Empresa xarxa i negoci turístic a Menorca

Pla +TIC Menorca, 2016-2018, cofinançat per la Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme.

Informe final del projecte: Tecnologia i PIMES/MICROPIMES vinculades al sector turístic de Menorca

Autors: Dr. Joan Torrent-Sellens i Ivan Soler-Ramos

Treball de camp: Análisis e Investigación

Febrer 2018

[Referència AeI: 17-038]

Pàgina 2 / 118

SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT

Certificat pel servei d’Investigació de

Mercats i Opinió: A50/ 000005

Segons Norma ISO 20252

Codi ICC/ ESOMAR

Sistema Aneimo de Qualitat de

Captacions (SACC)

Estudi nº 17-038

Client Consull Insular de Menorca

Títol de l’estudi Estudi sobre tecnologia i Pimes vinculades

al sector turístic de Menorca

Presentat 20-02-2018

Aprovat per Director Comercial

Firmat: Antonio Lechón Cruz

POLÍTICA DE QUALITAT

La Qualitat és un objectiu, una estrategia i

un tret d’identitat per tots els que formem

Análisis e Investigación.

La recerca constant de la qualitat i el valor

afegit en els nostres serveis ens permetrà

aconseguir la satisfacció dels clients, la

rentabilitat de la nostra empresa i una

posició de lideratge qualitatiu en el nostre

sector.

Pàgina 3 / 118

ÍNDEX

SUMARI

I. PRESENTACIÓ

II. RESUM EXECUTIU

III. FONT D'INFORMACIÓ I TREBALL DE CAMP

IV. L’EMPRESA XARXA 4.1. DE LA XARXA D’EMPRESES A L’EMPRESA XARXA 4.2. XARXES DE NEGOCIS

V. EMPRESA XARXA I ACTIVITAT TURÍSTICA A MENORCA 5.1. ACTIVITAT, DIMENSIÓ I EXPERIÈNCIA 5.2. CAPITAL HUMÀ I APRENENTATGE CONTINUAT 5.3. PERFIL DE L'EMPRESARI 5.4. ORGANITZACIÓ DEL TREBALL, RELACIONS LABORALS I RECURSOS HUMANS 5.5. INNOVACIÓ 5.6. USOS TIC 5.7. PLA +TIC I FORMACIÓ 5.8. RESULTATS ECONÒMICS

VI. ANNEX: QÜESTIONARI DE LA INVESTIGACIÓ

Pàgina 4 / 118

I. PRESENTACIÓ

Avui, l’activitat econòmica i l’articulació social consoliden un profund procés de transformació,

evolucionen sota una dinàmica de canvi estructural. El procés de construcció de l’economia i la

societat del coneixement articula noves fonts de creixement econòmic i de benestar social arreu

del món. Tot i que aquest procés té múltiples dinàmiques d’evolució i dimensions de canvi, és

possible afirmar que la inversió i la utilització massiva de les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC) i dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement han obert les portes a

noves formes de negoci, d’empresa, de treball, d’economia i de societat. De fet, es consoliden com

a nous determinants de l’avantatge competitiva i del benestar social, com a nous motors de la

prosperitat.

Tot i que el camí cap a l’economia i la societat del coneixement no és únic, té múltiples variants,

l’anàlisi de l’activitat empresarial de producció de béns i serveis a l’empresa turística és primordial.

I, ho és, per vàries raons:

Primera, perquè l’activitat turística és una dels principals branques de producció de

l’economia de Menorca. En aquest context, és molt important assenyalar que de la

vinculació entre la inversió i els usos de les TIC i l’estructura de la generació de valor a

l’empresa turística en depèn bona part de l’avantatge competitiu de l’economia de

Menorca en el futur.

Segona, perquè de l’anàlisi de la seva estructura econòmica, fonts d’avantatge

competitiva i efectes arrossegament cap a la resta d’activitats econòmiques, se’n poden

extreure conclusions importants sobre les potencialitats del creixement econòmic i el

benestar social conjunt de l’economia i la societat menorquines.

I, tercera, perquè en una economia com la menorquina, caracteritzada per la presència

massiva d’empreses de dimensió reduïda, intensitats moderades en els usos de les TIC i

dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement, un estoc formatiu millorable, una

procés innovador que cal fer avançar i, en definitiva, per alguns problemes de

productivitat i competitivitat, l’anàlisi en detall de la generació de valor a l’empresa

turística pot aportar evidència i solucions en el camí que la resta de branques de

producció de l’economia menorquina han de definir en el seu procés d’inserció a

l’economia i la societat del coneixement.

En aquest context, la investigació que ara presentem, i que hem anomenat Empresa xarxa i negoci

turístic a Menorca, respon a la voluntat del Consell Insular de Menorca, en concret del seu

Departament d’Ocupació, Promoció Econòmica, Juventut i Esports, de capturar, analitzar i

interpretar dades estructurals i quantitatives sobre l’activitat empresarial turística a Menorca, en

especial del seu teixit de micro i petites empreses.

Pàgina 5 / 118

Amb aquesta voluntat i en base al bagatge acumulat per l’equip investigador en estudis anteriors,

aquest projecte de recerca té com a principal objectiu desenvolupar una nova agenda

d’investigació sobre els determinants de la generació de valor i les fonts d’avantatge competitiva

de l’activitat microempresarial i de les PIMES del turisme a Menorca.

Els objectius parcials de la investigació són:

L’elaboració d’un marc conceptual, el de l’empresa xarxa, per a l’anàlisi de les fonts

d’avantatge competitiu a l’empresa turística.

El disseny i l’aplicació d’una metodologia d’enquestes per copsar el procés de

consolidació de l’empresa xarxa a l’activitat turística.

El disseny mostral, el qüestionari i l’elaboració d’una base de dades sobre l’estructura

econòmica, l’ús de les TIC, la generació de valor i l’avantatge competitiva del sector

empresarial del turisme a Menorca, amb especial èmfasi al seu teixit de micro i petites

empreses.

L’anàlisi, en base a les noves dades primàries obtingudes, de:

○ 1) l’estructura i la generació de valor de l’activitat empresarial turística a

Menorca; i

○ 2) les seves fonts de productivitat i competitivitat.

En base als resultats de la investigació, la presentació de tot un conjunt de

recomanacions de política pública per a l’impuls del sector turístic i el desenvolupament

dels seus efectes sinèrgics cap a la resta d’activitats econòmiques i d’interacció social.

Així doncs, l’objectiu central de la investigació que ara iniciem és l’anàlisi microeconòmica,

detallada, de l’estructura i la generació de valor a les empreses turístiques menorquines. Analitzar

l’entorn, l’estructura i la generació de valor de l’activitat turística des d’aquesta perspectiva té

alguns avantatges que cal esmentar:

En primer lloc, perquè l’anàlisi de la generació de valor a les empreses turístiques ens

dóna una informació molt valuosa sobre el seu avantatge competitiu. L’estudi de

l’estructura empresarial i la generació de valor a l’empresa turística és primordial per

copsar els punts forts i febles del seu model de creixement i competitivitat.

En segon lloc, perquè aquest enfocament ens permet fer una aproximació holística,

global, de tota la problemàtica de la generació de valor a l’empresa turística, més enllà

dels enfocaments purament tecnològics, que no acaben d’explicar integralment la

complexitat de la realitat sectorial.

I, en tercer lloc, perquè fins al moment aquesta informació no estava disponible.

L’obtenció de dades fiables sobre l’estructura econòmica i la generació de valor per a una

Pàgina 6 / 118

mostra representativa d’empreses turístiques (i dels seus subsectors) és molt valuosa per

la seva originalitat, i perquè ens dóna la possibilitat d’endinsar-nos en aspectes no

analitzats fins al moment.

Així doncs, l’informe que presentem a continuació consta dels següents apartats:

En primer lloc, situarem els objectius de la investigació, en especial destacarem la

importància de l’anàlisi de les noves formes d’estratègia, organització i gestió

empresarial, més enllà dels usos de la tecnologia, per competir amb èxit als mercats

globals del coneixement.

En segon lloc, s’explicarà el disseny metodològic de la investigació.

En tercer lloc, situarem al lector dins del nou marc conceptual, del nou paradigma

empresarial, que suposa el procés de consolidació de l’empresa xarxa.

Una vegada explicats els objectius i el marc conceptual de la investigació, analitzarem

detalladament l’estructura, la generació de valor al sector, i alguns dels efectes sinèrgics

cap a la resta de l’economia.

En base a aquesta anàlisi, ja ens serà possible assenyalar els punts forts i els punts febles

de la generació de valor al sector.

Tancaran l’informe alguns annexos d’interès, en especial el qüestionari de la investigació.

Si amb aquesta investigació, podem aportar propostes de futur per a la millora del teixit productiu

de Menorca, i en conseqüència del seu benestar social, els sotasignants ens donem plenament per

satisfets. Vagi per endavant però, que si això és així será gràcies a les 117 persones que s’han

prestat voluntàriament a deixar-nos investigar els seus negocis. En nom del Consell Insular de

Menorca i de l’equip d’invesitgadors, moltíssimes gràcies.

Dr. Joan Torrent-Sellens (jtorrent@uoc.edu) i

Ivan Soler-Ramos (ivan.soler@analisiseinvestigacion.com)

Pàgina 7 / 118

II. RESUM EXECUTIU

El procés de construcció de l’economia global del coneixement està transformat radicalment

l’activitat empresarial. L’empresa xarxa és la forma estratègica, organitzativa i productiva de

l’activitat empresarial característica de l’economia del coneixement, en el sentit que és la forma

empresarial que millor s’adapta als nous requeriments d’innovació i de generació de valor, a través

dels usos intensius de les TIC i dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement.

Operativament, és possible definir a l’empresa xarxa com la forma organitzativa construïda al

voltant d’un projecte de negoci que resulta de la cooperació entre els diferents components de

l’interior o de vàries empreses, operant en xarxa durant el període de duració d’un projecte de

negoci i reconfigurant les seves xarxes per dur a terme cada projecte. Aquest model d’estratègia i

d’organització empresarial basat en la descentralització en xarxa de les línies de negoci (xarxa de

negocis): 1) s’orienta cap un sistema de configuració variant de cooperació i competència, 2)

sorgeix del procés de descentralització de l’activitat empresarial (xarxa d’empreses), 3) es basa en

la interconnexió en xarxa a dins i a fora de l’empresa i 4) es fonamenta en un potent instrument

tecnològic, les TIC.

Així doncs, en el context de l’empresa xarxa, l’èxit competitiu depèn de: 1) la generació de

coneixement i el processament de la informació i la comunicació amb eficàcia, 2) l’adaptació a la

geometria variable de l’economia global, 3) de ser prou flexible com per canviar els seus mitjans

(combinacions de factors de producció) amb tanta rapidesa com canvien les seves finalitats

(productes i mercats), sota l’impacte del ràpid canvi cultural, tecnològic i institucional i 4)

d’innovar, quan la innovació es converteix en l’arma clau de la competència.

Precisament, l’objectiu central de la investigació que ara concloem ha estat l’anàlisi de l’impacte

que la nova forma empresarial en xarxa exerceix sobre la generació de valor, l’avantatge

competitiu, i els resultats de les microempreses i PIMES turístiques de Menorca. Analitzar l’entorn,

l’estructura i la generació de valor de l’activitat microempresarial turística des de la perspectiva

microeconòmica, és a dir, des de l’interior de l’empresa, ens ha proporcionat dos clars avantatges:

En primer lloc, perquè l’anàlisi de la generació de valor a les microempreses i PIMES

turístiques de Menorca es dóna una informació molt valuosa sobre el seu avantatge

competitiu. L’estudi de l’estructura empresarial i la generació de valor a la

microempresa turística és primordial per copsar els punts forts i febles del seu model de

creixement i competitivitat.

I, en segon lloc, perquè fins al moment aquesta informació no estava disponible.

L’obtenció de dades fiables sobre l’estructura econòmica i la generació de valor per a una

mostra de microempreses d’activitat turística (i dels seus subsectors) és molt valuosa per

la seva originalitat i perquè ens dóna la possibilitat d’endinsar-nos en aspectes no

analitzats fins al moment. De la mateixa manera, l’anàlisi del procés de transició cap a

Pàgina 8 / 118

l’empresa xarxa en un teixit de microempreses i dins d’un sector d’activitat ens

proporciona també algunes conclusions que poden ser extrapolables a altres teixits de

microempreses i sectors d’activitat.

Així doncs, s’ha dissenyat una investigació ad hoc, una font primària d’informació, amb l’objectiu

de recollir, per primera vegada, dades fiables i suficients, estadísticament representatives, sobre

l’estructura i els elements de valor a la microempresa turística de Menorca. La mostra d’empreses

de la investigació ve determinada per 117 empreses de 50 treballadors o menys que realitzen la

seva activitat al sector turístic de Menorca. A través de l’anàlisi en profunditat sobre les respostes

obtingudes d’aquests empreses hem arribat a un conjunt de deu conclusions:

Primera. L’activitat de les microempreses i PIMES turístiques de Menorca presenta una

estructura econòmica força diversificada, una presència majoritària d’empreses de molt petita

dimensió i és relativament jove

L’activitat de les microempreses i PIMES turístiques de Menorca presenta una estructura

econòmica força diversificada. Per bé que la principal branca d’activitat, amb poc més d’una

tercera part del teixit productiu, correspon a les altres activitats relacionades amb el turisme, com

els serveis de transport i les agències de viatges (35,9%), els serveis de restauració (menjar i

beure), amb un 33,3% del total d’empreses, i els serveis d’allotjament (30,8%) també tenen una

participació important en l’estructura sectorial.

Tanmateix, l’anàlisi per dimensions d’activitat sí que ens certifica la presència majoritària de

microempreses de molt petita dimensió. Més de tres quartes parts de les empreses turístiques

menorquines tenen menys de 10 treballadors. Un 28,2% són microempreses micro (fins a 2

treballadors) i un 49,6% són microempreses petites (de 3 a 9 treballadors). Només un 8,5% del

total són petites empreses (de 10 a 19 treballadors) i el 13,7% restant són mitjanes empreses (20 o

més treballadors).

Des de la perspectiva de l’experiència empresarial és important assenyalar que gairebé la meitat

de les microempreses turístiques tenen un origen relativament jove (una tercera part han estat

creades amb posterioritat a l’any 2000). Tot i amb això, també cal assenyalar que na altra tercera

part compta ja amb més de tres dècades d’experiència.

Segona. Dualitat en l’estoc formatiu del treball a l’empresa turística de Menorca: elevats nivells

de formació als serveis de transport, les agències de viatges, les microempreses petites i les

mitjanes empreses, però nivells formatius baixos als serveis d’allotjament i de menjar, i a les

microempreses més grans i petites empreses. Baixa participació de l’ampliació de formació i de

la formació en competències digitals

L’anàlisi de l’estoc formatiu del treball a la microempresa i PIME turística de Menorca ens posa

clarament de manifest una estructura dual. A gairebé tres quartes parts de les microempreses i

Pàgina 9 / 118

PIMES turístiques de Menorca (72,7%) l’estoc formatiu mitjà és baix i clarament millorable (sense

estudis, formació primària i formació secundària). En canvi, al 27,3% restant d’empreses els seus

professionals disposen d’un estoc formatiu mitjà més elevat: un 10,3% d’empreses disposa

d’estudis mitjans de formació professional de grau superior (FPGS), un 13,7% d’estudis

universitaris de grau i un 3,4% d’estudis universitaris de postgrau.

Aquesta dualitat és el resultat d’un estoc formatiu clarament diferenciat als diferents subsectors i

dimensions d’activitat turística. Gairebé el 40% de les empreses de transport o d’agències de

viatges disposen d’un nivell mitjà de formació dels seus professionals de caràcter superior

(formació professional de grau superior i formació universitària de grau o postgrau). En canvi, a

més de tres quartes parts de les microempreses i PIMES de serveis d’allotjament i de serveis de

menjar, l’estoc formatiu mitjà dels seus professionals és inferior, de grau no superior.

De la mateixa manera, i amb l’exepció de les microempreses molt petites (2 treballadors o menys),

on més del 30% dels seus treballadors tenen formació superior, es compleix l’associació entre més

dimensió i més formació. Així, les empreses turístiques de Menorca que a la seva plantilla hi

treballen 20 treballadors o més sónles que presenten un volum superior de treballadors amb

formació superior (37,6%).

A partir d’aquesta dualitat hem volgut conèixer si els baixos nivells formatius es corregeixen amb

la participació dels professionals turístics en programes d’ampliació de formació a càrrec (total o

parcial) de l’empresa. Els resultats obtinguts ens certifiquen una baixa presència de les modalitats

d’ampliació de formació. Només un 23,9% dels professionals de les microempreses i PIMES

turístiques segueixen programes d’ampliació de formació a càrrec de l’empresa. La manca

d’ampliació de formació a l’empresa turística menorquina és general a tots els seus subsectors i

dimensions, per bé que destaquen clarament els molts baixos percentatges dels serveis

d’allotjament (15,5%) i les petites empreses de 10 a 19 treballadors (6,8%). En canvi, les empreses

del transport i agències de viatges (28,5%) i les empreses mitjanes (més de 20 treballadors i un

32,5% de personal en formació) destaquen amb participacions superiors a la mitjana sectorial.

Per un altre costat, s’ha copsat també l’estoc formatiu a l’àmbit de les TIC a les microempreses

turístiques. Novament, els resultats obtinguts no són favorables. En un 66,7% de microempreses i

PIMES turístiques menorquines no s’ha impartit mai formació específica en l’àmbit de les

competències digitals. I, encara més, entre les microempreses que sí disposen de formació

específica en TIC (una de cada tres), aquesta s’ha impartit en contextos educatius no reglats.

Només en un 13,7% de microempreses turístiques la formació en competències TIC s’ha realitzat

dins de l’àmbit de la formació reglada. Novament, empreses de transport i les agències de viatges

(26,2% en formació reglada) i les empreses mitjanes (37,5% en formació regalada) destaquen per

la formació en competències digitals per als seus professionals.

Tercera. El perfil de l’empresari turístic a Menorca: homes de mitjana edat, elevada formació i

coneixement no formal de les competències digitals

Pàgina 10 / 118

L’anàlisi dels condicionants sociodemogràfics de l’empresari turístic a Menorca ens ha aportat

evidència de com, des de la direcció de l’empresa, es pot impulsar el procés de transició cap a

l’empresa xarxa. Des de la perspectiva del gènere, assenyalar la presència majoritària d’homes

(71,8%), per be que amb notables diferències subsectorials. Mentre que als serveis d’allotjament

vuit de cada 10 empresaris són homes, als serveis de menjar i les activitats de transport i agències

de viatges el lideratge femení arriba a una tecerca part del total d’empreses. De la mateixa

manera, a mesura que augmenta la dimensió de l’empresa turística més freqüent és trobar dones

com a empresàries (43,8% a les empreses mitjanes, des del 18,2% a les microempreses més

petites).

La distribució per edats del perfil del microempresari turístic també ens ofereix resultats

rellevants. La seva edat mitjana se situa a l’entorn dels 44 anys. Tot i això, l’anàlisi de la distribució

d’edats ens mostra un cert biaix cap a la banda baixa d’aquesta mitjana. Un 60,7% dels

microempresaris turístics a Menorca tenen menys de 49 anys. Per subsectors i dimensions

d’activitat no s’aprecien diferències rellevants.

El nivell de formació dels microempresaris turístics és elevat, sobretot si el comparem amb el nivell

formatiu dels treballadors. Gairebé la meitat (48,7%) dels empresaris disposen d’un nivell de

formació de grau superior (formació professional o bé universitari de grau o postgrau). Per

subsectors, és possible identificar els nivells formatius més elevats a l’activitat dels serveis

d’allotjament (44,4% d’empresaris amb formació de grau), molt per sobre dels serveis de menjar i

les altres activitats del turisme. Per dimensions, succeeix exactament el contrari que amb l’estoc

formatiu dels treballadors: el nivell formatiu dels empresaris cau amb la dimensió de l’empresa.

Finalment, les dades de formació en competències digitals per part dels empresaris turístics a

Menorca ens suggereixen bones i males notícies a la vegada. En primer lloc, assenyalar que l’estoc

formatiu en aquest àmbit és superior al que presenten els professionals. I, en segon lloc, tot i que

gairebé la meitat d’empresaris han rebut formació específica a l’àmbit TIC, només un 15% ho han

fet en el context de la formació reglada. L’altra cara de la moneda és que més del 55% dels

empresaris no han participat mai en cap formació en competències digitals.

Quarta. L’organització del treball i les relacions laborals a l’empresa turística de Menorca:

implantació de les noves pràctiques d’organització del treball (polivalència i treball en equip)

sense translació a la retribució, i existència d’un marc dual de relacions laborals

A la microempresa i la PIME turística menorquina es valora la polivalència, es fomenta el treball en

equip, i els treballadors tenen autonomia per proposar objectius i per organitzar les seves tasques.

Tot i això, aquesta important autonomia organitzativa no s’acaba de reflectir en el context

retributiu. Les percepcions dels empresaris pel que fa a l’organització i la retribució vinculada a

objectius són molt més baixes que a les altres quatre noves pràctiques mencionades.

Addicionalment, hem analitzat l’estructura de les relacions laborals a les empreses turístiques de

Menorca. La gran majoria de treballadors (86,8%) treballen a jornada completa. Aquesta realitat

Pàgina 11 / 118

coexisteix amb una altra situació, minoritària però no menyspreable, la del prop de 15% restant de

treballadors amb altres tipus de jornada més flexible: el 13,1% de treballadors amb jornada a

temps parcial. Per subsectors no s’aprecien diferències significatives, per bé que per dimensions sí

que s’observa que a mesura que creix la dimensió de l’empresa es redueix el percentatge de les

formes de treball a temps parcial.

En coherència amb la magnitud de les formes contractuals i tipus de jornada flexibles, l’estructura

de remuneracions a l’empresa turística menorquina també presenta formes de retribució variable

(8,2%), en un context, però, de presència molt majoritària de formes fixes de retribució (91,8%).

Aquesta presència majoritària de les formes variables de contractació només es veuen

lleugerament matisades a les activitats de transport i d’agències de viatges (89,4%) i a les

empreses mitjanes (87,1%).

Cinquena. La innovació a l’empresa turística: notable orientació al client, importància de la

innovació de producte, i èxit i rendiment de la innovació al mercat. Tot i amb això, menor

presència de la innovació de procés i d’organització, i necessitat d’extensió de les pràctiques

innovadores a les microempreses de menor dimensió

Hem copsat el posicionament estratègic envers la innovació de la microempresa i la PIME turística

a Menorca. Els empresaris es posicionen favorablement sobre la importància estratègica de la

innovació. Tot i amb això, s’observen diferències rellevants si l’indicador d’innovació copsat és

l’orientació al client o bé la innovació efectiva en producte o en tecnologia. Gairebé 8 de cada 10

empresaris turístics afirmen que estan més orientats als seus clients que als seus competidors.

Tanmateix, el llançament d’innovacions de producte/servei al mercat o la introducció de

tecnologia reben percepcions clarament inferiors. Per subsectors i dimensions destacar que les

empreses més grans recullen un posicionament estratègic sobre la innovació més favorable que la

resta de dimensions.

Les dades relatives a la introducció d’innovacions durant els darrers dos anys certifiquen que

l’activitat empresarial turística a Menorca és força innovadora. Més de dues terceres parts

d’empreses turístiques han introduït algun tipus d’innovació a la seva activitat durant els darrers

dos anys. Tot i això, també cal assenyalar que, tot i la importància estratègica d’aquest element de

valor, prop d’una de cada quatre empreses turístiques no ha introduït cap tipus d’innovació a la

seva activitat durant els darrers dos anys. La caracterització dels tipus d’innovació ens confirma

que l’empresa turística a Menorca orienta clarament els seus esforços cap a la innovació en

producte (un 73,5% d’empreses realitzen innovacions d’aquest tipus). Més lluny, lleugerament per

sobre de la tercera part del total de microempreses, se situa la innovació en procés (52,1%) i

l’organitzativa (42,7%).

Novament, l’anàlisi per subsectors i dimensions posa de relleu diferències molt significatives a

l’interior de l’activitat empresarial. En primer lloc, assenyalar que les pràctiques innovadores són

molt més presents als serveis de transport i a les agències de viatges, en especial la innovació en

Pàgina 12 / 118

procés i organitzativa. En segon lloc, cal destacar que la innovació en producte, procés i

organització també és molt més majoritària a les empreses de més dimensió.

Finalment, també s’han recollit les percepcions empresarials al voltant del rendiment de la

innovació. La informació obtinguda ens assenyala que, quan es produeix, la innovació és un bon

instrument per a l’avantatge competitiu de l’empresa turística. Gairebé 8 de cada 10 empresaris

de les organitzacions turístiques innovadores consideren que la innovació ha tingut èxit i que ha

donat rendiment ràpidament. A més, gairebé 6 de cada 10 assenyalen que la innovació realitzada

ha estat totalment nova al mercat. Per subsectors, és els servis d’allotjament on les percepcions

sobre la incidència de la innovació per a l’avantatge competitiu de l’empresa són més elevats.

Sisena. Els usos empresarials de les TIC a l’empresa turística: ús més intensiu dels empresaris

que dels treballadors, clara necessitat d’aprofundiment dels usos de les TIC al conjunt

d’elements de valor, baixa presència del comerç electrònic, origen intern i informal de la

provisió de béns i serveis TIC, i notable desconeixement dels ajuts i polítiques públiques de

foment a l’ús de les TIC

A grans trets es pot afirmar que la utilització de les principals aplicacions TIC per part dels

empresaris de l’empresa turística menorquina és força positiva. Més de 9 de cada 10 empresaris

turístics usen, almenys una vegada a la setmana, un ordinador personal connectat a Internet, el

correu electrònic de l’empresa i el telèfon mòbil de l’empresa per a les tasques professionals. Prop

de dues terceres parts utilitzen la xarxa local de l’empresa. I, 7 de cada 10 fan servir les aplicacions

web 2.0 per a l’ús professional, en especial, les xarxes socials i professionals. Per subsectors

d’activitat, i com ja hem detectat en el procés innovador, els empresaris de les agències de viatges

i del transport són els que utilitzen més intensivament les aplicacions TIC. Per dimensions, a més

tamany d’empresa més usos intensius de les TIC per part dels seus empresaris.

En el cas dels treballadors, la utilització de les principals aplicacions TIC és inferior a la realitzada

pels empresaris de l’empresa turística menorquina. Menys de la meitat (43,7%) dels treballadors a

la microempresa turística usen, almenys una vegada a la setmana, un ordinador personal

connectat a Internet, el telèfon mòbil (32,3%) i el correu electrònic de l’empresa (30,0%). Menys

d’na tercera part utilitza la xarxa local de l’empresa. I, només una cinquena part fan servir les

aplicacions web 2.0 per a l’ús professional, en especial, les xarxes socials i professionals. L’anàlisi

de la intensitat dels usos TIC per part dels treballadors als diferents subsectors d’activitat

microempresarial turística ens certifica, novament, el comportament molt més favorable a les

agències de viatges i al transport i a les empreses de menys dimensió.

Pel que fa als usos de les TIC al conjunt de l’empresa turística de Menorca, les dades obtingudes

situen a l’empresa a l’interval mitjà (connexió a Internet amb pàgina Web pròpia, però sense

pràctiques de comerç electrònic) dels equipaments i usos d’Internet. Més de tres quartes parts de

les empreses turístiques menorquines tenen connexió a Internet i pàgina web pròpia però no fan

comerç electrònic. A la banda baixa, s’ha detectat un grup d’empreses turístiques, que

Pàgina 13 / 118

representen prop d’una quarta part del total, que no disposen de pàgina web pròpia. I, encara

més, un 3,4% d’empreses turístiques avui encara no disposa de connexió a Internet. A la banda

alta dels equipaments i usos d’Internet, és a dir, aquelles empreses TIC que disposen de connexió a

Internet, de pàgina Web pròpia i que fan comerç electrònic, hi trobem el 23,1% del teixit

empresarial del sector. És a dir, poc menys d’una cinquena part de les microempreses turístiques a

Menorca fan un ús avançat d’Internet. Tot i això, el gruix del teixit empresarial es troba en un

estadi intermedi, cosa que fa necessari un aprofundiment dels usos d’Internet cap a les pràctiques

de comerç electrònic a la majoria del teixit empresarial turístic a Menorca.

Per branques d’activitat turística, assenyalar que les agències de viatges i els serveis de transport

destaquen per la major intensitat relativa dels usos d’Internet. Més d’una de cada tres empreses

d’aquestes dues branques d’activitat fan comerç electrònic. Per dimensions, novament, es

constata una certa relació entre la dimensió de l’empresa i l’aprofundiment dels usos dels

equipaments d’Internet, amb especial èmfasi a les empreses més petites, que sembla que utilizen

cada cop més el comerç electrònic com a element de diferenciació.

Després de constatar la situació millorable dels equipaments i els usos generals d’Internet a

l’empresa turística de Menorca, hem analitzat, a continuació, els seus usos concrets. En primer

lloc, destacar que els principals usos i serveis de la pàgina web a l’empresa turística estan vinculats

amb la gestió de la informació i la comunicació, i el màrqueting i la publicitat. Un 97,8% de les

microempreses turístiques utilitzen la seva pàgina web per presentar els objectius i l’activitat de

l’empresa, un 79,1% confereixen la possibilitat d’accés a catàlegs de productes o llistes de preus i

un 70,3% permeten realitzar comandes o reserves en línia. En segon lloc, però ja a molta distància

dels anteriors, destaca un altre grup d’usos de la pàgina web vinculats amb el seguiment en línia

de les comandes (49,5%), els pagaments en línia (48,4%), el llibre de visites (33,3%) i la possibilitat

de dissenyar o personalitzar els serveis que tenen els clients (39,6%). En tercer lloc, i per últim, es

troben els usos vinculats amb la personalització del web per part de l’usuari (24,2%) o la

comunicació d’ofertes de feina i recepció de sol·licituds (15,4%).

Es constata, doncs, un conjunt majoritari d’usos i serveis de la pàgina web a l’empresa turística de

naturalesa primària i molt vinculats a la gestió de la informació i la comunicació. En canvi, hem de

baixar fins a percentatges d’utilització propers a una tercera part del teixit microempresarial per

trobar usos més sofisticats del web de l’empresa que suposin la seva extensió al conjunt

d’elements de valor de l’activitat.

Un altre indicador important en aquest àmbit és l’estratègia seguida pel que fa al posicionament

de l’activitat a la xarxa. Les dades obtingudes ens confirmen que molt poques empreses utilitzen

aquest recurs. Només un 17,5% empra el recurs dels serveis de paraules clau gratuïts, un 16,5% els

serveis de paraules clau de pagament i un 5,5% els enllaços a altres Webs. Per un altre costat,

també ens hem interessat per la utilització, en clau interna, que la microempresa turística catalana

fa d’Internet. Els resultats obtinguts ens certifiquen, novament, la utilització de la xarxa per a

alguns elements de valor, no tots, en especial els vinculats amb la cerca d’informació. Gairebé 8 de

cada 10 empresaris enquestats ens confirmen que Internet s’usa per a cercar informació. A més

Pàgina 14 / 118

distància, s’obté que gairebé 7 de cada 10 realitzen operacions bancàries i financeres, 6 de cada 10

hi observen el comportament del mercat i també gairebé 6 de cada 10 usen Internet per accedir a

aplicacions o eines digitals per al negoci, sobretot en la relació amb proveïdors i clients. A l’entorn

de la mitjana, 5 de cada 10 empresaris ens diuen que s’usa Internet per rebre productes/serveis

digitals, per obtenir serveis prevenda o postvenda o per a activitats de formació i aprenentatge.

Una vegada analitzats els usos de les TIC per part dels professionals i les empreses turístiques, a

continuació ens hem centrat en l’estudi d’aquelles aplicacions digitals específiques de l’activitat

turística. Les aplicacions més emprades són les eines d’ofimàtica (gairebé 9 de cada 10

microempreses) i les aplicacions de comptabilitat/facturació i la informació extreta del Terminal

del Punt de Venda –TPV– (gairebé 8 de cada 10). A més a més, a l’entorn de la meitat de les

empreses turístiques usen la signatura digital i la facturació electrònica. Si observem els usos

específics avançats, destaca la utilització de serveis WIFI o de connectivitat per als clients (8 de

cada 10 empreses), així com la utilització de programes per la gestió dels establiments, tipus ERP

(dues terceres parts d’empreses). Entre les menys usades trobem les eines de comerç electrònic

entre empreses, la investigació de mercats o el cloud computing (totes elles amb participacions al

voltant d’una tercera part d’empreses).

Un element important per copsar la intensitat d’ús de les TIC a l’empresa turística de Menorca,

atesa l’estructura dels seus usos, és la relació que aquesta estableix amb els seu proveïdor TIC. Per

començar ens hem preguntat per l’origen, per saber qui és la persona o la institució que proveeix i

fa el manteniment de la tecnologia digital a l’empresa turística de Menorca. Les dades obtingudes

ens confirmen l’origen no formal de la provisió de TIC a la microempresa turística. La meitat

d’empreses turístiques es proveeixen de tecnologia i en fan el manteniment a través de persones,

empreses o institucions no directament vinculades amb la gestió de la tecnologia. Entre el conjunt

de proveïdors TIC (externs i formals) de l’empresa turística de Menorca, ens hem preocupat

d’esbrinar el seu origen. Bàsicament, es relaciona amb un proveïdor TIC formal i extern (un 41,8%

de tot el teixit turístic) prefereix que aquesta vinculació es basi en la proximitat. 9 de cada 10

empreses turístiques que compren TIC a proveïdors tecnològics ho fan a empreses del seu context

immediat.

Finalment, hem copsat la vinculació que l’empresa turística de Menorca té amb la política pública

de suport als usos de les TIC, en concret el Pla +TIC. Primer de tot, cal assenyalar que la gran

majoria d’empreses turístiques de Menorca (més del 80%) afirma no conèixer aquesta iniciativa,

un 13,7% afirmen que la coneixen i un 3,4% certifiquen algun tipus de coneixença del programa.

Un 8,4% del teixit productiu turístic ha participat en les activitats del Pla +TIC, en especial en

accions de formació (62,5%) o d’assessorament (31,3%). Les valoracions d’aquestes empreses

participants han estat molt favorables amb índexos de satisfacció mitjans propers a 8 (en una

escala d’1 a 10). Fora del Pla +TIC, els resultats són iguals de decebedors. Entre les motivacions per

aquesta manca de participació esmentades pels empresaris destaquen, les dificultats de

plannificació/temps (44,9%), el desconeixement (25,8%) o el desinterès (23,6%). Més enllà

d’aquestes motivacions, els empresaris del turisme a Menorca assenyalen la necessitat d’incidir en

la formació d’alguns àmbits de la tecnologia com: comunicació i marqueting digital (67,5%), eines

Pàgina 15 / 118

de comerç electrònic (59,0%), elaboració i gestió de continguts Web (56,4%), nocions bàsiques de

tecnologia (49,6%) i eines de gestió de l’establiment (37,6%).

Setena. Els resultats de l’empresa turística: clara millora de la facturació. A més transformació

digital, més facturació

La investigació s’ha tancat amb una anàlisi dels principals resultats de l’activitat empresarial

turística a Menorca. En concret, ens hem preguntat si l’estructura de generació de valor a la

microempresa turística condiciona la seva estructura de resultats i, per tant, si això suposa una

millor capacitat d’adaptació al canvi a les noves condicions de competència que imposa

l’adveniment de l’economia global de coneixement.

En termes de facturació, els resultats obtinguts per l’empresa turística de Menorca han estat

favorables els darrers dos anys. Més de dues terceres parts (67,2%) i més de la meitat (58,1%) de

les empreses del sector han assenyalat increments (en relació amb l’any anterior) de la facturació

el 2017 i el 2016, respectivament. Per bé que el darrer any l’optimisme sectorial s’ha moderat (el

2017 un 20,5% d’empreses consideraven una evolució de la facturació similar a l’any anterior,

percentatge molt més elevat que el 10,3% del 2016), la dinàmica sectorial evoluciona

favorablement. Per sectors, cal assenyalar l’optimisme dels serveis d’allotjament (gairebé 8 de

cada 10 empreses del subsector assenyalen increments d’ingressos el 2017), clarament per sobre

dels serveis de menjar i beure (53,8%) i les altres activitats del turisme (45,2%). Per dimensions, i

com era d’esperar, novament es destaca l’associació entre major dimensió i millors resultats en

termes de facturació.

Un exercici interessant a realitzar és l’anàlisi de la vinculació (associació estadística) entre la

intensitat digital i l’avenç de la facturació. Com es pot observar a la figura següent, les empreses

que han certificat increments de la facturació durant el 2016 i el 2017 són les més avançades en el

seu procés de transformació digital. En efecte, quan els usos de les TIC són més avançats i les

empreses disposen de pàgina Web pròpia (55,9% han augmentat la facturació el 2017) o de pàgina

Web i comerç electrònic (25,0% han augmentat la facturació el 2017), els increments dels

ingressos són molt superiors que en els casos de les empreses turístiques on el procés de

transformació digital està molt menys avançat.

Pàgina 16 / 118

Vuitena. La microempresa turística i el comerç electrònic: evolució favorable, però millor

comportament del B2C que del B2B. El 2017 i per primera vegada els serveis d’allotjament van

vendre més per Internet que per qualsevol altra canal

Un indicador molt rellevant per copsar la intensitat de procés de transició cap a l’empresa xarxa,

en especial en a les empreses de menys dimensió, és el grau d’ús de les pràctiques del comerç

electrònic, tant pel que fa a les compres (B2B) com a les vendes (B2C).

Pel que fa al B2B, els resultats obtinguts ens certifiquen una presència moderada de les compres

de les microempreses i PIMES turístiques de Menorca a través de comerç electrònic. El 2016

representaven un 17,9% del total de compres, mentre que per al 2017, s’haurien situat en un

19,9%, dos punts percentuals per sobre. Per sectors, els serveis de transport i agències de viatges

destaquen molt per sobre de les altres activitats del turisme, amb un percentatge de comerç

electrònic B2B sobre el total de compres el 2017 del 32,0%. De la mateixa manera, les empreses

més petites (20,9% de B2B sobre el total de compres el 2017 per les microempreses de fins a 2

treballadors) i les més grans (21,9% de B2B sobre el total de compres el 2017 per les empreses

mitjanes de més de 20 treballadors) també destaquen sobre els altres trams de dimensió.

1,3

%

1,5

%

16

,7%

17

,6%

57

,7%

55

,9%

24

,4%

25

,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Evolució facturació 2016/2015 Evolució facturació 2017/2016

% in

cre

me

nt

fact

ura

ció

Figura 1. Els usos d'Internet i els resultats (increment de facturació) a l'empresa turística de Menorca. 2015-2017

(% d'increment de la facturació en funció dels usos d'Internet) Base: total empreses turístiques (117)

Sense connexió a InternetConnexió a Internet sense web propiConnexió a Internet amb web propiConnexió a Internet amb web propi i comerç electrònic

Pàgina 17 / 118

En canvi, el comerç electrònic en vendes (B2C) presenta una participació més favorable que el

comerç electrònic en compres (B2B). Els resultats obtinguts ens certifiquen una relativa presència

de les vendes de l’empresa turística de Menorca a través del comerç electrònic. El 2016

representaven un 26,6% del total de vendes, mentre que al 2017 aquesta participació havia pujat

fins al 29,2%. Per subsectors, assenyalar l’especificitat dels serveis d’allotjament, que el 2017 per

primera vegada haurien superat les vendes pels altres canals (51,2% del total de vendes, front el

46,6% del 2016). I per dimensions, novament subratllar que les microempreses de menor dimensió

avancen amb força en el seu procés d’intensificació digital (37,4% de vendes per Internet el 2017).

Novena. L’empresa turística i l’avantatge competitiu: internacionalització dels clients i molt

baixes sinèrgies amb el comerç. A més transformació digital, més internacionalització dels

clients

Finalment, i per tancar el bloc de resultats, s’ha abordat l’anàlisi de la dinàmica competitiva de

l’empresa turística. Bàsicament, i per la seva condició d’empresa petita, aquesta no disposa

d’establiments a l’exterior. Pel que fa a la distribució geogràfica de les vendes, assenyalar que

l’estructura de vendes de l’empresa turística a Menorca destaca clarament per la rellevància dels

clients internacionals (gairebé la meitat dels clients). Un 44,2% dels clients de l’empresa turística

de Menorca són de la Unió Europea i un 3,7% de la resta del món. En canvi, un 17% són de

Menorca, un 7,7% de la resta de les Balears i un 27,3% de la resta d’Espanya. Per subsectors, i com

era d’esperar, els serveis d’allotjament clarament estan molt internacionalitzats (un 56,3% dels

seus clients són de la Unió Europea), mentre que els serveis de restauració presenten una

distribució més equilibrada entre els clients nacionals (29,2% de la mateixa Menorca i un 33,1% de

la Unió Europea). Per dimesions, a mesura que augmenta el tamany de l’empresa més presència

del client internacional (62,0% en el cas de les empreses de 10 a 19 treballadors, i 56,4% en el cas

de les empreses de 20 treballadors o més).

Respecte l’establiment de sinèrgies amb altres activitats, hem copsat la relació entre l’activitat

comercial i turística. Sorprenentment, els empresaris del turisme es decanten clarament cap a una

percepció negativa o molt negativa d’aquesta vinculació. En efecte, més de la meitat dels

empresaris menorquins del turisme (ara només serveis d’allotjament i restauració) declaren que el

comerç de la zona afavoreix poc o molt poc el negoci turístic. Segurament, que al darrere hi ha un

ampli conjunt de motivacions, però sembla evident que aquesta vinculació necessita millorar.

L’anàlisi d’associació estadística entre la destinació geogràfica dels clients i la intensitat digital a la

microempresa turística ens certifica que les organitzacions que usen més les TIC estan més

internacionalitzades (figura 2). En efecte, el conjunt d’empreses amb usos intensius d’Internet

(connexió, web pròpia i comerç electrònic) presenta una distribució dels clients amb més

preponderància dels mercats internacionals. Per exemple, les empreses que disposen de connexió

a Internet, pàgina Web pròpia i que fan comerç electrònic presenten un participació de clients de

la Unió Europea del 47,3% i de clients de la resta del món del 13,2%. Aquests registres contrasten

Pàgina 18 / 118

amb els de les empreses amb menys intensitat digital més centrades en els mercats de proximitat,

català i espanyol.

I, desena, cap a la xarxa de microempreses i PIMES turístiques de Menorca

A tall de resum, és possible tancar aquesta investigació afirmant que l’activitat de les

microempreses i PIMES turístiques de Menorca disposa d’un conjunt important de punts forts, que

assenten la seva generació de valor i el seu avantatge competitiu per a la competència als mercats

globals del coneixement. De fet, disposa d’un conjunt de trets diferencials, que ens permet ser

optimistes pel que fa a la seva capacitat per a créixer en el futur. Entre aquests punts forts són

destacables:

Un teixit empresarial diversificat, amb experiència però també amb una certa capacitat

d’emprenedoria.

Un elevat nivell de formació a les empreses de transport i agències de viatges, de més

dimensió,

Una base directiva de mitjana edat amb elevada formació,

28

,7%

5,0

%

28

,7%

24

,2%

2,3

0%

21

,3%

7,2

%

20

,9%

37

,5%

3%

15

,3%

9,6

%

28

,1%

43

,7%

3,4

%

4,7

%

3,6

%

34

,5%

47

,3%

13

,2%

0%

20%

40%

60%

Menorca Resta de Balears Resta d'Espanya Unió Europea Resta del mónÀre

a ge

ogr

àfic

a d

els

clie

nts

Figura 2. Els usos d'Internet i la destinació geogràfica dels clients a l'empersa turística de Menorca

(% de clients per mercats de destí i en funció dels usos d'Internet) Base: total empreses turístiques (117)

Sense connexió a InternetConnexió a Internet sense web propiConnexió a Internet amb web propiConnexió a Internet amb web propi i comerç electrònic

Pàgina 19 / 118

L’elevada implantació de les pràctiques de treball autoprogramable,

L’orientació al client, el dinamisme de la innovació en producte, i l’èxit i el rendiment de

la innovació,

Uns usos TIC intensius per part dels empresaris, a les empreses més petites i a l’activitat

de les agències de viatges i de transport,

L’evolució positiva del comerç electrònic, en especial el B2C, i

Una important associació entre la intensitat dels usos de les TIC i l’evolució positiva de la

facturació i la internacionalització de les vendes.

Tot i amb això, la investigació també ha detectat alguns punts febles en la generació d’avantatges

competitius a l’empresa turística de Menorca. Sens dubte, incidir positivament sobre aquests

elements reforçarà la base competitiva de l’activitat microempresarial turística i n’assegurarà una

creixent expansió en el futur. Aquests elements de millora són:

L’ampliació de la dimensió empresarial, a través de les xarxes de negoci,

Més presència de dones i joves a l’activitat turística,

La millora de l’estoc de formació a les microempreses de serveis d’allotjament, de menjar

i de menys dimensió,

L’ampliació de la formació dels treballadors i la millora de les competències digitals als

directius i als treballadors,

La translació de la flexibilitat laboral a les pràctiques de remuneració,

La innovació en procés i organització, i l’extensió de les pràctiques innovadores a les

microempreses de menys dimensió,

Els usos intensius de les TIC per part dels treballadors, i a tota la cadena de valor,

L’origen extern i formal de la provisió de béns i serveis TIC,

La millora del coneixement dels ajuts i de les polítiques públiques de suport en matèria

de transformació digital,

La intensificació de les pràctiques de comerç electrònic, en especial del B2B,

Una major presència dels mercats i de les xarxes de clients internacionals, i

L’extensió d’efectes sinèrgics més amplis cap a la resta de l’economia, en especial amb

l’activitat comercial.

Pàgina 20 / 118

III. FONT D’INFORMACIÓ I TREBALL DE

CAMP

Abans d’entrar en l’explicació de les noves formes de generació de valor a l’empresa i com

aquestes s’estan introduint a l’activitat de les microempreses i PIMES del turisme a Menorca, és

pertinent explicar el disseny metodològic de la investigació que s’ha dut a terme. El primer que cal

assenyalar és que el conjunt de dades i d’informacions primàries i secundàries disponibles no són

del tot suficients per explicar amb detall quines són l’estructura de la generació de valor i les fonts

de l’avantatge competitiu a l’empresa turística1.

Per resoldre aquest problema, s’ha dissenyat una investigació ad hoc, una font primària

d’informació, amb l’objectiu de recollir dades fiables i suficients sobre l’estructura i els elements

de valor a les microempreses i PIMES turístiques de Menorca. La taula 1 recull la fitxa tècnica de la

investigació.

Taula 1. Fitxa tècnica de la investigació

Univers Empreses vinculades a a l’activitat turística amb seu a Menorca. L’univers de referència és de 650 empreses. En tots els casos, l’informador ha estat un directiu amb visió global de l’empresa, o directament, l’empresari.

Dimensió mostra 117 microempreses i PIMES vinculades a l’activitat turística de Menorca

Error mostral + 8,38% per a l’univers de referència (650 empreses) per a una probabilitat de no ser superat del 95,5% i sota condicions de máxima indeterminació p=q=0,5

Quotes No s’han establert d’inici. Degut a la dimensió de l’univers s’ha realitzat una aproximació censal. Tot i això, s’ha establert a posteriori tant el subsector com la grandària de l’empresa com a variables de capcelera.

Qüestionari Qüestionari semi-estructurat de 20 minuts de durada.

Dates treball de camp De Juliol a Novembre de 2017

Selecció de la mostra Aleatòria.

Font: Elaboració pròpia.

1. Díaz-Chao, A.; Miralbell-Izard, O.; Torrent-Sellens, J. (2016). Information and communication technologies,

innovation, and firm productivity in small and medium-sized travel agencies: New evidence from Spain. Journal of Travel Research, 55(7), 862-873.

Pàgina 21 / 118

A continuación es presenta l’univers d’empreses (taula 2) que ha estat el punt de partida per a la recollida d’informació.

En primer lloc, cal dir que s’ha seguit les recomanacions de l'OMT, on es consideren les activitats característiques del turisme, les corresponents a les branques d'activitat de la classificació CNAE 2009, tal i com es reflecteix a la següent taula.

En segon lloc, i segons les dades d’IBESTAT, la dimensió de l’univers és de 650 empreses, distribuïdes segons subsector d’activitat tal i com s’indica a continuació.

Taula 2. Univers de la investigació

SUBSECTOR CNAE 2009 EMPRESES

Serveis d'allotjament

551 Hoteles y alojamientos similares

113 552 Alojamientos turísticos y otros alojamientos de corta

estancia

553 Campings y aparcamientos para caravanas

559 Otros alojamientos

Serveis de menjar i beure

561 Restaurantes y puestos de comidas

351 562 Provisión de comidas preparadas para eventos y otros

servicios de comidas

563 Establecimientos de bebidas

Transport de passatgers

491 Transporte interurbano de pasajeros por ferrocarril

68

493 Otro transporte terrestre de pasajeros

501 Transporte marítimo de pasajeros

503 Transporte de pasajeros por vías navegables interiores

511 Transporte aéreo de pasajeros

522 Actividades anexas al transporte

Altres activitats

turístiques

771 Alquiler de vehículos de motor

118

773 Alquiler de otra maquinaria, equipos y bienes tangibles

791 Actividades de agencias de viajes y operadores turísticos

799 Otros servicios de reservas

900 Actividades de creación, artísticas y espectáculos

910 Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras

actividades culturales

931 Actividades deportivas

932 Actividades recreativas y de entretenimiento

TOTAL 650

Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de la Seguretat Social. Espanya (CC BY 3.0)

Pàgina 22 / 118

Partint d’aquest univers, s’ha procedit a la el·laboració del cens d’empreses. Aquestes empreses han estat cercades mitjançant la consulta per Internet, així com l’accès a Bases de Dades específiques que hem tingut a la nostra disposició, principalment la Base de Dades SABI2.

En primer lloc cal esmentar que degut a la dimensió dels subsectors objecte d’estudi i el cens disponible, es va proposar treballar conjuntament els subsectors “Transports de passatgers” i “Altres activitats turístiques” pel que fa a l’anàlisi estadística.

Les següents taules mostren la distribució del cens segons; 1) el subsector d’activitat (taula 3); 2) la dimensió de l’empresa segons el nombre de treballadors (taula 4); i 3) segons el municipi on està la seu de l’empresa (taula 5).

Un equip expert de captació d’Análisis e Investigación ha contactat amb totes les empreses del cens per tal de, en primer lloc, identificar la persona adient per a respondre i en segon lloc, procedir a la recollida d’informació entre els mesos de Juliol i Novembre de 2017.

Taula 3. Cens d’empreses segons sector d’activitat

Font: Elaboració pròpia.

2 https://sabi.bvdinfo.com/version-2018212/home.serv?product=SabiNeo

SUBSECTOR EMPRESES (N) EMPRESES (%)

Serveis d'allotjament 112 21,3%

Serveis de menjar i beure 263 49,9%

Resta serveis turístics

(transports, agències de

viatge, altres serveis,…)

152 28,8%

TOTAL 527 100%

Pàgina 23 / 118

Taula 4. Cens d’empreses segons grandària de l’empresa

GRANDÀRIA EMPRESES (N) EMPRESES (%)

2 treballadors o menys 261 49,5%

De 3 a 9 treballadors 196 37,2%

De 10 a 19 treballadors 35 6,6%

De 20 a 49 treballadors 28 5,3%

50 o més treballadors 7 1,3%

TOTAL 527 100%

Font: Elaboració pròpia.

Taula 5. Cens d’empreses segons municipi

MUNICIPI EMPRESES (N) EMPRESES (%)

Ciutadella de Menorca 191 36,2%

Maó 165 31,3%

Es Mercadal 46 8,7%

Alaior 42 8,0%

Sant Lluís 31 5,9%

Ferreries 24 4,6%

Es Castell 23 4,4%

Es Migjorn gran 5 0,9%

TOTAL 527 100%

Font: Elaboració pròpia.

Pàgina 24 / 118

IV. L’EMPRESA XARXA

La progressiva consolidació de l’economia del coneixement determina noves fonts de productivitat

i competitivitat3. La inversió i l’ús de les TIC, i els fluxos de coneixement, determinen l’avantatge

competitiu agregat en moltes economies del món. Al seu torn, les economies dinàmiques

d’aglomeració basades en l’espai cognitiu, un espai determinat per la interacció entre els fluxos de

coneixement, s’erigeixen en l’element explicatiu bàsic de l’avantatge competitiu a escala regional4.

Com ha evolucionat, en aquest context, l’activitat empresarial? Es consoliden noves formes

d’empresa i de negoci? Es transforma la generació de valor? I, si es transforma, com incideix

aquesta transformació en l’explicació dels resultats de l’empresa? A continuació revisarem el canvi

que ha experimentat l’agent econòmic empresa amb la irrupció de l’economia del coneixement5.

Es possible començar aquesta anàlisi afirmant que el procés profund de transformació econòmica i

social, impulsat per la globalització de l’activitat econòmica, pels efectes sinèrgics de les TIC i per la

importància competitiva progressiva dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement,

constata dues realitats fonamentals en l’àmbit empresarial:

1. Una complexitat creixent de l’entorn i de la tecnologia. El motor de la transformació de

l’organització i l’estructura empresarial ha estat el fet d’enfrontar-se a un entorn

caracteritzat per l’increment de la incertesa tecnològica, per la fragmentació dels mercats i

la demanda, i per la reducció del cicle de vida dels productes i la tecnologia.

2. No hi ha una estructura organitzativa única de la producció i del treball. Hi ha diferents

formes i principis organitzatius que s’han adaptat i han aconseguit avantatges competitius

d’una punta a l’altra de diferents sectors i territoris de l’economia mundial. No hi ha una

única teoria o model organitzatiu, una única forma d’empresa o de negoci, que capturi

totes les possibles variants de tecnologies, mercats i empreses. De la mateixa manera, no

hi ha una única política industrial possible.

Amb tot, i a l’empara dels processos d’organització i de treball flexibles, més correctament d’especialització flexible, és possible afirmar que a finals del segle XX la reprogramació constant del procés productiu i l’adaptació a la demanda es van erigir en els eixos vertebradors de tota organització empresarial. En aquest context, la diversitat de formes empresarials i la convivència de grans empreses amb xarxes d’empreses més petites, més

3. Torrent-Sellens, J. (2004). Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement.

Barcelona: Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Generalitat de Catalunya. 4. Torrent-Sellens, J.; Díaz-Chao, A. (2013). Nous factors de competitivitat. Conceptes, teories, mètriques i

polítiques per a l’economia i les empreses de Catalunya. Barcelona: Edicions de la UOC. 5. Torrent-Sellens, J., Vilaseca, J. (dir.) (2008). La empresar red. Tecnologías de la información y la

comunicación, productividad y competitividad. Barcelona: Ariel.

Pàgina 25 / 118

flexibles i menys jeràrquiques va generar un debat intens sobre el paper de la forma organitzativa de l’empresa, que es pot concloure amb una idea fonamental:

El procés de concentració sense centralització, liderat per les grans empreses, organitzades ara

mitjançant una xarxa flexible de productors, però en el qual també ha participat un teixit de xarxes

d’empreses de menys dimensió, va ser una de les tendències dominants de l’activitat empresarial

durant les darreres dues dècades del segle XX.

4.1 De la xarxa d’empreses a l’empresa xarxa

La reorganització de les grans empreses i de les xarxes d’empreses s’orienta, així, cap a la resposta

a qualsevol tipus de demanda, de manera que la descentralització, l’ajust de la producció a la

demanda esperada, la política de zero estocs, la rectificació contínua de les decisions de producció

per a no incórrer en malbarataments i l’explotació del mercat mundial per a aconseguir capital,

treball i tot tipus de recursos i subministres més barats s’erigeixen durant aquest període en un

dels models d’actuació bàsica de l’activitat empresarial.

L’èxit competitiu dels districtes industrials (xarxes d’empreses), establert sobre la base de les

relacions interorganitzatives en un territori, s’explica, parcialment, per les seves noves formes

d’organització de la producció i del treball. En aquest context, i tot i les dificultats d’apreciació, es

distingeixen tres grans agrupacions d’organització i d’estructura empresarial, segons el grau

d’integració de la propietat i de la coordinació d’activitats. Així, en el context de l’especialització

flexible distingim:

1. La gran empresa organitzada en una xarxa jeràrquica de proveïdors i productors.

2. Les xarxes d’empreses que formen un districte industrial nuclear i jeràrquic (xarxa

d’innovació), en el qual la integració de la coordinació i la propietat és baixa i,

habitualment, en el centre, s’hi situa una organització de producció de coneixement.

3. Les xarxes d’empreses que formen un districte industrial cooperatiu, amb més paritat

entre empreses respecte al poder de decisió sobre les activitats.

Cronològicament, la reestructuració econòmica, consolidada durant la dècada dels vuitanta del

segle passat, va induir diverses estratègies de reorganització de les empreses i una diversitat de

plantejaments explicatius d’aquest procés de transformació. Entre aquesta diversitat hi ha alguns

punts de coincidència, que podem resumir a partir de la idea segons la qual els fonaments de

l’emergència de l’economia del coneixement s’esdevenen a partir de la interacció entre canvi

tecnològic i canvi organitzatiu, per bé que el darrer, que presenta diverses formes i

especificacions, no té una relació directa amb el primer.

Pàgina 26 / 118

L’ascens de l’economia global del coneixement es caracteritza pel desenvolupament d’una nova

lògica organitzativa que està relacionada amb el procés actual de canvi tecnològic, però que no en

depèn. La convergència i la interacció entre un nou paradigma tecnològic i la nova lògica

organitzativa és la que constitueix el ciment històric de l’economia del coneixement. Tot i això,

aquesta lògica organitzativa es manifesta amb formes diferents en diversos contextos sectorials,

culturals i institucionals.

Ja des de principis de la dècada dels vuitanta, l’objectiu fonamental dels canvis organitzatius de

l’empresa era fer front a la incertesa causada pel ràpid ritme de canvi en l’entorn econòmic, en

l’institucional i en el tecnològic. En aquest procés d’adaptació es van desenvolupar diverses

estratègies d’augment de la flexibilitat en la producció, la gestió i la comercialització. En aquest

context, la gestió del coneixement i el processament de la informació es van considerar essencials

per a la millora del rendiment de les organitzacions, que evolucionaven cap a una economia

basada en el coneixement. Així, doncs, podem assenyalar que coexisteixen diferents tendències

organitzatives, que caracteritzen el procés de reestructuració capitalista i la transició industrial.

Se’n poden enumerar fins a set.

La primera tendència identificada de l’evolució organitzativa cap a la configuració en xarxa és la

transició de la producció en sèrie (taylorisme i fordisme) a la producció flexible. El model de

producció en sèrie se sustentava en els increments de productivitat obtinguts per les economies

d’escala d’un procés de producció mecanitzat i basat en una cadena de muntatge d’un producte

estandarditzat. En aquest context, les condicions de control d’un gran mercat estaven associades

amb una forma organitzativa específica, la gran empresa industrial, estructurada segons els

principis d’integració vertical i de divisió social, tècnica i institucionalitzada del treball. Però, en el

nou context econòmic definit per les necessitats de flexibilitat d’adaptació a la demanda i de

diferenciació del producte, la rigidesa de la producció en sèrie va generar una resposta

organitzativa, el sistema de producció flexible. Aquesta nova orientació organitzativa va ser

teoritzada i practicada des de dues posicions diferents:

com a especialització flexible, quan la producció s’acomoda al canvi constant sense

pretendre controlar-lo, i

com a flexibilitat dinàmica o producció flexible d’alt volum, quan, en una situació de

demanda creixent d’un producte determinat, les empreses combinen la producció d’alt

volum (economies d’escala) amb els sistemes de producció personalitzada i

reprogramable (economies de diversificació).

En ambdues situacions, les TIC tenen un paper essencial, ja que permeten la transformació de les

cadenes de muntatge en unitats de producció fàcils de programar, que poden ser sensibles tant a

les variacions del mercat (flexibilitat de producte) com a canvis dels recursos per a la producció

(flexibilitat del procés).

Una segona tendència destacada és la crisi del model d’organització de les grans empreses i la

idoneïtat de les empreses petites i mitjanes com a agents d’innovació i fonts de creació de llocs de

Pàgina 27 / 118

treball. Alguns d’aquests canvis impliquen la pràctica cada cop més freqüent de subcontractar

empreses petites i mitjanes, la flexibilitat de les quals permet l’augment de la productivitat i

l’eficiència de les grans empreses i, en conseqüència, de l’economia en conjunt. En aquest sentit,

el que estaria en crisi és el model d’organització tradicional de la gran empresa, basat en la

integració vertical i la gestió funcional jeràrquica, que hauria de deixar pas a noves fórmules

organitzatives basades en la interconnexió en xarxa amb empreses de diferents dimensions.

La tercera tendència fa referència als nous mètodes de gestió, originats majoritàriament a les

empreses japoneses. En aquests models, l’estabilitat i la complementarietat de les relacions entre

el nucli de l’empresa i la xarxa de proveïdors és degran importància. Però, per al nostre propòsit, la

qüestió important és aclarir en quina mesura l’organització del treball que se’n deriva és diferent

de l’estructura de divisions i departaments d’una companyia amb integració vertical. De fet,

gairebé tots els proveïdors clau són controlats o estan influïts per empreses financeres, comercials

o tecnològiques que pertanyen a la firma matriu (keiretsu). Però el que resulta important en

aquest model és la desintegració vertical de la producció en una xarxa d’empreses, procés que

substitueix la integració vertical dels departaments dins de la mateixa estructura empresarial. La

xarxa de proveïdors permet, doncs, una diferenciació més gran en la utilització dels recursos per a

la producció en un context de millors incentius i responsabilitats escalonades,sense que això,

necessàriament, alteri el model de concentració de la propietat ni els processos d’innovació

tecnològica. La novetat d’aquest sistema de gestió consisteix en una organització de la producció

que té en compte la iniciativa dels treballadors i les capacitats de reconfiguració per a minimitzar

la pèrdua i el malbaratament. En síntesi, es pot afirmar que el toyotisme és un sistema de gestió

ideat per a la reducció de la incertesa i no per a fomentar l’adaptabilitat de les empreses a

l’entorn, de manera que la flexibilitat no està en el procés sinó en el producte.

En quart i cinquè lloc, cal destacar la tendència d’interconnexió entre empreses.En aquest sentit,

hem de destacar dues visions conceptuals més de la flexibilitat organitzativa: a) el model de xarxes

multidireccionals aplicat per empreses petites i mitjanes; i b) el model de producció basat en la

franquícia i la subcontractació sota la cobertura d’una gran empresa. Freqüentment, les empreses

petites i mitjanes prenen la iniciativa per a establir relacions d’interconnexió amb altres empreses

amb independència de la seva dimensió i buscant vetes de mercat (market niche) i operacions de

col·laboració. D’aquesta manera, les xarxes de producció i distribució es formen, desapareixen i es

tornen a formar atenent a les variacions del mercat mundial. I, en contextos determinats,

s’estableixen models horitzontals de producció en xarxa entre empreses petites i mitjanes

dedicades a un mateix sector en diverses indústries o països. D’altra banda, també es desenvolupa

un altre tipus de xarxa de producció: les xarxes horitzontals integrades verticalment. Són una

forma de concert intermèdia entre la desintegració vertical, mitjançant acords de subcontractació

d’una gran companyia, i les xarxes horitzontals típiques de les petites empreses.

Un sisè patró d’organització fa referència a la interconnexió de les grans empreses en les

denominades aliances estratègiques. Les xarxes estratègiques es poden convertir en una font

d’avantatge competitiu quan l’empresa és capaç d’optimitzar tota la seva xarxa de relacions.

Pàgina 28 / 118

Aquest tipus de relacions són particularment importants a les indústries d’alta tecnologia. L’accés

als mercats i als recursos de capital s’intercanvia amb freqüència per tecnologia o capacitat

industrial, o en altres casos dues o més empreses uneixen esforços per a desenvolupar un

producte o desenvolupar una tecnologia. Les aliances estratègiques, sovint, es converteixen en

instruments decisius de la competència entre empreses vinculades entre si. En aquest sentit,

l’estructura de les indústries d’alta tecnologia al món és una trama cada cop més complexa

d’aliances, acords i agrupacions temporals en què les empreses més grans es vinculen entre si en

algunes línies de negoci, cosa que no impedeix que en altres segments de mercat s’incrementi la

competència.En aquest context, la gran corporació no és independent ni autosuficient. Les seves

operacions es fan juntament amb altres organitzacions empresarials: empreses subcontractades o

empreses auxiliars i socis (partners) relativament iguals amb els quals col·laboren i competeixen al

mateix temps.

En setè lloc, per acabar, cal assenyalar la implantació progressiva de l’empresa horitzontal i les

xarxes empresarials globals. Ja hem assenyalat que la gran empresa ha canviat el model

d’organització per adaptar-se a les condicions impredictibles que marquen el ràpid canvi econòmic

i tecnològic esdevingut a partir de la dècada dels vuitanta del segle passat. Sintèticament, aquest

canvi principal es pot definir com el pas de les burocràcies verticals a la gran empresa horitzontal,

que sembla caracteritzar-se per les set tendències fonamentals següents:

1. Organització entorn del procés, no entorn de la tasca;

2. Jerarquia plana;

3. Gestió en equip;

4. Mesura dels resultats per a la satisfacció del client;

5. Recompenses basades en els resultats de l’equip;

6. Maximització dels contactes amb els proveïdors i clients; i

7. Informació, formació i reciclatge dels empleats a tots els nivells.

Tot i això, les noves condicions de globalitat i d’innovació dels mercats mundials van obligar les

grans empreses a fer-se més efectives en lloc de més econòmiques.Així, les estratègies

d’interconnexió van afegir flexibilitat al sistema, però no van resoldre els problemes

d’adaptabilitat a l’entorn de la gran empresa. És precisament amb aquesta intenció, per a poder

assimilar els beneficis de la flexibilitat de la xarxa, que l’empresa es va haver de convertir a si

mateixa en una xarxa i dinamitzar cada element de la seva estructura interna.

Aquest és, en essència, el significat i el propòsit del model d’empresa horitzontal, que se sol

ampliar amb la descentralització de les seves unitats de negoci i amb l’autonomia creixent

atorgada a cadascuna d’aquestes unitats, permetent, fins i tot, que competeixin entre si, tot i que

dins d’una estratègia general comuna. En aquesta línia és possible definir l’empresa horitzontal

com una xarxa dinàmica i estratègicament concebuda d’unitats autoprogramades i autodirigides,

basada en la descentralització, la participació i la coordinació.

Pàgina 29 / 118

En síntesi, les diferents tendències abordades sobre la transformació organitzativa cap a una

configuració en xarxa de l’activitat empresarial presenten entre si una independència relativa.

Aquestes diverses tendències interactuen entre si, s’influeixen mútuament, però totes són

dimensions diferents d’un procés fonamental, això és:

El procés de desintegració del model organitzatiu de les burocràcies racionals i verticals,

característic de les grans empreses en condicions de producció estandarditzada en sèrie i de

mercats oligopolístics.

En aquest sentit, de l’observació dels principals canvis organitzatius de les dues darreres dècades

del segle XX no se’n desprèn l’emergència d’una forma organitzativa de la producció i del treball

clarament més bona, sinó que es constata la crisi d’un model antic, de tall fordista. Com a

conseqüència d’aquesta crisi sorgeixen nous models i mecanismes d’organització, que prosperen o

fracassen segons el nivell que tenen d’adaptació als contextos institucionals i a les estructures

organitzatives existents.

Tot i la diversitat de formes, estructures i expressions culturals que tenen, els models moderns

d’organització del treball i de la producció a l’empresa tenen un element en comú:

Tots es fonamenten en la configuració en xarxa de negocis, es basen en el poder de la informació i

el coneixement i s’assenten sobre el paradigma tecnològic que determinen les TIC.

A la taula 2 es reprodueixen els principals trets distintius entre la xarxa d’empreses

(l’especialització flexible) i l’empresa xarxa. A continuació veurem com d’aquesta crisi del model

industrial d’empresa n’emergeix una nova forma de negoci: l’empresa xarxa.

Pàgina 30 / 118

Taula 2. De la xarxa d’empreses a l’empresa xarxa

Font: Elaboració pròpia.

Ja hem assenyalat que les trajectòries estratègiques i organitzatives descrites més amunt van

precedir el desenvolupament efectiu de les TIC en l’activitat empresarial. També hem vist que

l’obstacle més important per a adaptar l’organització vertical als requisits de flexibilitat de

l’economia global del coneixement és la rigidesa de les cultures i de les organitzacions

empresarials tradicionals. En aquest sentit, la introducció de les TIC per a reformar i canviar la gran

empresa industrial, sense la introducció d’un canvi organitzatiu fonamental, agreuja els problemes

de burocratització i rigidesa. Així, i en un primer moment, l’ús de les TIC és considerat com un

mecanisme per a estalviar i controlar la força de treball, més que un instrument de canvi

Pàgina 31 / 118

organitzatiu. Ara bé, un cop produït aquest canvi, la factibilitat que té augmenta ostensiblement si

s’utilitzen les TIC.

Quan l’horitzó de les xarxes va esdevenir global, la capacitat de les petites i mitjanes empreses per

a vincular-se entre si i amb les grans corporacions mitjançant la configuració en xarxa va començar

a dependre de la disponibilitat i l’ús eficient de les TIC. A més a més, la complexitat de la trama

d’aliances estratègiques,dels acords de subcontractació i de la presa de decisions descentralitzada

de les grans firmes hauria estat impossible de fer sense el desenvolupament de les xarxes

informàtiques i de telecomunicacions. En aquest context, el canvi organitzatiu va induir, fins a cert

punt, la trajectòria tecnològica, gràcies a les necessitats d’interconnexió de les noves

organitzacions; i d’altra banda, a causa de la disponibilitat d’aquestes tecnologies la interconnexió

es va convertir en la clau de la flexibilitat organitzativa i de l’activitat empresarial.

S’inicia, així, un procés de retroalimentació positiva entre el canvi tecnològic i el canvi organitzatiu

que, mitjançant la configuració en xarxa, s’ha convertit en un dels elements explicatius de la força

competitiva de les empreses actualment. A començaments del segle XXI, aquest model

empresarial reticular global sembla convertir-se en la forma organitzativa predominant per als

competidors que tenen més èxit en la majoria dels sectors d’activitat a tot el món. Les xarxes

organitzatives en projectes empresarials conjunts adopten la forma de fonts compartides

d’informació i d’interacció en línia (on-line) amb totes les parts interessades (stakeholders) de

l’organització. Així, quan s’estableix, tant internament com externament, una connexió en xarxa el

sistema d’operacions reforça el cercle virtuós de la revolució de les TIC i la con figuració

organitzativa del treball en xarxa.

En aquest sentit, és possible afirmar que l’empresa xarxa és la forma estratègica, organitzativa i

productiva de l’activitat empresarial, que és característica de l’economia i la societat del

coneixement.

Hem de fer diverses consideracions respecte a això. En primer lloc, i atenent a la consideració de

les empreses com aquelles organitzacions que modifiquen l’estructura segons les seves finalitats i

els seus canvis, una empresa xarxa és aquella forma específica d’empresa el sistema de mitjans de

la qual està constituït per la intersecció de segments de sistemes autònoms de finalitats.

D’aquesta manera, els components de la xarxa poden ser autònoms o dependents de la xarxa, o,

en altres paraules, poden formar part o no d’altres xarxes i d’altres sistemes de recursos orientats

als mateixos objectius o a d’altres. Així, l’actuació d’una xarxa sempre depèn de dos elements

fonamentals: a) la capacitat de connexió, és a dir, la capacitat estructural que tingui per a

determinar la comunicació dels seus components; i b) la consistència, és a dir, el grau amb el qual

es comparteixen els interessos de la xarxa i dels seus components.

En segon lloc, ens hem de preguntar la idoneïtat de l’empresa xarxa com a fórmula organitzativa

característica de l’economia del coneixement. A banda del fet que l’organització basada en xarxes

reticulars i globals sembla que és al darrere de l’èxit competitiu en l’economia global del

coneixement, tot sembla indicar que la xarxa és el model que s’adequa més bé als requeriments

Pàgina 32 / 118

d’innovació i de flexibilitat que requereix la competència als mercats globals. L’empresa xarxa

materialitza la cultura de l’economia global del coneixement: transforma senyals en béns,

mitjançant el processament del coneixement.

En tercer lloc, ens hem de preguntar les diferències entre el model organitzatiu en xarxa de

l’economia del coneixement i els models de xarxes d’empreses característics de l’especialització

flexible. Una aproximació més funcional, i no tan sistèmica, a l’empresa xarxa ens en donarà la

clau. Ja hem assenyalat que l’empresa xarxa és el resultat estratègic, organitzatiu i productiu que

respon més bé als requeriments d’innovació i flexibilitat de l’economia del coneixement. De fet,

ens podem aproximar a l’empresa xarxa com la forma organitzativa construïda entorn d’un

projecte de negoci que resulta de la cooperació entre els diferents components de diverses

empreses, operant en xarxa durant el període de duració d’un projecte de negoci i reconfigurant

les seves xarxes per a dur a terme cada projecte.

Aquest model d’estratègia i d’organització empresarial basat en la descentralització en xarxa de les

línies de negoci (xarxa de negocis) s’orienta cap a un sistema de configuració variant de cooperació

i competència, sorgeix del procés de descentralització de l’activitat empresarial, es basa en la

interconnexió en xarxa a dins i a fora de l’empresa i es fonamenta en un potent instrument

tecnològic, les TIC.

En aquest sentit, hem d’assenyalar que aquesta concepció va molt més lluny de la tradicional

aproximació de la xarxa d’empreses, tan característica del procés d’especialització flexible i en la

qual cada empresa actua com a integradora de les funcions que ha descentralitzat. En efecte, la

irrupció i l’ús de les TIC dilueixen la divisòria tradicional de la descentralització d’activitats i permet

un disseny organitzatiu basat en la interconnexió en xarxa de tots els elements de la cadena de

valor.

L’ús intensiu de les TIC representa un salt qualitatiu en aquest procés de descentralització

tecnològica, ja que la millora de l’obtenció, el procés i la gestió de la informació i del coneixement

a tots els elements de la cadena de valor ens permet plantejarnos una estructura organitzativa

basada en les interconnexions en xarxa dels elements de valor. En altres paraules, la transformació

més important de l’activitat empresarial en l’economia del coneixement és el fet que les

tecnologies digitals permeten la descentralització en xarxa del conjunt de línies de negoci en un

sistema de geometria variable de tots els elements de valor de l’organització. És a dir, les TIC

permeten el pas de la xarxa d’empreses a l’empresa xarxa, superant la concepció de la tecnologia

com un recurs i integrant-la com un element central de la cultura empresarial, que es trasllada a

l’estratègia i, per tant, a l’organització.

En quart lloc, per acabar, abordarem les principals característiques d’aquest nou model

organitzatiu de l’activitat empresarial. Es pot afirmar que l’empresa xarxa és el resultat d’una

estratègia, d’una organització i d’una activitat de producció en xarxa basada en el canvi cultural, en

la integració estratègica, en la presa de decisions descentralitzada, en la gestió i la comunicació de

Pàgina 33 / 118

la informació i el coneixement en xarxa, en l’organització sobre la base d’equips de treball de

configuració variant i en la identificació amb els objectius de la xarxa.

En síntesi, en l’economia del coneixement, la xarxa es constitueix en el model estratègic,

organitzatiu i productiu d’aquelles empreses en què la combinació entre el canvi tecnològic digital

i el canvi organitzatiu hi està més avançat. En efecte, mentre que l’empresa o la corporació és la

unitat d’acumulació de capital, drets de propietat i gestió estratègica, l’activitat empresarial és

desenvolupa en xarxa, de manera que les capacitats de resposta a una economia global, unes

necessitats d’innovació constants i uns canvis continus en la demanda són ara assumibles.

L’aparició i aplicació productiva de les TIC agilitza, fomenta i permet un desenvolupament ràpid

d’aquests esquemes productius, no solament en les relacions exteriors sinó també a l’interior de

l’empresa.

4.2 Xarxes de negoci

Acabem de constatar que, en el procés de construcció de l’economia i la societat del coneixement,

l’organització de l’activitat empresarial ha presentat un procés de canvi substancial en la cerca

d’estructures i de dissenys que s’adaptessin millor a les necessitats de la competència global. Per a

complir aquest objectiu moltes empreses han evolucionat cap a una configuració en xarxa de la

seva activitat productiva, caracteritzada per la flexibilitat i per l’existència d’unes organitzacions

que aprenen i que són capaces de canviar i de resoldre problemes mitjançant l’autoorganització,

l’autocoordinació i els processos interconnectats. Però, què és una xarxa organitzativa? En què es

distingeix de les altres fórmules d’organització? I, finalment, sobre la base de quins nivells d’anàlisi

s’ha interpretat l’evolució cap a la reconfiguració en xarxa de la producció i el treball?

Mentre que a la dècada dels vuitanta i principis dels noranta l’organització de l’activitat

empresarial es va basar en la descentralització externa, amb l’aparició de la subcontractació

(outsourcing) i altres models de subcontractació en xarxa, a partir de la segona meitat de la dècada

dels noranta aquest model coexisteix amb un de nou, l’empresa xarxa, basat en la

descentralització interna, que comporta el treball en xarxa a l’interior de les organitzacions

empresarials. Des de l’aproximació organitzativa, el terme xarxa (netwok en anglès) ens ofereix

dues concepcions: a) una d’intraorganitzativa, quan es refereix a una forma específica

d’organització; i b) una altra d’interorganitzativa, quan es refereix a un grup particular d’empreses

que cooperen.

La reflexió teòrica sobre la xarxa com a forma d’organització (anàlisi intraorganitzativa) és recent i

va començar a emergir a partir del sorgiment de l’organització empresarial orientada des d’una

perspectiva transversal, amb enllaços horitzontals i amb menys jerarquia. Les recerques sobre

l’organització en xarxa destaquen dues idees centrals que,molt sovint, tenen una relació recurrent,

retroalimentada: a) la necessitat de confiança entre els actors que accedeixen a normes i valors

Pàgina 34 / 118

comuns; i b) l’existència d’una interdependència entre els seus membres, o almenys un intercanvi

de recursos.

Així, doncs, a la xarxa, compartir recursos, complementar rols i treballar cooperativament vol dir,

en un context de confiança mútua, generar relacions recurrents d’interdependència. D’aquesta

manera, la coordinació i la cohesió de l’empresa s’assoleix a partir d’una aproximació cooperativa i

no jeràrquica.

Seguint aquesta concepció, la renovació de les capacitats organitzatives de l’empresa,que

estableix un procés de transició cap a una nova configuració en xarxa i que trenca la concepció

jeràrquica de l’organització, ha estat objecte d’una creixent atenció per part del pensament

organitzatiu. Tot i que han aparegut una gamma àmplia de configuracions explicatives,

s’identifiquen dos elements essencials que destaquen per sobre dels altres en l’explicació de

l’evolució cap a l’organització en xarxa: a) les activitats transversals relacionades amb la capacitat

de recombinació d’estructures; i b) la minimització de la influència del centre (o autonomia de la

perifèria). La cohesió d’aquestes noves configuracions evoluciona a mesura que les estructures en

xarxa es revelen més eficients per als objectius competitius de l’empresa moderna. De l’orientació

vertical es passa a la configuració horitzontal, en la qual els actors actuen de manera autònoma,

fan convergir l’acció del col·lectiu a uns objectius estratègics canviants i no sempre planificables, i

duen a terme els ajustos que consideren necessaris. El corol·lari d’aquesta evolució és la dissolució

de la jerarquia.

En aquest sentit, la consolidació d’un nou marc de referència basat en l’aproximació complexa ens

ajuda a interpretar la reconfiguració organitzativa de les empreses quan s’enfronten a l’entorn

global i basat en el coneixement. Així, interpretar les organitzacions empresarials com a sistemes

complexos implica acceptar els principis de la complexitat a partir dels quals es passa de la gestió

orientada cap al control en la gestió del tot i de les parts de manera harmònica i fragmentada; es

funciona a partir d’uns principis pensats en termes de creació de valor més que no pas amb

regles;i l’empresa s’orienta, necessàriament i simultàniament, cap als individus i cap a

l’organització en conjunt, sense menystenir cap dels dos extrems, el col·lectiu i el personal. Alguns

aspectes que, necessàriament, estan associats amb aquest plantejament són els següents: a) la

reconsideració del posicionament estratègic; b) la creació de valor mitjançant l’aprenentatge; c) la

manera d’afrontar les demandes paradoxals, com la contínua adaptació a les necessitats del

consumidor i l’economicitat dels productes de qualitat; i d) el concepte de cultura organitzativa,

que es converteix en un element fonamental per a entendre integralment les organitzacions i per

a incorporar els recursos humans a l’anàlisi de les estructures. Amb aquestes condicions, el

coneixement es revela com el component que atorga a les empreses un millor avantatge

organitzatiu.

Així, doncs, interpretem l’organització en xarxa com una nova manera d’estructurar i de coordinar

la producció i el treball basada en l’autonomia funcional, en la descentralització organitzativa i en

la interconnexió en xarxa entre els agents econòmics interns i externs de l’empresa, mitjançant

l’ús avançat de les TIC. Entre les característiques de l’organització en xarxa, que combina

Pàgina 35 / 118

l’establiment de xarxes socials i de negocis, l’ús productiu, comunicatiu i de coordinació de les TIC i

amb la qualitat dels recursos humans, s’han d’esmentar, principalment, les següents:

1. L’establiment de fronteres, de límits interns i externs, permeables;

2. L’aplanament d’estructures;

3. L’orientació a projectes;

4. La comunicació directa, i

5. El compromís i la confiança.

La imbricació d’aquests cinc components reforcen el gran actiu de la xarxa organitzativa, la

flexibilitat d’adaptació a l’entorn canviant, alhora que en minimitzen el problema principal,

l’articulació i la coordinació dels diferents nodes de la xarxa. En l’escenari d’aquests processos de

reconfiguració en xarxa de l’activitat empresarial, un dels aspectes que ha requerit més atenció ha

estat l’anàlisi del canvi organitzatiu, que s’ha aplicat reiteradament en l’explicació de les noves

formes d’organització de la producció i el treball a l’empresa.

Des del vessant empíric, definim el canvi organitzatiu com una mesura estratègica basada en un

conjunt de modificacions en l’estructura organitzativa, en les interaccions de producció i treball i

en les pràctiques de gestió de l’empresa, que afecten els processos interns del negoci i les

relacions externes amb clients i amb altres empreses. La reestructuració empresarial pot tenir un

caràcter intern, bàsicament caracteritzat per l’establiment de noves formes en la producció i en el

treball, o un caràcter extern, bàsicament caracteritzat per l’establiment de xarxes amb altres

empreses amb l’objectiu de reduir costos, incrementar l’especialització, permetre economies

d’escala i diluir els riscos.

Sovint, aquestes dues dimensions del canvi es retroalimenten, de manera que les noves fórmules

d’organització de la producció i el treball es fonamenten en un conjunt de sis elements:

1. L’especialització basada en les unitats de negoci, o focalització en els elements de valor

nuclears per a l’organització;

2. L’augment dels enllaços laterals entre empreses i a l’interior de les empreses, bé sigui

mitjançant l’adquisició de components o de serveis que són part del producte final, sia

mitjançant la subcontractació, o bé sigui mitjançant la interconnexió en xarxa entre tots

els agents i parts interessades de l’organització;

3. La utilització de les tecnologies, especialment les digitals, com a complement essencial de

l’activitat;

4. Una rellevància creixent de la comunicació, dels enllaços horitzontals i de les jerarquies

planes, en detriment de les jerarquies verticals;

5. Una dependència més petita dels models jeràrquics d’autoritat i una importància creixent

dels equips autònoms de treball, i

6. Uns treballadors més formats i que assumeixen més responsabilitats.

Pàgina 36 / 118

Precisament, aquests elements són els que defineixen la xarxa de negoci6, la nova font

coinnovadora d’avantatge competitiu de l’activitat empresarial en l’economia del coneixement. I,

encara més, la nova configuració en xarxa dels negocis també s’ha convertit en un clar

determinant de la competitivitat empresarial.

La figura 1 mostra una representació de l’empresa xarxa, en la qual l’arquitectura organitzativa de

l’empresa pren forma de xarxa interna i externa per adaptar la geometria de cada negoci als

requisits d’innovació i flexibilitat dels mercats globals del coneixement7. Aquest és, precisament,

l’objectiu central d’aquesta investigació:

Analitzar fins a quin punt està instaurat el nou model d’empresa xarxa basat en la xarxa de negocis

a la microempresa i la PIME turística de Menorca, i estudiar-ne la seva vinculació amb la generació

d’avantatge competitiu.

Però, com que el procés de transició cap a l’empresa xarxa no és independent de l’estructura

econòmica i l’entorn empresarial existent, primer hem d’ésser capaços de caracteritzar-lo, per en

una segona fase abordar el seu procés de generació de valor. Això és el que es farem a

continuació.

Figura 1. Una representació de l’empresa xarxa (xarxa de negocis)

Font: elaboració pròpia

6. Torrent-Sellens, J. (2014). Emprendimiento innovador y microempresa en red. Nuevas formas de empresa

para el futuro. Hardvard-Deusto Business Review, 233, 28-35. 7. Díaz-Chao, A.; Sainz-González, J.; Torrent-Sellens, J. (2016). The competitiveness of small-network firm: A

practical tool. Journal of Business Research, 69(5), 1769-1774.

Pàgina 37 / 118

V. EMPRESA XARXA I ACTIVITAT

TURÍSTICA A MENORCA

Després de revisar els principals conceptes que ens han permès identificar el procés de canvi a

l’activitat empresarial arran de la irrupció de l’economia del coneixement, a continuació ens

proposem analitzar els principals elements de la generació de valor a les microempreses i PIMES

turístiques de Menorca. Començarem per l’avaluació de la seva estructura empresarial. Com ja

hem assenyalat anteriorment, la principal font d’anàlisi utilitzada serà la base de dades sobre

l’activitat mcroempresarial i de les PIMES turístiques de Menorca obtinguda en aquesta

investigació.

5.1. Activitat, dimensió i experiencia

A Menorca, la microempresa turística presenta una estructura sub-sectorial força equilibrada

(figura 1). Per bé que la principal branca d’activitat, amb poc més d’una tercera part del teixit

productiu, correspon a les altres activitats relacionades amb el turisme com el transport i les

agències de viatges, (35,9% del total), els serveis de menjar i beure (33,3%) i els serveis

d’allotjament (30,8%) representen cadascuna prop d’un terç de l’activitat sectorial.

Figura 1. Sector d’activitat

30,8% 33,3%

35,9%

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure Altres activitatsrelacionades

Sector d'activitat

Base (total): 117

Pàgina 38 / 118

Tot i això, l’anàlisi per dimensions sí que ens assenyala una estructura empresarial molt esbiaixada

cap a les microempreses de més petita dimensió (figura 2). Gairebé el 80% de les microempreses

turístiques menorquines tenen menys de 10 treballadors. Un 28% són microempreses micro i

gairebé el 50% són microempreses petites. Addicionalment, un 8,5% són microempreses mitjanes

(de 10 a 19 treballadors) i el 13,7% restant són microempreses grans (de 20 a 49 treballadors).

Figura 2. Grandària en nombre de treballadors

Pel que fa al territori, gairebé el 60% de les empreses enquestades tenen la seu a Ciutadella

(39,3%) i Maó (22,2%), seguit de la resta de municipis menorquins, especialment Es Mercadal i

Alaior, que acumulen a l’entorn del 12% de les respostes.

Figura 3 Municipi on està la seu de la seva empresa

28,2%

49,6%

8,5% 13,7%

2 treballadors omenys

De 3 a 9 treballadors De 10 a 19treballadors

20 o méstreballadors

Grandària

39,3

22,2

12,0 12,8

6,0 5,1 ,9 1,7

Municipi

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 39 / 118

Des de la perspectiva de l’experiència empresarial (figura 4), és important assenyalar que un terç

de les microempreses turístiques tenen un origen relativament jove (amb posterioritat a l’any

2000) i un altre terç han estat creades a la darrera dècada del segle passat.

Figura 4 Any de creació de l’empresa

5.2. Capital humà i aprenentatge continuat

Acabem de constatar que l’estructura microempresarial turística a Menorca presenta una situació

caracteritzada per una base sectorial equilibrada, per la presència majoritària d’empreses de

dimensió molt reduïda i per una edat relativament jove. Un element addicional, molt rellevant per

a la caracterització de l’estructura microempresarial de l’activitat turística i la seva evolució cap a

les noves formes organitzatives en xarxa, és l’anàlisi de la seva estructura formativa. En el camí cap

a l’empresa xarxa, la formació del recurs humà juga un paper fonamental, doncs no hi ha

possibilitat d’assolir un avantatge competitiu sostingut sense el descabdellament de processos

innovadors i sense una elevada formació de la força de treball.

L’anàlisi de l’estoc formatiu del treball a la microempresa turística de Menorca ens posa clarament

de manifest una estructura dual (figura 5). A més del 70% de les microempreses turístiques de

Menorca, l’estoc formatiu mitjà és baix i clarament millorable (sense estudis, formació primària i

formació secundària). En canvi, al 27,4% restant d’empreses, els seus professionals disposen d’un

estoc formatiu mitjà més elevat, superior: un 10,3% d’empreses disposa d’estudis mitjans de

formació professional de grau superior (FPGS), un 13,7% d’estudis universitaris de grau, i un 3,4%

d’estudis universitaris de postgrau.

12,8%

18,8%

35,0%

16,2% 17,1%

Fins 1980 Des de 1981 a1990

Des de 1991 a2000

Des de 2001 a2010

2011 enendavant

Any de creació de l'empresa

Base (total): 117

Pàgina 40 / 118

Figura 5 Estudis més habituals dels treballadors

Per subsectors d’activitat (taula 1), s’observen diferències molt significatives. Primer de tot,

assenyalar que gairebé el 40% de les empreses de transport o agències de viatges disposen d’un

nivell mitjà de formació dels seus professionals de caràcter superior.

A una certa distància, destacar que a la meitat d’empreses de turisme rural els seus professionals

també disposen d’un estoc formatiu mitjà de grau superior. Per contra, remarcar que gairebé el

80% de les microempreses de serveis d’allotjament i de serveis de menjar i beure, l’estoc formatiu

mitjà dels seus professionals és inferior, de grau no superior.

Taula 1 Estudis dels treballadors segons sector d’activitat

ESTUDIS DELS TREBALLADORS

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Sense estudis 2,8% ,9%

Estudis primaris 2,8% 2,6% 4,8% 3,4%

1e. Secundària 41,7% 46,2% 31,0% 39,3%

2e. Secundària 30,6% 30,8% 26,2% 29,1%

Form. Pro. 5,6% 12,8% 11,9% 10,3%

Grau 8,3% 7,7% 23,8% 13,7%

Postgrau 8,3% 2,4% 3,4%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

,9% 3,4%

39,3%

29,1%

10,3% 13,7%

3,4%

Sense estudis Estudisprimaris

Primera etapa d’educació secundària

Segona etapa d’educació secundària

Formacióprofessional degrau superior

Estudisuniversitaris de

grau

Estudisuniversitaris de

postgrau

Estudis més habituals dels treballadors

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 41 / 118

Des de la perspectiva de la dimensió (taula 2), l’anàlisi de l’estoc formatiu mitjà a les

microempreses turístiques ens suggereix una conclusió important: a les microempreses de menor

dimensió el nivell formatiu és més elevat que a les microempreses de més dimensió, excepte en

aquelles més grans (més de 20 treballadors). Agregant els percentatges mitjans de formació de

grau superior (professional i universitari de grau i postgrau) a les diferents dimensions, s’observa

un nivell formatiu de grau superior en un 21,1% de les microempreses de fins a dos treballadors

(micro), un 12,1% a les microempreses petites, un 10,0% a les microempreses mitjanes, i un 31,3%

a les microempreses grans.

Taula 2 Estudis dels treballadors segons grandària de l’empresa

ESTUDIS DELS TREBALLADORS

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Sense estudis 3,0% ,9%

Estudis primaris 3,0% 3,4% 10,0% 3,4%

1e. Secundària 33,3% 37,9% 60,0% 43,8% 39,3%

2e. Secundària 30,3% 36,2% 18,8% 29,1%

Form. Pro. 9,1% 10,3% 20,0% 6,3% 10,3%

Grau 18,2% 12,1% 10,0% 12,5% 13,7%

Postgrau 3,0% 18,8% 3,4%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

A banda de l’estoc formatiu mitjà, és també important esbrinar si la dualitat observada, sobretot

en aquelles empreses amb nivells formatius inferiors, es corregeix amb la participació dels

professionals turístics en programes d’ampliació de formació a càrrec (total o parcial) de

l’empresa. Els resultats obtinguts (figura 6) ens certifiquen una baixa presència de les modalitats

d’ampliació de formació, cosa que es constitueix en un important repte a assolir per al futur

competitiu de la microempresa turística. En efecte, només un 23,9% dels professionals de les

microempreses turístiques segueixen programes d’ampliació de formació a càrrec de l’empresa. La

manca d’ampliació de formació a la microempresa turística menorquina és especialment

significativa en el cas dels serveis d’allotjament (15,5%) tal i com s’indica a la figura 7.

Base (total): 117

Pàgina 42 / 118

Figura 6 Treballadors s’estan formant a càrrec de l’empresa

Figura 7 Treballadors s’estan formant a càrrec de l’empresa segons sector d’activitat

Pel que fa als programes d’ampliació de formació, aquesta es comporta de forma similar al nivell

d’estudis finalitzats. És a dir, decau el percentatge a mida que l’empresa és més gran (figura 8) i

s’inverteix la tendència quan les microempreses tenen més de 20 treballadors.

23,94

TOTAL

Treballadors s’estan formant a càrrec de l’empresa (%)

15,53

26,77 28,52

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure Altres activitatsrelacionades

Treballadors s’estan formant a càrrec de l’empresa (%)

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 43 / 118

Figura 8 Treballadors s’estan formant a càrrec de l’empresa segons grandària de l’empresa

Per últim, s’ha copsat també l’estoc formatiu en l’àmbit de les TIC a les microempreses turístiques.

Els resultats obtinguts (figura 9) ens certifiquen que a la majoria d’empreses (un 66,7%) no s’ha

impartit mai formació específica en l’àmbit TIC. I, encara més, entre les microempreses que sí

disposen de formació específica en competències digitals , aquesta s’ha impartit en contextos

educatius no reglats (19,7%). Només en un 13,7% de microempreses turístiques la formació en

competències TIC s’ha realitzat dins de l’àmbit de la formació reglada.

Per subsectors i dimensions d’activitat (taules 3 i 4), s’observa una baixa presència de formació

específica en TIC en els diferents subsectors analitzats. Segons grandària es torna repetir el patró

de tot el capítol. A mida que creix l’empresa disminueix la formació TIC específica fins arribar a les

microempreses més grans on aquesta tendència canvia completament.

27,73

22,38

6,80

32,50

2 treballadors omenys

De 3 a 9 treballadors De 10 a 19treballadors

20 o méstreballadors

Treballadors s’estan formant a càrrec de l’empresa (%)

Base (total): 117

Pàgina 44 / 118

Figura 9 Formació TIC dels treballadors

Taula 3 Formació TIC dels treballadors segons sector d’activitat

FORMACIÓ RELACIONADA AMB TIC DELS

TREBALLADORS

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Sí, dins la formació reglada

19,4% 20,5% 2,4% 13,7%

Sí, cursos específics fora de la formació reglada

16,7% 15,4% 26,2% 19,7%

No, no tinc cap formació específica

63,9% 64,1% 71,4% 66,7%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

13,7%

19,7%

66,7%

Formació TIC dels treballadors Sí, dins la formació reglada

Sí, cursos específics fora de la formació reglada

No, no tenen cap formació específica

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 45 / 118

Taula 4 Formació TIC dels treballadors segons grandària de l’empresa

FORMACIÓ RELACIONADA AMB TIC DELS

TREBALLADORS

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Sí, dins la formació reglada

15,2% 13,8% 10,0% 12,5% 13,7%

Sí, cursos específics fora de la formació reglada

27,3% 12,1% 10,0% 37,5% 19,7%

No, no tinc cap formació específica

57,6% 74,1% 80,0% 50,0% 66,7%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

5.3. Perfil de l’empresari

L’anàlisi de l’estructura formativa a la microempresa turística de Menorca ens ha confirmat: 1) la

presència d’un estoc educatiu dual, amb nivells de formació una mica més elevats a la

microempresa més petita i a la més gran; i 2) la baixa participació dels programes d’ampliació de

formació i de formació en competències digitals.

A continuació, ens centrarem en un altre aspecte rellevant: la caracterització del perfil de

l’empresari. L’anàlisi dels condicionants sociodemogràfics (gènere, edat i nivell formatiu) del

microempresari turístic a Menorca ens aportarà evidència de com, des de la direcció de l’empresa,

es pot impulsar el procés de transició cap a l’empresa xarxa.

Des de la perspectiva de gènere, assenyalar la distribució molt masculina en la direcció de les

microempreses turístiques a Menorca (figura 10). Un 72% de microempresaris turístics a Menorca

són homes i tan sols un 28% són dones. Per subsectors (taula 5), assenyalar que la presència

majoritària de homes directius és especialment significativa en el cas dels serveis d’allotjament

(80,6%). Per dimensions (taula 6), les empresàries microempresàries turístiques són molt més

freqüents a les empreses de major dimensió (un 43,8% de dones directives a les microempreses de

més de 20 treballadors). Es pot afirmar, a més de forma general, que a mesura que augmenta la

dimensió de la microempresa turística augmenta també la presència de dones directives.

Base (total): 117

Pàgina 46 / 118

Taula 5. Sexe de l’empresari segons sector d’activitat

SEXE Serveis

d’allotjament Serveis de menjar

i beure Altres activitats

relacionades TOTAL

Home 80,6% 66,7% 69,0% 71,8%

Dona 19,4% 33,3% 31,0% 28,2%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 6. Sexe de l’empresari segons grandària de l’empresa

SEXE 2 treballadors

o menys De 3 a 9

treballadors De 10 a 19

treballadors 20 o més

treballadors TOTAL

Home 81,8% 70,7% 70,0% 56,3% 71,8%

Dona 18,2% 29,3% 30,0% 43,8% 28,2%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

La distribució per edats del perfil del microempresari turístic també ens ofereix resultats

rellevants. La seva edat mitjana se situa a l’entorn dels 44 anys. Tot i això, l’anàlisi de la distribució

71,8%

28,2%

Sexe de l'empresari

Home Dona

Base (total): 117

Figura 10 Sexe de l’empresari

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 47 / 118

d’edats (figura 11) ens mostra un cert biaix cap a la banda baixa d’aquesta mitjana. Un 60,7% dels

microempresaris turístics a Menorca tenen menys de 49 anys. Per subsectors i dimensions

d’activitat (taules 7 i 8) no s’aprecien diferències rellevants.

Taula 7. Edat de l’empresari segons sector d’activitat

EDAT Serveis

d’allotjament Serveis de menjar

i beure Altres activitats

relacionades TOTAL

Menors de 35 anys 11,1% 12,8% 19,0% 14,5%

De 35 a 49 anys 52,8% 46,2% 40,5% 46,2%

De 50 a 60 anys 30,6% 35,9% 33,3% 33,3%

Majors de 60 anys 5,6% 5,1% 7,1% 6,0%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

14,5%

46,2%

33,3%

6,0%

Edat de l'empresari

Menors de 35 anys De 35 a 49 anys De 50 a 60 anys Majors de 60 anys

Figura 11. Edat de l’empresari

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 48 / 118

Taula 8. Edat de l’empresari segons grandària de l’empresa

EDAT 2 treballadors

o menys De 3 a 9

treballadors De 10 a 19

treballadors 20 o més

treballadors TOTAL

Menors de 35 anys 12,1% 15,5% 10,0% 18,8% 14,5%

De 35 a 49 anys 39,4% 50,0% 30,0% 56,3% 46,2%

De 50 a 60 anys 48,5% 22,4% 60,0% 25,0% 33,3%

Majors de 60 anys 12,1% 6,0%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Pel què fa a la formació dels microempresaris turístics (figura 12), i a diferència amb el que

succeeix amb els treballadors, és important mencionar que gairebé la meitat dels microempresaris

disposen d’un nivell de formació de grau superior (formació professional o bé universitari de grau

o postgrau). En aquest sentit, assenyalar que poc menys d’una tercera part dels empresaris

disposen d’un estoc formatiu universitari de grau.

Figura 12. Estudis de l’empresari

L’anàlisi de l’estructura formativa dels microempresaris turístics per subsectors i dimensions

(taules 9 i 10) ens ofereix diferències força significatives. És possible identificar els nivells formatius

més elevats als serveis d’allotjament (68,4%). El 55% de microempresaris d’aquesta branca

4,3%

18,8%

28,2%

16,2%

27,4%

5,1%

Estudis primaris Primera etapa d’educació secundària

Segona etapa d’educació secundària

Formacióprofessional degrau superior

Estudisuniversitaris de

grau (llicenciat odiplomat)

Estudisuniversitaris de

postgrau (màstero doctorat)

Estudis de l'empresari

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 49 / 118

d’activitat turística disposa d’un nivell de formació universitària de grau o postgrau. En canvi,

aquests registres cauen a les activitats de serveis de menjar i beure. Per dimensions, succeeix de

forma similar al cas de l’estoc formatiu dels treballadors: el nivell formatiu dels empresaris

disminueix a mida que augmenta la dimensió de l’empresa i canvia radicalment la tendència al

arribar a les microempreses més grans.

Taula 9. Estudis de l’empresari segons sector d’activitat

ESTUDIS Serveis

d’allotjament Serveis de menjar

i beure Altres activitats

relacionades TOTAL

Estudis primaris 2,8% 7,7% 2,4% 4,3%

1e. Secundària 8,3% 33,3% 14,3% 18,8%

2e. Secundària 19,4% 28,2% 35,7% 28,2%

Form. Pro. 13,9% 15,4% 19,0% 16,2%

Grau 44,4% 15,4% 23,8% 27,4%

Postgrau 11,1% 4,8% 5,1%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 10. Estudis de l'empresari segons grandària de l'empresa

ESTUDIS 2 treballadors

o menys De 3 a 9

treballadors De 10 a 19

treballadors 20 o més

treballadors TOTAL

Estudis primaris 9,1% 17,2% 20,0% 18,8% 15,4%

1e. Secundària 24,2% 31,0% 50,0% 29,1%

2e. Secundària 66,7% 51,7% 80,0% 31,3% 55,6%

Form. Pro. 9,1% 17,2% 20,0% 18,8% 15,4%

Grau 24,2% 31,0% 50,0% 29,1%

Postgrau 66,7% 51,7% 80,0% 31,3% 55,6%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 50 / 118

Per últim, les dades de formació en competències digitals per part dels microempresaris turístics a

Menorca (figura 13) ens suggereixen bones i males notícies a la vegada. En primer lloc, assenyalar

que l’estoc formatiu en aquest àmbit és superior al que presenten els treballadors. En segon lloc,

tot i que gairebé la meitat d’empresaris han rebut formació específica en l’àmbit TIC, només un

15% ho han fet en el context de la formació reglada. Per altra banda, la majoria dels empresaris no

han participat mai en programes de formació en aquest àmbit (55,6%).

Per branques d’activitat turística (taula 11), destaca la proporció de empresaris dels serveis

d’allotjament que han rebut formació específica en TIC, concretament la meitat dels enquestats.

Per dimensions d’activitat turística (taula 12), la formació específica en TIC destaca en el cas de les

microempreses de més de 20 treballadors. En canvi, dos de cada tres empresaris a les

microempreses micro (fins a 2 treballadors) no disposen de cap formació específica a l’àmbit TIC.

15,4%

29,1% 55,6%

Formació relacionada amb TIC

Sí, dins la formació reglada

Sí, cursos específics fora de la formació reglada

No, no tinc cap formació específica

Base (total): 117

Figura 13. Formació TIC de l'empresari

Pàgina 51 / 118

Taula 11. Formació TIC de l'empresari segons sector d'activitat

FORMACIÓ RELACIONADA AMB TIC

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Sí, dins la formació reglada

27,8% 7,7% 11,9% 15,4%

Sí, cursos específics fora de la formació reglada

22,2% 33,3% 31,0% 29,1%

No, no tinc cap formació específica

50,0% 59,0% 57,1% 55,6%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 12. Formació TIC de l'empresari segons grandària de l'empresa

FORMACIÓ RELACIONADA AMB TIC

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Sí, dins la formació reglada

9,1% 17,2% 20,0% 18,8% 15,4%

Sí, cursos específics fora de la formació reglada

24,2% 31,0% 50,0% 29,1%

No, no tinc cap formació específica

66,7% 51,7% 80,0% 31,3% 55,6%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 52 / 118

5.4. Organització del treball, relacions laborals i

recursos humans

Acabem de constatar que la microempresa turística a Menorca presenta una estructura

econòmica particular, caracteritzada per la presència d’una estructura productiva diversificada, la

presència majoritària d’empreses de dimensió molt reduïda, una estructura de formació dual, i per

un perfil d’empresari eminentment masculí, relativament jove, insuficientment format i amb un

cert coneixement no formal de competències digitals. A continuació, ens endinsarem en l’anàlisi

de l’element organitzatiu. En concret, estudiarem les formes d’organització del treball, la gestió

del recurs humà i les relacions laborals a la microempresa turística. El procés de transició cap a

l’empresa xarxa ens suggereix que la microempresa turística menorquina presenti noves, flexibles i

autònomes formes d’organitzar el treball i les relacions laborals en base al procés i a la

descentralització de la presa de decisions.

Hem analitzat, doncs, la presència d’esquemes de treball polivalent i en equip, així com de

pràctiques d’organització i retribució autònomes, i en funció dels objectius proposats. En aquest

sentit, s’han copsat, a partir d’escales valoratives (tipus Likert), les percepcions dels empresaris al

voltant d’aquests cinc components organitzatius. Les dades obtingudes (figura 14) posen de relleu

una important presència (de més de 7 punts sobre una escala de 10) a quatre d’aquestes cinc

noves pràctiques.

De fet, és possible afirmar que a la microempresa turística menorquina es valora la polivalència,

que es fomenta el treball en equip, i que els treballadors tenen autonomia per proposar objectius i

per organitzar les seves tasques. Tot i això, aquesta important autonomia organitzativa no s’acaba

de reflectir en el context retributiu. Les percepcions dels empresaris pel que fa a l’organització i la

retribució vinculada a objectius són molt més baixes que les altres quatre noves pràctiques

mencionades.

Per subsectors i dimensions d’activitat (figures 15 i 16) s’aprecia una major presència relativa de

les noves pràctiques d’organització del treball i la producció a les activitats de serveis de menjar i

beure i les microempreses petites, de 3 a 9 treballadors.

Tanmateix, la manca de vinculació entre aquestes noves pràctiques i l’esquema de retribució del

treball és extensible a totes les branques de producció i dimensions de l’activitat turística.

Pàgina 53 / 118

5,46

7,47 7,58 8,44 8,74

L’organització i la retribució del treball a

l’empresa està vinculada a objectius

Els treballadors tenenautonomia per a organitzar

les seves tasques

Els treballadors podenproposar objectius a

aconseguir

Es fomenta el treball enequip

Es valora la polivalènciadels treballadors

Organització

4,97

7,42 7,69 8,50 8,53

6,13

7,69 7,67 8,49 8,79

5,26

7,31 7,40 8,33

8,88

L’organització i la retribució del treball a

l’empresa està vinculada a objectius

Els treballadors tenenautonomia per a

organitzar les sevestasques

Els treballadors podenproposar objectius a

aconseguir

Es fomenta el treball enequip

Es valora la polivalènciadels treballadors

Organització

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure Altres activitats relacionades

Figura 15. Noves formes d'organització del treball, segons sector d'activitat

Base (total): 117

Figura 14. Noves formes d'organització del treball

Base (total): 117

Pàgina 54 / 118

Addicionalment, hem analitzat l’estructura de les relacions laborals a les microempreses

turístiques de Menorca. Tal i com ens evidència la nova configuració de l’activitat empresarial en

xarxa, volem esbrinar fins a quin punt els tipus de jornada i de retribució més flexibles són

presents a l’activitat turística.

Des de la perspectiva de la jornada laboral (figura 17), observem que la gran majoria de

treballadors (86,8%) treballen a jornada completa. Novament, aquesta realitat coexisteix amb una

altra situació, minoritària però no menyspreable, la dels treballadors amb altres tipus de jornada

més flexible: el 13,1% amb jornada a temps parcial però tan sols el 0,1% amb altres tipus de

jornada flexible no parcial..

5,64

7,12 7,45 7,67 8,42

5,60

7,93 7,69 8,83 8,95

4,30

7,10 6,90

8,20 8,60

5,31

6,75 7,88

8,75 8,75

L’organització i la retribució del treball a

l’empresa està vinculada a objectius

Els treballadors tenenautonomia per a

organitzar les sevestasques

Els treballadors podenproposar objectius a

aconseguir

Es fomenta el treball enequip

Es valora la polivalènciadels treballadors

Organització

2 treballadors o menys De 3 a 9 treballadors De 10 a 19 treballadors 20 o més treballadors

Figura 16. Noves formes d'organització del treball, segons grandària de l'empresa

Base (total): 117

Pàgina 55 / 118

Figura 17. Jornada laboral

Base (total): 117

Per subsectors (figura 18), majoritàriament els treballadors de les branques d’activitat turística

desenvolupen la seva activitat amb jornada completa. De la mateixa manera, també cal destacar la

presència de la jornada a temps parcial, en magnituds properes al 13% dels treballadors, als

serveis d’allotjament, de menjars i beures i a la resta d’activitats.

Figura 18. Jornada laboral, segons sector d'activitat

86,8%

13,1%

0,1%

Jornada laboral

Jornada completa Jornada a temps parcial Altres

88,5 86,1 85,9

11,5 13,8 13,8

,1 ,1 ,2

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure Altres activitatsrelacionades

Jornada laboral

Jornada completa Jornada a temps parcial Altres

Base (total): 117

Pàgina 56 / 118

Per dimensions (figura 19), les formes més flexibles de la jornada laboral s’assoleixen a les microempreses de menor dimensió i disminueixen a mida que la grandària de l’empresa també augmenta, tot i que en magnituds petites.

Figura 19. Jornada laboral, segons grandària de l'empresa

Base (total): 117

En coherència amb la magnitud dels tipus de jornada flexible, l’estructura de remuneracions a la

microempresa turística menorquina (figura 20) també presenta, de forma molt majoritària, formes

de retribució fixa (91,8%).

Figura 20. Retribució fixa i variable

Base (total): 117

84,4 86,3 88,1 92,4

15,6 13,6 10,9 7,4 ,0 ,1 1,0 ,1

2 treballadors omenys

De 3 a 9 treballadors De 10 a 19treballadors

20 o méstreballadors

Jornada laboral

Jornada completa Jornada a temps parcial Altres

91,8%

8,2%

Retribució

Retribució fixa Retribució variable

Pàgina 57 / 118

Per subsectors d’activitat (figura 21), destaca la presència diferencial sensiblement superior de les

formes de retribució variable a la resta d’activitats (agències de viatge, serveis de transports,...). En

canvi, les microempreses dels serveis d’allotjament desenvolupen la seva activitat sota un règim

de retribucions fixes, principalment.

Figura 21. Retribució fixa i variable, segons sector d'activitat

Si centrem l’anàlisi en el nombre de treballadors de l’empresa (figura 22), les formes de retribució

variable predominen entre les empreses més petites i les més grans. Tot i això, la retribució fixa

predomina de forma transversal en totes les empreses.

95,6 90,8 89,4

4,4 9,2 10,6

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure Altres activitatsrelacionades

Retribució

Retribució fixa Retribució variable

Base (total): 117

Pàgina 58 / 118

Figura 22. Retribució fixa i variable, segons grandària de l'empresa

5.5. Innovació

Després de l’anàlisi de l’element de valor organitzatiu i de les relacions laborals, que ens ha posat

de manifest una baixa implantació de les noves pràctiques d’organització de la producció i el

treball, a continuació abordarem un aspecte de vital importància per al creixement de l’activitat

turística: la innovació. Ja hem assenyalat que el procés de consolidació de l’empresa xarxa i

l’actitud i el descabdellament d’innovacions van de la mà en l’objectiu de generar avantatge

competitiu en l’economia del coneixement. La consolidació de l’empresa xarxa ens suggereix,

doncs, un important esforç innovador a les microempreses turístiques de Menorca.

Primer de tot, hem volgut copsar el posicionament estratègic envers la innovació de la

microempresa turística a Menorca (figura 23). Utilitzant escales valoratives de les percepcions dels

empresaris (escales Likert), aquests es posicionen favorablement sobre la importància estratègica

de la innovació. Tot i això, s’observen diferències rellevants si l’indicador d’innovació analitzat és

l’orientació al client o bé la innovació efectiva en producte o en tecnologia. Les microempreses

turístiques afirmen que estan més orientades als seus clients que els seus competidors. Per contra,

el llançament d’innovacions de producte i/o servei al mercat i, sobretot, la introducció de

tecnologia reben percepcions clarament inferiors.

Per subsectors i dimensions d’activitat (figures 24 i 25) s’aprecien algunes diferències respecte a la

tendència general observada. A tots els subsectors i dimensions d’activitat les percepcions

d’orientació al client en relació amb la competència reben puntuacions més favorables que el

llançament al mercat de la innovació de producte/servei o la innovació tecnològica. Aquesta

88,8 94,5 93,5

87,1

11,2 5,5 6,5

12,9

2 treballadors omenys

De 3 a 9 treballadors De 10 a 19treballadors

20 o méstreballadors

Retribució

Retribució fixa Retribució variable

Base (total): 117

Pàgina 59 / 118

darrera, la innovació tecnològica, és la menys valorada dels tres indicadors emprats per a copsar el

posicionament estratègic envers la innovació a la microempresa turística. Per últim, assenyalar

que les microempreses grans recullen un posicionament estratègic sobre la innovació més

favorable que la resta de dimensions.

Figura 23. Posicionament envers la Innovació

Figura 24. Posicionament envers la innovació, segons sector d'activitat

7,86

6,62 5,92

Estem més orientats al clientque els nostres competidors

En el nostre sectorhabitualment som els primersen llançar nous productes i/o

serveis

En el nostre sector estementre els més innovadors en

tecnologia

Posicionament envers la innovació

7,97 6,31 6,19

7,92 6,92

5,54

7,71 6,60 6,05

Estem més orientats alclient que els nostres

competidors

En el nostre sectorhabitualment som els

primers en llançar nousproductes i/o serveis

En el nostre sector estementre els més innovadors

en tecnologia

Innovació

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 60 / 118

Figura 25. Posicionament envers la innovació, segons grandària de l'empresa

Les dades obtingudes, relatives a la introducció d’innovacions durant els darrers dos anys, ens

certifiquen que l’activitat microempresarial turística a Menorca és força innovadora (figura 26).

Més de dues terceres parts de microempreses turístiques han introduït algun tipus d’innovació a la

seva activitat durant els darrers dos anys. És especialment rellevant el fet que, tot i la importància

estratègica de la innovació com a element de valor, prop del 18% de les microempreses turístiques

no ha introduït cap tipus d’innovació a la seva activitat durant els darrers dos anys. Sens dubte, i

atesa la velocitat del cicle tecnològic digital, la incorporació d’aquest grup d’empreses al cicle

innovador és un dels reptes que ha d’afrontar el sector en el futur immediat.

La caracterització dels tipus d’innovació a la microempresa turística menorquina ens confirma uns

resultats, ja observats també, en l’anàlisi del component organitzatiu. L’activitat microempresarial

turística a Menorca orienta clarament els seus esforços cap a la innovació en producte/servei

(73,5%). Més lluny, lleugerament per sobre de la meitat se situa la innovació en procés (39,6%) i

per sobre del 40%, l’organitzativa (42,7%).

7,36 6,39 5,76

8,09 6,57

5,66 7,20

6,30 6,00

8,50 7,44 7,19

Estem més orientats al clientque els nostres competidors

En el nostre sectorhabitualment som els primersen llançar nous productes i/o

serveis

En el nostre sector estem entreels més innovadors en

tecnologia

Innovació

2 treballadors o menys De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors 20 o més treballadors

Base (total): 117

Pàgina 61 / 118

Figura 26. Innovacions en els darrers dos anys

L’anàlisi de la dinàmica innovadora a les microempreses turístiques menorquines ens aporta

informació molt rellevant, quan s’aborda des de l’òptica dels seus subsectors i dimensions (taules

13 i 14). En primer lloc, assenyalar que les pràctiques innovadores són presents de forma

transversal en tots els subsectors.

En segon lloc, cal destacar que la innovació en producte/servei és majoritària a tots els subsectors

d’activitat i grandària d’empresa. Tot i això, s’aprecien diferències. Gairebé el 60% de les

microempreses d’altres activitats relacionades amb el turisme fora dels serveis d’allotjament i dels

serveis de menjar i beure, han innovat en organització als darrers dos anys. Aquest percentatge

cau fins al 30,8% als serveis de menjar.

En tercer lloc, i com hem vingut observant, la dimensió juga un paper important en la generació de

valor a la microempresa turística. A mesura que augmenta la dimensió de la microempresa

turística, aquesta presenta una dinàmica més innovadora. Del 27,3% de les microempreses de fins

a 2 treballadors que no innoven passem a tan sols el 6,3% de microempreses de 20 a 49

treballadors que declaren no innovar.

73,5%

52,1%

42,7%

17,9%

Una innovació enproducte/ servei

Una innovació enprocés

Una innovacióorganitzativa

Cap de les innovacionsanteriors

Innovacions en els darrers dos anys

Base (total): 117

Pàgina 62 / 118

Taula 13. Innovacions en els darrers dos anys, segons sector d'activitat

INNOVACIONS EN ELS DARRERS DOS ANYS

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Una innovació en producte/ servei

72,2% 76,9% 71,4% 73,5%

Una innovació en procés 44,4% 51,3% 59,5% 52,1% Una innovació organitzativa

47,2% 30,8% 50,0% 42,7%

Cap de les innovacions anteriors

19,4% 17,9% 16,7% 17,9%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 14. Innovacions en els darrers dos anys, segons grandària de l'empresa

INNOVACIONS EN ELS DARRERS DOS ANYS

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Una innovació en producte/ servei

63,6% 81,0% 50,0% 81,3% 73,5%

Una innovació en procés 42,4% 53,4% 40,0% 75,0% 52,1% Una innovació organitzativa

48,5% 32,8% 50,0% 62,5% 42,7%

Cap de les innovacions anteriors

27,3% 15,5% 20,0% 6,3% 17,9%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Per últim, també s’han recollit les percepcions empresarials al voltant del rendiment de la

innovació. La informació obtinguda (figura 27) ens assenyala que, quan es produeix, la innovació

és un bon instrument per a l’avantatge competitiu de la microempresa turística.

Així doncs, els empresaris valoren amb gairebé un 8 sobre 10 que les innovacions han tingut èxit i

que la innovació ha donat rendiment ràpidament i gairebé amb un 6 sobre 10 que la innovació

realitzada ha estat nova al mercat.

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 63 / 118

Figura 27. Resultat de la innovació

El detall del rendiment de la innovació per branques d’activitat (figura 28) i dimensions (figura 29)

presenta algunes diferències. Així, els serveis d’allotjament son els que fan una millor valoració del

resultat de les innovacions que han dut a terme. Tot i això, les valoracions sobre la novetat de la

innovació són més baixes de forma transversal. Finalment, destaca la valoració que fan les

empreses més grans en relació a la novetat al mercat de les seves innovacions.

Figura 28. Resultat de la innovació, segons sector d'activitat

7,92 7,81

5,94

La innovació és una innovació d’èxit

La innovació ha donat un bonrendiment ràpidament

La innovació ha estattotalment nova al mercat

Resultat de la innovació

8,28 8,31

5,97

7,91 7,88

6,16

7,63 7,34

5,71

La innovació és una innovació d’èxit

La innovació ha donat unbon rendiment ràpidament

La innovació ha estattotalment nova al mercat

Resultat de la innovació

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 64 / 118

Figura 29. Resultat de la innovació, segons grandària de l'empresa

Base (total): 117

5.6. Usos TIC

Acabem de constatar que la innovació a les microempreses turístiques de Menorca és un bon

instrument per assolir avantatge competitiu. El procés innovador de l’empresa TIC es fonamenta

en una clara orientació al client, la innovació de producte/servei, i l’èxit i el rendiment de la

innovació al mercat. Com a punt feble s’ha detectat la necessitat d’estendre la innovació, en

especial la de procés i l’organitzativa, al conjunt del teixit microempresarial turístic. En aquest

context, i per la seva importància estratègica, a continuació abordarem l’anàlisi de la innovació

amb caràcter digital. En aquest sentit, la transició cap a l’empresa xarxa ens suggereix elevats

nivells d’usos de les TIC i d’Internet a tots els elements de valor de la microempresa turística.

Per contrastar aquesta hipòtesi abordarem quatre components de la utilització de les TIC: la que

en fan els empresaris i els treballadors, la realitzada pel conjunt d’elements de valor l’empresa, els

usos TIC específics de l’àmbit turístic, la problemàtica dels proveïdors TIC.

A grans trets es pot afirmar que la utilització de les principals aplicacions TIC per part dels

empresaris de la microempresa turística menorquina és positiva (figura 30). Més de 9 de cada 10

microempresaris turístics usen, almenys una vegada a la setmana, un ordinador personal

connectat a Internet i el correu electrònic de l’empresa. Gairebé 9 de cada 10 fan ús del telèfon

mòbil de l’empresa per a les tasques professionals, gairebé 3 de cada 4 fan servir les aplicacions

7,79 7,71

5,96

7,86 7,88

5,88

8,25 8,25

5,25

8,13 7,53

6,47

La innovació és una innovació d’èxit

La innovació ha donat unbon rendiment ràpidament

La innovació ha estattotalment nova al mercat

Resultat de la innovació

2 treballadors o menys De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors 20 o més treballadors

Pàgina 65 / 118

web 2.0 per a l’ús professional, en especial, les xarxes socials i professionals i dues terceres parts

utilitzen la xarxa local de l’empresa..

Per subsectors (taula 15), els empresaris de les agències de viatge si transports són els que

utilitzen més intensivament les aplicacions TIC. No obstant això, també cal destacar, per la seva

magnitud diferencial, algun ús parcial a d’altres branques d’activitat. Als serveis d’allotjament i als

serveis de menjar i beure destaca la freqüència d’ús de la xarxa local (69,4% i 69,2%,

respectivament). Per contra, en totes les categories identificades, excepte en les aplicacions web

2.0, els nivells d’usos de les TIC més baixos són les dels empresaris dels serveis de menjar. Per

dimensions d’activitat (taula 16) també s’aprecien comportaments diferenciats. Destaca el cas de

les microempreses més grans on es consoliden les majors intensitats d’usos TIC.

Taula 15. Usos TIC de l'empresari, segons sector d’activitat

USOS TIC DE L’EMPRESARI

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Ordinador amb connexió a Internet

97,2% 92,3% 100,0% 96,6%

Correu electrònic d’empresa

97,2% 84,6% 100,0% 94,0%

Xarxa local de l’empresa 69,4% 69,2% 61,9% 66,7% Aplicacions web 2.0 de forma professional

66,7% 69,2% 81,0% 72,6%

Telèfon mòbil per a ús empresarial

80,6% 79,5% 95,2% 85,5%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

96,6% 94,0%

66,7% 72,6%

85,5%

Ordinador ambconnexió a Internet

Correu electrònic d’empresa

Xarxa local de l’empresa

Aplicacions web 2.0de forma professional

Telèfon mòbil per aús empresarial

Usos TIC de l'empresari

Base (total): 117

Figura 30. Usos TIC de l'empresari

Pàgina 66 / 118

Taula 16. Usos TIC per part de l'empresari, segons grandària de l’empresa

USOS TIC DE L’EMPRESARI

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Ordinador amb connexió a Internet

90,9% 98,3% 100,0% 100,0% 96,6%

Correu electrònic d’empresa

87,9% 94,8% 100,0% 100,0% 94,0%

Xarxa local de l’empresa 48,5% 67,2% 90,0% 87,5% 66,7% Aplicacions web 2.0 de forma professional

69,7% 74,1% 70,0% 75,0% 72,6%

Telèfon mòbil per a ús empresarial

81,8% 82,8% 100,0% 93,8% 85,5%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

En el cas dels treballadors la utilització de les principals aplicacions TIC és inferior a la realitzada

pels empresaris de la microempresa turística menorquina (figura 31). Menys de la meitat dels

treballadors a la microempresa turística usen, almenys una vegada a la setmana, un ordinador

personal connectat a Internet i menys d’un terç, el correu electrònic de l’empresa, la xarxa local i

el telèfon mòbil de l’empresa per a les tasques professionals. Per últim, la cinquena part fan servir

les aplicacions web 2.0 per a l’ús professional, en especial, les xarxes socials i professionals.

Figura 31. Usos TIC dels treballadors

43,7

30,0 29,8

21,2

32,3

Ordinador ambconnexió a Internet

Correu electrònic d’empresa

Xarxa local de l’empresa

Aplicacions web 2.0de forma

professional

Telèfon mòbil per aús empresarial

Usos TIC dels treballadors

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 67 / 118

Per dimensions d’activitat (figura 33), les freqüències d’ús de més intensitat es donen a les

microempreses de menor dimensió. A les microempreses de fins a 2 treballadors,

aproximadament la meitat d’aquests usen un ordinador connectat a Internet, el correu electrònic

de l’empresa i el telèfon mòbil, i una tercera part la xarxa local de l’empresa i les aplicacions web

2.0. Els treballadors de les microempreses mitjanes (de 10 a 19 treballadors) fan uns usos de les

TIC molt més modestos, excepte pel que fa al telèfon mòbil.

Figura 32. Usos TIC dels treballadors, segons sector d'activitat

Figura 33. Usos TIC dels treballadors, segons grandària de l'empresa

34,5 25,7 28,4

13,9 17,0

38,9

15,0

35,0 20,9 15,9

55,5 46,3

26,5 27,5

59,2

Ordinador ambconnexió a Internet

Correu electrònic d’empresa

Xarxa local de l’empresa

Aplicacions web 2.0de forma

professional

Telèfon mòbil per aús empresarial

Usos TIC dels treballadors, segons sectors d'activitat

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure Altres activitats relacionades

50,9 46,6 31,0 31,3

46,4 43,7

23,4 29,7 19,3

27,7 26,0 19,5 17,0 15,0

39,0 40,8 27,4

35,6

12,1 17,1

Ordinador ambconnexió a Internet

Correu electrònic d’empresa

Xarxa local de l’empresa

Aplicacions web 2.0de forma

professional

Telèfon mòbil per aús empresarial

Usos TIC dels treballadors, segons grandària de l'empresa

2 treballadors o menys De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors 20 o més treballadors

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 68 / 118

Una vegada revisats els usos de les TIC per part dels agents (empresaris i treballadors) de

l’empresa turística, a continuació volem centrar-nos en la intensitat d’ús al conjunt d’elements de

valor de l’empresa. Començarem abordant la qüestió dels equipaments i els usos d’Internet. Hem

definit un indicador d’equipaments i usos d’Internet que té quatre estadis:

1) Sense connexió a Internet, quan la microempresa turística no té connexió a Internet;

2) Equipaments i usos baixos, quan la microempresa turística té connexió a Internet, però no

disposa de pàgina web pròpia;

3) Equipaments i usos mitjans, quan la microempresa turística disposa de connexió a Internet i de

pàgina web pròpia, però no fa comerç electrònic; i

4) Equipaments i usos avançats, quan la microempresa turística disposa de connexió a Internet,

pàgina web pròpia i fa comerç electrònic.

Les dades obtingudes (figura 34) situen a la microempresa turística menorquina a l’interval mitjà

dels equipaments i usos d’Internet. Més de tres quartes parts de les microempreses turístiques

menorquines tenen connexió a Internet i pàgina web pròpia, però no fan comerç electrònic. A la

banda baixa, s’ha detectat un grup de microempreses turístiques, que representen un 18,8% del

total, que no disposen de pàgina web pròpia. I, encara més, un 3,4% de microempreses turístiques

avui encara no disposa de connexió a Internet. A la banda alta dels equipaments i usos d’Internet,

és a dir, aquelles empreses TIC que disposen de connexió a Internet, de pàgina web pròpia i que

fan comerç electrònic, hi trobem el 23,1% del teixit microempresarial del sector.

És a dir, menys d’una cinquena part de les microempreses turístiques a Menorca fan un ús avançat

d’Internet. Tot i això, el gruix del teixit microempresarial es troba en un estadi intermedi, cosa que

fa necessari un aprofundiment dels usos d’Internet cap a les pràctiques de comerç electrònic a la

majoria del teixit microempresarial turístic a Menorca.

Pàgina 69 / 118

Per branques d’activitat turística s’observen comportaments clarament diferenciats entre

subsectors (taula 17). En primer lloc, assenyalar que els serveis d’allotjament i, sobretot, els serveis

de menjar i beure, destaquen per la menor intensitat relativa dels usos d’Internet. En segon lloc,

destacar que la major intensitat d’ús d’Internet la trobem a les altres microempreses turístiques.

Taula 17. Nivell d'ús d'Internet, segons sector d'activitat

NIVELL D’ÚS D’INTERNET Serveis

d’allotjament Serveis de menjar

i beure Altres activitats

relacionades TOTAL

Sense connexió a Internet 2,8% 7,7% 3,4% Connexió a Internet sense pàgina web pròpia

11,1% 38,5% 7,1% 18,8%

Connexió a Internet amb pàgina web pròpia

63,9% 43,6% 57,1% 54,7%

Connexió a Internet amb pàgina web pròpia i botiga electrònica

22,2% 10,3% 35,7% 23,1%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Per dimensions d’activitat (taula 18), són les empreses més petites aquelles que tenen, en major

proporció la botiga electrònica, tot i que la disposició de pàgina web pròpia es dona en les

empreses de 20 treballadors o més.

3,4%

18,8%

54,7%

23,1%

Sense connexió aInternet

Connexió a Internetsense pàgina web

pròpia

Connexió a Internetamb pàgina web

pròpia

Connexió a Internetamb pàgina webpròpia i botiga

electrònica

Nivell d'ús d'Internet

Figura 34. Nivell d'usos d'Internet a l'empresa

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 70 / 118

Taula 18. Nivell d'us d'Internet, segons grandària de l'empresa

NIVELL D’ÚS D’INTERNET 2 treballadors

o menys De 3 a 9

treballadors De 10 a 19

treballadors 20 o més

treballadors TOTAL

Sense connexió a Internet 6,1% 3,4% 3,4% Connexió a Internet sense pàgina web pròpia

27,3% 17,2% 20,0% 6,3% 18,8%

Connexió a Internet amb pàgina web pròpia

42,4% 55,2% 60,0% 75,0% 54,7%

Connexió a Internet amb pàgina web pròpia i botiga electrònica

24,2% 24,1% 20,0% 18,8% 23,1%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Una altra manera de mesurar la intensitat dels usos d’Internet és la freqüència amb què les

empreses actualitzen els continguts i les prestacions de servei de la seva pàgina web. Els resultats

obtinguts (figura 35) ens confirmen que més d’una tercera part de les microempreses turístiques

de Menorca actualitzen el seu web més d’una vegada al mes, un 12,1% ho fa una vegada al mes i

una tercera part addicional ho fa menys d’una vegada al mes. Un 6,6% del teixit microempresarial

turístic a Menorca no actualitza la seva pàgina web.

Figura 35. Freqüència d'actualització de la Web

17,6% 17,6%

3,3%

12,1%

7,7%

35,2%

6,6%

Diàriament Setmanalment Quinzenalment Mensualment Trimestralment Amb freqüènciamajor a cada 3

mesos

No l’actualitzen

Freqüència d'actualització de la Web

Base (total): 117

Base (disposen de página Web):

Pàgina 71 / 118

Per subsectors i dimensions de la microempresa turística (taula 19), les freqüències d’actualització

de la pàgina web més elevades (més d’una vegada al mes) es donen a la resta d’activitats

relacionades amb el turisme, com les agències de viatge o els serveis de transport. Per dimensions

(taula 20) són les empreses de més de 20 treballadors les que actualitzen la web amb major

freqüència.

Taula 19. Freqüència d'actualització de la Web, segons sector d'activitat

FREQÜÈNCIA D’ACTUALITZACIÓ DE LA

WEB

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Diàriament 22,6% 19,0% 12,8% 17,6%

Setmanalment 6,5% 14,3% 28,2% 17,6%

Quinzenalment 3,2% 4,8% 2,6% 3,3%

Mensualment 12,9% 9,5% 12,8% 12,1%

Trimestralment 9,7% 9,5% 5,1% 7,7%

Amb freqüència major a cada 3 mesos

41,9% 38,1% 28,2% 35,2%

No l’actualitzen 3,2% 4,8% 10,3% 6,6%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 20. Freqüència d’actualització de la Web, segons grandària de l’empresa

FREQÜÈNCIA D’ACTUALITZACIÓ DE LA

WEB

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Diàriament 9,1% 13,0% 25,0% 40,0% 17,6%

Setmanalment 13,6% 17,4% 25,0% 20,0% 17,6%

Quinzenalment 4,5% 4,3% 3,3%

Mensualment 18,2% 8,7% 20,0% 12,1%

Trimestralment 13,6% 6,5% 6,7% 7,7%

Amb freqüència major a cada 3 mesos

27,3% 45,7% 37,5% 13,3% 35,2%

No l’actualitzen 13,6% 4,3% 12,5% 6,6%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Després de constatar la situació intermèdia dels equipaments i els usos generals d’Internet a la

microempresa turística de Menorca, analitzem-ne a continuació els seus usos concrets. La figura

36 ens detalla el conjunt d’usos i serveis que la microempresa turística menorquina ofereix als

seus agents externs immediats a través de la seva pàgina web. Per tant, aquesta anàlisi no inclou al

22% de microempreses turístiques que no disposen de connexió a Internet ni tampoc de pàgina

web pròpia.

Del conjunt d’usos i serveis oferts a través de la pàgina web de la microempresa turística, és

possible fer-ne les següents consideracions:

Base (disposen de página Web): 91

Base (disposen de página Web): 91

Pàgina 72 / 118

• En primer lloc, destacar que els principals usos i serveis de la pàgina web a la microempresa

turística estan vinculats amb la gestió de la informació i la comunicació, i el màrqueting i la

publicitat. Un 97,8% de les microempreses turístiques utilitzen la seva pàgina web per a presentar

els objectius i l’activitat de l’empresa, un 79,1% confereixen la possibilitat d’accés a catàlegs de

productes o llistes de preus i un 70,3% permeten realitzar comandes o reserves en línia.

• En segon lloc, però ja a molta distància dels anteriors, destaca un altre grup d’usos de la pàgina

web vinculats amb el seguiment en línia de les comandes (49,5%), els pagaments en línia (48,4%),

la possibilitat de dissenyar o personalitzar els serveis que tenen els clients (39,6%), i el llibre de

visites (36,3%).

• En tercer lloc, i per últim, es troben els usos vinculats amb la personalització del web per part de

l’usuari (24,2%) o la comunicació d’ofertes de feina i recepció de sol·licituds (15,4%).

Es constata, doncs, un conjunt majoritari d’usos i serveis de la pàgina web a la microempresa

turística de naturalesa primària i molt vinculats a la gestió de la informació i la comunicació. En

canvi, hem de baixar fins a percentatges d’utilització propers a una tercera part del teixit

microempresarial per trobar usos més sofisticats del web de l’empresa, que suposin la seva

extensió al conjunt d’elements de valor de l’activitat.

Figura 36. Serveis disponibles a la pàgina Web

15,4%

24,2%

36,3%

39,6%

48,4%

49,5%

70,3%

79,1%

97,8%

Anuncis d’ofertes de treball o recepció de sol·licituds de treball en línia

Personalització de la pàgina web per a usuaris habituals

Llibre de visites

Possibilitat de personalitzar o dissenyar els productes perpart dels clients

Pagaments en línia

Seguiment en línia de les comandes

Realitzar comandes o reserves en línia

Accés a catàlegs de productes o llistes de preus

Presentació de l’empresa

Serveis disponibles a la pàgina Web

Base (disposen de página Web): 91

Pàgina 73 / 118

Per subsectors d’activitat (taula 21), s’observa que, en general, les microempreses de serveis de

menjar i beure destaquen pel seu comportament diferencial en la menor intensitat dels usos de la

pàgina web que incideixen sobre el conjunt de la generació de valor, destacant per un

comportament diferencial en positiu, en el llibre de visites i les qüestions de personalització. La

resta de sectors tenen un comportament similar amb una major intensitat d’ús de la seva pàgina

web.

Taula 21. Serveis disponibles a la pàgina Web, segons sector d'activitat

SERVEIS DISPONIBLES A LA PÀGINA WEB

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Presentació de l’empresa 96,8% 100,0% 97,4% 97,8% Accés a catàlegs de productes o llistes de preus

87,1% 52,4% 87,2% 79,1%

Realitzar comandes o reserves en línia

83,9% 47,6% 71,8% 70,3%

Seguiment en línia de les comandes

58,1% 19,0% 59,0% 49,5%

Pagaments en línia 54,8% 23,8% 56,4% 48,4% Possibilitat de personalitzar o dissenyar els productes per part dels clients

32,3% 47,6% 41,0% 39,6%

Llibre de visites 29,0% 52,4% 33,3% 36,3% Personalització de la pàgina web per a usuaris habituals

22,6% 33,3% 20,5% 24,2%

Anuncis d’ofertes de treball o recepció de sol·licituds de treball en línia

19,4% 9,5% 15,4% 15,4%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Des de la perspectiva de la dimensió (taula 22), es torna observar la dualitat on les microempreses

més petites i les més grans són les que presenten una major intensitat d’ús de la pàgina web en

aquells elements que més incideixen en la generació conjunta de valor per a l’empresa.

Base (disposen de página Web): 91

Pàgina 74 / 118

Taula 22. Serveis disponibles a la pàgina Web, segons grandària de l'empresa

SERVEIS DISPONIBLES A LA PÀGINA WEB

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Presentació de l’empresa 100,0% 100,0% 100,0% 86,7% 97,8% Accés a catàlegs de productes o llistes de preus

86,4% 73,9% 87,5% 80,0% 79,1%

Realitzar comandes o reserves en línia

86,4% 63,0% 62,5% 73,3% 70,3%

Seguiment en línia de les comandes

63,6% 39,1% 37,5% 66,7% 49,5%

Pagaments en línia 63,6% 34,8% 37,5% 73,3% 48,4% Possibilitat de personalitzar o dissenyar els productes per part dels clients

50,0% 34,8% 25,0% 46,7% 39,6%

Llibre de visites 27,3% 41,3% 25,0% 40,0% 36,3% Personalització de la pàgina web per a usuaris habituals

31,8% 17,4% 37,5% 26,7% 24,2%

Anuncis d’ofertes de treball o recepció de sol·licituds de treball en línia

13,6% 6,5% 12,5% 46,7% 15,4%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Si es fa una anàlisi específica dels serveis que ofereix la pàgina web a les activitats més vinculades

al territori, és a dir, microempreses d’allotjament i de serveis de menjar i beure, que disposen de

pàgina web, s’observa que entorn el 90% d’aquestes microempreses disposen de domini propi i

ofereixen la possibilitat a la seva pàgina web de situar geogràficament a l’empresa, proporcionar

imatges o vídeos de l’establiment o donar informació turística de l’entorn. A més, gairebé 3 de

cada 4 d’aquestes microempreses ofereix aplicacions 2.0 a la seva pàgina web.

Figura 37. Serveis a les pàgines web d'allotjament i menjar i beure

73,1%

88,5%

94,2%

96,2%

98,1%

Ofereix informació turística de l’entorn

I encara que no estigui vinculat a la pàgina web, disposen d’aplicacions 2.0

Situació geogràfica de l’empresa

Disposa d’imatges o vídeos de l’establiment

Domini propi

Serveis a les pàgines web d'allotjament i menjar i beure

Base (disposen de página Web): 91

Base (empreses de serveis d’allotjament i menjar i beure que disposen de pàgina Web): 52

Pàgina 75 / 118

Un altre indicador important de cara a l’anàlisi de la profunditat dels usos i els resultats de la

pàgina web de la microempresa turística a Menorca és l’estratègia seguida pel que fa al

posicionament de l’activitat a la xarxa. Les dades obtingudes (figura 38) ens confirmen que molt

poques de les microempreses turístiques tenen una estratègia definida en aquest sentit. Tan sols

hi destaca el 17,6% que empra el recurs dels serveis de paraules clau gratuïtes i el 16,5% que

utilitza el recurs de les paraules clau de pagament.

Figura 38. Estratègies de posicionament Web

Per subsectors i dimensions d’activitat (taula 23) cal destacar l’existència de comportaments

clarament diferenciats. El serveis d’allotjament, i en menor mesura, els serveis de menjar i beure,

es posicionen bàsicament per mitjà de la combinació de les diferents estratègies i la resta

d’activitats es concentren, de forma transversal, en les paraules clau. Per dimensions d’activitat

turística (taula 24), el posicionament a la xarxa és molt menys freqüent a les microempreses

d’entre 3 i 9 treballadors.

Taula 23. Estratègies de posicionament web, segons sector d'activitat

ESTRATÈGIES DE POSICIONAMENT WEB

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Paraules clau gratuït 18,2% 15,2% 50,0% 6,7%

Paraules clau de pagament 22,7% 15,2% 25,0% 6,7%

Enllaços a altres webs 9,1% 4,3% 6,7%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

5,5%

16,5%

17,6%

Enllaços a altres webs

Paraules clau de pagament

Paraules clau gratuït

Estratègies de posicionament Web

Base (disposen de página Web): 91

Base (disposen de página Web): 91

Pàgina 76 / 118

Taula 24. Estratègies de posicionament web, segons grandària de l'empresa

ESTRATÈGIES DE POSICIONAMENT WEB

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Paraules clau gratuït 22,6% 4,8% 20,5% 17,6% 22,6%

Paraules clau de pagament 12,9% 9,5% 23,1% 16,5% 12,9%

Enllaços a altres webs 3,2% 4,8% 7,7% 5,5% 3,2%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Finalment, també ens hem interessat per la utilització, en clau interna, que la microempresa

turística menorquina fa d’Internet. A través de les percepcions valoratives dels empresaris (escales

Likert) hem recollit la intensitat dels usos interns d’Internet per part de l’activitat turística. Els

resultats obtinguts (figura 39) ens certifiquen novament la utilització de la xarxa per a alguns

elements de valor, en especial els vinculats amb la cerca d’informació.

Els empresaris de les microempreses turístiques valoren amb un 8 sobre 10 la cerca d’informació

per Internet. A més distància, valoren amb gairebé un 6,5 la realització d’operacions bancàries i

financeres, amb un 6 sobre 10 l’observació en el comportament del mercat, i també gairebé en un

6 sobre 10 l’ús d’Internet per accedir a aplicacions o eines digitals per al negoci, sobretot en la

relació amb proveïdors i clients. Finalment, valoren a l’entorn de l’aprovat l’ús d’Internet per

rebre productes/serveis digitals, per obtenir serveis prevenda o postvenda, o per activitats de

formació i aprenentatge.

Per subsectors d’activitat (figura 40) cal assenyalar, una vegada més, la menor intensitat que fan

d’Internet els serveis de menjar i beure. Per grandària de l’empresa, (figura 41) s’aprecia com són

les empreses més grans (més de 20 treballadors) qui fa la major intensitat d’ús d’Internet.

Base (disposen de página Web): 91

7,94

6,43

4,91

6,08 5,32 5,12

5,96

Per a cercarinformació

Per a obtenirserveis bancaris i

financers

Per a formació iaprenentatge

Per a observar elcomportamentdel mercat (ex.

Preus)

Per a rebreproductes/

serveis digitals

Per a obtenirserveis

postvenda/prevenda

(atenció al client)

Per a accedir aaplicacions/ eines

definides per alnegoci ambproveïdors i

clients

Finalitat d'usos d'Internet

Figura 39. Finalitat d'usos d'Internet

Pàgina 77 / 118

8,83

6,86

5,23

6,97 5,80 5,77

6,97 6,64 5,53

4,39 4,28 4,00 3,69 4,94

8,31

6,86

5,10

6,88 6,05 5,81 5,98

Per a cercarinformació

Per a obtenirserveis bancaris

i financers

Per a formació iaprenentatge

Per a observar elcomportamentdel mercat (ex.

Preus)

Per a rebreproductes/

serveis digitals

Per a obtenirserveis

postvenda/prevenda(atenció al

client)

Per a accedir aaplicacions/

eines definidesper al negoci

amb proveïdorsi clients

Finalitat d'usos d'Internet

7,55

6,06 5,42

6,61

5,32 5,39 6,42

7,66

6,32

4,41 5,52

5,05 4,80 5,21

8,60

7,00

4,40

6,30 6,10 5,00

6,00

9,25

7,19

6,00 6,88

5,75 5,81

7,63

Per a cercarinformació

Per a obtenirserveis bancaris i

financers

Per a formació iaprenentatge

Per a observar elcomportamentdel mercat (ex.

Preus)

Per a rebreproductes/

serveis digitals

Per a obtenirserveis

postvenda/prevenda

(atenció al client)

Per a accedir aaplicacions/

eines definidesper al negoci

amb proveïdors iclients

Finalitat d'usos d'Internet

2 treballadors o menys De 3 a 9 treballadors De 10 a 19 treballadors 20 o més treballadors

Figura 40. Finalitats d'usos d'Internet, segons sector d'activitat

Base (utilitzen Internet):113

Figura 41. Finalitats d'usos d'Internet, segons grandària de l'empresa

Base (utilitzen Internet):113

Pàgina 78 / 118

Una vegada analitzats els usos de les TIC per part dels professionals i les microempreses

turístiques, a continuació ens centrarem en l’estudi d’aquelles aplicacions digitals específiques de

l’activitat turística. A la figura 42 es representen algunes de les aplicacions digitals més emprades

per la microempresa turística. Destacar, en primer lloc, que les aplicacions més emprades són les

eines d’ofimàtica (9 de cada 10 microempreses) i les aplicacions de comptabilitat i/o facturació i

l’ús d’informació extreta del Terminal del Punt de Venda –TPV–(gairebé 3 de cada 4). Ja a més

distància, i just per sobre de la meitat de microempreses, es situa la signatura digital i la factura

electrònica.

Figura 42. Usos TIC específics bàsics

Segons sector d’activitat (taula 25) es torna a observar com son els serveis de menjar i beure qui

en menor mesura fan aquests usos TIC bàsics, no existint gaire diferències significatives en la resta

de subsectors. Segons la grandària de l’empresa (taula 26) s’evidencia com aquests usos

augmenten a mida que augmenta la dimensió de l’empresa.

88,0%

74,4% 72,6%

50,4% 53,8%

Eines d’ofimàtica (openOffice, Office (Acces, Word, etc.),

disseny gràfic)

Aplicacions decomptabilitat i/o

facturació

Utilitza la informacióque recull el TerminalPunt de Venda per a

analitzar les sevesvendes, etc.

Signatura digital Factura electrònica

Usos TIC específics bàsics

Base (total): 117

Pàgina 79 / 118

Taula 25. Usos TIC específics bàsics, segons sector d'activitat

USOS TIC ESPECÍFICS BÀSICS Serveis

d’allotjament Serveis de menjar

i beure Altres activitats

relacionades TOTAL

Eines d’ofimàtica 94,4% 71,8% 97,6% 88,0% Aplicacions de comptabilitat i/o facturació

80,6% 61,5% 81,0% 74,4%

Utilitza la informació que recull el Terminal Punt de Venda per a analitzar les seves vendes, etc.

75,0% 76,9% 66,7% 72,6%

Signatura digital 55,6% 35,9% 59,5% 50,4% Factura electrònica 58,3% 41,0% 61,9% 53,8%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 26. Usos TIC específics bàsics, segons grandària de l'empresa

USOS TIC ESPECÍFICS BÀSICS 2 treballadors

o menys De 3 a 9

treballadors De 10 a 19

treballadors 20 o més

treballadors TOTAL

Eines d’ofimàtica 81,8% 87,9% 100,0% 93,8% 88,0% Aplicacions de comptabilitat i/o facturació

60,6% 70,7% 100,0% 100,0% 74,4%

Utilitza la informació que recull el Terminal Punt de Venda per a analitzar les seves vendes, etc.

60,6% 72,4% 80,0% 93,8% 72,6%

Signatura digital 51,5% 44,8% 50,0% 68,8% 50,4% Factura electrònica 42,4% 56,9% 40,0% 75,0% 53,8%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Si observem els usos específics avançats, la gran majoria de les microempreses de Menorca dels

serveis d’allotjament i menjar i beure ofereix servei Wi-Fi pel client ( 89,3%) i connectivitat a les

habitacions (80,3%). A més a més, més de dues terceres parts de les microempreses turístiques

també usen aplicacions digitals de planificació econòmica del conjunt de l’activitat de l’empresa,

tipus ERP (Entreprise Resource Planning), les eines de màrqueting electrònic (53,0%), i a l’entorn

d’una tercera part de les empreses utilitza aplicacions de gestió integrada de màrqueting, tipus

Customer Relationship Management – CRM –, eines de comerç electrònic en compres –B2B– així

com eines de cloud computing.

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 80 / 118

Per subsectors d’activitat (taula 27), les microempreses de l’activitat de les agències de viatges i

altres, i sobretot, els serveis d’allotjament destaquen per un major ús relatiu de les aplicacions TIC

analitzades. En aquest sentit, remarcar les utilitzacions diferencials a les aplicacions TIC més

sofisticades. Més de tres quartes parts de les microempreses dels serveis d’allotjament usen

aplicacions ERP i dos terceres parts usen eines de màrqueting electrònic.. Finalment, la meitat de

microempreses d’agències de viatges i altres, usen aplicacions CRM (35,7%) i eines B2B (40,5%).

31,6%

33,3%

34,2%

53,0%

59,0%

61,5%

67,5%

80,6%

89,3%

Cloud Computing (Amazon Web Services, Azure,Google Cloud,...)

Realitza accions específiques de comercialització omàrqueting amb les dades dels seus clients

Realitza accions de compra/venda amb altresempreses on pel contacte, confirmació i el tancamentde les operacions ho fa en una plataforma per Internet

Eines de Màrqueting electrònic

Terminal per a fer les comandes directament a cuina

Programari per a fer comandes o cobraments

Utilitza un programa informàtic per la Gestió de l’establiment (ERP)

Connectivitat a les habitacions

Servei WiFi per a clients

Usos TIC específics avançats

Figura 43. Usos TIC específics avançats

Base (total): 117

Pàgina 81 / 118

Taula 27. Usos TIC específics avançats, segons sector d'activitat

USOS TIC ESPECÍFICS AVANÇATS Serveis

d’allotjament Serveis de menjar

i beure Altres activitats

relacionades TOTAL

Utilitza un programa informàtic per la Gestió de l’establiment (ERP) 83,3% 61,5% 59,5% 67,5%

Realitza accions específiques de comercialització o màrqueting amb les dades dels seus clients (CRM)

38,9% 25,6% 35,7% 33,3%

Realitza accions de compra/venda amb altres empreses on pel contacte, confirmació i el tancament de les operacions ho fa en una plataforma per Internet

41,7% 20,5% 40,5% 34,2%

Eines de Màrqueting electrònic 66,7% 38,5% 54,8% 53,0% Cloud Computing 33,3% 30,8% 31,0% 31,6% Servei WiFi per a clients 84,2% 86,8% Connectivitat a les habitacions 80,6% Terminal (tipus PDA) per a fer les comandes directament a cuina

59,0%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Per dimensions d’activitat (taula 28), les aplicacions TIC més sofisticades (ERP, CRM, eines B2B) són

emprades amb més intensitat a les microempreses de més dimensió. Les aplicacions ERP les

utilitzen totes les microempreses grans (de 20 a 49 treballadors) i tres quartes parts utilitzen eines

de màrqueting electrònic i CRM.

Base (total): 117

Pàgina 82 / 118

Taula 28. Usos TIC específics avançats, segons grandària de l'empresa

USOS TIC ESPECÍFICS AVANÇATS 2 treballadors

o menys De 3 a 9

treballadors De 10 a 19

treballadors 20 o més

treballadors TOTAL

Utilitza un programa informàtic per la Gestió de l’establiment (ERP) 48,5% 65,5% 90,0% 100,0% 67,5%

Realitza accions específiques de comercialització o màrqueting amb les dades dels seus clients (CRM)

30,3% 22,4% 40,0% 75,0% 33,3%

Realitza accions de compra/venda amb altres empreses on pel contacte, confirmació i el tancament de les operacions ho fa en una plataforma per Internet

27,3% 27,6% 30,0% 75,0% 34,2%

Eines de Màrqueting electrònic 57,6% 41,4% 50,0% 87,5% 53,0% Cloud Computing 27,3% 32,8% 20,0% 43,8% 31,6% Servei WiFi per a clients 84,2% 86,8% 100,0% 100,0% 89,3% Connectivitat a les habitacions 83,3% 69,2% 100,0% 87,5% 80,6% Terminal (tipus PDA) per a fer les comandes directament a cuina

42,9% 56,0% 50,0% 100,0% 59,0%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Un element important per copsar la intensitat d’ús de les TIC a la microempresa turística de

Menorca, atesa l’estructura dels seus usos, és la relació que aquesta estableix amb els seu

proveïdor TIC. Ja hem constatat que la microempresa turística no disposa de suficient massa crítica

per desenvolupar per ella mateixa aplicacions digitals del seu servei. En aquest sentit, el procés de

transició cap a l’empresa xarxa a la microempresa turística depèn també de la relació que aquesta

tingui amb els seus proveïdors de tecnologia.

Per començar ens hem preguntat per l’origen, per saber qui és la persona o la institució que

proveeix i fa el manteniment de la tecnologia digital a la microempresa turística de Menorca. Les

dades obtingudes (figura 44) ens confirmen una dualitat segons l’origen formal de la provisió de

TIC a la microempresa turística. Així, la meitat de les microempreses turístiques es proveeixen de

tecnologia i en fan el manteniment a través de persones, empreses o institucions no directament

vinculades amb la gestió de la tecnologia: el mateix empresari o el seu soci (27,5%), els

treballadors de la pròpia empresa (20,9%), el gestor o assessor administratiu (4,4%) o , fins i tot,

un amic o familiar (3,3%). L’altra meitat si té un origen formal i gestiona la tecnologia digital a

través de proveïdors de TIC (41,8%), centres d’assessorament tecnològic (8,8%) o bé, l’operador de

telecomunicacions (1,1%).

Base (total): 117

Pàgina 83 / 118

Per subsectors (taula 29) i dimensions d’activitat turística (taula 30) s’observa com aquesta

dualitat es present en tots els subsectors d’activitat, tot i que en diferents combinacions. Per

dimensions, es important constatar com a mesura que augmenta la grandària son els propis

treballadors de l’empresa, suposadament els responsables TIC qui s’encarrega del manteniment.

Taula 29. Responsable del manteniment TIC, segons sector d'activitat

RESPONSABLE DEL MANTENIMENT TIC

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Amic, familiar 6,5% 4,8% 3,3% Proveïdor 48,4% 42,9% 35,9% 41,8% Gestor/assessor administratiu 4,8% 7,7% 4,4% Operador de telecomunicacions 3,2% 1,1% Personal d’un centre d’assessorament tecnològic per a empreses

3,2% 14,3% 10,3% 8,8%

Administració pública 4,8% 1,1% Treballador de la pròpia empresa 19,4% 14,3% 25,6% 20,9% Jo mateix/ El meu soci 32,3% 19,0% 28,2% 27,5%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

3,3%

41,8%

4,4% 1,1%

8,8%

1,1%

20,9%

27,5%

Amic, familiar Proveïdor Gestor/assessoradministratiu

Operador detelecomunicacions

Personal d’un centre

d’assessorament tecnològic per a

empreses

Administraciópública

Treballador de lapròpia empresa

Jo mateix/ El meusoci

Responsable del manteniment TIC

Figura 44. Responsable del manteniment TIC

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 84 / 118

Taula 30. Responsable del manteniment TIC, segons grandària de l'empresa

RESPONSABLE DEL MANTENIMENT TIC

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Amic, familiar 4,5% 4,3% 3,3% Proveïdor 50,0% 41,3% 50,0% 26,7% 41,8% Gestor/assessor administratiu 9,1% 4,3% 4,4% Operador de telecomunicacions 6,7% 1,1% Personal d’un centre d’assessorament tecnològic per a empreses

9,1% 8,7% 12,5% 6,7% 8,8%

Administració pública 2,2% 1,1% Treballador de la pròpia empresa 17,4% 37,5% 53,3% 20,9% Jo mateix/ El meu soci 31,8% 34,8% 12,5% 6,7% 27,5%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Entre el conjunt de proveïdors TIC (externs i formals) de la microempresa turística de Menorca, ens hem preocupat d’esbrinar el seu origen (figura 45). Bàsicament, la microempresa turística que es relaciona amb un proveïdor TIC formal i extern (un 42% de tot el teixit turístic) prefereix que aquesta vinculació es basi en la proximitat. Gairebé el 90% de les microempreses turístiques que compren TIC a proveïdors tecnològics ho fan a empreses del seu context immediat.

Figura 45. Proximitat del proveïdor TIC

88,7%

11,3%

Proximitat del proveïdor TIC

Alguien cercano al territorio y/o empresa local

Una gran empresa que da servicios a otros territorios

Base (total): 117

Base (li fa el manteniment una empresa): 53

Pàgina 85 / 118

Per subsectors d’activitat turística (taula 31), la relació amb els proveïdors formals i externs té una

estructura dual. Tot i que, majoritàriament, la provisió de tecnologies digitals a la microempresa

turística la fan empreses del seu context immediat, és important destacar que els serveis

d’allotjament (23,5%) també tenen com a proveïdors TIC a les grans empreses. Per dimensions,

s’aprecia com les empreses de 3 a 9 treballadors, són les que en major mesura, es decanten, per

grans empreses coma proveïdors.

Taula 31. Proximitat del proveïdor TIC, segons sector d'activitat

PROXIMITAT DEL PROVEÏDOR TIC

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Algú proper al territori i/o empresa local

76,5% 93,3% 95,2% 88,7%

Una gran empresa que dóna serveis a altres territoris

23,5% 6,7% 4,8% 11,3%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 32. Proximitat del proveïdor TIC, segons grandària de l'empresa

PROXIMITAT DEL PROVEÏDOR TIC

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Algú proper al territori i/o empresa local

93,3% 80,8% 100,0% 100,0% 88,7%

Una gran empresa que dóna serveis a altres territoris

6,7% 19,2% 11,3%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Base (li fa el manteniment una empresa): 53

Base (li fa el manteniment una empresa): 53

Pàgina 86 / 118

5.7. Pla +TIC i formació

En aquest capítol es copsa la vinculació que la microempresa turística de Menorca té amb la

política pública de suport als usos de les TIC.

Així, hem preguntat als empresaris turístics pel coneixement del Pla+TIC, una de les principals

eines que el Consell Insular de Menorca posa a disposició de les petites i mitjanes empreses per al

foment de l’ús de les TIC.

En aquest sentit, les dades obtingudes (figura 46) ens certifiquen un desconeixement molt elevat

de les eines que l’Administració posa a disposició de les empreses per a l’ús intensiu de les TIC.

Més del 80% de les microempreses turístiques de Menorca afirmen no conèixer el Pla+TIC.

Concretament, 13,7% manifesta conèixer-ho i 3,4% diu que només li sona el nom.

Figura 46. Coneixement del Pla+TIC

Per subsectors no s’aprecien diferències significatives respecte la mitjana sectorial. En canvi per

dimensions sí que s’observen comportaments diferenciats (taula 34). Comparativament, per

dimensions, el Pla+TIC és més conegut a les microempreses de major dimensió.. Aquests

percentatges baixen fins a menys d’1 de cada 10 empreses en el cas de les microempreses més

petites.

Taula 33. Coneixement del Pla+TIC, segons sector d'activitat

82,9%

13,7%

3,4%

Coneixement del Pla+TIC

Sí No Només em sona de nom

Base (total): 117

Pàgina 87 / 118

CONEIX EL PLA +TIC Serveis

d’allotjament Serveis de menjar

i beure Altres activitats

relacionades TOTAL

Sí 13,9% 17,9% 9,5% 13,7%

Només em sona de nom 5,6% 4,8% 3,4%

No 80,6% 82,1% 85,7% 82,9%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 34. Coneixement del Pla+TIC, segons grandària de l'empresa

CONEIX EL PLA +TIC 2 treballadors

o menys De 3 a 9

treballadors De 10 a 19

treballadors 20 o més

treballadors TOTAL

Sí 9,1% 12,1% 20,0% 25,0% 13,7%

Només em sona de nom 3,0% 3,4% 10,0% 3,4%

No 87,9% 84,5% 70,0% 75,0% 82,9%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

D’altra banda, es corrobora la baixa participació de les microempreses menorquines al Pla+TIC.

Així, del 17% de les empreses que coneixen el Pla+Tic tan sols hi ha participat el 38%, o el que és el

mateix, el 5,2% del total de les microempreses menorquines del sector turístic, especialment en

accions de formació com indica el 31,3% de les empreses que coneixen el Pla+TIC (4,3% del total

d’empreses) i empreses de 3 a 9 treballadors del subsector dels serveis de menjar i beure.

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 88 / 118

Taula 35. Participació al Pla+TIC, segons sector d'activitat

PARTICIPACIÓ AL PLA +TIC Serveis

d’allotjament Serveis de menjar

i beure Altres activitats

relacionades TOTAL

Sí, en accions de formació 20,0% 42,9% 25,0% 31,3%

Sí, en accions d’assessorament 14,3% 6,3%

No 80,0% 42,9% 75,0% 62,5%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 36. Participació al Pla+TIC, segons grandària de l'empresa

PARTICIPACIÓ AL PLA +TIC 2 treballadors

o menys De 3 a 9

treballadors De 10 a 19

treballadors 20 o més

treballadors TOTAL

Sí, en accions de formació 57,1% 25,0% 31,3%

Sí, en accions d’assessorament 14,3% 6,3%

No 100,0% 28,6% 100,0% 75,0% 62,5%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Malgrat el desconeixement majoritari de l’activitat i les accions vinculades al Pla+TIC, les poques

empreses que la coneixen i s’hi ha relacionat (un 5,2% del total de microempreses turístiques) en

fan una valoració molt positiva (figura 48) amb valors que superen el notable en tots els sectors i

dimensions.

31,3%

6,3%

62,5%

Participació en Pla +TIC

Sí, en accions de formació Sí, en accions d’assessorament No

Figura 47. Participació en el Pla+TIC

Base (coneix el Pla+TIC): 16

Base (coneix el Pla+TIC): 16

Base (coneix el Pla+TIC):16

Pàgina 89 / 118

8,00 8,50

7,00

8,20 8,00 8,17

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar ibeure

Altres activitatsrelacionades

De 3 a 9treballadors

20 o méstreballadors

TOTAL

Valoració de l'experiència amb el Pla +TIC

Figura 48. Valoració de l'experiència amb el Pla+TIC

Base (ha participat al Pla+TIC): 6

Pàgina 90 / 118

Les microempreses del sector turístic a Menorca també han estat consultades sobre si han

participat en accions formatives més enllà de les pròpies dutes a terme en el Pla+TIC. L’anàlisi dels

resultats ens mostra, que si bé, la proporció d’empreses que han realitzat formació específica TIC

augmenta, aquest continua essent força baix (23,9%). En relació a les dimensions i sectors,

observem com la participació en aquestes accions formatives es distribueix per tots els subsectors

i grandàries d’empresa, tot i que destaquen, un altre cop, les empreses de serveis de menjar i

beure. Es destacable que són, precisament les empreses més grans (amb més de 20 treballadors)

aquelles que en menor mesura han realitzat aquest tipus de formació.

Figura 49. Participació en accions formatives fora del Pla+TIC

23,9%

76,1%

Participació en accions formatives fora del Pla+TIC

Sí No

Base (total): 117

Pàgina 91 / 118

75,0%

87,2%

66,7%

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure Altres activitats relacionades

Participació en accions formatives fora del Pla+TIC

75,8% 79,3% 80,0%

62,5%

2 treballadors o menys De 3 a 9 treballadors De 10 a 19 treballadors 20 o més treballadors

Participació en accions formatives fora del Pla+TIC

Figura 50. Participació en accions formatives fora del Pla+TIC, segons sector d'activitat

Figura 51. Participació en accions formatives fora del Pla+TIC, segons grandària de

l'empresa

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 92 / 118

Qüestionats els empresaris sobre les raons que expliquen la seva decisió de no participar en

accions de formació en matèria de tecnologia, tres son els grups de raons esgrimides. En primer

lloc, gairebé la meitat (44,9%) expressa dificultats de planificació, disposició de temps o

problemes d’agenda, seguides de un de cada quatre que declara que no troba necessitat a la seva

empresa i amb una similar proporció, aquells que directament expressen desconeixement sobre la

disposició d’aquestes accions formatives.

Figura 52. Motiu de no participació en accions formatives

44,9%

25,8%

23,6%

5,6%

Motiu de no participació en accions de formació en materia de tecnologia

No em quadrava amb l'agenda / Temps/ Dificultats de planificació

No m'interesa/ No ho necessito

Desconeixement/ Manca d'informació

Altres

Base (no ha participat en accions de formació TIC): 89

Pàgina 93 / 118

Més enllà de les experiències formatives hem consultat als empresaris sobre quines són les seves

necessitats de formació a l’empresa (figura 53). Els resultats ens ofereixen algunes conclusions

interessants. En primer lloc, la proporció d’empreses que manifesta que no té cap necessitat

formativa específica en TIC a l’empresa és tan sols, el 16,2% del total de microempreses, el que

ens contrasta amb la baixa participació en accions formatives en aquest àmbit. És també

interessant remarcar que la majoria d’empreses indica més d’1 àmbit. En segon lloc, els aspectes

de comunicació i màrqueting digital es configura com l’àmbit de formació més demandat, (dos de

cada tres empresaris així ho manifesten) seguit de les eines de comerç electrònic (59%), dos

àmbits directament vinculats amb les vendes. En tercer lloc, 1 de cada 2 empresaris indica les

nocions bàsiques de tecnologia digital com un àmbit en el que encara necessita formació, el que

dona una senyal de una certa dualitat en els coneixements TIC a l’empresa. En darrer lloc, aspectes

com l’elaboració i gestió de continguts Web (56,4%) i eines de gestió de l’establiment són altres

àmbits específics on es detecten mancances de relleu.

Figura 53. Àmbits on es necessita formació específica en TIC

Pel que fa a l’anàlisi segons subsector d’activitat (taula 37), les necessitats en àmbits concrets hi

són presents en tots ells. Tot i això hi ha algunes diferències significatives. A les empreses de

serveis l’allotjament hi manca coneixement TIC relacionats amb la comunicació i el màrqueting

digital (77,8%) i les eines de comerç electrònic (69,4%). D’altra banda, les empreses de serveis de

menjar i beure són les que en major mesura, gairebé una de cada dos, manifesten necessitats

67,5%

59,0% 56,4%

49,6%

37,6%

16,2%

6,8%

Comunicació imàrqueting

digital

Eines de comerçelectrònic

Elaboració igestió de

continguts web

Nocions bàsiquesde tecnologia

digital

Eines de gestió de l’establiment

(facturació, comptabilitat,..)

Res, no honecessito

Altresespecífiques

Àmbits on es necessita formació específica en TIC

Base (total): 117

Pàgina 94 / 118

formatives en eines de gestió e l’establiment. Finalment segons dimensió e l’empresa (taula 38) es

torna a observar com són aquelles empreses més petites i aquelles més grans les que presenten

major interès en els aspectes TIC, en aquest cas necessitats específiques de formació per

optimitzar el funcionament del seu negoci.

Taula 37. Àmbits on necessita formació en TIC, segons sector d'activitat

ÁMBITS ON NECESSITA FORMACIÓ EN TIC

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Comunicació i màrqueting digital 77,8% 64,1% 61,9% 67,5%

Eines de comerç electrònic 69,4% 48,7% 59,5% 59,0%

Elaboració i gestió de continguts web

61,1% 56,4% 52,4% 56,4%

Nocions bàsiques de tecnologia digital

52,8% 51,3% 45,2% 49,6%

Eines de gestió de l’establiment (facturació, comptabilitat,..)

25,0% 48,7% 38,1% 37,6%

Res, no ho necessito / no m’interessa

11,1% 20,5% 16,7% 16,2%

Altres específiques 5,6% 10,3% 4,8% 6,8%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 38. Àmbits on necessita formació en TIC, segons grandària de l'empresa

ÁMBITS ON NECESSITA FORMACIÓ EN TIC

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Comunicació i màrqueting digital 72,7% 60,3% 50,0% 93,8% 67,5%

Eines de comerç electrònic 69,7% 53,4% 50,0% 62,5% 59,0%

Elaboració i gestió de continguts web

63,6% 50,0% 50,0% 68,8% 56,4%

Nocions bàsiques de tecnologia digital

57,6% 51,7% 20,0% 43,8% 49,6%

Eines de gestió de l’establiment (facturació, comptabilitat,..)

42,4% 39,7% 10,0% 37,5% 37,6%

Res, no ho necessito / no m’interessa

18,2% 17,2% 30,0% 16,2%

Altres específiques 9,1% 5,2% 12,5% 6,8%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 95 / 118

5.8. Resultats econòmics

Després de la revisió feta al conjunt d’elements de valor de la microempresa turística menorquina,

a continuació abordarem l’anàlisi dels seus resultats. Ens interessa conèixer l’evolució dels

resultats de la microempresa turística i, més específicament, si l’estructura de la generació de

valor a la microempresa turística condicionen la seva estructura de resultats.

Revisarem l’evolució de la facturació (figures 54 i 55) s’observa com, des del punt de vista de la

facturació, la microempresa turística menorquina està gaudint d’un clar període de creixement.

Així ho manifesta el 67,2% de les empreses al 2016 (respecte al 2015) i el 58,1% al 2017 (respecte

al 2016).

Figura 54. Evolució de la facturació al 2016

67,2%

7,8% 10,3% 14,7%

Increment Disminució Igual NS/NC

Evolució facturació total al 2016 respecte al 2015

Base (total): 117

Pàgina 96 / 118

Figura 55. Evolució de la facturació al 2017

Segons l’anàlisi per subsectors (taules 39 i 40) s’observa com aquest creixement de la facturació es

comú a tots els subsectors analitzats, tot i que destaquen pel seu bon comportament respecte a la

facturació les empreses de serveis d’allotjament, aquestes en una proporció de més de 3 de cada

quatre manifesten una evolució positiva de la facturació en els dos períodes qüestionats.

Taula 39. Evolució de la facturació al 2016, segons sector d'activitat

EVOLUCIÓ DE LA FACTURACIÓ DE 2016 RESPECTE A 2015

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Increment 77,8% 57,9% 66,7% 67,2%

Disminució 15,8% 7,1% 7,8%

Igual 5,6% 10,5% 14,3% 10,3%

NS/NC 16,7% 15,8% 11,9% 14,7%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

58,1%

7,7%

20,5%

13,7%

Increment Disminució Igual NS/NC

Evolució facturació total al 2017 respecte del 2016

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 97 / 118

Taula 40. Evolució de la facturació al 2017, segons sector d'activitat

EVOLUCIÓ DE LA FACTURACIÓ DE 2017 RESPECTE A 2016

Serveis d’allotjament

Serveis de menjar i beure

Altres activitats relacionades

TOTAL

Increment 77,8% 53,8% 45,2% 58,1%

Disminució 7,7% 14,3% 7,7%

Igual 8,3% 23,1% 28,6% 20,5%

NS/NC 13,9% 15,4% 11,9% 13,7%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Finalment segons la grandària de l’empresa (taules 41 i 42) es detecta una tendència força clara. A

mida que l’empresa és més gran, millor és l’evolució de la seva facturació. En aquest sentit, més

del 80% de les microempreses més grans (de 20 o més treballadors) han millorat els resultats al

2016 (respecte al 2015) i al 2017 (respecte al 2016).

Taula 41. Evolució de la facturació al 2016, segons grandària de l'empresa

EVOLUCIÓ DE LA FACTURACIÓ DE 2016 RESPECTE A 2015

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Increment 63,6% 64,9% 60,0% 87,5% 67,2%

Disminució 9,1% 8,8% 10,0% 7,8%

Igual 12,1% 10,5% 20,0% 10,3%

NS/NC 15,2% 15,8% 10,0% 12,5% 14,7%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 42. Evolució de la facturació al 2017, segons grandària de l'empresa

EVOLUCIÓ DE LA FACTURACIÓ DE 2017 RESPECTE A 2016

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Increment 51,5% 55,2% 60,0% 81,3% 58,1%

Disminució 3,0% 12,1% 10,0% 7,7%

Igual 30,3% 19,0% 20,0% 6,3% 20,5%

NS/NC 15,2% 13,8% 10,0% 12,5% 13,7%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Un indicador molt rellevant per copsar la intensitat dels usos TIC a l’empresa en general, i a la

microempresa turística en particular, és el grau d’ús de les pràctiques del comerç electrònic, tant

pel que fa a les compres (B2B) com a les vendes (B2C). Les dades obtingudes ens permeten

aproximar-nos a la participació sobre el total de compres del comerç electrònic (figura 66). Els

resultats obtinguts ens certifiquen una creixent presència de les compres i vendes de la

microempresa turística a través de comerç electrònic. Així, al 2016 representaven un 17,9% del

Base (total): 117

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 98 / 118

total de compres i un 26,6% del total de vendes, mentre que al 2017 aquests percentatges creixen

fins al 19,9% i 29,2%, respectivament.

Figura 56. Percentatge de compres i vendes per Internet

Per branques d’activitat turística (figura 57), les agències de viatges i els serveis de transport,

destaquen amb prop d’una tercera part de compres realitzades a través de pràctiques de comerç

electrònic, per sobre dels serveis d’allotjament que conjuntament, lideren l’expansió del B2B. Els

percentatges de penetració del comerç electrònic als serveis de menjar i beure són molt més

reduïts. Per dimensions (figura 58), es torna a observar com son les empreses més petites i les més

grans les que en major utilitzen les TIC per al desenvolupament de la seva activitat, en aquest cas,

les compres per Internet.

17,90 19,89

26,61 29,23

2016 2017

Comerç electrònic

Percentatge de compres per Internet Percentatge de vendes per Internet

Base (total): 117

Pàgina 99 / 118

Figura 57. Percentatge de compres per Internet, segons sector d'activitat

Figura 58. Percentatge de compres per Internet, segons grandària de l'empresa

Pel que fa al comerç electrònic en vendes (B2C), aquest presenta una participació i una dinàmica més diferenciada que el comerç electrònic en compres (B2B). Els resultats obtinguts (figura 59) ens certifiquen una elevada presència de les vendes de les empreses

15,46

7,54

29,63

18,23

8,65

32,05

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure Altres activitatsrelacionades

% de compres per Internet

2016 2017

18,26 17,40 15,10

20,69 20,90 19,18

17,60

21,88

2 treballadors omenys

De 3 a 9 treballadors De 10 a 19treballadors

20 o méstreballadors

% de compres per Internet

2016 2017

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 100 / 118

d’allotjament a través de comerç electrònic, que el 2017 s’estima que representarà més de la meitat del total de vendes. Per dimensions (figura 60), cal mencionar la tendència decreixent del comerç electrònic en vendes a mida que augmenta la dimensió de l’empresa.

Figura 59. Percentatge de vendes per Internet, segons sector d'activitat

Figura 60. Percentatge de vendes per Internet, segons grandària de l'empresa

46,62

4,17

29,37

51,15

5,77

31,24

Serveis d’allotjament Serveis de menjar i beure Altres activitatsrelacionades

% de vendes per Internet

2016 2017

32,57

25,08 24,50 21,40

37,43

26,90 25,00 23,73

2 treballadors omenys

De 3 a 9 treballadors De 10 a 19treballadors

20 o méstreballadors

% de vendes per Internet

2016 2017

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 101 / 118

Finalment, i per tancar aquest bloc de resultats, abordarem l’anàlisi de la dinàmica competitiva de

la microempresa turística. En especial, ens centrarem en la capacitat que la microempresa turística

té per penetrar als mercats exteriors (competitivitat internacional) i per assolir fonts d’avantatge

competitiu sostenible per al futur. Un dels indicadors que millor recull aquesta capacitat és la

disposició d’establiments a l’exterior. En aquest sentit, assenyalar que la microempresa turística,

bàsicament per la seva condició d’empresa petita, no disposa d’establiments a l’exterior.

Pel que fa a la distribució geogràfica de les vendes (figura 61), assenyalar que l’estructura de

vendes dual de la microempresa turística a Menorca. En primer lloc, es focalitza bàsicament als

mercats locals, ja que un 73% de les vendes es fa a la pròpia Menorca, tot i que, d’altra banda,

destaca el 18,3% de vendes realitzades a la Unió Europea.

Igual que amb la distribució de les vendes, l’anàlisi de l’estructura geogràfica dels clients (figura

62) ens posa de manifest la orientació a l’exterior de la xarxa de clients. Així, gairebé la meitat

parts dels clients de la microempresa turística de Menorca són d’origen internacional,

essencialment de la UE. També hi destaca el 27,3% de clients de la resta d’Espanya. En canvi, sols

un de cada quatre clients de la microempresa turística menorquina són de les Illes Balears (un 17%

de la pròpia Menorca i un 7,7% de la resta de les Illes).

75,5

3,5 6,0 15,0

,0

82,0

,8 4,8 12,3

,2

71,8

2,5 4,0

21,8

,0

42,9

5,9 8,7

41,3

1,2

73,3

2,6 5,6

18,3

,2

Vendes a Menorca (%) Vendes a Resta IllesBalears (%)

Vendas a RestaEspanya (%)

Vendes a Resta UE (%) Vendes a Resta delmón (%)

Vendes segons localització

2 treballadors o menys De 3 a 9 treballadors De 10 a 19 treballadors 20 o més treballadors Total

Figura 61. Vendes segons localització

Base (total): 117

Pàgina 102 / 118

Figura 62. Origen dels clients

Per subsectors i dimensions (taula 49), les veu clarament com a distribució territorial de la base de

clients difereix en funció del subsector d’activitat. Així, mentre la important internacionalització

dels clients es dona a l’activitat dels serveis d’allotjament, els serveis de menjar i beure tenen

també una substancial base de clients de la pròpia Menorca. Per dimensions, novament, les

microempreses de major dimensió (on són també més presents els serveis d’allotjament) disposen

d’una base internacional de clients molt superior al de les microempreses turístiques de menys

dimensió (micro i petites).

Taula 43. Origen dels clients, segons sector d'activitat

ORIGEN DELS CLIENTS Serveis d’allotjament Serveis de menjar i

beure TOTAL

De Menorca 3,8 29,2 17,0 De la resta de les Illes Balears 6,5 8,9 7,7 De la resta d’Espanya 29,9 25,0 27,3 De la resta de la UE 56,3 33,1 44,2 De la resta del món 3,6 3,8 3,7

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0%

17,0

7,7

27,3

44,2

3,7

De Menorca De la resta deles Illes Balears

De la resta d’Espanya

De la resta de laUnió Europea

De la resta delmón

Origen dels clients

Base (total): 117

Base (total): 117

Pàgina 103 / 118

Taula 44. Origen dels clients, segons grandària de l'empresa

ORIGEN DELS CLIENTS 2 treballadors

o menys De 3 a 9

treballadors De 10 a 19

treballadors 20 o més

treballadors TOTAL

De Menorca 21,5 16,6 11,0 14,0 17,0 De la resta de les Illes Balears 6,3 9,9 3,6 5,1 7,7 De la resta d’Espanya 29,2 28,7 23,4 22,0 27,3 De la resta de la UE 37,2 41,2 62,0 56,4 44,2 De la resta del món 5,8 3,6 ,0 2,5 3,7

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Per últim, i per tancar l’anàlisi de la dinàmica competitiva a la microempresa turística de Menorca,

hem copsat l’opinió dels empresaris al voltant de l’establiment de relacions de complementarietat

entre l’activitat comercial i turística (exceptuant les agències de viatges i servis de transport). Les

dades obtingudes (figura 63) ens confirmen que més de la meitat de les microempreses turístiques

de Menorca veuen la vinculació entre l’activitat comercial i turística com a molt negativa o

negativa per al seu negoci, a més, de forma transversal a totes les grandàries (taula 45), detectant-

s’hi un dèficit clar del comerç com a impulsor de l’activitat turística a Menorca.

Figura 63. Vinculació entre comerç i turisme

17,3%

25,3%

32,0%

25,4%

El comerç de la zonaafavoreix MOLT el meu

negoci

El comerç de la zonaafavoreix BASTANT el

meu negoci

El comerç de la zonaafavoreix POC el meu

negoci

El comerç de la zona NOafavoreix GENS el meu

negoci

El comerç de la zona afavoreix el seu negoci?

Base (total): 117

Base (empreses de serveis d’allotjament i serveis de menjar i beure): 75

Pàgina 104 / 118

Taula 45. Vinculació entre comerç i turisme

EL COMERÇ DE LA ZONA AFAVOREIX EL

SEU NEGOCI?

2 treballadors o menys

De 3 a 9 treballadors

De 10 a 19 treballadors

20 o més treballadors

TOTAL

Molt 15,8% 15,8% 20,0% 23,1% 17,3% Força 26,3% 23,7% 20,0% 30,8% 25,3% Poc 36,8% 36,8% 20,0% 15,4% 32,0% Gens 21,1% 18,4% 40,0% 30,8% 22,7% NC 5,3% 2,7%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Base (empreses de serveis d’allotjament i serveis de menjar i beure): 75

Pàgina 105 / 118

ANNEX

QÜESTIONARI DE LA INVESTIGACIÓ

Pàgina 106 / 118

QÜESTIONARI DE LA INVESTIGACIÓ

Argumentari Bon dia/bona tarda. Li truco en nom del Consell Insular de Menorca que està realitzant un estudi sobre l’adopció i l’ús de les TIC a les empreses del sector del turisme. Si us plau, podria parlar amb el director general/ gerent/ propietari? (És la mateixa persona amb qui ja està parlant) Seria tan amable de respondre unes preguntes? Trigarem uns 15 minuts. Sàpiga que queda garantida la confidencialitat i anonimat de tota la informació que ens faciliti mitjançant aquest qüestionari, la qual només serà tractada de forma agregada i amb finalitat estadística. (Canvi d’interlocutor) Bon dia/bona tarda. Li truco en nom del Consell Insular de Menorca que està realitzant un estudi sobre l’adopció i l’ús de les TIC a les empreses del sector del turisme. Seria tan amable de respondre unes preguntes? No trigarem més de 15 minuts. Sàpiga que queda garantida la confidencialitat i anonimat de tota la informació que ens faciliti mitjançant aquest qüestionari, la qual només serà tractada de forma agregada i amb finalitat estadística. (Si la persona a enquestar no hi és o no s’hi pot posar, aplaçar l’entrevista. Concertar dia i hora) Li agraïm per endavant la seva col·laboració.

Bloc 0: Filtres F.1. Confirmar empresa

______________________________ F1

F.2. Quina és l’activitat principal de la seva empresa? (Anotar i després codificar)

______________________________ F2a

SECTOR D’ACTIVITAT F2_b QUOTES

Turisme

Serveis d’allotjament 1 n= 35

Serveis de menjar i beure 2 n=70

Transport de passatgers 3

n=45 Altres activitats relacionades amb el turisme (agències de viatge, lloguer de vehicles o equipament, activitats recreacionals o esportives)

4

Altres activitats no relacionades amb el turisme 98 Fi d’entrevista

F.3. A la temporada alta/ de màxim volum de negoci de l’any: quantes persones treballen directament contractades per la seva empresa a Menorca? I quantes hi tenen relació mercantil (subcontractats, treballadors autònoms, etc.) amb l’empresa? (Anotar números)

Persones amb contracte laboral ____________________ F3a

Persones amb relació mercantil _____________________ F3b

Si té 50 treballadors contractats o més Fi d’entrevista

Pàgina 107 / 118

F.4. I en les èpoques de menor volum de negoci de l’any però que l’empresa resti oberta, quantes persones treballen directament contractades per la seva empresa a Menorca? I quantes hi tenen relació mercantil (subcontractats, treballadors autònoms, etc.) amb l’empresa? (Anotar números; comprovar que les respostes a F4 siguin menors o iguals a les de F3)

Persones amb contracte laboral _____________________ F4a

Persones amb relació mercantil _____________________ F4b

F.5. Del total de treballadors de la seva empresa, indiqui quin percentatge té actualment contracte indefinit, quin percentatge té contracte temporal i quin té un altre tipus de contracte. Tingui present que la suma total haurà de ser 100%

Contracte indefinit F5a

Contracte temporal F5b

Altres tipus de contracte (Indicar)____________________ F5c

Suma total % tipus contracte (automàtica) 100

Bloc 1: Dades generals de l’empresa P.1. En quin any es va crear la seva empresa?

_ _ _ _ V1

P.2. Quants establiments (comptant les oficines, delegacions i sucursals) té actualment la seva empresa sota la mateixa marca? Indiqui’n el nombre diferenciant entre les que s’ubiquen a Menorca, a la resta de l’Estat, a la resta de la UE i a la resta del món:

Establiments a MENORCA ____________ P2a

Establiments a la resta de les Illes Balears (excloent Menorca) ____________ P2b

Establiments a la resta d’Espanya (excloent Illes Balears) ____________ P2c

Establiments a la resta d’UE (excloent Espanya) ____________ P2d

Establiments a la resta del món (excloent UE) ____________ P2e

Les empreses de serveis de menjar i beure, saltar a Bloc 2. P.3. Quin percentatge de vendes la seva empresa va fer el 2016 es va fer: (Anotar el percentatge en cada un dels àmbits geogràfics. Anar en compte amb la inclusió/ exclusió d’establiments del graó inferior, així com amb la suma de %)

A Menorca V3_1

A la resta de les Illes Balears (excloent Menorca): V3_2

A la resta d’Espanya (excloent Illes Balears): V3_3

A la resta de la UE (excloent Espanya): V3_4

A la resta del món (excloent la UE): V3_5

TOTAL (revisar la suma!) 100%

ALLOTJAMENTS: Si ens indiquen que totes les vendes les fan al seu establiment i, per tant, a Menorca, caldria indagar si fan vendes a touroperadors de fora de Menorca, fora de les Illes Balears, fora d’Espanya, fora de la UE; en cas afirmatiu, aquestes serien vendes fora de Menorca que caldria incorporar a les caselles corresponents juntament amb el percentatge que pertoqui.

Pàgina 108 / 118

Bloc 2: Estructura empresarial Si l’empresa només té un treballador (F3a = 1) saltar a P6 P.4. Entre els seus treballadors, quins són els estudis acabats de més alt nivell més freqüents? (Una única resposta, el més habitual)

V4

Sense estudis 1

Estudis primaris 2

Primera etapa d’educació secundària 3

Segona etapa d’educació secundària 4

Formació professional de grau superior 5

Estudis universitaris de grau (diplomatura o llicenciatura) 6

Estudis universitaris de postgrau (màster o doctorat) 7

P.5. En general, els seus treballadors han realitzat algun tipus de formació relacionada amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)? (Una única resposta, el més habitual) [Si no entenen el concepte TIC, indicar: Per exemple, informàtica, electrònica, telecomunicacions, telemàtica, audiovisuals, multimèdia, xarxes, imatge, so, programació, anàlisi de sistemes, robòtica,...]

V5

Sí, dins la formació reglada 1

Sí, cursos específics fora de la formació reglada 2

No, no tenen cap formació específica 3

P.6. Actualment, quin percentatge de treballadors s’estan formant a càrrec de l’empresa? (Anotar %)

% de treballadors en procés de formació a càrrec de l’empresa V6

P.7. Quin tipus d’accions, actuacions o canvis creu que hauria de fer la seva empresa per a poder fer que obtingui millors resultats? (Espontània, no llegir. Possible multi-resposta)

V7 Accions relacionades amb el finançament 1

Accions de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) 2

Obrir-se a nous mercats/internacionalització 3

Canvi radical de l’activitat 4

Altres (Anotar literal):_________________________________ 98

Realitzen P8 i P9 només per a empreses de serveis d’allotjament i serveis de menjar i beure. Altres salten al bloc següent. P.8. Centrem-nos ara en els seus clients. Indiqui’m si us plau, en quin percentatge diria que són de cada un dels següents orígens: Revisar que la suma sigui 100%

De Menorca V8_a

De la resta de les Illes Balears (excloent Menorca): V8_b

De la resta d’Espanya (excloent Illes Balears): V8_c

De la resta de la Unió Europea (excloent Espanya) V8_d

De la resta del món (excloent UE) V8_e

Suma total % (automàtica) 100

Pàgina 109 / 118

P.9. Fins a quin punt creu que el comerç de la zona on hi ha la seva empresa afavoreix el seu negoci? (Llegir opcions; una única resposta. Si l’entrevistat no sap què respondre o indica que no hi ha relació entre una cosa i altra, indicar codi 8)

V9

El comerç de la zona afavoreix MOLT el meu negoci 4

El comerç de la zona afavoreix BASTANT el meu negoci 3

El comerç de la zona afavoreix POC el meu negoci 2

El comerç de la zona NO afavoreix GENS el meu negoci 1

No llegir: El comerç no té relació amb el meu negoci 8

Bloc 3: Perfil de l’empresari P.10. Sexe (Anotar sense preguntar)

V10

Home 1

Dona 2

P.11. Em podria dir la seva edat? (Anotar edat exacta)

____________________________ V11

P.12. I quins són els seus estudis acabats de més alt nivell?

V12

Sense estudis 1

Estudis primaris 2

Primera etapa d’educació secundària 3

Segona etapa d’educació secundària 4

Formació professional de grau superior 5

Estudis universitaris de grau (llicenciat o diplomat) 6

Estudis universitaris de postgrau (màster o doctorat) 7

P.13. Ha realitzat algun tipus de formació relacionada amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)? [Per exemple, informàtica, electrònica, telecomunicacions, telemàtica, audiovisuals, multimèdia, xarxes, imatge, so, programació, audiovisuals, anàlisi de sistemes, robòtica,...] (Una única resposta, el més habitual)

V13

Sí, dins la formació reglada 1

Sí, cursos específics fora de la formació reglada 2

No, no tinc cap formació específica 3

P.14. Quins dels següents equipaments utilitza vostè a l’empresa, almenys una vegada a la setmana: Llegir un a un.

Sí No

Ordinador amb connexió a Internet 1 0 V14_1

Correu electrònic d’empresa 1 0 V14_2

Xarxa local de l’empresa 1 0 V14_3

Aplicacions web 2.0 de forma professional (skype, facebook, twitter, medium, wikis, youtube,..)

1 0 V14_4

Telèfon mòbil per a ús empresarial 1 0 V14_5

Pàgina 110 / 118

Bloc 4: Elements de valor P.15. Em podria dir, en una escala d’1 a 10 on 1 és “GENS” i 10 és “TOTALMENT”, fins quin punt les següents afirmacions reflecteixen la realitat de la seva empresa? (Llegir les afirmacions una a una. Una única resposta per fila)

GENS TOTALMENT

Estem més orientats al client que els nostres competidors

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V15_1

En el nostre sector habitualment som els primers en llançar nous productes i/o serveis

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V15_2

En el nostre sector estem entre els més innovadors en tecnologia

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V15_3

P.16. En els darrers dos anys, ha introduït en la seva activitat empresarial...

Sí No Una innovació en producte/ servei 1 0 V16_1

Una innovació en procés 1 0 V16_2

Una innovació organitzativa 1 0 V16_3

Cap de les innovacions anteriors 1 0 V16_4

Altres innovacions (anotar:) 1 0 V16_5

Si no han introduït cap innovació (codi 0 a V16_1, V16_2, V16_3 i V16_5 i codi 1 a V16_4), saltar a P18. En cas contrari, seguir a P17 P.17. En relació a aquesta innovació, valori d’1 a 10 on 1 vol dir “GENS” i 10 vol dir “TOTALMENT”, les següents afirmacions: (Llegir afirmacions una a una. Una única resposta per fila)

GENS TOTALMENT

La innovació és una innovació d’èxit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V17_1

La innovació ha donat un bon rendiment ràpidament 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V17_2

La innovació ha estat totalment nova al mercat 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V17_3

P.18. I del total de treballadors de la seva empresa, quin percentatge fan cada tipus de jornada en l’actualitat? Tingui present que la suma total haurà de ser 100%

Jornada completa V18a

Jornada a temps parcial V18b

Altres tipus de jornada (Indicar) V18c

Suma total % tipus jornada (automàtica) 100

P.19. Del total dels costos de personal, em podria dir, aproximadament, quin percentatge respon actualment a retribució fixa i quin a retribució variable? Tingui present que la suma total haurà de ser 100% Entenem com a retribució variable aquella que pot variar més a més per motius de comissions, hores extres, incentius... I la fixa com els sous mensuals, que es mantenen constants mes a mes

Retribució fixa V19a

Retribució variable V19b

Suma total % tipus retribució (automàtica) 100

Pàgina 111 / 118

P.20. Segons una escala d’1 a 10 on 1 és ‘’GENS’’ i 10 vol dir ‘’TOTALMENT’’, valori els següents aspectes de l’organització de l’activitat a la seva empresa: (Llegir primer aspecte i fer valorar; passar a llegir el segon. I així successivament)

GENS TOTALMENT

L’organització i la retribució del treball a l’empresa està vinculada a objectius

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V20a

Els treballadors tenen autonomia per a organitzar les seves tasques

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V20b

Els treballadors poden proposar objectius a aconseguir

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V20c

Es fomenta el treball en equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V20d

Es valora la polivalència dels treballadors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V20e

Bloc 5: Usos TIC P.21. A quin nivell, dels següents usos d’Internet que li diré, es troba la seva empresa? (Llegir, una única resposta)

V23

Sense connexió a Internet 1 Saltar a Bloc 6

Connexió a Internet sense pàgina web pròpia 2 Saltar a P25

Connexió a Internet amb pàgina web pròpia 3 Seguir a P22

Connexió a Internet amb pàgina web pròpia i botiga electrònica 4 Seguir a P22

P.22. Amb quina freqüència actualitzen la pàgina web de la seva empresa? Espontània i codificar resposta.

V22

Diàriament 1

Setmanalment 2

Quinzenalment 3

Mensualment 4

Trimestralment 5

Amb freqüència major a cada 3 mesos 6

No l’actualitzen 7

Altres (anotar:)

P.23. Quins del següents serveis estan actualment disponibles a la seva pàgina web? (Llegir un a un)

Sí No

Presentació de l’empresa 1 0 V23_1

Accés a catàlegs de productes o llistes de preus 1 0 V23_2

Possibilitat de personalitzar o dissenyar els productes per part dels clients 1 0 V23_3

Personalització de la pàgina web per a usuaris habituals 1 0 V23_4

Anuncis d’ofertes de treball o recepció de sol·licituds de treball en línia 1 0 V23_5

Llibre de visites 1 0 V23_6

Realitzar comandes o reserves en línia 1 0 V23_7

Pagaments en línia 1 0 V23_8

Seguiment en línia de les comandes 1 0 V23_9

Només per a serveis d’allotjament i serveis de menjar i beure

Situació geogràfica de l’empresa 1 0 V23_10

Ofereix informació turística de l’entorn 1 0 V23_11

Pàgina 112 / 118

Disposa d’imatges o vídeos de l’establiment 1 0 V23_12

Domini propi 1 0 V23_13

I encara que no estigui vinculat a la pàgina web de la seva empresa, disposen d’aplicacions 2.0 (per exemple, skype, facebook, twitter, medium, wikis, youtube)

1 0 V23_14

P.24. Què és el que vostè fa per a estar més ben posicionat als buscadors web (per exemple, Google)? Espontània, no suggerir. Possible multi-resposta

V24

Paraules clau de pagament 1

Paraules clau gratuït 2

Enllaços a altres webs 3

Altres (anotar:) 98

No faig res 97

Si l’empresa només té un treballador (F3a = 1) saltar a P26 P.25. Quin percentatge dels treballadors actuals de l’empresa utilitza, almenys una vegada a la setmana, els següents equipaments:

Anotar %

Ordinador amb connexió a Internet V25_1

Correu electrònic d’empresa V25_2

Xarxa local de l’empresa V25_3

Aplicacions web 2.0 de forma professional (skype, facebook, twitter, medium, wikis, youtube)

V25_4

Telèfon mòbil per a ús empresarial V25_5

P.26. Amb quina finalitat s’utilitza Internet a la seva empresa? Respongui en una escala d’1 a 10, on 1 és “GENS” i 10 vol dir “MOLT FREQÜENTMENT”, per a cada un dels diferents usos que li indico: (Llegir els usos un per un. Una única resposta per fila)

GENS

MOLT

FREQÜENTMENT

Per a cercar informació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V26_1

Per a obtenir serveis bancaris i financers 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V26_2

Per a formació i aprenentatge 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V26_3

Per a observar el comportament del mercat (ex. Preus)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V26_4

Per a rebre productes/ serveis digitals 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V26_5

Per a obtenir serveis postvenda/ prevenda (atenció al client)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V26_6

Per a accedir a aplicacions/ eines definides per al negoci (ex. Comandes, distribució, facturació) amb proveïdors i clients

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V26_7

Pàgina 113 / 118

Bloc 6: Usos TIC específics de l’empresa turística P.27. Quines de les següents aplicacions informàtiques utilitzen a la seva empresa?

Sí No

Aplicacions informàtiques bàsiques

Eines d’ofimàtica (openOffice, Office (Acces, Word, etc.), disseny gràfic) 1 0 V27_1

Aplicacions de comptabilitat i/o facturació 1 0 V27_2

Utilitza la informació que recull el Terminal Punt de Venda per a analitzar les seves vendes, etc. El TPV és el terminal de cobrament de targeta de crèdit (TPV) que li proveeix l’entitat bancària o caixa 1 0 V27_3

Firma digital 1 0 V27_4

Factura electrònica 1 0 V27_5

Aplicacions informàtiques avançades

Utilitza un programa informàtic per la Gestió de l’establiment (que li gestiona les comandes/reserves, l’estoc, pot treure etiquetes, li fa factures, rebuts... d’una forma integral (”sense haver de picar diverses vegades les mateixes dades!”) (ERP) 1 0 V27_6

Realitza accions específiques de comercialització o màrqueting amb les dades dels seus clients (segons productes/serveis adquirits li envia propostes d’altres serveis que li podrien interessar) (CRM) (Gestió de Relació amb els clients i/o fidelització de clients) 1 0 V27_7

Realitza accions de compra/venda amb altres empreses on pel contacte, confirmació i el tancament de les operacions ho fa en una plataforma per Internet (on cal un registre previ per tenir la informació en una àrea privada) (B2B) (eines per fer negocis entre empreses usant la xarxa) 1 0 V27_8

Eines de Màrqueting electrònic (sms, xarxes socials, butlletins, mailings, multimèdia etc.) 1 0 V27_9

Cloud Computing (Amazon Web Services, Azure, Google Cloud,...) 1 0 V27_10

Realitzar a serveis d’allotjament i serveis de menjar i beure

Servei WiFi per a clients 1 0 V27_11

Només per a serveis d’allotjament

Connectivitat a les habitacions 1 0 V27_12

Només per a serveis de menjar i beure

Terminal (tipus PDA) per a fer les comandes directament a cuina 1 0 V27_13

Programari per a fer comandes o cobraments 1 0 V27_14

P.28. Pel que fa als usos del telèfon mòbil, es comuniquen amb els seus clients mitjançant...

Sí No

Whatsapp/ Telegram/ Missatges de text (SMS) 1 0 V28_1

Codis QR (o codi bidi: quadrat format per punts blancs i negres que conté un missatge codificat i que permet a la gent llegir-lo a través del seu telèfon mòbil; a partir d'una foto des del mòbil sobre el codi imprès en el producte o objecte s'obté un enllaç Internet o informació addicional del producte o objecte)

1 0 V28_2

Pàgina 114 / 118

Bloc 7: Proveïdors TIC P.29. Quina persona es fa càrrec del manteniment dels seus productes i/o serveis TIC? (Espontània. Multi-resposta)

V29

Amic, familiar 1 Saltar a P31

Proveïdor 2 Seguir a P30

Gestor/assessor administratiu 3 Seguir a P30

Banc 4 Seguir a P30

Operador de telecomunicacions 5 Seguir a P30

Personal d’un centre d’assessorament tecnològic per a empreses 6 Seguir a P30

Administració pública 7 Seguir a P30

Treballador de la pròpia empresa 8 Saltar a P31

Jo mateix/ El meu soci 9 Saltar a P31

Altres (anotar): ___________ 98 Seguir a P30

P.30. Aquesta persona o empresa és... (Llegir opcions. Una única resposta)

V30

Algú proper al territori i/o empresa local 1

Una gran empresa que dóna serveis a altres territoris 2

No ho sap 3

P.31. Què esperaria que li oferís un bon proveïdor TIC? (Espontani, no suggerir. Possible multi-resposta) [Si no es comprèn el concepte proveïdor TIC, indicar: S’entén per proveïdor TIC aquell que es fa càrrec, l’assessora, el recolza o li dóna suport en la venda i/o manteniment dels seus productes i/o serveis TIC i que li ofereix suport en programari i aplicacions informàtiques.]

V31

Res, no ho necessito / no m’interessa 1

Productes/serveis flexibles i/o personalitzats 2

Productes/serveis econòmics 3

Productes/serveis fàcils d’utilitzar 4

Qualitat del servei postvenda 5

Serveis de manteniment 6

Altres (anotar:)

Pàgina 115 / 118

Bloc 8: Pla+TIC i Formació P.32. Ha sentit a parlar del Pla+TIC per fomentar l’ús de les TIC a les empreses de Menorca? (Espontània, no suggerir)

V32 Sí 1 Seguir a P33

No 0 Saltar a P34

Només em sona de nom 2 Saltar a P34

P.33. Ha participat en algun curs o activitat dut a terme dins el Pla+TIC?

Sí No Sí, en accions de formació 1 0 V33_1

Sí, en accions d’assessorament

1 0 V33_2

No 1 0 V33_0 Saltar a P35

P.34. Valori en una escala d’1 a 10, on 1 és “molt dolenta” i 10 “molt bona”, la seva experiència, en general, amb les accions que ha dut a terme dins el Pla+TIC

MOLT DOLENTA MOLT BONA

Valoració accions Pla+TIC 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V34

P.35. Per quin motiu no ha participat en el Pla+TIC? (Espontània, no suggerir)

V35

No em quadrava amb l’agenda/ Dificultats de planificació 1

No m’interessa / No ho necessito 2

Altres (anotar:)

P.36. En quins dels següents àmbits troba vostè que necessita formació específica en TIC?

Sí No

(No Llegir) Res, no ho necessito / no m’interessa 1 0 V36_1 =1 Saltar a P38

Nocions bàsiques de tecnologia digital 1 0 V36_2

Eines de gestió de l’establiment (facturació, comptabilitat,..)

1 0 V36_3

Elaboració i gestió de continguts web 1 0 V36_4

Eines de comerç electrònic 1 0 V36_5

Comunicació i màrqueting digital 1 0 V36_6

Altres específiques (anotar:) 1 0 V36_7 Possible multi-

resposta

Pàgina 116 / 118

Bloc 9: Resultats econòmics Si l’empresa ha estat creada l’any 2017, saltar a P46. Si es va crear el 2016, recollir el valor absolut de la facturació del 2016 i percentatge de variació al 2017. P.37. Indiqui l’evolució aproximada de la facturació total de la seva empresa al 2016 en relació al 2015 (anotar %; si l’entrevistat no se’n surt, anotar valor absolut de facturació 2016); indiqui també la previsió d’increment o decrement de facturació al 2017 respecte del 2016

Evolució facturació total al 2016 respecte al 2015 Increment:

V37_16 Valor abs.

V37_16b Disminució:

Evolució prevista facturació total al 2017 respecte del 2016 Increment:

V37_17

Disminució:

Si l’empresa ha estat creada l’any 2017, indicar només % preveu per al 2017. P.38. Quin percentatge de l’import total de les compres que es van realitzar a la seva empresa l’any 2016 es va fer a través d’Internet? I quin preveu que serà l’any 2017?

2016 2017

% de compres en comerç electrònic (en %) V38_16 V38_17

P.39. I quin percentatge de l’import total de vendes que es van realitzar l’any 2016 a la seva empresa es van fer a través d’Internet? I quin percentatge preveu per a l’any 2017? Per vendes entenem transaccions econòmiques (cobrades a través d’Internet) més enllà de simples comandes o reserves. En cas que no en realitzin, indicar 0.

% import total vendes 2016 V39_16

% import total vendes 2017 V39_17

Bloc 9: Comiat Ja per acabar, em podria dir, si us plau, el seu nom? Li recordem que queda garantida la confidencialitat i anonimat de la informació facilitada. Tan sols li demanem aquesta informació per a tasques de comprovació de l’enquesta. ________________________ En nom del Consell Insular de Menorca, moltes gràcies per la seva col·laboració.

Notes informatives Només si l’entrevistat pregunta qui fa l’enquesta: Una empresa d’enquestes telefòniques que es diu Análisis e Investigación. Truquem en nom del Consell Insular de Menorca Només si l’entrevistat pregunta per la temàtica de l’enquesta: Es tracta d’un estudi sobre l’equipament i ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) a les microempreses menorquines del sector del turisme. Només si l’entrevistat pregunta per la durada de l’enquesta: Màxim 15 minuts. Només si l’entrevistat pregunta per a qui és l’enquesta:

Pàgina 117 / 118

És una enquesta per al Consell insular de Menorca Si desitja consultar sobre aquesta enquesta, pot adreçar-se a.. Només si l’entrevistat pregunta com s’ha aconseguit el seu número de telèfon inicialment: A partir d’una mostra de telèfons obtinguda a partir de bases de dades d’accés públic.