“Al matí feia números i a la tarda lletres.”

“A Cavall Fort volíem despertar vocacions.”

“Els llibres per a infants se m’han menjat els altres.”

Viure amb els ullsPerifèric Edicions 200 pàg. · 15,00 €

Una de les coses boniqUes d’entrevistar a JoaqUim carbó és qUe, qUan ho expliqUes, al lector se li gira Un somriUre imprevist a la cara, com si trobés Un record amagat al calaix. El pensament viatja fins a la casa sota la sorra i, en tornar, un trosset de nostàlgia se li ha quedat enganxat a la mirada. Qui no hauria volgut quedar-se per sempre al món de quan tenies sis anys? La infantesa és el lloc d’on venim. Intente no oblidar-ho durant l’entrevista. Tot i això, una de les primeres coses que li he sentit dir a Joaquim Carbó és que es considera un home gris…

—Com es pot ser gris i escriure per a xiquets?

—Dic que sóc gris perquè no sóc brillant, perquè no sóc una persona mediàtica. Vaig fent la meva feina tancat al despatx. De cara al públic adult sóc molt vell. Em coneixen més les persones que ara tenen quaranta anys que em van llegir fa molt de temps que no pas els nanos d’ara. Abans no era així, perquè anava a les escoles. Això un dia el Pedrolo m’ho deia, que si pogués començaria a escriure amb pseudònim perquè ningú sabés que era ell el qui hi havia al darrere.

—Ho diu perquè a Pedrolo va acabar pesant-li l’èxit d’El mecanoscrit del segon origen?

—Sí, a ell li semblava que era com un divertiment que havia fet en un moment donat i, sense voler-ho, es va convertir en la seva novel·la més coneguda. Llavors tota la resta de la seva obra va quedar diluïda …

—I vostè creu que li ha passat el mateix amb el lector adult? Perquè ha escrit més de quinze novel·les i ha guanyat premis com el Víctor Català…

—Potser els llibres per a infants se m’han menjat els altres. En primer lloc, el que deia de tio gris és perquè tota la meva vida laboral vaig fer d’oficinista, suposo que això dóna una imatge d’aficionat a l’escriptura. Després, cert èxit amb els infants fa que tota la projecció se centri en l’obra més coneguda, com dèiem abans del Pedrolo, que se’l coneixia pel Mecanoscrit, doncs jo sóc l’autor de La casa sota la sorra. Llavors publiques un llibre per a adults i no et fa cas ningú.

—Quins d’aquestos llibres destacaria?

—Tinc molt bon record d’Els Orangutans (Ed Nova Ter-ra) o de l’últim llibre de relats breus que he publicat, Cadàvers ben triats (Pagès Editors). D’aquest últim no va sortir ni una crítica.

—La casa sota la sorra porta més de 75 edicions. En parla, a les memòries que publica ara? (Viure amb els ulls, Perifèric Edicions)

—Clar, és una part important de la meva obra. Però també parlo dels records, del que era una tenda de barrets de veritat –pertanyia a la meva tieta–, del que fèiem per a canviar la societat en què vivíem i de la pedagogia d’aquella època -al llibre hi ha tota una reflexió sobre l’educació els anys cinquanta i l’autor

fa un esment especial a les seues mestres, Vicença Ibáñez i Maria Novell.

—Vostè va entrar al món laboral molt jove però acabà sent l’impulsor del Consell Català del Llibre per a Infants…

—Sí, als setze anys vaig entrar a “La Caixa” fins que em vaig jubilar. Donat que no vaig poder anar a la Universitat llavors feia classes en paral·lel a la feina. Al matí em dedicava als números i a la tarda a les lletres. També vaig aprendre el català en un curset (clandestí, és clar). Un dia vaig escriure un conte per a un concurs de la feina i vaig guanyar-lo. Després vaig tindre la sort de participar en el naixement de Cavall Fort…

—Com recorda aquella època?

—A Cavall Fort volíem despertar vocacions. Els anys seixanta feia vint-i-tres anys que no sortia cap publicació infantil en català i ens ho vam haver d’inventar tot. Ho vam agafar amb moltes ganes!

Carbó, que ha publicat més d’un centenar de llibres, també fou el primer tresorer de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i va pertànyer al Col·lectiu Ofèlia Dracs –grup d’escriptors en català que feia literatura de gènere–. El seu estudi, en un quinzè pis prop de l’Hospital de Sant Pau, és ple de llibres i retalls de diari, literalment muntanyes de paper. Al costat d’una de les piles hi ha un sobre groc, gran, molt ple. L’agafa i em diu: Aquí hi ha més aventures per a Felip Marlot –El mire com si m’ensenyés un tresor– Aquest any el detectiu reapareixerà, ja que amb Barcanova publico Un dia a la vida de Felip Marlot. A més del dietari Viure amb els ulls, l’escriptor traurà un epistolari amb Jordi Arbonès (traductor de Miller) (Bellaterra Edicions), la novel·la juvenil Rates amb ales (Baula) i un llibre sobre ètica amb l’editorial Proteus (Joc d’infants).

El dia que anem a fer les fotos per a aquesta entrevista ens creuem, prop del passeig de Gràcia, amb el també escriptor Oriol Vergés mentre passeja el seu gos. A Carbó li brillen els ullets, perquè una de les narracions de Vergès és L’home que passejava gossos. Ens posem a riure, i a través de la mirada d’en Joaquim el meu pen-sament viatja fins a la casa sota la sorra i, en retornar, ja en vinc, de la infantesa. Aquest Carbó, de gris, res.

Joaquim Carbó. Més de cent llibres a l’escriptoriMireia Ramos

llibr

eria

Pro

a Es

pais

ww

w.llibres.cat/centllibres

Carrer de Joan PonçJoan Brossa

Edició molt especial i de gran qualitat, a cura de Glòria Bordons, que recull tot un seguit de documents i facsímils, majoritàriament inèdits, sobre l’estreta relació i la complicitat entre el poeta Joan Brossa i el pintor Joan Ponç.

Edicions Poncianes · 228 pàg. · 54,00 €

Versions de poesia europea per Màrius TorresDiversos autors

Aquestes versions pretenen aplegar per primer cop en un sol llibre totes les traduccions de poesia que va realitzar Màrius Torres al llarg de la seva vida; fins a mig centenar de composicions pertanyents a sis tradicions literàries diferents i més d’una vintena d’escriptors que, amb poquíssimes excepcions, són autèntiques pedres de toc de la poesia europea dels darrers nou-cents anys.

Pagès Editors · 278 pàg. ·19,00 €

Els mèrits de les donesPlutarc Traducció de Roser Homar

Decisives per a l’existència dels seus pobles, les protagonistes d’aquest llibre van esdevenir figures exemplars entre els grecs. El seu coratge, prudència, lideratge, defensa de la pàtria i molts altres mèrits demostren que sovint eren elles les que manaven.

Adesiara · 169 pàg. · 12,00 €

Un lloc a l’ombraM. Rosa Font Premi Carles Riba 2010

A Un lloc a l’ombra l’autora proposa una nova representació de l’individu actual, en una línia experimental que beu, entre d’altres, de la tradició de poetes pintors com Felícia Fuster o Albert Ràfols-Casamada.

Proa · 90 pàg. · 16,50 €

Un mes al campIvan Tuguénev Traducció de Miquel Cabal

Clàssic del teatre rus que retrata l’aristocràcia russa rural de mitjan segle xix, un món entre opulent i decadent en què una família conviu sota un mateix sostre amb criats i convidats i on els confins de la sang s’esborren i els límits de l’amistat es difuminen perillosament.

Proa · 176 pàg. · 17,90 €

Poesia, teatre i clàssics

Foto

graf

ies:

Lai

a Ll

uch