Estudi, diagnosi i pla de dinamització de l’economia ... · 3 Pla de Dinamització de...
Transcript of Estudi, diagnosi i pla de dinamització de l’economia ... · 3 Pla de Dinamització de...
Vilafranca del Penedès
Desembre de 2010
Pla de Dinamització de
l’Economia Cooperativa
Estudi, diagnosi i pla de
dinamització de
l’economia cooperativa
a
Vilafranca del Penedès
Crèdits
Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses
de la Generalitat de Catalunya.
Servei de Foment de l’ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
Estudi realitzat per Rocío Gutiérrez Muela , consultora i formadora especialitzada en
economia cooperativa, amb la col·laboració de Creant, sccl.
Agraïments
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la participació i col·laboració de les
associacions, cooperatives, entitats, agents socials i econòmics, gestories,
assessories i els tècnics d’inserció i desenvolupament econòmic.
Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i Pla de Dinamització
Índex de continguts
1. INTRODUCCIÓ AL PROJECTE ........................... ..................................................................................... 1
2. METODOLOGIA I FONTS CONSULTADES ................... .......................................................................... 2
2.1. Estudi: metodologia i fonts consultades ................................................................................................................... 3
2.2. La diagnosi. Mètode i tècniques utilitzades .............................................................................................................. 9
3. ELS RESULTATS DE L’ESTUDI.......................... ................................................................................... 10
3.1. El context econòmic i social del territori ................................................................................................................. 10
3.2. L’economia cooperativa al territori ......................................................................................................................... 17
Nombre de Cooperatives i Societats Laborals creades a Vilafranca del Penedès: ............................... 17
Evolució històrica de la creació d’empreses cooperatives ...................................................................... 21
Sectors d’activitat de les empreses d’economia cooperativa actives..................................................... 25
Vida activa de les empreses cooperatives: ............................................................................................. 26
Cooperatives i Societats Laborals creades els darrers anys. ................................................................. 28
3.3. TREBALL DE CAMP: ELS QÜESTIONARIS I ELS “FOCUS GROUPS” ............................................................. 29
Introducció ............................................................................................................................................... 29
La mostra i la participació ....................................................................................................................... 30
Les respostes als qüestionaris: ............................................................................................................... 33
Els resultats obtinguts en els “focus groups”: ......................................................................................... 40
4. CONCLUSIONS DE L’ESTUDI............................ .................................................................................... 55
5. ANÀLISI DAFO, DELS RESULTATS OBTINGUTS A L’ESTUDI . ......................................................... 58
6. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ DE L’ECONOMIA COOPERATIVA . ....................................................... 59
6.1. Els problemes més importants detectats ............................................................................................................... 59
6.2. Les possibles solucions ......................................................................................................................................... 60
6.3. Conclusions finals .................................................................................................................................................. 61
7. EL PLA DE DINAMITZACIÓ ............................ ........................................................................................ 63
7.1. Els eixos estratègics bàsics del Pla: ...................................................................................................................... 63
7.2. El pla de treball i el calendari inicial de posada en marxa: ..................................................................................... 66
7.3. La taula de concertació i la comissió tècnica ......................................................................................................... 66
8. ANNEXES ................................................................................................................................................ 69
8.1. Els models de Qüestionaris ................................................................................................................................... 70
8.2. Documentació dels “Focus groups”: ...................................................................................................................... 82
1 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
1. INTRODUCCIÓ AL PROJECTE
La Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de
Catalunya dins el marc de les subvencions pel desenvolupament de les empreses
d’economia cooperativa, destinades a fomentar, promoure i divulgar les cooperatives i
societats laborals. Impulsà l’any passat, per primer cop, un projecte de Dinamització
Territorial en el que van participar set territoris: tres ajuntaments (Barberà del Vallès,
Mollet del Vallès i El Prat de Llobregat) i quatre Consell Comarcals (El Priorat, El Segrià,
l’Alt Empordà i Ribera d’Ebre)
Enguany l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, s’ha sumat a la iniciativa d’elaborar el
Pla de dinamització de l’economia cooperativa del nostre territori amb l’objectiu de
promoure la generació de nous projectes i empreses basades en aquest model i donar
suport a l’enfortiment i consolidació dels ja existents.
Objectius del projecte
• Conèixer la realitat de l’economia cooperativa de Vilafranca del Penedès.
• Conèixer la percepció que tenen, d’aquest model d’empreses, les organitzacions
associatives, els agents econòmics i socials i els professionals d’assessorament i
suport a l’emprenedoria del territori.
• Conèixer les potencialitats de creixement i de consolidació de l’economia
cooperativa del territori.
• Elaborar el pla de dinamització de l’economia cooperativa de Vilafranca del
Penedès.
Aquest document correspon a l’estudi, l’anàlisi, les conclusions i la diagnosi territorial i,
específicament, sobre l’economia cooperativa a Vilafranca del Penedès.
Degut al poc temps que hem disposat per el desenvolupament del projecte i a les
dificultats que s’han presentat a l’hora de definir la mostra i de contactar amb les
empreses i organitzacions, ens hem vist obligats a centrar l’estudi a Vilafranca del
Penedès. Malgrat tot creiem que els resultats obtinguts són molt significatius ja que
Vilafranca del Penedès representa gairebé el 42,5 % del total de cooperatives (20
2 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
cooperatives) que existien a l’Alt Penedès l’any 2009 (47 cooperatives) i que no variarien
sensiblement d’haver pogut contactar amb la totalitat de l’univers objecte de l’estudi.
2. METODOLOGIA I FONTS CONSULTADES Per tal de poder analitzar la situació de l’economia cooperativa i de les seves
potencialitats s’ha realitzat un estudi dirigit a conèixer els punts forts i els punts febles
interns, les oportunitats i les amenaces externes així com les propostes de millora per a la
dinamització d’aquest model d’economia al territori objecte d’aquest estudi. A partir
d’aquesta anàlisi s’ha realitzat una diagnosi basada en la descripció dels problemes
identificats i les seves possibles causes.
Per últim s’han presentat una sèrie de possibles solucions, als problemes detectats, que
consisteix en definir els eixos estratègics bàsics del Pla de Dinamització de l’Economia
Cooperativa i els objectius primaris d’aquests eixos.
Per la realització d’aquest estudi s’han utilitzant tècniques i eines d’investigació, tant
quantitatives com qualitatives:
• Qüestionaris dirigits a empreses cooperatives, gestories/assessories d’empreses i
associacions.
• “Focus groups” en els que han participat: tècnics de suport a l’emprenedoria, la
formació i el desenvolupament econòmic: assessors i gestors, associacions,
empreses cooperatives, tècnics professionals de suport a l’emprenedoria i
l’ocupació i els agents econòmics i socials del territori.
I també s’han tingut en compte les dades estadístiques i els estudis previs sobre el
territori.
Les eines i tècniques utilitzades ens han permès:
En primer lloc: situar-nos en el context territorial; població, economia, mercat de
treball, competitivitat i emprenedoria.
En segon lloc: conèixer l’evolució i la situació actual de l’economia cooperativa al
territori.
3 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
En tercer lloc: copsar l’opinió i la percepció que tenen, d’aquest model d’economia i
d’empreses, diferents persones vinculades l’àmbit l’assessorament, la gestió i el
suport a l’emprenedoria que operen al territori.
En quart lloc: recollir les propostes de millora i de dinamització de l’economia
cooperativa dels participants en l’estudi.
En cinquè lloc: la definició dels eixos estratègics bàsics del Pla de dinamització de
l’economia cooperativa al territori i la creació de la taula de concertació.
El Pla de treball
El pla de treball s’ha realitzat en quatre fases coordinades i estretament interconnectades
per tal de poder assolir els resultats i els objectius esperats d’aquest projecte:
1. Estudi : l’estudi s’ha realitzat mitjançant un treball de camp a dos nivells.
• A nivell documental: cerca i anàlisi de la informació estadística i dels
estudis disponibles del context territorial i de l’economia cooperativa.
• A nivell participatiu: amb la participació d’empreses i organitzacions
del territori.
2. Diagnosi : anàlisi de la informació, identificació de problemes i de les possibles causes.
3. Solucions : Definició dels eixos estratègics i dels objectius bàsics del Pla de
Dinamització.
4. Taula de Concertació : composició i convocatòria de la primera la taula de concertació
de l’economia cooperativa a Vilafranca del Penedès.
2.1. Estudi: metodologia i fonts consultades La investigació s’ha realitzat mitjançant un treball de camp desenvolupat a dos nivells:
• El primer nivell ha estat un treball de camp de recerca, validació de dades i
elaboració de les eines de recollida d’informació.
• El segon nivell s’ha desenvolupat utilitzant metodologies participatives que han
permès obtenir uns resultats molt més acurats, qualitativament parlant, respecte
4 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
les opinions i les percepcions vers l’economia cooperativa i les seves potencialitats
al territori.
A continuació especifiquem les accions, les activitats i les fonts consultades en el treball
de camp.
Treball de camp a nivell Documental
A nivell documental, s’han dut a terme les accions i activitats següents
A. La cerca i anàlisi de les dades estadístiques i est udis existents sobre l’economia
cooperativa, la conjuntura econòmica actual, el mercat del treball, etc., tant
específiques de la comarca de l’Alt Penedès, com d’àmbit territorial més ampli
(Catalunya, Espanya,...).
Per a la seva realització s’han consultat les fonts següents:
IDESCAT
Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la
Generalitat de Catalunya.
Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
Associació d’empresaris del Garraf Alt i Baix Penedès (ADEG)
Centre Internacional de Investigación e Información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa (CIRIEC)
La Seguridad Social: dades estadístiques
Estudis de la Caixa de Catalunya.
Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona.
La Confederación de Cooperativas de Trabajo Asociado de España.
Observatorio español de la Economia Social.
I concretament, entre altres, els estudis i els informes següents:
• Informe Territorial de la Província de Barcelona. Cambra de comerç de
Barcelona i Diputació de Barcelona ( juny 2010)
http://www.cambrabcn.org/c/document_library/get_file?folderId=14208&nam
e=DLFE-88002.pdf
5 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• Informe mensual de l’atur registrat a la província i municipis de Barcelona.
Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona (Març
2010).
http://www.diba.cat/promoeco/descarregues/2010/otede/informe_atur_registr
at_maig_2010.pdf
• Indicadors de conjuntura econòmica. Generalitat de Catalunya. Economia i
Finances (octubre 2010).
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_24202228_1.pdf
• Índex ADEG 2009 de Competitivitat territorial.
http://www.adeg.cat/cat/indicadors_pdf/index09.pdf
B. Cerca de dades de contacte de la mostra d’entitats i organitzacions participants
en l’estudi: les empreses cooperatives actives, les associacions, les gestories i
assessories, les organitzacions de suport a l’emprenedoria, tècnics de
desenvolupament econòmics i ocupacionals i els agents econòmics i socials.
Aquesta ha estat una de les tasques més complicades ja que, en les dades registrals,
només disposàvem de la primera adreça postal de les empreses i de les associacions
que en molts casos ja no es corresponien.
Fonts d’informació i recerca per la validació de le s dades censals
Per la validació de dades del cens i la cerca de dades de contacte per la localització
d’empreses i entitats s’han comptat amb la col·laboració de les organitzacions
següents:
• Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
• Mancomunitat del Penedès - Garraf.
• Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
• Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
• Federació de Societats Laborals de Catalunya.
• Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya.
6 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• Confederació de Cooperatives de Catalunya.
• Ara_Coop, sccl.
• Diputació de Barcelona
I, també s’han utilitzat els recursos següents, per la cerca de dades de contacte i
d’informació:
• Directori d’empreses de l’ADEG.
• Unió d’Empresaris del Penedès (UEP)
• Pàgines grogues i pàgines blanques de telefònica.
• Internet: Cerques de Google i d’altres cercadors d’empreses disponibles a la
xarxa.
C. Definició de les tècniques i elaboració de les eine s de recollida i anàlisi de la
informació:
S’han elaborat 3 qüestionaris diferents1 en funció del perfil a qui anaven dirigits, dels
objectius i dels resultats esperats.
S’han elaborat els guions pel desenvolupament de les sessions dels 5 “focus
groups”2:
Conclusions prèvies
Un dels obstacles més importants, amb el que ens hem trobat a l’hora de fer l’estudi i el
treball de camp, és la manca d’un registre “Cens” d’empreses cooperatives actualitzat.
Aquest fet, junt amb el temps reduït que s’ha disposat per a realitzar aquest treball,
malgrat l’ampliació de terminis, han provocat que ens hagi estat impossible localitzar la
totalitat de les empreses cooperatives censades i qualificades com actives al registre que
disposàvem. Fet que ha incidit en una definició més acurada de l’univers i la mostra de
l’estudi.
1 Adjuntem a mode d’annex els models dels qüestionaris utilitzats en el treball de camp.
2 Adjuntem a mode d’annex el document amb els objectius i els continguts dels guions de cadascun dels focus groups.
7 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
La primera conclusió, doncs, d’aquest estudi és la necessitat de disposar d’una base de
dades pública, única, centralitzada, actualitzada i fiable de les empreses i les
organitzacions (entitats, associacions) de la comarca. Que faciliti la comunicació àgil i
directe entre l’administració pública, les empreses i les organitzacions del territori.
Treball de camp a nivell participatiu :
El treball de camp, d’aquest nivell, s’ha dut a terme utilitzant les metodologies, les
tècniques i les eines que especifiquem a continuació:
Focus groups:
Es una tècnica de recerca qualitativa que consisteix en reunir un grup de persones
representatives per a que discuteixin de manera focalitzada i centrada sobre un
determinat tema o punt d’interès.
El nombre de participants recomanable és entre cinc i set persones i la durada entre una
hora a una hora i mitja. El desenvolupament de la reunió ha estat dinamitzat per una
professional que ha conduït i moderat la sessió d’acord amb els objectius, la durada i el
guió fixats prèviament.
El grup de participants s’ha seleccionat perquè pertanyen i són representatius de
col·lectius i/o sectors determinats dels quals volem copsar la seva percepció i/o opinió,
seguint els criteris següents:
• Professionals especialitzats en gestió i assessorament a empreses i emprenedors:
orientadors professionals i ocupacionals, tècnics de suport a l’emprenedoria,
gestors i assessors.
• Sectors objecte de l’estudi: empreses d’economia cooperativa, associacions i
entitats associatives i sense ànim de lucre.
• Agents econòmics i socials: agrupacions i associacions empresarials, sindicats,...
Per a l’anàlisi i la diagnosi de la situació de l’economia cooperativa i les seves
potencialitats, a Vilafranca del Penedès, s’han realitzat cinc grups de discussió o “focus
groups” amb els perfils de participants següents:
1. Empreses: Cooperatives, laborals i altres empreses
8 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
2. Tècnics de suport a l’emprenedoria (xarxa Inicia) i tècnics de
desenvolupament econòmic.
3. Gestories, assessories
4. Associacions
5. Entitats i Agents socials i econòmics
La informació obtinguda amb aquesta tècnica ens ha permès comptar amb dades
aprofundides i contextualitzades sobre el coneixement, la percepció i el punt de vista de
les persones i organitzacions participants respecte l’economia cooperativa, la seva
problemàtica, les necessitats i la seva visió sobre el potencial cooperatiu al territori.
Els temes tractats han estat sobre aspectes concrets a l’entorn de l’economia cooperativa
i les mesures que caldria prendre per promoure-la i potenciar-la.
Qüestionaris
S’han adreçat els qüestionaris a les organitzacions següents:
• Empreses cooperatives del territori (Cooperatives, Societats Anònimes Laborals
i Societats Limitades laborals)
• Associacions i entitats associatives.
• Gestories i assessories d’empreses de Vilafranca del Penedès.
Els qüestionaris s’han realitzat tant per correu electrònic com per correu postal i a través
d’entrevistes telefòniques.
Un cop obtinguda la informació, de totes les fonts consultades i de les persones i entitats
participants en l’estudi, s’ha procedit el processament i l’anàlisi de la informació. S’ha
elaborat un quadre amb l’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats)
amb la finalitat d’identificar els principals problemes de l’economia cooperativa al territori i
les seves possibles causes.
9 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
2.2. La diagnosi. Mètode i tècniques utilitzades La diagnosi de situació de l’economia cooperativa a Vilafranca del Penedès s’ha realitzat
de la manera següent:
• En primer lloc s’ha fet l’anàlisi DAFO de les debilitats, les amenaces , les fortaleses
i les oportunitats
• En segon lloc s’han identificat els principals problemes amb que es troba aquest
model d’economia al territori.
• En tercer lloc s’han identificat els factors clau que causen/provoquen els problemes.
• En quart lloc s’han definit les possibles solucions, seguint els criteris “min-max”;
minimitzar les debilitats i les amenaces i maximitzar les fortaleses i les
oportunitats:
• Maximitzar les fortaleses i minimitzar les debilitats internes de l’economia
cooperativa i de les empreses.
• Maximitzar les oportunitats externes i minimitzar les amenaces externes.
Aquesta tècnica ens ha facilitat la tasca d’analitzar els resultats obtinguts i ens ha permès
definir els eixos estratègics bàsics a abordar a l’hora de elaborar el pla de dinamització
de l’economia cooperativa de Vilafranca del Penedès.
10 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
3. ELS RESULTATS DE L’ESTUDI
3.1. El context econòmic i social del territori La comarca de l’Alt Penedès té una superfície de 592,8 qm2 representa un 1,84 % de la
superfície total de Catalunya. A finals de 2009 comptava amb una població de 104.353
habitants (1,39 % de la població catalana) sent la comarca que ha experimentat un
increment de població més elevat en relació a la província de Barcelona (un 2,6%). Del
total de població, 38.425 habitants corresponien al municipi de Vilafranca del Penedès
(36,8 % del total de la comarca) i 12.2237 habitants al municipi de Sant Sadurní d’Anoia
(11,7 %). Dels 27 municipis que la composen només el 14.8 % superen els 5.000
habitants, mentre el 22% són municipis de menys de 1.000 habitants. La densitat de
població és de 176 hab./qm2, molt per sota de la província de Barcelona amb 710
hab./qm2 (2009) i per sota de la mitjana de Catalunya que està en 232,8 hab./qm2.
Els residents estrangers a la comarca representen un 12,9 % de la població, ocupant la
quarta posició pel que fa al volum d’estrangers respecte a les 11 comarques de Barcelona
el 2009.
Actualment està ben comunicada tant per tren com per la xarxa de carreteres i autopistes.
La proximitat de l’Alt Penedès amb l’àrea metropolitana, les costes del Garraf i amb la
Costa Daurada ha obert moltes possibilitats per al desenvolupament industrial, turístic i
residencial de la comarca. Aquest creixement, però, s’ha de gestionar eficaçment perquè
l’Alt Penedès pugui créixer sota criteris de sostenibilitat.
L’economia comarcal.
L’economia de la comarca es caracteritza per ser un mercat basat en el sector serveis
(50,8% del VAB del 2006) seguit pel sector industrial (38,3%). Com en la resta de
comarques barcelonines, el començament de la crisi en l’economia real l’any 2008 va
suposar una caiguda en el dinamisme del PIB a preus constants a l’Alt Penedès. De tota
manera, la davallada de la taxa de creixement comarcal va ser clarament menys
pronunciada que la registrada per la província de Barcelona i Catalunya, disminuint un
punt i mig davant dels 3 punts, aproximadament, del conjunt provincial barceloní i català.
11 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
L’any 2008, mentre al conjunt de Catalunya encara mantenia un creixement el PIB del 0,8
%, la comarca de l’Alt Penedès mostrava un creixement del 1,5%, la segona taxa més
elevada a la província de Barcelona per darrera del Barcelonès (1,7%).
Observant l’evolució per sectors, el major responsable de la caiguda del dinamisme del
PIB comarcal va ser el sector de la construcció, amb una reducció de la seva producció
real del 4,5% l’any 2008, que contrasta amb l’increment del 2,6% de l’any precedent.
Tot i que el sector industrial va disminuir el seu ritme de creixement respecte del 2007, va
presentar una taxa positiva del 0,4%, fet diferencial de l’Alt Penedès amb la resta de
comarques barcelonines. Pel que fa al sector serveis, la seva taxa de creixement va ser
del 3’8%, només sis dècimes inferior al 2007 i clarament per sobre de les taxes
registrades a Catalunya (2,5%) i a la província de Barcelona (2,7%). Aquest manteniment
del creixement del sector, ha permès que la desacceleració del PIB comarcal fos menor
que a la resta de comarques barcelonines. El sector primari, amb un pes mínim en
l’estructura productiva comarcal, va incrementar el seu PIB real en un 0’6%.
La intensificació de la crisi econòmica que ha tingut lloc durant el 2009 es reflecteix en el
recent decreixement del nombre d’empreses i ocupats. El nombre d’empreses a l’Alt
Penedès es va reduir un - 5%, valor inferior al del conjunt de la província de Barcelona (-
5,5%) i Catalunya (-5,3%) i menys que la mateixa comarca l’any precedent (-6%). Tot i
això, a finals del 2009 hi havia 200 empreses menys que quatre anys abans a la comarca.
D’altra banda, la dimensió de les empreses comarcals va augmentar l’any 2009 respecte
l’any precedent, encara que els 9,1 treballadors per empresa que registra continua sent
lleugerament inferior a la de la província de Barcelona i Catalunya (10,3 i 9,6 treballadors
per empresa, respectivament).
El mercat de treball.
A finals del 2009 a la comarca hi havia 39.146 persones ocupades. D’aquests 22.742
(58,1 %) ho estaven en el sector de serveis, 3.214 (8,2 %) en el sector de la construcció,
12.285 (31,4 %) en el sector industrial i 905 (2,31 %) en el sector primari.
D’altra banda, durant aquest mateix any el 55,2% de la població de l’Alt Penedès es
concentrava en tres municipis: la capital, Vilafranca del Penedès (36,8%, una dècima més
que l’any anterior), Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i els Monjos (11,7% i 6,7%,
respectivament, igual que l’any anterior). Tal com passa en la major part de comarques de
12 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
la província de Barcelona, la concentració municipal de l’ocupació és superior. Així, l’any
2009, entre els tres municipis ja esmentats es donava feina al 61% del total d’ocupats,
dues dècimes per sobre de la dada de l’any precedent. D’entre tots els sectors productius,
els serveis concentren el màxim d’ocupació en municipis grans (entre Vilafranca del
Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i Olèrdola s’ocupa al 71,5% dels treballadors sectorials de
la comarca).
Tornant a les dades comarcals, la destrucció d’ocupació ha estat molt significativa en el
sector de la construcció amb un -15, 5 %, similar a la resta de la província i Catalunya,
seguit per la indústria amb un -8,2 %. El sector primari només ha registrat un descens del
1,6% en nombre de treballadors.
Pel que fa a l’atur, l’efecte de la crisi econòmica ha estat evident en els últims tres anys, si
bé a finals del 2007 hi havia 3.244 persones aturades, a finals del 2008 ja eren 5.603 les
persones aturades. Un any després, al 2009, el nombre d’aturats continuava pujant fins a
7.646 persones. Al mes de novembre de 2010, ultima dada a la que podem accedir, a la
comarca hi havien 7.589 persones aturades. Si bé l’atur durant el 2010 s’ha mantingut en
valors similars respecte a 2009, encara es tracta d’un nivell de manca d’ocupació molt alt.
La tendència marcada per la crisi econòmica ha estat d’un decreixement de l’ocupació i la
creació d’empresa, tot i que ha estat menor que al conjunt de la província i a la resta de
Catalunya (-3,5 % decreixement de l’ocupació a la comarca i un -5,2 % a la província i
Catalunya)
Del total de persones aturades al 2010, el 15,52 % eren homes i el 16,49 % dones. Pel
que fa a la distribució per edat de la població aturada, un 9,28 % correspon a menors de
25 anys, un 58,72 % a persones entre 25-45 anys i un 32 % a majors de 45 anys, similar a
les distribucions de la província de Barcelona i de Catalunya.
Pel que fa als grans sectors productius, comptem amb dades de l’any 2009, en aquest
sentit, la pitjor conjuntura la va registrar el sector de la construcció, amb un descens del
nombre d’ocupats a la comarca del 15,5%, molt similar als experimentats per la província
de Barcelona i Catalunya; seguit de la indústria, amb una reducció del 8,2% (- 11,2% a la
província de Barcelona i - 10,5%, a Catalunya). Per contra, al sector de serveis es va
mantenir bastant estable el nombre de treballadors, contràriament a les altres comarques i
a Catalunya. Finalment, el sector primari de l’Alt Penedès, amb una participació relativa
13 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
sobre el total de només el 2,3%, registrà una reducció del nombre de treballadors de
l’1,6%.
Per tal de donar una magnitud adequada a les dades anteriors, val a dir que durant el
2009 a l’Alt Penedès el 58,1% dels ocupats es dedicaven als serveis, el 31,4% a la
indústria, el 8,2% a la construcció i la resta a activitats de tipus agrari. En relació amb
l’estructura productiva de la província de Barcelona i Catalunya, s’ha de destacar que el
pes relatiu industrial és gairebé el doble, mentre que el pes dels serveis és inferior en
gairebé 20 punts percentuals.
La competitivitat.
En el rànquing de competitivitat comarcal corresponent a l’exercici 2009, que elabora l’
ADEG, situa la comarca en el 13è lloc en el conjunt de les comarques catalanes (41) molt
a prop de les altres comarques que configuren la segona corona metropolitana: el Garraf
ocupa el 14è lloc i el Maresme el 10è.
Quant a les variacions experimentades respecte a l’any anterior i tenint en compte els
possibles efectes de la nova mètrica, l’Alt Penedès s’endarrereix tres posicions, mentre
que el Garraf i el Baix Penedès en pugen dues.
L’informe ADEG 2009 també elabora una classificació de 6 grups comarcals, en relació a
la competitivitat territorial. En aquestes agrupacions, hi tenen un paper important aspectes
com la influència de Barcelona o el paper que juguen la resta de capitals de província. En
aquesta classificació l’Alt Penedès es situa en el grup comarcal que ocupa la quarta
posició (les altres comarques del grup són, l’Anoia, el Bages, la Selva, la Garrotxa, l’Alt
Empordà, el Baix Penedès i l’Urgell,). Es tracta d’un conglomerat ubicat a l’eix mediterrani
català, conformant una tercera corona de comarques al voltant dels pols econòmics del
país.
La comarca manté la pèrdua progressiva de competitivitat respecte a la qualificació dels
recursos humans, fet que contrasta amb la demanda productiva que requereix una
proporció comparativament més important de treballadors qualificats. Per bé que manté
una posició molt competitiva, també pateix una rebaixa pel que fa als aspectes lligats a la
14 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
innovació i el desenvolupament tecnològic. En aquest àmbit, perd posicions pel que fa a la
diversificació productiva i també en els serveis relacionats amb la recerca i el
desenvolupament (R+D). Finalment, arran de la introducció de l’indicador sobre l’oferta de
sostre per a la ubicació d’activitats econòmiques (locals), perd posicions a favor d’altres
comarques metropolitanes on l’oferta de sòl era menor.
Amb els nous indicadors generats al 2009 es pot veure com aquesta situació no només
afecta als efectius laborals en actiu població en edat de treballar amb nivells d’estudis
baixos, sinó també als joves que estan dins el sistema educatiu. En aquest sentit, la taxa
específica d’escolarització als 17 anys (estudis post-obligatoris) és de les més baixes de
Catalunya. Aquest fet contrasta amb la demanda de qualificacions del sistema productiu.
És a dir, la demanda dels col·lectius més qualificats (científics, professionals i tècnics) és
de les més altes del context comarcal català.
Així, en el factor relacionat amb la innovació i el desenvolupament tecnològic, la pèrdua
de posicions s’explica per una pèrdua relativa en la diversificació econòmica i en el grau
de desenvolupament dels serveis relacionats amb l’R+D. Mentre en l’edició anterior l’Alt
Penedès se situava com la segona comarca amb un índex de diversificació productiva
més elevat, al 2009 passa a la cinquena posició (per darrera del Vallès Oriental, Vallès
Occidental, Anoia i Barcelonès).
No obstant això, la comarca segueix mantenint una posició de lideratge. Ho confirma el fet
que els altres indicadors que s’han afegit al model li atorguen una avantatge competitiva
important respecte al conjunt de comarques catalanes. La inclusió de l’indicador que
aproxima als serveis de més valor afegit, situa la comarca en la setena posició. La
mateixa que ocupa en relació a les activitats industrials amb un ús intensiu de les
tecnologies.
En les conclusions de l’estudi es ressalten com fortaleses competitives:
� Elevada disponibilitat de serveis financers i la presència de serveis relacionats amb
les tecnologies de la informació.
15 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
� Notable diversificació econòmica i la presència d’una estructura productiva amb un
elevat desenvolupament de les indústries de mitjana-alta tecnologia i dels serveis
intensius en coneixement.
� Infraestructures de transport i comunicacions en termes de distància als principals
eixos viaris i al mercat final català.
� Destaca pel volum del seu mercat i activitats i per l’augment poblacional.
� El percentatge de persones ocupades assalariades amb contracte fix
Com a febleses competitives:
� És especialment baixa la presència de persones treballadores autònomes en
relació a la població
� Aspectes mediambientals de la gestió industrial com el consum d’aigua o la
generació de residus
En general la comarca registra una bona posició de competitivitat, encara que la posició
és millorable en la qualificació dels recursos humans; sent un dels elements a assenyalar
la taxa específica d’escolarització als 17 anys, que és de les més baixes de Catalunya i en
la capacitat emprenedora de la població.
Segons l’Informe territorial de la província de Barcelona de la Cambra de Comerç i la
Diputació de Barcelona, fent referència als nivells de competitivitat diu que el sector
industrial de la comarca ha crescut en el nombre d’empreses de tecnologia alta, pasant
de 122 empreses l’any 2008 a 147 empreses l’any 2009, la qual cosa significa un
increment percentual del 20%, sent la variació percentual de la província del -8,5% .
S’incorpora un quadre resum de la situació en relació a la competitivitat i les comarques
de l’alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.
16 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
L’emprenedoria al territori
Segons l’estudi “FOMENT DE L’ACTIVITAT EMPRENEDORA_2009” del CTESC
• El nombre de persones que han capitalitzat l’atur a Catalunya baixa el 3,4% en
relació amb l’any anterior, malgrat que el nombre potencial de persones que podien
fer-ho puja el 47%.
• L’ICO ha subvencionat 420 operacions d’ajuts als autònoms, el 38,2% més que
l’any anterior, amb més de 13 milions d’euros, el 13,7% més que el 2008.
• Les principals mesures d’àmbit estatal són la capitalització de la prestació d’atur i
els préstecs per a emprenedors que facilita l’ICO.
17 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• En l’àmbit autonòmic cal destacar el Pla Inicia: per a la creació d’empreses, així
com les subvencions destinades a diferents activitats: a les iniciatives I+O, a les
actuacions dels ens locals de foment de l’emprenedoria i les adreçades a canalitzar
les iniciatives emprenedores a través de l’economia cooperativa.
Malgrat les mesures aplicades des de diferents administracions, segons els indicadors
publicats a l’anuari del 2009 de l’ADEG, la comarca de l’Alt Penedès ocupa el lloc 26é
quant a l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial. Una posició baixa que es
relaciona amb el baix nombre de persones autònomes per mil habitants i que pot ser
millorada si es tenen presents els recursos de formació existents a la comarca, l’accés als
mercats i a la informació i les infraestructures de comunicació i transport existents
3.2. L’economia cooperativa al territori
Aquest apartat pretén fer una fotografia del que ha representat i representa l’economia
cooperativa a Vilafranca del Penedès: el nombre d’empreses cooperatives creades i la
seva evolució històrica, les empreses actives a l’actualitat, els sectors d’activitat, la
tipologia i les classes, etc.
Nombre de Cooperatives i Societats Laborals creades a Vilafranca del
Penedès:
Segons les dades facilitades per la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació
d’Empreses de la Generalitat de Catalunya, en el moment d’iniciar aquest projecte, a
Vilafranca del Penedès hi havien constituïdes un total de 106 empreses d’economia
cooperativa. de les quals:
• 3 eren Societats Anònimes Laborals (SAL), el 2,8% del total
• 36 eren Societats Limitades Laborals (SLL), el 34 % del total
• 67 eren Societats Cooperatives (SCCL), el 63,2 % del total
18 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Segons les dades d’aquest mateix cens, les 106 empreses creades estaven en la situació
següent:
• 10 estaven en situació de baixa provisional.
• 23 han estat cancel·lades.
• 30 han estat dissoltes.
• 43 estan en actiu, que representa el 40,6 % del total.
19 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Empreses actives en l’actualitat, segons el cens: les 43 empreses cooperatives actives del
cens, es distribueixen per forma jurídica de la manera següent:
• 3 Societats Anònimes Laborals (SAL)
• 20 Societats Cooperatives (SCCL)
• 20 Societats Limitades Laborals (SLL)
És a dir que: el 7% de les empreses cooperatives actives són SAL i el 93 % restant el
formen les SCCL i les SLL a parts iguals, tot i que aquesta última és una fórmula jurídica
molt més recent.
Segons les dades estadístiques de la DGECCE, a la comarca de l’Alt Penedès l’any 2009
hi havia 47 cooperatives, així, doncs, el 42,5% de les cooperatives existents a la comarca
estan censades a Vilafranca del Penedès. Veure quadre inferior.
20 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
2. Cooperatives existents a Catalunya fins l'any 20 09 segons tipus de cooperativa i comarca
1 - 2 2 - 2
Comarca 2n grau Crèdit Agràries Consum. Enseny. Habitatge s Serveis Treb. assoc. Asseg. Mixtes Sanitàries Marítimes Total
Alt Camp 0 0 18 2 0 1 0 17 0 0 0 0 38
Alt Empordà 0 0 11 2 1 0 3 22 0 0 0 1 40
Alt Penedès 2 0 5 2 1 1 0 36 0 0 0 0 47
Alt Urgell 0 0 3 1 0 0 0 5 0 0 0 0 9
Alta Ribagorça 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 2
Anoia 4 0 2 2 1 2 0 47 0 1 0 0 59
Bages 0 0 18 4 2 2 4 125 0 1 0 0 156
Baix Camp 5 0 21 6 2 0 0 55 0 1 0 0 90
Baix Ebre 0 0 10 2 1 0 1 79 0 1 0 0 94
Baix Empordà 2 0 5 2 0 0 2 24 0 0 0 0 35
Baix Llobregat 0 0 13 6 13 10 20 250 0 1 0 0 313
Baix Penedès 1 0 10 0 0 1 0 16 0 1 0 0 29
Barcelonès 18 0 3 32 31 42 69 874 0 15 1 0 1.085
Berguedà 0 0 5 2 1 0 3 28 0 0 0 0 39
Cerdanya 0 0 0 0 0 0 0 9 0 0 0 0 9
Conca de Barberà 0 0 12 1 0 0 0 1 0 0 0 0 14
Garraf 0 0 0 4 0 1 2 82 0 0 0 0 89
Garrigues 0 1 38 5 0 0 0 15 0 0 0 0 59
Garrotxa 0 0 1 0 1 0 0 21 0 1 0 0 24
Gironès 1 0 6 2 0 1 4 53 0 0 0 0 67
Maresme 4 0 18 11 5 2 5 143 0 2 0 2 192
Montsià 2 0 14 0 0 0 4 89 0 0 0 0 109
Noguera 1 0 27 1 0 2 2 47 0 0 0 0 80
Osona 0 0 11 5 1 1 2 64 0 0 0 0 84
Pallars Jussà 0 0 6 0 0 0 1 6 0 0 0 0 13
Pallars Sobirà 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Pla d'Urgell 3 0 14 1 0 0 0 31 0 0 0 0 49
Pla de l'Estany 1 0 1 0 0 0 0 6 0 1 0 0 9
Priorat 1 0 21 1 0 0 0 12 0 0 0 0 35
Ribera d'Ebre 0 0 16 0 0 0 0 19 0 0 0 0 35
Ripollès 0 0 2 2 0 0 1 4 0 0 0 0 9
Segarra 0 0 4 0 1 0 0 3 0 0 0 0 8
Segrià 6 0 88 6 9 2 5 108 0 0 0 0 224
Selva 0 0 6 0 0 0 4 23 0 0 0 0 33
Solsonès 0 0 2 0 0 0 0 15 0 0 0 0 17
Tarragonès 0 0 18 5 1 2 1 51 0 0 0 0 78
Terra Alta 0 0 10 2 0 0 0 35 0 2 0 0 49
Urgell 1 0 13 0 0 0 0 23 0 0 0 0 37
Val d'Aran 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 3
Vallès Occidental 2 0 6 9 14 11 11 388 0 3 0 0 444
Vallès Oriental 0 0 7 6 3 4 9 116 0 0 0 0 145
Catalunya 54 1 467 124 88 85 153 2.946 0 30 1 3 3.952
Font: Observatori del Treball, dels Serveis d’Estudis i Estadístiques del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Data d’actualització: 29/10/2010
21 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Evolució històrica de la creació d’empreses coopera tives
Com podrem observar, al gràfic inferior, el període de 12 anys (de l’any 1992 al 2004) és
especialment actiu pel que fa a la creació d’empreses cooperatives.
Ens adonem que al 2007 i al 2008 va fer una petita remuntada numèrica, respecte el 2005
i el 2006, coincidint amb l’inici de l’actual conjuntura de crisi econòmica, però res a veure
amb el nombre d’empreses cooperatives constituïdes en el període esmentat
anteriorment.
En el moment actual (2009-2010), encara en plena crisi i amb l’índex més alt de la història
de persones en situació d’atur laboral (veure quadre inferior), no s’ha constituït a
Vilafranca del Penedès cap empresa d’economia cooperativa.
22 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Aquest fet qüestiona el trinomi formulat, fins aque st moment, de relació entre crisi
econòmica - destrucció de llocs de treball – creac ió d’autocupació en fórmula
cooperativa.
Amb l’estudi realitzat, a partir dels focus groups i els qüestionaris, intentarem veure
algunes de les possibles causes, visions, opinions i explicacions, donades pels
participants en l’estudi, sobre aquest fenomen.
Creació d’empreses cooperatives per forma jurídica:
Quan parlem de forma jurídica cooperativa ens estem referint a les Societats
Cooperatives, les Societats Anònimes Laborals i les Societats Limitades Laborals, que
són les fórmules jurídiques contemplades en aquest projecte. En aquest apartat
analitzarem el paper que han tingut els diferents escenaris jurídics en la creació
d’empreses.
La Llei de Societats Laborals:
L’any 1987, entra en vigor de la Llei de Societats Anònimes Laborals del 1986, fins
aquest moment només existia una fórmula jurídica d’empreses de les anomenades
“d’economia social”; les societats cooperatives.
23 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Aquesta fórmula jurídica va donar resposta , en un context econòmic de crisi molt marcat
per la destrucció de llocs de treball pel tancament d’empreses amb actius materials
importants, a que algunes d’aquestes empreses poguessin continuar la seva activitat en
mans dels propis treballadors.
Quant a nombre d’empreses constituïdes, a Vilafranca del Penedès, aquesta fórmula
jurídica, té poca rellevància només s’han creat 3 de les 106 empreses cooperatives el
2,8%. I la majoria es van crear en el període que va del 1987 al 1989. Del que es pot
deduir (a manca de dades més concretes) que aquestes van respondre a la necessitat
esmentada .
Aquest va ser, doncs, un dels paper importants de les Societats Anònimes Laborals en un
context concret de crisi i, a partir d’aquest moment, el seu creixement es va estancar a
tota Catalunya.
És per aquest motiu que l’any 1997 es modifica la llei de Societats Anònimes Laborals i
un dels canvis més significatius va ser la inclusió de la Societat Limitada Laboral , una
figura més adient, que la societat anònima, pel perfil i la dimensió d’empreses de recent
constitució (petites i micro empreses del sector serveis). Aquesta ha estat una figura que
ha anat agafant força en els darrers anys com es pot apreciar al gràfic següent:
Malgrat tot del 2005 al 2008 només s’ha constituït 1 de les 6 empreses d’economia
cooperativa creades a Vilafranca del Penedès en aquest període.
La Llei de Cooperatives de Catalunya:
24 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
La Llei de cooperatives de Catalunya
Les successives modificacions de la Llei de Cooperatives de Catalunya realitzades en els
anys 1991 i 1993, introdueixen modificacions significatives a la llei anterior, sobre tot pel
que fa al nombre necessari de socis fundadors a l’hora de constituir una cooperativa de
treball i una de segons grau. Passant de 5 a 3 socis en el cas de les cooperatives de
treball i introduint la figura del “soci adherit”, que amplia tímidament les possibilitats de
inversions externes per l’autofinançament de les cooperatives.
L’any 2002 a més de les modificacions anteriors, es redueix a 2 el nombre mínim de socis
per crear una cooperativa de segon grau i s’introdueix la figura de “soci col·laborador” en
lloc del “soci adherit” a fi de millorar les possibilitats de les cooperatives a l’hora
d’aconseguir captar capital extern per l’autofinançament.
Però malgrat tots els canvis legislatius per afavorir la creació d’empreses cooperatives i
malgrat el context actual de crisi econòmica i de destrucció de llocs de treball, en que s’ha
arribat al nivell més alt de persones en situació d’atur de la història, enguany no s’ha
arribat ni molt menys al nombre d’empreses cooperatives creades durant els anys del
1992 al 2004.
Quines poden ser les causes?. Un dels objectius que perseguirem a l’hora de realitzar el
treball de camp (els qüestionaris i els “focus groups”), és esbrinar quines han pogut ser les
causes d’aquest decreixement del nombre d’empreses cooperatives creades en els
darrers anys, tot i la crisi i la situació d’atur.
25 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Sectors d’activitat de les empreses d’economia coo perativa actives
En el còmput global el sector serveis representa el 54,5 % de les empreses d’economia
cooperativa actives, segons les dades del cens.
Comparant amb la resta d’empreses:
• Segons les dades de sectors econòmics de la comarca, del VAB del 2006, el
sectors serveis és qui ocupa el primer lloc amb un 50,8 %.
• Segons l’informe anual “ESTADISTICAS-PYME-COP2010”, fet públic per la
PIMEC, a Barcelona el pes de les empreses de serveis era del 57,7 % a l’any
2009.
Així, doncs, pel que fa a les empreses d’economia cooperativa segueix la mateixa
tendència general ocupant el primer lloc amb el 54,5 %, encara que amb un percentatge
inferior al de Barcelona (el 57,7%) i superior al de la comarca del 2006 (el 50,8 %).
Cal destacar, però, en el cas de Vilafranca del Penedès la presència de l’economia
cooperativa en el sector primari (el 9,1 %), sobre tot a l’agricultura. Aquest fet i la recent
creació de cooperatives de consum de productes de proximitat i ecològics, (Cooperativa
Integral Catalana i Eco-Xarxa Penedès) marquen una tendència de mercat que es pot
interpretar en clau d’oportunitat per l’economia cooperativa i per l’economia de la
comarca.
26 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Vida activa de les empreses cooperatives:
Tenint en compte la data de creació i de cancel·lació de les empreses enregistrades.
Com podem observar, al gràfic inferior, un nombre important d’empreses cooperatives
són cancel·lades entre els cinc anys posteriors a la seva creació.
Si aquesta dada la contrastem amb les xifres de mortaldat de les empreses en general:
En España, para García Ordóñez, de la Universidad de Cadiz, “el 80% de las empresas
quiebran en los primeros cinco años ”. Estas cifras son confirmadas por “Emprendedor
XXI”, de La Caixa, que advierte que “las estadísticas nos hablan de una elevada
mortalidad en las empresas de nueva creación: según datos de 2003, más del 70% de los
negocios no llegan a los cuatro años de vida ”.
Podríem dir, doncs, que les empreses cooperatives segueixen el mateix comportament
que la majoria d’empreses.
Però, en aquest cas, en el cas de Vilafranca del Penedès observem que del sisè al desè
any hi ha una remuntada important d’empreses cooperatives cancel·lades. Aquesta és
27 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
una dada a tenir en compte en el treball de camp. A fi d’esbrinar quines han pogut ser les
causes d’aquest fet:
• Si s’ha tancat l’empresa per causes de viabilitat.
• Si segueix activa però han canviat de forma jurídica.
Pel que hem pogut comprovar en altres territoris de Catalunya, hi ha un percentatge
important d’empreses cooperatives que no cessen es la seva activitat sinó que canvien de
forma jurídica i, pel que ens han manifestat, passen a ser Societats Limitades.
Aquesta és una dada important per a la reflexió al voltant del model d’economia
cooperativa i l’ús d’aquesta fórmula jurídica per motius instrumentals (capitalització de
l’atur, avantatges fiscals, subvencions....). Sobre tot de les Societats Limitades Laborals
que tenen encara menys complexitat a l’hora de canviar la fórmula jurídica.
Per tant, malgrat que en aparença l’índex de mortaldat de les cooperatives creades és
molt similar al general, aquest fet no es pot interpretar únicament en clau de projectes
empresarialment inviables, sinó que hi ha un nombre, gens menys preable, d’empreses
cooperatives que han canviat de forma jurídica per motius diferents:
- Perquè han adoptat aquesta fórmula jurídica al moment de la creació per motius
instrumentals, a fi de poder accedir a les ajudes a la capitalització i els avantatges
econòmics a la constitució i al cap de 3 anys han canviat de forma jurídica.
- Perquè han sorgit conflictes entre els socis i han pensat que la millor manera de
resoldre’ls era el canvi de forma jurídica, ja sigui per necessitat (no acomplir amb el
nombre mínim de socis requerit per la llei corresponent), ja sigui per opció “no és la
fórmula que millor s’adapta a les nostres necessitats...”.
- Perquè no han aconseguit el relleu d’alguns dels socis que han deixat la societat i
estan fora dels mínims que marca la llei.
- Perquè han estat comprades per altres empreses.
Aquest també ha estat un dels temes que s’ha tractat en el nostre estudi i, especialment,
en els “focus groups” de gestories i de tècnics de suport a l’emprenedoria.
28 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Cooperatives i Societats Laborals creades els darre rs anys.
En els darrers anys (del 2007 al 2009) s’han creat un total de 6 empreses d’economia
cooperativa a l’Alt Penedès (4 Societats Cooperatives i 2 Societat Limitada Laboral.
Durant aquests anys no s’ha creat cap Societat Anònima Laboral i durant l’any 2009
tampoc s’han creat cap empresa cooperativa a Vilafranca del Penedès, si bé se’n han
creat 2 a la resta de la comarca.
DATA_CONSTITUCIO VILAFRANCA DEL
PENEDÈS RESTA DE LA
COMARCA TOTAL
GENERAL SCCL SLL SCCL SLL
2007 1 1 ND ND 2 2008 2 2 2009 1 1 2
TOTAL 3 1 1 1 6
En el període 2008 i 2009 a la comarca de l’Alt Penedès s’han constituït 4 cooperatives i 2
societats laborals :
• De les 4 cooperatives creades 3 corresponen a Vilafranca de Penedès, el 75 % i 1
a altra població de la comarca.
• De les 2 societats laborals creades el 50% (1 empresa) va ser constituïda a
Vilafranca del Penedès.
Vilafranca del Penedès lidera la creació d’empreses cooperatives de la comarca de l’Alt
Penedès. En els darrers anys quatre de les 6 empreses cooperatives creades, el 66,66 %,
estan enregistrades a Vilafranca del Penedès.
Per sectors d’activitat i tipologia:
• El 100 % de les empreses creades en els darrers anys són del sector serveis.
• El 100 % de les Societats cooperatives constituïdes els darrers anys són de treball
associat.
• El 100 % de les Societats Laborals constituïdes els darrers anys són de tipus
Laboral.
29 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Les empreses cooperatives constituïdes els darrers anys responen a tres característiques
molt específiques:
1. L’autocupació: són empreses que creades per a la creació del propi lloc de
treball.
2. La micro dimensió: són empreses de molt petita dimensió (micro empreses).
3. El sector serveis: són empreses que desenvolupen la seva activitat bàsicament
en el sector dels serveis.
Es tracta, doncs, d’un teixit empresarial feble que caldrà enfortir i una de les fórmules
possibles és la intercooperació.
3.3. TREBALL DE CAMP: ELS QÜESTIONARIS I ELS “FOCUS GROUPS”
Introducció
Per la realització del treball de camp (qüestionaris i “focus grups”) ens hem centrar a
Vilafranca del Penedès, degut a que és d’aquesta població de la que es van poder
aconseguir les dades censals del registre de cooperatives.
Cal també esmentar que si bé en primera instància ens vàrem plantejar visitar la totalitat
de cooperatives i societats laborals censades com actives (amb l’objectiu de realitzar el
qüestionari “in situ” a partir d’una entrevista), la tasca es va complicar molt quan vàrem
intentar trobar tots els telèfons de contacte per a poder concertar les visites, malgrat
destinar 3 persones gairebé exclusivament a aquesta tasca durant més de dues
setmanes, la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la utilització dels recursos de
cerca disponibles a la xarxa (pàgines blanques, pàgines grogues, directoris d’empreses
cooperatives i d’empreses en general, cercadors a la xarxa “google”, observatori de la
Confederació de Cooperatives de Catalunya, ... etc.) ens va ser impossible aconseguir
totes les dades i els telèfons de contacte vàlids i actualitzats. En alguns casos no es va
poder aconseguir el telèfon i en altres, quan l’aconseguíem, ja no corresponia a l’empresa,
o no contestaven a cap hora del dia.
Així, doncs, varem desistir de fer les entrevistes “in situ”, i vàrem decidir adreçar-nos:
30 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• A aquelles empreses i associacions que aconseguíem contactar telefònicament
se’ls demanava el correu electrònic i, en cas que en tinguessin, se’ls va enviar
el qüestionari i la carta d’explicació del projecte, via correu electrònic a fi de
poder avançar en l’enviament i la complimentació.
• A les que no vàrem poder corroborar que el telèfon aconseguit era el correcte o
bé no es disposava de cap telèfon de contacte, se’ls va enviar per correu postal
certificat.
El seguiment dels resultats de l’enviament i la resposta dels qüestionaris, també ens ha
permès depurar l’univers d’estudi, ja que s’han eliminat del llistat inicial totes aquelles
empreses i organitzacions que no estan actives i les que no ens ha estat possible
localitzar.
La mostra i la participació
En el treball de camp d’aquest projecte han participat un total de 35 empreses i entitats i
37 persones representatives de: empreses cooperatives, agents econòmics i socials,
gestories i assessories, professionals i tècnics de suport a l’emprenedoria i l’ocupació i
associacions i entitats associatives de Vilafranca del Penedès i de la comarca de l’Alt
Penedès.
Les empreses cooperatives:
Per la realització d’aquest estudi, en primer lloc, cal fer referència a l’evolució del cens ja
que de les 43 empreses actives, segons registre, ens adonem que:
- 1 havia canviat de forma jurídica.
- 7 estaven inactives i/o en procés de disolució.
- 24 no ens ha estat possible localitzar-les malgrat tots els esforços esmerçats. Com
es podrà veure a l’apartat metodològic de la fase I del treball de camp.
ESTAT 2010 Total ACTIVA 11 CANVI F JURÍDICA 1 INACTIVA 7 NO LOCALITZADA 24 Total general 43
31 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
- 11 segueixen en actiu.
Així, doncs, percentualment la situació actual de les empreses cooperatives actives en
l’actualitat és la que es pot observar al garfic següent:
En aquests moment ens consta l’existència del 25,58 % de les empreses cooperatives en
actiu de les que hi ha enregistrades.
Si bé es va fer un enviament extensiu dels qüestionari a la totalitat de les empreses
cooperatives censades com actives, tant per correu certificat com per correu electrònic,
per participar al “focus group” es va fer una selecció de 7 empreses representatives que
incloïa cooperatives i laborals, així com de les diverses tipologies i classes: agràries,
treball associat, segon grau.
Aquesta dada té una especial importància a l’hora d e interpretar el nivell de
participació en l’estudi, així com els resultats i les conclusions del treball de camp,
els qüestionaris i els focus grups.
En aquest projecte han participat un total de 7 empreses cooperatives i al “focus group”
van assistir 6 persones
32 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Les associacions:
Per a la realització de l’estudi es va fer un selecció de les associacions existents, segons
el registre de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, partint del criteri dels àmbit
d’actuació següent:
• Salut i serveis socials: 10 entitats
• Veïns/es: 8 entitats
• Activitats econòmiques: 8
• Associacions de mares i pares de centres escolars: 9
• Altres: gent gran, cultura , atenció a la diversitat: 5
Si bé es va fer un enviament extensiu de qüestionaris, tant per correu ordinari com per
correu electrònic, a un total de 40 associacions de tots els àmbits esmentats, per a la
participació al “focus group” es va enviar una invitació a una segona selecció de 15
entitats representativa de tots els àmbits descrits. Finalment van participar 10 persones
representant a 10 entitats.
Les gestories i assessories d’empreses:
Per aquest estudi es va fer arribar el qüestionari a un total de 20 gestories i assessories,
de la població de Vilafranca del Penedès, i es va convidar a la totalitat d’elles a participar
en el “focus group” tenint en compte que, en cas que totes elles estesin disposades a
participar, es farien dos grups a fi de fer possible una sessió amb garanties d’èxit.
Finalment van participar en l’estudi un total de 8 assessories i 10 persones en el focus
group
Tècnics de suport a l’emprenedoria i el desenvolupa ment econòmic:
En l’estudi han participat 5 persones, en representació de 4 entitats públiques que
treballen temes de desenvolupament econòmic i social i estan estretament vinculats a
l’emprenedoria.
33 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Els Agents econòmics i socials del territori:
En aquest estudi han col·laborat 7 persones representant a 6 organitzacions d’Agents
econòmics i socials tant de la comarca de l’Alt Penedès com del territori que conformen
les comarques del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès. Amb l’objectiu d’obtenir una visió i una
implicació més àmplia, pel Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa, i la
intercooperació entre diferents organitzacions.
Les respostes als qüestionaris:
Empreses d’economia cooperativa
Pel que fa als qüestionaris, en total s’han obtingut 4 qüestionaris complimentats, de les
11 localitzades que estan en actiu, totes elles són Cooperatives (SCCL), amb més de 5
anys d’antiguitat i amb més de 4 persones sòcies.
Tres de les quatre cooperatives són de primer grau i una de segon grau.
Dues són de treball associat i sense ànim de lucre i les altres dues són cooperatives
agràries.
El perfil i les dades quantitatives de resposta als qüestionaris són els següents
Destinació de les vendes es tracta d’una pregunta multiresposta en %, pel que el
resultat no es sumatori, sinó promig de les respostes obtingudes
34 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Les quatre empreses tenen el mercat “local” de Catalunya com a principal font de
facturació: dues de les 4 empreses que han respost tenen el 100% del seu mercat a
Catalunya i, concretament a la comarca de l’Alt Penedès. Pel que fa a les altres dues, una
ven bàsicament a Catalunya (90%) i en el mercat de la Unió Europea (en un 10%) i l’altre
opera tant en el mercat de Catalunya, com en el mercat espanyol, de la Unió Europea i a
d’altres mercats internacionals.
DESTINACIÓ Emp.1 Emp.2 Emp.3 Emp.4
Destinació vendes empresa (Multiresposta en %) El resultat no
es sumatori, sinó promig.
Catalunya 100% 100% 90% 25% Espanya 15% UE 10% 50% Altres 10%
.
35 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Antiguitat, socis i persones contractades i equips directius
De les cooperatives de treball associat que han respost, una té 25 persones sòcies i
l’altra en té 7.
El volum de persones contractades és de 182, de les quals 67 dones i 115 homes.
Dones Homes Total
Cooperatives de primer
grau 27 48 75
Cooperatives de segon
grau 40 67 107
Totals
67
115
182
Les quatre empreses que han respost tenen un equip directiu diferenciat del Consell
Rector, la qual cosa és deguda a l’elevat volum de contractes existents en les
cooperatives i a que en les cooperatives de segon grau aquesta figura de gestió és
necessària degut al nivell de complexitat i professionalització que cal.
Espais de participació
Les cooperatives agràries tenen un Consell Rector “ampli”, format per 14 empreses en el
cas de la cooperativa de segon grau i per 9 persones en l’altre. El nombre de reunions
anuals del Consell Rector varia entre 10 i 15 i el nombre anual d’assemblees entre 2 i 5.
L’assistència de socis a les assemblees es dispar en un cas s’indica un nombre aproximat
de 14 assistents, en un altre aquest nombre puja a 120 persones.
Les empreses cooperatives de treball associat han ajustat el nombre de socis membres
del Consell Rector i tenen ambdues, 5 persones, realitzen de promig una reunió de
Consell Rector mensual i de 2 a 4 Assemblees Generals anuals
Quant a altres espais de participació a la cooperativa de segon grau és fan reunions
mensuals del Consell d’Administració. A les altres cooperatives es realitzen reunions de
comissions específiques i reunions informatives puntuals.
36 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Malgrat les diferències de dimensió i de projectes totes quatre cooperatives han incorporat
en els darrers dos anys, una o més persones sòcies.
Eines de gestió empresarial, formació i mesures d’i nnovació
Les eines de gestió més usades són les que s’indiquen:
Eina Nombre
Pla Estratègic 3
Pla de Gestió anual 3
Manual de valoració dels llocs de treball 3
Pla de Formació 4
Pla de Màrqueting 1
Sistema de Gestió de la Qualitat (ISO, EFQM?) 4
Pla de Prevenció de Riscos Laborals 4
Pla de Responsabilitat Social 0
Pla de comunicació interna 0
Pla d’incorporació dels nous socis 1
Pla d’igualtat 1
Plans de formació, sistemes de gestió de la qualitat i plans de prevenció de riscos laborals
són el més estesos, per contra cap de les cooperatives disposa de pla de responsabilitat
social o de comunicació interna .
La formació és realitza a les quatre cooperatives de manera continuada i dirigida tant a
persones sòcies, com treballadores com responsables de gestió, en el marc de:
� Formació tècnica
� Formació comercial
� Formació en gestió organitzacional
� Gestió de persones
� Gestió societària
37 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Tres de les quatre, empreses cooperatives, ha fet inversions en innovació en el darrer
any, aquestes inversions han estat en:
• l’àrea de gestió de persones i de desenvolupament territorial.
• Innovació tecnològica.
I totes tres han rebut el suport de consultories especialitzades en innovació per a fer-ho.
Relacions de col·laboració - intercooperació
Les quatre cooperatives pertanyen com a mínim a una organització, associació o
federació i tres d’elles pertanyen a més de tres.
Una de les cooperatives manifesta no mantenir relacions estables de col·laboració, amb
altres empreses u organitzacions i les altres tres es mostren actives en aquest àmbit
cercant aliances permanents per a obtenir economies d’escala, compartir estratègies
comercials, fer front a la competència, millora de coneixements i capacitats personals, tal
com s’indica a la taula resum:
Objectiu
Aliances
permanents
Col·laboracions
puntuals
Recerca de nous productes 1 1
Economies d’escala (millores de costos,
eficiència...)
2 1
Compartir estratègia comercial 2 --
Fer front a la competència 1 --
Incorporació de serveis complementaris 1 1
Millora de coneixements i capacitats
personals
2 --
38 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Suport per a la creació de les empreses cooperative s, motivacions i principals
dificultats
Les dues cooperatives agràries, tant la de primer com la de segon grau, van rebre el
suport per a la seva creació: en el cas de la de segon grau va rebre el suport de la
Generalitat i de la Federació de Cooperatives Agràries, sent la seva motivació per a
constituïr-se: “ La voluntat de les cooperatives de primer grau, de formar-ne una de més
gran per comercialització conjunta del producte” o la “Creença en el model econòmic i
social de gestió cooperatiu”. La principal dificultat va ser: ”Vèncer la reticència de la gent a
associar-se” i “el Finançament”.
Les dues empreses cooperatives de treball associat van rebre el suport del servei
d’autoempresa local i la motivació va ser la creença en el model econòmic, social i de
gestió i els beneficis econòmics i fiscals derivats del model cooperatiu, sent les principals
dificultats:
� “Manca de capital i de capacitat d’inversió inicial”.
� “Manca de suport estratègic extern”.
� “Manca d’activitats econòmiques sostenibles”.
� “Fer compatibles les visions dels treballadors i dels socis”.
Les fonts d’informació i els recursos de suport
Les cooperatives agràries usen com a font d’informació la Federació del seu sector o el
butlletí oficial, les dues cooperatives de treball associat usen diverses fonts com s’indica a
la taula:
Fonts d’informació
Ajuntament/servei d’autoempresa 2
Butlletí oficial 1
Mitjans de comunicació / Internet 1
Federacions 2
Ara Coop 1
Assessories /gestories 2
39 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Totes quatre manifesten conèixer els ajuts i subvencions públiques per a les empreses
d’economia cooperativa, han demanat algun ajut en el darrer any, i els ha estat atorgat.
Com es pot promoure la creació d’empreses cooperati ves?
Les quatres cooperatives comparteixen diverses inquietuds com són:
� “Cal publicitar més els avantatges de l’economia cooperativa, donant suport
econòmic per tal d’introduir-se correctament en el mercat”.
� “Promovent i difonent més consciència del sentit últim i del valor afegit del model
cooperatiu com a sistema d’organització social”.
� “Explicant més els avantatges i experiències d’èxit, per treure la imatge que hi ha
de que les cooperatives no som competitives i que sempre tenim conflictes
interns”.
� “Millorant el coneixement del sistema cooperatiu al mateix temps que es millora
aquest”
Cal destacar que cap de les cooperatives que han respost als qüestionaris han donat
dades específiques de facturació dels darrers dos anys.
Els qüestionaris a les associacions i a les gestori es
En total s’han rebut 5 qüestionaris: 4 d’associacions i 1 de gestories/assessories.
Tenint en compte que ambdós models de qüestionaris les preguntes eren molt obertes,
cercant, d’aquesta manera, un tipus de resposta més quantitatiu que qualitatiu, valorem
que el nivell de resposta ha estat molt baix, sobre tot pel que fa a gestories.
La totalitat de les organitzacions que el van respondre van participar en els “focus groups”
corresponents, és per això que hem pres la decisió d’incloure les respostes obtingudes en
els qüestionaris en els resultats dels “focus groups”, enlloc de fer-ho en un altre apartat.
40 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Els resultats obtinguts en els “focus groups”:
Aquest apartat s’ha confeccionat a partir de les aportacions dels participants en els 5
“focus groups” i de les respostes qualitatives obtingudes a partir dels qüestionaris
adreçats a empreses, gestors i associacions del territori.
Calendari dels “focus groups”
Les sessions de “focus groups” es van realitzar en les dates següents:
a) Empreses d’economia cooperativa: el 16 de novembre
b) Professionals i tècnics de suport a l’ocupació i l’emprenedoria: 18 de novembre.
c) Gestories i assessories: 23 de novembre.
d) Associacions i entitats associatives: 25 de novembre.
e) Agents econòmics i socials: 25 de novembre.
A continuació fem un resum de les aportacions que es va fer les persones participants en
els “focus groups”; en els qüestionaris dirigits a associacions i gestories.
A) LES EMPRESES D’ECONOMIA COOPERATIVA:
Quina visió tenen de l’economia cooperativa?
• “ ... el model cooperatiu és una resposta col·lectiva a una necessitat personal, ....,
les cooperatives neixen amb la idea de canviar la societat i fer una societat
cooperativa... un model de relacionar-se....., sinó les cooperatives passen a ser
una formula jurídica més...”.
• “... l’empresa cooperativa només és la punta de l’iceberg..., el model cooperatiu és
quelcom més....”.
• “... la cooperativa Integral Catalana és la contraposició al model actual de societat
que només funciona per uns quants...”.
• “... durant molt temps s’ha insistit a les cooperatives amb que han de ser empreses
, i així s’ha anat perdent l’essència del model.....”.
41 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Quins recursos de suport utilitzen?
La majoria dels assistents manifesten no conèixer recursos de suport especialitzats en
economia cooperativa a Vilafranca del Penedès.
Els recursos que coneixen i utilitzen són:
Les federacions de cooperatives corresponents: Treball Associat i Agràries i altres xarxes i
recursos de suport especialitzats per àmbits d’activitat i associacions empresarials i
sectorials: Acció 10, COPCA, l’ADEG, .... .
Però coneixen i valoren positivament els recursos de suport existents a la creació
d’empreses: Centre Àgora, Xarxa Inicia, La Mancomunitat, el Viver d’empreses de
Vilafranca del Penedès.
Respecte els ajuts i les subvencions hi ha opinions diverses, des dels que ho han
sol·licitat i ho han aconseguit fins qui ha sol·licitat en diverses ocasions i no ha aconseguit
cap.... .
El resum de les aportacions fetes per les empreses d’economia cooperativa és el següent:
Quina valoració fan dels recursos de suport?:
• “... el primer assessorament va ser molt interessant, però després manca suport i
acompanyament .. estàs una mica sol....”.
• “... hi ha molta oferta formativa empresarial a Vilafranca, però molt poca
especialitzada en cooperatives...”
• “..… els que hi ha estan molt bé....”.
• “.... a les empreses petites no se les ajuda prou, tota l’ajuda va a parar a les
grans...”
Quins van ser els factors clau a l’hora de decidir la formula jurídica?
• “.... per una qüestió ideològica i el model mixt, consum i serveis, per que és el que
millor s’adapta.. al nostre projecte....”.
• “... perquè la majoria dels socis són cooperatives i alguna SAT....”
• “.... perquè neix a instàncies d’un projecte europeu i de l’Ajuntament de Vilafranca
del Penedès... i per creença en el model...”..
• “... per necessitat...., era l’única manera que els pagesos poguessin sobreviure...”.
42 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Quins són els factors clau per la consolidació?
• “...sobre tot tenir clients... i qualitat en la teva oferta...”.
• “....l’autoconfiança, l’autogestió i la cohesió social...”.
• “... coneixement, especialització i assessorament....”.
• “.. coneixement i formació dels associats...”.
• “... implicació en el projecte empresarial dels associats i formació perquè puguin
decidir com volen que sigui el seu projecte...”.
• “... la cooperativa es fa per una necessitat i és bàsica la cohesió social i la
mentalització dels associats per el futur, perquè la gent s’impliqui en els
projectes...”.
• “... els petits necessiten associar-se per ser més competitius....”.
• “... les cooperatives són alguna cosa més que una empresa, la cohesió social és
molt important per avançar, créixer i ser competents en el mercat...”.
• “...... molta formació interna per donar resposta a qüestions que van més enllà del
tema laboral....”
Com es pot dinamitzar l’economia cooperativa?
• “... en el sistema actual és necessari agrupar-se i implicar-se, el futur del treball és
cooperatiu...”.
• “.... cal fer un canvi de mentalitat i cal formació..., s’ha de canviar la societat i se l’ha
de motivar, lo que fins ara valia ara ja no valdrà....”.
• “... el fet cooperatiu, els principis i els valors, hauria de ser quelcom empapat a la
societat...”.
• ...ha d’haver un canvi de model educatiu amb els nostres fills per canviar la
societat...”.
• “... el model actual ha portat al fenomen ni-ni, s’ha de treballar i potenciar els valors
de l’esforç, la responsabilitat i el treball col·lectiu...”.
• “... s’ha de provocar un canvi de consciència, sinó no funcionarà...”.
• “.. al Penedès, bàsicament, es coneix el model agrari, cal que es coneguin altres
opcions i ser creatius....”.
• “... posar en valor el model cooperatiu i fer-ne difusió dels valors col·lectius...., que
es sentin orgullosos... i la gent s’apunta.....”.
43 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• “... hi ha una visió generalitzada negativa de les empreses cooperatives, s’ha de
recuperar el prestigi i posar-ho en valor....”.
• “... s’ha de trencar amb la visió negativa que hi ha de les cooperatives....”.
• “... assessorar els projectes perquè siguin viables, conscienciar i informar els socis
per que es generi confiança i cohesió social...”.
• “.... fer difusió dels models d’èxit.....”.
• “... formació als tècnics i professionals de les gestories i les assessories...”.
• “... educar en els valors, s’hauria de traslladar a la manera de funcionar
quotidianament sinó és així estem promovent només una formula jurídica més....”.
B) ELS PROFESSIONALS I TÈCNICS DE SUPORT A L’OCUPAC IÓ I
L’EMPRENEDORIA.
El resum de les aportacions dels professionals i tècnics de suport a l’ocupació i
l’emprenedoria és el següent:
Quin és el perfil d’emprenedor que els arriba?
- “Són emprenedors per necessitat la majoria en situació d’atur i decideixen fer-se
autònoms per autocupació”.
- “els que venen a orientació ... volen anar a treballar per altre perquè necessiten
ingressos a final de mes no estan en situació de prendre riscos”.
- “Tenen pocs estalvis. Busquen la capitalització per muntar la botiga, el bar,....”
- “Moltes vegades no conèixn la professió i no és el mateix prendre una canya que
tirar una canya”.
- “... ens està venint gent amb un bon nivell professional que els han acomiadat i que
volen continuar treballant per la mateixa empresa que estaven contractats, i altres,
com autònoms”.
- “Hi ha un canvi en el perfil de les persones aturades i d’emprenedors: universitaris i
amb un bon nivell, es fan autònoms com una opció més immediata d’ocupació”.
- “El tipus d’empresa que s’està creant són bars, perruqueries,...”. .
44 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Quina visió tenen sobre l’economia cooperativa?:
Punts forts:
• “La possibilitat de capitalitzar el 100 % de l’atur”.
• “Hi ha més ajudes quan ja està creada, a la consolidació”.
• “En temps de crisi aguanten més abans de tancar”.
• “Mai tenen beneficis, quan fan els número els quadren per no tenir beneficis i així
no han de pagar impostos”.
• “Les cooperatives són atractives perquè hi ha més ajudes i subvencions”.
• La filosofia cooperativa funciona quan no hi ha un duro a repartir i és vocacional,
voluntari i tothom té clar el mateix objectiu (els castells).
Punts febles:
• La cooperativa és més difícil de constituir, han d’anar al notari i a un gestor que hi
entengui sinó els pot sortir car: equivocacions, tornar a anar al notari, dobles
cues..... .
• S’ha de revisar la idea utòpica, està bé però està mal dissenyada per l’actualitat.
• “S’idealitza el paper de l’empresari i després s’adonen que és molt més complicat”.
• “Tres socis costa que estiguin d’acord per crear una empresa cooperativa”.
• “És molt difícil que tots tres siguin emprenedors (normalment hi ha algú amb un
perfil més de ‘manat’ ”.
• “Hi ha el que estira més del carro i el que menys i després tot volen ser iguals.....” .
• Al principi estan molt il·lusionats i motivats i no s’acaba de plantejar bé el projecte
des de l’inici: quines funcions farà cadascú, quantes hores farà.... i després
sorgeixen els buits, els problemes i els conflictes....”.
• “La cooperativa és més difícil de governar i de gestionar... , tard o d’hora “surt el
capitalista que tots portem dins...”. Les dificultats més grans són la governabilitat i
el lideratge”.
• “S’ha desvirtuat la figura amb empreses molt instrumentals per estalviar-se diners i
gestions (la tarja de transport...)”.
45 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Com valoren els recursos de suport?
• “L’important és que els promotors s’impliquin, estic en contra de triar la forma
jurídica per les subvencions, és la xocolata del lloro”. S’haurien de suprimir les
ajudes i subvencions a veure quantes se’n creen de veritat.... .
• “Quan ho necessitem utilitzem els recursos de suport que es fa des de les
Federacions la FESALC venen encantats ...”
• Aquí no hi ha cap gestoria especialitzada, quan ens hem trobat amb el cas els hem
enviat a Vilanova que hi ha una.
Amenaces:
- “D’entrada els joves ja no es plantegen el futur més enllà de viure del “cuento” o de
treballar per una altre”.
- “Fan una scp perquè és més fàcil, i quan l’empresa va bé creen una SL...”.
- “A les SLL, quan la cosa va bé, si volen tenir treballadors i no els volen fer socis,
només cal que els desaparegui la segona “L””.
- “És difícil d’assessorar per desconeixença dels tècnics”.
- “És una forma jurídica molt poc coneguda, s’estudia la scp, la SL i la SA, però les
cooperatives no....”
- “Les gestories deriven cap a una scp, que és més fàcil de crear. Ja et venen de la
gestoria dient el que volen fer i fan més cas a les gestories”.
- Hi ha una manca de cultura de cooperació a la societat en general.
- Tots portem una capitalista dins, jo vull més perquè crec que jo treballo o hi aporto
més.....”.
- S’estan aprofitant empreses i empresaris que no hi creuen en el model.
- Les cooperatives que es munten per les ajudes i subvencions, estan avocades al
fracàs.
- “Poques vegades o gairebé mai venen 3 persones per crear una empresa, el
normal són 1 o 2”.
Oportunitats
- “Els aturats que eren autònoms i que ara s’estan formant.
- “Podria ser una bona solució per ajuntar esforços d’emprenedors autònoms”.
- “Les xerrades sobre emprenedoria que ja s’estan fent”
46 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Com es pot dinamitzar l’economia cooperativa?
• “S’hauria de començar des de baix treballant l’emprenedoria, la cooperació,....
.Falla la base, es fan xerrades a l’ESO però no s’educa....” .
• “S’ha de canviar de mentalitat, s’ha de començar des de baix i de nou...”
• “S’ha de començar des del principi (des de l’aula, des de baix), no esperar a que
siguin grans o estiguin a l’atur per explicar-ho.....” .
• “Han d’estar molt clares les normes i els rols de cadascú i saber gestionar la
dualitat empresari –treballador”
• “Les ajudes haurien d’anar a la promoció i l’assessorament directe a les empreses”.
• “Promoure també les xarxes i el networking entre empreses i empresaris”.
• “Eliminar les traves per crear societats, siguin o no cooperatives, aquí és molt
complicat crear una societat, a altres països és molt més senzill”.
• “Des de les administracions s’hauria de promoure i facilitar el treball i els projectes
conjunts entre empresaris”.
• “Enfocar “Noves Cases per Nous oficis” cap a l’emprenedoria cooperativa”.
C) LES GESTORIES I ASSESSORIES: ASSISTENTS 10 PERSO NES
El resum de les aportacions fetes pels professionals de les gestories i les assessories és
el següent:
A l’inici de la sessió se’ls va preguntar si tenien entre els seus clients empreses
d’economia cooperativa:
La majoria dels participants manifesten que tenen poc o cap client que tingui la
forma jurídica d’empresa cooperativa i alguns que en tenien s’han canviat de forma
jurídica. També manifesten tenir poc clients que són societats en general.
“...les persones que tenen cultura a lo millor no necessiten assessors i s’ho fan tot
ells....”
Quina és la seva visió sobre l’economia cooperativa ?
• “... jo no recomanaria a ningú fer una cooperativa perquè no funcionen.
Voluntàriament aportar diners i feina en un projecte que no sóc jo sol sinó que hi ha
més gent...., això no funciona...”.
47 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• “... les societats en general a la llarga acaben desfent-se..., fins i tot les empreses
familiars, a la segona generació peta... ”.
• “... la desconfiança, les relacions personals són el problema..”.
• “.. les petites tenen més conflictes de rols empresari – treballador i l’administrador
també és treballador...”.
• ...”quan venen maldades no tenen capacitat de decisió ni l’agilitat suficient.., perquè
tots han de fer-ho tot...”.
• “... la gestió és molt complicada...”.
• “... perquè funcionin les societats haurien de ser unipersonals...”
Quin és el perfil de l’emprenedor actual?:
• “... venen amb la idea de capitalitzar l’atur per crear el seu propi lloc de treball, els
projectes estan poc madurats i et pregunten què poden fer....”.
• “... la majoria de projectes són individuals, de col·lectius poca cosa...”.
• “... pregunten molt per les subvencions...”.
• “...Les subvencions no arriben mai i la gent ja compta amb diners que no te....”.
• “... s’espanten amb les inversions i compten amb la capitalització per fer-les i si la
cosa no va bé es queden sense res...”.
• “... no són conscients que a més de fer la feina hauran de gestionar l’empresa.
Estan poc preparats a nivell de gestió i no són previsors...”
• “... hi ha poques iniciatives amb un projecte empresarial seriós, es tiren a la
piscina...”.
• “... es comença a detectar gent que te ganes de fer coses sense la necessitat
d’autocupar-se, sinó perquè pensen en un projecte...”
• “... amb la crisi ha hagut més emprenedors, però autònoms i ara ja s’ha trencat la
tendència, cada vegada hi ha menys emprenedors...”.
• “... es munten societats que no tenen sentit, podrien ser autònoms ho fan per la
imatge, tinc una SL...”.
48 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Quins són els punts febles de les empreses cooperat ives?:
• “..Les relacions són difícils, tothom vol ser l’amo....”
• “...a la problemàtica ja normal del sector s’ajunta la de la forma jurídica més
complicada a l’hora de prendre decisions...”.
• “.. perfils molt diferents amb coneixements i necessitats molt diferents i amb el
mateix vot a l’hora de decidir..., a les altres societats pot vendre les participacions
i/o tenir més capacitat de decidir...”.
• “... les decisions són poc àgils, pel sistema de decisió de les cooperatives, i el món
va molt més ràpid...”
• “... és molt difícil que tothom tingui la mateixa idea del projecte...”.
Quines són les amenaces?
• “... els impagats i els retards en els pagaments estan ofegant els petits
empresaris...”.
• “... als que no paguen, en aquest país, no els passa res i això enfonsa els petits
empresaris..., això si a l’administració s’ha de pagar puntualment hagis cobrat o
no...”.
• “... aquí no paga ningú i els petits no tenen ajudes ni recursos pels impagaments...”.
• “... si els han de pagar els ajuntaments encara pitjor, no saben quan cobraran i els
bancs no els donen crèdit..., si no es canvia el marc normatiu estarem sempre
igual...”.
• “... la gent vol ser funcionari o treballar a “la Caixa”...”
Coneixen les ajudes i recursos existents per les em preses d’economia cooperativa?
Com les valoren?
• “.... els específics per cooperatives no els conec, però en general les ajudes estan
bé, molt ben pensades, el problema és la manca de cultura empresarial...”.
• “.... s’ha abusat de les ajudes, és com els fills els vols tenir o no però no els han de
tenir per les ajudes...”.
Com es podria dinamitzar l’economia cooperativa?:
49 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• “... formació a la gent emprenedora...”.
• “... donar sortida a gent que va a l’atur de la mateixa empresa...”
• “... s’hauria de començar de molt joves la cultura i l’esperit emprenedor i de
cooperació... ja s’han de tenir abans , tot el que es fa per força no s’aguanta...”.
• “... no veig la necessitat de promoure la creació de cooperatives...”.
• “... a Àfrica han aprés que si no t’associes no pots tirar en davant.., perquè aquí no
funciona?....”
• “.. cal canviar el mode i la cultura de les persones....”.
• “... es necessita un canvi de mentalitat.... i és molt difícil...”
• “.... cal que hi confiïn i que tots valorin la feina de l’altre...”.
• “.... la cooperació entre empresaris individuals i empreses pot ser una bona solució
per les empreses. Per evitar haver de tenir una superestructura...”.
D) LES ASSOCIACIONS I ENTITATS ASSOCIATIVES
El resum de les aportacions fetes pels representats de les associacions i les entitats
associatives és el següent:
Quina visió tenen de l’economia cooperativa?
• “Si funcionen sembla que funcionen molt bé”.
• “És un projecte en que les persones s’uneixen per aconseguir alguna cosa, per al
benefici comú”.
• El Penedès està ple de cooperatives i sindicats, encara que algunes han tingut
sotracs i fins i tot han tancat per una mala gestió dels gerents”
• “És un sistema bo, que busca uns objectius bons”.
• “Les fundacions també som una espècie de cooperativa, som entitats que
cooperem amb la societat”.
• “L’empresa cooperativa seria l’ideal de funcionament d’una empresa, penso però
que ha de ser molt complicat posar d’acord tots els socis per a fer les coses i de
vegades es poden prendre decisions sense criteri”
50 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• “Els socis de les cooperatives no tiren pedres a la teulada de l’empresa”.
• “El model de funcionament per assemblea és un model molt adequat, és una
riquesa. És el soci qui decideix on va la cooperativa”.
• “És curiós que en èpoques de crisi es parla més de cooperativisme i cooperatives”.
• “L’actual individualisme de la societat va contra els valors del cooperativisme”.
• “A la comarca hi ha moltes empreses familiars, algunes d’aquestes empreses un
cop es jubila el propietari no tenen continuïtat perquè els descendents no volen
continuar amb el negoci, si el model cooperatiu fos més conegut els mateixos
propietaris podrien fomentar que els treballadors s’associessin per crear una
cooperativa que continués l’activitat de l’empresa, i seria una solució a l’atur”
• “La societat i els empresaris no coneixen gaire cosa sobre que són les cooperatives
i el cooperativisme”
Es va fer la proposta als assistents de construir un DAFO sobre el cooperativisme, les
aportacions es presenten a continuació:
Quins són els punts forts de l’economia cooperativa ?
� Hi ha un compromís en els cooperativistes, de tots, per tirar endavant les
empreses.
� És un sistema democràtic de gestió.
� S’afavoreix la participació dels socis de la cooperativa en la gestió.
� No té per objectiu el negoci, sinó una finalitat més social.
� El moviment cooperatiu és un estàndard a imitar, a més promou la “cooperació”
entre persones i empreses.
� Les cooperatives tenen més fortalesa davant les crisis.
� Les cooperatives tenen més capacitat per mobilitzar recursos (humans, de noves
idees, de gestió,...) en moments de crisi.
� Ara existeixen més facilitats per a muntar empreses cooperatives.
� Hi ha més capacitats en les persones que formen la cooperativa per tirar endavant
l’empresa: motivació, implicació, compromís,...
51 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
� En aquests moments de crisi, pot ser més fàcil crear cooperatives, hi ha més
facilitats.
Quines són les oportunitats?
� Les administracions públiques tenen interès en promoure el cooperativismes , en
moments de crisi encara en parlem més.
� El cooperativisme ha de veure les noves tendències en gestió d’empreses i aplicar-
les al moviment cooperatiu.
Quins són els punts febles?
� Malgrat que és un sistema que té molts valors, no ha reeixit a la societat.
� Cooperativa està associat sovint a “conflicte”.
� Els inicis són difícils per la manca de formació en gestió d’empresa dels socis de
les cooperatives.
� L’obligatorietat d’incorporar socis, si volen tenir contractes estables i que siguin
persones que no volen ser-ho.
� La presa de decisions, al ser organitzacions democràtiques pot ser més difícil i fer
poc àgil la gestió.
� Si la formació dels socis i del consell rector no és adequada, la cooperativa pot
caure en mans de gerents que no facin be la feina, com ha passat en algunes
cooperatives agrícoles del Penedès.
Quines són els amenaces?
� Hi ha com un “rezel” en la societat, empreses i fins i tot les administracions
públiques, que creuen que no són prou fiables.
� Els actuals valors de la societat, o els que sembla que es promouen per medi de la
TV, el cine, la premsa, els llibres,... com l’individualisme i altres, van en contra dels
valors del cooperativisme.
� El moviment cooperatiu té poc pes social i ha de superar l’invidualisme que
existeix.
� L’actual crisi farà retallar les prestacions que reben les cooperatives.
52 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
E) ELS AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS
El resum de les aportacions fetes per els representats dels agents econòmics i socials és
el següent:
Quina visió tenen de l’economia cooperativa?
Se’ls ha demanat que diguin la primera paraula que els vingui al cap quan es diu
cooperativa i cooperar, les respostes han estat les següents:
Cooperativa?
• “.... possibilitat de salvar una empresa pels treballadors....”.
• “..sinèrgia”
• “ agrupació d’interessos”.
• “desconfiança”
• “conjunt”
• “Agrupació de persones”
• “Persones”.
Cooperar?
• “Ajuda”
• “Solidaritat” ( ha estat la més anomenada).
• “Col·laboració”.
Quina és la seva visió de l’economia cooperativa?
• “l’empresa cooperativa és possible si el grup va en la mateixa direcció...”.
• “... son ‘lios’ i desconfiança, la igualtat no s’entén bé a l’hora de treballar...”.
• “ ... hi hauria d’haver un gerent extern que mani a nivell funcional, cap dels socis
treballadors hauria de ser el gerent que manés a l’empresa...”.
• “... són un desastre, no hi ha amos i si són manades per un gerent fan el que volen
i totes s’han anat a ‘pique’..., com que no hi ha amo les despeses van a manta...”
• Si, i si hi ha pèrdues no et preocupis algú ho taparà... ”.
• “.. les altres empreses primer hi ha el projecte i el capital i algú que ho lidera.., a les
cooperatives, moltes vegades, s’ajunten un grup de persones a veure si són
capaços de generar algun projecte...”.
53 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• “.. haurien de quedar molt clares les funcions i competències de cadascú... i no
s’assumeixen perquè tots són iguals...”.
Quins són els punts febles:
• “.. és un problema cultural i de mentalitat. Perquè al País Basc funcionen i aquí
no?...”.
• “... primer s’ha d’analitzar bé el projecte i si el projecte no està clar no t’hi posis...”.
• “... no mana ningú i sempre hi ha d’haver algú que mani...”.
• “... hi ha un problema de desconfiança, de vegades podria funcionar i no es fa per
por...., poca gent sap llegir un balanç...”.
• “... la gent entén per cooperació com solidaritat, altruisme,... no interpreten que
poden sortir tots guanyant ...”.
Quines són les oportunitats:
• “... és una bona solució per la continuïtat d’algunes empreses...., sempre que siguin
viables...”.
• “... la cooperació podria ser una bona solució per petits empresaris i autònoms..., al
segle XXI si no es coopera, si no es col·labora no hi haurà sortida, les empreses
són massa petites i no se’n sortiran si no agafen massa crítica.......”.
• “... perquè no cooperen les empreses petites de la comarca?, les grans és fàcil
d’entendre, però les petites, perquè no ho fan?, s’enfonsaran totes...”.
Quines són les amenaces?
• “... en aquesta crisi pràcticament ningú s’ha plantejat seguir amb l’empresa...”.
• “.. en un moment de crisi el concepte risc fa molta por i a més ara els bancs no
donen crèdit....”.
• “.. el nivell d’endeutament de les famílies és molt més alt ara que en crisis
anteriors...”.
• “.. els valors anys enrere eren molt més intensos que ara...”.
• “ aquí tothom vol ser funcionari...”.
• “.. hi ha la consciència que és millor treballar per un altre que muntar la teva
empresa...”.
• “... el que hi ha no són emprenedors, és autocupació...”.
54 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
• “.. l’economia submergida és una amenaça pels projectes cooperatius, surt més a
compte treballar tu sol i no declarar....”
• “... les mateixes administracions no ha estat capaç de mancomunar espais i
serveis..., ningú està disposat a perdre protagonisme i la seva part del pastís...”
Com es pot dinamitzar i promoure l’economia coopera tiva?
• “.... Introduint i fomentant l’esperit emprenedor des de petits...”.
• “.... promovent i fomentant la vocació emprenedora i la mentalitat de cooperació..”
• “... canvi de la mentalitat social, en els valors socials i econòmics....”
• “ ....Catalunya és un país de micro empresa i a lo millor no estem preparats per
cooperar....”.
• “.... munta perruqueries, bars, restaurants...., és autocupació no és
emprenedoria...”.
• “... aquí també hi ha models que funcionen i que no es coneixen....”.
• “... cadascú mira per la seva..., falta mentalitat...”.
• “... de vegades intentes ajuntar a empresaris per parlar de temes interessants per
ells i et diuen que si va aquell jo no hi vaig.....”.
55 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
4. CONCLUSIONS DE L’ESTUDI 1. Introducció
El treball de camp ha deixat palès que:
a) L’economia cooperativa és poc coneguda, és coneix parcialment i en ocasions
no es coneix gens.
b) La visió generalitzada de l’economia cooperativa és poc o gens positiva, excepte
en el cas de les empreses cooperatives. Però també admeten que no el coneixen
prou i que cal canviar la mentalitat actual per millorar el futur .
La fórmula jurídica que més s’associa al model és el de societat cooperativa, en la majoria
dels casos s’ha hagut d’explicar que les SLL i les SAL també ho són.
Només aquest fet ja indica que la percepció que es té, d’aquest model d’economia, tant
des de dins com des de fora sol ser molt focalitzat a les tipologies i les experiències més
conegudes: les cooperatives de treball associat, les cooperatives agràries i les
experiències cooperatives més conegudes, Mondragón, Abacus, La Fageda i encara hi ha
la percepció que “la Bonarea” és cooperativa.
Les empreses que han participat tenen un bon grau de coneixement dels recursos i els
ajuts existents, tant els de foment de l’economia social com al foment de l’ocupació i
millora de la competitivitat. Els han utilitzat i hi han accedit als ajuts i els valoren
positivament
Per a la majoria dels gestors les dificultats que presenten les fórmules cooperatives són
notables i la visió que tenen d’aquest model d’empreses és força negatiu. Però
coincideixen amb la resta de participants que caldria un canvi de mentalitat tant dels
empresaris com de la població en general per canviar la cultura empresarial i que la
cooperació entre les petites empreses i empresaris és necessària en el moment actual.
Els tècnics d’emprenedoria opinen que en el moment actual existeixen grans dificultats
per crear empreses perquè és molt difícil obtenir finançament i perquè la majoria dels
emprenedors actuals són persones individuals, no hi ha o hi ha pocs projectes col·lectius.
La seva percepció dels recursos de suport, els ajuts i les subvencions destinats a
56 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
l’emprenedoria estan bé però són “la xocolata del lloro” si no hi ha un bon projecte i la
implicació efectiva dels socis en el projecte. Coincideixen amb les empreses que creuen
que les ajudes haurien d’anar dirigides a l’assessorament directe de les empreses i a
l’acompanyament durant els primers anys, tant a nivell empresarial com societari.
Entre les empreses cooperatives que han participat hi ha unanimitat quant a la base ètica,
ideològica i social del cooperativisme. La majoria coincideixen que la manera de promoure
i dinamitzar l’economia cooperativa és començant des de la base de l’educació dels més
petits. I la consolidació dels projectes passen per la cohesió social i la formació adequada
dels socis.
Les associacions també coincideixen que hi ha una visió negativa d’aquest model
d’empreses (conflictes, dificultats de gestió i en la presa de decisions, els casos propers
que coneixen no són un exemple de bona gestió,...), però que és un bon model i que
caldria una canvi de mentalitat per consolidar-lo i pel creixement d’aquest model.
Les associacions i entitats associatives desconeixen les possibilitats d’aquest model a
l’hora de pensar, generar nous projectes i ampliar serveis/prestacions als associats.
Quant els agents econòmics i socials també coincideixen amb la resta que hi ha una visió
negativa del model i que cal canviar aquesta visió si es vol promoure la creació de
projectes cooperatius. Apunten a la necessitat que hi hagi un canvi de mentalitat i
coincideixen en que pot ser un bon model per el creixement i la consolidació de petites i
micro empreses.
Punts febles i amenaces:
La majoria de les gestories i assessories no coneixen en profunditat aquest model
d’empreses.
La majoria dels tècnics i les tècniques de suport a l’emprenedoria no coneixen amb
profunditat aquest model d’empreses.
No es coneixen prou experiències d`èxit properes, però si els fracassos.
Altres debilitats són comuns a qualsevol tipus d’empresa, com la manca de projecte, la
manca de lideratge, la manca de formació tècnica i de gestió, la manca de finançament i
els problemes en els cobraments.
57 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
L’arrelament de la cultura de l’individualisme i de l’èxit amb el mínim esforç.
La cultura empresarial arrelada i vinculada al concepte únic de participació de capitals.
La percepció general, per part de tècnics i gestors, que és un model d’empresa difícil de
crear i, sobre tot, de gestionar.
La competència amb altres models de societat més fàcils i àgils de crear i més conegudes
pels assessors, gestors i tècnics i que gaudeixen de les mateixes ajudes a la creació.
Punts forts i oportunitats:
La base ideològica de les empreses cooperatives, la creença en un model social i
econòmic diferent basat en les persones i en la cooperació.
Les avantatges fiscals i les ajudes i subvencions tant a la creació com a la consolidació i
el creixement.
L’ampli ventall de possibilitats per resoldre necessitats que té el model cooperatiu:
consum, serveis, treball, intercooperació, agrari, ... etc. .
La necessitat de creació d’autocupació en el context actual de crisi.
Propostes per dinamitzar el cooperativisme , en tots els casos hi ha acord en molts
punts:
• La necessitat de formació – educació en els valors de la cooperació des de
l’ensenyament primari.
• La formació dels professionals de les gestories i assessories i dels tècnics de suport a
l’emprenedoria.
• La formació dels socis i treballadors d’empreses cooperatives en tant que és
imprescindible per aconseguir la cohesió social i la implicació responsable en la presa
de decisions.
• La informació i la difusió d’exemples i bones pràctiques properes a fi que es visualitzi
la viabilitat d’aquest model.
58 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
5. ANÀLISI DAFO, DELS RESULTATS OBTINGUTS A L’ESTU DI L’anàlisi dels resultats de l’estudi a nivell de: les Debilitats, les Fortaleses, les Amenaces i
les Oportunitats , és el següent:
DEBILITATS : Internes AMENACES: Externes
• La manca de formació dels socis en gestió empresarial i en organització i gestió cooperativa.
• La manca de mentalitat emprenedora dels socis.
• La manca de mentalitat - cultura cooperativa dels socis i els conflictes entre les necessitats/interessos individuals i els col·lectius (cohesió social).
• Els problemes d’autofinançament i les dificultats d’accés al finançament extern.
• L’ús instrumental de la creació de cooperatives per aconseguir els ajuts i subvencions.
• La competència amb altres fórmules societàries més conegudes i fàcils de crear (scp, sl,...).
• La desconfiança bancària i les restriccions al crèdit.
• L’arrelament de la cultura capitalista del lucre individual i la manca de valors de cooperació , intercooperació i d’esforç individual i col·lectiu de la societat en general.
• La percepció negativa que tenen d’aquest model els professionals de suport a les empreses.
• La manca d’una oferta de formació de qualitat en economia cooperativa propera
• L’excessiva rigidesa de la Llei a pel que fa a la contractació de persones i la captació de capitals.
• L’asfixia del sistema fiscal i de la burocràcia per les petites empreses i els emprenedors.
• Els impagaments i els retards en els pagaments.
FORTALESES: Internes OPORTUNITATS: Externes
• La base ideològica (principis i valors cooperatius) d’un projecte comú.
• La implicació dels socis en els objectius i en el projecte.
• La obligatorietat dels fons de reserva per enfortir el projecte comú.
• La possibilitat d’assolir objectius que no serien possibles de forma individual.
• L’ampli ventall de possibilitats de la formula cooperativa (serveis, consum, agràries, treball, sense ànim de lucre,.... ).
• L’autogestió i el control del propi projecte.
• Els avantatges fiscals de les cooperatives “especialment protegides”.
• La destrucció de llocs de treball necessaris i l’aflorament de noves oportunitats (forats de mercat)
• Les ajudes i suports a la creació i consolidació de les cooperatives.
• Un teixit empresarial molt ampli de micro empreses i autònoms que podrien guanyar solidesa, créixer i consolidar-se a partir de fórmules d’intercooperació.
• El fracàs de la cultura capitalista salvatge i del “pelotazo” que ens ha dut a la crisi actual
• L’augment de creació d’organitzacions com alternativa i resposta a la cultura capitalista i consumista (Eco Xarxa Penedès, Cooperativa Integral, ... etc.).
59 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
6. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ DE L’ECONOMIA COOPERATIV A
6.1. Els problemes més importants detectats
A partir de l’anàlisi DAFO realitzat amb els resultats de l’estudi, s’han pogut visualitzar els
problemes més importants amb els que ens trobem a l’hora de promoure i dinamitzar
l’economia cooperativa a Vilafranca del Penedès:
1. La percepció general de l’economia cooperativa com un model conflictiu, de poc
èxit, molt difícil de gestionar i que inspira poca credibilitat.
2. La manca de coneixement d’aquest model. És un model poc/gens conegut més
enllà d’alguns exemples concrets poc propers (Mondragón, Abacus, La Fageda....,
etc.).
3. La percepció general que els exemples propers han fracassat, no són realment
cooperatius, no funcionen o funcionen amb moltes dificultats.
4. L’arrelament de models capitalistes i de una cultura de lucre individual.
5. La manca d’educació en valors i principis de cooperació, intercooperació
responsable socialment.
6. La desconfiança vers els projectes col·lectius estesa tant a nivell general de la
població com a les mateixes administracions públiques.
7. La manca de formació i informació general i en profunditat d’aquest model en els
àmbits professionals.
8. Les dificultats de cohesió social i d’implicació responsable dels socis en els
projectes col·lectius, sobre tot a les cooperatives agràries que és l’exemple més
proper i visible a Vilafranca del Penedès.
9. Les dificultats al finançament extern per a nous projectes i pel creixement i la
consolidació dels ja existents.
60 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
10. La manca de mentalitat emprenedora i creativa a l’hora d’emprendre nous
projectes, tant d’autocupació com de cooperació i d’intercooperació.
6.2. Les possibles solucions A continuació fem una relació de les possibles estratègies per resoldre els problemes
definits a la diagnosi.
DAFO_COOP ESTRATÈGIES
DEBILITATS
Estratègies per minimitzar les
debilitats internes
• Facilitar l’accés a l’assessorament de proximitat, qualificat i especialitzat en cultura i empresa cooperativa. A les empreses cooperatives i els emprenedors de la comarca.
• Facilitar l’accés a formació especialitzada de proximitat en gestió social i organització cooperativa i també en gestió empresarial a les persones sòcies , les persones aspirants a sòcies i els emprenedors d’economia cooperativa de la comarca.
• Promoure la cultura de la cooperació i la intercooperació entre les empreses, les persones, les organitzacions i l’administració.
• Facilitar l’accés a entitats financeres no convencionals (Bussines Angels, Banca Ètica, ...) i a les convencional, que tinguin la voluntat de facilitar el finançament, a emprenedors i a empreses cooperatives amb un bon projecte.
• Ajudes i subvencions: simplificar i minimitzar la gestió i els tràmits. Adequar els requisits a la realitat de les empreses de micro -dimensió. Crear una calendari estable durant tot l’any.
FORTALESES
Estratègies i accions per maximitzar
(consolidar) les fortaleses internes
• Fer visibles i promocionar les empreses de la comarca amb “alt valor afegit”, que incorporen a la cultura de les seves organitzacions els valors: ètics, socialment i mediambientalment responsables i de cooperació, .... etc..
• Crear una base de dades d’empreses cooperatives de la comarca, actualitzat i fiable per conèixer la realitat i les necessitats.
• Promoure i donar suport a la generació de projectes i sinèrgies de cooperació i d’intercooperació: intercanvi d’experiències. Co-working, treball en xarxa, ..... etc.
AMENACES
Estratègies i accions per
minimitzar les amenaces externes
• Facilitar els tràmits i les gestions a la creació d’empreses cooperatives: finestreta única, tràmits “on line”, simplificar la burocràcia, centralitzar la informació,...., etc.
• Difusió del model cooperatiu com a model d’èxit individual i col·lectiu (exemples i bones pràctiques)
• Posar en valor de la cultura de l’esforç i dels principis de la cooperació i la intercooperació des de l’escola: educació per la cooperació.
• Facilitar l’accés a la formació de qualitat i proximitat en gestió i organització social i empresarial cooperativa dirigida a tècnics, gestors i assessors de la comarca.
• Difondre i promoure el model d’empresa cooperativa entre els joves i entre els emprenedors.
• Facilitar l’accés a entitats financeres no convencionals: Banca ètica, Bussines Angels, .., més centrades en els projectes.
OPORTUNITATS
Estratègies i accions per maximitzar
(consolidar) les oportunitats
externe
• Afavorir la creativitat en l’autocupació i la cerca d’oportunitats/forats de mercat per a la
creació de projectes empresarials. • Promoure la generació de projectes d’intercooperació com a via per la consolidació i
de creixement d’empreses de petita i micro dimensió i d’autocupació autònoma.. • Atraure i retenir el talent per a poder generar riquesa, estable i responsable, a la
comarca.
61 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
6.3. Conclusions finals Com queda palès a les aportacions que van fer alguns dels participants en el “focus
group” d’empreses d’economia cooperativa:
• “... el model cooperatiu és una resposta col·lectiva a una necessitat personal ...., les
cooperatives neixen amb la idea de canviar la societat i fer una societat
cooperativa... un model de relacionar-se......”.
• “... l’empresa cooperativa només és la punta de l’iceberg..., el model cooperatiu és
quelcom més....”.
• “... és la contraposició al model actual de societat que només funciona per uns
quants...”.
L’economia cooperativa sorgeix com un model diferent d’entendre l’economia, un model
basat en les persones i les seves potencialitats en contraposició al model clàssic basat en
el capital.
Per tant quan parlem de “dinamització de l’economia cooperativa” no ens referim
únicament a fomentar i promoure la creació d’empreses amb una fórmula jurídica
específica, estem parlant de dinamitzar i fomentar un canvi de paradigma, és a dir, estem
parlant d’un canvi cultural.
Però la majoria dels canvis es produeixen com a resposta a una necessitat i molt sovint
provoquen resistències i reticències per la por a perdre la seguretat i l’estabilitat que ens
ofereix la realitat coneguda.
La cultura actual predominant està instal·lada, encara, en el concepte clàssic d’economia,
pel que no és gens estrany que quedi palès, en aquest estudi, el desconeixement força
generalitzat sobre l’economia cooperativa i el que això implica quant a l’escepticisme
respecte les possibilitats d’èxit d’aquest model. Si a aquest fet li sumem que a l’Alt
Penedès darrerament han hagut exemples prou importants, en relació al nombre de
persones afectades i a la seva tradició històrica, de cooperatives que han “fracassat” (amb
independència de l’anàlisi que es pugui fer dels motius i les causes), s’entén que al
desconeixement en profunditat generalitzat, d’aquest model, se li afegeixi una percepció
negativa basada en experiències reals properes.
62 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
No obstant això la major part de les organitzacions i les persones que han participat en
aquest projecte coincideixen, d’una o altra manera, que el sistema actual ha fracassat i
que cal un canvi i que, aquest canvi, implica un canvi de mentalitat és a dir que s’ha de
treballar des del principi, des de la infància.
Però les persones no ens animem a canviar fins que no visualitzem que els canvis poden
millorar les coses o, dit d’altra manera, ens animem a canviar quan creiem realment que el
canvi és en positiu per nosaltres i pel nostre entorn.
Algunes persones han vist aquesta necessitat, des de fa temps, i ja estan posant en
pràctica aquest model i amb èxit a tota Catalunya, a Espanya i al món. A Vilafranca del
Penedès i al seu entorn més proper també hi ha exemples reals d’èxit actuals.
Per tant tenim la necessitat , tenim el model i tenim l’oportunitat. Ara ve el més difícil que
és definir acuradament el Pla estratègic i dinamitzar el procés que ha de conduir al canvi.
Aquest és el veritable repte de la Taula de concertació de l’economia cooperativa de
Vilafranca del Penedès: liderar el Pla de dinamització de l’economia cooperativa .
63 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
7. EL PLA DE DINAMITZACIÓ
7.1. Els eixos estratègics bàsics del Pla: Aquest projecte ha deixat constància que si bé és important el creixement quantitatiu
d’aquest model d’empreses, en quant al nombre d’empreses creades, no ho és menys la
necessitat que aquest creixement sigui qualitatiu, és a dir, generar sinèrgies i promoure la
cultura de la cooperació per enfortir i donar continuïtat al model cooperatiu, responsable
socialment, amb l’entorn i arrelat al territori.
Així, doncs, el pla de dinamització de l’economia cooperativa de Vilafranca del Penedès
es planteja tres eixos bàsics:
Eix 3:
Promoció i difusió de la cultura dels
valors de cooperació
Eix 2:
Consolidació i creixement
qualitatiu
Eix 1:
Creixement quantitatiu
PLA DE
DINAMITZACIÓ
DE
L’ECONOMIA
COOPERATIVA
64 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
A continuació especifiquem els objectius generals i alguns dels continguts (actuacions,
objectius específics) dels eixos estratègics bàsics del pla de dinamització de l’economia
cooperativa, de Vilafranca del Penedès, que se’n deriven de l’estudi i la diagnosi
realitzada.
EIX 1: EL CREIXEMENT QUANTITATIU DEL MODEL D’ECONOM IA COOPERATIVA
Objectiu general 1: Fomentar l’emprenedoria col·lec tiva i cooperativa.
Actuacions:
• Difondre el model d’empreses cooperatives i l’ampli ventall de possibilitats de futur
que té, les experiències d’èxit i bones pràctiques properes.
• Promoure i dinamitzar la generació de projectes col·lectius d’autocupació i
emprenedoria.
• Facilitar la formació per a la creació d’empreses cooperatives dirigida a:
- Tècnics de suport a l’emprenedoria
- Gestories i assessories
- Emprenedors.
- Docents: mestres, professors de secundària, ... etc..
• Simplificar i agilitzar els tràmits i gestions a la creació d’empreses d’economia
cooperativa:
- Crear una finestreta única, tràmits “on line”, etc.
- Agilitzar el procés d’atorgament de permisos d’obertura.
- Centralitzar i mantenir actualitzada la informació sobre requisits, condicions,
procés de constitució, etc.
• Crear una borsa de recursos, serveis i agents especialitzats en emprenedoria
cooperativa al territori.
65 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Objectiu general 2: Promoure i fomentar la generac ió de projectes
d’intercooperació.
Actuacions:
• Dinamitzar processos dirigits a fomentar la coneixença mútua, la confiança, la
creativitat empresarial, la innovació i promoure la generació de nous projectes
d’intercooperació (treball en xarxa, co-working, ....)
EIX 2: EL CREIXEMENT QUALITATIU I LA CONSOLIDACIÓ DE L’ECONOMIA
COOPERATIVA
Objectiu general: Donar suport a la consolidació d e les empreses cooperatives
existents.
Actuacions:
• Acompanyament/assessorament (Tutorització, ”mentoring”, coaching,...) als
emprenedors de projectes cooperatius durant els primers dos anys.
• Formació de proximitat i de qualitat en gestió empresarial i social dirigida a:
- Socis d’empreses d’economia cooperativa del territori.
- Professionals: gestors, assessors i tècnics de suport empresarial.
• Facilitar l’accés als recursos pel finançament a la consolidació i al
creixement :
- Simplificar els tràmits, la documentació i els requisits de les ajudes,
les subvencions i els recursos de suport a la consolidació d’empreses
i projectes d’economia cooperativa.
- A les entitats financeres no convencionals: banca ètica, “Bussines
Angels, .... . Que prioritzin els bons projectes.
• Recursos: crear una borsa de recursos de proximitat especialitzats en
economia cooperativa (gestories, assessories, etc.).
66 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
EIX 3: LA PROMOCIÓ I LA DIFUSIÓ DE LA CULTURA DELS VALORS I ELS
PRINCIPIS DE LA COOPERACIÓ
Objectiu general: Difondre i fomentar la cultura i la mentalitat cooperativa.
Actuacions:
• A l’àmbit educatiu, fomentar i promoure la inclusió, en els programes educatius,
de la cultura, els principis i els valors de la cooperació, la intercooperació, el
treball col·lectiu i la responsabilitat social (des de l’escola primària fins la
universitat).
• Difondre experiències d’èxit i bones pràctiques properes i posar en valor els
beneficis de la cooperació.
• Dinamitzar la generació de sinèrgies, processos i projectes d’intercooperació.
7.2. El pla de treball i el calendari inicial de po sada en marxa: El calendari i el pla de treball per a la creació de la taula de concertació i la posada en
marxa del pla de dinamització de l’economia cooperativa és el següent:
1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
1 Preparació prèvia x x x x
2 Gestió i convocatòria de la primera taula x x
3 Cel·lebració de la primera taula de concertació x x x
4 Conclusions i pla de treball x x
5 Validació del pla de dinamització x x x
6 Posada en marxa del pla x x x x x x
desembre gener febrer març abril
ACCIONS/ACTIVITATS
Planning
7.3. La taula de concertació i la comissió tècnica
La taula de concertació
La taula de concertació es configura com un espai de reflexió, debat i d’intercanvi
d’informació entre les diferents organitzacions, associacions i entitats vinculades als
objectius del Pla de dinamització de l’economia cooperativa de Vilafranca del Penedès.
Objectius de la taula:
a) Coordinar les estratègies territorials dirigides al foment i dinamització de l’economia cooperativa al territori.
67 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
b) Rebre la informació de la comissió tècnica sobre el seguiment del Pla de dinamització.
c) Formular i concertar les propostes vinculades a la dinamització de l’economia cooperativa.
Criteris de composició de la taula:
Per a la composició de la Taula es tenen en compte els criteris següents:
a) La vinculació del Pla de dinamització cooperativa a la promoció i la dinamització
econòmica i d’ocupació del territori.
b) Els àmbits d’influència en els eixos estratègics bàsics del Pla de dinamització.
c) La transversalitat, la representativitat i la capacitat d’influència a l’hora de
desenvolupar el Pla de dinamització.
Composició de la taula:
La composició de la Taula de concertació serà la següent:
• Ajuntament de Vilafranca.
• Cooperatives del territori.
• Associacions i entitats associatives de Vilafranca del Penedès.
• Agents econòmics i socials del territori.
• Assessories i gestories de Vilafranca del Penedès.
• Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
• Mancomunitat Penedès – Garraf.
• Altres
La comissió tècnica
A més de la taula de concertació és crearà una comissió tècnica que serà la responsable
de vetllar per l’execució de les diferents actuacions contemplades en el Pla de
dinamització.
68 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Objectius de la comissió tècnica:
• Definir i portar a terme les activitats contingudes en els eixos del Pla de
dinamització.
• Elaborar el calendari d’execució.
• Definir els indicadors i els resultats que es volen assolir.
• Elaborar els informes de seguiment del Pla de dinamització per la Taula de
concertació.
Composició de la comissió tècnica
La Comissió tècnica estarà formada pels serveis municipals directament relacionats en
l’àmbit de l’economia de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i per representants de
cooperatives.
• Promoció econòmica (Centre Àgora).
• Servei d’empreses d’inserció (Associació Entrem-hi).
• Servei de Foment de l’ocupació.
• Tres representants de cooperatives de Vilafranca i comarca.
69 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
8. ANNEXES
70 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
8.1. Els models de Qüestionaris
71 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
1. Dades d’identificació
Nom
Nombre de socis
CIF
Adreça
Municipi
CP
Província
Correu electrònic
Telèfon
Fax
Activitat principal
URL/ pàgina web
2. Activitats i/o serveis que ofereixen/ desenvolupen:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
3. Estructura
Homes Dones Total
Nombre de Persones contractades
Treballadors/es voluntaris/es
Persones associades
Associats no persones físiques
4. Necessitats
4.1. S’han plantejat alguna vegada ampliar i/o millorar alguns dels serveis /activitats que realitza la seva
organització?
No Si
72 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
4.1.a. Quins serveis o productes?
1.
2.
3.
4.1.b. Amb quines dificultats s’han trobat a l’hora de fer-ho?
1.
2.
3.
4.2. Han pensat en la possibilitat de crear alguna entitat vinculada i/o cooperar amb altres
organitzacions per resoldre les necessitats i les dificultats que ha descrit?
No Si
Només ho hem pensat. No hem anat més enllà.
4.2.a. Amb quins problemes s’han trobat a l’hora de fer-ho?
1.
2.
3.
4.3. Tenen informació sobre les empreses d’economia social? (cooperatives, societats laborals, ... etc.)
No Si
4.4. Voldrien rebre informació d’aquests models d’empreses?
No Si
Persona/es de contacte:
Nom Càrrec Telèfon de contacte
Correu electrònic
73 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
74 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
A) – DADES DE L’EMPRESA
Nom empresa/raó social
Forma jurídica
CIF
Any de constitució
Nombre total de socis
Adreça
Municipi
CP
Correu electrònic
Telèfon
Fax
URL/adreça web Activitat principal
Homes Dones Total
Persones amb contracte laboral
Persones sòcies treballadores
Altres tipus de socis (col·laboradors, de capital, ...)
B) GESTIÓ SOCIAL
1 – Tenen equip de direcció professionalitzat, diferenciat del Consell Rector / d’Administració? (direcció,
gerència...),
2 - Participació en els òrgans de gestió i decisió
Nombre
Nombre de socis que formen part del Consell Rector/consell d’administració .
Nombre de socis que han format part del Consell Rector/consell d’administració en els darrers 5 anys
Nombre de reunions anuals del Consell Rector/Consell d’administració
Nombre d’assemblees/juntes generals celebrades durant l’any
Nombre aproximat de socis assistents a les assemblees/juntes generals
3 - Compten amb altres espais de participació dins l’empresa ?
Quins? (bústia de suggeriments, comissions, reunions informals, ...).
Sí No
Sí No
75 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
4 – S’han incorporat noves persones sòcies durant els darrers dos anys?
C) GESTIÓ EMPRESARIAL I INNOVACIÓ
5 - De quines eines i tècniques de gestió disposa a la seva organització?. (assenyaleu amb una x)
Eina (Marqueu amb una X) disposa
Pla Estratègic
Pla de Gestió anual
Manual de valoració dels llocs de treball
Pla de Formació
Pla de Màrqueting
Sistema de Gestió de la Qualitat (ISO, EFQM?)
Pla de Prevenció de Riscos Laborals
Pla de Responsabilitat Social
Pla de comunicació interna
Pla d’incorporació dels nous socis
Altres (quins?)
6 – Han realitzat inversions en innovació durant els tres darrers anys?
Sí No
Si és que si, en què han invertit?
7-Ha rebut assessorament específic d’alguna empresa consultora per la innovació a la seva empresa?
(Marqueu amb una X)
Sí No
8- Ha realitzat accions de formació en el darrer any? (Marqueu amb una X)
No Si
Si és que si, quina formació i quines persones han participat ? (Marqueu amb una X)
No Si Quants?
76 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Tipus de formació Treballadors socis Administradors
Tècnica
Gestió organitzacional
Gestió de persones
Comercial
Gestió societària (coop./SAL
Altres
D-INTERCOOPERACIÓ – TREBALL EN XARXA
9- La seva organització pertany a alguna Associació / Federació/gremi?
Quina/es
10 - La seva organització manté relacions de col·laboració / cooperació amb altres empreses i/o
organitzacions?
Sí No
Si és que si, amb quin objectiu i en quin grau? (marqueu amb una x)
Objectiu grau
Aliances permanents
Col·laboracions puntuals
Altres (especifiqueu)
Recerca de nous productes
Economies d’escala (millores de costos, eficiència...)
Compartir estratègia comercial
Fer front a la competència
Incorporació de serveis complementaris
Millora de coneixements i capacitats personals
Altres (Quins?)
E- MERCAT
12- Quina és la destinació de les vendes de la seva empresa?
Destinació (Marqueu en %) %
Catalunya
Espanya
UE
Altres (detallar)
Sí No
77 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
G – A L’INICI DEL PROJECTE
13 – Quina entitat ha donat suport en la creació de la vostra empresa? (Marqueu amb una X)
Entitats
Servei d’autoempresa local
Assessoria / gestoria
Ara Coop
Federació (especificar) Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
Altres (especificar) Generalitat de Catalunya
14 – Quins van ser els motius i factors clau a l’hora de l’elecció de la forma jurídica de la vostra empresa?
(marqueu amb una x)
Motius
Beneficis econòmics o fiscals
Creença en el model econòmic i social de gestió
Capitalització de l’atur
Problemàtica de continuïtat (successió, dificultats econòmiques)
Altres (especificar) La voluntat de les cooperatives de primer grau, de formar-ne una de més gran per comercialització conjunta del producte
15 – Quines van ser les principals dificultats que va tenir en el procés de constitució de l’empresa?.
1.
2.
3.
H– AJUTS I RECURSOS DE SUPORT
16 - Quines fonts d’informació consulta a l’hora de cercar recursos i ajudes per la seva empresa? (Marqueu
amb una X)
Fonts d’informació
Ajuntament/servei d’autoempresa
Butlletí oficial
Mitjans de comunicació / Internet (Quins?)
Federacions
Ara Coop
Assessories /gestories
Altres (especificar)
17 – Coneix els ajuts i les línies de suport públiques per a les empreses d’economia cooperativa ?.
No Si
78 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
18 – Ha sol·licitat algun d’aquests ajuts?
Si No Perquè?
Si és que si, l’han aconseguit?
Si No Perquè?
19 – Com creu que es podria promoure millor la creació d’empreses d’economia cooperativa?
79 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
80 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
A) DADES D’IDENTIFICACIÓ DE L’EMPRESA
Nom empresa/raó social Forma jurídica
Nom comercial Any de constitució
Persona de contacte Càrrec
Adreça
CP Municipi
Correu electrònic URL/adreça web
Telèfon fax
ACTIVITAT PRINCIPAL
1. Tenen clients que siguin Cooperatives, Societats anònimes laborals i Societats Limitades Laborals?
No actualment, si històricament
2. Mostren interès els emprenedors per la creació d’empreses d’economia cooperativa?
3. Quins són, al seu parer, els principals avantatges i/o facilitats a l’hora de crear una empresa d’economia
cooperativa?
4. Quines són, al seu parer, les principals dificultats/desavantatges a l’hora de crear una empresa d’economia
cooperativa
5. Com valora els ajuts i recursos de suport existents a la creació d’empreses d’economia cooperativa?
6. Quines són, al seu parer, les claus de l’èxit (consolidació, creixement,...) de les empreses d’economia
cooperativa?
No Si
81 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
7. Quines són, al seu parer, les claus del fracàs (mortaldat, canvi de forma jurídica, ...) de les empreses d’economia
cooperativa?
8. Com valora els ajuts i recursos de suport existents a la consolidació i el creixement de les empreses d’economia
cooperativa?
9. Com creu que es podria dinamitzar/promoure l’economia cooperativa al nostre territori?
Us agraïm la vostra col·laboració i tanmateix aprofitem la ocasió per a saludar-vos molt cordialment.
Persona de contacte:
Cristina Grisolía
La Fassina
Servei de Foment de l’Ocupació – Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Tel. 93 817 19 95 - 617669042
Correu electrònic d’enviament del qüestionari complimentat:
82 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
8.2. Documentació dels “Focus groups”:
Introducció
Els “focus groups” és una tècnica de recerca qualitativa que consisteix en reunir un grup de
persones representatives per a que discuteixin de manera focalitzada i centrada sobre un
determinat tema o punt d’interès.
El nombre de participants recomanable és entre cinc i set i la durada d’una hora a una hora i
mitja. El desenvolupament de la reunió és conduït i moderat d’acord amb els objectius, la durada i
el guió fixats prèviament.
El grup de participants s’escull amb criteris qualitatius, ja sigui pels seus coneixements sobre el
tema a tractar, o perquè pertanyen i són representatius de col·lectius o sectors determinats dels
quals volem copsar la percepció o l’opinió.
La informació obtinguda amb aquesta tècnica permet comptar amb dades aprofundides i
contextualitzades sobre el coneixement, la percepció i el punt de vista de diferents sectors
implicats respecte al tema tractat. També pot ser d’utilitat per detectar les necessitats i el potencial
cooperatiu de diferents col·lectius de població.
En aquest estudi els temes a tractar són aspectes concrets a l’entorn de l’economia cooperativa i
les mesures que caldria prendre per promoure-la i potenciar-la. Per a l’anàlisi i la diagnosi de la
situació de l’economia cooperativa a Vilafranca del Penedès es realitzen cinc grups de discussió o
focus groups amb els perfils de participants següents:
6. Empreses: Cooperatives, laborals i altres empreses
7. Tècnics den suport a l’emprenedoria (xarxa inicia) i tècnics de desenvolupament
econòmic.
8. Gestories, assessories
9. Associacions
10. Entitats i Agents socials i econòmics
La informació obtinguda amb aquesta tècnica permet comptar amb dades aprofundides i
contextualitzades sobre el coneixement, la percepció i el punt de vista de diferents sectors
implicats respecte al tema tractat. També pot ser d’utilitat per detectar les necessitats i el potencial
cooperatiu de diferents col·lectius de població.
83 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Objectius i guió dels diferents grups:
1. Focus group d’empreses d’economia cooperativa:
Objectius:
Obtenir la seva opinió/percepció sobre:
La informació que tenen sobre aquest model d’empresa i les seves fonts d’informació.
La percepció i la opinió que tenen de l’economia cooperativa (valoració dels principals
aspectes positius i negatius)
Quins són els recursos/les fonts suport a les que hi accedeixen i quina opinió els mereixen.
Quins són els factors clau a l’hora de decidir quin és el model/ la forma jurídica d’empresa.
Coneixement i valoració dels ajuts existents per promoure el cooperativisme.
Com es podria promoure/dinamitzar l’economia cooperativa al territori.
Guió:
1.1 Presentació dels assistents
1.2 Motius que els va fer optar per la forma jurídica
1.3 Principals elements que els han ajudat a consolidar-se com empresa i a enfortir-se.
1.4 Principals dificultats amb que es troben
1.5 On es van assessorar per crear la seva empresa. Fonts d’informació i assessorament
actuals.
1.6 Coneixen els ajuts de suport existents per a les empreses cooperatives?: quins
coneixen?, com els arriba la informació ? qui els informa?
a. Quins ajuts coneixen?
b. Com els arriba la informació d’ajuts?
c. Qui els informa?
d. Com valoren els ajuts que coneixen?
1.7 Valoració dels recursos i ajuts existents.
1.8 Altres recursos i ajuts que podrien ser d’utilitat per a les empreses d’economia
cooperativa.
1.9 Aportacions i idees per dinamitzar l’economia cooperativa a la comarca del Garraf.
84 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
2. Focus group de Tècnics de suport a l’emprenedori a:
Objectius:
Valorar el coneixement que tenen de l’economia cooperativa i dels ajuts existents per
promoure el cooperativisme.
La percepció que tenen sobre les empreses d’economia social (valoració d’aspectes
positius i negatius)
En quins casos recomanen/desaconsellen als emprenedors que formin cooperatives o
SALs
Aportacions i idees per dinamitzar la economia cooperativa (altres ajuts necessaris,
informació,...)
Guió:
2.1 Quin és el perfil de l’emprenedor actual?.
2.2 Quins objectius persegueixen els emprenedors actuals?.
2.3 Han detectat un augment de l’emprenedoria en els darrers 2 anys?
2.4 Es creen societats?, de quin tipus/forma jurídica? I perquè?
2.5 Quina percepció tenen els tècnics de les empreses cooperatives? Principals punts
forts i punts febles (en el moment de la creació i a la gestió).
2.6 Quins recursos de suport coneixen/acudirien a l’hora de crear una coop./laboral?
2.7 Com valoren el recursos i ajudes existents a l’economia cooperativa? i en general,
com valoren els recursos i ajudes existents a l’emprenedoria i a la creació
d’empreses?.
2.8 Què caldria fer, al seu parer, per dinamitzar/promoure l’economia cooperativa al
territori?
85 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
3. Sessió amb gestors i assessors :
Objectius:
Copsar el coneixement que tenen de l’economia cooperativa i dels ajuts existents per
promoure el cooperativisme.
La percepció que tenen sobre les empreses d’economia social (valoració d’aspectes
positius i negatius)
En quins casos recomanen/desaconsellen als emprenedors que formin cooperatives o
SALs
Aportacions i idees per dinamitzar la economia cooperativa (altres ajuts necessaris,
informació,...)
Guió:
a) Quin és el perfil de l’emprenedor actual?.
b) Quins objectius persegueixen els emprenedors actuals?.
c) Han detectat un augment de l’emprenedoria en els darrers 2 anys?
d) Es creen societats?, de quin tipus/forma jurídica?
e) Quina percepció tenen els gestors/assessors de les empreses cooperatives?
Principals punts forts i punts febles (en el moment de la creació i a la gestió).
f) Quins recursos de suport coneixen/acudirien a l’hora de crear una coop./laboral?
g) Com valoren el recursos i ajudes existents a l’economia cooperativa? i en general,
com valoren els recursos i ajudes existents a l’emprenedoria i a la creació
d’empreses?.
h) Què caldria fer, al seu parer, per dinamitzar/promoure l’economia cooperativa al
territori?
86 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
4. Associacions i entitats associatives
Objectius:
Detectar necessitats socials que puguin ser a l’hora oportunitats per a la creació
d’empreses d’economia social (cooperatives de tots tipus i SALs)
Valorar el coneixement de l’economia cooperativa i dels ajuts existents, les fonts on
s’informen i si els interessa rebre més informació i assessorament.
Guió
1- Quines necessitats no cobertes pot tenir /te el vostre col·lectiu en general (Artesans,
gent jove, infància/pares/mares, gent gran.... )
2- Quines necessitats socials són difícils de cobrir a través de la formula d’associació?.
3- Quines podrien ser resoltes amb la creació d’empreses?, quin tipus d’empresa hauria
de ser? (principals característiques i requisits...)
4- Coneixen les empreses d’economia social? (cooperatives i societats laborals), quina
percepció/opinió tenen d’aquestes empreses?
5- Valoració de les empreses d’economia cooperativa per donar solució a aquestes
necessitats.
6- Grau d’interès en rebre més informació o assessorament sobre aquest tipus
d’empresa.
7- Fonts a través de les que s’informen sobre recursos i ajuts existents.
8- Aportacions i idees per a la dinamització de l’economia cooperativa.
87 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
5. Agents econòmics i socials
Objectius:
Valorar el grau de coneixement que tenen de l’economia cooperativa i dels ajuts existents
per promoure el cooperativisme.
La percepció que tenen sobre les empreses d’economia social (valoració d’aspectes
positius i negatius)
Aportacions i idees per dinamitzar la economia cooperativa (altres ajuts necessaris,
informació,...)
Guió
1. Coneixen els ajuts de suport existents de suport les empreses cooperatives?: quins
coneixen?, com els arriba la informació ? qui els informa?
2. En quins casos recomanen/desaconsellen als les persones en atur i/o els emprenedors
que constitueixin cooperatives o societats laborals?
3. Valoració dels principals punts forts i febles de les empreses cooperatives.
4. Principals factors que dificulten la consolidació d’empreses de nova creació.
5. Aportacions i idees per dinamitzar i promoure l’economia cooperativa.
88 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
Les imatges de les sessions
89 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
90 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
91 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització
92 Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa a Vilafranca del Penedès – Estudi, Diagnosi i pla de dinamització