ALBA

NIL

JOAN

Hi havia una vegada un nen molt petit que es deia Patufet. Un dia la seva mare necessitava safrà i en Patufet va dir:

- Vull anar a comprar jo.

I la mare va contestar:

- D’acord ves a comprar safrà i no t’encantis! Adéu!!

De camí a la botiga anava cantant una cançó:

-Patim, patam, patum homes i dones del cap dret patim, patam, patum no trepitgeu en Patufet!

Quan va arribar a la botiga, el botiguer no el va veure. Només sentia una veu que li demanava safrà. Aleshores li va donar el safrà i se’n va anar.

Va arribar a casa i la mare li va dir que el pare s’havia deixat el dinar a casa. Aleshores, en Patufet li va dir que ja hi aniria ell mateix a portar-li.

Quan anava caminant pel bosc va començar a ploure...

I en Patufet va refugiar-se sota una col verda, per no mullar-se

Pel camp, hi havia un bou que tenia molta gana i es va menjar la col i en Patufet.

Més tard, quan va arribar el pare a casa la mare li va dir: - I en Patufet?, Que no t’ha portat el dinar? - No he menjat res en tot el dia .En veure que en Patufet no era enlloc, el pare i la mare van sortir a buscar-lo. Mentre caminaven, anaven cridant: -Patufet on ets!!!! I de lluny se sentia una veu que deia: - A la panxa del bou on no hi neva ni hi plou!!!

La mare i el pare van veure el bou i li van donar molt de menjar fins que va atipar-se tant que es va tirar un pet i d’allà va sortir en Patufet.Quan en Patufet va sortir de la panxa del bou, la mare, el pare i en Patufet se’n van anar tots a casa molt contents.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos!