Fauna de muntanya
-
Upload
ceipsantpereisantpau -
Category
Documents
-
view
585 -
download
3
Transcript of Fauna de muntanya
![Page 1: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/1.jpg)
FAUNA DE MUNTANYA
NAGORE
ÒSCAR
![Page 2: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/2.jpg)
ALS PIRINEUS*Als Pirineus viuen animals adaptats al fred i a la neu,com els isards,les llúdries i els gats salvatges .Entre els ocells destaquen el gall salvatge, les àguiles, el trencalòs i el pigot negre.
![Page 3: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/3.jpg)
ISARDS
•
Aquest darrer és el més conegut als Països Catalans ja que es pot trobar als Pirineus. L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge
![Page 4: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/4.jpg)
LLÚDRIESLa llúdria s`alimenta de peixos com barbs o truites. Completa la dieta amb serps, crancs i altres animals petits.
•
![Page 5: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/5.jpg)
GALL SALVATGE
•
El gall salvatge (Tetrao urogallus) és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gallinacis dels Països Catalans.
![Page 6: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/6.jpg)
•
ÀGUILESÀguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns, que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques.
![Page 7: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/7.jpg)
TRENCALÒS El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta
moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada
en amples zones de distribució. •
![Page 8: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/8.jpg)
A LES SERRALADES DEL LITORAL*A les zones muntanyoses de menys altitud (Serralades Litorals) hi ha senglars, guineus, conills, esquirols...Pel que fa a ocells de les zones esmenten els falcons, els mussols i les òlibes.
•
![Page 9: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/9.jpg)
SENGLARSEl senglar té un olfacte desenvolupat que li permet detectar aliments ( tòfones , vegetals...) o enemics a 100m de distància.
•
![Page 10: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/10.jpg)
GUINEUSLa guineu caça de nit ; durant el dia s´amaga al cau o en llocs amb més vegetació de boscos.
•
![Page 11: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/11.jpg)
CONILLSEn general, els conills són animals petits que no superen el mig metre,
amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per
buscar aliment. •
![Page 12: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/12.jpg)
ESQUIROLSEls esquirols són uns autèntics acròbates. Per un esquirol, les branques
dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular bé les distàncies
quan salta. •
![Page 13: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/13.jpg)
FALCONSFalcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids
(Falconidae). Moltes de les espècies tenen unes poderoses ales que els
permeten arribar a volar a gran velocitat. •
![Page 14: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/14.jpg)
MUSSOLSFa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com
la majoria de les aus de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les “celles” són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes,
arrodonides i amb línies puntejades de color blanc. •
![Page 15: Fauna de muntanya](https://reader031.fdocument.pub/reader031/viewer/2022020101/559c77f91a28abca588b466f/html5/thumbnails/15.jpg)
ÒLIBESFa vora 90 cm, d'ala a ala. Medeix 34 cm. Color daurat a les parts superiors i color blanc a les parts inferiors, a les llargues potes i a la cara.
Ulls negres. •