Monique Messaggi-Sartor, Anna Guillen-Solà, Marina Depolo, Esther Duarte, Diego A. Rodríguez, Maria-Camelia Barrera, Esther Barreiro, Héctor Villanueva Sánchez (8), Mauricio Orozco-Levi, Ester Marco.

Entrenament Respiratori en Pacients amb Ictus

Subagut: Assaig clínic aleatoritzat

Servei de Medicina Física i Rehabilitació. Hospitals Mar-Esperança, Parc de Salut Mar. Grup de Recerca en Rehabilitació, IMIM.

Introducció

• L’ictus pot afectar l’efectivitat de la tos i la funció dels músculsrespiratoris, comportant un augment del risc de broncoaspiració.1-4

Addington WR et al, 1999; Smith-Hammond CA, 2001; Lasserson D, 2006; Harraf F, 2008.

• Hi ha poca evidència sobre l’entrenament de la musculaturarespiratòria en la rehabilitació de l’ictus:

Malgrat que els músculs espiratoris juguen un paperimportant en l’efectivitat de la tos, encara no s’handemostrat els efectes beneficiosos de l’entrenamentmuscular espiratori en l’ictus.

Objectius

1) Valorar l’efectivitat a les 3 setmanes d’un entrenament muscular inspiratori i espiratori (EMI+E) en la rehabilitació del pacient amb ictus

2) Analitzar els beneficis clínics de l’EMI+E en la reducció de les complicacions respiratòries als 6 mesos post-ictus.

Pacients i Mètodes

Disseny: Assaig clínic aleatoritzat prospectiu a doble cec

Mostra: 109 pacients

• Criteris d'inclusió:

- Hemiparèsia secundària a primer episodi d’ictus isquèmic- Temps d’evolució < 3 setmanes

• Criteris d’exclusió:

- Patologies cardiovasculars, neuromusculars o metabòliques greus que poguessin interferir en els resultats i/o dificultar les mesures

- Enolisme important (> 80 g/dia).

- Tractament amb fàrmacs amb potencial efecte sobre l’estructura i la funciómuscular (esteroids, anabolitzants, hormones tiroïdals i immunosupressors).

IntervencióGRUP I: grup intervenció

• Entrenament dual (inspiratori i espiratori):

- Sistema d’entrenament respiratori Orygen Dual

- Protocol ‘heavy-duty’: alta intensitat / curta duració Titulació inicial de la càrrega: 30% de les pressions màximes inicials; 5 sets de 10 repeticions, 2 vegades al dia, 5 dies per semana, durant 3 setmanes.

GRUP II : grup placebo

• Entrenament placebo:

- Sistema d’entrenament respiratori Orygen Dual.

- Protocol: titulació inicial de la càrrega: intensitat 10% de les pressions respiratòriesmàximes inicials: 5 sets de 10 repeticions, 2 vegades al dia, 5 dies per semana, durant 3 setmanes)

Tractament supervisat per fisioterapeuta durant 3 setmanes en els dos grups.

• Variables de resultat

- Força muscular respiratòria: estimada mitjançant pressions respiratòries màximes en boca: PImax i PEmax (cmH2O i %pred)

- Complicacions respiratòries: presència d’infeccions respiratòries(radiografia de tòrax o febre amb signes clínics respiratoris) als 6 mesos de seguiment.

Seguint protocol estandarditzat

VARIABLES DE RESULTAT

Anàlisi estadística

• Model mixte de mesures repetides (ANOVA) per a analitzar elscanvis en les pressions respiratòries en el periode de seguiment de3 setmanes

• Reducció del risc absolut (AAR) de desenvolupar complicacionsrespiratòries als 6 mesos

• Número de pacients necessaris per tractar (NNT) per a preveniruna complicació als 6 mesos.

• El nivell de significació estadística establert va ser de ≤0.05

Resultats

Variables demogràfiques i clíniques

Resultats: Força Muscular Respiratòria

Pressions respiratòries màximes inicials

Resultats: Força Muscular Respiratòria

• Molt alta prevalència de disfunció muscular respiratòria (disminució de la força muscular respiratòria superior al 70% dels valors de referència):

- Inspiratòria: 89% - Espiratòria: 82.6%

Resultats

Placebo

EMI+E

Resultats

Placebo

EMI+E

Resultats: Complicacions Respiratòries

- 10 pacients (9.2%) van presentar complicacions respiratòries als 6mesos

- Més freqüents en el grup placebo (8 vs. 2, p= 0.042).

- Reducció del risc absolut del 14% de desenvolupar complicacionsrespiratòries

- El número necessari de pacients a tractar per a prevenir unacomplicació respiratòria va ser de 7

Limitacions

- Biaix inicial de les mostres procedents de les unitats derehabilitació.

- Mètode utilitzat per a valorar la força muscular respiratòria(PImàx i la PEmàx):

• L’esforç realitzat pel pacient• L’habilitat de fer un segell labial òptim al voltant de l’aparell,que en algunes ocasions requereix de l’ajuda de l’examinador

Conclusions

- L’entrament muscular inspiratori + espiratori és una eina eficaç i segura pera combatre la debilitat dels músculs respiratoris en l’ictus subagut.

- Aquesta intervenció s’associa a un menor número de complicacionsrespiratòries als 6 mesos

- Un EMI+E podria ser considerat com a un component dels programes derehabilitació de l’ictus, tot i que són necessàries més investigacions per aconfirmar aquestes troballes.

Moltes Gràcies

Número de diapositiva 1Número de diapositiva 2Número de diapositiva 3Pacients i MètodesNúmero de diapositiva 5Número de diapositiva 6Número de diapositiva 7Número de diapositiva 8Número de diapositiva 9Número de diapositiva 10Número de diapositiva 11Número de diapositiva 12Resultats: Complicacions RespiratòriesNúmero de diapositiva 14Número de diapositiva 15Número de diapositiva 16