En defensa de la filosofia

Campanya de difusió de la Filosofia

Seminari de Filosofia i Ciutadania Página 1

UNA CAMPANYA DE DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA

SITUACIÓ DE PARTIDA

Es sabut que la nova Llei d’Educació que lidera el Ministre Wert suposa

canvis importants per al sistema educatiu al seu conjunt i, en concret, per a

l’{rea de Filosofia. Es hora de formar les nostres opinions per poder-les

manifestar i actuar d’acord amb elles.

LA TASCA FINAL

Vos proposem que dissenyeu una campanya de difusió sobre la filosofia per donar-la a

conéixer i poder manifestar les vostres opinions al respecte dels canvis de la LOMQE sobre

aquesta área de coneixement.

L’ORGANITZACIÓ

Cal que vos organitzeu per grups a partir de la última distribució. Els

grups han de ser de 10 persones mínim.

http://prezi.com/zolrt7a4ymto/la-lomqe-i-lescola-publica/






EL PROCÉS

ACTIVITAT 1. LA LOMQE

Haureu d’averiguar quins són els canvis previstos per la nova Llei

d’Educació al respecte de l’{rea de Filosofia. Elaboreu un diagrama o

esquema en el que els presenteu si es posa en marxa la nova llei

d’educació. Pots usar els diagrames de SmartArt que proporciona

Word, usar Popplet o altres ferramentes de Google drive com

Lucidchart, Meinmeister, etc per fer mapes mentals.

Recursos:

La Red española de Filosofia és la xarxa que engloba en aquestos moments a la Conferència

espanyola de Deganats, l’Institut de Filosofia del CSIS i altres 40 associacions de Filosofia de

diferents nivells, camps temàtics i comunitats autònomes.

ACTIVITAT 2. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA.

Ja en sabeu del seu origen a les costeres de Turquia, en Àsia Menor, també del seu trencament

amb el pensament mític-religiós, de la seua preocupació inicial per buscar la veritat sobre el

cosmos, sobre com són les coses, com explicar els seus

canvis i transformacions.

No obstant, necessiteu averiguar més sobre la seua

naturalesa, utilitat, importància, sobre quin és el paper

que ha acomplit a la vida dels homes i de les dones al llarg

d’aquestos 2600 anys. Vos deixem una selecció de textos i

recursos per destriar la informació al respecte. Caldrà que

elaboreu un dossier que sintetitze la informació més

rellevant (autor/a, tema, tesis o idees principals,

arguments o idees secundàries) tot i utilitzant la plantilla

de l’anexe 1. Penseu que vos ha de ser útil per al disseny

de la vostra campanya de difusió!

http://jornadassituacionfilosofiaespana.blogspot.com.es/

http://www.tv3.cat/3alacarta/html5/





LA PLANTILLA PER L’ANÀLISI DE FONTS FILOSÒFIQUES:

IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR, OBRA,

DATA)

TIPUS DE FONT (expositiva o

argumentativa)

TEMA

IDEA/S PRINCIPAL/S (font expositiva)

TESI O CONCLUSIÓ

(font argumentativa)

IDEES SECUNDÀRIES

(font expositiva)

ARGUMENTS


FONTS:

LA PARÁBOLA DE L’ELEFANT: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/mercat/elefant.htm

Així, doncs, l’Amor deu el seu tarann{ a ser fill de Poros i de

Penia: de primer, sempre és pobre i està ben lluny de ser

delicat i bell com la majoria creuen; ben al contrari, és rude,

brut, va descalç i no té casa. Dorm sempre a terra, sense llit, al

llindar de les portes i a la vora dels camins, a la serena, i com

que té la naturalesa de la seva mare, viu sempre en la

indigència. Però, pel que té del seu pare, est{ a l’aguait d’allò

que és bell i d’allò que és bo, perquè és viril, decidit, vehement i

un caçador temible que sempre està tramant alguna intriga;

apassionat per la saviesa i ple d’enginy, tota la seva vida va perseguint la filosofia i és un gran

xerraire, un entabanador i un sofista. La seva naturalesa no és ni la d’un mortal ni la d’un

immortal, sinó que tan aviat floreix i està ple de vida com pot morir el mateix dia i, pel que

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/mercat/elefant.htm



s’assembla al seu pare, renéixer novament quan est{ en la plenitud dels seus recursos. Però

allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans i, així, l’Amor mai no és ni

pobre ni ric. A més, està al bell mig de la saviesa i de la ignorància. El que passa és això: cap

déu no es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi, perquè ja ho és; i si hi ha algú altre que

sigui savi, tampoc no vol filosofar, ni tampoc filosofen ni desitgen esdevenir savis els

ignorants, perquè el mal de la ignor{ncia és, precisament, aquest: creure’s posseir bellesa,

bondat i saviesa a bastament quan, de fet, se n’est{ mancat, i qui no creu estar mancat d’una

cosa no desitja pas allò que creu que no li manca.

— Doncs, si no són ni els savis ni els ignorants, ¿qui són,

Diotima, els qui es dediquen a la filosofia?

— És evident —féu ella—; ho veuria fins i tot un infant:

aquells qui es troben a mig camí entre els déus i els homes.

I l’Amor ser{ un d’aquests. Ja que la saviesa és una de les

coses més belles i l’Amor és amor de la bellesa, cal que

l’Amor sigui un filòsof i, pel fet de ser-ho, que es trobi entre

el savi i l’ignorant. I la causa que així sigui rau en la seva

naixença, perquè, per una banda, és ell d’un pare savi i ple

de recursos; per l’altra, d’una mare que no és s{via i que, de

recursos, no en posseeix cap. Aquesta és, doncs, estimat Sòcrates, la naturalesa d’aquest

démon.

PLATÓ, Convit, 201d-202c

«La paraula grega filòsof es va formar per oposició a ‘sofos’. Es tracta de l’amant del

coneixement (del saber), a diferència del qui est{ en possessió del saber i s’anomena sapient

o savi. Aquest sentit de la paraula ha persistit fins avui; la recerca de la veritat, no la possessió

de la veritat és l’essencial de la filosofia (...) Filosofia vol dir: fer camí. Les seves preguntes són

més essencials que les seves respostes i tota resposta esdevé una nova pregunta.»

KARL JASPERS: La filosofia.

Perquè, tant ara com quan els homes varen començar a filosofar, ho fan impulsats per

l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents més a l’abast; més endavant,

avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i a

les estrelles, i també a la generació de l’univers. Però el qui dubta o s’admira, reconeix la seva

ignorància. [...] Perquè si varen filosofar per defugir la ignorància, és manifest que fou a causa

del coneixement que perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I això ho testifica el que

s’ha esdevingut. Ja que aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé

totes les coses necessàries per a viure i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És,

doncs, evident que no la cerquem per a cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home

lliure el qui és per si mateix i no per un altre, així també tenim aquesta com l’única ciència

lliure, ja que només aquesta és per si mateixa.

ARISTÒTIL, Metafísica, I, 2



Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de diferents maneres; el que cal és

transformar-lo.

MARX, K. Tesis sobre Feuerbach, X

Cuando alguien pregunta para qué sirve la filosofía, la respuesta

debe ser agresiva ya que la pregunta se tiene por irónica y mordaz.

La filosofía no sirve ni al Estado ni a la Iglesia, que tienen otras

preocupaciones. No sirve a ningún poder establecido. La filosofía

sirve para entristecer. Una filosofía que no entristece o no

contraría a nadie no es una filosofía. Sirve para detestar la

estupidez, hace de la estupidez una cosa vergonzosa. Sólo tiene

este uso: denunciar la bajeza del pensamiento bajo todas sus

formas. ¿Existe alguna disciplina, fuera de la filosofía, que se

proponga la crítica de todas las mixtificaciones sea cual sea su

origen y su fin? Denunciar todas las ficciones sin las que las fuerzas reactivas no podrían

prevalecer. Denunciar en la mixtificación esta mezcla de bajeza y estupidez que forma

también la asombrosa complicidad de las víctimas y de los autores. En fin, hacer del

pensamiento algo agresivo y afirmativo. Hacer hombres libres, es decir, hombres que no

confundan los fines de la cultura con el provecho del Estado, la moral o la religión. Combatir el

resentimiento, la mala conciencia, que ocupan el lugar del pensamiento. Vencer lo negativo y

sus falsos prestigios. ¿Quién, a excepción de la filosofía, se interesa por todo esto? La filosofía

como crítica nos dice lo más positivo de sí misma: empresa de desmixtificación. Y, a este

respecto, que nadie se atreva a proclamar el fracaso de la filosofía. Por muy grandes que sean,

la estupidez y la bajeza serían aún mayores si no subsistiera un poco de filosofía que, en cada

época, les impide ir todo lo lejos que querrían, que respectivamente les prohíbe, aunque sólo

sea por el qué dirán, ser todo lo estúpida y lo baja que cada una por

su cuenta desearía. No les son permitidos ciertos excesos, pero

¿quién, excepto la filosofía, se los prohíbe? ¿quién les obliga a

enmascararse, a adoptar aires nobles e inteligentes, aires de

pensador? (...) Es cierto, dice Nietzsche, que actualmente los filósofos

se han convertido en cometas. Pero desde Lucrecio hasta los

filósofos del siglo XVIII debemos observar estos cometas, seguirlos

todo lo posible, hallar su camino fantástico. Los filósofos-cometas

supieron hacer del pluralismo un arte de pensar, un arte crítico.

Supieron decir a los hombres lo que ocultaban su mala conciencia y

su resentimiento. Supieron oponer a los valores y a los poderes

establecidos aunque no fuera más que la imagen de un hombre libre. Después de Lucrecio

¿cómo es posible preguntar aún: para qué sirve la filosofía.

GILLES DELEUZE. Nietzsche y la filosofía



Els filòsofs són els únics que es pregunten, obstinadament, des de fa vint-i-cinc segles com

viure sense tenir cap altra creença que la confiança en la raó. Però això no significa, ja us

n’haureu adonat, que els filòsofs estiguin plens de certeses. Al contrari. No deixen de

subratllar el que no sabem, allò que podem dubtar. En aquests sentit, els filòsofs són els

guardians de la ignorància. Són els que subratllen obstinadament els límits dels sabers. Per

això la societat actual i la que s’acosta en té una gran necessitat. En un temps en què es

referma l’imperi de la tècnica, en què s’accentua el cinisme dels diversos poders, o en què

torna la certesa boja del fanatisme, la tasca del filòsof és potser, abans que cap altra, la de

despertar-nos a la consciència dels nostres límits.

ROGER-POL DROIT. Filosofia.

Des d’un cert punt de vista, el principal paper de la filosofia consisteix a fer-nos conscients,

d’una manera intel·lectualitzada o en forma de problemes, dels xocs més importants i dels

conflictes inherents a les societats complexes i en mutació, en tant que fan referència a

conflictes de valors.»

JOHN DEWEY: Article ‘Filosofia’, dins l’Encylopedia of the social Sciences.

Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o si se’ns

és permès de dir-ho, si ells i elles no són conscients

de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas,

prejudicis filosòfics. Una bona part d’aquests

prejudicis són teories que [els éssers humans]

inconscientment donen per certs o que han absorbit

del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Atès que

poques d’aquestes teories són conscientment

assumides, constitueixen prejudicis, en el sentit que

són assumides sense examen crític, fins i tot malgrat

que puguin ser de gran importància per a les accions

pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una

justificació de l’existència de la filosofia professional

resideix en el fet que els éssers humans necessiten que hi hagi qui examini críticament

aquestes esteses i influents teories (...). Tota la filosofia he de partir de les dubtoses i sovint

pernicioses concepcions del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i

il·lustrat: una concepció més propera a la veritat i amb una influència menys perniciosa sobre

la vida humana.

KARL POPPER: Com veig la filosofia.



De hecho, el valor de la filosofía debe ser buscado en una, larga medida en su real

incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la vida prisionero de

los prejuicios que derivan del sentido común, de las creencias habituales en su tiempo y en su

país, y de las que se han desarrollado en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento

deliberado de su razón. Para este hombre el mundo tiende a hácerse preciso, definido, obvio;

los objetos habituales no le suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares son

desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a filosofar, hallamos, por

el contrario, como hemos visto en nuestros primeros capítulos,

que aun los objetos más ordinarios conducen a problemas a los

cuales sólo podemos dar respuestas muy incompletas. La

filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la

verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de

sugerir diversas posibilidades que amplían nuestros

pensamientos y nos liberan de la tiranía de la costumbre. Así, el

disminuir nuestro sentimiento de certeza sobre lo que las

cosas son, aumenta en alto grado nuestro conocimiento de lo

que pueden ser; rechaza el dogmatismo algo arrogante de los

que no se han introducido jamás en la región de la duda

liberadora y guarda vivaz nuestro sentido de la admiración,

presentando los objetos familiares en un aspecto no familiar.

(...)

Para resumir nuestro análisis sobre el valor de la filosofía: la

filosofía debe ser estudiada, no por las respuestas concretas a

los problemas que plantea, puesto que, por lo general, ninguna respuesta precisa puede ser

conocida como verdadera, sino más bien por el valor de los problemas mismos; porque estos

problemas amplían nuestra concepción de lo posible, enriquecen nuestra imaginación

intelectual y disminuyen la seguridad dogmática que cierra el espíritu a la investigación; pero,

ante todo, porque por la grandeza del Universo que la filosofía contempla, el espíritu se hace a

su vez grande, y llega a ser capaz de la unión con el Universo que constituye su supremo bien.

BERTRAND RUSSELL. Los problemas de la filosofía.



ACTIVITAT 3. DISSENY DE LA CAMPANYA.

Ara heu de pensar, dissenyar i posar en marxa la vostra campanya de difusió. Podeu decidir

qualsevol àmbit de difusió, així com podeu triar el format que considereu més adient, sempre

i quan tinga un suport digital.

Heu d’omplir el document de l’ANEXE 2 on es justifique el projecte així com on programeu

l’acció per a la difusió, la planificació de tasques i responsables.

DE SEGUR QUE LA VOSTRA CREATIVITAT

DONARÀ DE SI I MOLT!

ELS PRODUCTES FINALS

Cal publicar en un bloc (les parts 1 a 4) i presentar el memoràndum en paper (parts 1, 2, 3)

1. Esquema o diagrama LOMQE

2. Dossier textos filosòfics

3. Document de Justificació de campanya i planificació de les tasques

4. Campanya en suport digital

5. Rúbrica de coavaluació (sols en paper)

L’AVALUACIÓ

1. Esquema o diagrama LOMQE. 10%

2. Dossier textos filosòfics. 30%

3. Document de justificació de campanya i planificació de les tasques. 10%

4. Campanya en suport digital. 40% (veure rúbrica)

5. Coavaluació 10%. (veure rúbrica)

LA TEMPORALITZACIÓ.

Fase informativa i d’investigació: Setmana del 15 al 19 d’abril. Es realitzaran en classe les

activitats 1 i 2.

Fase del disseny: Es realitzarà fora de classe. Es podran consultar dubtes i suggeriments a la

mestra sempre i quan s’estableixca un dia i hora. Altres consultes via mail o FB.

Fase de publicació: Dia 30 d’abril.



LES RUBRIQUES D’AVALUACIÓ: LA CAMPANYA DE DIFUSIÓ. C

AM

PA

NY

A D

E D

IFU

SIÓ

DE

LA F

ILO

SOFI

A

CRITERI 1 2 3 4 VALORACIÓ

RIQUESA DEL MISSATGE

El missatge és pobre i repetitiu en tota la campanya. Hi ha un parell d’idees-força, poques referències filosòfiques i no

estan correctament enllaçades per persuadir i difondre el

missatge. Idees populars més que filosòfiques.

Hi ha algunes parts de la campanya on el missatge és més

ric i variat i està millor cohesionat, aconseguint

convèncer, però quasi passen desapercebudes.

Hi ha algunes parts de la campanya on no s’entén el

missatge o no té efecte persuasiu, tot i que la

globalitat d’ella comunica el que es vol i té capacitat

persuasiva.

La campanya ha estat dissenyada i realitzada amb l’objectiu de

mostrar clarament el missatge que es volia comunicar amb riquesa

d’arguments i un bon fil conductor que aconsegueix convèncer.

ENREGISTRAMENT EN VIDEO

El vídeo no mostra el contingut de tota la campanya. No està ben enregistrat, ni muntat.

Les imatges estan ben seleccionades però el muntatge

no les enllaça bé.

Les imatges estan ben seleccionades i el muntatge les

enllaça correctament.

Les imatges estan ben seleccionades, el muntatge les enllaça correctament i a més, s’han afegit efectes sonors,

textuals, etc... per a millorar el resultat final.

ÀMBIT DE DIFUSIÓ DEL MISSATGE

/CAMPANYA

La campanya escollida no aconseguirà arribar als objectius

de difusió proposats.

Podria arribar a cobrir l’àmbit de difusió de manera casual o

parcial. Deixa la difusió en mans del receptor.

HI ha un marge de la difusió que queda a la voluntat del receptor però en general les

accions arriben al grup escollit.

La campanya està perfectament dissenyada per arribar al màxim nombre de persones de l’àmbit

escollit. No deixa marge a la casualitat o voluntarietat del

receptor.

MOTIVACIÓ A LA

REFLEXIÓ

La campanya de difusió no té cap element ni contingut que

impacte l’espectador i provoque la seua reflexió.

La campanya mostra algun intent per sorprendre l’audiència però no ho aconsegueix del tot.

No implica ni genera apenes estat d’opinió.

La campanya impacta i sorprèn a l’audiència en algunes de les seues parts. Pot generar estat

d’opinió en algun aspecte.

La campanya genera un efecte sorpresa impactant sobre

l’audiència de tal forma que generarà opinió i debat sobre el

tema

ORIGINAL INNOVADORA

No s’ha utilitzat cap element diferent respecte a d’altres

accions ja vistes. És molt convencional.

Hi ha alguns elements diferents que s’han definit especialment per a realitzar aquesta acció.

L’acció és un conjunt d’elements novedosos i

diferents que s’han unit per a mostrar originalitat.

L’acció destaca per la seua originalitat i nivell d’innovació. Hi

ha un gran nombre d’elements diferents que s’han realitzat amb

una personalitat pròpia.

“CAMPANYA DE DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA” TREBALL FILOSOFIA I CIUTADANIA 1r batx

TOTAL → (màx 20)



RUBRICA DE COAVALUACIÓ O AVALUACIÓ ENTRE IGUALS.

GRUP NOTA FINAL

3 2 1 3 2 1 3 2 1

La seua

participació és

poc

significativa

Fa la major

part de les

propostes

Fa algunes

propostes

No fa

propostes. Sols

segueix al grup

o fa el que li

indiquen

La nota màxima

és 9. Calcular:

Nota x 10/ 9

ACTITUD COL·LABORACIÓ INICIATIVA

NOTA Nom de l’alumne/a:

Molt activa i

positivaActiva

Més be

passiva i/o

negativa

La seua

participació i/o

aportació al

grup és molt

significativa

La seua

participació

és

significativa



ANEXE 1. PLANTILLA PER ANÀLISI DE FONTS FILOSÒFIQUES.

IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR, OBRA,

DATA)

TIPUS DE FONT (expositiva o

argumentativa)

TEMA

IDEA/S PRINCIPAL/S (font expositiva)

TESI O CONCLUSIÓ


IDEES SECUNDÀRIES

(font expositiva)

ARGUMENTS




ANEXE 2. DISSENY DE LA CAMPANYA DE DIFUSIÓ

IDEES-FORÇA A DIFONDRE SOBRE LA FILOSOFIA

1.

ACCIÓ PER A LA DIFUSIÓ I JUSTIFICACIÓ

Tipus de campanya seleccionada (exposició cartells i/o fotografies, còmic filosòfic, vídeo-reportatge, revista

escolar, programa de ràdio escolar, documental, acte públic (debat, lectura de textos …), etc.).

Àmbit de difusió (escola, classe, municipi, institució pública o privada, etc)

Expliqueu les raons per les quals heu considerat que aquesta campanya és la que voleu realitzar:

PLA DE TREBALL

Com aneu a organitzar-vos?

Guió / Esbós previ

Etapes en el procés

Responsables de cada part



Espais necessaris

Materials extra

ASSAIG I/O PREPARACIÓ

Què necessiteu per a poder realitzar-lo?

On realitzareu l’assaig:

EXECUCIÓ

Lloc i durada prevista de la campanya de difusió:

ENREGISTRAMENT DE LA CAMPANYA

Qui realitza l’enregistrament

Materials necessaris

EDICIÓ Quin software es va utilitzar?

Adreça per a poder visualitzar-lo: PUBLICACIÓ

Bloc en el que es presentarà la campanya i tots els materials generats



Ana Estela i Gallach

Seminari de Filosofia i Ciutadania

Departament de Socials

[email protected]

8 Abril de 2013

mailto:[email protected]

En defensa de la filosofia

Documents

Transcript of En defensa de la filosofia