1) Subratlla els trets distintius de les dues varietats del catal que trobes en cada una daquestes oracions. Desprs, indica en quina varietat shan escrit i escriu-les en laltra varietat: a) Ara que entrin els ms joves. b) Ahir vaig sopar xulles de corder per hui sope peix torrat. c) No patisca que ja ho ham preparat tot. d) Quan tanc els uis no mhi veig. e) A lensalada sempre pose rvens.

2) Subratlla els trets distintius de les dues varietats del catal que trobes en cada una daquestes oracions. Desprs, indica en quina varietat shan escrit i escriu-les en laltra varietat: a) Encara que menvis moltes cartes jo sempre et respondr. b) Quan condusca lautombil vigile i no se nisca dels mrgens indicats. c) Jo sempre miro de comprar els millors llangostins del mercat. d) Ens hem begut tota laiga que hi havia. d) No vui que prenguis mal, ja mhas ajudat molt i et dec la vida.

3) Localitza la varietat dialectal a qu corresponen aquests trets distintius. Desprs indica a quin subsistema (fontic, morfolgic o lxic) pertanyen. a) Desinncies del present de subjuntiu, 1a: -e, 2a: -es, 3a: -e, 6a: -e (i variables): cante, cantes, canten. b) [S] intervoclica o final no precedida de iod [jS]: caixa [kaSa]. c) Distinci de a/e tones: PATRE>pare; CASA>casa. d) Persones 4a i 5a de lauxiliar haver: hem, heu. e) s de paraules com xic, melic o corder. f) Manca de nasal adventcia: llagosta o llagost. g) Formes redudes o reforades dels pronoms febles: em; ens; us; els. h) [tS] africada inicial o postconsonntica: xinxa [tSintSa]. i) Confusi de o/u tones: [puz +a], [su ++a]. j) Sense reforament dental de mots acabats en -r: cor, car.

4) Explica detalladament el sistema dialectal de la llengua catalana.

5) Escriu la versi occidental del text segent:

s ben comprensible, doncs, que el rei Ot estims la seva filla per damunt de totes les coses i comtempls amb malfiana el dia en qu hauria de separar-sen. El rei Ot, ja ho hem dit, era un senyor molt poders, per no hi ha al mn un senyor tan poders que pugui invertir la cursa del sol, fer que les aiges dun riu retornin a la seva deu o aturar el pas de les estacions; tampoc Ot podia evitar que la natura segus el seu curs i que lencantadora criatura que havia estat Genive esdevingus una formosa donzella en qui tots aquells atributs que fan desitjable una dona es manifestaven de forma palesa. El bon rei vigilava amb temor els progressos que feien lesperit i el cos de la seva filla estimada i es neguitejava en constatar que labandonament definitiu de la pesadesa i la inhabilitat prpies dels darrers anys infantils i la imparable estilitzaci de la figura, levidncia de la inflor dels pits i de larrodoniment de les natges. Josep M. MORRERES. Cinc lais. Edicions Bromera

6) Subratlla els trets distintius de les dues varietats del catal que trobes en cada una daquestes oracions. Desprs, indica en quina varietat shan escrit i escriu-les en laltra varietat: a) Ara que entrin els ms joves. b) Ahir vaig sopar xulles de corder per hui sope peix torrat. c) No patisca que ja ho ham preparat tot. d) Quan tanc els uis no mhi veig. e) A lensalada sempre pose rvens.