Hem de dir que al prin-
cipi estàvem una miqueta nerviosos, però
també teníem amb moltes ganes i il·lusió.
Durant el matí vam fer diverses coses. Pri-
mer un joc de presentació per a conèixer-
nos una miqueta més entre tots els que
vam anar i, després, cada centre va expli-
car breument com van treballar el lema
dels dos anys anteriors a través d’un joc,
una representació o un rap!
A mig matí vam anar a l’eucaristia on tam-
bé hi eren animadors/es en iniciació, que
van treballar força aquell dia perquè van
aprendre més coses del MIJAC, i amb altres
persones que també es van apropar a la
celebració.
Abans de dinar, però, ens tocava fer una
altra feina molt important perquè, per
grups, havíem de pensar en nous objectius
per poder treballar-los aquests dos anys en
el centres. Vam fer quatre grups i amb l’a-
juda de la paràbola del Bon Samarità (Lc,
10, 30-37) i l’esforç de cadascú van sortir-
ne molts! Mentre acabàvem ja se’ns escol-
tava la panxa, així que vam agafar les mot-
xilles amb els nostres dinars i vam pujar al
pati. A més a més de dinar també vam ju-
gar, xerrar... A la tarda vam escollir els
objectius que més ens agradaven i que crè-
iem que ens ajudarien a treballar el nou
lema per centres, i els escollits van ser:
Descobrir el que ens preocupa.
No donarem l’esquena a ningú perquè
tothom pot tenir una altra oportuni-
tat.
I per acabar es van presentar tres infants
que formaran part (que ja formen part) del
CAJIM durant aquests dos anys i són: Karen,
del centre de Mollet, Lucas, del centre de
la Pau i Eva, del centre d’Esquirols.
Des de l’equip disc ho vam viure amb molta
alegria, tot i que al principi estàvem una
mica nerviosos, però entre tots vam fer una
bona feina. Donem les gràcies a tots aquells
animadors que van venir i ens van donar un
cop de mà en les diverses tasques que và-
rem fer i també agraïm els moments que
els nois i noies d’iniciació i iniciadors van
estar amb els infants. I, per suposat al cen-
tre de Sant Medir per acollir-nos, per la
benvinguda que ens van fer: llançar-nos
caramels com fan a les festes del seu bar-
ri!, i pel gran cartell que hi havia a la
plaça.
Miriam Salomó
MIJAC Sant Andreu
18
Vida del Moviment
D’ON SURT EL NOU LEMA
CATALANOBALEAR D’INFANTS?
El diumenge 21 d’abril del 2013 els infants
del MIJAC de Catalunya i les Balears van
celebrar l’Assemblea catalanobalear d’in-
fants per triar el nou lema amb el que tre-
ballaran els propers dos cursos. Aquest tre-
ball per triar el nou lema, però, va comen-
çar al novembre amb la valoració del lema
anterior: “Tothom té un costat positiu,
busca’l”.
La valoració que els infants van fer d’a-
quest lema és que havia servit per perdo-
nar, millorar les seves amistats, ajudar als
altres, conèixer gent nova, reflexionar i
que a part del MIJAC, també han fet servir
el lema a l’escola, a casa… Molts infants
coincidien en que és més fàcil trobar el
costat negatiu perquè sense conèixer a una
persona, només pel seu aspecte ja se la
jutja; mentre que altres infants creuen que
és més fàcil trobar el costat positiu perquè
quan coneixes a les persones les jutges per
allò que tenen de bo.
Finalment, els infants van arribar a la con-
clusió que és més fàcil trobar el costat ne-
gatiu de les persones, però que val la pena
esforçar-se per trobar el positiu.
Després de tot aquest treball del veure, a
l’assemblea els infants van treballar el jut-
jar, a la llum de l'Evangeli del nostre amic
Jesucrist, amb la paràbola de la figuera
estèril (Lluc 13, 6-9), d’on van sortir opini-
ons molts diverses al voltant de l’antic le-
ma i que van ajudar a la creació del nou:
“No et rendeixis, coneix i actua”.
Aquest lema va sorgir arran que els infants
van veure que era important no deixar-se
dur per les aparences i conèixer a les per-
sones abans de jutjar-les, sense etiquetar-
les, i després de conèixer-les actuar per
millorar la nostra relació amb elles. Els in-
fants van enfocar aquest lema a les relaci-
ons entre les persones, però es podria apli-
car a tots els àmbits de la nostra vida: no
acomodar-nos a la situació en la que es-
tem, tenir esperit curiós i crític per conèi-
xer altres realitats i poder canviar a millor
tot allò que veiem que no funciona al nos-
tre voltant.
Manolo Juárez
MIJAC Llefià
19
Reflexions
I PER QUÈ EL MIJAC?
Mai ningú us ha preguntat perquè heu op-
tat pel MIJAC? Converses amb interrogato-
ris interminables: “Com pots dedicar tant
de temps?”, “no veus que no et serveix per
a res”, “què en treus, de tantes reunions,
de tants neguits”, “no et canses d’estar
tan pendent dels infants?”.
I en molts moments, et sents molt inter-
pel·lat. Et qüestiones la teva militància. El
que fas. Fins i tot, limites la teva opció
“fins aquí, no vull donar més”. Mil i una
enrabiades, no entendre res, haver de fer
kilòmetres, deixar de sortir amb els amics,
discutir-te amb la parella perquè fa tres
caps de setmana que no us veieu, deixar-te
diners que no tens per altres coses...
Però... I per què el MIJAC?
Tanco els ulls. I penso en el MIJAC. Un so-
par romà en unes colònies on Jesús es va
fer present menjant cuixes de gall d’indi
amb les mans i compartint una alegria des-
mesurada. Els peus remullats a la piscina la
darrera nit de les darreres colònies de Sant
Medir amb el grup de grans que repassaven
la seva vivència. Una abraçada sense venir
a res abans de dinar durant les colònies.
Les revelacions d’una vida difícil a la Sala
d’espera de l’Hospital Comarcal de Vic
perquè cusin un tall al dit de rentar plats.
Una reunió d’enrollaos decidint que volen
plantar arbres. Recollir un premi. Que et
demanin el full de cants per guardar-lo a
casa. No reconèixer una noia guapíssima
amb qui havies compartit coordinadores de
nena i que ara ja és animadora. Una guerra
de neu amb qui mai havia vist neu.
I per què estar al MIJAC?
Tan senzill com perquè Déu ens ha dema-
nat que estem per aquests infants. Així de
senzill. Així de clar. I ep! Aquesta revelació
no és meva, eh! Me la van xivar aquest es-
tiu! Després de vint anys he descobert per-
què estic al MIJAC.
Potser cadascun de nosaltres hem de des-
cobrir perquè estem al MIJAC. I si el cor
ens demana estar per aquests infants, tot
és molt més fàcil. Els dissabtes, les reuni-
ons, les responsabilitats.
Perquè és així. Estimar-se el MIJAC també
ens porta a assumir responsabilitats. Tas-
ques per les que pensem que no estem
preparats, que ens fa mandra o que no te-
nim temps de dedicar perquè tenim altres
prioritats.
Però el cert és que si no anem assumint
responsabilitats, tant al centre com a la
Diòcesi. Si no fos responsable, no hauria
hagut de valorar les colònies i no hagués
sabut veure que tots els que vam estar en
aquell sopar romà haviem vist Jesús en ca-
dascun dels infants. Si no hagués tingut un
equip d'animadors que recolzaven fent dor-
mir els altres nens a les colònies, no hauria
pogut remullar-me els peus a la piscina i
adonar-me de tot el que els nois i noies del
grup de grans havien viscut.
Si no hagués anat dissabtes ni colònies, si
no hagués preguntat per l'infant que ho
passa malament i hagués tingut paciència
amb ell, segurament no hauria tingut ne-
cessitat de donar-me una abraçada. Si no
hagués agafat la responsabilitat d'inferme-
ria de colònies, no hauria aprés el que és
viure en un centre de menors.
20
Reflexions
Si no hagués estat a l'Equip Disc i els meus
companys d'equip no m'haguessin explicat i
ajudat a entendre la campanya diocesana,
doncs segurament, anys més tard no hauria
estat capaç d'acceptar el repte de fer una
acció comuna. I si no hagués compartit i
sentit el recolzament de la comi que van
esperonar, si no hagués estat perquè tot
l'equip de responsables es va implicar, si
no hagués estat pels iniciadors que arrosse-
gaven els infants que no volien pujar la
muntanya, doncs mai hauríem rebut un
premi institucional i alguns infants no hau-
rien viscut que les seves accions són reco-
negudes.
Si no hagués estat a l'Equip Disc no sabria
que a Lleida hi ha noves animadores que
havien estat al CAJIM o no hauria topat
amb nenes que ja son dones que volen tor-
nar a donar tot el que van rebre al MIJAC.
Si no hagués anat al Consell catalano-
balear no hauria tingut la sort de fer guer-
res de boles de neu amb infants que per
primer cop tocaven la neu.
Segurament, tots tenim les nostres raons.
Segurament, tots vivim de manera diferent
la nostra militància i la nostra vida. Però
tots ens estimem el MIJAC i aprenem dels
infants. Segurament, tots podem tenir la
sort d'assumir alguna responsabilitat o més
d'una.
Quines seran les teves raons per assumir-
ne una?
Rita Bofarull
MIJAC Sant Medir
21
Reflexions
L’OPCIÓ PEL MIJAC
El filòsof txec Jan Patocka ens proposa que
pensem el següent. Suposem que som dins
un vaixell, i que el vaixell s'està enfonsant.
Hi ha doncs una situació objectiva, que no
depèn de nosaltres: naufraguem. Ara bé,
aquesta situació objectiva canvia comple-
tament segons si es dóna un o altre dels
dos casos següents: pot ser que els que na-
veguem ignorem que estem naufragant, i
pot ser que ho sapiguem. Saber quina és la
situació és ja trobar-se en una altra situa-
ció: els que naufraguen i no ho saben, sens
dubte moriran ofegats; els qui naufraguen i
ho saben, encara poden fer-hi alguna cosa.
Els segons són per tant més lliures, perquè
són més amos de la seva pròpia situació.
L'època actual, hi ha qui l'anomena “post-
tradicional”. Tot allò relacionat amb el
passat, com ara la tradició i la fe, no agra-
da. Però tal com planteja Jan Patocka se-
rem més lliures si coneixem la realitat, el
passat, intentant entendre allò que no en-
tenem, treballant per allò en què creiem i
valorant els altres. Tot això considero que
és la fe.
Els infants del MIJAC han elegit un lema
que em fa pensar en aquesta il·lustració:
“no et rendeixis, coneix i actua”. Al MIJAC
aprenem a tenir prou sensibilitat per de-
tectar quan les coses no van bé, i prou pa-
ciència i coratge per aventurar-se a fer una
diagnosi del mal. Naveguem segurs quan
coneixem el mar, o en el nostre cas, l'en-
torn, la comunitat o nosaltres mateixos.
L'aclariment de tot això proporcionarà la
possibilitat d'una bona navegació, una bona
orientació de vida, una vida digna de ser
viscuda.
El valor econòmic té més pes que qualsevol
altre valor. Les associacions i entitats han
preservat els valors de la vida comunitària
enmig d'aquesta època on els bens propis i
els interessos personals, estan a l'ordre del
dia. Encara que ens hem acostumat a parar
la mà i rebre subvencions d'administraci-
ons, els moviments com el MIJAC o la JOC
no hem perdut els orígens, l'austeritat ni
l’opció pels pobres, i aquests valors més
importants que els diners, ens permetran
créixer i enfortir-nos en el present i futur
més pròxim.
L'altre dia em comentaven que al MIJAC de
Santa Eugènia de Berga, han arribat a més
de 50 nens. Això feia almenys 12 anys que
no passava. I és que els pares han optat
per renunciar a apuntar els seus fills a acti-
vitats esportives, que són caríssimes, per
apuntar-los a ”l'esplai del poble”, que surt
molt econòmic i tenen els fills entretinguts
una estona. El que no saben els pares, és
que l’opció del MIJAC aportarà als seus fills
uns valors que els farà millor persones.
Albert Soler
President C/B
22
Reflexions
SOBRE L’ACCIÓ I LA PASSIÓ
No sé si sabeu que de fa uns mesos estic
fora de combat o de circulació. Tot va ve-
nir d’una ombra en un pulmó que van des-
cobrir en fer-me una radiografia. A partir
d’això, quasi bé hem anat a parar al judici
final (ho dic mig en broma però ho hem
passat malament). Ai les ombres, tan ma-
ques que són i tan perverses!
Enmig d’aquest sarau ve l’amic Manolo i
em diu si vull escriure alguna cosa a la re-
vista Fem camí del MIJAC. Tema lliure. Bé,
dintre d’unes coordenades: la meva situa-
ció personal, el Nadal, el MIJAC, etc.
1. Quan em va passar això (juny - juliol) no
feia un any que hi era a la Trini Nova i en-
cara m’estava situant, vull dir que la meva
malaltia m’ha agafat en un mal moment,
m’ha trobat descol·locat.
A un el porten a una parròquia perquè jun-
tament amb altres, actuï, parli, doni,
pensi, faci, tingui iniciatives, celebri... i
ara resulta que entre la malaltia, l’opera-
ció, la recuperació i la quimio (espero que
no surti res més) estaré una temporada
sense res de tot això.
Què fer quan no pots fer res? Quina actua-
ció transformadora puc dur a terme? Quina
paraula dir quan amb prou feines em surt
un fil de veu? Què puc donar quan no tinc
res a donar? Què n’ocupa el meu cap quan
només tinc a mi mateix? Què puc celebrar
si sembla que estigui a dissabte sant? Tot
això m’ha preocupat i em preocupa enca-
ra.
2. Fins que va arribar un moment en què
em vaig adonar que d’aquesta manera la
cosa no podia anar bé. I vaig veure que ca-
da una de les paraules anteriors tenia una
paraula contrària o, millor, complementà-
ria, i em va sortir aquesta doble columna:
Actuar Patir
Parlar Callar
Donar Rebre
Pensar Pregar
Fer Deixar-me fer
Tenir iniciativa Deixar-te endur
Celebrar Baixar als inferns
Aquestes dues columnes no eren excloents,
sinó que es demanaven l’una a l’altra i es
complementaven. I manifestaven la para-
doxa que som les persones humanes.
Mentre feia aquest exercici em rondaven
pel cap les paraules de Jesús a Pere al fi-
nal de l’evangeli de sant Joan: “Et ben as-
seguro Pere que quan eres jove et cenyies
tu mateix i anaves on volies; però quan et
faràs vell estendràs les mans i un altre et
durà on tu no voldries (Jn 21,18) És a dir,
“fins ara has estat amo de tu mateix, tu
feies i desfeies, anaves i venies, parlaves i
pensaves, deies. Ara t’hauràs de despren-
dre del tot de tu mateix”. Aquesta va ser
la gran rendició de Pere. I així entenc mi-
llor que Jesús li digués a Pere per dues ve-
gades: “Vine i segueix-me”. Aquest segui-
ment hauria de ser el definitiu.
I també les paraules de Mt 8,17: “Ell pren-
gué les nostres malalties i es carregà els
nostres mals” És a dir Jesús passa d’encar-
regar-se del seu poble amb les paraules i
les guaricions a carregar-se sobre ell el seu
poble i a fer-se’n càrrec.
3. Ara a mi em toca patir, és a dir, carre-
gar-me i fer-me càrrec de mi mateix i dels
qui estan com jo. Ara em toca callar i es-
coltar. Escoltar aquella paraula que es pro-
nuncia en el silenci. Ara em toca rebre,
deixar-me estimar i ser agraït. Ara em toca
23
Reflexions
pregar, descentrar-me de mi ma-
teix i acceptar que Algú em pensa.
Ara em toca deixar-me fer que Algú
em porti a la seva manera. Ara em
toca deixar-me endur com sant Pere. Ara
em toca morir una mica, perquè el gra de
blat revisqui en multitud.
El meu company de viatge, Jesús sofrent es
fa càrrec de mi i carrega amb lo meu.
4. Comprenc també molt millor les parau-
les de Dietrich Bonhoeffer: “Jesús és impo-
tent i dèbil i precisament així i només així
està amb nosaltres i ens ajuda, Crist ens
ajuda no amb la seva omnipotència sinó
per la seva debilitat i sofriments.”
Déu no ens ajuda amb la seva força sinó
amb la seva debilitat i companyia.
5. No, no m’he n’he oblidat pas. Un altre
tema obligat en aquesta aportació meva és
el MIJAC. En el MIJAC sovint parlem d’ac-
ció. El mateix nom (mijAc) ja en parla. El
nostre mètode, la RdV també en parla. I
moltes altres vegades parlem de l’acció
transformadora.
Haureu observat que hi ha tres paraules
que m’agraden molt: fer-se càrrec, carre-
gar-se, encarregar-se. Si recordeu la parà-
bola el bon samarità, veureu com aquestes
paràboles es converteixen en unes acti-
tuds. El levita i el sacerdot veuen l’home
ferit al camí però no el miren, no es fan
càrrec d’aquella situació i passen de llarg.
El samarità veu, s’atura, el mira, l’observa
i pren consciència, es fa càrrec. Això el du
a curar-lo allí mateix i a carregar-se’l fins
a la fonda. Un cop a la casa se n’encarre-
ga, respon d’una manera continuada.
Què vull dir amb això? Que abans de l’ac-
ció ha d’haver-hi una contemplació, una
mirada profunda de la realitat per dir-ho
amb unes paraules clàssiques, abans d’una
acció hi ha una passió. La passió, aquest no
fer res, aquest estat passiu davant la reali-
tat; és aquell moment en què la cosa et va
entrant, va ocupant el teu interior, et va
modelant i et va inspirant una resposta; tu
no convoques una realitat, sinó que és ella
qui et convoca a tu.
Ara que vull acabar aquest escrit, em trobo
que no sé com fer-ho. Rellegeixo l’escrit i
em pregunto què he volgut dir, perquè l’he
escrit tan de seguit que ara m’és difícil
trobar-hi una estructura, però em sembla
que només he volgut dir una cosa; quasi
sense adonar-me he dit moltes coses d’un
llibre de Theilhard de Chardin sobre les
passivitats. Em sap greu no recordar el tí-
tol del llibre, a veure si algú el recorda
abans que es redacti aquest article. En
aquell llibre es parla que són tan impor-
tants les passivitats com les activitats de
tal manera que són les primeres les que
fan possibles les segones.
Sé el que he volgut dir i potser l’endevina-
reu, però ara no ho sé dir amb quatre pa-
raules. Potser que ho digui amb les parau-
les del Salm 121. El nostre amic Jaume
Fontbona em va recomanar tenir sempre
als llavis aquest Salm com ell ho va fer en
els seus moments de sofriment:
“El Senyor et guarda de tota desgràcia
et guarda la vida.
El Senyor guarda tots els teus passos
ara i per tots els segles”
Quique Roig
Consiliari
24
Reflexions
JOAN BAPTISTA, ANIMADOR DEL
MIJAC
Aprofito per compartir amb vosaltres les
reflexions que ens va fer Mn. Joan Torra,
rector de les parròquies del Torelló, a un
grup de capellans del Maresme per prepa-
rar el Nadal. Em sembla interessant, per-
què a partir de les idees que va anar expo-
sant, vaig arribar a la conclusió que Joan
Baptista (una figura força desconeguda,
encara que la majoria li dediquem una fes-
ta molt important a l'inici de l'estiu) és un
bon testimoni del que ha de ser un anima-
dor del MIJAC.
Què sabem de Joan Baptista i què podem
saber?
És una de les principals figures de l'Advent.
Ens ajuda a preparar-nos per la vinguda de
Jesús a la nostra vida. Els evangelis parlen
d'ell a partir de la radicalitat de la seva
predicació i de la seva opció de vida auste-
ra, que es contraposa (que no vol dir que
es contradigui) amb l'opció de vida de Je-
sús, a qui acusaven de ser un golut i un be-
vedor.
Va morir a la presó, víctima del seu missat-
ge de denúncia, i de no callar davant dels
poderosos.
Ell és l'últim exponent de la Llei i els Pro-
fetes (Antic Testament), i marca l'inici de
l'acompliment de les promeses en el Nou
Testament.
En els Fets dels apòstols St Pau fa compa-
racions entre el Baptisme de Joan i el Bap-
tisme de Jesús. Tot i que ell no el va
conèixer personalment, sembla que pels
primers cristians Joan Baptista era un punt
de referència obligat.
El testimoni de Joan.
Joan tenia una gran autoritat entre el po-
ble, la seva vida i la seva opció eren públi-
ques i conegudes, i la gent l'admirava. El
seu baptisme significava, davant d'un ma-
teix, davant del poble, i davant de Déu, la
conversió de cor: un mateix volia prendre
l'opció per una vida justa. Joan Baptista no
només predicava, ho volia viure ell! I la
gent tenia ganes de seguir el seu exemple:
"si ell pot viure d'aquesta manera, nosal-
tres podem!". I iniciaven un camí, a partir
d'aquell signe públic, per començar una
nova vida.
Joan Baptista sap ben bé qui és, perquè
sap sobretot qui no és: no sóc el Messies.
Per això Joan no pot donar res, cap força.
Només és testimoni d'un compromís mili-
tant, d'una opció de vida que la persona
vol seguir.
El Baptisme cristià: el nostre Baptisme.
Jesús no és "només" testimoni de la volun-
tat de l'altre ("només amb aigua", només
amb el desig, l'esforç, les ganes) sinó que
és Aquell en nom del qual es pot donar una
vida nova ("en l'Esperit Sant i amb foc"). El
Baptisme comença després de la Pasqua,
de la resurrecció de Jesús. Joan mor i és
enterrat, en canvi Jesús surt del sepulcre
(la Vida venç la Mort).Per això sempre és
Jesús qui bateja, independentment del mi-
nistre que ho fa: entrem a participar en la
seva Vida.
25
Reflexions
Joan és el qui assenyala Jesús.
Ens cal aprendre a assenyalar més Jesús i a
no estar tan preocupats per nosaltres ma-
teixos. El més important no és el nostre
esforç per aconseguir ser uns bons testimo-
nis, sinó procurar transparentar allò que
Déu fa en nosaltres.
Per això podem fer ben nostra la profecia
que Lluc posa en boca de Zacaries, tan tí-
pica del temps d'Advent:
"I a tu (animador/a, responsable, inicia-
dor/a, consiliari/a del MIJAC), et diran
profeta de l'Altíssim, perquè aniràs al da-
vant del Senyor a preparar els seus camins;
faràs saber al poble que li ve la SALVACIÓ
(no som nosaltres la salvació, no ens anun-
ciem a nosaltres mateixos!), el PERDÓ dels
seus pecats.
Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens
visitarà un sol que ve del cel (Jesús), per
il·luminar els qui viuen a la fosca, a les
ombres de la mort, i guiar els nostres pas-
sos per camins de PAU" (cf. Lc 1,76-79).
Miquel Álvarez
Consiliari diocesà
26
Recomanacions
CRÉIXER EN MILITÀNCIA,
CRÉIXER EN MILITANTS
El document que avui us presentem, té per
títol: "Créixer en militància, créixer en
militants" i va ser el fruit de la reflexió
que durant tot el curs 2009-2010 va portar
a terme el Consell C/B del MIJAC respecte
a la necessitat de créixer al Moviment no
només en quant al nombre de centres i
d’infants, sinó, i sobretot, a nivell de com-
promís militant. El redactat el va fer l'e-
quip C/B d'iniciació. El document està es-
tructurat en tres punts:
El plantejament que es va fer al Consell C/
B.
La revisió de la prioritat sobre la convoca-
tòria al MIJAC.
La reflexió que des de l'equip catalanoba-
lear d'iniciació/formació es va fer dins
del marc de tot aquest plantejament.
El document es va presentar a través d'un
ppt. a l'Assemblea C/B que es va fer a l'Ali-
berch el setembre del 2010 i està penjant
a la web del MIJAC:
http://www.mijaccb.org/materials/
Creixer.pdf
LA PORTA
El passat 15 d’octubre va morir de càncer
un jove jesuïta català, el Marc Vilarassau.
El Marc, com el Kike ens explicava abans,
també va haver de front a la malaltia. En
aquest Fem Camí volem transcriure un dels
seus textos-homilia, sempre molt inspira-
dors.
LA PUERTA
— ¿Qué hay ahí detrás?
— ¿Es la primera vez que ves esa puerta?
— “Hospital de día. Sala de Oncohematolo-
gía.”...Pues sí. ¿Lleva tiempo ahí?
— Mucho tiempo.
— ¿Quién está ahí dentro?
—Tendrás que pasar para comprobarlo.
— ¿Pasar? Pero...
—La suya es la número 7. ¡Adelante, aco-
módese que vengo en seguida a colocarle
el gotero.
—Buenos días... con permiso, es que voy al
lavabo, sí, con la máquina enchufada y to-
do.
Tranquilo, al final le coges el tranquillo.
Me siento en la butaca azul que me ha sido
asignada, la número 7. Me he traído un li-
bro, el ordenador, una botella de agua de
litro y medio. Tengo para rato.
— ¿Desea auriculares para la televisión? Le
ponemos el canal que desee, sólo tiene
que pedirlo.
A mi izquierda, en la número 6, hay una
chica joven, no más de 16 años, lleva un
pañuelo en la cabeza, parece que ha vomi-
tado, hoy no le pueden poner la quimio,
llora. Se llama Estefanía. ¡Dios mío!
27
Recomanacions
—Hola, cariño, hoy el cóctel me lo sirves
frío y bien sacudío.
En la número 2 se acaba de sentar una mu-
jer mayor, tiene la mitad del rostro parali-
zado. Hace broma y ríe mientras le colocan
el gotero.
— ¡A dónde he venido a parar! ¡No se pue-
de estar más escacharrá!
Voy descubriendo lo que hay detrás de esa
puerta misteriosa que el Señor me ha invi-
tado a traspasar. Aquí no se hace nada.
Aquí se espera, en silencio, como en una
ignota capilla con el Santísimo expuesto.
— ¿Vas entendiendo?
— ¿Por qué ahora?
— ¿Por qué no hasta ahora?
— ¿Por qué yo?
— ¿Por qué no tú?
—Es que acabo de cumplir 43 años.
—Ya, y Estefanía 16.
—Tienes razón. ¿Por qué hasta ahora tantos
otros y no yo?
— ¿Por qué tantos? ... ¿Por qué tanto?
— ¿Por qué hasta ahora tú en la cruz?
—Acércate, vamos.
—No puedo acercarme a la cruz.
—Puedes, soy yo quien te acerca.
— ¿Puedo apoyar mi rostro en tu costado?
— ¡Claro!
— ¡Cuánto tiempo hablando de ti! ¡Cuántas
cosas han pasado desde aquella contem-
plación ante la cruz en el retiro del Colegio
cuando tenía 15 años! También entonces
apoyé mi rostro en tu costado.
—Pero ahora es diferente, ¿verdad?
—Entonces me pregunté: Después de lo que
has hecho por mí, ¿qué puedo hacer yo por
por ti?
—Y ahora, ¿qué te preguntas?
—Después de lo que has padecido por mí,
¿qué puedo yo padecer por ti?
—Padece esta parte de mi cuerpo que tan-
to amo.
— ¿Cómo?
—Que no se sienta solo, que no le falte áni-
mo ni el apoyo de mi costado.
—Y como jesuita, ¿qué hago?
—Lo mismo.
— ¿Lo mismo?
—Haz caso de Ignacio, ofrece tu enferme-
dad igual que ofreciste tu salud. No olvides
que la Compañía de Jesús nació también,
como toda la Iglesia, de mi costado.
Marc Vilarassau, SJ
28
Sabies què?
El cap de semana del 15 i 16 de febrer hi ha la trobada de responsa-
bles i iniciadors/es. El diumenge, com ja fa uns anys, farem la Jor-
nada de militants.
El cap de semana del 15 i 16 de març ens trobarem tots plegats a la
Sortida d’Iniciació i Sessió d’Estudis.
I aneu apuntant dates per més endavant:
3a coordinadora del curs (30 de març)
TDI a Bon Pastor (17 de maig)
TDA (14 de juny)
El MIJAC Bon Pastor celebrarà el seu 10è aniversari aquest maig.
Aquest curs és un curs de celebració per alguns dels nostres movi-
ments germans: la JOC de Catalunya i les Illes fa 80 anys i l’ACO
n’ha fet 60!
El llibre de Theilard de Chardin del que parla el Kike Roig en el seu
article és aquest: El medio divino: ensayo de vida interior. PIERRE
TEILHARD DE CHARDIN, TA, 2008. ISBN 9788481649765