Escola Pública “Josep Masclans” Vallbona d’Anoia

En temps difícils …

CONTINUEM ENDAVANT !

Revista semestral nº 42 Febrer 2013

SUMARI

2

Revista Escolar XIUXIUEIG

Edita i imprimeix: CEIP Josep Masclans -Vallbona d'Anoia-

Elaboració Alumnes de l’escola Equip de redacció:

Alumnes de 1er i 2on.de C.S.

Portada Pàg. 1

Sumari Pàg. 2

Escola Pàg. 3

Col·laboracions Pàg. 14

Entrevista Pàg. 26

Reportatge Pàg. 30

Educació Pàg. 34

AMPA Pàg. 41 Passatemps Pàg. 42 Solució Passatemps Pàg. 44

3

ESCOLA

ALUMNES NOUS A L’ESCOLA JA SOM AQUÍ LES NOVES MARIETES!!! Ara som molt petits i petites però… ja veureu que ràpidament ens farem ben grans…

AARÓN AMAI ANAS ARIADNA CESC

DYLAN

DANI JAN EPHRAM ERIK

POL

PAU MARIA NAIARA TATEVIK

4

ESCOLA

TOMÁS JON NIL NIL DAFNE

NOSALTRES TAMBÉ SOM NOUS A L’ESCOLA, I NO ANEM A P-3!

HOLA EM DIC ADAM I TINC 5 ANYS. M’AGRADA AQUESTA ESCOLA I VAIG A LA CLASSE DE LES GIRAFES. EL QUE MÉS M’AGRADA ÉS EL RACÓ DE LES GIRAFES, ELS ÓSSOS I LES JOGUINES. LA MEVA CLASSE TÉ PISSARRA DIGITAL I M’AGRADA MOLT.

5

ESCOLA HOLA EM DIC ANTONIA, TAMBÉ VAIG A LA CLASSE DE LES GIRAFES. M'AGRADA AQUESTA ESCOLA, PINTAR, DIBUIXAR I JUGAR AL PATI AMB LES MEVES AMIGUES I AMICS.

HOLA EM DIC NOEMI, VAIG A LA CLASSE DELS CAVALLS A SEGON. TINC 7 ANYS. M’AGRADA AQUESTA ESCOLA PERQUÈ ÉS MOLT BONICA I JUGO AMB LES MEVES AMIGUES. M’AGRADEN LES MATES, PINTAR I DIBUIXAR.

HOLA EM DIC ABEL, TINC 8 ANYS I FAIG TERCER CURS. SÓC NOU EN AQUESTA ESCOLA I M’AGRADA PERQUÈ ES DIVERTIDA, EM DIVERTEIX JUGAR AL PATI I FER PLÀSTICA, TAMBÉ ESTIC APRENENT MATEMÀTIQUES, EL SISTEMA SOLAR I MÉS COSES. COM VEIU A LA NOSTRA ESCOLA CADA CURS EN SOM MÉS ELS QUE VENIM A APRENDRE I FER NOVES AMIGUES I AMICS.

6

ESCOLA

CONCURS DE LOGOS

En el projecte escolar Comenius, els /les alumnes de tercer i de quart de primària de les diferents escoles de Polònia, Turquia i Catalunya hem participat en un concurs de la creació d´un logo. El concurs consistia en dibuixar un logo que representés el significat del projecte; és a dir, l´intercanvi de coneixements de l´entorn natural, cultural i social i, també, l´amistat que neix entre les escoles d´aquests tres països. Per començar us explicarem el procés d´elaboració del logo. Primer, vam buscar a casa i a l´escola, per internet, exemples de logos. Els vam observar i vam explicar el que representaven. A continuació, vam buscar els costums, els vestits, els menjars típics i les banderes dels diferents països. Més tard, vam pensar cadascú en el disseny del logo, vam fer un esbós i, finalment, el vam dibuixar i pintar. Els logos els vam penjar en forma de mural a la paret de la biblioteca. Les classes de cicle inicial i superior van anar a votar.

Logos creats pels/per les nens/es de Tercer

7

ESCOLA

Logos creats pels/per les nens/es de Quart Tot seguit, els 3 logos nominats de tercer i de quart van estar exposats a la biblioteca i els/les mestres de l´escola, també, van anar a votar. Els guanyador de l´escola van ser el Darek Vivancos, l´Eric Armengol i la Clàudia García.

8

ESCOLA Aquests logos van ser enviats a Polònia i a Turquia. A l´escola vam rebre els logos, també, dels altres països participants. Cada escola va votar i, finalment, el guanyador amb més vots de tots va ser un nen de Polònia. Opinions dels nens i de les nenes de tercer i quart : “Ens ha agradat molt aquest concurs, ha estat súper divertit!” “Ens ha agradat molt participar perquè hem après moltes coses dels altres països” “Pensem que aquest concurs i aquest projecte és molt interessant. Hem après a dissenyar ! « Ens ha agradat buscar informació d´altres països i conèixer com són els vestits tradicionals, què mengen, escoltar les seves cançons etc.. »

Alumnes de CM

9

ESCOLA

La Castanyada a l’escola El dia 31 d’Octubre de 2012 vam celebrar la castanyada a l’escola. Els

nens i nenes de tots els cicles de l’escola vam fer panellets de diferents

tipus per poder-los

degustar. Els nens i nenes

de cicle superior vam

tallar les castanyes i vam

fer les paperines. Els

nens i nenes de 6è es van

disfressar de castanyers i

castanyeres per atendre

als pares a l’hora de la

degustació dels panellets.

Aquell dia va ser divertit perquè a la tarda

vam menjar castanyes i panellets a la

classe amb tots els companys i companyes

i els pares van poder degustar també els

panellets dels seus fills que estaven

exposats a la sala del gimnàs.

10

ESCOLA

La preparació de la decoració de la castanyada va ser molt divertida

perquè vam fer unes fulles de plataner decorades amb diferents

tècniques per penjar a l’arbre de l’entrada,

totes elles amb una paraula representativa

per a cada un de nosaltres. A part, cada

cicle vam fer un mural de la tardor per

decorar l’entrada i crear un ambient

especial.

Cicle Superior

11

ESCOLA

Com vam viure el Nadal a l’escola? El passat Nadal tots els alumnes de l’escola Josep Masclans vam preparar durant aproximadament un mes aquesta festa tradicional tan entranyable i vam fer diferents activitats per cicles . La professora de música i la d’anglès ens van fer aprendre unes cançons relacionades amb el Nadal i les tutores ens van fer estudiar de memòria el poema per recitar-lo al concert . Una setmana abans dels concerts tots els nens i nenes de l’escola vam anar a la sala de l’Ajuntament a assajar les diferentes cançons nadalenques , els poemes i el guió de la presentació que fariem els alumnes de sisè. Aquest Nadal es van fer dos concerts: el dia 14 de desembre per als pares d’Educació Infantil i el dia 20 de desembre per als pares d’ Educació Primària.

12

ESCOLA La classe de sisè va ser l’encarregada de fer la postal de Nadal per felicitar a les famílies i el guanyador va ser el nostre company Bilal.

Els alumnes de CM eren els responsables de fer el Logo de l’activitat Comènius i van guanyar el nostres companys Claudia, Darek i Eric. Les mestres ens van repartir uns mandales: uns per pintar a classe i decorar el nostre arbre del vestíbul de l’escola i l’altre per pintar a casa i decorar-lo al nostre gust amb la família, per

penjar-les a l’escenari el dia del concert. Durant aquestes festes, Vallbona Solidària va organitzar una col·lecta benèfica d’aliments típics de Nadal per les famílies més necessitades del poble i els alumnes de l’ escola van participar amb la seva generositat. Va arribar el dia dels concerts que van ser dirigits per la nostra nova mestra de música Mercè i els alumnes de sisè el vam presentar; es deia “Les Caixes dels Sons” que consistia en un "powerpoint" amb fotografies dels alumnes dels diferents cicles preparant el Nadal i una relació de les cançons, poemes i balls que interpretarien sobre l’escenari. Els alumnes de cada cicle anàvem vestits segons les diferents cançons que cantàvem. Al final tots els alumnes junts vam cantar una cançó anomenada “l’Arbre”. El concert va ser un èxit perquè van venir molts pares, hi va haver molt silenci, els alumnes vam cantar bé i vam entonar las cançons correctament. El 21 de desembre per celebrar l’últim dia de classe, vam fer dues activitats diferents: els alumnes d’ Educació Infantil i Cicle Inicial van Cagar el Tió que havia aparegut al vestíbul de l’escola una setmana abans i els de Cicle Mitjà i Cicle Superior vam fer l’Amic Invisible.

13

ESCOLA A la 1 del migdia vam anar cap a casa amb les notes, els àlbums, les felicitacions i amb moltes ganes de vacances ... I esperant que no s’acabés el món...Uff quina por!!!. Alumnes de CS

14

COL·LABORACIONS

DOFINS I GIRAFES HAN ANAT A LA LUDOTECA ELS NENS I NENES DE P-4 I P-5 VÀREM ANAR A LA LUDOTECA D' IGUALADA. ELS DOFINS EXPLIQUEN A QUÈ VAN JUGAR , ALGUNS S’HAN ATREVIT FINS I TOT A ESCRIURE-HO

15

COL·LABORACIONS LES GIRAFES TAMBÉ VOLEN DIR LA SEVA, APRENEN A TREBALLAR COL·LABORANT ENTRE ELLS, NO ÉS TASCA FÀCIL PERÒ HO PRACTIQUEN. AQUÍ TENIU UNA PETITA MOSTRA.

16

COL·LABORACIONS

JA ESPEREM TORNAR ANAR-HI, QUIN LLOC MÉS MERAVELLÓS!!!!

ALUMNES DE P. 4 I P. 5

17

COL·LABORACIONS

El 5 d’octubre de 2012, els nens i nenes de Cicle Inicial vam visitar l’Hípica la Lluna del Badorc i vam aprendre moltes coses dels cavalls.

18

COL·LABORACIONS

19

COL·LABORACIONS

20

COL·LABORACIONS

L`INVENTOR Hi havia un bosc a prop de la ciutat que vivia un inventor que va fer una poció i va dir: - És al millor que m´ha passat a la meva vida. I va anar a fer un vol per la ciutat i es va trobar a una noia que eren molt amics des de quan eren petits, i com que eren tant amics van decidir viure junts i l'inventor, va dir: - Estic molt content perquè estàs al meu costat.

Els inventors: Aleix, Jacob, Ahinara. 2n. de primària

21

COL·LABORACIONS

ELS ANIMALS DEL BOSC Hi havia una vegada un gat que se’n va anar el bosc i es va trobar un mico i el gat se `n va anar corrents. El mico va arribar al riu el mico va donar una empenta el gat va caure al riu. Dins al riu ,el gat va trobar peixos, també va trobar una serp, un cocodril, un peix manta, una medusa, un tauró i molts animals i fruits secs. El gat se’n va anar nedant i va xocar amb, una pedra i es va rellisca, el riu se’l va emportar. ELS GATS VOLADORS: Paula, Guillem, Marc. 2n de primària

22

COL·LABORACIONS

EL FRANCESC I ELS ESPERITS Fa uns 10.000 anys hi havia una casa amb esperits i sortien per la nit a moure coses per la casa hi havia un nen que es deia FRANCESC que tenia 10 anys i un dia per la nit va escoltar uns sorolls molt estranys. I va dir:- que serà?. Va baixar corrents, va veure uns esperits es va amaga en un moble i va dir que estrany. L’endemà es va llevar i no es va adonar que tenia una finestra oberta i els esperits es van escapar. Doncs no va tenir por però un dia van venir i es van fer molt amics. JOAN, OMAR, NOEMI. 2n. de primària

23

COL·LABORACIONS

Sortida al Cosmo-Caixa El passat dia 9 de novembre, vam anar d’excursió al Cosmo- Caixa. Quan

estàvem a punt d’entrar a l’autocar ja estàvem emocionats! Va passar una

hora i van arribar al museu de Barcelona.

Després d’ esmorzar a l’entrada del Cosmo-Caixa , vam deixar les motxilles en

unes gàbies. Quan vam entrar al museu vam veure un arbre altíssim: “l’arbre

de la vida”. Tot baixant per una llarga rampa en forma de cargol vam arribar al

bosc inundat on hi havia molta humitat i molts animals, com peixos, insectes,

aus, rèptils i una gran quantitat d´arbres i plantes. A mig matí caminant cap el

planetari ens vam trobar amb esquelets de dinosaures. Quan vam entrar al

planetari vam seure per mirar el cel ple d’estrelles, constel·lacions, planetes i

satèl·lits. Quan miràvem al cel semblava que la sala anés donant voltes que

els planetes vinguessin capa nosaltres. Al cap d’una bona estona vam anar a

dinar a la plaça del museu i després de jugar, l’autocar ja ens esperava per

tornar cap a l’escola. Va ser un dia genial !

Alumnes de cicle mitjà

24

COL·LABORACIONS

Excursió al Museu d’Història de

Catalunya El dia 9 de novembre els nens i nenes de Cicle Superior vam anar

al Museu d’Història de Catalunya. En aquesta excursió ens van

acompanyar dues nenes poloneses que van venir amb els seus

mestres pel projecte

“Comènius”.

Aquell dia estàvem

molt contents per

l’excursió i perquè

ens acompanyaven

les dues nenes. Vam

agafar l’autocar des

de Vallbona fins a

Barcelona.

Un cop a Barcelona, vam deixar els nens i nenes de Cicle Mitjà al

Cosmocaixa i nosaltres vam

anar a esmorzar al

Maremagnum. Després

d’esmorzar vam anar caminant

pel costat del mar fins al Museu.

Quan vam arribar al Museu

vam deixar les jaquetes i

25

COL·LABORACIONS

motxilles en unes taquilles i amb la guia vam anar a la planta 2

del museu que era sobre la Prehistòria i la Edat antiga.

Vam fer moltes

activitats i treballs i

ens van ensenyar

com vivien en la

prehistòria, com

s’alimentaven, com

vestien, on vivien,

etc. La guia ens ho

va explicar molt bé

tot i que les nenes poloneses no entenien gairebé res perquè no

saben el català.

Sortint del museu vam anar a dinar en una plaça davant del mar

i després de jugar una estona, vam pujar a l’autocar de tornada

cap a Vallbona. Va ser una

excursió diferent ja que venien

les dues alumnes de Polònia!!!

Ens ho vam passar molt bé!!!

Alumnes de Cicle Superior

26

ENTREVISTA

El dimarts 12 de febrer va venir a l’escola la Maria Gutiérrez, una estudiant de 2n de batxillerat de Capellades, a contestar-nos les preguntes que li volíem fer sobre la vida del mestre Josep Masclans, perquè ella va fer un treball de Recerca sobre aquest tema. Benvinguda Maria i gràcies per la teva amabilitat en venir tan ràpid de l’Institut i quasi no poder dinar... 1-Què et va motivar a fer un treball sobre Josep Masclans? La meva àvia era de Vallbona i tinc part de família aquí i amics . Ella em va explicar coses d’aquest mestre que em van semblar molt interessants. Per exemple que quan Josep Masclans estava a Vallbona va muntar una biblioteca a l’escola amb els seus alumnes i que quan el van fer marxar, va venir una mestra de Madrid que va fer una foguera a la plaça de missa i va fer que els nens cremessin tots els llibres. He elegit el mestre Josep Masclans perquè ho he trobat interessant.

2-Quines han estat les teves fons d’ informació? He buscat els seus expedients de quan el van fer fora de l’escola, també en uns llibres d’ educació per internet i per uns arxius antics que abans tenien els mestres a l’ escola i ara estan tots en una entitat. 3- Per què va ser tan important per Vallbona i què va fer ? Va ser tan important perquè va donar l'oportunitat als nens de tenir un futur millor, ja que molts treballaven a les fàbriques de Cala Fou i els va donar una educació. 4- En quin any neix i a on? A quin any va morir i a on? I de què va morir? Va néixer a les 5:00 de la tarda el dia 22 de desembre a l’any 1878 i va morir l’any 1961 d’una trombosi cerebral, amb 83 anys a Barcelona. 5- Estava casat? Va tenir fills ? Explica’ns alguna cosa de la seva vida. Sí. La seva dona que es deia Antonia Pasqual Marsal també era mestra. Tenien tres filles i dos fills.

27

ENTREVISTA 6- Tens referències de si quan era petit era bon estudiant i treia bones notes? Suposo que sí ja que alguns dels germans van ser farmacèutics i altres van estudiar altres coses . La seva família els va inculcar educació, esforç i que estudiessin el que volguessin per tenir un ofici bo. 7- Què va estudiar en la seva època Universitària? Josep Masclans va fer els estudis normals, però després va seguir estudiant per fer de Mestre de Primera Ensenyança . 8-En quins llocs va viure i treballar durant la seva carrera? Vivia a Sants ( Barcelona) però pel seu treball es va moure molt d’un lloc a un altre. Josep Masclans va començar a treballar a Cabrils (1904-1906), Vilassar de Dalt (1906-1914), El Vendrell (1914-1918), Lleida (1918-1919), Castellserà (1919-1921), Vallbona (1921-1939). Josep Masclans va ser un exemple a seguir ja que va oferir a nens de les fàbriques tenir un bon futur. Al 1939 va ser tancat a la presó durant uns 2 anys i desterrat per ser catalanista. Després d’aquests fets va venir una professora de Madrid i va fer que els alumnes de l’escola cremessin els seus llibres.

Pe això van dedicar el seu nom a l’escola en homenatge a la seva tasca educativa i per fer estimar als nens l’escola. 9- Abans de venir aquest mestre a Vallbona, saps si aquí hi havia escola? Sí que n’hi havia d’ escola però tots els nens passaven de l'escola i no tenien ganes d’anar-hi, només tenien ganes de jugar al carrer però quan va arribar el mestre Josep Masclans els va fer uns llocs compartits per nens i nenes on podien fer de tot: jugar, fer classe, anar d'excursions ... I llavors els nens i nenes van tenir gust només d’anar a escola i ja no hi havia problemes. Josep Masclans era una persona molt educada i volia que els nens i nenes també ho fossin. 10- Per què va venir a Vallbona? Cansat d’anar d’un lloc a un altre , volia un poblet tranquil i envoltat de natura per poder utilitzar les seves metodologies. Quan va venir a Vallbona li va agradar molt el poble i la gent. Sortia als carrers, la gent era amable, i és on va estar més temps.

28

ENTREVISTA 11- Quan treballava a Vallbona hi havia altres mestres que l’ajudessin? Durant una època un alumne seu el va ajudar... però la seva dona era mestra i l’ajudava a l’aula de les nenes. 12- Quan Josep Masclans era mestre estaven barrejats els nens i les nenes? Els nens i les nenes estaven per separat, el senyor Josep Masclans ensenyava una classe de nens. 13-Quants anys va estar de mestra a Vallbona i quins cursos impartia classe? Va estar del 1921 al 1939, va estar 18 anys i després va anar a 4 escoles privades. Impartia tot tipus de cursos, per què els nens estaven barrejats, hi havia classes de nens de 3 anys a 12 anys. 14-A l’escola els ensenyaments eren en català o en castellà? Era més en català tot, però en algunes llibretes dels alumnes, veiem que també estudiaven castellà. 15-Quines eren les assignatures que ell donava ? Josep Masclans, feia tot tipus de classes menys l’anglès, perquè en

aquell temps no es feia. Els alumnes no tenien llibres ,només tenien una llibreta. 16- A part de ser mestre va ser membre d'algunes altres entitats? No va participar a cap entitat. Ell es reunia amb altres mestres i amb nens d'altres escoles, feien un tipus de Coral, balls i gimnàstica sueca. 17-Josep Masclans estava involucrat en la política? En un principi no, ell escrivia articles catalans que eren publicats a diaris catalans. L’únic contacte que va tenir amb la política va ser quan el van acusar de republicà i catalanista, perquè escrivia articles catalans i recitava poemes catalans. El van desterrar de Vallbona, encara que aquelles acusacions eren falses . 18-Quina repercussió va tenir la guerra civil a l’escola i a la vida de mestre Josep Masclans? A l’escola: retrocessos molt importants, ja que Josep Masclans no va ser l’únic mestre al que van desterrar. I per Josep Masclans: perquè li van prohibir treballar en altres escoles públiques.

29

ENTREVISTA 19- Saps que vol dir la data 23-9-1979 ? Uns alumnes van preparar un homenatge a Josep Masclans per recordar el que va fer pels alumnes de l’escola i pel poble i li van fer una placa. El dia 23-9-1.979 va ser el dia que li van fer l’homenatge. Aquesta placa que li van fer, la tenim penjada a la paret de l’edifici de CM i CS de l’escola. Moltes gràcies Maria !!! Alumnes de 6è

30

REPORTATGE

OUR COMENIUS FIRST MEETING On Tuesday the 6th Turkish partners arrived to Vallbona at 13:00. We went to pick them up and the staff of the school welcomed them with a glass of cava and " catanies" , traditional chocolates . We took them to the apartments and in the afternoon we went to the airport to meet the Polish teachers and pupils. First, we went to the Catalan family´s house with the Polish students. The whole class of the 6th grade were waiting for them and welcomed them with a dinner the family had prepared for all the children . We took teachers to their hotel. At 20:00 all partners met to have tea or coffee and enjoied our first time together. It was a great evening . Our first coffee together Children of 5th and 6th grade spent most of the time with the Polish students

31

REPORTATGE On Thursday the 8th the work session was a bit longer because we still should to consider important points of the project. The afternoon was really pleasant. We had lunch in a typical restaurant by the Montserrat Mountains and after that we visited the monastery and listened to the choir students, famous around the world. We all enjoyed our second day together. Polish students went to the school and spent all day doing lessons of Art, P.E, Music and Language where Catalan and Polish students taught each other some words and expressions in their own language. The rest of the day the 2 Polish girls were enjoying thye company of Eva´s family and friends. Paella, of course !!!!!!!!!

Eva´s family bent over backwards for the Polish girls and they spent. Very happy days with them.

32

REPORTATGE On Wednesday the 7th everybody were in the school at 9:00 to start working in the project. The work session lasted the whole morning , until 13:00 p.m. We introduced ourselves and our schools, we explained our educational Systems, we talked about the e-mails students of 5th and 6th grade were exchanging , we created an only school year calendar and we invited them to a guided tour of the school and to know our teachers and students while they were having lessons. After that, and before going to have lunch we went for a walk to show them our village . In the afternoon we went to Igualada, the capital of our region , and visited the most important parts of the town. While we were walking by the streets we were talking about our countries, habits , differences and similarities between all them. Work sessions were useful and teachers had a very good attitute to work

Meeting foreign teachers was amazing for students and they practiced their English as much as they could.

33

REPORTATGE On Friday the 9th we spent the whole day in a guided tour of Barcelona. They were really interested in knowing the city . At midday we took them to have lunch near the sea and althoug the weather wasn´t sunny, some teachers got their feet wet . It was an exhausting day so we were going for a walk all day. In spite of this , at night we prepared a special Catalan dinner and most of the teachers of our school came to say them goodbye. It was really enjoyable. At the same time the Polish and Catalan students were sad because they had to say a fond goodbye. It was their last night together .All them had spent the day in Barcelona visiting the History of Catalonia Museum. If you drink water in Canaletas you will come to Barcelona again. We don´t want to say goodbye!!!!!

See you in April !!!!!!

34

EDUCACIÓ

ARGUMENTARI EN SUPORT DEL CATALÀ COM A ÚNICA LLENGUA VEHICULAR A L´ESCOLA CATALANA

Escola catalana

L’escola catalana és aquella que respon amb profunditat a les necessitats culturals i socials del nostre país, exerceix l’educació conscient i renovadora i s’emmarca en la catalanitat en llengua i continguts i en la qualitat i la modernitat i ha de tenir com a un dels seus objectius principals l’excel·lència i l’equitat. Per dur a terme aquest tipus d’escola amb èxit cal un pacte institucional com més ampli millor entre el govern, el professorat, els pares i les mares, l’entorn socioeconòmic i el cultural.

El procés de reconvertir l’escola de la dictadura franquista en escola catalana en llengua i continguts ha estat reconegut com un procés modèlic en el qual es va implicar la societat catalana, en general, i l’estament educatiu, en particular. Cal reconèixer en aquest moment l’aportació decisiva de tots els mestres i professorat autòcton, però molt particularment valorar l’esforç de tots aquells mestres i professors no catalanoparlants que havien exercit la professió d’ensenyants practicant la docència amb el castellà com a llengua vehicular i única i que van optar per canviar la llengua de les classes, convençuts que aquesta era la via per retornar al català el lloc que li corresponia com a llengua pròpia de Catalunya.

Cal fer èmfasi, també, en la voluntat de mestres, pares i societat en general per fer possible una escola renovadora des del punt de vista pedagògic, que cohesionés l’alumnat sense tenir en compte la llengua que es parlava a casa i que el preparés per ser competent en el món laboral fent possible la igualtat d’oportunitats i que contribuís a fer sentir tothom com una part important d’una mateixa societat, sense exclusions.

Cal valorar la tasca feta per l’associacionisme educatiu que s’expressa i viu en llengua catalana i que representa un actiu molt important a l’hora de passar del coneixement a l’ús de la llengua catalana. És precisament en les activitats de lleure quan la llengua es converteix en un mitjà de comunicació viu i es fa atractiva per als infants i els joves.

El nostre sistema educatiu, avui, és continuador de tot aquest procés que, sempre que s’ha aplicat correctament, ha donat molt bons resultats i no s’ha de canviar per cap decisió política forana que no té cap argument pedagògic ni social ni cultural per posar en dubte la qualitat del sistema, qualitat que ve avalada sobradament pels resultats obtinguts i pel reconeixement d’experts reconeguts mundialment. La metodologia de la immersió lingüística

La situació sociolingüística de Catalunya, amb una concentració de població d’origen no catalanoparlant en unes zones determinades, dificulta la catalanització d’una escola capaç d’equilibrar desigualtats de la població escolar.

Per això, per tal de poder complir la Llei de política lingüística del 1998 i la Llei d’Educació de Catalunya del 2009, que establia que, en acabar l’escolarització obligatòria, l’alumnat de Catalunya havia de ser competent en les dues llengües oficials, l’Administració educativa, basant-se en les experiències aplicades al Canadà (al Quebec) i als Estats Units, va aplicar la metodologia de la immersió lingüística, que suposa adquirir el domini d’una segona llengua tot fent-la servir com a llengua vehicular dels aprenentatges i com a vehicle de comunicació social en tots els àmbits de l’escola i en totes les activitats extraescolars.

L’aplicació d’aquesta metodologia es basa en l’ús social de la llengua a l’escola i implica alguns condicionants, que es poden resumir així:

35

EDUCACIÓ La voluntarietat de les famílies per acceptar-lo.

La convicció dels claustres per dur-lo a terme.

Les estratègies didàctiques adequades en aplicar-lo.

La consideració afectiva de la llengua familiar dels nens i nenes per part del professorat.

El Programa d’Immersió es va començar a aplicar el curs 1983-1984 a 19 aules de 12 escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet i, des d’aleshores, els alumnes dels PIL’s han aconseguit uns nivells de llengua catalana i castellana equiparables i sempre superiors als d’aquells alumnes que no segueixen programes d’immersió.

Immersió lingüística és sinònim de garantia d’èxit en l’adquisició de la competència lingüística de les llengües d’ús social. A més, la immersió lingüística ha estat l’instrument determinant per a la universalització del coneixement i el domini del català entre tota la població escolar. Ha estat, doncs, una eina per a la cohesió social i per a la igualtat d’oportunitats. Argumentari

A continuació s’exposa un argumentari per tal de donar resposta a afirmacions errònies que tergiversen la nostra realitat social i lingüística.

1. “A Catalunya no hi ha llibertat per escolaritzar els fills en la llengua materna. Això no passa enlloc”.

El sistema educatiu de Catalunya garanteix el coneixement del català i el castellà, essent la llengua vehicular la llengua catalana. Aquest model ha estat lloat per High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a la resta de territoris europeus amb llengües que han patit situacions semblants a la nostra (Multilingualism de la Unió Europea). Així mateix, l’escola catalana i el mètode d’immersió lingüística ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional espanyol.

La immersió lingüística és l’exposició intensiva a una segona llengua que no és la materna, vivint en un territori que tingui aquesta segona llengua com a pròpia, per tal d’aprendre-la més ràpidament. És un procés propi de les estades lingüístiques, sigui en colònies d’estiu o estudiant a l’estranger (programa Erasmus, any lingüístic, doble titulació europea…), i dels escolars immigrants o fills de famílies que en un moment o altre han immigrat en el territori.

El model lingüístic català ha escollit una mateixa forma, l’escola catalana, tant per a aquells que la tenen com a llengua materna, com per als que no la tenen, bé sigui perquè són immigrants o perquè provenen de famílies que ho han estat. En aquest darrer cas seria immersió lingüística. Aquest sistema és el mateix que s’aplica a la pràctica a la majoria de països europeus, fins i tot en molts llocs d’Espanya.

Així, a Madrid el sistema educatiu és en la llengua pròpia del territori, tant per a aquells que la tenen com a llengua materna com per als que no; en aquest últim cas es fa immersió lingüística. Així, un immigrant o fill de famílies d’immigrants que tingui com a llengua materna l’àrab, el romanès, el gallec o el català i que s’educa a l’escola pública de Madrid també fa immersió lingüística, però en castellà.

És força estrany que el sistema educatiu ofereixi com a llengua vehicular la llengua materna dels alumnes si aquesta no és la llengua pròpia del territori, i especialment si la llengua pròpia és tan parlada. Així la llengua vehicular a Berlín és l’alemany i és la llengua d’escolarització a l’escola pública, encara que la llengua materna sigui el romanès o el turc. Igualment, com hem dit, a Madrid no hi ha llibertat d’escollir la llengua vehicular segons la llengua materna, encara que en una escola hi hagi molts parlants d’àrab o romanès. Per tant, es pot dir que a Madrid la immersió lingüística funciona de

36

EDUCACIÓ

la mateixa manera per al castellà que a Barcelona per al català. Llevat que el castellà a Barcelona no només és un dret i un deure d’aprendre’l per als que el tenen com a llengua materna, sinó que és un

deure per a tots els alumnes. En canvi, un alumne de llengua materna catalana, quítxua o romanesa a Madrid, rarament la tindrà com a assignatura optativa. Per tant, és ben il·lògic posar en dubte el sistema lingüístic a l’escola catalana i no pas l’europeu o d’altres regions d’Espanya com pot ser Madrid.

A Catalunya, com en d’altres llocs d’arreu del món, començant per moltes regions d’Espanya, s’ha pres com a model lingüístic a l’escola el que té de base la llengua pròpia del territori que, a la vegada, és àmpliament parlada. Altrament, si no fos així, i atès, a més, al caràcter preeminent de coneixement de la llengua castellana, marcat a la Constitució, com a única llengua amb deure de conèixer, no s’arribaria a l’objectiu d’un bilingüisme efectiu per part dels parlants pel que fa a totes dues llengües. Tot i així, en el cas de Catalunya, l’ensenyament en llengua castellana es pot demanar de manera individual a les escoles catalanes, mentre que a Madrid no es pot demanar ensenyament individualitzat en llengua catalana. Per tant, hi ha més llibertat per escollir llengua a Catalunya que en d’altres comunitats. Només cal recordar que al País Valencià l’oferta educativa en valencià és insuficient i cada any milers de joves valencians no es poden escolaritzar en altra llengua que no sigui la castellana, de manera que els objectius de coneixement equitatiu d’ambdues llengües no s’assoleixen.Un trencament del model lingüístic actual a l’escola catalana provocaria:

- Segregació social i lingüística: greu perill de fractura social al segregar els alumnes catalans en funció de criteris lingüístics.

- Incompetència lingüística en llengua catalana: el model lingüístic actual permet als nois i noies catalans ser competents en la llengua pròpia de Catalunya sigui quin sigui l’idioma familiar, i a més assegura la competència en la llengua castellana. 2. “La immersió lingüística és un sistema discriminatori que seria inimaginable a la resta de l’Estat espanyol”. A l’Estat espanyol s’aplica, àmpliament, la immersió lingüística, especialment allí on el castellà és llengua pròpia. A les comunitats autònomes que tenen el castellà com a llengua pròpia l’escola és en castellà i, de facto, el sistema d’immersió lingüística és en castellà. Així doncs, mentre un ciutadà espanyol de parla catalana no pot aprendre la llengua catalana a Madrid, un ciutadà espanyol de parla no catalana té garantit, i a més per obligació, el coneixement de la llengua castellana. 3. “Els patis han de ser un lloc de llibertat. Cadascú ha de parlar com vulgui”. L’aplicació del Programa d’Immersió requereix que tot l’espai escolar, classes, patis, menjador, sortides... tingui el català com a llengua vehicular. Precisament és molt més important que els nens i nenes interaccionin en català en els espais d’esbarjo que a la mateixa classe. L’alumnat ha d’emprar el català com una llengua de relació, no només com una llengua de docència. El centre és un espai educatiu des que els alumnes entren a l’escola fins que en surten i, per tant, totes les activitats han de desenvolupar-se en la llengua d’aprenentatge. 4. “El professorat de parvulari no cal que tinguin un domini exhaustiu de la llengua catalana, només amb un vocabulari reduït ja en tenen prou”. Aquesta és una afirmació completament falsa. Els mestres de les escoles bressol i els de parvulari han de tenir un coneixement de català molt alt, sobretot de fonètica i d’expressions genuïnes. És des de molt petits que els nens i nenes consoliden els sons i els hàbits lingüístics. Si no ho fan bé, difícilment podran tenir una bona competència escrita de la segona llengua. El professorat ha d’actuar com a model de gestió lingüística davant l’alumnat i, per aquest motiu, ha de fer un ús coherent de la llengua d’immersió i l’ha de fer servir en tots els àmbits escolars, tant si són acadèmics com de relació o de lleure.

37

EDUCACIÓ 5.“La immersió és una qüestió d’escola. No cal que els pares i mares hi estiguin d’acord”. La immersió ha de ser un pacte de tots els elements que constitueixen l’entorn educatiu. És absolutament contraproduent que es produeixin tensions entre famílies, escoles i entorn social i cultural. S’ha de fer un esforç per explicar els avantatges d’aquesta metodologia i anar explicant als pares i mares els progressos que es van produint durant l’escolaritat dels seus fills. Tot això vol dir feina i compromís, i és l’única manera d’aconseguir resultats satisfactoris. 6. La immersió només afavoreix l’alumnat catalanoparlant i exclou l’alumnat que no té

el català com a llengua primera”.

Aquesta afirmació és absolutament falsa. És el primer tòpic que s’hauria de combatre. L’alumnat catalanoparlant d’origen serà amb tota seguretat bilingüe en acabar els ensenyaments obligatoris perquè l’entorn social de Catalunya és absolutament favorable al castellà. Per tal que els nens i nenes que no tenen el català com a llengua primera siguin competents en les dues llengües oficials a Catalunya i puguin tenir les mateixes oportunitats per trobar feina i per desenvolupar-se en la societat on viuen, és bàsica la metodologia de la immersió, això sí, ben feta. Per aplicar la metodologia de la immersió s’hi ha de creure i s’han d’utilitzar les estratègies adequades. La immersió lingüística ha garantit i possibilitat que les persones que no tenien el català com a primera llengua l’aprenguessin amb el mateix nivell de domini i perfecció que els que sí la hi tenien. 7. “La immersió lingüística afavoreix el fracàs escolar”. De cap manera, està demostrat que un sistema educatiu que fomenta el bilingüisme (llengua d’origen i llengua social) és de gran benefici cognitiu i intel·lectual. I, precisament, els alumnes més afavorits per aquest sistema d’immersió que assegura el domini de les dues llengües més parlades a Catalunya són justament els castellanoparlants d’origen o aquells altres que no tenen el castellà ni el català com a llengua primera o familiar.

8.“La immersió té com a objectiu aconseguir una societat monolingüe en català”.

Un estudi general de totes les escoles de Catalunya ubicades en zones d’un gran ús social de la llengua castellana, i que escolaritzen els seus alumnes des de Pre-escolar o P-3 (en funció del centre) fins al Batxillerat, podria demostrar que la immersió en català dels infants i dels joves, lluny de ser un sistema que els aboca al desconeixement de la pròpia llengua materna, el que fa és garantir-los que també coneixeran i parlaran de manera correcta la llengua catalana. Fins i tot, es podria comprovar que la immersió, més que potenciar l’ús exclusiu del català, el que fa és evitar o frenar el monolingüisme en castellà per part dels joves que viuen immersos en uns àmbits on la llengua d’ús habitual és el castellà.

9. “La immersió lingüística fomenta el desconeixement de la llengua castellana”.

Ben al contrari, la immersió lingüística no atempta contra el bon coneixement i ús de la llengua castellana per part dels alumnes castellanoparlants d’origen, tal com al·leguen els pocs que s’hi oposen. Més aviat, allò que fa la immersió lingüística és permetre la integració lingüística i cultural d’aquests infants i joves tot permetent que, a casa seva, la llengua d’origen i familiar es desenvolupi i s’utilitzi amb plena normalitat. En conseqüència, la immersió és un element essencial en l’establiment de la compatibilització de la llengua inicial i la llengua catalana i, doncs, un factor fonamental en la construcció de la cohesió social del nostre país. 10. “Amb l’aplicació de la metodologia de la immersió lingüística les persones perden el dret de poder triar quina llengua volen utilitzar normalment, perquè només s’imposa el català”.

38

EDUCACIÓ És absolutament fals. No es pot triar allò que es desconeix. Per tant la tria entre l’ús del català o el castellà com a llengua de relació només es podrà produir si es dominen les dues llengües. A Catalunya, un jove catalanoparlant d’origen sap perfectament català i castellà i un jove no catalanoparlant d’origen que visqui en un barri amb escassa presència del català no el podrà utilitzar si no l’aprèn i l’usa a l’escola. 11. “La sentència del Tribunal Suprem és, senzillament, una qüestió jurídica i no una qüestió pedagògica”. No és veritat. El procés educatiu necessita de complicitats i de pau social. Que la programació de les escoles sigui un element de confrontació entre els diferents estaments de l’escola crea un clima d’inestabilitat que no afavoreix gens els aprenentatges i que perjudica notablement l’alumnat, que és la part més sensible en tot aquest procés, desautoritza la tasca del professorat i posa en dubte la qualitat del sistema. Gràfics

Aquest gràfic permet constatar que la competència en llengua castellana de l’alumnat és semblant a Catalunya i a Espanya.

La mostra final estatal està formada per 9.446 alumnes de 450 centres (entre aquests centres, 68 són de Catalunya). La mostra de Catalunya està formada per 2.784 alumnes de 156 centres. L’avaluació correspon a l’any 2007. Els percentatges d’alumnat situat en els nivells extrems (1 i 2 d’una banda i 5 i 6 de l’altra) són similars. La majoria de l’alumnat se situa en el nivell 4 (el 40% de l’alumnat de Catalunya i el 37% d’Espanya) i en el nivell 3 (el 27% de Catalunya i el 31% d’Espanya). Pràcticament no hi ha alumnat situat en el nivell 6.

Tot i que l’alumnat de Catalunya que es presenta als exàmens de selectivitat no forma part de l’ensenyament obligatori, hem inclòs també aquest quadre comparatiu que demostra que els resultats que l’alumnat obté en les proves de castellà de la selectivitat són millors que els que obté en les proves de català.

39

EDUCACIÓ

Conclusió L’escola catalana, garantia d’igualtat en els aprenentatges i en les oportunitats de futur. L’escola catalana, garantia de llibertat, cohesió i harmonia.

L’ensenyament en català no és pas la garantia absoluta del coneixement i ús de la llengua catalana, però sí que és un element indispensable per a la consecució d’aquests objectius atès que permet que tota la ciutadania tingui una correcta competència lingüística en català i en castellà i evita la futura existència de traves i inseguretats en l’ús d’aquesta llengua per part de l’alumnat que no la té com a llengua d’ús privat. La metodologia de la immersió avala i defensa la llibertat de decisió de qualsevol infant a poder triar en el futur la llengua catalana com a llengua d’ús encara que no la parli amb la família. Perquè únicament podran tenir una absoluta llibertat de triar els ciutadans que tinguin un bon coneixement de la llengua catalana, i l’única manera que els no catalanoparlants d’origen puguin adquirir tan bona competència del català com de la seva llengua materna és a través d’un sistema educatiu que els creï un àmbit d’ús on el català sigui la llengua vehicular.

Aquesta prioritat del català en el sistema educatiu no menysté les altres llengües, sinó que concilia la cultura d’origen amb la catalana i aconsegueix que el nostre país gestioni el seu multilingüisme tot respectant la diversitat lingüística del nostre món en ajudar a consolidar el català com llengua comuna del nostre país. És per això que el català suma, perquè amb el català com a llengua comuna a Catalunya totes les llengües i tots els parlants hi guanyen. Corol·lari

El català a la societat actual:

• L’escola catalana d’avui ha de respondre amb profunditat a les necessitats socials i culturals de la nostra societat.

• Hem de substituir l’esquema d’una societat bilingüe per una societat multilingüe que tingui el català com a eix vertebrador de la diversitat, que tingui el català com a llengua comuna.

• L’escola catalana que preconitzem s’ha d’emmarcar en la qualitat, la modernitat i ha de tenir, com a un dels seus objectius fonamentals, l’excel·lència i l’equitat.

• L’escola catalana que volem ha de garantir la igualtat d’oportunitats. És per això que tot l’alumnat, sigui quina sigui la seva llengua habitual, ha de ser competent en català, en castellà i en una altra llengua estrangera. Per assegurar que l’alumnat que no té el català com a llengua d’ús habitual en les seves relacions interpersonals el pugui usar correctament oralment o per escrit, l’escola emprarà les metodologies que consideri més adequades.

40

EDUCACIÓ

• Per poder triar s’ha de conèixer. Si tots els ciutadans de Catalunya són, com a mínim bilingües (en català i en castellà), estarà garantida la llibertat de tria lingüística.

• Per a un individu bilingüe la divisió de funcions entre les llengües és un fet individual. Normalment la persona bilingüe té una llengua principal, que és aquella amb què s’identifica personalment.

• Cal saber distingir entre posicionaments polítics i resultats pedagògics. La bondat d’un sistema educatiu s’ha d’avaluar a partir dels resultats que l’alumnat n’obté.

www.plataforma-llengua.cat www.somescola.cat

41

A.M.P.A. INFORMATIU CURS 2012-2013 AMPA Escola Josep Masclans Programació 2012-2013 Benvolgudes famílies : En primer lloc agrair per part de l´Ampa la vostra col·laboració i participació en les activitats realitzades el dia de Carnaval. Els diners recaptats s´han destinats a la subvenció del material escolar. Moltes gràcies a tots ! Properes activitats que estem organitzant: TÓMBOLA L´ Ampa esta preparant la tómbola per al proper mes de maig o juny , us informarem amb més detall més endavant. El que us podem avançar és que tindrà lloc a la plaça de l´Església i segurament es farà un Divendres a la tarda. Els diners que es recullin aniran destinats a subvencionar despeses escolars de les famílies. Esperem la vostra participació. FESTA FI DE CURS 2012-2013 Es farà un sondeig als pares per veure quines activitats programar per aquest dia. ÚLTIM DIA DEL CURS: L'AMPA facilitarà a l'escola les patates, els fruits secs i la beguda del pica-pica que s'ofereix als alumnes l'últim dia d'aquest curs. Us mantindrem informats ! Salutacions L´AMPA

42

PASSATEMPS

43

PASSATEMPS UNEIX ELS PUNTS I DESCOBRIRÀS UN DIBUIX

44

SOLUCIÓ PASSATEMPS