Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

LES PRINCIPALS ESTRATÈGIES LECTORES

1. Descodificar amb fluïdesa. No és possible avançar en la lectura sense interpretar els símbols arbitraris de transmissió de la informació. Si la descodificació és molt lenta i dificultosa, exigirà un grau d’esforç elevat que por dur el lector a perdre el significat global d’allò que llegeix. És important, doncs, que l’alumne descodifiqui amb seguretat, fiabilitat i fluïdesa. 2. Rellegir, avançar o utilitzar sempre elements d’ ajuda externa per a la comprensió lèxica. Una sola paraula, pel seu significat o per la seva situació en una frase, pot canviar la interpretació d’un text. Cal, doncs, insistir en la conveniència de dubtar davant de paraules, girs, frases fetes, etc. poc coneguts i que l’alumne cerqui l’accepció correcta dins del context. 3. Avaluar la consistència interna del contingut qu e expressa el text i la seva correspondència amb el coneixement previ i amb el q ue li dicta el sentit comú. L’alumne ha de tenir una actitud crítica davant del text, ha de confrontar la informació que rep amb la que ell ja posseeix o que adquireix del seu entorn. Ha de poder distingir allò que és cert del que és fals, o inexacte. 4. Distingir allò que és fonamental d’allò que és p oc rellevant o poc pertinent per als objectius de lectura. En la majoria de textos hi ha un nucli d’informació essencial i un altre de suplementari. Per comprendre bé cal distingir el dos tipus d’informació. Tanmateix no tot allò que es diu al text aporta informació necessària segons l’objectiu de la lectura. 5. Construir el significat global. Un cop distingides les idees principals i les complementàries, l’alumne ha de ser capaç de jerarquitzar-les i resumir-les. 6. Elaborar i provar inferències de diferent tipus, tals com interpretacions, hipòtesis, prediccions i conclusions. La relació del lector amb el text ha de ser activa. A mesura que interactua amb el contingut s’endinsa més en la comprensió. Ha de ser capaç, doncs, de predir o imaginar com avançarà el text i anar comprovant si les seves prediccions són certes per tal de modificar-les, si cal, i plantejar-ne de noves. 7. Estratègia estructural. Els coneixements previs sobre una organització retòrica afavoreixen l’aprofundiment sobre un text determinat; és a dir, la seva comprensió. Distingir l’estructura d’una

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

carta, un relat, un diàleg o una descripció, ajuda l’alumne a activar els seus coneixements referits a les característiques gràfiques, formals i lingüístiques del text i, per tant, podrà codificar la informació textual dins les categories de l’esquema activat, distribuint-hi els continguts. Posteriorment, podrà utilitzar aquest mateix esquema organitzatiu, com un marc per recordar la informació quan li sigui necessària. 8. Atenció concentrada. L’atenció és imprescindible perquè les interaccions entre autor - contingut – lector siguin factibles. Si falta l’atenció i l’alumne desconnecta del procés lector, es fa impossible la comprensió. 9. Conèixer els objectius de lectura: què?, per què ?, per a què? he de llegir? És bàsic que l’alumne sàpiga què fa i per a què ho fa. Conèixer els objectius de lectura dóna sentit a l’activitat i permet, també, l’avaluació dels resultats. 10. Activar els coneixements previs pertinents. Per comprendre el que es llegeix cal establir connexions amb significat entre allò que se sap i els conceptes nous; d’altra manera, difícilment s’interioritzarà la nova informació rebuda. La diferència de continguts entre allò que es llegeix i allò que se sap ha de ser prou curta per poder establir-hi connexions, i prou ample per poder despertar l’interès del lector. 11. Avaluar i controlar si es va produint la compre nsió d’allò que es llegeix i autoregular l’activitat lectora partint de la revis ió de la pròpia activitat i de la recapitulació del que s’ha llegit. L’avaluació ha de ser contínua al llarg de tot el procés lector, i simultània amb els mecanismes d’autoregulació. No autoregular periòdicament allò que se està llegint pot comportar un avanç aparent en “la lectura”, però no en la seva comprensió. 12. Relacionar els coneixements previs pertinents a mb la informació que ens aporta el text al llarg de tota lectura. Quan un lector llegeix un text mai no parteix de zero. Mentre llegeix, espontàniament, activa els seus coneixements referits a aquell tema. Les connexions que estableixi li permetran, també, assegurar la comprensió d’allò que ha llegit, o bé li plantejaran interrogants sobre la pròpia activitat lectora o sobre la nova informació aportada pel text. 13. Avaluar i integrar la nova informació i remodel ar, si cal, les idees inicials. Quan s’integra la informació rebuda es completa el cicle iniciat: autor, text, lector. El lector, finalment, modifica els seus esquemes inicials d’acord amb la informació aportada pel text i en fa una reconstrucció personal i singular. Font : Joan Serra i Carles Oller (coord.): Com ensenyar a llegir a l’ESO. La lectura des d’una perspectiva interdisciplinària, Rosa Sensat, 1999.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

ESTRATÈGIES QUE TOT BON LECTOR FA SERVIR � El bon lector sap per a què llegeix i quin és el tipus d’informació que està

buscant.

� El bon lector avança en la comprensió del significat a partir de la lectura de

sintagmes i frases.

� El bon lector avança en la comprensió del significat del text a partir d’elaborar

hipòtesis, arriscant-se a equivocar-se.

� El bon lector aprofita tota la informació complementària que li facilita el text:

títols, apartats, fotografies, annexos, índex, notes al peu...

� El bon lector identifica el contingut clau de cada paràgraf, estableix relacions

amb els anteriors i amb els següents, així com amb tot allò que ell ja coneix

sobre el tema.

� El bon lector sap triar el tipus d’estratègia més adequada per al tipus de text

que està llegint i per a allò que en vol treure de la lectura que fa.