Estratègia ACM Serveis Socials d’àmbit local 2019-2023 · 2019-04-26 · 5 II. METODOLOGIA:...
Transcript of Estratègia ACM Serveis Socials d’àmbit local 2019-2023 · 2019-04-26 · 5 II. METODOLOGIA:...
1
Fundació transparència i bon govern local
BonGovern
Estratègia ACM Serveis Socials d’àmbit local 2019-2023
1 Col·leccióBGL
Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)C/ València 231, 6a planta
08007 Barcelonawww.acm.cat - [email protected]
934961616Edició: Març 2019
ÍNDEX
I. Presentació. els serveis socials d’ambit local: un actiu cabdal en la creació de valor per les persones, el territori i el país...........................................................................................................................................4
II. Metodologia: finalitat, objectius, processos clau i marc de treball............................................................5
III. Marc jurídic i de planificació dels serveis socials en l’àmbit local..............................................................7
IV. Essència, visió de futur i valors referencials.............................................................................................8
V. Diagnòstic i formulació estratègica........................................................................................................10
VI. Marc estratègic 2019-2023: línies, objectius i iniciatives........................................................................12
VII. conclusions........................................................................................................................................27
4
I. PRESENTACIÓ. ELS SERVEIS SOCIALS D’ÀMBIT LOCAL: UN ACTIU CABDAL EN LA CREACIÓ DE VALOR PER A LES PERSONES, EL TERRITORI I EL PAÍS
L’ACM és la principal veu del món local català, amb més d’un miler d’associats. Té per finalitat representar, defensar i promoure els interessos generals dels municipis, les comarques i els altres ens locals associats i, alhora, potenciar l’autonomia local en el marc català, estatal i europeu. I, per això, realitza, entre d’altres, funcions i actuacions que s’orienten a:
• Assessorar i donar suport als ens locals.
• Analitzar i reflexionar acuradament sobre tot allò que afecta el món local.
• Oferir un ampli ventall de recursos per a tots els treballadors públics dels ens locals.
• Editar publicacions relacionades amb temàtiques que afecten el món local.
• Promoure i elaborar estudis sobre problemes i qüestions municipals i comarcals.
També cal assenyalar que, des de l’ACM, s’entenen el municipi i la comarca com “el nivell bàsic d’organització política i social, que permet als ciutadans participar en decisions que afecten directament el seu entorn i, al mateix temps, facilita a cada un d’aquests ciutadans els serveis bàsics per al seu bon desenvolupament.”Una finalitat, unes funcions i una visió que tenen en els serveis socials d’àmbit local una de les principals eines, un actiu cabdal en la creació de valor per a les persones, el territori i el país.Tanmateix, a nivell del nostre entorn, observem grans canvis estructurals que afectaran profundament el futur dels serveis socials i la tasca que realitzen els seus professionals. Entre aquests, assenyalem:
L’extensió de la societat del coneixement i la creixent innovació tecnològica i social.
L’increment de la longevitat i l’augment de la diversitat (diversitat ètnica, cultural i moral) en les comunitats i la societat.
La diversitat de models familiars i de convivència.L’extensió i intensificació de l’expectativa de qualitat
dels serveis públics i de la posició de la ciutadania davant d’aquests com a portadora de drets, així
com el nou paper que es demanda a l’administració pública.
Els canvis en el model econòmic i en el món del treball.
I encara de manera més especifica, s’observen reptes pels serveis socials d’àmbit local, com ara:
L’adaptació de l’actual sistema de serveis socials al nou context social.
La implementació de la RGC i l’impacte que generarà, tant a nivell humà com en diversos aspectes tècnics i de gestió.
La necessitat de coordinació i integració funcional entre els serveis socials bàsics i els serveis de salut.
Els models emergents de vida autònoma en la comunitat, alternatius a la institucionalització.
Els dèficits en les polítiques socials d’habitatge, ocupació activa i suport a les famílies.
Els nous marcs legislatius sobre la concertació social amb les entitats del tercer sector.
La innovació en els mètodes d’intervenció centrats en la persona i el seu entorn.
La necessitat d’una avaluació més eficaç dels resultats i els aprenentatges per una millora continua de la pràctica professional i la qualitat dels serveis socials.
El potencial de la cooperació i la transferència d’experiències i coneixements entre els diversos equips locals de serveis socials.
Per això, davant dels grans reptes i transformacions que afronten els ens locals del nostre país, l’ACM, comptant amb el suport d’un Grup de Treball expert, ha realitzat una acurada reflexió sobre el futur dels serveis socials i els reptes estratègics que s’hauran d’afrontar en els respectius municipis i comarques. Una reflexió estratègica que, a hores d’ara, es plasma en aquest document.En suma, la reflexió i les propostes realitzades pel Grup de Treball sobre els reptes de futur dels serveis socials en l’àmbit local, aporten un gran valor, sobretot en la focalització de noves estratègies, de nous mètodes i de noves eines per assolir una resposta més eficaç i propera a la ciutadania.
5
II. METODOLOGIA: FINALITAT, OBJECTIUS, PROCESSOS CLAU I MARC DE TREBALL
Tot comptant amb la reflexió estratègica, realitzada pel Grup de Treball de l’ACM sobre els reptes de futur dels serveis socials en l’àmbit local, la finalitat última d’aquesta iniciativa és contribuir a que els serveis socials d’àmbit local esdevinguin una eina, encara més eficaç, en la creació de valor per a les persones, el territori i el país.
En aquest sentit, per aquesta actuació s’han tingut com a referència permanent els objectius generals següents:
o Avançar en la definició d’un sistema públic de serveis socials on els ens locals comptin amb millors eines i recursos per tal de garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes en aquest àmbit cabdal pel futur del país.
o Identificar les principals millores en els processos clau d’accés i ús del sistema de serveis socials per part de la població en general i de les persones més vulnerables de manera prioritària.
o Reforçar la coordinació interna del sistema de serveis socials i promoure la coordinació amb els altres sistemes que conformen el Sistema Català de Benestar Social.
o Definir el marc de qualitat del sistema i les condicions per assolir majors nivells de creativitat, innovació i cooperació entre professionals i equips.
o Reflexionar sobre els instruments i els recursos necessaris per donar cobertura a les necessitats socials emergents.
o Fomentar la formació continuada dels professionals.
D’acord amb aquesta finalitat i aquests objectius generals, s’han dut a terme els processos clau següents:
1) Constitució i funcionament del grup de treball d’acord amb la programació realitzada per a 2018.
2) Elaboració d’un document de bases referencials sobre els serveis socials locals.
3) Formulació d’una visió de futur sobre els principals resultats que es volen aportar a les persones, el territori i la societat des dels serveis socials d’àmbit local, i del model global d’actuació que ho ha de fer possible.
4) Identificació i definició dels valors referencials en els quals s’han de basar les actuacions, de manera coherent amb la visió de futur i el model global d’actuació.
5) Realització d’un procés de prospecció i selecció de reptes de futur pels serveis socials locals, així com de diagnòstic i formulació estratègica –eixos i objectius estratègics–, coherent amb la visió i els valors prèviament formulats. Aquest procés de treball es concreta en aquest document, que exposa l’Estratègia ACM serveis socials 2023 i el seu model d’actuació.
6) Concepció i bases de disseny d’aquelles eines, dispositius i accions que han de permetre una eficaç aplicació, seguiment i avaluació de l’Estratègia ACM serveis socials 2023 i pel suport de formació i apoderament dels professionals dels serveis socials que actuen en l’àmbit local.
Un conjunt de processos que s’han realitzat d’acord amb el marc de treball que s’exposa en el diagrama següent:
6
PERSONA
SOCIETAT
APODERAMENT I FORMACIÓ
ESTRATEGIA I CULTURA
ÈTICA
INNOVACIÓ EN SERVEIS I SUPORTS
REPTES DELS SERVEIS SOCIALS D’AMBIT LOCAL
A. DRETS I QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES I LES
FAMÍLIES
B. IMPACTE EN TRANSFORMACIÓ
SOCIAL
C. RETORN ECONÒ-MIC I CONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPA-
MENT DEL TERRITORI
MARC DE TREBALL REFERENCIAL
7
II. MARC JURÍDIC I DE PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS EN L’ÀMBIT LOCAL
En la realització de la reflexió estratègica i les propostes que es formulen en aquest document, s’ha tingut en compte, com a principal base referencial, el marc legislatiu en tot allò que incideix en l’activitat i el futur dels serveis socials d’àmbit local. Una base referencial de caràcter normatiu que recollim a l’annex I d’aquest document. Tanmateix, ressaltem allò que estableix la Llei 12/2007 de Serveis Socials, pel que fa a la finalitat d’aquest sistema de suport a les persones i de progrés social, i en allò que ateny als serveis socials bàsics:
“Els serveis socials tenen com a finalitat assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones.” (Article 3)“Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social.” (Article 16)
També s’estableix, a l’article 31 de l’esmentada llei, que els municipis i les comarques desenvolupin, entre altres, les competències següents:
“a) Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial.b) Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent.c) Elaborar plans d’actuació local en matèria de serveis socials i participar, si s’escau, en el pla d’actuació de l’àrea bàsica corresponent.d) Establir els centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials bàsics.e) Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics.f) Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l’Administració de la Generalitat i l’ens
local supramunicipal corresponent, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent.j) Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals.”
I encara figura com una prioritat, per part de les Administracions competents, l’adopció de “les mesures necessàries per fomentar el compliment d’activitats i programes adreçats a la formació i la millora de les capacitats del personal professional de serveis socials i a la recerca i la innovació tecnològica en aquesta matèria.” (Article 79)
8
IV. ESSÈNCIA, VISIÓ DE FUTUR I VALORS REFERENCIALS
Per aquest primer procés bàsic de reflexió estratègica, en base a l’expertesa de les persones participants en el grup de treball, i de manera coherent amb la finalitat i els objectius abans exposats, s’ha formulat l’essència de la que es considera la raó de ser dels serveis socials, així com una visió de futur sobre els principals resultats que es volen aportar a les persones, el territori i la societat des dels serveis socials d’àmbit local, i sobre el model global d’actuació que ho ha de fer possible. Això, tot relatant:
• Els principals resultats que es volen aportar respecte a les persones, la societat i el territori per les quals treballen els serveis socials locals.
• El sistema de serveis, suports, i actuacions de transformació social amb els quals es considera s’hauria de comptar i dur a terme per assolir els tipus de resultats prèviament definits.
• Les bases principals del marc ètic, de qualitat i responsabilitat social que es considera haurien de caracteritzar els serveis socials locals.
ESSÈNCIA I VISIÓ*
ESSÈNCIA:
Els Serveis Socials acompanyen i apoderen les persones per una vida plena al llarg del seu cicle vital.
LEMA: “Acompanyem persones per una vida plena”.
1 Totes aquelles coses que permeten que la persona sigui més feliç a casa, a l’escola, al treball i a la comunitat.2 Projecte vital entès com a cobertura de necessitats, realització de desitjos, preferències, etc., en qualsevol etapa de la vida.3 Conjunt de persones que es relacionen.4 Gran varietat de formes de viure, d’històries, de relacions socials i culturals que creen la pròpia persona.
VISIÓ DE FUTUR:
Com a visió de futur, des del món local liderarem l’articulació d’un Sistema de Serveis Socials que acompanya i apodera les persones al llarg del seu cicle vital. Això, per tal d’aconseguir que:
• Cada persona pugui viure una vida plena1, d’acord amb els seus valors, les seves decisions i preferències, per fer realitat el seu projecte vital2.
• La societat3 es distingeixi en termes de justícia social i creixi en cohesió, igualtat i en la seva capacitat d’inclusió, d’interacció i valoració de la diversitat humana4.
• Els serveis socials siguin un agent de major impacte pel desenvolupament i transformació del territori .
I per això, considerem que el Sistema de Serveis Socials ha de reunir les condicions següents:
a) Tenir un abast universal.b) Ser accessible, participatiu, equitatiu i de qualitat.c) Tenir responsabilitat pública.d) Que integri el conjunt de serveis socials en el territori.e) Que generi canvi social i dinamització comunitària. f) Que exerceixi la cooperació interterritorial.
Visió*: La visió de futur expressa els principals resultats que es volen aportar a les persones, les famílies i la societat, així com el model global d’actuació que els ha de fer possible.
9
Tot seguit, per aquest procés referencial del conjunt de l’estratègia proposada, s’identifiquen els valors referencials en els quals es considera que s’han de basar totes les actuacions que duguin a terme els principals actors i responsables dels serveis socials d’àmbit local.
VALORS REFERENCIALS DELS SERVEIS SOCIALS D’ÀMBIT LOCAL
La cultura ètica* del Sistema de Serveis Socials d’àmbit local es fonamenta en el compromís amb cada persona, des del respecte per la seva individualitat5 i dignitat6, tot treballant per una societat més inclusiva que valori la diversitat humana7, com a base del nostre futur col·lectiu.
D’acord amb aquests principis fonamentals, l’actuació dels responsables i dels professionals dels serveis socials s’ha de realitzar segons els valors referencials següents:
• Autonomia, autodeterminació i participació: Apoderament de l’autonomia i l’autodeterminació de cada persona, i acompanyament en la seva participació i interacció efectiva amb els entorns vitals i la comunitat, com a base essencial del nostre marc d’actuació professional.
• Igualtat i accessibilitat: Promoció de condicions d’igualtat i d’accessibilitat universal en els entorns vitals i en el conjunt de la comunitat i el territori on actuem.
• Proximitat i flexibilitat: Planejament i organització dels serveis socials de manera que siguin propers i alhora flexibles per adaptar-se a les realitats diverses dels nostres territoris i a l’ampli ventall de necessitats i itineraris vitals de les persones.
• Prevenció: Disseny i aplicació efectiva d’estratègies i línies d’acció preventives per a la detecció precoç i la resposta eficaç a les necessitats socials del nostre entorn.
• Responsabilitat pública i equitat: El conjunt del Sistema de Serveis Socials d’àmbit local ha de reunir la doble condició de preservar la titularitat i responsabilitat pública i una plena equitat en la distribució
5 Reconeixement de cada persona com una persona única i que necessita ser compresa per l’altre.6 És un dret de les persones a ser tractades de manera justa i amb respecte.La dignitat es pot perdre si et maltracten, et diuen o et fan coses sense que tu vulguis o quan les condicions físiques es deterioren i t’impedeixen la vida amb un mínim benestar.7 Gran varietat de formes de viure, d’històries, de relacions socials i culturals que creen la pròpia persona.
sectorial i territorial dels recursos.• Qualitat: La qualitat dels nostres serveis
han de garantir un contínuum d’atenció i suport personalitzat, tot incorporant la innovació, l’avaluació i el desenvolupament professional com a eixos bàsics pel valor que aportem a totes i cadascuna de les persones.
• Cooperació transversal i professional: El bon funcionament dels serveis socials locals requereix un treball transversal amb d’altres nivells del propi sistema de serveis socials i amb d’altres sistemes que actuen en el propi territori, de manera que es garanteixi una actuació integral amb cada persona a través d’una integració vertical i horitzontal de la resposta. Per tal d’assolir-ho, també resulta imprescindible la millora dels marcs normatius i una cooperació i intercanvi sistemàtics entre diferents tipus de professionals.
*Cultura ètica: la cultura ètica s’expressa en els principis i els valors en els quals s’han de basar totes les seves actuacions, comptant amb una actuació coherent i compromesa dels diferents agents interns –persones, professionals– que la conformen. Els principis són el camí que cal seguir per aconseguir allò que ens proposem. Els valors són creences que ens ajuden a tenir un comportament adequat amb les altres persones i ens permeten preferir, apreciar o escollir unes coses en lloc d’altres, o un comportament en lloc d’un altre. Reflecteixen els nostres interessos, sentiments i allò que pensem.
10
V. DIAGNÒSTIC I FORMULACIÓ ESTRATÈGICA
Tenint com a marc referencial, en tot moment, la visió i els valors abans formulats, durant aquest segon procés de reflexió sobre el futur dels serveis socials d’àmbit local s’ha dut a terme un diagnòstic estratègic, tot identificant els factors clau de l’entorn i dels propis serveis socials locals. Això s’ha fet amb la previsió de la posterior formulació d’eixos i objectius estratègics pel desenvolupament futur dels serveis socials locals.
Aquesta diagnosi estratègica s’ha realitzat aplicant la metodologia DAFO, la qual comporta la identificació dels factors clau de l’entorn i del propi sistema de serveis socials locals per al desenvolupament estratègic de la visió de futur abans exposada, així com una anàlisi interna (fortaleses i debilitats) i externa (oportunitats i amenaces) de les principals interrelacions entre els diferents factors.
En la realització d’aquest diagnòstic i la posterior formulació d’estratègies i objectius, s’ha procurat tenir en compte la diversitat de realitats locals que existeixen a Catalunya.
ENTORN
+OPORTUNITATS AMENACES
-
FORTALESES DEBILITATS
INTERN ORGANITZACIÓ
NOTA: el procés de diagnòstic i formulació estratègica s’ha realitzat en base a l’essència, la visió de futur i els valors abans exposats i al DAFO que s’adjunta a l’annex III d’aquest document.
CONCLUSIONS DEL DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC:
Els Serveis Socials d’àmbit local disposen d’una llarga trajectòria amb un gran reconeixement social i institucional. Així mateix, compten amb equips professionals sòlids i amb una acreditada experiència en la realització de la seva raó de ser i els seus objectius. Tot això, en un entorn que, després d’una llarga crisi sistèmica, mostra senyals de lenta recuperació econòmica i d’incipients millores en el reconeixement i la dotació de serveis.
Tanmateix, en base als factors d’amenaça i de debilitats identificats en el DAFO, es pot considerar que el Sistema de Serveis Socials d’àmbit local ha de dotar-se de noves eines i d’espais més eficients, alhora que consolida el seu nivell de prestigi i s’aferma en els principis i els valors que han permès el nivell de desenvolupament amb que compta a hores d’ara. En aquest sentit, es destaquen quatre eixos de transformació i millora:
a) L’apoderament de les persones, sobretot en autodeterminació i participació, com a element clau de futur. I per això seran necessaris serveis nous i millors, mètodes de treball nous i, sobretot, un grau d’implicació creixent de les persones en el seu propi projecte vital.
b) La transformació del nostre entorn social i comunitari en diversos àmbits, que van des de tot allò que suposi una major activitat vital de les persones en els entorns de proximitat, fins a aspectes cabdals com l’activació del conjunt d’actors i l’avenç per la plenitud de drets en una societat més inclusiva.
c) Els serveis socials són un sistema clau pel desenvolupament del territori. Tanmateix, la seva aportació de valor no és prou coneguda ni, per tant, reconeguda, ni tampoc compten amb estratègies i línies d’acció adreçades a incrementar l’impacte global i el retorn que generen.
d) Es compta amb un Sistema de Serveis Socials que requereix una profunda actualització per avançar en els tres eixos abans descrits. Un Sistema de Serveis Socials més proper i accessible, que integri en el territori de referència el conjunt dels seus recursos, i que garanteixi una plena universalitat, així com un alt nivell de qualitat.
Amb tot això, el món local ha de ser capaç de liderar una profunda transformació dels Serveis Socials, tot cercant un aprofundiment dels marcs de cooperació institucionals amb el conjunt d’actors clau per al seu futur.
11
FORMULACIÓ ESTRATÈGICA:
Per tal d’avançar en la realització de la visió de futur, es planteja que el món local lideri una estratègia de definició i articulació d’un Sistema de Serveis Socials que acompanya i apodera les persones al llarg del seu cicle vital, en un marc de cooperació institucional amb la Generalitat i el conjunt d’actors clau per a la seva efectiva realització.
En aquest sentit, en base al diagnòstic abans exposat i per cada dimensió de la visió de futur, es plantegen les quatre línies estratègiques següents:
A. Persona8: Incorporar models, eines i competències professionals nous per situar la persona al centre del sistema de serveis socials com a actors creatius d’una millora continua en un marc sistemàtic de recerca, innovació i desenvolupament d’aquest nou paradigma. (APODERAR LES PERSONES PER L’AUTONOMIA I LA PARTICIPACIÓ.)
B. Societat9: Crear espais col·laboratius i establir aliances amb el conjunt d’actors del nostre entorn social per compartir projectes i promoure una societat més inclusiva, que reuneixi millors condicions de justícia social, cohesió, igualtat i valoració de la diversitat. (SER MOTOR DE CANVI PER REDUIR DESIGUALTATS I CRÉIXER EN DRETS I INCLUSIÓ.)
8 Aquesta línia estratègica es relaciona amb la primera dimensió de la visió de futur: que cada persona pugui viure una vida plena, d’acord amb
els seus valors, les seves decisions i les seves preferències per fer realitat el seu projecte vital.
9 Aquesta línia estratègica es relaciona amb la segona dimensió de la visió de futur: que la societat es distingeixi en termes de justícia social
i creixi en cohesió, igualtat i en la seva capacitat d’inclusió, d’interacció i valoració de la diversitat humana.
10 Aquesta línia estratègica es relaciona amb la tercera dimensió de la visió de futur: que els serveis socials siguin un agent de major impacte pel
desenvolupament i la transformació del territori .
11 Aquesta línia estratègica es relaciona amb la quarta dimensió de la visió de futur: I per això, considerem que el Sistema de Serveis Socials
ha de reunir les condicions següents:
• Tenir un abast universal.
• Ser accessible, participatiu, equitatiu i de qualitat.
• Tenir responsabilitat pública.
• Que integri el conjunt de serveis socials en el territori.
• Que generi canvi social i dinamització comunitària.
Que exerceixi la cooperació interterritorial
C. Territori10: Significar els serveis socials com a eix dels projectes globals del territori, en base a una doble via de posta en valor d’allò aporten, tant en coneixement de la realitat social com pel que fa a l’impacte social i el retorn econòmic que generen. (PROMOURE ELS SERVEIS SOCIALS COM A EIX CLAU EN EL PLANEJAMENT I DESENVOLUPAMENT DEL TERRITORI.)
D. Sistema11: Avançar cap a un Sistema de Serveis Socials d’àmbit local que integri, en un funcionament unificat, el conjunt de serveis socials i d’altres serveis del respectiu territori i una millor dotació de suports professionals, tot garantint l’abast universal, la responsabilitat pública i les condicions bàsiques d’accessibilitat, participació, equitat i qualitat. (AVANÇAR CAP UN SISTEMA DE SERVEIS SOCIALS INTEGRAT, UNIVERSAL I DE QUALITAT.)
12
VI. MARC ESTRATÈGIC 2019-2023: LÍNIES, OBJECTIUS I INICIATIVES
A la segona part de l’annex II sobre Marc Estratègic es recullen, per a cadascuna de les línies estratègiques abans exposades, els respectius objectius, així com les iniciatives que ens proposem dur a terme durant el període 2019-2023, les correspondències d’aquestes amb les línies estratègiques i l’apunt sobre si es tracta d’un tipus d’iniciativa que es considera hauria d’emprendre la pròpia ACM o cadascun dels ens locals competents en matèria de serveis socials.
ANNEX I. REFERÈNCIES LEGALS I DE PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS EN L’ÀMBIT LOCAL
REFERÈNCIES LEGALS.-
-Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. DOGC núm. 4990, publicat el 18 d’octubre de 2007. http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=415692
- Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011. DOGC núm. 5738, publicat el 20 d’octubre de 2010.http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=557820&action=fitxa
- Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials. DOGC núm. 5533, publicat el 24 de desembre de 2009. http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=530777&action=fitxa
- Organització de les Nacions Unides (2006). Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. NNUU (Nova York, 13 de desembre de 2006). Ratificada per L’Estat Espanyol, BOE Núm. 96 (21 d’abril de 2008).h t t p : / / w 1 1 0 . b c n . c a t / f i t x e r s / b a c c e s s i b l e /convenciodretsdiscapacitatslecturafacil.9 51.pdf https://www.boe.es/boe/dias/2008/04/21/pdfs/A20648-20659.pdf
- Organització de les Nacions Unides (1989). Convenció sobre els Drets dels Infants. NNUU (Nova York, 20 de novembre de 1989). Ratificada per L’Estat Espanyol. http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/annexe16.convencidelsdretsdelsinfants.546.pdf
-Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. h t t p : / / w w w . b o e . e s / b u s c a r / d o c .php?id=BOE-A-2006-21990
Així mateix, en l’elaboració d’aquest document s’han tingut en compte els marcs normatius i la legislació següent:
• Legislació Règim local.• Legislació sobre Associacionisme i Voluntariat.• Llei Erradicació Violència Masclista 2012.• Llei 24/15, de 29 de juliol, de mesures urgents, per
afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
• Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones amb risc d’exclusió social.
• Llei d’Infància: desplegament normatiu en curs. Model SIS -Servei Intervenció sòcio-educativa.
• Llei LGTBI.• Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les
persones immigrades i de les retornades a Catalunya.
• Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la Renda Garantida de Ciutadania.
• Llei 13/2006, de 26 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.
• Llei de participació en serveis socials, 2010.• Decret 202/2009 dels òrgans de participació i
coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.• Decret 27/2003, de 21 de gener, de l’atenció social
primària.• Decret Pla Estratègic de Serveis Socials.• Projecte de Llei de Serveis a les Persones.
13
• LORTA -protecció de dades (...) directiva europea.• Legislació sobre Administració Electrònica.
REFERÈNCIES DOCUMENTALS I GLOSSARI.-
- Comisión de las Comunidades Europeas –COM- (2001). La Gobernanza Europea: un Libro Blanco. h t t p : / / e - s p a c i o . u n e d . e s / f e z / e s e r v .php?pid=bibliuned:19137&dsID=GbzaEurLBco.pdf
-Comisión Europea (2010). Estrategia Europea sobre Discapacidad 2010-2020: un compromiso renovado para una Europa sin barreras. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0636:FIN:ES:PDF
- Departament de Benestar Social i Família. Equip de recerca: Miguel Ángel Verdugo Alonso (dir.), Benito Arias Martínez, Laura E. Gómez Sánchez, Robert L. Schalock. (2013). Model de qualitat de vida: informe sobre els perfils de servei basats en el model de qualitat de vida per als serveis socials especialitzats de Catalunya. h t tp : / / t reba l l i a f e r ssoc i a l s .genca t . ca t /web/ .content/01departament/08publicacions/ambits_tematics/serveis_socials_2011/05qualitatvidaperfils/qualitat_de_vida_perfil_servei_definitiu.pdf
- Generalitat de Catalunya. Desplegament territorial del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya. Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010- 2013. http://treball iaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/serveis_socials/pla-estrategic-de-serveis-socials-de-catalunya/i-pla-estrategic-de-serveis-socials-de-catalunya/desplegament-territorial-del-pla-estrategic-de-serveis-socials-de-catalunya/
17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. Agenda Global 2030.Model de Serveis Socials Bàsics. GENCAT- amb participació de l’ACM
- Mansell, J., Beadle-Brown, J. (2011). “Desinstitucionalización y vida en la comunidad. Declaración del Grupo de Investigación sobre Política y Práctica Comparativa de la Asociación Internacional para el Estudio Científico de las Discapacidades Intelectuales (IASSID)”. Traducció al castellà. Revista Zerbitzuan.
- Nussbaum, M. (2007). Las fronteras de la justicia: consideraciones sobre la exclusión. Editorial Paidós.
- Nussbaum, M. (2012). Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano. Editorial Paidós.
- Organización Mundial de la Salud (2001). Clasificación Internacional del Funcionamiento, de la Discapacidad y de la Salud (CIF). http://www.imserso.es/InterPresent2/groups/imserso/documents/binario/435cif.pdf
- Organització Mundial de la Salut (2016). Nota descriptiva sobre discapacitat i salut. http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs352/es/
- Schalock,R.L.;Verdugo,M.A. (2007). “El concepto de calidad de vida en los servicios y apoyos parapersonas con discapacidad intelectual.” Siglo Cero, 38, p. 21-36.
- Sen, A. (1999). Development as freedom. Oxford: Oxford University Press.
- Sen, A. (2010). La idea de la justícia. Santillana Ediciones Generales.
- Stiglitz, J. (2000). La economía del sector público. Antoni Bosch Editor.
- Autonomia personal i vida independent. L’autonomia personal és la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies, i sobre com volem desenvolupar les activitats bàsiques la vida diària.Així mateix, podem definir la vida independent com la situació en la qual la persona exerceix el poder de decisió sobre la seva pròpia existència i participa activament en la vida de la seva comunitat, conforme al dret al lliure desenvolupament de la personalitat.Les persones tenen dret a gaudir d’autonomia, a poder triar i decidir amb les seves capacitats desenvolupades al màxim, i a beneficiar-se de l’ajuda necessària, en cada cas, per compensar aquells dèficits o limitacions en el seu funcionament. Aquest procés d’autonomia es relaciona amb els següents conceptes: vida autònoma, elecció i autodeterminació, participació i responsabilitat i solidaritat. -Vida autònoma. Tots els serveis i recursos destinats a les persones han d’estar orientats a aquest objectiu final. No es tracta només de viure, sinó de tenir possibilitats de poder
14
triar, tenir una ocupació, relacionar-se amb amics o amb la parella. Això significa que les persones han de disposar dels suports i dels entorns suficients per integrar-se en la societat i valdre’s per sí mateixes en diferents situacions. - Elecció i autodeterminació. L’autodeterminació es basa en el dret a viure com un vulgui, sense que la seva discapacitat sigui motiu d’exclusió. - Participació i responsabilitat. Les persones, siguin quins siguin les seves condicions i funcionament vital, han de poder prendre part en les decisions que afectin la seva vida, el seu entorn i el conjunt de la societat.- Solidaritat. Una societat que valora i reconeix l’autonomia dels individus que la composen, mostra solidaritat i atenció per a les persones que són diferents i els ofereix tot el suport al seu abast pel seu ple desenvolupament i participació.
- Accessibilitat universal. És la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per ser comprensibles, utilitzables i practicables per a totes les persones en condicions de seguretat i comoditat, i de la forma més autònoma i natural possible. Pressuposa l’estratègia de «disseny universal» i s’entén sense perjudici dels ajustaments raonables que hagin d’adoptar-se.
- Disseny universal. És el disseny de productes, entorns, programes i serveis que puguin utilitzar el màxim possible de persones, sense necessitat d’adaptació ni d’un disseny especialitzat. Tanmateix, el “disseny universal” no exclou les ajudes tècniques o productes de suport per a persones amb discapacitat, quan aquests els permetin millorar la seva autonomia i qualitat de vida.
- Igualtat d’oportunitats. La igualtat d’oportunitats es defineix com l’absència de qualsevol discriminació, directa o indirecta, que tingui la seva causa en una discapacitat, així com l’adopció de mesures d’acció positiva orientades a evitar o compensar els desavantatges d’una persona amb discapacitat per a participar plenament en la vida política, econòmica, cultural i social.
- Necessitats socials. Són necessitats socials les
12 Schalock,R.L., Verdugo,M.A. (2007). El concepto de calidad de vida en los servicios y apoyos para personas con discapacidad
intelectual. Siglo Cero, 38, p. 21-36.
13 Departament de Benestar Social i Família. Equip de recerca: Miguel Ángel Verdugo Alonso (dir.), Benito Arias Martínez, Laura E.
Gómez Sánchez, Robert L. Schalock. (2013). Model de qualitat de vida: informe sobre els perfils de servei basats en el model de qualitat
de vida per als serveis socials especialitzats de Catalunya.
h t tp : / / t reba l l i a fe rssoc ia ls .gencat .cat /web/ .content /01depar tament /08pub l icac ions/ambi ts_ temat ics/serve is_
socials_2011/05qualitatvidaperfils/qualitat_de_vida_perfil_servei_definitiu.pdf
que repercuteixen en l’autonomia personal i el suport a la dependència, en una millor qualitat de vida personal, familiar i de grup, en les relacions interpersonals i socials i en el benestar de la col·lectivitat.
- Necessitats personals bàsiques. Les necessitats personals bàsiques són les pròpies de la subsistència i la qualitat de vida de cada persona.
- Qualitat de vida. El concepte de qualitat de vida és un instrument de gran utilitat per a la planificació i avaluació dels serveis des de perspectives centrades en la persona, i alhora serveix com a principi orientador dels canvis i actuacions que s’han de dur a terme. A més, constitueix la missió principal de les entitats del sector social que treballen a favor de les persones amb discapacitat.
Definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS):- La qualitat de vida s’entén com la percepció que una persona té del seu lloc a la vida, en un context determinat i en un sistema de valors, en relació amb els seus propis objectius i expectatives. Involucra la salut física, l’estat psicològic, el nivell d’independència, les relacions socials i les relacions amb el seu ambient.
Definició de Robert Schalock12:- “La qualitat de vida és un estat desitjat de benestar personal que: (a) és multidimensional; (b) té propietats ètiques -universals-- i èmiques --lligades a la cultura; (c) té components objectius i subjectius; i (d) està influenciada per factors personals i ambientals.” És un concepte que reflecteix els desigs d’una persona sobre la seva qualitat de vida respecte a vuit dimensions centrals de la seva vida: el benestar emocional, les relacions interpersonals, el benestar material, el desenvolupament personal, el benestar físic, l’autodeterminació, la inclusió social i els drets.
Descripció de les dimensions de qualitat de vida i indicadors centrals13 :
• Benestar emocional (BE): fa referència a sentir-se tranquil, segur, sense aclaparaments ni neguits. S’avalua mitjançant
15
els indicadors: satisfacció, autoconcepte i absència d’estrès o de sentiments negatius. • Relacions interpersonals (RI): relacionar-se amb diferents persones, tenir amics i portar-se bé amb la gent (veïns, companys, etc.). Es mesura amb els indicadors següents: relacions socials, tenir amics clarament identificats, relacions familiars, contactes socials positius i gratificants, relacions de parella i sexualitat. • Benestar material (BM): tenir prou diners per comprar el que es necessita i es desitja, tenir un habitatge i un lloc de treball adequats. Els indicadors avaluats són: habitatge, lloc de treball, salari (pensió i ingressos), possessions (béns materials) i estalvis (o possibilitat d’accedir a capricis). • Desenvolupament personal (DP): es refereix a la possibilitat d’aprendre diferents coses, tenir coneixements i realitzar-se personalment. Es mesura amb els indicadors: limitacions/capacitats, accés a noves tecnologies, oportunitats d’aprenentatge, habilitats relacionades amb el treball (o altres activitats) i habilitats funcionals (competència personal, conducta adaptativa i comunicació).
• Benestar físic (BF): tenir bona salut, sentir-se en bona forma física, tenir hàbits d’alimentació saludables. Inclou els indicadors: atenció sanitària, son, salut i les seves alteracions, activitats de la vida diària, accés a ajuts tècnics i alimentació. • Autodeterminació (AU): decidir per si mateix i tenir oportunitat d’elegir les coses que un vol, com vol que sigui la seva vida, la seva feina, el seu temps lliure, el lloc on viu, les persones amb les quals està. Els indicadors amb què s’avalua són: metes i preferències personals, decisions, autonomia i eleccions.
• Inclusió social (IS): anar a llocs de la ciutat o del barri on van altres persones i participar en les seves activitats com un més. Sentir-se membre de la societat, sentir-se integrat, comptar amb el suport d’altres persones. Avaluat pels indicadors: integració, participació, accessibilitat i suports. • Drets (DE): ser considerat igual que la resta de la gent, rebre un tracte igual, ser respectat per la pròpia manera de ser, opinions, desitjos, intimitat, drets. Els indicadors utilitzats per avaluar aquesta dimensió són: intimitat, respecte, coneixement i exercici de drets.
Hi ha una sèrie de principis bàsics que orienten l’avaluació de la qualitat de vida. Aquests principis es concreten en cinc: 1. La qualitat de vida mesura el grau en que les persones tenen experiències de vida significatives que elles mateixes valoren. 2. La mesura de la qualitat de vida permet que les persones progressin cap a una vida significativa que valoren i gaudeixen. 3. La qualitat de vida mesura el grau en que els dominis o les dimensions contribueixen a una vida plena i interconnectada. 4. La mesura de la qualitat de vida es porta a terme en el context dels entorns que són importants per a les persones.5. La mesura de la qualitat de vida per a les persones es basa tant en les experiències humanes comunes com en les experiències de vida individuals i úniques.
-Planificació Centrada en la Persona. La Planificació Centrada en la Persona (PCP) apareix com a conseqüència d’un compromís ètic, tècnic i organitzatiu, que orienta qualsevol esforç associatiu i professional cap al benefici de cada una de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. Es tracta de canviar la mirada, la manera com veiem i valorem la persona amb discapacitat intel·lectual, per situar la persona, cada persona, amb les seves capacitats, somnis i projectes, en el centre de les nostres actuacions i suports.
Definició ACP“L’atenció integral centrada en la persona és la que es dirigeix a la consecució de millores en tots els àmbits de la qualitat de vida i el benestar de la persona, partint del respecte ple a la seva dignitat i drets, als seus interessos i preferències, i comptant amb la seva participació efectiva.” La finalitat d’aquest model d’atenció és la persona, la seva dignitat, el seu benestar, els seus drets i les seves decisions, sense oblidar el compliment dels seus deures i l’assumpció de les seves responsabilitats.”
http://presidencia.gencat.cat/web/.content/departament/plans_sectorials_i_interdepartamentals/PIAISS/docs/PIAISS_atencio_centrada_en_la_persona_201601.pdf
16
8 principis de l ‘ACP
Modelo de Evaluación y Gestión Aplicada de Competencias Personales y EmocionalesEl Talento Humano centrado en la Persona:http://www.fundacionpilares.org/modeloyambiente/docs/buenaspracticas/anexos/BP33_AYMARyPUIG_EvaluacionGestionCompetencias_Anexo.pdf
17
ANNE
X II.
TAU
LES D
E DIA
GNÒS
TIC
–DAF
O- I
MAR
C ES
TRAT
ÈGIC
-.E
l DA
FO q
ue s
’exp
osa
tot
segu
it re
cull
els
dive
rsos
ele
men
ts d
’aqu
est
met
odol
ogia
–se
gons
s’h
a ex
plic
at e
n l’a
part
at d
e di
agnò
stic
i fo
rmul
ació
est
ratè
gica
-- i
afeg
eix
l’ava
luac
ió d
e l’i
mpa
cte
que
es c
onsi
dera
pot
ten
ir ca
da fa
ctor
per
a l’
asso
limen
t de
ls e
lem
ents
cla
u de
la v
isió
de
futu
r: (a
) la
Per
sona
, (b)
la S
ocie
tat,
(c) e
l
Terr
itori,
(d) e
l pro
pi S
iste
ma
de S
erve
is S
ocia
ls d
’àm
bit l
ocal
.
OP
OR
TU
NIT
AT
SIM
PAC
TE
AM
EN
AC
ES
IMPA
CT
E
PS
OC
TS
IST
PS
OC
TS
IST
Pro
cés
part
icip
atiu
per
red
efini
r el
s se
rvei
s so
cial
s: P
la E
stra
tègi
c de
Ser
veis
Soc
ials
/ C
arte
ra d
e S
erve
is S
ocia
ls /
Pla
ns T
errit
oria
ls
43
44
No
disp
osem
d’u
n P
la S
ecto
rial d
e S
erve
is
Soc
ials
-am
b pr
evis
ió d
’inve
rsió
plu
rianu
al
per
un im
puls
equ
itatiu
del
s S
erve
is s
ocia
ls
loca
ls-
conc
erta
t ent
re e
l mun
icip
alis
me
i la
Gen
eral
itat.
33
44
Tend
ènci
a ca
p a
sist
emes
de
serv
eis
més
co
l·lab
orat
ius
43
34
Els
pre
ssup
osto
s as
sign
ats
a se
rvei
s so
cial
s lo
cals
son
insu
ficie
nts
per
fer
efec
tiva
la ll
ei
en a
ques
t àm
bit i
no
resp
onen
a u
ns c
riter
is
i ind
icad
ors
obje
ctiu
s.
No
hi
ha
un
perc
enta
tge
gara
ntit
de
pres
supo
st
assi
gnat
al
s S
erve
is
Soc
ials
(p
ende
nt
veur
e %
en
re
laci
ó a
d’al
tres
pa
ïsos
)
43
44
Cre
ixen
t re
cone
ixem
ent
i ne
cess
itat
dels
S
erve
is S
ocia
ls p
er p
art
d’al
tres
Sis
tem
es
(Sal
ut, E
duca
ció,
Tre
ball,
etc
.)
22
23
Els
ser
veis
soc
ials
enc
ara
son
un c
alai
x de
sas
tre
que
cobr
eix
dèfic
its d
e re
spos
ta
d’al
tres
sis
tem
es.
34
24
Els
ca
nvis
so
ciod
emog
ràfic
s en
s si
tuen
co
m u
n S
iste
ma
clau
de
futu
r: e
nvel
limen
t, im
mig
raci
ó, s
oled
at, e
tc.
23
24
El
Pla
E
stra
tègi
c de
S
erve
is
Soc
ials
no
es
ta e
ncar
a de
senv
olup
at a
niv
ell d
e P
lans
te
rrito
rials
act
ualit
zats
.
43
34
Can
vi d
e pa
radi
gma
en re
laci
ó a
les
cièn
cies
i la
tecn
olog
ia p
er la
vid
a de
les
pers
ones
(CIF
O
MS
200
0)
43
24
Falta
un
sist
ema
indi
cado
rs o
bjec
tius
de
nece
ssita
t qu
e pe
rmet
i un
re
part
imen
t eq
uita
tiu d
els
recu
rsos
en
la s
eva
aplic
ació
ef
ectiv
a en
el t
errit
ori.
22
34
La p
ract
ica
d’al
tres
paï
sos
més
ava
nçat
s en
el
des
envo
lupa
men
t del
s se
rvei
s so
cial
s co
m
a re
fere
ncia
a te
nir
en c
ompt
e.
33
33
No
es d
ispo
sa d
’un
inte
grac
ió f
unci
onal
si
stem
àtic
a de
l co
njun
t de
ser
veis
soc
ials
en
el r
espe
ctiu
terr
itori.
43
44
El
reco
neix
emen
t de
l dr
et
a un
a vi
da
inde
pend
ent
d’ac
ord
amb
el p
ropi
pro
ject
e vi
tal (
art 1
9 C
onve
nció
Dre
ts D
isca
paci
tat)
43
23
La
Car
tera
de
S
erve
is
Soc
ials
no
re
cone
ix i
dot
a su
ficie
nts
recu
rsos
per
a
gest
iona
r re
spos
tes
inte
gral
s a
un i
tiner
ari
vita
l d’
auto
nom
ia,
auto
dete
rmin
ació
i
part
icip
ació
42
24
Una
ci
utad
ania
m
és
apod
erad
a a
l’hor
a d’
exig
ir el
s se
us d
rets
.3
42
3
L’ac
tual
prà
ctic
a de
cop
agam
ent n
o re
spon
a
crite
ris d
’equ
itat i
efic
iènc
ia.
42
23
18
S’a
torg
a m
és i
mpo
rtàn
cia
als
dete
rmin
ants
so
cial
s i c
ondi
cion
s de
l’en
torn
en
rela
ció
a la
sa
lut d
e le
s pe
rson
es.
34
23
Els
ser
veis
soc
ials
enc
ara
no c
ompt
en a
mb
un r
econ
eixe
men
t so
cial
de
la
ciut
adan
ia
equi
vale
nt
a d’
altr
es
sist
emes
(s
alut
, ed
ucac
ió)
23
24
La im
plem
enta
ció
de la
Ren
da G
aran
tida
de
Ciu
tada
nia.
4
22
3
Exc
essi
va
fragm
enta
ció
del
conj
unt
de
serv
eis
soci
als
en e
l res
pect
iu te
rrito
ri.4
34
4
Hi
ha
una
perc
epci
ó ge
nera
litza
da
en
el
conj
unt
dels
ser
veis
soc
ials
de
la n
eces
sita
t d’
un c
anvi
pro
fund
de
para
digm
a
22
34
Man
ca d
’una
pla
tafo
rma
de r
ecer
ca i
de
crea
ció
de
corp
us
tècn
ic
com
part
it:
no
disp
osem
d’e
ines
en
clau
cie
ntífi
ca.
33
24
El D
ecre
t de
Ser
veis
Soc
ials
Bàs
ics
s’or
ient
a de
man
era
sem
blan
t a
la v
isió
de
futu
r qu
e es
pla
ntej
a en
aqu
esta
Est
ratè
gia
de l’
AC
M
33
24
No
com
ptem
am
b un
apl
icat
iu i
nfor
màt
ic
com
ú pe
r a
la s
iste
mat
itzac
ió i
gest
ió d
e la
in
form
ació
i el
con
eixe
men
t
43
24
El
nou
cont
ract
e pr
ogra
ma
dota
rà
més
su
port
adm
inis
trat
iu3
32
4
Dep
enem
d’u
n co
ntra
cte
prog
ram
a an
ual
que
fa
més
pr
ecàr
ia
la
inco
rpor
ació
i
esta
bilit
at d
e pr
ofes
sion
als.
33
24
Nov
es o
port
unita
ts p
rofe
ssio
nals
si s
’obr
e un
no
u pa
radi
gma
de
serv
eis
soci
als.
33
24
No
disp
osem
d’
una
met
odol
ogia
ho
mol
ogad
a de
Pla
nific
ació
cen
trad
a en
la
Per
sona
que
per
met
i ev
oluc
iona
r de
la
resp
osta
de
nece
ssita
ts a
l su
port
int
egra
l de
l itin
erar
i vita
l
43
24
La
ciut
adan
ia,
en
gene
ral,
enca
ra
no
exer
ceix
de
man
era
sist
emàt
ica
l’exi
gènc
ia
del d
ret a
ls s
erve
is s
ocia
ls
43
23
No
es fa
cilit
a al
s ci
utad
ans
un s
upor
t jur
ídic
in
depe
nden
t per
def
ensa
r els
seu
s dr
ets
en
l’acc
és a
les
pres
taci
ons
als
serv
eis
soci
als.
A
la C
arte
ra d
e S
erve
is S
ocia
ls n
o hi
ha
cap
serv
ei d
e su
port
juríd
ic in
depe
nden
t.
43
24
Un
Terc
er S
ecto
r S
ocia
l qu
e de
veg
ades
pr
iorit
za l
a ge
stió
de
recu
rsos
per
sob
re
de la
def
ensa
del
s dr
ets
i, en
el s
eu c
as, l
a re
ivin
dica
ció
o de
nunc
ia
43
23
Els
pr
essu
post
os
i el
s re
curs
os
que
s’as
sign
en
no
son
sufic
ient
s pe
r l’a
com
plim
ent p
le d
els
dret
s re
cone
guts
.
43
24
No
com
ptem
a
la
Gen
eral
itat
amb
una
estr
uctu
ra i
nstit
ucio
nal
de p
rou
relle
u pe
r ev
oluc
iona
r els
ser
veis
soc
ials
, com
ser
ia u
n S
erve
i Cat
alà
de S
erve
is S
ocia
ls o
n el
mon
m
unic
ipal
sig
ui c
lau
en la
sev
a go
vern
ança
.
44
44
19
S’a
torg
a m
és i
mpo
rtàn
cia
als
dete
rmin
ants
so
cial
s i c
ondi
cion
s de
l’en
torn
en
rela
ció
a la
sa
lut d
e le
s pe
rson
es.
34
23
Els
ser
veis
soc
ials
enc
ara
no c
ompt
en a
mb
un r
econ
eixe
men
t so
cial
de
la
ciut
adan
ia
equi
vale
nt
a d’
altr
es
sist
emes
(s
alut
, ed
ucac
ió)
23
24
La im
plem
enta
ció
de la
Ren
da G
aran
tida
de
Ciu
tada
nia.
4
22
3
Exc
essi
va
fragm
enta
ció
del
conj
unt
de
serv
eis
soci
als
en e
l res
pect
iu te
rrito
ri.4
34
4
Hi
ha
una
perc
epci
ó ge
nera
litza
da
en
el
conj
unt
dels
ser
veis
soc
ials
de
la n
eces
sita
t d’
un c
anvi
pro
fund
de
para
digm
a
22
34
Man
ca d
’una
pla
tafo
rma
de r
ecer
ca i
de
crea
ció
de
corp
us
tècn
ic
com
part
it:
no
disp
osem
d’e
ines
en
clau
cie
ntífi
ca.
33
24
El D
ecre
t de
Ser
veis
Soc
ials
Bàs
ics
s’or
ient
a de
man
era
sem
blan
t a
la v
isió
de
futu
r qu
e es
pla
ntej
a en
aqu
esta
Est
ratè
gia
de l’
AC
M
33
24
No
com
ptem
am
b un
apl
icat
iu i
nfor
màt
ic
com
ú pe
r a
la s
iste
mat
itzac
ió i
gest
ió d
e la
in
form
ació
i el
con
eixe
men
t
43
24
El
nou
cont
ract
e pr
ogra
ma
dota
rà
més
su
port
adm
inis
trat
iu3
32
4
Dep
enem
d’u
n co
ntra
cte
prog
ram
a an
ual
que
fa
més
pr
ecàr
ia
la
inco
rpor
ació
i
esta
bilit
at d
e pr
ofes
sion
als.
33
24
Nov
es o
port
unita
ts p
rofe
ssio
nals
si s
’obr
e un
no
u pa
radi
gma
de
serv
eis
soci
als.
33
24
No
disp
osem
d’
una
met
odol
ogia
ho
mol
ogad
a de
Pla
nific
ació
cen
trad
a en
la
Per
sona
que
per
met
i ev
oluc
iona
r de
la
resp
osta
de
nece
ssita
ts a
l su
port
int
egra
l de
l itin
erar
i vita
l
43
24
La
ciut
adan
ia,
en
gene
ral,
enca
ra
no
exer
ceix
de
man
era
sist
emàt
ica
l’exi
gènc
ia
del d
ret a
ls s
erve
is s
ocia
ls
43
23
No
es fa
cilit
a al
s ci
utad
ans
un s
upor
t jur
ídic
in
depe
nden
t per
def
ensa
r els
seu
s dr
ets
en
l’acc
és a
les
pres
taci
ons
als
serv
eis
soci
als.
A
la C
arte
ra d
e S
erve
is S
ocia
ls n
o hi
ha
cap
serv
ei d
e su
port
juríd
ic in
depe
nden
t.
43
24
Un
Terc
er S
ecto
r S
ocia
l qu
e de
veg
ades
pr
iorit
za l
a ge
stió
de
recu
rsos
per
sob
re
de la
def
ensa
del
s dr
ets
i, en
el s
eu c
as, l
a re
ivin
dica
ció
o de
nunc
ia
43
23
Els
pr
essu
post
os
i el
s re
curs
os
que
s’as
sign
en
no
son
sufic
ient
s pe
r l’a
com
plim
ent p
le d
els
dret
s re
cone
guts
.
43
24
No
com
ptem
a
la
Gen
eral
itat
amb
una
estr
uctu
ra i
nstit
ucio
nal
de p
rou
relle
u pe
r ev
oluc
iona
r els
ser
veis
soc
ials
, com
ser
ia u
n S
erve
i Cat
alà
de S
erve
is S
ocia
ls o
n el
mon
m
unic
ipal
sig
ui c
lau
en la
sev
a go
vern
ança
.
44
44
Els
ser
veis
soc
ials
no
com
ptem
am
b un
co
ntín
uum
sufi
cien
t pe
r fa
cilit
ar u
na v
ida
autò
nom
a, a
mb
prou
div
ersi
tats
de
serv
eis
i la
poss
ibilit
at d
e co
mbi
nar-
los.
43
24
Els
ser
veis
soc
ials
est
an m
és e
nfoc
ats
a at
endr
e ne
cess
itats
qu
e a
prom
oure
la
au
tono
mia
de
la p
erso
na.
43
23
Man
ca
dife
renc
iar
el
reco
neix
emen
t de
l qu
antu
m
reco
negu
t, en
ba
se
al
dret
su
bjec
tiu i
les
nece
ssita
ts d
e su
port
, de
la
pres
crip
ció
de s
erve
is.
32
24
El
Sis
tem
a d’
Ate
nció
a
la
Dep
endè
ncia
no
es
pr
ou
gara
ntis
ta
y ge
nera
m
olta
bu
rocr
àcia
.
42
24
La d
etec
ció
i pr
otec
ció
en s
ituac
ions
de
risc,
de
m
aner
a no
tòria
en
re
laci
ó a
la
infà
ncia
, he
m d
’ass
umir-
la s
ense
mitj
ans
adie
nts.
42
24
El S
iste
ma
de S
erve
is S
ocia
ls e
sta
regu
lat
amb
un e
xcés
de
buro
cràc
ia3
22
4
FOR
TALE
SE
SIM
PAC
TE
DE
BIL
ITA
TS
IMPA
CT
E
PS
OC
TS
IST
PS
OC
TS
IST
Teni
m u
na v
isió
cla
ra i
cons
ensu
ada
de c
ap
on h
an d
’ana
r el
s se
rvei
s so
cial
s de
l fut
ur.
33
34
Febl
e lid
erat
ge p
olíti
c de
l mun
icip
alis
me
en
serv
eis
soci
als
33
34
Els
ser
veis
soc
ials
com
pten
am
b un
cre
ixen
t re
cone
ixem
ent
inst
ituci
onal
al
s pr
opis
m
unic
ipis
i co
mar
ques
.
33
34
Falta
de
visi
ó es
trat
ègic
a so
bre
el p
aper
de
ls s
erve
is s
ocia
ls c
om e
ix c
lau
del t
errit
ori.
33
44
Bon
niv
ell d
e lid
erat
ge p
rofe
ssio
nal a
ls s
erve
is
soci
als
loca
ls.
33
34
Dèfi
cit
en la
sis
tem
atitz
ació
del
s se
rvei
s i l
a re
spos
ta q
ue o
fere
ixen
.4
32
4
Cul
tura
pro
fess
iona
l am
b vo
caci
ó de
ser
vei i
ca
paci
tat d
’impl
icac
ió i
resi
lenc
ia.
33
33
Ens
man
quen
per
fils
prof
essi
onal
s in
tegr
ats
o vi
ncul
ats
als
EB
AS
.3
32
4
Mol
t co
neix
emen
t vi
venc
ial
i di
rect
e de
l te
rrito
ri i d
e la
real
itat s
ocia
l.4
43
3
Dèfi
cits
en
el
co
mpl
imen
t de
ra
tis
prof
essi
onal
s al
s E
BA
S4
32
4
Nom
bre
de p
erso
nes
que
treb
alle
n en
el
conj
unt d
e se
rvei
s so
cial
s de
l ter
ritor
i.2
24
3
Esc
assa
m
obilit
at
dels
pr
ofes
sion
als
en
dete
rmin
ats
àmbi
ts te
rrito
rials
pet
its.
33
23
Cap
acita
t pe
r pr
even
ir l’a
greu
jam
ent
de
situ
acio
ns d
e de
pend
ènci
a o
risc
soci
al.
42
23
Eve
ntua
litat
i
prec
arie
tat
de
una
part
im
port
ant
de p
rofe
ssio
nals
per
cau
sa d
el
sist
ema
de c
ontr
acte
s pr
ogra
mes
.
33
24
Som
un
sist
ema
que
s’or
ient
a a
una
resp
osta
a
la p
erso
na, d
e m
aner
a in
tegr
al i
holís
tica.
44
34
No
esta
defi
nida
una
pol
ítica
que
pro
mog
ui
una
carr
era
prof
essi
onal
hom
ogèn
ia.
33
24
20
El
treb
all
grup
al e
ntre
pro
fess
iona
ls i
am
b pe
rson
es u
suàr
ies
dels
ser
veis
soc
ials
com
a
bona
pra
ctic
a. P
er e
xem
ple
“apr
enen
tatg
e se
rvei
”, e
tc.
33
23
Els
EA
IA e
stan
en
una
dobl
e as
sign
ació
co
mpe
tenc
ial
amb
el
greu
ris
c d’
inco
herè
ncia
.
43
24
No
es
com
pta
amb
una
sist
emàt
ica
sufic
ient
de
prev
enci
ó de
ris
cos
labo
rals
, so
bre
tot e
n la
dim
ensi
ó ps
icos
ocia
l.
33
24
No
com
ptem
am
b en
torn
s se
gurs
, ni
am
b su
port
s ad
ient
s da
vant
po
ssib
les
agre
ssio
ns.
33
24
Tam
poc
es c
ompt
a am
b un
sup
ort
juríd
ic
adie
nt d
avan
t d’u
na e
vent
ual a
gres
sió.
33
24
Gra
n pa
rt
dels
no
stre
s re
curs
os
prof
essi
onal
s es
tan
dest
inat
s a
fer
gest
ió
adm
inis
trat
iva
33
24
Gra
n di
stan
cia
entr
e el
mon
aca
dèm
ic i
la
pràc
tica
prof
essi
onal
.3
32
3
Mas
sa s
ovin
t as
sum
im f
unci
ons
de s
upor
t a
les
pers
ones
per
sob
re d
e le
s no
stre
s po
ssib
ilitat
s i
recu
rsos
. P
er
exem
ple
en
habi
tatg
e.
43
24
En
aque
sta
taul
a de
Mar
c E
stra
tègi
c es
rec
ulle
n, p
er a
cad
ascu
na d
e le
s lín
ies
estr
atèg
ique
s ab
ans
expo
sade
s, e
ls r
espe
ctiu
s ob
ject
ius
estr
atèg
ics,
aix
í com
les
inic
iativ
es q
ue e
s pr
opos
a du
r a te
rme
dura
nt e
l per
íode
201
9-20
23. A
ixí m
atei
x le
s co
rres
pond
ènci
es d
’aqu
este
s am
b el
con
junt
de
línie
s es
trat
ègiq
ues
i l’a
punt
sob
re s
i es
trac
ta d
’un
tipus
d’in
icia
tiva
que
es c
onsi
dera
hau
ria d
’em
pren
dre
la p
ròpi
a A
CM
o c
adas
cun
dels
ens
loca
ls c
ompe
tent
s en
mat
èria
de
serv
eis
soci
als
i la
seva
prio
ritza
ció
–en
n
Un
cop
apro
vat c
om E
stra
tègi
a re
fere
ncia
l de
l’AC
M e
n l’à
mbi
t del
s se
rvei
s so
cial
s, e
s re
com
ana
un p
rocé
s pr
iorit
ari d
e pr
esen
taci
ó i p
oten
cial
con
sens
am
b la
FM
C, p
er u
na p
oste
rior
pres
enta
ció
a la
Gen
eral
itat i
difu
sió
glob
al.
21
LÍN
IES
ES
TR
AT
ÈG
IQU
ES
OB
JEC
TIU
S
ES
TR
AT
ÈG
ICS
INIC
IAT
IVE
S
2019
-202
3
CO
RR
ES
PO
NA
CM
AB
CD
LOC
AL
A.
AP
OD
ER
AR
LE
S
PE
R-
SO
NE
S P
ER
L’A
UT
ON
OM
IA I
LA P
AR
TIC
IPA
CIÓ
Per
sona
14:
Inco
rpor
ar n
ous
mo
-d
els,
ei
nes
i co
mp
etèn
cies
p
rofe
ssio
nals
pe
r si
tuar
la
p
erso
na a
l ce
ntre
del
sis
te-
ma
de
serv
eis
soci
als
com
a
acto
rs c
reat
ius
d’un
a m
illora
co
ntin
ua e
n un
mar
c si
stem
à-tic
de
re
cerc
a,
inno
vaci
ó
i d
esen
volu
pam
ent
d’aq
uest
no
u pa
radi
gma.
Inco
rpor
ar n
ous
mo
del
s, m
èto
des
i
com
pet
ènci
es p
rofe
ssio
nals
per
si-
tuar
la
per
sona
al
cent
re d
el s
iste
-m
a d
e se
rvei
s so
cial
s co
m a
act
ors
cr
eati
us, e
n el
mar
c d
’uns
pri
ncip
is
ètic
s co
here
nts
amb
la m
issi
ó d
els
serv
eis
soci
als.
Ela
bora
r un
mo
del
d’a
po
der
amen
t en
au-
tono
mia
i p
arti
cip
ació
, ce
ntra
t en
con
si-
dera
r la
per
sona
com
a p
rota
goni
sta
del s
eu
prop
i pro
ject
e vi
tal i
les
met
odol
ogie
s pe
r apl
i-ca
r-lo
–en
tre
les
qual
s le
s re
laci
onad
es a
mb
el
cons
truc
te d
e qu
alita
t de
vida
-, to
t cer
cant
un
canv
i cul
tura
l en
la re
laci
ó pe
rson
a-pr
ofes
sio-
nal d
els
serv
eis
soci
als.
14
AC
M
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
-tu
r C
omitè
Cie
ntífi
c)
Defi
nir
les
co
mp
etèn
cies
p
rofe
ssio
nals
d
e ca
ràct
er
tran
sver
sal
–d’a
utog
estió
em
ocio
nal
i re
laci
onal
s- q
ue h
an d
e fa
cilit
ar
l’aco
mpa
nyam
ent
i l’a
pode
ram
ent
de
les
pers
ones
.
14
AC
M
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
-tu
r C
omitè
Cie
ntífi
c)
Rea
litza
r un
a m
illora
con
tinua
, e
n un
m
arc
sist
emàt
ic d
e re
cerc
a, i
nno
va-
ció
i d
esen
volu
pam
ent
d’aq
uest
nou
pa
radi
gma
cent
rat
en
l’aco
mpa
nya-
men
t i a
pode
ram
ent d
e la
per
sona
.
Cre
ar u
na l
ínia
de
rece
rca
aplic
ada
en e
l ca
mp
dels
Ser
veis
Soc
ials
d’à
mbi
t lo
cal q
ue
com
pti a
mb
el s
upor
t de
l’AC
M, t
ot d
ispo
sant
d’
un C
om
itè
Cie
ntífi
c en
Ser
veis
So
cial
s d
’àm
bit
loca
l15 –
on h
i par
ticip
in e
ls p
rinci
pals
ac
tors
, en
tre
els
qual
s: p
erso
nes
resp
onsa
-bl
es d
els
serv
eis
soci
als
loca
ls, p
rofe
ssio
nals
, do
cent
s i p
erso
nes
expe
rtes
en
aque
st à
m-
bit-
. Aqu
est c
omitè
cie
ntífi
c tin
drà,
ent
re a
ltres
fu
ncio
ns,
les
de:
elab
orar
el m
odel
d’a
pode
-ra
men
t, va
lidar
les
met
odol
ogie
s, l
es e
ines
, el
s pr
otoc
ols
a ut
ilitza
r, et
c.,
enve
rs l
a se
va
hom
ogen
eïtz
ació
i es
tand
ardi
tzac
ió.
12
4A
CM
(e
s re
com
ana
crea
r am
b ca
ràct
er d
e m
àxim
a pr
i-or
itat
el C
omitè
Cie
ntífi
c, a
ixí
com
pla
ntej
ar a
la
FMC
que
es
pu
gui
crea
r de
m
aner
a co
njun
ta.)
Cre
ar u
n B
anc
d’in
terc
anvi
de
pro
ject
es
i b
one
s p
ràct
ique
s pe
r ta
l d’
incr
emen
tar
la c
apac
itat
de t
rans
ferè
ncia
d’e
xper
iènc
ies
d’in
terv
enci
ó in
divi
dual
i
fam
iliar,
grup
al,
col·l
ectiv
a i
com
unità
ria,
orga
nitz
acio
nal,
etc.
, en
tre
terr
itoris
; fo
men
tant
el d
isse
ny d
e m
anua
ls d
’us
com
ú i d
e m
odel
s de
pro
ject
es
per s
iste
mat
itzar
, aco
mpa
nyar
i m
onito
ritza
r la
impl
emen
taci
ó de
les
inic
iativ
es.
12
34
AC
M (
Aqu
esta
inic
iativ
a ja
es
ve re
alitz
ant,
però
es
cons
ide-
ra im
port
ant c
rear
el B
anc
per
asso
lir u
na m
ajor
efic
àcia
)
22
B.
SE
R M
OT
OR
DE
CA
NV
I P
ER
RE
DU
IR D
ES
IGU
ALT
AT
S I
C
RÉ
IXE
R E
N D
RE
TS
I I
NC
LU-
SIÓ
So
ciet
at16
: C
rear
es
pai
s co
l·la-
bo
rati
us i
esta
blir
alia
nces
am
b
el c
onj
unt
d’a
cto
rs d
el n
ostr
e en
-to
rn s
ocia
l per
co
mp
arti
r p
roje
c-te
s i p
rom
our
e un
a so
ciet
at m
és
incl
usiv
a qu
e re
unei
xi m
illors
con
-di
cion
s de
jus
tícia
soc
ial,
cohe
sió
igua
ltat i
val
orac
ió d
e la
div
ersi
tat.
Cre
ar i
acti
var
esp
ais
de
inte
rcan
vi,
com
unic
ació
i
col·l
abo
raci
ó
entr
e un
a am
pla
div
ersi
tat
d’a
cto
rs
Faci
litar
i
pote
ncia
r l’a
cció
co
mun
itàr
ia
a tr
avés
de
mec
anis
mes
de
coo
per
ació
, co
ord
inac
ió i
actu
ació
inte
gra
da
entr
e el
co
njun
t d
’act
ors
per
gen
erar
ent
orns
més
in
clus
ius
i pe
r la
igu
alta
t, co
m a
ra é
s el
cas
de
ls P
lans
d’In
clus
ió c
omun
itària
, le
s Ta
ules
de
Sal
ut M
enta
l o to
ta a
ctua
ció
que
resp
ongu
i a
una
real
itat s
ocia
l tra
nsve
rsal
.
23
4E
ns
loca
ls
(les
ini-
ciat
ives
d’
acci
ó co
mun
itària
i
part
icip
ació
han
de
ge
nera
r un
al
t val
or i
reto
rn)
Dis
seny
ar i
apl
icar
, de
s de
ls s
erve
is s
ocia
ls
loca
ls,
acci
ons
, p
lans
i m
èto
des
de
màr
-q
ueti
ng s
oci
al i
com
unic
ació
que
pot
enci
ïn
la p
artic
ipac
ió d
e le
s pe
rson
es, e
ls p
rofe
ssio
-na
ls, e
ls a
ctor
s lo
cals
i la
ciu
tada
nia.
23
4E
ns l
oca
ls (a
ques
-ta
ac
tuac
ió
és
de c
aràc
ter
es-
trat
ègic
per
po-
tenc
iar
el
canv
i cu
ltura
l qu
e su
-po
sa la
vis
ió e
x-po
sada
)
Est
ablir
xa
rxes
d
e co
ord
inac
ió
form
alit
zad
es e
ntre
sis
tem
es a
mb
id
ea d
e co
ntin
uïta
t.
Defi
nir,
a ni
vell
del
conj
unt
de p
aís,
pau
tes,
p
roto
cols
i cr
iter
is d
’act
uaci
ó t
rans
vers
al
en
xarx
a en
tre
els
dife
rent
s si
stem
es
que
in
terv
enen
en
l’à
mb
it
loca
l, to
t co
ncre
tant
els
indi
cado
rs d
’ava
luac
ió c
omun
s i c
ompa
rtits
de
les
actu
acio
ns i
dels
resu
ltats
.
23
4A
CM
(e
s re
com
a-na
que
aqu
esta
in
icia
tiva
la l
ider
i el
fu
tur
Com
itè
Cie
ntífi
c)
C.
PR
OM
OU
RE
E
LS
SE
R-
VE
IS S
OC
IALS
CO
M A
EIX
CLA
U
EN
EL
PLA
NE
JAM
EN
T I
DE
SE
N-
VO
LUPA
ME
NT
DE
L T
ER
RIT
OR
I
Mai
te i
Ro
sa
Terr
ito
ri17
: S
igni
ficar
el
s se
rvei
s so
cial
s co
m a
eix
del
s p
roje
ctes
g
lob
als
de
terr
ito
ri,
en
base
a
una
do
ble
via
de
po
sta
en v
alo
r de
l que
apo
rten
, ta
nt e
n el
co
nei-
xem
ent
de
la r
ealit
at s
oci
al c
om
pel q
ue f
a a
l’im
pac
te s
oci
al i
el
reto
rn e
conò
mic
que
gen
eren
.
Pro
mou
re l
a pa
rtic
ipac
ió d
els
serv
eis
soci
als
loca
ls e
n la
defi
nici
ó i i
mpl
emen
-ta
ció
de
pro
ject
es g
lob
als
de
terr
i-to
ri.
Pro
posa
r la
par
ticip
ació
del
s S
erve
is s
ocia
ls
loca
ls e
n l’e
labo
raci
ó de
ls p
lans
est
ratè
gics
de
l res
pect
iu te
rrito
ri.
24
Ens
loca
ls
Sis
tem
atitz
ar la
rec
ollid
a i t
ract
amen
t de
da-
des
relle
vant
s en
rel
ació
a p
lans
est
ratè
gics
de
l ter
ritor
i i p
ublic
itar-
ho.
24
Ens
loca
ls
Cre
ar à
mbi
ts d
e co
oper
ació
inte
rter
ritor
ial e
n pr
oces
sos
de c
ontr
acta
ció
públ
ica
de s
erve
is
quan
aix
ò pe
rmet
i la
sost
enib
ilitat
del
sis
tem
a i l
a ge
nera
ció
d’un
a m
ajor
apo
rtac
ió d
e va
lor a
le
s pe
rson
es i
els
resp
ectiu
s te
rrito
ris.
4E
ns l
ocal
s (u
n ex
empl
e cl
ar
és l
a co
ntra
ctac
ió d
e la
te
leas
sist
ènci
a).
Aco
nseg
uir
acor
ds
que
faci
litin
si
nèrg
ies
i co
mpr
omis
os s
ecto
rials
per
im
puls
ar e
l co
-ne
ixem
ent i
la m
oder
nitz
ació
del
terr
itori
4E
ns lo
cals
Impl
emen
tar p
roje
ctes
d’in
clus
ió la
bora
l per
a
col·l
ectiu
s de
sfav
orits
am
b el
com
prom
ís d
e le
s ad
min
istr
acio
ns lo
cals
del
ter
ritor
i, de
les
entit
ats
del t
erce
r sec
tor i
del
teix
it em
pres
aria
l
24
Ens
loca
ls
Con
èixe
r i d
ifond
re l
’imp
acte
so
cial
i
el r
eto
rn e
conò
mic
que
gen
eren
els
se
rvei
s so
cial
s
Rea
litza
r es
tudi
s d’
impa
cte
en
qual
itat
de
vida
, so
cial
i d
e re
torn
eco
nòm
ic,
d’ac
ord
amb
una
met
odol
ogia
com
part
ida
pels
Ser
-ve
is S
ocia
ls lo
cals
.
12
4A
CM
i en
s lo
cals
(e
s re
com
ana
que
aque
sta
inic
iativ
a la
lide
ri el
futu
r C
omitè
C
ient
ífic)
23
B.
SE
R M
OT
OR
DE
CA
NV
I P
ER
RE
DU
IR D
ES
IGU
ALT
AT
S I
C
RÉ
IXE
R E
N D
RE
TS
I I
NC
LU-
SIÓ
So
ciet
at16
: C
rear
es
pai
s co
l·la-
bo
rati
us i
esta
blir
alia
nces
am
b
el c
onj
unt
d’a
cto
rs d
el n
ostr
e en
-to
rn s
ocia
l per
co
mp
arti
r p
roje
c-te
s i p
rom
our
e un
a so
ciet
at m
és
incl
usiv
a qu
e re
unei
xi m
illors
con
-di
cion
s de
jus
tícia
soc
ial,
cohe
sió
igua
ltat i
val
orac
ió d
e la
div
ersi
tat.
Cre
ar i
acti
var
esp
ais
de
inte
rcan
vi,
com
unic
ació
i
col·l
abo
raci
ó
entr
e un
a am
pla
div
ersi
tat
d’a
cto
rs
Faci
litar
i
pote
ncia
r l’a
cció
co
mun
itàr
ia
a tr
avés
de
mec
anis
mes
de
coo
per
ació
, co
ord
inac
ió i
actu
ació
inte
gra
da
entr
e el
co
njun
t d
’act
ors
per
gen
erar
ent
orns
més
in
clus
ius
i pe
r la
igu
alta
t, co
m a
ra é
s el
cas
de
ls P
lans
d’In
clus
ió c
omun
itària
, le
s Ta
ules
de
Sal
ut M
enta
l o to
ta a
ctua
ció
que
resp
ongu
i a
una
real
itat s
ocia
l tra
nsve
rsal
.
23
4E
ns
loca
ls
(les
ini-
ciat
ives
d’
acci
ó co
mun
itària
i
part
icip
ació
han
de
ge
nera
r un
al
t val
or i
reto
rn)
Dis
seny
ar i
apl
icar
, de
s de
ls s
erve
is s
ocia
ls
loca
ls,
acci
ons
, p
lans
i m
èto
des
de
màr
-q
ueti
ng s
oci
al i
com
unic
ació
que
pot
enci
ïn
la p
artic
ipac
ió d
e le
s pe
rson
es, e
ls p
rofe
ssio
-na
ls, e
ls a
ctor
s lo
cals
i la
ciu
tada
nia.
23
4E
ns l
oca
ls (a
ques
-ta
ac
tuac
ió
és
de c
aràc
ter
es-
trat
ègic
per
po-
tenc
iar
el
canv
i cu
ltura
l qu
e su
-po
sa la
vis
ió e
x-po
sada
)
Est
ablir
xa
rxes
d
e co
ord
inac
ió
form
alit
zad
es e
ntre
sis
tem
es a
mb
id
ea d
e co
ntin
uïta
t.
Defi
nir,
a ni
vell
del
conj
unt
de p
aís,
pau
tes,
p
roto
cols
i cr
iter
is d
’act
uaci
ó t
rans
vers
al
en
xarx
a en
tre
els
dife
rent
s si
stem
es
que
in
terv
enen
en
l’à
mb
it
loca
l, to
t co
ncre
tant
els
indi
cado
rs d
’ava
luac
ió c
omun
s i c
ompa
rtits
de
les
actu
acio
ns i
dels
resu
ltats
.
23
4A
CM
(e
s re
com
a-na
que
aqu
esta
in
icia
tiva
la l
ider
i el
fu
tur
Com
itè
Cie
ntífi
c)
C.
PR
OM
OU
RE
E
LS
SE
R-
VE
IS S
OC
IALS
CO
M A
EIX
CLA
U
EN
EL
PLA
NE
JAM
EN
T I
DE
SE
N-
VO
LUPA
ME
NT
DE
L T
ER
RIT
OR
I
Mai
te i
Ro
sa
Terr
ito
ri17
: S
igni
ficar
el
s se
rvei
s so
cial
s co
m a
eix
del
s p
roje
ctes
g
lob
als
de
terr
ito
ri,
en
base
a
una
do
ble
via
de
po
sta
en v
alo
r de
l que
apo
rten
, ta
nt e
n el
co
nei-
xem
ent
de
la r
ealit
at s
oci
al c
om
pel q
ue f
a a
l’im
pac
te s
oci
al i
el
reto
rn e
conò
mic
que
gen
eren
.
Pro
mou
re l
a pa
rtic
ipac
ió d
els
serv
eis
soci
als
loca
ls e
n la
defi
nici
ó i i
mpl
emen
-ta
ció
de
pro
ject
es g
lob
als
de
terr
i-to
ri.
Pro
posa
r la
par
ticip
ació
del
s S
erve
is s
ocia
ls
loca
ls e
n l’e
labo
raci
ó de
ls p
lans
est
ratè
gics
de
l res
pect
iu te
rrito
ri.
24
Ens
loca
ls
Sis
tem
atitz
ar la
rec
ollid
a i t
ract
amen
t de
da-
des
relle
vant
s en
rel
ació
a p
lans
est
ratè
gics
de
l ter
ritor
i i p
ublic
itar-
ho.
24
Ens
loca
ls
Cre
ar à
mbi
ts d
e co
oper
ació
inte
rter
ritor
ial e
n pr
oces
sos
de c
ontr
acta
ció
públ
ica
de s
erve
is
quan
aix
ò pe
rmet
i la
sost
enib
ilitat
del
sis
tem
a i l
a ge
nera
ció
d’un
a m
ajor
apo
rtac
ió d
e va
lor a
le
s pe
rson
es i
els
resp
ectiu
s te
rrito
ris.
4E
ns l
ocal
s (u
n ex
empl
e cl
ar
és l
a co
ntra
ctac
ió d
e la
te
leas
sist
ènci
a).
Aco
nseg
uir
acor
ds
que
faci
litin
si
nèrg
ies
i co
mpr
omis
os s
ecto
rials
per
im
puls
ar e
l co
-ne
ixem
ent i
la m
oder
nitz
ació
del
terr
itori
4E
ns lo
cals
Impl
emen
tar p
roje
ctes
d’in
clus
ió la
bora
l per
a
col·l
ectiu
s de
sfav
orits
am
b el
com
prom
ís d
e le
s ad
min
istr
acio
ns lo
cals
del
ter
ritor
i, de
les
entit
ats
del t
erce
r sec
tor i
del
teix
it em
pres
aria
l
24
Ens
loca
ls
Con
èixe
r i d
ifond
re l
’imp
acte
so
cial
i
el r
eto
rn e
conò
mic
que
gen
eren
els
se
rvei
s so
cial
s
Rea
litza
r es
tudi
s d’
impa
cte
en
qual
itat
de
vida
, so
cial
i d
e re
torn
eco
nòm
ic,
d’ac
ord
amb
una
met
odol
ogia
com
part
ida
pels
Ser
-ve
is S
ocia
ls lo
cals
.
12
4A
CM
i en
s lo
cals
(e
s re
com
ana
que
aque
sta
inic
iativ
a la
lide
ri el
futu
r C
omitè
C
ient
ífic)
24
D.
AVA
NÇ
AR
CA
P U
N S
IS-
TE
MA
DE
SE
RV
EIS
SO
-C
IALS
IN
TE
GR
AT,
U
NI-
VE
RS
AL
I DE
QU
ALI
TAT
Sis
tem
a18:
Ava
nçar
cap
a u
n S
iste
ma
de S
erve
is S
oci-
als
d’àm
bit
loca
l que
inte
-g
ri e
n un
fun
cio
nam
ent
unifi
cat
el
conj
unt
de
serv
eis
soci
als
i d’a
ltre
s se
rvei
s de
l re
spec
tiu t
er-
ritor
i i
una
mill
or
do
taci
ó
de
sup
ort
s p
rofe
ssio
-na
ls,
tot
gar
anti
nt l’
abas
t un
iver
sal,
la r
espo
nsab
ilitat
pú
blic
a i
les
cond
icio
ns
bàsi
ques
d’
acce
ssib
ilitat
, pa
rtic
ipac
ió,
equi
tat
i qua
-lit
at.
Ava
nçar
cap
a u
n S
iste
ma
de
Ser
veis
S
ocia
ls
d’àm
bit
loca
l qu
e in
teg
ri e
n un
fu
ncio
nam
ent
unifi
cat
el
conj
unt
de
serv
eis
soci
als
del
resp
ectiu
ter
-rit
ori.
Cre
ar
un
sist
ema
d’in
form
ació
so
cial
co
mp
arti
t en
tre
les
dife
rent
s ad
min
istr
acio
ns
i el
s di
fere
nts
agen
ts,
que
doni
res
post
a al
co
njun
t de
ls
serv
eis
soci
als
del
resp
ectiu
te
rrito
ri i
perm
eti
la u
tilitz
ació
de
les
nove
s te
cnol
ogie
s pe
r par
t del
s ci
utad
ans
en l’
accé
s a
la in
form
ació
, als
ser
veis
, a le
s pr
esta
cion
s i
als
tràm
its.
Aix
ò co
mpo
rta
la in
tero
pera
tivita
t de
ls d
ifere
nts
Sis
tem
es d
’Info
rmac
ió,
per
faci
litar
la g
estió
de
la in
form
ació
, la
inte
rven
ció
coor
dina
da i
en
xarx
a, e
ntre
pro
fess
iona
ls i
en
tre
depa
rtam
ents
, la
rec
ollid
a i
anàl
isi
de
dade
s i l
a e-
adm
inis
trac
ió.
12
34
AC
M (A
ques
ta in
i-ci
ativ
a es
con
si-
dera
de
màx
ima
prio
ritat
per
po
der
avan
çar
cap
al S
iste
ma
unifi
cat q
ue e
s pr
opos
a)
Ref
orm
a le
gis
lati
va
i p
la
sect
ori
al
de
tran
sici
ó
per
fer
efec
tiva
la
unifi
caci
ó fu
ncio
nal d
els
serv
eis
soci
als.
4A
CM
Millo
rar
la
com
plem
enta
rieta
t i
el
treb
all
conj
unt
dels
Ser
veis
so-
cial
s lo
cals
am
b la
res
ta d
e la
xa
rxa
de s
erve
is i
ent
itats
que
ac
tuen
en
el n
ostr
e àm
bit
terr
i-to
rial,
esta
blin
t fó
rmul
es d
e co
-o
per
ació
i d
isse
nyan
t cir
cuit
s i
pro
toco
ls d
’inte
rven
ció
en
xarx
a
4A
CM
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
tur
Com
itè C
ient
ífic)
Aco
nseg
uir
una
mill
or
do
ta-
ció
de
sup
ort
s p
rofe
ssi-
ona
ls i
recu
rso
s tè
cnic
s o
mat
eria
ls,
tot
gar
an-
tint
l’a
bast
un
iver
sal,
la
resp
onsa
bilit
at
públ
ica
i le
s co
ndic
ions
bà
siqu
es
d’ac
cess
ibilit
at,
part
icip
a-ci
ó, e
quita
t i q
ualit
at.
Inst
ar la
rev
isió
, re
defin
ició
i ac
tua-
litza
ció
de
la c
arte
ra d
e S
er-
veis
So
cial
s pe
r do
nar
resp
os-
ta a
les
nece
ssita
ts i
expe
ctat
i-ve
s de
la c
iuta
dani
a, fe
r pos
sibl
e la
inte
grac
ió fu
ncio
nal e
n co
ndi-
cion
s eq
uita
tives
i s
er c
oher
ent
amb
el
Mod
el
d’ap
oder
amen
t de
les
pers
ones
aba
ns e
xpos
at.
4A
CM
Ade
quac
ió d
e la
do
taci
ó i
div
ersi
-ta
t d
e p
erfi
ls p
rofe
ssio
nals
a l
es
nece
ssita
ts e
xist
ents
, ai
xí a
l M
odel
d’
apod
eram
ent
i la
futu
ra C
arte
ra d
e S
erve
is S
ocia
ls.
Aqu
esta
act
uaci
ó ha
de
com
port
ar,
entr
e al
tres
m
esur
es,
la
inco
rpor
a-ci
ó de
no
us p
erfi
ls p
rofe
ssio
nals
a
l’àm
bit
d
els
serv
eis
soci
als
en
div
erse
s d
imen
sio
ns
com
ar
a:
sup
ort
p
sico
lòg
ic,
ped
agò
gic
, ju
ríd
ic,
de
ges
tió
ec
onò
mic
a,
arq
uite
ctur
a, i
nteg
rad
ors
so
cial
s,
etc.
4A
CM
Ass
olir
un e
qui
libri
ter
rito
ri-
al,
que
gara
ntei
xi
l’acc
és
de
la c
iuta
dani
a al
s S
ER
VE
IS S
O-
CIA
LS L
OC
ALS
en
igua
ltat
de
cond
icio
ns, p
er d
onar
lloc
a u
n si
stem
a un
iver
sal
basa
t en
el
reco
neix
emen
t de
dret
s.
Ref
orm
ar l’
actu
al s
iste
ma
de fi
nanç
a-m
ent
dels
ser
veis
soc
ials
, m
itjan
çant
un
a de
finic
ió i
aplic
ació
d’u
ns in
dica
-do
rs c
lau
que
perm
etin
una
do
taci
ó
i fi
nanç
amen
t d
els
SE
RV
EIS
SO
-C
IALS
LO
CA
LS e
n co
ndic
ions
de
qual
itat,
equi
libri
i equ
itat t
errit
oria
l.
4A
CM
Defi
nir
i ap
licar
els
pro
cess
os
de
capa
cita
ció,
tè
cnic
s i
els
crite
ris d
’ate
nció
per
mill
ora
r la
qua
litat
del
s se
rvei
s, o
pti
-m
itza
r el
s re
curs
os
i millo
rar
la g
estió
.
Dis
seny
ar u
n p
la d
e fo
rmac
ió c
ontín
ua i
pe
rman
ent o
rient
at a
ls re
quer
imen
ts d
els
nous
m
odel
s d’
acom
pany
amen
t i
apod
eram
ent
cent
rats
en
la p
erso
na,
basa
t en
la d
etec
ció
rigor
osa
de
les
nece
ssita
ts
form
ativ
es
dels
di
fere
nts
col·l
ectiu
s pr
ofes
sion
als
i la
ca
paci
taci
ó ge
renc
ial
del
rol
dire
ctiu
de
S
ER
VE
IS S
OC
IALS
LO
CA
LS.
4A
CM
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
tur
Com
itè C
ient
ífic)
Est
ablir
aco
rds
glob
als
a C
atal
unya
, en
tre
els
ens
loca
ls i
la G
ener
alita
t, pe
r ho
mog
eneï
tzar
le
s co
ndic
ions
de
cop
agam
ent.
4A
CM
Defi
nir
norm
ativ
amen
t i
com
part
ir el
s p
roce
sso
s tè
cnic
s i
els
crite
ris d
’ate
nció
es
tabl
int
prot
ocol
s d’
inte
rven
ció
indi
vidu
al-
fam
iliar
paut
ats
en f
unci
ó de
les
tip
olog
ies
d’us
uaris
/ p
robl
emàt
ique
s so
cial
s i e
stab
lint
fórm
ules
tipu
s d’
abor
datg
e.
4A
CM
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
tur
Com
itè C
ient
ífic)
Est
ablir
cri
teri
s i
ind
icad
ors
de
qua
litat
co
mp
arti
ts
per
incr
emen
tar
l’opt
imitz
ació
de
ls r
ecur
sos,
mitj
ança
nt l
a im
plem
enta
ció
de
prot
ocol
s d’
aten
ció,
de
la
ge
stió
pe
r pr
oces
sos,
de
ls
sist
emes
d’
aval
uaci
ó de
ls
serv
eis
pres
tats
i de
l’ac
tuac
ió t
ècni
ca e
n le
s di
fere
nts
form
es d
’ate
nció
, etc
.
4A
CM
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
tur
Com
itè C
ient
ífic)
25
D.
AVA
NÇ
AR
CA
P U
N S
IS-
TE
MA
DE
SE
RV
EIS
SO
-C
IALS
IN
TE
GR
AT,
U
NI-
VE
RS
AL
I DE
QU
ALI
TAT
Sis
tem
a18:
Ava
nçar
cap
a u
n S
iste
ma
de S
erve
is S
oci-
als
d’àm
bit
loca
l que
inte
-g
ri e
n un
fun
cio
nam
ent
unifi
cat
el
conj
unt
de
serv
eis
soci
als
i d’a
ltre
s se
rvei
s de
l re
spec
tiu t
er-
ritor
i i
una
mill
or
do
taci
ó
de
sup
ort
s p
rofe
ssio
-na
ls,
tot
gar
anti
nt l’
abas
t un
iver
sal,
la r
espo
nsab
ilitat
pú
blic
a i
les
cond
icio
ns
bàsi
ques
d’
acce
ssib
ilitat
, pa
rtic
ipac
ió,
equi
tat
i qua
-lit
at.
Ava
nçar
cap
a u
n S
iste
ma
de
Ser
veis
S
ocia
ls
d’àm
bit
loca
l qu
e in
teg
ri e
n un
fu
ncio
nam
ent
unifi
cat
el
conj
unt
de
serv
eis
soci
als
del
resp
ectiu
ter
-rit
ori.
Cre
ar
un
sist
ema
d’in
form
ació
so
cial
co
mp
arti
t en
tre
les
dife
rent
s ad
min
istr
acio
ns
i el
s di
fere
nts
agen
ts,
que
doni
res
post
a al
co
njun
t de
ls
serv
eis
soci
als
del
resp
ectiu
te
rrito
ri i
perm
eti
la u
tilitz
ació
de
les
nove
s te
cnol
ogie
s pe
r par
t del
s ci
utad
ans
en l’
accé
s a
la in
form
ació
, als
ser
veis
, a le
s pr
esta
cion
s i
als
tràm
its.
Aix
ò co
mpo
rta
la in
tero
pera
tivita
t de
ls d
ifere
nts
Sis
tem
es d
’Info
rmac
ió,
per
faci
litar
la g
estió
de
la in
form
ació
, la
inte
rven
ció
coor
dina
da i
en
xarx
a, e
ntre
pro
fess
iona
ls i
en
tre
depa
rtam
ents
, la
rec
ollid
a i
anàl
isi
de
dade
s i l
a e-
adm
inis
trac
ió.
12
34
AC
M (A
ques
ta in
i-ci
ativ
a es
con
si-
dera
de
màx
ima
prio
ritat
per
po
der
avan
çar
cap
al S
iste
ma
unifi
cat q
ue e
s pr
opos
a)
Ref
orm
a le
gis
lati
va
i p
la
sect
ori
al
de
tran
sici
ó
per
fer
efec
tiva
la
unifi
caci
ó fu
ncio
nal d
els
serv
eis
soci
als.
4A
CM
Millo
rar
la
com
plem
enta
rieta
t i
el
treb
all
conj
unt
dels
Ser
veis
so-
cial
s lo
cals
am
b la
res
ta d
e la
xa
rxa
de s
erve
is i
ent
itats
que
ac
tuen
en
el n
ostr
e àm
bit
terr
i-to
rial,
esta
blin
t fó
rmul
es d
e co
-o
per
ació
i d
isse
nyan
t cir
cuit
s i
pro
toco
ls d
’inte
rven
ció
en
xarx
a
4A
CM
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
tur
Com
itè C
ient
ífic)
Aco
nseg
uir
una
mill
or
do
ta-
ció
de
sup
ort
s p
rofe
ssi-
ona
ls i
recu
rso
s tè
cnic
s o
mat
eria
ls,
tot
gar
an-
tint
l’a
bast
un
iver
sal,
la
resp
onsa
bilit
at
públ
ica
i le
s co
ndic
ions
bà
siqu
es
d’ac
cess
ibilit
at,
part
icip
a-ci
ó, e
quita
t i q
ualit
at.
Inst
ar la
rev
isió
, re
defin
ició
i ac
tua-
litza
ció
de
la c
arte
ra d
e S
er-
veis
So
cial
s pe
r do
nar
resp
os-
ta a
les
nece
ssita
ts i
expe
ctat
i-ve
s de
la c
iuta
dani
a, fe
r pos
sibl
e la
inte
grac
ió fu
ncio
nal e
n co
ndi-
cion
s eq
uita
tives
i s
er c
oher
ent
amb
el
Mod
el
d’ap
oder
amen
t de
les
pers
ones
aba
ns e
xpos
at.
4A
CM
Ade
quac
ió d
e la
do
taci
ó i
div
ersi
-ta
t d
e p
erfi
ls p
rofe
ssio
nals
a l
es
nece
ssita
ts e
xist
ents
, ai
xí a
l M
odel
d’
apod
eram
ent
i la
futu
ra C
arte
ra d
e S
erve
is S
ocia
ls.
Aqu
esta
act
uaci
ó ha
de
com
port
ar,
entr
e al
tres
m
esur
es,
la
inco
rpor
a-ci
ó de
no
us p
erfi
ls p
rofe
ssio
nals
a
l’àm
bit
d
els
serv
eis
soci
als
en
div
erse
s d
imen
sio
ns
com
ar
a:
sup
ort
p
sico
lòg
ic,
ped
agò
gic
, ju
ríd
ic,
de
ges
tió
ec
onò
mic
a,
arq
uite
ctur
a, i
nteg
rad
ors
so
cial
s,
etc.
4A
CM
Ass
olir
un e
qui
libri
ter
rito
ri-
al,
que
gara
ntei
xi
l’acc
és
de
la c
iuta
dani
a al
s S
ER
VE
IS S
O-
CIA
LS L
OC
ALS
en
igua
ltat
de
cond
icio
ns, p
er d
onar
lloc
a u
n si
stem
a un
iver
sal
basa
t en
el
reco
neix
emen
t de
dret
s.
Ref
orm
ar l’
actu
al s
iste
ma
de fi
nanç
a-m
ent
dels
ser
veis
soc
ials
, m
itjan
çant
un
a de
finic
ió i
aplic
ació
d’u
ns in
dica
-do
rs c
lau
que
perm
etin
una
do
taci
ó
i fi
nanç
amen
t d
els
SE
RV
EIS
SO
-C
IALS
LO
CA
LS e
n co
ndic
ions
de
qual
itat,
equi
libri
i equ
itat t
errit
oria
l.
4A
CM
Defi
nir
i ap
licar
els
pro
cess
os
de
capa
cita
ció,
tè
cnic
s i
els
crite
ris d
’ate
nció
per
mill
ora
r la
qua
litat
del
s se
rvei
s, o
pti
-m
itza
r el
s re
curs
os
i millo
rar
la g
estió
.
Dis
seny
ar u
n p
la d
e fo
rmac
ió c
ontín
ua i
pe
rman
ent o
rient
at a
ls re
quer
imen
ts d
els
nous
m
odel
s d’
acom
pany
amen
t i
apod
eram
ent
cent
rats
en
la p
erso
na,
basa
t en
la d
etec
ció
rigor
osa
de
les
nece
ssita
ts
form
ativ
es
dels
di
fere
nts
col·l
ectiu
s pr
ofes
sion
als
i la
ca
paci
taci
ó ge
renc
ial
del
rol
dire
ctiu
de
S
ER
VE
IS S
OC
IALS
LO
CA
LS.
4A
CM
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
tur
Com
itè C
ient
ífic)
Est
ablir
aco
rds
glob
als
a C
atal
unya
, en
tre
els
ens
loca
ls i
la G
ener
alita
t, pe
r ho
mog
eneï
tzar
le
s co
ndic
ions
de
cop
agam
ent.
4A
CM
Defi
nir
norm
ativ
amen
t i
com
part
ir el
s p
roce
sso
s tè
cnic
s i
els
crite
ris d
’ate
nció
es
tabl
int
prot
ocol
s d’
inte
rven
ció
indi
vidu
al-
fam
iliar
paut
ats
en f
unci
ó de
les
tip
olog
ies
d’us
uaris
/ p
robl
emàt
ique
s so
cial
s i e
stab
lint
fórm
ules
tipu
s d’
abor
datg
e.
4A
CM
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
tur
Com
itè C
ient
ífic)
Est
ablir
cri
teri
s i
ind
icad
ors
de
qua
litat
co
mp
arti
ts
per
incr
emen
tar
l’opt
imitz
ació
de
ls r
ecur
sos,
mitj
ança
nt l
a im
plem
enta
ció
de
prot
ocol
s d’
aten
ció,
de
la
ge
stió
pe
r pr
oces
sos,
de
ls
sist
emes
d’
aval
uaci
ó de
ls
serv
eis
pres
tats
i de
l’ac
tuac
ió t
ècni
ca e
n le
s di
fere
nts
form
es d
’ate
nció
, etc
.
4A
CM
(es
reco
man
a qu
e aq
uest
a in
icia
tiva
la li
deri
el fu
tur
Com
itè C
ient
ífic)
26
Des
bur
ocr
atit
zar
els
proc
esso
s de
tr
amita
ció
en
l’àm
bit
dels
se
rvei
s so
cial
s bà
sics
, m
itjan
çant
la
revi
sió,
la
sim
plifi
caci
ó,
l’est
anda
rditz
ació
i l’i
ncre
men
t de
l sup
ort
a la
ge
stió
adm
inis
trat
iva.
4A
CM
Rea
litza
r un
a m
illo
r su
per
visi
ó
tècn
ica
dels
/les
dire
ctiu
s/ve
s de
ls s
erve
is s
ocia
ls l
ocal
s pe
r ga
rant
ir el
de
senv
olup
amen
t ho
mog
eni d
el s
iste
ma
i la
impl
e-m
enta
ció
unifo
rme
dels
est
àn-
dard
s de
qua
litat
, re
spec
tant
la
idio
sinc
ràsi
a te
rrito
rial.
4E
ns lo
cals
Aco
nseg
uir q
ue l’
AC
M a
po
r-ti
un
alt
nive
ll d
’efi
càci
a en
la
tr
ansf
orm
ació
de
m
odel
s, e
ntor
ns i
sist
ema
que
com
port
a l’e
stra
tègi
a de
finid
a.
Ass
olir
la c
ondi
ció
norm
ativ
a –c
om a
en
titat
rep
rese
ntat
iva-
d’a
ctor
rec
o-ne
gut
en l
’act
ualit
zaci
ó de
ls p
lans
d
’est
udis
uni
vers
itar
is a
les
nove
s re
alita
ts
soci
als
tot
pote
ncia
nt
dis-
seny
s cu
rric
ular
s m
és t
rans
vers
als
i ad
equa
ts a
ls n
ous
mod
els.
12
34
AC
M
14
Aqu
esta
líni
a es
trat
ègic
a es
rela
cion
a am
b la
prim
era
dim
ensi
ó de
la v
isió
de
futu
r: C
ada
pers
ona
pugu
i viu
re u
na v
ida
plen
a, d
’aco
rd a
mb
els
seus
val
ors,
les
seve
s de
cisi
ons
i pre
ferè
ncie
s, p
er fe
r re
alita
t el s
eu
proj
ecte
vita
l. 15
A
mb
el p
ropò
sit d
e cr
ear
un e
spai
per
man
ent d
e ca
ràct
er c
ient
ífic
i pro
fess
iona
l, vi
ncul
at a
l’A
CM
, que
ting
ui c
om a
prin
cipa
l fina
litat
don
ar s
upor
t i fe
r el
seg
uim
ent e
n l’i
mpu
ls d
e l’e
stra
tègi
a en
ser
veis
soc
ials
d’
àmbi
t loc
al i
les
acci
ons
deriv
ades
.
16
Aqu
esta
líni
a es
trat
ègic
a es
rela
cion
a am
b la
seg
ona
dim
ensi
ó de
la v
isió
de
futu
r: L
a so
ciet
at e
s di
stin
geix
i en
term
es d
e ju
stíc
ia s
ocia
l i c
reix
i en
cohe
sió,
igua
ltat i
en
la s
eva
capa
cita
t d’in
clus
ió, d
’inte
racc
ió i
valo
raci
ó de
la d
iver
sita
t hum
ana.
17
Aqu
esta
líni
a es
trat
ègic
a es
rela
cion
a am
b la
terc
era
dim
ensi
ó de
la v
isió
de
futu
r E
ls s
erve
is s
ocia
ls s
igui
n un
age
nt d
e m
ajor
impa
cte
pel d
esen
volu
pam
ent i
tran
sfor
mac
ió d
el te
rrito
ri .
18
Aqu
esta
líni
a es
trat
ègic
a es
rela
cion
a am
b la
qua
rta
dim
ensi
ó de
la v
isió
de
futu
r: I
per
això
, con
side
rem
que
el S
iste
ma
de S
erve
is S
ocia
ls h
a de
reun
ir le
s co
ndic
ions
seg
üent
s:•
Aba
st u
nive
rsal
.•
Acc
essi
ble,
par
ticip
atiu
, equ
itatiu
i de
qua
litat
.•
Res
pons
abilit
at P
úblic
a.•
Que
inte
gri e
l con
junt
de
serv
eis
soci
als
en e
l ter
ritor
i.•
Que
gen
eri c
anvi
soc
ial i
din
amitz
ació
com
unità
ria.
•A
mb
coop
erac
ió in
tert
errit
oria
l
27
Aquest document ha estat fruit del treball de diferents pro-fessionals dels serveis socials municipals que han aportat la seva expertesa. Professionals moguts per la inquietud de millorar l’atenció a les persones usuàries a serveis socials treballant pel seu apoderament i l’acompanyament al llarg del seu cicle vital.
Ha estat un treball enriquidor. Ple de capacitats i de valors humans que han volgut complementar el treball tècnic. La missió del grup de treball fou la de contribuir a que els serveis socials d’àmbit local esdevinguin una eina, encara més eficaç, en la creació de valor per les persones, el terri-tori i el país.
Objectiu que creiem que hem acomplert i que ens ha aju-dat a complementar-nos. El treball que n’ha sorgit ha estat aquest document que creiem que ens pot ajudar a definir el
sistema públic de serveis socials on els ens locals comptin amb millors eines i recursos per tal de garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes en aquest àmbit cabdal pel futur del país; identificar les principals millores en els processos clau d’accés i ús del sistema de serveis socials per part de la població en general i de les persones més vulnerables de manera prioritària i sobretot, definir el marc de qualitat del sistema i les condicions per assolir majors nivells de crea-tivitat, innovació i cooperació entre professionals i equips.A banda, han sorgit nous projectes, com la creació del co-mitè científic, que creiem que us poden engrescar i us ani-mem a participar-hi i aportar coneixement.
Ens retrobem, de ben segur, en nous projectes en benefici dels serveis socials municipals i dels seus professionals.
VII. CONCLUSIONS
El Grup de Treball que ha elaborat aquest document esta format per:
Anna Rufí, Consell Comarcal d’Osona Cari Castillo, Consorci Benestar Social Gironès-Salt
Francesc Hernández, Diputació de BarcelonaJosep Miquel Beltrán, Ajuntament de Tarragona
Júlia Fisas, Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de BarcelonaLucía Linuesa, Ajuntament de Terrassa
Maria Rosa Guixé, Consell Comarcal de l’Alt EmpordàMaite Lecha, Consell Comarcal de la Segarra
Montse Domènech, Consell Comarcal de l’Alt PenedèsMontse Rossinés, Consell Comarcal del Vallès Oriental
Montserrat Montrabeta, Ajuntament d’IgualadaRosa Fumàs, Consell Comarcal del Pallàrs Jussà
Sílvia Mateu, Ajuntament de VicTeia Fàbrega, Consorci Benestar Social de la Garrotxa
Sònia Oriola, ACMVíctor Bayarri, Consultor Social
28
C/ València 231, 6a 08007 BARCELONA
T 93 496 16 16 F: 93 216 02 86
Amb aquesta col·lecció, publiquem les aportacions que es recullen en jornades, seminaris, estudis i monografies organitzats o encomanats per l’àrea de continguts i àmbits de l’ACM i de la fundació Transparèn-cia i Bon Govern Local.
Volem que, més enllà de l’assistència presencial, tothom que hi tingui interès pugui accedir d’una manera immediata a continguts que abasten el món local i els diferents sectors en què s’organitza la nostra societat.Molts d’ells tenen la virtut de la immediatesa, de qüestions que s’acoten en el temps i l’espai en què es produeixen; d’altres, són intemporals i volen passar a enriquir el debat i les propostes en un àmbit prou especialitzat com és el municipal.
Esperem que siguin del vostre interès.
Fundació transparència i bon govern local
BonGovern